Programa 279: Albert Marquès, TRO, Ramon Cardo i Daniel Humair, dimecres 29 de març de 2017
0 comentaris
Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio
Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el
Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui
que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i
Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb
les novetats dels nostres músics.
Doncs com cada setmana que puc, avui també serà un dia de novetats amb
un parell de projectes dels nostres músics, un altre parit a València i el
darrer d’un dels millors bateristes europeus de tots els temps. El primer
projecte el vaig veure al Jamboree
el dia de la seva presentació i és el del trio TRO, amb Pere Miró, Xavi
Castillo i Joan Casares. Aprofitant que l’Albert Marquès Trio venen al Jamboree
aquest dimecres i que ell mateix em va fer arribar per dues fonts diferents el
seu projecte, podreu escoltar aquest el seu darrer disc enregistrat en viu al South Bronx. Seguirem amb el projecte
del mestre i gran saxofonista valencià Ramon
Cardo i els seus Nyora Boppers
on hi tenim a l’amic Roger Gutiérrez
a la bateria i acabarem amb un projecte cedit per l’amic David Carreras i també motivat per la seva presència al 36è Festival de Jazz de Terrassa i que aquest
dijous podrem veure a la Nova Jazz Cava
encabit en el trio del gran Michel
Portal. I estic parlant de Daniel
Humair i el seu “Humair Surrounded 1964”, tot un seguit de temes
enregistrats en viu a Europa amb
llegendes del Jazz com Eric Dolphy, Tete
Montoliu, Gerry Mulligan, etc..
Avui tindrem un programa força canyero, car tots els projectes són força
potents, o sigui que avui rés de rés de dormir-se.
Recordar-vos però que aquest divendres a les 21h30m i a l’auditori del Molí dels Frares tenim el concert de Jazz de març, amb en Joan Sanmartí Quartet, amb ell mateix a la guitarra; Roger Santacana, vibràfon/teclat; Marc Cuevas, contrabaix i Joan Vidal, bateria. Recordeu, aquest divendres és al Molí dels Frares. Allà que ens hi trobarem en un concert gratuït patrocinat per l’Ajuntament i organitzat des del jazz Club La Vicentina.
Doncs som-hi però abans.....
Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant
a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es,
allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí
una forta abraçada Josep Ramon i gràcies pel teu suport.
Comencem amb el magnífic projecte de l’amic Albert Marquès Trio...
“LIVE IN THE SOUTH BRONX”
Albert Marquès Trio
Editat per Zoho ZM201616
Enregistrat en directe per
Milton Ruiz, l’11 de juliol de 2015 al Pregones Theater, Bronx, NYC.
Produït per Zack O’Farril
Albert Marquès, piano
Walter Stinson, contrabaix
Zack O’Farrill, bateria
Aquest és un projecte a cavall entre l’energia i la delicadesa, i és per
això que començo el programa amb aquest projecte.
Nascut el 1986, Albert Marquès
es va graduar al 1986 al Conservatori
Superior del Liceu. Als 22 anys enregistra el seu primer disc liderant un
quartet amb Jordi Bonell a la
guitarra amb qui des de llavors han sigut inseparables. Marquès ha actuat amb
musics de l'escena catalana com Perico
Sambeat o Marc Miralta. Just
després del Conservatori s'instal·la a Paris,
capital europea del jazz, i toca amb grans musics de l'escena francesa com Pierre Perchaud o Rémi Vignolo. Durant el seu tercer i darrer any a Paris forma part
del quartet del llegendari Leon Parker
(bateria de Ahmad Jamal o Mullgrew Miller entre d'altres). Des
del 2011 viu a Nova York on ha estat
tocant entre d'altres projectes amb una big band de latin jazz dirigida per Arturo O'Farrill (premiat amb un Grammy
el 2008). Marquès ha actuat al Birdland,
Fat Cat, Duc des Lombards, Jamboree, i una llarga llista de clubs i
festivals als dos costats de l'Atlàntic incloent el llegendari Festival de Jazz de Montreal. Ha
enregistrat tres discs al seu nom i ha treballat amb nombrosos projectes com a
sideman a l'Estat espanyol, França i els Estats Units.
Doncs comencem amb el seu projecte i ho farem amb un tema que segur tots
coneixeu, l’anomenat...
6.- Ain’t no sunshise (Bill
Withers) 6m43s
Ja vegeu que hem començat dolçament amb un tema que no ve precisament
del món de Jazz, i que ells l’han sabut adaptar la mar de bé en un directe al South Bronx que devia ser
impressionant. Una delícia de tema i magníficament interpretat a aquest tempo
tan remarcat per la pulsió magnífica del contrabaixista. I de quina manera ens
ha deixat de bé aquest tema, amb un Albert magnífic al piano, aportant
colors diferents dels habituals d’aquest tema i amb una base rítmica magnífica,
en un solo impressionant ple de calidesa i sempre amb la melodia present.
"Ain’t No Sunshine" és una cançó de Bill Withers del seu disc de 1971 “As I Am”, produït per Booker T. Jones, aquell de Booker T and the MGs. En aquest disc va
comptar amb músics com Donald
"Duck" Dunn en el baix, Al
Jackson Jr. a la bateria i Stephen
Stills a la guitarra. Els arranjaments de cordes van ser fetes per Booker
T. Jones, i el va enregistrar a Memphis l'enginyer Terry Manning. Un tema en la
menor.
L’Albert te com acompanyants
habituals als dos germans O’Farrill
i que van venir a la Nova Jazz Cava i
allà el vam poder veure amb el germà del baterista, el trompetista Adam O’Farrill amb el qual i en
formació de quartet van tocar un dia abans al Festival de Jazz de Granollers el 16 de novembre de 2012.
Bé, seguim amb un altre dels temes d’aquest directe a voltes íntim i a
voltes desmarcant-se vers camins més latins...fem-ho amb el següent tema, del Zack O’Farrill l’anomenat...
8.- Foggy Conscience (Z.
O’Farrill) 6m33s
Doncs amb aquest tema ens han sorprès d’allò més per la concepció i
diversitat estilística i de ritmes diversos encabits. Una incursió en la música
contemporània, ben bé allunyada de idees llatines, on el compositor ens ha
volgut dir que no, que no només se’l pot encabir en aquest estil. Un magnífic
tema amb espais per cadascun dels músics iniciant-lo l’Albert a piano solo tot i que ben aviat s’hi afegeixen contrabaix i
bateria en una seqüència de riffs que han donat pas a moments de swing tot i
canviant els ritmes esdevinguen súper ràpids gràcies al walking del contrabaix
i ajuts del baterista. Moments al final per a gaudi de baterista i contrabaix
amb marcats acords del pianista, moments impressionants que ens han situat al
final acabant-lo de cop i seguit dels aplaudiments del públic que de ben segur
va gaudir d’allò més.
Acabarem aquest projecte amb el tema més llarg d’aquest directe, en el
tema de l’Albert Marquès anomenat
...
4.- Jazz is Working class (Albert Marquès) 14m26s
Doncs quina meravella de tema per acabar aquest projecte, un disc amb
cinc temes més, alguns d’ells delicats a la vegada que magnífiques composicions
com l’Iris de Wayne Shorter i
d’altres preciositats. En un directe ja sabem que els temes es munten d’una
altra manera, com per exemple en aquest on hem pogut gaudir escoltant el
magnífic i llarg solo del contrabaixista Walter
Stinson, només suaument acompanyat pel Zack
amb mostres rítmiques cantades com heu pogut escoltar, cosa la qual m’ha
sorprès per no haver-la escoltat mai en cap dels directes que he escoltat. Al
final, ja ell solet desenvolupant un magnífic solo on els crits de la selva
també semblen tenir algun protagonisme. Impressionant el solo d’aquest jove
baterista, fill de l’Arturo O’Farrill
mereixedor i premiat amb diversos Grammys
i net del mític Chico O’Farrill. Al
final, un punt de contemporaneïtat a càrrec del piano de l’Albert tot i acabant un tema impressionant on totes les músiques hi
ha estat possibles.
Bé, deixem aquest projecte de l’Albert
tot i que no voldríem però nosaltres hem de seguir amb més projectes, però...
Abans però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/
hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial
de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues,
Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que
agrair-li al Josep Roig el seu
suport i des d’aquí una forta abraçada.
Seguim ara amb el projecte dels amics que autoanomenen TRO el seu projecte, i ben bé que ho són..
“TRO”
Editat per Aladid Records
Enregistrat per Oriol Bacardit
el desembre 2016 a la Nova Jazz Cava de Terrassa
Mesclat per Quim Puigtió el gener
2017
Masteritzat per Quim Puigtió el
gener 2017
Pere Miró, saxo baríton
Xavi Castillo, contrabaix
Joan Casares,bateria
Doncs tenim a l’abast un magnífic projecte d’un trio de joves músics,
algun més que algun altre, amb la mínima formació encetada pel gran Gerry Mulligan deixant de banda per
primera vegada el piano, o sigui que només amb saxo, contrabaix i bateria. Sonny Rollins va desenvolupar aquesta
idea a la màxima expressió, ell però amb el saxo tenor. Aquest és en projecte
que com he dit vaig veure al Jamboree
el dia de la seva presentació, que em va agradar força i del qual vaig deixar
quatre ratlles al blog del JCLV. Un projecte amb quatre temes de Xavi Castillo, un d’en Pere Miró i Joan Casares i la resta
estàndards de Jazz.
