Programa 267: Susana Sheiman & Duccio Bertini B.B; Girona Jazz Projecte i Bruno Oro & Vicens Martín Dream Big Band, dimecres 21 de desembre de 2016
0 comentaris
Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio
Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el
Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui
que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i
Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb
les novetats dels nostres músics.
Doncs per aquesta setmana, ja encarant el Nadal, us proposo tres
projectes amb Big Band amb dos discos editats per Temps Record el primer dels quals el “Sinatra 100 anys” de la Bruno Oro & Vicens Martin Big Band
i el segon el de “A day in Barcelona” de Susana
Sheiman & Duccio Bertini Big Band.
El tercer projecte ens arriba des de Girona
amb els arranjaments en clau jazzística de la música de l’Adrià Puntí, en el disc “Puntí” de la Girona Jazz Project, disc de Produccionsfila6.
Abans però us vull recordar que aquest divendres 23 de desembre tenim el
Concert de Nadal a la Sala Xica de La Vicentina amb el projecte de Joan Vidal Sextet dedicat a l’obra de Richard Strauss “Així parlà
Zarathustra”. El disc que ens presenta Joan
Vidal es diu “Revisiting Zarathustra” i és música pròpia en clau de Jazz
sobre aquesta obra d’Strauss. Un
sextet extraordinari amb Martí Serra,
Santi de la Rubia, Adrià Plana, Marco Mezquida, Martín Léiton i Joan Vidal.
A les 22h a la Sala Xica carrer Rafael Casanova 45 de Sant Vicenç dels Horts.
Dir-vos també què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/
hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial
de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues,
Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que
agrair-li al Josep Roig el seu
suport i des d’aquí una forta abraçada.
Doncs comencem amb el projecte de Susana
Sheiman & Duccio Bertini Big Band anomenat...
“A DAY IN BARCELONA”
Duccio Bertini & Susana
Sheiman
Editat per Temps Record TR1604-GE16
Enregistrat per Ferran Conangla
i Roger Rodés el 24 i 25 de novembre de 2015 als Medusa Estudio, Barcelona.
Enregistraments addicionals per
Francesco Baldi, Pep Roig i Eric Roldan.
Masteritzat el 13 de mig de
2016 per Tommaso Bianchi al White Sound Mastering Studio de Florència, Itàlia.
Produït per Macnet & Duccio
Bertini per a Temps Record.
Productors executius Ángel
Cazorla, Duccio Bertini i Susana Sheiman.
Susana Sheiman, veu
Raül Reverter, saxo alto i
clarinet
Guim Garcia Balash, saxo alto i
flauta
Vicent Macián, saxo tenor
Gabriel Amargant, saxo tenor i
clarinet
Jaume Badrenas, saxo baríton i
clarinet baix
David Pastor, trompeta lead
Paul Evans, Leo Torres i Sergio
García, trompetes
Vicent Pérez, Tomeu Garsius i
Maria Astallé, trombons
Tom Warburton, contrabaix
Alex Conde, piano
Jean Pierre Derouard, bateria
Nan Mercader, percussions en 2,
4 i 8
Yeray Hernández, guitarra en 2,
4, 6, 7 i 8
Toni Solà, saxo tenor en 6
I les cordes de Pere Bardagí,
violí i viola
Manolo Martínez del Fresno,
cello en el tema 4
Comencem ja sense més dilació amb aquest també delicat projecte amb una
magnífica balada de Bill Carey i Carl Fisher anomenada...
6.- You’ve changed (B.
C. & C. F.) 6m41s
Aquesta és una preciosa cançó escrita per Bill Carey el 1941 i interpretada per innumerables cantants, Nat King Cole (1947), Billie Holiday en el
seu àlbum Lady in Satin (1958), Julie London (1959), Sarah Vaughan (1960), Ella
Fitzgerald (1966), Diana Ross, a la
pel·lícula Lady Sings the Blues (1972), etc,
etc, i també músics com el mateix Dexter Gordon en el seu àlbum Doin 'Allright (1961), David Sanborn (2010)
i un llarg etcètera, tot i no seu un dels més escoltats i coneguts estàndards,
ja veieu que l’ha interpretat quasi tothom.
El responsable de la direcció i arranjaments ens en fa una magnífica
versió ideal per la veu, negre, autèntica de la Susana. El solo del saxo tenor podria ben bé ser el de l’amic Vicent Maciàn, impressionant per la
seva cadenciosa vehemència. Tema en el més ultralent tempo més que el tema
cantat per Billie Holiday, a mode
d’enaltiment de les emocions.
Veiem què ens diuen des de Discópolis Jazz-Radio 3....
“Estava per veure si va ser
l'encert del principiant o si la proposta evolucionaria adequadament. I així ha
estat, ¡fantàstic !. El debut de Susana Sheiman, Swing appeal de 2011 va ser bo
però em va saber a poc, volia més. Va seguir Open Gate, que era un bon disc i
un parell d'anys després arriba la confirmació. A Day in Barcelona és una feina
rodó amb tot bo. El repertori està ben triat, els sols són brillants, els
músics s'entreguen, Susana ha dotat a la seva veu d'un timbre equilibrat,
cantant amb tremp i permetent-se petites gosadies que li donen un toc personal.
Tot és bo, però hi ha alguna cosa millor encara, la compenetració de la solista
amb els arranjaments del fiorentino Duccio Bertini que ha trobat a Barcelona
una inspiració lluminosa.”
Seguim igualment de manera plàcida, ara amb el tema del gran Cole Porter anomenat...
2.- You’d Be So Nice To Come Home To (C. Porter) 6m53s
Doncs ens hem tornat a trobar amb una preciosa balada, ara amb una mica
més de swing. Aquest projecte és així de delicat, ja ho vegeu, i magistralment
cantat per la nostra amiga, la qual ens ha visitat un parell de vegades al
JCLV, interpretat de manera magistral, ara amb un solo al saxo alto de l’amic Guim Garcia Balash. I quin so n’extreu
del seu, meu, Mark VI del 1958. La
delicadesa al piano de l’Alex Conde
ressalta encara més aquest tema per després Susana de nou tornar-hi amb la magnífica melodia.
Tema estàndard escrit per Cole Porter per a la pel·lícula de 1943
“Something to Shout About”, on va ser introduïda per Janet Blair i Don Ameche.
Dinah Shore va tenir un gran èxit amb aquesta cançó en els seus inicis i Diane
Keaton la va interpretar en la pel·lícula de Woody Allen “Radio Days”. Frank
Sinatra en A Swingin 'Affair! (1957), va ser un altre dels molts que la va
cantar entre els quals.. Helen Merrill - Helen Merrill (amb Clifford Brown)
(1954), Coleman Hawkins / Ben Webster / Oscar Peterson - Coleman Hawkins
Encounters Webster (1957), Art Pepper - Art Pepper Meets the Rhythm Section
(1957), Chet Baker - Chet (1958-1959), Lee Konitz - Motion (1961), Julie London
- By Myself (1965), Jim Hall - Concert (1975), Billy Eckstine / Helen Merrill -
Billy Eckstine sings with Benny Carter (1986), Chris Gillespie - Portraits Of
Porter (2013), Sarah Vaughan i molts més,
I nosaltres seguim ara amb un altre increïble tema ara de Fran Landesman/Tommy Wolf anomenat...
3.- Spring Can Really Up The Most (F. L. & T. W.) 5m02s
Ara amb un tempo ternari, a ritme de vals ens hem animant una mica més.
Aquesta és la tònica del programa sempre que es pot. La veu càlida de Susana Sheiman ha deixat pas a la
mestria de l’amic valencià David Pastor,
ell un dels més potents metalls, els dels més aguts però també un dels més
melòdics i tècnics trompetistes de l’estat.
Aquest tema del 1955 és un estàndard amb lletra de Fran Landesman, i
música de Tommy Wolf. El títol és una versió de jazz de la línia d'obertura de
T. S. Elliot, The Waste Land,
"April is the cruellest month". Els enregistraments més notables són
els de Betty Carter – Inside Betty Carter (1965), The Audience with Betty
Carter (1979), Ella Fitzgerald - Clap Hands, Here Comes Charlie! (1961), Julie
London - Sophisticated Lady (1962), Carmen McRae - Bittersweet (1964), Bette
Midler - Some People's Lives (1990) i el vídeo del concert / àlbum de Diva Las
Vegas (1997), Barbra Streisand - Just For The Record (1991), Sarah Vaughan,
etc, etc.
