Programa 588 - FSNT: Sperrazza, Iverson, Formanek; Tuomo Uusitalo Trio i Noah Stoneman, dimecres 27 de març de 2024.

0 comentaris

 

Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà  amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.
 
I ja parlant del programa d’avui, dir-vos que anirà de tres CDs de la nostra estimada editorial, FSNT, i són el “Saturday”, Sperrazza, Iverson, Formanek; “Homecomig”, Tuomo Uusitalo Trio i el  “Anyone’s Quiet: Let it Rain to You” de Noah Stoneman. I de nou amb un micro conte de Carme de la Fuente. De tots aquests treballs, el Productor Executiu és Jordi Pujol. Aquests enregistraments sonors d'avui són © 2023 de Fresh Sound Records per a Blue Moon Produccions Discogràfiques, S.L.


I començarem amb el “Saturday”, Sperrazza, Iverson, Formanek, publicat per FSNT el 2023. Enregistrat per Maureen Sickler als Van Gelder Studios, Hackensack, NJ, el setembre de 2021. Mesclat i masteritzat per Eivind Opsvik a Greenwood Underground (gener de 2022). Disseny: Jacob Sacks. Produït per Vinnie Sperrazza. Amb Vinnie Sperrazza (bateria), Ethan Iverson (piano), Michael Formanek (contrabaix). Tota la música composta per Vinnie Sperrazza, i arranjada per Vinnie Sperrazza, Ethan Iverson i Michel Formanek. I com sempre, dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc: 
https://www.freshsoundrecords.com/vinnie-sperrazza-ethan-iverson-michael-formanek-albums/56289-saturday.html.
 
Quan era petit, un àlbum de Fresh Sound era una entrada al món més ampli del jazz i la música. Tots els músics més de moda estaven a Fresh Sound: Mehldau, Rosenwinkel, Mark Turner, Chris Cheek i Bad Plus. És un honor i un privilegi presentar aquest nou trio en aquest gran segell.
 
I l’escolta global d’aquest CD et deixa en un estat de pau molt necessària en aquests dies. Sobretot si fas la teva pròpia selecció, la que faig jo d’escoltar primer els temes lents i delicats, alguns a tempo de balada, com són aquests: “10 A Place where nothing ever Happens”, “6 Hyman Arluck”, “4 Veiled Promise”,  “8 Ellipsis”, i amb  “1 Stephen Paul” que d’entrada comença de manera molt delicada també. El “2 Saturday” és delicat també i amb tot el Blues del món. El “3 Don`t Mention the War” iniciada també delicadament, esdevindrà quelcom més a tot delicat swing en les improvisacions. I el “5 Just Forget It” té un tarannà rítmic marcat per les escombretes del líder i posteriors acords del pianista i melodia després, encara a temo mèdium slow. I el “7 Angular Saxon” té ja una evident vitalitat pel que fa a l’aspecte rítmic i de tempo, essent però un tema on el líder s’esplaia una llarga estona amb el seu solo a la bateria. I un dels temes més vitals i també el més curtet és el “11 One Hour”, com també ho és de vital el darrer ja per comentar, el “9 Sunday”. En definitiva, una bona selecció de temes tots compostos pel baterista i Vinnie Sperrazza, a qui hem tingut ja unes quantes vegades i sempre amb Kamaguchi i Sacks i sempre fent discos dedicats a un determinat compositor. Aquí el tindrem amb tot de magnífics temes propis.

I ja els escoltarem en un dels preciosos Blues en D i tema anomenat..
 
1.2.- Saturday (Vinnie Sperrazza) 4:00.
 
I quina delicada composició i Blues acabem d’escoltar. Disc enregistrat als mítics estudis Van Gelder, abans els Rudy Van Gelder Studios, a New Jersey on es van enregistrar algunes, la majoria de les més importants joies del Jazz. I quin final més ben trenat, repetint un motiu que ha esdevingut el més principal. De fet la melodia del tema amb la qual l’han iniciat no és aquest darrer motiu. Una primera improvisació del baixista Formanek plena de subtilesa, també per com de delicat ha estat l’acompanyament dels dos companys. I el bo de l’Ethan ha fet també una molt sentida improvisació, sí, farcida de sentiment i ell amb un pianíssim molt sobri. I és que em va dir que era un fan de Frederic Mompou, després del concert que va fer amb el seu trio a l’Auditori. Poques notes, i molt ben posades. Allò que lo menys és més. Bonic tema per començar-los a escoltar.
 
I ell ens parla dels temes del seu disc, coses aquestes que podreu llegir al blog:
 
Breus notes sobre les cançons: "Stephen Paul;" nom complet: Stephen Paul Motian. I ha l’estructura del blues en D en tres temes.  A “Saturday” pugem al cotxe i sortim. "Don’t Mention the War” ve, per descomptat, de John Cleese i "Fawlty Towers". Ethan i Michael destaquen l'absurditat d'aquesta frase. El fragment d'escala amb el moviment del baix fent “curlicuing” va suggerir una "Veiled Promise"; una idea senzilla amb una complexitat incòmoda a sota. "Just Forget It" va ser escrita com un vehicle per a Ethan, perfecte per al seu complex i emocional solo. Quan no ens fa riure, ens fa plorar. Cert? No ho sé. Oblida-ho. Una altra invocació, "Hyman Arluck" comença la segona meitat de l'àlbum. Hyman Arluck és el nom amb què es coneixia a Harold Arlen al començament de la seva vida. La melodia intenta representar el dolor de la diàspora jueva de principis del segle XX. Erroll Garner va ser molt conegut en vida, potser fins i tot famós, però ens va enganyar el seu estil d'interpretació afable? Hi podríem haver estat; va dir que la descripció d'un músic, tot i parlant  d'ell, era que la seva manera de tocar "sense assajar i sofisticada" era "massa angular" i per això he fet el “Angular Saxon”. Profunditats, profunditats. Si "Saturday" és un blues, llavors "Sunday" ha de ser un Rhythm & Changes. Michael és realment el propietari d'aquest tema. David Byrne va cantar que "el cel és un lloc on no passa res". Aquesta lletra va inspirar la melodia i Ethan la interpreta fent una introducció inspirada. Bravo, i gràcies. Tanquem amb el nostre tema i la meva antiga melodia anomenada "One Hour", pintant amb colors fora de les línies de l’harmonia durant només un segon al Van Gelder Studio. Gràcies per llegir aquestes notes, i espero que gaudiu de l'àlbum. Gràcies de nou a Ethan, Michael, Don i Maureen, i a Jordi Pujol per haver fet possible aquesta gravació. Com diu Sonny Rollins, "el Jazz segueix i segueix". —Vinnie Sperrazza (gener de 2023).


I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
 
I un altre d’aquests magnífics temes és..
 
2.3.- Don’t Mention the War (Vinnie Sperrazza) 3:31m.
 
I quin tema més sorprenent acabem d’escoltar, i com a partir d’una melodia que inicialment ens podia semblar un tant pop, fins i tot simple, l’han desenvolupat posteriorment amb una llarga i inversemblant improvisació del pianista Iverson. El Swing ha aparegut per art de màgia amb el Walking del baixista Formanek i la subtilesa a la bateria del líder i compositor Vinnie Sperrazza. La mestria del pianista ha quedat palesa amb moments molt brillants d’inventiva diversa, amb una mà esquerra increïble, i una dreta molt creativa, i sense fer carretades de notes. Una improvisació basada molt en la qüestió rítmica a vegades amb contrapunts entre les dues mans. Moments de Swing de la mà dreta, on tots tres a l’uníson han volat lleugerament, dolçament. Vinnie a la bateria ha estat quasi tota l’estona creant línies rítmiques, arribant tots tres a un final força delicat.


