Programa 233: Clara Sallago, Bartolomeo Barenghi, Marina Tuset i Michael Oien; 27 de gener de 2016
0 comentaris
Molt bona nit a tothom des d’aquí Ràdio
Sant Vicenç i el programa Jazz Club
de Nit....Aquest programa i tots els programes de JCdN, estan dedicats a la
persona que ens va ensenyar el Jazz, Juan
Claudio Cifuentes, “Cifu”, pels amics, que ens va deixar un malaguanyat
dimarts 17 de març de 2015 després de tota una vida dedicada al Jazz. Pioner i
mestre, serà insubstituïble.
El seu Jazz entre amigos a TVE2 què
és aquesta sintonia que heu escoltat i els programes de ràdio “Jazz Porque Sí” i “A todo Jazz”, són el seu llegat que mai oblidarem. Ja sabeu que
aquest programa el fem els dimecres i els diumenges en diferit a la mateixa
hora. Ens podeu escoltar en directe per online a radiosvh.info i des d’allà
prement el botó del directe. Qui us parla, Miquel
Tuset i Mallol mirarà de fer-vos gaudir amb la selecció de músiques
improvisades que avui escoltareu a Jazz
Club de Nit, amb l’ajuda imprescindible de Lluís Vela als controls.
Avui hi tornem amb un programa conceptual amb quatre projectes acabats
d’estrenar amb dues cantants amb estils diferents però amb el gust similar en
les composicions i precioses veus. Aquestes són la Clara Sallago i Marina Tuset. Tindrem també el nou projecte del
guitarrista Bartolomeo Barenghi i
del contrabaixista Michael Oien. Els
projectes de les dues cantants editats per Temps
Record, el del Bart auto produït
per ell mateix i el darrer amb Fresh
Sound New Talent.
Comencem doncs amb el projecte.....
“ CANTOS DE HIDRA”
Clara Sallago
Editat per Temps Record TR1528-GE15
Enregistrat a la Fusteria
Estudi.
Editat i produït per Toni Pagès
Mesclat per Carles Ribera i
masteritzat per Ferran Conangla.
Clara Sallago, veu
Gabriel Amargant, saxos i
clarinet
Bart Barenghi, guitarres
Santiago Acevedo, contrabaix
Toni Parès, percussions,
bateria, etc..
I la col·laboració de
Xavi López, flauta travessera
Daniel da Silva, guitarra
espanyola
Aquest és un projecte força personal que vam veure al Campari Milano el mateix dia que vaig
rebre el 2n premi a la “Creativitat Artística” pel Festival de Jam Sessions que fem des de fa 6 anys a Sant Vicenç dels Horts, esdeveniment
patrocinat per l’Ajuntament del poble. Un projecte molt i molt personal on la Clara és la compositora de la majoria
de les cançons i d’algunes lletres. En cada cas ho aniré comentant....Escoltem
doncs el primer tema que us proposo d’aquest disc on el Jazz hi és sobretot en les improvisacions dels grans músics que hi
col·laboren, en aquest tema amb lletra i música de la líder anomenat...
3.- That’s All (Clara
Sallago) 5m09s
Doncs ja heu vist de quina manera sonarà la música que ens acompanyarà
en els propers minuts....delicada i dolça és la veu d’aquesta jove cantant on
les composicions i arranjaments són de factura pròpia a la vegada que la
lletra, amb una melodia, la d’aquesta cançó, força bonica. Fer un projecte
propi acompanyada com ella ha estat, per un magnífic Biel Amargant al saxo soprano i la precisió rítmica de les
guitarres del Bart i del Toni, i el suport al contrabaix d’un
altre gran, el Santiago Acevedo
doncs és tot un luxe i seguretat de portar el projecte a bon port.
Clara Sallago ha crescut musicalment parlant sota l’ombra
del Taller de Músics i podríem
definir aquest projecte d’aquesta manera..
“Hidra és el nou projecte de la
cantant Clara Sallago amb el qual s'estrena com a compositora. El seu
particular univers sonor s'inspira en la música d'arrel, la cultura popular i
la poesia, condensant la diversitat d'estils i llenguatges que aquesta artista
ha anat adquirint i experimentant al llarg de la seva carrera. El jazz, el flamenc,
el folklore llatinoamericà i la chanson française es donen la mà, configurant
un discurs plural i únic, una estètica personal que destil·la sinceritat i
emoció”.
Seguim ara amb la preciositat que ens parla de Paris de nit..amb un tema d’ella mateixa, cantant i tocant
l’acordió, i lletra de Julien Penitot
anomenat evidentment...
4.- Paris la nuit (C.
S. & J. P.) 2m51s
Doncs seguim, ja ho podeu escoltar amb la delicadesa de les cançons
d’aquesta magnífica veu, amb el Toni
Parès fent-nos gaudir amb els sons del “Glockenspield”, una eina similar al
vibràfon però amb petit, que hem escoltat moltes vegades mitjançant el mestre Geni Barry.
Seguim parlant de qui és la Clara
Sallago...La trajectòria artística de Clara
Sallago s'ha anat dibuixant amb pinzellades molt diverses.
Nascuda a Barcelona, comença la seva formació musical al Conservatori Superior de Música de la
seva ciutat. Ha estudiat interpretació, piano, voice craft i tècnica vocal
clàssica, rebent classes de Carme
Canela, Helen Rowson, Viv Manning i
Ana Finger entre d'altres. Els seus projectes aborden el mestissatge, en el
jazz, el gospel, el flamenc o el folklore llatinoamericà.
El 2002 entra a formar part de la banda multi-cultural Black & White Gospel Singers com a
soprano solista i sota la direcció del músic camerunès Emmanuelle Djob. Ha actuat en importants festivals de jazz i
músiques del món de França, Itàlia,
Espanya, Bèlgica i Mònaco.
Escoltem ara mateix la cançó del segon tall del disc en un tema amb
lletra d’una oració popular i música d’ella mateixa anomenada..
2.- Oración de Júlia (C.
Sallago) 4m17s
Un tema amb aires i arrels de les terres càlides del con sud i una
magnífica música i millors arranjaments on els diferents instruments
enriqueixen com si llamps musicals fossin. El ritme és clau en aquest tema a la
vegada que moderna la concepció de la guitarra elèctrica en una sonoritat que
li seria aliena però que aquí no ho és pas. La veu de la líder se sent potent a
la vegada que càlida i amb la força suficient per fer-nos entendre la
profunditat d’aquesta oració popular.
