Programa 186: Violeta Curry; Noah Preminguer i Arnau Mier, dimecres 17 de desembre de 2014
0 comentaris
Molt bona nit a tothom, benvinguts totes i tos al programa de Jazz del
Baix Llobregat que fem els dimecres a partir de les 22h i demà dijous en
diferit a la mateixa hora....Jazz club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 i
per online a la nova web radiosvh.info i des d’allà prement el botó del
directe....aquí el currant qui us parla, qui decideix la música que escoltareu,
qui la manipula, qui la penja al blog del Jazz Club de Nit...Miquel Tuset i
Mallol, per servir-vos....
Comencem el programa 186, que ja en són uns quants i avui us presentaré
dues novetats de músics de casa, o que viuen i treballen a casa i un disc d’un
gran saxofonista americà també molt vinculat a casa nostra, habitual en moltes
de les formacions de músics d’aquí i amic de molts d’ells....
La primera novetat és el projecte més delicat i que vaig poder veure no
fa massa a la Nau Ivanow i en vaig sortir encantat. Us haig de dir que la
proposta ja m’agradava d’entrada, tot i no saber com i què cantava la Violetta
Curry, i m’agradava pel motiu de saber quins eren els altres components de la
proposta. Estem parlant del disc anomenat....
“HONORING MY ROOTS”
Violetta Curry
Editat per Culture Works Records
Enregistrat a cal Ninyo, Sant Boi, el 31 de gener de
2014 per Ricard Ros
Violetta Curry, veu
Jaume Vilaseca, piano i teclat
Dick Them, contrabaix
Ramón Díaz, bateria
I la col·laboració de Jeppe Rasmussen, saxo tenor.
Tots els arranjaments són de Jaume Vilaseca.
Un trio consolidat, el del Jaume Vilaseca al qual vàrem poder escoltar
fa quatre dies a la Sala Xica en un Concert-Jam Session iniciat amb la música
de Genesis en clau de Jazz, projecte pensat i arranjat pel Jaume i que ens va
deixar clavats a la cadira. En aquest treball que avui us presento s’hi va
afegir el gran saxo tenor Jeppe Rasmussen, assidu en anys anteriors també a les
WTF del Jamboree de cada dilluns.
Comencem amb la música del disc amb un tema que no és ben bé un
estàndard de Jazz, i que en Dick inicia amb profundes notes al contrabaix, tema
compost per Marilyn i Alan Bergman amb la música de Michel Legrand i que
pertany a la banda sonora de la pel·lícula “The Thomas Crown Affair” del 1968.
5.- The windmills of your mind (M. B. i A. B. & M. L.) 5m14s
Una magnífica entrada del Dick al contrabaix per després seguir amb tres
notes descendents, motiu principal del seu instrument...Violetta entra després
amb la melodia amb la seva sensual veu i el Jaume l’acompanya amb el teclat i
el Ramón amb les suaus masses marcant el ritme i permetent a la veu principal
enlairar-se per sobre d’ell, per sobre d’ells. Jaume inicia un delicat solo
mentre Violetta l’acompanya en segon pla i així acaba aquest preciós tema...
Seguim doncs amb el tema compost per Tadd Dameron però amb una nova
lletra de la mateixa Violetta...en el tema
2.- If you could see me now (T.D & V. C.) 3m58s
Un Tadd Dameron del 21
febrer 1917 que va ser un compositor de
jazz, arranjador i pianista del
qual en va dir Dexter Gordon
que era el."Romàntic
del moviment bop”, mentre que Scott Yanow
va dir d’ell que va ser "el arranjador /
compositor definitiu de l'era del Bop".
Violetta a la vegada, us haig de dir que és nascuda a
Philadelphia, que el seu pare Paul Curry va ser músic, pianista i arranjador i
que va mamar el Jazz des de ben petita. Un home que va compartir escenari amb
cantants com Ella Fitzgerald, Sarah Vaughn, Nancy Wilson, etc...Un home que va
enregistrar diversos discos i per parlar-ne d’un el que va fer amb el Fats
Waller, “Paul Curry Friens of Fats Waller”, enregistrat el 1959.
Seguim ara amb un altre magnífic tema, compost pel gran Hoagy Carmichael, anomenat...
3.- The Nearness of you (H. C.) 5m52s
Tema on el Jaume toca el teclat i que han interpretat
a un ritme un pèl més viu de l’original, i on la Violetta ens ha captivat amb
la seva veu i us haig de dir que encara captiva més en directe, per la seva
presència, simpatia i comunicació que te amb el públic.
Un disc aquest que esteu escoltant que és un
homenatge als clàssics, als compositors dels grans estàndards americans i on la
Violetta honora les seves arrels, així és diu el disc.
Violetta que va aterrar a la península el 1985 per
acabar els seus estudis i ho va fer a Granada. Entre el 1987 i 2003 canta en
diversos grups, no en clau de Jazz i al final va venir a Barcelona i sembla que
s’hi va quedar. Es va trobar amb el Jaume i segons ella mateixa diu, va ser el
millor que li podia passar. Amb el Jaume ella va retrobar el camí musical que
havia perdut momentàniament i van enregistrar a duet el 2006 el disc anomenat
“Unconditional Love”.
Cantar és per la Violetta no només una manera de
guanyar-se la vida, sinó una manera de viure-la. Un vehicle per
l’autoconeixement, per la cura emocional i cultiu de la seva creativitat.
Seguim amb el primer tema del disc, tema dels grans
compositors Rogers & Hart, el conegut..
1.- I Didn’t Know What Time It Was (R.R & L. H.) 3m35s
Tema ja amb un clar swing iniciat des de l’inici pel
trio del Jaume, Dick i Ramón i continuat per la veu potent, amb ànima però amb
molt cos de la Violetta. Melodia i tema cantat que deixen pas al solo del Jaume
a piano, solo curtet però clarificador de la mestria d’aquest gran músic.
Després s’hi afegeix Violetta i posteriorment acaben el tema amb un Moltes
Gràcies, veu de Violetta.
Degut a l’amor que la Violetta sent per la música, ha fundat una
organització que intenta ajudar la gent a descobrir, alliberar i desenvolupar
la seva vertadera veu, i així arribar a un nivell d’autoacceptació i poder
experimentar una transformació presonal. Aquesta organització es diu “Voces
para la transformación de la Tierra”, una transformació que realment fa falta a
banda de la transformació ecològica, imprescindible, i que sembla que s’està
allargant massa en el temps, tant que potser ja no hi haurà marxa endarrera..
Acabem amb un dels temes més interpretats en les Jam Sessions, tema del
Harry Warren, i on ara sí podem escoltar a Jeppe Rasmussen al tenor..de fet el
Jeppe també toca en el tema “Never will I marry”...
9.- There’ll never be another you (H. W.) 4m24s
"There Will Never Be Another You"
és una cançó popular amb música de Harry
Warren i lletra
de Mack Gordon que
van fer per a la Twentieth Century
Fox i el seu musical Iceland (1942) protagonitzat per Sonja Henie i John Payne. Una cançó que va passar
al cinema i que Chet Baker va enregistrar el 1954 i a partir de llavors es va
convertir en un dels estàndards de jazz més interpretats, sobretot a les Jams...
Violetta Curry, cantant, una gran veu, amb sentiment, amb tècnica, amb
personalitat i un gran feeling i comunicació en directe, acompanyada d’un gran
trio de grans músics amb el Jaume Vilaseca, Dick Them i Ramón Díaz. Un projecte
del qual hem escoltat alguns temes i que espero que pugueu escoltar-ne la resta
tot i adquirint-lo i gaudint-lo o regalant-lo per aquestes festes i per a totes
les festes.
