Molt bona nit a
tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit
aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un
programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic
Cifu. A ell li dediquem el programa
avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest
programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials.
Doncs després d’haver
gaudit del magnífic concert amb el projecte de l’Álvaro Torres Trio al Molí
dels Frares, disc que vam posar
la setmana passada, resulta que avui escoltareu dos projectes, un dels quals el
podreu veure en directe encabit en el marc del Voll Damm Barcelona Jazz Festival 2019, el del Jaume Vilaseca Trio “JazzNessis III”, el dimarts 3 de desembre a la
Sala Luz de Gas. Disc editat per Discmedi Blau. L’altre treball serà el
del gran saxo alto belga que hem vist diverses vegades al Nota 79, Julien Hucq, “Woods”, disc autoeditat. I aquesta setmana
amb un micro conte de Carme de la Fuente.
Doncs comencem ja amb
les músiques del programa i ho farem amb les de Genesis passades pel sedàs del Jazz amb el projecte de Jaume Vilaseca Trio, el seu darrer de
la trilogia que han dedicat a la música de Genesis
en clau de Jazz, i d’aquí el nom del projecte....
“JAZZNESIS
III”
Jaume
Vilaseca Trio
Editat
per Discmedi Records DM 5345 02
Enregistrat,
mesclat i masteritzat pe Jordi Vidal als Estudis Laietana, Barcelona, 2019.
Produït
per Jaume Vilaseca i Puy & Co.
Jaume
Vilaseca, piano
Dick
Them, contrabaix
Ramón
Díaz, bateria
Mar
Vilaseca, Xavier Casellas, veu
Roger
Mir, saxos soprano, alto i flauta
I parlant de
l’aspecte de tempo i rítmic d’aquest projecte, dir-vos que te 9 temes i prop de 55 minuts d’aquesta
excelsa música de Genesis – Peter Gabriel, arranjats en clau de
Jazz. I que per tempos és també variat, com també són alguns temes mateixos
donada la complexitat rítmica d’aquesta mítica banda de Rock-Simfònic dels anys
70s. Així ens trobem amb la preciosa cançó a tempo de balada, 6è track, “Hairless
Heart” a trio pelat. Una mica més viva de tempo és el 8è track “Anyway” on ja
sabem que canta Mar Vilaseca, sí, la
magnífica cantant filla del líder Jaume,
tema interpretat a quintet amb en Roger
Mir al saxo alto. El 2n track “Harlequin” és també en configuració de trio
a un tempo un pèl més viu amb un preciós arranjament el que es mereix una
preciosa cançó com aquesta, com totes les d’aquest treball. Amb la gràcil
melodia i frescor natural del 5è track “Cuckoo Cocoon” i la veu de Mar a més a més de la flauta d’en Roger, ens deixem també captivar per
aquesta dolça meravella. Si els ritmes d’aquests temes són força estables, la
cosa més habitual en els temes de Genesis
era trobar-nos amb canvis rítmics, de tempo i amb breaks entremig dels temes, i
el 1er track, el meravellós “Looking for Someone”, té aquestes vicissituds, les
d’iniciar-lo dolçament per després encetar diversos canvis tot i acompanyant
aquesta preciosa melodia també canviant amb en Roger a càrrec de flauta i saxo soprano. També és així de canvis el
darrer track “The Chamber of 32 doors” cantat pel Xavier Casellas i amb en Roger
al saxo alto. Més encara és el magnífic “The Cinema Show” a quartet amb Jaume, Dick, Ramón i Roger aquest al saxo alto, on durant
quasi la meitat del tema gaudim d’una balada meravellosa, reconvertint-se en
quelcom més, la qual cosa ja sabeu els que heu escoltat el mític grup anglès.
El tempo viu arribarà fins quasi el final, on el piano dolçament l’acabarà. El
3er track “Get ‘em out by Friday” l’inicien a tempo déu n’hi do de lo viu, i
tot i tenir un break entremig on la flauta d’en Roger ens acarona, ben aviat seguirà l’energia inicial amb ell
mateix al saxo alto. Els canvis se succeiran entremig i fins el solo del Ramón, a partir del qual el finiran
dolçament. I ja per acabar el tema vital 7è track “Counting Out Time” cantat
pel Xavi Casellas ens mantindrà
rítmicament durant tot el positiu tema. En Roger
hi participa a saxo alto en un solo magistral. Amb el tema cantat de nou
arriben al final d’aquest magnífic tema.
I com sempre dir-vos
que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc d’aquesta editorial
també de casa nostra, Discmedi Records:
i escoltem ja la
música de Genesis de la mà de Jaume Vilaseca Trio, Mar i Roger amb la
preciosa balada a mig tempo anomenada....
5.- Cuckoo Cocoon (Genesis) 4m51s
De fet, la major part
de temes d’aquest projecte, com aquest preciós “Cuckoo Cocoon” formen part del
magnífic doble LP “The Lamb Lies Down on Broadway”, disc del 1974, darrer crec
de l’etapa Gabriel, essent el que
hem escoltat el 4track de la cara A del primer dels dos LPs. Tema curtet d’un
parell de minuts en l’original cantat per Peter
Gabriel, i que els nostres herois han sabut ampliar adequadament amb les
aportacions solistes posteriors a la presentació del tema sencer. El tempo és
el mateix de l’original, i la veu de Mar
enalteix la cançó amb la seva dolça i personal veu. Així mateix la flauta d’en Roger segueix fil per randa la
interpretada en el tema original. El nostre estimat amic i líder Jaume Vilaseca ha encetat els solos
seguint-lo Mar Vilaseca amb una molt
bona improvisació en Scat arribant així quasi al final, retrobant el motiu
principal del tema i acabant-lo delicadament.
I aprofito per
recordar-vos que estem en ple Voll-Damm
Barcelona Jazz Festival 2019 i que per tant us recomano anar a veure els
concerts que pugueu, així és que us posaré l’enllaç de la seva pàgina web al
blog del programa. https://www.jazz.barcelona/ca/proxims-concerts/Ndeb=0. I si
decidiu anar a veure i escoltar el projecte Jazznesis III sapigueu que ens hi trobareu.
I ara us proposo
escoltar una de les cançons de les quals guardo més i millors records, i que
crec recordar cantava des del principi fins el final, tot i acompanyant a Peter Gabriel en el seu, de tots ells, “Trespass”, i no és sinò..
1.- Looking for Someone (Genesis) 7m43s
Doncs aquest preciós
“Looking For Someone” és del seu segon disc “Trespass” del 1970, tema cantat pe Gabriel en l’original i que els nostres herois han fet instrumental
compartint la melodia entre el contrabaix d’en Dick i el piano d’en Jaume.
