Programa 580: J. Bonell & J.Farrés; M. Tuset & J. Bonell; Eran Har Even Trio i Ethic Labs (J. Garrabella) 31 de gener de 2024.
0 comentarisMolt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.
I ja començarem amb el més delicat de tots ells, per tempo, car de delicats i preciosos ho són tots ells, el compost per Jordi Farrés i anomenat...
“Tot això és un joc que estem fent, per la profunda amistat i relació molt estreta que tenim, que tinc amb el Jordi, Bonell, de fa molts i molts anys, de quan jo era molt i molt jovenet. El Jordi és un dels pares de la guitarra elèctrica del nostre país, és un referent absolut, i jo sempre he pensat, i cada cop que em faig més gran ho tinc més clar, que el Jordi en desenvolupament melòdic, capacitat melòdica, és dels números “1” mundial, i no exagero....etc, etc...
I parlant li vaig dir en plan de broma, i pensant-me que es fotria un far de riure, va dir, doncs va som-hi, anem a fer un tema. I ens hi vam posar pensant que gravaríem un tema i llestos, dient-nos que bé, el disc no el farem, però farem una cançó, i vam agafar un tema seu que ell tenia a l’ordinador, el vam recuperar, el vam gravar, i és el primer tema que vam publicar que es diu “I Remember Faregot”, i quan el vam acabar, n’estàvem molt contents i li vaig dir, “saps què, n’escriuré un de tornada, i així tindrem el teu i el meu. I jo vaig escriure un altre tema que es diu “Here Comes Faguester” què és el segon, i ho vam tornar a aconseguir. I amb la tonteria, (lo del Faregot i lo del Faguester és una broma que ens portem de fa un temps amb el Jordi, són noms inventats, és un joc, tot és per riure i tal).
I tal i com em va dir Farrés, vàrem començar aquesta moguda amb un tema de Jordi Bonell que ell tenia amagat en un calaix, (avui dia els calaixos estan al PC) i anomenat...
I encara els escoltarem en el tema de Jordi Farrés i anomenat…
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
I ja els acabarem d’escoltar en el tema també de Jordi Farrés i anomenat...
Jo crec que el Jordi Bonell es mereix tanta difusió i reconeixement com sigui possible, perquè lo que ha fet per tots els que han vingut darrera, guitarristes o no, és un disbarat, sense ell, tots tocaríem diferent, vale? Vinga una abraçada Miquel, ja em dius.. Adéuuu.
Foto promocional del concert amb J. Bonell, V. Miralles i A. Figueras |
I després d’aquests temes de Jordi Bonell i Jordi Farrés, i per les casualitats de la vida, us posaré un tema “delicatessen” amb Marina Tuset, veu, la meva filla, i Jordi Bonell, guitarra en un tema de Wayne Shorter anomenat “Miyako”, el nom de la filla de Shorter que van enregistrar ells dos (i mai publicar) ara fa 11 anys, i per tant quan ella en tenia 18 i feia el 1er de G.S. al Conservatori del Liceu amb Jordi Bonell per allà fent-los-hi classe..
I seguirem amb Wayne Shorter i ara amb un altre gran guitarrista, en Eran Har Even i projecte “Shorter Days” dedicat a la música de Shorter publicat el 18 de gener de 2024. Enregistrat per Philip Ten Brink al Roode Bioscoop. Mesclat per Alessandro Mazzieri. Masteritzat per Marci Fenyvesi @ F.M Mastering. Obra d'art d’Hagar Cohen. World Citizen Music Records 2024. Amb Eran Har Even, guitarra; Omer Govreen, contrabaix i Wouter Kühne, bateria. Totes les composicions són de Wayne Shorter i els arranjaments de l’Eran Har Even Trio.
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
I encara ho farem en el magnífic
9.7.- Capricorn (Wayne Shorter) 6:13.
Després d'haver digerit les plantes perennes de Shorter i les joies menys conegudes durant anys en diferents formacions, el concepte musical d'Eran es manté arrelat en la curiositat i la conversa, estirant les fronteres de la melodia, l'harmonia, la textura i la forma. Amb el seu trio, vol expressar una alegria de viure que convida a volar, a celebrar la vida i a explorar-ne els misteris. Estem segurs que Shorter ho hauria aprovat.
