PROGRAMA 128 dedicat a tres dels saxos alts del moment.
Bona nit, benvingudes i benvinguts a Jazz Club de Nit. Avui, dijous, a l’hora de costum, a les 22h i
algun minut més, aquí un servidor de totes i tots vosaltres, Miquel Tuset i
Mallol, disposat a començar un nou programa de Jazz al Baix Llobregat, a Sant Vicenç dels Horts.
Avui em dedicaré a presentar-vos a tres saxofonistes alts actuals. Els
programes sorgeixen per diversos motius, i el meu motiu va ser una conversa amb
el company de ràdio, amic i gran fotògraf, l’Antonio Narvaez Dupuy. Va ser el passat dissabte al Jamboree on ens vam trobar veient i escoltant el Jesse Davis, el qual va anar acompanyat del Joan Monné, l’Ignasi Gonzàlez
i l’Esteve Pi. Xerrant, xerrant, li
vaig comentar que el maig tindríem al Dick Oats i el JAM trio al Jazz Club La Vicentina, i
d’aquí vam parlar d’estils, etc...i ja va estar. El meu cap va rumiar i com que
vaig comprar el disc que presentava el Jesse, i
en tenia algun del Oats, vaig encarrilar el programa afegint-hi un altre
saxo alt, el Will
Vinson, que és amb el qui
comencem, per ser el més jove, un motiu com qualsevol altre. El disc que us
presento és.......
“THE
WORLD (THROUGH MY SHOES)”
Will
Vinson
Editat
per Nineteen – Eight Records el 2010
Enregistrat
al Freddy’s Back Door a Brooklyn.
Will
Vinson: saxo alt
Lage
Lund: guitarra
Orlando
LeFleming: contrabaix
Jochen
Rueckert: bateria
El 'The World
(Through My Shoes)' és el primer disc enregistrat en viu del Will Vinson.
La música documentada, és un retrat autèntic del treball d’una banda de Jazz
fent una música distintiva i contemporània. El nucli inclou originals de Vinson
més un estàndard, “el final d’una relació amorosa”, títol traduït. Les
composicions i arranjaments ens mostren un respecte clar per la tradició del
Jazz, així com una evident fluïdesa en els idiomes de jazz actuals. El més
important però, és què els seus arranjaments melodiosos tenen una mena
d'equilibri que permet que cada membre del quartet contribueixi al so de
conjunt.
Aquesta estètica està clarament
evidenciada en " Dean Street Rundown ".El guitarrista Lage
Lund comença la cançó fent una repetició d'una frase amb una mena d “obstinato”,
tocant a través de la figura fins que se li afegeix el Jochen Rueckert qui,
tocant els cantons metàl·lics de la caixa fa un ritme amb contratemps diversos.
El contrabaixista Orlando
LeFleming s’hi afegeix abans que el so del saxo alt de Will intervingui.
2.- Dean
Street Rundown (W. Vinson) 7m40s
Will
Vinson és originari de Londres i es va desplaçar a
Nova York el 1999 on encara hi viu. Vaig tenir el plaer de veure’l i
escoltar-lo, tocant el saxo alt i el piano, al Jamboree acompanyant a Jonathan
Kreigsberg on aquest darrer presentava el seu darrer disc i que jo vaig
comprar i posar en un anterior programa de ràdio. Will Vinson, des que
és a Nova York ha tocat amb tota una colla de músics de gran talla,
joves i no tant, però tots encabits en aquest Jazz Contemporani. Gent
com Kurt Rossenvinkel, Mark Turner, Seamus Blake, Chris Potter,
etc...Forma part de diversos grups com el del bateria Ari Hoenig’s Quartet,
del nonet del trombonista Alan Ferber, etc....
Abans però d’anar als EEUU,
i en algunes de les diverses actuacions que va fer a Londres, tots el
crítics de Jazz el varen aplaudir de manera unànime comentant-ho en diverses
publicacions del país.
