Programa 403. Andreu Domènech 4tet, Nikolov-Ivanovic The Undectet, Alexander Reichardt i Pablo Selnik 4tet, dimecres 25 de març de 2020
Molt bona nit a
tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit
aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un
programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic
Cifu. A ell li dediquem el programa
avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest
programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials.
Doncs espero que
estigueu totes i tots la mar de bé. Aquí, confinat com tothom, però amb els
ànims a dalt de tot esperant que aquest malson s’acabi, tot i semblar que
encara durarà una mica més. I mentre puguem, anirem fent programa.
Aquesta setmana us
proposo escoltar quatre projectes també de les novetats que he anat rebent de
músics i editorials. I així és que escoltarem el primer projecte personal de l’Andreu Domènech Quartet, “Hirundo Rústica”,
autoproduït, i també ho és el projecte de l'Alexander Reichardt, "Playgrounds". Mentre que el de Pablo Selnik Quartet, "Decadence as a
Virtue" és de Fresh Sound World
Jazz. I ho és de Moonjune Records de
l’amic Leonardo Pavkovic, el projecte de Nikolov-Ivanovic The Undectet "Frame and Curiosity”, i aquesta
setmana escoltarem un micro conte de Carme
de la Fuente.
Comencem doncs amb
les músiques del programa d’avui i ho farem amb el projecte anomenat....
“HIRUNDO
RÚSTICA”
Andreu
Domènech Quartet
Enregistrat
i mesclat per Sergi Felipe a Underpool Studio, nov ,des de 2019 a Esplugues de
Llobregat, Barcelona.
Masteritzat
per Fran Paredes.
Autoproduït
Andreu
Domènech, saxo baríton i composicions
Daniel
Ferruz, piano
Juan
Pastor, contrabaix
Asier
Olabarrieta, bateria
Convidats a “Ruscus Aculeatus”:
César
del Val, saxo soprano; Iñigo Peña, saxo tenor.
Veus:
Núria Domènech (1), Àngel Amador i Paquita Amat (2), Andreu Matamoros (3),
Cristina Miguel (4), Andreu Domènech (6), Maria Josep Amador (7).
Poemes
de Núria Domènech (1,4,6), Màrius Torres (2), Andreu Domènech (3) i Miquel
Martí i Pol (7).
Aquest és un projecte
amb 7 temes i prop de 40 minuts de músiques molt ben concebudes, diverses també
pel fet d’haver-les composat en èpoques diferents. Música i poesia és el que
ens ofereix l’Andreu que després ens
explicarà de manera resumida el seu projecte. Els tempos i ritmes també són
diversos, i així és que el 7è track és un resum de tot plegat amb el líder al
baríton i la veu de Maria Josep Amador
recitant a Miquel Martí i Pol, dient
serem allò que vulguem ser. El 2n
track “Vultur Gryphus” l’inicien Àngel
Amador i Paquita Amat, tot i
recitant a Màrius Torres, per
després seguir en Daniel al piano l’Andreu amb una dolça i bonica melodia a
tempo de balada. El 4rt track “La masia” l’inicia Cristina Miguel, magnífica saxofonista ella, tot i recitant Núria Domènech, per després seguir l’Andreu en un altre preciós tema a tempo
de balada on el Juan fa un magnífic
solo a contrabaix. Amb el 1er track “Hirundo Rústica” encetem el canvi de
tempos i ritmes, iniciat per Núria
Domènech recitant un poema propi. De fet, tots són trossets de poemes, però
suficient per fer-nos entendre el missatge que ens vol fer arribar el líder. El
tema es desenvoluparà posteriorment amb un ritme més o menys trencat i tempo mig-slow,
amb moments delicats com en el solo del líder i que posteriorment seran una
mica més potents. I el 6è track “Myotis Ruber” iniciat a “beat” pel baterista i
la veu del pare del líder Andreu
Domènech tot i recitant la seva filla Núria.
Aquest ritme constant canviarà ben aviat amb breaks diversos amb el bateria,
piano, saxo i contrabaix, i una vegada acabats seguiran les constàncies
rítmiques en els solos. I el 3er track “Ruscus Aculeatus” l’inicien l’Andreu Matamoros tot i recitant a Andreu Domènech, ara no sé si pare o
fill i amb col·laboracions diverses, en un tema amb un ritme similar a
l’anterior i tempo un pèl més viu. I finalment el 5è track “Osmosi” és el tema
més viu i totalment instrumental del projecte on el líder ens mostra la seva
vena més bopper tot i haver-hi entremig un “break” on el Juan es queda sol i tranquil, i molt suau, durant una bona estona.
Al final però, tornen a recuperar tempo i melodia per acabar-lo a tot tren.
Escoltem doncs la
música de l’Andreu Domènech i
començarem amb la balada on Cristina
Miguel, l’inicia tot i recitant Núria
Domènech, anomenada....
4.- La masia (A. Domènech) 5m25s
Un tema iniciat per
saxo baríton i la veu de Cristina Miguel.