I amb una mica més de tempo tenim el tema anomenat...
 
3.5.- Just Forget It (Vinnie Sperrazza) 3:31m.
 
I sí que estem escoltant uns temes que no són massa llargs, no. Aquest i el “Don’t Mention The War”, duren curiosament el mateix, 3m i 31 segons. La veritat és que amb el Concept Jazz que fan no els cal més temps per exposar les seves dèries musicals. També pel fet que dels tres, el que improvisa més és el pianista Ethan Iverson, com acabem d’escoltar. I aquest tema té també una aspecte rítmic consistent. No hi ha hagut Swing, però sí que un Groove com una casa, sí, el Groove, allò que fa que el tema camini, camini. Una melodia senzilla també amb la qual l’han iniciat. Un pont entremig on es nota el canvi tonal i de nou el motiu principal. I en aquesta exposició del tema ja han esmerçat la meitat del temps. Iverson ha tornat a mostrar la seva capacitat inventiva i diversa, seguint també un aspecte rítmic i ara fins i tot percusiu en la seva exposició solista. Les escombretes del líder, subtils. Les notes més greus del baixista, profundes. Un tema d’aquells que semblaria no acabar-se mai, però sí, car l’han acabat deixant-lo en suspensió.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
A.MA Records: https://www.amaedizioni.it/
Notami Jazz: https://www.edizioninotami.it/
Dodicilune: https://www.dodicilunestore.com/
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.

 
I ja per acabar aquest disc, els escoltarem en dos temes seguits...
 
4.1.9.- Sunday (Vinnie Sperrazza) 3:57m.
4.2.11.- One Hour (Vinnie Sperrazza)1:52m.
 
I sí, renoi quin canvi amb aquest “Sunday” a tot Swing per com camina, que quasi córrer el baixista. El tempo, fast, ràpid, viu; la melodia, curteta. Una Intro del baterista i el tema, i ja la improvisació del pianista i jo diria que també el baixista s’esplaia uns moments abans del solo de l’Iverson. Un solo, ara sí, amb una mà dreta lleugera i gràcil, viva, creativa i farcida de llenguatge on el Jazz hi és de totes, totes. Creativitat la del pianista a un nivell estratosfèric i alhora amb una velocitat d’execució impressionant. Escales inversemblants, anant amunt i avall del teclat del seu piano. Barreja amb saviesa moments vius amb d’altres amb menys notes i més pausades. La mà esquerra, desapareguda moltes de les vegades o només amb notes i també acords. Després de la seva improvisació, ell i el baterista han compartit uns “vuits” compassos compartint improvisacions, amb un Sperrazza brutal en els seus moments solistes.
 
I què dir del curtet i brutal tema “One Hour”. Impressionant, en una paraula. Sembla més aviat una curta improvisació, i és quasi això el que ha passat, car el líder a la bateria ha estat qui ha fet les improvisacions, sense oblidar la tasca del baixista, sempre amb una pulsió increïble, i per descomptat que també la tasca del pianista, ell aquesta vegada fent molta feina amb els acords. També ha fet algunes curtes línies melòdiques i súper ràpides, sí.
 
Increïble tema, increïbles temes per ja deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats nois, Ethan Iverson, Michael Formanek i esclar que Vinnie Sperrazza.


I nosaltres seguirem amb un altre d’aquests magnífics discos a trio, que avui el programa va d’aìxò, de trios de piano, contrabaix i bateria, i ho farem amb el “Homecomig”, Tuomo Uusitalo Trio, publicat per FSNT el 2023. Enregistrat per Matias Kiiveri a Hollywood House Studio, Hèlsinki, Finlàndia, els dies 25 i 26 de març de 2023, masteritzat per Pieter De Wagter. Fotos i disseny de Meri Björn. Produït per Tuomo Uusitalo, Juuso Rinta i Roope Kantonen. Amb: Tuomo Uusitalo (piano), Juuso Rinta (contrabaix), Roope Kantonen (bateria). I com sempre dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc: https://www.freshsoundrecords.com/tuomo-uusitalo-albums/56943-homecoming-digipack.html.
 
I aquest és un projecte on es respira Swing ben aviat, havent-n’hi en alguns temes. Baladetes o temes a tempo slow no n’hi ha gaires, no. De fet el “9 All Things Beautiful” en podria ser la única, car el “4 Ignorance” ja té un delicat tempo un pèl més vital. I el Swing tranquilet el tenim ja en el “Greenwich Village” tot plegat a tempo mèdium slow. I més o menys al mateix tempo tenim  el “2 Doubting”, amb un Groove molt interessant. I un canvi d’estil substancial el tenim en el “8 Kissa”, iniciat amb un piano potent i percussiu, i un ritme trencat encara a tempo mèdium. I sí que hi ha un tema dedicat a Monk, sí, i aquest és el “7 Mmoods”, amb el Swing apareixent en algunes improvisacions. I ja més viu de tempo i a tot Swing des dels inicis tenim el “3 Cabrini”. També el “1 Three Bridges” va viu de tempo amb una primera part melòdica amb Groove i ritme trencat, per ja aparèixer el Swing pel Walking del baixista en les improvisacions. I ja el darrer tema a comentar és el més vital de tempo, a tot Swing i anomenat “6 What Did you Do?” on el líder ens farà també una magnífica improvisació.
 
I no escoltarem la baladeta, no, car aquest disc està majorment situat en els temes més vitals. I ja els començarem escoltant en el tema anomenat...
 
5.2.- Doubting (Tuomo Uusitalo) 5:27.
 
I ens trobem de nou amb la formació bàsica del Jazz, la del piano, contrabaix i bateria. Haureu notat de ben segur un canvi melòdic en aquesta composició respecte a les anteriors del trio liderat per Vinnie Sperrazza. Potser sigui perquè aquí les composicions són del mateix pianista, el líder Tuomo Uusitalo, un músic finès que ja ha sonat diverses vegades en aquest programa. De músics americans, hem passat a músics finesos, de Finlàndia. I el tema té un tarannà rítmic força interessant, sense ser un tema ràpid, sí que té un bon Groove. Una melodia curteta que ha deixat pas a la improvisació del líder i pianista Uusitalo. S’ha esplaiat amb molta elegància, amb una mà dreta que ha sabut compaginar les anades i tornades pel teclat, amb moments on les dues mans compaginen la tasca. Acords subtils de l’esquerra i molta creativitat de la dreta. En Juuso Rinta al contrabaix ha fet també una bona improvisació després de la del líder, i ja per recuperar tots tres el tema i el líder amb la melodia principal. Afegir la bona labor a la bateria de Roope Kantonen. Bon tema per començar-los a escoltar.
 
I ell ens diu no masses coses, però sí molt assenyades:
Una paraula pot significar moltes coses: tornar a algun lloc, trobar alguna cosa que de sobte fa la sensació que sempre havia de ser-hi, però al final també representa l'inici d'una cosa nova. Aquest àlbum és a molts nivells un retorn a casa. La pandèmia que em va portar de tornada al meu país d'origen, la música que va cobrar vida durant aquell temps, la mateixa música que després va evolucionar cap a una cosa totalment nova amb aquest trio, on Juuso i Roope aportant el seu art a aquest grup, han contribuït a crear una nova direcció. Aquest disc és el primer capítol de la nostra musicalitat col·lectiva, tots aportem alguna cosa a la barreja, i el resultat es pot escoltar en aquest conjunt de composicions originals. —Tuomo Uusitalo.