4.- The end of love affair (Edward
C. Edding) 8m40s
Will
Vinson te un so fresc, airejat, amb una qualitat vocal
que comunica de manera eficaç el contingut d'una cançó. A les seves mans, el
saxofon és un instrument la funció central del qual és fer música, més que un
apèndix muscular fet anar per les costelles en flexió. Aquesta musicalitat
insistent prospera en tot el disc, però es manifesta amb aplom especial a "Pretty
Things". Aquesta balada té gairebé una interacció dinàmica entre Vinson
i Lund, mentre el volum del guitarrista i les formes d’acords arpegiats
creen l’escenari perfecte per què la línia harmònica es rendeixi meravellosament
a la melodia. Aquest tema deixa ben clares les habilitats com a oients que té
cada membre d'aquest quartet.
5.- Philos ‘O Fur (W.
Vinson) 4m50s
Més que una sessió per
escoltar a un saxofonista, ‘The World (Through My Shoes)’ representa les
millors virtuts d’un concert en viu. Mostra una colla d’artesans fent feina,
els músics que participen clarament en les composicions de manera forta i
productiva i també de les contribucions dels seus companys de la banda. És
aquesta mena de comunió musical que permet que la música de Will Vinson aconsegueixi
un equilibri únic i de claredat excepcional.
- David Lighton, AAJ
Deixem al jove i
talentós Will Vinson i la seva concepció contemporània del Jazz per
anar-nos-en a la concepció més tradicional que te el gran Jesse Davis,
escoltant alguns dels temes que va enregistrar en un cd després de diverses
actuacions en el club Smalls de Nova York.
“LIVE
AT SMALLS”
Jesse
Davis Quintet
Editat
per Smalls_Live SL – 0026
Enregistrat
pel Tyler McDiarmid al Smalls Jazz Club els dies 13,14 i 15 de desembre, al
barri del Greenwich Village, N.Y.
Produït
per Spike Wilner i Ben Rubin
Productor
executiu Spike Wilner.
Jesse
Davis, saxo alt
Ryan
Kisor, trompeta
Spike
Wilner, piano
Peter
Washington, contrabaix
Billy
Drummond, bateria
El saxofonista Jesse
Davis és un dels "joves lleons" del Jazz de Nova
Orleans, on va néixer el 1965. Continuador de la tradició iniciada per la
família Marsalis i altres músics de la gran ciutat del sud, no ha de
sorprendre ningú el fet que Jesse estudiés amb Ellis Marsalis al "New
Orleans Center for Creative Arts."
Jesse va mostrar signes de gran talent musical des de la seva més primerenca
edat, quan el seu germà Roger (celebrat intèrpret de tuba) li va regalar
un saxofon i li va ensenyar els rudiments de l'instrument. Va estudiar a
continuació amb Ellis Marsalis, i més tard va obtenir una beca per
matricular-se a la Northeastern Illinois University. Posteriorment va
ser transferit al Willliam Patterson College a New Jersey per
acabar a la New School de Nova York, on va estudiar amb el crític
Ira Gitler. Aquest va afirmar més tard: "Jesse va destacar entre
tots els altres alumnes". Durant els seus anys d'estudiant, Jesse
va guanyar diversos premis i distincions en diferents Festivals, com el de Notre
Dame, Wichita State, New York University, Southern University i Loyola. El
1989 va obtenir el premi "al Músic més distingit" al Festival
de Música Down Beat de Philadelphia.
5.-
Journey from the Lighthouse (J. Davis) 12m41s
Com a músic freelance, Jesse
ha treballat amb Jack McDuff, Major Holley, Cecil Payne, Illinois Jacquet,
Jay McShann, Noi Hamilton, Junior Mance, Kenny Barron, Tete Montoliu, Cedar
Walton, Benny Golson, Tana Reid, The Newport All Stars, Roy Hargrove , Hank
Jones i una llarga llista d'altres grans noms de l'escena jazzística.
El 1993, 1994 i 1995 va
realitzar diverses gires per Europa al capdavant del seu quartet. En les
seves més de 60 aparicions a Espanya, França, Itàlia, Suïssa i el Regne
Unit va obtenir les més brillants crítiques i una excel·lent rebuda per
part del públic. Al juliol de 1996 fa una gira Europea formant part de
la Sax Machine de Phil Woods, amb Charles McPherson i Gary Bartz,.
Sota contracte exclusiu
amb la discogràfica Concord, ha fet una colla de discos els quals estan
disponibles en el mercat internacional. Discos com "Horn of passion"
(1991), "As we speak" (1992) "Young at Art" (1993)
"High standards" (1994) i "From within" (1996). També
ha gravat al costat de Ray Brown "Some of my best friends are
Saxophone players" per Teelark i "Burning at the
Wooddhouse" al costat de Milt Jackson per Qwest.