Aquest és un projecte molt potent, i tot i haver-hi una balada, “Willow
weep for me” us proposo escoltar l’essència del projecte a tot TRO. La veritat
és que se’m fa difícil decidir-me per quin tema deixar de posar car tots tenen
allò màgic que fa que els estiguis escoltant sense parar, fins cansar-te, cosa
que no sol passar mai. Bé doncs la decisió està presa i serà el tema de Pere a ritme de callipso en homenatge
al seu i nostre estimat Sonny Rollins,
en el tema..
2. Su (Pere
Miró) 8m05s
Un tema parit pel Pere però
amb gran intervenció solista del Joan
a la bateria. El mateix compositor s’esplaia després en un magnífic solo mentre
el ritme del callipso tan ben marcat per contrabaix i bateria el fa caminar per
sobre les aigües a bon peu. Una composició alegre com n’és aquest ritme tan
vital i que Rollins tan estimava amb
el seu tan conegut St. Thomas.
La biografia d’en Pere Miró
extreta del seu web ens relaciona els seus projectes amb l’època, i va començar
a Martorell, car aquest és un músic
d’aquesta propera localitat on va començar a estudiar música i saxos a l’escola
municipal. 1988 – Inicis; 1996 - Enric de Castro; 2004 - Banda Municipal de
Martorell; 2005 – Noésaixò; 2005 - Alfons Carrascosa; 2006 – Baratos; 2007 -
L'Hort de la fireta; 2008 - Pablo Àrias; 2009 - Aula Municipal de Música de
Sant Esteve Sesrrovires; 2009 - The Big Jamboree; 2009 - The Night Shouters;
2009 - Gorka Garay; 2011 / 2014 – ESMUC; 2012 - Enma Fernández; 2012 - Jordi
Sabat 4tet; 2013 - Zebrass Marching Band; 2014 - The Gramophone All Stars Big
Band; 2014 - Wax & Boogie; 2015 - The Bayou Band; 2015 - Big Cat de Música
Llatina i finalment el 2015 – Tro.
Us recordo que fa quatre setmanes també vam posar la música d’un trio
com aquest amb el Eden Bareket Trio,
música també magnífica i que vam gaudir d’allò més.
Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar
al web de www.moonjunrecords.com i
veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui
m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest
programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
Seguim ara amb un tema del Joan
Casares anomenat
3. 7’8 a l’escala de Richter (Joan Casares) 5m29s
Un tema iniciat per les destres baquetes del Joan i ben situat en el Hard Bop com quasi tot el projecte, tot i
haver-hi ritmes diversos, pel que sé de les aficions dels seus membres, les que
jo els hi suposo, els Jazz Messengers
viuen en un reconet de cadascun d’ells, com tots els altres i que en són molts.
Un magnífic tema amb títol significatiu de TRO, de Terratrèmol sense víctimes
de cap tipus i només com a sacsejada rítmica que ens fan a tots nosaltres.
Enter mig un magnífic solo del Xavi
Castillo al contrabaix, abans però amb el del Pere després d’haver presentat el tema en la tota la seva
estructura. I quin ritme més impressionant ha mantingut el compositor i gran
baterista, Joan Casares. La saga
dels Casares amb el Lluc i el pare i gran clarinetista i
saxofonista Pau Casares a qui
enguany reconeixeran des de Terrassa
i el seu Festival de Jazz com el Jazzterrasman
2017, i que li atorgaran com a cloenda del Festival el proper diumenge 2
d’abril a les 19h a la Nova Jazz Cava.
I per parlar del Joan dir-vos
ja de ben petit escoltava jazz a casa seva i cada dia de la mà del seu pare
Pau, o sigui que la música li va anar entrant cada dia, i al final, igual que
el seu germà, s’hi van abocar de ple. Al Joan
el vam tenir ja fa uns anys, en el
tercer Festival de Jam Sessions que fem a Sant Vicenç dels Horts formant part
del sextet del combo de l’Esmuc amb tota una colla de joves músics que ara
estan campant a les seves anches com ell mateix. Ha acabat el seu Grau Superior
de bateria de Jazz a l’Esmuc i ara mateix s’està per Amsterdam fent algun màster i deixant-se conèixer i tocant amb
tothom de per allà. Amb el seu amic Oriol
Vallès van muntar el grup Smack Dab
amb el qual van editar el seu treball i que va sonar en aquest mateix programa
ara ja uns mesos. Una formació on també hi havia Lluc Casares, Jöel Moreno i potser també el Xavi Castillo o Pau Lligades al contrabaix. Entre els projectes on
hem pogut veure al Joan va ser en el
del final de carrera projecte final de l’Esmuc de la gran saxofonista Irene Reig anomenat “Bop Collective”,
projecte que vam poder portar al JCLV en un concert-Jam patrocinat per
l’ajuntament de SVdH.
recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com
i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi
trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free
jazz, o quelcom inclassificable.
Seguim amb un tema ara d’en Xavi
Castillo tan TRO com els altres dosi aquest és l’anomenat..
5. Klaatu Barada Nikto (Xavi Castillo) 4m25s
Doncs ja vegeu que tan un com l’altre, cadascun dels tres amics
presenten temes força potents. En aquest i després de la seva introducció i
exposició del tema, en Xavi inicia
el seu magnífic solo, ell, un dels més sol·licitats contrabaixistes de les
noves fornades, un altre músic que circulava pels passadissos de l’Esmuc.
Xavi Castillo, nascut a Terrassa, s’inicià en el baix elèctric als 16 anys estudiant jazz i
tocant en grups de rock. Als 18 agafa el contrabaix, estudiant contrabaix
clàssic al conservatori de Terrassa i seguint amb els de jazz. A aquesta edat
les seves formacions se centren en agrupacions de jazz. Al cap d’uns anys
comença a col·laborar amb diferents formacions de diversos estils, des de grups
de pop a orquestres de cambra per acompanyament de cor o orquestres simfòniques
com la Jove Orquestra de Girona o la Jove Orquestra Nacional de Catalunya.
Actualment ja deu haver acabar “interpretació de contrabaix jazz” a l’ESMUC i
les formacions amb les que més treballa són: Xavi Castillo 4et, Mingled Trio,
Tro, Strings Affair, i diferents agrupacions de jazz i música clàssica com
Smack Dab i aquest darrer TRO.
Per parlar del projecte TRO li vaig demanar al Pere a veure què em podia dir i això és el que em va dir...
“Anècdotes sempre n'hi ha però suposo que la gràcia és la formació del
grup quan el Xavi, pels passadissos de l'Esmuc m'anava dient que havíem de
muntar una banda amb baríton. Que el so de Mingus
amb baríton li agradava molt. Jo, com que sempre he estat liat amb mil
històries, ho volia fer però mai trobava temps. Al final, vam caure que potser
el Joan s’hi podria apuntar i ho vam
tirar endavant. La combinació va ser explosiva perquè els tres som molt
enèrgics en la manera de tocar i d'entendre la música. Per escollir el nom
teníem clar que volíem que fos el nom d'una banda perquè el projecte no era
original de cap dels tres sinó dels tres alhora. Llavors vam pensar en un nom
que fos enèrgic, que fos català, tingués significat potent i es pogués dir en
altres llengües sense problema. TRO ens va encantar.”
Acabem el projecte d’aquests energètics músics amb un tema ara del gran Joe Henderson anomenat....
8. The Kicker (Joe
Henderson) 4m39s
“The Kicker” va ser el primer disc de jazz del saxofonista Joe Henderson editat pel segell Milestone. Va ser enregistrat el 10
d'agost 1967 i acabat en una posterior sessió el 27 de setembre i compta amb
les actuacions de Henderson amb Mike
Lawrence, Grachan Moncur III, Kenny Barron, Ron Carter i Louis Hayes. La crítica
que en va fer Scott Yanow per Allmusic afirmava que "el primer
enregistrament de Joe Henderson per Milestone va ser en gran mesura una
continuació de la música acústica aventurera que havia gravat prèviament per
Blue Note". Aquest és un tema vibrant que per acabar el projecte m’ha
semblat adequat. Dir-vos que aquesta és una formació reduïda però amb una
energia impressionant. Que Pere Miró
s’ha anat desenvolupant mica a mica i
ara mateix és un dels referents en això del saxo baríton. Em va sorprendre molt
el dia del Jamboree i igualment em
passa, m’ha passat avui mateix i cada vegada que l’escolto, car el seu so és
magnífic, igualment de magnífica és la seva tècnica en el baríton (ell, que
toca tots els saxos) i impressionants les seves improvisacions. Igualment, pel Joan comentar que és un dels millors
alumnes que han tingut mestres com Aldo
Caviglia, Jo Krause i David Xirgu, i que el swing l’ha impregnat d’una
manera total. Podria dir que el Joan és
tot Swing. La mestria que ha anat desenvolupant la hem pogut constatar els qui
fa anys que el seguim i l’hem vist créixer com a músic i persona. En Xavi Castillo tot i estudiar clàssica
en els seus inicis, està desenvolupant una magnífica carrera com a músic i en
aquest projecte també com a compositor, car quatre dels 9 temes són de la seva
autoria. Els seus solos estan farcits de tècnica i domini de l’instrument a la
vegada que d’imaginació i llenguatge jazzístic i és per això que el podem veure
en multitud de projectes.
