Jazz Club de Nit a Ràdio Sant Vicenç 90.2 FM

 

Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “esfera jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz. 

I aquest és el primer programa Especial del Nadal 2020, on podreu escoltar la música d’un sol projecte, amb poca lletra i tota la música, que per això és un programa especial. 

Us presentaré un disc que vaig adquirir en vinil el 10 de febrer de 2019 i que tenia reservat per ocasions com aquesta. Vam anar a 23 Robadors a veure un concert on hi hagué de casa el Gonzalo del Val. Amb ell hi hagueren un parell de músics,  Dave Redmon contrabaix i el líder Anders Bergcrantz trompeta. Vam entrar i assistir a un magnífic concert, alhora que escoltar per primera vegada a aquest insigne trompetista tan ben acompanyat pel contrabaixista irlandès Redmon, car, aleshores Gonzalo treballava i vivia a Irlanda. Allà va intervenir profitosament de la vida musical del país, coneixent a molts músics acabant enregistrant un disc amb l’inefable Dave Liebman. En acabar el concert vam estar parlant i finalment vaig adquirir el seu vinil. 

El disc que escoltareu no és la música que vam escoltar a Robadors, car allà, ens van oferir tot un seguit d’estàndards interpretats magistralment. O sigui que les músiques del seu disc tenen una barreja magnífica de tempos, ritmes, estils amb col·laboradors diversos, i us afegiré una cançó que no surt en el disc en vinil i sí en el CD, som-hi! 

“SOULFULLY YOURS”

Anders Bergcrantz 

Editat per Vanguard Music Boulevard          VMBLP119

Enregistrat per Zakarias Lindhmmar a l’Studio Möllan, Malmo, Suècia

Mesclat i masteritzat per David Carlson als Gula Studios, Malmo, Suècia.

Produït per Anders Bergcrantz 

Tots els temes estan compostos i arranjats pel líder excepte un que està compost per Anna-Lena Laurin Bergcrantz. 

I dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del music:

https://www.vanguardmusicboulevard.com/portfolio/anders-bergcrantz/ 

Comencem doncs amb les seves músiques, i així és que us parlaré dels músics que hi toquen abans del tema i l’escoltarem, i jo faré vacances de comentar-lo de la mateixa manera que faran vacances les dues nostres col·laboradores cuentistes, Carme i Teresa...

Som-hi doncs amb el primer tema que també serà el més delicat aquest de l’Anna-Lena i en aquest primer tema els músics:

Anders Bergcrantz, fiscorn

Iris Bergcrantz, Rebecca Bergcrantz, veu

Anna-Lena Laurin Bergcrantz, gran piano

Stephan Belnass, baix elèctric

Victor Lewis, bateria. 

B.2.- It Freezes Now         (Anna-Lena Laurin Bergcrantz)   3m38s 

Anders Bergcrantz està àmpliament considerat com una de les principals veus del seu instrument. Ha actuat i / o enregistrat amb una àmplia gamma de músics notables, inclosos Dave Liebman, Billy Harper, Victor Lewis, Billy Hart, Richie Beirach, Monica Zetterlund, The Royal Stockholm Philharmonic Orchestra, Norrlandsoperans Symphony Orchestra, Adam Nussbaum, McCoy Tyner, Mike Brecker. 

I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys. 

I ara escoltareu el tema que està en el CD, a tot Blues arrastradet,  amb músics com són:

Anders Bergcrantz, trompeta

Anders "Chico” Lindvall, guitarra elèctrica

Robert Tjäderkvist, Rhodes

Lasse Lundstrom, contrabaix

Niclas Campagnol, bateria 

CD.- Oliphant         (Anders Bergcrantz)         6m08s 

I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n tot el seu catàleg. 

I en el tercer tema hi tenim:

Anders Bergcrantz, trompeta

Linus Olsson, guitarra elèctrica

Lasse Lundstrom, contrabaix

Niclas Campagnol, bateria 

A.2.- Childlike                   (Anders Bergcrantz)         4m40s 

Bergcrantz ha guanyat nombrosos premis i enquestes, inclòs el "The Golden Record" del 1995 i 2007, que és el millor i més important premi de jazz suec. El 1995 i 2008 va rebre "The Jazz Cat" en la categoria "Estrella contemporània del Jazz”. Anders va créixer en una família de músics. El seu pare, Sven Bergcrantz (1931-1998), va ser una de les veus principals del piano de jazz i els dos germans grans d'Anders, Håkan i Thomas, van tocar professionalment durant molts anys. 

I seguim amb el quart tema i músics:

Anders Bergcrantz, trompeta

Tomas Franck, saxo tenor

Linus Olsson, guitarra elèctrica

Sven Erik Lundeqvist, Rhodes

Lasse Lundstrom, contrabaix

Niclas Campagnol, bateria 

A.3.- Mr. B. F.        (Anders Bergcrantz)         7m31s 

Anders Bergcrantz és conegut per ser un solista capaç d'un impressionant poder físic i un ampli rang emocional en la tradició d'estrelles de la trompeta com Woody Shaw, Freddie Hubbard, Lee Morgan i Miles Davis i ha desenvolupat fortament una veu individual profunda i commovedora. Bergcrantz es presenta a tot el món com a solista convidat i amb les seves pròpies constel·lacions. Està actiu fent “clínics” i com educador. 

I ara el sorprenent tema i músics...

Anders Bergcrantz, trompeta i demés estris.

Iris Bergcrantz, Rebecca Bergcrantz, veu

Anna-Lena Laurin Bergcrantz, Hofner String Performer

Anders "Chico” Lindvall, guitarra elèctrica

Johan Borgesson, tablas

PA Tollbom, Darbuka

Leif Johnson, precussió 

B.1.- Saraswati       (Anders Bergcrantz)         7m12s 

També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es 

I seguim ara amb aquesta colla de músics i tema:

Anders Bergcrantz, trompeta

Anders "Chico” Lindvall, guitarra elèctrica

Robert Tjäderkvist, Rhodes, sintetitzador

Mats Ingvarsson, baix elèctric

PA Tollbom, bateria

Leif Johnson, precussió

I un cor amb tota una colla entre les quals Iris Bergcrantz, Rebecca Bergcrantz, etc. 

