Programa 237: Voro García & Toni Belenguer, Ivo Sans convida i Max Johnson, 24 de febrer de 2016
0 comentaris
Molt bona nit a tothom des d’aquí Ràdio
Sant Vicenç i el programa Jazz Club
de Nit....Aquest programa i tots els programes de JCdN, estan dedicats a la
persona que ens va ensenyar el Jazz, Juan
Claudio Cifuentes, “Cifu”, pels amics, que ens va deixar un malaguanyat
dimarts 17 de març de 2015 després de tota una vida dedicada al Jazz. Pioner i
mestre, serà insubstituïble.
El seu Jazz entre amigos a TVE2 què
és aquesta sintonia que heu escoltat i els programes de ràdio “Jazz Porque Sí” i “A todo Jazz”, són el seu llegat que mai oblidarem. Ja sabeu que
aquest programa el fem els dimecres i els diumenges en diferit a la mateixa
hora. Ens podeu escoltar en directe per online a radiosvh.info i des d’allà
prement el botó del directe. Qui us parla, Miquel
Tuset i Mallol mirarà de fer-vos gaudir amb la selecció de músiques
improvisades que avui escoltareu a Jazz
Club de Nit, amb l’ajuda imprescindible de Lluís Vela als controls.
Doncs deixeu-me que us recordi que aquest divendres tenim el Concert-Jam
del mes de febrer amb una magnífica proposta a càrrec de l’Ildefons Alonso i el seu projecte anomenat “METRINOVA”, amb en Dani Comas, Lucas Martínez i Marc Cuevas.
Aquest va ser el seu Projecte Final a l’ESMUC, amb en David Xirgu com a tutor, treball que vam poder veure el mateix dia
de la presentació a Vintitrès Robadors
i on el vam gaudir d’allò més. Posteriorment va sonar en un anterior programa a
Jazz Club de Nit, o sigui que ja ho
sabeu, us hi esperem..primer el seu projecte i després la Jam Session habitual amb els músics que vinguin a tocar.
Avui farem un altre programa “conceptual” com “il faut” amb tres
magnífics projectes actuals amb músics de casa nostra, o que han respirat i
respiren els nostres aires, a més a més d’una proposta de Fresh Sound New Talent amb un músic del qual ja li hem posat
treballs anteriors. La proposta començarà amb la delicadesa del projecte de l’amic
Voro Garcia i en Toni Belenguer, “Reality Shaw”, després
la de l’Ivo Sans convida, anomenat
“Adorno”, i per acabar amb el treball del Max
Johnson Trio ”Something Familiar”. El projecte de l’Ivo és autoeditat mentre que el dels valencians Voro i Toni és de SedaJazz.
Comencem el programa amb el disc tot just acabat de sortir del forn de
l’amic Voro Garcia coliderat pel Toni Belenguer, amb una clara aposta
pel Hard Bop i no tant en la Avant-Garde, la qual cosa vindrà després...som-hi
doncs amb el....
“REALITY SHAW”
Voro Garcia & Toni
Belenguer
Editat per SedaJazz Records SJ039
Enregistrat, mesclat i
masteritzat per Daniel Rayos
Produït per Voro García i Toni
Belenguer
Voro García, trompeta i fiscorn
Toni Belenguer, trombó
Toni Vaquer, piano
Max Ridley, contrabaix
Santi Colomer, bateria
I la col·laboració en els tems
6 i 7 de:
Ruben Carles, contrabaix
Albert Palau, piano
Totes les composicions són del mestre Woody Shaw.
En un disc dedicat al Juan
Claudio Cifuentes, al qual van trobar al Festival de Jazz de Melilla i que com sempre va ser entranyable i els
hi va donar el seu suport i on van
enregistrar els dos “bonus tracks”.
Voro García comença a tocar la trompeta als 8 anys a la
banda de música del seu poble natal, Sueca
(València). Continua els seus estudis al Conservatori Lluís Milan de Xàtiva
on obté el títol de grau mitjà. L'any 2005 li concedeixen una beca per estudiar
Jazz i música moderna a Berklee College
of Music (Boston), on es graduaria magna cum laude el 2007. Allí va
estudiar amb Joe Lovano, Greg Hopkins,
Ellis Marsalis, Dave Douglas, Hal Crook , Ed Tomassi, George Garzone, entre
altres. L'any 2008 va guanyar el II Concurs de Joves Músics de la UPV de
València al millor solista. Actualment viu a València.
Som-hi ja amb el primer tema de la nit, el magnífic...
4.- Green Street Caper (W. Shaw) 5m20s
Doncs per si no coneixíeu a aquest great trumpeter valencià, en Voro García, dir-vos que és un dels
grans metalls del país. Amic que va fer la segona Jam Session i darrera per
sempre més al restaurant que hi ha sota la Sala Xica. Aquell dia i època,
juliol de 2009, ell i d’altres músics com en Jaume Llombart, vivien a Begues
on encara ho fa en Dee Jay Foster,
si més no aquest ho fa entre aquesta població i Màlaga. Doncs van venir amb el gran Jo Krause, bateria a fer una magnífica jam session, la segona de la
nostra història. Doncs la història ens serveix per entendre qui és i d’on ve
aquest mestre dels metalls, un músic que haurem de portar al JCLV i no serà fins el febrer del 2017.
Per començar el programa, aquest tema ha estat força adequat. Els sons dels dos
metalls es complementen la mar de bé, alhora que la secció rítmica amb dos
amics nostres com són el Toni Vaquer
i en Santi Colomer. En Toni Belenguer és un dels millors
trombons de l’escena musical peninsular, un dels millors solistes anant de
bracet de l’altre gran de casa nostra, en Josep
Tutusaus. La delicada intervenció al piano d’un altre investigador nat com
en Toni Vaquer ens situa escoltant
el solo del contrabaixista Max Ridley
en un tema ideal per començar el programa.
I continuarem amb la música d’aquesta magnífica formació amb el tema
“bonus track” on hi tenim a Ruben
Carles, contrabaix i Albert Palau, piano anomenat...
7.- Organ Grinder (W.
Shaw) 8m39s
Un tema amb un motiu clar i evident a partir del qual s’ha desenvolupat
l’estructura. Un projecte on el “Groove” i ”Swing”, que per segons qui és la
mateixa cosa, tenen de responsable principal en Santi Colomer i sense oblidar el walking permanent del
contrabaixista aquí, en Ruben Carles,
i l’Albert Palau, piano. So magnífic
dels dos metalls i una secció rítmica on la trempera va ben bé a tota marxa. Un
motiu que de manera permanent ens “persegueix”, en aquest tema enregistrat en
directe al Festival de Jazz de Melilla com
hem comentat abans.
Voro ha actuat en importants festivals amb diferents projectes com Montreaux Jazz Festival (Suïssa), Festival
de Jazz de Sàsser (Itàlia), Festival de Jazz de Campeche (Mèxic), Manila Jazz
Festival (Filipines); festivals de jazz nacionals com Terrassa, Sant Sebastià,
Barcelona, Madrid,
València, la Corunya, Vigo.
Ha col·laborat amb músics com Peter
Berstein, Dave Kikoski, Bob Gullotti, Greg Hopkins, Dave Douglas, Bill McHenry,
George Garzon, Perico Sambeat, Dave Santoro, Jordi Rossy, Eric Alexandre.
En Voro forma part de diverses
agrupacions nacionals i internacionals com Perico
Sambeat Flamenco Big Band, Sedajazz Big Band, Carlos Lopez and the Last Minute
Experience, Solomones, Sergi Sirvent and the Octopussy. Ha col·laborat
nombroses vegades amb Miguel Poveda,
on cal destacar l'últim treball d'aquest "Las coplas del querer" al
costat de Joan Albert Amargós i Juan Gómez Chicuelo.
