Jazz Club de Nit a Ràdio Sant Vicenç 90.2 FM

 

Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “esfera jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz. 

I dic, i diem No a la guerra de Putin, no a la guerra de ningú, utopia aquesta última que mai les classes dominants han volgut eliminar, car el negoci armamentista no el volen perdre. No ens volen deixar viure en pau, no. Maleïts siguin tots ells. 

I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys, i sí, perquè un dels tres projectes del programa d’avui és d’aquesta editorial estimada i amiga. 

El programa anirà de saxos tenors actuals, el del jove italià Francesco Geminiani i disc “Red Sky, Blue Water”, editat per Fresh Sound New Talent. L’altre saxo tenor és l’americà Jared Sims i disc “Against All Odds”, editat per Origin Records i finalment, el del també americà Walt Weiskopf i el seu European Quartet, “Introspection” ara sota l’aixopluc de Jazz Fuel. I aquesta setmana amb un micro conte de Carme de la Fuente.

 

Doncs començaré el programa amb el disc de Francesco Geminiani i disc “Red Sky, Blue Water”, publicat el 2021 per Fresh Sound New Talent. i enregistrat al Big Orange Sheep, Brooklyn, Nova York, el novembre de 2018. Mesclat i masteritzat per Michael Perez-Cisneros. Produït per Francesco Geminiani. Productor executiu: Jordi Pujol per a Blue Moon Produccions Discogràfiques S.L. Totes els temes han estat escrits i arranjats per Francesco Geminiani, excepte el #6 de Billy Strayhorn i el #8 de Rocco Granata. I ells són: Francesco Geminiani (saxo tenor), Manuel Schmiedel (piano), Rick Rosato (contrabaix), Daniel Dor (bateria). I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc:

https://www.freshsoundrecords.com/francesco-geminiani-albums/53920-red-sky-blue-water-digipack.html .... 

I proposo que comencem el programa amb el tema de Billy Strayhorn  i el preciós arranjament que ell ha fet, del conegut i estimat..... 

1.6.- Chelsea Bridge (B. Strayhorn, arr, F. Geminiani) 6m18s. 

I aquest “Chelsea Bridge” compost del 1941 és un estàndard de jazz impressionista compost per Billy Strayhorn. El biògraf de Strayhorn, David Hajdu assenyala que "a diferència dels temes de pop i jazz basats en melodies convencionals del moment, “Chelsea Bridge” és 'clàssic' en la seva integració de la melodia i l'harmonia com un tot orgànic". També observa que "evoca vivament l'aigua de sota" el pont més que el pont en si mateix i que la peça és deutora de l'obra de Claude Debussy. Hajdu també cita l'arranjador i compositor de jazz Gil Evans dient: "Des del moment en què vaig escoltar “Chelsea Bridge”, em vaig proposar intentar fer-ho. Això és tot el que vaig fer... vaig intentar fer el que va fer Billy Strayhorn". La cançó va ser enregistrada originalment per l'orquestra Duke Ellington el 2 de desembre de 1941, amb Strayhorn (en lloc del mateix Ellington) al piano i solos del saxofonista tenor Ben Webster i el trombonista, amb trombó de vàlvules Juan Tizol. La llista dels intèrprets que l’han tocat és molt i molt llarga. 

I si el tema ja és maco, originalment, doncs amb aquest arranjament encara ho és més. L’arranjament ens ha permès escoltar la pulsió del contrabaixista, que s’ha convertit amb un motiu principal, fet també pel pianista, motiu amb el qual l’acaben i comencen. La melodia ha volat per sobra d’aquest coixí preciós. El so del tenor del líder ens ha acaronat fent-ne la melodia i posteriorment en la seva improvisació. La seva improvisació ha estat delicada, també per la suavitat i per com el baterista ha colpejat la seva bateria. Una base rítmica que s’ha quedat acompanyant al pianista en el seu preciós solo, tot i que curtet. I ells han estat Manuel Schmiedel (piano), Rick Rosato (contrabaix), Daniel Dor (bateria). El final ha estat majestuós, dolç, ideal per començar el programa. 

Un altre lloc emblemàtic és el 23 Robadors espai on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes que s’hi han parit i que així seguirà sent. Cada dia teniu Jazz i els dimecres, concert primer i després Jam Session amb Miguel Pinxo Villar, Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga. Al blog us en posaré la seva pàgina web:

https://23robadors.com/programacio/ la de la seva programació.

 

I seguirem amb un tema propi i primer track anomenat.... 

2.1.- Red Sky, Blue Water (F. Geminiani) 5m35s. 

I amb una mica més de tempo els acabem d’escoltar en el tema que titula el disc. Un final marcat per la improvisació del baterista Daniel Dor, mentrestant el líder l’ha anat acompanyant amb un “Riff” repetitiu, posterior improvisació i motiu principal. Una melodia molt bonica feta sobre un ritme ternari, encara no massa definit en la mena d’”Intro” que ha fet, sobretot el líder en començar-lo. Ell mateix ha iniciat la seva improvisació, cosa que ha fet de manera ininterrompuda passant de la melodia al seu solo. Un fraseig lligat molt ben trenat, tot plegat amb un so càlid i llenguatge modern, esclar. Manuel Schmiedel al piano ha estat també molt precís per digitació però també per història explicada, i al final amb uns arpegis descendents preciosos. 

I ell mateix ha deixat escrit quatre ratlles a l’interior del CD....i ens diu què:

"Red Sky, Blue Water" és un projecte urbà, amb ritmes tan flexibles com els horaris diaris en constant canvi de la vida de la ciutat, i harmonies que intenten pintar retrats de moments efímers i recrear aquestes sensacions en la imaginació de l'oient. La ciutat és el meu element artístic. La seva gent, els seus artistes i la inspiració que la ciutat els hi extreu, els alts i baixos —sobretot els baixos— enriqueixen la meva imaginació i estimulen el meu procés creatiu. Cada ciutat té un vocabulari artístic diferent. El meu és el de Nova York. Deixar-ho pel Vell Món va obrir un nou capítol a la meva vida i una oportunitat per evolucionar encara més com a artista. Aquest àlbum és el producte d'aquesta transició i la meva transformació. Reunint un conjunt d'estimats amics i músics creatius, vaig compondre un repertori d'originals dinàmics que van servir de plataforma de llançament per a les interaccions musicals que van seguir. Aquest treball està inspirat en tots els llocs i persones que he trobat durant l'última dècada. Sense aquestes experiències no seria la persona i el músic que sóc avui. Francesco Geminiani. 

I encara seguirem amb el tema d’ell també i anomenat... 

3.5.- Luce (F. Geminiani)  5m30s. 