I després d’aquests dos projectes amb líders de guitarristes, farem un salt al buit per la proposta trencadora, la del seu líder i ideòleg, el baixista Javi Garrabella i formació Ethic Labs anomenat “Black Red Blue Green”. Gravat i mesclat per Gerard Porqueres Roma a Heartwork Recording Studio (Barcelona). Produït per Javier Garrabella. Disseny de l'artwork (suminigashi) per Carolina Gil (Kau Estudi) i maquetació per Camila Vargas. Amb Roger Martínez - Saxo Soprano i Alt. Pol Padrós - Trompeta i Flugel. Max Villavecchia - Rhodes & DX7. Javi Garrabella - Baix elèctric, Konnakkol, Electrònica i Joan Carles Marí - Bateria. Totes les composicions són de Javier Garrabella excepte "Orbits" i "Contrafall" que estan inspirades en Wayne Shorter; "Niranjana Nirakara" és una cançó tradicional de Dhrupad; i els tracks “Purple”, “Grey” i “The Spook” són improvisacions del moment.
I el tema té de nou els aires celestials de Wayne Shorter, què bé, com m’agrada. I quin final amb els dos vents anant per lliure, a mode de lliure improvisació, i sempre com a fons els més greus del baixista, els sons del teclat i la bateria, i ja per arribar al final de manera diluïda. Els inicis han estat de nou sorprenents per com juguen amb la melodia, trompeta i saxo soprano. La resta de companys recolzant-los de manera eficient, amb un contundent Joan Carles Marí a la bateria, el líder Garrabella al baix i Konnakkol, que no albiro quan l’usa, que potser sempre per com ha sonat el seu material. I quines línies més contemporànies ha creat Pol Padrós a la trompeta, ell que les ha realitzat amb el seu característic so. També Max Villavecchia ens ha captivat per la sonoritat del seu teclat DX7 i per les seves evolucions solistes. I com ha entrat de potent el saxo soprano de Roger Martínez, quina brutalitat, allà al registre més agut per on s’ha passejat tranquil·lament, tot i la dificultat de mantenir-lo afinat. Magnífica feina de tots plegats en aquest altre tema amb tots els aires de Wayne Shorter i de nou, quin final més acollonant.
23 Robadors, Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
https://jamboreejazz.com/agenda/,
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
Sobre el concepte de l'àlbum: Aquest àlbum juga amb diversos colors: D'una banda revisita composicions que vaig escriure fa uns 10 anys, recuperades per muntar un repertori amb temes frescos i directes que donin joc per la seva flexibilitat. Hi ha un petit homenatge a Wayne Shorter i una incursió a la música clàssica de l’India (Nord i Sud). La improvisació hi juga un paper important. Hi ha temes que no es van tocar fins el dia de l'enregistrament, alguns d'improvisació lliure en els quals se secciona la banda i es dirigeix a través de "guions" narrats (breus ordres). A més, el track que obre el disc tampoc estava previst; va ser una descàrrega accidental, enxampada al vol amb el meu mòbil. Sota aquests angles, el grup es comunica amb un llenguatge jazzístic picant i un so una mica esquinçat, creant així un discurs desenfadat i espontani. I finalment, després de gravar l'àlbum, vaig decidir produir una sèrie de “drones” que vaig posar camufladament en alguns dels temes, perquè acabessin de donar-los un espai i un fons més suggerent. El disc sona autèntic perquè es van deixar les pistes de les preses tal com es va gravar en directe, sense retocs; encara que en alguns temes podreu sentir preses afegides a posteriori de flugel i saxo alt.
Nota 79: https://www.nota79.cat/events/,
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres ja fins el 16 de febrer que tindrem a Juan de Diego, “Grebalariak” amb Juan de Diego, trompeta i composicions; Toni Saigi, piano; Masa Kamaguchi, contrabaix i Carlos Falanga, bateria, amb l’entrada gratuïta com sempre en un esdeveniment patrocinat per l’ajuntament de SVdH i organitzat des del Jazz Club la Vicentina us hi esperem com sempre a partir de les 22h.
Programa 579: Alex Hitchcock Dream Band - "Live in London", dimecres 24 de gener de 2024.
0 comentarisPrimer grup: Midori Jaeger, violoncel & veu; Deschanel Gordon, piano; Will Sach, contrabaix i Jas Kayser, bateria.
Segon grup: Cherise Adams-Burnett, veu; Chris Cheek, saxo; David Adewumi, trompeta; Will Barry, piano; Joe Downard, contrabaix i Shane Forbes, bateria.
Tercer grup: Noah Stoneman, piano; Ferg Ireland, contrabaix i Jason Brown, bateria.