I més temes bons que hi ha en aquest àlbum, com aquest amb tots els aires de Thelonious Monk i posterior Swing, i anomenat...
 
6.7.- Mmoods (Tuomo Uusitalo) 5:14.
 
I quin magnífic tema ens acaben de fer aquest trio d’asos. Monk hi ha estat present des de l’inici melòdic del tema i també durant les improvisacions. De fet la improvisació de Tuomo ha brillat per la seva originalitat, sí però amb algunes espurnes de les maneres de fer de Monk. I és que el Swing hi ha estat en determinats moments, poquets, amb el Walking del baixista i els copets als plats del baterista, i esclar que la delicadesa del pianista. I la primera improvisació a càrrec del baixista ens ha agradat força, en un tema amb estructura de Blues, que és lo que és, un Blues a tot Jazz. I la manera com ha plantejat la seva, improvisació, el líder i pianista ha estat molt subtil en els dos primers chorus. A partir del tercer ja hem pogut escoltar els moments amb Swing, tot i els copets del baterista. És curiós que hi ha un canvi tonal al final del tema, i en la improvisació del líder ben bé que s’ha notat, també, i en aquest moment melòdic l’han acabat.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz Club, Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.


I encara els escoltarem en el tema anomenat....
 
7.3.- Cabrini (Tuomo Uusitalo) 5:36.
 
I sí que el Swing ara l’hem tingut ja des del principi del tema, un tema amb un tempo mèdium ideal per fer-lo amb aquesta pulsió rítmica. Una melodia feta pel pianista Tuomo amb un so força càlid i amb una pulsió i digitació molt delicada, a partir de la qual ja n’ha iniciat les improvisacions. Un discurs elegant, fet amb calma, sense presses, i amb un magnífic “Walking” del baixista Juuso alhora que gestió dels estris de la bateria de Roope. Solo del  baixista, consistent, amb una bona pulsió rítmica, passejant-se amb solvència per l’harmonia del tema i fent-lo també amb molta melodia. Tuomo n’ha recuperat la melodia de nou i ja per encarar el final del tema, un molt bon tema a tot Swing amb tots els aires de la “tradició”. I quin final més maco, així com penjat.


I ja per acabar-los d’escoltar ho farem en el tema anomenat...
 
8.6.- What Did You Do? (Tuomo Uusitalo) 3:53.
 
I de nou el Swing d’entrada, ara però a un tempo brutal, en un tema de melodia curteta on el baixista és l’encarregat de fer-ne el pont del tema, la B, en un tema d’estructura típica de 32 compassos però de la forma AA’BA. I el líder i solvent pianista Tuomo Uusitalo ha estat l’encarregat de fer la primera improvisació, i de nou amb quina fermesa l’ha fet. Arpegis amunt i avall, alhora que l’hem escoltat desenvolupant un llenguatge força personal, modern, i per descomptat que precís. El so del seu piano és ple. Les seves maneres, totalment jazzístiques. Un tema de prop de 4 minuts que ens ha passat volant, potser pel tempo del tema, vital. També per com hem gaudit en l’escolta de les evolucions del líder al piano, però també per com els dos de la base rítmica l’han recolzat, el baixista amb el “Walking” i el baterista amb les escombretes primer i després amb la subtilesa dels seus cops a plats, xarles i caixa de la seva bateria. I al final, encara amb uns “quatres” compassos improvisant aquest amb el pianista, i ja per acabar el tema, ideal per ja deixar-los d’escoltar. O sigui que felicitat nois, Tuomo Uusitalo, Juuso Rinta i Roope Kantonen.

I després d’aquest magnífic trio, sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente. Gràcies Carme per explicar-nos-ho de manera tan dolça i musical.


I nosaltres anirem enfilant la recta final del programa, i ho farem amb el disc  “Anyone’s Quiet: Let it Rain to You” de Noah Stoneman. Publicat per FSNT el 2023. Enregistrat als Livingston Studios, Londres, els dies 7 i 8 d'octubre de 2021. Disseny musical i mescles de Sonny Johns. Masteritzat per Peter Beckmann a Technologyworks Studios, Londres. Notes de folre: Noah Stoneman. Produït per Kit Downes. Amb Noah Stoneman (piano), Will Sach (contrabaix) i Luca Caruso (bateria). Totes les composicions són de Noah Stoneman. I dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc:
https://www.freshsoundrecords.com/noah-stoneman-albums/56613-anyone-s-quiet-let-it-rain-to-you.html.
 
I aquest és un altre treball discogràfic farcit de pau, sobretot escoltant temes com aquests: “3 Evanesce” i “7 Postlude”. I tot i començar delicadament amb el piano del líder, “9 Major” agafarà posteriorment un tarannà un pèl rítmic, tot i que força delicat. “6 Band of Brothers” l’inicia ells tres i ja amb un punt més de tempo, coses que més o menys li passen també a  “4 Calm”, tot i que l’inicia el líder amb una Intro a piano sol. I el “1 Tomas and Tereza” ja comença un pèl vital, coses que es noten per la pròpia melodia i ritme i tempo ja incorporada. I amb una certa contundència rítmica i marcada pel baterista, de fet, marcada per tots tress, és aquet “5 Mourdoom”. I els redobles del baterista obren el tema “2 Borders” i també amb la vitalitat adequada i posterior i brutal Swing en les improvisacions. I ja per finalitzar amb els temes, el més curtet “8 Strands” també és el més vital de tempo, per com ens fa gaudir el “Walking”, quasi “Running” marcat pel baixista.
 
I els podríem escoltar en alguna de les balades o temes lents com són “Evanesce” o “Postlude”, però ho farem un punt més vius amb el tema anomenat....
 
9.9.- Major (Noah Stoneman) 4:53.
 
I si els primers eren americans, els segons finesos, doncs aquests són anglesos. Un bon recull de trios de diverses contrades, on cadascun d’ells ens ha mostrat la seva manera d’entendre el Jazz actual, amb temes originals, en aquest bàsic format de piano, contrabaix i bateria. I els hem començat escoltant en aquest bonic tema del líder Noah Stoneman iniciat per ell mateix amb una “Intro” molt delicada i ja la posterior melodia amb tots tres, i per tant la rítmica inclosa. I la melodia principal l’han repetit dues vegades, les dues As, per ja després fer el pont o la B, amb un canvi tonal, i ja recuperar la melodia principal, i posteriorment, les improvisacions. Un tema d’estructura llarga, car ha durat quasi la meitat del temps total. Hem gaudit molt amb la improvisació del pianista i líder Stoneman, “home de ferro”, ell que afortunadament ha resultat ser un home jove i molt delicat. I sí perquè quan va fer el disc només tenia 22 anyets. Ideal tema per ja començar-los a escoltar.