Deixem doncs a la Violetta i continuem amb el programa i ho fem amb la
proposta que ens arriba de New York amb un gran saxofonista que aquests dies ha
estat, o potser encara està per aquí...
i aquest és el Noah Preminguer....i del qual us posaré el disc que
portava al Jamboree el dimecres de la setmana passada. Un dia on la Clara Luna
i el Rob García, bateria americà van presentar alguns temes amb una formació de
luxe amb el mateix Noah, Marco Mezquida, Masa Kamaguchi i Andreu Zaragoza.
Després de parlar una mica amb el Noah abans del concert em va cedir el disc
que ara mateix escoltareu.
“BEFORE THE RAIN”
Noah Preminguer
Editat per Palmetto Records el 2011.
Enregistrat al Maggie’s Farm per Matt Balitsaris
Produït per Matt Balitsaris i Noah Preminguer
Noah Preminguer, saxo tenor
Frank Kimbrough, piano
John Herbert, contrabaix
Matt Wilson, bateria
Totes les composicions són de Noah Preminguer excepte les indicades.
Aquest és un disc on es barreja la tradició i la modernitat; disc que
bàsicament et dóna pau, en la majoria de temes, propis i estàndards, i et fa
estar força atent en els més moderns. Disc farcit de balades, temes lents on no
has de fer res més que deixar-te anar i escoltar sense posar cap trava. I per
comprovar-ho aquí en teniu una mostra...amb el tema del Noah anomenat com el
mateix disc...
3.- Before the Rain (N.
P.) 8m27s
Estareu d’acord amb mi que aquest tema et deixa en un estat de pau
indestriable. L’inici a càrrec d’un profund contrabaix ja et situa a l’espai i
lloc adequats, amb una melodia preciosa a càrrec d’en Noah. Gran introducció a
una part del món de Noah on hem pogut escoltar la mestria dels solistes, Frank
al piano i el mateix Noah al tenor.
Us vull recordar que podeu anar a
la botiga de Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més
relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc....tot el
de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz,
Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada...
Després del bolo del Jamboree, i en formació de quartet i el Tom
Warburton substituint al Masa Kamaguchi, varen seguir tocant a La Font del
Balç, moguda organitzada pel Gemi de la Berguedana de Jazz. Després se’n van
anar cap a Girona, al Sunset Club i després ves a saber on...
Seguim ara amb una balada impressionant on podreu valorar el lirisme
d’aquest gran mestre del saxo tenor...és una cançó popular publicada per primera vegada el
1936. Segons una versió de la
partitura original, els crèdits de composició deien:
"Lletra i música de Sammy Cahn, Saul
Chaplin i L.E. Freeman".
Una altra versió explica, immediatament
sota el títol, el
següent: "amb Acordió
Piano". Segons aquesta versió, els
crèdits de composició diuen: Lletra i música
de Mann Holiner, Alberta Nichols, Sammy
Cahn, Saul Chaplin
i LE Freeman. I la versió del
Noah és la darrera..
5.- Until the real thing comes along (H. N. C. Ch i F) 6m06s
Doncs un tema delicat, carall i sí que m’agrada aquest adjectiu que
sempre utilitzo, delicat, delicada. Així és aquest tema i segur que l’heu
gaudit amb la magnífica melodia i els solos d’en Noah i Frank, mentre les
escombretes del Matt i les precises notes del contrabaix del John, han fet de
coixí suau per on s’han passejat les notes dels solistes. Un tema interpretat
per tants músics que acabaríem el programa i encara els estaríem
nombrant...entre els quals la Billie Holiday, Frank Sinatra, Ella Fitzgerald,
Fats Waller, etc...
Anem doncs ja amb temes més moderns i vius i ha faré posant-vos el tema
4rt del disc, tema del Noah, iniciat per una melodia a saxo ja no tant
estàndard i mentre, suaument de volum, el Matt doblava o triplicava el tempo
del solista...i ja veure-ho com canvia tot ben aviat....modernitat a dojo...
4.- Abreaction (N.
P.) 6m43s
Això que acabeu d’escoltar podríem dir perfectament que és Jazz
contemporani, i no ens equivocaríem gaire, no. Us heu fixat el bateria com va
tota l’estona?...i el solo del pianista Frank? Impressionant el canvi d’estil i
de quina manera més natural passen d’un a l’altre. Un tema que sembla pensat
per a gaudi i esplai del bateria...tema modern de concepció i interpretació...
I ja acabarem aquest projecte amb un altre tema de concepció similar
però ara no del Noah i sí de l’Ornette Coleman, l’home del Free Jazz....però no
patiu que aquest tema no serà de Free Jazz, només una mica de l’anomenat Jazz
Avant-Garde....he..he
7.- Toy Dance (O.
C.) 5m02s
I sí que hem continuat amb la modernitat, i més encara oi?.. El creador
per excel·lència d’aquest tema i d’altres amb aires més moderns encara va ser
un visionari i valent músic que va veure que la música no havia d’anar pels
camins establerts i sí que en podia seguir uns altres que encara s’havien de
dibuixar. Ell els va començar a dibuixar, però tampoc en va marcar les
directrius perquè evidentment no n’hi havia d’haver. En aquest tema el
saxofonista segueix una línia melòdica mentre el bateria va al seu aire, sense
cap swing de moment. Després, en el solo del piano i no pas sempre el podem
identificar aquest swing, reduït i momentani....mestre Coleman...aquest tema el
va interpretar en el disc "New York
is Now ", gravat als A
& R Studios,
Nova York el 29
d'abril i 7 de maig de 1968 amb l’Ornette Coleman
(saxo alto, trompeta); Dewey Redman (saxo
tenor); Jimmy Garrison,
(contrabaix) i Elvin Jones (bateria)....mare meva quina
formació i quin disc més impressionant...
Ja sabeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra
entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové...
I acabem el programa amb el primer treball del jove saxofonista Vernau
Mier...encara estudiant el Grau Superior a l’Esmuc i acompanyat també per gent
d’aquesta escola de música, com el Manel Fortià, el qual presentarà el que serà
el seu treball de fi de curs acompanyat de Marco Mezquida.
Amb tot just 20 anys, Vernau Mier (Girona, 1994) és un prometedor
saxofonista i compositor de jazz que després de formar-se en diferents àmbits
musicals des de la música barroca, d’arrel o guitarra clàssica, presenta el seu
disc debut, amb composicions originals però declarant-se ell mateix..
“Ídol de Parker, Miles, Cannonball o Coltrane, “figures increïbles que van marcar un abans i un després en la història del jazz ja que van canviar el camí de la música buscant dins ells mateixos i intentant trobar alguna cosa nova. Això és el que jo també he intentat fer a petita escala. No només tracta d'intentar imitar als millors, sinó de trobar la teva pròpia veu que et defineixi.”
El projecte es diu...
“NEBULOSES D’AZIMUT”
Vernau Mier Quintet
Enregistrat al Sunset Jazz Club de Girona el 15 i 16
de juliol de 2014 per Pol Maresma.
Edició i producció per micromecenatge iniciada el dia
de gravació i finalitzada al cap de 40 dies...com totes.
Vernau Mier, saxo alto
Lucas Martínez, saxo tenor
Toni Saigi, piano
Manel Fortià, contrabaix
Marc Bódalo, bateria
Totes les composicions són de Vernau Mier
Jo al jove Vernau el vaig conèixer ara deu fe tres anys a l’escola “El
Musical” de Bellaterra. Allà hi van organitzar un curs d’improvisació, i jo com
aprenent que era i soc encara, m’hi vaig apuntar a veure si en treia l’entrellat.
Com aficionat que era i soc, vaig anar a parar al primer nivell, mentre que els
nanos que hi havia, entre els quals el Vernau i també l’Òscar Latorre, crac de
la trompeta que devia tenir 16 anys (ahir en va fer 19) els varen col·locar al
màxim nivell. Amb això us podeu fer la idea del nivell del Vernau, aleshores i
molt més ara mateix en aquest disc...doncs feta una primera presentació us
proposo que escoltem el primer tema que us he seleccionat d’aquest magnífic
disc....