I seguim amb el que ens deien des de Discópolis Jazz-Radio 3
“És un plaer poder presentar un
disc així, i no n'hi ha molts, d'una gran solista amb una estupenda Big Band,
en la qual es nota la mà eficaç de David Pastor. Potser el que més m'agradi
sigui l'equilibri entre sofisticació i expressivitat. El trobo en la veu
solista i en els instrumentistes. I el més atractiu és que les dues qualitats
van unides. Hi ha una balada que explica el que vull dir, You'veu changed.
Escúchenla amb atenció seguint els contrapunts de les melodies que semblen
bressolar-se en la recerca de l'excel·lència ... i ... seduïts per l'ambient,
de cop i volta surt el saxo tenor d'en Toni Solà i un va al paradís. Culmina la
cançó Susanna amb els seus registres més càlids. Segueix el interludi
instrumental E.S.P. que Wayne Shorter fes per al quintet de Miles dels seixanta
i encara han d'arribar Duke i Trane. S'està molt a gust gaudint de tanta
exquisidesa. Busco el piano i Alex Comte apareix humil, gairebé demanant permís
a African Flower. Ja no em sap a poc, aquest tercer disc de Susana Sheiman m'ha
fet vessar. Ella, tots els músics i els arranjaments de Duccio ho han
aconseguit.” José Miguel
López, Discópolis Jazz-Radio 3
I nosaltres encarem ja el que serà el penúltim tema, el del primer tall
del disc amb el conegut tema de Johnny
Burke/Jimmy Van Heusen interpretat per Chet
Baker per només parlar d’un, que dels altres ja en parlaré, a mode
d’ampliar els vostres coneixments...en el tema...
1.- It Could Happen To You (J. B. & J.van H.) 4m06s
Amb un tema que Chet Baker va
cantar i tocar a tempo de balada, els nostres herois cavalquen a ritme de
swing, amb la melodia curteta primer cantada per Susana i per després l’Alex
Conde fer un solet amb el piano, aquest sembla haver-li donat pas al saxo
tenor del Gabriel Amargant. Tots
ells després, en un magnífic arranjament al més pur estil d’aquelles big bands
de l’època de Thad Jones/Mel Lewis,
ens han fet una magnífica demostració col·lectiva del què és tocar en una Big
Band.
Aquest és un estàndard molt popular amb música de Jimmy Van Heusen i lletres
de Johnny Burke que va ser escrit el 1944 i va ser introduït per Dorothy Lamour
en la pel·lícula musical de la Paramount, “And the Angels Sing”. Un
enregistrament de Jo Stafford editat per Capitol Records va aconseguir el desè
lloc dels discos més venuts el 21 de setembre de 1944 de la revista Billboard,.
La gravació de Bing Crosby per Decca va estar-se dues setmanes a les llistes de
Billboard el setembre de 1944 arribant al lloc 18. La composició Dexter Gordon,
"Fried Bananas” es basa en les progressions d’acords del “It could happen
to me”.
I nosaltres acabem ja aquest projecte amb el tema més viu del disc, el
tema de John Coltrane anomenat....
9.- Lazy Bird (J.
Coltrane) 4m09s
Doncs un tema de Coltrane
arranjat magistralment per a Big Band, amb una intro retallada de tempo que ha
donat pas al solo al saxo alto que podria ser el del Raül Reverter amb un magnífic so i millor improvisació. A quin
nivell tenim aquest músic, tot i que podria ser ben bé l’amic Guim Garcia....però crec que no, em
sembla que te un altre so. Un magnífic tema de Coltrane a un tempo viu i amb una interpretació magistral del Raül.
Lazy Bird és una composició musical de John Coltrane, que va aparèixer
per primera vegada en el seu àlbum de 1957 “Blue Train”. El seu nom és probable
que vingui d’una obra de teatre de la composició de Tadd Dameron "Lady
Bird": El biògraf de Coltrane, Lewis Porter, ha proposat que hi ha una
relació harmònica entre "Lady Bird" i la secció A de "Lazy
Bird". (El pont de la cançó de Coltrane és aparentment una variació de
l’estàndard "Lover Man"). La progressió d'acords de "Lady
Bird" pot transformar-se en la de "Lazy Bird" a través de la
substitució d'acords utilitzant la progressió anterior i la substitució per tritons.
I deixem aquest magnífic projecte de la Susana Sheiman & Duccio Bertini Big Band però abans...
Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra
entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des
d’aquí una forta abraçada.
I ara en endinsem en el projecte jazzístic i la música de l’Adrià Puntí que es diu....
“PUNTÍ”
Girona Jazz Project
DL- GI 1406-2015
Amb el suport de l’SGAE, Girona
Kreas i Ajuntament de Girona
Enregistrat per Jaume Figueres
el 29 i 30 de juny de 2015 als estudis Grown de Girona.
Mesclat per Francesc Ubanell,
Ramon Prats, Adrià Bauzò i Xavi Molina el 29 i 31 de juliol de 2015 a 5grama.
Clara Luna, veu
David Pastor, trompeta
Eduard Prats, trombó i fiscorn
Adrià Bauzò, saxo alto, soprano
i flauta
Xavi Molina, saxo alto, tenor i
clarinet
Jordi Casas, saxo tenor,
baríton i clarinet
Francesc Ubanell, guitarra
Alexandre Carbonell, piano
Joan Motera, contrabaix
Ramon Prats, bateria
Totes les composicions són de l’Adrià
Puntí mentre que els arranjaments són de diferents membres de la banda, la
qual cosa comentaré en cada tema.
Aquesta és una Petita Big Band de 10 músics amb una relativament llarga
història, i això és el que ens diuen ells mateixos en l’interior del llibret
del disc...
Del disc “Vinc d’un silenci molt curt”, els amics de la Girona Jazz Project han arranjat amb
aires jazzístics tot el seu disc dedicat a Puntí
amb els temes Coral·lí, Ull per Ull, Mirall capgirat, Muriel,
Maria, Setze jutges, Senyor doctor i Viatge d’un savi
vilatrista cap enlloc. Tot aquest
projecte jazzístic honorant Puntí
partint d’aquest magnífic disc del geni gironí.
Comencem amb el.....
4.- Viatge d’un savi vilatrista cap enlloc (A. Puntí) 5m49s
Doncs aquesta és la versió reconduïda pels amics de la Girona Jazz Project amb una intro
magnífica per després escoltar la deliciosa veu de la Clara Luna en un arranjament de l’Adrià Bauzà essent ell mateix qui enceta els solos amb un de
preciós al saxo alto. Mentre la cadència suau de la secció rítmica l’aixopluga,
per després el so de la magnífica trompeta del mestre David Pastor.
Doncs parlarem de l’homenatjat Puntí tot i dient-vos que el seu
caminar musical va començar cap allà el 1980 amb el grup La felaction on the rocks, títol que ja ens indica el perfil
llibertari del personatge. Des del 1989 al 1995 passen coses com per exemple la
formació d’Umpah-pah, grup amb el qual enregistra cinc discos i un mini-cd.
L'Adrià compon les cançons i és l'autor de les lletres. A més, la realització
de la major part dels video-clips del grup també corre al seu càrrec. Umpah-pah
guanya diversos premis, entre els quals podem destacar l'Ondas, l'Altaveu, el
Premi Nacional de Música de Catalunya i el Premi de les Mosques de Girona. En
cinema dirigeix, realitza i produeix diversos curtmetratges. També participa
com a actor a la peça La curvatura del vèrtex i el llarg metratge El laberinto
griego. El 1994, Umpah-Pah treu al mercat simultàniament dos discos: un en
castellà (Triquiñuelas al Óleo) y un altre en català (Bordell).
I nosaltres seguim amb el següent tema ara dedicat a Muriel Casals m’atreviria a dir
jo.....doncs som-hi amb...
6.- Muriel (A.
Puntí) 8m00s
I ja amb un ritme viu però delicat ens hem apropat a Muriel de la mà de la GJP amb una introducció melòdica
preciosa, i més preciosa la veu de Clara
Luna. El solo de l’Adrià torna a
brillar, ara amb un tema arranjat pel pianista Àlex Carbonell. El solo delicat de l’amic Francesc Ubanell (que va ser qui em va cedir el disc al Jamboree) a la guitarra enlaira encara
més aquesta deliciosa melodia del geni gironí. Clara hi torna de la dolça manera amb que ella canta i encaren el
final de Muriel.