I ell ens explica unes coses molt boniques i interessants: “Primer de tot deixeu-me presentar. Sóc un pianista i compositor de 22 anys del nord de Londres i estic molt orgullós de presentar-vos el meu àlbum debut”, i més endavant, parlant dels agraïments: “Gràcies a Jordi de Fresh Sound New Talent per confiar en mi i en la meva música i per permetre'm unir-me a la comunitat Fresh Sound, la qual cosa és un gran honor per a mi. Aquest disc tracta de trobar moments de consol i tranquil·litat entre el soroll. La creació de l'àlbum en si va ser una pràctica d'autodisciplina, meditació, concentració i confiança a llarg termini per a mi mateix. La meva esperança és que la gent pugui trobar una mica de reflexió o poesia tranquil·la escoltant-lo; que abracin els fluxos i reflux i els assaigs i errors de la vida quotidiana de què parla la música. Moltes gràcies a tots els que han contribuït a aquest disc: Luca i Will per fer que aquesta música sonés millor del que m'hauria imaginat, i per aportar realment tota la força de les vostres personalitats a l'estudi i més enllà. Sonny i Peter per acompanyar-me en el procés de mescla i masterització i fer-lo sonar perfecte. A Jordi de Fresh Sound New Talent per confiar en mi i en la meva música i per permetre'm unir-me a la comunitat Fresh Sound, és un gran honor per a mi. Jazi i Rafa per la seva paciència i bonics dissenys. Moltes gràcies a Kit Downes per produir el disc i guiar-me a través d'aquest punt de la meva carrera amb una immensa amabilitat i experiència, i per la teva constant feina com a mentor. Gràcies a tot el suport i ajuda addicionals d'Alex Hitchock, Mark Kavuma, Nick Smart, els meus pares, la meva família, Miles, Armando, Alfie i gràcies a Eva per motivar-me i inspirar-me cada dia. Espero que gaudiu d'aquesta música!"—Noah Stoneman.
 
I un tema molt interessant és el primer track i anomenat..
 
10.1.- Tomas & Tereza  (Noah Stoneman) 5:49.
 
I en aquest tema s’han situat en un tempo una mica més vital. El seu pianíssim és fi i delicat, brillant, sobretot per com ell se situa en un registre més agut que, per exemple, el del pianista fines Uusitalo. I si el tema tenia una determinada embranzida, ja heu vist de quina manera s’han calmat en la improvisació del jove líder. De nou ens ha sorprès la seva capacitat per improvisar i la solvència amb la qual ho fa, si més no per la seva jove edat. Ja sabem del molt bon nivell dels joves músics anglesos, britànics vaja, i de nou ho podem constatar. No fa massa vaig fer un programa dedicat als 3 CDs de l’Alex Hichtcock, ell un gran saxofonista de la mateixa gran illa. I seguint parlant de la improvisació de Noah doncs dir-vos que l’ha anat desenvolupant amb més rítmica, també gràcies a la gestió del baterista Luca Caruso sense oblidar al contrabaixista Will Sach. I al final, quin bonic i delicat break, on aquest darrer ha fet uns moments solistes a base de delicats redobles i ja per acabar delicadament.


I ara, tot i fen un canvi força substancial, els escoltarem en un altre molt bon tema anomenat..
 
11.5.- Mourdoom  (Noah Stoneman) 5:53.
 
I déu-n’hi-do quin canvi de tot, d’estil, de passar de subtileses velades a energies més presents; i sí perquè la gestió del baterista Luca ha estat substancial. També la del baixista Will i sobretot en el moment on el líder ha començat a improvisar. I ja heu pogut constatar de nou que aquest jove pianista ens ha deixat clavats a la cadira per com ha fet la seva improvisació, ara amb més contingut rítmic. Més acords, més notes repetitives, però sempre amb un sentit molt personal del fet d’improvisar. Amb canvis rítmics de nou, car entremig de la seva intervenció solista ens ha fet un “break”. Posteriorment s’hi ha tornat a posar amb energies renovades i gran suport del baterista, sobretot. Un tema relativament llarg de 6 minutets, que per un trio de piano, contrabaix i bateria és un bon temps, on han pogut desenvolupar cadascun d’elles les seves inquietuds musicals sobre aquest impressionant tema.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Nota 79: https://www.nota79.cat/events/,
Nova Jazz Cava:
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club la Vicentina:
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres ja fins el 3 de maig que tindrem a Óscar Neira, saxos; Giles Estoppey, orgue i Robert Castelli, bateria, amb l’entrada gratuïta com sempre en un esdeveniment patrocinat per l’ajuntament de SVdH i organitzat des del Jazz Club la Vicentina us hi esperem com sempre a partir de les 22h. Però, però abans, el 26 d’abril podrem gaudir amb el concert que ens farà Marina Tuset i amics, al Centre Cívic Virgínia Amposta.


I ja els acabarem d’escoltar i nosaltres el programa d’avui en el tema anomenat...
 
12.2.- Borders (Noah Stoneman) 4:09.
 
I sí que amb aquest tema ens han acaronat, sí, però també l’hem gaudit pels grans moments a tot Swing. I si la melodia ha estat curteta, la improvisació del líder ha estat suficientment llarga per adonar-nos-en de les grans virtuts d’aquest jove pianista. De quina manera ha fet anar la seva mà dreta, allò que dic sempre quan vola, que la mà dreta vola lleugera i gràcil. I de nou el so brillant, per com se situa ell en un registre agut del seu piano. I quina gran tasca dels dos de la base rítmica, el baixista Sach i el baterista Caruso, ells dos, donant-li un suport imprescindible, el primer amb un “Walking” impressionant i el darrer amb una gran subtilesa a la bateria. La improvisació del líder Noah Stoneman ha estat increïble, per la seva velocitat d’execució, alhora que pel llenguatge jazzístic emprat, modern, personal, i farcit de creativitat, de rítmica, també. Gran tema per ja deixar-los d’escoltar i nosaltres acabar el programa d’avui, que com sempre espero que us hagi agradat tan com a mi, o sigui que felicitats nois, Noah Stoneman, Will Sach i Luca Caruso.
 
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

Programa 587: Xabi Olkoz 4et, Duma Quartet i Singularis - Homenatge a Toni Belenguer, dimecres 20 de març de 2024.

0 comentaris

 

Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà  amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.
 
I abans de començar el programa d’avui, dir-vos que el concert que vam fer el divendres 15 amb Marta Sierra Quartet va ser magnífic. Agrair molt la bona feina dels músics i de manera particular a la jove líder Marta Sierra i també a Fredrik Carlquist, Nils Bonessom i Àlex Molas, i sempre a l’Ajuntament de SVdH i esclar que a tothom que va venir. Ara ja fins l’abril, amb el concert que ens farà Marina Tuset Quartet.
 
I el programa d’avui anirà de projectes fets dins la Pell de Brau, com és l’”Eguzkilore”, Xabi Olkoz 4et, (Errabal Jazz); Duma Quartet, “Live at Milano Jazz Club” i el dedicat a Toni Belenguer, “Singularis” (SedaJazz).


I començarem amb el projecte Eguzkilore”, Xabi Olkoz 4et, publicat per   Errabal Jazz aquest 2024. Enregistrat per Fredi Peláez als Estudis Pottoko. Amb Jon Zufiaurre, saxo tenor; Bernardo San Martín, piano; Jorge Sánchez, contrabaix i Xabi Olkoz, bateria i percussió i compositor de tots els temes. I com sempre, al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc:
https://hotsak.eus/es/product/eguzkilore/.
 
Explica la llegenda que va ser Amalur, que ens va regalar la planta en forma de sol coneguda com a “Eguzkilore” (Carlina acaulis) per protegir les nostres cases. Es diu que en posar una “eguzkilore” a la porta, els malvats éssers de la nit es queden fascinats mirant-la i passen tota la nit intentant comptar el nombre de fulles, fins que els primers llums de l'alba els recorden que han de tornar als seus caus i deixar en pau les nostres llars. Així, totalment hipnotitzats, ens quedem també en escoltar i intentar desxifrar els milers de matisos d'aquesta delicada col·lecció de temes, fins que perdem totalment la noció del temps i de l'espai.
 
I els començarem escoltant en el primer tema i preciosa baladeta, anomenat...
 