El seu primer projecte "Vorocity" gravat en 2008 i en formació
de quintet (amb Perico Sambeat, Albert
Sanz, Dee Jay Foster i Andre Sumelius), ha rebut molt bones crítiques de
les millors revistes nacionals de jazz. Actualment és professor de trompeta al Conservatori Superior de Música de València.
Seguim escoltant la magnífica música d’aquesta formació ara amb el
tema...
2.- Game (W.
Shaw) 4m08s
Doncs ja vegeu que hem començat força bé el programa, i mica a mica amb
més tempo, com és habitual. En aquest tema tornem a trobar la presència
impressionant i brillant del metall d’en Voro
García i la seva sensibilitat i gran tècnica. Un so clar i gens estrident
en un registre ampli, pujant també als aguts sense arribar als súper aguts en
un tema on el motiu principal és ben clar des del primer moment i que deixa pas
al seu solo. El mestre del trombó el segueix amb magnificència sonora i d’idees
amb un llenguatge jazzístic de primer ordre, el de tots dos vents i no menys
que el del pianista i compositor, en Toni
Vaquer.
Toni Belenguer (Trombonista de
Jazz)
· Professor de l'especialitat de Jazz al Conservatori Superior de Música
de València des de l'any 2008.
· Comença la seva carrera als set anys al Conservatori Superior de
Música de València Sant Esteve.
· Aconsegueix el premi en Grau Elemental de Trombó en el conservatori
José Iturbi de València.
· Compleix els seus estudis de Jazz i harmonia moderna a càrrec de
Francisco Blanco "Latino" al Taller de Música Moderna de Sueca.
· Ha participat com a alumne actiu en diversos seminaris de Jazz i
música moderna amb professors com: Ramón
Cardo, Mike F. Mossman, Ove Larson, Perico Sambeat, Pat Metheny, Bernardo Sasseti,
Kurt Rossenwinkel, Aaron Goldberg, Alan Ferber i Mark Nightingale.
· 1er Premi al millor solista al concurs nacional de Salamanca en 2003
amb Alberto Sánchez group.
· El seu grup (Toni Belenguer 5tet), va ser seleccionat per a la mostra
de jazz del Palau de la temporada 2006.
· Ha estat professor de trombó al seminari de jazz, impartit al Palau de
la música de València els anys 2003, 2004 i 2005.
Acabem ja aquest projecte tot i dient-vos que entreu al web de sedajazz.es on podreu veure més
biografia d’ell i dels músics valencians, i del mateix Voro García....doncs ja us ho deia, acabarem el projecte amb el
magnífic tema anomenat...
5.- Blues For Wood (W.
Shaw) 5m12s
Amb aquest magnífic Blues acabem el projecte d’aquesta magnífica
proposta encapçalada per dos del metalls peninsulars més en forma, no sense
oblidar la secció rítmica tant potent encapçalada pel Toni Vaque, Max Ridley i Santi Colomer. Abans però dir-vos alguna
cosa més del Toni Belenguer.....
Ha participat com a músic actiu, i encara comparteix escenari amb
solistes i grups com Perico Sambeat
Sextet, Sedajazz Big Band, Orquestra de cambra del Teatre Lliure (Barcelona), Abe
Rabade (Ghu! Project), Ramón Cardo Big Band, Luis Vidal (Barcelona), Jeff
Jerolamond Nonet, Celia Mur, Sedajazz Latin Ensemble, Big Band del 40
Aniversari (Festival de Sant Sebastià 2005) i Iberian All Stars (Macau-Xina
2013)
I ja per la seva extensa Discografia sí que us emplaço al web de
sedajazz.es..
Recordeu però que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa
nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des
d’aquí una forta abraçada...
I seguim ara amb el projecte de l’Ivo
Sans, en el primer tema encara amb un Jazz a lo West Coast per després endinsar-nos en la modernitat i
ampliar-ne el concepte i ja fins el final de l programa, en el disc
anomenat....
“ADORNO”
Ivo Sans ISCCJMKMB
Autoeditat
Enregistrat per Lopinsky al
Jamboree i a la Nova Jazz Cava el desembre de 2014.
Masteritzat per Ferran Conangla
Produït i concebut per Ivo Sans
Marcel·lí Bayer, saxo alto
Cèsar Joaniquet, saxo tenor i
soprano
Masa Kamaguchi, contrabaix
Pascal Morente, piano a la Nova
Jazz cava
David Mengual, contrabaix al
Jamboree
Som-hi doncs amb aquest treball que segur gaudireu. Aquesta és l’ona Ivo Sans, on la concepció musical
s’aparta de formalismes i on la delicadesa dels sons dels vents va acompanyada
de la modernitat i personal visió de la música, del Jazz. Tot i que sovint
actua sense piano, com va fer al JCLV
ja fa uns quants mesos, en aquest disc compta amb la col·laboració d’un molt
bon pianista, en Pascal Morente,
habitual a les Jams dels dilluns a la Sala
Fènix. Comencem amb aquesta delícia que ja havia enregistrat el Marcel·lí Bayer en un altre directe
magnífic al Fizz del carrer Balmes
amb el tema de Sammy Fain....el
conegut i preciós...
10.- I’ll be seeing you (S. Fain) 8m17s
Doncs una vertadera meravella per començar, tot i ser el darrer tema que
van tocar a la Nova Jazz Cava, aquí
l’heu pogut escoltar el primer, així de delicat ha estat. El so del Marcel·lí en l’ona West Coast com el del seu mestre Lee Konitz i els Art Pepper
i Paul Desmond entre d’altres ens acarona de la mateixa manera que el del
tenor del Cèsar Joaniquet.
Aquesta és una formació estable, si exceptuem en Pascal Morente, la de l’Ivo,
Marcel·lí, Cèsar i Masa i és la que va venir al JCLV i la que hem vist diverses vegades en d’altres espais com el
mateix Vintitrès Robadors, Jamboree etc..
De l’Ivo dir-vos que és del
1978 nascut a Barcelona i format a
l’escena de Brussel·les integrant de
formacions d’avantguarda com la Free Art
Ensemble amb una proposta totalment innovadora relacionada amb les
“conduccions” i on també hi caben les improvisacions lliures o lliures
improvisacions. Formació amb gent com el mateix Marcel·lí i també l’Ivan
Gaonzález, Albert Cirera i el mestre de la trompeta granadí Julián Sánchez i a vegades comptant amb
el gran pianista Agustí Fernández.
Seguim amb el següent tema encara a la Nova Jazz Cava, en un tema de l’Adam Kolker anomenat...
3.- In or Out (A.
Kolker) 5m49s
I quin altre impressionant tema que l’Ivo es fa seu tot i ser d’altri. El seu estil a la bateria és ben
personal, amb més groove que swing, si se’m permet. Els temes caminen sense
remissió amb una manca intencionada del swing en el “ride” i una aparent
trencadissa rítmica volguda i mantinguda com a patrimoni del líder. Els solos
dels dos vents estan emmarcats dins la concepció avant-garde com és aquest
projecte de l’Ivo. En Cèsar Joaniquet és un dels reeixits
músics que s’ha desenvolupat fora de les nostres contrades, concretament a Dinamarca on ell s’ha establert. Allà
viu, suposo que ensenya el que sap i participa de la vida musical d’aquell país
i els de més al nord. Quan va venir al JCLV
em va dir que més al nord hi ha una moguda Free molt forta.