3.- Watkins (V.
M.) 6m10s
Ja vegeu amb quina destresa ha composat el tema, i quina melodia més
senzilla i preciosa, curta, però intensa que dóna pas a la sèrie
d’improvisacions i que ell mateix enceta. El so del seu alto és magnífic, i
acompanyat del també jove crac Lucas Martínez al tenor, doncs fan una gran
parella de vents. Lucas va venir ja va alguns anys, devia tenir-ne 16, amb el
combo del Taller de Músics en el Festival de Jam Sessions que fem l’estiu.
Posteriorment va venir amb un combo al Jazz club La Vicentina on hi havia en
Raynald Colom, ni més ni menys...
Dir-vos que aquest és un
projecte inspirat en compositors de Jazz contemporanis com són el Chris Cheek,
Perico Sambeat, Eli Degibri, Esbjon Svenson o Gorka Benítez, i segons en Vernau
explica “, “aquests artistes, encara que són molt
diferents entre ells, han definit d'alguna manera la sonoritat del grup.”
Seguim amb el tema quart del disc anomenat..
4.- Sicari (V.
M.) 7m08s
Un tema ja més viu amb un motiu inicial recurrent per després iniciar
els dos vents i amics la melodia. Certament una melodia força elaborada i ben
construïda que permet posteriorment iniciar els solos combinats els dels dos
saxos. Mentre, al darrere una secció rítmica impressionant amb el Toni Saigi,
piano, músic ja amb el Grau Superior de Jazz fet al Taller de Músics, i del
qual en vaig poder veure el Treball de Fi de Curs a La Nau, treball dedicat a
Bill Evans. Un precís i delicat solo al contrabaix del Manel Fortià, músic que
va engegar les Jams Sessions al Carmelitas conjuntament amb el Sebastian Domínguez
i Dani González, l’un a Mèxic i l’altre a alguna illa paradisíaca del
pacífic...Manel també va venir un any al Festival de Jam Sessions que fem
l’estiu i patrocinat per l’ajuntament de Sant Vicenç dels Horts...
D’aquest disc ens diu el mateix Vernau...
“el disc pretén ser un reflex de les experiències musicals que he viscut els últims anys, alhora que marca el camí que vull seguir. D'aquí ve el títol del disc, ja que l'azimut és l'angle que es forma entre una posició d'origen i una estrella, sent el disc un retrat de qui sóc ara i on vull anar.”
Acabem aquest
projecte i programa amb el segon tema del disc anomenat...
2.- A les
closques (V. M.) 7m08s
Tema viu d’entrada, amb aires càlids rítmicament parlant i que te una
mena de break al bell mig per deixar pas a la relaxada improvisació del Toni
Saigi...un altre dels músics que ha vingut als Festivals de Jam Sessions i ho
ha fet dos anys seguits i sempre amb els combos del Taller de Músics....
El solo del Toni mica a mica es
va animant de nou arribant a la rítmica original permetent una simbiosi
conjunta a mode de clímax final, situació ideal per acabar el tema i
programa....reconec que m’hauria agradat posar més temes del Vernau, però han
sigut més de 20 minuts de música i ens han quedat 6 temes per posar, o sigui
que us recomano que mireu d’aconseguir-lo a qualsevol de les botigues del país
perquè val la pena.
Doncs res, espero que hàgiu gaudit d’aquest programa com jo ho he fet
preparant-lo i ara fent-lo i ja sabeu que si voleu demà el podreu escoltar en
diferit a la mateixa hora i el divendres ja el tindreu al blog del Jazz Club de
Nit.
Us recordo que hem escoltat el projecte de la Violetta Curry, “Honoring
my Roots”, el de Noah Preminguer, “Before The Rain”, i aquest darrer del jove
Vernau Mier “Nebuloses d’Azimut”....i dir-vos que aquest divendres tenim el
darrer concert-jam a la Sala Xica de La Vicentina amb el gran Geni Barry Trio,
amb Geni Barry, vibràfon; Nono Fernández, contrabaix i Javier Juanco,
guitarra..a partir de les 22h...us hi esperem...
Bona nit i bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú...
Programa 185: Roger Mas Group; Underpool Dos!! i Jorge Rossy Quintet, dimecres 10 de desembre.
0 comentaris
Molt bona nit a tothom, benvinguts totes i tos al programa de Jazz del
Baix Llobregat que fem els dimecres a partir de les 22h i demà dijous en
diferit a la mateixa hora....Jazz club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 i
per online a la nova web radiosvh.info i des d’allà prement el botó del
directe....aquí el currant qui us parla, qui decideix la música que escoltareu,
qui la manipula, qui la penja al blog del Jazz Club de Nit...Miquel Tuset i
Mallol, per servir-vos..
Comencem el programa 185 amb tres novetats i amb músics de casa nostra primer
amb la delicada obra mestre de Jorge Rossy Quintet, disc i vinil que ell mateix
em va donar un diumenge del Festival L’Hora del Jazz que es fa els diumenges de
setembre a la Plaça de la Vila de Gràcia.
“IRI’S BLUES”
Jorge Rossy Quintet
Editat per Moskito Rekords MR-004
Enregistrat el 12 i 13 de gener de 2012 per Michael
Brorby als Acoustic Recording, Brooklyn, N.Y.
Jorge Rossy, piano
Fèlix Rossy, trompeta
Raffi Carabedian, saxo tenor
Ben Street, contrabaix
RJ Miller, bateria
Totes les composicions són de Jordi Rossy, Jorge Rossy.
En aquest disc, em comentava el Jordi, que volia canviar la sonoritat de
les anteriors propostes amb l’Albert Sanz i el seu hammod, i ara si, amb
contrabaix i el seu piano com a únic instrument harmònic. Pel que fa a les
improvisacions dels músics, són això i res més...no hi ha res predeterminat, i
tampoc un so determinat que condicioni per on han d’anar les
improvisacions...és un deixar fluir, un deixar anar permanent...
La biografia d’en Jordi Rossy la penjaré al blog....tot i dir-vos
algunes coses..
Parlar d’en Jordi segur que ja ho hem fet algunes vegades, sense anar
més lluny, ho vàrem fer una mica en el programa anterior parlant sobre el disc
del Guillem Arnedo Band. De totes maneres dir-vos que és un dels de les
primeres fornades (o segones) de gent que va anar al Taller de Músics a
formar-se com a músic i que ho va fer convertint-se en un magnífic bateria, un
dels millors de l’estat escanyol...ja sabeu que no es pot dir mai que un músic
és el millor en determinat instrument o com a cantant, sense caure en el parany
de les comparacions, sempre odioses.
Comencem amb el primer tema del disc, a tempo de bolero, un ritme calent
que li agrada de manera especial al Jordi, i on en aquest disc n’hi ha d’altres
més com el tema anomenat Bolero que no el posarem i l’haureu d’escoltar després
d’haver adquirit el projecte hi incorpora un vinil amb alguns dels temes....tot
un detall...som-hi doncs amb el...
1.- Recuerdo (J.
R.) 6m29s
Preciós tema iniciat delicadament pel piano...al Jordi també li agrada
començar els discos amb els temes més delicats i aquest és una mostra. Iniciada
la intro, el bolero apareix més que irromp de manera suau...la melodia va
sorgint i ja aviat apareix el magnífic solo del contrabaixista Ben Street i
després deixar pas al so melós del saxo tenor del Raffi Carabedian...després
Jordi al piano ens mostra la seva virtuosa capacitat musical...i tots plegats
al final tornen a la coda per anar acabant el tema...preciós per començar el
programa, no trobeu?
Jordi va formar part del trio de Brad Meldhau durant 10 anys recorrent
tot el món i triomfant amb una formació, aleshores no massa coneguda però que
al llarg de tot aquest temps es va convertir en el trio a seguir, a imitar, a
escoltar.
