Molt bona nit a
tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit
aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un
programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic
Cifu. A ell li dediquem el programa
avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui presenta i realitza aquest programa i com
sempre amb les novetats dels nostres músics i editorials.
Doncs ja hi tornem
amb un programa temàtic, i aquesta vegada amb dos projectes on repassen els
vells estàndards i de dues de les editorials que ens donen suport. El primer
treball serà la darrera obra mestre de Jordi
Rossy aquesta vegada a trio, tot i canviar d’instruments ell i el seu amic Nat Su, disc anomenat “Who Cares?”, amb Rossy-Su-Girod 3 Trios, editat per Fresh Sound Records. Acabarem amb el magnífic treball de Sebastian Chames anomenat “Reminiscing the Unknown Masters”, disc
editat per Youkali Music, i aquesta
setmana amb un micro conte de Carme de
la Fuente.
I deixeu-me que us
digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure
l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més
relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi
trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en
tot lo de Fresh Sound Records,
editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel
teu suport tots aquests anys.
Doncs comencem ja amb
el projecte de Fresh Sound Records
anomenat..
“WHO
CARES?”
Rossy-
Su-Girod 3 Trios
Editat
per Fresh Sound Records FSR-CD 5104
Enregistrat,
editat i mesclat per Adrian Mateos el 2 de desembre de 2018 al Bon Repos.
Masteritzat
per David Casamitjana.
Produït
per Jordi Rossy.
Productor
executiu Jordi Pujol.
Jordi
Rossy, vibràfon i bateria
Nat
Su, saxo alto i bateria
Dominique
Girod, contrabaix
Tots els temes són
composicions del The Great American Song
Book”, o sigui “estàndards”. Aquest és un projecte que vaig veure a Sinestesia on el mateix Jordi me’l va donar. Ja tenia ganes de
posar-vos-el i ara que li he trobat la parella adequada el podreu escoltar. Nou
temes magnífics d’alguns dels millors compositors americans i amb quasi una
hora d’excelsa música. Aquest és un projecte on impera el tractament viu del
tempo on només hi ha un parell de precioses balades com són “Pensativa”, de Clare Fisher, i el tema de Cole Porter on el contrabaix té una
preeminència important, anomenat “Every Time We Say Goodbye”. El swing a mig
tempo apareix amb els magnífics “Everything I Love” de Cole Porter, i el “That Old Feeling” de Sammy Fain. Més viu i també de Porter
és el “I Concentrate On You” aquest amb un ritme un tan “latin”. Amb el darrer
track, i de nou amb un magnífic Swing tenim el “Who Cares” del gran George Gershwin i també tema de Burton Lane anomenat “On a Clear Day”. Ja
més vius són els dos temes restants, el primer track i també de Lane, el conegut “Old Devil Moon” i el
més viu de tots, el de Jerome Kern,
“The Song Is You”.
I com sempre dir-vos
que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc de FSR: https://www.freshsoundrecords.com/jorge-rossy-nat-su-dominique-girod-albums/46533-who-cares-digifile.html
Escoltem ja el primer
tema d’aquest magnífic disc on gaudirem d’allò més amb el tema anomenat..
2.- Everything I Love (Cole Porter) 5m37s
Aquesta és una cançó
que Porter va fer el 1941 i Dina Shore es va encarregar
d’enregistrar ben seguit. És un estàndard que ha enregistrat força gent, tot i
que no és dels més interpretats, actualment, en Jam Sessions i inclòs en
treballs, com sí ha fet aquest trio de mestres. Paul Desmond, Glen Miller Orquestra i demés ho van fer també, i la
llista seria molt llarga, de ben segur. Tema interpretat pel Jordi al vibràfon, Nat-Su, bateria i sempre al contrabaix, el Dominique Girod. Hem començat amb el swing a tempo mig, deixant de
banda avui les balades, amb l’ànim de passar una bona estona recuperant el
sentit del ritme i passar-nos-ho la mar de bé escoltant aquest trio de mestres.
De moment hem pogut escoltar quina llarga i magistral improvisació ens ha fet el
Jordi al vibràfon, després d’haver
exposat el “tema” en tota la seva melodia, tema aquest sí de 32 compassos i
estructura ABAC. Jordi sembla haver
assolit un alt nivell interpretatiu al vibràfon amb un domini total del
llenguatge aplicat a la improvisació. Toca amb dues masses, així és que
bàsicament l’utilitza com a instrument solista. El solo de Girod al contrabaix ha estat igualment impressionant, seguint fil
per randa els canvis harmònics de l’estructura, fent-lo força melòdic i amb bon
pulsió rítmica. Després d’ell, de nou el tema per acabar aquesta primera
aproximació a la música d’aquest trio de mestres.
Recordar-vos que
entreu al web de masimas on podreu
veure’n tota la seva programació dedicada al Jazz però també a diversos estils
com són el Blues, el Funk i demés variants. Val la pena que us deixeu caure per
la Plaça Reial per anar al Jamboree. Els dilluns amb una magnífica
Jam Session.
Recordeu que podeu
trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es allà tindreu la possibilitat d’adquirir els
discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta
abraçada.
Seguim ara amb un
punt de “Latin” amb el tema també de Porter
anomenat...
8.- I Concentrate on
You (Cole Porter) 7m07s
Cole
Porter
va fer aquest tema per incloure’l a la pel·lícula de 1940 “Broadway Melody of
1940” amb Fred Astaire, Eleanor Powell,
etc, amb aquesta cançó de Porter
però també amb temes com Begin the
Beguine. Ella Fitzgerald, Frank
Sinatra, Mel Tormé i molts més la van interpretar i encara se segueix
interpretant, com és el cas. Al 1974 Lee
Konitz i Red Mitchell van fer un disc dedicat a la música de Cole Porter anomenat així “I
Concentrate on You: A Tribute to Cole Porter”. Ara recordo que Clara Luna li professa també una
autèntica devoció. El trio ha estat format per Nat-Su, saxo alto; Dominique Girod, contrabaix i Jordi Rossy, bateria.
Han començat el tema amb una introducció per després entrar de ple en la
melodia del tema, un tema amb una estructura força complexa amb 64 compassos i
amb la forma ABCD, gens habitual, farcida d’acords i força complicada per
improvisar. Qui primer ho ha fet ha estat el contrabaixista, només acompanyat
pel Jordi marcant aquest ritme així
com trencat. Difícil per a un músic, l’haver d’improvisar sense tenir
referències harmòniques la qual cosa vol dir que té tota l’harmonia ficada dins
el seu cap. I és que tenen un cervell privilegiat, aquests tres, i tots els
músics professionals que fan això que és tan difícil. Però és que a més a més
en Girod ha fet dos “chorus” del
tema improvisats i no fent el mateix, precisament. Tros de mestre. Nat-Su l’ha seguit amb la seva
improvisació, magnífica per cert, amb un so força dolç el del seu saxo. Dolç i
amable com ell, a qui vaig poder saludar el dia que presentaven aquest projecte
al Sinestesia. Curiosament, al final
de la seva improvisació hi ha tornat amb la melodia, i així reconèixer el fina,
havent-lo acabat amb una mena de “Turn Around”. Magnífic tema i interpretació
d’aquests tres mestres, amb el Jordi
fent el paper estricte de ser “només” la màquina rítmica, amb en Girod, és clar.