Seguim ara en un tema enregistrat al Jamboree amb la participació de David Mengual al contrabaix i sense piano...en el tema del Marcel·lí Bayer anomenat...
6.- Pascualogy (M.
Bayer) 5m18s
Doncs una altra meravella de tema composat ara pel Marcel·lí...el walking del David
podria fer que l’Ivo no parés de
picar el “ride” de manera persistent marcant un swing imparable, però per
contra aquest, tot i picar-lo es dedica més aviat a tocar de tot i més per
“trencar” aquest swing...tot i això, el Groove és imparable. La creativitat no
para en el de les baquetes i tampoc en els vents. A la vegada en iniciar-lo per
després desmarcar-se cadascun d’ells. El Cèsar
en primera instància i pel canal dret, mostrant-nos com desenvolupa la seva
imaginació sobre l’harmonia del tema del seu amic i bufador també. Pel canal
esquerra tenim el so mel·liflu del alto del Marcel·lí mentre el walking del David no para i sí que ho fa el líder. Els dos vents a la vegada
acaben el tema de la mateixa manera que l’han començat...un preciós tema del Marcel·lí...
Aquest és un músic del qual ja n’hem parlat i del qual n’hem posat
projectes, el del seu Final a l’Esmuc
dedicat a Lee Konitz amb formació de
nonet, músic avesat a participar en mogudes diverses com aquesta i encara més avantguardistes
ja en l’àmbit del Free Jazz o de la Lliure Improvisació amb en Ramon Prats i l’Ivan González, entre d’altres.
Seguim ara amb un tema de l’Ivo
dedicat al seu amic i impulsor de les Free
Sessions Vintitrès Robadors conjuntament amb en Ramon Prats, en Johannes
Nästesjö...anomenat..doncs així...
2.- Johannes Nästesjö (I.
Sans) 5m34s
Un altre tema enregistrat a la Nova
Jazz Cava amb un clar contingut avant-garde i on el Cèsar Joaniquet ens meravella amb el seu soprano. Tot i que sembla
que no hi sigui, en aquest espai va tocar el mestre del contrabaix en Masa Kamaguchi, un dels més
carismàtics. Un tema aquest marcat pel motiu principal a dos vents i amb
intervals amplis a la manera de fer del grandíssim Eric Dolphy. Tema del líder i que ja ens situa al final d’aquest
projecte també amb un tema d’ell, aquest però al Jamboree amb el tema...
7.- Pool Splash (I.
Sans) 4m31s
Al Jamboree en formació de
quartet sense instrument harmònic però amb el David Mengual al contrabaix, no ho oblidem. Modernitat aquesta
d’aquest inquiet músic i els deus acompanyants com el mateix Mengual director, ànima i impulsor de
la David Mengual Free Spirits Big Band,
una altre proposta apartada de “lo convencional” en la música actual que es fa
a casa nostra. Un tema encetat pels dos vents també amb el motiu principal,
curtet però suficient per desenvolupar tot un tema, i amb quina trempera més
impressionant la d’aquesta formació i líder i ànima Ivo Sans ben recolzat pels seus amics i mestres.
Doncs deixeu-me que us digui que podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i
comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds,
vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic
Enrique Heredia, mentre que la resta
de dies hi trobareu a l’Esteban.
Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh
Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una
forta abraçada...
I parlant d’aquesta nostra editorial endinsem-nos en el projecte del
gran contrabaixista Max Johnson i el
seu trio, i ja per acabar el programa d’avui amb el projecte anomenat...
“SOMETHING FAMILIAR”
Max Johnson Trio
Editat per Fresh Sound New
Talent FSNT 471
Enregistrat per Michael Broby
el 21 de desembre de 2015 als Acoustic Recording, Brooklyn, N.Y.
Mesclat per Max Johnson i
masteritzat per Jim Couse
Produït per Max Johnson
Productor executiu Jordi Pujol
Kirk Knuffke, fiscorn
Max Johnson, contrabaix
Ziv Ravitz, bateria
Totes les composicions són de Max
Johnson.
D’aquest contrabaixista i el seu trio ja vam posar-li un disc en un
anterior programa de la temporada passada, també editat per Fresh Sound New Talent. Aquest és un
disc que segueix l’ona avant-garde del projecte anterior en un programa que
està resultant ser molt modern i amb el convenciment que segur us deu estar
agradant. Modernitat que va de la mà de temes magnífics i millor interpretats.
Som-hi doncs amb el primer tema que us proposo anomenat...
3.- Cold Blooded (M.
Johnson) 4m57s
Doncs ja vegeu com anem i seguim l’ona encetada per l’anterior projecte
de l’Ivo Sans. Ara ho estem fent amb
aquest magnífic trio liderat pel Max
Johnson, contrabaixista molt ben acompanyat pel Kirk Knufke i Ziv Ravitz, tots tres format part del trio estable
del líder. D’aquest mateix trio, amb els mateixos músics, ja vam poder escoltar
un disc seu en el Programa 209 de la temporada passada. En Kirk al fiscorn ens mostra el seu magnífic nivell en un tema on la
improvisació col·lectiva sembla ser la clau de volta.
Max Johnson és un baixista, compositor i director d'orquestra amb seu a
la ciutat de Nova York. Va créixer a Hoboken, Nova Jersey. Johnson es va
assabentar de la música a una edat primerenca gràcies al seu pare, Glenn
Johnson, el baterista / compositor de la banda Leisure Class. Als 13 anys, Max
va començar amb el baix elèctric, i després de tocar amb bandes locals a
Montclair, Nova Jersey, es va unir a l'Escola de Rock el 2004, on va tenir
l'oportunitat increïble de fer una gira internacional i tocar amb Jon Anderson,
John Wetton, The Butthole Surfers, Adrian Belew, Vernon Reid, Andrew WK, Ronnie
Spector, Jeff "Skunk" Baxter i una llarga llista d'altres músics.
Johnson després va assistir a la New School for Jazz i Música Contemporània el
2008, on va estudiar el contrabaix amb mestres com Henry Grimes, Mark Helias,
Reggie Workman, Cameron Brown & Marji Danilow; i composició amb Jane Ira
Bloom, Tim Berne & Bill Kirchner. Mentre estudiava allà, va començar a
actuar professionalment a la ciutat de Nova York, on va fer-se un nom com a baixista
i director d'orquestra en el món de la música improvisada, i un ésser el primer
baixista a l'escena del bluegrass.
Seguim ara amb una altra meravella d’aquest gran compositor anomenada...
6.- Hammer Song (M.
Johnson) 4m14s
Doncs ja vegeu quina magnífica proposta la d’aquest trio liderat pel Max Johnson. Un tema marcat per un
motiu senzill desenvolupat després pel cornetista, aquest gran descobriment que
vam fer l’any passat, en Kirk Knuffke.
El líder ens ha mostrat el seu domini de l’instrument, a solo ben solo, ell
solet, cosa difícil per no perdre’s. Cosa que no li passa a ell, compositor del
tema. A la vegada que bon compositor en Max
es mostra com a molt bon contrabaixista. I no ens oblidem del Ziv Ravitz a la bateria el qual està
immens. I el tema acaba de cop amb el lick que ens ha acompanyat en els inicis.
Cornetista i compositor Kirk
Knuffke és el guanyador del "Rising Star" de Downbeat de 2015. El
beneficiari de la subvenció de la Fundació Jerome composers, en Kirk ha
col·laborat en 15 enregistraments com a líder o colíder. Un dels navegadors més
hàbils del jazz modern entre la línia divisòria de l'interior i l'exterior, de
la llibertat i el swing, i el que té "el més exigent i ple domini del seu
instrument " All About Jazz.