I aquesta ha estat una altra bona composició de Geminiani, on a partir d’un motiu principal, curtet i recurrent, que ha estat la melodia del tema, ell, de ben seguit s’ha posat a improvisar. Aquest saxofonista, a cada tema que li escoltem , l’estimem cada vegada més. S’ha clavat un “tros de solo” immens, amb fraseig, amb motius rítmics recurrents, amb un llenguatge de Jazz immens i una demostració de tècnica. Manuel Schmiedel al piano l’ha seguit amb igual mestria, fent però un solo sobri, elegant, tècnic sí però amb subtilesa amb en Rick Rosato (contrabaix) i Daniel Dor (bateria) acompanyant-lo la mar de bé, i el primer amb un “Walking” i per això, amb Swing, i el segon a la bateria fent de les seves, les qüestions rítmiques. Uns “quatres” amb el baterista fets per piano i saxo tenor, ens han apropat al final, a la melodia principal. 

Recordar-vos que entreu al web de masimas on podreu veure’n tota la seva programació dedicada al Jazz però també a diversos estils com són el Blues, el Funk i demés variants. Val la pena que us deixeu caure per la Plaça Reial per anar al Jamboree. Els dilluns amb una magnífica Jam Session. Al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web: https://jamboreejazz.com/agenda/ la de la seva agenda. 

I acabarem amb el tema més vital, l’anomenat... 

4.2.- SOS (F. Geminiani) 5m56s. 

I tot i que a vegades no ho sembla, hi ha increment de tempo en els temes, i aquest ha estat el que més. Sí que ho notem en la improvisació del líder, el qual ens ha tornat a mostrar la seva gran tècnica. El seu ràpid fraseig i creativitat han estat a un gran nivell, en aquest tema i en la resta de temes del projecte. La melodia inicial, amb càlida sonoritat i molt bonica, ens l’han mostrat com a un sòlid compositor. Manuel Schmiedel al piano l’ha seguit amb una altra gran demostració de bon gust i inventiva. Digitació prístina, acords de la mà esquerra, els adequats, i una mà dreta lleugera i gràcil primer en el registre baix del piano, per després anar pujant per centrar-se en el registre del mig. Hem pogut escoltar com Rick Rosato al contrabaix ens ha clavat una gran improvisació, mentre Daniel Dor a la bateria l’ha acompanyat subtilment. Gran tema per acabar el seu projecte. 

Seguim però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. 

I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n tot el seu catàleg. 

I després d’aquest primer i magnífic projecte del saxo tenor italià Francesco Geminiani, ara sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente. Gràcies Carme per la teva dolçor narrativa i per fer-ho sempre relacionat amb les músiques del programa.

 

I nosaltres seguirem amb el programa i ara us proposo que escoltem al saxo tenor americà Jared Sims i el seu disc “Against All Odds” publicat el 14 de febrer de 2022 per Origin Records. Enregistrat el 28 de juny de 2021, gravat i mesclat per Craig Welsch al Rear Window Studio, Boston, MA. Masteritzat per Paul Lipton, Boston, MA. Produït per Jared Sims. I ells són: JARED SIMS saxo tenor; STEVE FELL guitarra; KEALA KAUMEHEIWA contrabaix; LUTHER GRAY bateria i AMY M. ALVAREZ recitació (#4). Totes les composicions són de Jared Sims. I al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc: https://originarts.com/recordings/recording.php?TitleID=82840 ..... 

I proposo que els escoltem en el preciós tema anomenat... 

5.6.- Threnody (Jared Sims) 6m25s. 

I sí que hem notat que el so d’aquest tenor és una mica més “punyent” que el de l’italià. El tema l’ha iniciat ell amb una mena de “Intro” amb el suport dels arpegis de la guitarra i plats del baterista. Aquesta introducció s’ha convertit en el tema, en la melodia, de mica en mica. El ritme ternari a tot delicat vals ens ha captivat ja des del primer moment, cosa que ha passat en la improvisació del líder. Jared Sims ens ha impressionat per la seva potència i sonoritat. Llenguatge modern i sonoritat que ens recorda potser a Joe Henderson. Gran solo del líder i compositor que ha deixat pas al del guitarrista Steve Fell, ell ara a trio amb Keala Kaumeheiwa contrabaix i Luther Gray, bateria. Ens ha agradat força també la seva improvisació, amb un final farcit d’acords. I quin final més apoteòsic, majestuós, que per iniciar el seu projecte aquest tema ha anat la mar de bé. 

Jared Sims toca tots els saxos, clarinets i flauta. Ha fet gires pels Estats Units i per Europa, Amèrica del Sud i Àsia. Sims ha actuat/gravat amb una gran varietat d'artistes com Rufus Reid, Matt Wilson, Han Bennink, Cecil McBee, Bob Brookmeyer, Oteil Burbridge, Soulive, Temptations, Four Tops, 10.000 Maniacs, Artie Shaw Orchestra i Jimmy Dorsey Orchestra. Ha encapçalat concerts a llocs com Bangkok, Kuala Lumpur, Nova York, Boston, Washington, Seattle i Pittsburgh. Actualment és el Director d'Estudis de Jazz a la Universitat de West Virginia i té experiència com a docent a URI, UNH i Boston University.

També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es .

I seguirem amb ells i el tema..

6.2.- Flowering (Jared Sims) 7m29s. 

I aquest “Flowering” té també una “Intro” preciosa. Ara bé, com ha canviat el tema amb els compassos previs amb el baterista fent-ne una improvisació, i amb el guitarrista i baterista donant-li tot el seu suport. I vet aquí que ha aparegut el líder amb un “tros de solo” i enèrgica sonoritat. La seva improvisació ha estat de nou al més alt nivell, recorrent la major part del registre de l’instrument, situant-se però molta de l’estona en el registre del mig. I posterior al seu solo hem escoltat els acords primer i després execució solista del guitarrista Steve Fell. La pulsió del contrabaixista i feina del baterista l’han ajudat a fer la seva tasca solista, diversa i reeixida, amb un so de guitarra allò de lo més “cru” i “net”. El Groove ha estat brutal, el dels dos de la base que l’han acompanyat, mentre ell ha desgranat la seva creativitat, en un tema que té una cadència d’acords magnífica i que ens recorda a un tema, a moments, a un estàndard. El final, de nou majestuós. 