Un altre lloc
emblemàtic és el 23 Robadors espai
on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes
que s’hi han parit i que així seguirà sent. Cada dia teniu Jazz i fins i tot
les sessions de Lliure improvisació
dels dijous i algun dimarts de Flamenc. Els dimecres, concert primer i després
Jam Session amb Miguel Pinxo Villar,
Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga.
Seguim però dir vos
què si entreu al web de Temps Record:
https://tempsrecord.cat hi trobareu
tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa
nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i
evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió.
Recuperarem el swing,
ara amb el tema de Burton Lane
anomenat...
3.- On a Clear Day (Burton Lane) 5m47s
Un tema que
inicialment va ser escrit a un tempo mig fast i que cantada el 1966 per Frank Sinatra, la va reconvertir a una
delicada balada. Posteriorment va ser Barbra
Streissand a la pel·lícula de 1970 amb el mateix títol i feta amb Ives Montand, on ella mateixa la cantà
d’una espectacular manera, també a tempo de balada. Els nostres herois ho han
fet a un tempo més viu i amb un swing memorable, gràcies al “walking” de Girod i als diferents estris de la
bateria de Jordi. Nat-Su ha introduït la melodia amb els
altres dos i ell mateix ha estat qui ha encetat les improvisacions. Magnífica
passejada per l’estructura que tampoc és massa típica, la de 34 compassos i de
la forma A(16)B(8)C(10). Per a tots nosaltres ha estat tot un plaer descobrir a
aquest magnífic saxo alto suís amb arrels a Camerún. Magnífic melodista en les seves impovisacions, cosa no
gens fàcil. Qui fa estona que ho fa també és el Dominique Girod, contrabaixista excels, també suís, el qual ens ha
sorprès també molt gratament car la seva concepció rítmica en els solos és
magnífica alhora que la seva tècnica i concepte melòdic. Jordi ha fet uns “quatres” amb en Nat-Su gaudint també amb el seu gust i delicat control dels estris
de la seva bateria, participant quasi en un segon pla, deixant el protagonisme
als seus companys, de conservatori i de projecte, i també de petit tour per
casa nostra. I és que una de les moltes virtuts de Jordi Rossy és la seva generositat.
"Aquí hi ha tres
trios en un (d'aquí el nom del grup), Jorge
Rossy i Nat Su són multi-instrumentistes. Ja fa temps que admirem al
primer, baterista conegut entre els més grans de la nostra era havent tocat amb
Brad Mehldau i Wayne Shorter, sabem
que recentment ha fet diversos discos al vibràfon, instrument que toca cada
vegada més. Mentre Nat Su, nascut
suís però de pare de Camerun, és
saxofonista i també baterista, deixeble de Lee
Konitz i Dave Liebman, havent après dels dos, el tercer home és el
contrabaixista Dominique Girod (suís
també i ex alumne de Jean-François
Jenny-Clark), al voltant del qual han fet les diferents organitzacions
orquestrals. Jorge Rossy viatja
regularment a Suïssa on ensenya,
així és que la complicitat d’aquests tres músics no és nova i s'endevina quan
s'escolta aquest disc que no es pot reduir a un disc de jazz estrictament. En
un repertori bàsic d'estàndards ben triats, la qualitat de la música és sempre
superlativa, independentment de les formes (saxo-contrabaix-bateria,
vibràfon-contrabaix-bateria, saxo-vibràfon-contrabaix). Per al delit de
l'escolta s'agregarà per a molts el plaer d'escoltar un saxofonista del qual
sabem molt poc."
Philippe
Vincent
(maig de 2019) Revista de jazz
I acabarem aquest
magnífic projecte amb el tema de Jerome
Kern
6.- The Song is You (Jerome Kern) 5m14s
Una cançó composta el
1932 per Jerome Kern i lletra del
gran Oscar Hammersteim II escrita
pel musical Music on the Air. El
1934 va aparèixer, en format instrumental a l’inici de la pel·lícula amb el
mateix nom. Cançó que finalment es va associar a Frank Sinatra, per cert, com tantes altres que “La Veu” es va fer
seves. Ell mateix la va enregistrar a Los
Angeles el 1958, a tot swing, amb una Big Band dirigida per Billy May. Tema aquest força
interpretat per quasi totes les veus, femenines i masculines, i instrumentistes
del segle passat, com per exemple Chet
Baker, entre un miler, i que en aquest segle també interpreten força
músics. Els nostres herois l’han tocat a tope de tempo i swing, amb un
increïble “walking” de Girod alhora
que la delicadesa de Jordi a la
bateria, sempre ell, sabent estar en un segon lloc, i ho dic per com controla
el volum del seu instrument. Un tema de 64 compassos amb l’estructura AA’BC,
tampoc massa habitual. Nat-Su ha fet
la melodia del tema sencer i s’ha abocat a fer la seva improvisació sense
aturar-se a prendre un cafè. Hem pogut escoltar-lo abastament i gaudir de la
seva sonoritat, un tant fosca per un saxo alto però preciosa. Amb una
demostració fefaent de la seva tècnica alhora que bon gust interpretatiu amb
tot el seu discurs coherent, melòdic, sobretot, i també farcit de
creativitat. Després del seu primer
chorus, ha fet uns “vuits” amb el Jordi
copsant de nou la mestria del nostre estimat i generós amic. El retorn a la
melodia ha estat aplanat el camí cap el final d’aquest gran tema de Kern i tan increïblement interpretat
pels nostres tres mestres Rossy-Su-Girod.
I d’ençà no gaire i
al carrer Balmes els dimarts, tenim
projectes a duet coordinats per Roger
Mir a l’espai New Fizz, o sigui
que aquest és un altre espai on anar-hi. I també en
dimarts podeu anar a diversos espais on s’hi fan Jam Session com el Maki de Ciutat Vella, o La Farola
del barri de la Ribera on també hi
ha el Guzzo, restaurant magnífic on
també s’hi fan concerts i Jam Sessions.
I després d’aquest
magnífic projecte d’aquest trio d’amics i companys de Conservatori a Suïssa sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente.....
....................................
Gràcies Carme per sempre situar-nos en el
context musical amb els teus contes.
I
darrerament amb els amics de Youkali Music i concretament amb
el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és
que em fan arribar alguns dels projectes del seu extens catàleg, o sigui que
agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu
web http://www.youkalimusic.com/ i
veure’n tot el seu catàleg.
Doncs
acabarem el programa d’avui amb el disc d’aquesta editorial de Madrid amb la qual tenim també una molt
bona relació. El disc s’anomena...
