Programa 612: Álvaro Torres 3 featu. Barry Altschul, Ivan Ilic i Kurt Rosenwinkel The Next Step Band, dimecres 30 de novembre de 2024.

0 comentaris

Àudio del programa:


Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà  amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.
 
I avui toca presentar projectes on la modernitat més actual es dona la mà amb una modernitat de finals dels 90s, tots però publicats en aquesta època que ens toca viure. I sí per què el pianista amic Álvaro Torres ens presenta el seu darrer treball anomenat “IRIS”, mentre que el guitarrista, i també amic Ivan Ilic fa el mateix amb el seu “Turn”. I ells dos li donen la mà al Kurt Rosenwinkel – The Nex Step Band, “Live at Smalls 1996”, disc enregistrat al mític club de Jazz ja fa una colla d’anys.


Doncs començarem amb el disc força modern, encabit en el Jazz Contemporani de l’Álvaro Torres, “IRIS”. Publicat per Sunnyside Communications el 4 d'octubre de 2024. Enregistrat el juliol del 2023 al Trading’s Recording Studio, Nova York. Amb Álvaro Torres – piano, John Hébert – contrabaix i Barry Altschul – bateria. Tots els temes són de l’Álvaro Torres, excepte “Celia” de Bud Powell. I com sempre dir-vos que al blog hi trobareu la pàgina web del músic:https://www.alvarotorresmusic.net/.
 
Els últims tres anys han estat indispensables en el desenvolupament musical del pianista Álvaro Torres. L'ingredient essencial és la seva adopció de la ciutat de Nova York com a casa seva i font d'inspiració. La immersió de Torres en l'escena jazzística més profunda del món li ha permès rares oportunitats de conèixer i actuar amb els seus herois musicals, com ho fa en el seu nou disc, “Iris”, que compta amb el llegendari bateria Barry Altschul i el gran baixista John Hébert. I dir-vos que aquest disc té una trempera impressionant, on la majoria de temes tenen una vitalitat força evident amb un tempo prou vital i ritme marcat, sovint trencat, fins i tot en el Blues del disc que titula el disc i anomenat “Iris”, on la mestria de tots tres es manifesta ben aviat.. Escoltem-los en aquest magnífic tema de l’Álvaro i avui sense començar amb cap baladeta...
 
1.3.- Iris (Álvaro Torres) 5:45.
 
I 10 n’hi do de tema per començar el programa d’avui. Un Blues sí, però de quina manera més contemporània de fer-lo. L’estructura la té, cosa que hem pogut comprovar tot i escoltant-los fent el que seria la melodia. Tot i això, el que en diem Swing del baixista i els copets swingats del baterista no els hem escoltat, no, més aviat ha estat tot portat amb un ritme així com trencat. La modernitat de la seva exposició ja ens situa en l’entorn d’aquest projecte. De fet la resta de temes tenen tots un tarannà proper al del Jazz d’Avantguarda, i he dit proper, no que ho sigui al 100%. El pianíssim de l’Álvaro és de lo més actual, percusiva la seva manera de tocar, vibrant, i així l’hem escoltat en els primers moments a piano solo encetant el tema. La compenetració del trio és més que evident, prova dels molts concerts que van fer abans de fer el disc. Dos mestres veterans acompanyant-ne a un de molt jove, encara no té els 30. Tot un honor per a ell i gaudi per a tots tres. Els moments intensos els hem tingut durant tot el tema per com tots tres l’han interpretat, i més en el llarg i  magnífic solo del gran Barry Altschul amb el qual han acabat el tema, magnífic per començar-los a escoltar.
 
Originari de Madrid, Espanya, Torres va buscar inspiració musical arreu del món. Després d'haver acabat els seus estudis a la Manhattan School of Music, Torres es va convertir en addicte a la ciutat de Nova York i tot el que li pot oferir a un músic com ell. Troba inspiració a tot arreu, des dels seus companys musicals fins als sons dels carrers bulliciosos de la ciutat.


Molt abans de traslladar-se a Nova York, Torres havia descobert i es va  enamorar de la interpretació d'Altschul, que tenia la distinció de formar part del grup d'improvisació col·lectiu Circle i de trios liderats per dos dels pianistes més avançats del jazz: Chick Corea i Paul Bley. Després d'haver intentat conèixer Altschul en persona, però sense aconseguir trobar-lo, finalment Torres va escriure al bateria per veure si estaria disposat a conèixer-se. Altschul va demostrar ser molt accessible i va convidar el jove pianista a una sessió.
 
Va aparèixer una oportunitat per a un concert al Mezzrow Jazz Club i Torres va convidar Altschul i el baixista Hébert a formar un trio. Des d'aleshores, el trio ha aparegut regularment durant els últims dos anys, fins i tot als venerables clubs de jazz Jazz Gallery i Smalls. Naturalment, el conjunt ha continuat evolucionant. Inicialment, van interpretar composicions originals de Torres i estàndards solts, permetent que les peces es transformessin en exploracions improvisadores. Ara, Torres aporta peces amb més estructura, l'obertura de mires es manté i el grup sempre és capaç d'anar cap a qualsevol direcció musical.
 
I seguirem escoltant-los en el tema lúdic "Carla's Ingredient" que és un homenatge a la difunta Carla Bley i es basa en la melodia "Batterie" de la gran compositora i sembla que fet a mitges amb l’aleshores seu company de vida Paul Bley tema del 1964....
 
2.4.- Carla’s Ingredient (Álvaro Torres) 4:08.
 
