Bona nit a tothom i benvinguts tots, homes, dones, nens i nenes, al
darrer programa de la 5ena temporada a Ràdio Sant Vicenç, al programa Jazz Club
de Nit...estem als 90.2 MHz per la gent del poble i a l’adreça següent per
escoltar-nos online
Seguim amb la música de Charlie Haden.... i avui us presentaré el
projecte de la cantant Lucy Lummis....un programa amb música diversa, tant que
la primera part de la Lucy serà melòdica amb estàndards i temes del món del
teatre musical, mentre que a la segona acabarem amb el nostre particular
homenatge a Charlie Haden i la música serà lleugerament més trencadora. Aprofitant
la presentació del disc de la Lucy en el Festival Mas i Mas el dimarts 5
d’agost al Palau de la Música Catalana, en Roger Font m’ha cedit 4 entrades
pels oïdors del programa.... esteu atents al Facebook i a l’esdeveniment del
programa nº 172.
Encetem doncs el programa amb el disc de la Lucy Lummis....
WITH THE BEST IN TOWN
Lucy Lummis
Enregistrat a Estudi Laitena per Jordi Vidal
Editat per Youkali Music S.L. Youkali 085
Producció musical, Antonio Peral
Producció executiva, Antonio Peral
I amb una llarga llista de músics, arranjadors, intèrprets i
compositors... els noms dels intèrprets que tocaran en tots els temes, tot i
que hi ha algunes variants, són aquests:
per descomptat....
Lucy Lummis, veu
per descomptat....
Lucy Lummis, veu
Secció completa de cordes fregades...
Pere Bardagí, Carlota Amargós, Helena Satué, Jordi
Bofarull, violins
Cristian Benito, Sergi Claret, Marina Arrufat i Ignasi Roca, violins
Cristian Benito, Sergi Claret, Marina Arrufat i Ignasi Roca, violins
Úrsula Amargós, Anna Aldomà i Anna Arnal, violes
Manolo Martínez i Oriol Aymat, violoncels....
Big Band...sense pianistes
David Pastor, trompeta
Matthew Simon, trompeta
Jaume Peña, trompeta
Sergi Vergés, trombó baix
Josep Tutusaus, trombó
Antonio Peral, saxo tenor
Cesc Miralta, saxo tenor
Jaume Badrenas, saxo baríton
Xavier Figuerola, saxo alto
Miquel Àngel Cordero, contrabaix
Marc Miralta, bateria
Percussió, Dani Forcada
Pianistes....
Jaume Vilaseca, piano
Lluís Vidal, piano
Joan Albert Amargós, piano
Josep Maria Duran, piano
Comencem doncs la selecció de temes d’aquesta magnífica producció, gens
habitual en el nostre món musical....i ho farem amb una gran balada de la Maria
Grever, amb títol original “Cuando vuelva a tu lado” i que la Dinah Washington
va popularitzar com a ...
5.- What a difference a day makes (M. Grever) 3m12s
Doncs ja vegeu quina magnífica veu i quin color tan personal te la Lucy.
Tema arranjat i interpretat a piano per Josep Maria Duran amb quasi tota
la big band i tota la secció de cordes fregades..i amb unes espurnes a la
trompeta amb sordina de l’amic David Pastor.
Lucy Lummis....neix a Barcelona el 1980, filla d’artistes, mare
ballarina i pare músic. Nascuda entre bambolines, havia de ser artista. Classes
de dansa, música i cant i posteriorment estudis de teatre musical a Londres on
la guardonen com la millor estudiant de la seva promoció.
Seguim amb la mateixa línia melòdica, recordeu que aquest és un disc on
la melodia i classicisme del Jazz hi són força presents....escoltareu ara el
primer tema del disc....arranjat per Joan Albert Amargós..tema de Hugh Martin..
1.- The boy next door (H.
Martin) 3m27s
Un estàndard del 1944 introduït en la pel·lícula musical “Meet me in St.
Louis” i
cantat per la nena prodigi Judy Garland.i que Lucy clava amb una gran
sensibilitat i emoció...d’altres músics l’han enregistrat com el mateix Bill
Evans, Frank Sinatra, Barbra Streissand, Sarah Vaugahn, etc....
Aquí hem pogut escoltar també a l’Antonio Peral al saxo tenor..i a la
secció de les cordes fregades..
Lucy ha treballat durant anys pels escenaris de mig món gràcies a la
seva formació artística com a cantant, ballarina i actriu, experimentant en tot
tipus de treballs professionals com són el cinema, televisió, cabaret,
orquestres, grups de jazz, doblatges, publicitat, etc...Dins el món del teatre
musical, la Lucy ha treballat a Fama, El Musical fent de Mabel Washington. Va
fer d’assistent de coreografia a Mamma Mia i va ser Directora Resident a
Chicago fen una gira per tota Espanya. Més encara va formar part en l’equip de
creació d’un musical en el West End londinenc, i també va entrar a la companyia
Zorro al teatre Garrick de la mateixa capital anglesa.
I continuem amb la tònica de balada amb el segon tema del disc,,,un tema
arranjat pel Sergi Vergés...i original de Johnny Mercer i Gene de Paul per a la
pel·lícula “Seven brides for a seven brothers”, Set núvies per a set germans,
tema molt carrincló tal i com el cantaven
a la pel·lícula però que el Sergi ha sabut adequar per a la ocasió...també
amb totes cordes...
2.- When you’re in love (Mercer i de Paul) 3m40s
Si trobo a faltar una cosa en aquest disc, i és la meva opinió, és la
participació de més músics en els solos....de fet, no hi ha solos, estrictament
parlant, la qual cosa fa que els temes siguin una mica curts...i particularment
crec que amb els músics que hi ha en aquest projecte hauria estat genial deixar
marge pels solos improvisats...la qual cosa segur que canviarà el dia de
l’estrena al Palau.
