Programa 571 - FSR/FSNT: Eden Bareket, Wajdi Riahi Trio, Johnny Letman i Donald Byrd, dimecres 29 de novembre de 2023.
0 comentarisI començarem de manera molt delicada amb el disc de l’Eden Bareket a trio i convidada, “Day Dream” publicat per FSNT el 2021 i enregistrat per Michael Perez-Cisneros a Big Orange Sheep a Brooklyn, NY el 23 d'abril de 2021. Mesclat per Matt Marantz. Masteritzat per Pieter De Wagter a EQUUS. Produït per Eden Bareket. Amb Eden Bareket (saxo baríton), Chris McCarthy (piano), Or Bareket (contrabaix). Convidada: Vanisha Gould (veu, #2, 6 i 10).
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
El meu únic refugi durant aquella època va ser el Prospect Park de Brooklyn, l'únic lloc al qual podia anar amb seguretat i l'únic lloc que realment no ha canviat. Mentre que a tot arreu se sentia pànic i ansietat, els arbres i els animals del parc semblaven aliens a la pandèmia que s'estava en el món dels humans, o almenys semblava que no els importava gaire. Feia llargues caminades cada dia, intentant absorbir una mica d'aquesta calma mentre feia fotos de tot el que m'envoltava. Notant el canvi lent i constant dels colors dels arbres i dels esquirols, el cant dels ocells, la llum després de la posta de sol, tot va començar a confluir. El meu tren diari de pensaments que circulava per la via exprés es va canviar gradualment a un tren local més lent i després es va alentir una mica més a un ritme de caminar, el suficient per experimentar el moment present mentre encara avançava. Així va passar que, en un moment en què el món estava ple d'estrès, finalment vaig trobar el lloc més tranquil per fer música.
Amb això en ment vaig entrar a l'estudi amb el següent concepte: fer un disc sense estrès. A cada pas del procés vaig prendre decisions per facilitar-ho. Vaig triar músics amb els quals em sentia còmode, cançons que m'agradava tocar que no serien tècnicament difícils i arranjaments mínims que deixarien molt d'espai per respirar. Mentre escolteu aquest disc, espero que penseu en els arbres, els núvols i el lent canvi constant del temps, respireu i recordeu que cada nota, cada moment és un món en si mateix. — Eden Bareket (de les notes de l'interior del CD).
I després d’aquesta delicada meravella, seguirem amb un altre CD de FSNT publicat el 2022, el “Mhamdeya” de Wajdi Riahi Trio. Enregistrat per Rudy Coclet al Jet Studio, Brussel·les, els dies 14 i 15 de juny de 2021. Mesclat i masteritzat per ell mateix. Disseny de Basile Rahola. Produït per Wajdi Riahi, Pierre Hurty i Basile Rahola. Amb Wajdi Riahi (piano), Basile Rahola (contrabaix), Pierre Hurty (bateria) i la col·laboració de Jean-Paul Estievenart, trompeta en #4 i Akram Ben Romdhane, oud a #6 Totes les composicions de Wajdi Riahi, excepte #5 d'Henry Mancini.
Ens ofereix també un tema a piano solo, el de Henry Mancini, “Moon River”, un dels temes que superen els 9 minuts, que déu-n’hi-do per fer-ho a piano solo, on ens mostra la seva capacitat interpretativa. D’aquest tema també hi ha una presa alternativa a trio. I a “Friend’s But Brothers” hi podrem escoltar la trompeta de Jean-Paul Estievenart. Temes amb un tarannà a mèdium tempo on la qüestió rítmica te notables variacions i aquest, el més vital de tempo. I la música farcida de les seves arrels la trobarem en el tema on hi col·labora l’Akram Ben Romdhane tocant l’oud, i ell, fent una llarga improvisació sol. El tema agafarà un tarannà potent més endavant essent un dels què més impacta. I un dels temes més dolços és el 7é track “Improbable”, molt íntim als inicis i que després s’omplirà de sonoritats, les del trio, tot i que tot plegat molt suau. I a “Piano in the House” hi ha diversitat rítmica també pels canvis encabits i tot plegat també a un tempo força viu. I ja per acabar, el tema que titula el disc “Mhamdeya” on es mixturen aquelles sensacions de plaer i tristor, primer tema que hem escoltat.