“Vuit anys poden semblar poca
cosa en la vida de les persones, però són una llarga història en una formació
de la magnitud de GIRONA JAZZ PROJECT.
La GJP es va formar fa quasi una
dècada amb la intenció de treballar de prop amb rellevants autors de jazz
contemporani per a conèixer la seva visió personal de la música de Big Band
d’avui (Perico Sambeat, Guillermo Klein,
Bob Mintser, Maceo Parker entre d’altres). Nou projectes diferents, dos
discos i un premi en son el testimoni. Avui, presentem la nostra pròpia
personalitat, decantada en una sèrie d’arranjaments dels components de la GJP que han vestit les cançons de l’Adrià Puntí. Les lletres i les melodies
del cantant gironí han estat la llavor perfecte per a forjar un so amb segell
propi GJP. Amb aquest disc comença
una nova etapa en la vida de la formació.”
I acaben dient....
“Moltíssimes gràcies a Adrià Puntí, per la seva inspiració,
generositat i entusiasme amb el projecte i a tots els membres de la formació
per la vostra implicació.”
Seguim ara amb el tercer tall del disc, l’anomenat...
3.- Ull per ull (A.
Puntí) 5m49s
Un preciós tema arranjat per Francesc
Ubanell iniciat delicadament i que anirà agafant força. Les magnífiques i
crítiques lletres del geni gironí cantades per la Clara agafen una dimensió no tant críptica, gràcies a la seva
delicada i precisa veu. L’Adrià en
els directes és força més trencador, cadascú es com és. Clara i els amics de la GJP
han volgut que l’homenatge sigui precisament així, musicalment perfecte. Els
solos dels companys d’aquesta formació gironina són exquisits com el projecte i
el mateix homenatge.
La biografia de l’Adrià Puntí
és tan extensa que us recomano la repasseu vosaltres mateixos, tot i això jo us
en faré un resum.
El 1997 va fer el seu primer
disc en solitari “Pepalallarga” amb temes anteriors d’Umpah pah, aquest
"Ull per ull" que heu escoltat,
"Solitud" i "Cor agre". Després de fer un treball a
duet amb Maria del Mar Bonet va fer
el seu segon treball en solitari tot i recordant el món de la infància, el seu
“L’hora del pati”. Un disc que el consagra com a músic en solitari i que inclou
temes com "Coral·lí", "Setze jutges" i demés. Participa en
el concert d'homenatge al cantant de Sau, Carles Sabater. Adrià Puntí versiona
el tema "Només ho faig per tu" en aquest magnífic esdeveniment que se
celebra al Palau Sant Jordi de Barcelona, amb la participació de 25
“col·legues” y amics. La col·laboració de l’Adrià amb Pep Sala
seguirà iniciant una gira al pavelló vell de Manresa. Ells dos realitzen gires presentant cadascú el seu
projecte per després fer un final conjunt en homenatge al desaparegut Carles Sabater.
Seguim ara amb el magnífic tema anomenat...
5.- Mirall capgirat (A.
Puntí) 6m03s
Una meravella de tema amb una intro a piano i trompeta, delicada, per
després seguir amb un tempo viu i un magnífic arranjament de Jordi Casas. La dolça veu de Clara encalça perfectament amb la
impressionant lletra de Puntí amb el
“Si em moro a casa què direu..si em moro a casa què direu.” Ubanell a la guitarra primer i després Bauzà a la flauta broden aquest tema amb els seus
solos. Clara hi torna en un tema on
el canvi harmònic i rítmic del pont, és realment emocionant.
2002. Participa com a actor i
músic a El Cabaret de la Campmany, amb Teresa Gimpera. Lluís Marrasé, guionista
y director de l'espectacle, produeix 'un musical per a aquells a qui no els
agraden els musicals' a partir de textos i lletres de cançons escrites per
Maria Aurèlia Capmany, en el qual s'intenta mostrar la seva polièdrica vertent
creativa i les seves inquietuds vitals. Teresa Gimpera i Adrià Puntí són els
dos puntals de l'espectacle, en la creació del qual ha intervingut un extens
equip.
2003. Surt al mercat el seu
tercer disc, Maria, un homenatge a la seva mare. El disc és considerat el
millor treball fins ara i rep el premi Porret. Publicacions com Rockdelux (12è
millor disc nacional del 2002) o Enderrock (13è millor disc català de la
història) el qualifiquen d'excelent. En ell apareixen cançons com
"Maria" (on col·labora amb Bunbury), "Longui n.13",
"Tomb", "De muda en muda", “Senyor Doctor”...
2005. Cantants catalans reten
un homenatge a Ovidi Montllor en el Mercat de les Flors de Barcelona. Puntí
interpreta les cançons "Carnisseria" i "Garrotada en
swing". 2007. Participa a Rock&Cat, una pel·lícula documental dirigida
per Jordi Roigé i coproduïda per TVC, que es roda al Liceu. Adrià Puntí
interpreta una versió inoblidable i commovedora de "Ull per Ull", ell
sol al piano.
I nosaltres acabarem aquest projecte que evidentment recomano adquirir
físicament com a suport a aquests intrèpids músics que l’han produït, amb tots
els costos que això implica. I l’acabem amb el tema...
7.- Maria (A.
Puntí) 3m47s
Doncs amb aquest tema potent arranjat per l’Adrià Bauzà, membre de la banda de l’Adrià participant en quasi totes les mogudes d’aquest, acabem el
nostre homenatge als músics gironins, tot i dient que la participació
extraordinària de la Clara Luna i David Pastor sorgeixen de la evident
relació dels gironins amb el Taller de
Músics, la qual cosa suposa qui us parla.
2008. Participa en el disc
homenatge a Lluís Llach
2009. Publica un disc tribut a
Umpah-pah.
2010-2011. Després d'una llarga
absència torna als escenaris amb la gira “Viatge d’un Savi Vilatrista”
2012. S'estrena el documental
Adrià Puntí a la desena edició de l'In-Edit Beefeater, el Festival
Internacional de Documental Musical de Barcelona, dins la secció oficial
nacional.
2013. Publica el llibre
Incompletament Puntí que està format per reculls de poemes, textos, cançons,
il·lustrat amb dibuixos propis i també una part de l'obra del seu pare.
2014. Publica el DVD Un cor
emigrant, actuació en directe de l'Auditori de Girona, amb un gran èxit de
públic i de crítica.
2015. Sota el títol Girona Jazz
Project fa Puntí, la formació gironina Girona Jazz Project (especialitzada a
dur al seu terreny les músiques de diversos creadors contemporanis) adapta
algunes de les peces més emblemàtiques de l'artista, projecte que acabeu
d’escoltar.
I deixant ja aquest projecte, us torno a recordar que mireu
d’adquirir-lo, cosa fàcil considerant els mitjans de la xarxa i així recolzar
als nostres intrèpids músics. I nosaltres acabem ja el programa però abans...
Doncs deixeu-me que us digui que podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i
comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds,
vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic
Enrique Heredia, mentre que la resta
de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells
dos us assessoraran en tot lo de Fresh
Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una
forta abraçada..
I com deia acabarem el programa d’avui amb una altra magnífica Big Band
on hi ha també bona colla dels mateixos que heu escoltat en el primer disc
d’aquesta nit. Aquest darrer projecte està dedicat a Sinatra en el seu 100è aniversari del naixement, que va passar el
2015, i on se li van fer i se li fan encara molts homenatges de diverses
maneres i formacions entre les quals la de l’amic i extraordinari cantant Jordi Rabascall anomenat Sinatra at the appartment. Nosaltres ho
farem amb el projecte de Vicens Martín
i la seva Dream Big Band amb Bruno Oro fent de Frank Sinatra....el projecte és...
“SINATRA 100 ANYS”
Bruno Oro & Vicens Martín Dream Big Band
Editat per Temps Record TR1601-GE16
Enregistrat per Josep Roig i
Eric Roldan el 6 d’abril de 2016 en directe al Teatre Kursaal de Manresa.
Masteritzat per Josep Roig a
Temps Record.
El so del directe va estar a
càrrec de David Casamitjana.
Producció artística i musical
de Vicens Martín
Producció executiva de Josep
Roug per Temps Record.
Bruno Oro, veu i piano a “One
for my Baby”
Vicens Martín, direcció i
guitarra
The Dream Big Band....