Va enregistrar diversos discos anomenats The Art of the Trio amb el Brad
i el Larry Grenadier al contrabaix. Aleshores li va agafar les ganes de provar
un altre instrument (ja ho havia fet amb la trompeta, ara abandonada
definitivament per qüestions de llavi, si no la toques, no hi ha llavi i ja no
es pot tocar), i seguint el comentari, l’instrument va ser el piano. Quan anava
de gira amb el Brad portava un teclat i a estones anava aprenent. Una vegada
abandonada la formació, Jordi es va tancar a Begues i allà va anar
desenvolupant el seu aprenentatge fins que ja va poder muntar formacions i
tocar en directe.
Sempre és interessant parlar amb els músics, i poder-ho fer amb el Jordi
i que et comenti algunes coses sobre el disc doncs és tot un luxe. El següent
tema que escoltareu està dedicat (irònicament) a un tal Acebes en un record
infaust sobre els atemptats de Alcaeda a Madrid..tema antic que el Jordi va
voler treure del bagul i afegir-lo en aquest magnífic disc.
2.- Linias de investigación (J. R.) 3m05s
Seguint amb les intros a piano solo, aquest tema també l’ha tingut i
també per poc temps, suficient per canviar la melodia a dues mans i després ja
amb un ritme més viu, i una melodia embolcallant, aérea, ja dona pas als
primers solos, després compartits pels dos vents...i un ritme constant que ens
porta a bellugar tot el cos, i aviat s’acaba tornant als motius inicials,
melòdics i preciosos.
Aquest disc és del 2012, moment en el qual ja havia fet dos discos
anteriors a piano. El primer Wicca de Fresh Sound ja l’havíem posat ja fa temps
i el segon anomenat Iulianus Suite i editat per Contrabaix/Caronte el 2010 amb
la figura de Chris Cheek impressionant,
RJ Miller bateria, Albert Sanz, orgue hammond i amb el Fèlix a la
trompeta en alguna col·laboració en formació a quartet+fill va encarrilar
aquest disc Iri’s Blues, el seu primer a quintet tot i que els de Contrabaix el
tenen catalogat com a disc a quintet, i segons paraules d’en Jordi, el primer
disc a quintet real és aquest que estem escoltant.
Un disc complet on el seu fill Fèlix interpreta els temes, certament amb
melodies no gens fàcils, amb una gran mestria, i d’això ja fa dos llargs anys.
Fèlix amb 17 anys a punt dels 18 va estar genial, on les seves improvisacions
segueixen l’estela de les mateixes melodies, pel que fa a la idea general de
grup..i actualment un dels trompetistes més moderns i amb un llenguatge propi
evolucionat.
Seguim ara amb el tema que dóna títol al disc... Tot i el títol, la
melodia principal i tema és a ritme de vals...i de nou, un inici a piano solo,
ara només marcat per senzills acords i que ràpidament donen pas al vals
inicial..
5.- Iri’s Blues (J. R.) 6m13s
Després del vals ens hem situat en una altra perspectiva rítmica,
barrejada de swing i també ritme ternari mentre Raffi desenvolupa el seu
magnífic solo, profund sempre en el registre mig-baix i en comptades ocasions
en els aguts.
Us recordo que hi ha d’altres programes com el Saxofon, el Camps de
Cotó, el Jazz para Nictalopes, el Calaix de Jazztre, les Històries del Jazz,
Jazz per a noctàmbuls i No solo Jazz de l’amic Antonio Narváez, gran fotògraf
també, per parlar dels programes carregats de voluntariat, com també és aquest,
i que també hi ha programes diguem-ne més institucionals, aquells que pots
escoltar a les emissores estatals i/o autonòmiques i els de països com el
nostre com és l’IcatJazz, els que fa el mestre de tots a les escanyes, Juan
Claudio Cifuentes, “Cifu” per els amics, Jazz porque sí i A todo Jazz, etc...
Bé, com sempre dic la oferta és força àmplia i n’hi ha per triar i remenar..
Un aspecte d’en Jordi del qual ja vàrem parlar en el programa anterior
és la seva afició actual a tocar el vibràfon, i ho va fer en el disc del
Guillem Arnedo Band, i ho fa actualment, compartint piano i vibràfon...i quan
ve un monstre del Jazz per Europa el criden a ell per fer les bateries, i així
ho va fer el 2012 en el tour europeu del mestre Wayne Shorter, i el mateix any
que el Marcel·lí Bayer va treure el seu primer disc Nonet amb Lee Konitz, amb
el qual en Jordi Rossy va anar a fer alguns bolos per Europa.
I ja acabem aquest projecte Iri’s Blues de Jorge Rossy Quintet amb el tema
sleepy que amb una intro delicada es convertirà a tutto swing a posteriori....
4.- Sleepy (J.R.) 7m04s
Doncs un tema on tot i haver-hi algun break rítmic entremig enriquint
molt més l’estructura del tema, està farcit de swing..un tema on el jove Fèlix
ens continua mostrant el gran nivell d’aquest noi, aleshores amb 17 anyets...un
Raffi Carabedian amb un so ona Ben Webster, amb un so apagat, contingut però
amb un magnífic fraseig...i sempre al darrera la secció rítmica de contrabaix,
bateria i acords precisos al piano...
Bé, i tot i que encara falta una setmana us voldria recordar que el 19
de desembre tenim el concert-jam amb Geni Barry Trio al Jazz Club La Vicentina.
Un concert inicial de prop d’1 hora a càrrec del trio amb Geni Barry, vibràfon;
Nono Fernández, contrabaix i Javier Juanco, guitarra. Concert gratuït
patrocinat per l’ajuntament del nostre poble i posterior Jam Session amb els
músics que vindran que seran una bona colla.
Seguim ara amb el projecte Underpool Dos!, projecte on Sergi Felipe
s’encarrega de tot, enregistrar, editar i fins i tot tocar i composar algun
tema. No només hi ha ell en el projecte com ja veurem però sí que és l’alma
matter...
Ja sabeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra
entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové...
“UNDERPOOL DOS”
Editat per Underpool
Enregistrat el 12 i 13 d’agost de 2013 als Underpool
Studio per Sergi Felipe.
Pol Omedes, trompeta
Víctor Correa, trombó
Sergi Felipe, saxo tenor i flauta
Pau Domènech, clarinet baix
Dani Comas, guitarra
Juan Pablo Balcázar, contrabaix
Carlos Falanga, bateria
Segona reunió a Underpool amb un septet que ens oferiran 7 obres
composades per la sessió. Gaudiu de la música..
Doncs així són els projectes Underpool, es munta una formació i cadascun
dels músics hi participa amb alguns temes. De fet, he tingut la sort de veure
en directe dos d’aquests projectes, aquest mateix al Tinta Roja del poble sec i
el Underpool Tres al Vintitrès Robadors amb una altra formació. La història
funciona d’aquesta manera...enregistren un disc i fan un bolo presentació i
aquí s’ha acabat des de Underpool. L’altra cosa és si la formació vol continuar
i fer algun bolo....
Aquest Underpool Dos es van presentar a Tinta Roja, un preciós local del
Poble Sec on Sergi Felipe va fer les presentacions de rigor (també ho va fer al
Robadors amb el Tres) i on hi havia Víctor Correa, trombonista que vivia els
seus darrers dies per aquestes llars, i feia el darrer concert per després
marxar amb la seva novia a Mèxic, on ara mateix hi viu i espero que hi
treballi. Des d’aquí una abraçada Víctor.
Escoltem els dos primer temes seguits d’en Sergi Felipe, temes
relacionats amb un cas real del mateix Sergi on una gran febrada el devia ver
al·lucinar almenys...he..el cas és que va composar aquests dos temes...