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
I ara farem un canvi estilístic anant uns quants anys endarrere, tot i recuperant gravacions dels anys 50 i 60 i ho farem amb el disc “The Four Faces of Johnny”, Johnny Letman quartet & quintet compacte compilat per Jordi Pujol de dos antic LPs, el primer aquest. Els temes #1-9, de l’LP "The Many Angles of Johnny Letman" (Bethlehem BCP 6053), el Johnny Letman Quintet amb Johnny Letman, trompeta i veu (#3, 8, 9); Kenny Burrell, guitarra; Dick Wellstood, piano; Peck Morrison, contrabaix i Panama Francis, bateria. Enregistrat a la ciutat de Nova York, el 10 de juny de 1960. Enregistrament produït per Teddy Charles.
23 Robadors, Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
https://jamboreejazz.com/agenda/,
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
I ja acabarem el programa d’avui amb el disc “BYRD”, The Donald Byrd Sextet”. Aquest àlbum es va publicar originalment el 1956 com a "Donald Byrd Sextet - Byrd Jazz" (Transition TRLP5). Jordi Pujol el va publicar de nou el 2014, i jo el vaig recuperar del seu magatzem per a totes i tots vosaltres. Enregistrat en directe al concert del The World Stage, Detroit, Mi. el 23 d'agost de 1955. Enregistraments originals produïts per Tom Wilson. Amb Donald Byrd, trompeta; Bernard McKinney, eufoni/bombardí; Yusef Lateef, saxo tenor; Barry Harris, piano; Alvin Jackson, contrabaix i Frank Gant, bateria. Remasterització digital de 24 bits per a Blue Moon Producciones Discogràfiques S.L.
George W. Harris (3 de novembre de 2014). http://www.jazzweekly.com.
Nota 79: https://www.nota79.cat/events/,
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres ja fins el 15 de desembre que tindrem a Diana Palau, veu amb l’Alejandro Di Costanzo Trio amb ell mateix al piano; Paco Weht, contrabaix i Salvador Toscano, bateria amb l’entrada gratuïta com sempre en un esdeveniment patrocinat per l’ajuntament de SVdH i organitzat des del Jazz Club la Vicentina o sigui que us hi esperem com sempre a partir de les 22h.
Programa 570: Freedom First - Keith LaMar i Albert Marquès, dimecres 22 de novembre de 2023.
0 comentaris “Quan hom pensa què és un artista, el més probable és que et vingui a la ment algú que fa servir la imaginació per capturar i transmetre la realitat tal com la veu i la sent. En la major part, allò que fem (o deixem pendent) al llarg de les nostres vides és vist com a insignificant, llevat, o fins que ens veiem empesos en un gresol de circumstàncies adverses i ens veiem forçats a demanar-nos a nosaltres mateixos la força i la concentració necessàries per vèncer obstacles aparentment insuperables.
Escric i dicto aquestes paraules el 22 de gener de 2022, quan queden menys de dos anys per la data proposada per la meva execució, la qual està prevista pel 16 de novembre de 2023. En altres paraules, em trobo al caire de la meva existència, mirant directament l’espantosa foscor que ens espera a tots. És un dilema difícil, no us mentiré, però l’única manera d’afrontar-ho és fer que signifiqui alguna cosa. És precisament en aquest sentit estricte del mot que em considero a mi mateix un artista. És a dir, com algú que intenta obrir camí en el no-res.