Knuffke està establert a la ciutat de Nova York des
de 2005. Poc després de la seva arribada, va començar a tocar amb Butch Morris, aquesta amistat es va
traduir en 4 enregistraments i diverses gires europees. Kirk es va unir al cèlebre Matt
Wilson Quartet el 2009 fen l'enregistrament de "Gathering Call" (Palmetto)
amb John Medeski.
Seguim doncs amb el tema anomenat..
4.- Little Arnie (M.
Johnson) 3m47s
I quin so més càlid que te aquest cornetista i gran músic. Ja em vist
com el consideren allà per New York,
com un dels més ferms músics de l’escena de la costa est. Un llenguatge
extraordinari de la mà d’una gran tècnica de l’instrument ens aboquen a
escoltar-lo amb la màxima joia. Al líder també l’escoltem, com a instrumentista
i compositor a la vegada, sense oblidar que tot el que escoltem és obra seva.
Del bateria en sabem què en Ziv
va néixer a Beer-Sheva, Israel en una
família de músics; es va sentir atret per la música a una edat primerenca, va tocar
la guitarra, el piano i la bateria. Quan tenia 9 anys d'edat va començar a
centrar-se en la bateria i als 13 anys va començar la seva carrera
professional, tocant la bateria en diversos clubs a Beer-Sheva i Tel Aviv on va adquirir experiència en una varietat
d'estils musicals, com el jazz, el rock i d'avantguarda. Ziv es va traslladar
als EUA a l'estiu de 2000 per ampliar la seva experiència musical i per créixer
com a compositor de jazz. Des de llavors, ha estat actuant i gravant amb
nombrosos conjunts, tant en forma independent i com a artista usant les seves
pròpies composicions, que reflecteixen el seu individual i so únic. El desembre
de 2004 Ziv es va graduar amb un grau Composició de Jazz a l'Escola de Música
de Berklee. Ziv ha estat membre del Lee
Konitz Quartet amb qui va registrar 2 àlbums, un àlbum d'estudi, i el viu
al Village Vanguard.
Acabem aquest projecte i pograma amb el tema anomenat...
2. Blips and Bloops (M.
Johnson) 3m02s
Un tema a tempo endimoniat com no podia ser de cap més manera, i cosa
habitual, tot i el break rítmic entremig amb fregat de contrabaix i
investigacions diverses de cornetista i baixista. Tema on es refermen en la
seva proposta de modernitat sense concessions i on brillen de la mateixa manera
que amb els altres temes que hem escoltat.
I amb aquest tema acabem el programa d’avui i ja en portem 237 des del
2009, deu ni do. Espero de tot cor que us hagi agradat tant com a mi i que
continueu amb nosaltres, tot i les propostes agosarades però farcides de
qualitat sense cap dubte. Avui ens ho hem passat d’allò més bé amb el projecte
del Voro García & Toni Belenguer,
“Reality Shaw”, després amb el de l’Ivo
Sans convida, “Adorno” i hem acabat amb més modernitat de la mà del
contrabaixista Max Johnson,
“Something Familiar”.
No voldria acomiadar-me sense recordar-vos el concert-jam que tenim
aquest proper divendres a càrrec de l’Ildefons
Alonso i el seu projecte anomenat “METRINOVA”, amb en Dani Comas, Lucas Martínez i Marc Cuevas. Serà a les 22h a la Sala Xica en un esdeveniment patrocinat
per l’ajuntament de Sant Vicenç dels
Horts.
Ara sí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa, i recordar-vos
que tornarà a sonar el diumenge a la mateixa hora. Bona nit i bon Jazz Club de
Nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
Programa 236: Vicenç Solsona & Jordi Farrés. Yagull, Dwiki Dharmawan i Slivovitz. Dimecres 17 de febrer de 2016
0 comentaris
Molt bona nit a tothom des d’aquí Ràdio
Sant Vicenç i el programa Jazz Club
de Nit....Aquest programa i tots els programes de JCdN, estan dedicats a la
persona que ens va ensenyar el Jazz, Juan
Claudio Cifuentes, “Cifu”, pels amics, que ens va deixar un malaguanyat
dimarts 17 de març de 2015 després de tota una vida dedicada al Jazz. Pioner i
mestre, serà insubstituïble.
El seu Jazz entre amigos a TVE2 què
és aquesta sintonia que heu escoltat i els programes de ràdio “Jazz Porque Sí” i “A todo Jazz”, són el seu llegat que mai oblidarem. Ja sabeu que
aquest programa el fem els dimecres i els diumenges en diferit a la mateixa
hora. Ens podeu escoltar en directe per online a radiosvh.info i des d’allà
prement el botó del directe. Qui us parla, Miquel
Tuset i Mallol mirarà de fer-vos gaudir amb la selecció de músiques
improvisades que avui escoltareu a Jazz
Club de Nit, amb l’ajuda imprescindible de Lluís Vela als controls.
Abans de començar, recordar-vos que aquest dissabte a les 19h tenim un
magnífic concert al Teatre de La
Vicentina amb la Big Band del Liceu
dirigida per l’amic Sergi Vergés.....
Avui, en el Programa 236 us tornaré a presentar novetats, com sempre que
puc, en un programa que tindrà dues parts ben diferenciades. Una primera on la
música i el tempo seran força tranquils, amb una estona de Jazz d’altíssim
nivell de la mà de la mà de dos grans guitarristes de casa nostra tot i
presentant-nos el seu primer projecte a duet anomenat “Guitarreando”, un disc
de Temps Record i ells són el Vicenç Solsona i Jordi Farrés. Després
d’ells, i mantenint la pulsió rítmica sua continuarem i ja fins el final del
programa amb tres discos de l’editorial de New
York anomenada Moonjune Records de la qual ja us n’he fet anteriors programes.
Aquesta és una editorial dirigida en cos i ànima pel Leonardo Pavkovic el qual tindrem aquests propers dies a casa
nostra. En Leonardo m’ha fet arribar
uns quants discos des dels EEUU i
per això i amb un clar agraïment li he dedicat programes i aquest n’és un
d’ells. El primer projecte serà suau, com us deia i formant part de la primera
part amb el grup, que és un duet amb col·laboracions anomenat Yagull i el seu projecte “Kaí”.
Després, i ja en franca moguda Jazz-Rock acabarem gaudint també amb el Dwiki Dharmawan i el “So Far So Near” i
acabarem amb els Slivovitz i el “All
You Can Eat”.
Comencem doncs amb el disc dels amics Solsona – Farrés anomenat...
“GUITARREANDO”
Vicenç Solsona – Jordi Farrés
Editat per Temps Record TR1551-GE15
Enregistrat per Carles Cases i
Jordi Farrés el 25 i 26 d’agost de 2015 als Estudis Roma, St. Esteve de Comià,
Borredà.
Mesclat per Jordi Farrés i
masteritzat per Aniol Bestit.
Només comentar que els agraïments van dirigits a Núria Piferrer amb la qual el Vicenç
va fer un disc que vam posar. A la Nuria
Gonzalez Cols amb la qual el Jordi
va fer un disc de boleros que també vam posar en un anterior programa de ràdio,
a banda d’agrair a Carles Cases, Albert
Farrés i Montse Sunyer la seva participació, ajuda i suport.
Un disc on podreu escoltar el Vicenç
pel canal esquerra i el Jordi
pel canal dret.
Escoltem ja el primer tema d’aquest disc....un tema del Jordi Farrés anomenat...
8.- Slow Fall (J.