Seguim tot i que ens hi quedaríem, i ara ho fem amb el projecte del
mestre valencià Ramon Cardo
“RAMON CARDO featuring &
NYORA BOPPERS”
Ramon Cardo Quintet
Editat per Sedajazz
Enregistrat per Jorge Pérez
(ajudat per Jorge Salvá) el 16 i 17 d’abril de 2016 a Alboraia Art Studio,
València.
Mesclat i masteritzat per Jorge
Pérez a Morgana Estudios.
Produït per Sedajazz
Ramon Cardo, saxos i
composicions
Pepe Zaragoza, trompeta
Alberto Palau, piano
Jaume Guerra, contrabaix
Roger Gutiérrez, bateria
Sedajazz a més a més de ser un taller de músics, lloc
d'aprenentatge continu, també és el lloc de trobada d'un gran col·lectiu que,
amb una història de més de 10 anys, ha projectat tot el seu potencial musical a
través de l'organització de seminaris, festivals internacionals de Jazz i, per
descomptat, de la producció discogràfica.
“Ramon Cardo neix a Godella
(València) el 1962, on inicia la seua carrera musical als 9 anys. Estudia al Conservatori Superior de Música de València
la carrera superior de Saxofon. Completa la seva formació jazzística al Taller de Músics de Barcelona i en
diversos Seminaris de Jazz Internacionals. Actualment la seva activitat com a
saxofonista i director gira al voltant de les seues formacions habituals: el
seu quintet “Ramon Cardo & Nyora Bopers”, la Ramon Cardo Big Band,
la direcció de la Clasijazz Big Band, UJI Big Band, a més de
dirigir la Big Band del CSMV. La seua activitat docent actual comprèn
les classes de Saxo, Auditiu, Big Band i Combo en el Conservatori Superior de
Música de Valéncia i la direcció pedagògica del departament de Jazz de la “Universitat Jaume I” de Castelló.
També és director titular de les Big Bands Clasijazz d’Almeria i Cotijazz de
Murcia.
Comencem amb el primer tema on ja podreu començar a gaudir....som-hi
doncs amb.....
7.- Ra Monk (R.
Cardo) 7m28s
Doncs amb l’entrada del tema ja hem pogut reconèixer a qui va dedicat,
car la melodia és característica de Monk
i potser més la petita dissonància entre metalls feta amb tota la intenció.
Després del tem, el swing amb el solo del trompetista Zaragoza, molt ben interpretat en un estil situat en l’ona de Lee Morgan per sonoritat i tempo. El
líder ens enlluerna amb el seu impressionant, i molt ben tocat, en franc retard
del bit, així com una mica arrastrat alhora amb una gran tècnica i bon gust i fraseig.
El pianista Albert Palau ens fa un
magnífic solo, delicat i pulcre, amb un swing en la interpretació i control
tècnic impressionant. Aquest músic que ja estar apadrinat per Perico Sambeat perquè li donessin una
beca al Berklee College of Music
allà per l’any 2003, sortint-ne amb un Summa
Cum Laude. Abans però havia passat per l’Aula de Música Moderna de Barcelona.
Amb el Perico Sambeat s’hi va estar
força temps i també amb el Jesús
Santandreu Quartet però és que també ha tocat amb Pat Metheny, Ben Monder i un llarg etc.
Des de la web de l’editorial Sedajazz
ens diuen que...
El gran mestre Ramón Cardo
acompanyat de joves talents de l'escena valenciana, i catalana, ens regalen un
gran disc d'estètica hard bop, amb composicions de Ramon Cardo, Pep Saragossa i Alberto Palau. “Ramón Cardo &
The Nyora Boppers" és el nou projecte del saxofonista Ramón Cardo.
Consagrat a l'escena nacional des dels anys 80, Cardo és sens dubte un dels
valors més talentosos de la península.
I ens continuen dient....”Per completar la formació, el veterà
saxofonista s'envolta de noves generacions de músics de jazz: Pepe Zaragoza, Albert Palau, Jaume Guerra i
Roger Gutiérrez completen el quintet. L'estètica musical del quintet es
basa en el gènere Hard-Bop. El Hard-Bop és un corrent del Jazz que neix als
anys seixanta i que marca els fonaments del Jazz modern. L'estètica del hard
bop modern està viva avui dia en la majoria de músics actuals de referència,
tant és així, que és un dels afluents del jazz més utilitzats a Nova York en l'actualitat.
Músics com Tom Harrell, Ralph Bowen o Victor Lewis segueixen les petjades
iniciades en els seixanta amb una percepció més moderna en l'àmbit compositiu. El
quintet "Ramon Cardo & The Nyora Boppers" dóna la seva
visió sobre aquesta estètica amb composicions de Cardo, Palau i Saragossa que
no deixen indiferents. I us deixo l’enllaç al web d’aquesta editorial per així
poder-lo adquirir.
Seguim amb un altre gran tema farcit de swing anomenat...
1.- A fer la mà (R.
Cardo) 6m31s
Doncs amb un altre tema de talla ens hem tornat a imbuir del Jazz, del
Hard Bop d’aquesta formació, i ara ho hem fet amb una composició on la melodia
inicial està força ben trenada i trobo el motiu principal magnífic. Després els
solos i el primer el del líder de la formació, on, amb un so lleugerament
metàl·lic m’ha semblat reconèixer alguna de les seves referències en això de
les canyes, com ara Sonny Rollins, Joe
Henderson i alguns més. Quan un músic de jazz estudia un instrument
s’escolta tothom qui el toca, i de tots n’agafa alguna cosa que després es farà
seva com és el cas del magnífic Cardo.
De nou intervé el pianista Palau tot
i mostrant-nos el seu saber que és molt. Després d’ell, el tema amb els dos
vents alhora i amb un clímax impressionant. Quins directes més potents ha de
tenir aquesta banda. Sense oblidar l’aportació del baterista català Roger Gutiérrez ell amic nostre, nascut
a Tàrrega i format al Conservatori Superior del Liceu el qual
ha format part de diversos projectes, col·laborat amb la Big Band del Liceu. En aquesta “institució centenària” com diu
l’amic Sergi Vergès, va rebre
classes primer a l’Aula, amb Quim Solé,
Aldo Cavíglia i després en el Superior amb gent com Jon Robles, Ramon Prats, David Xirgu, David Mengual, Sergi Vergès,
Albert Bover etc. Ha format part de combos amb gent com Perico Sambeat, Llibert Fortuny, Víctor
Correa, David Pastor i un altre
llarg etc. El voldria reconèixer com la persona que em va fer arribar aquest
projecte per la qual cosa li agraeixo infinitament. Gràcies Roger.
“Ramon Cardo a tocat i
enregistrat discos amb músics i formacions de la talla de Tete Montoliu, Jack Walratz, Dave Liebman, Greg Hopkins, Lluís Vidal,
Mark Nightingale, Kirk MacDonald, Chano Domínguez, Lou Bennett, Idris Muhammad,
Perico Sambeat, Jesus Santandreu, Jorge Pardo, Jordi Vilà, Joan Soler, Ximo Tébar, Sedajazz Big Band, Llibert
Fortuny, Zé Eduardo, Claudio Roditti, Alex Blake, Orrin Evans, Boris Koslov,
Edmundo Carneiro, Donald Edwards, Orquesta de Cámara Teatre Lliure, Orquesta
Sinfónica de Granada, Orquesta Nacional, Banda Municipal de Bilbao. Com a
compositor, destaquen les seues composicions i arranjaments per a Big Band en
els discs “Per l’altra banda” i “UJI 5 anys” així com en l’àmbit de la música
de cambra les composicions fetes per al prestigiós quintet de metalls Spanish Brass Luur en els discs
“Brassiana” i “Metalls d’Estil” amb la participació del famós cantaor Pep Gimeno “El Botifarra”.
Acabem aquest magnífic projecte farcit de bon gust, de swing de hard bop
amb composicions pròpies que no estàndards i tan ben parides, i ho farem amb el
tema anomenat....