“REMINISCING THE UNKNOWN MASTERS”
Sebastián Chames
Editat per Youkali Music Youkali
165
Enregistrat per Michael Brorby als Acoustic Recording, Brooklyn,
NY.
Mesclat i masteritzat per Mario Barreiros.
Produït per Sebastián Chames
Distribuït a Espanya per Youkali Music, SL.
Steve Nelson, vibràfon
Greg Tardy, saxo tenor
Sebastián Chames, piano
Curtis Lunday, contrabaix
Willie Jones III, bateria
Aquest és
un projecte on la barreja de temes propis del líder i d’altres mestres,
compositors desconeguts, com diu el títol del disc, és el quid de tot plegat.
De fet, dels 10 temes la meitat són de Sebastián
Chames. Més d’una hora de magnífiques músiques on escoltarem també cinc
temes estàndards no massa coneguts. Sempre us presento el projecte, els temes,
segons el seu tempo, començant pels tipus balades i creixent fins els més vius.
En aquest però, us presentaré els temes segons la configuració de les diverses
formacions que ens hi trobarem. Així doncs, amb formació de trio base de piano,
contrabaix i bateria tenim el vuitè track de Cole Porter anomenat “Every Time We Say Goodbye” que per cert hi era
també en el projecte anterior i que no hem escoltat. A quartet de trio base i
vibràfon tenim el track quart “Blues All The Time”, del vibrafonista Steve Nelson. A Quartet de trio base
amb saxo tenim el cinquè track, el preciós “Laura” de Johnny Mercer i el novè de Greg
Tardy anomenat “Hidden Light”. I amb tot el quintet tenim la resta de
temes, tots del líder. 1er track, “Missing File in Abuja”, 2n track, “Adrian
the Tiger”, el 3er, “Broken Swing”, el 6è, “Non-Binding (Means a Lot), i el 7è,
“The Landing”.
I com
sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web d’aquest disc: https://www.youkalimusic.com/index.php/catalogo/570-sebastian-chames-reminiscing-the-unknown-masters
Comencem
doncs amb les seves músiques i així és que us proposo escoltar la preciosa
balada de l’Steve Nelson
anomenada...
4.- Blues
All the Time (Steve Nelson) 8m25s
Resulta
doncs que l’Steve Nelson va
enregistrar aquest tema en el disc del mateix nom el 2009 amb el gran i ja malauradament
desaparegut Mulgrew Miller. O sigui
que sembla força evident que Sebastián
l’hagi volgut incorporar en el seu projecte. Una preciosa balada per començar
el projecte de Sebastián Chames i
que el compositor ha brodat a la perfecció. La formació a quartet, amb el trio
base i el vibràfon, ha estat l’encarregada de la seva execució. Un so nítid,
clar, brillant pel so del vibràfon, i relaxada interpretació, ens ha acaronat
les oïdes ja des dels inicis. La melodia és preciosa, i la improvisació del
mestre americà del vibràfon ha estat magnífica, amb un delicat swing alhora que
gust per la recerca d’una nova melodia. El líder Chames l’ha seguit, igualment amb tota la seva delicadesa i
magnífica interpretació, la d’aquest pianista potser no massa conegut a la pell
de brau. Una pulsió càlida, amb tot el swing als seus dits, executant la
improvisació de manera pausada com tot el tema és, i acabant-la retornant a la
melodia dolçament. El contrabaixista Curtis
Lundy ens ha mostrat tot el seu saber i de quina manera ho ha fet. El canvi
a la B es reconeix i així també tota la seva interpretació segueix clarament
l’estructura del tema, fent-ho també melòdicament. El compositor sembla haver
recuperat la melodia en la segona passada pel pont, la B, per finalment acabar
amb melodia i tema, preciós, per començar el projecte de Sebastián Chames.
"Reminiscing
the Unknown Màsters" és el quart àlbum del pianista i compositor d'origen
argentí SEBASTIÁN CHAMES. Com en
ocasions anteriors aquest disc s'ha gravat a Nova York i compta amb una formació de primer nivell de l'escena
del hard bop d’aquesta ciutat amb Steve
Nelson, referent del vibràfon, membre de les bandes de Mulgrew Miller i Dave Holland
i assidu col·laborador d'innombrables estrelles com Grant Green o Kenny Barron; també amb Curtis Lundy al contrabaix, qui ha tocat al costat de llegendes com
Johnny Griffin, Betty Carter o Pharoah
Sanders. A més, en aquest àlbum, Chames,
torna a comptar amb Greg Tardy al
saxo tenor i Willie Jones III a la
bateria amb els quals col·labora des de fa anys. El primer ha estat membre de
les bandes de Elvin Jones i d'Andrew
Hill durant llargs períodes, compta amb dotze discos com a líder i un
recent treball a duo al costat del mític guitarrista Bill Frisell; per la seva banda, Willie Jones III, ha estat membre de les bandes de Cedar Walton i Roy Hargrove i músic de Herbie Hancock, Sonny Rollins, Hank Jones o
Horace Silver, entre d'altres, compta amb set discos com a líder i el seu
propi segell discogràfic WJ3.
També tenim una bona
col·laboració amb l’editorial basca Errabal
Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que
els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaça a la seva
pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
I cada dia podeu anar
a la Cocteleria Campari Milano on
s’hi fan concerts de jazz i demés meravelles, a diari. I també al Sinestesia que hi ha prop de la plaça
del Centre a Sants, on cada dia s’hi fan concerts i els diumenges a partir de les
20h, quatre hores de música, de Jazz, amb un concert i posterior jam session.
Seguim
ara amb més marxa tot i començar delicadament el tema de Sebastián Chames anomenat...
1.-
Missing File in Abuja (S. Chames) 7m07s
I quin
tros de tema que ens ha fet el líder Chames,
a tot swing, ara amb el quartet a trio base i saxo tenor de Greg Tardy. Un tema amb alguns canvis
rítmics, com heu pogut constatar i on hem pogut escoltar i gaudir amb la
mestria d’aquest gran saxo tenor. Els inicis han estat delicats, amb una
preciosa introducció al tema a càrrec del líder i compositor a piano solo. El
canvi rítmic per entrar ja en la melodia del tema a càrrec del saxo tenor, ha
estat molt interessant. El tema mateix té una estructura gens clàssica, res a
veure amb les típiques de 32 compassos i forma AABA. Us deixo a vosaltres el
plaer de descobrir-la. Fins i tot hi ha una baixada de mig to que ens situa en
la improvisació del líder i pianista. El concepte rítmic del tema és
primordial, passant al “Swing” i retornant als ritmes més trencats, essent tot
una demostració de control rítmic del baterista Willie Jones III. La improvisació del líder ha estat aclaparadora
inclòs el canvi de to final. Tema aquest a quintet, amb vibràfon també, amb la
formació al complet. Nelson apareix
fent un chorus del tema també improvisant i afegint colors als ja existents. Tardy al tenor, ens mostra el seu
tarannà potent amb algun record puntual per en Gato Barbieri, però bàsicament amb un discurs propi perfectament
executat. Modernitat evident i fraseig magnífic el d’aquest mestre del saxo
tenor. Al final, retorn a la melodia principal, execució d’un chorus del tema i
final, inclosos els canvis de to. Magnífic i delicat final.