Guim García Balash, saxo alto,
clarinet i flauta
Albert Carrique, saxo alto i
flauta
Gabriel Amargant, saxo tenor i
clarinet
Vicent Maciàn, saxo tenor i
flauta
Marcel·lí Bayer, saxo baríton
Matthew L. Simon, Jaume Peña,
Ivó Oller i Leo Torres, trompeta
Josep Tutusaus, Vicent Pérez,
Albert Costa, trombó
David Parras, trombó baix
Alejandro di Constanzo, piano
Paco Weth, contrabaix
Ramón Ángel Rey, bateria.
Doncs comencem ja amb el magnífic projecte de SINATRA 100 ANYS amb la veu del gran actor Bruno Oro, ara reconvertit en cantant, sense oblidar però que
aquest artista va estudiar també piano i que toca en un tema que no sé si
posarem...
El Vicens Martín ens explica
les històries de com va anar tot plegat i que jo us comentaré, però acaba dient
això:
I ara… Ara fes-me el favor de deixar de llegir, tanca els ulls i
concentra’t en la música. Que aquesta música és per viure-la intensament, i no
per estar fent altres coses.
Gaudeix de l’espectacle!!!! Enjoy the show!!!!!
Som-hi doncs amb una cançó popular del 1957 composta per Jimmy Van Heusen, amb lletra de Sammy Cahn i que inicià l’actuació dels
nostres amics al Kursaal de Manresa anomenada...
1.- Come Fly With Me (B.
Howard) 3m40s
Doncs quina entrada que tenen els amics de la Vicens Martín Dream Big Band i el màgic Bruno Oro. Haig de comentar que aquesta va ser una idea del jove Albert Carrique, al qual conec de fa
anys, noi d’Olesa com el seu amic Òscar Latorre. Ells dos han vingut
diverses vegades al Festival de Jam
Sessions que fem cada any a Sant
Vicenç dels Horts. El tema en qüestió, potent per començar un concert, ha
estat interpretat per tota la Big Band sense cap solo, que ja vindran, tot i
considerar com els feia Sinatra amb
le Count Basie Orchestra, o sigui
quasi sense solos dels instruments i pocs de la veu.
Aquesta cançó va ser escrita per a Frank
Sinatra, i va ser la cançó principal del seu àlbum de 1958 del mateix nom.
La cançó estableix el to per a la resta de l'àlbum, que descriu les aventures
en llocs exòtics, a Bombai, Perú i la badia d'Acapulco, respectivament.
Veiem què ens diu el Vicens
Martín de com va anar tot plegat...
Juliol de 1966. Sands Casino de
Las Vegas. En unes sessions de música inoblidables, Frank Sinatra canta alguns dels grans temes de la cançó popular
americana acompanyat de la Count Basie
Orchestra i amb la direcció de Quincy
Jones.
Octubre de 2014. A un bar de Sarrià. Acompanyat del saxofonista Albert Carrique, estrenyo per primera
vegada la mà d’en Bruno Oro. És clar
que sé qui és, però fins aquella tarda no el coneixia en persona. I m’he
escoltat els seus discos, i l’hi he fet un càsting d’amagat. I ell sembla que
ha fet els deures i ha fet un google bàsic de qui sóc jo, per saber qui és el
temerari que li està oferint cantar temes de Frank Sinatra amb una Big Band. Primera decepció quan em diu: “és
que no sóc gaire fan d’en Sinatra,
jo”. Segona decepció: “és que Polònia
no em deixa gaire temps lliure”. No sé ni com m’ho faig, però mostro un poder
de seducció que mai he tingut (i mai tornaré a tenir), i acaba dient que
s’escoltarà els temes, que estudiarà Sinatra
i que sí, que accepta el repte. Pobre…. encara no s’ha adonat de la dimensió de
la tragèdia.
Seguim doncs amb el projecte que finalment va acceptar, ara amb una
balada del 1938 composta per Rube Bloom,
amb lletres escrites per Ted Koehler,
anomenada...
2.- Don’t worry ‘bout me (R. Bloom & T. Koehler) 3m18s
D’aquest tema "Don't Worry 'bout Me" se’n van fer algunes
magnífiques gravacions entre les quals:
Django Reinhardt - Fremeaux Classics 813 (1939)
Frank Sinatra - This Is Sinatra! (1953),
Dave Brubeck - Jazz Goes to College (1954),
Frank Sinatra - Where Are You (1957),
Billie Holiday - Last Recordings (1959),
Julie London - Love on the Rocks (1963),
Sinatra at the Sands (1966)
Ella Fitzgerald - Newport Jazz Festival: Live at Carnegie Hall (1973),
Jack Sheldon - Jack Sheldon Sings (1992)
Joni Mitchell - Both Sides Now (2000),
Aquí, en Bruno Oro se’ns
acosta una mica més a la VEU, en majúscules de Sinatra en una balada d’aquelles amb les quals encandilava a totes
les dones que se l’escoltaven, i no només a elles, car la seva veu arribava a
tothom.
Seguim amb el Vicens tot i
explicant-nos....
Gener de 2015. Sant Andreu. En
Bruno arriba tard i entra a la sala quan l’orquestra ja està bufant. Crec que
mai s’ha sentit tan petit, pobre! Començo a sentir-me culpable de com l’he
entabanat. Li passo el micròfon i comencem la intro de Fly me to the Moon. De
mica en mica es va fent gran, i dues hores després li brillen els ulls amb una
emoció infantil i se’n va cap a casa amb presses. Se li ha girat feina i ha
d’estudiar encara més!!!!
I nossaltres continuem amb un dels temes emblemàtics, un de quasi tots,
tema escrit per Cole Porter el 1936,
el conegut...
3.- I’ve Got You Under My Skin (C. Porter) 3m23s
Amb una curta intro ens hem situat ja en un dels temes estrelles del
millor, potser, cantant d’estàndards que hagi existit. En un tema on els
trombons han tingut una preponderància i fins i tot amb un curtet solo, a
càrrec potser de l’amic Josep Tutusaus?
Els espetecs dels vents, metalls sobretot però també les canyes ens han
acompanyat tota l’estona.
Aquesta cançó es va introduir al musical d'Eleanor Powell MGM “Born to
Dance”, el qual es va dur a terme per Virginia Bruce. Va ser nominada per a
l'Oscar a la Millor Cançó del 1936. Es va convertir en una cançó firma de Frank Sinatra i, el 1966, es va
convertir en un èxit Top 10 gràcies a The
Four Seasons. La cançó ha
estat gravada per molts artistes pop líders i músics de jazz en els últims
anys, però Frank Sinatra va cantar per
primera vegada la cançó en el seu programa setmanal de ràdio el 1946, com la
segona part d'un popurri amb "Easy to Love".
Seguim ara amb un altre magnífic tema factoria Sinatra, el "Fly Me to the Moon", originàriament anomenat
"In Other Words", cançó escrita el 1954 per Bart Howard i
enregistrada per Kaye Ballard aquest mateix any.
1.- Fly me to the moon (B. Howard) 2m29s
Aquesta cançó es va convertir en un estàndard de jazz enregistrat
freqüentment i destacant-se en la cultura popular. La versió de Frank Sinatra
del 1964 estava estretament associada amb les missions Apol·lo a la Lluna.
Un tema que Bruno broda i que
de manera igual ho fan els amics de la Vicens
Martín Dream Big Band i de manera especial els amics a càrrec dels vents,
en aquest tema.
Seguim amb les històries de com va anar tot plegat...
Abril de 2015. SaT Teatre, Sant
Andreu. En Bruno m’ensenya orgullós el seu esmòquing nou. Fet a mida per a
l’ocasió. En Frank Sinatra li hagués picat l’ullet, d’elegant que està.
L’hagués convidat a martinis amb els companys del Rat Pack. Jo sóc més de
bourbon. Al concert, treu uns matisos de veu que ni ell coneixia. Acabat el
concert ens abracem, conscients de la preciositat musical que acabem de fer.
I ara seguim amb un tema desconegut, diu en Bruno, fent una de les seves conegudes bromes, que acosten més el
públic als músics amb el preciós tema, vaixell insígnia de Sinatra, un tema que te una història, com tots, però que és
aquesta. Paul Anka va escoltar la
cançó original el 1967 durant les seves vacances al sud de França, cantada per Claude François, el qual també n’era
co-autor i que es deia “Comme d'habitude” (com és habitual). Tot seguit va
volar a París per negociar els drets de la cançó, la lletra en anglès de la
qual va ser obra seva, i estem parlant del magnífic...