Ben bé n’han fet una recreació seguint quasi fil per randa el tema original, si
n’exceptuem el tros del solo del líder, és clar, barrejat aquest amb la
melodia. Jaume ens ha fet una
preciosa interpretació al piano seguint el tarannà melancòlic de la cançó
original, trobant noves i precioses melodies, tot això fins arribar el canvi
rítmic que aquí també succeeix. La potència no és la mateixa per manca de la
guitarra de Anthony Phillips i aquí els
sons de la flauta de Mir i el piano
del Jaume segueixen el tarannà d’aquesta
més càlida sonoritat. De fet, crec que la seva versió segueix quasi fil per
randa la del tema original, amb tots els seus canvis rítmics, melòdics i
harmònics, i és que sinó no seria el “Looking For Someone”. El tema va seguint
la seva original evolució amb flauta inclosa, la d’en Roger el qual s’esplaia després en el seu magnífic solo a saxo
soprano. I és que ha estat una gran idea la d’afegir a aquest jove músic Roger Mir, com també les veus de Mar Vilaseca i Xavi Casellas, absents tots tres en els dos projectes anteriors,
fets en format de trio base. I després del gran solo d’en Roger a tempo viu, el dels canvis rítmics anteriors, ens hem trobat
amb el final, majestuós, com el de l’original.
I deixeu-me que us
digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure
l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més
relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi
trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en
tot lo de Fresh Sound Records,
editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel
teu suport tots aquests anys.
Recordar-vos que
entreu al web de masimas on podreu
veure’n tota la seva programació dedicada al Jazz però també a diversos estils
com són el Blues, el Funk i demés variants. Val la pena que us deixeu caure per
la Plaça Reial per anar al Jamboree. Els dilluns amb una magnífica
Jam Session.
I seguim ara amb el
magnífic tema en format quartet de trio base i vents...
3.- Get ‘em out by
Friday (Genesis) 8m27s
Doncs aquest és un
dels temes del seu “Foxtrot” del
1972, quart àlbum de Genesis, amb
lletra de Peter Gabriel i segons
sembla dir, ja criticaven el capitalisme neoliberal i les privatitzacions de
serveis públics i socials. Magnífic aquest disc, on en la seva cara B hi ha una
magnífica suite de més de 25 minuts titulada “Supper’s Ready”. La durada de la
versió que han fet els nostres herois és quasi la mateixa que en l’original, la
qual cosa ens confirma una vegada més el gran respecte que els hi professen. De
fet han tornat a desenvolupar el tema original en la seva original versió a més
a més de les seves aportacions solistes. Aquí tornem a tenir a Roger Mir amb la seva càlida flauta, a
l’inici doblant-se harmònicament, i després fent la melodia i donant suport a
la preciosa i curta improvisació de Jaume
al piano. El mateix Roger ha
desenvolupat la seva increïble també ara al saxo alto i ja amb el canvi de
tempo adequat. Els canvis se succeeixen, segons els de l’original, trobant-nos
amb moments delicats, els del solo d’en Dick
Them al contrabaix. El final, marcat pel tempo viu, és l’adequat per a la
participació solista de Ramón Díaz a
la bateria, acabant el tema delicadament, amb sons de flauta, saxo alto, piano
i demés.
Recordeu que podeu
trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es allà tindreu la possibilitat d’adquirir els
discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta
abraçada.
Un altre lloc
emblemàtic és el 23 Robadors espai
on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes
que s’hi han parit i que així seguirà sent. Cada dia teniu Jazz i fins i tot
les sessions de Lliure improvisació
dels primers dijous de cada mes. Els dimarts primer concert de Jazz i després
Flamenc. Els dimecres, concert primer i després Jam Session amb Miguel Pinxo Villar, Juan Pablo Balcázar i
Carlos Falanga.
I encara seguirem amb
un altre tema d’aquest magnífic projecte..
7.- Counting Out Time (Genesis) 3m58s
Doncs aquest tema és
un dels que han extret del “The Lamb Lies Down On Broadway”. Doncs aquí hem
pogut escoltar la veu d’un dels millors cantants masculins de casa nostra, en Xavi Casellas, al qual vam tenir el
goig d’escoltar en un concert al Molí
dels Frares i del qual us n’he posat el seu darrer treball discogràfic “In
a Sentimental Move” en un programa anterior d’aquesta temporada. I és que la
perfecta entonació sempre d’aquest músic i cantant és una demostració palpable
de la seva tècnica. Després de presentar el tema sencer, ha estat en Roger qui ha fet una gran improvisació
en clau jazzísitca, com han estat totes les improvisacions d’aquest jove músic,
com han estat les improvisacions de tots ells, mestres tots en això
d’interpretar Jazz. Després de la improvisació d’en Roger, Xavi ha recuperat
la melodia del tema cantant-lo fins arribar al final, en una altra magnífica
interpretació de tots plegats en aquest homenatge a Genesis, etapa Gabriel.
I extret directament
de la pàgina web de l’editorial podem llegir això...
Fi de la trilogia
dedicada a la música de Genesis,
arranjada pel pianista Jaume Vilaseca i
interpretada pel seu trio y alguns col·laboradors de l’escena jazzística
catalana. Es completa així un projecte que va començar al 2008 (“Jazznesis”) ,
continuà al 2015 (“Jazznesis II” ) i culmina amb un tercer volum que manté el
compromís i la intensitat dels anteriors. El set list, es basa de nou en
composicions de “l’època Gabriel”,
la més arriscada i creativa de la banda britànica, la que va de “Trespass” (1970) a “The Lamb lies down on Broadway”(1974),
i el concepte , torna sobre la idea de que qualsevol repertori és vàlid per la improvisació
i que un músic de jazz pot trobar l’espurna de la seva inspiració en un
repertori més o menys insòlit. La forta implicació en els arranjaments, una
interpretació acústica i purament jazzística i la recuperació d’algunes joies
encara no reinterpretades com “The Cinema Show” fan de “Jazznesis III” un epíleg en forma d’homenatge respectuós i alhora
intrèpid de l’obra genesiana.
I ja per acabar i
sense fer comentaris sobre el tema, i com a regal i cirereta que enalteix el
pastís, us proposo escoltar l’impressionant tema...
4.- The Cinema Show (Genesis) 10m25s
Doncs aquest és un
tema que Genesis van fer el 1973 en
el seu “Selling England by the Pound”,
on el títol ens torna a parlar de com van començar les privatitzacions. Poques paraules puc dir-vos o tantes serien
que val més deixar-ho així, sense comentaris, que ja n’he fet prous, i només
reafirmar el meu suport a aquest projecte “Jazznesis
III” amb Jaume Vilaseca, Dick Them, Ramón Díaz, Mar Vilaseca, Roger Mir i
Xavier Casellas i que aneu el proper dimarts 3 de desembre a Luz de Gas a veure’ls, ells encabits en
el Voll-Damm Barcelona Jazz Festival
2019.
