Programa 297: Fran Suárez Trio i Iñigo Ruiz de Gordejuela & Adrián Fernández, 25 d'octubre de 2017
0 comentaris
Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio
Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us
agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui
que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i
Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb
les novetats dels nostres músics.
Doncs estem en una situació política complicada encara amb els dos Jordis a la presó i on la població que
vol viure en una República Catalana s’ha manifestat i es continuarà
manifestant. Pitjor estem que la setmana passada ara amb la intervenció
il·legal de l’estat aplicant el 155 al seu gust. No n’estem d’acord i
continuarem manifestant-nos
Avui hi tornem amb un programa temàtic on el piano, i per tant els
pianistes, tenen la veu principal. De fet, aprofitant que Fran Suárez Trio ens presentarà el seu nou projecte anomenat
“Cielos Americanos”, us proposaré escoltar-ne una mostra i així fer-vos venir
ganes de venir-los a veure al Molí dels
Frares el 27 d’octubre a partir de les 21h30m. L’acompanyarà un altre
projecte nou dels joves músics bascs Iñigo
Ruiz de Gordejuela i Adrián
Fernández on hi col·labora en un tema Marina
Tuset, ves per on, en el projecte anomenat “Urjauzia”.
Abans però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/
hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial
de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues,
Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que
agrair-li al Josep Roig el seu
suport i des d’aquí una forta abraçada.
Comencem doncs amb el projecte de Fran
Suárez Trio Vol. 2
“CIELOS AMERICANOS”
Fran Suárez Trio Vol. 2
Projecte autoeditat
Enregistrat a l’Auditori Pau
Casals
Fran Suárez, piano
Jordi Mestres, contrabaix
Jordi Herreros, bateria
Tots els temes són de Fran Suárez
El pianista i compositor xilè Francisco Suárez, establert a Barcelona i
immers en una constant recerca creativa musical, presenta el seu nou treball a
trio al costat de Jordi Mestres al contrabaix i Jordi Herreros a la bateria.
Seguint l'estela del primer CD "Imaginario", editat per Quadrant
Records, el trio presenta aquest mateix any un segon treball titulat
"Cielos Americanos" (2017, autoedició) el qual inclou 11 composicions
originals de Fran Suárez. Els dos treballs proposen una mirada intensa i personal
a la clàssica formació de piano trio, demostrant que aquest format, malgrat la
seva llarga tradició i arrelament en el món del jazz, encara pot deparar
sorpreses i ser vehicle per al lliurament de noves músiques capaces de
parlar-li a les sensibilitats actuals.
Comencem doncs amb les músiques d’aquest nou projecte que recordeu
podrem veure en directe el proper divendres 27 d’octubre, i fem-ho amb el tema
anomenat...
2.- Vidas paralelas (F.
Suárez) 7m26s
Doncs ja heu escoltat quina delicada composició del Fran. No és aquesta una composició estàndard de 32 compassos que
hem comentat algunes vegades, més aviat un tema que es podria dividir en dues
parts i cadascuna d’elles amb el seu canvi harmònic en el pont, tal és la
complexitat d’aquesta magnífica cançó, i tot això abans d’iniciar ell mateix la
improvisació. Aquí ens mostra de quina manera domina els tempos i dinàmiques,
amb una tècnica més que sobrada i bon gust interpretatiu. Al darrera seu hi ha
una gran base rítmica amb dos músics compenetrats a la perfecció i donant el
suport adequat al líder. Mestres en
el seu solo iniciat amb les delicades escombretes, manté el record a la melodia
del tema i així ens situa a la perfecció en el tema. Gran solo melòdic d’aquest
contrabaixista, puntal com el seu amic a la bateria, d’aquest projecte del
pianista xilè establert a casa nostra. Després d’aquest, el líder ens torna a
situar en la melodia del tema, ara fent-ne una sola part i permetent que
l’altre Jordi ens faci gaudir amb
els retocs delicats de la seva bateria i així l’acabin.
Aquest nou projecte aprofundeix més en la investigació mètrica i
harmònica del nou jazz, incidint més en compassos d'amalgama, modalitats
exòtiques, rítmiques llatinoamericanes, i la contínua influència del rock i el
funk dins de l'espai primordialment jazzístic que desenvolupa el trio. Inclou
així mateix una investigació de tècniques de composició de diferents èpoques,
des del contrapunt modal fins la politonalitat d'acord amb les influències de
Bartók i Stravinsky, tenint com a objectiu ampliar l'espectre estètic i
emocional del tradicional trio de jazz. Moltes d'aquestes idees han estat
desenvolupades en la seva tasca docent en composició i harmonia tant en el Berklee
College of Music (campus València) com al Conservatori del Liceu (Barcelona), i
es van veient plasmades en aquest concepte nou en el jazz.
Fran Suárez (Santiago de Xile) posseeix una dilatada trajectòria com a
pianista, compositor, arranjador i organista. Graduat amb màxima distinció en
el prestigiós Berklee College of Music de Boston, va rebre classes de mestres
com Gary Burton, Herb Pomeroy, Jerry Bergonzi, Ray Santis, i Charlie Banacos.
Entre seus últims treballs del Fran Suárez Trio hi ha el CD
"Imaginario" i el CD "Cielos Americanos", la banda sonora
per a la pel·lícula "Asmita" (2010), els CDs "Ciudades
Lejanas" d'Ana Finger (2008), "Noir" amb Dani Nel·lo (2010), el
recent CD "Noctàmbulos" amb el trio d'òrgan Dr. GO (2012) i la
composició de la música per a l'espectacle "Cruïlles" (2011).
Paral·lelament desenvolupa una extensa tasca docent, i actualment és professor
a Berklee College of Music, campus València, i al Conservatori del Liceu,
Barcelona
Seguim ara amb el primer tall del disc si fos vinil anomenat...
1.- Crepuscular (F.
Suárez) 6m15s
Doncs ja vegeu de quina manera més magistral Fran combina el Jazz i la música clàssica en aquesta altra delícia.
Els canvis rítmics però ens han situat en un altre concepte, més potent, amb
espurnes relacionades amb la música més popular. El motiu principal, recurrent,
es va ficant dins nostra permetent-li un reconet en la nostra memòria. De
sobta, el líder desenvolupa un solo a tempo beat, i d’aquí les reminiscències i
relacions que comentàvem del seu projecte. Fins i tot, el tast de música
contemporània ha acabat d’omplir d’amalgames diverses aquest tema tant
interessant, tornant però al motiu principal, molt maco, i acabant-lo al tempo
i ritme viu de la seva segona part en una magnífica demostració de mestissatge
musical.