El 2009 presenta a Barcelona Sallago Quartet amb un repertori amb
arranjaments propis, amb el qual es passejaria per les sales més rellevants del
panorama jazzístic català. El seu interès per avançar com a intèrpret i la
passió per submergir-se en el ric llenguatge de la música, l'han portat a
explorar diferents estils ja envoltar-se de músics d'alt nivell, que li han
permès desenvolupar la seva capacitat musical, tan versàtil com eclèctica. En
2014 ha presentat el seu projecte amb temes originals HIDRA estrenat al Festival
New Talent 2014 i amb el qual també ha participat en l'última edició del Festival Connexions. Llicenciada en
jazz i música moderna pel ESEM Taller de
Músics a l'especialitat de cant-jazz, combina l'activitat docent amb
diversos projectes musicals.
Acabem aquest projecte amb un tema força viu i positiu dedicat a la
nostra terra amb lletra compartida de José
Bergamin i de Clara Sallago i
música d’aquesta darrera...en el tema....
6.- Esta Tierra (C.
S & J. B.) 4m34s
Doncs després d’escoltar-los en aquesta cançó dedicada a la terra
parlant de com la destrossen els qui ho fan tot i la preciosa flauta del Xavi López.
Una terra que somia lliure però
està pressa...només hi ha paraules per dir que aquesta bogeria no te paraules
ni lloc.....
Recordeu però que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa
nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des
d’aquí una forta abraçada...
Seguim ara amb un projecte amb alguns dels mateixos protagonistes, fent
un homenatge a tots plegats i aquest és el projecte del Bart Barenghi, D’Ebano...
“D’EBANO”
Bartolomeo Barenghi
Editat per Paolo Mauri i Bart
Barenghi
Enregistrat per Jesús Rovira el
4 i 6 de juny de 2015 a la Casa Murada
Mesclat i masteritzat per Paolo
Mauri pma0dB
Bartolomeo Barenghi, guitarra
clàssica i acústica
Gabriel Amargant, clarinet
Giampaolo Laurentacci,
contrabaix
Salvador Toscano, bateria
Quico Pagès, cello en els temes
4,5 i 6
Tota la música ha estat escrita pel Bart.....
Combinant la sòlida formació clàssica amb els posteriors estudis en jazz
i la passió per les músiques populars, l'univers artístic de Bartolomeo Barenghi és un equilibri
entre totes aquestes òrbites musicals.
Aquest compendi és l'element característic del seu primer treball
discogràfic, "Preludio e Saudade" (Quadrant Records - 2011), on la
música per a guitarra dels grans compositors llatinoamericans H.Villa Llobos i
L. Brouwer pren formes noves a través dels arranjaments per a septet que
conjuguen el so de la múscia de cambra amb el llenguatge de les músiques
improvisades. L'àlbum va ser disc número u de la llista de recomanats per la
prestigiosa revista italiana "Musica Jazz" del mes de maig 2012 i pel
portal "All About Jazz". Un disc que vam posar en un llunyà programa
de Jazz Club de Nit i projecte que
vam poder veure en directe ara fa uns anys al pati de Can Comamala encabit en l’Estiu
de Cultura. Escoltem ja el primer tema d’aquest projecte, una magnífica
cançó anomenada..
3.- Choukran (B.
B.) 7m48s
Doncs amb uns inicis rítmics ben càlids i motiu base fet pel contrabaix,
Biel s’ha enlairat amb el seu so del
clarinet a cotes ben altes tot i exposant la preciosa melodia....per després
fer-ho en Bart a la guitarra tot i
de manera delicada ara ja improvisant ...i sempre el...ta ta ti to ta..i el
clarinetista llueix de nou el seu brillant so improvisant de la manera que
només ell pot fer...fins i tot abandonant el motiu principal, Giampaolo fa la seva personal aportació
a aquesta harmonia.
El 2013 surt el seu segon disc, "Apenas", a duo amb la cantant
portuguesa Sofia Ribeiro. Compositor,
guitarrista i arranjador, Bartolomeo
es dedica a diversos projectes per Espanya,
Itàlia i França, amb temes propis amb els que prossegueix una recerca
personal que implica a tots dos instruments, la guitarra clàssica i
l'elèctrica. Ha obtingut importants premis, entre els quals pot destacar-se el
Primer premi del concurs "G. Pozzato "de Varese (1996), el Primer
premi del Concurs internacional" Lario in musica "de Varenna (2002) i
el Premi al millor músic en el Concurs" Emergenti Live "de la ciutat
de Bèrgam.
Seguim amb ara amb el primer tall del disc, en un tema anomenat...
1.- Idruntina (B.
B.) 6m52s
Amb un ritme una mica més viu ens hem deixat portar per aquesta música i
ritme, gaudint d’allò més amb les intervencions solistes de tots ells i aquesta
vegada també amb el Biel, Giampaolo i
ara el mateix Salvador Toscano de
manera delicada, tocant els “timbals” si se’m permet...
Ha tocat en reconegudes sales com el Blue Note (Milà), el Centre
Cultural de Bélem (Lisboa), al Jamboree, l'Auditori del Conservatori Del Liceu
i La Pedrera (Barcelona), el Sunset Jazz Club, la Cinémathèque Française
(Paris) , el Notorius (Buenos Aires), i en diversos festivals, com el
"Llac Maggiore Jazz Festival", "Festival d'Aneres",
"Time in Jazz - Berchidda", "Nuoro Jazz", "Salina Jazz
Festival",
Seguim doncs amb aquest projecte ara amb el tema del qui explica molts
comtes....
5.- El cuentacuentos (B.
B.) 4m52s
Una altra delícia de tema iniciat per la guitarra del líder i ben aviat
per clarinet i cello del Quico Pagès...un
tema que va agafant cos rítmic a la vegada que li anem descobrint les melodies
que van sorgint...i entremig, un break rítmic, aturada que aprofiten el Biel i el Quico per després afegir-s’hi la resta de companys per acabar-lo
d’omplir amb sonoritats diverses del Salva
mentre la resta fan un riff repetitiu que els situa ja ben al final del tema.
Va obtenir el Títol Superior de Guitarra clàssica al Conservatori
"G. Verdi "de Milà (2006) i la Llicenciatura en Economia per l'Art i
la Cultura a la Universitat "L. Bocconi ". Posteriorment s'instal·la
a París, on obté el Títol de Grau Superior (DEM) al Conservatoire National de
Région de la capital francesa. El 2010 obté el Màster en Jazz al Conservatori
"G. Verdi "de Milà amb la màxima qualificació i Cum Laude.
Actualment establert a Barcelona, ha dictat classes magistrals en diverses escoles i conservatoris a
Itàlia, França, Espanya i Colòmbia. Des del 2009 és professor de guitarra i
combo a l'Aula de música moderna i Jazz del Conservatori del Liceu de
Barcelona.