I vosaltres direu, sí que ha començat fort en Miquel avui. Sí, sí, avui he començat fort, car en el disc de l’Álvaro no hi ha un moment de calma, no. Tot és així de modernitat, de contemporaneïtat, de Jazz de primer nivell. I hem pogut gaudir molt en aquest tema propi però basat amb el “Batterie” dels dos Blay, Carla i Paul. Un tema on de nou tots tres semblen volar improvisant des de l’inici i fins el final del tema. Si el jove líder porta les regnes dels temes és perquè són d’ell, no perquè els altres dos no puguin dur la màquina melòdica i rítmica d’aquests inversemblants temes. Hem pogut però reconèixer la curteta melodia tant a l’inici com al final, car ben aviat s’han posat a improvisar, i més evident ha estat la del líder Torres que no ha parat de crear músiques amunt i avall del teclat del seu piano i de nou creant línies melòdiques d’una modernitat molt agosarada. Bravo per ell, bravo per tots tres.


Quan Torres va portar el trio al Trading’s Recording Studio el juliol de 2023, el trio va gravar una col·lecció de peces d'improvisació del pianista i un estimat estàndard de bebop. L'enregistrament comença amb el fantàstic "Old and New" de Torres, una composició que adopta un nou enfocament a un original més antic. Tocat molt més lentament, el tractament crea una peça completament nova que utilitza elements de l'original per inspirar la improvisació. Principalment improvisat, "West Harlem" captura el to i l'energia latins dels veïns dominicans de Torres.
 
"The Good Life" de Torres s'està convertint en una mena de tema principal del trio i reflecteix l'entusiasme que té el compositor per la vida i per actuar amb aquest grup. L'enregistrament conclou amb "You Dig?", una peça que es fa ressò de l'eslògan d'Hébert i ofereix un tema breu que exigeix ​​que els músics utilitzin la seva imaginació per construir-hi les seves idees.
 
Torres utilitza aspectes d'un estàndard sense nom per construir "On Broadway", que s'interpreta d'una manera romàntica i oberta que recorda la sèrie de discos On Broadway de Paul Motian de la dècada de 1990. Torres és un fan de la tradició del jazz d'incloure un estàndard entre els originals en un enregistrament, i per això el trio presenta "Celia" de Bud Powell interpretada amb un swing vital.


I ja els deixarem d’escoltar en aquest magnífic tema de Bud Powell...
 
3.6.- Celia (Bud Powell) 6:50.
 
Doncs resulta que Bud Powell va fer aquest tema i l’encabí en el seu disc del 23 de febrer del 1949, “Jazz Giant” on hi hagué Ray Brown, contrabaix i Max Roach, bateria. Però l’Álvaro i companys l’han fet d’una manera més vital pel que fa al tempo i també amb un magnífic arranjament. Sí que de tant en tant hem escoltat Swing però no ho ha estat durant tot el tema, com va ser en el tema original del grandíssim Powell. Ja d’entrada, Álvaro ens ha sorprès per l’agosarada proposta rítmica, on Altschul de nou brilla amb llum pròpia i sempre fent i desfent, diríem que improvisant tota l’estona. I ens ha costat reconèixer la melodia del tema, les coses com siguin, car ell s’ha desmarcat bastant de Powell en lo melòdic. De fet el primer en improvisar ha estat el baixista John Hébert al contrabaix demostrant de nou la seva gran talla musical. Un solo on ha recorregut el mànec de la “Berra”, amunt i avall, ha improvisat amb una afinació perfecte, al voltant de l’harmonia i marxant-ne de tant en tant. Álvaro s’hi ha posat fent la seva essent però melòdica a moments, i deixant pas a la del gran Barry Altschul que de nou ens ha noquejat. Han fet uns “quatres” compassos amb el líder, ells dos improvisant i quasi que més el gran baterista i ja retrobar la melodia d’aquest “Celia” de Bud Powell ideal per ja deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats nois Álvaro Torres – piano, John Hébert – contrabaix i Barry Altschul – bateria.
 
Els últims anys han estat bons per a Álvaro Torres. Va trobar una casa a la ciutat de Nova York, una que proporciona inspiració, activitat i esperit per a l'aventura. L'entusiasme de Torres es pot sentir en el seu nou disc, “Iris”.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.


I nosaltres seguirem amb el disc del guitarrista Ivan Ilic, “Turn”, disc autoproduït. Publicat el 20 de març de 2024. Enregistrat el 3 de febrer de 2024 per Alberto Pérez, Estudi Sol de Sants. Produït per Ferran Conangla. Amb Edu Cabello - saxo tenor i soprano, Ivan Ilic - guitarra, Heorhii Mykhailenko - contrabaix i Pedro Fullana – bateria. Música composta per Ivan Ilic. Música dedicada a les grans pel·lícules i als seus directors: Miloš Forman, Oliver Stone, Anthony Minghella, Bernardo Bertolucci, Milcho Manchevski, Ridley Scott, Clint Eastwood, Vittorio De Sica.
 
I dir-vos que he estat una molt agradable estona escoltant els temes d’aquest disc. N’inclou un parell a tempo slow, lent, úniques balades del disc i anomenades “The Runner “ i “Before the Rain“, mentre que també n’hi ha a tempo mèdium up com és “Miracolo” a tot Swing en les improvisacions del líder Ilic. També és així més o menys el tema “Talented Mister” tot i que potser un pèl més viu de tempo. La resta de temes són molt vitals fent que l’escolta d’aquest disc sigui de lo més entretinguda, on la qualitat de les composicions s’agermana amb la de les seves interpretacions. Un goig de músiques. Escoltem-los doncs amb el tema...
 