La música que esteu a punt d’escoltar brolla del terreny de l’impossible, quelcom que en realitat no hauria d’haver estat factible. Independentment de si tinc èxit i aconsegueixo evitar que aquesta gent em mati, vosaltres esteu a punt d’escoltar la meva última voluntat i testament, l’encarnació de tot allò que he suportat, après i conquerit.”
I escolteu ara l’”Alabama” de Coltrane...
https://www.teatreauditoridegranollers.cat/ca/programacio/c/3969-freedom-first.html. Però també us convido a veure un parell de temes que vaig enregistrar aquest dia a l’Auditori i per això us deixaré els enllaços al blog del programa:
https://www.youtube.com/watch?v=KRCUiGCSzDI.
https://youtu.be/GYJSX0xR_5g.
4.3.- Tell ‘Em the Truth (A. Marquès & K. LaMar) 3:26.
I les primeres paraules d’aquest “Tell ‘Em The Truth” diuen això....
"Ja saps que sempre que penso en totes les lluites i batalles que he hagut d’afrontar al llarg de la meva vida, se’m fa realment difícil d’assimilar. Vull dir què, estic assegut dins d’una gàbia al corredor de la mort, vatua, tan lluny de casa, tan lluny de tot allò que conec. També podria estar assegut a la bodega d’un vaixell d’esclaus. Així és com em sento quan estic tancat aquí dins. Així i tot, de vegades no em resulta difícil veure com tot això pel que estic passant s’assembla al que van patir i sobreviure els meus avantpassats. La veritat és que tinc sort de ser viu, ho dic de tot cor....”
I el “Resolution” de Coltrane el tenim en el seu “A Love Supreme”. I una de les frases que Keith LaMar repeteix i repeteix és la que diu que John Coltrane saved my life. Car per a ell, el fet de llegir, informar-se per entendre què li havia passat, què li havien fet, i el fet d’escoltar música, concretament el Jazz i més encara a Coltrane li va fer entendre encara més que, el que li ha passat a ell, li ha passat també a tota la seva comunitat afroamericana des dels principis de l’esclavitud, i que això que ell viu, és un altre aspecte d’aquella esclavitud. I amb els llibres, estudiant, va poder entendre molts dels aspectes legals de tot plegat i de com l’havien enganyat i manipulat. I aquí hem escoltat a Gerald Appleman, violoncel i Albert Marquès, piano, on ell també n’és el productor i en Peter és qui ho va enregistrar.
També l’Albert ha explicat la història des de la seva perspectiva en el llibre “El jazz suena en el corredor de la muerte” (Keith LaMar, un pianista y la realidad de las prisiones en Estados Unidos), editat per Crítica el setembre de 2023 que he adquirit i llegit, i que m’ha deixat estorat per la gran tasca d’investigació que Albert ha fet al voltant dels sistemes penitenciaris, bàsicament el dels Estats Units, sovint comparant-lo amb el de l’estat espanyol, i també amb el d’algun dels països on encara s’aplica la pena de mort.
I un altre dels temes que m’han impressionat és el que ara escoltareu amb Roy Nathanson, saxo alt i tema de títol més que evident....”alguna trista merda que els humans ens fem els uns als altres”...
I ja era a la presó per matar a un home en defensa pròpia als 19 anys durant un tiroteig entre drogoaddictes i camells i, després d’una revolta a la presó on complia la condemna, va ser jutjat per l’assassinat de 5 reclusos. Després d’un procés ple d’irregularitats i a pesar dels dubtes que plantejava el seu cas, un tribunal format només per blancs -després que la fiscalia rebutgés als altres candidats afroamericans- el va declarar culpable i el condemnà a la pena capital. Porta 34 anys esperant la mort a la seva cel·la. Aïllat. Sense quasi contacte humà i, sorprenentment, sense tornar-se boig. La seva única companyia han estat els llibres i la música, tant, que ha arribat a convertir-se en un especialista en temes com el dret i la història afroamericana i en un gran expert en Jazz. És un autodidacte que s’ha convertit en un expert en un món, en una societat que no coneix de fa dècades. Ha estudiat un país que el va portar a la pobresa i el condemnà. És un especialista d’una realitat que fa molt temps desconeix....Més de mitja vida tancat entre quatre parets, amb una petita finestra per on només veus el sol si t’estires al terra, donen per a molt. I només saber-te innocent, saber-te víctima d’una justícia injusta, saber què és la veritat, pot mantenir-te mentalment sa”.