Si voleu escoltar
jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens d’aquesta editorial
dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui
m’envia des de Nova York les seves
novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una
abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
I també podeu anar al
JazzSi Taller de Músics del passatge
Requesens, on hi teniu Jazz els
dilluns i els dimecres, aquest darrer amb Jam Session.
Seguim
ara amb una versió força viva de tempo d’una de les més precioses cançons
anomenada...
5.- Laura (J. Mercer & D. Raskin) 7m30s
I quina
reposició han fet els nostres herois d’aquesta, una de les més precioses
balades, “Laura”. Una, entre tantes, de les versions que es van fer va ser la
de Clifford Brown amb tota una
secció de cordes en el seu disc del 1955, Clifford
Brown with Strings. Una súper balada a tempo slow, com quasi totes les que
es feien el segle passat. També Errol
Garner Trio la va fer així de delicada el mateix any que el nostre estimat Browny. Ella Fitzgerald, el 1964, i amb tota una Big Band dirigida per Nelson Riddle, en va fer una magnífica
interpretació. Els nostres herois, ara en format quartet amb en Tardy al saxo tenor, l’han feta a tot
swing, i de quina manera ha entrat aquest amb la melodia, després d’haver-la
introduït el líder i pianista. Ell mateix ha encetat la seva magnífica
improvisació a tot swing amb el gran recolzament de Curtis Lundy a tot “walking”, i el swing de la bateria de Willie Jones III. Tardy al tenor ha tornar a quallar un magistral solo, farcit de bon
gust interpretatiu, llenguatge jazzísitc i amb tot un magnífic reguitzell de
recursos emprats. Lundy al
contrabaix ens ha tornat a “flipar” per com desenvolupa els seus solos, i
concretament en aquest, per com la clavat. Ens feia falta un solo de bateria, i
el màster Willie Jones III ens l’ha
fet, magnífic, amb una demostració de tècnica i bon gust. La coneguda melodia
de “Laura” ha aparegut, i de la mateixa manera amb l’arranjament que fa que
entri Tardy al tenor quan menys ens
l’esperàvem. Magnífic arranjament d’una de les clàssiques balades del Jazz.
Recordeu que si us
agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial
dirigida per l’amic El Pricto on hi
trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free
jazz, o quelcom inclassificable.
I per descomptat que
podeu anar als concerts que fem cada mes a la Sala Xica de La Vicentina, i ja us preparo pel proper amb Fèlix Rossy Quartet & Guest que
serà el 14 de juny. I no us oblideu de la Nova
Jazz Cava on a partir dels dijous, amb la Jam Session, s’hi fan concerts
cada cap de setmana amb els diumenges oferint l’espai per a projectes mes
populars.
Els
treballs anteriors de Chames han
rebut excel·lents crítiques tant pel públic com per la crítica que en particular
ha dit del mateix: "Un dels pilars del nou Jazz Espanyol" (ABC);
"Sap més que ningú el crear una atmosfera en la qual un s'oblida de la
realitat. El seu jazz modern és per volar: flotant, envoltant, suau", (El
País); "La tradició i la innovació s'uneixen en el jazz de Sebastián Chames ..." (El Mundo). El
disc es va presentar per primera vegada a Madrid
a la sala Bogui Jazz, posteriorment
a Nova York al "Smalls Jazz
Club" i també a Washington DC,
a l'Ambaixada Espanyola el passat mes de març. Ben aviat, Chames tocarà els temes d'aquest àlbum en diferents escenaris
d'Espanya.
Doncs nosaltres
acabarem projecte i programa amb un altre gran tema d’aquest projecte editat
per Youkali Music, a tot swing i
tempo, de Sebastián Chames,
“Reminiscing the Unknown Masters”, amb el tema també del líder, anomenat...
7.- The Landing (S. Chames) 5m39s
Doncs amb aquest tema
a tot swing, amb la formació al complet, hem acabat el projecte i programa
d’aquesta setmana. Gran tema d’aquest pianista i compositor, reconegut mestre
que es pot permetre el luxe d’anar acompanyat per aquests quatre masters
americans com són Greg Tardy, Steve
Nelson, Curtis Lundy i Willie Jones III. Magnífic tema interpretat a un
tempo força viu a tot swing, tot i haver començat amb un ritme una mica
trencat. El solo del saxo tenor, reeixit, ha estat emmarcat en un context més
tranquil en els inicis, però ben aviat ha aparegut el “walking” de Lundy al contrabaix, reconvertint-lo en
quelcom més. Steve Nelson al
vibràfon ha brillat per la seva consistència i mestria a lo “Bobby Hutcherson”
amb tot el Hard Bop del mestre. Un ritme imparable que ha recolzat les
interpretacions dels solistes entre els quals el mateix líder, pianista i
compositor. Magnífic mestre en Chames,
músic que no hem tingut ocasió de veure mai en directe pels nostres espais i
que sí ens agradaria veure i escoltar. El seu solo ha estat de nou força
reeixit alhora que farcit de ritme. Al final, de nou retrobament amb el tema, i
magnífic final amb una mena de “Turn Around”.
Doncs res, que ja hem
acabat el programa d’aquesta setmana havent-vos mostrat un parell de magnífics
projectes. Recordeu que primer hem gaudit amb l’obra mestre “Who Cares” de Rossy-Su-Girod 3 Trios, editat per Fresh Sound Records i tot just havent acabat amb el magnífic
treball de Sebastian Chames anomenat
“Reminiscing the Unknown Masters”,
disc editat per Youkali Music, i
aquesta setmana heu escoltat un micro conte de Carme de la Fuente.
Espero que us hagi
agradat la selecció de les seves músiques, ja sabeu que feta amb tot el meu
cor.
Un altre espai on
anar és al Big Bang del carrer Botella, al Raval. Cada cap de setmana s’hi fan unes Jam Sessions magnífiques. Els
divendres hi trobareu a Luca Tondena,
Jim Monneau i Ramiro Rosa i els dissabtes a Samuel Marth al capdavant d’una formació Dixieland. I els dilluns
també podeu anar al Jazzman on hi
sol haver el gran Pere Ferré Trio.
Els dijous també s’hi fan concerts.
Doncs res, que us
recordo que aneu a veure jazz en directe
a llocs com Jazz Club La Vicentina, La
Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, New Fizz, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia,
Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els
d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit.
Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves
músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us
desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i
Mallol.
Programa 368: Claes Magnet Trio, B. Rahola & O. Hernández i Alejandro Di Costanzo Trio, dimecres 22 de maig de 2019
0 comentaris
Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials.