La música ha aparegut posteriorment i dolçament, quasi com una pregaria amb el
baríton del líder fent la curta melodia acompanyat de piano i contrabaix i les
delicades escombretes de la bateria. Ell mateix ha iniciat la improvisació feta
amb la màxima dolçor i recolzat pels seus companys aconseguint entendrir-nos
amb el seu so i melodia, un tan trista, o si més no melancòlica. Juan Pastor al contrabaix ha fet un
solo també molt ben aconseguit lliurant-nos el mateix missatge tendra i
tristot. L’Andreu ha recuperat la
melodia al final per acabar-lo delicadament. Una cançó que té una gran càrrega
emotiva, al menys això em sembla a mi. Per la melodia, pel tempo i ritme
pausat, i per descomptat per l’harmonia, la qual en definitiva dóna sentit a la
resta. Una preciosa cançó per començar projecte i programa d’avui.
I veiem què ens diu
el mateix líder i compositor....
Aquest primer recull
de cançons és una petita mostra del que ha sigut el meu camí com a músic i com
a persona fins a dia d'avui. Els músics que m'acompanyen són amics que em saben
llegir més enllà dels pentagrames. Els versos que hi trobareu venen de la
influència de la meva germana durant tota la meva vida, i hi posen la veu gent
molt propera a la que estimo. Les cançons han estat cuinades a diferents
velocitats. Des de composicions més antigues dels anys viscuts com a estudiant
a Barcelona (“Vultur Gryphus” i “Osmosi”),
a composicions fetes els primers mesos de la meva estada a la ciutat austríaca
de Graz (“Ruscus Aculeatus” i
“Hirundo Rustica”).
I més música de l’Andreu Domènech ara amb el tema on Andreu Matamoros recita a l’Andreu Domènech amb la col·laboració de
César del Val, saxo soprano i Iñigo Peña, saxo tenor a...
3.- Ruscus Aculeatus (A. Domènech) 5m46s
De nou, el tema
iniciat per veu i ara a duet amb l’Andreu
primer delicadament per després derivar rítmicament. I és que hem pogut
escoltar un magnífic solo al saxo soprano del César del Val primer i després el de l’Iñigo Peña al tenor, companys de l’Andreu del Liceu, a un
tempo vital i tema amb tarannà positiu, ara sí. El final però, a piano sol amb
el Daniel Ferruz ha estat també molt
delicat. La intro però l’han començat els vents, el soprano bàsicament, mentre
que baríton i tenor li feien tot un coixí melòdic. El ritme ha aparegut ja, amb
la melodia a càrrec del soprano primer, per després afegir-s’hi la resta, i ja
els solos. Tema maco on el so del soprano li dóna el plus de brillantor adequat
a un tema vital, i el del tenor acaba d’omplir el registre dels vents, dels que
hi ha.
Bon tema aquest el
“Ruscus Aculeatus”, amb final delicat, com el mateix inici.
També tenim una bona
col·laboració amb l’editorial basca Errabal
Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que
els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a a la seva
pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
I l’Andreu ens diu....Espero que us
agradi i que el gaudiu tant com jo he gaudit del procés fins arribar a les
vostres mans. Vull aprofitar per agrair a tota la meva família, l'Andreu, la Maria Josep i la Núria,
el seu suport i amor incondicional. A la Cristina,
per haver estat al meu costat compartint el seu carinyo i saviesa, donant-me un
cop de mà quan més ho he necessitat. I a tots els anomenats anteriorment, més
l'Àngel, la Paquita i l'Andreu Matamoros,
per donar vida als versos amb les seves veus.
Seguim ara ja una
mica més vius de tempo amb el tema..
6.- Myotis Ruber (A. Domènech) 3m58s
I aquest tema ha
acabat delicadament per saxo baríton, contrabaix i piano, tot i que no ha
començat de la mateixa manera, car, el beat del baterista, el contrabaix fregat
per l’arc, i el baríton l’han començat a bon tempo, i entremig la veu de l’ Andreu Domènech pare recitant la seva
filla Núria. Després de la llarga
Intro ha aparegut un break on fan uns compassos, dos semblen, els companys i el baterista. Després
de nou el ritme persistent i harmònicament fent una línia descendent mentre Daniel fa un magnífic solo on els
acords i arpegis, tot plegat a bon tempo i ritme van agafant una volada
magnífica i emotiva fins a un clímax final a partir del qual la delicadesa
torna a aparèixer de la mà del saxo baríton i resta de companys, acabant-lo
delicadament. Bones composicions les de l’Andreu,
i diverses, també com la darrera que us posaré amb la qual acabarem aquest
projecte, el tema més vital del disc en una ona més bopper.