1.-
I’ll Close My Eyes (Kaye &
Reid) 19m 51s 32m
No em vull deixar de dir
que Jesse Davis, també amb el
cantant Randy Greer, va enregistrar durant tres dies de maig de 1999 amb
la Barcelona Jazz Orquestra el magnífic disc “September in the rain” interpretant uns
magnífics solos en temes com el que dóna nom a l’àlbum, també en el “Pipo”,
“Love for Sale”, “Close your Eyes”, “Natacha’s Blues”, etc, vaja, en 8
temes dels 11 que te l’àlbum.
El 1996 Jesse
participa de manera destacada al film de Robert Altman "Kansas
City", on interpreta el paper d'Earl Warren.
Entre 1994 i 1997, Jesse
Davis col·labora de forma regular amb el seu paisà Nicholas Payton,
amb qui l'uneix una estreta relació musical. Fruit d'aquesta relació veu la
llum el 1996 sota el segell Verve, l'àlbum "Gumbo Noveau",
un recull de temes clàssics del repertori de New Orleans vistos sota
l'òptica d'un Jazzman modern. El 1997, Jesse torna a la seva ciutat natal, i
forma un nou grup format exclusivament per músics residents a New Orleans,
a qui bateja amb el nom de "Louisiana Bebop". Al capdavant
d'aquest grup realitza una gira de cinc setmanes per Europa a la
primavera de 1998. El 1999 va participar en la primera gira europea de JAM
SESSION '99, un homenatge a Norman Granz i l'equip de Jazz at the
Philharmonic, a la qual van seguir altres el 2001 i 2003. Des de la
primavera de 2004, Jesse resideix a Itàlia. El seu últim projecte "The
Charlie Parker Legacy Band", un grup dedicat a la interpretació de les
composicions de Charlie Parker, s'ha presentat amb gran èxit en diversos
festivals Europeus durant 2005 i 2006.
Influenciat a parts
iguals per Charlie Parker, Sonny Stitt i Cannonball Adderley, Jesse
exhibeix una tècnica impecable, un so amplíssim i una natural afinitat pel Blues
en totes les seves interpretacions. La seva música ha estat descrita com
"neo-bop", però, com ell mateix diu, "l'únic que m'interessa és
tocar música bonica ... ningú vol escoltar música lletja!"
Deixem aquest monstre de
la canya alta per endinsar-nos en un altre monstre, una mica més modern però
igual de brutal....o potser més? Ens referim al gran Dick Oatts a qui
vaig tenir la ocasió de veure’l a un pam de nas al Jamboree, formant
part de la BAB de l’Alfons Carrascosa en un d’aquells dijous on
aquella magnífica Big Band hi tocava.
Serà un disc que ja te
una colla d’anys però que conserva la frescor i les bones maneres d’aquest
músic. És el....
“SIMONE’S
DANCE”
Dick
Oatts
Editat
per Steeplechase el 1998 SCCD31458
Enregistrar
el 1998
Dick
Oatts, Sax Alto
Bruce
Barth, Piano
Dave
Santoro, Contrabaix
James
Oblon, Bateria
Nascut i criat a l'estat d'Iowa, Dick Oatts va criar-se en una família musical. Va ser
introduït en el saxofon pel seu pare Jack Oatts, un educador de jazz respectat i saxofonista. Després de la secundària, Dick va assistir a la Universitat de Drake i el 1972 va començar la seva carrera professional
a Minneapolis / St Paul. Corria l'any 1977 quan Oatts decidir mudar-se a Nova York. Després es va convertir en un membre de la Thad Jones - Mel Lewis Orchestra. Des de llavors, ha gravat i realitzat gires amb
grups petits amb Red
Rodney, Eddie Gómez, Juric Vic, Bob Brookmeyer, Mel Lewis, Salvador dg, Jerry
Bergonzi, Flim & The BB, Fred Hersch, Berkman Dave, Moller Soren, Stafford
Terell, Jon Faddis, Lalo Schiffrin, i Mantilla Ray.
2.- Simone’s Dance (D.