3.- Back to the past (P.Zaragoza) 7m37s
I de quina manera més delicada ha començat el tema amb contrabaix fent
un riff repetitiu i la trompeta fent la melodia que ben aviat han desenvolupat
la resta de companys, ara la trompeta amb sordina alhora que el tenor del
líder. El solo del pianista, quasi despullat de tot adornament i amb només
contrabaix i bateria, aquest fent i desfent i quasi fent el seu solo mentre
acompanya el piano, llueix, el solo del pianista, com ha fet en cadascuna de
les seves interpretacions. El líder desenvolupa de nou un magnífic solo farcit
de melodia i arpegis on la tècnica desenvolupada és mastodòntica a la vegada
que el tempo, brutal, en un tema igualment brutal. El metall més daurat torna a
brillar amb la veu del compositor del tema i el seu impressionant solo. Tots
junts decideixen arribar al final del tema i tancar-lo, i sí, de la mateixa
manera que l’han començat, amb contrabaix i trompeta. Magnífica composició per
acabar aquest igualment magnífic projecte arribat des de València de la mà de Ramon
Cardo & Nyora Boppers. No vull oblidar-me de l’altre músic instigador
de ritmes i també melodies, el que manega la “berra” aquesta però de quatre
cordes, el jove Jaume Guerra el qual
estudià amb un gran mestre del contrabaix César
Giner. Posteriorment i amb el baix elèctric forma part de diversos grups i
finalment s’uneix a Obrint Pas. Al
contrabaix hi arriba estudiant-lo primer al “Conservatori Professional de
Catarroja” i després al “Conservatori Superior de Música de València, Joaquim Rodrigo”. Ha tocat amb Orxata Sound System i amb ZOO i els anteriors Obrint Pas tocant en festivals de Cuba, Japó, Venezuela etc...
I Pepe Zaragoza, alumne en el
Conservatori Superior de València del
mateix Cardo però també del nostre
amic Voro García, Toni Belenguer o Albert Sanz. També ha estudiat un any
al "Kug Jazz Institute" a Graz (Àustria) amb el destacat trompetista
nord-americà Jim Rotondi. L'any 2015
rep el primer premi en el "III Certamen Internacional de “Jóvenes Músicos
de Jazz Ciudad de Talavera" (Talavera de la Reina, Toledo) amb la seua
banda 'Pepe Zaragoza Quartet’, tocant
composicions pròpies.
I nosaltres seguim però......deixeu-me que us digui que podeu entrar al
web de www.freshsoundrecords.com
per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la
botiga Blue Sounds al carrer Benet
Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos,
llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns
pel matí a l’amic Enrique Heredia,
mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del
Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des
d’aquí una forta abraçada.
Doncs si abans hem parlat de la celebració avui mateix del concert de l’Albert Marquès al Jamboree, i per això promocionar-lo tot i ser el mateix dia, sí que
demà i a la Nova Jazz Cava podreu
veure a un dels millors bateristes europeus des de fa molts anys, i aquest no
és ni més ni menys que Daniel Humair.
Una sèrie de coincidències han fet que l’amic David Carreras em deixés aquest disc tot i comentant les
vicissituds d’aquest concert que liderarà el gran Michel Portal amb el baterista i un altre gran del contrabaix, Bruno Chevillon.
Som-hi doncs amb un disc reeditat a partir d’un doble LP de les
col·laboracions que va fer aquest gran baterista amb els molts i molt bons
músics de l’escena mundial entre els quals el nostre Tete Montoliu, del qual ahir en celebràvem el que hauria estat el
seu 83è aniversari.
“SURROUNDED 1964 – 1987”
Daniel Humair & friends
Editat per Blue Fame 40322
Aquest és un treball recopilatori i és per això que hi intervenen molts
músics, o sigui que comentaré la presència dels músics quan parlem dels temes
que ara mateix us posaré. Dir-vos que per manca de temps no us podré posar tos
els temes que voldria, o sigui que en farem un tastet amb el Tete Montoliui l’Eric Dolphy
Però ja sabeu que si voleu escoltar projectes alternatius de músics de
casa nostra, podeu entrar al web de Underpool
https://www.underpool.org/ , editorial
dirigida per Sergi Felipe i Pep Mula
els quals van endegar aquest projecte poc després que nosaltres al JCLV. I amb
les seves paraules...
“UnderPool és un segell discogràfic independent centrat en jazz i
músiques improvisades. Amb seu a Barcelona, es crea al 2013 arrel de l'estudi
de gravació del mateix nom. La idea d'UnderPool és donar distribució la música
d'artistes així com ajudar als músics a produir els seus propis discos de forma
independent. El segell també aposta per les produccions pròpies creant una
sèrie d’àlbums per volums, on es convida a músics a una sessió d'estudi on es
graven els temes escrits per a l'ocasió.”
I nosaltres comencem amb el primer tema del nostre estimat Tete Montoliu del qual ahir vam celebrar el que seria el seu 84è
aniversari i també dir-vos que finalment, i gràcies a la insistència de la seva
vídua, Montse García-Albea la qual
va cedir tot un patrimoni de l’insigne pianista inclòs el seu piano Yamaha fa més de 10 anys quedant-se
arraconat tot això en algun lloc de la Fundació Once. Finalment, i a base
d’insistir, ahir es va inaugurar un espai permanent a la seu central de Barcelona anomenat “El racó d’en Tete
Montoliu” al vestíbul de l’Auditori
de l’edifici ONCE de Catalunya. Allà
ens hi trobarem més d’una vegada recordant-lo a ell tot i escoltant la seva
música, m’imagino, i veient les seves “coses”.
Escoltem ara a Tete Montoliu amb
un tema de Benny Golson el
magnífic...
7.- Stablemates (B.
Golson) 5m36s
Un dels grans temes de Golson
i del qual en Miles Davis va fer-ne
el primer enregistrament i també sembla que li va preguntar que “Què t’has pres
per parir aquest tema, my friend?”. Un
tema que es va enregistrar el 25 de febrer de 1977 a la Salle 104 de la
O.R.T.F. Golson el va enregistrat el
1958 després de la mort de Clifford
Brown amb el seu homenatge, “I remember Clifford” amb tots els
Philadelphians, tals eren Lee Morgan,
Ray Brant, Percy Heath i Philly Joe Jones. Tete en va fer una superba versió perquè era un geni i perquè el
van acompanyar Gilbert Rovere, contrabaix i el nostre heroi Daniel Humair a la bateria. Tete
estava en el seu màxim esplendor, reconegut per tot arreu menys a casa seva, i
ben bé que ho poden constatar per la manera com interpreta aquest tema, i el
seu estratosfèric solo que executa. La seva nítida pulsió estava a l’abast de
ben pocs aleshores, i la seva exquisidesa encara està ara a l’abast de pocs.
Bé, doncs després d’haver homenatjat al Tete com es mereix, nosaltres acabarem el projecte de Daniel Humair i programa d’avui, ple de
Hard Bop i Swing des dels inicis fins el final i quasi de manera ininterrompuda
amb el tema de Eric Dolphy i també
amb ell al saxo alto, l’anomenat...
1.- LES (E.
Dolphy) 4m06s
Doncs si sona Dolphy les
coses van així, sons que poden sonar estridents pels neòfits i que per a
nosaltres ens sonen a glòria. Un tema enregistrat el 28 de maig de 1964 a la R.
T. F. I m’atreviria a dir que després va anar a Berlin on va morir per una pujada de sucre, era diabètic, i després
de menjar-se massa mel, crec que vaig llegir. Sí, efectivament, va morir el 29
de juny de 1964. O sigui que sense saber-ho, els seus acompanyants Kenny Drew, piano; Guy Pedersen, contrabaix
i el nostre heroi Daniel Humair
devien ser dels últims amb els quals Dolphy
va tocar. Un record molt gran per a ell i pel Tete, que abans no ho he dit. Doncs com a darrer comentari dir-vos
que en totes les visites que va fer Dolphy
a Europa on sempre va tocar amb els
músics locals, les mostres d’admiració dels músics europeus que compartiren
assajos i escenaris amb ell varen ser unànimes, car Eric Dolphy era un músic súper preparat teòricament i a l’hora de
tocar un instrument ningú li podia fer ombra. A la vegada era una persona seria
i responsable, un professional de cap a peus, vaja. Bé, finalment dir-vos que
aquest tema LES el va incloure en el seu magnífic “Outward Bound”, disc que
tinc moltes ganes de recuperar pel programa, enregistrat l’1 d’abril de 1960 i
on va comptar amb gent com Freddie
Hubbard entre d’altres.
Doncs nosaltres ja hem acabat i crec que de la millor manera, recuperant
un disc i gravacions antigues on va participar aquest monstre de la bateria
anomenat Daniel Humair i de passada
gaudir amb Tete Montoliu i Eric Dolphy.
Abans però havíem començat amb el projecte de l’Albert Marquès Trio, per seguir amb el TRO dels amics Miró,
Castillo i Casares i continuant amb el hard bop de la formació Ramon Cardo & Nyora Boppers per
acabar com ho hem fet. Flipant.
Recordar-vos però que aquest divendres a les 21h30m i a l’auditori del
Molí dels Frares tenim el concert de Jazz de març, amb en Joan Sanmartí Quartet, amb ell mateix a la guitarra; Roger Santacana, vibràfon/teclat; Marc
Cuevas, contrabaix i Joan Vidal, bateria. Recordeu, aquest divendres és al
Molí dels Frares. Allà que ens hi trobarem en un concert gratuït patrocinat per
l’Ajuntament i organitzat des del jazz
Club La Vicentina.