I dir-vos que el
concert que vam fer aquest divendres passat va ser extraordinari amb un Sala Xica plena de gom a gom
d’aficionats que vam gaudir amb la proposta presentada, proposta de concert
únic per aquesta ocasió amb en Pere Soto
Trio & Benet Palet amb Curro
Gàlvez i Enrique Heredia. Gràcies a totes per venir i a l’Ajuntament pel
seu suport tots aquests anys.
El programa d’avui
estarà dedicat a projectes cedits pels mateixos músics i així és que podreu
escoltar el delicat treball de Claes
Magnet Trio anomenat “Tout ce qui
reste”, autoedit i gràcies a un Crowfunding amb Verkami. També el primer projecte a duet de Basile Rahola i Octavio Hernández i el seu exquisit treball
anomenat “FROM”, disc editat per 96Kmusic. El darrer treball serà el de
l’Alejandro Di Costanzo Trio
anomenat “Barcino, la ciudad de los
prodigios”, editat per Errabal Jazz,
i aquesta setmana amb un micro conte de Teresa
Tuset.
I deixeu-me que us
digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens
catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més
relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi
trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en
tot lo de Fresh Sound Records,
editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel
teu suport tots aquests anys.
Doncs comencem el programa
d’avui amb les músiques del projecte íntim d’en Claes Magnet anomenat....
“TOUT
CE QUI RESTE”
Claes
Magnet Trio
Autoeditat
Enregistrat
als estudis Paradise City, Pals, Girona
Mescles
i mastering: Ferran Conangla
Produït
gràcies a un projecte mitjançant Verkami.
Claes
Magnet, piano i composicions
Miquel
Galceran, contrabaix
Quicu
Samsó, bateria
Estem front un
projecte delicat amb músiques properes a l’ona ECM amb set temes i prop de quaranta minuts de delicades músiques.
El món musical d’aquest músic, pianista i compositor està envoltat d’una
aurèola íntima, on l’escolta relaxada i tranquil·la és fonamental per assolir
el gaudi adequat. Fins i tot jo diria que és una música relacionada amb algunes
de les pacífiques, meditatives i contemplatives filosofies orientals. Per
descomptat que també hi trobem el “minimalisme” de Frederic Mompou, per només parlar del nostre estimat i gran
compositor i les seves “músiques callades”. El cinquè track “Destellos de
primavera” és una cançó a piano solo, brillant com les llums vitals de la
primavera. El primer és el “Gryningen” i l’inicia el líder amb una intro a
piano solo que ens situa en l’entorn íntim que tindrem en tots els temes. Un
tant majestuosa, per la melodia, en aquesta primera composició que obre el
projecte ja podem escoltar de quina subtil manera l’acompanyen en Quicu Samsó, amb escombretes i en Miquel Galceran al contrabaix. Amb
“Cinema Paradiso” s’intueix la melancolia del record d’aquells vells i bells
temps. S’albira però un optimisme en el missatge. El darrer track que titula el
disc “Tout ce qui reste”, clou el projecte tot i indicant-nos tot el que ens
espera, i que per a ell, serà de la mateixa manera conceptual, filosòfica i
meditativa. Un tema on també escoltarem el delicat fregat de les escombretes i
les soltes i profundes notes del contrabaix. El quart track “El viaje de Tarek”
ens situa en el caminar de la vida i així és que en Quicu ens ho fa entendre, alhora que la pròpia música, amb el
delicat “groove” marcat per les seves mans picant els elements de la seva
bateria, tot i haver-hi posteriors moments diversos de calma, “leit motiv” del
projecte, entre d’altres motius. Amb el segon track “Setiembre”, la melodia
queda situada en el context marcat pel baterista, amb un “beat” al tercer temps
del compàs, mentre el contrabaix marca el primer. I finalment el sisè track
“Tierra”, tot i iniciar-se delicadament, ben aviat agafa un tarannà més vital,
on la mà esquerra del pianista marca el motiu principal i notes guies, alhora
que el ritme i tempo. El baterista col·labora amb el marcatge suau a la caixa,
fent-ho igualment amb les escombretes. De fet, aquest sembla el batec de la
Terra, tot i aturar-se ben bé al mig del tema per moments, ben aviat tornarà a
bategar amb alguna arítmia, per tornar al batec normal, signe de vitalitat.
I com sempre dir-vos
que al blog us posaré la pàgina web d’aquest projecte:
Doncs comencem amb
les músiques del programa d’avui fent-ho amb la primera cançó d’aquest exquisit
treball de Claes Magnet Trio,
anomenada....
5.- Destellos de
Primavera (C. Magnet) 5m02s
I quina preciosa
composició d’en Claes hem pogut
escoltar. Un tema a piano solo, amb tota la dificultat que això implica, on no
hi ha cap suport de ritmes ni de notes guia. Ell sol, enfront les 88 tecles i
amb la seva composició al cap, al cor, i a les mans. Bellesa melòdica i un
tarannà rítmic implícit que la va fa brillar com les llums de la primavera. Claes porta incorporat en el seu ADN el
concepte de la música de Manfred Eicher
ideòleg, director i ànima matter de ECM,
on es resumia tot en quatre paraules “Music Next To Silence”. Alhora que l’hem
escoltat, hem copsat que és un gran pianista on també el món clàssic s’hi veu
reflectit. Molt bon intèrpret, compositor i improvisador en aquesta la seva
“ona” i forma d’entendre la música. Molt bon tema per començar el programa i
endinsar-nos en aquesta la seva música.
La formació Claes Magnet Trio neix a principis de
2016, sota les inquietuds musicals del seu pianista i compositor, Claes Magnet. Després de diferents
projectes musicals de diferents gèneres, decideix conduir i liderar el seu
propi projecte per desplegar les seves composicions al costat de Quicu Samsó i Joan Carles Buchan (com contrabaixista inicial del projecte),
actualment substituït per Miquel
Galceran. El trio, inspirat en el so jazzístic europeu, construeix el seu
repertori sota la recerca d'un so personal, auster i introspectiu. En general,
les seves peces són el reflex d'un paisatge, on el silenci sol ser un element
musical important.
Seguim amb una altra
composició d’aquest mestre de les 88 tecles, tema anomenat...
4.- El viaje de Tarek (C. Magnet) 7m05s
Doncs pel soroll del
mar i de la barca, la patera, de ben segur, albirem una tristor i reconeixement
per a tota aquesta gent que ha de marxar de les seves terres, i jugar-se la
vida que sovint perden, travessant la mediterrània. Marxen per les guerres i la
fam, ambdues coses ocasionades per les malifetes del primer món, només entestat
en extraure’ls els seus recursos per fer-ne negocis a canvi de la seva vida, i
seguiria molta estona més. El tarannà del tema s’envolta d’un ritme que a pesar
de tot el fa vital, tot i recordant-nos que hi ha quelcom com l’esperança. La
melodia segueix per camins diversos i quan el suport rítmic desapareix, és
força melancòlica. Després, albirant-ne l’esperança torna la vitalitat rítmica,
i amb el solo d’en Quicu apareix la
tremolor de la desgràcia. El posterior so de la barca enmig de la mar en una
nit fosca, ens situa de nou en la melodia, barreja de tristor i esperança,
aquesta, que no falti mai.