Tot i que reflexiona sobre les emocions àmplies i en cascada i les infinites complicacions creades per la pandèmia, el saxofonista Jared Sims aconsegueix d'alguna manera trobar una veu optimista que s'obre camí a través de la narrativa d'”Against All Odds”, el seu desè enregistrament en solitari. El guitarrista Steve Fell, el baixista Keala Kaumeheiwa i el bateria Luther Gray han estat companys a la vida musical de Sims des de fa anys, amb moltes experiències compartides i aportant una profunditat emocional fàcil d'accedir a les seves històries. "Angst" explora la por a la reclusió. La cançó del títol tracta sobre el pare de Sims que va sobreviure després de 3 mesos amb un ventilador, mentre que "Dear Gaia" reflexiona sobre la deessa de la Terra a través de la poesia de la seva dona, Amy M. Alvarez. Against All Odds revela un record honest de la veritat mentre recordem celebrar tot el que és i serà fantàstic a les nostres vides. 

I encara un altre tema d’en Jared Sims i que titula el projecte anomenat...

 7.1.- Against All Odds (Jared Sims) 4m15s. 

I aquest tema de Sims ens ha agradat també molt, la melodia, els canvis harmònics, la qüestió rítmica, el tempo mèdium, i com el baixista i baterista porten de bé la màquina rítmica, també amb els acords del guitarrista. Tema de 10 compassos dels quals Jared ens n’ha fet dos “chorus” amb la melodia  iniciada per ell mateix, i amb un canvi tonal ben assenyalat en els dos acords finals, en un tema curtet que ben aviat ha deixat pas a la improvisació del líder. Ens ha captivat de nou per com n’ha fet la improvisació, amb una  presència de so a primera línia, so robust però no en excessiu que pugui sonar estrident, que no, que no li sona. Una història explicada del líder amb l’harmonia ben present, amb la melodia ben present. Una creativitat al servei de la melodia, la del líder, i per això ens ha agradat tant. Fell a la guitarra ha estat també sobri, treballant amb els arpegis, acords i no només. El so de la seva guitarra, nítid, i també el seu llenguatge ens el situa en un entorn un tan allunyat dels guitarristes jazzeros, fent però una feina exquisida. I Jared ha recuperat el tema i l’han acabat dolçament.

I cada dia podeu anar a la Cocteleria Campari Milano on s’hi fan concerts de jazz i demés meravelles, a diari. Al blog us en posaré la seva pàgina web:

https://www.camparimilano.com/programacio-musical/. I també al Sinestesia que hi ha prop de la plaça del Centre a Sants, on ja s’hi fan concerts. És qüestió de mirar-ne la programació.

 

I acabarem amb el projecte i temes de Jared Sims amb el tema anomenat... 

8.3.- Waiting (Jared Sims) 6m11s. 

I  de nou han començat un tema amb els darrers acords. I amb aquest tema més vital hem acabat el projecte de Jared Sims, tema molt bonic de melodia, i amb un ritme ben marcat per la pulsió del contrabaix, alhora que els copets als plats del baterista. Tema que té un pont maco i canvi tonal preciós ja a les seves acaballes, moment en el qual el líder n’ha iniciat les improvisacions. Un fraseig lligat, so amb molta presència, fermesa, llenguatge brutal i tècnica la d’aquest jove saxofonista que toca tots els saxos, flautes i clarinets, sembla ser doncs que és un crac. I com camina el tema, per la base de dos, de contrabaix i bateria, aquest sempre molt subtil amb els copets al plat “ride” i timbales. El solo del guitarrista Fell ens ha copsat de nou per la seva quasi absència de llenguatge jazzístic, però que maco l’ha fet, igualment. Doncs res, amb aquest tema els hem acabat d’escoltar i crec que hem gaudit tots plegats del seu llegat, del què ens han explicat. 

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com  i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.

 

I ja per acabar el programa d’avui que l’he dedicat al saxo tenor actual, proposo que escoltem el del també americà Walt Weiskopf European Quartet ara sota l’aixopluc de Jazz Fuel. Disc editat el 2022 i enregistrat en dues sessions, la primera i temes de l’1 al 8 entre el gener i març de 2021 a tres llocs diferents, Copenhage, Richmond i Berlin, mentre que la segona es va enregistrar el gener de 2020 també a Copenhage. Més dades les llegireu a la contraportada del disc que trobareu al blog. I aquí hi tenim a: Walt Weiskopf, saxo tenor, flautes i clarinet; Carl Winther, piano i teclat; Andreas Lang, contrabaix i Anders Magensen, bateria. La majoria dels temes són d’en Walt Weiskopf coses aquestes que us aniré aclarint. I dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc: https://jazzfuel.com/project/walt-weiskopf-introspection/ on ens parlen que hi hagué l’”Introspection 1.0”, essent-ne aquest la versió 2.0. 

El saxofonista, compositor i autor Walt Weiskopf va començar la seva carrera a Nova York actuant amb la Buddy Rich Big Band l'any 1981 a l'edat de 21 anys. Des de llavors, ha deixat una marca impressionant tant com a líder com a company amb 20 CD aclamats per la crítica i innombrables crèdits de  sideman com ara actuar i enregistrar amb Buddy Rich, Frank Sinatra, Steely Dan, Donald Fagen, Boz Scaggs i Michael McDonald. I més coses que podreu saber si entreu a la seva pàgina web: https://waltweiskopf.com.... 

I proposo que els escoltem en l’estàndard de Swan arranjat pel líder i anomenat.. 

9.3.- When Your Lover Has Gone (E. A. Swan arra, W. Weiskopf) 6m0s. 

I "When Your Lover Has Gone" és una composició de 1931 d'Einar Aaron Swan que, després d’aparèixer a la pel·lícula de James Cagney, “Blonde Crazy” aquell mateix any, es va convertir en un estàndard del jazz. Carmen McRae va ser una de les moltes que la van cantar, a banda de molts dels instrumentistes que l’han tocat, com és el cas. Aquí, en Walt ens ha fet una “Intro” molt bonica primer ell sol i després amb acords del pianista per ja escoltar-lo fent-ne la melodia. El so del seu saxo té també la trempera que li hem escoltat amb en Jared, l’atac de la nota a l’instrument, vull dir, tot i que el timbre és diferent, essent un pèl més agut. Un tema molt maco i millor arranjament el d’en Weiskopf. Un solo molt melòdic, fent també passejades ràpides, amb arpegis i escales inversemblants, alhora que mostrant-nos la seva creativitat. Una base rítmica amb marcatge del baterista i baixista, i amb el so de fons del teclat electrònic. Qui feia anar el teclat, Carl Winther, s’hi ha posat amb el piano, oferint-nos una molt bona improvisació. Pulsació, poques notes i ben posades. Escales, que també, en definitiva una exposició solista elegant. Bon tema per començar el seu projecte. 

Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic Andrés Rojas abans El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable. I els dilluns també podeu anar al Jazzman on hi sol haver el gran Pere Ferré Trio. 

I seguirem amb un altre magnífic tema, ara propi i que titula el disc anomenat... 

