Jazz Club de Nit a Ràdio Sant Vicenç 90.2 FM

Ja sabeu que aquest programa el fem els dimecres i els dijous en diferit a la mateixa hora. Ens podeu escoltar en directe per online a radiosvh.info i des d’allà prement el botó del directe. Qui us parla, Miquel Tuset i Mallol mirarà de fer-vos gaudir amb la selecció de músiques improvisades que avui escoltareu a Jazz Club de Nit.

Avui la música serà una mica més alegre del normal, una mica per tot plegat; per celebrar la continuïtat del suport a la Cultura des dels qui ens governen en aquest poble. També perquè molt bona part de la ciutadania, la honrada, de la pell de brau, ha posat les coses justes al seu lloc i les injustes fora del lloc.

Avui sonaran músiques que fa temps tenia guardades esperant la oportunitat de posar-les. En primer lloc tindrem la oportunitat d’escoltar la música d’un harmonicista brasiler anomenat Gabriel Grossi que va passar per la WTF del Jamboree ara ja fa una colla de mesos. Allà que hi vam ésser i allà va ser on em va donar en mà tres dels seus discos. Crec que li dec el fet de presentar-vos-el avui, que ja tocava. També fa mesos en van enviar dos discos de Cece Cianotti, després d’haver-lo vist també en una WTF i en un Campari Milano. I de la mateixa manera que amb el Gabriel, al Cece li dec aquest programa.

Comencem doncs amb el primer disc de Gabriel Grossi anomenat...

“ARAPUCA”

Gabriel Grossi

Editat per DeliraMusica               DL 509

Enregistrat i mesclat per Joao Ferraz entre el 22 de febrer i 2 de març de 2007 als estudis Lontra Music, Rio de Janeiro, Brasil.

Produït per Gabriel Grossi i Daniel Santiago

Gabriel Grossi, harmònica

Daniel Santiago, guitarra

Thiago Espíritu Santo, baix fretless

Amoy Ribas, percussió

Durval Pereira, zabumba

Aquest és un àlbum que te com a font d’inspiració el ric univers del Forró i de la música Nordestina; un llenguatge que va entrar de manera passional dins el meu univers musical. Aquest disc està dedicat a una de les més grans referències com instrumentista i compositor el qual ens ha deixat un gran llegat, el gran Sivuca...això diu Gabriel Grossi en el seu disc.

Escoltem doncs ja el primer tema d’aquest disc de Daniel Santiago anomenat...

8.- Xote do conde    (D. S.)            5m37s

Una delícia de tema per començar aquest programa amb músiques que venen directament do Brasil amb uns aires càlids i plens de ritmes. Amb aquest tema ens ha apropat al seu univers musical i a la seva sonoritat mitjançant l’harmònica, un instrument que domina com un dels millors harmonicistes de la seva música, una música que va de la mà amb el Jazz, i com improvisa aquest monstre que vaig poder escoltar a 1 metre de distància al Jamboree....Un tema amb una cadència suau i una música un pel melancòlica però preciosa.

Seguim ara amb el tema del gran Hermetto Pascoal anomenat...

9.- Spock na escada           (H. P.)             3m11s

Doncs ja heu pogut escoltar quina altra delicadesa ens ha ofert aquest gran harmonicista ara de la mà del gran Hermeto Pascoal en aquest tema a ritme de samba, més o menys, segur que més menys que més. Un tema que l’Hermeto va enregistrar el 1983 en el seu disc “Lagoa da Canoa da Arapiaca”.

Gabriel Grossi és considerat un dels més grans intèrprets de l'harmònica en el món, desenvolupament camins inusuals per a la inserció del seu instrument en el ric univers de la música brasilera.

 
Encara jove, Gabriel té una extensa trajectòria. A més de la seva carrera en solitari ben establerta, des de 2005 és membre de la Hamilton d'Holanda Quintet, va ser guanyador del premi 2007 Tim i finalista tres vegades consecutives dels Premis Grammy Llatins. Va col·laborar en importants projectes com la gira amb el desaparegut clarinetista Paulo Moura, amb el qual va tocar des de 2003 fins a la seva mort, i amb els cantants Zelia Duncan i Beth Carvalho, amb qui va gravar CDs i DVDs.