4.8.- Miracolo (Ivan IIlic) 4:30.
 
Doncs ja heu pogut escoltar amb quina marxeta hem començat a escoltar-los. I sí perquè podrem gaudir amb les composicions més vitals de tempo de l’amic Ilic alhora que amb les seves interpretacions. I aquí hi tenim també a l’amic Edu Cabello, jove saxofonista que vèiem ja fa temps a les Jams tot i acompanyant al seu amic i gran guitarrista, l’Eddie Mejía, ells dos quan estudiaven al Conservatori Superior del Liceu. Un tema que primer sembla d’estructura clàssica de 32 compassos i de la forma AABA essent la B el pont, ja ho sabeu, on hi ha sempre un canvi tonal, canvi de to, i a vegades canvi rítmic, però on ell hi ha afegit una altra seqüència AB i 8 compassos mantenint una frase repetitiva fins arribar a la darrera B, i ja iniciar-ne les improvisacions. I sí que en la B del tema hem pogut escoltar com el baixista ha fet una línia solista, ell que és Mykhailenko. I el Swing ja l’hem copsat amb el “Walking” del baixista, i esclar que la magnífica improvisació del líder a la guitarra. De fet el tema se l’han emportat ells dos com a solistes, car després de l’Ivan hem pogut escoltar com de bé s’ha esplaiat el baixista. Grans solos de tots dos en un tema fet a duet de guitarra i contrabaix, però amb quina marxeta, molt bon tema per començar-los a escoltar.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
A.MA Records: https://www.amaedizioni.it/
Notami Jazz: https://www.edizioninotami.it/
Dodicilune: https://www.dodicilunestore.com/
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
 
I seguirem amb una mica més de trempera i Swing amb el tema...
 
5.1.- Talented Mister (Ivan Ilic) 4:47.
 
I més o menys amb la mateixa trempera hem escoltat ara un tema amb la formació al complet. I sí que m’ha sorprès i agradat la tasca de l’Edu amb el saxo tenor, car sempre l’havia escoltat amb el saxo alt. I un altre tema amb una estructura no massa estàndard, amb una forma AABBA, les As amb el líder i saxofonista fent la melodia, i les B només amb el saxofonista fent-les amb el canvi tonal encabit i Swing de la base rítmica, i la darrera A amb el ritme així com trencat i posterior intervenció molt Free la de l’Edu al tenor. I després d’uns moments de calma, ell mateix n’ha endegat les improvisacions, i de quina manera que ho ha fet, brutal i amb un Swing increïble dels de la base rítmica Mykhailenko - contrabaix i Pedro Fullana – bateria. Gran so un tant metàl·lic  el de l’Edu alhora que llenguatge de lo més jazzero. I de nou ha fet una magnífica improvisació Mykhailenko, amb una gran pulsió rítmica, consistència de so i profunditat, esclar que també gràcies a la gran tasca del productor i pots comptar que havent fet el màster, l’amic Ferran Conangla. I sí que el líder els ha seguit i també amb unes maneres d’una gran classe, ell que s’ha escoltat als clàssics de la guitarra com Joe Pass però també als més moderns com el bo de John Abercrombie. Gran tema.


I ja els acabarem d’escoltar en un dels temes vitals del disc, l’anomenat...
 
6.4.- Cuckoo’s Nest (Ivan Ilic) 4:08.
 
I sí que el tema ha començat de lo més Bopper, sí, quasi com el “Salt Peanuts” de Dizzie Gillespie i ritme així com una mica trencat en la A del tema, mentre que a la B, ha aparegut el Swing. I després del “tema”, les improvisacions i la primera la del líder i guitarrista, Ivan Ilic. I esclar que hem tornat a Flipar amb un tema d’ell però també per com gestiona la seva tasca solista, i amb quin bon gust musical que ho fa. I ves per on que del tenor ara hem passat al soprano i magnífic so que l’Edu li extreu. Ja l’hem començat a escoltar quan el líder acabava la seva impro, i ell s’hi ha posat amb una gran solvència. El soprano és molt malt parit pel que fa a l’afinació. L’Edu ha mostrat de nou la seva gran tècnica alhora que frases creades. Un bon tema que ells acaben de cop, després de recuperar el motiu principal amb el qual l’han començat, ideal per ja deixar-los d’escoltar.


I després d’aquests temes del disc de l’Ivan Ilic encarem ja el final del programa amb un disc enregistrat el 1996 però presentat no fa gaire a la Sala Barts pel mateix Kurt Rosenwinkel, concert encabit en el Mas i Mas Festival, Kurt Rosenwinkel – The Next Step Band, “Live at Smalls 1996”, publicat per Heartcore Records aquest 2024. Ho va enregistrar Zeke Zima i ho han masteritzat els de The Bakery a Los Angeles aquest mateix any. Amb Kurt Rosenwinkel, guitarra i piano a “The Next Step”. Mark Turner, saxo tenor; Ben Street, contrabaix; Jeff Ballard, bateria i la col·laboració de Brad Mehldau a “Zhivago”. Tots els temes són de Kurt Rosenwinkel.
 