I la biografia resumida dels dos companys la penjaré al blog del
jazzclubdenit...molins
Jordi Mestres: (contrabaix). Comença els Seus estudis amb la guitarra
clàssica al Conservatori del Bruc, a Barcelona. Arrel de conèixer el
contrabaixista David Mengual decideix estudiar el contrabaix. Després de tenir
de professor a Horacio Fumero al Conservatori del Liceu de Barcelona, aconsegueix el títol de Grau superior i una
de les tres Nominacions al premi d'Honor de la seava promoció. Ha participat en
festivals de jazz I músiques del món Nacionals i internacionals com: Festival
de Jazz de Terrassa, Festival Vi Jazz de Vilafranca, Lugano Festival Jazz
(Suissa), Glastonbury Festival (Anglaterra), North Sea Jazz Festival (Holanda),
o l'històric Mont-real Jazz Festival (Canadà). Actualment col·labora amb la
cantant granadina Amparo Sánchez, així com amb els pianistes Fran Suárez, August
Tharrats, i Elisabet Raspall, i Àrid.
I nosaltres seguim però abans......deixeu-me que us digui que podeu
entrar al web de www.freshsoundrecords.com
per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la
botiga Blue Sounds al carrer Benet
Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos,
llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns
pel matí a l’amic Enrique Heredia,
mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del
Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des
d’aquí una forta abraçada.
I acabem amb el tema que dóna nom al treball...
4.- Cielos Americanos (F.
Suárez) 9m06s
I amb quin gran tema hem acabat el projecte del Fran, en una obra encabida dins el món clàssic romàntic per la
melancòlica melodia principal. En la seva extensió, més rítmica, farcida de
groove, Fran ha iniciat el solo
quasi com una continuació del tema.
En aquesta mirada des dels “cels americans” ens hi hem quedat una bona
estona gaudint d’allò més de la seva mestria i la dels seus companys. El break
tot just a la meitat l’ha omplert amb la seva musicalitat a piano solo tot i
situant-nos melòdicament en el motiu principal, i així tornar a la “coda” o
punt de partida per encarar el final d’aquesta obra mestre força complexa de
concepció i tan agradable d’escoltar.
Una delicada composició on ens mostra la seva mirada des de dalt de tot,
la dels cels americans vistos en els molts viatges que fa des d’aquí a la seva
terra on hi va cada any pel Nadal. També és la mirada vista en els seus viatges
a Boston, on el record de la música primigènia, la clàssica, es barrejà ja
definitivament amb el Jazz que va acabar de “polir” al Berklee College of Music de Boston. Magnífic tema, magnífics temes
aquests poquets dels 11 que hi ha en aquest projecte i que podreu escoltar
sencers al Molí dels Frares aquest
divendres a partir de les 21h30m amb l’entrada gratuïta, esdeveniment
patrocinat per l’Ajuntament de SVdH.
Jordi Herreros Sant Víctor, Bateria i efectes (Barcelona). Comença els
seus estudis a El Taller de Músics de Barcelona, i es gradua el 2011 pel Conservatori Superior del
Liceu en l'especialitat de Jazz. Ha format part de diverses formacions de Rock,
Funk, Música àrab i dansa del ventre. Va participar en gires per Europa amb les
bandes "Cheb Balowski" (2004-2006) i "Dúmbala Canalla"
(2007). Actualment combina la docència amb els escenaris en diverses formacions
com "Yacine & The oriental Groove", "Se atormenta una
vecina" i diversos grups de jazz (Pep Mendoza Trio, Els Freeskies, Free
Spirits Big Band dirigida per David Mengual) i la col·laboració permanent en
aquest projecte de Fran Suárez.
Doncs deixem el projecte del Fran
Suárez i magnífics companys i nosaltres seguirem, però....
Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra
entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí
una forta abraçada.
I el projecte dels dos músics
bascs comentat a l’inici del programa s’anomena....
“URJAUZIA”
Iñigo Ruiz de Gordezuela –
Adrián Fernández
Editat per Sonora
Enregistrat per Martin Guridi del
22 al 24 demaig de 2107 a Sonora Estudios, Vitoria-Gasteiz.
Adrián Fernández, guitarra
Iñigo Ruiz de Gordejuela
James Heazlewood – Dale,
contrabaix
Noam Israeli, bateria
Amb la col·laboració de
Alberto Enguita, saxo alto (5,
8)
Marina Tuset, veu (5)
Aquest és un projecte amb 10 temes on l’autoria dels quals se l’han
repartit entre els dos co-líders, pianista i guitarrista. Deu magnífics temes
dels quals n’haurem de posar poquets, poquets, i difícil serà prendre la
decisió de quins sí i quins no. Treball on la barreja de músiques és la clau de
volta de tot plegat. Les músiques antigues ancestrals del seu país i la música
actual amb composicions pròpies es conjuminen formant un substrat per sobre del
qual les harmonies i les improvisacions en clau de Jazz troben la via lliure
per a desenvolupar-se. És curiós que els
10 temes del disc compostos pels dos co-líders, Iñigo i Adrián es puguin escoltar de manera seqüencial anant
canviant de compositor, després d’un l’altre. Més democràtica no pot ser la
proposta on els temes 1, 3, 5, 7 i 9 són del pianista mentre que els 2, 4, 6, 8
i 10 són del guitarrista.
Escoltarem ja el primer tema d’aquest projecte, un tema molt delicat del
guitarrista Adrián Fernández amb
l’anomenat ....
4.- Recuerdos (A.
Fernández) 6m20s
Doncs ja veieu quina delícia la d’aquest jove guitarrista i compositor
en aquest el primer tema d’aquesta formació a cavall del País Basc i Boston.
“Recuerdos” és el títol d’aquesta cançó i la veritat és que ens podrien venir
molts al cap, de records, amb aquesta preciosa música, i tots preciosos, els
millors dels nostres records. Bon guitarrista també, i ben bé que ens ho ha
demostrat en el magnífic solo que ha desenvolupat, amb un so lleugerament
apagat a lo Abercrombie i fins i tot
a algun Metheny per parlar només
d’ells dos, i sense oblidar el trist traspàs del primer fa quatre dies mal
comptats. Sort en tenim que en Ramon
Robusté és qui millor fa els homenatges als músics que ens van deixant com
ha fet amb els dos guitarristes Larry
Coryel i John Abercrombie. Gràcies Ramon.
Un tema aquest primer on la intervenció del pianista, ja a la meitat del tema,
incorpora un punt enèrgic en la seva interpretació, magnífica i pulcre
digitació. No oblidem pas que hi ha al darrera un gran contrabaixista i un
brutal baterista, el qual no para d’omplir l’espai amb les seves aportacions
sonores i rítmiques. Iñigo en el seu
solo està senzillament brutal, amb un llenguatge jazzístic impressionant, car
recordem què és encara molt jove, per
després d’ell tornar el compositor a la
subtil melodia i melancolia d’aquesta “Recuerdos”.
Aquest és el segon projecte nascut des de l’altra riba de l’Atlàntic, a Boston on l’Iñigo va aterrar-hi el 2012. Però veiem
qui és aquest gran pianista basc, molt jove encara. Iñigo Ruiz de Gordejuela, és un pianista nascut a Mendaro, Guipúscoa. Realitzà estudis de
Grau Professional de piano al conservatori Jesús Guridi de Vitòria-Gasteiz, compaginant els estudis clàssics amb el jazz i la
improvisació. El 2012 va ser admès al Berklee
College of Music de Boston, on va obtenir la seva llicenciatura en Piano Jazz Performance. Actualment
cursa estudis de màster al New England
Conservatory de Boston amb
professors com Ethan Iverson, Miguel
Zenon, Jason Moran, Alain Mallet i Jerry Bergonzi. Ha tocat amb artistes
com Donny McCaslin, Guilermo Klein, Ran
Blake.