Després de tot aquest temps desenvolupant les seves habilitats
artístiques ha pogut finalment encarar aquest gran projecte, amb una carrera al
seu darrera força sòlida i unes grans aptituds artístiques treballades al llarg
d’aquests anys i també gràcies al seu pare, músic i amic de tots o quasi tots
els participants. Una producció amb quasi 30 músics que es presentarà al Palau
amb tots els músics participants en el disc.
Així és com Lucy Lummis ha pogut finalment plasmar en un disc tot el seu
art, seleccionant els temes que més li agraden dintre dels musicals i dels
estàndards i gràcies a tots els grans músics que la van acompanyar en
l’enregistrament que com ella diu, són els millors de la ciutat.
Seguim ara amb una magnífica balada cantada i interpretada per tothom,
però com ells ningú, ells que són la Billie Holliday i el Charlie Parker....un
tema anomenat Lover Man Oh where can you be?, vaja, el Lover Man, tema que
Jimmy Davis, Roger Ramírez i James Sherman van escriure per la Billie.
L’escoltarem amb un arranjament fet pel Lluís Vidal i a ell mateix al piano i
solo improvisat, sí, improvisat......una balada però reconvertida a un ritme
una mica més viu..i sense la secció de cordes...el
6.- Lover Man (J.D,
R.R i J.S.) 5m11s
Un tema que la Lucy ha brodat amb la seva personal veu i que la resta de
músics acompanyants ha executat a la perfecció....tema amb un pèl més de swing i
on ara sí hem escoltat un solo, el del Lluís Vidal al piano...
Sobre aquest disc hi ha diversos comentaris de gent especialitzada, gent
com el Pere Pons que ens diu..
“Ocasions com aquesta són les que permeten reviure els clàssics i posar
en negre sobre blanc allò de “ha nascut una estrella””....
I la veu de l’Albert Mallofré.....
“És un luxe, i d’empeus....per escoltar-lo m’he hagut d’aixecar de la
cadira.. Per respecte!!”....
Amb una mica més de tempo, no gaire més, ja que aquest projecte segueix
la dinàmica relaxada, acabarem per posar-vos el setè tema del compacte..el
conegut....I got plenty o’ nuthin’....dels germans Gershwin....arranjat pel
Josep Maria Durán..amb canvi rítmic inclòs al bell mig del tema...tema de
l’òpera Porgy and Bess del 1935, on hi havia temes com el Summertime, etc...la
big band com sempre i la secció de cordes fregades....
7.- I got plenty o’ nuthin’ (G. & I. Gerswhin) 3m10s
Els temes que no heu escoltat...són els següents:
3.- Gotta Move
4.- On the street where you live
8.- The way he makes me feel
Doncs ja heu pogut escoltar una selecció de temes d’aquest magnífic
projecte de la gran cantant, gran artista en general, Lucy Lummis acompanyada
d’un luxe de músics en el disc i que podreu escoltar-los a tots al Palau de la
Música el dia 5 d’agost a partir de les 21h....i bé, segons les vostres
intencions escrites al facebook d’aquest programa hi haurà dues parelles
agraciades amb els dos parells d’entrades, o quatre individuals, segons
circumstàncies, cedides per l’amic Roger Font....que ho gaudiu força...gràcies
Roger...
Seguim ara amb la segona part de l’homenatge a Charlie Haden i ho fem amb
la Liberation Music Orquestra, que el 1990 va fer un magnífic disc anomenat
“The Dream Keepers”, editat per Blue
Note i enregistrat als Clinton Studios de New York el 4 i 5 d’abril d’aquell
any.
“The Dream Keepers”, va ser nominat per a un premi Grammy i va ser votat
com l’"Àlbum de Jazz de l'any"
en l'enquesta del Down Beat Magazine del 1991. Haden, Carla Bley i Ray Anderson
també van guanyar per primera vegada, i aquest any van ser el millor baix
acústic, compositor i trombonista, respectivament.
L'àlbum és el tercer disc d'estudi de la Liberation Music Orchestra de
Haden, el següent després de La balada dels Caiguts, The Ballad of the Fallen. I
la formació amb:
Charlie Haden - baix
Carla Bley - arranjador, director d'orquestra
Don Alias - percussió
Ray Anderson - trombó
Joseph Daley - tuba
Sharon Freeman - corn francès
Earl Gardner - trompeta
Mick Goodrick - guitarra
Tom Harrell - trompeta, fiscorn
Joe Lovano - flauta, saxòfon tenor
Branford Marsalis - flauta, saxòfon tenor
Ken McIntyre - saxo alt
Juan Lázaro Mendolas - flauta (fusta), flauta de pa
Paul Motian - bateria
Amina Claudine Myers - Piano
Dewey Redman - saxo tenor
El Cor Juvenil de Oakland, Elizabeth Min, director
Escoltem ja la suite Dream Keeper, amb temes tradicionals de El Salvador
i de Venezuela, així com les parts 1, 2 , 3 i 4 del tema del mateix nom de la
Carla Bley i l’himne del moviment femení anarquista de la guerra civil
espanyola.....