Ara si, això és tot, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa, jo Miquel Tuset i Mallol qui us ha
presentat, xerrat i escollit les músiques us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol
Programa 278: Sommeliers; Defne Sahin; Dani Pérez Trio i Victor Gould, dimecres 22 de març de 2017
0 comentaris
Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio
Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el
Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui
que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i
Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb
les novetats dels nostres músics.
Doncs ja hi som de nou amb un altre programa dedicat a les nostres
editorials i amb projecte súper actuals. Avui podrem escoltar també dues veus
femenines, primer amb Sommeliers i
el seu “Quinze d’abril” amb la veu de Rocio
Seligrat disc editat per Temps
Record. Després gaudirem amb la proposta de Defne Sahin i el seu “Unravel”, treball editat per Fresh Sound New Talent. Després ens
situarem en l’imaginari musical del nostre estimat amic Dani Pérez i el seu “Resumen”, editat per Underpool i acabarem amb un altre treball de FSNT del pianista i compositor Victor
Gould anomenat “Clockwork” acompanyat d’una colla de cracs americans.
Abans però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/
hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial
de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues,
Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que
agrair-li al Josep Roig el seu
suport i des d’aquí una forta abraçada.
Comencem doncs amb el projecte d’aquest quintet de noies de casa nostra
amb la veu de Rocio i les cordes i
canya de les demés... Dir-vos però, que aquest és un dels discos que em va
deixar el meu estimat cosí Albert Tuset
o sigui que allà on estiguis Albert, i
m’imagino que amb els Climents (pare
i germà) com deia la teva germana Montse,
molt bon Jaç....
“QUINZE D’ABRIL”
Sommeliers
Editat per Temps Record TR1532-GE15
Enregistrat per Jan Valls i com
assistent, Juanjo Alba als Estudis Medussa.
Mesclat i masteritzat per
Ferran Conangla
Produït per Josep Roig per a Temps
Record
Rocio Seligrat, veu
Maria Tió, violí
Teresa Nogueron, clarinet
Laia Reverté, violoncel
Marta Puig, piano
Aquest és un grup de noies que manté la formació instrumental i de veu
però actualment amb alguns canvis de personal. Si la formació que us he
comentat és la del disc, no és ben bé aquesta la formació actual per fer
concerts. Per parlar-vos de totes elles em remetré al seu web on hi la formació
actual.
Però parlem del concepte Sommelier
“Com en el món del vi, el sommelier, encarregat de mostrar i fer arribar
el producte al client, nosaltres fem arribar la música clàssica d’una manera
diferent, a un públic més ampli.”
I ens diuen als qui tenim el disc a les nostres mans....
“A tu, que tens el nostre disc entre les mans, volem dir-te que per
nosaltres tot va començar un 15 d’abril quan unes instrumentistes clàssiques i
una noia del món del Jazz van assajar un parell de temes i en va sorgir màgia.
El resultat, aquest que escoltaràs. A tu, que t’acompanyarem en algun moment
del teu dia, nit o viatge, i que has confiat en nosaltres comprant aquest petit
tros de la nostra ànima, només podem dir-te una paraula: gràcies. Tu hi has
posat la confiança, nosaltres hi posarem la música!” Sommeliers.
Comencem doncs amb aquest projecte on també hi ha algun estàndard de
jazz. El primer tema que us proposo és un tema amb música i lletra de Rocio Seligrat i arranjaments de Joan Monné, anomenat...
3.- Nit d’estels (R.
S. & J. M.) 2m50s
Doncs amb aquesta preciosa cançó de Rocio
arranjada pel Joan, ens hem situat
en aquesta atmosfera càlida d’aquesta proposta tan ben cantada per la
compositora, la qual se’ns ha mostrat sòlida i segura amb una preciosa i potent
veu alhora que nítida afinació.
Cinc noies traslladen la seva sensibilitat musical en dotze petits temes
que mariden jazz i clàssica amb pinzellades de l’univers pop. Sommeliers
festegen en català, italià i anglès cançons pròpies i versions com “My Way” de
Frank Sinatra. Una formació clarament clàssica de violí, violoncel, piano,
clarinet i veu per trencar barreres de gènere i generacionals. Això ens deien
els d’Enderrock a la revista nº244 de gener de 2016.
Rocio Seligrat Hernàndez, veu. Barcelona
Titulada Superior en Interpretació de jazz i música moderna (cant) a
l’ESEM Taller de Músics.
Teresa Nogueron Obiol, clarinet. Sant Carles de la Ràpita.
Llicenciada en interpretació a l’ESMUC amb Josep Fuster. Màster en
Interpretació a la Hochschule für Musik und Darstellende Kunst de Frankfurt
(Alemanya) amb Laura Ruiz.
Nosaltres ja hem recolzat propostes de maridatge de la música clàssica i
el Jazz en diverses ocasions, entre les quals i per parlar només d’un nom
dir-vos que ha estat l’Òscar Jairo
qui hem escoltat en dos programes anteriors on el Jazz i la música clàssica van
fer aquest maridatge.
Seguim amb una altra de les propostes d’aquestes noies agosarades ara
amb un estàndard de T. Layton i
lletra de H. Creamer i arranjat pel Joan Monné i interpretat per elles amb
l’anomenat...
9.- After You’re Gone (T. L. & H. C.) 3m51s
Amb aquest primer estàndard composat fa molts i molts anys, el 1918, ja
vegeu i enregistrat per Maryon Harris
el 22 de juliol del mateix any, és un dels primers enregistraments i estar
situat en el Jazz més clàssic, jo ho veieu. Enregistrat també per multitud
d’artistes entre els quals Bessie Smith,
Louis Armstrong, Fats Waller, Benny Goodman, Coleman Hawkins, Django Reinhard
& Stephan Grapelli i un llarg etc tots però situats en el context més
clàssic. Les nostres heroïnes ens n’han fet una preciosa versió amb el canvi
rítmic inclòs, amb la preciosa veu de Rocio Seligrat la qual es mostra ferma i dolça a la vegada i amb molt bon gust
interpretatiu. Dir-vos que vam tenir a Rocio
Seligrat en el Cinquè Festival de Jam Sessions formant part del combo del Taller de Músics, o sigui que des
d’aquí un petó Rocio. Una cantant
súper ben acompanyada per la resta de músics dones amb, piano, clarinet, violí
i violoncel. El swing en el canvi rítmic a meitat de tema ens ha transportat
molt, molt enllà en el temps, amb només piano i veu. Les incursions de les
cordes han donat color a la situació endegant posteriorment un solo arranjat i
col·lectiu
Laia Reverté Folch, violoncel. La Sénia
Titulada Superior de Música pel CSM Rafael Orozco de Còrdova amb Álvaro
Campos. Màster en Musicologia i Educació Músical a la UAB.
Seguim amb més música i ara amb el tema amb música de B. Kaempfert lletra de M. Gabler i arranjaments de Jordi Nus amb l’anomenat...
4.- L.O.V.E. (B.
K & M. G. i J. N.) 2m45s
Doncs amb aquesta música m’ha semblat veure una peli del gran Charles Chaplin, així m’han situat en
un entorn força llunyà. A esmentar el magnífic solo de Maria Tió al violí. Tot i la llunyania trobo que no està gens fora
de lloc i ho veig com un homenatge, com totes les altres peces de l’entorn
Jazzy.
I parlant de les que no surten en aquest disc però formen part
actualment del projecte tenim a...
Patricia Romero Barber, piano. Menorca
Graduada a l’ESMUC amb Vladislav Bronevetzky. Cursant el màster
d’Estudis Avançats en Interpretació a la mateixa escola superior.
Violeta Paulina Sánchez
Villegas, violí. Mèxic
Graduada al Conservatorio de Las Rosas de Morelia (Mèxic) sota la tutela
de Guellya Dubrova. Màster en Música com Art Interdisciplinari a la Universitat
de Barcelona.
I seguim encara amb un parell de temes més, primer amb el conegut tema,
vaixell insígnia de Frank Sinatra
amb música de Claude François i
lletra en anglès de Paul Anka amb
arranjaments de Jan Fité en el
conegut...
11.- My Way (C.
F. & P. A. i J. F.) 2m42s
I amb aquest tema, vaixell insígnia de Sinatra, elles ens han volgut mostrar que aquest també és el seu
camí, el de la música i el dels homenatges. El canvi rítmic arranjat per Fité ens han situat en un tema diferent
pel swing aportat però que elles han sabut presentar adequadament.
I nosaltres ja acabem aquest magnífic projecte amb un preciós tema a
ritme de tango amb música de Bernat
Català i lletra de Pascual
Chinchilla anomenat..
7.- Abril (B.