Seguim ara amb el darrer tema que posarem d’aquest disc, un tema composat pel mateix Gabriel Grossi anomenat...

6.- Forrozinho seus              (G. G.)            3m54s

Doncs seguim amb la temàtica i ritmes no massa potents, que sí que n’hi ha en aquest disc, m’ha semblat posar-vos aquesta delícia de tema on les improvisacions dels músics són en clara connotació jazzística. La del baix Thiago i la del guitarrista Daniel i la del mateix Gabriel. Quina trempera de tema i quins bons músics que estem escoltant i sobretot a aquest gran intèrpret de l’harmònica cromàtica.

I deixeu-me que us digui que podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada...

Després d’aquest primer treball us proposo escoltar el següent disc anomenat...

“REALEJO”

Bebê Kramer & Gabriel Grossi

Enregistrar per Gabriel Vieira l’octubre de 2011 a l’Art Studio de  Florianopólis.

Produït per Alegre Corrêa, Bebê Kramer i  Gabriel Grossi

Gabriel Grossi, harmònica

Bebê Kramer, acordió

Guinha Ramires, violí

Ronaldo Saggiorato, baix elèctric

Alegre Corrêa, bateria

Escoltem ja el primer tema d’aquest disc, el tercer tall, i serà la magnífica i bella composició de Bebê Kramer que dóna títol al disc anomenada.....

3.- Realejo                 (B. K.)             3m44s

Doncs una petita meravella amb dos únics instruments, els dels dos líders, ara però ho estem fent amb un gran acordionista, en Bebê Kramer. Una combinació perfecta diria jo, amb sons força semblants els d’aquests dos instruments i interpretats per dos veritables genis.

Seguim parlant de Gabriel Grossi...

El seu àlbum de debut, "Diz Que Fuí Per Ai" va rebre elogis per a les seves composicions i arranjaments. El segon, "Afinidade" (a duo amb el gran guitarrista Marc Pereira), i el tercer, "Arapuca", que ja hem posast (inspirat en l'univers de forró) també va guanyar elogis de la crítica i el públic, demostrant que és possible combinar la música de tradició instrumental amb el gust popular, promovent el seu nom per al reconeixement nacional.

I ara continuem amb el segon tall del disc, un tema composat per Alegre Correâ anomenat..

1.- Estilo consagrado          (A. C.)            3m36s

Doncs ja vegeu que seguim la dinàmica rítmica i d’improvisacions jazzístiques. Aquest és un bon tema amb magnífiques improvisacions dels dos líders, Bebê i Gabriel. Un tema amb una clara connotació rítmica i per això està composat pel bateria Alegre. Estareu d’acord amb mi que en Gabriel és tot una descoberta. És un dels grans harmonicistes del qual, fins i tot Toots Thielemans, el mestre de tots els harmonicistes de Jazz va dir que va quedar força sorprès de la gran tècnica d’aquest jove músic.

Seguim una mica amb la seva trajectòria....El 2009 va formar el seu trio amb Guilherme Ribeiro (piano) i Sergio Machado (bateria). Amb aquesta formació Gabriel va gravar "Horizonte", un àlbum compost durant la gira que va realitzar amb el famós trombonista Raúl de Souza. El 2011 va llançar el CD "Zibididi" amb el premiat guitarrista Diego Figueiredo, àlbum compost exclusivament de nou material.

I ara acabarem amb un altre tema d’aquest disc composat pels dos líders  anomenat...

7.- Dom Rodrigues              (B. K. & G. G.)           3m45s

Doncs una vertadera delícia de tema amb una magnífica dosi de imaginació i improvisació un la A del tema i l’altre al pont, la B. Una demostració de compenetració i co-lideratge amb un magnífic tema, alegre, com toca aquest darrers dies post electorals, pels qui han guanyat i per a nosaltres també.