1. "Dream Keeper" (Bley, Hughes,
Traditional) – 16:51
"Dream Keeper Part 1" (Bley)
"Feliciano Ama" (tradicional de El
Salvador)
"Dream Keeper Part II" (Bley)
"Canto del Pilon (I)" (tradicional de
Venezuela)
"Dream Keeper Part III" (Bley)
"Canto del Pilon (II)" (tradicional de
Venezuela)
"Hymn of the Anarchist Women's Movement"
(tradicional de la Guerra Civil Espanyola)
"Dream Keeper Part IV" (Bley)
Recordem una mica els orígens i el perquè de la Liberation Music
Orquestra...Haden la va muntar el 1969 que és quan va treure el seu primer
àlbum dedicat als temes de la Guerra Civil, disc que vam posar en l’anterior
programa...La Liberation va ser una Orquestra on la Música Experimental i la
música política anaven de la mà, i el fet d’enregistrar música relacionada en
fets polítics i de guerra com a mitjà reivindicatiu de les llibertats de les
persones i dels pobles, va ser el motiu més important. El primer disc el 1969,
després el 1983 la Balada dels Caiguts i el 1991 aquest Dream Keeper....La
majoria dels arranjaments eren de la Carla Bley, la primera dona de Paul
Bley....ja se sap què fan els americans amb els cognoms de solteres de les
seves dones..els fan desaparèixer....Arranjaments i també força dels temes que
van enregistrar eren de la Carla Bley i és clar que també n’hi havia de Charlie
Haden..alguns dels quals són els següents, tot i que no els posarem....
2. "Rabo de Nube" (Rodríguez) – 5:23
3. "Nkosi Sikelel'i Afrika" (Sontonga) –
10:31
4. "Sandino" (Haden) – 6:39
Escoltem ara el darrer tema d’aquest disc, tema de Haden on el trombó de
Ray Anderson inicia el tema espiritual...i sembla que el so trencat del trombó
és ideal per expressar tota la ràbia dels oprimits.....més endavant el tenor
més subtil i suau ens endinsa en la tristor.....i el contrabaix de Haden en la
profunditat del missatge....anomenat....
5. "Spiritual" (Haden) – 8:59
Després d’aquest homenatge als reprimits del món mundial seguirem amb la
col·laboració que va fer Haden el 2002 amb Michael Brecker, Brad Mehldau i
Brian Blade per fer el disc “American Dreams”, un disc de Verve enregistrat als
Signet Studios el 14 i 17 de maig a Los Angeles, Califòrnia.
Amb la formació a quartet de....
Charlie Haden - contrabaix
Michael Brecker - saxòfon tenor
Brad Mehldau - piano
Brian Blade – bateria
Un disc carregat també de simbolisme i de molta mala bava, fent burla
del somni americà...els Somnis Americans, o el Somni Americà d’una terra lliure
i amb oportunitats per a tothom que no
ha sigut ben bé així, ni als EEUU....ni enlloc, i més ara donades les
circumstàncies en les quals vivim i que ens han fet adonar-nos-en de com hem
estat enganyats tots plegats....
En aquest disc tenim l’honor de comptar amb quatre monstres del
Jazz...un Brad Mehldau aleshores ja reconegut per tothom com el gran pianista
que era i és...i un Brian Blade que ha esdevingut un perfecte drummer i que li
preguntin al Josua Redman amb qui ha col·laborat en molts dels seus àlbums,
també ho ha fet amb Wayne Shorter en els seus darrers projectes Footprints,
Alegria i que vam poder veure a la Nova Jazz Cava ara fa uns anys...
Comencem amb el primer tema de l’àlbum,,,,composat i arranjat pel mateix
Charlie Haden...com que aquest és un disc amb una secció de cordes fregades, hi
ha qui ho dirigeix quasi tot i aquest és el Allan Broadbent en aquest tema...
1.- American Dreams (C.Haden) 4m52s
Una introducció amb cordes i contrabaix que més aviat ens fa témer les
conseqüències del somni americà...i el piano del Brad, trist, melancòlic, per
enllaçar amb el següent tema de la mateixa tònica, tema dirigit per Vince
Mendoza....
2.- Travels (Pat
Metheny) 6m46s
Una altra delicada balada,
delicada i preciosa....però no seguirem tota l’estona amb la mateixa tònica,
no...mirarem d’incidir en un tema força modern d’interpretació, on el saxo
tenor del Michael i el piano del Brad ens deixaran bocabadats....i sempre la
presència de Charlie Haden...però abans sapiguem què ens perdrem avui....i què
podeu escoltar si compreu el disc...a les diverses botigues de discos de casa
nostra, com la Blue Sounds on hi trobareu tot i més de totes els editorials i
també els discos de Fresh Sounds...al carrer Benet Mateu 26 al barri de
Sarrià....els temes que no escoltarem.....
3.- No Lonely Nights (K.Jarrett)
4.- It Might Be You (Alan
& Marilyn Bergman)
5.- Prism (K.Jarrett)
6.- America The Beautiful (Kattharine Lee Bates)
7.- Night Fall (C.
Haden)
Escoltarem però el magnífic tema de Brad Mehldau...amb un Michael que
comença el tema i un no sap quan s’acaba i comença el seu solo..més aviat
sembla solapar-se una cosa amb l’altre....amb quasi 4 minuts
ininterromputs....per deixar pas al Brad, ara si amb el seu magnífic solo i que
arribarà fins el moment d’intervenir el Michael amb el tema..un tema a quartet.
8.- Ron's Place (B.
Mehldau) 7m30s
I els dos temes següents que no escoltarem...
9.- Bittersweet (Don
Sebesky)
10.- Young And Foolish (Albert Hague)
I no podia ser d’una altra manera, en un disc del Haden que hi hagi un
tema de l’Ornette Coleman...i aquest ja és força més potent i sense secció de
cordes
11.- Bird Food (O.Coleman) 7m31s
Un tema clarament bopper iniciat per saxo i piano fent la curta i
enrevessada melodia, per després deixar a Haden fer la seva aportació melòdica
a la improvisació....per després entrar el Brad amb uns motius curts i
repetitius i així encarar el seu solo una mica entretallat...i després un
walking de Haden ens situa en un altre món...donant pas al solo del Michael...per
després ell i el Brad fer la curta melodia del tema i acabar-lo... i encara ens
quedaven dos temes més per escoltar...