A.1.- Spirit of Life    (Anders Bergcrantz)         7m59s 

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com  i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport. 

I ara sí ja acabem el programa amb el darrer tema del disc d’aquest magnífic trompetista suec Anders Bergcrantz, amb el tema i músics:

Anders Bergcrantz, trompeta

Tomas Franck, saxo tenor

Sven Erik Lundeqvist, Rhodes

Lasse Lundstrom, contrabaix

Niclas Campagnol, bateria 

B.3.- Resistance     (Anders Bergcrantz)         9m34s 

Doncs ja hem acabat el primer programa dels especials que farem aquests dies de festes, i que podreu escoltar precisament els dies que no seran festa, cosa evident. 

Doncs res, que us recordo que quan pugueu, aneu a veure jazz  en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit. 

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú.Miquel Tuset i Mallol.

 

Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 en el darrer programa d’aquest mal parit 2020. Espero que tingueu un Bon Nadal i una bona entrada d’any, i sobretot, cuideu-vos molt. Nosaltres hi tornarem després de Reis. Però ara comencem amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “esfera jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz. 

Encarem la setmana del Nadal o sigui que siguem prudents en això de les relacions familiars que no fa falta que ens retrobem ara 200 en un dinar nadalenc, que perillem d’enganxar aquest mal parit virus. Cuideu-vos molt. 

I parlant de les músiques del programa, dir-vos que farem una repassada a projectes, els de Youkali Music, "Lucentum" amb Filip Verneert &  Enrique Simón Quartet; el de  ErrabalJazz, "Diez años despues", amb Miguel Santiago Quartet, i dos autoeditats, els de l'Alexis Alonso "OUT" i el de Marbin, "Russian Dolls", amb un micro conte de Teresa Tuset. Abans de començar us voldria recordar que sempre poso els enllaços de les pàgines web dels discos i músics, i això us ho dic perquè mireu d’adquirir-los i així donar-los tot el vostre suport, car ara el necessiten molt més. 

I començarem el programa amb el Jazz més actual, tot i que molt càlid, però abans dir-vos que amb Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n tot el seu catàleg.

“LUCENTUM”

Filip Verneert &  Enrique Simón Quartet

Editat el 2020 per Youkali Music, Youkali 189 

Enrique Simón, piano

Filip Verneert, guitarra

Gil Lachenal, contrabaix

Pedro Vázquez, bateria 

Doncs aquest és un treball força delicat per ritmes, tempos i melodies, encabides les seves sonoritats en el Jazz més actual. Tenim quatre temes de l’Enrique Simón; tres del Filip Verneert, i dos de Gil Lachenal. Tot i ser la majoria de temes dolços de tempo, tenen tots un Groove inherent que se t’emporta delicadament. També tenen uns inicis molt suaus, però es van desenvolupant posteriorment de manera diversa i rítmica suau, amb el Groove comentat. Temes així són els “I Giorni della Merla” de Filip, també el “Vanille” de Gil, i dos de l’Enrique, “Song for a Twin” i “A Hundred Miles”. També d’ell és el “A thousand palms”, que tot i iniciat delicadament tindrà una continguda potència rítmica posterior. I el tema de Filip, “See the moment”, ja incorpora el Groove en la pròpia melodia, i més vitalitat posterior en les improvisacions. Un altre tema del guitarrista belga és “Membrillo” ja iniciat amb una bona rítmica, marcada per piano i bateria, tot i haver breaks posteriors, coses aquestes d’algun exponent del Jazz actual, res a veure en mantenir un ritme i swing durant tot el tema. I “Intuition” del contrabaixista francès, té ja uns inicis marcats rítmicament implícits en la melodia, tot i els canvis posteriors en les improvisacions. I finalment el tema que titula el projecte, “Lucentum” del pianista espanyol, l’inicien també delicadament per no massa temps després desenvolupar-lo de manera més rítmica amb un tempo molt maco, tot i els breaks rítmics que hi encabeixen. En fi, un projecte molt agradable d’escoltar, amb bones interpretacions de tots quatre i uns temes moderns que ens mostren un altre tarannà, una altra manera de fer música, de fer Jazz, el que es fa ara, el que fan ells d’aquesta personal manera. 

I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc de Youkali Music on el podeu adquirir en CD o en vinil:

https://www.youkalimusic.com/index.php/catalogo/404-lucentum 

Doncs crec que podem escoltar el tema força maco del contrabaixista Gil Lachenal, anomenat... 

2.- Vainille    (Gil Lachenal)         5m45s 

I doncs amb quin tema més bonic hem començat el programa. I com sol passar, l’han acabat amb la mateixa melodia que l’han començat, amb la diferència que l’han acabat a duet de guitarra i piano, ells dos acaronant-nos fins al final. Els inicis han estat una mica diferents, car la melodia inicial l’ha fet el guitarrista belga Verneert, amb un so per cert molt càlid i maco. La composició del contrabaixista és molt bonica, i si us heu fixat en el pont, el canvi tonal és molt reeixit i bonic. El guitarrista és qui primer ha iniciat els solos, i ell fent-ho delicadament alhora que amb un bon llenguatge jazzístic. Un bon fraseig i una línia melòdica molt ben aconseguida l’han fet quallar un molt bon solo, a més de mostrar-nos la seva càlida sonoritat i tècnica. Simón al piano també ha fet una molt bona feina en el seu solo, començant-lo dolçament, seguint el tarannà del tema. La base de contrabaix i bateria l’hi ha donat un molt bon suport, fent aquest darrer quasi feines solistes, tant s’ha esplaiat. El pianista l’ha desenvolupat de manera brillant, amb moments de molta rítmica, la de la mà esquerra, mentre que la dreta volava lleugera i gràcil. I l’ha acabat amb el que seria el pont, que us torno a dir que és preciós, per seguir amb la melodia inicial i acabar-lo delicadament. 