Acabem ara sí aquest projecte amb un altre magnífic tema, aquest dedicat
al gran Chico Buarque, anomenat....
7.- Na estrada amarela (B. B.) 3m58s
Una preciositat de tema per acabar aquest projecte del Bart que també vam poder escoltar en un
Concert-Jam la temporada passada al JCLV
en formació a trio amb el Bart, Biel i
Giampaolo, tot i recordant el plaer de tocar amb ells, per un aficionat com
jo, i com en Gabriel va estar-se
assegut tocant el piano i de quina manera ho va fer. Impressionant com toca
també el piano. Bé, dir-vos que en aquest projecte hi ha temes preciosos com el
darrer dedicat al seu fill León, la “Nana
para León”.
Doncs ara seguim amb el proper projecte i serà el de la meva filla Marina Tuset anomenat....
“SWEET LIGHTS”
Marina Tuset
Editat per Temps Record TR1555-GE16
Enregistrat i mesclat per Arnau
Figueres a Palautordera, Barcelona, La Habana i Boston el 2015
Produït per Arnau Figueres,
Víctor Mirallas i Marina Tuset
Marina Tuset, veu
Víctor Mirallas, saxo tenor
Kquimi Saigi, Rhodes i
sintetitzador
Joan Pasqual, baix elèctric
Arnau Figueres, bateria i
percussions
La llista de col·laboracions és ben llarga però els anirem posant a mida
que anem escoltant els temes i si no ho fem ja ho comentaré, perquè hi ha una
bona colla de mestres els quals li han donat un plus de qualitat a un projecte
que ja la te.
Comencem amb un tema que cada vegada que l’escolto se’m posa la pell de
gallina, i aquest és el tema propi on la veu de la Marina es veu acompanyada pel grand piano de Marco Mezquida en el tema anomenat.....
3.- Who Said (M.
Tuset) 4m33s
Doncs convindreu amb mi que aquest tema ens arriba ben dins del moll de l’os,
i ens fa tremolar tant per la veu, magnífica i delicada de Marina com per la mestria al piano de Marco...quina composició més impressionant la d’una jove cantant
amb només 20 anys en el moment de parir-la.
Parlar de la Marina, he,
doncs ja és curiós que hagi de parlar de la meva filla en aquest programa de
ràdio, però bé ho hauré de fer, com faig amb tots els músics en general i com
he fet amb la Clara Sallago. Dir-vos
que és una noia molt treballadora, i que s’ha matxucat escenaris diversos
participant en Jam Sessions, com les del JazzSi
Taller de Músics on jo mateix la vaig acompanyar per primera vegada i unes
quantes altres més a cantar a les Jams de rock i blues que coordinava i fa
encara el que aleshores era el seu professor de piano a l’escola del poble, en David Sam. La seva dedicació total als
estudis musicals, a cantar i participar en projectes diversos i mirar de fer
bolos amb diversos projectes i companys l’ha portat ben bé on està, que no és
gaire molt enllà però sí que és on li toca estar. Des de la meva posició al
capdavant del Jazz Club La Vicentina
m’ha permès donar-li algunes oportunitats al llarg d’aquests anys per ajudar-la
i per donar a conèixer a la gent del poble els seus projectes, i s’ha de dir
que cada vegada que ha vingut ha aconseguit bellugar força gent. Cantar bé i
ser de casa, ambdós coses han fet que la Sala Xica tingués sempre un bon
aspecte.
Seguim amb algun altre tema més...com per exemple aquest on tenim al Dídak Fernández, bateria, l’Arnau Figueres, guitarra elèctrica i
sintetitzadors, i Sara Escudero, flauta en el tema anomenat...
2.- Oddity (M.
Tuset) 3m04s
Un tema amb el “Groove” com en els altres que “caminen” com ells diuen.
Una delícia, tema propi com els altres i menys el “Questions” què és de Asa. Un disc on les composicions són de
Marina mentre que les lletres, quasi totes, són de
la seva amiga Mireia Pujol, i en
aquest tema hem pogut gaudir força de la seva veu on la melodia suau i delicada
inicial, esdevé quelcom més mentre el Dídak
marca la caixa de la bateria. A la vegada hem escoltat una guitarra elèctrica i
un sintetitzador ambdós de la mà del jove crac, pluri-instrumentista, Arnau Figueres.
De la Marina en recordo els
seus primers bolos i quasi que el primer el va fer a la desapareguda Llibreria Martínez Pérez, aquella que
hi havia al carrer València i que
portava el Manel. Un dia que hi vaig
anar, no recordo perquè, tot i escoltant-la via reproductor de “mp3” i allà la
hi vaig fer escoltar al Manel. Va
quedar gratament sorprès i allò va ser l’inici del que seria el seu primer bolo
a la Llibreria, crec amb el David Sam
Quartet. Abans ja havia cantat en el “1er Festival de Jam Sessions” amb el
combo de l’Esmuc amb el mateix Marco Mezquida, Paco Perera i alguns més, com la mateixa Carola Ortiz. Sense oblidar les moltes col·laboracions a duo amb l’Andreu Martínez en memorables concerts
íntims i d’una gran calidesa i proximitat com el que van fer a La Tasca de Cervelló.
Escoltem un tema força “trempat” de ritmes que podrien ser fins i tot
caribenys en el tema on en Toni Saigi
“Chupi”, toca el Hammond i piano,
en Carlos Reyes Compota, percussions
diverses...anomenat...
5.- Shout it loud (M.
Tuset) 4m16s
Un tema amb vida pròpia i energies càlides del golf de Mèxic i/o Caribbean Sea. Magnífic tema on les percussions i ritmes són la
clau de volta a la vegada que la melodia tant ben trobada i ben arranjades les
harmonies en un tema on els teclats diversos els fa el “papi” de la saga Saigi, en Chupi. Tot un luxe, com passa amb d’altres col·laboracions
il·lustres.
A la Marina la podeu escoltar
per internet en multitud de vídeos que s’hi ha penjat, alguns amb molt bona
qualitat. No us haig de dir que també la podeu escoltar en àudio en moltes de
les vegades que la he enregistrat en àudio. El Carlos Sampietro n’ha penjat alguns de força interessants i
d’altres que ella mateixa s’ha penjat. Ja porta unes quantes actuacions arreu
en espais com el Jamboree, Jazz Club La
Vicentina, JazzSí, El Siglo, Jazzpetit, Harlem Jazz Club, Big Bang, Hotel Havana,
JazzMan, Nova Jazz Cava, Terrat Museu d’Història de Catalunya, La Font del
Balç, Bar de l’Hotel Mandarin, Teatre de La Vicentina i Palau de la Música amb
la Locomotora Negra amb qui va
enregistrar i va participar en el darrer disc d’aquesta magnífica formació, i
potser me’n deixo algun més....bé, acabem el projecte de la Marina amb el tema relacionat amb
aquells que són addictes a la feina i que ella ha anomenat així..