Ja us havia dit que vaig poder-lo veure al Jamboree, oi? Doncs va ser a la WTF del 27 d’octubre de 2014 i els músics que el van acompanyar van ser el Jurandir Santana, guitarra, Matías Míguez, baix elèctric i Alan Sousa a la percussió. A la Jam Session hi van participar tota una colla de músics com el Pere Soto, Rodrigo G. Pahlen, Claudio Marrero, Gonzalo Levin, Tony Martín, Bernat Hernández, Jeffe Otto i alguns més...

Seguim ara amb el darrer treball d’en Gabriel Grossi anomenat....

 
“URBANO”

Gabriel Grossi

Editat per DGT Produçoes

Projecte realitzat amb el recolzament del Govern de l’estat de Sao Paulo i la seva Secretaria de Cultura en el Programa d’Acció Cultural de 2012.

Gabriel Grossi, harmònica

Guilherme Ribeiro, teclats

Jonatas Sansao, bateria

Sergio Coelho, trombó

Jota P. Barbosa, saxo tenor i flauta

Michi Ruzitschkam, guitarra

Doncs comencem pel primer tema del disc, un tema de Gabriel Grossi i Guilherme Ribeiro anomenat....

1.- Pare e escute      (G. G. & G. R.)          5m58s

Aquest és un disc recordeu que es diu Urbano i l’explicació la tindreu amb els noms dels temes, tots relacionats amb símbols de trànsit o similars. Aquest tema és el de Atura’t i Escolta i es veu un símbol que indica això. Però parlem del tema i convindreu amb mi que és un magnífic tema. La melodia se t’enganxa a la primera. Un ritme entretallat molt ben trobat i posterior a la melodia el primer i increïble solo d’en Gabriel i el posterior del guitarrista Michi fent també un magnífic solo. 

Seguim amb la vida i miracles d’en Gabriel Grossi....El 2012, Gabriel va publicar dues obres més, el CD "Villa Lobos Popular", a duo amb el pianista Amilton Godoy (Zimbo Trio) i l'àlbum "Realejo" amb l'acordionista Bebê Kramer, que hem posat abans. El seu últim treball va ser publicat en 2013 i titulat "Urbano", el que estem escoltant ara mateix, amb temes moderns i un enfocament modern dins de l'univers de l'harmònica. Amb 8 discos editats, enregistraments i concerts amb grans noms de la música brasilera i arreu del món com: Hermeto Pascoal, Chico Buarque, Ivan Lins, Leila Pinheiro, João Donato, Dave Matthews, Guinga, Lenine, Djavan, Milton Nascimento, Dominguinhos, Maria Bethania, ney i Hamilton d'Holanda i altres. Recorrent el món, Gabriel recull un extens currículum afegint una experiència única, rebent elogis dels que realment saben del què estan parlant.

Seguim amb el següent tema, composat pel mateix Gabriel Grossi anomenat...

2.- Ruídos Urbanos              (G. G.)            7m48s

Doncs ja vegeu quin tros de tema que acabem d’escoltar. Magnífica composició i bella melodia també enganxosa i no per això menys bona, no confonguem. Un tema on la concepció moderna de tocar l’harmònica es ben palesa. Uns companys extraordinaris li donen el suport adequat a més a més de fer unes grans interpretacions. Tema iniciat amb sons estranys fent referència als sorolls urbans afegint-s’hi els clàxons dels busos...per després encetar la melodia i el motiu principal del tema. I seguint amb els clàxons i demés sorolls urbans, aquests sorolls als quals ja ens hem acostumat massa.  Solos dels teclats i del saxo tenor ens situen en el món del Jazz per si no ens havíem adonat. Després d’ell el líder i la seva harmònica ens fan tremolar de goig.

Toots Thielemans, va dir: "Jo estava molt impressionat amb Gabriel Grossi. ell és un intèrpret de l'harmònica que toca amb gran facilitat, i de manera explosiva. També em va cridar l'atenció per les seves composicions i el seu domini del llenguatge musical brasiler".