10.7.- Introspection (Walt Weiskopf) 5m27s. 

I quin bon tema aquest “Introspection” del líder Walt Weiskopf. Iniciat amb una “Intro” de contrabaix, ja amb el ritme i tempo inclòs, per ben aviat aparèixer la melodia al seu càrrec i la resta de companys. El motiu principal es repeteix fins arribar al canvi tonal del “pont”, tema molt ben “construït”, composat vull dir, amb un final que dóna pas a la improvisació del líder. Aquest saxofonista té una trempera impressionant en directe, que per això sona aquest disc, perquè el Joan en va adquirir dos, un per a ell i un per a mi el dia que el vam veure a Terrassa, gràcies Joan. En disc, tot és perfecte, però no m’imagino que hagin fet aquest tema massa vegades fins que els hagi agradat. Un parell, com a molt. Gran solo del líder, amb el seu so i atac a la nota, i creativitat a dojo, la mateixa que ens ha mostrat el pianista. Winther al piano ha fet un solo magnífic, un tant percussiu, amb passejades amunt i avall del teclat del piano amb escales i arpegis inversemblants. Tema de nou, amb el motiu repetitiu, canvi tonal i final. Gran tema del líder. 

I no us oblideu de la Nova Jazz Cava on cada dijous fan una Jam Session i on s’hi fan concerts cada cap de setmana. Al blog us posaré la seva pàgina web:

 https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming la de la seva programació. 

I encara els escoltarem i ara amb un estàndard tema de Brodszky i arranjament del líder, anomenat... 

11.12.- Be my Love (N.Brodszky arr. W. Weiskopf) 5m14s. 

I "Be My Love" és una cançó popular amb lletra de Sammy Cahn i música de Nicholas Brodszky. Publicada el 1950, va ser escrita per a Mario Lanza, que la va cantar amb Kathryn Grayson a la pel·lícula de 1950 “The Toast of New Orleans”. El tempo original és més el de balada que no pas el que hem escoltat. Sarah Vaughan el canta així, amb tota una orquestra de cordes fregades, i també d’altres cantants. En Walt ens ha fet un arranjament magnífic amb un bon Groove, i improvisacions a tot Swing. Després de la melodia hem notat com el contrabaixista ha iniciat el seu “walking” donant pas a la improvisació increïble que ens ha fet el líder Weiskopf. La base de dos, amb Andreas Lang, contrabaix i Anders Magensen, bateria, han estat immensos, conjuntament amb el pianista Winther. Aquest darrer ens ha fet un altre gran solo, i ves per on que també ens l’ha fet el baixista Lang. Un quartet de lo millor, amb el líder de les amèriques, mentre que el trio base, europeu per tots els costats. 

Un altre espai on anar és al Big Bang del carrer Botella, al Raval. Cada cap de setmana s’hi fan unes Jam Sessions magnífiques. Els divendres hi trobareu a Luca Tondena, Jim Monneau i Ramiro Rosa i els dissabtes a Samuel Marth al capdavant d’una formació Dixieland. I el Nota 79 ha iniciat ja una nova temporada amb noves iniciatives amb programació estable cada dijous vespre i diumenges tarda. Al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web: https://www.nota79.cat/events/ la dels seus esdeveniments.

 

I ara ja acabarem projecte i programa d’avui amb el tema anomenat... 

12.9.- Dot Dash (Walt Weiskopf) 4m13s. 

I sí, hem acabat el programa amb un tros de tema del líder, primer amb la “intro” del baterista, després melodia i Swing per “walking” del baixista que ja no abandonarà en les improvisacions. Walt Weiskopf ha estat qui primer l’ha fet, i de nou amb un llenguatge jazzístic personal i brutal. Velocitat de fraseig magistral, recursos tècnics a base d’arpegis i escales increïbles, i sempre amb un Swing incommensurable. Una demostració de mestria la que hem pogut gaudir escoltant-lo, escoltant-los a tots quatre. I sí, més pel propi líder, el qual també ha aportat les seves composicions, com aquesta, i tots els arranjaments. Winther al piano l’ha seguit amb la mateixa elegància que li hem escoltat en tots els temes. Swing en la digitació, no massa notes i ben posades. Al final, gaudi pel baterista Anders Magensen al qual encara recordem del directe a Terrassa. Gran tema del líder Walt Weiskopf i interpretacions de tots quatre per acabar el programa d’avui que com sempre espero us hagi agradat. I recordo que hem escoltat a tres magnífics saxos tenors, primer amb Francesco Geminiani, després amb en Jared Sims i acabant amb en Walt Weiskopf, i havent escoltat un micro conte de Carme de la Fuente. 

Doncs res, que us recordo que aneu a veure jazz  en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff, Nova Jazz Cava, Nota 79, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit. 

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “esfera jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz. 

I dic, i diem No a la guerra de Putin, no a la guerra de ningú, utopia aquesta última que mai les classes dominants han volgut eliminar, car el negoci armamentista no el volen perdre. No ens volen deixar viure en pau, no. Maleïts siguin tots ells. Un món en guerra, de tota la vida. Vaja quina manera de viure. 

I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys. 

I sí, perquè un dels tres projectes del programa d’avui és d’aquesta editorial estimada i amiga, i aquest és el que em va cedir en Geni Barry un dia d’aquells de música, aprenentatge i amistat a casa seva, el de l’Arnold Ross Trio, “Just You & He & Me”, en una reedició d’un clàssic feta pel Jordi Pujol. I com que el programa anirà de Jazz a seques, aquell que es feia i que se segueix fent ara, amb la “tradició” ben apresa, podreu escoltar el darrer treball de Víctor Antón, “Standards Session”, editat per Errabal Jazz. I el darrer treball que escoltarem és el de l’amic Xose Miguélez, “Contradictio”, editat per Origin Records. Com que hi ha molt de Swing en molts dels temes, avui anirem d’això, i alguna baladeta, esclar.

 

Comencem el programa amb el pianista americà i el seu trio, l’Arnold Ross Trio, “Just You & He & Me”, editat per Fresh Sound Records. Disc enregistrat a Califòrnia entre el 1975 i 1976,  i aquí hi tenim a: Arnold Ross (piano), Harry Babasin (contrabaix), Roy Harte (bateria). La majoria dels temes són del pianista, havent-n’hi de tots tres i d’algun altre compositor, i tot i que cap dels temes és un d’aquells reconeguts estàndards, són tots unes precioses composicions i sobretot a “tot Swing”. I com sempre dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc:

https://www.freshsoundrecords.com/arnold-ross-albums/1121-just-you-he-me.html. .. 

Comencem el programa amb dos temes seguits, que no són massa llargs, el primer a piano i contrabaix, tema del líder molt delicat i el segon, un dels pocs estàndards d’aquest projecte,  tema compost per Jerome Kern & De Sylvia.... 