C. & P. Ch.) 5m30s
I amb aquest tango delicat en els inicis però ben aviat viu, ens han
tornat a mostrar el seu potencial, ja energia cinètica desenvolupada en el
treball. Després d’un inici delicat se’ns han emportat ben amunt pel clímax
aconseguit per la potent veu de Rocio,
cordes i clarinet...el solo de violí i clarinet tot i dialogant, aturant el
tempo és realment molt ben aconseguit, per després tornar al clímax màxim per
la veu de la cantant. Moments diversos de canvis rítmics i emocionals ens fan
dir, collons de tema. Felicitats noies, impressionant. Molta Sort.
Doncs ja heu vist quina magnífica proposta us he presentat, la d’una
formació de cinc dones músics, la qual cosa no hauria de ser excepcional però
malauradament sembla que sí ho és, car no hi ha massa formacions de dones
músics en l’àmbit del Jazz i demés fusions. Sembla que és l’assignatura pendent
i no només d’aquest país i també en el més enllà.
Bé, doncs deixem-les a elles i seguirem amb ella, ara amb una delicada cantant
que em recorda una mica a Flora Purim
en aquells discos de ECM i demés
dels anys 70s amb l’adequada modernitat de l’actualitat vivencial i musical.
Abans però......deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per
veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la
botiga Blue Sounds al carrer Benet
Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos,
llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns
pel matí a l’amic Enrique Heredia,
mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del
Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des
d’aquí una forta abraçada.
“UNRAVEL”
Defne Şahin
Editat per Fresh Sound New Talent FSNT 503
Enregistrat per LuisBacque
l'abril de l'any 2015 al Sear Sound Studios, Nova York.
Mesclat per Pete Rende
Masteritzat per NateWood
Produït per Guillermo Klein
& Defne Shain
Producció executiva: Jordi
Pujol
Defne Şahin, veu, arranjaments
Fabian Almazan, piano
Petros Klampanis, contrabaix
Henry Cole, tambors
entre els convidats especials
Guillermo Klein, el piano al #
6
Keisuke Matsuno, guitarra en #
4 i 6)
Arranjaments de Defne Sahin,
excepte # 2,5,8,9 i 11 de Guillermo Klein.
Nascuda i criada a Berlín, cantant i compositora, Defne Şahin està desenvolupant ràpidament una reputació
internacional com a intèrpret versàtil i creativa, que dibuixa les músiques i
influències del temps passat per ella immersa en diferents països i cultures.
Ja ben aviat Defne s'ha passat estades a Turquia, Espanya, Brasil i Nova York,
i es troba com a casa amb el jazz, la bossa nova, el pop i la música
tradicional mediterrània.
Comencem aquest delicat projecte amb una de les més precioses balades de
l’American Song Book, composada per Carmichael
& Mercer amb arranjaments d’ella mateixa amb la coneguda....
7.- Skylark (H.
C. & J. M. I D. S.) 5m42s
Aquest tema el va composar Carmichael
el 1941 i Mercer va tardar prop d’un
any fins trobar la millor lletra. Sembla que a la lletra es mostra l’Affaire de
l’escriptor amb Judy Garland, essent
però Anita O’Day amb Gene Kruppa Orchestra qui la va
enregistrar el novembre del mateix any. Bing
Crosby, Linda Rondstat, i molts més, de manera instrumental fins
l’actualitat, l’han interpretat i interpreten. La nostra heroïna ens ha mostrat
la seva veu, molt més ponderada que la de Rocio
i amb un registre mig però també amb delicada veu i bones improvisacions. Ja se
sap, la veu és un instrument més que primer desenvolupa el tema i després
improvisa sobre les harmonies del mateix com tots els altres instruments. Fabian Almazan al piano ha omplert de
magnífiques notes en la seva impro i d’acords potents en la del baterista en un
arranjament fascinant. Al final de nou la delicada veu d’aquesta cantant
berlinesa.
El seu àlbum debut “Yaşamak – To Live with the Words of Nâzım Hikmet”, que
compta amb llocs suggestius de la poesia de Hikmet, va ser editat per la publicació de Jazz altament
estimada a Alemanya, Jazz Thing Next Generation per Double Moon Records. L'àlbum va ser
llançat posteriorment a Turquia sota el segell Kalan Muzik, i ha estat lloat pels mitjans com "el començament
d'una carrera reeixida." Jazzthetik. El pianista i compositor argentí Guillermo Klein ha produït aquest, el
segon àlbum de Defne Şahin “Unravel”
(Fresh Sound Records), que van gravar amb Fabian
Almazan, Petros Klampanis i Henry Cole a Nova York.
Defne s’ha presentat en nombrosos clubs i festivals de tot
Europa, Brasil, Estats Units i Sud-àfrica. Les seves actuacions inclouen
concerts al Carnegie Hall de Nova York, JazzFest Berlín i el Festival de Jazz
d'Istanbul. Defne ha compartit escenari amb músics de tot el món, incloent Shai Maestro, Jay Clayton, Elias Stemeseder
i Joe Sanders. Per cert, a Shai
Maestro l’hem pogut veure al Jamboree
no fa massa amb el nostre amic Albert
Vila.
Seguim amb una altra delícia d’aquesta cantant Berlinesa però amb les
músiques de tot el món dins el seu cor, amb el primer tall del disc, tema que
intitula el disc, de composició pròpia i dedicat a Bettina Schubert...
1.- Unravel (D.
Sahin) 5m01s
I amb aquest el primer tall del disc i intitulat igual, ens hem situat
en un entorn musical que em recorda propostes com les de Flora Purim i d’altres escoltades en aquells discos de ECM o similars amb Chick Corea. I quin tema més inquietant, o al menys així m’ho ha
semblat a mi. La melodia, primer sense lletra i després amb quatre curtes
frases, donen pas a la improvisació del pianista, per poc després cantar-la la
l´dera alhora amb el piano en un tema que trobo força profund i preciós-
Ha rebut nombrosos premis com a cantant, directora i compositora,
incloent el Premi d'Estudi del Senat de Berlín 2010 i la beca d’Elsa Neumann. El 2011,va ser
convidada a participar al Popcamp per la Fundació Alemanya de Música.
Actualment és artista resident a l'Acadèmia
de Cultura Tarabya de l'Oficina d'Afers Exteriors alemany a Istanbul.
Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar
al web de www.moonjunrecords.com i
veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui
m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest
programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
I nosaltres ja acabem aquesta delícia de projecte amb un altre tema de
la líder de la formació anomenat..
4.- No Words To Say (D.
Sahin) 6m08s
I amb aquesta altra delícia de tema marcadament rítmic, i melodia sense
lletra cantada alhora amb una desconeguda fins ara guitarra, aconsegueix omplir
l’espai sonor de manera especial. Un tema on ens ha acompanyat Keisuke Matsuno a la guitarra en un
solo força delicat a la vegada que amb el duet amb la veu tot i interpretant la
melodia. Almazan al piano
desenvolupa un magistral solo, mentre veu i guitarra l’acompanyen delicadament,
en un tema on al final hi ha espai per a gaudi del baterista, que també tenen
dret a gaudir, pobres...ai si m’escolta algun...he...al final hi arriben veu i
guitarra de manera delicada. Quin tros de tema per acabar aquest projecte.
Els mentors i mestres anteriors de Defne
inclouen a David Friedman, Judy Niemack,
Kurt Rosenwinkel, John Hollenbeck, Julia Hülsmann i Carme Canela, amb qui
va estudiar a la Universitat de les Arts a Berlín, així com a l'Escola Superior
de Música de Catalunya, ESMUC. El 2014
va rebre el seu grau de Mestratge en Música en l'execució de Jazz Vocal a la prestigiosa
Escola de Música de Manhattan, on va estudiar amb Theo Bleckmann, Gretchen Parlato, Phil Markowitz i Dave Liebman. Se
li va concedir una beca substancial del Servei Alemany d'Intercanvi Acadèmic,
de la Fundació Heinrich Böll i de l'Escola de Música de Manhattan. Dir-vos
també que Theo Bleckmann va venir al
Jamboree fa quatre dies.
I nosaltres deixem aquesta grandíssima intèrpret i compositora per
endinsar-nos ara amb el projecte de l’amic i gran guitarrista Dani Pérez editat per Underpool i parlant d’aquesta editorial....
Però ja sabeu que si voleu escoltar projectes alternatius de músics de
casa nostra, podeu entrar al web de Underpool
https://www.underpool.org/ , editorial
dirigida per Sergi Felipe i Pep Mula
els quals van endegar aquest projecte ara fa quatre anys, i amb les seves
paraules...
“UnderPool és un segell discogràfic independent centrat en jazz i
músiques improvisades. Amb seu a Barcelona, es crea al 2013 arrel de l'estudi
de gravació del mateix nom. La idea d'UnderPool és donar distribució la música
d'artistes així com ajudar als músics a produir els seus propis discos de forma
independent. El segell també aposta per les produccions pròpies creant una
sèrie d’àlbums per volums, on es convida a músics a una sessió d'estudi on es
graven els temes escrits per a l'ocasió.”
“RESUMEN”
Dani Pérez Trio
Editat per Underpool UNDP-020
Enregistrat per Jordi Matas el
25 de maig de 2015 en directe a 23 Robadors.