Seguim nosaltres ara amb el tema compost per l’Iñigo on comptarem amb la col·laboració de Marina Tuset, veu i Alberto Enguita, saxo alto en el tema basat en
el folklore basc anomenat...
5.- O Peio Peio (I.
Ruiz) 8m42s
Tema de l’Iñigo iniciat per
piano i posterior melodia amb piano, guitarra i veu de Marina. I després què bé ha quedat la veu de Marina doblant la melodia amb els altres instruments, piano i
guitarra. Ben aviat, break rítmic amb el piano solo per afegir-s’hi també Marina a la veu. Canvi rítmic potent amb guitarra i
vent doblant-se per tot just després iniciar el jove pianista un magnífic solo
acompanyat de la secció rítmica, impressionats tots tres. Un tema on barregen
melodies ancestrals basques amb la modernitat rítmica del Jazz més actual i les
seves improvisacions, magnífiques, primer del pianista, tornant al tema amb la
veu de la nostra cantant tot just abans del preciós solo del saxofonista Enguita fent-lo d’entrada a tempo mig i
farcit de Groove, enlairant-se sonorament tots quatre. I per sota, una
magnífica secció rítmica acompanyant-lo tot just abans dels súper aguts
interpretats per Marina doblant-se
amb ells, i el potent solo del guitarrista, ara més distorsionat, encarant ja
amb el pianista el final d’aquest magnífic tema.
De l’Adrián Fernández en podem dir que és un guitarrista nascut a
Vitòria-Gasteiz, Àlaba el 1995. Cursà els seus estudis al conservatori superior
de Navarra. Ha assistit a nombroses masterclasses de la mà de Chris Cheek, Aaron Goldberg, Jeff Ballard,
Nitai herkovits i ha rebut classes dels guitarristes Peter Bernstein i Ben Monder. Forma part de la big band d'Iñaki Askunze coincidint-hi amb Kurt Weiss i Marshall Gilkes a més de
tocar amb artistes com Ron Van Stratum,
Jorge Pardo, Elisabetta ...tot un crac per la seva edat.
Seguim ara també amb un altre tema del pianista anomenat...
3.- M (I.
Ruiz) 6m11s
Un tema anomenat amb la sola inicial d’un nom, M, i que no m’ha explicat
l’Iñigo d’on ve tot plegat, la qual
cosa sí ha fet amb d’altres temes com ara veureu. Un tema potent, ja ho heu
pogut escoltar, però també amb aires clàssics evidents escoltant un motiu
melòdic important, i potent per la rítmica existent i per les improvisacions,
primer del guitarrista Fernández
sempre amb el potent suport de contrabaix i bateria, aquests dos una perfecte
màquina rítmica. Després, de quina manera més bèstia pianista i guitarrista
s’han doblat a tot drap i deixar pas al gran i extens solo del jove
guitarrista. Tècnica i velocitat barrejades amb gust i llenguatge jazzístic la
d’aquest músic basc, i així arribar a un relax delicat i merescut ja quasi al
final del tema, melòdicament majestuós, encarant el final, mica a mica i
delicadament.
L’Iñigo m’explicà què
"Vamos_a_contar_mentiras" és un versió de la cançó infantil tant i
tant coneguda, i que ara, dic jo, te plena vigència donada la situació política
que vivim a Catalunya. Que el tema
"Por_que_no_te_callas" està dedicat al rei, i a tots els que parlen
en els concerts en comptes d'escoltar, i afegeixo jo que es podria aplicar a
molts dels qui menteixen informant quan haurien de dir la veritat o si més no
haurien de callar. D’una cançó folklòrica basca anomenada “O peio peio”, en fan
una magnífica versió on van convidar a Marina
Tuset a col·laborar-hi amb la seva magnífica veu, ella, també amiga del
pianista allà per les Amèriques,
tema que ja hem escoltat. Que el tema que intitula el disc “Urjauzia”, vol dir
“Cascada", i que tot és transitori, passatger, com l'aigua...i que la
cançó “Olatz”, és un tema dedicat a la meva germana, diu l’Iñigo Ruiz.
Del jove baterista Noam Israeli sapiguem que ha nascut a Zichron Ya'aqov, Israel. Va ser
finalista del Thelonious Monk
Competitioen el 2013. Ha estudiat a la New
School (NY) i va obtenir el seu màster al Berklee College of Music. Resideix a Nova York i és un músic actiu a nivell internacional, havent tocat
amb artistes com Danilo Perez, Joe
Lovano, Miguel Zenon, Israel Big Band, Mark Turner, Gorge Garzone. I ves
per on quants i bons bateristes hi ha que són israelians, i ara recordo també
al jove Ofri Nehemya que va venir
amb tot de joves cracs liderats pel Fèlix
Rossy en un magnífic concert al JCLV.
I nosaltres ja acabem projecte i programa amb el tema del guitarrista on
tornem a tenir al saxo alto Enguita anomenat...
8.- El que la sigue la consigue (A. Fernández) 5m55s
Doncs deu ni do, ja ho heu escoltat de quina manera més subtil avui hem
acabat el programa. El swing delicat hi ha aparegut sí, però als inicis, amb un
sol contrabaix, una subtil bateria i la pulsió del pianista. La melodia ha
aparegut de la mà de saxo alto i guitarra per deixar pas al magnífic i delicat solo
del guitarrista, inicialment. Mica a mica,
poc a poc han anat augmentant la potència sonora mantenint la rítmica a
la perfecció. Entremig de nou la dolça melodia del tema amb guitarra i saxo alto
i posterior solo d’aquest a tope de swing de la secció rítmica de piano,
contrabaix i bateria, i acabant el programa de la manera que solem fer quan
podem, tot i fer-ho avui amb una subtil delicadesa i final sobtat. Un magnífic
tema per acabar el programa el del projecte d’aquests dos joves músics bascs
que el co lideren sense oblidar la participació dels altres dos del quartet i
dels convidats súper especials.
Del també jove, ha, aquí tots
són joves, contrabaixista James
Heazlewood–Dale, en direm que és nascut a Sydney. Va finalitzar els seus estudis de jazz al Sydney Conservatorium, desplaçant-se a
Boston posteriorment per estudiar al Berklee
College of Music amb una beca completa. Actualment estudia un màster a New England Conservatory. Ha tocat amb
nombrosos músics de l'àmbit internacional com Maria Schneider, Terece Blanchard, Donny McCaslin, Gorge Garzone, Dave
Douglas, Ernie Watts i Will Vincent.