I seguirem amb el tema del guitarrista belga Filip Verneert... 

7.- See the moment                    (Filip Verneert)        5m02s 

Doncs hem escoltat una altra delicada cançó i també sorprenent per com és la composició. La pulsió rítmica hi és clarament, i tot i no ser un tempo massa fast, té una trempera força interessant. El Groove se t’emporta ja des dels inicis amb la melodia i posterior solo del guitarrista i compositor. L’ha iniciat ell amb una maca “intro” i ben aviat s’hi ha afegit la resta, en un tema molt interessant. Quasi sense adonar-nos-en que ha iniciat el seu solo, amb la mateixa sonoritat un tant fosca, la de la seva magnífica guitarra sense cap estri massa considerable que li modifiqui el so, que crec que sona pelada, tal qual. L’ha fet amb molta contenció alhora que mostrant-nos les seves bones idees creatives i  línies melòdiques força maques. L’entrada de Simón en el seu solo al piano ha estat com una mena de “break” calmant-nos una mica. Tot i això, la pulsió rítmica de la mà esquerra ens ha mantingut en aquesta situació i més encara quan s’hi ha afegit el guitarrista una mica més endavant. La seva dreta ha estat també moderna per creativa i amb una pulsió un tant percussiva, tot i que no massa. Ells dos han seguit junts fins retrobar de nou la melodia del tema, en un altre tema amb un pont també molt interessant. 

I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran

entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys. 

'LUCENTUM' és el segon disc del projecte creat pel pianista espanyol Enrique Simón i el guitarrista belga Filip Verneert. El seu primer àlbum "Meeting Patricia" va tenir notables èxits en el mercat europeu, realitzant gires per Escòcia, Alemanya, Suïssa, Holanda, França, Espanya i Bèlgica. En aquesta ocasió, surt a la llum un nou treball d'obres originals que reflecteixen l'excitant món proposat per aquest quartet europeu. Dins d'una estètica de Jazz contemporani, les cançons cobren forma en mètriques irregulars i harmonies poderoses, sempre al servei de magnètiques línies melòdiques que atrapen l'oient des del primer moment. El Quartet, co-liderat per Enrique i Filip, es completa amb els excel·lents Gil Lachenal (França) al contrabaix i Pedro Vázquez (Espanya) a la bateria, que junts aixequen un món musical realment excitant. La portada, ja convida a l'oient a deixar-se portar per un recorregut de colors mediterranis, sorrencs i de fort temperament. Sens dubte, un excel·lent treball que hauria de formar part de la vostra col·lecció de Jazz contemporani Europeu. 

I acabarem aquest projecte amb el tema que titula el disc... 

3.- Lucentum                    (Enrique Simón)      6m52s 

I quina trempera de tema, per com ha anat canviant fins la rítmica amb el qual l’han acabat. I és que l’han començat molt delicadament guitarra fent-ne la melodia i piano amb l’harmonia, amb una “intro” preciosa. Amb la melodia principal ha començat també un canvi rítmic, encara tímid si el relacionem amb el més vital i bonic que ens ha acompanyat durant la resta del tema amb també uns canvis i breaks molt interessants. El solo del pianista Simón ha estat també una delícia, i sempre al darrera la base rítmica ara de tres, guitarra, contrabaix i bateria, fent córrer la màquina rítmica molt delicadament. El pianista i compositor Simón l’ha anat desenvolupant passant per unes línies amb un punt de flamenc i no només, car, s’ha bellugat amb llibertat per on ha volgut, si parlem d’estils, tot i situar-lo però en l’ona un tant mediterrània. Magnífic solo, amb pulsió rítmica i bon llenguatge i melodies creades. El tema però l’han acabat després de deixar pas al solo del baterista Vazquez, magnífic també, abans però han recuperat la melodia piano i guitarra, acabant-lo de cop.

Gran tema i projecte aquest “Lucentum” i bones composicions dels membres del quartet. 

I després d’aquest delicat i rítmic projecte d’aquest quartet, sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Teresa Tuset...................

Gràcies Teresa, per recordar-nos lo molt que costa portar això del Jazz, i més ara amb tanta gent, amigues i amics, que tan malament s’ho passen, músics i propietaris de bars musicals petits els quals no han obert encara des del març. Una barbaritat. 

I deixem aquest gran projecte i ara ens endinsarem en un projecte també molt melòdic, amb aires folklòrics i demés, l’anomenat...

“RUSSIAN DOLLS”

Marbin 

Autoeditat el 6 de novembre de 2020

Enregistrat durant la pandèmia 

Danny Markovitch, saxos

Dani Rabin, guitarra i baix elèctric

Antonio Sanchez, bateria 

Doncs aquest projecte me’l van fer arribar via Internet, car en aquests temps costa que arribin els discos i més si estem tan lluny l’un de l’altre. Tots els temes són de Markovitch, fets en diferents èpoques, com ens explicarà posteriorment. Set temes i quasi 40 minuts de músiques diverses de tempos i ritmes amb balades també com la preciosa  “Ships at a distance”, ell mateix amb el saxo tenor. Amb “The Great Rosegrey” ens trobem amb el tango, en un tema a tempo mèdium slow, i el compositor amb el saxo alto en la melodia, i el tenor d’acompanyant. La bateria de Sanchez i la guitarra i baix de Rabin acaben d’acaronar-nos dolçament. I la melodia israeliana a tot vals “When there becomes here”, és una altra delícia musical. La cadència rítmica del vals barrejada amb la sonoritat dels dos vents doblats, fa de tot plegat una meravella auditiva. I el “Years That Answer” el comencen amb melodia i saxo tenor i també un ritme ternari molt maco i encara a un tempo mèdium suau. I un altre tema amb aires israelians és el “Things of dry hours”, iniciat a saxo alto, i un ritme marcat dolçament pel baix elèctric, amb una melodia també molt bonica. I el que comença a tot delicat Swing és el “Years that ask questions”, a duet de melodia de saxo i guitarra, mentre que Antonio Sanchez porta el Swing per “ride” amb un preciós solo a saxo alto de Danny. I el tema més viu també és el més curtet de menys de 3 minuts, “Yellow Roman Candles”, amb una altra magnífica interpretació solista de Markovitch, i una base increïble de baix i bateria, i duets de saxos doblats. 