Masteritzat per Yves Rousell
Dani Pérez, guitarra
David Mengual, contrabaix
David Xirgu, bateria
Producció de Underpool
Tots els temes són de Dani Pérez.
I em torno a trobar amb un projecte del qual se’m fa difícil decidir-me quines
músiques posar o no, tal és la bellesa de totes....i aquí teniu una mica de la
seva biografia extreta de la web de La
Bilbaina de Jazz on van presentar aquest projecte el 2 de febrer passat...
“Guitarrista nascut el 1967 a Buenos Aires, als 14 anys comença a
prendre classes particulars de guitarra, harmonia i improvisació amb Lito
Epumer (Lito Vitale), James Tobies (Stan Getz, Nancy Wilson), i Pino Marrone
(Joe Farrel, Joe Diorio, Dianne Reeves, professor del GIT de Los Angeles) entre
d'altres.
També ha assistit a Master Classes impartides per Pat Metheny, Jimmy Ponder, John Abercrombie, Kurt Rosenwinkel, Scott
Henderson i Kenny Werner. Va residir a Euskadi des de 1989 fins el 1997,
col·laborant amb Itxaso González,
Vocal-Feel, Andrej Olejniczak, Sorkunde Idigoras, Gonzalo Tejada, Iñaki
Salvador, Santi Ibarretxe, Angel Celada, Víctor Celada, Jose Agustín Guereñu,
Joaquín Chacón, Mikel Andueza, Iruña Big Band i formant un trio i un
quartet al seu nom. A la vegada, va impartir classes de guitarra, improvisació
i harmonia moderna al Centre d'estudis musicals Bedmar, a Bilbao i a Jazzle, a
Sant Sebastià.....i seguirem...però..
Comencem ja amb aquest magnífic projecte farcit de Groove, de Blues, de
Jazz del més alt nivell, el d’aquest grandíssim guitarrista que vam tenir al
JCLV amb la formació de Juan de Diego
amb el baterista americà establert a Berlin,
Joe Smith els quals ens van acompanyar en un Concert-Jam patrocinat per
l’ajuntament de SVdH, i fem-ho amb el primer tema, una cançó folk segons ell...
4.- Folk Song (D.
Pérez) 7m01s
Doncs amb aquesta preciosa cançó folk, que no folklòrica, ens hem situat
en el projecte delicat també de Dani
Pérez, primer amb els acords i melodia i ben aviat amb el profund solo de David Mengual al contrabaix en un tema
a ritme de vals. Els aplaudiments ja ens diuen que estem a 23 Robadors. Els sons eteris del líder sorgeixen amb nítida
claredat i millors les notes soltes, a lloc totes, en un solo on el reconeixem,
car aquests són els seus tan personals sons alhora que precisos. Veure’l
executar els solos sense mirar gens el mànec i tocant sovint a tempos
estratosfèrics, que també fa, és quelcom que supera la realitat.
Veiem què ens diuen des de Underpool....
“El guitarrista Dani Pérez publica "Resum" (Underpool 2016),
el seu tercer disc com a líder, acompanyat pel seu trio habitual, format pels
reconeguts David Mengual i David Xirgu.
Les set composicions que formen part de "Resumen" sorgeixen de les
vivències, desitjos i anhels més íntims de Dani
Pérez, que descriu amb la seva música l'univers que l'envolta, la banda
sonora que ell mateix volgués escoltar, on ens mostra un poderós llenguatge tan
admirat pel seu públic. Mengual i Xirgu,
també motors d'aquest projecte, mostren la seva complicitat i es converteixen
en els interlocutors perfectes, convertint la música d'aquest trio en un referent
de tota una generació de músics. "Resumen" va ser gravat en viu a 23Robadors per Jordi Matas, el quart element d'aquest projecte, com reconeix el
mateix Dani Pérez.
Seguim amb el tema que dóna nom a l’àlbum....
2.- Resumen (D.
Pérez) 8m57s
Doncs ja he escoltat quina delícia de tema ens ha ofert el líder i
acompanyants. Un Groove permanent delicat però existent que no ha parat en tota
la exposició del tema. Una melodia senzilla que no simple ens ha situat ben
aviat en una aparentment total improvisació. Les mans de Xirgu semblen acaronar els estris percudius car no semblen les
baquetes més sorolloses. Tot i que mica a mica sí que sonen aquestes, les seves
eines. Quin gaudi permanent escoltant aquest mag de les sis cordes, acords
inversemblants i notes pulcres i nítides alhora que ben folrades de groove
gràcies als dos Davids. Si un d’ells
acarona la percussió, l’altre improvisa fent-li costat al líder. Un tema de 9
minuts que semblen passar molt de pressa i que no ens cansaríem de seguir-lo
escoltant en les seves incursions imaginatives i precises.
I seguint amb la informació dels amics de La Bilbaina de Jazz.....
“El guitarrista Dani Pérez
ens presenta "Resumen" (Underpool 2016), el seu tercer disc com a
líder, acompanyat pel seu trio habitual, format pels reconeguts David Mengual i David Xirgu. Dani Pérez, va arribar a Bilbao des de Buenos Aires a finals dels 80's. I només 'aterrar', ja vam
comprendre que era un músic especial, fora del comú, un geni afable se'ns havia
vingut a sobre. Al 97 es va traslladar a Barcelona
on ha desenvolupat una carrera que ha merescut el reconeixement de tots els més
grans. Dani punteja les sis cordes
de la guitarra amb una sensibilitat expressiva que tan aviat ens trasllada a
l'univers preciosista del millor Metheny
com a la foscor etèria dels Abercrombie i
Frisell més profunds. Un estil
intransferible que va deixar empremta en treballs com Ugrix (Jazzle, 1997), de
David Xirgu; Micamale (FSNT, 2000), del quartet homònim, o en solitari, Buenos
Aires - Barcelona Connection (FSNT, 2003) i The Komeda Project (Jazzle, 2002).
Al desembre de 2001, Pérez va inaugurar trio amb dos companys de viatge, David
Mengual i David Xirgu, conformant un
trident jazzístic de proporcions majestuoses, una triada d'excel·lents
improvisadors que torna a pujar a un escenari després de molt temps.”
I nosaltres continuem i ho farem amb dos Blues el primer, el d’ara,
dedicat al seu amic Juan de Diego
anomenat doncs...
6.- Juan’s Blues (D.
Pérez) 8m01s
I aquest és el Blues dedicat al Juan
de Diego. Magnífic, eteri, delicat i seguint la línia del Groove controlat
i precís sense escarafalls. I quan el so no és eixordador sovint la música
creix en amplitud de mires i s’instal·la a l’olimp dels 10s. I com ha canviat
el so d’aquesta guitarra reconvertint-se en molt més electrificada gràcies als
estris de pedals diversos. El llenguatge jazzístic també ha canviat
esdevinguent quelcom de magistral. Juan
estarà content tota la seva vida amb aquest homenatge a la seva figura. I quins
amics més amics, quasi com germans.
I ens diu el mateix Dani Pérez....
“Amb David Mengual al
contrabaix i David Xirgu a la
bateria com a companys de viatge, vaig emprendre fa anys aquest periple
musical. Des d'aquest moment ens hem trobat en múltiples ocasions i en
diferents aventures artístiques. En la majoria d'elles amb el risc com a
ingredient bàsic. Aquesta història en comú ens fa més còmplices en cada nova
etapa, més intuïtius, transcendint el formal. En aquesta nova expedició estem
experimentant amb un nou catàleg de composicions pròpies, que en la seva
declaració primigènia aporten claredat i sintaxi, i en la interpretació, un nou
viatge “experiencial” amb cada nou count
off.”
I acabem ja amb el darrer Blues, el primer tall del disc, deixant-me
tres temes pel camí entre els quals el farcit de swing “Nunca solo” de més de
12 minuts...bé doncs acabem amb el...
1.- Blues Tres (D.
Pérez) 7m01s
Doncs amb aquest altre blues més curtet, un blues de tres, d’ells tres,
a un ritme una mica més viu, hem acabat el projecte delicat del mestre Dani Pérez. El ritme marcat pel David Xirgu fa caminar el tema, i quan
desenvolupa el seu solet, són els altres els qui el fan caminar. Un trio que
s’entén amb els ulls closos, la qual cosa em recorda un altre trio, de piano,
contrabaix i bateria.
I ja acabant, des de Bilbao...”El
1997 es traslladà a Barcelona, on ja formava part del David
Xirgu Quartet, i comença a col·laborar amb David Mengual a "Monkiana", amb Benet Palet, Carme Canela, Alexis Cuadrado, Gorka Benítez, Bill
McHenry, Jules Bikoko, Víctor de Diego, Joan Abril, Chris Higgins, Spetec,
Orquestra de Cambra del Teatre Lliure sota la direcció de Lluís Vidal, Quimi Portet, i un llarg etcètera. També a
Barcelona, col·labora com a
professor de guitarra, i combos a l'escola Blue Trane, i des del curs 2003/04
està impartint guitarra a l'Escola Superior de Música de Catalunya, s'incorporà
el 2008 al Conservatori Superior Liceu i realitza diversos cursos i Master
Classes. També forma part del professorat que imparteix els seminaris de jazz
del festival de Jazz de Getxo, Zarautz, El Taller de Músics, Pontevedra,
Tenerife-Els Realejos, i un llarg etcètera.”