I nosaltres ja hem acabat però abans recordar-vos que aquest divendres
27 d’octubre tenim un magnífic concert de Jazz amb en Fran Suárez Trio Vol. 2 el qual ens presentarà el projecte “Cielos Americanos”, del qual n’heu
escoltat un petit tast. Serà, ja ho sabeu al Molí dels Frares a partir de les 21h30m, entrada gratuïta en un
concert patrocinat per l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts.
Doncs res més, espero que hàgiu gaudit amb la proposta musical del
programa d’avui amb el piano com a protagonista però on també la guitarra ha
tingut la seva preponderància, i només parlo dels instruments a les mans dels
quals els compositors han fet la seva magnífica feina, primer Fran Suárez amb Jordi Mestres i Jordi Herreros i després Iñigo Ruiz de Gordejuela i Adrián Fernández, James Heazlwood-Dale, Noam
Israeli, i la col·laboració de Marina
Tuset i Alberto Enguita. Recordem que encara tenim els dos Jordis
a la presó, als quals des d’aquí recolzem i en demanem la seva alliberació. Per
descomptat que rebutgem l’aplicació del 155 en qualsevol activitat i la
intervenció del gobierno del PP sobre qualsevol mitjà com també en els mitjans
àudio visuals de Catalunya. No volem
tornar al 1939.
Doncs res més, jo Miquel Tuset i
Mallol qui ha realitzat i seleccionat les músiques d’aquest programa us
desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
Programa 296: Gabriel Grossi & Jurandir Santana i Grupo Quebrante, (Temps Record), 18 d'octubre de 2017
0 comentaris
Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio
Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us
agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui
que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i
Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb
les novetats dels nostres músics.
Com que encara hi són, segueixo pensant i dient que haurien de marxar, i
haurien d’haver estat ajudant a apagar els més d’un centenar d’incendis que han
cremat aquests dies i potser encara cremin a Galícia. Que se’n vagin a apagar
incendis i ajudar la gent.
Doncs avui hi tornem amb un programa temàtic on la guitarra i els ritmes
vius, càlids i vitals hi tenen la màxima importància i on el Jazz hi serà sí en
les improvisacions dels temes que escoltareu dels dos projectes de Temps Record, o sigui que serà de nou
un programa dedicat a aquesta editorial de casa nostra. Escoltareu doncs el
projecte de Gabriel Grossi i Jurandir
Santana anomenat “Conexöes”, i per acabar el del Grupo Quebrante anomenat “Na Beira Do Mundo”. Programa especial
dedicat a Temps Record amb la
guitarra i derivats com a protagonista principal sense oblidar a la resta
d’instruments com l’harmònica de Grossi,
ara mateix el successor de Toots
Thielemans.
Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra
entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí
una forta abraçada.
Doncs començarem el programa amb la magnífica harmònica de Gabriel Grossi i també la preciosa
guitarra de Jurandir Santana, ambdós
brasilers, venint el primer de tant en tant mentre que el segon podríem dir que
s’està entre nosaltres. El projecte es diu..
“CONEXÖES”
Gabriel Grossi & Jurandir
Santana
Editat per Temps Record TR1632-GE17
Mesclat per Josep Roig i Enric
Roldán a Temps Record, Terrassa, Catalunya.
Masteritzat per André Dias al
Post Modern Mastering, Brasil
Produït per Jurandir Santana i
Gabriel Grossi
Us haig de dir que ja fa un temps vaig fer un programa dedicat
exclusivament a aquest mestre de l’harmònica, o sigui que us remeto a aquest
programa per saber-ne els ets i uts de la seva vida i miracles. De fet, amb el Gabriel ens vam conèixer a les WTF del Jamboree on hi va aparèixer en
algunes ocasions, les que coincidien amb les seves gires europees. Ell i
d’altres músics sud americans varen fer-nos gaudir d’allò més en aquelles
glorioses jam sessions,i alguns d’aquests els podrem escoltar en el següent
projecte, on també hi participa també el gran guitarrista Jurandir Santana.
Escoltem doncs la magnífica balada de Antonio Carlos Jobim i lletra de Vinicius de Moraes, lletra que no escoltareu, en el tema més
conegut en anglès “Once I loved” i en portuguès....
6.- Amor em paz (A.
C. Jobim & V. de Moraes) 4m37s
Un tema del qual se n’han fet tantes i precioses versions a tempo súper
slow de balada com el de Gal Costa
cantada i per tant “Amor em paz”. De fet la versió que ens han fet aquests dos
mestres també és a tempo súper slow de balada d’aquelles d’arrambar amb la
parella. Ja vegeu quina preciositat de so que extreu el Gabriel de l’harmònica, cromàtica evidentment. És també un gran
improvisador, amb una tècnica que ja voldrien per a sí molts músics actuals. I
ara recordo a un gran pianista i amic, en Rodrigo
G. Pahlen, el qual darrerament es desenvolupa amb l’harmònica i que sap
perfectament que el que dic és cert del tot. No li afecta en l’aspecte de
pianista però sí en el d’harmonicista, sabent ell el que costa improvisar amb
aquest instrument. La delicada intro de Jurandir
a la guitarra ens l’ha presentat en safata, fent també magníficament la feina
d’acompanyant durant tot el tema.
Escoltem ara un altre magnífic tema d’aquest duet de mestres, essent el
tema de Dominguinhos amb el Jurandir a la guitarra elèctrica en
l’anomenat...
5.- Nilopolitano (Dominguinhos) 3m52s
Doncs ja heu escoltat que aquest ha estat un tema on només els grans
virtuosos són capaços d’afrontar, i aquest parell d’amics i mestres en els seus
respectius instruments ens ho han demostrat. Quina velocitat d’execució ambdós
músics fent la melodia fins ja quasi a la meitat del tema, els ànims s’han
calmat i hem pogut gaudir com Jurandir
Santana excel·leix en el seu solo primer, i després amb un magnífic
acompanyament mentre el solista principal desenvolupa un solo impressionant. No
ho sé, però a mi, a voltes m’ha semblat escoltar un acordió. Però no, és una
harmònica, però quina harmònica, mare meva. Tots dos han improvisat totalment
de manera jazzística en cadascun dels temes que hem escoltat però és que en
aquest arriben a unes cotes altíssimes de qualitat i mestria. Acollonants tots
dos. Recordeu aquests noms i instruments, Jurandir
Santana, guitarra i Gabriel Grossi, harmònica.
Seguim amb un tema també viu, essent aquest el de Joao Bosco i Antonio Cicero, l’anomenat..
3.- Holofotes (J.
Bosco & A. Cicero) 6m05s
Doncs per molts de nosaltres aquest tema ha estat un descobriment. El
trobo impressionant i segurament també per la gran interpretació dels dos
músics. Incansables tots dos des del primer moment, Gabriel Grossi sense parar ni una mica de tocar l’harmònica, mare
meva, quina capacitat pulmonar, control de la respiració i tot remenat amb una
tècnica impressionant i improvisacions d’alta volada. Jurandir Santana ha estat també incansable en un tema força
entremaliat, rítmicament parlant, ja ho heu escoltat. Ha tingut també la seva
estona solista tot i que curteta, molt curteta, ell, tocant la guitarra
acústica de manera magistral. Se’ns ha
mostrat com un gran acompanyant, però l’hauríeu de veure a mans de la
seva guitarra elèctrica en una Jam, en les del Jamboree com jo l’havia vist, i on el vaig conèixer a base de jo
anar-hi cada dilluns i ell de ser-hi també moltes vegades.