I en aquest cas un posaré l’enllaç al Soundcloud del projecte:

https://soundcloud.com/user-946276819/sets/russian-dolls/s-5qYpcWBfxmE 

I us proposo començar amb el preciós.... 

5.- Ships at a distance      (D. Markovitch)       4m18s 

I ja heu pogut escoltar que dolços també hem seguit, ara però amb un estil per tema, que ben bé ens podríem trobar al segle passat ballant en un guateque. La melodia és preciosa, i també em sembla escoltar guitarres així com hawaianes. La sonoritat del tenor, càlida i profunda alhora que amb la tendresa adequada ha deixat la melodia per endinsar-se en la improvisació la del compositor Danny Markovitch, i ja heu pogut constatar de quina manera l’ha clavat. Llenguatge jazzísitc barrejat amb sons d’un determinat folklore, quallant una simbiosi magnífica. Els inicis però quasi semblaven els d’un Blues, per la intro de la guitarra, però no, el tema ha anat per d’altres derroters. Una balada preciosa per tot plegat, per melodia i harmonia, i tot això pujant de valor per la interpretació del solista en el solo, alhora que també per la resta de companys Dani a les guitarres i el luxe de tenir a l’Antonio Sánchez a la bateria. 

El millor jazz sempre té un peu en la tradició i un peu en la innovació. La primera aventura en solitari de Danny Markovitch, “Russian Dolls”, no és una excepció. En aquest àlbum, i amb l'ajuda del quatre vegades guanyador del premi Grammy i Globo d'Or, Antonio Sanchez a la bateria, i el fenomenal Dani Rabin del grup Marbin a la guitarra i el baix, el saxofonista Danny Markovitch dibuixa la seva música de la mà del jazz dels mestres com Charlie Parker, Julian "Cannonball" Adderely, Louis Armstrong, Sidney Bechet i demés, mantenint la seva veu única i reconeixible. Las set composicions són una bella barreja de jazz tradicional, música folklòrica israeliana i alguna ombra de tango. 

I nosaltres seguirem a tot vals... 

1.- When there becomes here     (D. Markovitch)       6m00s 

I aquest és el primer tema del projecte, i va ser el que primer vaig escoltar encara sense haver contactat amb ells. El vaig trobar deliciós, per la melodia, pel ritme de vals, i pel fet del timbre dels dos instruments tocant alhora, que trobo que té una sonoritat, tenen una sonoritat increïble. Aquí els vents tocats pel mateix músic, i per tant doblant-se en l’enregistrament son els del saxo alto i el tenor. I després d’haver exposat el tema, el compositor Markovitch i al saxo alto ha quallat un gran solo, amb un so preciós el del seu alto. I si el so és magnífic, més ho ha estat la seva improvisació on ens ha mostrat la seva tècnica, fraseig i llenguatge jazzístic. La calidesa de la seva sonoritat et posa la pell de gallina. Com s’esplaia de bé en el registre més agut del seu instrument, amb un so ample, gens escanyat pels aguts. Una meravella de solo de Danny. I els dos companys s’hi han afegit en el que seria el pont del tema, i així recuperar la primera part de la melodia, la molt bonica melodia, i acabar-lo delicadament. Quina delícia de cançó. 

Danny explica els orígens i el títol de l'àlbum: "A l'inici de la pandèmia de Covid-19, la meva dona va trobar un vell quadern de música mentre reorganitzava la casa, i dins d'ell hi havia moltes cançons que vaig escriure i mai vaig arribar a utilitzar. Parlant d'elles amb Dani Rabin, vam decidir que hi havia substància més que suficient en les cançons per fer un àlbum que valgués la pena, sempre que poguéssim contractar un gran baterista de jazz, la qual cosa és un eufemisme quan es parla d'Antonio. El títol de l'àlbum es refereix a una idea d'un assaig escrit per la meva dona, que és ucraïnesa i té diversos jocs d'aquestes nines russes. Bàsicament, ella veu a les nines no com una família, sinó com una persona que acumula una col·lecció de jos. No un creixement del nostre jo més jove al nostre jo adult, sinó persones diferents en conjunt. Com el nostre jo nen i adolescent i el nostre jo en edat universitària són persones diferents que viuen dins nostre, és la forma en què les nines viuen unes dins les altres. Vaig pensar que era un nom perfecte per a l'àlbum ja que les cançons van ser escrites en diferents moments de la meva vida: fa dos, cinc, deu i fins i tot vint anys. Quan vaig escriure cadascuna d'aquestes cançons era un músic diferent: un nen que acabava de tocar el saxofon i s'estava obsessionant amb ell; un soldat sobtadament inspirat en el seu cap de setmana d’esbarjo a la caserna; un nou immigrant als Estats Units que viu a Chicago, etc." 

I acabarem amb dos temes enllaçats... 