1.7.- Ortzi (Xabi Olkoz) 4:57.
 
I ja heu vist de quina manera han acabat aquest primer tema, amb una bona trempera. I de fet ha estat un tema on la major part del temps ha estat a tempo de balada, més o menys. I és que les músiques populars les barregen amb ritmes que en aquest cas, i pels copets al canto de la caixa del baterista, va a tot boleret. Una primera melodia a càrrec del saxo tenor Jon Zufiaurre ha deixat pas a les improvisacions, la primera a càrrec del contrabaixista Jorge Sánchez  per després la del pianista Bernardo San Martín. I el tema ha seguit el seu tarannà inicial tot i recuperant la melodia pel saxofonista. I vet aquí que el canvi de tempo, de ritmes i d’estil que han encetat seguidament ha semblat com si haguessin començat un altre tema, per com de divers ha estat.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.


I un altre interessant tema és el que titula el disc, i anomenat...
 
2.6.- Eguzkilore (Xabi Olkoz) 5:34.
 
I en aquest tema, la barreja de música popular d’arrels profundes també hi és present, tot i ser la melodia força curteta. Les escombretes del bateria primer, el contrabaix després i el piano i saxo finalment, ha estat la porta d’entrada a la dolça melodia. Un pont, on també hi ha un canvi tonal. I està molt ben trobat el canvi que ha aparegut després de la melodia inicial, ja en el moment de les improvisacions, on el Jazz hi ha estat present del tot, però amb una calma molt adequada per començar la molt reeixida improvisació de Jon Zufiaurre al saxo tenor. De mica en mica, aquests moments van agafant més embranzida sonora, més presència, i sobretot en els moments on Bernardo San Martín ha fet la seva bona improvisació al piano. Encara hem pogut escoltar la que ha fet el lider Xabi Olkoz ell a la bateria, i ja per recuperar la melodia inicial i acabar el tema amb la Intro inicial, més o menys, i acabar-lo de cop.
 
El quartet de Xabier Olkoz adapta aquí 7 belles peces originals, dedicada cadascuna a un personatge mitològic navarrès, vestides d'elegant indumentària jazzística i propietàries d'un misteri folklòric màgic. D'aquesta manera se'ns revela un viatge que ens porta de la terrible foscor de la nit, a l'alba i a la dolçor de la mare terra, entre ecos de melodies i zortzikos ancestrals, a mesura que els sons jazz-folk ens acompanyen de colors càlids i de llum cada cop més intensa.


I encara els escoltarem en l’anomenat...
 
3.5.- Amalur (Xabier Olkoz) 4:23.
 
I aquest tema ha començat delicadament amb les percussions, contrabaix i uns arpegis al piano molt macos per ja aparèixer la melodia a càrrec del saxo tenor. I s’ha anat desenvolupant amb una cadència rítmica molt maca, on posteriorment quasi que ens hem situat en espais càlids i ritmes afroamericans, ritmes salseros, a tota samba. I la primera improvisació l’ha feta Jon al saxo tenor amb un gust exquisit i unes maneres jazzístiques magnífiques, i és que a aquest quartet de cracs, no els coneixíem, no, i bé que ens han sorprès per la seva qualitat. També les composicions del líder i baterista Xabi Olkoz són força maques. El solo de Jon, molt maco, sí. I els de la base rítmica l’han recolzat amb tot el sabor i una molt bona tasca, les del piano de Bernardo San Martín, el contrabaix de Jorge Sánchez i la bateria de Xabi Olkoz. I després una gran feina la del pianista San Martín en la seva improvisació, i ja per recuperar el tema, melodia amb tot el sabor dels ritmes càlids del Carib.


I ja els acabarem d’escoltar en el potent tema anomenat...
 
4.4.- Ekhi (Xabier Olkoz) 4:00.
 
I potser aquest brutal tema és el que està més lluny de melodies populars, car, ja d’entrada va directe a una melodia encabida en el Jazz més bopper, i per cert, entremaliada i molt ben trenada. Un tema vital d’estructura típica de 32 compassos i de la forma AABA amb la B com a pont i canvi tonal. I ja, a tot Swing pel Walking del baixista, en Jon ha encetat les improvisacions. El suport del líder a la bateria ha estat també imprescindible, ell colpejant la caixa en determinats moments claus, i sempre el xarles, fent xip, xip, xip. Una impro del saxofonista força interessant que ha deixat pas a la del pianista Bernardo, i ell també amb un bon llenguatge i maneres jazzístiques. I al final, esclar, havíem d’escoltar la llarga improvisació feta pel líder a la bateria, ell en Xabi Olkoz. I després, recuperació del tema, amb el Swing present a la B del tema, brutal tema per ja deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats Jon Zufiaurre, saxo tenor; Bernardo San Martín, piano; Jorge Sánchez, contrabaix i Xabi Olkoz, bateria, percussió i composicions.


I seguirem amb el disc “Live at Milano Jazz Club”, dels Duma Quartet, disc autoproduït i enregistrat pel Guim Cifré al mateix desaparegut club. Mescles i màster: Juan Fridman. Estudi: Cubetta Records (Ciutat de Mèxic). Amb Claudio Marrero, saxo tenor; Sebastián Domínguez, guitarra; Manel Fortià, contrabaix i Dani González, bateria.
https://sebastiandominguezjazz.wordpress.com/duma-4tet/
 
I ja els començarem escoltant en un tema molt Monkià, amb el qual van començar l’enregistrament en viu i anomenat...
 
5.1.- Komn (Daniel González) 6:58.
 
I aquest tema té tots els aires de Monk, car en Dani va agafar diferents trossos de temes del genial músic i els va muntar. El Swing delicat ja hi és des de l’inici del tema amb la melodia a càrrec del saxo tenor de Claudio Marrero. Manel Fortià al contrabaix ha estat qui n’ha iniciat les improvisacions, escoltant també a algun dels seus companys amb admiratius diversos, ooh, yes, etc. Gran solo del Manel, ell, un dels més potents baixistes del país, amb tota una demostració d’afinació i gust en el registre alt de l’instrument. Sebastià a la guitarra també s’hi ha ficat, ell, amb un so de lo més vintage per la seva magnífica guitarra de caixa ample i oberta, una Gibson probablement, que li dóna aquesta preciosa sonoritat. Ens ha mostrat com ha gestionat l’harmonia d’aquest tema en la seva reeixida improvisació. Claudio l’ha seguit amb un magnífic discurs on hi ha Monk de totes, totes, per com ens fa pensar amb el bo de Charlie Rouse, saxo tenor de Monk. Encara hem pogut gaudir amb els “quatres” compassos improvisant amb el baterista i compositor d’aquest “Komn” i els seus companys, per ja recuperar la melodia i acabar-lo conjuntament amb els aplaudiments del públic que va assistir a aquest concert i enregistrament al Milano Jazz Club de la Coceleria Campari Milano, ara ja venuda al millor postor, el pitjor i nefast pel Jazz.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
A.MA Records: https://www.amaedizioni.it/
Notami Jazz: https://www.edizioninotami.it/
Dodicilune: https://www.dodicilunestore.com/
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
 
I seguirem amb un altre gran tema anomenat...
 
6.4.- El Molino (Sebastián Domínguez) 10:48.
 