En Claes Magnet és un pianista i
compositor belga, resident a Barcelona.
Format en el terreny musical i audiovisual. La seva música i les seves
composicions, inspirades en el jazz i la música clàssica, es construeixen sota
la recerca d'un so íntim i contemplatiu. Les seves principals influències com a
pianista es troben en el terreny jazzístic europeu com són en Tord Gustavsen, Bobo Stenson o Marcin
Wasilewski.
En Quicu Samsó, és un bateria reconegut en
l'escena del jazz i la música contemporània. Ha format part de diverses
formacions com Koniec, Moisès Moisès,
Macromasa o Ektal Ensemble. Ha
actuat en diversos festivals nacionals i internacionals de Jazz com el Festival de Jazz de Vitòria, el Festival de
Jazz de Berlín o el Festival de Jazz de Le Mans. També ha col·laborat en el
món del teatre i la dansa, amb algunes companyies com Zotal Teatre o Els Comediants.
I acabarem aquest
projecte amb el tema anomanet...
6.- Tierra (C. Magnet) 6m38s
Tot i els inicis
força delicats, el tempo i batec del tema és el del planeta Terra. El no parar,
el continuar. Perquè tot i que nosaltres desapareixerem en pocs anys, ella
durarà força més fins rebentar per la proximitat i col·lisió del sol. I de
quina manera se’ns ha endut aquesta música, sense cap remissió. La reiteració
de la mà esquerra, on hi rau tot plegat, ens embolcalla ben aviat i ens
captiva. La mà dreta, va creant unes línies melòdiques precioses. I tot i el
batec general del tema, entremig s’ha aturat i deixat sol al pianista en la
seva exposició minimalista. Quicu hi
apareix posteriorment marcant primer i després mostrant-nos el seu domini de
l’instrument a base de redobles amb les seves permanents escombretes. Després,
la melodia ha aparegut de nou acabant-lo delicadament. Una delícia de
composició d’aquest músic belga, francòfon per més senys jo diria, que parla
català i que es diu Claes Magnet, un
preciós projecte aquest anomenat “Tout ce qui reste”.
Miquel
Galceran,
és un contrabaixista format amb alguns mestres reconeguts com són Benet Palet, Horacio Fumero, David Mengual,
Jordi Gaspar, i anteriorment amb Cédric
Lesouquet. També ha rebut formació clàssica de la mà de Felip Hernán Contreras. En la seva
trajectòria musical ha format part de diferents projectes al costat de músics
com Iannis Obiols, Guillermo Soler,
Lucas Delgado, Glòria Maurel, Benet Palet, Helga Pérez, Jordi Gardeñas, Carles
Pineda, o Josep M. Merseguer.
Deixem doncs aquest preciós projecte d’en Claes Magnet Trio.....
I d’ençà no gaire i al carrer Balmes els dimarts, tenim projectes a duet coordinats per Roger Mir a l’espai New Fizz, o sigui que aquest és un altre espai on anar-hi.
I darrerament amb els amics de Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar alguns dels projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://www.youkalimusic.com/ i veure’n tot el seu catàleg.
Seguim amb més música i ara seguirem amb un sorprenent projecte de dos grans músics, projecte anomenat...
“FROM”
Basile
Rahola i Octavio Hernández
Editat
per 96kmusic
Enregistrat
per Joan Torralba el 9 de setembre de 2018 a Soulmates Studio, Vallromanes.
Mesclat
per Octavio Hernández excepte “Plastic Planet” per Joan Torralba.
Masteritzat
per Leyamaban Body
Octavio
Hernández, guitarra
Basile
Rahola, contrabaix
Aquest és un treball
curtet amb només cinc temes i poc més de 22 minuts d’un música força delicada.
Hi ha cinc temes dels quals un és de J.
S. Bach, mentre que els altres els comparteixen els dos músics. El tema de Bach, “Variations on Herzliebster Jesu”
és una preciosa peça del genial músic barroc que ells dos han sabut adequar als
nostres dies. Igualment de deliciosa és la composició de Basile “Plastic Planet”, deliciosa per tempo i amb un caire trist
per com hem arribat a destrossar el planeta. Un delicat tema de l’Octavio és “Voices From”, on el
guitarrista desenvolupa una llarga intro i que després es veurà recolzada pel
seu company. L’altre tema del guitarrista “Now ahora” ens acarona per la seva
delicada melodia inicial a base d’arpegis, mentre que el tema restant, el d’en Basile “One For Oh”, és una altra
delicada composició on els dos músics es tornen a apropar al barroc de Bach.
I comencem amb les
músiques d’aquest duet de guitarra i contrabaix, i així és que us proposo
escoltar el tema compost per J. S. Bach
per copsar-ne l’arranjament i interpretacions d’ells dos.
5.- Variations on
Herzliebster Jesu (J.S. Bach) 5m30s
Doncs ja heu pogut
constatar el gust i delicadesa d’aquests dos músics, els quals amb només
guitarra i contrabaix han sabut realitzar un treball exquisit i la prova ha
estat aquest arranjament sobre aquestes variacions de Bach. De fet l’inici i final del tema ens remeten a Bach, mentre que al bell mig del tema,
ells dos han desenvolupat el seu arranjament i improvisacions, magnífiques, les
de tots dos fent-ho alhora. El contrast entre els dos sons és evident, i a la
claredat i brillantor de la guitarra, hi contraposen el so més greu i profund
del contrabaix aconseguint una peculiar sonoritat conjunta. Basile és un assidu als concerts que es
fan al Sinestesia i de fet aquest
disc me’l va donar l’Octavio un dia
que també va venir, i després tocar a la Jam amb en Basile també. Gràcies nois.
Recordar-vos que
entreu al web de masimas on podreu
veure’n tota la seva programació dedicada al Jazz però també a diversos estils
com són el Blues, el Funk i demés variants. Val la pena que us deixeu caure per
la Plaça Reial per anar al Jamboree. Els dilluns amb una magnífica
Jam Session coordinada per l’entranyable Òscar
de Pombo ajudat pel Joan Casares.
Recordeu que podeu
trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es allà tindreu la possibilitat d’adquirir els
discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta
abraçada.
Seguim ara amb una
mica més de vitalitat rítmica amb el tema compost per l’Octavio anomenat....
4.- Voices From (O. Hernández) 5m12s
I de quina manera
rítmica ha començat ja el tema, on en la melodia hi ha implícit el ritme, com
en totes les composicions, d’acord. He fet esment a això pel fet de no haver-hi
un bateria per exemple que el marqui de manera més evident. El tema de l’Octavio és una meravella, on primer i
amb la melodia a base d’arpegis ens situa en el context del tema, motiu
principal i on després ell mateix el
desenvolupa en la seva brillant improvisació. La magnífica feina de Basile al contrabaix, mantenint la
pulsió rítmica, és imprescindible i permet al compositor volar amb la seva
imaginació i crear la seva música. El motiu principal és recurrent fins la
meitat del tema on el líder desenvolupa la improvisació, però és que el
contrabaixista també fa la seva, tot i mantenint l’estructura harmònica del
tema. Al final s’hi arriba a base del motiu principal, acabant-lo dolçament.