Acabarem aquest projecte amb un tema que segur coneixeu, compost per Edu Lobo i lletra de Gianfrancesco Guarnieri, l’anomenat...
1.- Upa Neguinho (E.
Lobo & G. Guarnieri) 3m31
Amb aquest magnífic tema acabem aquest projecte, on del 8 temes n’hem
escoltat poquets sí, però ja sabeu que això ho faig amb la sana intenció que
entreu al web de tempsrecord.cat i allà els adquiriu, aquest i el que després escoltareu.
Un disc amb un parell de balades, de les quals n’heu escoltat una essent
l’altre “Cio da terra”, de Milton
Nascimento i Chico Buarque. On
hi ha també temes de Gilberto Gil,
“Palco”, un tema propi anomenat com el disc “Conexöes”. Amb “Upa Neguinho” ens
hem situat en el bell mig de la samba do Brasil, a l’inici del tema i durant
tota la seva execució. Els nostres herois n’han fet una versió súper fast, i ja
heu pogut escoltar de quina manera ho han fet, magistralment. El solista
d’aquest projecte ens ha tornat a demostrar tota la seva capacitat sonora,
brillant a voltes i també dolça com en el primer tema. Jurandir ha estat un acompanyant de luxe, ja ho heu vist, escoltat,
vaja. Doncs nosaltres seguim amb un altre projecte on hi participa aquest
magnífic guitarrista brasilé, però....
Abans però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/
hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial
de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues,
Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que
agrair-li al Josep Roig el seu
suport i des d’aquí una forta abraçada.
El projecte que us proposo escoltar segueix la idiosincràsia de les
músiques càlides del con sud, però ara la formació és força més potent a base
de quartet, el del Grupo Quebrante i
el seu projecte anomenat...
“NA BEIRA DO MUNDO”
Grupo Quebrante
Editat per Temps Record TR1628-GE17
Jurandir Santana, guitarres
Mark Anderud, piano
Martín Laportilla, baix
elèctric Fender Bass
Jeffe Otto, bateria i veu
Vegem què ens en diuen des de Temps
Record
“El projecte del Grupo Quebrante
es va iniciar a Barcelona el 2013.
Aquest és un grup orientat al que anomenem “Jazz Brasil”, que busca un so únic,
amb l’exploració de la riquesa musical brasilera dels arranjaments
instrumentals i cantats. Amb aquesta finalitat, han adoptat una cosa comuna a
Brasil i Barcelona: la diversitat. La meitat del grup és de Brasil, encara que
de diferents punts del Brasil, Jurandir Santana és de Bahia i Jefferson Otto de Curitiba.
I l’altra meitat es completa per Mark
Aanderud de Mèxic i Martín Laportilla d’Argentina, tots ells establerts a
Barcelona.
La proposta musical, com el nom del grup indica, busca trencar amb els
límits i esquemes musicals on sembla que no hi ha permís per explorar, i
entendre les arrels no només de la música brasilera i també les moltes
experiències en el jazz i altres estils significatius.
Doncs amb aquesta presentació que ens ha fet, suposo, en Josep Roig, ens disposarem a
comprovar-ho. Ho farem però amb la dificultat de prendre decisions complicades,
les que faran que sonin unes músiques i que les altres no sonin, en un projecte
magnífic que també us recomano adquirir des del web de Temps Record, per a gaudi segur vostre i per ajudar-los a tirar
endavant, als músics i productors d’aquest magnífic disc.
Escoltem doncs el primer tema d’aquest magnífic grup consolidat i parit
segur a partir de les seves trobades a les WTF
del Jamboree...i ho farem amb un tema de Arismar do Espíritu Santo anomenat...
9.- Vestido Longo (A.
de S.S.) 6m23s
Aquest és un altre monstre de la música brasilera, compositor, pianista,
baixista i més instruments que deu tocar. Així és que el seu fill, que
l’acompanya en els concerts també és baixista i bon guitarrista de jazz. Doncs
amb aquest preciós tema hem començat el projecte dels amics del Grupo Quebrante amb un tema farcit de
ritme, contingut de moment, que per començar els projectes sempre va bé. La
melodia és magnífica i la sonoritat del piano de Mark Anderud de cua ara, i la de la guitarra de Jurandir sense oblidar que els ajuden
una magnífica base rítmica amb Martín
Laportilla, baix elèctric i Jeffe Otto, bateria. Un tema que segurament no
us deixarà impassibles ni quiets a la
cadira i us farà bellugar al menys el cap, d’un cantó a l’altre. El solo
de Jurandir ha estat impressionant per
improvisació i sonoritat amb records al gran Pat Metheny. Mark Anderud
a piano acústic, de cua, no sé lo quant llarga, ha desenvolupat un increïble
solo súper ben recolzat per baixista i baterista, on aquest fa i desfà de
manera magistral, acabant d’omplir el solo del pianista. El tema apareix de
nou. Ja ho sabeu com va això: tema, solos diversos i tema, i tema vol dir tota
la cançó amb els seus canvis de As, el pont o la B i finalment la A, si és un
tema estàndard de 32 compassos.
I nosaltres seguim però abans......deixeu-me que us digui que podeu
entrar al web de www.freshsoundrecords.com
per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la
botiga Blue Sounds al carrer Benet
Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos,
llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns
pel matí a l’amic Enrique Heredia,
mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del
Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des
d’aquí una forta abraçada.
Seguim ara sí amb més música d’aquest projecte i ara serà el preciós tema
del genial Hermeto Pasqual
anomenat...
8.- Ginga carioca (H.
Pasqual) 5m47s
Doncs ja heu pogut escoltar aquesta meravella del grandíssim mestre Hermeto Pasqual, un tema aquest
interpretat per gent diversa com la mateixa Esperanza Spalding la qual el va interpretar en el Festival de Jazz de Newport el 2011. El
saxofonista Felipe Salles establert
als EEUU que ha col·laborat amb figures actuals com Randy Brecker l’inclou en el seu disc anomenat “Ugandan Suite”,
dedicat a les músiques clàssica, africana i Jazz. Les composicions d’Hermeto no són precisament gens senzilles ans al contrari, són
complexes i molt riques en melodies i harmonies. Aquest és un músic
poliinstrumentista, considerat per molts com a geni de la música i que vam
tenir la sort immensa de poder veure al Jamboree
el 5 de juliol del 2016 en un concert extraordinari i en un espai ple de gom a
gom amb tothom d’empeus com reclama la seva música plena de ritmes. Els nostres
herois en fan una versió a tempo lleugerament reduït vers l’original, amb la
clara intenció cara als oïdors, tots nosaltres, que el puguem gaudir plenament.