I amb aquest tema de quasi 11 minuts que acabem d’escoltar, hem de dir que ens han tornat a captivar de nou. Un tema “fresc” a ritme ternari, el del Vals, ideal per encabir-hi les melodies i improvisacions. Tema que ha començat amb una “Intro” del baterista González primer i després una roda d’acords i notes fetes pel Sebas i Manel, i ja per deixar pas a la melodia a càrrec de Claudio al saxo tenor. El tema té una estructura i forma amb les dues As, el pont, la B, on s’ha notat el canvi tonal, i una mena de C amb la qual acaben el tema, cosa que han repetit dues vegades. Sebastià ha fet la primera improvisació i de nou amb unes maneres exquisides, llenguatge, gust, i respecte per la tradició del so i estils de la guitarra jazz. Una base rítmica de dos força potent li ha donat el suport necessari i imprescindible, la de Manel al contrabaix i Dani a la bateria. Claudio l’ha seguit amb el seu característic so, llenguatge i discurs força melòdic que ens ha fet, alhora que farcit d’escales i arpegis inversemblants. Un llarg solo que de ben segur devia fer les delícies de tot el públic. I al final amb un llarg “Riff” a mode de “Vamp” o “Pedal” que ha servit perquè el baterista Dani fes el seu gran solo. Un quartet de músics que s’entenen la mar de bé, i potser perquè en una època i al carrer del Carme de Barcelona van aprofitar l’avinentesa dels propietaris d’un bar-restaurant que allà hi hagué i encara hi ha, per fer-hi i obrir ells cada dijous una Jam Session.


I ja els acabarem d’escoltar en el tema on hi hagué de convidat Roger Martínez al saxo alt i anomenat...
 
7.3.- El Vikingo (Claudio Marrero) 12:56.
 
I de nou i ja per acabar d’escoltar-los, ells, amb un tema de 13 minutets, que en el directe devia ser brutal com també ha estat per a nosaltres. El so de l’ambient, del directe, es percep la mar de bé, afegint un plus d’autenticitat al disc. Tema iniciat també amb una “Intro” a mode de “Pedal” per ja aparèixer la melodia a càrrec del saxo tenor Marrero  duet amb el saxo alt de Martínez. Melodia curteta, potser pel tempo viu del tema, que ja ha deixat pas a les improvisacions, la primera la del saxo tenor canari, que de ben cert ha estat molt potent, molt canyera, amb molta trempera, i amb uns moments amb algunes frases Coltranianes del A Love Supreme. Un llarg i brutal solo on s’ha esplaiat la mar de bé, el del Claudio, què brutal ha estat. I què delicat el moment de l’entrada d’en Roger amb el seu saxo alt, què delicat de primeres. Ben aviat l’ha anat desenvolupant i augmentant-ne la seva potència. El seu fraseig ràpid i lligat ha sonat clarament pel canal esquerre, amb un magnífic so, ell que sorgí del Conservatori del Liceu i sonà en un programa anterior on hi hagué el disc del seu líder Javi Garrabella, “Ethic Labs”. Un directe espectacular, amb temes llargs i potents com aquest i més que potser en devien fer i no es van enregistrar, ves a saber tu. I ja al final, un duet de vents ambdós fent-li un coixí a González perquè aquest s’esplaiés a la bateria. I final delicat amb sons del A Love Supreme i amb els merescuts aplaudiments, tema ideal per ja deixar-los d’escoltar, o sigui que felicitats Claudio Marrero, Sebastián Domínguez, Manel Fortià i Dani González.


I ara ens endinsarem en un projecte homenatge per ja acabar el programa d’avui amb el disc dedicat a la memòria de Toni Belenguer, un CD doble enregistrat per una gran colla de músics i anomenat “Singularis: Homenatge a Toni Belenguer”. Es va enregistrar en àudio i en vídeo al Palau de la Música, concert-homenatge encabit en el 25è Festival de Jazz de València. Al blog us posaré l’enllaç al vídeo del concert que  va durar quasi tres hores:
https://www.youtube.com/watch?v=qRofzAYwH8g&list=PLGpTzOQvvshN6RbLn0YokdNsAM05F-d_6&index=1.
 
I la llista de músics és prou llarga, i tot i així, dels que no en parli, els podreu trobar al blog:
 
EVA ROMERO _Veu, ELIA BASTIDA_Violí, CRISTINA DELGADO_Fagot.
 
DAVID MARTINEZ, VORO GARCÍA, JOAN GONGA, MIGUEL ÁNGEL BOSCH, MANU PARDO, JOSE LUIS RODRIGO, GUILLEM  COTANDA,
JOSEP PEIRÓ, OSCAR LUJÁN, NUR ELMANCHOUD, LAURA MARTÍ _Trompeta. PAU MOLTÓ_Trompa.
 
PACO SOLER, KAKO RUBIO, ALBERT CLIMENT, JOAN FERNANDEZ, HADRIEL BENEDITO, ÁNGEL BALLESTER_Trombó. RITA PAYÉS_ Trombó i Veu. VICENT LLORET _Trombó Baix.
 
MARIA GIL_Flauta i Veu. PERICO SAMBEAT, CAMILA EIRÍN_Saxo Alt i Flauta, ALEXEY LEÓN, JUAN SAUS y JOAN SALDAÑA_Saxo Alt, VÍCTOR JIMENEZ_Saxo Alt i EWI. XIMET REILLO_Saxo Soprano i Percussió Llatina.
 
VICENT MACIÁN, JESÚS SANTANDREU, CLARA JUAN, ROQUE GARCÍA_Saxo Tenor. XAVI MALDONADO_Saxo Tenor i Clarinet.
 
JOAN CHAMORRO_Saxo  Baríton. AURORA BLANCO_Saxo Baríton i Cors. FCO. ÁNGEL BLANCO "LATINO"_Saxos Baríton i Soprano i Director.
 
CARLOS MEDINA, BERTRAND KIENTZ, IVÁN CEBRIÁN i MIQUEL CASANY_Guitarra.
 
AMADEO MOSCARDÓ, ALBERTO PALAU, EDU MARQUINA
KONTXI LORENTE, SANTI NAVALÓN i MIKA GIMENEZ_Piano.
 
SERGIO ALBENTOSA_Orgue Hammond.
 
OSCAR CUCHILLO, JOAN CODINA, BORJA FLORES, PABLO MARTÍN CAMINERO_Contrabaix. EVA SERRANO_Contrabaix i Veu. MIQUEL ÁLVAREZ i JULIO FUSTER_Contrabaix i baix elèctric.
 
FELIPE CUCCIARDI, TICO PORCAR, JEFF JERÓLAMON, PERE MUNUERA, VICENT ESPI, MIQUEL ASENSIO "ROTJET" i HUGO BARRIO_ Bateria. JOSE REILLO_Bateria i Congues. PAU MONTALT_Percussió Llatina. VICTOR MENDOZA_Percussió Agogó. JOSE LUIS GRANELL Director.
 
MARTA RAMÓN, ILDE MISA, KONTXI LORENTE i JOAN CHAMORRO_Textos.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz Club, Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
 
I quan ja portaven una bona estona tocant, van fer aquest preciós tema de Pep Zaragoza, una molt tendre composició recitada i cantada per Eva Romero, amb Voro García (trompeta), Amadeu Moscardó (piano), Miquel Álvarez (baix elèctric) i Tico Porcar (bateria) tema encabit en el segon CD i anomenat...
 
8.2.5.- Tornar (Pep Zaragoza) 5:10.
 