1.- Avenç de la febró part 1 (S. F.) 1m31s
2.- Avenç de la febró part 2 (S. F.) 6m37s
Els primers quasi dos minuts formen part de la manera indefugible avença
la febró, mentre que en la segona part ja ens endinsem en el swing amb tota la
formació...i un riff del clarinet baix del mestre Pau Domènech que permet a la
resta seguir la melodia d’aquest....després d’uns compassos s’hi ha ficat el
Dani a la guitarra...estil depurat i puntuació nítida i clara i un molt bon
fraseig d’aquest gran de la guitarra per deixar pas a l’enrabiada de l’afectat
per la febrada, i de quina manera ho diu quan introdueix el seu solo...ja se’l
nota força emprenyat...després d’ell el mestre dels trombons Correa amb un
magnífic solo, melòdic i farcit d’acords i escales perfectament
construïdes..després tots ells tornen a la coda per fer el tema i anar-lo
acabant...Un magnífic tema, que ves per on, segueix el swing del disc anterior
del Jordi Rossy...
El proper tema que escoltarem serà el que va composar Juan Pablo
Balcázar dedicat a les dues heroïnes de la pel·lícula Telma i Louise, anomenat
4.- Dos chicas malas (J.
P. B.) 4m08s
Tema iniciat per un motiu clar i punyent pel contrabaix i clarinet baix,
mentre els sons estranys de la guitarra i els seus efectes distorsionants
permeten rebaixar la tensió i deixar el so de la flauta travessera omplir
l’espai...després de nou el riff del contrabaix i clarinet i seguint la flauta
i guitarra..i el trombó inicia un motiu nou, decadent, ben marcat per la
bateria del Carlos; després el solo del Pol, força maco i ben construït....i
mentre el continuatto del trombó i així acabar-lo després d’uns motius alegres
i força frees...
Ja us he dit que Víctor Correa és trombonista i potser també que era, és
encara, el líder de la formació DO Ensemble the next generation, formació amb
la qual vàrem gaudir d’allò més al JCLV amb gent jove com el Toni Saigi, Òscar
Latorre, gran trompetista que ara tot just farà 19 anyets, Pedro Campos al
contrabaix, un altre jove crac..etc...
Però seguim amb els temes i escoltem ara el tema Falla del Víctor
Correa, en honor al gran mestre Manuel de Falla.
6.- Falla (V.
C.) 4m48s
Tema iniciat per la bateria i després els acords del Dani Comas...com a
intro de la melodia interpretada per tota la formació i amb canvis rítmics
força interessants. Dani Comas inicia el seu solo ja amb un magnífic swing de
contrabaix i bateria. Acords precisos i punteig clar és la característica d’un
bon guitarrista (n’hi ha més) i aquest és el cas del Dani. Víctor al trombó
segueix amb un impressionant solo ben recolzat per la secció rítmica...a tope
de swing i després el motiu incial interpretat per tots i mentre Carlos a la
bateria, deixa anar alguns cops màgics i finalment s’acaba el tema...
De Pol Omedes no direm gaire rés ja que ho vàrem fer en un anterior
programa no fa ni quatre dies...Dani Comas és un guitarrista eclèctic al qual
li agrada el concepte Free i així ho he pogut constatar en les sessions que es
fan al Vintitrès Robadors els dijous a partir de les 19h30m i coordinades i
organitzades per l’amic Ramon Prats..
Ara seguirem amb el tema del Pol, tema que ja vam posar en un anterior
programa a més a més amb la mateixa formació però com que és tan bó, el torno a
posar....és el tema dedicat a l’Ornette i així mateix es diu..
7.- Per l’Ornette (P.
O.) 8m54s 26m
Un tema complex amb grans canvis rítmics i estilístics...iniciat per una
mena de suite instrumental per després, i mitjançat el contrabaix del Juan
Pablo, començar el tem a “caminar” mentre Víctor inicia la seva aportació...després
el mateix Pol ja s’immisceix de ple dret en el tema, primer compartit amb el
trombó del Víctor i després Pol es treu de la màniga un motiu preciós amb aires
mexicans, si se’m permet Pol, que repeteix i repeteix, i ja solet es queda amb
el swing i mentre Dani fent uns delicats acords. Tema que encara ens depararà
moments brillants mitjançant Pol i demés companys com el solo de bateria del
Carlos, impressionant....un tema magnífic amb el qual no he tingut cap dubte de
si tornar-lo a posar o no...ja l’heu escoltat...un tros de tema dedicat al gran
Ornette Coleman....i el seu FREE...
I ara ja per acabar ho farem amb un altre disc imprescindible, el que va
fer el Roger Mas a l’Auditorium de Jafre on va poder tocar un dels millors
pianos de l’estat, un impressionant Steinway de llarga cua i millor so. Resulta
que la secció rítmica, piano, contrabaix i bateria hi van arribar uns dies
abans, i mentrestant d’allà va sorgir un disc “Time after Time” el qual ja
vàrem posar en un anterior programa...ara li toca al culpable de tot
plegat...el disc anomenat Ameba........però abans recordar-vos que podeu anar a
la botiga de Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més
relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc....tot el
de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz,
Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada...
“AMEBA”
Roger Mas Quintet
Editat per Fresh Sound Records New Talent FSNT 449
Enregistrat el 10 de juliol de 2013 a l’Auditorium de
Jafre.
Produït per Roger Mas
Productor executiu Jordi Pujol
Raynald Colom, trompeta
Santi de la Rubia, saxo tenor
Roger Mas, piano
Dee Jay Foster, contrabaix
Jo Krause, bateria
Totes les composicions són de Roger Mas...
Comencem pel primer tema del disc, força delicat també i que ens situarà
en l’atmosfera adequada...
1.- My Deepest Ocean (R.
M.) 6m59s
Una atmosfera encantadora per la música i per les composicions d’aquest
mestre que ens ha acompanyat el que més vegades al JCLV amb diverses formacions
i la darrera amb el seu trio de mestres amb el Tom Warburton i el Marc
Ayza...una melodia dibuixada pels dos vents per després iniciar els solos Roger
i mentre al darrera Jo i DeeJay enriquint d’allò més l’univers....un univers
sonor que es pot escoltar en escoltar a aquest magnífic pianista i als seus
acompanyants...el solo d’un d’ells, el gran Raynald Colom, delicada melodia i
improvisació amb un so inconfusible....so Ray podríem dir, i sense enlairar-se
massa estona aguts..preciós en el registre mig....acords i melodies del piano
per tornar als orígens...i arribar al final...
Santi de la Rubia, saxo tenor, que ens va acompanyar en un llunyà
concert al JCLV amb l’Albert Vila Quintet...mestre de saxo, el podeu trobar a
l’Escola El Musical de Bellaterra, amb els amics Montse Roig i Eladio Reinón...
Seguim amb el següent tema una mica més viu, amb aires orientals, si
se’m permet...el tema
3.- Detmold Warrior (R.
M.) 6m36s
Tema iniciat també pels dos vents amb un bon swing, amb un Raynald
impressionant, ara sí, pujant cap allà amunt i amb el seu so característic, és
ben bé que Raynald ha trobat un so que l’identifica i això ho aconsegueixen
pocs músics. De la mateixa manera que identifiquem la pulsació nítida del gran
piano gràcies a les mans d’en Roger. Pianista eclèctic també que col·labora en
quantitat de projectes com a sideman entre els quals el Carles Benavent Trio el
qual obrirà la festa de l’Associació de Músics de Jazz i Música Moderna en
motiu de la doble celebració, els 25 anys i l’entrega de premis als músics més
votats pels mateixos socis de l’associació, i això passarà demà i jo que hi
aniré, of course. I quin solo ens ha deixat el gran Jo Krause, mestre de tants
i tants joves bateries que corren ara per tot arreu....i mentrestant els dos
vents fent el riff oriental inicial, per després tornar a la coda, iniciar la
melodia i ja acabar el tema..