Després de presentar-nos tota l’estructura del tema, hem pogut al magnífic
pianista Mark Anderud, mexicà ell
però que s’està entre nosaltres i que per cert vam tenir al Jazz Club La Vicentina amb en Geni Barry Trio ara ja fa alguns mesos.
Aquest pianista ens ha mostrat el domini en la improvisació i el so obtingut
del piano elèctric Rhodes com si de Chick
Corea es tractés, salvant les distàncies, i com de ve s’emmotlla aquest so al tema. I sí, aquesta magnífica
guitarra, so i improvisació torna a ser la del gran Jurandir Santana. Un increïble solo i domini de la tècnica de la
guitarra, la que sigui, acústica o elèctrica, i de qualsevol dels estils
emprats. Al final del seu solo tornem a escoltar el tema sencer, tema complex i
que ens ha mostrat el nivell altíssim d’aquests els nostres músics, sí, ho són
perquè participen de la nostra vida musical, social i demés.
I com que tenim un bateria molt bo que a més a més també canta molt bé,
i el coneixem també de les WTF del
Jamboree, us posaré un tema compost per Joao Bosco anomenat...
5.- Èxtase (J.
Bosco) 4m37s
Per si no us ho havia dit, aquest quartet magnífic va presentar aquest
projecte per primera vegada obrint la WTF
del Jamboree l’1 de febrer de 2016, havent també participat en el darrer Jamboree Jazz Club Festival del juliol
de 2017. Doncs ja heu pogut comprovar lo bé que canta l’amic Jefferson Otto, ell a la vegada
magnífic bateria, com també esteu comprovant. Un tema també ple de potència rítmica
i melodies que no paren de dir-nos a quin país estem. Magnífica veu i afinació
perfecte la d’aquest músic brasiler establert com els altres tres a casa
nostra. Acabat el tema sencer, el primer i magnífic solo a càrrec del gran
guitar man Jurandir Santana per
seguir-lo al piano l’amic també Mark
Anderud, gran pianista mexicà, no oblideu. Un tema llarg i que potser això
mateix ha comportat que els solos dels dos solistes no hagin siguit massa. Al
final acaben amb un turnaround, què és una seqüència d’acords que es va
repetint per així acabar de millor manera el tema.
Aquest és un projecte de 9 temes dels quals n’hem posat menys de la
meitat amb la sana intenció que amb la petita mostra en tingueu prou per mirar
d’adquirir-lo per ajudar-los a continuar parint projectes com aquest, entrant
al web de tempsrecord.cat. Ens hem deixat el tema que dóna nom al grup,
“Quebrante”, tema de Jurandir Santana,
unes precioses balades cantades “Vem do Mar” i “Derreteu” de Jeffe Otto, un tema de Milto Nascimento anomenat “Cravo e
Canela”, la “Samba com pressa” de Rosa
Passos i potser algun més.
Doncs nosaltres acabarem projecte i programa amb el primer tall del disc
compost per Mark Anderud anomenat..
1.- Capiranha (M.
Anderud) 5m50s
Doncs ja heu pogut escoltar com les gasten aquests músics, amb quina
insistència rítmica ha parit Mark
Anderud aquest tema. La recurrència melòdica i rítmica hi és evident. Hi ha
de manera evident un “Leit Motiv” que es va repetint i així és com es fa ficant
dins el nostre cervell també a mode de “mantra”. Haureu notat que tot el tema
segueix una cadència ascendent, bàsicament, tornant després al repòs. Jurandir ens ha mostrat com i de manera
diferent sona ara la seva guitarra, amb un so més brillant, però amb la mateixa
mestria solista, car ja heu constatat què és un gran guitarrista. Un tema llarg
d’exposició que ens tornem a trobar de nou al final per així acabar-lo de
manera insistent. I recordeu que hem escoltat una llarga estona de música
relacionada amb els aires càlids del Brasil,
primer amb el projecte de Gabriel Grossi
i Jurandir Santana i amb les músiques darreres d’aquest Grup Quebrante amb Mark Anderud, Jurandir Santana, Martín Laportilla i Jeffe Otto.
Des d’aquí rebutjar els empresonaments de Jordi Sánchez i Jordi Cuixart i l’increment de la tensió a càrrec
de l’executiu español. Llibertat presos polítics.
Doncs res més, espero que hàgiu gaudit amb el programa, amb les músiques
escollides per qui us parla, Miquel
Tuset i Mallol, avui dedicat a Temps
Record. O sigui que agrair-vos la presència aquí o al blog del programa
jazzclubdenit.blogspot.com.es, i desitjar-vos molt bona nit i bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
Programa 295: Piris, Oleaga Izarra "TRIZAK", i Sánchez, Prado, Masana, del Barco "1 2 Free Fall", dimecres 11 d'octubre de 2017
0 comentaris
Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio
Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us
agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui
que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i
Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb
les novetats dels nostres músics.
Doncs si la setmana passada vam incidir en la música de Fresh Sound Records, en el programa
d’avui us convido a gaudir amb dos projectes que vaig rebre per correu, l’un
editat per Underpool i l’altre per Errabal Jazz. El primer és un treball
molt personal del trompetista malagueny Julián
Sánchez, “One Two Free Fall”, magnífic primer disc editat al seu nom, ja ho
escoltareu. I el de l’editorial basca, disc anomenat “TRIZAK” a càrrec d’un
magnífica trio, que ara mateix escoltareu....però abans.
Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra
entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí
una forta abraçada.
Doncs som-hi amb les músiques d’un programa temàtic, amb música d’autor,
partint d’un concepte força relaxat d’un trio de contrabaix, bateria i saxos
anomenat..
“TRIZAK”
Jon Piris, Hasier Oleaga i
Julen Izarra
Editat per Errabal Jazz ER 090
Enregistrat, mesclat i
masteritzat per Fredi Peláez el 27 i 28 de febrer de 2017 al Pottoko Studio de
Beasain.
Jon Piris, contrabaix
Hasier Oleaga, bateria
Julen Izarra, saxos tenor i
soprano
Amb 5 temes compostos per Jon
Piris, dos de Hasier Oleaga i un
de Ennio Morricone.
Comencem el programa ja amb les músiques d’aquest projecte actual parit
al País Basc, amb el primer tema, i com sempre que podem el més delicat que per
començar el programa ja va bé. De fet el més delicat seria el preciós “Gure
Gauzatxoak”, però us el deixo per quan tingueu el disc a casa, disc que podeu
comprar directament a la web de errabaljazz.
Escolteu doncs el tema compost pel contrabaixista Jon Piris anomenat...
3.- Hariak (J.
Piris) 6m18s
Doncs ja vegeu de quina manera més suau hem començat, i és que el so del
saxo soprano de Julen Izarra és així
de dolç. També ho és la pròpia composició, delicada però amb un tempo mig, amb
un Groove, que tot i ser residual notes la vitalitat rítmica de la composició.