Doncs ja és sorprenent que presentessin aquest disc en concert després de tants anys, oi? De ben segur que en Kurt el devia trobar en un calaix i va pensar que era moment per publicar-lo. El va fer masteritzar a Los Angeles i els de Heartcore Records de Berlin, on ell viu, l’han publicat ara. En un directe sempre hi trobarem temes llargs i més amb músics tan bons com ells. Tot i així hi ha un tema curtet molt vital “Alpha Mega”. Un altre de no gaire llarg és el que ell fa amb una llarga i impressionant “Intro” a guitarra sol i tema força delicat on se sent una veu, que no sé pas de qui és, fent la melodia i tema “A Life Unfolds”. I també és així de bonic el tema que ara mateix escoltarem i anomenat...
 
7.2.- Use of Light (Kurt Rosenwinkel) 10:42.
 
I després de la marxeta del dic de l’Ivan Ilic sembla que ja tocava una mica de calma, oi? I sí que l’hem tingut i gaudit amb aquest preciós tema del líder i també guitarrista, el bo d’en Kurt Rosenwinkel. Una melodia molt bonica amb notes llargues, les de la guitarra del líder però també les del saxo tenor Mark Turner. I ves por on que els dos de la base han estat fent de les seves tot i acompanyant-los, l’un al contrabaix, Ben Street i l’altre a la bateria, en Jeff Ballard. Una llarga exposició melòdica del tema que ells ens han fet per ja començar les improvisacions, la primera la del saxo tenor. El ritme sembla que  sigui més complex del que és, coses dels redobles a les timbales de Ballard. I quin llarg solo d’en Turner ell amb el seu característic so, que ja aleshores posseïa i que ha conservat fins ara. També ens ha mostrat la seva mestria en el fraseig, en les noves línies creades. I quin suport del dos de la base rítmica, però també amb acords del líder a la guitarra. Un tema on Mark ha tingut un gran protagonisme, quasi tot, i ja heu pogut escoltar els aplaudiments després del seu solo. I el tema l’acaben amb la bonica melodia i les seves notes llargues, tot plegat una delícia de tema per començar-los a escoltar.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz Club, Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.


I esclar que si hi ha un convidat en un tema i aquest es diu Brad Mehldau el posarem i anomenat....
 
8.3.- Zhivago (Kurt Rosenwinkel) 11:23.
 
I quin tros de tema que hem escoltat, mare de 10 sr. Un llarg tema que havien de gaudir tot el públic assistent al Smalls Jazz Club aquell dia del 1996. I d’això en fa quasi 30 anys, déu-n’hi-do, i ja com tocaven, ells que devien estar pel Berklee College of Music de Boston amb el Jordi Rossy, on es devien conèixer i aprendre junts. Un brutal tema i brutal final a mode de llarg Turn Around on Turner ha tornat a fer de les seves amb una inversemblant improvisació final, i tots ells en una mena de “Clímax” final i ja acabar-lo dolçament entre els aplaudiments del públic. I ha començat amb una seqüència descendent d’acords tot plegat amb un ritme així com trencat, ja ells fent-ne la  melodia, a duet de guitarra i saxo tenor, a moments. I ja amb quina trempera que l’han començat. I sí que hem escoltat al líder amb un so de la seva guitarra passat per sedassos electrònics d’efectes, així com una mena de “Phaser”. Gran improvisació d’aquest ja mostru de la guitarra. Modernitat en el missatge, en el so, en les històries que ens ha explicat. I quin suport més consistent de la base rítmica, ara amb Brad Mehldau, Ben Street i Jeff Ballard. Brutal i llarg solo del líder. I què podem dir de Mehldau, que ja aleshores tocava com els àngels, com heu pogut escoltar. Una mà dreta entremaliada, lleugera i gràcil, i l’esquerra fent els acords adequats. I com apareix el Swing quan volen el baixista i baterista, ells dos també en plena efervescència creativa. Quines línies melòdiques més inversemblants les del mestre del piano, ara un dels més importants del món del Jazz. I sí que després han recuperat el motiu principal i ja han encarat el final del tema, brutal tema de nou de Kurt Rosenwinkel.


Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Nota 79: https://www.nota79.cat/events/,
Nova Jazz Cava:
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club la Vicentina:
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres ja ben aviat, el 8 de novembre amb el Guillermo Calliero Quartet amb Guillermo Calliero, trompeta i fiscorn; Federico Mazzanti, piano; Horacio Fumero, contrabaix i Roger Gutiérrez, bateria, en un concert patrocinat per l’Ajuntament de SVdH i organitzat des del Jazz Club la Vicentina i per tant amb l’entrada gratuïta, us hi esperem a partir de les 22h.


I sí que el líder també tocà el piano en el potent tema com s’anomena el títol de la banda del bo d’en Kurt, “The Next Step”. Però els escoltarem en el vital tema i primer track del disc, i potser primer tema del directe al Smalls Jazz Club i anomenat...
 
9.1.- A Shifting Design (Kurt Rosenwinkel) 9:49.
 