I un altre tema amb títol més que punyent....
“Aquesta merda pot posar a prova un home, et fa dubtar sobre què vols, què entens i et deixa tirat en terra de ningú. Aquesta merda pot posar a prova un home, et fa dubtar què vols, què entens i et deixa tirat en terra de ningú.
i et deixa tirat en terra de ningú. Navegar per aquesta bogeria requereix molta energia, molt de moviment, un escrutini constant. Els dies sencers floten en peces. La meva feina: reunir els moments, fer que signifiquin alguna cosa.
Però algunes vegades el principi és el final i la part que va aquí apareix fora de la seqüència, obligant-me a avançar a tota pastilla o a tornar de nou al principi.
Naturalment, les coses es tornen confuses i acabo perdent la noció del temps.”
1.- La Història de Keith LaMar
2.- La “vida” al corredor de la mort
3.- El poder de la música
4.- Freedom First: la llibertat de la música, on ens els explica fil per randa, cosa que m’ha fet entendre que hi ha un treball molt conscient i ben estructurat d’investigació repassant la seva vida i dificultats per les quals va haver de passar bàsicament només pel fet de ser “negre” i pobre. També ha estudiat les moltes irregularitats del procés, del judici, com per exemple el pagament quasi míser dels advocats de la defensa, els d’ofici, però també com aconsegueixen fer fora del jurat popular als afroamericans posant-los totes les traves possibles. També quan explica els mètodes d’ajusticiament i com ofereixen als reus, la possibilitat d’escollir la manera de morir. Darrerament sembla que hi ha problemes amb el mètode de la injecció letal, pel fet què, entitats humanitàries anti pena de mor han estat pressionant a les farmacèutiques que fabriquen els compostos, veient-se obligades aquestes a no fabricar-ne.
Erin Corine, veu; Milena
Casado, fiscorn; Albert Marquès, piano; Manel Fortià, contrabaix i Marc Ayza,
bateria.
“Somnio en una terra d’on prové la meva ànima. Sento
una mà acariciar un tambor. Fills d’esclaus, amos de ningú. Déu és viu i resideix
dins de nosaltres.
Tot el que hem de fer és confiar i tenir fe, aturar la bogeria i agrair-li les benediccions que donen forma a les nostres vides. Hem de mirar endavant en comptes de mirar sempre cap al passat, anar més a poc a poc en lloc d’anar tan de pressa, i riure, conèixer-nos millor i tenir el coratge de somniar en dies bonics i en diferents maneres de donar, amb amor... en pau. Somnio en una terra d’on prové la meva ànima. Sento una mà acariciar un tambor. Llavors del plaer, del goig, color de cacau. Fills d’esclaus. La terra dels valents. Afro blue.”
I seguint en el mateix paràgraf, l’Albert ens explica com el fet d’haver
privatitzat els sistema de presons, ha convertit en un negoci el gestionar les
que són privades, que no totes ho són. Això ha provocat que policies hagin entrat
en aquest joc empresonant sense cap motiu a persones “negres”. De fet, si el
1970 hi havia més de 350.000 presoners, ara mateix n’hi ha més de 2,3 milions.
Tot el que hem de fer és confiar i tenir fe, aturar la bogeria i agrair-li les benediccions que donen forma a les nostres vides. Hem de mirar endavant en comptes de mirar sempre cap al passat, anar més a poc a poc en lloc d’anar tan de pressa, i riure, conèixer-nos millor i tenir el coratge de somniar en dies bonics i en diferents maneres de donar, amb amor... en pau. Somnio en una terra d’on prové la meva ànima. Sento una mà acariciar un tambor. Llavors del plaer, del goig, color de cacau. Fills d’esclaus. La terra dels valents. Afro blue.”