4.- Years that ask questions        (D. Markovitch)       3m36s

2.- Yellow Roman Candles          (D. Markovitch)       2m57s 

I amb el primer tema ens hem trobat amb el Swing, magnífic per “walking” del baixista i “ride” del mestre Sánchez a la bateria. Hi ha una guitarra que també sona i també toca Dani Rabin, que fa guitarra i baix. Recordeu que són tres músics i que ho han enregistrat durant la pandèmia, i per tant amb reajustos a l’hora de mesclar-ho tot. La melodia l’han fet saxo alto i guitarra, a duet, amb diferències harmòniques. El solo de Markovitch ens ha tornat a sobtar per com l’ha tornat a desenvolupar, i amb quin domini i tècnica. I magnífic el Swing, molt delicat però amb la pulsió adequada. Després d’ell han recuperat la melodia inicial a duet amb el guitarrista acabant-lo delicadament. 

I el canvi de ritme amb el darrer tema ha estat força evident, havent perdut el Swing, tot i això els ritmes del folklore israelià han estat molt macos. Sorprenent ha estat la combinació sonora dels dos vents, saxo alto i tenor, fent un background magnífic mentre, de nou, el mestre al saxo alto ens ha tornat a corprendre per com l’ha executat. Sembla que li agrada situar-se en el registre més agut amb el seu saxo alto, i dir-vos que sovint em sembla un altre instrument que no identifico, ho sento. El baix i la bateria han anat fent la feina rítmica adequada i han donat suport al solista, alhora que suport també li han donat els dos vents que sonen plegats per sota, fent-li de coixí, amb unes línies molt maques també. Un magnífic tema que han acabat de cop, després d’haver-lo gaudit totes i tots nosaltres. 

I després d’aquest projecte tan maco, seguirem però abans dir-vos que també tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es 

“DIEZ AÑOS DESPUÉS”

Miguel Salvador Quartet 

Editat el 2020 per Errabal Jazz.

Enregistrat per Unai Mimenza el 22 de febrer als Estudis Tio Pepe 

Miguel Salvador, guitarra

Jonathan Hurtado, piano, teclat

Marcelo Escrich, contrabaix

Gorka Iraundegi, bateria 

Totes les composicions són de Miguel Salvador. 

I des d’Errabal Jazz ens diuen: El que és inalterable de vegades se sustenta en la paradoxa que ens proposen determinats artistes, el so fet paisatge, la natura pintada de so. En aquesta constant, Miguel Salvador rendeix tribut i proporciona sonoritat a la majestuositat de les muntanyes, a la seva quietud única a través de la seva guitarra des del títol homònim, arribant a "Jurekentzat", com a exercici de reconeixement cap a la figura del gran muntanyenc Jerzy Kukuczka en el trentè aniversari de la seva mort. El quartet idea l'atmosfera perfecta a partir de l'experimentació de Salvador, recreant la gairebé irrealitat màgica del bosc pirinenc a "Gamoeta" per traslladar-nos amb la llibertat que dispensa el gènere, fins als espais infinits de "Y las montañas hablaron" i la bella ortodòxia de "Orizabako citla". L’irrepetible massís d'Urkiola és l'homenatge a les muntanyes basques a través de la accessible melodia en "Alluitz", mentre els unísons entre guitarra i contrabaix obren l'espai a l'experimentació, posant color a la muntanya Balaitus del Pirineu, a la trepidant "La gran diagonal". La preciosista "Entre trigales" posa de manifest la subtilesa de l'autor en un exercici de retrospecció cap als seus propis orígens, alternant els solos de guitarra, contrabaix i piano com a continuació a un equilibrat esperit d'improvisació, sempre present al llarg de tot el treball. I "Penya Castil's Ice Cavern" és la perfecta contraposició de fotogrames sonors a càrrec de la banda fruit de la fascinació per l'ancestral, l’atemporal del massís central dels Picos de Europa i la seva Penya Castil. 

I dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc d’Errabal Jazz:

http://www.hotsak.com/tienda/hamar-urte-geroago?set_language=es 

I dir-vos que al blog us posaré la informació addicional del projecte, i biografia del músic, però ara començarem amb les seves músiques, i ho farem amb el tema... 

8.- Entre trigales     (M. Salvador)         5m26s 

I amb quin tema més maco hem començat el seu projecte, a ritme de bolero, aquest “Entre trigales”. La dolçor hi és per com l’han concebit i potser per com el baterista acarona el seu instrument, a base d’escombretes i amb la caixa amortida, sembla. El tema ha començat amb la melodia a càrrec del líder i guitarrista, i ja amb el ritme encabit, o sigui que ben aviat hem copsat el boleret. El so de la seva guitarra està molt present, que per això és el líder i també per com ho han volgut a l’hora de produir el disc. Marcelo ha estat qui primer ha fet el seu solo, ell al contrabaix, i acompanyat pel piano de Jonathan i molt suaus també les escombretes de Gorka. Ha fet un solo melòdic amb pulsió rítmica dolça, també, un pèl apagat el seu so, al mateix volum que té en la resta del tema. Jonathan al piano ha fet un magnífic i càlid solo, amb una digitació prístina i nítida alhora que amb un missatge molt bonic, amb una magnífica tècnica i un bon llenguatge. També el líder Salvador s’ha esplaiat en el seu solo, seguint la calidesa del tema, amb tot un seguit d’escales increïbles i velocitat d’execució alhora que sonoritat aquella la dels seus mestres a la guitarra, i una mica més brillant que la guitarra del projecte anterior, i ja al final del seu solo l’ha enllaçat sense quasi adonar-nos-en amb les notes càlides de la melodia del tema, acabant-lo delicadament. 

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com  i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport. 