Farrés) 6m37s
Doncs hem començat el programa amb una delicada balada dibuixada pel Jordi i a quatre mans, amb dues al
canal esquerra i les altres dues al dret, en una confabulació amazònica de
delicadesa i bon gust, tan en la composició del Jordi com en les interpretacions de tots dos. Una delícia per
començar el programa, ja ho veieu.
Jordi Farrés cursa els seus estudis musicals al Taller de Músics de Barcelona finalitzant-los al 1998. Ha assistit a Master-Classes i
Seminaris amb mestres com Pat Martino,
Peter Bernstein, Pat Metheny, Michael Brecker, David Liebman, Kurt Rosenwinkel,
Bill Dobbins, Bruce Barth, etc. Ha acompanyat a músics com Jim Snidero, Peter Zak, Walter Smith III,
Tony Reedus, Will Vinson, Perico Sambeat, Scott Whitfield, Marc Miralta, Jordi
Bonell, etc. Ha tocat amb Raul Reverter Quartet, Raynald Colom Trio, Quartet i
“Piazzolla Monk Crossings”, Llibert Fortuny Duet, Joan Monné Duet,
“Guitarreando” amb Vicenç Solsona, el disc que estem escoltant, la BigBand JazzTerrassa, etc. Al 2011
estrena a Espanya l’obra “Interference Logic” per a quartet de guitarres de
Tristan Perich. En el camp de la música popular ha acompanyat artistes com Lluis Llach, Maria del Mar Bonet, Nena
Venetsanou, Mercedes Peon, David Alegret, Cris Juanico, Miquel Gil, Alessio
Lega o Gorka Knorr.
Seguim amb una altra balada, així comencem avui de tendres i delicats
ara amb un preciós estàndard anomenat...
9.- Someday my prince will come (F. Churchill) 6m15s
Un dels molts magnífics temes de la factoria Disney i aquesta cançó la vam poder escoltar, no sé si amb la
suficient atenció tot i veient Blancaneus i els sets nans. Un tema
magnífic el qual no para de sonar a les Jams. Un tema amb un clar ritme de
vals, originalment, i que aquí quasi l’ha perdut tot i ser-hi d’una manera
velada. Un primer solo del Jordi ens
ha transportat a un món oníric per després fer-ho el Vicenç també amb persistència i clara i prístina pulsació. Sons
diferents de les guitarres dels amics que es complementen a la perfecció,
cadascun amb el seu particular llenguatge jazzístic.
En Jordi ha enregistrat els
Cd’s “Sofas, telèfons i dibuixants de còmics” i “Trop’s in Jazz” amb Raul Reverter Quartet, “Entre amigos”
amb Raynald Colom Quartet, “Lord Jim
Suite” amb Publio Delgado Jazz Ensemble
, “The George Van Eps Transcriptions” a guitarra sola, “Carles Cases diu
Llach”, “Nocturns” 1 i 2 i “Araguaia” amb el compositor Carles Cases, del que a més n’ha estat productor musical.
Actualment és professor de guitarra jazz, improvisació i conjunt instrumental a
l’Escola Superior d’Estudis Musicals –
Taller de Músics a Barcelona i en d’altres institucions docents.
I continuem ara amb el magnífic
tema de l’Irving Berlin anomenat...
3.- How deep
is the ocean (I. Berlin) 4m18s
Amb una intro magnífica de tots
dos a la vegada compaginant-se en les seves intervencions, han encetat el
conegut tema de Berlin amb en Jordi fen la melodia i primer solo,
mentre que el Vicenç ha fet les
tasques d’acompanyant rítmic i harmònic. Ben aviat s’intercanviaran la feina, i
així és com aquest tema i disc brilla en cadascun dels temes. Després del Vicenç tornem a l’inici amb la feina
ben repartida i que ells dos executen amb total camaraderia.
De Vicenç Solsona podem dir tantes coses i totes bones que ens
estaríem una llarga estona parlant d’ell. Us recomano una entrevista feta des
de l’Associació de Músics de Jazz i Música Moderna feta entre el març i l’abril
de 2008, ja fa temps, però que ens dóna la clau del seu camí fins ara mateix.
Comença la entrevista amb: Qu-ca-ca, Qu-ca-ca, Com-chiqui-com-chiqui-com....Vicenç
Solsona canta el ritme amb la veu i amb el cos. Diu que si la música camina,
aquesta funciona. Però com s’aconsegueix, aquest caminar? Estudiant,
investigant, escoltant, aprofundint, coneixent...
I anem agafant cada vegada més una mica més de tempo ara amb el tema del
Vicenç Solsona anomenat...
1.- For Bruce (V.
Solsona) 3m21s
Amb aquest tema, presumiblement dedicat a Jack Bruce, aquesta parella de mestres i amics ens han tornat a
demostrar la seva capacitat de compenetració alhora que la seva tècnica i
sensibilitat amb les versions, magnífiques totes elles, i les seves grans
composicions. El compositor del tema és qui primer dona la cara, per l’esquerra
vostra. I sembla que el seu company no hi sigui però sí què hi és. Arpegis del
primer a la vegada que melodia per després improvisar amb gran destresa. No
endebades aquests dos amics són uns dels millors guitarristes de l’escena de
casa nostra i fora de les nostres contrades. Després de la mestria del Jordi improvisant ens trobem de nou en
el tema i final.
Vicenç ha
actuat en festivals nacionals i internacionals acompanyant artistes com Bebo Valdés, Paquito D’Rivera o la
cantant cubana Lucrecia, amb la qual
ha col·laborat com a arranjador, productor i director musical. Habitualment
treballa amb diverses formacions de Jazz i música llatina arreu de l’estat
espanyol i ha col·laborat amb artistes com Nina,
Rocio Jurado, Marina Rossell, Delmar Brown, Manolo García o Maria del Mar Bonet.
Ha gravat discos amb Eladio Reinón &
Bebo Valdés, Joan Monné Trio, Bernardo Sassetti, Lucrcia, Ai Ai Ai, La Big
Latin Band, Rai Ferrer Trio i un llarg etcètera.
Acabem aquest projecte amb un tema de Ben, Bronislaw Kaper anomenat...
7.- Invitation (B.
Kaper) 4m01s
Un mestre aquest Kaper que
també va composar el magnífic On Green Dolphin Street. Ambdós temes
corresponents a les bandes sonores de les pel·lícules homònimes Green Dolphin Street i Invitation,
pelis de la MGM del 1947 i 1952
respectivament. Amb quin ritme han iniciat aquest tema...Jordi fen la melodia i Vicenç
a base d’arpegis i ritme. El solo del primer és totalment astorador i mentre
l’amic recolza i dóna la base i suport rítmic. El so més agut i brillant del Vicenç ens situa en el bell mig del
tema, també amb una gran tècnica i sensibilitat. Em recorden els The Great Jazz Guitar Trio amb Herb Ellis, Barney Kesell i Charlie Byrd....
només els hi falta un d’aquests per ser-ho.
Recordeu però que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa
nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des
d’aquí una forta abraçada...
Situem-nos ara en una altra ona, si més no com ja he dit, el tempo serà
més o menys com l’anterior de suau....endinsant-nos de ple en els sons diversos
de l’editorial Moojune Records, la
de l’amic Leonardo Pavkovic. Som-hi
doncs amb el primer projecte de la formació Yagull,
“KAÍ”
Yagull
Editat per Moonjune Records MJR067
Enregistrat i mesclat per Sasha
Markovic als Z Studios, Brooklyn, NY & Hug Música, Forest Hills, Nova York,
i al The Studio, Nova York durant 2014; excepte els temes 7 i 11 fets pel Sasha
Markovic i Beledo l'agost de 2014.