1.4.- Then Or Now (Arnold Ross) 1m40s.

2.8.- Look For The Silver Lining (Kern-DeSylvia) 2m56s. 

I de quina manera més bonica hem començat el programa, primer amb la composició de Ross, ell a piano i amb algunes espurnes sonores a contrabaix.  I del segon tema us puc dir què....va ser escrita l'any 1919 per al musical infructuós Zip, Goes a Million. El 1920, es va publicar i reutilitzar al musical Sally, d'on va ser popularitzat per Marilyn Miller. Entre d'altres, més tard va ser interpretat diverses vegades per Judy Garland, la versió de la qual també es va fer, i segueix sent, potser la més coneguda. El 1949 es va publicar un biopic amb el mateix títol car la cançó tracta sobre Marilyn Miller. Un tema amb un swing molt tranquilet i música que ens ha acaronat per la seva dolçor melòdica amb un pianníssim de Ross preciós. El duet de la base rítmica amb Harry Babasin (contrabaix) i Roy Harte (bateria) han estat immensos, el primer amb el walking i el segon amb les escombretes. Dos temes seguits i delicats, que per començar el programa han anat la mar de bé. 

I un altre lloc emblemàtic és el 23 Robadors espai on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes que s’hi han parit i que així seguirà sent. Cada dia teniu Jazz i els dimecres, concert primer i després Jam Session amb Miguel Pinxo Villar, Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga. Al blog us en posaré la seva pàgina web:

https://23robadors.com/programacio/ la de la seva programació. 

I seguim a tot delicat swing amb el tema del líder i anomenat.. 

3.5.- Hugo (Arnold Ross) 5m01s. 

I vet aquí que hem descobert a aquest molt bon pianista, alhora que compositor, i la prova l’acabem d’escoltar. Aquest programa ens ajudarà a conèixer-lo tot i que sigui de passada. L’assumpte és que només ens caldrà cercar més dels seus projectes musicals, alhora que de  la seva vida i miracles.

El tema té un Swing magnífic amb un tempo mèdium ideal per aquest tema. La interpretació del pianista ha estat sòbria, elegant, amb una sonoritat plena alhora que brillant. La melodia és molt maca, i la digitació de la mà dreta ha estat feta amb pulsió rítmica precisa, alhora que amb Swing. La seva improvisació, molt reeixida i rica en idees. Harry Babasin al contrabaix, ha fet també una bona improvisació, melòdica per com n’ha seguit la melodia alhora que amb pulsió rítmica. Els “quatres” de Roy Harte a la bateria, han permès al baterista esplaiar-se, en aquest tema tan maco del líder. 

Arnold Ross (Boston, 29 de gener de 1921 - Culver City, Califòrnia, 5 de juny de 2000) va ser un pianista de jazz nord-americà. L'Arnold va aprendre clarinet, trompeta i violí de petit abans d'aprendre el piano quan tenia dotze anys. Va tocar en un creuer abans de traslladar-se a la ciutat de Nova York, treballant-hi amb Jack Jenney. Després es va unir a la banda de suport de Vaughn Monroe, i el 1943 va ser seleccionat per entrar a la Glenn Miller Army Air Force Band. Del 1944 al 1947 va treballar amb Harry James; al mateix temps va tocar amb Harry Edison, Charlie Ventura i Charlie Parker. Es va traslladar a Califòrnia el 1947, treballant amb Lena Horne, Dizzy Gillespie, Bob Crosby i Billy Eckstine, a més de dirigir el seu propi grup petit. 

Recordar-vos que entreu al web de masimas on podreu veure’n tota la seva programació dedicada al Jazz però també a diversos estils com són el Blues, el Funk i demés variants. Val la pena que us deixeu caure per la Plaça Reial per anar al Jamboree. Els dilluns amb una magnífica Jam Session. Al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web: https://jamboreejazz.com/agenda/ la de la seva agenda.

 

I fora d’un parell de temes, tots tenen aquest Swing i tempo mèdium tan bonic, com serà el tema que escoltarem ara mateix, tema també del líder i anomenat... 

4.7.- Might Be (Arnold Ross) 3m30s. 

I ara els hem escoltat amb un altre tema propi i amb una mica més de tempo. La sonoritat d’aquest piano és però sorprenent, diferenciada no sé jo si per l’enregistrament o per què, però la noto especial. El tema és impressionant i com ja ha començat a tot swing i un motiu principal que li hem reconegut posteriorment, alhora que amb un “pont” preciós. Més s’ha notat el Swing amb el “walking” de Harry Babasin al contrabaix i la magnífica feina de Roy Harte a la bateria, amb un colpeig al plat “Ride” i “xarles” un tant especial, tot això en el solo del líder. I com l’ha iniciat i l’ha seguit desenvolupant i amb quina mestria i llenguatge jazzísitc. Posterior solo del contrabaixista, també reeixit, i els “quatres” amb el baterista, per recuperar de nou la melodia i acabar el tema amb un “turnaround”. Bona feina de tots tres i magnífica composició. 

El 1960 Ross s'havia tornat addicte a l'heroïna i va entrar en un programa de tractament Synanon; es va afiliar a l'organització Synanon i va aparèixer a la pel·lícula Synanon del 1965. Va treballar àmpliament amb Nelson Riddle des de 1968 fins a 1976, i va ser actiu com a intèrpret de gira durant la dècada de 1990. Ens va deixar el juny del 2000. 

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada. 

I ja per acabar amb el seu projecte, escoltem-los en el tema del líder i anomenat... 

5.1.- N S A (Ross) 4m13s. 

I quin altre tema més farcit de Swing, iniciat però amb una “Intro” marcada rítmicament per tots tres. La delicada melodia a càrrec del pianista ha estat molt bonica, i sobretot en el “pont” l’hem reconegut com un “Rh&Ch”, o sigui tema a partir de l’harmonia i estructura del “I Got Rhythm” de Gershwin. Temes enregistrats en els 70s del segle passat però que respiren una autenticitat del Jazz de les primeres èpoques, les modernes vull dir. La tradició l’ha atresorava aquest mestre del piano que ja havia tocat de jove amb Charlie Parker i demés boppers. Disc enregistrat a la West Coast, la qual cosa ens indicaria que “rasca” una mica d’aquest estil de Jazz, a camí entre el Cool i el Hard Bop, amb uns arranjaments i melodies més carregades de substància, i potser amb menys Blues i Gospel. Gran tema per acabar aquest projecte, gràcies Geni. 

I també tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es ... 