"Diez años después" transforma la grandiositat de la natura en flexible musicalitat a través del Jazz contemporani interpretat per un músic que posseeix la virtut de l'instant precís, l'equilibri exacte de què observa el pols etern de les muntanyes, de les valls i dels boscos i ho fa propis. Hi ha músics que compten amb la capacitat de transformar el inamovible en flexible, retratant paisatges sonors de la quietud i de silenci. La naturalesa com a font d'inspiració només pot portar a l'equilibri, arribar al cim per a aquest tipus d'artistes, és tenir la virtut de detenir-se quan el moviment s'atura, només en l'instant precís i observar el propi pols de la natura per fer-ho propi, dotant de notes musicals el que abans era només silenci. Aquest quart treball del guitarrista bilbaí Miguel Salvador destil·la el sabor de les muntanyes i de les valls, un treball de Jazz contemporani que ens ofereix el punt de vista d'un artista de referència i la seva trobada amb els paratges que li han servit com a font d'inspiració al llarg dels últims deu anys. 

I seguim ara amb el tema una mica més viu, 

4.- Y las montañas hablaron       (M. Salvador)         5m25s 

I amb aquest tema hem fet una passa endavant pel que fa a les sonoritats, i també amb l’estil musical. Les electròniques diverses ens omplen l’espai d’aquests sons estratosfèrics, també per com és la qüestió rítmica del tema. El teclat ara, i no el piano, ho acaben de quadrar encara més. I és que per a ell, Miguel Salvador, les muntanyes semblen ser una part de la seva ànima i per això ha fet aquest disc dedicat a les muntanyes. La melodia del tema està molt ben aconseguida, amb el “wha-wha” de la seva guitarra i aquestes notes tan etèries i boniques. També el so del teclat és el que més s’hi agermana. El solo que n’ha fet en Jonathan és també molt bonic seguint els canvis harmònics tan macos del tema. Miguel ha fet de nou una petita obra mestre sonora en la seva interpretació solista, seguint l’ona etèria, la de més enllà de les estrelles, recuperant la melodia principal i tema i acabant-lo dolçament. La base rítmica de dos, contrabaix i bateria han estat també molt suaus, amb un marcatge no gens castigador, a la caixa del Gorka. 

Miguel Salvador dedica aquest disc a les muntanyes, a la seva incommensurable i serena bellesa i la saviesa mil·lenària que s'amaga entre les seves roques. Un tresor únic, personal i irrepetible en cada passeig, a cada cim assolida i en cada paisatge albirat, sempre al nostre abast, el del temps, l'esforç i l'atenció que cada un vulgui atorgar-li. Aquests que precisament tant ens falten i constantment se'ns escapen entre novetats i plaers més immediats i en aparença exuberants i que, no obstant això, mai acaben de satisfer-nos. Sense cap dubte, així és i així es comporta la música de Miguel amb nosaltres, com una bella muntanya a l'horitzó en què ja no reparem ni recordem quan vam pujar per última vegada. Tan a prop i, no obstant això, sempre tan lluny. La carícia de les seves guitarres ens pot passar desapercebuda com una agradable música de fons si no li fem cas, i pensem que això ja ho hem escoltat moltes vegades. La recompensa de la muntanya s'obté en cada ascensió i sempre és diferent i profundament reconfortant. La mateixa que s'amaga rere els càlids arpegis de jazz, swing, bossa i fins i tot bolero d'aquest deliciós "Diez años después", el nou i quart treball ja (després de ”Project” el seu disc de debut, "Viage a Etreum" i "Código”) en la trajectòria de Miguel Salvador. 

I acabarem aquest projecte de la manera més jazz-rock possible... 

7.- La gran diagonal          (M. Salvador)         4m57s 

I jo suposo que aquesta és la gran diagonal que travessa els estils de la música, i la que fa més drecera, amb la que hi arribem més aviat. I sí, perquè ja heu pogut escoltar el tema, ara en una ona Jazz-Rock bastant evident. La sonoritat de la seva guitarra està encara més passada per sedassos electrònics i efectes diversos. Tot i això, el so no és gens “heavy” i més aviat està contingut de la mateixa manera que el marcatge rítmic del baterista, que no és excessivament fort, coses aquestes de la producció de l’àudio. El tema està molt ben aconseguit, iniciat per tots els implicats, guitarra, teclat i baix, fent tots tres les notes de la melodia principal, encabides ja en el ritme. El solo del líder ha estat impressionant per com l’ha realitzat, en el registre greu bàsicament, i per com l’ha desenvolupat posteriorment. Miguel té una clara predilecció per sonoritats sofisticades en aquests temes, de la mateixa manera que la té pel so més net de la seva guitarra en les balades i temes més en l’ona estàndards de Jazz, que també els fa. El solo de Jonathan al teclat ha seguit en la mateixa ona que la del guitarrista, i fent-ho també de manera magistral. Baix i guitarrista li han fet un coixí d’una profunditat sonora remarcable, alhora que amb sons inquietants. El final ha estat brutal també, fent una mena de “riff” que semblaria adequat per un solo de bateria, però no. El tema ha acabat amb una línia melòdica similar a la inicial, tot i no ser la mateixa. Increïble tema i projecte, felicitats Miguel Santiago i companys. I deixem-los a ells.... 

I ara acabarem el programa, també amb un projecte a quartet, amb convidats de luxe, i aquest és el projecte del pianista canari Alonso amb uns aires barreja de classicisme i funk....

“OUT”

Alexis Alonso Quartet 

Autoeditat el 2020. 

Alexis Alonso, piano

Ciro Hernández, violoncel

Moisés García, contrabaix

Roberto Amor, bateria

I la col·laboració de

Ralph Alessi, trompeta a #3, 6

Seamus Blake, saxo tenor a #6

Pedrito Martínez, percussió a #12 

Tots els temes són de l’Alexis Alonso. 