5.- My Way (C.
Francois & P. Anka) 3m49s
Un tema del qual sembla que n’estava tip però del qual diu Paul Anka en una entrevista del 2007, "vaig
pensar que era una cançó de merda, però hi havia alguna cosa en ella."
Vaig adquirir-ne l'adaptació, enregistrament i drets de publicació per la mera
consideració nominal o formal d'un dòlar, subjecte a la condició que els
compositors de la melodia conservarien la seva quota original de drets d’autors
pel que fa a les versions. Algun temps després, Anka tenia un sopar a Florida
amb Frank Sinatra i "un parell de tipus Mob" durant el qual va dir
Sinatra "Deixaré el negoci, estic cansat d'això, estic fet una
merda."
De tornada a Nova York, Anka va re-escriure la cançó original en francès
per Sinatra, amb una subtil alteració de l'estructura melòdica i canviant la
lletra....i ja en sabeu el resultat final...
I ja anem acabant el programa però encara no i ara seguim amb un tema
d’un musical anomenat Babes in Arms,
cançó de Rodgers & Hart del 1937
anomenada...
6.- Where or When (Rodgers
& Hart) 2m27s
Un tema viu per anar acabant el programa, tot i reconèixer que he optat
per seguir el concert en directe de manera seqüencial, tal i com el van fer i
enregistrar. L’acabarem però amb el darrer tema que van cantar, tancant el
cercle començat.
Aquest tema que hem escoltat primer va ser realitzat per Ray Heatherton
i Mitzi Green. Aquest mateix any, Hal Kemp va gravar una versió popular. També
va aparèixer en la pel·lícula del mateix títol dos anys més tard. Dion and The
Belmonts també van donar a conèixer una nova versió amb èxit que va aconseguir
el número 3 en el Billboard Hot 100 al gener de 1960. El 1963, The Lettermen va
realitzar la seva versió en single, la qual va aconseguir el lloc número 98 en
l'Hot 100. La cançó es va utilitzar per a la pel·lícula biogràfica de 1992,
Sinatra, protagonitzada per Philip Casnoff; Frank Sinatra interpretà la cançó a
l'escenari del teatre de la Paramount.
I el Vincens Martín ens acaba
dient...
Abril de 2016. Teatre Kursaal,
Manresa. En Bruno i jo hem gaudit d’un any de festeig millorant tots els
aspectes d’aquesta música i la seva interpretació. I per si no n’hi hagués prou
amb la gosadia de repetir el concert de Sinatra… amb la complicitat (i
insistència) del Pep Roig de Temps Record, l’energia dels músics de la Dream
Big Band i el talent d’en David Casamitjana al so, gravem un disc que
conservarà per sempre l’experiència. Aix… però algú compra discos, encara?
Doncs aquest sí, que portarà unes fotos ben maques d’en Bruno i de la
Orquestra.
Doncs ara sí, acabem el projecte i programa 267 amb el conegut tema de Cole Porter anomenat....
17.- Night and Day (C.
Porter) 5m06s
"Night and Day" és una cançó popular reconvertit a estàndard
de Jazz. Va ser escrit per a l'obra de teatre musical 1932 Gay Divorci. És potser
la contribució més popular de Porter pel gran cançoner americà, el The Great
American Song Book i ha estat gravada per desenes d'artistes i milers de
vegades, i interpretada en moltes de les jam sessions. Aquesta versió de Cole
Porter va ser el primer èxit de Frank
Sinatra com a artista en solitari car la va gravar quatre vegades entre
1942 i 1977. Va ser potser el més famós cantant de cançons de Porter, però al
compositor no sempre li va agradar com Sinatra va gravar la seva música i com
tendia a canviar la lletra.
Bé, doncs els nostres herois, al capdavant d’ells, el gran actor,
cantant i músic, Bruno Oro i el
director i arranjador/escriptor de papers diversos per a tothom, l’amic Vicens Martín, i tota la Dream Big Band ens han ofert aquest
homenatge a Sinatra en el seu 100è
aniversari del seu naixement, l’any passat. Aquest és un projecte que apropa el
Jazz de Big Bands a la gent que potser no l’escolta mai, i gràcies a recordar a
potser el millor cantant de Jazz de tots els temps, Frank Sinatra. Ara només cal que la gent que ho ha escoltat, la
gent que v anar als concerts, la que hi anirà, no s’oblidi que el Jazz és molt
ampli, que es pot començar per aquí i endinsar-se dins la immensa profunditat
d’aquesta, la música que ens agrada més, el Jazz.
Bé, espero que hagiu gaudit amb el programa d’avui amb els tres
magnífics projectes escoltats, i recordar-vos que els mireu d’adquirir entrant
al web dels artistes i així fer que la música no s’acabi morint..
Abans d’acomiadar-me us vull recordar que aquest divendres 23 de
desembre tenim el Concert de Nadal a la Sala Xica de La Vicentina amb el
projecte de Joan Vidal Sextet
dedicat a l’obra de Richard Strauss
“Així parlà Zarathustra”. El disc que ens presenta Joan Vidal es diu “Revisiting Zarathustra” i és música pròpia en
clau de Jazz sobre aquesta obra d’Strauss.
Un sextet extraordinari amb Martí Serra,
Santi de la Rubia, Adrià Plana, Marco Mezquida, Martín Léiton i Joan Vidal.
A les 22h a la Sala Xica carrer Rafael Casanova 45 de Sant Vicenç dels Horts.
Ara sí, gràcies per ser-hi, aquí Miquel
Tuset i Mallol qui us ha acompanyat i realitzat aquest programa, us desitjo
doncs molt bona nit i bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio
Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el
Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui
que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i
Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb
les novetats dels nostres músics.
Doncs després del descans provocat pel passat llarg aqüeducte, nosaltres
hi tornem amb ganes augmentades d’oferir-vos el millor Jazz del Baix Llobregat,
el millor i més variat i divers, de tant en tant amb programes dedicats al Jazz
Rock, i demés meravelles. I avui hi tornem amb un programa on la diversitat la
trobarem entre les tres propostes que avui us ofereixo. Podreu escoltar el
projecte de Jim Rotondi, trompetista
americà que va venir a les nostres contrades, i nosaltres que hi vam anar a
escoltar-lo, concretament a la Mostra de
Jazz de Sant Boi, esdeveniment que ja porta més de 25 anys oferint Jazz als
casals dels barris de la veïna població, de la mà dels seus animadors Valentí Sesar i Toni Solà. Un altre
projecte serà el del poli-instrumentista cubà Rafael Garcés, projecte de Quadrant
Produccions. Aquest músic toca tots els saxofons alhora que també és un
gran pianista i compositor. I el tercer projecte que podreu escoltar serà el de
la pianista barcelonina establerta a Nova
York anomenada Eva Novoa, de la
qual ja li hem posat aquí mateix els seus anteriors projectes editats també com
aquest per Fresh Sound New Talent.
però abans dir vos què si entreu
web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/ hi trobareu tot el
seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb
un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment
Jazz, passant pel Flamenc i la
Fusió. O sigui que agrair-li al Josep Roig el seu suport i des d’aquí una forta abraçada.
I comencem el programa amb el disc enregistrat en directe de l’amic Jim Rotondi anomenat....
“HARD HITTIN AT THE BIRD’S
EYE”
Jim Rotondi and the Loop
Editat per Sharp Nine Records CD 1050-2
Enregistrat per Michael
Scherrer el 30 i 31 de març de 2012 al The Bird’s Eye Jazz club, Basilea,
Suïssa.
Produït per Jim Rotondi
Productor executiu Marc Edelman
Jim Rotondi, trompeta i fiscorn
Eric Alexander, saxo tenor
Renato Chicco, orgue
Bernd Reiter, bateria
Escoltem ja el primer tema de la nit, un tema de George Coleman anomenat..
3.- Amsterdam After Dark (G.Coleman) 13m53s
Doncs d’un tema tant llarg, més de 13 minuts que per començar el
programa no està pas malament, ens hem endinsat amb la sonoritat bopper
d’aquests mestres, tots quatre, els quals han estat a un nivell extraordinari.