I darrerament amb els
amics de Youkali Music i
concretament amb el seu director Thomas
Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar alguns dels
projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n
tot el seu catàleg.
I en dimarts podeu anar a diversos espais on s’hi fan Jam
Session com La Farola del barri de la Ribera on també hi ha el Guzzo, restaurant magnífic on també
s’hi fan concerts i Jam Sessions.
I ja deixem aquest
projecte sí, i ara és un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente
............................
Gràcies Carme per sempre situar-nos en les
músiques del programa.
Un altre espai on
anar és al Big Bang del carrer Botella, al Raval. Cada cap de setmana s’hi fan unes Jam Sessions magnífiques.
Els divendres hi trobareu a Luca
Tondena, Jim Monneau i Ramiro Rosa i els dissabtes a Samuel Marth al capdavant d’una formació Dixieland. I els dilluns
també podeu anar al Jazzman on hi
sol haver el gran Pere Ferré Trio.
Els dijous també s’hi fan concerts.
I nosaltres acabarem
el programa amb les músiques de tarannà clàssic imbuïdes de Jazz, les del saxo
alto belga en el seu projecte dedicat a les “canyes”...
“WOODS”
Julien
Hucq
Disc
autoeditat i autoproduït
Enregistrat
per Frederic Commault, el 22 d’octubre de 2017 als Studios de la Seine, Paris.
Mesclat
i masteritzat per Emmanuel Payet.
Assistència
tècnica de Adrien Libmann.
Julien
Hucq, saxo alto
Maxime
Hoarau, vibràfon
Philippe
Aerts, contrabaix
Arnaud
Biscay, bateria
I les “canyes” i
“metalls” de....
Artem
Naumenko, flauta
Ariane
Bacquet, oboè
Bogdan
Sydorenko, clarinet
Armand
Dubois, trompa
Blandine
Delangle, fagot
Totes les
composicions són de Julien Hucq.
Doncs aquest és un
projecte d’uns 35 minuts i nou temes, no massa llarg, la qual cosa ens indica
que hi deu haver alguns temes força curtets; anem a repassar-lo. Doncs sí, ens
trobem amb tres temes interpretats exclusivament per la secció de vents, canys
i metalls, i tots ells menors al minut. Aquests són “Coffin”, “Cradle” i
“Forest Walk”. De la resta de temes, hi ha els que tenen relació amb el títol
del disc “Woods”, essent-ne el més delicat l’anomenat “Wood Stove”. El primer
track “Wood Fire” és una altra balada de més de 8 minuts on hi intervenen
alguns dels músics de la secció de vents, alhora que el quartet base. En el 3er
track “Roots” hi intervenen també en la primera part del tema de caire clàssic,
per després en les improvisacions, deixar pas al quartet base i primer amb el
vibràfon. El 5è track “Wooden Shack” té un ritme beat marcat pel baterista, tot
i que no massa viu de tempo, amb tots plegats també. Amb el 8è track “The Young
Man” ens trobem amb un tema totalment Jazzy a quartet, tema farcit de swing a
tempo mig. I el tema més viu és el del 9è track “Hawthorn”, on la base del
quartet té la màxima preponderància, tot i que també recolzada per alguns dels
vents acompanyants. Doncs després d’aquest “Woods”,
en Julien Hucq n’ha fet dos mes, o
sigui que us convido a investigar i adquirir els seus magnífics treballs.
I com sempre dir-vos
que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web d’aquest magnífic músic: http://julienhucq.net/albums/
Doncs per començar la
música de Julien Hucq us proposo
escoltar el preciós i primer track del disc, l’anomenat.....
1.- Wood Fire (J. Hucq) 8m10s
Doncs ja veieu que
ens hem endinsat en un altre món, el del món clàssic per instruments i
harmonies, envoltat tot plegat per les improvisacions jazzístiques dels
solistes. L’inici ha estat clàssic i delicat, com ha estat tot el tema per
tempo suau. La melodia ens captiva ben aviat, per repetitiva en aquests inicis,
per després iniciar el líder la seva reeixida improvisació. I és que a aquest
músic belga el vam veure al Nota 79
en dues ocasions, i d’això deu fer un parell d’anys. En la segona ocasió, vam
adquirir dos dels seus discos, un dels quals ja va sonar en aquest programa la
temporada passada, crec. Aquest, envoltat del tarannà clàssic l’he tingut al
calaix de Jazzstre, tot i recordant a l’amic Jordi Hatero i el seu programa de ràdio homònim, fins avui, que ha
sonat molt ben acompanyat pel “Jazznesis
III”. I ja heu escoltat que en Julien
Hucq és un molt bon solista i improvisador al saxo alto, però també heu
pogut escoltar les improvisacions de Armand
Dubois, trompa i de Maxime Hoarau,
vibràfon, magnífiques també, jazzístiques, per descomptat ambdues. I
després de totes tres improvisacions, el líder hi ha tornat amb el motiu
principal, afegint-s’hi tots plegats, fent la melodia i acabant-lo dolçament, a
notar, els sons clàssics de fagot i oboè, que es perceben clarament.
També tenim una bona
col·laboració amb l’editorial basca Errabal
Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que
els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaça a la seva
pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
I cada dia podeu anar
a la Cocteleria Campari Milano on
s’hi fan concerts de jazz i demés meravelles, a diari. I també al Sinestesia que hi ha prop de la plaça
del Centre a Sants, on cada dia s’hi fan concerts. I també podeu anar al JazzSi Taller de Músics del passatge Requesens, on hi teniu Jazz els dilluns
i els dimecres, aquest darrer amb Jam Session. I també en dilluns i dimecres
podeu anar a Casa Fígari a Gràcia on en aquests dies s’hi fant
concerts primer i després jam session.
Seguim
ara amb el cinquè track, amb un ritme beat força delicat, anomenat...
5.- Wooden Shack (J. Hucq) 3m19s
Doncs amb aquest
tema, tot i seguir la sonoritat del món clàssic per reconèixer els instruments
que ens acompanyen, hem notat clarament el ritme beat del baterista, marcat,
tot i que amb no massa intensitat i sí clarament com a acompanyant. La melodia
inicial ens ha tornat a captivar, igualment que la composició, des del punt de
vista harmònic. Qui primer ha fet els solos ha estat el contrabaixista Philippe Aerts fent-ne un de força
reeixit. Hoarau, al vibràfon ha
estat també pulcre i diàfan, alhora que també el líder al saxo alto, un gran
solista en Julien Hucq que espero us
agradi tan com a mi. Trobo que te una gran solidesa com a instrumentista,
alhora que també m’agraden les seves composicions, les d’aquest àlbum dedicades
al món clàssic i a les “fustes” i “metalls”, instruments que trobarem en un una
orquestra clàssica i no tan en l’entorn del Jazz. Després d’ell, han retrobat
de nou la melodia principal, per així acabar-lo delicadament.