5.- Osmosi (A. Domènech) 8m44s
Bé, doncs amb aquest
tros de tema, per cert un dels que va fer quan feia el G.S. a la Institució
Centenària que diu l’estimat Sergi
Vergés, ens acomiadem del seu projecte. Tema que ha tingut un break
entremig amb un magnífic solo del Juan
Pastor al contrabaix, ell ben sol, que l’ha anat desenvolupant amb
elegància i majestuositat alhora que bon gust interpretatiu. Ell mateix ha
tornat a recuperar el motiu principal del tema, com ha fet també a l’inici, per
després tots plegats a tot swing i tempo l’han seguit desenvolupant fins fer-lo
en una primera part i acabar-lo de cop. Però el tema ha començat amb les
escombretes primer fent els primers 8 compassos a mode d’intro, per després el
contrabaix afegir-s’hi amb 8 més, i seguir aquest amb la melodia de la A també
amb 8 compassos, i afegir-s’hi el saxo baríton fent-ne tots tres 8 més. El
canvi a la B a tot swing també de 8 compassos i la C final de 8 ha deixat pas
als solos del grup. L’Andreu ha fet
el primer magnífic, llarg i reeixit de tècnica i ritme a tot swing. El break ha
deixat pas al solo al piano de Daniel
Ferruz, magnífic també, ara el trio base, amb el Juan a tot “walking” com ja estava fent, però amb més
preponderància, la del trio base. El swing també a càrrec dels estris de la
bateria de l’Asier Olabarrieta,
magnífic músic i compositor. El solo de Daniel
va derivant cap a un altre break on Juan
li ha agafat el relleu, com he explicat abans. I després, ja el final, d’un
gran tema de l’Andreu Domènech,
ideal per acabar el seu projecte. Felicitats Andreu, felicitats nois i per descomptat a totes i tots els
convidats.
I deixem aquest molt
bon projecte del jove saxo baríton i molt bon compositor Andreu Domènech i seguirem amb una formació gran, sense arribar a
una Big Band i també amb unes magnífiques músiques arribades des de Sèrbia en el projecte anomenat.....
“FRAME
AND CURIOSITY”
Ivanovic-Nikolov
The Undectet
Enregistrtat
per Milan Prokop el 10 i 11 de juliol del 2019 a Future Nature Sound Studio,
Pancevo, Sèrbia.
Mesclat
per Sasha Jankovic.
Masteritzat
per Emil Spanmyi.
Comercialitzat
per MoonJune Records.
Vladimir
Nikolov, piano, teclat, composicions, arranjaments
Srdan
Ivanovic, bateria, composicions
Luka
Ignjatović, saxo alto
Kristjan
Mlačak, saxo tenor
Dorde
Kujundžić, saxo baríton
Marko
Dordević, trompeta, flugelhorn
Teodor
Blagojević, trompa francesa
Vladimir
Veres, trombó
Milos
Budimirov, tuba
Mihail
Ivanov, contrabaix i baix elèctric
Noé
Clerc, acordió
i convidat especial Magic Malik, flauta.
Tots els temes els
comparteixen els dos líders i tots els arranjaments són de Nikolov, excepte els 7 i 8 que són d’ells dos, Ivanovic i Nikolov.
Doncs aquest és un
projecte amb 11 temes i quasi 1h i 10 minuts de les músiques dels dos líders,
de tempos i ritmes diversos, i per tant els més dolços també com per exemple el
tema més curt, el 2n track, una Intro sembla del tema “Long Long” interpretada
pel Noé a l’acordió. Els tempos del
projecte no són tampoc massa vius, havent-hi força temes a tempo medium, i algun
potser una mica més viu. Les orquestracions, arranjaments vaja per a la
formació és la gràcia de tot plegat alhora que els mateixos temes. Delicat és
el 10è track “Memories”, iniciat delicadament pel piano i ben aviat la melodia
amb la flauta de Malik. També
delicat és el 2n track “Timbre and Pray”, iniciat per bateria i baix amb el
motiu rítmic, per després ja els vents afegir-s’hi amb la melodia principal. El
8è track iniciat per acordió i piano és també una meravella melòdica a un tempo
suau, i posteriorment el tema es desenvoluparà amb la inclusió de la resta de
companys. També segueix aquest tarannà el 4rt track “Acros The Threshold”,
iniciat per piano amb el motiu principal per després afegir-s’hi el baix i els
altres vents, alhora que l’acordió. I l’11è track és una delícia també tot i
que a un tempo una mica més viu, iniciada amb una Intro preciosa per la
guitarra de Nikolov. Després s’hi
van afegint el baix, la bateria i els vents amb un ritme cadenciós que se
t’emporta. I el 6è track “Carefree” també l’inicien amb una Intro de guitarra
preciosa per després i ja a bon tempo entrar la resta de companys. I el 1er
track “L’Etranger” iniciat per acordió ja amb el tempo implícit amb el motiu
encetat, té una vitalitat rítmica important per baix i bateria, alhora que
també per la resta dels vents. I el 5è “Anonymous” l’inicia també el piano amb
un motiu força recurrent, repetitiu, amb redobles de bateria i també amb el
baix amb la línia de baixos principal, per després afegir-s’hi els vents ja
fent-ne la melodia i també l’acordió. I el 9è track “Sade Sati”, l’inicia el
baix amb el motiu principal i bateria marcant el tempo i els vents fent el tema
melòdicament parlant, encara a un tempo medium. I ja finalment, el 3er track i
tema més vital “Komšija”, iniciat per baix i bateria marcant motiu, tempo i
ritme, per després piano i la resta dels vents, fent-ne la melodia i ja deixar
pas als canvis posteriors i solos com el del baixista amb un break inclòs. Una
magnífica formació que desenvolupa els temes dels dos líders Nikolov-Ivanovic.