El 9 d’agost hi hagueren Liselotte Östblom, veu; Mark Kavuma, trompeta; Rob Luft, guitarra; Rio Kai, contrabaix i Jamie Murray, bateria. Temes: “Verglas”, “Grace” (intro, p1 i p2), “Rio”, “Sach”.
El 10, James Copus, trompeta; Kit Downes, piano; Lewis Wright, vibràfon; Conor Chaplin, contrabaix i Marc Michel, bateria. Temes: “Abaqua”, “Momentum”, “Cat Circles”, “Red” (intro i tema), “Brocken”, (intro i tema).
I ja la tercera nit de l’11, Alexandra Ridout, trompeta; Kit Downes, piano; Ant Law, guitarra; Orlando Le Fleming, contrabaix i James Maddren, bateria. Temes: “Oblique”, “Kakeism” (intro, tema i alternate), “North Field” (bonus), “Lift” i “Differentials” (bonus).
I esclar que sempre sonarà el saxo tenor de l’Alex Hitchcock...
O sigui que ja els començarem escoltant en un dels temes delicats de la primera nit amb Liselotte Östblom, veu; Mark Kavuma, trompeta; Rob Luft, guitarra; Rio Kai, contrabaix i Jamie Murray, bateria i tema anomenat..
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
I d’aquest dia hi hagué també un tema molt delicat, “Grace” amb una “Intro” i dues parts. Però n’hi hagué dos més, “Sach” i “Rio”, ambdós força potents, o sigui que ara sonarà...
I quin final més maco amb els dos vents. I de nou la guitarra de Rob acaba el tema i l’inicia amb acords delicats, i ara amb el baixista fent la línia de baixos principal i el baterista marcant el canto de la caixa i fent el ritme. I la melodia un tan entremaliada ha aparegut a duet de veu i saxo tenor del líder, Liselotte Östblom i Alex Hitchcock. I Mark Kavuma a la trompeta els ha seguit iniciant ell la primera improvisació. Quins contrastos que té aquest tema, per un cantó la guitarra esotèrica, per l’altre la base rítmica potent i viva, mentre que el so de la trompeta ha estat força càlid. I de nou a trio amb Rob a la guitarra que ens ha tornat a captivar per la seva sonoritat farcida d’efectes delicats i gens exagerats els quals aconsegueixen un so preciós, per ell que ho domina abastament, i què macos els acords finals, quasi que omnipresents en un tema que acaben de nou amb la veu, saxo tenor i trompeta, tots tres fent-ne la bonica melodia.
I acabarem els temes de la primera nit amb el potent...
I a la segona nit hi hagué temes brutals com “Abaqua”, “Momentum”, “Cat Circles”, “Red” (intro i tema) i “Brocken”, (intro i tema). I hi varen ser: James Copus, trompeta; Kit Downes, piano; Lewis Wright, vibràfon; Conor Chaplin, contrabaix i Marc Michel, bateria. I els escoltarem en el tema anomenta...
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Cadascuna de les tres bandes aporta la seva pròpia combinació única de veus a les composicions d'Hitchcock, portant-les en direccions imprevistes fins i tot pel seu compositor: "Vaig estar compromès amb la idea de renunciar al control el dia de la gravació i crear l'espai per als altres per treballar, car hi ha molta confiança. És una instantània d'un moment en el temps, d'alguna cosa que sempre està evolucionant: cedir el control per veure què passa".
Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club,
Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz Club,
Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
I d’aquesta segona
nit, encara els escoltarem en el llarg tema anomenat...
6.1.- Abaqua (A.
Hitchcock) 12:50.
I quin altre tema tan
increïble que acabem d’escoltar, i també força llarg de quasi 13 minuts. I quins
canvis ha tingut, de tot però el que més, d’intensitat, car ha començat molt
delicadament amb una llarga “Intro”, un Vamp o Pedal marcat pel baixista, i on Wright al vibràfon ens ha captivat per
la seva delicadesa. També el pianista Downes
l’ha acompanyat, i de mica en mica han anat creixent i creixent, en un tema
que devia fer flipar als assistents. I ja el motiu principal ha aparegut amb
els dos vents i amb un increïble Michel
a la bateria colpejant-la, sense oblidar els més greus fets per Chaplin al contrabaix. I Wright al vibràfon ens ha tornat a
“noquejar” per la seva velocitat d’execució, el seu ràpid fraseig, la seva
personal percussió sobre les làmines del seu instrument. Un llenguatge modern,
més enllà del Neo-Post-Bop, o sigui farcit de contemporaneïtat. I com Michel a la bateria s’ha fet present i
més present. I què sorprenent el canvi introduït en el solo del pianista Downes i com ja ha aparegut el saxo del
líder per iniciar ells dos una tanda de compassos improvisant i anar-se
alternant durant una bona estona. Grans solistes ells dos, com ho són tots els
que varen participar en aquestes tres sessions al Vortex Jazz Club. I quin final més brutal hem escoltat on també James Copus, trompeta s’hi ha afegit. I
com l’han acabat dolçament tot i recuperant els moments inicials. Brutal tema
d’aquesta segona nit.