Continuem amb aquest gran projecte d’en Roger Mas i el seu quintet amb
el tema cinquè, iniciat primer pausadament a base d’acords i una línia melòdica
delicada per entrar aviat amb el tema més viu...tema que dóna nom al disc...
5.- Ameba (R.
M.) 8m28s
Després dels inicis ja hem pogut escoltar el magnífic so Joe Henderson
del Santi de la Rubia..tema comença a caminar passats els primers minuts amb el
solo aeri del Raynald, magnífic solo, després del qual el swing s’ha marcat més
amb el solo del Roger...aquest piano realment sona d’allò més bé..te un so més
ple, jo diria, donat per la gran caixa de ressonància de la gran cua...Després
una aturada rítmica, eloqüència al piano delicada i de nou els motius
principals del tema per tornar als orígens i al final....
Què en podríem dir d’en Raynald Colom que vosaltres no sabéssiu...un
dels millors i més personals metalls de l’estat escanyol. Ja fa més de 10 anys
que se’l pot escoltar en incomptables projectes com a sideman i encapçalant els
seus projectes. Sovint se’l pot escoltar, jo ho he pogut fer en diverses
ocasions al Jamboree, convidat per músics estrangers o no a pujar i tocar amb
ells algun tema, ja al final i també en el segon passe. Això va passar amb el
saxofonista Jesse Davis, amic seu i darrerament amb el saxo alto també, el
francès Gaël Horellou.
Ja per acabar escoltarem el tema quart del disc, el títol del qual ja
ens indica que mentre esperaven als dos vents, el trio de la secció rítmica
devia fer de les seves, aquest tema i potser els altres que van configurar el
disc a trio...
4.- Jafre a la espera (R.
M.) 6m07s 28m11s
Un tema carregat de swing per acabar el projecte del Roger és el que
tocava...un tema força reeixit, ben construït rítmicament gràcies a les sàvies
mans dels dos mestres de la secció rítmica...i mentrestant en Roger
interpretant magistralment la seva improvisació enriquida per una magnífica mà
esquerra mentre la dreta destria les notes per obtenir-ne les millors melodies,
i Santi de la Rubia ens mostra aquí el seu preciós so i gran fraseig, amb uns
arpegis descendents i d’altres oscil·lants seguint una línia harmònica força
rica. Jo Krause hi torna en el seu precís i delicat solo, a base de plats i
demés estris percudius....i després la melodia de nou i així arribar al tema i
finalitzar-lo, i també el programa....que espero us hagi agradat molt, com m’ha
agradat a mi i al Pepe Castrillo que avui ens ha acompanyat a l’emissora..i res
dir-vos que hem estat força contents de tenir-vos ben a prop i que aquest
programa tornarà a sonar el dijous, demà, a la mateixa hora i ara sí,
desitjar-vos bona nit i bon Jazz club de Nit en el Jaç de cadascú...Miquel Tuset i Mallol.
Programa 184: Guillem Arnedo Band; Michele Faber i Gaël Horellou, dimecres 3 de desembre de 2014
0 comentaris
Molt bona nit a tothom, benvinguts totes i tos al programa de Jazz del
Baix Llobregat que fem els dimecres a partir de les 22h i demà dijous en
diferit a la mateixa hora....Jazz club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 i
per online a la nova web radiosvh.info i des d’allà prement el botó del
directe....aquí el currant qui us parla, qui decideix la música que escoltareu,
qui la manipula, qui la penja al blog del Jazz Club de Nit...Miquel Tuset i
Mallol, per servir-vos..
De nou ens retrobem
per presentar-vos altra cop tres novetats de gent de casa i també de no gaire
lluny. Deixeu-me que us en faci cinc cèntims i us faci la mateixa presentació
que he fet al Facebook resumida....
Programa 184 a Jazz Club de Nit amb Guillem Arnedo Band & Celeste
Alías featuring Jorge Rossy amb el "_Let's Sing Again" de Swit
Records; Michele Faber i el seu "Journey Back" de Mar Vista Jazz;
Gaël Horellou i el seu "Brooklyn" featuring Ari Hoenig de Fresh Sound
Records New Talent....
I comencem ja amb el treball del Guillem Arnedo
“LET’S SING AGAIN”
Guillem Arnedo Band & Celeste Alías featuring
Jorge Rossy
Editat per Swit Records
Enregistrat als Jordi Rossy Estudis a Begues,
Barcelona entre el febrer i juliol de 2013 per Ferran Conangla.
Productora executiva Miriam Guardiola
Celeste Alías, veu
Jordi Rossy, piano i vibràfon
Dee Jay Foster, contrabaix
Guillem Arnedo, bateria
I amb la col·laboració de Jaume Llombart en els temes
1, 8 i 11.
Ens diu el Michael Kanan....
Hi ha moltes coses per apreciar en aquesta gravació:
destaca però la seva senzillesa; cada element musical és compartit i mai
forçat; el seu ritme és lleuger, sense ser agressiu i el so del grup te un
ampli espai, permetent que cadascú pugui afegir alguna cosa a la història amb
confiança i maduresa suficients per a no interferir en la melodia. A més a més,
els arranjaments son simples i donen lloc a una emoció sincera, deixant que les
cançons parlin per si mateixes. Irònicament, aquest respecte per la lletra i la
composició permet que la individualitat de cada músic brilli intensament, com
la llum refractada a través d’un prisma. El Gran llibre de cançons americà, The
Great American Songbook (com Mozart, Bach i Stravinsky) no necessita
modernitzar-se. Tot i això aquest disc no és la imitació d’un so ja històric.
Aquests són interpretacions honestes de clàssics atemporals, que s’escauen molt
bé actualment. Celeste, Jordi, Dee Jay i Guillem han creat una gravació farcida
de swing, enèrgica, senzilla i lírica que tant la pot gaudir l’aficionat més
exigent com l’oïdor casual, encara novell en això del Jazz.
Un disc amb 12 temes, estàndards, pocs d’ells coneguts i la majoria no
tant i que, ves per on, m’he decantat per posar-vos els que no ho són tant...i
així els coneixerem més i millor..
Un disc d’allò més relaxat que com diu el Michael Kanan amb músiques de
sempre però cantades amb el gust i sensibilitat actuals.
Anem a escoltar un dels temes, estàndard sí, i d’un dels compositors que
estarien a la llista dels 10 millors i més prolífics, el Hoagy Charmichael i el
seu tema..
2.- I Get Along Without You Very Well (H. C.) 3m03s
Una preciosa balada, no massa escoltada, però sí interpretada per una
bona colla de monstres del Jazz, i fora del Jazz com la Petula Clark,
una cantant anglesa de pop/rock/folk que allà pels anys 60s ens portava a tots
ben enamorats...he...un tema que Hoagy Carmichael va composar ee 1939, amb
lletres basades en un poema escrit per Jane Brown Thompson la identitat de la
qual com l'autora del poema va ser durant molts anys desconeguda, i que va
morir la nit abans que la cançó fos presentada a la ràdio per Dick Powell. Chet
Baker la va cantar en el seu disc Chet Baker Sings...Billie Holiday en el Lady
in Satin..etc..
Celeste Alías ens mostra tota la seva delicadesa cantant tota aquesta
sèrie d’estàndards amb un ben marcat swing, i al darrera el Jordi Rossy a piano
o vibràfon, gran músic i un dels més versàtils, valent pel que fa a
enfrontar-se a instruments d’allò més diversos, tot i la similitud d’aquests
dos, ja sabem d’on ve ell, gran bateria, un dels més representatius del Jazz
del país, i havent passat també per la trompeta ara heretada pel seu fill
Fèlix, jove monstre actual.
Seguim ara amb el tema de Tobias i lletra de Billie Holiday...