Oatts) 7m00s
La seva Big Band i la gran experiència en grups inclouen
actuacions amb la Vanguard
Jazz Orquestra, Mel Lewis, Carnegie Hall Jazz Band, Lester Bowie, Joe Lovano,
Sam Jones-Tom Harrell, Paquito D'Rivera, Jim McNeely, Tito Puente, Kenny
Wheeler, i Gunther Schuller. Oatts també ha estat presentat amb l'Orquestra de Jazz
d'Estocolm, la Big Band de la Ràdio danesa, Norboton Jazz Orchestra, Orquestra
Metropole, i la Big Band UMO a Hèlsinki. Ha acompanyat a cantants com Joe Williams, Sarah Vaughn,
Ella Fitzgerald, Freelon Neene, Mel Tormé, i Milton Nascimento.
5.- Mel’s Minor (D.
Oatts) 6m52s
Ha enregistrat solos amb artistes
pop Luther
Vandross, James Taylor, i Everything But the Girl. Oatts és ara un artista Steeplechase i té sis Cd al mercat com a líder. (All of Three, Standard Issue, Simone's Dance,
Standard Issue vol. 2, South Paw, Gratitude). També té un CD editat per RED amb el baixista Dave Santoro intitolat Meru. Dick té 3 CD com a líder amb
el segell DMP amb el pianista i co líder Garry Dial. Durant 30 anys, el Sr Oatts s’ha
presentat en festivals de jazz de diverses universitats com a solista als Estats Units, Europa, Àsia,
Canadà, Amèrica del Sud i Orient Mitjà. Oatts és professor d'Estudis de Jazz a l'Escola de
Música de Boyer a la Temple University i ha estat artista en residència al Conservatori d'Amsterdam des de 1997.
8.- Public Acces (D.
Oatts) 10m16s
Bona nit amigues i
amics de Jazz Club de Nit. Aquí un servidor de tots vosaltres, Miquel
Tuset al capdavant d’aquesta nau una mica atrotinada, remenant faders
diversos i explicant-vos de la millor manera possible, de la meva manera, els
ets i els uts de músics i discos.
Avui fem el Programa
127 que el dedicarem a la editorial de casa nostra, Fresh Sound Records en
la seva secció més eclèctica, la New Talent. De fet avui tindrem un
programa una mica “heavy” en el sentit de “gens fàcil”, ja que les músiques que
escoltareu, quasi totes, estarien emmarcades en el Jazz Contemporani que
es fa ara, per la concepció, per les composicions i també per les
interpretacions. O sigui que agafeu-vos ven fort que venen corbes.
Ara mateix
començarem amb un disc força suau, dolç i amb una veu molt especial de la mà
del líder de la formació, el guitarrista Greg Ruggiero qui ens presenta
el deu darrer treball anomenat “My Little One”.
“MY LITTLE ONE”
Greg
Ruggiero
Editat
per Fresh Sound Records New Talent FSNT
397
Enregistrat
el 10 de setembre de 2010 a Pete Rende’s Studio.
Enregistrat,
mesclat i masteritzat per Pete Rende.
Produït
per Greg Ruggiero
Productor
executiu Jordi Pujol
Greg
Ruggiero, guitarres acústica i elèctrica
Luisa
Sobral, veu
Gary
Wang, baix elèctric
Dan
Reiser, bateria i percussió
Pete
Rende, piano, Rhodes, orgue de bomba, Hammond
Jon
de Lucia, flauta
Christian
Frederickson, violoncel.
Totes les
composicions, lletres i arranjaments són de Greg Ruggiero.
1.-
My Little One 6m44s
Biografia:
Greg
Ruggiero ha residit a Brooklyn, Nova York
des de 2004. Al maig de 2007, l'àlbum debut de Greg com a líder "Equilibri"
va ser llançat pel segell català Fresh Sound Records New Talent.
Com a “side man”,
músic acompanyant, Greg ha registrat en el disc debut de ña vocalista Luisa
Sobral per discos l'Universal / Portugal. També ho ha fet en el "Ethos"
del saxofonista Logan Richardson, el de Greg Osby per Inner
Circle Records, els dos pròxims llançaments de Free Code Jazz Records, del
bateria Nick Halley "Barnum Hill", realitzat per Kokyu,
el baixista Gavin Fallow també de Kokyu, i diversos àlbums gravats
recentment encara en producció.