El solo del líder al fiscorn, amb aquell so més càlid que la trompeta, ha estat
força reeixit. El seu fraseig ràpid i lleuger amb un llenguatge jazzístic de
primer nivell hereu de Freddy Hubbard
entre molts altres, ens ha fet que el recordéssim durant la seva intervenció a
la Mostra de Jazz de Sant Boi on vam
tenir la sort de veure’l i escoltar-lo. El so metàl·lic del saxo tenor de
l’altre mestre, Eric Alexander ens
situa en un espai més soul-bop tot i que el fraseig ben bé no tant. El tema
segueix però una mica aquesta línia més de fusió i no de hard bop, per exemple.
L’organista te doble feina, amb els pedals del baix i el teclat on remena
acords i solos com el magnífic que ha fet.
El trompetista Jim Rotondi ha estat i és encara una figura important en
el món del jazz en aquests darrers 20 anys, tant a Nova York com en l'escena
internacional. El seu so, “soul” i sentit del swing han estat valorats i
sol·licitats com a líder i acompanyant en tot el món. Va créixer a Montana en
una família de músics i va començar a tocar el piano a l’edat de 8 anys
canviant a la trompeta als 12. Dos anys més tard, Jim va escoltar un
enregistrament de Clifford Brown i va decidir que aquell havia de ser el seu
camí. Producte del programa de música de la prestigiosa Universitat del Nord de
Texas, Jim va obtenir el primer lloc en el concurs internacional de trompeta
del jazz el 1984. Des que es va traslladar a Nova York, Jim ha fet gires i
gravat amb tota una sèrie de lluminàries del jazz, incloent les grans bandes de
Ray Charles, Lionel Hampton, el guanyador del premi Grammy Toshiko Akiyoshi,
Bob Mintzer, i els petits grups de Charles Earland, Lou Donaldson, Curtis
Fuller i Joe Chambers. Jim actualment lidera dos dels seus grups, un quintet
amb el vibrafonista Joe Locke en la primera línia, així com un grup elèctric,
Full House, que també compta amb el pianista David Hazeltine.
I acabem el projecte amb un altre tema força llarg de més d’11 minuts i
serà el tema de l’organista Renato
Chicco anomenat...
6.- The Loop (R.
Chico) 11m08s
Ens hem tornat a trobar amb un tema força impressionant, primer amb la
melodia principal per després endegar els solos amb un impressionant swing. El
líder hi ha tornat amb el fiscorn i de quina manera ens ha delectat amb el seu
fraseig súper ràpid tal i com el seu mestre Hubbard i el seu primer admirat, i meu també, en Clifford Brown. El saxo tenor de l’Alexander ha sonat ara més Coltranià i
així és que l’hem pogut escoltar en un riff d’un tema d’un dels més màster de
tots, John Coltrane. Les contínues
referències al màster les hem pogut escoltar entremig del seu solo. El
compositor i organista Renato Chicco
se’ns ha revelat com un mestre en això de l’organ trio, organ duo realment,
casr ell mateix fa el baix amb els pedals i la melodia i acords amb les mans. O
sigui que només l’acompanya el magnífic swing del baterista Bern Reiter, aquest immens baterista
que ha donat el suport imprescindible a aquest projecte. Alhora ens ha deixat
la mestria en un dels seus solos, el d’aquest magnífic tema que clou aquest
projecte. Us he posat dos temes dels sis que hi ha per problemes de temps però
també amb la idea que intenteu aconseguir-lo tot i entrant al seu web.
Jim també és membre fundador del sextet col·lectiu One For All, que
compta amb una frontal de vents amb el saxofonista Eric Alexander i el
trombonista Steve Davis, així com amb Hazeltine abans esmentat, el bateria Joe
Farnsworth i el contrabaixista John Webber a la secció rítmica. L’extensa
experiència de gravació de Jim inclou més recentment el llançament del seu
segon projece com a líder pel segell Posi-Tone, titulat "Blues For Brother
Ray", un homenatge al seu antic cap Ray Charles, arran d'una sèrie de
reeixits llançaments en diversos segells discogràfics. Després d'haver aparegut
en alguns dels 70 CD com a acompanyant, també se’l pot escoltar en diversos
projectes de Highnote Records amb Charles Earland, juntament amb el saxofonista
Eric Alexander, amb el qual Jim va fer el seu debut en un estudi, el Delmark en
el projecte "Straight Up". Altres enregistraments inclouen l’octet
del saxofonista George Coleman, amb Harold Mabern, així com el sextet del
baterista Ray Appleton, que compta amb Slide Hampton, Charles McPherson, i John
Hicks. L'esmentada formació One For All, i els seus dos projectes per Sharp
Nine Records, "Too Soon To Tell" i "Optimism, va rebre elogis de
la crítica Cadence i el Detroit Free Press. Jim finalment també té 12 CD en el
seu haver.
Recordeu però que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa
nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des
d’aquí una forta abraçada.
I nosaltres seguim ara amb el magnífic projecte de Rafael Garcés anomenat.....
“NEXT STATION”
Rafael Garcés
Editat per Quadrant Produccions Q00069J
Enregistrat per David Montoya a
Luna Disco.
Enregistrament de bateries de
Xavi Reija a la Casamurada studios, i les de Ignacio Berroa als Studios
Kaleidoscope Sound, New Jersey.
Produït per C & G
Productions
Rafael Garcés, saxos, piano
Ignacio Berroa, bateria t 1 i 3
Carmen Cano, veu t 10 i 11
Raul Frometa, baix t 3 i 5
Francis Posé, contrabaix t 1 i
2
Pablo Zapata, baix t 7,8,9 i 10
Bernat Hernández, contrabaix t
4
Alvaro Gandul, piano t 1 i 3
Dusan Jectovic, guitarra t 4
Daniel Galiano, bateria t 7 i
10
Xavi Reija, bateria t 4 i 9
Víctor Pérez, percussió cubana
t 5 i 8
Orlando Barrera “Batanga”
trompeta t 5
Totes les composicions són de Rafael
Garcés excepte el tema “Smile” de Charles
Chaplin.
Comencem ja amb el tema on hi participen Víctor Pérez, percussió cubana , Pablo Zapata, baix i crec que el líder amb piano i saxos, anomenat...
8.- Savannah (R.
Garcés) 4m38s
Així d’aquesta manera tan delicada a base de percussions primer, piano i
baix després, hem pogut escoltar el saxo tenor del líder, mestre entre mestres.
Un tema on la rítmica trencada a vegades i percussions cubanes són la clau de
volta. El líder ens meravella amb el seu so i interpretacions solistes, no
endebades aquest és un dels referents en això del saxo (i també piano) a l’illa
caribenya. Deixa el saxo i agafa el piano amb total naturalitat aquest màster
de la música, ambdós instruments que domina i que pot tocar en el mateix tema
gràcies a les tècniques de dubbing.
Nascut a l'Havana (Cuba), fill d'una professora de piano clàssic, al
costat del seu germà, va començar la seva formació a molt curta edat. Va
estudiar al Conservatori Nacional de l'Havana, (Cuba), rebent formació de
mestres tan reconeguts com Rolando Ochoa o Carlos Averoff (Irakere), del qual
va rebre les seves primeres nocions de Jazz. Als 17 anys, obté el Primer Premi
al Concurs Amadeo Roldán (l'Havana). Més tard, és sol·licitat per formar part
de la banda de Jazz IREME, amb els quals participà en tres edicions del
Festival Internacional de Jazz Plaça de l'Havana, organitzat per Arturo
Sandoval, on coincideix amb grans intèrprets com Gonzalo Rubalcaba, Chucho
Valdés, Dave Valentí, Dizzy Gillespie, entre d'altres ...Més tard, acompanyant
a la cantant internacional Maggie Carles, participen en el Festival
Internacional de Jazz de l'Havana, (1991), així com fent gires artístiques a
Equador (TeatroSimón Bolívar- Quito) i Corea del Nord (Teatre de la ciutat de
Pyongyang) .
Seguim ara amb un tema de marcat estil funk on tenim a l’amic Xavi Reija, bateria i Pablo Zapata, baix i ell al saxo i també piano, si no vaig errat
en l’anomenat...
9.- Llegaron los guajiros (R. Garcés) 7m38s
Un tema iniciat delicadament i a duo amb el baixista Zapata però que ben aviat ens situa en
una esfera de marcat estil funk gràcies a l’energia i mestria del nostre amic
baterista, en Xavi Reija. El líder
s’enlaira encara més amb el lick melòdic i rítmic fet de manera repetida fins
arribar a una mena de repòs sonor amb el so del baixista, però no, la “cosa”
continua i de quina manera ara amb un swing magnífic alhora que enceta el solo
al piano. I quina destresa que ens demostra aquest gran músic,tan amb els vents
com amb el piano. Un llenguatge jazzístic impressionant i tècnica descomunal la
d’aquest jove mestre. Després hi torna amb el saxo amb un so jo diria en l’ona
de Michael Breker i fins i tot en
l’estil, així de més fusió.