I quina llarga i increïble “Intro” a guitarra solo per aquest altre gran tema d’en Kurt. I després d’ell, melodia del tema amb el saxo tenor de Turner i ja el Swing en les improvisacions, la primera la del líder a la guitarra. De fet el Swing ha aparegut una mica més tard, no d’entrada. I m’ha semblat escoltar la primera part del solo amb el baixista Street i potser unes escombretes de Ballard. I sí que després l’hem tingut de totes, totes, amb el “Walking” del primer i els copets als plats i caixa del segon. Kurt ha fet el seu solo amb un so més net, que no més senzill, car ha estat de nou incommensurable per com l’ha gestionat. Una gran velocitat d’execució la d’ell a la guitarra, tot i mostrant-nos un gran domini tècnic, alhora que bon gust. El llenguatge, el seu, encabit en la més estricta modernitat, ja al 1996, com tots ells, uns màsters ja aleshores. Quin goig de trio de guitarra, contrabaix i bateria i quina compenetració. L’aparició del so del saxo tenor ens ha omplert d’un nou color musical. I ell també de nou amb la seva particular visió de la jugada, de l’harmonia, i amb quina solvència que  l’ha fet, so personal, pujant al registre agut, fent uns “licks” inversemblants tot plegat amb un gust exquisit, un gran solo per ja després recuperar el motiu principal i acabar el tema entre aplaudiments del respectable, ideal per ja deixar-los d’escoltar i nosaltres el programa d’avui que com sempre espero que us hagi agradat tant com a mi.
 
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

Programa 611- FSNT: Joachim Govin, Gerard Chumilla i Adele Sauros, dimecres 23 d'octubre de 2024.

0 comentaris

Àudio del programa: 


Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà  amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.
 
Doncs ja hi tornem amb les darreres produccions de la nostra estimada editorial Fresh Sound Records / Fresh Sound New Talent, de l’estimat Jordi Pujol. Així doncs que podreu escoltar a Joachim Govin, “Tree, Volume 2” a l’“Introducing Gerard Chumilla” de Gerard Chumilla i a l’Adele Sauros, “Your Speciall Loss”, i de nou amb un micro conte de Carme de la Fuente.
 
Jordi Pujol és el productor executiu de tots aquests discos. Aquestes gravacions sonores són © 2024 de Fresh Sound Records per a Blue Moon Produccions Discogràfiques, S.L.



Començarem amb el disc de Joachim Govin, “Tree, Volume 2”. Enregistrat per Sergi Felipe a l’Underpool Studio, Barcelona, ​​el 2 i 3 d'abril de 2023. Mesclat per Sergi Felipe. Masteritzat per Pieter De Wagter. Portada: Rafa Ross. Fotografia: Tony Tixier. Produït per Joachim Govin. Amb Joachim Govin (contrabaix), Ludovic Ernault (saxo alt), Simon Bernier (bateria).
https://www.freshsoundrecords.com/joachim-govin-albums/57288-tree-volume-2.html.
 
I en aquest CD hi tenim 11 temes, amb ritmes i tempos diversos, amb un so tot molt de Jazz Contemporani per les improvisacions que hi escoltarem. També hi ha balades, com la preciosa “A Flower Is a Lovesome Thing” de Billy Strayhorn. També així de delicat tempo és el tema de Charles Mingus, “Carolyn ‘Keki’ Mingus”, bonica balada també. I de John Coltrane hi ha el “Lonnie’s Lament” interpretat a contrabaix solo pel líder amb un puntet més de tempo. I un puntet més té el tema de Ludovic Ernault “Mer Calme”, iniciat a saxo solo i posteriorment interpretat a duet amb el baterista. Amb un delicat swing a tempo mèdium podrem escoltar el també tema de Coltrane, “Dear Lord”.
 
I tot i ser molt boniques les balades, proposo que els escoltem en aquest darrer tema de John Coltrane...
 
1.5.- Dear Lord (John Coltrane) 5:10.
 
I aquest preciós tema, John Coltrane l’encabí en el seu disc “Transition”,  àlbum gravat el 1965 però publicat pòstumament el 1970. Com el seu títol indica, “Transition” va ser un pont entre els enregistraments clàssics de quartet com “A Love Supreme” i les obres més experimentals dels últims anys de Coltrane.
I el tema l’han iniciat el líder al contrabaix i la bateria de Simon Bernier  i ja aparèixer la melodia a càrrec del saxo alt de Ludovic Ernault. Aquest ha desenvolupat la melodia amb notes afegides de la seva collita, tot i mostrant-nos la seva modernitat de so, amb aires molt de Jazz Contemporani, coses que ja anirem veient de mica en mica. El líder Joachim Govin al contrabaix ha iniciat les improvisacions, ell amb el baterista, on ens ha mostrat el seu profund domini de l’instrument alhora que llenguatge jazzístic introduït. I el tema el torna a tocar el saxo alt, i de nou fent la melodia i algunes notes personals. La tasca del baterista ha estat impressionant, marcant el ritme i tempo amb creativitat, gran tema per ja començar-los a escoltar.
 
Els grups a trio de saxo contrabaix i bateria presenten molts reptes per a un baixista. El seu so, entonació, sensació de tempo i domini de l'harmonia estan perfectament exposats, està com despullat. No obstant això, en el cas de Joachim, aquests reptes s'aborden amb facilitat i, en canvi, mostren fins a quin punt destaca en aquestes àrees. La profunditat del seu so és el primer que et colpeja. L'espai sonor que d'altra manera podria ocupar un piano es compensa amb la rica qualitat i el to fonamental profund de cada nota del contrabaix. Aquestes qualitats el mantenen compromès durant tot el disc malgrat l'escassa orquestració. Aquest disc comença d'una manera que us mostra com es preocupen aquests músics pel so i el temps, el tempo. Tenint en compte aquestes prioritats, és molt difícil fer-ho malament. Individualment i col·lectivament, el so que cadascú n’obté, fa amb el seu instrument, i el so resultant de la banda en conjunt, fan que el conjunt se senti més que un trio. Tot és tan ric i ple de caràcter.... i més coses que en podreu llegir a les notes interiors del disc. —Matt Brewer (fragment extret de les notes interiors).