El 2010, Greg
va tenir una meravellosa experiència com a artista convidat al Festival
Canjazz a Galícia, Espanya, on va fer una setmana de màster classes,
gravant dos discos i actuant en concerts. Ruggiero es troba a la New
School University Applied Music a la llista d’ensenyants i el 2009 va
impartir classes a l'Acadèmia d'Educació Creativa a Los Angeles,
Califòrnia.
2.-
Afternoons with gramps 5m06s
Ell va ser un
artista convidats el 2004 al Festival de Jazz Crossties organitzat per
la Universitat Estatal de Delta a Greenville, Mississipí,
juntament amb Mulgrew Miller. El 2005, Ruggiero va tenir l'honor
de participar en el programa de ràdio Jazz off Enchantment i en les
sèries educatives, com un dels 20 millors artistes de jazz associats al seu
estat natal de Nou Mèxic, incloent a artistes com Frank Morgan, Bobby
Shew i col·legues com Rob Wilkerson (Michael Buble) i Matt Brewer (Gonzalo
Rubalcaba).
Greg
ha treballat amb Mark Turner, Nasheet Waits, Greg Osby, Matt Brewer, Logan
Richardson, i molts altres, així com també ho ha fet al capdavant del seu
propi trio i quartet. En els últims temps, Greg ha renovat la seva
passió pel repertori estàndard de jazz , i ha dedicat gran part del seu temps a
l'estudi de les primeres versions d'aquestes obres, a més de les actuacions
vocals clàssics d'artistes com Billy Holiday, Nat Cole, Sinatra i Ella
Fitzgerald, per nomenar algunes. Fora d'aquesta passió, Greg està a
punt de llançar el seu últim disc "My Little One", una col·lecció de
música original acompanyada de lletres.
3.-
Balance 5m14s 17m
El segon treball
que us presento és el darrer editat per Fresh Sound Records del pianista
cubà Aruán Ortiz.
“ORBITING”
Aruán
Ortiz Quartet
Editat
per Fresh Sound Records New Talent FSNT
396
Enregistrat
i mesclat al Samurai Hotel Recording Studios per Dave Stoller el 16 de juliol i
l’1 i el 27 d’octobre de 2011.
Produït
per Aruán Ortiz
Productor
executiu Jordi Pujol
Aruán
Ortiz, piano i arranjaments en els temes 1, 4, 6 i 8
David
Gilmore, guitarra
Rashaan
Carter, contrabaix
Eric
Mcpherson, bateria
Temes composats
per Aruán Ortiz excepte Koko de Charlie Parker, Alone Together de Arther
Schwartz / Howard Dietz.
8.-
Alone Together (A. Schwartz/H. Dietz) 7m21s
Aruán
Ortiz és un aclamat pianista cubà, compositor guardonat i productor amb una
educació sòlida, no només en l'escena de la ciutat de Nova York, sinó també
a nivell internacional.
Anomenat "l'últim
nen prodigi cubà en arribar als Estats Units" per BET Jazz, el
violinista de formació clàssica i pianista de Santiago de Cuba, es
considera "una persona curiosa que estima la música", i retrata la
seva música com una estructura arquitectònica de sons, incorporant la música
clàssica contemporània, ritmes afro-cubans, i la improvisació com a matèria
primera per les seves composicions. Ha rebut diversos premis com Arranjador
Jazz Latin Corner of the Year (2011) per la seva contribució en l'àlbum, "El
Cumbanchero" (Jazzheads 2011) del flautista Marc Weinstein.
Millor Interpretació de Jazz, Festival de Jazz de Vic, Espanya (2000), i
Semifinalista, Jas Hennessy Competició Piano Solo, Montreux, Suïssa (2001).
Des de la seva
arribada a Nova York el 2008 per tocar amb el Wallace Roney Quintet, Aruán
ha realitzat cinc enregistraments, molt ben rebuts per la crítica. "Alameda"
(Fresh Sound, 2010), va rebre quatre estrelles a la revista Jazzwise
(Regne Unit), i va ser considerat com "una sortida sofisticada del jazz
modern." Aquest àlbum va ser nomenat un dels millors discos de jazz de
l'any el 2010 per nombroses revistes de jazz i blogs de tot el món.