12.- Sotto Voce (Vince
Mendoza)
13.- Love Like Ours (Alan
& Marilyn Bergman)
Bé, deixem aquest projecte a quartet amb el Brecker, Mehldau i Blade i
ja com a darrer disc enregistrat per Charlie Haden amb el seu amic Keith
Jarrett, el “Last Dance”, enregistrat el 13 de juny d’aquest 2014 i editat per
ECM tot just fa quatre dies i amb només ells dos com a integrants del projecte.
Un projecte a duo, dels que tant li agradaven a Haden, on tothom podria
escoltar el seu magnífic contrabaix..
Keith Jarrett, piano
Charlie Haden, contrabaix
Ara escoltareu algunes de les coses que li va dedicar el seu amic Keith
Jarrett després del comiat terrenal de Charlie Haden....
Així que ... Charlie .... què et puc dir? El baix es va convertir en el
baix de nou a les teves mans, després que tots els contrabaixistes que pensaven
que estaven fent lo últim, mentre que també estaven fent més lo més sintètic i
metàl·lic i dur i també “cool” (que condueix a l'eventual guanyador del
concurs.. de la manera de tocar l’anomenat baix elèctric). Tu mateix, sempre
embolicat al voltant del teu contrabaix, mentre el tocaves; fent l'amor amb ell;
i aquells de nosaltres que et vam escoltar i vàrem tocar amb tu, vam sentir
això. Al teu voltant hi havia els contrabaixistes que estaven més "separats"
de l'instrument. Què pots haver pensat d’aquesta desafecció? En realitat, jo sé
la resposta, perquè en tot el temps que hem tocat junts al meu trio, amb l’American
Quartet, i amb una secció de corda, etc (fins i tot quan estaves enganxat a les
drogues dures), tu no vas pensar en res que no fos la música. Em vas dir que
era difícil per a tu escoltar-me tocar
amb la meva banda perquè sabies quines notes s'havien de tocar. Altres
baixistes no t’impressionaven molt; quina era la tècnica si no hi havia cor?
Escoltem el primer tema del disc....aquell tema que va fer famós Charlie
Parker allà pels anys 40s.....el conegut
1.- My Old Flame (Sam Coslow / Arthur Johnston) 10m19s
Quina meravella de tema, ells dos sols fent música, ja no necessitem a
ningú més, ells dos s’ho fan tot. Tot s’escolta més net i més clar.....més
pur.....
És ben bé així, escoltes la música i no trobes a faltar ningú....el
segon tema del disc i que no posaré és el...
2.- My Ship (Ira Gershwin / Kurt Weill) 9:37
Després d’aquesta meravella My old flame, escoltarem més paraules
emotives del Keith...
Jo tenia una assistent de gira que va escoltar Jazzmine en una limusina
de camí a un concert. Era jove i no estava familiaritzada amb el Jazz i va
dir...”Vosaltres nois, esteu tant junts”...i jo li vaig preguntar el perquè
deia això..i em va dir..”Doncs perquè si tu toquessis el contrabaix i el
Charlie el piano, sonaria tot igual”..això va ser un compliment, una floreta.
Una vegada jo era en un “backstage” en un festival i l’Ornette també
corria per allà. No ens havíem trobat mai encara i en aquells temps jo tenia el
meu quartet amb el Dewey Redman (el qual estava totalment alcoholitzat),
Charlie, (que era un total addicte a les drogues dures), i Paul Motian. Dewey i
Charlie havien format part del grup de l’Ornette i després van venir amb mi.
Ornette em va preguntar com és que jo coneixia aquesta música d’església. Jo
havia de ser negre....No, li vaig dir......l’església és a tot arreu. Després
em va preguntar com és que havia aconseguit mantenir el grup durant tots
aquells 10 anys, amb gent com Dewey i Charlie a la banda. Com havia estat
possible? I jo li vaig contestar....perquè eren els millors...
Escoltem ara la magnífica versió que fan del tema de Monk, el primer
tema que va composar amb només 19 anys....
3.- Round Midnight (T.
Monk / Cootie Williams) 9m34s
Una recreació de dos monstres d’una gran obra d’un monstre més gros i
gran, aquí sí que no hi ha dubte....els joves han aprés dels vells i els han
superat?...pregunta.....i resposta .....en la majoria de casos,...nooooo.
Seguim amb les emotives paraules de Jarrett.....
En els meus inicis, quan vaig tenir l’oportunitat d’enregistrar el meu
primer àlbum, jo no volia fer-lo amb els músics amb els quals ja havia tocat i
vaig assajar amb un altre baixista, l’home però tenia molta feina ja que tocava
amb d’altres grups i Charlie era la meva segona opció... Jo no l’havia escoltat
massa en aquells anys però després del primer assaig va passar una cosa que no
m’havia passat mai amb ningú. Vam tenir una connexió increïble, indeleble, que
va durar més de quaranta anys. Quan vam dissoldre el quartet, Charlie es va
desintoxicar del tot i vam tocant junts després de més de 30 anys.
Escoltem ara el magnífic tema, ja una mica més viu, de Bud Powell..i amb
aquest tema acabem el programa i la segona part del nostre més sentit
homenatge....
4.- Dance of the Infidels (Earl "Bud" Powell) 4m23s
I acabo amb les paraules de Keith.....
A la gent sempre li encantarà com va tocar ell, però ningú el podrà
imitar. Va ser una rara avis, un ser original. Entonació perfecte, una gran
oïda, el to més càlid, el més captivador de la història dels contrabaixistes de
jazz; i sempre musical. I mai he tingut un millor soci en un projecte per la
seva aportació honesta i profunda comprensió de les nostres intencions en l'elecció
dels temes dels discos "Jasmine" i "Last Dance".
T’estimo, amic...I love you, man.....Keith Jarrett
D’altres temes del disc que no escoltarem són els següents.....