I sapiguem qui és en Julien Hucq...
Nascut a Bèlgica, el saxofonista Julien Hucq és intèrpret, compositor,
arranjador, director d'orquestra i artista de gravació que viu a la ciutat de Nova York des de 2012. La passió de Julien per la música es va desenvolupar
ben aviat quan va començar a actuar amb el seu germà petit, Thomas. Va prosseguir els seus estudis
de música a institucions d'elit, havent-se graduat amb un Màster en Arts de l'Escola
de Música Aaron Copland, Queens College, City University of New York el
2013, on va estudiar amb els professors Antonio
Hart i Michael Mossman. Va rebre el seu títol de Batxiller en Arts del Departament de Jazz de l'Conservatori de
Lausanne, a Suïssa, a saxòfon alt i composició, i el seu Diploma d'Estudis Musicals de el
Departament de Jazz de Conservatori Nacional de la Regió de París, CNR, França,
en saxofon alt.
Si voleu escoltar
jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens d’aquesta editorial
dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui
m’envia des de Nova York les seves
novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una
abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
I per descomptat que
podeu anar als concerts que fem cada mes al Jazz Club La Vicentina, i de manera excepcional, serà el dissabte
14 de desembre a les 19h i també al Molí
dels Frares, amb un quartet que ens ve de Màlaga liderat per Javier
Navas. Ens presentaran el seu disc “Fresh
Start” on tindrem al líder al vibràfon, al Juan Galiardo, piano; Bori Albero, contrabaix i Dani Domínguez, bateria.
Entrada gratuïta en un esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament de SVdH.
I encara més música
d’aquest jove i talentós intèrpret anomenat Julien Hucq amb el tema...
8.- The Young Man (J. Hucq) 6m42s
I doncs ja heu pogut
constatar que aquest tema s’ha allunyat dels de la resta, més clàssics de
melodies, essent aquest un magnífic tema encabit en el Cool Jazz, i amb un
swing magnífic. Un tema fet a quartet base de Jazz amb una grandíssima
improvisació del líder i saxo alto, Julien
Hucq. Un llarg i gran solo d’aquest músic que viu i treballa a Nova York i que ja ens ha visitat en un
parell d’ocasions i sempre al local del carrer Vallirana, el Nota 79. Hoarau ha reeixit de nou amb la seva
impro al vibràfon, perfectament acompanyat pel “walking” del contrabaixista Aerts, qui posteriorment ha
desenvolupat el seu magnífic solo. Després han encetat els “vuits” amb el
baterista, saxo alto i vibràfon, per recuperar de nou la melodia inicial a
càrrec del líder Julien Hucq i així
apropar-nos al final del tema, d’aquest magnífic i swingat “The Young Man”.
I no us oblideu de la
Nova Jazz Cava on a partir dels
dijous, amb la Jam Session, s’hi fan concerts cada cap de setmana amb els
diumenges oferint l’espai per a projectes mes populars. I també en dijous, però
el segon i quart de cada mes, podeu anar al Falstaff de Gràcia, on
s’hi fan unes magnífiques Jam Sessions amb Fran
Suárez, Carlos Enrique i Albert Whiles.
I ara sí que acabarem
el seu projecte i programa, i ho farem amb el tema anomenat..
9.- Hawthorn (J. Hucq) 3m51s
Doncs ja veieu de
quina manera hem acabat el projecte i programa d’avui, a tot tempo força viu,
tot i que la melodia hagi estat de notes llargues amb la calidesa adequada, la
del saxo alto del líder. Un tema relativament curtet que el quartet més la
trompa, crec, ha interpretat magistralment. I és que sense adonar-nos-en, Julien ens ha situat a la seva
improvisació, magnífica, després d’haver iniciat la melodia. I ha continuat
captivant-nos tot i improvisant, per després recuperar la melodia del tema i
acabar-lo dolçament. Un gran tema també que ens ha anat força bé com a cloenda
de projecte i programa.
I recordeu que avui
hem escoltat a Jaume Vilaseca Trio i
el seu “Jazznesis III”, amb la
música de Genesis en clau de Jazz,
amb tres acompanyants de luxe, i que hem acabat de la manera que ho hem fet, en
clau de música clàssica, també per instruments utilitzats, passada pel sedàs
del Jazz, amb el “Woods” de Julien Hucq i havent escoltat un micro
conte de Carme de la Fuente.
Doncs res, que us
recordo que aneu a veure jazz en directe
a llocs com Jazz Club La Vicentina, La
Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, New Fizz, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan,
Sinestesia, Big Bang, El Makinavaja, La Farola, el Maki, etc, etc, i que
mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els
programes de Jazz Club de Nit.
Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves
músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us
desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i
Mallol.
Molt bona nit a
tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit
aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un
programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic
Cifu. A ell li dediquem el programa
avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest
programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials.
Doncs ja hi tornem
amb un programa dedicat a líders pianistes, amb dos projectes diferents on
prima la qualitat i la creació en tots dos. El programa el podríem titular “Dos
diferents Tres”, Trios, vaja, i en anglès, “Two different Three”, o dues
maneres diferents de fer música en format trio. Us proposo escoltar el darrer
treball de Jose Carra, “Diario de Vuelo”
editat per Taghrid Records i per
acabar el programa, el primer treball de l’Álvaro
Torres Trio anomenat “Specious Present” editat per FSNT-1000. I aquesta setmana amb un micro
conte de Teresa Tuset.
I resulta que el
proper concert que farem al Molí dels
Frares serà el proper divendres 22 de novembre, on l’Álvaro Torres ens presentarà el seu treball, “Specious Present” on tindrem a l’Álvaro Torres, piano; Masa Kamaguchi, contrabaix i l’Ivo Sans, bateria.
Entrada gratuïta en un esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament de SVdH.
Doncs deixarem pel
final el projecte de l’Álvaro Torres
i així és que començarem el programa amb el disc de Jose Carra, pianista malagueny que vam tenir al Jazz Club La Vicentina tot i formant
part del projecte de l’Ernesto Aurignac....