1.-
Ginga Carioca (A. Ortiz) 7m07s
Com a compositor, Ortiz
ha rebut encàrrecs del Woodwind Quintet Ensemble of Santiago de Cuba, Música
de Cambra Orquestra de la Ciutat de Nova York; Oyu Or Companyia de Dansa
Folklòrica a la ciutat de Nova York; YOUME & Milena Zullo Ballet de
Roma, José Mateo Ballet Theater a Cambridge, MA, i de la Universitat d'Albany i
la seva Symphony Orchestra a Nova York.
Ortiz
també ha tocat, ha fet gires o ha gravat amb Esperanza Spalding, Joe Lovano,
Terri Lyne Carrington, Mingus Big Band, Cindy Blackman-Santana, Don Byron,
Lenny White, Greg Osby, i Wallace Roney, entre d'altres.
2.-
Orbiting (A. Ortiz) 7m51s
Un
versàtil pianista cubà
"No perdis de
vista aquest any a Aruán Ortiz, un cubà traslladat a Nova York,
el pianista que s'ha convertit en una marca de qualitat en concerts i discos,
encara que és possible que perdis la meitat del seu treball si no l’escoltes
àmpliament. Durant l'any passat, ha dirigit un quartet en "Orbiting"
(Fresh Sound), un disc flexible d'estudi flexibles amb originals i
estàndards, i també va aparèixer en "Banned in London" (Remolí)
en un quintet que lidera amb el baixista Michael London Janisch. (Inclou
el saxofonista Greg Osby el trompetista Raynald Colom i el
bateria Rudy Royston.) Ambdós discos estarien dins del Nou Jazz, tal com
el coneixem, el segona molt més versàtil. Però també "Santiarican Blues
Suite" (Sunnyside), una peça meticulosa de música clàssica per
orquestra de cambra, tambors i veus, escrita en honor a la història de la dansa
afro-haitiana. Més recentment hi ha hagut "Textures and
Pulsations" (Ictus), una col·laboració amb Bob Gluck, un
pianista i músic electrònic d'interessos igualment diversos, en part improvisant
duets electroacústics i en part amb dos pianos de cua virtuosament bloquejats junts en temes petits i augmentatius."
Ben
Ratliff - The New York Times
(25
de gener del 2013)
4.-
Koko (C. Parker) 4m52s
“Orbiting”
també es pot escoltar com una suite. Però a diferència de Santiarican Blues
Suite, Orbiting és més que un treball a quartet en el sentit que el que escoltem és
una banda. En aquest cas, una banda que toca vuit temes, la meitat dels quals
són originals d’Ortiz, la resta són “covers”, tots ells perfectament
entrellaçats d'un tema a un altre. I, a excepció del estàndard "Alone
Together", tots els temes són com si fossin un sol tema llarg, amb
contrastos propis i interns. És una comunicació interna si tenim en compte que Santiarican
Blues Suite és més extravertit. “Orbiting” gira al voltant de quatre
intèrprets que parlen tots junts amb un altre, amb el guitarrista David
Gilmore tant solista com el mateix Ortiz. I amb el baixista Rashaan
Carter i el bateria Eric McPherson, temes de Charlie Parker "Koko"
i Ornette Coleman "WRU" mantenen les seves afectacions
bebop però després es van desmantellant en les exploracions que segueixen
d'acord amb el minimalisme de l'àlbum.”
John
Ephland -Down Beat (agost, 2012).
6.-
WRU (O. Coleman) 7m15s
Ara ja per acabar
escoltarem una molt bona proposta del guitarrista Douglas Bradford i el
seu disc Atlas Obscura.
“ATLAS OBSCURA”
Douglas
Bradford
Editat
per Fresh Sound Records New Talent FSNT
404
Enregistrat
el 24 i 25 de març de 2011 per Michael Perez Cisneros als Peter Karl Studios,
Brooklyn, Nova York
Produït
per Douglas Bradford
Productor
executiu Jordi Pujol
Totes les
composicions són de Douglas Bradford
Douglas
Bradford, guitarra
John
Beaty, saxo alt
Pascal
Niggenkemper, contrabaix
Nicholas
Anderson, bateria
1.-
Drink Up 7m21s
"Douglas
Bradford és un guitarrista molt talentós i compositor del qual escoltarem
moltes coses bones. Té un bonic toc, una sensibilitat harmònica única i una
maduresa musical que va més enllà dels seus pocs anys."