5.- It Might as Well Be Spring (O. Hammerstein II /
R. Rodgers)
6.- Everything Happens to Me(Thomas Adair / Matt Dennis)
7.- Where Can I Go Without You (Peggy Lee / Victor
Young)
8.- Every Time We Say Goodbye (Cole Porter)
9.- Goodbye (Gordon
Jenkins)
Doncs res més, espero que us hagi agradat el darrer programa de la
temporada, avui amb la magnífica producció de la Lucy Lummis “With the best in
town” i la segona part de l’homenatge a Charlie Haden....amb una música
majorment delicada i melancòlica....per diversos motius entre els quals la
tristor i ràbia per la situació política mundial i que ell tant bé va saber
expressar amb la seva música i també pel fet que ens hagi deixat..no m’ha
semblat massa bé posar alegries diverses...ho sento si us heu avorrit, que no
crec...
Als afortunats que podran anar al Palau a veure aquest magnífic projecte
de la Lucy Lummis, dir-vos que gaudiu del concert i de passada reiterem les
gràcies al Roger Font que ens ha cedit les entrades...els afortunats ja
quedareu amb ell per com recollir-les....suposo que les tindreu a la taquilla
amb el vostre nom...
I doncs ja dir-vos a totes i a tots bon estiu, que gaudiu de les
vacances i que escolteu molta música i si pot ser Jazz, Blues i derivats. La
clàssica també us anirà bé per millor entendre el Jazz....i ja el setembre hi
tornarem amb el programa però també amb la programació del Jazz Club La
Vicentina que començarà el 19 de setembre amb la Natsuko Sugao Septet....
Bona nit i bon Jazz club de Nit en el Jaç de cadascú....
Programa nº 171 dedicat a Charlie Haden.....i a la seva gran obra
musical i política....ens va deixar l’11 de juliol, fa quatre dies mal comptats
i jo m’apunto també a l'homenatge com molts altres companys de les ones han
fet....
O sigui que bona nit amigues i amics ...estem a Jazz Club de Nit, a
Ràdio Sant Vicenç 90.2 i per online a l’adreça:
Benvinguts al penúltim programa de la temporada dedicat íntegrament a
Charlie Haden...un home compromès amb els valors humans i les llibertats dels
pobles ja de ben aviat. De fet el maig
del 68 devia ser el detonant, ho va ser de moltes coses, i el 1969 ja va muntar
la seva Liberation Music Orquestra....
però tot va començar amb l’afició
de la família a cantar i ell de jovenet cantava temes de folk, country,
una música que s'anomenava “Hillbilly music”, i ho va fer sembla que des dels
22 mesos fins els 15 anys. Va ser el 1951 quan la família es va desplaçar a
Omaha que el seu pare el va portar a una de les sessions del Norman Granz “Jazz
at the Phillarmonic” on va poder veure i escoltar a Charlie Parker i d’altres,
i on la seva fina orella va saber descobrir les línies del Blues incorporades.
Aleshores se li va detectar una poliomelitis bulbar que li va afectar la part
posterior del coll i la llengua havent de fer llit durant la resta de l’any.
Temps que va aprofitar per escoltar Jazz sintonitzant les diferents emissores.
Una vegada curat, va veure que la seva carrera de cantant s’havia acabat i va
decidir-se pel contrabaix pel seu so profund i per haver escoltat llargament a
Paul Chambers.
Una influència important va ser la del pianista Hampton Haves, ja que
després d’escoltar-lo en un dels seus discos i aconseguir una beca va entrar a
Westlake College of Music a Los Angeles. En aquesta ciutat es va trobar amb Red
Mitchell, també baixista, i aquest li va demanar si el podia substituir en un
bolo a una hamburgeseria modernista, Tiny Naylor’s al Sunset Bulevard...la
resta de músics eren Art Pepper i Sonny Clark. Pepper va flipar i el va fer
tocar el dia següent i Clark va ser substituït per Haves.
Haden sentia que el jazz estava perdent les seves arrels folklòriques i
qualitats de narració de històries, sobretot quan es tractava dels solos
improvisats. Quan es va assabentar que l’Ornette Coleman tractava de tocar amb
el grup de Gerry Mulligan al Haig a l'estiu de 1958, en escoltar-lo, immediatament
va sentir un parentiu amb Coleman i els seus esforços. Després que li
presentessin l’Ornette Coleman uns dies més tard, aquest va convidar Haden per
assajar a casa seva durant tres dies. A continuació, es van afegir Don Cherry i
Billy Higgings. Quan Neshui Ertegun d'Atlantic va sentir el grup, els va fer signar
amb el seu segell. El que va seguir van ser quatre àlbums de Coleman i Haden
que van sacsejar el món de jazz. Coleman i l'enfocament del free jazz de Haden
era i continua sent incòmode per a l'oient, però la seva expressió ve d’un lloc
molt personal i emotiu. En lloc de tocar línies explosives o improvisar
ferotgement ràpid en el baix, Haden va crear línies càlides que harmonitzaven
amb Coleman anticipant-se en tot moment.
I doncs com que estem parlant de la relació de Haden amb Coleman ben bé
ens convé escoltar algun tema d’aquesta època, i ho farem amb el disc
editat el 1959 per Atlantic Records, el
“The Shape of Jazz to Come” enregistrat el 22 de maig de 1959 a Radio Recorders
a Hollywood, Califòrnia i produït per Nesuhi Ertegun....
és el tercer àlbum d’Ornette Coleman, el seu debut en el segell i el seu
primer àlbum amb el seu quartet de treball. Dos outtakes o temes que es van
desestimar durant la sessió, "Monk and the Nun" i "Just for
You", serien més tard alliberats i editats en la dècada de 1970 en les compilacions
Twins i The Art of the improvisers, respectivament. El 2012, la Biblioteca del
Congrés Americà va agregar el disc al Registre Nacional d'enregistraments.