Doncs estem front un projecte de més d’1h i quart amb 13 temes propis. És de ben cert un projecte ampli, complex i divers. Prima molt la qüestió rítmica, fins i tot en els temes on el tempo no és massa fast. De fet del total de temes sis tenen un tarannà delicat, mentre que la resta són més vitals, no havent-n’hi però d’aquells súper fast. Així doncs els temes més suaus són “Walking on the water” iniciat amb una preciosa “intro” de piano sol. “60 seconds of beauty” és també preciós, d’entrada ja amb una delicada pulsió rítmica a càrrec del baterista i la col·laboració d’Alessi  a la trompeta. I el “Different shades of blue”, l’inicia García al contrabaix per ben aviat afegir-s’hi el líder al piano i més cordes fregades. L’entrada del baterista ja ens indica que sí, que hi ha una pulsió rítmica i Groove. El tema “Letters from the future” l’inicien també les cordes més greus amb una “intro”, i té un recorregut similar pel que fa al canvi rítmic amb el baterista, aquest marcant molt el ritme, i demés companys. I un altre bonic tema és el “Down in the mountain”, iniciat per piano i contrabaix, per ben aviat aparèixer la melodia amb el cello i el marcatge rítmic del baterista, tot i això, hi haurà breaks diversos. i el “Resurrection” comença amb un fregat de cello molt interessant, per pulsió rítmica i sonoritat un tant inquietant. El piano li farà companyia fins un canvi substancial moment d’entrada també del baterista. I vital amb el piano comença el “Demential Holographics” amb uns arpegis ràpids de dues o tres notes i pulsió rítmica del baterista i contrabaix mentre la melodia apareix a càrrec del violoncel. El solo del contrabaixista farà que les coses canviïn, i la vitalitat vindrà i marxarà en moments solistes diversos. I el tema on hi col·labora Pedrito Martínez a les percussions és “Blue Trip”, on ell mateix inicia el tema, a tempo mèdium tot i la melodia dolça de notes llargues i més tranquil·les les del cellista. El solo del líder ja serà una altra cosa, vital, vivaç i creatiu. I el “Mudejar place” l’inicien amb un bon tarannà rítmic i aires aràbics, els dels musulmans que es van poder quedar a la península ara ja fa una mica de temps. El tema tindrà posteriors canvis rítmics com el moment del solo del baterista. I el “Life is not easy” l’inicien ja amb tota una magnífica pulsió rítmica amb un bon recorregut amb un “riff” que van repetint a mode de mantra per notes al piano i marcat ritme del baterista. Hi haurà però breaks diversos, cosa aquesta que sembla la mare dels “ous” del projecte. I també és vital el “Strange behavier” iniciat pel piano amb el motiu principal ja amb tot el ritme implícit, cosa que s’ampliarà amb el baterista i demés companys amb riffs repetitius amb so de vents diversos. I el líder també comença el “Serengueti” a piano sol amb un altre riff i motiu principal. Ben aviat intervindran sons de vents, cello i baterista, tot plegat amb un bon marcatge rítmic, en el tema on hi col·labora Seamus Blake al saxo tenor. I finalment, el “Grooving Dance” també comença amb marcatge rítmic a càrrec del baterista, amb una melodia a cello de notes llargues que contrasta amb la pulsió també del pianista. En definitiva un projecte farcit de Jazz i Groove, el primer moltes de les vegades en l’ona Funk pel concepte rítmic. L’altre cosa són les improvisacions, que cadascú les fa amb un aire diferent. 

I dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del líder i projecte:https://www.alexisalonso.com/es/alexis-alonso-quartet/ 

I considerant la quantitat de temes, tots ells força macos, se’m fa prou difícil decidir quins posar i quins no...però vaja, us proposo començar amb el tema... 

13.- Resurrection    (Alexis Alonso)        6m22s 

Doncs no em digueu que no us ha impactat aquest tema, tot ell, però sobretot com l’han iniciat, amb quina pulsió i ritme del cellista. Recordeu que aquest és un quartet a base de cordes i bateria...un violoncel, contrabaix, piano i la bateria. I quina pulsió té el tema i Groove que també se’ns emporta fins un final més delicat. L’inici però amb el “riff” del Cello és impressionant i d’una rítmica  magnífica. El pianista i compositor canari Alonso ha aparegut posteriorment amb melodia a base de bonics arpegis i escales, tot plegat també amb la rítmica adequada. Però noies i nois, el canvi rítmic quan ha aparegut el bateria i el cellista ha parat amb el seu “riff” ha estat impressionant. Com també ho ha estat la intervenció de Ciro en el seu solo al violoncel. Ha quallat un solo molt melòdic, amb notes llargues i bon contrast amb la pulsió del baterista Amor. Ha tingut un crescendo també, de registre i d’emocions, arribant de nou a un break on el líder s’ha quedat sol al piano. A partir d’aleshores tot plegat ha començat a caminar amb la rítmica continguda, i unes harmonies, les de tot el tema, que són un tant melancòliques, amb escales menors o al menys m’ho semblen, i sí que el tarannà és així com molt Blue, i aquest era el darrer tema del projecte, o sigui el 13è. 

I no us oblideu de la Nova Jazz Cava on a partir dels dijous, amb la Jam Session, s’hi fan concerts cada cap de setmana.

 El 30 d'octubre de 2020, Alexis Alonso Quartet presentà "Out", un treball que va emocionar com ho van fer els seus predecessors, "In" (2018) i el seu disc en directe "Live in Barcelona - Jamboree Live 19" (2019) gravat a la mítica sala barcelonina "Jamboree Jazz", un dels temples del jazz europeu que va escollir a la banda canària com una de les actuacions més destacades i mereixedora de la publicació de l'àlbum sota el seu propi segell (Jamboree Live). L'aplaudiment de la premsa especialitzada als dos primers discos de la formació i les nominacions a "millor disc de jazz de l'any" en diferents certamens han posat la conquesta del mercat internacional en el punt de mira del quartet canari. 

Seguirem encara amb el.... 