Un altre lloc
emblemàtic és el 23 Robadors espai
on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes
que s’hi han parit i que així seguirà sent. Cada dia teniu Jazz i fins i tot
les sessions de Lliure improvisació
dels dijous i algun dimarts de Flamenc. Els dimecres, concert primer i després
Jam Session amb Miguel Pinxo Villar,
Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga.
Seguim però dir vos
què si entreu al web de Temps Record:
https://tempsrecord.cat hi trobareu
tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa
nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i
evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió.
I acabem aquest
projecte amb el tema de Basile Rahola
anomenat...
1.- One For Oh (B. Rahola) 4m14s
I de quina manera ha
evolucionat el tema, primer amb aires clàssics tot i que força més vitals
rítmicament, per després endinsar-se vers la modernitat més actual amb el solo
del guitarrista i també el del contrabaixista, com han fet en tots els temes
d’aquest projecte. Molt interessant aquesta concepció de fer el tema tots dos,
guitarrista amb la melodia i contrabaixista amb les notes guia de l’harmonia,
per després fer una improvisació col·lectiva, de dos, però. Magnífica i
delicada impro del guitarrista canari del qual ja li he posat els seus
anteriors projectes. És tot un plaer poder col·laborar a difondre la seva
música, les seves músiques. L’Octavio
ens ha fet tota una demostració de tècnica i bon gust a la guitarra. Un so net,
sense enganys possibles per electròniques i distorsions diverses, que ens el
mostra en tota la seva puresa. Basile
ha estat en tot moment al seu costat recolzant-lo quan improvisava però també
en els moments de la melodia. Ell mateix ha desenvolupat els temes, i aquest en
concret, fent la seva aportació amb la seva creativitat en els moments
d’improvisació dels dos alhora. Magnífic i minimal projecte d’aquests dos
músics, però maximal per les músiques i interpretacions de l’Octavio i Basile.
Un altre espai on
anar és al Big Bang del carrer Botella, al Raval. Cada cap de setmana s’hi fan unes Jam Sessions magnífiques.
Els divendres hi trobareu a Luca
Tondena, Jim Monneau i Ramiro Rosa i els dissabtes a Samuel Marth al capdavant d’una formació Dixieland. I els dilluns
també podeu anar al Jazzman on hi
sol haver el gran Pere Ferré Trio.
Els dijous també s’hi fan concerts.
I després d’aquest
delicat projecte a duet, sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Teresa Tuset...
.............................................
Gràcies Teresa per la teva vitalitat expositiva
i sentit del ritme alhora que perspicàcia.
També tenim una bona
col·laboració amb l’editorial basca Errabal
Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que
els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaça a la seva
pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
I acabaré el programa
amb el disc d’aquesta editorial anomenat...
“BARCINO.
LA CIUDAD DE LOS PRODIGIOS”
Alejandro
Di Costanzo Trio
Editat
per Errabal Jazz ER-108
Enregistrat,
mesclat i masteritzat per Jordi Vidal a Estudi Laitana, Barcelona
Produït
per Alejandro Di Costanzo
Productors
executius: Errabal Jazz.
Alejandro
Di Costanzo, piano
Paco
Weht, contrabaix
Salvador
Toscano, bateria
Aquest és un projecte
amb onze temes i amb prop d’una hora de música plena d’amor per la ciutat dels
prodigis, Barcelona. Amb aquest
projecte farem un salt rítmic passant de l’intimisme del projecte anterior a la
vitalitat d’aquest, on l’essència del “Sud” inherent a la concepció musical
dels tres músics argentins hi serà de manera fefaent. Tot i això, el projecte
té també algunes composicions delicades i plenes d’intimisme com per exemple la
de l’onzè track anomenada “La Pregunta”. El tercer track “Oroitz” és també
càlida i envoltada d’una sensació amorosa refermada per la improvisació
melòdica de Paco al contrabaix. Amb
el cinquè track, “Por el camino de Diana”, Alejandro
expressa el seu amor per la seva parella, Diana
Palau, magnifica cantant també. I en el vuitè track “La Zamba del Laurel”, Diana és qui canta aquesta preciosa
“zamba” amb la seva càlida, preciosa i súper ben afinada veu. A partir d’ara,
en el quart track “Ponfes y Bbooh”, els ritmes agafen la seva preeminència tot
i haver-hi moments de calma entremig dels temes, majorment en els solos del Paco. En el primer track “La suerte
está echada”, tot i començar el piano amb una intro delicada i després amb una
certa contundència, el tema reposa i es desenvolupa delicadament fins la
meitat, on l’aspecte rítmic es referma en el solo del líder. En el desè track
“Como dos extraños”, els aires argentins hi són evidents, sobretot en els
primers moments on els tangos ens venen al cap. Després l’evolució del tema té
camins diversos, i també en el solo del pianista hi notem més vitalitat
rítmica. El segon track “Arreando”, tema de Tito Juan, és també un referent al tarannà del país d’origen de l’Alejandro, que no d’acollida què és Catalunya. Amb el sisè track,
contundent d’entrada, el líder remet un homenatge a tota la gent del Taller de Músics. Tema i motiu
principal recurrent que després tindrà les seves variants rítmiques amb els
solos de contrabaix i piano, on també hi respirarem un Groove magnífic. El novè
track “Los primeros argentos” s’inicia també amb aires argentins i està dedicat
a un bon grapat de gent del seu país, amb tota probabilitat músics i mestres de
les músiques més autòctones i demés. Finalment el setè track “La Logia
Catachinos” és el més vital del disc amb una preeminència de Salvador i el magnífic canvi rítmic
parit pel compositor on el millor swing apareix com per art d’encanteri. Tros
de tema per acabar l’exposició rítmica del projecte.
I com sempre dir-vos
que al blog posaré l’enllaç a la pàgina web d’aquest disc de l’Alejandro, disc editat per Errabal Jazz.
Doncs comencem amb la
música d’aquest projecte de l’amic Alejandro,
i us proposo escoltar el tema cantat per la seva companya Diana Palau, anomenat....
8.- Zamba del laurel (A. Di Costanzo) 4m23s
I és que hi havia
d’altres tres temes així de delicats però tinc una predilecció per la veu
d’aquesta molt bona cantant i encara no gaire reconeguda com es mereix. I hi ha
a la “Ciutat dels prodigis” un restaurant anomenat “El Laurel” on
presumiblement hi van força sovint, i així és que l’Alejandro ha compost aquest tema dedicat a ells, i també perquè la
“zamba” és un ritme típic argentí i dóna sentit a les músiques que escoltareu
si teniu la bona pensada d’adquirir-lo. Després de la introducció feta per Diana cantant el tema i al final amb un
agut impressionant. El líder i pianista ha iniciat la delicada i curta
improvisació ben recolzat pel Paco
al contrabaix i Salvador a la
bateria, marcant el ritme de manera magistral. La veu de Diana ens torna a la melodia, a la lletra, a la poesia en aquesta incursió
a les músiques de “La Ciutat dels Prodigis”, que ja sabeu què és el llibre de
l’Eduardo Mendoza amb el qual Alejandro va parlar per poder-li posar
el títol del llibre d’aquell a aquest el seu disc.