“DIARIO
DE VUELO”
Jose
Carra
Editat
per Tahgrib Records
Produït
per Jose Carra
Jose
Carra, piano, Fender Rhodes, Wurlitzer, Celesta i sintetitzador
Bori
Albero, contrabaix
Dani
Domínguez, bateria
Aquest és un projecte
personal on el compositor ha volgut fer una passa endavant vers els seus
anteriors projectes. Per això ha donat cabuda a sistemes electrònics diversos,
i sobretot en els directes, a sistemes informàtics i sons i veus prèviament
gravades. El seu món musical és ampli on el Jazz hi respira per improvisacions
i estructures similars, però també hi conviuen d’altres estils com el del món
clàssic. Els tempos són així també diversos, havent-hi balades i temes a tempo
mig, tot i que no arriben als més vitals i vius, als més veloços, amb 12 temes
propis i quasi una hora i deu minuts de música.
El tema més profund
per emocions és el 5è track “Charlie”, on els acords del pianista acompanyen
una melodia lenta i majestuosa a càrrec de Bori
Albero al contrabaix, això en els inicis, que després desenvoluparan. El
10è track “Domingo” és també d’una profunditat i emocions a flor de pell. Les
notes soltes del piano i contrabaix deixaran pas quasi al fina a la veu d’una
noia recitant un poema amb el so del mar de fons. El 1er track “97%” l’inicien
molt lentament amb uns acords a mode de
campanades profundes per després començar arpegis i notes al piano i
contrabaix, les d’una melodia dolça que ens acarona. Amb les veus d’unes nenes
i nens jugant, que semblen ser les d’ell mateix, les d’un cinta enregistrada de
quan era petit, deixen pas al delicat piano sol en el 8è track “Tardes para
jugar”. També amb tempo suau és el tema darrer, 12è track “Resurrección” sembla
ser una juguesca car dels 9m26s que dura, n’hi ha uns quants amb un silenci
total. Però és que la primera part sonora està enregistrada amb un so com si
s’hagués fet a casa, amb un so proper al mortuori, per després del llarg
silenci, tornar a sonar la música, brillant, a mode de resurrecció, i vitalitat
rítmica amb veus enregistrades que semblen venir de la ultratomba. Final
brillant d’un projecte que busca i troba en els efectes diversos una bona
companyia per encarrilar tota la creativitat de Jose Carra. I amb tempo similar, i quasi que harmonies, tenim el
4rt track “Animal de Dios”, on semblen seguir les estructures del
“Resurrección” amb la veu d’una noia llegint el seu text relacionat amb les
seves pors a volar. La veu, el seu text, és el més important en aquest tema, on
la música només l’acompanya. Amb el 6è track “2008”, inicien una cançó amb
acords al piano i amb l’arc del contrabaix, amb melodies melancòliques, les que
imperen en aquest projecte de records d’imatges i sons del seu passat, però
també la de les pors, les seves a volar. Amb “Nocturna”, 11è track, Carra enceta el tema amb la dolça
vitalitat de les notes fresques i nítides al piano, per després esdevenir
quelcom més potent rítmicament parlant. I tot i començar a piano sol, el 2n
track “Alba”, estarà marcat posteriorment pel ritme quasi beat del baterista Domínguez. El break protagonitzat per Bori
en el seu solo, serà un miratge, car, desenvoluparan el tema seguint un
tarannà més vital. Amb el 3er track “Latido de papel”, el líder enceta el tema
amb una descàrrega suau d’arpegis a dues mans, tot i que la melodia a notes
soltes la fa el contrabaixista. El tema seguirà per camins moderns per estris
electrònics, amb tempo viu, i tot i haver-hi moments per a la calma, esdevindrà
quelcom més de potent. Tot i això, els canvis no pararan de succeir-se. El 9è
track “Niño Arbol” l’inicia el líder a piano sol, amb notes permanents les de
la mà esquerra i melodia conjunta amb el contrabaix. També hi haurà un canvi
rítmic, melòdic i inclusió d’efectes que ens el farà mereixedor dels nostres
elogis. I finalment, el 7è track l’inicien també amb melodies a càrrec de piano
i contrabaix, amb notes soltes, i seguirà el camí dels anteriors amb la
inclusió potent del baterista, baixista i pianista. Esdevindrà un tema carregat
també de canvis harmònics i rítmics alhora que també amb improvisacions, les
que fan tots ells al llarg d’aquest projecte que vam poder veure a la Sala Artte no fa massa dies.
I com sempre dir-vos
que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web d’aquest disc de Jose Carra Trio: https://josecarra.com/inicio/
I després d’aquesta
llarga presentació, us proposo escoltar el darrer track “Resurreción” tot i
havent-lo modificat una mica, traient-li el llarg silenci d’entremig i
escurçant la primera part per així adequar-lo al programa, o sigui que ara es
diu....
12.- Resurrecció (Jose Carra) 3m36s
Doncs ja heu pogut
escoltar aquesta meravella de composició farcida de melancolia inicial amb els
sons guturals del seu piano, amb un enregistrament probablement casolà, per
després d’un molt curtet silenci, esdevenir una joia de música, brillant,
positiva, vital, la de les resurreccions, la dels nois i noies als quals criden
i dels quals n’esperen resposta, la de la vida. En aquesta segona part, Jose Carra desenvolupa el tema, amb
melodies i improvisacions, alhora que amb la inclusió del sintetitzador, tot i
embolcallant-nos en una determinada atmosfera fins arribar al final sobtat.
El trio de Jose Carra és un joc de personalitats
musicals. Carra és sobretot un
compositor, i sobre la seva arquitectura musical és capaç d'obrir-se a un món
extremadament ric en el qual tenen cabuda la música clàssica, el jazz, el rock
o l'electrònica. Gràcies a la improvisació i a una base tremendament enèrgica
formada per Bori Albero al
contrabaix (Chano Domínguez, Lee Konitz)
i Dani Domínguez a la bateria (Llibert Fortuny, Jorge Pardo, Perico
Sambeat, KASE-O, La Mala Rodríguez) cada concert del trio és una
experiència, un viatge a través de la complexa personalitat musical de Carra.
Un altre lloc
emblemàtic és el 23 Robadors espai
on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes
que s’hi han parit i que així seguirà sent. Cada dia teniu Jazz i fins i tot
les sessions de Lliure improvisació
dels primers dijous de cada mes. Els dimarts primer concert de Jazz i després
Flamenc. Els dimecres, concert primer i després Jam Session amb Miguel Pinxo Villar, Juan Pablo Balcázar i
Carlos Falanga.
Seguim però dir vos
què si entreu al web de Temps Record:
https://tempsrecord.cat hi trobareu
tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa
nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i
evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió.
I nosaltres seguim
amb aquesta preciosa música de Jose
Carra i ho farem amb el tema....