La formació de
quartet amb:
Ornette Coleman -
saxo alto
Don Cherry - corneta
Charlie Haden - contrabaix
Billy Higgins –
bateria
Un disc amb els temes següents, tots temes de Coleman:
A la cara A:
1. "Lonely
Woman" 4:59
2. "Eventually" 4:20
3. "Peace" 9:04
A la cara B:
1. "Focus
on Sanity" 6:50
2. "Congeniality" 6:41
3. "Chronology" 6:05
I del qual podreu
escoltar seguits el Lonely Woman i el
Chronology...11m05s
Aquest va ser el naixement d'un nou tipus d'articulació del baix que
Chambers, Charles Mingus i Scott LaFaro anteriorment havien estat explorant, un
estil de conversa en la qual el baixista manega dos treballs: el del metrònom a
l'escenari amb l'establiment d'un pols ferm i esmorteït per als altres
intèrprets i el d’un intèrpret que es pogués
relacionar amb els altres instruments i donar-los suport amb l'harmonia
inventada per contrarestar la seva expressió melòdica.
Haden va passar els propers 50 anys tocant i gravant amb una increïble
àmplia gamma d'artistes des de Denny Zeitlin, Keith Jarrett i Geri Allen a
Ringo Starr, Ginger Baker, Yoko Ono i Norah Jones. Va formar bandes i
orquestres i va actuar en duos, el format que més li agradava, perquè
l'audiència podia sentir-lo millor, la qual cosa també el va fer notable. Ell
va entendre les limitacions del baix, ja què els oients trobaven que era el
menys carismàtic de tots els instruments de jazz, en gran part perquè no podien
sentir l'instrument sense tenir una personalitat diferent en mans de d’artistes.
El que és més, els solos de baix poques vegades van estar apreciats, i molts
fans els trobaven perseverants i tristos en comparació amb altres solos
d'altres instruments.
Amb totes aquestes adversitats en contra, Haden se les va arreglar per
trobar una forma atractiva de tocar el seu instrument, basant-se en gran mesura
en l'art de la narració simplista popular i la calor suau que havia estat un
segell distintiu de la seva família en cantar himnes i la música country el
1940. El Free Jazz mai ha estat una
escolta fàcil. Hi ha aparentment poca lògica o cap patró del que s'està
reproduint, la tonalitat sovint sona dura i hi ha poc o res a taral·lejar o
recordar en termes d'una melodia coherent. I no obstant això, hi ha bellesa en
el caos.
Ens diu també l’autor del text, que tornant a escoltar els discos que
van fer Haden i Coleman se n’adona que li és molt més fàcil seguir la música
que van fer escoltant-se les línies de baix de Haden, utilitzant-ho com si
d’una mà amiga es tractés...
El 2010, els símptomes de la poliomielitis anterior d'Haden van tornar,
i es va trobar que li era difícil empassar i menjar. La seva última actuació
pública va ser el 2013. Tant de bo jo hagués tingut l'oportunitat d'entrevistar-lo.
Aquest magnífic text, introductori a l’obra de Haden està extret i
traduït del JazzWax i escrit pel Marc Myers.
Parlarem de la Liberation Music Orquestra....del Quartet West....dels
discos de la ECM amb Keith Jarrett....i etc...etc...de la col·laboració amb el
gran pianista cubà Gonzalo Rubalcava...de la seva col·laboració amb la The Jazz
Composer’s Orquestra amb discos que ja he posat en anteriors programes....
Com que el proper programa i últim de la temporada seguirem amb el
Charlie Haden, ja us dic també que el compartirem amb la cantant de casa nostra
la Lucy Lummis, la qual ha realitzat un magnífic disc anomenat “With the best
in town”, que properament presentarà al Palau de la Música...i que sapigueu que
pels oïdors que ens escoltin hi haurà 4 entrades reservades, gràcies al Roger
Font, mànager de la Lucy...serà qüestió d’estar al lloro pel Facebook....
De la Liberation Music Orquestra fundada el 1969 i amb un primer disc
del tot reivindicatiu i amb espurnes del Free Jazz que tant li agradava... la
inspiració del qual li va venir de les músiques i cançons que es cantaven
durant la Guerra Civil, on hi va incloure tres de les cançons que es cantaven i
que són la trilogia del "El Quinto Regimiento", "Los Cuatro
Generales", i "Viva la Quince Brigada", les quals són velles
cançons populars a les quals se’ls hi va canviar la lletra durant la guerra i
per ordre serien “El Vito”, adaptada anteriorment per Coltrane com a “Ole”,
després “Los Cuatro Muleros”, on el Federico Garcia Lorca li va posar la lletra
de “Ay Carmela”. Després hi ha peces de l’Ornette Coleman, de la Carla Bley i
també del Charlie Haden...
I tota la formació amb:
Perry Robinson - clarinet
Gato Barbieri - saxòfon tenor, clarinet
Dewey Redman - saxo alt, saxo tenor
Don Cherry - corneta, flauta de fusta de bambú de l'Índia
i flautes (3,5)
Michael Mantler - trompeta
Roswell Rudd - trombó
Bob Nord - corn francès, blocs de fusta a mà,
anomenada corb, campanes, xiulet militar
Howard Johnson - tuba
Sam Brown - guitarra, guitarra Tanganyikan, piano de
polze (1,3-7)
Carla Bley - piano, pandereta
Charlie Haden - contrabaix
Paul Motian - bateria, percussió
Andrew Cyrille - bateria, percussió (8)
Amb la llista dels temes del LP....