I seguim amb els projectes i ara serà el del guitarrista Víctor Antón i disc aquest sí dedicat als estàndards de Jazz i anomenat “Standards Session”, editat aquest 2022 per l’editorial amiga Errabal Jazz. El va enregistrar Pablo Baselga el 29 i 30 de desembre de 2021 als Infinity Studios fent-ne també les mescles i masterització. I aquí hi tenim a: Víctor Antón, guitarra; Pablo Gutiérrez Calvo, piano; Francisco López “Loque”, contrabaix i Daniel García Bruno, bateria. I tots els temes són estàndards de Jazz excepte el darrer, “Adderley”, que és del líder Víctor Antón. I com sempre dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc: http://www.hotsak.com/tienda/standards-session?set_language=es.. 

I començarem escoltant-los en el molt bonic tema de Sammy Fain & Irvin Kahal anomenat.. 

6.4.- I'll be seeing you (Fain/Kahal) 7m30s. 

I seguim amb el Swing en aquest tema tan ben interpretat per aquest quartet i sobretot per la guitarra del líder. Fain & Kahal el van compondre el 1938, el primer la música i el segon la lletra. La pel·lícula amb el mateix nom es va estrenar el 1944, amb Ginger Rogers & Joseph Cotten, incloent-hi la cançó en la banda sonora de la peli. Un tema que aviat va esdevenir un estàndard de jazz interpretat i cantat per tothom, i també usual a les Jam Sessions. I Víctor ens explicarà els motius pels quals es va animar a fer aquest tema, i la resta de temes del seu disc “Standards Session”. Les seves maneres a la guitarra ens recorden a alguns dels grans de l’instrument, i recordo a Pat Martino. El so és fresc, no massa fosc, i càlid, sí que ho és. El que més sobta és el seu llenguatge, farcit de tradició alhora que amb la seva modernitat, la seva actual visió de com fer-ho, de com explicar-nos-ho. I ho ha fet amb personalitat, amb un jazz pels descosits, i el que és més important, un gran respecte a la música original. Un solo brutal del líder. Francisco López “Loque” al contrabaix l’ha seguit amb igual mestria, amb pulsió, amb melodia, amb molt bon gust. Una “quatres” del baterista amb les escombretes, tema i final. 

I ell ens diu que li ha costat decidir-se per fer un disc d’estàndards, havent-n’hi tants, i ha estat un exercici d’atreviment contribuir-hi, fent-ne la meva selecció i interpretació d’aquests temes. I això mateix és el que m’ha motivat, des del respecte a la “tradició”, assumir aquest repte, enregistrar la música que més m’agrada. M’ha servit també d’aprenentatge, primer el d’intentar aconseguir una interpretació i so tradicionals, alhora poder compartir aquestes sessions amb els meus companys i extraordinaris músics, mestres en aquest estil de Jazz. El disc és una bona fotografia personal, i mostra la meva identitat interpretant estàndards de Jazz, música en la qual estic aprofundint des de fa anys. És un enregistrament fet amb naturalitat i que crec, respecta l’esperit del moment, tot i considerant que és fresca i honesta, perquè reflecteix l’espontaneïtat de la sessió. This is Jazz!. I ens acaba dient...espero que en gaudiu escoltant-lo tant com nosaltres ho varem fer enregistrant-lo els darrers dies del 2021. Víctor Antón. 

I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n tot el seu catàleg.

 

I els seguirem escoltant amb la única Bossa del projecte, la de Antonio Carlos Jobim i preciosa... 

7.8.- Corcovado (A.C. Jobim) 4m55s. 

I sí, dels temes escollits d’aquest projecte per al programa d’avui, n’hi ha amb swing, amb ritmes així com trencats i també us he volgut posar aquesta preciosa “Bossa”, per fer-lo més variat. Víctor no s’ha oblidat de Jobim en aquest disc d’estàndards, cosa que l’honora, i molt. Antonio Carlos Jobim ha estat el músic brasiler més prolífic, el més creatiu, el més imaginatiu, regalant-nos unes precioses melodies, alhora que farcides d’acords i arranjaments de gran factura musical. Aquest “Corcovado” n’és una mostra. La “intro” que ens han fet els nostres herois, ha estat una antesala adequada a la pròpia melodia del tema. Un tema on l’hem pogut escoltar de nou en una altra gran improvisació, i ara emmarcada en el context del tema, de l’estil, de la “Bossa”, i alhora amb una gran demostració de Jazz a les seves mans. Subtilesa i delicadesa farcides de Jazz. Una tècnica la seva al més alt nivell. Ves per on que hem descobert un altre gran guitarrista, quin goig. Pablo Gutiérrez al piano ho ha “clavat” també en la seva curteta “impro”, i la resta de la base rítmica han estat brutals, Francisco López “Loque”, contrabaix i Daniel García, bateria. 

I sobre el Víctor Antón he pogut saber que, abans d’aquest darrer projectes feia coses com aquestes: Victor Anton Group neix de la inquietud del guitarrista i compositor zamorà Victor Anton, que s'envolta de bons amics i excel·lents músics per interpretar composicions originals que s'han plasmat a Motion, el seu primer treball discogràfic com a solista. La banda sorgeix al voltant del Centre Superior de Música del País Basc, Musikene, on es gesten les composicions i els primers assaigs. 

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com  i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.

 

I seguim amb el magnífic tema que tant m’agrada.... 

8.2.- Alone Together (Dietz/Schwartz) 6m05s. 

I sí, del Swing, a la Bossa, i ara amb un arranjament d’un tema que jo m’estimo molt, i que toco sovint a les Jam Sessions, jo, que soc un aficionat i que més o menys m’apanyo. L’arranjament del tema és sorprenent car ha obviat el típic “swing” amb el qual sempre l’hem escoltat. I ja haureu notat com va el ritme de “trencat”, cosa que es nota en com va la bateria i el contrabaix. Ni un ni l’altre amb el Swing de “walking” ni els copets al plat “Ride”. Una vegada entesa la qüestió rítmica ja ens podem centrar en la interpretativa. La melodia feta pel líder i la seva posterior improvisació ens l’han seguit admirant per com de bé ho fa, pel gust musical que té. El piano l’ha ajudat en diversos moments tot i recolzant-lo amb els acords, i ell mateix s’ha esplaiat abastament en la seva altre cop reeixida improvisació, marcada per la melodia, per com van els canvis en el “pont”. Hem escoltat també com de “net” ha quedat el solo del pianista Pablo Gutiérrez el qual ha fet una gran tasca solista. Gran tema i millor arranjament i interpretació de tots ells. 