11.- Demential Hollographics       (Alexis Alonso)        6m52s 

I he escollit aquest tema per com n’és d’energètic també, i ja des dels inicis, amb la pulsió rítmica i melodia amb la qual ha començat el líder i pianista Alonso. El tema té però diversitat de canvis alhora que intervencions també molt bèsties. L’entrada amb tots plegats és així de potent. Després però, la melodia de Ciro al violoncel, i després afegint-s’hi la rítmica del baterista Amor. I el primer canvi i break, el del contrabaixista García i la molt bona feina realitzada, a tota pulsió rítmica. I després melodia de nou i motiu principal, i la intervenció del líder en el seu solo amb l’energia del baterista, a cops solts a la caixa, i concepció moderna de l’instrument. Alexis ha quallat un solo marcadament percussiu, amb unes línies repetitives que ens enganxen, per seguir de nou amb el motiu principal. I el solo posterior de Ciro al cello ha estat també molt marcat rítmicament, car el tema va d’això i dels breaks diversos. I sí, ens hem trobat de nou amb un solo brutal del baterista Amor que pel que hem escoltat és una mena de “mostru” de les percussions diverses i molt valorat per la crítica que l’ha vist i seguit. A la recuperació del motiu principal inicial s’hi han afegit tots plegats, cordes i baterista, acabant-lo de cop. Un tema molt sorprenent, com és tot aquest projecte, on cada tema sembla tenir una vida pròpia i diversa. 

I per descomptat que podeu anar als concerts que fem al Jazz Club La Vicentina, i ara ja fins el 16 de gener que podrem fer un concert cancel·lat per coses de la Covid-19, el del 2n dia de l’11è Festival de Jam Sessions. I com sempre amb l’entrada gratuïta en un esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament de SVdH i organitzat des del Jazz Club La Vicentina. 

En aquest sentit cal destacar la participació a "Out" de tres figures del jazz mundial com el saxofonista Seamus Blake, el trompetista Ralph Alessi i el percussionista Pedrito Martínez. Per a la banda la presència d'aquests grans noms suposa una gran oportunitat de seguir creixent internacionalment. Els nous camins en la música d'Alexis Alonso Quartet s’han vist reflectits en la presentació en directe del nou disc el passat 30 d'octubre havent sumat al quartet, vents i cordes en algunes de les noves composicions. Alexis Alonso Quartet va presentar un espectacle multimèdia de jazz contemporani on el públic va gaudir d'una banda amb una formació molt original i de primeríssim nivell. 

I acabarem el projecte de l’Alexis Alonso amb el tema on hi participa Seamus Blake... 

6.- Serengueti         (Alexis Alonso)        5m19s 

I quin altre tema hem pogut escoltar, el darrer del seu projecte, i amb la col·laboració dels vents, Alessi i Blake, i tots plegats quallant una magnífica intervenció en un altre molt bon tema de l’Alexis Alonso. El tema ha començat amb el motiu principal a càrrec del líder i pianista que ens recorda d’altres temes amb uns aires rítmics en l’ona Funk. El riff que fan els vents és també molt trempador, ells afegint-s’hi com la resta de companys, i amb la bateria d’Amor amb una pulsió potent, alhora que melodia a càrrec de Ciro al cello. Hi ha també un canvi tonal tot i que curtet al final del tema, moment en el qual ha entrat Ciro amb el seu solo, magnífic també. I el Swing ha aparegut d’una manera miraculosa en el solo de Seamus Blake. I quin canvi rítmic més maco i solo increïble que s’ha currat el músic americà. Quin luxe poder-lo tenir a ell i també a Ralph Alessi aquí amb tasques només d’acompanyant. Blake ha quallat un solo de mestre, amb un fraseig lligat increïble i llenguatge jazzístic més que evident, que de ben segur ho estàveu necessitant. Seamus és un d’aquells músics americans que sovint col·labora en projectes d’aquí, la qual cosa li agraïm de tot cor. Els moments posteriors del seu solo, amb el baterista, han estat macos també, seguint amb la diversitat i complexitat del tema, i ja per tornar-hi de nou amb la “intro” a piano i iniciar de nou aquest gran tema de l’Alexis. La veritat és que us recomano que mireu d’aconseguir el seu projecte, car la resta dels 10 temes són també fora de sèrie. 

La sensibilitat i mestratge de Ciro Hernández al violoncel juntament amb la versatilitat i talent de Moisès García al contrabaix i per descomptat, un dels grans noms propis de la bateria en el panorama jazzístic actual, el gran Roberto Amor, són ells aquesta estupenda formació que navega a través de les composicions d'Alexis Alonso i la seva màgia al piano donant com a resultat una música que pretén emocionar, i emociona, a cada nota. 

I nosaltres ja hem acabat el programa d’avui, i dir-vos que hem escoltat el projecte ”Lucentum”, de Filip Vernnert & Enrique Simón Quartet, el de “Russian Dolls”, amb la formació a trio de Marbin, el Diez Años después” amb Miguel Salvador Quartet i hem acabat amb aquest “Out” de l’Alexis Alonso Quartet i convidats de luxe, i entremig un micro conte de Teresa Tuset i sense bonus track, que això ja vindrà l’any vinent. 

I a totes i tots vosaltres, gent de Sant Vicenç dels Horts, i també a vosaltres, aficionades i aficionats al Jazz que ens escolteu via Internet, dir-vos que us desitjo un bon Nadal i que tingueu una bona entrada de l’any 2021, i espero trobar-vos a totes i a tots quan hi tornem aquí des de Ràdio Sant Vicenç 90.2, i que serà després de Reis. 

Doncs res que espero que us hagi agradat el programa d’avui i aprofito per desitjar-vos molt bon Nadal a totes i tots vosaltres. Cuideu-vos molt. Ens retrobem els dies no festius amb vosaltres amb programes amb més música i menys lletra. 

I us recordo que aneu a veure jazz  en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit.

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves músiques, us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.