LP cara A:
"The Introduction" (Bley) / "Song of
the United Front" (Brecht, Eisler) – 3:07
"El Quinto Regimiento" ("The Fifth
Regiment") (trad., arr. Bley)
"Los Cuatro Generales" ("The Four
Generals") (trad., arr. Bley)
"Viva la Quince Brigada" ("Long Live
the Fifteenth Brigade") (melody trad., words Bart Van Derschelling) –
20:58
"The Ending to the First Side" (Bley) –
2:07
LP cara B:
"Song for Ché" (Haden) – 9:29
"War Orphans" (Coleman) – 6:42
"The Interlude (Drinking Music)" (Bley) –
1:24
"Circus '68 '69" (Haden) – 6:10
"We Shall Overcome" (Horton, Hamilton,
Carawan, Seeger) 1:19
Escoltarem el tema dedicat al Ché, tema de Haden...9m29s
Un altre de posterior, ja el 1983 anomenat “The Ballad of the Fallen”,
editat per ECM, amb cançons com Els Segadors i La Santa Espina que tenen els
seus orígens ben definits anteriorment. Tot i que no parla explícitament de la
Liberation Music Orquestra, es ben evident que ho és i també els membres
d’aquesta Orquestra, tot i que hi ha alguns canvis, els sis primers que us
anomenaré sembla que eren els intocables...amb Haden inclòs....
Carla Bley - piano, pandereta
Charlie Haden - contrabaix
Paul Motian - bateria, percussió
Dewey Redman - saxo alt, saxo tenor
Don Cherry - corneta, flauta de fusta de bambú de
l'Índia i flautes (3,5)
Michael Mantler - trompeta
Sharon Freeman,
corn francès
Mick Goodrick, guitarra
Jack Jeffers, tuba
Steve Slagle, saxo alto, soprano, clarinet i flauta
Gary Valente, trombó
Amb la llista de temes tan emblemàtics
LP cara A:
1. “Els Segadors” (“The Reapers”) (tradicional) –
4:14
2. “The Ballad of the Fallen” (cançó popular de El
Salvador) – 4:19
- “If You Want to Write Me” ("Si Me Quieres
Escribir") (tradicional) – 3:55
- “Grandola Vila Morena” (José Alfonso) – 2:11
- “Introduction to People” (Carla Bley) – 3:55
- “The People United Will Never Be Defeated” (“El
Pueblo Unido Jamás Será Vencido!”) (Sergio Ortega) – 1:40
3. “Silence” (Charlie Haden) – 5:49
LP cara B:
1. “Too Late” (Carla Bley) – 8:24
2. “La Pasionaria” (Charlie Haden) – 10:26
3. “La Santa Espina” (Àngel Guimerà/Enric Morera) –
6:58
Escoltarem La Balada dels Caiguts i la Santa Espina......11m19s
Entremig dels discos de la Liberation Music Orquestra, Haden va muntar
el seu Quartet West i va editar 6 discos i posteriorment es va fer una
magnífica compilació anomenada “The Best of Quartet West” on hi ha una sèrie de
preciosos temes dels discos editats prèviament....editat el 6 de novembre de
2007...una formació estable a quartet amb algun canvi en la bateria....
Charlie Haden - contrabaix
Ernie Watts - saxòfon soprano, saxo alto, saxo tenor
Alan Broadbent - piano
Billy Higgins, - bateria
amb temes tots bàsicament quasi balades dels diferents àlbums com són
ara:
1.- Hello My Lovely 6:51
2.- Body And Soul 6:22
3.- First Song (For Ruth) 7:01
4.- Our Spanish Love Song 6:09
5.- Always Say Goodbye 6:38
6.- Where Are You, My Love? 6:46
7.- Here'S Looking At You 6:10
8.- Alone Together 5:24
9.- The Left Hand Of God 7:49
10.- Lonely Town feat Shirley Horn 5:28
11.- Moonlight Serenade 9:14
12.- Wayfaring Stranger 4:22
Escoltarem un parell d’aquests temes, el primer el Wayfaring Stranger,
tradicional americà que la família Haden cantava i que ell va cantar en aquest
enregistrament.....després Our Spanish Love Song......10m31s
Abans de fer un altre disc de la Liberation va tenir temps d’enregistrar
amb el ja força “cascat” Chet Baker el magnífic disc anomenat “Silence”, editat
per Soul Note i enregistrat el 11 i 12 de novembre de 1987 als estudis CMC de
Roma, tot just un any abans del seu “In Angel City” amb el Quartet West. La
formació, altre cop a quartet va ser amb:
Charlie Haden - contrabaix
Chet Baker - trompeta
Enrico Pieranunzi - piano
Billy Higgins - bateria
I amb la llista de temes:
1.- "Visa" (Charlie Parker) - 5:48
2.- "Silence" (Charlie Haden) - 8:45
3.- "Echi" (Enrico Pieranunzi) - 6:09
4.- "My Funny Valentine" (Lorenz Hart,
Richard Rodgers) - 5:39
5.- "'Round About Midnight" (Thelonious
Monk) - 11:36
6.- "Conception" (George Shearing) - 6:00
Escoltarem Visa i My funny Valentine cantat pel Chet, que per tal i com
estava de cascat va ser tot un mèrit....11m0s
Un disc homenatge a Baker ja a les acaballes de la seva existència el
qual ens deixaria 6 mesos després...amb magnífics temes, com el mateix Silence
de Haden, tema que molts li dedicaríem després de la seva mort.
Baker va tocar a ple rendiment el My funny i el Round, els quals havia
tocat milers de vegades en els darrers 35 anys. En aquest disc descobrim a un
gran pianista, desconegut aleshores, l’italià Enrico Pieranunzi, un home amb
fortes arrels en la música clàssica i que abraça el Jazz d’una manera molt
personal.
Escoltem doncs per acabar la primera part del programa dedicat a Charlie
Haden el seu tem Silence el qual li dediquem a la seva memòria...
Silence (C.Haden) 8m45s
Bona Nit i bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.
Programa nº 170 dia 10 de juliol de 2014 amb els New Ensemble D.O. The Next Generation al JCLV el novembre de 2013
0 comentaris
Bona nit amigues i amics de Jazz Club de Nit....amb el d’avui ens queden
tres programes per acabar la cinquena temporada i avui també el dedicarem a
fer-vos memòria si vareu venir i a escoltar-ho de nou sinó ho vareu fer, d’un enregistrament
fet per qui us parla a la Sala Xica de La Vicentina el mes de novembre de 2013
d’un magnífic concert que vàrem tenir. ..