11.- Nocturna (Jose Carra) 4m38s
I de quina manera més
delicada ha començat aquest “Nocturna”, a piano sol, per després seguir amb la
melodia a piano i contrabaix. Ben aviat el tempo ha esdevingut més viu i ben
marcat el seu ritme pel bateria Dani
Domínguez alhora que per contrabaix i melodia i acords pel líder. Bori Albero ens ha fet una demostració
solista, acústica, amb tota la sonoritat que ell aconsegueix polsant les cordes
de la seva “berra”, nestre en Bori
pels qui no el conegueu. Un break que ben aviat deixarà pas a la improvisació
del líder, pianista i compositor, amb tota la dinàmica i brillantor similar a
la del final del tema “Resurrección”. Uns canvis harmònics al final ens el fan
apreciar, valorar encara més on aconsegueixen enlairar-nos gràcilment.
Recordar-vos que
entreu al web de masimas on podreu
veure’n tota la seva programació dedicada al Jazz però també a diversos estils
com són el Blues, el Funk i demés variants. Val la pena que us deixeu caure per
la Plaça Reial per anar al Jamboree. Els dilluns amb una magnífica
Jam Session.
Recordeu que podeu
trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es allà tindreu la possibilitat d’adquirir els
discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta
abraçada.
I encara escoltarem
un altre tema d’aquest projecte del pianista malagueny, anomenat...
3.- Latido de papel (Jose Carra) 7m45s
Doncs ens tornem a
trobar amb un tema on el final és el desenvolupament rítmic i vital de tempo
d’un inici força delicat. Als arpegis del piano s’hi han afegit les notes
soltes del contrabaixista. Aquest “Latido de papel”, ens mostra de nou a un
inquiet i creatiu compositor el qual aprofita tots els mitjans per aconseguir
els seus propòsits, i així és que després d’aquesta introducció al tema, han
aparegut sons sintetitzats. Posteriorment, l’aspecte rítmic ha esdevingut
potent i ben marcat per tots tres, per esdevenir de nou una meravella sonora
càlida i delicada amb la impro del pianista. Uns preciosos moments per a la
calma i gaudi de l’escolta, la d’aquest magnífic pianista i compositor. Després
d’un altre delicat impàs tot i recordant-nos els rellotges despertadors amb
música de campanetes i sons cristal·lins, el tema ha tornat a potenciar
l’energia provinent del sintetitzador amb el recolzament de tota la base
rítmica. La seqüència repetitiva dels acords del piano, les notes del
contrabaix i l’energia rítmica del baterista, han acabat de nou amb els arpegis
cristal·lins del pianista, acabant el tema delicadament.
I en dimarts podeu anar a diversos espais on s’hi fan Jam
Session com La Farola del barri de la Ribera on també hi ha el Guzzo, restaurant magnífic on també
s’hi fan concerts i Jam Sessions. I cada dia podeu anar a la Cocteleria Campari Milano on s’hi fan
concerts de jazz i demés meravelles, a diari. I també al Sinestesia que hi ha prop de la plaça del Centre a Sants, on cada
dia s’hi fan concerts.
També tenim una bona
col·laboració amb l’editorial basca Errabal
Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que
els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaça a la seva
pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
I acabarem el seu
projecte amb el tema anomenat..
7.- Aurora (Jose Carra) 6m15s
Doncs amb aquest
magnífic tema hem acabat el curtet repàs a aquest projecte de 12 temes diversos
de tempos, ritmes i melodies, tot i seguir un fil conductor que ens apropa a la
figura del líder Jose Carra. Gaudeix
ell d’intercalar sempre els moments plàcids de calma i relaxació en cadascun
dels temes, com ha fet també en aquest. Alhora insereix canvis harmònics també
en aquest i ja quasi al final, deixant un espai al baterista Domínguez per a desenvolupar les seves
arts que en són moltes i conegudes de molts de nosaltres. I és que en Dani havia format part del Llibert Fortuny Electric Trio. Els
inicis són delicats però duren un sospir, i ben aviat la potència rítmica de
contrabaix i bateria donen el suport adequat al líder per tocar les seves
soltes notes a mode de melodia trencada. El canvi harmònic ha esdevingut també,
repetitiu, per després iniciar ja les improvisacions, i primer les del pianista
Carra, tot i mostrant-nos una
magnífica tècnica i pulsió rítmica alhora que creativitat. El moment plàcid de
calma és el del Bori Albero en la
seva curta però intensa improvisació, moment a partir del qual succeeix el
comentat abans del solo del baterista Domínguez,
a partir del qual tornen a la melodia principal deixant el tema penjat, en
suspensió, magnífica manera d’acabar el projecte de Jose Carra.
i després d’aquest
magnífic projecte sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Teresa Tuset..
.................
Gràcies Teresa per sempre fer-ho amb aquesta
frescor, vitalitat i energia.
I deixeu-me que us
digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure
l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més
relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi
trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en
tot lo de Fresh Sound Records,
editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel
teu suport tots aquests anys.
I ja per acabar el
programa us proposo escoltar el projecte d’aquest jove pianista que tindrem el
divendres vinent a Sant Vicenç dels
Horts.
“SPECIOUS
PRESENT”
Álvaro
Torres Trio
Editat
per Fresh Sound New Talent (sèrie 1000) FSNT
1018
Enregistrat
per Jordi Vidal a l’Estudi Laietana, Barcelona 24 de maig de 2018
Mesclat
i masteritzat per Ferran Conangla
Produït
per Álvaro Torres
Productor
executiu: Jordi Pujol
Álvaro
Torres, piano
Eric
Surmenian, contrabaix
Ivo
Sans, bateria.
Tots els temes estan
compostos per Álvaro Torres, excepte
el # 2 de Carla Bley i el # 8 d'Eric Surmenian.