4.- Workalholic (M.
Tuset) 4m36s
Un tema carregat de “groove” també amb col·laboracions als cors de Yasmina Azlor, Àlex Delgado, Llibert
Fortuny en el solo de saxo tenor, col·laboració de luxe com les anteriors.
Unes harmonies precioses on els companys gaudeixen i omplen de sons magnífics
els espais. Un tema que va acabant així com si res, i de cop.
Doncs deixeu-me que us digui que podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i
comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds,
vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic
Enrique Heredia, mentre que la resta
de dies hi trobareu a l’Esteban.
Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh
Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una
forta abraçada...i parlant de Fresh
Sound.. Escoltem el projecte també força íntim del contrabaixista Michael Oien anomenat...
“AND NOW”
Michael Oien
Editat per Fresh Sound New
Talent FSNT 467
Enregistrat, el 6 de març de
2014 als Sytems Two Records Studio, Brooklyn, New York.
Enregistrat, mesclat i
masteritzat per Mike Marciano.
Produït per Michael Oien
Productor executiu, Jordi Pujol
Michael Oien, contrabaix
Matthew Stevens, guitarres
elèctrica i acústica
Nick Vidden, saxo alto
Jamie Reynolds, piano
Eric doob, bateria
Travis Laplante, saxo tenor en el
tema “Mad to live”.
Totes les composicions són de Michael
Oien excepte “All my trials” que és una cançó folklòrica tradicional
americana.
Des que el 2004 va acabar de graduar-se al Berklee College of Music, en Michael
ha estat participant d’una manera molt activa a l’escena de New York, tocant en incomptables
concerts com a sideman. Recentment va enregistrar i editar el disc que avui
escoltarem, el “And Now” amb Fresh
Sound New Talent. Aquest és, diu ell, el més important treball que he fet
mai, escrivint la meva música i enregistrant amb la meva banda. Escoltem doncs
el primer tema d’aquest contrabaixista americà, anomenat....
5.- Smile This Mile (M.
O.) 7m32s
Doncs ja heu pogut escoltar de quina manera gaudirem la resta de
programa, amb una música eclèctica on el Jazz hi és present en els sons i
improvisacions i no tant en els ritmes i melodies. En aquest tema ben bé què ho
hem pogut constatar, després d’haver-lo començat delicadament s’ha anat
desenvolupant cap a etèries altituds on hem pogut escoltar la delicadesa del Jamie ReynoldsN al piano i per
descomptat la profunditat de so del contrabaix del líder i el magnífic so del
saxo alto Nick Videen.
En aquest disc, continua ell, he utilitzat alguns dels meus músics
favorits. Tocant com a sideman, et fixes amb els músics amb els quals toques, i
vaig buscar músics amb un so individual que fos flexible, i amb d’altres que
estiguessin més interessats en els aspectes expressius i no tant en els
tècnics. Aquest compacte inclou sis temes “post-bop” propis de Michael per a quintet i una versió d’un
tema popular del folklore americà. Aquest treball inclou uns temes tan
inventius com el pintoresc “In the early autumn”, el potent i hilarant “Mad to
live”, el suau i passional “Smile this Mile” i el tema dividit en tres parts
anomenat, “Dreamer”, tema on l’autor s’embarca en una aventura essent però
accessible i ple de groove.
Seguim doncs amb un altre dels magnífics temes d’aquest disc anomenat...
4.- Skol (M.
O.) 7m25s
En aquest tema, iniciat pel contrabaixista i líder amb l’Eric Doob a la bateria l’han endegat a
un ritme viu mentre la melodia del saxo alto volava per sobre com una au amb
les ales desplegades planejant suaument. Poc a poc ha anat desenvolupant-se i
desfermant-se com anaven els seus companys. Entremig un solo del bateria i
sense parar el charles marcant el ritme per després tornar als inicis d’un tema
a trio bàsicament sense instrument harmònic.
Michael Oien va néixer a Silver Spring, Maryland, creixent però a Ashland, Wisconsin. De jove va tocar diferents
instruments com el piano i la guitarra en grups d’adolescents. En aquella època
va ser quan es va fixar en el baix elèctric, canviant d’instrument ja a la
banda de l’escola. Diu ell que va créixer escoltant tot tipus de música, com Ray Charles, The Beach Boys, Chuck Berry,
etc...Els meus pares escoltaven Jazz
i hi havia sempre músics tocant a casa. Quan vaig fer els 12, el director i
professor de la orquestra va organitzar un “workshop” amb el Richard Davis que era a Wisconsin i allà que hi vam anar, i de
quina manera em va impactar.
Més informació la podeu trobar a la seva pàgina web... michaeloien.com
Acabem doncs amb el projecte del Michael
i programa amb el tema anomenat...
8.- Dreamer(Part III) (M.
O.) 6m36s
Aquest és la tercera part del tema “Dreamer”, la que te la consistència
adequada per acabar el projecte i programa, on la contundència rítmica del
bateria acompanyat del líder i dels acords al piano, permeten desenvolupar-se
al saxo alto. I com què sempre va bé que hi hagi un petit break rítmic entremig
dels temes, doncs en aquest també hi és, i així és que podem escoltar la pulcritud
del so del piano, mentre la secció rítmica dels altres dos, no para, no
para...i es van animant, animant, i hi arribaran, i tant que hi arribaran...al
final amb un clímax espatarrant....
Doncs aquest es el projecte d’aquest contrabaixista, Michael Oien que s’ha passejat per
diversos estils de la música on el Jazz evidentment hi ha estat també
present...
Bé, doncs això ha estat tot i espero que hàgiu gaudit d’aquest programa
que sí, ha estat divers i diferent ja cap el final en el darrer projecte i que
ha seguit una línia melòdica càlida gràcies a les dues magnífiques veus Clara Sallago i Marina Tuset i també
per les precioses composicions de l’amic Bart,
tots ells acompanyats de grandíssims músics. Abans d’acomiadar-me voldria
recordar-vos que aquest divendres tindrem un magnífic concert de Jazz amb el Guillermo Calliero Quartet, amb Guillermo Calliero, trompeta; Albert Bover,
piano; Horacio Fumero, contrabaix i Nicolás Correa, bateria. Això passarà a
la Sala Xica de La Vicentina el divendres 29 de gener a partir de les 22h. Us
hi esperem.