El 1992, entra a formar part de la banda de la cantant més
representativa del feeling cubà, Omara Portuondo, on acaba realitzant la tasca
de pianista, director i arranjador, participant en moltes gires per Cuba,
(Festival internacional de boleros La habana), a Portugal i a Espanya (Sala
Caracol- Madrid emès per TVE, a la Exposició Universal de Sevilla 1992).
Festival internacional de la guitarra de Còrdova 1994. Des de llavors, ha
participat en directes i en enregistraments de molts artistes del panorama
musical espanyol, en els quals cal destacar, Alameda (20 Aniversari), Xerez
Sherry Jerez, La Macanita de Jerez produït pel productor Ricardo Pachón, David
Peña Dorantes ,Piano Flamenco amb l'espectacle "Hasta el andar" en el
teatre Lope de Vega de Sevilla.
Seguim amb el primer tall del disc ara amb Alvaro Gandul, piano; Francis Posé, contrabaix; Ignacio Berroa,
bateria i el líder al saxo tenor en
el tema anomenat...
1.- White Board (R.
Garcés) 5m04s
Doncs amb aquest altre tema tan ben trenat, amb canvis rítmics alhora
que melòdics ens hem situat de nou en l’univers musical d’aquest gran músic i
les seves magnífiques improvisacions. Un tema complex, on la mestria en la
composició va de la mà de la mestria en els arranjaments posteriors. Després
del seu magnífic solo al saxo, escoltem el solo del pianista, ara no ell i sí
l’Alvaro Gandul. I espero no
equivocar-me en els comentaris anteriors tot i referint-me a que era ell el
líder qui tocava el piano. De fet, he seguit les indicacions del llibret per
interpretar-ho així.
Amb Esperanza Fernández va actuar al festival de flamenc de Düsseldorf,
també al Piano con Duende, de la Biennal de flamenc de Sevilla al costat de
Ricardo Miño, festival de la Guitare (Astaffort-France) on comparteix escenaris
amb el guitarrista Scott Henderson (Usa), Adrian Legg (France) i Gigi Cifarelli
(Italy). Al costat del cantant Miguel Ríos en el programa Buenas noches
bienvenidos Canal 2 Andalucia 2007. Col·laboració també al costat del productor
Pablo Pinilla en el disc "El perfume de la soledad" del cantant David
de Maria 2007.
I ara continuem amb el tema on hi participen Ignacio Berroa, bateria; Raul Frometa, baix; Alvaro Gandul, piano i el líder mateix al saxo alto en el tema
anomenat..
3.- Guarapo (R.
Garcés) 5m43s
De nou ens trobem amb un tema on la melodia ens supera per la certa
dificultat i modernitat, en una intro llarga però molt ben trenada, per deixar
pas a la consecució del tema amb el riff del baixista i posterior del
saxofonista ara amb el alto amb un so força delicat i suau. Alvaro enceta el seu solo acompanyat
per baix i bateria i interpretat amb una pulsió nítida i clara. Ben aviat s’hi
afegeix el líder al saxo al bell mig del tema per tornar a la intro de l’inici
i deixar pas al seu increïble solo farcit de bellesa. Amb el riff repetitiu
arriben al final d’un tema acabat com en els inicis, amb una melodia ben
complexa i tan ben executada.
Participació en la producció del videoclip "Primavera
anticipada" al costat dels cantants James Blunt i Laura Pausini 2009 al
teatre Pereyra Eivissa. Dos espectacles a les Noches de los Reales Alcázares,
un de propi, al que va denominar "cubanía", i un altre al costat de
la cantant sevillana Carmen Cano "De Sevilla a la Habana". Convenció
MasterClass d'Adagio S.A., MasterClass al Conservatori de Reus (Tarragona),
entre d’altres. També ha realitzat diversos projectes propis de Jazz i flamenc.
Seguidament, al costat del baixista Pau Zapata, va començar el projecte
"Aborigen Cuban Quartet", premiat en el 1r Concurs Internacional de
Jazz de la ciutat de Granada. Amb aquest projecte es van realitzar diferents
actuacions com la participació al Festival de Jazz de Lagos (Lagos, Portugal),
en clubs de Jazz com el Chubby Cheek (Jaén), Central (Utrera), etc. ... Al
Festival de Música Contemporània de la Universitat Internacional d'Andalusia,
Festival de Jazz a la Província de Sevilla, 23è Festival Internacional de Jazz
de Granada Teatre Alhambra, etc...
I acabem aquest projecte amb el tema on hi participen Bernat Hernández, contrabaix; Dusan
Jectovic, guitarra; Xavi Reija, bateria i orgue a les mans de líder, suposo,
alhora que amb el saxo en el tema anomenat...
4.- Dama 5 estrellas (R.
Garcés) 6m06s
En un tema on sembla clar un homenatge al “The Chicken” de Jaco Pastorius ens hem trobat amb els
tres nostres amics, Xavi, Dusan i Bernat,
tots ells escoltats en aquest programa amb projectes liderats per cadascun
d’ells i enregistrant per Moonjune
Records. Si parlem del solo de l’organista doncs convindreu que també és
d’allò més. El tema en qüestió és espatarrant, amb una trempera impressionant,
i on el duet de guitarra i saxo són d’aquells que et fan posar la “gallina de
pèl”. El solo de l’amic Dusan és
també increïble amb una personalitat i
tècnica que són esfereïdores. El solo al tenor del líder és també bestial i
mentre, donant-li suport una base rítmica que impressiona. En aquest tema el
nostre amic Bernat remena el
contrabaix, cosa gens habitual en un baixista com és ell i s’ha de dir que el
remena força bé.
Dir-vos que la llista d’enregistraments on ha participat és tan i tan
llarga que millor que no la posi i si voleu la podeu veure a la web
adolphesax.com a actualitat/artícles/intèrprets/saxofonistes/rafaelgarcés..
Doncs amb aquest tema hem acabat el projecte d’aquest impressionant
músic cubà que espero tingueu les ganes d’adquirir tot i entrant al web de quadrant produccions...i nosaltres
seguim
Doncs deixeu-me que us digui que podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i
comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc.
Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de
dies hi trobareu a l’Esteban. Ells
dos us assessoraran en tot lo de Fresh
Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una
forta abraçada..
I acabarem el programa amb el projecte de la nostra amiga Eva Novoa anomenat.....
“BUTTERFLIES and ZEBRAS”
Eva Novoa (Ditmas Quartet)
Editat per Fresh sound New
Talent FSNT 492
Enregistrat per Amandine Pras
el juny de 2015 al Sear Sound Studio de NYC.
Mesclat i masteritzat per
Jeremy Loucas a NYC
Produït per Eva Novoa
Productor executiu, Jordi Pujol
Michaël Attias, saxo alto
Eva Novoa, piano, Fender Rhodes
Max Johnson, contrabaix
Jeff Davis, bateria
Escoltem ja el primer tema del disc i que serà el primer tall del disc,
un tema del baterista Jeff Davis
anomenat....
1.- Spicy Water (J.
Davis) 5m36s
Doncs ja heu pogut tastar el canvi estilístic i de quina manera més
moderna, més contemporània ens han presentat aquest primer tema. La concepció
melòdica i rítmica feta pel bateria, les improvisacions de la líder al piano i
del saxo alto Attias ben bé que ens
ho han mostrat. Un tema gens fàcil, més aviat “durillo” tot i que no tant pels
nostres fidels oïdors, acostumats a les més diverses músiques. Ben bé passa que
en aquest programa, cada setmana en fem un diferent, tots però de la millor
qualitat, oi Salvador?
Veiem què ens diu en Matt Mitchell, d’aquest projecte..
"Escoltar de nou aquest àlbum còmodament assegut i escriure això en
un barri allunyat d'aquell amb el qual aquest quartet comparteix un nom, crec
que una vegada més em sorprèn la quantitat de músics inventius residents o
associats amb Brooklyn.” I anirem
seguint amb els seus comentaris....