Masteritzat per Allen Hudson
Produït per Sasha Markovic.
Productor Executiu Leonardo
Pavkovic
Sasha Markovic: guitarra, baix,
percussió
Kana Kamitsubo: piano
amb convidats especials:
Marko Djordjevic: bateria,
percussió (8, 9, 11)
Beledo: guitarra clàssica (11),
llaüt (7), guitarres elèctriques, baixos (11)
Dewa Budjana: guitarres (4)
Wen Chang: violí (2, 6, 11)
Gabriel Nat: clarinet, xiulet
(7)
Yoshiki Yamada: contrabaix (2,
4, 8)
Lori Reddy: flauta (9, 11)
Anthony Mullin: guitarra (6 -
l'últim en solitari)
Jackson Kincheloe: harmònica
(8)
Escoltem el primer tema d’aquesta formació bàsica a duo amb el Sasha i la Kana...en un tema composat per tots dos a més a més del
guitarrista Beledo anomenat...
11.- Omniprism (K.
M. & Beledo) 5m33s
Doncs amb aquesta profunda sonoritat hem abandonat el Jazz i ens hem
introduït de ple en la música d’aquesta parella de músics, la pianista Kana Kamitsubo i el guitarrista Sasha Markovic..amb la col·laboració a
la guitarra clàssica d’en Beledo en
una magnífica cançó que ens situa en aquesta sonoritat.
Aquest és un duet acústic establert a Nova York del guitarrista, compositor i productor Sasha Markovic i la pianista Kana Kamitsubo. Realitzen una música
popular original, d'avantguarda i progressiva, així com també fan noves
versions d'alguns covers de rock de temes clàssics i selectes. La música sovint
navega a través d'estructures atmosfèriques i temàtiques, i amb freqüència es
veu reforçada per les col·laboracions creatives a partir d'una varietat de
consumats artistes convidats.
Seguim amb més música d’ells dos, amb el mateix concepte de
transcendència i minimalisme amb ells dos solets en un altre tema composat pels
dos
5.- Mio (K.
& M.) 5m20s
Un tema que ens podria situar a l’Edat
Mitjana per la brillantor de les guitarres que serien llaüts. La senzillesa
i bellesa d’aquesta música és extraordinària. També la transcendència i albiro
que sense cap tipus de pretensions.
El debut oficial de Yagull per MoonJune Records, és aquest disc anomenat
Kai, on la banda es troba expandint el seu concepte de so post-rock de càmera
amb un gran efecte. [MJR distribueix el seu primer esforç amb Zoze Records,
pel·lícules atmosfèriques molt ben rebudes (ZM001), el 2012.]
Un altre dels magnífics temes d’aquest disc és aquest tema a duo
composat pels dos líders....anomenat...
4.- Blossom (K.
& M.) 5m06s
Un preciós tema on hem pogut escoltar també a Dewa Budjana, guitarra i Yoshiki Yamada, contrabaix. Melodia
senzilla sens cap tipus de pretensió i enriquida bellament per l’aportació
d’aquest guitarrista indonesi el qual ja ha sonat en l’anterior programa
dedicat íntegrament a Moonjune Records.
Delicadesa del tema tot just abans d’escoltar al Dewa i el seu delicat estil, improvisant mentre la persistència del
piano l’acompanyava per després situar-se en el pont i finalment de nou al tema
amb canvi tonal inclòs.
El resultat d’aquest disc és una sopa de peix sònica a foc lent,
àmpliament assortida amb ingredients selectes, que es fonen deliciosament en
difuminar les línies dibuixades per gèneres tradicionals, mentre apel·len a una
àmplia gamma d'aficionats a la música. El grup ens ofereix dotze cançons en
aquesta excursió feliç: vuit noves composicions, dues melodies de pel·lícules,
re elaborades; a més a més, ens ofereixen dues versions de rock clàssic fetes
amb molt bon gust. Aquests temes ens mostren la potent capacitat estilística de
Yagull en re inventar-se i oferir-nos aquest projecte càlid i modern.
Seguim amb un altre tema impressionant composat pels Deep Purple, Ritchie Blackmore, Jon Lord,
Ian Paice i David Coverdale.
7.- Burn (Deep
Purple) 5m06s
Un tema aquest que els Deep
Purple feien a un tempo endimoniat i que ves per on els nostres herois fan
d’aquesta manera tan delicada amb una intro a guitarra solo preciosa. Després,
el tema que tots coneixem, però d’aquesta delicada manera tan tranquil·la. És
com si fos un altre tema, però no, perquè el riff el reconeixem clarament a la
vegada que el pont. En el pont, fins i tot m’han recordat al meu Peter Hammill. La pianista segueix amb
la seva improvisació mentre la guitarra rítmica desgrana uns suaus acords.
Després tots plegats de cap el final, i
de cop.
Aquest nou esforç de Yagull a duo - amb Sasha Markovic essent acompanyat
per la pianista extraordinària, Kana Kamitsubo – és especialment accentuat per
una gran quantitat de col·laboradors convidats ocasionals, tots ells mestres
internacionals, alguns músics de Moonjune Records com Beledo (guitarra, llaüt),
Dewa Budjana (guitarra) i Marko Djordjevic (bateria), i molts altres grans
músics. Amb "Kai", Sasha i companyia han embarcat en un viatge
majestuós que serà d'interès per a una àmplia gamma d'oients ... i per
portar-los a un llarg passeig!
I acabem aquest
delicat projecte dels Yagull amb un
tema de Sasha Markovic, el més viu
de tempo del seu disc anomenat...
6.- Z-Parrow (S. Markovic) 4m39s
Aquest també és un tema amb una maca melodia inicial. Primer amb una
intro per després encetar-la mans a la guitarra. Un tema no gens ràpid de tempo
i que és el més ràpid del disc, tal és la delicada estructura temàtica i
rítmica d’aquest projecte dels Yagull.
Amb el pont ens trobem amb la magnificència de la composició, moment en el qual
Markovic inicia la seva aportació
per després fer-ho la pianista i el violí de Wen Chang, i així van fent les seves aportacions amb el darrer solo
a la guitarra de l’Anthony Mullin.
Doncs deixeu-me que us digui que podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i
comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds,
vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic
Enrique Heredia, mentre que la resta
de dies hi trobareu a l’Esteban.
Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh
Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una
forta abraçada...
Seguim ara amb la segona part del programa amb molta més trempera, la
del Jazz-Rock dels dos projectes que us he comentat en fer la presentació del
programa. Som-hi doncs amb el disc de Dwiki
Dharmawan anomenat..
“SO FAR SO CLOSE”
Dwiki Dharmawan
Editat per Moonjune Records MJR075
Enregistrat per Jeff Lorber en
els JHL Sound, Pacific Palisades, Los Angeles, 14 i 15 de gener del 2015.
Enregistraments addicionals i
post-producció en el DSS Estudi i Musikita Studio, Jakarta, Indonèsia, per
Sulthon, el gener i febrer de 2015.
Mesclat i masteritzat per
Robert Feist als RavensWork Studio, Los Angeles, el febrer i juliol de 2015.
Produït per Dwiki Dharmawan.
Producció executiva de Bagus
Wijaya per Museum Gitarku, Bali, Indonèsia.
A tot el món la producció
executiva és de Leonardo Pavkovic, per MoonJune Records.