I dir-vos que al blog
us posaré l’enllaç a la pàgina web d’aquest projecte:
I per començar us
proposo escoltar el tema de Vladimir
Nikolov anomenat..
11.- One More Day (Nikolov) 7m41s
I aquest magnífic
tema l’ha començat el co-líder, pianista i també guitarrista Vladimir Nikolov amb una delicada
“intro”, per després esdevenir quelcom més. Tema que s’ha desenvolupat a un
tempo medium així com molt delicat de sonoritat amb uns solos magnífics, com
per exemple el del saxo alto Luka el
qual ens ha frapat per so però també per llenguatge i tècnica. Un solo molt
maco, sí senyor, el darrer a partir del qual recuperen la melodia del tema per
anar-lo acabant. I de quina manera el baterista ha acompanyat tota l’estona
només amb les escombretes. I és que després de la “intro” del Nikolov a la guitarra, l’acordió ha
aparegut, la bateria també, el baix, i amb aquesta cadència rítmica han deixat
pas a una part de la melodia feta pels vents per desenvolupar-la el saxo alto,
també amb el coixí dels seus companys. Un break amb la guitarra i hem escoltat
el saxo alto iniciant delicadament el seu solo, amb baix i guitarra i les
escombretes que no faltin. Un preciós tema per començar aquest projecte, on hem
pogut copsar la mestria d’aquesta formació The
Undected amb els seus dos líders al capdavant.
I seguim amb més
música d’aquesta formació, i ara amb el tema també de Vladimir Nikolov i primer track del disc anomenat...
1.- L’Etranger (Nikolov) 9m17s
I quin altre tema més
impressionant i llarg, més de 9 minuts amb una música força impressionant, com
també ho ha estat el solo del baterista i co-líder Srdan Ivanovic ben aviat,
després de la reeixida intervenció de la flauta de Magic Malik. El solo del baterista ha estat magistral, amb tot de
recursos percussius, per sons diversos que se li escolten mentre fa els
redobles, i el bombo sona repetidament. Plats diversos i diverses les seves
sonoritats, i al final, el seu company al piano repetitivament donant el pas al
tema de nou amb els vents fent-li un coixí a la flauta, al trombó, a l’acordió,
i tots ells embrancats en una mena de follia controlada van desenvolupant el
tema amb tot d’improvisacions i solis dels saxos. Un final magnífic, intens,
tot i no ser el tempo massa viu, però de quina manera se’ns emporta, i al
final, amb el baix recuperant el motiu principal, tota la banda es va encarant
vers el final acabant-lo amb el teclat i finalment fent-ho de cop.
I aquesta formació, Nikolov - Ivanovic The Undectet està
dirigida per l’arranjador, pianista i guitarrista Vladimir Nikolov i el baterista Srdjan Ivanovic. Amics dels seus dies de conservatori, el duet
havia treballat en el passat en bandes i en música de cinema i, finalment, el
2017, se’ls va ocórrer la idea d’una banda que podrien dirigir junts, que seria
prou gran perquè els arranjadors poguessin expressar molts colors diferents i
prou petits com per permetre’n la reproducció en una banda petita. Així va néixer
The Undectet, una banda formada per
una instrumentació atípica: trompa francesa, trompeta, tuba, secció de metall
amb trombó, secció de canyes amb saxo alto, tenor i baríton, secció rítmica amb piano, baix i bateria
i també l’acordió. Els colors són encara més versàtils quan la secció de vents canvia
els saxos per flauta, clarinet o clarinet baix.
I ja per acabar
aquest projecte us proposo escoltar el tema de Srdan Ivanovic..
3.- Komšija (Ivanovic) 7m09s
Doncs amb aquest tema
ens han tornat a sorprendre per la vitalitat rítmica tot i no ser el tempo
tampoc massa viu. I el tema bàsicament ha consistit amb una melodia inicial,
amb tots els vents fent-lo, tema amb una una forma AB que han repetit dues vegades
tota la secció de vents, a l’inici, per després deixar al contrabaixista Mihail Ivanov fer un magnífic solo amb
una profunditat de so i pulsió rítmica remarcable. Després d’ell ha estat Kristjan Mlačak, el qual ha fet també
un magnífic solo al saxo tenor, i
mentrestant la resta de la banda donant-li el seu suport a base de la resta de
vents i la secció rítmica. Posterior al solo del saxo tenor, tots plegats han
recuperat el tema i motiu principal per anar-se apropant al final del tema, ja
de manera més marcada i amb el preciós so de la flauta.