Doncs tenim entre
mans un disc de 9 temes i més de 40 minuts d’una música excepcional i d’una
gran creativitat. La diversitat rítmica hi és, per les quatre composicions que
té a tempo slow, però també la estilística, car el músic ha desenvolupat unes
composicions modernes de concepció, i fins i tot algunes relacionades en el més
Avant-Garde. Una preciosa composició
a piano sol és la del track 4rt anomenada “Transición”. Com també ho és la del
3er track anomenada “Abantos”, aquesta a trio, amb tot un reguitzell de
delicats arpegis. La del 6è track “2 & 3”, l’inicien a piano sol, per
després fer el contrabaix una introducció solista, també a tempo slow, però amb
una concepció més contemporània, de concepte. El 9è tema “Like Paul”, podria
estar dedicat a Paul Bley, i ens
recorda, només pel títol, el “Like Sonny” que va fer John Coltrane dedicat a Sonny
Rollins. També és una composició moderna on segueixen un determinat
tarannà, el d’improvisar tots tres ja quasi des dels inicis del tema, cosa que
fan en d’altres temes. I a partir d’aquí, els temes adquireixen una trempera
rítmica que ja no s’aturarà, i així és que el 8è track compost pel contrabaixista Eric Surmenian, “Catorze”, és el primer
que enceta el tempo viu tot i tenir un break entremig, el del solo cantat pel
mateix compositor, i també essent aquest un de composició contemporània. El 2n
track del disc, el tema de Carla Bley
“King Korn”, és igualment viu i amarat d’Avant-Garde amb una excelsa
interpretació, per repetitiva i demés, la del líder. El tema més llarg del disc
i 5è track “Cuartas” de més de 8 minuts, és una composició del líder plena de
creativitat Avant-Garde on els tres músics desenvolupen les seves habilitats
interpretatives en els seus diversos solos, on s’evidencia la consigna donada
pel líder, “sortiu a jugar i passeu-vos-ho bé”, que jo faré el mateix, Johan Cruiff díxit. I l’Álvaro ha tingut en compte allò de que
sempre hi hauria d’haver un Blues en un projecte, i per descomptat en un
concert, i aquest és el seu “Raval Blues”, 7è track dedicat suposo jo, a un
espai on s’hi feien concerts i Jam Sessions i on ens hi trobàvem sovint, i
aquest és La Sala Fènix del carrer
de la Riereta. Un Blues amarat també
de la més actual contemporaneïtat. I el tema més viu del projecte resulta ser
el 1er track, així com avisant de com aniran les coses, el “Hillcrest Club”, el
club dels de la cresta de l’ona, del turó, podria ser, on les maneres
Avant-Garde et posaran a prova quan l’escoltis a casa. Vitalitat rítmica
imparable la de tots plegats amb swing, Groove, els del “walking”, més aviat
“running” del contrabaixista i les magnífiques interpretacions de la resta de
companys.
I com sempre dir-vos
que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web d’aquest disc:
I comencem ja amb les
seves músiques i ho farem amb un dels temes delicats del projecte, anomenat....
9.- Like Paul (Álvaro Torres) 5m10s
Doncs ja heu
comprovat que hem fet un salt estilístic que espero podreu assolir. Aquesta és
una mostra de la modernitat que vindrà, endinsats ara en el Jazz més
avantguardista, essent aquest un tema a tempo relativament suau. Explica ell
que els temes tenien poques rigideses o que no en tenien cap, i només amb idees
ho van enregistrar tot. Es tractava de desenvolupar-los en el moment de
l’enregistrament, i així ho hem pogut constatar en aquest “Like Paul”, de Paul Bley, suposo. Aquest divendres
escoltarem aquest tema i tots els del projecte i gaudirem d’allò més amb la
mestria de les improvisacions del mestre japonès establert a casa nostra, Masa Kamaguchi, el magnífic
improvisador i baterista avesat ell a les mogudes més Avant-Garde com són les
d’aquest projecte, i parlem de l’Ivo
Sans, baterista que escoltarem la resta del programa, sense oblidar les
bones maneres com a improvisador les del líder del projecte, alhora que
magnífic compositor. Una joia de llibertat interpretativa, on els membres del
trio s’estan en una permanent improvisació col·lectiva, tal i com heu pogut
escoltar.
I l’Álvaro ens parla d’aquest concert “The
Specious Present” o “El present enganyós”.... que és un
terme filosòfic que ens convida a reflexionar sobre les nostres percepcions de
l'ara. Implica que vivim en un present il·lusori; el que creiem que és el
present és en realitat un passat molt recent. És en aquest espai marginal on la
nostra consciència se situa quan improvisem, prenent decisions en temps real
mentre percebem el passat més recent.
I seguim amb el tema
del contrabaixista Erci Surmenian
anomenat....
8.- Catorze (Eric Surmenian) 4m12s
Doncs en un tema d’un
contrabaixista hi ha d’haver un llarg solo d’aquest, per descomptat. Però el
que hem escoltat és, a més a més, la seva aportació com a cantant, tot i
afinant les notes que a temps real ha improvisat. I si un tema acaba diluint-se
en el no rés poc a poc, ens diu que aquest serà un tema que s’allargarà en un
directe, com és el cas d’aquest tema i que nosaltres podrem escoltar el proper
divendres al Molí dels Frares tot i
gaudint d’aquesta proposta tan trencadora, a les antípodes del swing manouche
del concert del mes passat, on també vam gaudir d’allò més amb el projecte d’en
Valentí Moya. Però el que ha
esdevingut abans de tot això, solo de contrabaixista i final aigualit, ha estat
magnífic també. Han iniciat el tema amb el walking del compositor tot i que
curtet, i la melodia o a-melodia del jove pianista i líder. El baterista ha
seguit aquest Groove al tempo imposat pel contrabaixista que ha seguit amb el
walking, tot i desenvolupant improvisacions diverses com les que han fet els
dos companys, pianista i baterista. Tema en l’ona Ornette Coleman per canvis i melodies, i per concepcions diverses.
Quan semblava que el tema s’acabava, ha estat quan el contrabaixista s’ha posat
a cantar i a fer el seu magnífic solo, i després, doncs ja ho he comentat.
Recordeu que si us
agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial
dirigida per l’amic El Pricto on hi
trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free
jazz, o quelcom inclassificable.
I no us oblideu de la
Nova Jazz Cava on a partir dels
dijous, amb la Jam Session, s’hi fan concerts cada cap de setmana amb els
diumenges oferint l’espai per a projectes mes populars. I també en dijous, però
el segon i quart de cada mes, podeu anar al Falstaff de Gràcia, on
s’hi fan unes magnífiques Jam Sessions amb Fran
Suárez, Carlos Enrique i Albert Whiles.
La música d'aquest
àlbum es construeix essencialment en aquests moments. Vaig escriure peces amb
un ampli espai per a la interpretació, per a la improvisació, amb la intenció
de descobrir-les durant la sessió de gravació. El resultat és 9 composicions
breus i diferents premisses a partir de les quals es construeix principalment
música improvisada, música que reflecteix la nostra relació i percepció del
present.
I encara seguim amb
més música, la d’aquest jove pianista i compositor, amb el tema de Carla Bley anomenat....
2.- King Korn (Carla Bley) 4m35s
Doncs d’aquest tema
el que va ser la seva parella i marit, d’aquí el cognom de Bley per a la Carla, ella
que de nom de soltera era Lovella May
Borg, en va enregistrar la seva
versió amb en Paul Bley Trio en el
seu “Piano Jazz Essentials”. Ella
mateixa el va enregistrar en viu amb l’Steve
Swallow en el disc “Are You There
Yet?”. Doncs els inicis els ha marcat la melodia curta i contemporània de
la magnífica compositora Carla Bley.