Acabem amb els projectes de Gabriel Grossi amb aquest el seu tercer tema, també composat per ell i el Guilherme Ribeiro, anomenat....

3.- De preferência                (G. G. & G. R.)          6m37s

Fixeu-vos quina meravella acabem d’escoltar....impressionant la concepció de la composició basada en aquest ritme entretallat i amb riffs de guitarra típics del funk. Un motiu principal interessant que es desenvolupa cap a un pont també impressionant, un pont descendent que ens porta a la primera improvisació d’aquest mestre de l’harmònica. I al darrera els riffs de la guitarra i la permanent maquinària rítmica, imparable i constant. Ja a la meitat del tema hem escoltat el solo del trombó que sembla doblat o amb una mena d’eco, vaja, que el fa passar pels efectes pertinents per sonar així de bé. En fi un tros de tema com tots els altres del disc, d’aquest Urbano de Gabriel Grossi..

I ja per acabar veiem què ens diu el seu antic mestre...

"Ell és un espectacular intèrpret de l'harmònica, un músic amb una personalitat forta impulsat per una passió per la música i l'harmònica i m'omple d'orgull ser part d'aquest brillant CD (Diz Que Vaig Per Aí)" - Mauricio Einhorn, el seu antic mestre .

I deixem aquest gran treball i ens endinsarem en un projecte diferenciat però també d’una gran qualitat. Els qui us bellugueu per Barcelona potser heu tingut la ocasió de poder-lo veure actuant al Campari Milano o a d’altres indrets. Estic parlant del músic canadenc Cece Giannotti, guitarrista i compositor..

Ja he comentat que l’he vist algunes vegades i sempre m’ha deixat clavat a la cadira, tant potent és el seu directe. Impressionant diria jo. Els ritmes seran diferents i estarem més a prop del rock i del blues que del jazz. O sigui que comencem amb el projecte de Cece Giannotti anomenat...

 “PIVOT POINT”

Cece Giannotti

Editat inicialment per Agharta Music

Edició de luxe amb CD i DVD feta per Sauri Records

Producció: Cece Giannotti, Francesc Chaparro, Christian Cassan.

Mesclat i gravat a The Secret Garden NY per Christian Cassan.

Gravacions també a Musiclan (Figueres), Hotel Josephine’s Sunstation Studio (Bcn), Feelback studios (Bcn).

Masterització: per Greg Calbi a Starling Sound NY.

Músics: Cece Giannotti, Francesc Chaparro, Christian Cassan, Benett Pastor, Xavi Ollé, Ed Rhos, Alex Gaspa, Bruno Gimeno, Joe Lewis, Toni Saigi Chupi, Jean Paul Dupeyron, Gabriel Amargant.

Tots els temes, lletra i música són de Cece Giannotti...

Pivot Point ens ofereix un espectacle intimista i personal. Unes cançons pop-rock acústic amb textures ambientals i de banda sonora interpretades en anglès, francès i italià. Va rebre el reconeixement com disc de l’any 2010 de l’AMJM (Associació de Músics de Jazz i Música moderna de Catalunya).

Comencem doncs amb el primer tema d’aquest treball...anomenat

7.- Catching up with the sun            (C. G.)            6m00s

Doncs no fa falta que em digueu que aquesta música no és Jazz, perquè ja ho  sé. El programa d’avui destil·la alegria i això és el que reflecteix aquesta música, tot i que ja veureu que hi ha alguna malenconia residual. La veu del Cece és força personal i serà la que escoltareu fins el final del programa. No sé si te algun tema estrictament instrumental, em sembla que no, o potser sí, el cas és que la seva veu m’encanta. Els acompanyants són de luxe, ja us els he llegit, oi?..

La biografia de Cece Giannotti és força extensa, ho sigui que la penjaré al blog en una altra entrada tot i comentant-ne però algunes coses. Aquesta és una biografia, de les poques sinó úniques que comença pel present i va seguint endarrere cap els inicis.