-Peter
Bernstein.
El guitarrista i
compositor Douglas Bradford, establert a Nova York va néixer a Nova
Orleans, i actualment resideix a Brooklyn. El seu primer CD "Atlas
Obscura” està programat per ser llançat per Fresh Sound Records New
Talent el 2012.
Va començar a
tocar la guitarra a l'escola secundària i va ser educat a la famosa New
Orleans Center for the Creative Arts per Clyde Kerr Jr . Va rebre
una beca per assistir a la Universitat de Nova Orleans, on va estudiar
amb dos mestres de les set cordes, Hank Mackie i Steve Masakowski . En
el "Big Easy", de la Funky Butt a Snug Harbor va tocar amb artistes
locals, com Leon "Kid Xocolata" Brown, Mike Lemler, The Hot Club
of New Orleans, Ricky Sebastian, The Trio Charles Brewer, Bill Huntington,
Adonis Rose i KCNO Jazz Cooperativa de Micah Herman.
2.-
Fast talker on a slow walk part I 4m32s
3.-
Fast talker on a slow walk part II 5m47s
L’any després de l'huracà
Katrina, es va traslladar a Nova York per acabar els seus estudis a
la Universitat de Nova York, on es va graduar amb un mestratge MA. Ha
tocat en diversos llocs de Nova York com The Stone, Cornelia Street
Cafe, Iridium, Korzo, ABC cap Riu, Rose Music Live, Symphony Space, Jazz
Gallery, i molts altres.
Els seus
enregistraments inclouen participacions amb la Teo Macero’s The Inner World
Jazz Orchestra, amb Dave Liebman, Alex Sipiaguin, Larry Coryell, i Lee Konitz:
Peter Schwebs "Stories from Sugar Hill", amb Ari Hoenig i George
Garzone per a la Laika Records, The Charles Brewer Trio "Equilibrio",
i Micah Herman’s KCNO Jazz Cooperative “the
Heart and the Crescent”. Douglas ha actuat en festivals internacionals i
locals com el Festival de Jazz de Sant' Elpidio (Fermo, Itàlia), el Gran Tour
Jazz Festival a Terni, Itàlia, Villa La Pietra (Florència, Itàlia), A-Train
(Berlin, Alemanya), Jazz Club Hannover (Alemanya) i a més va recórrer els EUA i
Amèrica Central.
"Una vegada
més el segell Fresh Sound Records New Talent munta una nova banda de Nova
York a base de músics on només en conec a un del grup. Des que es va mudar
a Nova York en els dos darrers anys, el baixista Pascal Niggenkemper ha
treballat amb Thomas Heberer, Joachim Badenhorst, Simon Nabatov i Costa
Carlo. la cançó d’inici de l’àlbum "Drink Up" combina el
to de la guitarra amb so com de surf amb un tempo alt, un so jazz amb molt de
groove, i una versió més swing de "Secret Agent Man". Tot un gran quartet,
de gran abast! El Sr Bradford escriu temes peculiars i difícils amb
ràpids desplaçaments que poques vegades es queden al mateix lloc (tempo o
estructura) durant massa temps.
Això manté el
quartet i solista (ja sigui guitarra o el saxo alt) en estat d'alerta ja que el
grup sempre està canviant el ritme. Em sona com si aquests joves haguessin
escoltat suficient rock progressiu i/o matemàtiques per construir aquestes estructures
tan complexes. Tots els solos de Bradford a la guitarra i de Beaty
a saxo alt tenen força esperit i són sovint molt intensos. En el tema
"Umbra", la peça més llarga, Douglas fa un solo llarg que
explica una història, mentre que la resta de la banda proporciona una varietat
de canvis en les estructures per travessar-les volant. Mentre, Beaty ha
de continuar on Bradford acaba per completar l'esperit del solo. Es
tracta del debut més impressionant d'alguns dels músics més joves de la sempre
emergent escena de Nova York ".
-Bruce
Lee Gallanter (Galeria Downtown Music)
7.-
Umbra 10m42s
Subscribe to:
Missatges (Atom)