Ben aviat el jove pianista s’ha desfermat en la seva improvisació amb un moment
llarg i de reiteració sonora marcat per l’execució d’un parell de notes.
Després, el baterista a tota màquina, el contrabaixista a tot “walking” i el
líder desenvolupant la seva reeixida improvisació. Tot això barrejat amb les
del baterista que n’ha fet un parell, l’una més curta que l’altra. I així han
anat tirant fins al final, moment de retrobament amb la curta melodia del tema
“King Korn” de la senyora Carla Bley.
I jo és que me l’estimo molt a aquesta magnífica artista, i d’això en fa ja
alguns anys, des dels seus “Escalator
Over the Hill” amb Paul Haines col·laborant amb la Jazz Composer’s Orquestra també amb Mike Mantler.
Si voleu escoltar
jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens d’aquesta editorial
dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui
m’envia des de Nova York les seves
novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una
abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
I també podeu anar al
JazzSi Taller de Músics del passatge
Requesens, on hi teniu Jazz els
dilluns i els dimecres, aquest darrer amb Jam Session. I també en dilluns i
dimecres podeu anar a Casa Fígari a Gràcia on en aquests dies s’hi fant
concerts primer i després jam session.
I ara toca escoltar
el Blues del projecte, dedicat bàsicament al barri del Raval, car sapigueu que l’Álvaro
Torres va fer el seu Grau Superior al Conservatori
Superior del Liceu situat en ple barri del Raval. Tot i això, he dit abans que la Sala Fènix estaria també en les seves dedicatòries d’aquest blues..
7.- Raval Blues (Álvaro Torres) 4m14s
Doncs tot i ser
d’estructura un Blues, déu n’hi do de la seva modernitat. Segueix ben bé fil
per randa la dinàmica del projecte per concepció Avant-Garde la de la resta de
temes. Veiem a més a més que la tècnica interpretativa del jove pianista és
extraordinària. La seva velocitat d’execució és aclaparadora en aquest tema i
en els altres del projecte, alhora que la seva creativitat imbuïda de
contemporaneïtat i d’Avant-Garde. El tema comença amb la melodia del Blues i
ben aviat es llença a improvisar aixoplugat per contrabaix a tot walking i
baterista, l’Ivo Sans, el mateix que
podreu escoltar aquest divendres. Una llarguíssima improvisació del pianista
que ha durat quasi tot el tema, exceptuant-ne la intro melòdica inicial i el
final. Entremig però hem gaudit d’un moment de calma i relax però poc ha durat,
iniciant de nou la moguda rítmica amb la melodia del tema, acabant-lo
delicadament.
I darrerament amb els
amics de Youkali Music i
concretament amb el seu director Thomas
Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar alguns dels
projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n
tot el seu catàleg.
Un altre espai on
anar és al Big Bang del carrer Botella, al Raval. Cada cap de setmana s’hi fan unes Jam Sessions magnífiques.
Els divendres hi trobareu a Luca
Tondena, Jim Monneau i Ramiro Rosa i els dissabtes a Samuel Marth al capdavant d’una formació Dixieland. I els dilluns
també podeu anar al Jazzman on hi
sol haver el gran Pere Ferré Trio.
Els dijous també s’hi fan concerts.
I ja acabem aquest
projecte i programa i ho farem amb el tema més vital del projecte, el primer
track del disc anomenat....
1.- Hillcrest Club (Álvaro Torres) 4m06s
I ves per on que la
melodia curta i potent segueix l’estímul Avant-Garde de la resta de temes, però
és clar que l’ordre de reproducció del disc ens diu que aquest és el primer
track, i per tant ja situa ben situat a l’oient en la resta de temes que
acabarà escoltant. Tema potent de l’Álvaro
amb tota l’energia de la base rítmica, el “walking” del contrabaixista i tota
la mestria de l’Ivo Sans a la
bateria, que recordeu, serà ell mateix a qui tindrem als timbals. Masa Kamaguchi gaudirà d’allò més amb
totes aquestes composicions i més que ens farà gaudir a nosaltres per tan com
és ell un dels més alts exponents en això d’acaronar la “berra” com ell fa. El
Swing, el Groove potent hi és ja d’entrada, tot i escoltar a l’Ivo
en una constant voràgine improvisatòria durant tot el tema. De nou
reconèixer la mestria d’aquest jove pianista madrileny que va decidir venir a
estudiar entre nosaltres i fer el seu G.S. tot i estar-se ara mateix fent un
Màster a Copenhague, ciutat a partir
de la qual i més al nord, es fa el Jazz més avantguardista d’Europa. Paraula de Cèsar Joaniquet que hi viu i treballa des de fa uns quants anys. El
baterista ha desenvolupat un parell de curtets solos del tema sencer entremig
de les intervencions del jove pianista, i ja hem escoltat que l’Ivo tampoc és un baterista habitual, o
sigui habituat a matxucar el seu “Ride” amb un constant swing; és quelcom més.
El trio de l’Álvaro Torres és
quelcom més.
Doncs res, ja hem
acabat el programa d’avui dedicat a dos magnífics trios, cadascun d’ells amb un
projecte personal i diferent sota el braç, i ambdós d’una gran qualitat
compositiva i per descomptat interpretativa. I és que primer hem escoltat el
treball de Jose Carra, “Diario de Vuelo”
i acabem de fer-ho amb el del jove pianista Álvaro Torres Trio i els seus “Presents Ficticis”, o sigui “The Specious Present”, i aquesta
setmana amb un micro conte de Teresa
Tuset.
I dintre del marc del
Voll Damm Barcelona Jazz Festival 2019,
en Jaume Vilaseca Trio ens
presentarà el treball del qual ara us en posaré unes mostres. Això serà el
dimarts 3 de desembre a la Sala Luz de
Gas. Us recomano que mireu d’aconseguir les entrades que necessiteu, car,
aquest projecte que nosaltres hem tingut
la sort de veure, és realment impressionant.
Doncs res, que us
recordo que aneu a veure jazz en directe
a llocs com Jazz Club La Vicentina, La
Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Sala Artte, Casa Fígari,
Falstaff, Nova Jazz Cava, Campari
Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que
mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els
programes de Jazz Club de Nit.
I recordar-vos, no
me’n cansaré de fer-ho, que resulta que el proper concert que farem al Molí dels Frares serà aquest divendres
22 de novembre, on l’Álvaro Torres
ens presentarà el seu, “Specious
Present” del qual avui n’heu pogut escoltat una bona part, on tindrem a l’Álvaro Torres, piano; Masa Kamaguchi,
contrabaix i Ivo Sans, bateria. Entrada gratuïta en un esdeveniment
patrocinat per l’Ajuntament de SVdH.
Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves
músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us
desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i
Mallol.
Subscribe to:
Missatges (Atom)