Seguim amb un altre tema d’aquest Pivot Point....el tema és cantat en francès i es diu..

10.- Starchild            (C. G.)

Un tema preciós, aquest sí coratjós....fixeu-vos que la tonalitat deu ser major i no menor, tot i canviar en el pont una mica. Tema amb un ritme força cadenciós amb una pulsió constant que permet a la veu enlairar-se i després, ja sense veu, seguir la majestuosa melodia, que t’enlaira i mira cap el futur amb esperança.

El resum de la biografia que us en faig comença pel principi..

Cece Giannotti es guitarrista i cantant canadenc establert a Barcelona des del 1992. Al llarg de la seva carrera ha treballat amb artistes com Marc Ribot, John Cale, Iggy Pop, Rhonda Smith, The London Session Orchestra i ha compartit escenari amb Tina Turner, Kiko Veneno, Loquillo, Sisa, entre d’altres. Dins la seva llarga llista de produccions musicals destaca la participació amb Sopa de Cabra, Víctor Bocanegra, Elefantes, Bruno Oro. Després de formar grups com Traditional Tourist o Sunstation, el 2010 i sota el seu nom ha fet camí amb l'ultim treball Pivot Point, que ha rebut el reconeixement com disc de l'any 2010 de l'AMJM (associació de musics de jazz i musica moderna de Catalunya). Amb l'edicio del DVD (Agharta 2011) del concert dins el XXI festival de Guitarra i el seu pròxim projecte coent-se, obre nova etapa.

I acabem aquest disc amb el primer tema del disc...un magnífic tema..

1.- One Cloud           (C. G.)            4m54s

I quin tros de tema més impressionant que ens ha fet en Cece, i sí que reconeixem el so d’aquest saxo tenor, el del Gabriel Amargant, fent el seu solo ja tancant el tema, encara però amb una frase cantada pel líder....

A vegades la música tan sols acompanya.

I a vegades, com un atent prodigi, esdevé silenci per l’ànima.

És aquí, en aquest aire, on s’atura l’elegant Pivot Point d’en Cece Giannotti.

En la seva veu esclata la maduresa d’un àngel perseguint amb els dits un núvol que s’escapa…

Benvinguts al seu llarg viatge.

Veniu lleugers d’equipatge!

Quan la música és AMOR no és precís completar-la.

Hi neix la bellesa més suprema: un bri etern d’esperança.

Sonia Carmona – Poeta, rapsoda, mestre i periodista.

Doncs recordeu però que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

Un preciós poema per acabar aquest disc ideal per continuar amb la música de Cece i el seu...

“ESCAPE”

Cece Giannotti

Editat per Sauri Records            SRCD001

Enregistrat en diversos espais i estudis com l’Hotel Josepine Studios, Barcelona; 6q studios, Cabrils, Maresme...etc...

Produït per Cece Giannotti

Productors executius Cece Giannotti i Francesc Chaparro

Coordinació del projecte, Roser Pagès

Inspirat en la vida de l’escapista Harry Houdini, Cece Giannotti presenta el seu nou projecte, on mescla cançons pop amb atmosferes i improvisacions jazzístiques, sempre ben acompanyat per la percussió de Francesc Chaparro, la guitarra de Jordi Picazos i el baix de Matías Miguez, més les col·laboracions especials de Gabriel Amargant, David Soler, Pepe Saez i Toni Pagès. Dins l'enregistrament també s'han incorporat per a alguns temes, el guitarrista Marc Ribot (Tom Waits, Robert Plant, Elvis Costelo) i dos excel·lents pianistes de l’escena novaiorquesa com són Alain Mallet (Paul Simon, Jonatha Brooke) i Bennett Pastor.

Comencem amb el primer tema del disc amb un magnífic Blues anomenat...

9.- The Last Blow     (C. G.)            3m02s

I quin gran blues que ens ha deixat aquest mestre d’aquestes músiques, ell mateix a l’harmònica, ara de blues, i un blues d’aquells tan matxacons, marcats i amb un pèl de tempo i molta força i ànima.