Ara si, gràcies a tots vosaltres per ser-hi, aquí o visitant el blog del
programa. Bona nit i bon Jazz Club de
Nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
Programa 232: Avantbrass, John Raymond, Smack Dab i Ivan Kovacevic 5 Spots, 20 de gener de 2016
0 comentaris
Molt bona nit a tothom des d’aquí Ràdio
Sant Vicenç i el programa Jazz Club
de Nit....Aquest programa i tots els programes de JCdN, estan dedicats a la
persona que ens va ensenyar el Jazz, Juan
Claudio Cifuentes, “Cifu”, pels amics, que ens va deixar un malaguanyat
dimarts 17 de març de 2015 després de tota una vida dedicada al Jazz. Pioner i
mestre, serà insubstituïble.
El seu Jazz entre amigos a TVE2 què
és aquesta sintonia que heu escoltat i els programes de ràdio “Jazz Porque Sí” i “A todo Jazz”, són el seu llegat que mai oblidarem. Ja sabeu que
aquest programa el fem els dimecres i els diumenges en diferit a la mateixa
hora. Ens podeu escoltar en directe per online a radiosvh.info i des d’allà
prement el botó del directe. Qui us parla, Miquel
Tuset i Mallol mirarà de fer-vos gaudir amb la selecció de músiques
improvisades que avui escoltareu a Jazz
Club de Nit, amb l’ajuda imprescindible de Lluís Vela als controls.
Abans però de començar amb el programa d’avui deixeu-me que us digui que
aquest proper dissabte 23 de gener, tot i celebrant la Festa Major d’Hivern us
convido a venir a la Sala Xica per gaudir amb un concert que serà de Blues i de
Jazz amb el Miquel Talavera Quartet
amb el seu “Power Trio” a més a més del Toni
“Pato”, saxo tenor. Aquest és un acte més encabit dins la Festa Major i
patrocinat per l’Ajuntament de Sant
Vicenç dels Horts. A la Sala Xica a
partir de les 19h amb entrades econòmiques de 3€ pels qui tinguin el Carnet
Cultural i de 5€ entrada general.
Dons avui sí que tenim altra cop un programa farcit de novetats dels
nostres músics i de les nostres editorials...de tal manera que tindrem els
següents projectes...el de John Raymond
i el seu “Foreign Territory”: “Smack Dab” de Joan Casares i Oriol Vallès: el “Filum Terminale” dels Avantbrass i finalment el “Shift” de l’Ivan Kovacevic 5 Spots.
Recordeu però que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa
nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des
d’aquí una forta abraçada...
Doncs comencem ara mateix amb el projecte dels amics Avantbrass, anomenat..
“FILUM TERMINALE”
Avantbrass
Editat per Discordian CR21
Enregistrat i mesclat per
Ildefons Alonso el 29 i 30 de juliol de 2013 al Teatre Ca l’Eril i al Corral de
Veciana.
Masteritzat per Lopinski.
Produït per Avantbrass i
Discordian Records
Pol Padrós, trompeta
Iván González, corn francès
Josep Tutusaus, trombó
David Parras, tuba
Aleix Forts, contrabaix
Guillem Arnedo, bateria
Aquest és un projecte que vam poder veure el setembre passat al Festival l’Hora del Jazz Memorial Tete
Montoliu a la Plaça de la Vila de Gràcia. Ja aleshores em va semblar força
interessant, essent el directe, i considerant que era la primera vegada que
escoltàvem aquesta música, força potent i impressionant. Els metalls són els
protagonistes d’aquest projecte i només els faltaria ser una Road Band, com
aquelles que passejaven per New Orleans
a les primeries del segle passat. Escoltem doncs el primer tema que us proposo,
composat pel Pol Padrós seguint
l’estela de les “Dead March Band” d’aquella ciutat...
6.- Lamento para Álvaro (P. Padrós) 6m24s
Ha estat ben bé una “queixa” un “lament” que ens ha recordat aquells
enterraments que feien a New Orleans
tot i ser moltes de les vegades quasi festius. La mort, ja se sap, passa, i
quedem els que quedem i haurem de continuar vivint. Una composició que ens
situarà en la sonoritat dels propers minuts, so de metalls diversos, i timbals.
Una mixtura de sons nova la què ens proposen aquests amics i músics.
Seguim ara amb un tema del Guillem
Arnedo anomenat...
5.- Tutu’s Pony (G.
Arnedo) 4m23s
Aquesta música podria encabir-se en l’etiqueta d’”Experimental”, tot i
que per mi no ho és tant. El segell discordian
sí què ho és d’experimental, on gràcies a ells, a El Pricto i a Lopinski
els músics que fan una música apartada de qualsevol etiqueta poden veure
realitzats els seus projectes, tot i que no d’una manera física. És una
editorial “On Line”, seguint la modernitat també amb la concepció tècnica. Per
a mi, obert de mires i orelles com sóc, és una música que em demostra i mostra
el camí del futur, de la inventiva, de la recerca de sonoritats noves a la
vegada que és tot un plaer escoltar-la.
Dir-vos que aquesta formació eclèctica està formada per músics també
eclèctics com en Pol Padrós i Iván
González, ambdós assidus a les Free
Sessions de 23 Robadors, la
sessió endegada per Ramon Prats des
de fa ja uns anys. Dos trompetistes magnífics que comparteixen projectes força
més experimentals tal és el Memoria Uno
“Crisis” de l’Iván, on ell mateix va
“conduir” a quasi 40 músics en una sessió enregistrada en viu, i que jo mateix
he pogut escoltar i enregistrar en d’altres ocasions...música conduïda i també
amb posteriors improvisacions.
Escoltem doncs ara el tema de Pol
Padrós que dóna nom a l’àlbum...
4.- Filum Terminale (P.
Padrós) 4m52s
Doncs a mida que passa anem pujant el tempo amb les seves músiques.
Aquest tema ens ha impactat d’allò més, i segur que a vosaltres també.
Inventiva, ritme i metalls. Solos impressionants tot i mostrant-nos la seva
gran tècnica. De tots ells en sabíem ja les seves virtuts però ara les gaudim
alhora en una amalgama de sons i ritmes. Guillem
Arnedo bateria i líder de projectes com el que vam posar ja fa dies en
aquest mateix programa al capdavant d’una formació amb la Celeste Alías, Jordi Rossy, Jaume Llombart i DeeJay Foster, un disc
preciós i certament delicat. Sense oblidar a Josep Tutusaus, trombonista dels millors el qual tindrem el 13 de
maig al Jazz Club La Vicentina amb
el seu projecte “Missing Link” que també vaig posar no fa gaire en aquest
mateix programa.