I encara escoltarem
un altre tema d’aquest gran projecte on hi tindrem a Brian Jackson, piano; Scott Colberg, contrabaix i Zack O’Farril,
bateria i anomenat, com no podria ser de cap més manera....
10.13.-
The Only Freedom (Brian Jackson) 6:11.
I aquest tema el va
gravar el mateix Brian el desembre
de 2021 a Portland, Oregon, i Peter Karl a Brooklyn, NY el gener de 2022. Mesclat i masteritzat per Milton Ruiz i Brian Jackson i produït
per aquest darrer i l’Albert Marquès.
En el capítol El poder de la música i en l’apartat “El Jazz suena en las
calles de Brooklyn”, ens diu l’Albert:
“El primer concert de Freedom First
es va fer l’agost de 2020 a la Grand
Army Plaza de Brooklyn, durant
la pandèmia, amb 25 músics de Jazz professionals. Vàrem tocar durant tres hores
amb un calor insuportable i rodejats de policies.... Entre totes les
manifestacions i concerts del Freedom
First hi ha hagut un total de 70 músics que s’hi han involucrat. És impossible
agrair aquí als qui es van involucrar en aquest moviment. Freedom First no és la banda de Keith LaMar i Albert Marquès,
és un col·lectiu en moviment...
I també a “La trobada a Youngstown”
ens explica un dels moments més emotius d’aquesta aventura, la primera vegada
que ells dos es van poder veure cara a cara i estar junts en una habitació. El
juny de 2021 vaig fer un viatge a la “Penitenciaria
de l’Estat de Ohio a Youngstown”
per a conèixer-nos personalment -vaig repetir un any després i a l’abril del
2023 el vaig tornar a veure, però aquesta vegada amb la meva dona i els meus
fills-.
I el darrer capítol, Freedom First: la llibertat de la música ens explica les
peripècies que va haver de passar pel fet d’enregistar la veu de Keith des de la presó de Youngstown, car Freedom First és el
primer disc gravat amb un convicte del corredor de la mort...Aquest títol, és
un ullet a l’àlbum “We Insist! Freedom Now
Suite” que va gravar Max Roach
amb Coleman Hawkins i Abbey
Lincoln.....La portada d’aquell disc mostra als membres de la banda
asseguts davant d’una cafeteria, a fora: els músics són negres, el cambrer és
blanc....on els músics se solidaritzaven amb els quatre de Greensbor, activistes negres, que denunciaven la política
segregacionista de la cadena Woolworth
al sud dels Estats Units.
I ja per acabar el programa i aquest tan colpidor projecte endegat per l’Albert Marquès i tota la colla de col·laboradores i col·laboradors, escoltarem el duet de veu-recitació i text de Keith LaMar i el piano de l’Arturo O’Farril en un tema arranjat per aquest darrer a partir d’un seu tema anomenat “When You There (When They Crucified My Lord)”, i com sempre que parla en Keith, gràcies a l’enregistrament fet per Amy Gordiejew a la presó de Youngstown, Ohio, i tema enregistrat per Peter Karl el 5 de gener de 2022 a Brooklyn, NY i anomenat...
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
https://23robadors.com/programacio/,
https://jamboreejazz.com/agenda/,
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
Nota 79: https://www.nota79.cat/events/,
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, dir-vos que nosaltres ja fins el 15 de desembre, on tindrem a Diana Palau & Alejandro Di Costanzo Trio, amb Paco Weht i Salvador Toscano amb l’entrada gratuïta com sempre en un esdeveniment patrocinat per l’ajuntament de SVdH i organitzat des del Jazz Club la Vicentina us hi esperem com sempre a partir de les 22h.
Subscribe to:
Missatges (Atom)