En fi, ja ho sabeu per si no ho sabíeu...estem davant d’un “monstre” de
la guitarra, de la música en general.
https://www.underpool.org/resumen-dani-perez
https://www.underpool.org/resumen-dani-perez
I nosaltres acabem programa amb el projecte de Fresh Sound New Talent, el del pianista i compositor Victor Gould però abans...
Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra
entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí
una forta abraçada.
Som-hi doncs amb el projecte final, el qual ens situarà en una altra
perspectiva musical, ideal per acabar el programa i espero que no sigui massa
trencadora vers les músiques escoltades anteriorment...som-hi doncs amb..
“CLOCWORK”
Victor Gould
Editat per Fresh Sound New
Talent FSNT-502
Enregistrat per Max Ross el 14 de desembre de 2015 i 19 de
gener de 2016 en el System Two, Brooklyn, Nova York
Mescla i masterització de Dave
Darlington
Co-productors: Victor Gould i
Myron Walden
Producció executiva: Jordi
Pujol
Victor Gould, piano
Jeremy Pelt, trompeta
Godwin Louis, saxo alt
Myron Walden, saxo tenor
Anne Drummond, flauta
Ben Williams, contrabaix
E. J. Strickland, tambors
Pedrito Martínez, percussions
Yoojin Park, violí
Heejin Chang, viola
Verónica Parrales, cello
Totes les composicions són de Victor
Gould excepte Nefertiti que és
de Wayne Shorter.
Ens trobem ja ho vegeu amb quasi una Big Band, que no ho és però sí que
és una formació nombrosa amb una proposta magnífica farcida de ritmes diversos,
i les percussions ja ens diuen que seran probablement molt càlids. Comptem amb
una sèrie d’improvisadors de primer nivell, ja ho vegeu. Un Jeremy Pelt que va venir amb el seu
quintet al darrer Jazz Tardor de Lleida, i que també vam poder veure al Jamobree acompanyant al gran Louis Hayes. Som-hi doncs amb aquesta
proposta on també hi ha espai per a les balades, alguna, car és
eminentment un projecte força viu....
Podríem començar amb “Chaancé”, preciosa balada i tema delicat per
seguir els projectes anteriors, però ens situarem amb l’aspecte rítmic i més
propi d’aquest projecte i per tant us proposo escoltar el setè tall del disc,
l’anomenat....
7.- Apostole John (V.
Gould) 9m00s
Doncs amb aquest tema de ritme tan persistent i deu ni do lo estrany,
ens hem situat en un altre concepte musical on ves per on hi participen tots
els implicats, una banda doncs de 12 músics amb vents, metalls, cordes i
percussions diverses. Amb els inicis un pèl intrigants i rítmics hem anat
avançant mica a mica en la seva proposta i ja, amb la melodia del tema sencer
amb pont inclòs més melòdic fins i tot. El solo del líder només amb percussions
i el persistent riff del baixista, motiu sembla ser principal del tema, ens el
mostra com a gran pianista que és en Victor
Gould on les cordes afegeixen color càlid a la seva interpretació. La
majestuositat del saxo tenor de Myron
Walden és impressionant amb un solo espatarrant i sempre amb la pulsió
permanent del motiu principal del tema. Després d’ell, hi tornen amb els inicis
inquietants i després més melòdics del pont. Al final, cordes i vents
acompanyen les incursions del baterista....Un magnífic tema que començar aquest
projecte.
recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com
i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi
trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free
jazz, o quelcom inclassificable.
I des de All About Jazz ens
dieu el Dan BILAWSKY
“Hi ha un munt de peces que fan que els rellotges en moviment no
s’aturin. Cada una té la seva pròpia funció, harmoniosament alineades amb les
altres, i cadascuna ajuda a sostenir els propis conceptes de temps i flux. Es
pot treure una analogia amb claredat d'aquests mecanismes dels rellotges, al
jazz en general, però és rarament i tan obvi per les orelles com és en aquest
disc en particular..”
Seguim amb un altre tema, el primer tall del disc i que dóna títol al
projecte...
1.- Clockwork (V.
Gould) 7m39s
Aquest primer tall del disc iniciat amb la secció rítmica afegida la
percussió de Pedrito Martínez ens
mostra el color Latin del projecte. Ben aviat, després de la presentació
melòdica del tema ja hem pogut escoltar el magnífic i modern so del saxo alto
de Godwin Louis en un solo
impressionant de tècnica, velocitat interpretativa i gust mostrant-nos tota una
sèrie de recursos. Amb un so que a moments m’ha fet pensar amb un soprano, tot
i no haver-n’hi cap en el llibret del disc. Per més que hi penso diria que és
el soprano, i hauria de ser el del Myron
Walden doncs, car saxo tenor i soprano estan en el mateix to. En fi, coses
que passen...o ens tornem sords o algú s’equivoca, que dec ser jo. El solo del
líder ens el torna a presentar com un jove mestre el qual te tot el futur a les
seves mans. Al final, espai per a gaudi de la percussió de Pedrito amb un vamp repetitiu dels vents....
I seguin amb els d’All About Jazz....
“El debut del pianista Víctor Gould utilitza una varietat d’engranatges, pinyons i reguladors per ajudar a presentar les seves
pròpies idees. Un mai sap quina d'aquestes parts ens presentarà. La combinació
d'alt octanatge de Gould, el baixista Ben Williams, el bateria E. J. Strickland
és al centre de cada escena, però ells s'uneixen, en diferents moments, a una
varietat d'altres músics amb instruments com saxofons, trompeta, flauta, cordes
i percussió, els quals ajuden a crear una malla sònica intricada i afegir una
varietat de colors tonals a la barreja. És un llenguatge embriagador, el del
jazz modernista i el gran art, tot en un.”
I acabem amb el cinquè tall del disc, l’anomenat...
5.- The Return (V.
Gould) 7m55s
Doncs ja vegeu de quina manera hem acabat, amb un swing espatarrant
després de la presentació del tema amb els seus propis canvis melòdics i
rítmics. El solo del saxo alto Godwin
Louis magnífic, trenat i lligat amb un so modern i concepció rítmica
precisa, ha donat pas al del líder, amb la mateixa mestria i delicada pulsió
rítmica, amb una mà esquerra on se li han pogut escoltar clarament els acords
emprats mentre la dreta volava literalment per tot el teclat. Un solo del
contrabaixista al bell mig de tema ens ha servit per adonar-nos de la seva
mestria, ja constatada en els temes anteriors i la seva perfecte pulsió acompanyant
al baterista. Ell mateix al final enceta un espai que li és propi mentre la
resta l’acompanya de manera persistent i desenvolupa un magnífic solo per
arribar ja al final. Tres temes llargs, d’onze que hi ha en aquest magnífic
projecte de FSNT el qualus recomano com tots els anteriors, i per això aquí us
poso l’enllaç al web de l’editorial i del disc en concret.
Des de Jazz Speaks i la seva
secció Jazz Gallery ens diuen tot
això.....
“El pianista Víctor Gould
s’està establint ràpidament com una força musical a tenir en compte, situant-se
dalt l’ona en la famosa escena de jazz de Nova York i arreu del món. Gould és titulat pel Berklee College of Music i l'Institut de Jazz Thelonious Monk, a
més d'una llarga llista de premis honorífics. Des de llavors, ha passat un
temps considerable com a membre del Donald Harrison Quartet i ha comptat amb el
beneplàcit d'Esperanza Spalding, Terence
Blanchard, Branford Marsalis, Nicholas Payton, Ralph Peterson i molts
altres. Ara, resident a Nova York, Gould és membre del Wallace
Roney Quintet i ja ha enregistrat el seu primer àlbum la qual cosa va
passar el març de 2014.”
Doncs nosaltres ja hem acabat el programa i em sembla que ho hem fet
francament a bon ritme, com sempre que és possible. Avui heu escoltat primer el
projecte de cinc dones artistes i músics, les Sommeliers i el seu “Quinze d’Abril”. Després, i també amb una veu
femenina amb la Defne Sahin i el seu
“Unravel” per seguir amb el de l’amic Dani
Pérez i el seu “Resumen” amb els seus amics David Mengual i David Xirgu i hem acabat amb el potent i rítmic
treball de Victor Gould i el seu
“Colckwork”. Crec que ha estat una bona proposta, amb una primera part llarga i
més delicada per arribar al clímax rítmic amb el projecte final.
Doncs rés més, espero que hàgiu gaudit amb la proposta, selecció de
músiques i comentaris informatius de qui us ha parlat, Miquel Tuset i Mallol. O sigui que fins la setmana vinent, si
encara hi som, molt bona nit i bon Jazz
Club de Nit en el Jaç de
cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
Subscribe to:
Missatges (Atom)