I comentant una mica
el projecte ens diuen que....
The
Undectet
llançà un nou àlbum, titulat Frame and
Curiosity el desembre de 2019. L’objectiu d’aquest projecte és l’espai com
a terme, i sobretot com a esdeveniment musical. Una sorpresa agradable va tenir
la forma del flautista Malik Mezzadri,
conegut com Magic Malik, inicialment
només com a convidat per a la seva actuació al Festival de Jazz de Belgrad aquest mes d'octubre, però en adonar-se’n
de lo ajustat de la interpretació musical i so de Malik amb aquesta formació The
Undectet i en el Festival, es va
convertir en un factor important en el so del nou àlbum.
i després d’aquest
magnífic projecte sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente....
..................
Gràcies Carme per la teva dolçor i històries
sempre relacionades amb les músiques del programa perquè ara escoltarem aquest
projecte.
“
PLAYGROUNDS”
Alexander
Reichardt
Enregistrat
el 2 de novembre de 2019 als estudis Sol de Sants, Barcelona
Alexander
Reichardt, saxo alto
Àlvar
Monfort, trompeta
Aram
Montagut, trombó
Juanjo
Fernández, piano i Fender Rhodes
Pau
Lligadas, contrabaix
Hilario
Rodeiro, bateria
Saphie
Wells, vocals a #5
Antonio
Navarro, vocals a #8
Totes les
composicions són de l’ Alexander Reichardt menys "Sakura", que és una cançó tradicional japonesa arranjada pel líder.
Doncs aquest és un
molt bon projecte de l’Alexander amb
11 temes i quasi 1 hora de música pròpia on s’hi poden copsar moments de
lirisme, funk, bop i demés variants, alhora que també unes precioses balades
com per exemple la del 9è track “New Neighbourhoods”, iniciada amb intro per
vents i ben aviat el líder al saxo alto amb la preciosa melodia. I el 3er track
“Marseille”, és també una melodia molt bonica a tempo de balada, iniciada pel
piano i després la trompeta de l’Àlvar
fent-ne la melodia, un tan melancòlica i d’una gran bellesa. I amb l’11è track,
“A Simple Ode To Summer”, ens trobem amb una preciosa i positiva melodia, també
per com els acords del piano i la trompeta ens acarona, i tot a un ritme i
tempo delicats. I el 1er track “Murciélago” enceta ja el canvi de tempos i
ritmes, començant amb una nota persistent del contrabaix del Pau, per després piano, bateria i la
melodia del saxo alto del líder amb el motiu principal. I amb una mica més de
tempo tenim el 7è track, “No Spring”, iniciat pel saxo alto del líder amb una
sonoritat i lirisme que ens recorda el món clàssic, així com de passada, en la
melodia sobretot. Després vindran els canvis seguint però el tarannà de la
melodia. I els inicis del 5è track “Whenever You Fall In Love”, dolços a càrrec
del piano del Juanjo, han obert la
porta del tema a la veu de Saphie
per descobrir un tema que ben bé podria ser un estàndard de Jazz, i més amb el
Swing posterior en les improvisacions. El 4rt track “Sakura” l’inicien amb les
palmes ja amb el ritme implícit, acabant-ho de copsar en el moment d’escoltar
la melodia dels vents amb els aires orientals, els de les músiques del Japó, en un tema que no li és propi, i sí el seu arranjament en clau de Jazz. Aquí en Pau fa un llarg solo magistral, per parlar només d’ell. I el canvi a
un tempo més vital el tenim en el 10é track “Play!”, tot i ser també
melòdicament força delicat, iniciat a mode d’intro pel baterista per després
tots els vents fer-ne la melodia. I el pas al Boogaloo vital el tenim amb el
magnífic tema del 6è track “Hilly Billy”, iniciat per piano, seguint més o
menys una estructura Bluesy, per després escoltar-los fent la curta però
preciosa melodia feta pels vents, i iniciar els solos l’Aram amb el trombó, en un
tema en l’ona dels que va fer el gran Lee
Morgan. I el tema més Bopper, una mena de “Donna Lee”, no tant ràpid però
el tenim amb el 8è track “Bobby The Babling Bee”, iniciat pels vents primer i
després cantat a tot bop per l’Antonio,
en un dels temes més vitals del projecte que ens recorda ara al Jazz dels anys
40s-50s amb unes intervencions remarcables de tots els músics, com també fan en
tots els temes. I finalment el 2n track “Flix Flax” més o menys al mateix tempo
de l’anterior i també recordant-nos el món del Bop, ara més Hard que Be, tema
vital, melodia curta que ben aviat ens la fem nostra per després gaudir amb les
seves improvisacions.