23 Robadors, Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
https://jamboreejazz.com/agenda/,
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
I ens diuen això: Els vint temes que componen l'àlbum ofereixen una rica festa de creativitat, fins a un punt que poques vegades s’encabeix en les publicacions de jazz contemporani. Escoltareu la manera com els solos contrastats de Rob Luft i Mark Kavuma s'eleven per sobre del ritme bulliciós típicament inquietant creat per Kai i Murray a “Sach”; i com es combinen amb la veu cristal·lina de Liselotte Östblom en la serenitat tranquil·la de “Verglas” o la calma coral de “Gràcia”. Escoltareu la propulsió irresistible generada per Lewis Wright i Kit Downes a “Momentum” sobre la seva secció rítmica: "Conor i Marc són tan elàstics, àgils i expressius"...i la forma en què el so característic del tenor de Hitchcock es barreja amb el seu company de primera línia James Copus, trompetista, per crear les textures límpides i espectrals de “Brocken”. Tingueu en compte també com l'interminable subtilesa rítmica generada per Orlando Le Fleming i James Maddren impulsa la trompeta d'Alexandra Ridout a cotes vertiginoses a “Differentials”, mentre que la guitarra angularment melòdica d'Ant Law empeny constantment la banda cap a noves direccions sobre els ritmes delirants de “Red”....
I ja per anar acabant
el programa els escoltarem en alguns temes de la tercera nit on hi hagué Alexandra Ridout, trompeta; Kit Downes,
piano; Ant Law, guitarra; Orlando Le Fleming, contrabaix i James Maddren, bateria que tocaren els
magnífics temes “Oblique”, “Kakeism” (intro, tema i alternate), “North Field”
(bonus), “Lift” i “Differentials” (bonus). I els escoltarem en el més delicat
d’aquests i anomenat...
7.3.- Oblique (A.
Hitchcock) 9:05.
I sí que hem gaudit
amb aquest delicat tema “Oblique”, iniciat melòdicament a base d’intervals fets
pels dos vents, Alexandra trompeta i
Hitchcock saxo tenor. De mica en
mica ha anat creixent d’intensitat i ja amb la incorporació de Downes al piano i d’Ant Law a la guitarra. Ha estat però el
pianista Kit Downes, el qual hi va
ser també el dia anterior, qui n’ha iniciat les improvisacions, en uns moments
que s’han mantingut delicats, tot i anar creixent d’emocions tot plegat, amb un
baixista i baterista també força presents, ells que són Orlando Le Fleming i James
Maddren. I després de la reeixida improvisació del pianista i haver
recuperat la melodia principal a dos vents, ha estat la magnífica trompetista Alexandra Ridout qui ens ha captivat
per la seva contundent aportació solista. Ens ha impressionat gratament per com
ha fet la seva improvisació, situada en el registre mig-alt, més enllà del
registre central però no en els súper aguts, i també pel seu llenguatge i
fraseig alhora que so brillant, el de la seva trompeta. Un llarg i potent solo
on els dos de la base l’han acompanyat abastament Orlando Le Fleming i James
Maddren i ja per recuperar el motiu principal i acabar-lo amb un bon cop de
tambor.
Nota 79: https://www.nota79.cat/events/,
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres ja fins el 16 de febrer que tindrem al Juan de Diego Quartet amb Juan de Diego, trompeta; Toni Saigi, piano; Masa Kamaguchi, contrabaix i Carlos Falanga, bateria, amb l’entrada gratuïta com sempre en un esdeveniment patrocinat per l’ajuntament de SVdH i organitzat des del Jazz Club la Vicentina us hi esperem com sempre a partir de les 22h.
I ja els acabarem d’escoltar i nosaltres el programa d’avui en el potent tema anomenat...
Subscribe to:
Missatges (Atom)