Eva Novoa va néixer a Barcelona, on va començar els seus estudis de piano a una edat
primerenca. Va estudiar jazz a l'ESMUC (Escola Superior de Música de
Catalunya). El 2005 va viatjar per primera vegada a Nova York, on va participar
en diversos tallers a l'escola de Ralph Alessi SIM (Escola de Improvisació
Musical). El 2005 Eva es va traslladar a Holanda, on va estudiar en el
Koninklijk Conservatorium de La Haia (Llicenciatura en Jazz Piano, Màster en
Composició de Jazz). En aquest mateix conservatori, va treballar com a
professora de piano al Departament de Jazz el 2012.
Seguim ara amb el segon tema i tall del disc, el sorprenent i potent
tema de la líder, anomenat...
2.- The Drone (E.
Novoa) 7m56s
Un tema que vola com un d’aquests drones, tot i que sembla que a una
major velocitat, al menys inicialment, amb la presentació de la llarga i
complexa melodia amb ritmes inclosos. Quina manera de començar un tema, què
bèstia. Quasi 3 minuts sense parar a aquest ritme, i de quina manera més subtil
va entrant la impro de la pianista, primer encara amb el saxo alto del Michaël i després sola però amb la
secció rítmica. Ben aviat passa el mateix amb l’alto, improvisant quan encara
ho feia la líder, amb acords i notes dissonants. Calma entremig amb saxo i
contrabaix, tot i que no durarà gaire. En fi, un tros de tema que acaba amb la
mateixa trempera que ha començat.
Eva va ser convidada a tocar amb
el seu quartet d'Eva Novoa Quartet al Concurs de Jazz holandès 2006. Ha
estat pianista estable de la Big Band
West Coast. Amb el seu quartet, va presentar el seu tercer cd New Dutch
l'octubre de 2009. Amb aquesta banda li va arribar l'oportunitat de tocar amb
els cantants Greetje Kauffeld, Deborah J.Carter i l’harmonicista cromàtic
holandès Hermine Deurloo. Eva toca regularment a Holanda on ho ha fet amb
músics com Ruud Jacobs, Sjoerd Dijkhuizen, Marcel Serierse, Simon Rigter,
Vincent Koning o Frits Landesbergen i ha realitzat gires amb diferents
projectes a Alemanya, Suïssa, França, Espanya, Portugal, Noruega, Polònia i
Bèlgica. Eva va fer una gira amb la cantant portuguesa amb seu a Nova York Sara
Serpa el 2011, en la presentació del seu últim disc Mobile.
I ara continuem amb el següent
tema que us proposo, tema també del baterista Jeff Davis anomenat...
4.- Justin (J. Davis) 4m47s
Doncs i com es noten els temes
parits pels bateristes, i ho dic per com aquest tema ha estat concebut, amb
canvis rítmics situats també en la melodia principal del tema. No sé si us he
adonat però a mi em sembla que el so del saxo alto s’apropa al so estripat de
l’Ornette Coleman i similars, al
menys així m’ho sembla. La voluntat de fer-ho també hi deu ser, car el projecte
sembla que no reclama. En Michaël ben bé que ho aconsegueix. És clar que la
líder no es queda darrera i així és com també ella se situa en l’ona sonora de Cecil Taylor tot i que potser no tant
percussiva. El contrabaixista Max
Johnson del qual també li hem posat els seus projectes, ens mostra doncs la
vessant més propera a Charlie Haden
per acabar-los de situar a tots en l’àmbit més free.
Seguim amb els comentaris d’en Matt...
“Per a la majoria dels músics d’aquí, això va més enllà d'un determinat
clixé del 2015. No obstant això, ja que em passo més o menys la meitat de l'any
tocant música fora de Brooklyn, se m'acut que, si bé els devots de la música creativa
/ improvisació / etc podrien tenir una noció a nivell superficial sobre això,
el veritable abast d'aquest projecte, només es revela després que un passa molt
de temps per aquí, i tot i així segueix sent només de forma fraccionada.
M'imagino tractant de tocar un cop l'any amb cadascun d’aquests músics d’aquí, sigui un amic, un conegut, o algú
que admiro, i jo no estic segur de com ho faria. Michaël, Max, i Jeff són tres
d'aquests amics amb els que tinc la sort de tocar i que són sempre i aquí també
estan, magnífics. Com jo ja sé, tots ells estan incontenibles i sense descans,
totalment creatius; aquest enregistrament ho confirma definitivament. Eva i jo
ens vam conèixer fa anys quan els dos estàvem començant a prendre les nostres
pròpies incursions per aquí. Els dos ens hem trobat a nosaltres mateixos i estem
embolicats en aquesta comunitat. La seva interpretació i direcció musical
d'aquest disc estableixen una atmosfera de fecunditat. No tota la música que es
fa en aquests barris sona així. És una fusió molt particular feta a propòsit,
però. Gràcies per la vostra atenció i acurada audició".
Matt Mitchell, Brooklyn, 27 de novembre de 2015.
I ara ens situarem en el tema amb més swing de projecte, de fet és un
blues i també de la líder i sembla que dedicat a Jack Nicholson, car així es diu el tema...
6.- Jack Nicholson (E.
Novoa) 3m07s
Doncs ja heu pogut escoltar aquest magnífic blues, interpretat i parit
amb la màxima modernitat. El tema incorpora canvis rítmics de gran talla
entremig dels swing impenitent del “Ride” del Davis. Una melodia no gens simple però molt ben trobada ha donat
pas al solo estratosfèric del saxo alto Attias
amb unes línies melòdiques esclatants per la modernitat del seu so, amb el
magnífic suport de la secció rítmica, i els acords dissonants de la líder.
Llàstima que hagi sigut tan curt, només tres minutets de meravella.
Recentment, Eva ha gravat i
produït dos cds amb la seva pròpia música. El seu debut en format trio (amb
Masa Kamaguchi al contrabaix i Marc Lohr a la bateria) va ser llançat al març
de 2012, amb Fresh Sound New Talent. El seu segon cd en Quartet, aquest disc
(amb Ernesto Aurignac a saxo alt, Masa Kamaguchi al baix i André Sumelius a la
bateria) enregistrat el 2010, Fresh Sound el va editar el 2013 i aquí el tenim,
amb una mica de retard. Entre els seus últims projectes, Eva també ha gravat i
co-produït un cd amb el baixista Javier Moreno i el bateria Ramon Prats, -Novoa Moreno Prats Trio: Baix zero-. Aquest
CD ha estat editat pel segell de Nova Mood Jazz el 2012. Ha gravat recentment
un projecte a Duo als Països Baixos amb el guitarrista suec Pål Nyberg
d'Estocolm.
Aquesta biografia, extreta del
seu web, ja es veu que no deu estar al dia. Li haurem de dir que l’actualitzi.
Acabem ara el projecte de l’Eva i
programa amb el un altre tema a tope de “swing” en un altre tema de la líder
anomenat....
8.- Chinese
Shingles (E. Novoa) 4m46s
Amb una entrada del bateria així,
no ens podíem esperar res millor. Una intro curta i trencada rítmicament ha
deixat pas al swing i al solo espatarrant de Michaël. Un músic aquest que l’haurem d’investigar per veure si ha
fet algun projecte discogràfic al seu nom, i ja m’agradaria que ho fes amb Fresh Sound New Talent. Finalment hem
pogut escoltar el so del Fender Rhodes a càrrec de la nostra excelsa pianista a
base d’acords diversos i línies rítmiques. El tema finalitza d’igual manera que
ha començat i ho fa de cop. Magnífic per acabar el programa.
Dir-vos també que en George W. Harris editor de Jazz Weekly, magazine digital de Música
Creativa i altres formes d’Avantguarda, ha escrit un article sobre aquest
projecte intitulat If Monk were a
Free-Bopper que us recomano repassar.
Doncs això ha estat tot per avui,
espero que hàgiu gaudit amb les músiques que heu escoltat, totes del més alt
nivell tot i la diversitat d’estils, força moderns tots ells. Si hem començat
amb el disc de Jim Rotondi i l’Eric Alexander, com a frontline de
vents, després hem seguit amb un mestre músic, pianista i saxofonista ell, en Rafael Garcés acompanyat d’una bona
colla d’amics nostres i amb un projecte de Quadrant
Produccions, per acabar amb aquest increïble treball de la catalana Eva Novoa i el Ditmas Quartet, en un disc de Fresh
Sound New Talent.
Doncs ara sí, aquí Miquel Tuset i Mallol qui us ha
acompanyat tota aquesta estona, us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de Nit
en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
Subscribe to:
Missatges (Atom)