I també
en dimarts podeu anar a diversos espais on s’hi fan Jam Session com el Maki de Ciutat Vella, o La Farola
del barri de la Ribera on també hi
ha el Guzzo, restaurant magnífic on
també s’hi fan concerts i Jam Sessions. I també podeu anar al JazzSi Taller de Músics del passatge Requesens, on hi teniu Jazz els dilluns
i els dimecres, aquest darrer amb Jam Session.
Si voleu escoltar
jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens d’aquesta editorial
dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui
m’envia des de Nova York les seves
novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una
abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
I seguim amb més
música d’aquest preciós disc, i ara us proposo escoltar el tema també força
delicat en els inicis i amb canvis diversos psteriors...anomenat..
10.- Dos extraños (A. Di Costanzo) 5m24s
I tot i acabar a
ritme de tango, més o menys com l’han començat, entremig hi ha hagut de tot.
Els inicis però han estat molt més delicats i amb la melodia, de nou ens han
situat en un entorn càlid, el del “con Sud”, tot i haver fet totes les
composicions molt més al nord, relatiu, i amb tota la humitat d’aquesta la
nostra estimada ciutat. La melodia ha deixat pas a la improvisació del
compositor i pianista, escoltant clarament les greus i profundes notes del
contrabaix alhora que la dolça sonoritat del baterista, el qual sembla acaronar
els seus elements percussius. El contrabaixista Weht ha fet la seva magnífica improvisació, escoltant la melodia
entre les seves notes i en el break rítmic posterior, Alejandro a piano solo ha fet una nova intro a la melodia del tema,
la qual acaben desenvolupant fins al final, amb una gràcia i delicat gust interpretatiu, acabant com si d’un tango
es tractés. Una petita meravella de l’amic Di
Costanzo.
I cada dia podeu anar
a la Cocteleria Campari Milano on
s’hi fan concerts de jazz i demés meravelles, a diari. I també al Sinestesia que hi ha prop de la plaça
del Centre a Sants, on cada dia s’hi fan concerts i els diumenges a partir de
les 20h, quatre hores de música, de Jazz, amb un concert i posterior jam
session.
Recordeu que si us
agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial
dirigida per l’amic El Pricto on hi
trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free
jazz, o quelcom inclassificable.
I encara seguim amb
més música, i ara serà el tema anomenat...
6.- Requesens (A. Di Costanzo) 6m53s
I aquest tema que ha
acabat delicadament, doncs no ha començat de manera igual, cosa que ens agrada,
car no sempre ha de ser així. Tema dedicat al JazzSí, al Taller de Músics,
a José Reinoso i a Blanca Gallo. I és que aquest disc me’l
va donar el dimecres de la setmana passada al JazzSí dia que ell mateix a trio amb Ramiro Rosa i Marc Cuevas, bateria i contrabaix respectivament, van
obrir la Jam Session després d’una estona amb uns magnífics estàndards a trio. I
aquest tema també ha seguit diversos canvis, sobretot en el solo del líder però
també amb el del contrabaixista Weht.
L’han iniciat amb el motiu principal força consistent, però ben aviat la
delicadesa ha aparegut amb les notes soltes del pianista. El retorn a la A,
podríem dir, la inicial més consistent, ha fet que la presentació del tema
s’acabés també delicadament, tot i desenvolupant-lo posteriorment. Paco ha iniciat els solos, escoltant el
fregat de les escombretes de Salvador
i les notes soltes del líder al piano. Un solo força reeixit el d’aquest mestre
i amic nostre que ja fa anys havia vingut a les Jam Sessions que fèiem a la Sala Xica amb en Geni Barry. El solo del líder ha estat com una empenta que fa que
tot rutlli d’una altra manera, així és el “Groove” amb el qual toca l’Alejandro, per només parlar de la seva
part rítmica. Dolçament ens hem trobat de nou cap al final del tema i així que l’han acabat delicadament.
I per descomptat que
podeu anar als concerts que fem cada mes a la Sala Xica de La Vicentina, i ja us preparo pel proper amb Fèlix Rossy Quartet & Guest que
serà el 14 de juny. I no us oblideu de la Nova
Jazz Cava on a partir dels dijous, amb la Jam Session, s’hi fan concerts
cada cap de setmana amb els diumenges oferint l’espai per a projectes mes
populars.
I acabarem projecte i
programa amb el tema més viu del disc, anomenat...
7.- La Logia
Catachinos (A. Di Costanzo) 4m20s
I ja m’explicareu
quin tros de tema per acabar projecte i programa, amb un canvi rítmic
inversemblant a tot swing, moment i inici del solo del líder, pianista i
magnífic compositor, com heu pogut escoltar. Gran tema aquest al final amb uns
“quatres” de baterista i pianista, per després tornar al tema i acabar-lo de
cop a tot redobles de la pampa argentina. I és que amb aquests redobles l’han
començat i per sobra la melodia i motiu principal del tema amb els canvis
implícits en l’estructura on Salvador
ha estat el rei dels redobles. El solo del líder a tot swing ha estat
impressionant, per la nova melodia obtinguda alhora pel magnífic suport del Paco amb un “walking” increïble i el
“swing” del “ride” i “xarles” de la bateria de Salvador. Un tema i projecte magnífic, del qual espero que
l’obtingueu com també els altres, i és que els nostres músics necessiten el
nostre suport, el meu, de difondre els seus projectes i el vostre, d’adquirir
els seus discos.
I ja deixem aquest
projecte i així haurem acabat el programa d’avui, que crec que també ha estat
força temàtic amb les variacions rítmiques incloses, les dels tres projectes,
però on hi ha hagut una aurèola d’intimisme i ara darrerament de més
desinhibida i frescor essència musical. Recordeu que hem escoltat primer el
delicat treball de Claes Magnet Trio
anomenat “Tout ce qui reste”, i que
després hem escoltat el magnífic duet Basile
Rahola & Octavio Hernández i projecte anomenat “FROM”, aquests dos discos cedits en dos dies diferents al Sinestesia Bar Musical, acabant amb el
de l’Alejandro Di Costanzo Trio anomenat
“Barcino. La Ciudad de los prodigios”,
aquest cedit al JazzSí.
Doncs res, que us
recordo que aneu a veure jazz en directe
a llocs com Jazz Club La Vicentina,
Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, New Fizz, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La
Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest
programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit.
Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves
músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us
desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i
Mallol.
Subscribe to:
Missatges (Atom)