Acabarem amb un altre tema de Pol
Padrós anomenat...
2.- El torrent dels murris (P. Padrós) 6m18s
Fins i tot amb una formació com aquesta, sense contrabaix i amb tuba,
hem pogut escoltar aquest tema carregat de “swing”, de “Groove”, per no caure
en el terme de la música de Big Bands d’abans de la segona guerra mundial, amb
domini sonor de metalls i solos impressionants de tots ells, no endebades en “Tutu” és un dels millors solistes en
això de fer sonar el trombó. El mateix Pol
Padrós acompanyat de l’Ivan González
van fer una tourneé pel sud d’Escanya amb el seu amic i gran trompetista
granadí Julián Sánchez. Un trio de
“Free men” amb els quals allà baix devien flipar, més o menys com hauríem fet
aquí.
Doncs deixeu-me que us digui que podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i
comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds,
vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic
Enrique Heredia, mentre que la resta
de dies hi trobareu a l’Esteban.
Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh
Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una
forta abraçada...i parlant de Fresh
Sound..
Seguim ara amb el projecte d’un trompetista americà....
“FOREIGN TERRITORY”
John Raymond
Editat per Fresh Sound New
Talent FSNT 464
Enregistrat, mesclat i
masteritzat per Michael Perez-Cisneros el 26, 27 d’abril i el 15 de maig de
2014 a Brooklyn, N.Y.
Produït per John McNeil
Productor executiu Jordi Pujol
John Raymond, trompeta i
flugelhorn
Dan Tepper, piano
Joe Martin, contrabaix
Billy Hart, bateria
John Raymond és un trompetista de jazz americà, compositor i educador
que viu a la ciutat de Nova York. Arrelat a les formes tradicionals i modernes,
la música de John incorpora jazz, música clàssica, folk i influències
indie-rock. Ha col·laborat amb músics com Billy Hart, Kurt Rosenwinkel, Orrin
Evans, Linda Oh, Ethan Iverson, Dan Tepfer i Gilad Hekselman entre d'altres.
També ha gravat amb la cantant nominada al Grammy, Sara Bareilles, amb el
productor guanyador dels premis Dove, en Darnell Davis, i va actuar en
esdeveniments com l'Austin City Limits Music Festival i en el NPR "Toast
of the Nation".
Comencem amb el tema que dóna títol a l’àlbum i que és el primer tall
del disc..tall seria si fos vinil...
1.- Foreign Territory (J.
Raymond) 5m44s
Doncs sí aquest és el so que escoltarem encara en dos temes més, d’un
magnífic disc editat per Fresh Sound New
Talent. Iniciat amb una melodia amb un so mel·liflu i càlid emmarcat
després en un preciós swing en el solo de piano i posterior del líder. Una
secció rítmica impactant i precisa permeten al líder desenvolupar un gran solo
sense fer massa escarafalls, tot i sí, arribar a notes agudes però no massa.
Sembla que es troba més còmode en el registre mig, segons Kenny Wheeler i
Davis.
L'últim àlbum de John "Foreign Territory" va ser editat l'abril
de 2015 amb un gran reconeixement de la crítica del New York Times, Downbeat
Magazine i d’altres. És de destacar que la seva composició "Deeper"
va ser triada com a guanyadora del 2015 Herb Alpert Young Jazz Composer Award
presentat per l'ASCAP. John, actualment és professor a l'Escola Internacional
de les Nacions Unides, l'Acadèmia de Jazz de Nova York i és un artista convidat
actiu fent clínics (master classes) en les escoles secundàries i universitats
de tot el país.
Seguim ara amb un blues, tot i dir-se un Nou Blues el tema..
5.- New Blues (J.
Raymond) 5m31s
Amb una entrada entretallada rítmicament parlant, trompeta i contrabaix
segueixen una mateixa línia melòdica, la
del tema, per després endegar el swing tot i que encara no definitiu amb el
magnífic solo de Dan Tepper al
piano. No tarda gaire el líder en fer el seu, ara sí ja amb ple “swing”. Uns
temes amb aires moderns interpretats de manera magistral i suaument, sense fer
massa soroll. Solo magnífic de contrabaix a meitat de tema allò que se’n diu
per sucar-hi pa per acabar ja amb la melodia de la mateixa manera abans
iniciada.
"Amb el seu càlid to vibrant i l’articulació gairebé impecable, els
solos de Raymond ens enlluernen amb claredat i gràcia. Eviten floritures
innecessàries i idees estranyes, captivant en canvi, amb la seva sinceritat i
el seu enginy." (Downbeat Magazine)
"Posseïdor d’un “forte” que pocs músics experimentats han
aconseguit ... un talent brillant la lluminositat del qual és
interminable." (Birmingham Times)
"Un artista que està madurant ràpidament amb la seva pròpia visió
artística." (JazzPolice.com)
"No et pots escapar de la frescor d'aquesta música, espontània i
alegre en la seva execució, i del bé que se sent en escoltar músics que
comparteixen la creació i la diversió." (Step Tempest)
"El redoble de la caixa de Billy Hart en l’obertura de la cançó que
dóna títol a l’àlbum, recolzat pel baix trotant de manera fluïda, el de Joe
Martin, ràpidament anuncia que això no és cap carrera. Hart és sempre un actor
de classe magistral, sobretot en el tema curt que no posarem “Hart of the
matter”, on el líder té una manera tranquil·la de fer, mentre que el pianista
Dan Tepper és sempre interessant.
Acabem aquest projecte amb el
darrer tema, el novè, i n’haurem posat 6 perquè no tindrem temps de posar-ne
més i així, com què segur us han agradat, aneu a la botiga Blue Sounds del carrer Benet
Mateu 26 per comprar-lo, aquest i d’altres que tenen.
9.- Adventurous-Lee (J.
Raymond) 5m47s
Doncs amb aquest tema d’estructura i melodia modernes, ens acabarem de
convèncer que haurem d’anar a Blue
Sounds a veure si el trobem. En Raymond
se’ns ha descobert com un mestre en això d’esbufegar els metalls a la vegada
que mestre en la composició. Un tema que t’embarca en un swing suau a la vegada
que sorprèn, com els altres, per les interpretacions dels membres del quartet.