La música de jazz suposa una renovació constant del llenguatge tradicional que es va superant per donar lloc a nous tipus de construcció de temes i de comunicació entre músics. És per això que els temes originals d'aquest projecte es nodreixen del jazz tradicional i del llenguatge del BeBop però alhora cercant ingredients nous que entronquen directament amb el jazz contemporani i fins i tot amb la fusió i el rock. Es presenta en formació de quintet i els instruments que l'integren són saxo alt, guitarra elèctrica, piano, contrabaix i bateria, un format clàssic en la música de jazz però buscant algunes sonoritats i formes d'interacció noves. 

I cada dia podeu anar a la Cocteleria Campari Milano on s’hi fan concerts de jazz i demés meravelles, a diari. Al blog us en posaré la seva pàgina web:

https://www.camparimilano.com/programacio-musical/. I també al Sinestesia que hi ha prop de la plaça del Centre a Sants, on ja s’hi fan concerts. És qüestió de mirar-ne la programació. 

I acabarem escoltant-los en el magnífic tema de Benny Golson i anomenat... 

9.7.- Stablemates (B. Golson) 5m30s. 

I sempre recordaré que llegint la autobiografia de Miles Davis vaig saber que, quan aquest es va assabentar d’aquesta composició del bo de l’encara viu Benny Golson, li va preguntar que què s’havia pres (quina droga) per parir aquest magnífic tema. L’altre va quedar estorat, esclar. I sí, he volgut acabar amb “Swing”, el d’aquest gran tema de Golson al qual voldríem tornar a veure al capdavant del seu “catalan combo”, amb en Joan Monné, Ignasi González i Jo Krause. I després de la “intro” del tema, ja l’hem viscut a tot Swing, sense oblidar els canvis de ritme que hi són. I el pianista Pablo Gutiérrez ha estat qui primer ens ha regalat amb la seva magnífica improvisació. Aquí l’hem escoltat en un solo brutal, llarg, precís, amb recursos diversos, els de la mà dreta i els de l’esquerra. Un so nítid, llenguatge i gust a dojo. Arpegis i formes musicals diverses que ell ha anat trobant. Quin goig en escoltar-lo. I el baterista ha marcat una mica més el Swing en el solo del líder a la guitarra. Antón ha estat de nou immens en un tema gens fàcil, car incorpora una harmonia entremaliada. La seva inventiva tampoc sembla tenir límits, sonant a “tradició” alhora que farcit el seu discurs de la seva modernitat, la més actual. I una base rítmica brutal que sempre els ha acompanyat i els ha fet “swingar” a tot drap. Gran projecte d’aquest gran guitarrista que avui hem descobert. Bravo noi, bravo nois. 

Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic Andrés Rojas abans El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.

 

I ja acabarem aquest programa amb el darrer treball d’en Xose Miguélez, “Contradictio”, editat aquest 2022 per Origin Records. Enregistrat per José Trincado & Nuno Couto el 27 i 28 de novembre de 2021 a Cara-ojm Studios, Matosinhos, Portugal. Mesclat i masteritzat per José Trincado a Savik Sound, Galícia. Produït per Xose Miguélez i Jean-Michel Pilc. I aquí hi tenim a: Xose Miguélez, saxo tenor; Jean-Michel Pilc, piano; Carlos Barretto, contrabaix i Marcos Cavaleiro, bateria. Aquest és un projecte amb temes propis i alguns estàndards, coses que us comentaré si cal. I dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc: https://originarts.com/recordings/recording.php?TitleID=82842 ... 

I el disc de Xose Miguélez, dels 10 temes en té cinc que són precioses balades, pròpies, com són ara “Soul and Body”, un tema llarg de més de 8 minuts on ens proposa una mirada, la més càlida del seu projecte. I el tema del pianista Pilc “Galícia” és també d’una delicadesa remarcable. I a tot delicat vals ens regala el tema que titula el disc “Contradictio”. Mentre que hi ha dos temes relacionats amb el seu anterior treball “Ontology” l’un a duet de saxo i piano. 

I proposo que els escoltem en el tema que titula el disc... 

10.4.- Contradictio (Xose Miguélez) 5m53s. 

I amb aquest tema ens hem volgut retrobar amb la calma, la dels temes més delicats. Us acabo de dir que n’hi alguns, entre els quals aquest a ritme ternari de vals així com molt cadenciós i càlid amb una bonica melodia. Dolçor la del saxo tenor del líder Miguélez en la pròpia melodia i en la improvisació on ell mateix ens ho ha exposat d’una tacada, l’una darrere de l’altre. Quasi que no ens n’hem adonat de quan acabava una i començava l’altra, coses que ens parlen del tarannà improvisador del líder. Sí que es percep el moment pel canvi melòdic i no pel so del seu tenor que continua essent preciós. Una gran tasca del líder tot i improvisant amb una dolçor que et posa la pell de gallina, i amb un gust musical exquisit. Ens ha recordat per exemple a l’Stan Getz a moments, pel seu so i fraseig delicat. El pianista Jean-Michel Pilc ens ha deixat “noquejats” per com de brillant ha estat el seu solo. L’ha començat fent la darrera frase del líder, coses aquestes que solen fer per així continuar amb el missatge, tot i que el canviaran posteriorment fent-lo a la seva manera. Arpegis i escales inversemblants ens han captivat, tot i mostrant-nos la seva tècnica i gust exquisit. Gran feina de tots dos, de tots quatre, en aquesta preciosa composició de Miguélez que ha acabat així com en suspensió. 

I hi podem veure què: Des de la regió de Galícia d'Espanya, el saxofonista Xose Miguélez va celebrar les melodies tradicionals de la seva família, vistes a través d'una lent de jazz modern, per al llançament del 2019 i disc “Ontology”. A Contradictio, Miguélez compta amb el virtuós pianista francès Jean-Michel Pilc, i la música que han anat desenvolupant junts durant els darrers anys amb l'equip de la base rítmica de Portugal, el baixista Carlos Barretto i el bateria Marcos Cavaleiro. Junts, ofereixen timbres destacats i contemporanis dins d'un entorn orgànic de jazz clàssic. A través d'una barreja d'estàndards, originals de Miguélez i un original de Pilc dedicat a Galícia, la música es desenvolupa amb una espontaneïtat i vitalitat que inspira les sensacions d'una experiència musical en directe. Per cert, i això ho dic jo, que el seu anterior projecte “Ontology” va sonar al Programa 373, i aquí hi teniu l’enllaç per si us fa gràcia recuperar-lo: https://jazzclubdenit.blogspot.com/2019/06/programa-373-el-cazador-de-luz-vol-2.html..

 

I seguirem a tot swing amb un altre tema propi i anomenat.. 

11.1.- Meniña (Xose Miguélez) 6m35s. 