Dwiki Dharmawan: Fender Rhodes piano, Mini Moog,
òrgan Hammond, sintetitzador, piano acústic i veus
Jimmy Haslip: baix elèctric
Txad Wackerman: bateria
Dewa Budjana: guitarra (pistes 1, 2, 6, 7, 8)
Tohpati: guitarra (Pistes 3, 4, 5)
Jerry Goodman: violí (pista 1)
Totes les composicions són de Dwiki
Dharmawan.
Comencem amb el primer tema i balada d’aquesta formació, liderada per
aquest “monstre” indonesi dels teclats, anomenada la balada i no el monstre....
2.- Bromo (D.
D.) 5m29s
Reminiscències de Genesis al final del tema ens han vingut al cap, tot i
haver-ne d’altres des de l’inici del tema. La personalitat d’aquest mestre de
les tecles està del tot demostrada, però. Recursos tècnics sí, però molta
creativitat i imaginació harmònica fan d’aquesta una magnífica balada amb grans
interpretacions dels seus solistes, líder i guitarrista en aquest cas el gran Dewa Budjana del qual ja n’he posat
diversos treballs. Balada que s’enlaira cap amunt amb el so del mini moog del líder
per acabar-la amb una certa magnificència.
Dwiki Dharmawan és un dels músics més destacats del seu país
- una icona cultural a la seva terra natal. Dwiki és un consumat pianista,
teclista, compositor, arranjador, intèrpret, activista per la pau, i un
veritable ambaixador cultural del seu estimat país. S'ha forjat una carrera
molt reeixida (que ja s'estén a més de 30 anys), presentant-se en més de 60
països amb projectes tan en solitari com col·lectius. (La banda de Dwiki, Krakatoa,
segueix sent una de les bandes més famoses d'Indonèsia.) El talent de Dwiki és
immens, i moltes futures col·laboracions amb altres grans artistes de MoonJune
de tot el món ja són a les seves obres. Els que consideren que la fusió és el
"passat" es poden dur algunes sorpreses que espero els hi siguin molt
agradables.
Seguim doncs amb aquesta clara aposta vers el Jazz-Rock amb un altre magnífic
tema d’aquest mestre dels teclats, anomenat...
4.- Whale dance (D.
D.) 5m23s
Doncs aquesta ha estat la dansa de la balena, i ja vegeu de quina manera
ens l’ha presentat el líder i teclista. Un tema amb un tempo quasi similar a
l’anterior, una mica més viu, però, i el ball de la balena ben bé el podem
escoltar amb el so del seu sintetitzador. Un ball alegre si se’m permet dir, al
menys això em sembla a mi. Aquí hem pogut escoltar la guitarra d’un altre
indonesi il·lustre, en Tohpati per
després escoltar el solo al baix elèctric del Jimmy Haslip per després continuar el magnífic ball de la balena a
càrrec del líder. Un tema amb una cadència rítmica preciosa.
En el seu debut amb MoonJune
Records, el teclista icona d'Indonèsia,
compositor i productor, Dwiki Dharmawan,
presenta als oients una barreja musical exòtica del més alt nivell amb la fusió
i el rock progressiu i amb les
lluminàries musicals com són en Txad
Wackerman, Jimmy Haslip, i companys artistes MoonJune i gegants d'Indonèsia, Dewa Budjana i Tohpati, així
com el llegendari violinista Jerry
Goodman. "So far so close" és un projecte on les composicions,
arranjaments i actuacions tenen les característiques
d'una gran aventura.
Seguim amb una altra de les joies d’aquest disc anomenada...
8.- The return of Lamafa (D. D.) 5m36s
He reduït la intro parlada per agilitzar el tema, a la vegada que el
final igual i encara més llarg, ja em perdonareu. Ola Kay Kore Kay...etc..Una
altra magnífica cançó d’aquest mestre anomenat Dwiki Dharmawan en un tema que te clares connotacions clàssiques a
l’orgue, amb reminiscències de Johan
Sebastian Bach a l’inici del tema. La secció rítmica ens situa però en
l’esfera del Jazz-Rock tot i que encara força temperat. La guitarra de Dewa Budjana ens ha tornat a al·lucinar
a la vegada que la mestria del líder del projecte en un tema amb aires
clàssics, t’agradi o no.
Els aficionats de "l’època daurada" de la fusió, el Jazz-Rock de mitjans dels anys '70 i
fins els anys '80, trobaran una gran varietat musical la qual els mantindrà
captivats al llarg d'aquesta sessió candent amb Dwiki i companyia els quals no paren de donar gas en l'escalada a
gran altitud del terreny sònic i ho fan aparentment sense esforç . Gravat a Los Angeles per Jeff Lorber, mesclat i masteritzat pel reconegut productor, Robert Feist, Dharmawan ha cobert totes les expectatives i no ha escatimat
despeses en la producció d'aquesta "festa de presentació," de súper-classes.
I anirem acabant amb un altre magnífic tema en l’ona Jazz-Rock, el que
dóna títol al disc....
3.- So far so close (D.
D.) 4m27s
Un tema amb una intro llarga d’una magnífica percussió on sembla que el
tema no acabi d’entrar mai i sembla que sigui així pel fet de mantenir-se
tocant en un mateix acord. Els ritmes sembla que són lo més important, alhora
que els destalls musicals de tots els músics, ara amb la guitarra elèctrica de Thopati. Un tema curiós, sense melodia
amb només ritme ideal per un directe i per ampliar-lo amb tots els recursos
adequats.
Malgrat una llarga carrera musical que ha estat marcada per èxits a gran
escala i reconeixement de la crítica a tot el món, Dwiki roman constantment a la recerca de nous horitzons musicals.
El seu esforç inicial per MoonJune
reflecteix aquesta mentalitat, és bastant ambiciós i aconsegueix els seus objectius.
"So Far So Close" és un disc immediatament essencial de bon
acoblament i fusió progressiva.
I ara sí, acabarem aquest magnífic projecte amb el tema...
7.- NYC 2050 (D.
D.) 4m59s
Doncs aquest sí que te melodia i canvis harmònics i rítmics en una
demostració a vegades de Jazz-Rock Simfònic on la guitarra de Dewa Budjana torna a brillar per ell
mateix. Un tema aquest que s’ha d’escoltar un pèl alt de volum per gaudir del
tot del seu poder. El break del mig és francament potent i també em recorda un
lick d’algun grup dels 70s com ara King
Crimson.
Deixem aquest disc del Dwiki
Dharmawan i acabem el programa amb el darrer projecte també de Moonjune Records, el del grup italià
amb seu a Nàpols anomenat Slivovitz i el seu...
“ALL YOU CAN EAT”
Slivovitz
Editat per Moonjune Records MJR074
Gravat, mesclat i masteritzat
per Fabricio Piccolo, al Trail Estudio, Nàpols, Itàlia, el maig i juny de 2015.
Produït per Slivovitz i
Fabrizio Piccolo.
Productor Executiu: Leonardo
Pavkovic
Pietro Santangelo: saxo tenor i
alto
Marcello Gianinni: guitarra
elèctrica i acústica
Riccardo Villari: violí acústic
i elèctric
Ciro Riccardi: trompeta
Derek di Perri: harmònica
Vinzenzo LaMagna: baix elèctric
Salvatore Rainone: bateria
Totes els temes composats i arranjats per Slivovitz.
El Slivovitz o Slivovice és una beguda de fort
contingut alcohòlic, sovint incolora, destil·lada i fermentada del suc de
pruna; és similar a l'irlandès poteen...doncs això.
Comencem amb el primer tema d’aquesta magnífica banda italiana, en el
més pur estil jazz-rock, i això de pur ho deixo estar i dic impur....amb el
primer tall del disc, si fos vinil...anomenat....