I seguirem ara amb una mica més de tempo amb el tema anomenat...
 
2.6.- Nobody Else but Me (Jerome Kern) 7:45
 
"Nobody Else but Me", de vegades anomenada "Nobody Else but You", és una cançó de 1946 composta per Jerome Kern amb lletra d'Oscar Hammerstein II amb l’ànim d’aconseguir el renaixement de Broadway el 1946 encabida en el musical “Show Boat”.
 
I quin tema a tot Swing hem escoltat, un estàndard interpretat per força gent i amb una bonica melodia, també per la calidesa del so del saxo alt de Ludovic. De nou ens ha copsat la seva manera suau, tranquil·la de tocar-lo. El so, sobretot, i per descomptat per com lliga les seves inversemblants frases, pel seu llenguatge contemporani, per la seva creativitat que sembla no tenir límit, tan a gust se’l nota improvisant. I sí que el líder Govin al contrabaix ha tornat a posar sobre la taula el seu més que reconegut so i llenguatge. Una profunditat de so que ell aprofita per afegir-hi modernitat, sense oblidar la seva pulsió rítmica i maneres melòdiques de fer els seus solos. Després hem gaudit amb els “quatres” compassos que ha compartit el saxo alt improvisant amb el baterista Bernier, i ja recuperar la melodia d’aquest “Nobody else like me”.
 
I un tema del saxo alt Ludovic Arnault és “Light Echoes”, amb un so un tan melancòlic el del seu alto, amb tots tres en plena compenetració, com passa en tots els temes. I sí què és molt interessant “Hunt” del líder Joachim Govin, sí, tema amb un ritme així com trencat i diversos canvis rítmics i breaks. Iniciat amb baix i bateria, aviat s’hi afegirà el so de l’alto, tot plegat a tempo mèdium també. Mentre que el conegut tema de Joe Henderson, “Inner Urge”, l’inicia el baixista ell sol amb una Intro magnífica, per ja aparèixer la coneguda melodia a baix també i el Swing i tempo més vital, amb notes llargues del saxo alt ja preparant la seva improvisació.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.


I ja els acabarem d’escoltar en el tema propi de tots tres i el més vital,  anomenat...
 
3.2.- Beauty of the Stars (Ernault-Govin-Bernier) 5:34
 
I ves quin tema més vital i marxós que ens han fet ells tres, i tema propi. Ja d’entrada amb la melodia i amb tot el Swing possible gràcies al “Walking” del líder i baixista Govin. I de la melodia hauran passat a les improvisacions, vaja, el saxo alt Ernault, car poc ens n’hem adonat de quan ha deixat la melodia per fer el seu solo. Més aviat sembla que hagi estat una improvisació des de l’inici a tot Swing, també per la tasca del baterista Bernier. De nou ens han copsat tots tres, i esclar que una mica més el saxo alt Ernault per la llarga intervenció, i interpretació de la melodia i solo, que ha estat brutal. També el líder ha fet la seva tasca solista i igualment d’altíssim nivell, passejant-se amunt i avall pel mànec de la seva “berra” amb total solvència. Té, ja l’hem escoltat abans, una pulsió rítmica consistent alhora que un llenguatge jazzero i fraseig de lo més interessant. Aquest mestre del contrabaix ens enlluerna per la seva vivacitat, per la seva creativitat. Gran tema del trio per ja deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats nois Joachim Govin (contrabaix), Ludovic Ernault (saxo alt), Simon Bernier (bateria).


I ves per on que el següent disc també té la configuració de trio de saxo, contrabaix i bateria, ara però passant del saxo alt al saxo tenor del nostre jove crac, i disc “Introducing Gerard Chumilla” de Gerard Chumilla. Enregistrat per Daniel Somaroo al Jazzcampus, Basilea, Suïssa, l'1 d'abril de 2023. Mesclat i masteritzat per Daniel Dettwiler. Produït per Gerard Chumilla. Amb Gerard Chumilla (saxo tenor), Larry Grenadier (contrabaix), Jordi Rossy (bateria). Convidat: Noé Sécula (piano, #8).
https://www.freshsoundrecords.com/gerard-chumilla-albums/57341-introducing-gerard-chumilla.html.
 
Bons records de fer música amb Gerard i Jorge un vespre a Basilea. Un fluir fàcil va ser la conversa musical, fet encara més especial per grans composicions interpretades per músics amb un gran sentit del so, la telepatia i l'atenció al bé comú. Espero que els oients puguin compartir l'esperit del que vam sentir els tres aquella nit. —Larry Grenadier.
 
I aquest projecte del Gerard està ple del seu discurs compositiu, car dels 9 temes, 6 són propis d’ell. Hi ha en la versió digital un presa alternativa, la 2, del primer tema “Apricity”. Una balada és “My Little Brown Book” de Billy Strayhorn, preciosa. I ves per on que ell també té un tema molt bonic a tot vals i anomenat “Plato's Clave of Shadows” amb un punt més viu de tempo però no massa. I és similar en alguns aspectes el “Reaching the Zenit” també a tot vals i també del Gerard. I no per Abrera...I ell té també una dolça composició que és una delícia, que és la que escoltareu, anomenada..
 