I ves per on que
aquest projecte el vam poder veure al JazzSí
Taller de Músics ara ja fa uns mesos, i dir-vos que el seu directe va ser
força impactant, i tant. I sembla que no he trobat cap pàgina web relacionada
amb el projecte i poder-lo adquirir, però sí una que parla d’ell amb algun
vídeo i tot:
Per començar el
projecte de l’Alexander us proposo
escoltar el preciós...
9.- New
Neighbourhoods (A. Reichardt) 4m25s
Doncs i quina melodia
més maca aquesta de l’Alexander,
feta amb saxo alto la part A per després ésser l’Àlvar a la trompeta, i recolzament de la resta de companys. Tema
AABC força evident amb una intro preciosa, i amb un primer solo a càrrec del
piano del Juanjo, i per sota un
“walking” delicat del contrabaix del Pau
i escombretes de la bateria de l’Hilario.
Un magnífic solo de Juanjo, delicat,
com el tema és, amb una bona digitació, tranquil·la, pausada i amb swing també,
i bonica melodia creada. L’Aram l’ha
seguit al trombó, també amb pausa i sense preses, amb calidesa i swing, i bon
so alhora que dolç fraseig també. El líder ha reprès la melodia de nou i així,
tots plegats han acabat dolçament aquest primer tema del saxo alto Alexander Reichardt i com veiem també
molt bon compositor.
I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu
director Thomas Schindowski estem en
contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus
projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n
tot el seu catàleg.
Alexander
Reichardt
comença a estudiar clarinet clàssic als 15 anys. En aquell temps ja s'interessa
pel jazz i després de dos anys canvia al saxo alto. Pren classes durant un any
al conservatori de Frankfurt i
estudia musicologia i harmonia clàssica a la Universitat de Frankfurt. El 1994 es muda a Hamburg on estudia filologia.
I escoltem ara el
tema on hi col·labora Saphie Wells a
tot delicat swing en el tema...
5.- Whenever You Fall
In Love (A. Reichardt) 3m43s
Doncs similar de
títol n’hi ha alguns (en el món del Jazz) el “When I Fall in Love” de Nat King Cole primer i després una
versió que va enregistrar la seva filla Natalie
Cole amb el seu pare, fent un muntatge ple d’amor en una balada preciosa. Sinatra també va fer un “Falling in
Love with Love” una mica més carrincló amb orquestra de cordes, però maco
també. Els nostres herois han fet una composició pròpia del líder, amb música i
lletra, cantada per Saphie Wells,
ella encabida també en el món del Blues i el Rh&B i tocant sovint al Campari Milano. L’ha iniciat Juanjo al piano a mode d’intro per
després escoltar ja la veu de la cantant fent el tema sencer en un tema de 32
compassos i d’estructura AABC. Després d’ella, els vents n’han fet un “Soli”
tots plegats per seguir el solo de l’Aram
al trombó, i amb un swing magnífic gràcies al contrabaix del Pau Lligadas, també recolzat per la
resta de la base rítmica. Saphie
recupera la melodia, i així tots plegats el fan fins el final, tot i acabant-lo
delicadament, amb un riff final dels vents. Molt bona melodia i lletra, que ens
ha situat en el món dels estàndards dels anys 30s, com si d’un musical es tractés.
Seguim parlant del
líder...
La seva formació en
el jazz és bàsicament autodidacta fins que el 2005 es trasllada a Barcelona i reprèn els estudis al Taller de Músics de la mà de Marc Sort i Alfons Carrascosa on ja coincideix amb Aram Montagut a la "Jove
Big Band" que potser ja dirigia l’amic Vicens Martín. Després passà uns anys per les jams de Barcelona on conegué a Juanjo Fernández, Pau Lligadas, Saphie
Wells i altres músics de l'escena barcelonina.
I encara escoltarem
un altre tema, que aquests són curtets, o sigui que us proposo el magnífic....
4.- Sakura (A. Reichardt) 5m46s
Doncs amb aquest tema
ens ha sorprès, per la melodia pròpia de les músiques del Japó i que ell ha sabut arranjar per
l’entorn del Jazz. El tema no és seu, l'únic que no ho és i sí tots els altres del projecte, per descomptat. I
com l’han iniciat, amb palmes rítmiques i després percussions per seguir amb la
bonica melodia tots plegats per deixar pas al Pau Lligades el qual ha fet un llarg i magistral solo, ell, què és
un dels molt bons contrabaixistes, un dels millors de la seva generació i que
vam tenir a Sant Vicenç dels Horts
en el Festival de Jam Sessions
encabit en el combo-sextet de l’Esmuc
quan encara estudiava, i això fou el 2013, crec. Un solo melòdic, farcit de
pulsió rítmica i total afinació, alhora que velocitat d’execució mostrant-nos
la seva tècnica i també bon gust. Àlvar
Monfort ha fet el seu a la trompeta amb sordina, també molt interessant,
perfecta afinació també i ben estructurat melòdica i rítmicament. El líder els
ha seguit amb una altra magnífica interpretació i com sempre amb una magnífica
sonoritat la del seu Conn Chu Berry del 1926, encara que digui a l'àudio que és un Selmer Mark VI. Juanjo ha acabat la tanda de solos, amb
pulsió nítida i rítmica, amb els acords ajudant-lo harmònicament, amb un so
ple, i ajudat per la resta de la base rítmica. Després han recuperat la melodia
acabant-lo de cop.