Les cançons d’Escape tenen un fil conductor comú: l’oscil·lació i la connexió de Houdini amb la mort i el mon esotèric. És aquí on Cece Giannotti crea atmosferes de misteri i esglai, els colors que introdueix el pinzell de jazz ens traslladen a temps passats. Per la posada en escena, Giannotti ha incorporat a l’equip en Messidor, un “videojockey” que projectarà imatges que evoquen l’obsessió per connectar amb el món del mes enllà i el constant anar i venir entre el món manifest i el no manifestat.

Escoltem ara el primer tall del disc anomenat...

1.- Harry’s Caravan              (C. G.)            5m05s

Doncs aquest és un tema a tempo mig, amb un magnífic groove, allò d’un tema que camina i de quina manera. La veu un pèl estripada de Cece ens ha acompanyat en tots els temes, la seva veu i guitarra i sempre acompanyat dels membres de la banda, una banda compacte. Aquí podem escoltar en Biel Amargant amb el clarinet baix, i com el fa sonar i com sona aquest instrument. N’estic encantat amb el seu so. Al final, la veu passada per efectes d’un altre món.

Així són les cançons del disc....

Des del viatge d’emigrant cap a altres terres (SAIL ON), a l’últim cop de puny que el portà a la mort (THE LAST BLOW), hi ha un recorregut per la incertesa (I GOT LAID OFF), com el rodamón que busca el seu propi camí de llum (HARRY’S CARAVAN), o el dubte de qui som, on estem i on anem (I LOST CONTACT), rere els moments d’introspecció i canvi (BURIED ALIVE), per una ànima eixuta rere una pèrdua, el somni de trobar aigua, la soledat (CHANSON DE LA PLUIE), la dona fortuna que en alguns moments de les nostres vides apareix per canviar inèrcies i desídies..(PLUTONIUS MONK), les transformacions i les evasions (METAMORPHOSIS), o rere la pregunta, hi ha vida després de la mort? (ROSEBELLE BELIEVE).

Acabem el projecte amb el tema més Jazzístic, el qual no és res més que un homenatge a Thelonious Monk anomenat....

8.- Plutonius Monk               (C. G.)            5m12s

Un tema força variat on ens mostra la seva versatilitat com a compositor i intèrpret a la vegada que els músics que l’acompanyen fan una gran intervenció. Remarcable el solo a orgue al bell mig del tema després de la presentació i exposició del mateix bo i cantat.

La formació de Cece Giannotti Quartet és però, Cece, veu i guitarres; Raül del Moral, guitarra i lapsteel; Matías Míguez, baix elèctric; Francesc Chaparro, percussió i la col·laboració de Gabriel Amargant, saxo tenor i clarinet

Doncs ves per on que ja hem acabat aquest programa tan especial i amb una música súper interessant i interpretada de meravella, on hem pogut escoltar tres projectes de Gabriel Grossi i dos del Cece Giannotti, cadascun amb les seves particularitats i magnífics tots dos. Segur que haurem col·laborat en fer-vos conèixer ambdós músics.

Abans d’acomiadar-me us recordo que aquest divendres hi ha el concert-jam del mes de maig amb una magnífica formació de joves músics liderats per una gran saxofonista que va créixer amb la Sant Andreu Jazz Band i que ara es desenvolupa en d’altres estils, els diversos que hi ha del Jazz. Una formació amb Irene Reig, saxo alto; Oriol Vallès, trompeta; Hèctor Floria, saxo tenor; Alba Pujals, trombó; Jöel González, piano; Xavi Castillo, contrabaix i Joan Casares, bateria. Això serà aquest divendres a partir de les 22h a la Sala Xica de La Vicentina. Primer concert d’1 hora i després Jam Session amb els músics que vinguin a tocar amb nosaltres.

Bé, doncs, això ha estat tot, bona nit i bon Jazz club de Nit en el Jaç de cadascú. 
Miquel Tuset i Mallol.