4.8.- Fearless Wanderer (Gerard Chumilla) 9:40
 
Doncs haureu gaudit com jo en aquest tema on hi participa Noé Sécula al piano, i sí, car ell ha estat a qui primer hem escoltat amb uns delicats acords. La melodia ha aparegut a càrrec del jove líder i ja molt crac, quin luxe per ell està acompanyat pels dos de la base rítmica del gran Brad Meldhau, Larry Grenadier i Jordi Rossy. Un tema que ens ha encantat i amb uns primers moments de piano, baix i bateria on han creat una atmosfera determinada, un tant inquietant per la progressió d’acords. Després d’aquests moments, la molt reeixida improvisació del nostre gran saxo tenor a qui avui us presento, Gerard Chumilla. El motiu d’aquesta gravació és el següent: porta ja un parell d’anys a Basilea, al seu “Campus”, estudiant amb els dos que l’acompanyen i d’altres grans mestres que hi ha, i hi ha anat becat. Hem gaudit molt amb el seu discurs melòdic, amb el seu so força contingut, amb la seva delicadesa interpretativa. I el pianista convidat, només en aquest tema, ha fet una tasca propera al minimalisme, però amb tot l’encant del món, amb poques notes, silencis, i tot plegat molt ben posat, i amb un llenguatge tirant més enllà de lo modern, també. Molt bonic tema per ja començar-los a escoltar.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
A.MA Records: https://www.amaedizioni.it/
Notami Jazz: https://www.edizioninotami.it/
Dodicilune: https://www.dodicilunestore.com/
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.


I els seguirem escoltant en el tema
 
5.1.- Apricity (Gerard Chumilla) 6:43
 
I la veritat és que m’ha sorprès molt aquesta seva composició, i més encara la seva capacitat per captivar-nos amb el seu exquisit llenguatge, amb la seva magnífica història explicada. Un fraseig lligat precís, Jazz del més alt nivell el que el jove i líder del projecte ens ha ofert. Té una gran tècnica, alhora que una tendresa expositiva farcida però de modernitat. Li augurem i desitgem el millor futur musical, que tingui molts i molts èxits, que ben bé se’ls mereix. I sí que hem reconegut el que podria ser la melodia del tema, ja d’entrada, sí. I ja després la seva magnífica improvisació. I Grenadier amb el contrabaix ha fet també el que ha volgut. L’ha abraçat ben fort i remenat el mànec però ell polsant amb energia les seves cordes, amb creativitat, amb originalitat, amb pulsió rítmica, brutal, en Larry, sí, però no m’oblido del nostre estimat Jordi Rossy no, ell tan creatiu, amb uns copets als estris de la seva bateria tan precisos com sorprenents, i tot plegat amb un so de plats, caixa, xarles, bombo i timbales, força contingut, gran el nostre amic. I gran tema del líder.
 
I ell ha fet un arranjament del tema de Wayne Shorter magnífic i a tot Swing i tempo mèdium, el del conegut “Fee-Fi-Fo-Fum”. I temes vitals són el de Warne Marsh aquest però un punt contingut, i tema a tot Swing “Dixie's Dilemma”, que no us el poso amb l’ànim que l’escolteu amb tots els altres temes una vegada adquirit el disc, i també potent és el tema propi i anomenat “The Havoc”, amb un brutal Swing en les improvisacions amb un increïble Walking del baixista Grenadier.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz Club, Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.


I ja els acabarem d’escoltar en el tema propi i Blues anomenat...
 
6.6.- Spring Blues (Gerard Chumilla) 5:21
 
I esclar que si hi ha un Blues, vaig i el poso, i aquest propi del líder m’ha encantat, i espero que a totes vosaltres, i tots, també. Una melodia curteta, com totes les dels blues, i més encara quan el tempo és viu, com ha estat el cas. El “Walking” de Grenadier ha estat de “traca i mocador”, car ha volat amunt i avall pel mànec de la seva “berra”. I mentre això passava, el nostre jove crac ha tornat a deixar-nos bocabadats per la seva gran musicalitat, tècnica i sobretot llenguatge emprat, amb unes idees de lo més modernes, i un gust exquisit. Grenadier ha fet de nou una gran tasca solista, seguint amb el “Walking” però enriquint-la una mica més amb noves notes trobades i posades al seu lloc més precís. Mentrestant Rossy l’ha acompanyat amb la mateixa elegància, llibertat creativa, sonoritat continguda, sense escarafalls, portant la màquina rítmica a bon port. I encara després del solo del baixista, hem pogut escoltar els 12  compassos del tema compartint improvisacions els nostres dos músics, Jordi i Gerard, brutals tots dos. Gran tema per ja deixar-los d’escoltar, o sigui que felicitats nois Gerard Chumilla, Larry Grenadier i Jordi Rossy.
 
I després d’aquest altre magnífic disc a trio, sembla un bon moment per escoltar a Carme de la Fuente. Gràcies Carme per sempre acaronar-nos amb la teva dolçor poètica i musical, la del programa.


I ja encarem el final del programa amb el disc de l’Adele Sauros, “Your Speciall Loss”, enregistrat per Joel Ward a E-Studio de Sipoo, Finlàndia, els dies 3, 4 i 5 de gener de 2023. Mesclat per Kaj MäkiUllakko. Masteritzat per Pieter De Wagter a Equus, Bèlgica. Fotos: Victor Hege (portada), Mia Holopainen (estudi). Produït per Adele Sauros. Amb Adele Sauros (saxo tenor), Toomas Keski-Säntti (piano), Vesa Ojaniemi (contrabaix), Tuomas Timonen (bateria). Tots els temes estan compostos i arranjats per Adele Sauros.
https://www.freshsoundrecords.com/adele-sauros-albums/57298-your-special-loss.html.
 