La majoria del material d’aquest disc és del líder, amb “Rest/Peace” i
“Hart Of The Matter” amb improvisacions de grup. “Mark Time” és un tribut
adequat a Kenny Wheeler, compositor que
ens va deixar l’any passat. Pel títol però podria ser un tema bàsic dels Jazz
Messengers. “Deeper” té més de sentiment de música de cambra, mentre que
“Chant” afegeix un toc de suspens. En tot moment, aquest és un grup que es dóna
molta llum i espai per les seves línies individuals, mai res se sent desordenat
o innecessari. Tampoc mai cridant, perquè aquest és un grup on el silenci i les
bones maneres són el leit motiv del quartet ". Simon Adams (Jazz Journal,
juny de 2015)
Doncs deixem aquest projecte i endinsem-nos ara en d’altres històries
musicals de la mà dels joves Oriol
Vallès i Joan Casares i el seu.
“SMACK DAB”
Oriol Vallès i Joan Casares
presenten Smack Dab
Editat per Discmedi Blau DM1370-02
Enregistrat per Marc Ribera el
22 i 23 de juny a la Nova Jazz Cava de Terrassa.
Mesclat per Quim Puigtió,
“Kato” i masteritzat per Nate Wood.
Oriol Vallès, trompeta
Lluc Casares, saxo tenor
Jöel González, piano
Pau Sala, contrabaix
Joan Casares, bateria
Amb la col·laboració
inestimable de Jesse Davis, saxo alto
Ara mateix us poso les quatre ratlles que van posar els amics de Jazz Terrassa en motiu del concert que
van fer a la Plaça Catalunya en el passat Festival
de Jazz de Terrassa, el del 2015...i diu així...
Smack Dab és un projecte en
format quintet liderat pels joveníssims Oriol Vallès a la trompeta i Joan
Casares a la bateria amb la idea de combinar qualsevol gènere que tingui el
groove com a element d'unió. El so del quintet combina les arrels de la música
del jazz més tradicional, així com del modern, amb influències tant de Charlie
Parker, Jazz Messengers, John Coltrane i Miles Davis. El producte final és una
música sofisticada i molt propensa a la improvisació que no renuncia al
component ballable que sempre s'ha vinculat a l’esperit de la tradició
afroamericana. Tot plegat amb l'afegit de veure en acció el futur de l'escena
jazzística catalana.
Doncs això mateix.....escoltem el primer tema d’aquests joves lleons,
Una preciosa balada del Joan
Casares anomenada...
7.- Black Mirror (J.
Casares) 7m40s
Doncs per començar ho hem fet amb aquest tema preciós on els acords a
piano elèctric del Rodhes del Jöel mantenen una determinada pulcritud
sonora a la vegada que la secció rítmica manté un constant i suau “groove”. La
curta melodia del tema a càrrec de la trompeta de l’Oriol i Lluc,
compartint-la. Un tema on el motiu principal sembla ser els acords d’en Jöel a partir dels quals desenvolupen
el tema, primer en Lluc Casares i el
seu magnífic so del seu tenor i amb una gran improvisació a la vegada que el
tema va agafant “cos” i s’anima des de la base rítmica. Després d’ell, el tema
torna a la serenor del format trio, piano elèctric, contrabaix i bateria, en el
solo precís i preciós del Jöel. L’Oriol i Lluc comparteixen el final de la mateixa manera que han fet amb
l’inici d’aquet tema tan delicat.
I vegem com va anar aquest projecte amb paraules del mateix Oriol.......
Smack dab va néixer el 2014
quan jo estava a Holanda. la idea era, efectivament, aprofitar que el 2015 el
Joan i jo acabàvem l'Esmuc i muntar el projecte amb composicions pròpies, o
sigui que amb l'excusa del projecte final vam començar a moure-ho. Quan vam
veure que funcionava vam decidir fer el disc.
I tant que els hi va funcionar, i jo mateix en vaig ser testimoni en la
seva primera presentació, crec, a una WTF
al Jamboree, evidentment sense
el mestre Jesse Davis. En aquest
mateix espai hi van tornar dues vegades més en concert amb gran resposta del
públic i sobretot dels seus amics músics. A les Festes de la Mercè 2015 també hi van ser, tocant a la Plaça de Sant Jaume tota plena de gom a
gom.
Seguim ara amb el tema que dóna nom al disc, un tema de l’Oriol Vallès...
4.- Smack Dab (O.
Vallès) 8m10s
Tema insígnia de la formació amb un “groove” ben marcat per la secció
rítmica, amb tota la potència dels vents, i amb l’afegitó del gran saxo alto
americà, Jesse Davis. I quin honor
per aquests nois que aquest “monstre” els hagi acompanyat en el seu projecte,
sense dubte és un plus afegit a l’hora que tu, i tu i tu, aneu a una botiga de
discos a fer-vos amb aquesta petita joia del Hard Bop. Tot un record i homenatge a l’Art Blakey & Jazz Messengers. El solo del mestre americà és
d’aquells que t’enlaira de la cadira i et fa dir....Collons noi...i estorats
ens deixa també el realitzat pel Lluc,
amb total precisió rítmica i lligat, ben lligat, amb un tempo perfecte i
exquisida interpretació. Després, tots hi tornen per acabar el tema amb un
turnaround perfecte.
Escoltem per acabar un tema de l’Oriol
Vallès amb una història que ell mateix ens ha explicat i que tracta
d’això..
Nit-blus va de la història d'un
trompetista de terrassa que està a una jam del raval i se n'adona que se li
escapa el bus nit i marxa corrents rambla amunt.
2.- Nit-Blus (O.Vallès) 5m25s
Un tema amb la “trempera” adequada per recordar-los després d’haver
gaudit fent-ho, i ara sí amb un magnífic solo d’un dels líders, en Joan Casares a la bateria. I com han
evolucionat i aprés aquests nois des del “3er Festival de Jam Sessions” on van
venir a sextet representant a l’Esmuc
on hi havia els germans Casares, Pol
Omedes, Albert Costa, Pau Lligades i Xavi Torres. Uns noms que fa tres anys
corresponien al d’uns joves estudiants i que ara corresponen al present del
Jazz de casa nostra.
Doncs amb aquesta sensació de “pressa” de que se’ns escapa el Nit-Bus
ens quedem i també amb la sensació que no se’ns ha escapat cap nota de les què
hem escoltat, tot i haver gaudit força amb aquest el primer projecte de dos
joves lleons acompanyats d’uns companys amb una força interior impressionant. Un
projecte que podeu comprar a les botigues de discos de casa nostra, Disco 100, Jazz Messengers, etc... i
també a Fnacs i Talls Anglesos diversos.
Doncs ara ja anem acabant el programa i ho farem amb un altre projecte
amb un “punch” impressionant, corroborat per qui us parla, tot i havent-lo vist
també al Jamboree no fa massa
mesos...
“SHIFT”
Ivan Kovacevic 5 Spots
Editat per Satélite K SATKCD151
Enregistrat per Jordi Grifell a
Estudi Laitena un febrer de 2014, Barcelona.