1.- Persian Nights (Slivovitz) 7m25s
I quina entrada que hem tingut amb aquest tema tan impressionant i la
guitarra del Marcello Gianinni
mentre el baix toca un motiu inimaginable. El canvi en el pont amb el violí és
magnífic per tornar-hi ara amb la guitarra totalment distorsionada, carall quin
poder. Amb el lick del baix la única i clara veu de la trompeta de Ciro Riccardi dóna entrada de nou a la
distorsió i potència del motiu principal del tema...i encara fan un break
rítmic al mig, vull dir que aturen tota manifestació rítmica per deixar sol al
tenor del Pietro Santangelo amb un
so que em podria recordar al gran saxo argentí Gatto Barbieri. Més i més potència i distorsió fins arribar al
final...carall quin tema per començar...oi?
La banda Slivovitz va ser
fundada al setembre de 2001 i des de llavors no ha deixat de moure’s, creixent
en canvis de forma i direcció, però sempre seguint la música instrumental en relació al jazz rock
ètnic. Neuròtica, inquieta i, per descomptat, esforçant-se per mantenir-se
moguent durant els seus primers anys, a partir de Nàpols, Slivovitz ha
estat tocant per tot Itàlia i a
l'estranger actuant en concerts i festivals de tot Europa incloent Hongria (Budapest Sziget Festival,
Debrecen, Veszprem, OCS ); Espanya (Barcelona); Sèrbia (Festival de Jazz
Nisville, Belgrad); Croàcia (Zagreb), i Àustria (Mumyuha Festival
Hochneukirchen)].
Seguim amb aquesta “virgueria” amb un altre magnífic tema anomenat.....
6.- Hangover (Slivovitz) 5m28s
I ja vegeu quin principi de tema on hem vist clarament el motiu
principal d’aquest a base d’una balada a ritme complexa de vals. Una melodia
maca i que ràpidament identifiquem en un tema delicat amb solos del violinista Villari mentre sonen tres únics acords.
Tema també delicat on la magnificència del motiu principal és la clau de volta
el qual ens fa identificar-lo sense cap problema.
Amb la formació original, Domenico
Angarano, baix; Stefano Costanzo, bateria; Derek Di Perri, harmònica; Marcello
Giannini, guitarres; Pietro Santangelo, saxos i Riccardo Villari, violí,
Slivovitz va gravar el seu primer disc homònim entre 2004 i 2005, distribuït
per Ethnoworld Srl (Un segell discogràfic establert a Milà), amb una formació millorada per la veu de Ludovica Manzo. El segon àlbum d'estudi
va ser gravat durant el calent estiu napolità el 2007. En aquestes noves
cançons es destaca la utilització "instrumental" de la veu, així com
la barreja dels diversos instruments, on mai es va relegar cap membre de la
banda com mer acompanyant. La potència del directe causa un impacte el qual
assenyala un clar ascendent vers el Rock en la secció de ritme, mitigat per les
habilitats d'improvisació innates dels solistes; tot això es fon en estructures
complexes que es refereixen al més pur jazz-rock de principis dels setanta,
però amb sonoritats ètniques des la mediterrània fins els Balcans.
Seguim amb aquest programa tan i tan intens amb la música d’aquests
grans músics italians gràcies però a l’amic Leonardo Pavcovic que edita i realitza aquestes meravelles, ara amb
un altre tema impactant anomenat....
2.- Mani in Faccia (Slivovitz) 5m14s
Un canvi rítmic evident vers l’anterior i en aquest mateix amb bona
composició mètrica amb variants diverses, on sembla que el riff o motiu
principal es combina amb la suavitat del canvi melòdic. Una meravella de
concepció rítmica i melòdica on el violí del Riccardo Villari s’enlaire com si fos una au cap a les altituds de
la imaginació. I sempre, al darrera, una màquina rítmica amb canvis de tots
tipus. Solo de guitarra del Marcello
en un tema que ens mostra el nivell tècnic d’aquests músics italians de Nàpols. Un tema que acaba amb la
trempera mateixa que ens ha portat a ves a saber on.
El disc anomenat "Hubris", va ser realitzat el setembre de
2009 i distribuït a tot el món per MoonJune
Records. La formació actual de la banda compta amb un nou bateria, en Salvatore
Rainone, així com un trompetista de nom Ciro Riccardi. Slivovitz
va fer una gira per tot Itàlia, l'Europa
Central i de l'Est, una gira pels EUA
curta (amb parades també a Brasil i Argentina) la primavera del 2012. També
val la pena esmentar que el guitarrista, Marcello
Giannini, també havia tocat o encara hi toca amb la llegenda del jazz
europeu i artista ECM, el
trompetista Enrico Rava. El dia que vam
veure a l’Enrico Rava al Jamboree el vam veure amb un altre
monstre de la guitarra, també italià anomenat Francesco Diodatti.
I seguim, tot i sabent que el programa durarà dues hores llargues, amb
el tema anomenat.....
4.- Passannante (Slivovitz) 4m16s
Iniciat per la brillant guitarra del Marcello mentre els altres solistes ens marquen el motiu principal
del tema, motiu que continua desenvolupant-se amb força i potència a base de la
guitarra distorsionada. El solo de l’harmònica és antològic mentre els companys
li marquen el camí rítmic, per després fer-ho el guitarrista amb força
insistència melòdica. Acaben ficant-s’hi tots i acabant el tema quasi com
l’havien començat. Quin tros de tema per anar acabant el programa.
Doncs ara sí que anirem acabant el programa i ho farem amb el tema
d’aquesta magnífica formació italiana que a voltes ens podria recordar a la
magnífica Premiata Forneria Marconi
si se’m permet aquest record...doncs acabarem amb el tema anomenat...
7.- Curry Wurst (Slivovitz) 5m12s
Un altra tema on la trempera rítmica i entretallada és la clau de volta
del tema. El Salvatore Rainone i en Vincenzo Lamagna fan una feina colossal
en bateria i baix elèctric, on sembla que uns vagin per aquí i els altres per
allà, però no. I vegem de nou i de quina manera s’enlaira en Derek di Perri a l’harmònica, mentre la
Sex Machine continua impertorbable. Entremig
del tema una aturada tècnica per calmar-nos a base d’efectes i persistents
acords a la guitarra, i un crescendo brutal que ens tornarà a situar en la
grandiositat del tema i de la concepció musical d’aquesta gent, aquests nois
anomenats Slivovitz que a mi m’han
fet trempar del tot.
Doncs amb aquesta trempera tan meravellosa que ens ha situat a la música
que alguns atrevits feien als anys 70s, tot i que aquesta està molt elaborada
tècnicament parlant i també musicalment, acabem el programa tot i esperant que
hàgiu gaudit amb aquest programa que ha tingut un Jazz delicat i suau al
principi amb el magnífic projecte dels amics Vicenç Solsona & Jordi Farrés. Hem abandonat el Jazz per
endinsar-nos en tres projectes de l’amic
Leonardo Pavkovic primer amb el duet
Yagull i col·laboradors, encara amb
delicadesa i pulcritud per després entrar ja en el Jazz-Rock més potent amb els
projectes de Dwiki Dhramawan i
aquest darrer que ens ha deixat ben descol·locats, els Slivovitz. Un programa amb més de 1h 40 minuts de música i que
haurà durat dues hores llargues, ben llargues.
Doncs rés més, recordar-vos que aquest dissabte a les 19h tenim un
magnífic concert al Teatre de La Vicentina amb la Big Band del Liceu dirigida per l’amic Sergi Vergés. Així doncs que fins aquest dissabte i que tingueu
bona nit i bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
Subscribe to:
Missatges (Atom)