Estem a Ràdio Sant Vicenç 90.2 i per online a l’adreça següent:
 |
| La contraportada del disc que van enregistrar posterior al concert |
El concert el vam fer amb el nonet dirigit pel Víctor Correa i ara el podreu
escoltar tot sencer....la formació s’anomena.....
NEW ENSEMBLE D.O. THE NEXT GENERATION....i aquestes són les quatre
ratlles resumides després del concert del dia després....
Molt bon dia.....a punt per anar a fer una mica d'exercici després d'una
magnífica nit en tots els aspectes; la Sala Xica va tenir un altre cop un molt
bon aspecte, amb el públic fidel i cares (amigues) noves. Musicalment parlant,
els New Ensemble D.O. The Next Generation, amb 9 músics dalt l'escenari van
fotre una música súper impactant amb tots els vents alhora, mentre que els
solos van ésser magnífics...Una "mini banda" liderada pel gran
trombonista, compositor i arranjador, professor del Conservatori Liceu i Taller
de Músics i millor persona, en Victor Correa. La resta de joves
"cracs", tots van estar a un gran nivell; la secció de trompetes amb
Òscar Latorre i Pep Garau; els saxos amb Josep Valldeneu (alto) i Nil Mujal
(tenor); una secció rítmica impactant i rodant a la perfecció amb Rai Paz
(guit), Toni Saigi (piano), Pedro Campos (berra) i finalment en Roger
Gutiérrez, (bateria).
Varen dividir els dos passes amb aquesta seqüència de temes:
A la primera part:
1.- 5-0 (Jordi
Rossy; arranjaments Toni Vaquer)
2.- Correcaminos (Joan
Mas i Toni Vaquer; arranj T. Vaquer)
3.- Without Motive (Enric
Peinado)
4.- Maria amor (Joan
Vilalta; arranjament Víctor Correa)
5- Long Week (Roger
Mas; arranjament Víctor Correa)
I aquí teniu un vídeo promocional de l'enregistrament......
Escoltem doncs el primer passe amb els temes ja comentats...
1era part D.O. Ensemble the Next Generation 46m41s
Mentre estava preparant la Sala Xica, i ben d'hora ben d'hora, van
arribar el Pep Garau, en Rai Paz, l'Òscar Latorre i el Roger Gutiérrez. Varen
descarregar, saludar i van marxar a fer un tomb. Al cap d'una estona van
arribar la resta de músics amb el líder al capdavant. Ràpidament es van posar a
escalfar els seus instruments de vent, metalls i canyes, i també els de la
secció rítmica. Tots sonant alhora era com una vertadera "olla de
grills" agradable, però. Després d'una miqueta ja van començar a sonar
temes...el primer que vaig escoltar, amb tots els vents alhora va sonar
brutal....vaig pensar, uau, això sí que agradarà...segur que els hi agradarà.
Després de l'estona d'assajos i alguna demostració de l'autoritat del director
del projecte, es van asseure a sopar. Els hi havia preparat una truita de
patates i ceba (especialitat de la casa), a més a més d'un sortit d'embotits,
uns taquets de formatge, unes quantes llesques de pa amb tomàquet i unes
quantes birres. Com que jo anava amunt i avall portant-los els plats, em vaig
quedar amb un trosset de truita, una llesca de pa amb tomàquet i alguns talls
de llom...de pernil, ni olorar-lo....he....quina gana que tenien...sobretot el
Pedro, que no sé si per ser el més alt tenia més necessitats alimentàries.
Passades les 22h i ja entrant la gent, vaig veure que les previsions
d'una bona entrada es complirien i així va ser. Els que havien de venir van
venir, tot i fer-ho per primera vegada, i els habituals també ho van fer, o
sigui que la Sala Xica es va anar omplint i va tenir un molt bon aspecte.
A la segona part:
6.- Beli Dancers (Txema
Riera)
7.- La Picadora (Toni
Vaquer)
8.- Purple Codes (Toni
Vaquer)
9.- Masón (Roger
Mas)
Després d'enlluernar-nos amb les melodies i els solos de cadascun dels
integrants de la formació durant quasi dues hores, els hi vaig demanar que
fessin un bis, i en concret el tema de Parker, el Billie's Bounce. Un tema que
van brodar, així com tots els altres i que va servir per fer el punt i final
d'un magnífic concert. Agrair per descomptat al públic assistent la seva
presència, als qui ho han fet per primera vegada i als qui ho van fer per enèsima
vegada, els amics col·laboradors i públic fidel. Voilà. Miquel Tuset i Mallol.
Escoltem doncs aquesta segona part....magnífica com la primera....
2na part D.O.
Ensemble The next Generation 36m17s
Doncs res més, espero que hàgiu gaudit amb aquest magnífic concert que
vam fer el novembre del 2013 amb una magnífica formació de 8 joves músics
dirigits per un gran mestre del trombó i de la direcció de projectes amb gent
jove a banda del seu Víctor Correa Vocal Quartet que presenta a la Mayte Algaucil, magnífica
cantant.....Convocar-vos per demà a les 21h i fins les 24h i alguns minuts a
Can Comamala on farem el segon dia del 5è Festival de Jam Sessions a Sant
Vicenç dels Horts...amb l’Eladio Reinón, saxo tenor i Jordi Gaspar, contrabaix
i els 4 nois del combo de grau professional de l’escola El Musical de
Bellaterra i després amb el quintet de Grau Superior del Taller de Músics de
Barcelona....
Res més, ens veiem demà, gràcies per ser-hi, bona nit i bon Jazz Club de
Nit en el Jaç de cadascú...Miquel Tuset i Mallol.
Subscribe to:
Missatges (Atom)