I he volgut posar-vos aquest primer tema on Eva Romero recita de manera molt tendra, tot i recordant-nos a Toni Belenguer. I després la música, la bonica cançó de Pep Zaragoza i la veu de l’Eva, ella una de les més boniques i potents veus del País Valencià. Una lletra que ens diu que “quan et trobava a  faltar” i cantada amb tot el sentiment del món. El mateix que ha tingut el nostre amic Voro a la trompeta, amb una curta però dolça improvisació, i ja per Eva recuperar la melodia d’aquest entranyable i tristot tema del també trompetista Pep Zaragoza, preciós tema per començar a escoltar alguns d’aquests temes d’un concert en directe també, i que va durar 3 hores.
 
I ens diuen tot això d’aquest projecte:
 
Agraïm al Festival de Jazz del Palau de la Música, a tots els músics i a tot el públic que vau omplir el Teatre Principal de València per retre homenatge al nostre estimat amic i company Toni Belenguer. En representació dels músics de València, Espanya i altres països, hem pogut reunir un nombrós i important elenc d'amics i companys per tocar la música de Toni i peces compostes per a  ell. Teníem moltes ganes d'oferir-vos aquest tribut, un més dels nombrosos que ja s'han fet i es faran. Després de l'espera de gairebé dos anys a causa del COVID per fi ho vam invocar i vam poder sentir-ho molt a prop. Aquest concert es va gravar en vídeo i àudio, aquí teniu a les vostres mans un record bonic, queda per a la història d'aquest festival i de la música valenciana. Enviem una abraçada i tot el nostre afecte a la seva família.
 
I un altre preciós tema encabit en el segon CD és el compost per l’estimat Ernesto Aurignac amb lletra també seva i anomenat..
 
9.2.3.- Ser de Luz (Ernesto Aurignac, música i lletra) 5:44.
 
Tema amb tota la Jove Big Band SedaJazz & convidats:



I aquesta ha estat una molt bonica cançó composta pel gran Ernesto Aurignac música seva i lletra també, un tema amb un tempo un pèl viu, tot i que no massa. I aquí hem escoltat primer el piano de Mika Giménez i les veus d’Eva Serrano  i  Rita Payés compartint la melodia. I és que la primera i molt bonica improvisació ha estat a càrrec del saxo alt de Juan Saus, jo diria, qui ens ha fet una preciosa i delicada improvisació. I elles han recuperat el tema cantant-lo plegades i ja per deixar pas a la molt bonica improvisació d’Elia Bastida al violí, ella ja per acabar dolçament el molt i entranyable tema de l’estimat Ernesto Aurginac.
 
I més coses que ens diuen les podreu llegir al blog:
 
Ell vivia en i per la música, el seu únic món possible. Toni Belenguer era un dissentir sublim en tot el seu ésser. Un excèntric amb autenticitat, una nebulosa de caos que transcendia en harmonia en parlar amb el trombó entre les mans. Per unanimitat: un geni, de la creació, aprenentatge, ensenyament, inventiva. Família, amics, companys, alumnes, públic han quedat habitats per ell, per aquell trombó que tenia millor dicció que moltes persones quan parlem. Sens dubte, era El Trombonista de jazz de l'escena espanyola, el més genuïnament jazzer de l'europea. El referent amb què han après els trombonistes que van seguir els seus passos, com Carlos Martín, que agraeix l'obertura del camí per a aquest instrument que va liderar Belenguer: “sempre per endavant, fent un camí inexistent, ajudant i guiant tothom qui volia a caminar sobre ell. Sempre amb humilitat, sempre amb bondat, sempre amb mestratge”.
 
I és que el concert el va presentar el gran Francisco Angel Blanco “Latino” qui va deixar el micro a Vicent Macià, ell que poc més va dir i ja es van centrar en tocar aquest tema de Toni Belenguer.
 
10.1.1.- Funky en su Salsa (Toni Belenguer) 8:04.
 
I aquest tema l’interpretà una formació amb la qual Toni havia tocat molt i amb els que va gravar el seu primer disc al seu nom. Amb Vicent Macià (saxo tenor); Paco Soler (trombó); Bertrand Kientz (guitarra), Julio Fuster (baix elèctric) i Vicent Espí (bateria).  I ha estat el baterista qui l’ha començat conjuntament amb el baixista, ja amb tot el Funk del món, tot i que força delicat. Un quintet on només hi faltà ell mateix, en Toni Belenguer. I la melodia del tema l’han anat compartint els tres que s’estaven drets a l’escenari, d’esquerre a dreta, Bertrand, Vicent i Paco, i ves per on que ha estat ell qui primer ha fet una primera i curteta improvisació. Però qui de veritat s’ha posat a fer-ne una de llarga i molt ben executada, ha estat el guitarrista Bertrand Kientz. Ens ha mostrat el domini de l’instrument i llenguatge, amb una classe de primera. Com també ens ha captivat el so del trombó de Paco Soler, ell que ha fet anar la vara amunt i avall en perfecte afinació i a tot Jazz. I Vicent els va seguir, i ell amb el seu so potent, un tant estripat i sempre amb els aires de Coltrane ben a dins seu, i per sort, també fora d’ell i que nosaltres hem pogut escoltar. Encara el baixista ha fet una curteta impro, ell que ha estat Julio Fuster, i ja després tema i ja per acabar-lo delicadament, com no podria ser de cap més manera.
 
I més coses:
Però Toni sempre ha tingut prou transcendència per ser un músic de músics, una inspiració per a qualsevol instrumentista, perquè el que interessava era el llenguatge, l'abstracció no gratuïta, el moment resolutiu de la provocació. “Tenia un punt irreverent meravellós, molt creatiu. El que més destaca és el seu amor contagiós per la música, sempre boig per tocar”, comenta el saxofonista Perico Sambeat, que ha comptat amb Belenguer en els seus projectes més importants des que va destacar com a “jove promesa” als anys 90. I des d'aquests inicis, també, Fco. Blanco “Latino”, Director Musical de Sedajazz, va començar a sumar centenars de concerts, seminaris, combos, assajos i desenes de formacions, sent sens dubte, la seva cadira a l'emblemàtica Big Band de Sedajazz la que més sentirà la seva absència: “és un músic únic original i irrepetible. Tocava el trombó amb una sensibilitat i, alhora, sofisticació que el porten a ser un dels millors trombonistes de jazz de la història a nivell mundial”.
 
I els temes varen anar sonant així: 2-El increible Blues (Toni Belenguer), 3-El Gentleman Ondulante (Bertrand Kientz) i 4-Aeterna (Toni Belenguer).
 
I sí que varen fer temes a tot Blues, sí, com ara aquest, també del Toni i anomenat...
 
11.1.5.- Bluesbien (Toni Belenguer) 6:09.
 
I aquest tema el van interpretar Ximet Reillo (saxo soprano), Rita Payés (trombó), Francisco Ángel Blanco “Latino” (saxo baríton), Kontxi Lorente (piano),  Pablo Martín Caminero (contrabaix) i Jose Reillo (bateria). I el tema l’ha començat Kontxi Lorente al piano, i ja després tots fent el tema. La melodia l’han compartit “Latino” i Rita, ell al saxo baríton i ella al trombó. I la més que brutal improvisació al saxo soprano l’ha fet en Ximet que déu tenir de 10 a 12 anyets, i de suposar, el fill del baterista Jose Reillo. D’aquest nen de ben segur en tindrem notícies en no masses anys. I Rita al trombó ha fet la seva, i amb quina desimboltura l’ha feta, mestria i afinació, i amb tots els aires del Blues, com també havia fet Ximet abans. I després, esclar, el màster “Latino” al saxo baríton, ell que n’és un mestre, de l’instrument, però també de dirigir bandes com aquesta jove però també d’altres. I encara hem pogut escoltar uns “quatres” compassos improvisant la pianista Lorente amb el pare de la criatura, i molt content que devia estar després d’escoltar el seu fillet. Uns “quatres” que han passat a “dossos” entre ells dos, i ja per deixar pas al tema que han fet tots els vents, acabant-lo entremig d’aplaudiments i el “Latino” dient Ximet Reillo. Bravo pel nen.
 