I després del primer tema delicat de tempo, ara hem seguit amb un altre tema propi però ja amb tots els aires vitals, els que ens acompanyaran fins el final del programa. I ves per on que ens ha recordat el tema de Duke Ellington, “Caravan” per estructura i demés coses, com per exemple el com han fet les improvisacions. És una meravella de composició o quasi sembla un “contrafact” del tema de Duke, coses que només ens parlen del respecte al mestre i l’amor al tema. Una melodia diferenciada, esclar, però amb un canvi tonal en el “pont” calcat al “Caravan” alhora que el “Swing” encabit en ell. Les improvisacions del líder al saxo tenor i del pianista han estat brutals. Xose al tenor ha estat immens, amb el seu so profund i delicat alhora, sense cap estridència, i sí amb un llenguatge brutal, i seguint fil per randa l’harmonia d’aquesta “Meniña Caravan”. Igualment Pilc al piano ens ha captivat per com l’ha feta, i també el joc de la mà dreta, amb notes soltes fent els greus i la dreta volant allà dalt  del cel. Gran tema i interpretacions dels solistes i gran suport dels dos de la base rítmica, el baixista amb un magnífic “walking” en el pont i el baterista, brutal durant tot el tema. 

I per descomptat que podeu anar als concerts que fem al Jazz Club La Vicentina, i ves per on que nosaltres ja fins el 22 d’abril que tindrem a un magnífic quartet liderat per l’Elisabet Raspall, piano; Benet Palet, trompeta; Jordi Mestres, contrabaix i Aldo Cavíglia, bateria en un concert organitzat des del  Jazz Club la Vicentina i patrocinat per l’Ajuntament i amb l’entrada gratuïta. 

I encara els escoltarem en el tema que Chet Baker es va encarregar de popularitzar, i no només ell, esclar, el compost pels germans Gershwin i conegut... 

12.6.- But Not for Me (G. & I. Gershwin) 6m56s. 

I "But Not for Me" és una cançó popular escrita originalment per George Gershwin i Ira Gershwin per al musical Girl Crazy (1930) cantada per Ginger Rogers. La versió que en va fer Ella Fitzgerald el 1959 i que va aparèixer a “Ella Fitzgerald Sings the George and Ira Gershwin Songbook”, va guanyar el premi Grammy de 1960 a la millor interpretació vocal femenina. El 1954 va aparèixer en dos LPs, el “Bag’s Groove” de Miles Davis i el “Chet Baker Sings” d’en Chet. Un estàndard de Jazz interpretat per tothom i també i per sempre més, a les Jam Sessions. 

L’han iniciat amb una “intro” del pianista afegint-s’hi el líder amb la continuació de la melodia. Pilc al piano ha estat el primer en improvisar recolzat pel brutal “Swing” de la base dels dos amics i músics portuguesos, Carlos Barretto, contrabaix i Marcos Cavaleiro, bateria. Aquest pianista francès és realment magnífic. El seu solo ha estat sobri en els inicis, sense massa escarafalls, amb poques notes, tant de la dreta com de l’esquerra. Posteriorment ens ha clavat uns acords dissonants brutals, alhora que la dreta s’ha desfermat anant amunt i avall del teclat del piano. Posseïdor d’una gran tècnica, ens ha mostrat també la seva gran creativitat. El líder ens  ha captivat de nou, amb una entrada força temperada, tranquil·la. El seu fraseig lligat i so ens el segueix situant en l’ona de Getz. Ell però ha desenvolupat la seva improvisació amb una gran despesa de creativitat alhora que tècnica i gust interpretatiu. Una curta impro del baixista i posteriors “quatres” amb el baterista ens han apropat al final d’aquest magnífic tema dels germans Gershwin i grans interpretacions de tots ells. 

I no us oblideu de la Nova Jazz Cava on cada dijous fan una Jam Session i on s’hi fan concerts cada cap de setmana. Al blog us posaré la seva pàgina web:

 https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming la de la seva programació. 

Un altre espai on anar és al Big Bang del carrer Botella, al Raval. Cada cap de setmana s’hi fan unes Jam Sessions magnífiques. Els divendres hi trobareu a Luca Tondena, Jim Monneau i Ramiro Rosa i els dissabtes a Samuel Marth al capdavant d’una formació Dixieland.

 

I ja per acabar projecte i programa els escoltarem en el magnífic estàndard de Johnny Green amb lletra d'Edward Heyman i que avui no escoltarem.. 

13.8.- Out of Nowhere (J. Green & E. Heyman) 5m40s. 

I aquest és un tema que Green & Heyman varen composar el 1931. Bing Crosby va ser qui primer el va enregistrar, esdevenint quasi com un tema propi, amb el qual el varen reconèixer. El 1937 va ser Coleman Hawkins, Benny Carter & Django Reinhardt els qui el varen enregistrar a tot swing i tempo vital, més o menys com el que acabem d’escoltar. La versió de Charlie Parker del 1947, amb Miles, és però una de les que marcaria època. Un tema que a més va aparèixer en més de 15 pel·lícules des del 1931 fins el 1999. 

I els nostres herois l’han interpretat a tot swing i a un tempo brutal. I l’han començat a quartet sí, però amb una bateria quasi que diluïda per com de suau ha començat. El domini i so del contrabaix alhora com el del líder al saxo tenor han estat dominants respecte als seus dos companys. El “walking” del baixista ha estat increïble. El baterista s’hi ha afegit amb el swing quan ha volgut, amb moments de diversitat rítmica quasi com el pianista, que ha anat fent els seus puntuals acords. El solo de Miguélez ens ha impressionat ara per la seva velocitat d’execució alhora que brillant exposició melòdica sobre l’harmonia del tema. Un discurs brillant i potent, ric en creativitat alhora que deixant espais pel silenci, a moments, tot i estar bàsicament farcit de precioses notes. El del pianista Pilc ens ha sorprès per com l’ha iniciat amb notes soltes i greus. Posteriorment, per com hi ha encabit un parell de frases de solos de d’altres músics, que segur haureu reconegut. La seva mà dreta ha volat de manera literal, mentre l’esquerra l’acompanyava amb notes soltes i greus, a mode de contrapunt melòdic. Els “quatres” finals amb el baterista, l’han permès gaudir fent la seva curteta improvisació. Gran tema, interpretacions i projecte Xose Miguélez, felicitats. Bravo noi, bravo nois. 

I el Nota 79 ha iniciat ja una nova temporada amb noves iniciatives amb programació estable cada dijous vespre i diumenges tarda. Al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web: https://www.nota79.cat/events/ la dels seus esdeveniments. I els dilluns també podeu anar al Jazzman on hi sol haver el gran Pere Ferré 

Doncs res, que us recordo que aneu a veure jazz  en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff, Nova Jazz Cava, Nota 79, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit. 

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.