3.- No Regrets (Tobias,
Ingraham) 2m48s
Un tema que la Billie va cantar amb l’orquestra de l’Artie Shaw allà pel
1936 amb només 23 anys...i que la nostra formació ens interpreta amb una gran
consistència rítmica, magnífic swing marcat indicant-nos així la seva llunyana
procedència...Dee Jay impressionant amb un walking pautat, Guillem amb les
escombretes i el Jordi sobri i precís, i Celeste captivadora amb un clar sabor
a vell cantat ara de nou..
Anem ara amb un tema clarament pertanyent a una peli que parla del
retorn d’un home després de la guerra de secessió...
4.- The Call of the Canyon (B. Hill) 4m18s
i ja vegeu aquí amb el Jordi al vibràfon inicialment, en un tema
delicadíssim on la permanent pulsió del Dee Jay i la delicadesa del Guillem a
les escombretes permeten doblar al Jordi a piano i vibràfon...mentre suaument
la veu de la Celeste va caminant per sobre les aigües gens turbulentes. Billy
Hill va ser un compositor que es va fer famós composant temes per a pel·lícules
de l’oest essent-ne una de les més famoses “The Glory of Love” enregistrada per
Benny Goodman el 1936, Count Basie el 1937, etc...
Us recordo que hi ha d’altres programes com el Saxofon, el Camps de
Cotó, el Jazz para Nictalopes, el Calaix de Jazztre, les Històries del Jazz,
per parlar dels programes carregats de voluntariat, com també és aquest, i que
també hi ha programes diguem-ne més institucionals, aquells que pots escoltar a
les emissores estatals i/o autonòmiques i els de països com el nostre com és
l’IcatJazz, els que fa el mestre de tots, Juan Claudio Cifuentes, “Cifu” per
els amics, Jazz porque sí i A todo Jazz, etc... Bé, com sempre dic la oferta és
força àmplia i n’hi ha per triar i remenar...
Aquesta formació està liderada pel Guillem Arnedo, gran bateria al qual
he vist una pila de vegades a les WTF del Jamboree i on sempre ens havia
demostrat tot el seu valor. Ell però és un músic implicat en diversos projectes
musicals o no, essent membre de la junta de l’Associació de Músics de Jazz i
Música Moderna, associació que enguany ha fet 25 anys d’existència i que ho celebrarem
tots plegats el proper 11 de desembre a la sala Art’e del carrer Muntaner a
partir de les 21h30m...El Guillem el vàrem escoltar no fa gens acompanyant el
Joan Sanmartí en el seu disc Cuïlla conjuntament amb l’Oriol Roca al
contrabaix..
Seguim ara amb un altre d’aquests estàndards no massa coneguts pel gran
públic...amb el tema de Jimmy Varner i lletra de Stan Sheppard...
5.- Love Lies (V.
S.) 3m18s
Aquí amb una gran interpretació del Jordi al piano...i un magnífic swing
marcat per la secció rítmica i com sempre una magnífica veu de la
Celeste...tema del qual és difícil trobar-ne quelcom de clarificador...tot i
dir-vos que el ja enregistrar el gran Jack Teagarden el 1961 amb tota una colla
de mestres en el disc Mis’ry and the blues..
Dee Jay Foster, músic a cavall entre el sud i el nord, resident a
temporades a Begues, crec que encara hi viu, però amb constants viatges cap a
Málaga, d’on és la seva mare, i amb constants incursions en multitud de
projectes com el darrer de l’Ernesto Aurignac, UNO del qual en vam posar alguns
temes fa quatre dies.
Un tema una mica més conegut és el que ara escoltareu, un tema del gran
Cole Porter, un dels de la llista dels 10 primers...iniciat suaument i després
de la intro amb un marcat i viu ritme...el ja més conegut...
8.- Get out of town (C.
P.) 3m57s
Seguim ara amb el darrer treball de la pianista americana Michele Faber,
establerta a casa nostra de fa una colla d’anys i amb qui vam gaudir en un no
gaire llunyà Concert-Jam al Jazz Club La Vicentina acompanyada del Curro Gálvez
i Enrique Heredia, concretament el 30 de maig d’enguany.
El treball és...
“JOURNEY BACK”
Michele Faber
Editat per Mar Vista Jazz
Enregistrat als estudis Mar Vista Jazz a Barcelona
pel Fredrik Carlquist.
Productor executiu Manu Valcarce.
Michele Faber, piano
Pere Loewe, contrabaix
Joe Smith, bateria
I la col·laboració de....
Fredrik Carlquist, saxo tenor en els temes 1, 2, 4 i
8
Doug Mac Donald, guitarra en els temes 3, 5 i 7
Amb tot de temes propis excepte el Jeanine del Duke Pearson i el
magnífic Estate de B. Martino...
Ja sabeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra
entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové.
D’ella podem dir que...
és una pianista de jazz amb unes credencials impecables, havent
treballat amb els grans del jazz, però que també ha forjat el seu propi camí
musical.
Amb un lirisme melòdic segur i un sentit rítmic natural, se sent com a
casa en molts entorns. Els estàndards hi són sempre presents en el seu
repertori, però portant-los al seu ric vocabulari harmònic i única interpretació.
Michele és també una prolífica compositora, arranjadora i lletrista. Els seus
dos últims àlbums individuals "Here We Go Again" i el que ara
escoltarem "Journey Back" demostren
clarament la seva destresa compositiva. Va tenir sort d'haver estat introduïda
al jazz per la llegendària pianista Mary Lou Williams a la Universitat de Duke,
i més tard va continuar la seva tutela sota la direcció de Warne Marsh, Gerald
Wiggins, i Kent Glenn. Ràpidament es va convertir en una cobejada sideman i
acompanyant de vocalistes, i va ser la pianista escollida per Leroy Vinnegar en
els seus concerts a duo.
Comencem doncs amb un tema que ens fa posar a tots la pell de
gallina..és el magnífic Estate...a trio...de Bruno Martino...
6.- Estate (B.
Martino) 5m42s
Aquest magnífic tema interpretat amb tot el lirisme possible per la
Michele, Pere i Joe, és una cançó italiana escrita el 1960 per Bruno Martino
(música) i Bruno Brighetti (lletra). Un tema menor en el seu moment a Itàlia però
que amb el temps s’ha convertit en un estàndard de jazz en tot el món en gran
mesura a través de la interpretació que en va fer en João Gilberto. El títol es
refereix a l'estiu, i la lletra descriu un amor perdut durant l'estiu i els
amargs records que vénen a cada temporada des de llavors.
Seguim en format trio per a continuar assaborint la tendresa d’aquesta
gran pianista i millor persona, entranyable en els meus records...i ho fem amb
el darrer tema del disc composat per ella mateixa...i dedicat al Manu Valcarce.
9.- Dream Love (for Manu) 4m17s
Ja vegeu que estem immiscits en un programa càlid i sensual, des del
disc del Guillem Arnedo i ara amb el de la Michele...un amor de somni?...un
somni ple d’amor? Tan se val...un preciós tema amb el qual la Michele tanca,
clou el seu disc però no pas nosaltres que seguirem amb els altres temes i els
magnífics col·laboradors com el Fredrik Carlquist...i ho farem en el tema
primer del disc que dóna títol a l’àlbum...
1.- Journey Back (M.
F.) 3m54s
Tema ja una mica més viu, farcit de swing amb un gran Fredrik al tenor,
músic aquest que va passar pel JCLV presentant-nos el seu disc dedicat a la
figura de Lester Young, amb figures com el Joan Chamorro, Garry Fimister i Xavi
Hinojosa ja fa una colla de mesos...Michele aquí ens mostra tot el seu swing i
clares idees en la improvisació...
Entre els músics amb els quals ha treballat hi ha en Buddy Collette,
Gabe Baltazar, Jack Sheldon, Warne Marsh, Ray Pizzi, i Lorez Alexandria. Els
seus propis trios han inclòs noms com Roy McCurdy, Harold Jones, Larance
Marable, Tony Dumas, Richard Simon i Andy Simpkins.