Les escombretes són les úniques que sobreviuen del complex món de la bateria,
alhora que les notes llargues i soltes del contrabaix. Tot això li serveix a Izarra per a desenvolupar un preciós
solo al soprano. Un tema del contrabaixista, i així és que ell mateix acaba
d’omplir quasi en solitari l’espai amb els seus sons profunds. El baterista
realitza la seva versió del tema, ben recolzat per un Vamp dels altres dos, i
ves tu de quina manera més sua l’han acabat.
“Trizak” fa referència a les cordes que pugen i baixen les veles dels
vaixells, una imatge que tots hem vist quan aquests comencen els seus viatges.
“Tingueu les drisses preparades” s’escolta al port per remarcar la necessitat
d’estar atent, preparat pel l’incert pervindre. La música d’aquest trio porta
en les seves notes les ganes d’aventura característiques del jazz, així com els
aires provinents de diversos estils.
Continuem ara amb la versió que ells fan del tema de Ennio Morricone anomenat...
7.- Here’s to You” (E.
Morricone) 4m57s
Un tema que Morricone va
composar per a la pel·lícula Sacco e
Vancetti, dos anarquistes italians que els americans van condemnar per
haver matat a dues persones després de robar-les, fets aquests que no es van poder
provar mai. Els van condemnar perquè eren anarquistes i italians. Joan Baez en va fer una versió
magnífica i a Youtube es pot veure una altra increïble versió amb el mateix Morricone dirigint a una gran orquestra
i una gran coral a la Plaça de Sant Marcos de Venècia. De fet aquest és un tema molt curt, amb una sola frase que
es va repetint ininterrompudament, això sí, amb cada vegada més insistència
vocal i instrumental creant al final l’efecte d’una marxa reivindicativa.
A la versió que n’han fet els nostres herois, ja notem la insistència
del motiu o frase única i principal, car la melodia la reconeixem quasi a
l’instant. Tot i això, reconèixer que han volgut retre’ls el seu petit
homenatge amb la seva magnífica versió. El so del soprano torna a ser el
detonant melòdic en aquest tema, mentre els dos que porten la base rítmica van
incrementant-ne la insistència i potència, com en el tema original. El concepte
de marxa no hi és tan evident pel fet que el ritme esdevé més trencat i no tant
consistent com en l’original. Magnífica versió que esdevé més aviat al cap i a
la fi, un trist final.
Seguim amb un tema més viu, de fet carregat de swing, tema del
contrabaixista Piris anomenat...
2.- Rêvechum (J. Piris) 6m34s
I de quina manera ja ha començat el tema, a tot swing marcat pel walking
del compositor i el ride del baterista. Ens trobem de nou amb un tema de 32
compassos, amb una intro de contrabaix i baterista de 8 compassos, per iniciar
la melodia Julen Izarra al saxo
tenor ara. Ell fa les dues A, després el pont de 8 compassos i torna a la A de
vuit. El líder ha estat qui primer ha desenvolupat el seu solo, només
acompanyat delicadament pel baterista i a moments quasi sembla que camini sol
per aquets mons de 10. Un “walking” súper ben trenat el que ha fet aquest
mestre del contrabaix. Izarra al
tenor ha reeixit en el seu solo mostrant-nos sonoritat a lo Rollins i una molt bona tècnica, ja ho
heu pogut veure. De fet, considero que la melodia a la qual torna el tenor
després del seu solo, és magnífica, senzilla però magnífica, tot i notar-la un
pèl melancòlica.
El projecte el formen un trio poc habitual de saxo, contrabaix i
bateria, i proposa la música improvisada com a base. El trio de músics són Jon Piris, Hasier Oleaga i Julen Izarra,
músics provinents tan del Jazz com d’altres estils. Izarra ha estat membre de Organiks,
Travellin’, Brother’s Big Band i RS Faktor, i avui dia forma part dels Nevermind Trio conjuntament amb Oleaga¸ qui a més a més de publicar
diversos discos al seu nom, ha col·laborat amb innombrables grups i porta anys
tocant a la banda de Ruper Ordorika.
Precisament Jon Piris acompanyà al
solista basc en la gira en format duet del disc Memoriarem Mapan.
Acabem doncs el projecte i programa amb el darrer tema de 9 que n’hi ha,
i tots d’una qualitat contrastada i
diversitat evidenciada fins ara. El tema ara és del baterista Hasier Oleaga i és el més viu del
projecte, cosa que sempre fem sempre que podem. El tema es diu...
8.- Ezer Larririk (H.
Oleaga) 5m21s
Doncs si el baterista né's el compositor, ja és prou normal que sigui
ell que l’hagi volgut començar. I tot hi haver alguns canvis rítmics, el swing
es manté vital durant tot el tema. La melodia córrer a càrrec del solista dels
vents, ara també amb el tenor, encabint-s’he en el seu solo de manera
ininterrompuda després de la curta melodia inicial. El potent swing marcat de
nou pel “walking” del contrabaixista de la mà del magnífic baterista acompanya
el solo de Izarra al tenor, després
del qual, el contrabaixista fa el seu ben recolzat per un xarles magnífic. Al
final, melodia a càrrec del tenor conjuntament amb el contrabaixista i així
acabar-lo delicadament. Magnífic projecte de nou temes dels quals n’hem posat
menys de la meitat i que us recomano mireu d’aconseguir entrant a la web de
errabaljazz.
El projecte promogut principalment per Piris, vol ser un punt d’encontre on poder interpretar música
escrita pels seus components, inicialment en el terreny de la música purament
instrumental, amb ganes més endavant, de col·laborar en d’altres àmbits. Per
tant, aquest primer treball, enregistrat a l’Estudio Pottoko de Beasain de la mà del tècnic Fredi Peláez, recull cinc peces creades
per Piris i dues de Oleaga. Les composicions són només el
punt de partida, car al incloure-les al grup, discorren pels desconeguts camins
de la improvisació. També trobarem algunes versions com el tema de Ennio Morricone “Here is You”, i la
tradicional “Birjiña Maite”, amb la intenció d’aportar noves visions de sons
que per alguna raó provenen del passat.
Doncs nosaltres acabem el programa d’avui amb el projecte del Julián Sánchez anomenat...
Però abans deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per
veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la
botiga Blue Sounds al carrer Benet
Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos,
llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns
pel matí a l’amic Enrique Heredia,
mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del
Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des
d’aquí una forta abraçada.
“ONE TWO FREE FALL”
Julián Sánchez, Luz Prado, Juan
Masana, Javier del Barco
Editat per Underpool UNDP-024
Enregistrat, mesclat i
masteritzat per Curro Urera el juliol de 2016 als Estudios Trafalgar
Julián Sánchez, trompeta,
fiscorn i percussions
Luz Prado, violí, efectes, veu
i percussions
Juan Masana, contrabaix
Javier del Barco, bateria
Música composta i arranjada per Julián
Sánchez, excepte dos temes encabits en el seu “Loves”.
Vegem què ens diuen des de Underpool....