Més coses:
La de Toni ha estat una vida de músiques, d’obertura, transgressió i conceptualització. Constant, compromès, sempre en gerundi. "A més de ser genial musicalment, tenia força i capacitat de treball", ressalta Ramón Cardo, que va comptar amb ell per donar vida a l'especialitat de jazz al Conservatori Superior de Música Joaquín Rodrigo. Belenguer era una figura paradoxal en què la senzillesa personal convivia amb l'excels de les seves capacitats musicals, tant és així que la pianista Kontxi Lorente el situa en un altre món: “talent fora de lo terrenal, genialitat que no pot ser comú a l'ésser humà . Oïda absoluta, ritme impecable, tècnica immillorable, so personalíssim”. Rara avis, engalanat de doble noblesa: musical i personal. “Toni tocava amb tota la intensitat sempre, tant era qui estigués davant, els nens de Sedajazz o els màsters. Ajudava tothom, totalment mancat d'ego, treballava sempre perquè sonés el conjunt”, destaca el guitarrista Manuel Hamerlinck. I és per això que podies veure'l en escenaris de qualsevol magnitud, per això el podies trobar a les jam sessions de València, arran de terra.
 
I després d’aquest varen sonar aquests: 6-A Line Together (Mark Nightingale)
7-Massa Prompte (Very Early) (Bill Evans, Maria Gil (Lletra)) i el 8-Para Toni (Kontxi Lorente). I després d’aquest.....
 
I encara en el primer CD hi ha aquest altre tema de Toni Belenguer anomenat...
 
12.1.9.- Familias (Toni Belenguer) 8:18.
 
Un tema on hi hagué Voro Garcia (trompeta), Jesús Santandreu (saxo tenor), Paco Soler (trombó), Albert Palau (piano) i Vicent Espí (bateria). I aquest tema l’han començat tots alhora, vents i base rítmica. Te una melodia déu-n’hi-do d’entremaliada que han fet els tres vents, a partir de la qual Jesús  n’ha iniciat les improvisacions, i s’ha de dir que amb un so i fraseig impressionant. Recorregut pels més baixos i per això profunda sonoritat, però també n’obté un so fresc en els més aguts. I Voro de nou ens ha impressionat per la seva classe, pel seu discurs, per com domina l’instrument, pel seu so ple i robust, potent i arribant també als aguts. I després d’ell ha estat Albert  qui ha fet la seva. Ell és un dels pianistes més reconeguts del País Valencià, conjuntament amb un altre Albert, el Sanz. I ja heu pogut escoltar quin altre mestre del seu instrument, amb una digitació potent, percusiva, prístina i pura, vaja, amb un pianíssim extraordinari. I ves per on que el baterista Vicent Espí ha fet el seu reeixit solo, i al final un puntet del baixista, i qui no improvisà ha estat el bo de Paco Soler al trombó. Gran tema de Toni Belenguer que han acabat delicadament i sempre entre aplaudiments del públic present.
 
I el primer CD s’acaba amb el tema 10-Hannie´s Dream (Rene Thomas).
 
Més coses:
I entre aquestes límpides qualitats humanes n'hi ha una de molt especial, que converteix el comiat en un trànsit entre el plor i el riure. Toni Belenguer sabia jugar amb la subtilesa de l'humor, en allò verbal i en allò no verbal. L'humor és un signe d'intel·ligència, i ell va saber molt bé com jugar amb l'absurd i fer de la divergència una cosa natural. Toni deia coses extravagants, i també les feia, com anar caminant als concerts amb el trombó a l'espatlla i les “sabates de músic” sense importar que el bolo fos a més de deu quilòmetres, o arribar a casa després de diverses hores de escenari i decidir anar-se'n a tocar al cotxe per seguir estudiant a la nit. I és que Toni tenia la capacitat de descol·locar-te esborrant els límits de les convencions per fer-te dubtar de si el seu surrealisme era una realitat possible. Toni va enriquir un món interior florent i inexpugnable, estant sempre molt a prop, i molt lluny. Com ara, que continua vibrant als instruments dels altres, als carrers del Cabanyal i a tots els que vam tenir la sort de mirar de prop l'imaginari Belenguer. Marta Ramon.


I ja per deixar aquest entranyable projecte dedicat a la memòria de Toni Belenguer i nosaltres acabar el programa d’avui, els escoltarem en un altre Blueset també de Toni Belenguer i anomenat...
 
13.1.2.- El increible Blues (Toni Belenguer) 7:26.
 
I aquest tema el varen tocar Vicent Macià, saxo tenor; Paco Soler, trombó; Kontxi Lorente, piano; Julio Fuster, contrabaix i Pere Munuera, bateria. I tema iniciat per ell mateix fent un llarg i alhora delicat solo a mode d’”Intro” al tema. Després d’ell el baixista Fuster s’hi ha afegit i ja marcant el ritme i tempo per on anirà el tema. Els primers acords de Kontxi i ja la melodia feta pels dos vents, car en Bertrand no hi tocà la guitarra, no. Podríem dir que la melodia la fa Vicent al saxo tenor i que Paco el contestà. I ha estat ell mateix qui n’ha fet les improvisacions, i què be que l’ha feta, amb quina sonoritat més plena i potent alhora que bon fraseig. I el ritme és així com una mica “trencat” coses que ens marca el baterista i baixista. I Vicent ha fet un solo que ens ha deixat clavats a la cadira per la seva contundència, per la seva velocitat de fraseig, per la seva modernitat, estripant també una mica. La delicadesa però ha vingut amb les dues mans de la pianista basca Kontxi Lorente ella que ens ha acaronat amb la suavitat del seu pianíssim, alhora que amb una mà dreta lleugera i gràcil amb una esquerre fent-ne els acords. I ja els dos vents recuperant el tema i anar-lo acabant fent una mena de “Vamp” o ”pedal” per ja apropar-nos a un final aplaudit per tothom, fins i tot per nosaltres, aquest gran tema que ha estat ideal per ja deixar aquest concert homenatge al gran trombonista que fou alhora que gran persona, en Toni Belenguer, crec que ideal tema també per ja nosaltres acabar el programa que com sempre espero que us hagi agradat tant com a mi.
 
I del CD 2 hi hagueren també aquestes cançons: 1-Sons per Toni (Edu Marquina), 2-Requiem (Perico Sambeat), 4-To Toni (José Luis Granell, Kontxi Lorente (Lletra)), 5-Darn that Dream (Jimmy Van Heusen, Arr. Toni Belenguer)
6-XI (Toni Belenguer), 8-Densificación por Fuga (Toni Belenguer) i 9-Flor de Lis (Djavan, Arr. Toni Belenguer).
 
I us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Nota 79: https://www.nota79.cat/events/,
Nova Jazz Cava:
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club la Vicentina:
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres aquest divendres 15 de març que tindrem a la Marta Sierra Quartet amb ella al violí, Fredrik Carlquist, clarinet; Nils Bondesson, piano i Àlex Molas, contrabaix amb l’entrada gratuïta com sempre en un esdeveniment patrocinat per l’ajuntament de SVdH i organitzat des del Jazz Club la Vicentina us hi esperem com sempre a partir de les 22h.
 
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es

i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

Subscribe to: Missatges (Atom)
 

blogger templates |