Amb Juanjo Fernández va participar en
diversos projectes. El 2015 participà en el disc a quintet Frozen Frame, el 2017 gravà el disc a octet Mambo Italiano al costat del cantant italià Stefano Riva, on estrenà una composició i arranjament seu. També va
participar en l'ampliació a trio de Radament
i en Azaroa, una suite per a
orquestra de cordes i quartet de jazz, tots dos projectes de Juanjo Fernández.
I seguirem encara a
tot Boogaloo amb el magnífic tema....
6.- Hilly Billy (A. Reinchardt) 4m58s
I quina variació
rítmica i de tempo amb aquest tema tan vital, a tot Boogaloo, com deia a
l’inici tot i recordant-nos temes de Lee
Morgan, i perquè no, alguns també de l’Horace
Silver. Molt bon tema, vital i positiu, molt ben fet seguint l’estructura
no tan clàssica d’un Blues amb estructura de 16 compassos i forma AABA, cadascuna
de 4, si no vaig errat. Tots plegats han fet la melodia fent-ne dos chorus,
abans però amb una intro de la base rítmica fent-ne un chorus. Els solos els ha
començat l’Aram al trombó amb una
entrada magnífica, un “Pickup” previ a l’inici del tema. El seu solo ha estat
trempador, amb bon so i fraseig alhora que tempo i molt ben estructurat,
acabant amb una mena de “growling” trombonístic. El líder l’ha seguit amb el
seu fraseig lligat i magnífica sonoritat, la del seu saxo alto, alhora que molt
bona melodia obtinguda, preciós en el canvi a la B, també. Àlvar a la trompeta n’ha fet un altre igual de trencador, amb una
demostració de tècnica abassegadora, preciós so i també gran fraseig, fent
alguns riffs repetitius però també bona melodia obtinguda. El piano de Juanjo els ha seguit, fent-ne el seu
molt reeixit també, força percussiu, alhora que amb un so ple i ja en el segon
chorus, amb un riff dels vents. I sempre per sota ha estat la base rítmica de
contrabaix del Pau i la bateria de
l’Hilario, magnífics tots dos.
Després, tots plegats han recuperat la melodia fent-ne també dos chorus, com
cadascú ha fet en els seus solos. Molt bon tema aquest “Hilly Billy” de l’Alexander Reichardt.
A l'estiu de l'any
2018, després de conèixer al trompetista Àlvar
Monfort en el projecte Músiques
Afortunades del cantant Antonio
Navarro, decideix revisar algunes composicions seves, arranjar-les per a
sextet i gravar-les. En els següents mesos escriu set temes nous per completar
el repertori. Després d'estrenar el projecte en sengles concerts l'Institut Goethe i el JazzSí Club a Barcelona porta els músics a l'estudi Sol de Sants. I així va néixer “Playgrounds”.
Per cert, al JazzSí hi vam ser.
I acabarem amb el
tema més bopper del projecte, el
8.- Bobby The Babbing
Bee (A. Reichardt) 4m04s
I amb aquest tema
Bopper del tot, seguint l’ona del Donna
Lee de Charlie Parker hem acabat
el seu projecte, i ara amb la col·laboració de l’Antonio Navarro a la veu. Un tema del líder, música i lletra, a tot
tempo viu i tornant-nos a mostrar la seva capacitat com a compositor. Tema
d’estructura bàsica de 24 compassos i de la forma ABA’ cadascuna de 8
compassos, la darrera em sembla que amb alguns compassos més. La A’ vol dir que
és quasi com la A, però amb alguna lleugera modificació. Tema que han fet
globalment primer els vents per després la veu del cantant, els corresponents
solos, de nou la veu del cantant per acabar ja amb els vents fent-ne la
melodia. S’ha de dir que és una molt bona composició i melodia, que sí, ens
recorda el tema de Parker però que
té la seva personalitat, també pel fet d’haver-hi lletra i ésser cantat. L’Àlvar ha començat els solos, fent-ne un
de magnífic amb una gran presència i sonoritat alhora que tècnica i fraseig i a
tot swing gràcies al “walking” del Pau
i el “Ride” del baterista. El líder l’ha seguit amb el seu habitual fraseig i
magnífica sonoritat alhora que bona tècnica interpretativa, la d’aquest solista
i alhora molt bon compositor. I l’Antonio
ha cantat el tema a tot Bop, de manera magnífica, amb una molt bona veu,
comprensió lingüística i afinació, considerant la dificultat de cantar un tema
tan ràpid. L’ha clavat, que diem. Doncs com ja he dit abans, després dels
solos, la veu del cantant, el tema de nou amb tots plegats per acabar-lo de
cop. Gran tema per acabar el projecte de l’Alexander
Reichardt “Playgrounds”, que seria com “tocar els fonaments” del Jazz.