One Two Free Fall és una nova proposta del trompetista Julián Sánchez coliderada amb la
violinista Luz Prado, el
contrabaixista Juan Masana i el
bateria Javier del Barco. Una
formació que uneix la frescor i maduresa artística pròpies a un projecte que
troba en la improvisació i l'estètica del free jazz la seu principal i el
vehicle d'expressió. Ornette Coleman,
Eric Doplhy, Sun Ra, Roland Kirk i tants altres referents de l'avant-garde
i la improvisació lliure han servit com a punt de partida a un quartet que
signa música original i que no s'estableix, sinó que troba en la incertesa la
seva pròpia naturalesa.
El so conjunt de trompeta i violí ofereixen una àmplia i atractiva
sonoritat que trasllada l'oient a l'àmbit de la música contemporània. Al costat
d'això i en equilibri estètic, contrabaix i bateria provoquen que floreixin la
dansa i el ball en les seves melodies. Una proposta protagonitzada per quatre
músics amb trajectòria, maduresa i experiència; una innovadora unió que busca
un espai comú on les respostes es construeixen en comunió amb el públic, en el
moment, a través d'ells.
Doncs som-hi amb aquesta música que s’allunya un mica de la què hem
escoltat fins ara, i ho farem amb el tema de Sánchez..
2.- Marmeládov (J.
Sánchez) 7m58s
Doncs ja vegeu quina passada de tema. Han acabat suament i de la mateixa
manera que l’han començat, però és que entremig ha passat de tot. Les melodies
del tema, a duet amb trompeta i violí, han aparegut a la vegada que la rítmica.
Una música inquietant, rica en matisos i sorprenent per la seva musicalitat.
Acabeu d’escoltar a un dels millors metalls daurats peninsulars, al malagueny Julián Sánchez, magnífic com sempre. Si
a la tècnica sorprenent, li afegim la capacitat que ha demostrat com a
compositor, doncs convindreu amb mi que és un tros de músic. Tenim la sort que
ens visita força sovint i sempre que podem l’anem a veure. Les darreres vegades
al Jamboree amb el seu quartet i a
trio amb l’Iván González i Pol Padró, tres
trompetistes sols, al Sinestesia. Un
treball aquest on la violinista aporta una increïble i moderna sonoritat a la
vegada que magnífica tècnica. El domini de l’instrument és total, i la seva
aportació a la música de Sánchez la
fa insubstituïble. Entremig, els sons que entre tots aporten pel que fa a les
percussions, fent pinya amb el gran baterista Javier del Barco, al qual vam poder veure també a ala sala Sinestesia.
I després d’aquesta meravella que segur us haurà impressionat, seguim
amb un tema força sorprenent....
7.- Love in Outer Space (Sun Ra) 4m37s
I ja vegeu quina insistència la del lick del contrabaixista Juan Masana, la qual ha servit per
“vestir” les poques músiques melòdiques que han escrit els seus companys per
sobre d’una estructura rítmica permanent, on el concepte “avant-garde” hi és de
manera fefaent. La simplicitat, la senzillesa també pot ser agradable, i amb la
persistència rítmica encara més. El so de la trompeta amb sordina barrejada amb
el so del violí, entremig dels sons de la base rítmica, realment et van situant
en una esfera meditativa, com si d’un determinat “mantra” es tractés. Els
elements percudius participen amb joia d’aquesta mescla sonora i rítmica. Un
tema de Sun Ra que va fer en la seva
època Solar i un dels més
assequibles i que Sun Ra va
interpretar amb tota una colla de músics, una vertadera big band, vaja la Solar Arkestra a un tempo una mica més
viu, tot i que no massa.
Seguim amb la música del Julián
i ara ho farem “poc a poc” amb el tema ple de swing anomenat...
3.- Poco a poco (J.
Sánchez) 4m56s
I quina delícia de composició, amb el ritme tant ben marcat per
contrabaix i bateria, el primer amb un “leit motiv” evident que repeteix sense
parar, mentre que el bateria l’acompanya marcant-lo i de quina manera. La
melodia del tema a càrrec del compositor malagueny i insigne trompetista és
força enganxosa, i més encara quan ens n’adonem com executen el “pont” amb el
canvi harmònic, preciós, pont i carretera...ha. Sense que ens n’hàgim adonat, Julián s’ha enfrascat en el seu
magnífic solo, mentre que Luz
col·labora a base d’efectes i percussions diverses. I sempre la permanent i
persistent base rítmica no para d’insistir amb el ritme, que de ben segur a més
d’una i un el farà ballar.
I ja acabem el programa però...
Abans però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/
hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial
de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues,
Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que
agrair-li al Josep Roig el seu suport
i des d’aquí una forta abraçada.
I ja per acabar el projecte del Julián
i companys, a la vegada que acabar el cinquè programa de la temporada 17-18, us
convido a escoltar el magnífic i molt viu tema d’aquest gran trompetista i
compositor malagueny anomenat, recordeu el seu nom per quan vingui a casa
nostra a tocar, Julián Sánchez, el
tema doncs es diu...
5.- A Pigue D (J.
Sánchez) 5m53s
Doncs amb aquest impressionant tema, ens n’anem anat a Pique de debò.
Després de l’impressionant inici a tot drap, i encara mantenint el tempo, les
músiques s’han calmat una mica i per no massa temps. Creació estilística d’alt
nivell, amb tota la modernitat possible, car no oblidem que Julián Sánchez és un dels més eclèctics
músics del moment, participant en projectes càlids a ritmes cubans com el
“Tumbando a Monk” que també hem posat en aquest programa, però també assidu a
les manifestacions del més Free Jazz com el projecte de l’Ivan González, “Memoria Uno”, on la lliure improvisació i les
“conduccions” són la clau de volta. Javier
del Barco ens ha mostrat el concepte que ell té d’una improvisació
avant-garde amb la bateria. La mestria dels solistes l’hem tornat a constatar
en aquest magnífic i potent tema encabit tema i projecte dins del Jazz
Contemporani. Una meravella.
Bé, doncs ja hem acabat el programa d’avui i espero que us hagi agradat
la proposta, que ja vegeu que cada
setmana és diferent, però el que no canvia és la qualitat dels músics. La
creació és infinita en tots els aspectes de l’art, i en l’art que ens toca, el
musical, és més que evident. Primer amb la música més dolça, però també
encabida en la més rabiosa actualitat, del projecte anomenat TRIZAK per acabar amb aquest One Two Free Fall. Espero que hàgiu
gaudit de la música d’avui, i ja vegeu com les gastem en aquest programa.
Música diversa, perquè sapigueu què és el que es cou en aquest moment, en
aquets temps, i com vam fer la setmana passada, amb la música de sempre, la del
Jazz Modern del segle passat. La setmana vinent serà també diferent. Com ha de
ser.
Ara sí que ja marxem però us volia agrair abans la vostra presència aquí
o al blog del programa que ja sabeu què és jazzclubdenit.blogspot.com.es, i
acomiadar-me, jo Miquel Tuset i Mallol
qui ha realitzat el programa, escollit les músiques i explicat interessos
comuns, us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
Subscribe to:
Missatges (Atom)