Mesclat i masteritzat per Jordi
Grifell, Jordi Vidal i Ivan Kovacevic.
Produït per Ivan Kovacevic
David Pastor, trompeta
Toni Solà, saxo tenor
Francesc Capella, piano
Ivan Kovacevic, contrabaix
Anton Jarl, bateria
Ja sigui com a director i artífex de la Barcelona Big Blues Band, com a membre dels Mambo Jambo, com a integrant de la Barcelona Gipsy Klezmer Orchestra o com a contrabaixista del trio
de Bernat Font, Ivan Kovacevic, ha deixat palès la seva condició gairebé
sobrehumana a l’hora de desdoblar-se en totes aquestes propostes sense perdre
un gram de la seva integritat i energia. Five
Spots és ara un exponent més de la seva insaciable dedicació a la música
sense concessions ni decans de cap mena. I amb l’exigència de màxima entrega i
qualitat. Més que “terrible” aquest Ivan
és realment “temible”.
En el llibret també hi podem llegir textos parlant de la resta de
companys, tots uns mestres en els seus respectius instruments, però us ho deixo
pel gust de llegir-lo amb el disc a la mà, una vegada l’hàgiu adquirit.
Comencem doncs ja amb un tema d’en Francesc
Capella, tema amb el “groove” adequat, i seguint les músiques del projecte
anterior, encabit també en el Hard Bop.....en el..
7.- Moving Forward (F.
Capella) 4m38s
I quin gust en la composició que te el Francesc, és clar que composant i pensant en qui ho tocarà, això
facilita la feina. Un tema a tempo mig amb un magnífic “groove” com més o menys
tot el que sona avui en aquest programa, al menys sí en els dos darrers
projectes i també sí en alguns temes dels dos primers. Un tema que inicia el
camí cap final, després d’estar gaudint tots plegats amb el programa d’avui.
Hi havia un temps que el Jazz
treia foc pels queixals, carregava de fum l’atmosfera i ballava amb el dring
dels glaçons banyats en destil·lats que perforaven el fetge. Més que música era
un cop de puny a l’ordre establert, un anhel de vida i llibertat que
s’expressava sense concessions de cap mena. Enèrgic, intens i vital estava
destinat a sacsejar el nervi emocional i fer pujar la temperatura del cos
mentre l’ànima dels seus intèrprets cremava a l’infern. No era una qüestió
estètica ni formal, que també, més aviat l’exaltació de la immediatesa...etc...i més coses ens diu en Pere Pons en els textos del llibret
intern del disc.
Seguim ara amb un tema, la “trempera” del qual ens situarà en el context
musical adequat....un tema com tots menys l’anterior són del líder de la
formació, l’Ivan Kovacevic
anomenat...
4.- A dream of Nautla (I. Kovacedvic) 3m55s
Una cosa s’ha de dir d’aquest projecte i de les melodies de l’Ivan Kovacevic, i és que aquestes tenen
la seva arrel Balcànica què és d’on
ell és, de Sèrbia. Un home, un músic
que ja porta temps entre nosaltres i que s’ha sabut integrar en l’escena vital
i musical de casa nostra. En aquest projecte, el seu primer projecte com a
líder, s’ha fet acompanyar de grans músics i amics, cadascun amb la seva
particular visió i estètica musical, com podeu escoltar. Sons magnífics però
amb alguna cosa que els diferencia i que vosaltres ja haureu notat. Un tema aquest,
amb aquests aires balcànics en la seva melodia i el ritme adequat que ens situa
en d’altres indrets més relacionats amb el Jazz. La intervenció a solo del David Pastor en aquest tema ens recorda
perfectament qui és aquest “master” del metall, sense oblidar les vegades que
l’hem tingut al Jazz Club La Vicentina
la darrera amb el quintet Blue Note
amb el mateix Capella i Vicent Maciàn al tenor.
Doncs tot i la llargària d’aquest programa no volia plegar sense
posar-vos un tema on les seves arrels encara s’hi veuen més i més s’hi
escolten...en el...
5.- El Faro (I.
Kovacevic) 4m49s
Doncs ja vegeu quina trempera de tema amb aquest ritme marcat per caixa,
contrabaix i acords de piano, tots tres a la vegada, la qual cosa ha permès als
solistes embrancar-se en magnífics solos, potent els dels dos vents i més
delicat el del pianista. Un preciós tema on el compositor ha sabut mesclar la
seva idiosincràsia més autèntica amb la modernitat de la música actual, i on
ell mateix ha volgut fer el seu “solet” a contrabaix..i ja acabem el projecte
de l’Ivan i programa d’avui amb el
primer tall del disc anomenat...
1.- Bockpece (I.
Kovacevic) 4m22s
Un tema iniciat a base de redobles a la caixa de l’Anton Jarl, acords de piano i pulsió de contrabaix amb el motiu
principal del tema pel David i
repetit pel Toni, fent un chorus
sencer, per deixar pas al precís i pulcre solo d’un dels mestres del metall més
agut. David és un mestre en això
d’arribar als aguts i súper aguts en la trompeta, a banda de fer unes
magnífiques improvisacions. El contrapunt en aquest projecte li ha donat en
cada tema el so potent del tenor del Toni,
un so texà, aquell so que a ell tan li agrada, carregat també de R&B. L’Anton gaudeix amb el seu solo, ampliant
el seu permanent toc a la caixa en aquest tema per després situar-se tots de
cap al final. Un final ideal per acabar aquest projecte, del qual m’he deixat
de posar 8 temes, o sigui que sí, mireu d’aconseguir-lo per què ja us asseguro
que en gaudireu.
Doncs res més, això ha estat tot per avui, amb el Programa 232 on hem
pogut escoltar quatre magnífics projectes amb el primer de John Raymond, Avantbrass, Smack Dab i ara el de l’Ivan Kovacevic 5 Spots. Desitjar
doncs que hàgiu gaudit i agrair-vos la vostre presència aquí i/o en el blog del
programa, on el penjaré ben aviat.
No vull acomiadar-me sense recordar-vos el concert de Festa Major que
farem a la Sala Xica aquest proper
dissabte a les 19h amb el Miquel
Talavera Quartet amb el Miquel
Talavera, guitarra; Jordi Franco, baix elèctric, Miquel Ballester, bateria i
Toni “Pato”, saxo tenor, en un concert organitzat pel JCLV i patrocinat per l’Ajuntament
de Sant Vicenç dels Horts...
Bona nit i bon Jazz Club de Nit en
el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol
Subscribe to:
Missatges (Atom)