"La teva pèrdua especial" és una història sobre la recuperació i la recerca d'esperança. Aguantar-me fort i perdre'm. Col·locar-ho tot en un pedestal immerescut. Donant més, però trencant més. Una fantasia que mai es farà realitat. "Hola idiota", per dir-m’ho a mi mateixa: sóc ximple per quedar-me. —Adele Sauros.
 
I dels 9 temes hi ha balades o temes a tempo lent, slow, com és el cas del “Morning Rise Awake”, iniciat a contrabaix i saxo, s’hi afegirà el piano tots tres dolçament i el baix amb un arpegi que va repetint rítmicament que no melòdica. I sí que ella fa un tema “Awakening” a saxo tenor solo, el més curtet de tots, a mode de delicatessen. La resta de temes tenen tots una determinada trempera rítmica i tempo més vital i com que vull acabar el programa amb una determinada marxeta, proposo que els comencem escoltant en el tema...
 
7.2.- Waiting That Life (Adele Sauros) 7:45
 
I sí que ha estat maco aquest tema, sí, per la melodia inicial, pels canvis posteriors, per com la base rítmica de contrabaix i bateria l’han acompanyat en els primers moments i en la seva improvisació. Un ritme així com trencat, coses que percebem més escoltant al baterista. Adele improvisant és de lo més modern, amb un so “actual”, tot i que no gaire a prop del Jazz d’Avantguarda, si parlem del llenguatge i sonoritat. Un solo melòdic, que ens ha agradat força. Encara la recordem tocant dalt de l’escenari del Jamboree Sala 3, havent-la vist també a la Sala 1 en l’homenatge als 30 anys de FSNT formant part d’un combo muntat a Londres per l’Alfred Hichcock. La calma ha arribat en la improvisació del pianista Toomas Keski-Säntti, amb un pianíssim tranquil, més en els inicis, i més vital posteriorment. Molt bon tema per ja començar-los a escoltar.
 
I el tercer track "Stop Those Words” té una preciosa “Intro” a contrabaix sol per ja després, i amb el motiu principal, aparèixer el ritme i el tempo força delicat, i ella primer a duet de tenor i soprano i ja després amb el preciós so del saxo soprano. Tema amb diversos canvis de ritme. I el quart, i tema que titula el disc “Your Special Loss” és un dels més funkys que hi ha, sobretot pel marcatge del baix i bombo de la bateria. També el baterista colpeja la bateria amb un punt de “beat”. I el cinquè “Something Borrowed” comença delicadament, també amb el so del soprano, un tema que sembla tenir uns aires així com orientals. El canvi rítmic posterior encetant ella les improvisacions, és brutal, potent.


I del primer tema “Beautiful Anger”, tot i que la “Intro” sigui calmada i el ritme estigui així com trencat, seguirà vital i amb una bona trempera. Escoltem-lo...
 
8.1.- Beautiful Anger (Adele Sauros) 6:06
 
I sí que els inicis han estat tranquils, sí, amb la “Intro” que han fet, ella amb el tenor, també amb la melodia encabida en les seves notes. I quin canvi posterior més interessant, ja amb el baterista Tuomas Timonen marcant el canto de la caixa, tot i indicant-nos el ritme i el tempo. Un tema que ha esdevingut força vital, on han desenvolupat les seves improvisacions la líder amb el saxo tenor, a partir d’un primer i curtet motiu principal. Quin fraseig, quina tècnica amb la qual domina els sons del seu instrument. Escales inversemblants, amunt i avall, i sobretot un crescendo anímic també gràcies a l’energia dels de la base rítmica. I si parlem d’aquests, dir-vos que el solo del baterista Timonen ha estat més que brutal. Impressionant.


I el novè track “Hello Dumbass”, l’interpreta amb el saxo tenor i l’inicien amb la singular melodia feta per la líder, amb uns acords del pianista a mode de contrapunt, i molta energia la del baterista. El solo de la líder és francament impressionant alhora que la trempera desenvolupada.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Nota 79: https://www.nota79.cat/events/,
Nova Jazz Cava:
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club la Vicentina:
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres ja fins el 8 de novembre que podrem gaudir amb el Guillermo Calliero Quartet esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts i organitzat des del Jazz Club la Vicentina. Us hi esperem.



I ja els acabarem d’escoltar i nosaltres el programa d’avui en el tema més vital i anomenat...
 
9.7.- Run From Bad (Adele Sauros) 6:39
 
I aquest tema ja ha començat amb tota l’energia possible, amb el motiu principal i curtet d’aquest tema. I sí que la B del tema té un canvi harmònic força reconeixible i molt interessant. I quina trempera el tema amb la improvisació del pianista Toomas Keski-Säntti. De quina manera l’ha desenvolupat, amb una mà dreta vital en el registre agut, i marcant acords la seva esquerra. Uns moments inicials del solo de la líder moderats, però ja ben aviat s’ha anat desenvolupant la seva inversemblant improvisació. I amb quina energia l’han acompanyat el trio base, impressionant, i potser més per la seva contundència, el baterista Timonen, sense oblidat la feina del contrabaixista Vesa Ojaniemi. Un magnífic quartet de músics de Finlàndia amb una líder increïble, jove músic establerta a Londres on desenvolupa una labor important dins del Jazz del país. Gran tema per ja deixar-los d’escoltar i nosaltres acabar el programa d’avui que com sempre espero que us hagi agradat tan com a mi, o sigui que felicitats noia i nois, i gràcies Adele, Toomas, Vesa i Tuomas.
 
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

Subscribe to: Missatges (Atom)
 

blogger templates |