Ara, des de ja fa uns anys, resideix a Barcelona on segueix creixent
personalment i musicalment. Amb les seves diferents formacions, trio, quartet,
quintet i el seu propi grup brasiler, Màgia brasilera, continua delectant al
públic amb una música que fresca i viva i sempre amb un magnífic swing.
I ara per acabar amb aquest magnífic projecte fem-ho amb el gran tema
del Duke Pearson el Jeanine...
5.- Jeanine (D.
P.) 4m49s 25m
Tema amb una melodia interpretada pel Doug amb un so apagat del Doug tal
i com ho va inventar Wes Montgomery, coneguda melodia farcida de ritme i swing
a un tempo força viu, i on la Michele s’encarrega d’iniciar els solos,
impressionant, per deixar pas al mateix Doug i així embolcallar-nos pe aquest
so tan especial...un molt bon solo del Doug...d’un músic que no veiem gaire
pels espais nostres...llàstima...
Bé, deixem el gran projecte de la Michele i aprofito abans a saludar-la
des d’aquí, que segur que ens està escoltant...Un petó Michele i felicitats per
aquest magnífic disc....
Seguim ara i ja per acabar el programa d’avui i ho fem amb un disc de
Fresh Sound Records...però abans recordar-vos que podeu anar a la botiga de
Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el
món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc....tot el de Fresh Sound
Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol
Baulenas, des d’aquí una forta abraçada.
Acabem doncs amb el darrer projecte del gran saxofonista alto francès
Gaël Horellou, al qual vaig poder veure a un pam al Jamboree el passat
dimecres, nit Fresh Sound i amb la sort de fer-ho assegut just al costat del
mateix Jordi Pujol Baulenes, ànima, cos i tot del Fresh Sound i del qual us
recomano que llegiu la seva gran obra escrita Jazz en Barcelona, 1920-1965 de
l’editorial Almendra Music.
“BROOKLYN”
Gaël Horellou featuring Ari Hoenig
Editat per Fresh Sound New Talent FSNT 455
Enregistrat per Michael Perez Cisneros al Peter Karl
Studio de New York el 25 de juny de 2013.
Produït per Gaël Horellou
Productor executiu, Jordi Pujol
Gaël Horellou, saxo alto
Etienne Deconfin, piano
Viktor Nyberg, contrabaix
Ari Hoenig, bateria
Totes les composicions són de Gaël Horellou excepte el tema 7 que és del
Tad Dameron....
Ara mateix us comento la informació del concert al Jamboree que va
penjar el Pere Pons en motiu de la nit Fresh Sound..
Amb més de trenta anys d’història, el segell català
Fresh Sound ha esdevingut una de les discogràfiques de jazz més respectades i
admirades a nivell internacional. Una prova fefaent ha estat la distinció que
li ha concedit l’Academie du Jazz de France com a millor segell europeu en la
seva especialitat. Per a celebrar-ho el San Miguel Jamboree Jazz Club Festival
ha escollit una de les seves millors propostes de nous talents provinents del
país veí i que es concreta en el quartet del saxofonista Gael Horellou. El
músic presentarà els temes de la seva particular aventura nord-americana
abocades en un disc que ha titulat convenienment amb el nom de “Brooklyn”.
Començarem recordant-vos que ja vam posar el disc “Time after time” del Gaël
amb el Perico Sambeat en el programa 145 al qual us recomano que també li feu
una escoltada...i en aquest començarem amb el tema primer del disc per a
mantenir la pulsió dels darrers temes de la Michele Faber...fem-ho amb el tema
anomenat...
1.- K (G.
H.) 6m35s
Doncs ja vegeu quin tros de saxofonista que és el Gaël. Un quartet que
vaig tenir la ocasió de veure i escoltar al Jamboree amb l’única variant del
bateria que no va ser el Ari Hoenig i sí l’Antoine Paganotti...un concert del
qual en vaig fer una petita crònica i vaig enregistrar en vídeo un magnífic
tema llarg que ves per on serà el darrer que escoltareu, més endavant...Una
formació sòlida, com es va veure, amb un líder al piano de la secció rítmica i
amb un jove contrabaixista que ho va fer força bé, de la mateixa manera que ara
ho acaba de fer. L’Etienne el dia del Jamboree va mantenir una bona comunicació
rítmica amb el bateria Antoine igualment que ara en aquest disc..Magnífiques
interpretacions del quartet, especial menció el solo de l’Ari a la bateria, i
per descomptat la del líder, gran saxo alto, i la resta de la secció rítmica
amb un gran Etienne i de suport el contrabaix del Viktor...
Seguim amb la videta rítmica, i ho farem amb el tercer tema del disc, un
magnífic blues anomenat....
3.- Dutch Blues (G.
H.) 7m58s
Una melodia no massa complicada, després del reiteratiu riff inicial,
fins i tot fàcil d’aprendre i que li serveix de cos per muntar tot un tema amb
un ritme impressionant i més encara els seus solos, i els de la resta de
companys. Del Gaël, en Jordi Pujol Baulenas em va deixar ben clar que era una
persona honesta i un músic seriós i amb una gran presència escènica acompanyada
d’un saber estar relaxat i encoratjant sempre la música dels seus companys.
Aquí l’Etienne ens mostra de quina manera domina les 88 tecles, amb un gran
swing i bones idees plasmades sobre el teclat de manera contundent. Després del
solo inicial de l’Etienne ben recolzat per l’Ari i el Viktor, és el Gaël qui
s’endinsa en l’estructura del blues i brilla allà dalt de tot. Els moments per
brillar el bateria han estat força intensos i la combinació compartida amb la
resta, ideal, i mentre el solo del bateria, Gaël ha mantingut el fàcil riff
inicial a mode de sostenutto...després de nou la melodia, tema complet, per fer
un punt i seguit....
No podrem posar més temes dels dos anteriors i el següent, tema el més
llarg de quasi 14 minuts amb canvis rítmics i melòdics importants com si de dos
temes lligats es tractés....anomenat
6.- Mangroove Special (G.
H.) 13m53s 27m
La mateixa idea general de parir un tema a partir d’una senzilla melodia
per donar cos i ampliar-lo a partir d’aquí i construir una magnífica obra. Tema
amb un gran swing, a ritme ternari, on el contrabaix i els cops al canto de la
caixa de la bateria construeixen la base rítmica. I després del solo de
l’Etienne tornen a l’inici, i entremig tot i semblar arribar al final ens ha arribat
el canvi...o la continuació del tema abans però recordant-nos el Lush Life i
després....Uau....Una altra història, una història acollonant, tema boper a
tope, amb canvis rítmics i control dels mateixos a càrrec de piano, contrabaix
i bateria, a base de cops rítmics mentre el líder va fent com si res passés,
però i sí que passa, i de quina manera...i després de tot plegat un gran solo
de bateria Ari Hoenig emmartellat per saxo, piano i contrabaix...abans però
solos inversemblants dels companys en un tema bestial, el directe del qual és
d’allò més impactant...i així acabem el programa d’avui..
Un programa que espero que hàgiu gaudit com jo i que l’hem començat amb
el darrer treball de Guillem Arnedo Band & Celeste Alías featuring Jorge
Rossy amb el "_Let's Sing Again" de Swit Records; Michele Faber i el
seu "Journey Back" de Mar Vista Jazz i ara mateix ja hem deixat el
Gaël Horellou i el seu "Brooklyn" featuring Ari Hoenig de Fresh Sound
Records New Talent.
Doncs recordar-vos que demà tornarà a sonar en versió diferida a la
mateixa hora des de Ràdio Sant Vicenç 90.2, emissora municipal de Sant Vicenç
dels Horts.
Bona nit i bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú..Miquel Tuset i Mallol.
Subscribe to:
Missatges (Atom)