I deixeu-me que us
digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure
l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més
relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi
trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en
tot lo de Fresh Sound Records,
editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel
teu suport tots aquests anys.
I per acabar el
programa d’avui, escoltarem més músiques
i seran les de Pablo Selnik amb un
canvi substancial de conceptes pel que fa a la concepció de les seves músiques,
o sigui que prepareu-vos pel canvi......
“DECADENCE
AS A VIRTUE”
Pablo
Selnik Quartet
Editat
per Fresh Sound World Jazz
Enregistrat
per Sergio Cuquejo el juliol de 2018 a Spirit & Sound Studio, Asunción,
Paraguay.
Mesclat
per Dave Bianchi a Dry Town Studio, Barcelona.
Masteritzat
per Marc Parrot a Grabaciones Silvestres, St. Quirze Safaja.
Produït
per Pablo Selnik.
Productor
executiu, Jordi Pujol Baulenas.
Pablo
Selnik, flauta i veus
Bruno
Muñoz, saxo tenor
Chino
Corvalán, baix Fretless
Seba
Ramírez, bateria i percussions
Doncs aquest és un
projecte sorprenent, també experimental, i em quedo curt, amb 9 temes i prop de
45 minuts de música. I ja sabíem de les aficions del líder a la lliure
improvisació i a projectes conceptuals com el que feien amb Yexza Lara i Clara Lai anomenat Black
Flower. Però el que avui us presento és una passa més endavant en la seva
investigació musical tan personal. És també una investigació sobre les emocions
que aquesta música provoca, i doncs perquè de ben segur tothom que l’escolti
quedarà sotmès al seu divers influx. Entre els diferents estils hi ha un
preciós bolero a tempo mig molt delicat i darrer track, el 9è, anomenat “De
Reojo”, com a mode de cloenda de projecte amb aires del sud, referència als
llocs on el van enregistrar, tot i ser també força elaborat i gens típic. Bé,
hi ha un tema que es diu “Asunción”, l’altre referència. Per què tampoc no es
gens típic el 3er track que titula el disc “Decadence as a Virtue”, on el
concepte rítmic és sorprenent, anant el bateria per un cantó, el baix per un
altre, i la melodia sí, a duet de saxo i flauta. És fins i tot una sonoritat
gòtica la que em ve al cap, la d’aquest tema majestuós també a tempo slow i
ritme beat. I el 5è track ” Astralopithecus”
és igualment molt inquietant, iniciat pel baxista cantant-ne la seva
improvisació, tot i que després derivarà vers la música contemporània amb el
diàleg de flauta i saxo tenor, amb el baix per sota fent-ne la melodia. El 7è
track “Dulce Aflicción”, comença amb flauta i ritme marcat per bateria i baix
fins arribar a un punt de suposada bogeria que ho trenca tot. Amb el saxo
passarà el mateix en un altre tema força inquietant i no només. I més o menys
al mateix tempo i ritme tenim el 8è track ”Sha-Mat”, i fins i tot amb alguna
relació estructural també amb l’anterior, tot i que cadascun es desenvolupa de
manera diferent. Més viu i un tant allunyat de la resta dels temes és el 4rt
track “Asunción”, on la vitalitat de la flauta alhora que dolçor en els moments
inicials, contrasta amb el canvi rítmic i inquietud per com la base rítmica
modifica les sensacions. Un altre tema impressionant per melodies però també
pels canvis rítmics del molt vital al molt delicat, és el 1er track “Círculo de
los Círculos”. Un motiu repetitiu i molt insistent rítmicament amb flauta i
demés, contrasta pel break, però també per com es desenvolupa el tema després,
a ritme constant, i improvisacions de flauta i saxo tenor. El 2n track
“Tariqat”, iniciat també amb un motiu repetitiu i ritme persistent i constant,
el desenvoluparan posteriorment segons les improvisacions dels dos vents,
mantenint-se però la tensió rítmica de manera brutal fins el moment del break
quasi a la meitat del tema, amb baterista i baixista. I el 6è track “Ad Nauseam”
comença a un tempo vital per arpegis de flauta i saxo tenor, per després
desenvolupar-se encara més a contrapunt, i amb una insistència rítmica
impressionant. Els moments puntuals de lliure aportació hi són també. Però el
tema ens deixa finalment “noquejats” rítmicament.
I com sempre dir-vos
que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc de Fresh Sound Records...
I doncs ara és el
moment d’escoltar alguns temes d’aquest increïble projecte i ho farem amb el
surrealista tema que titula el disc....
3.- Decadence as a
Virtue (Pablo Selnik) 5m54s
Doncs ja heu pogut
comprovar que el canvi estilístic ha estat brutal. Un tema on els tres
elements, instruments l’interpreten a un ritme diferent, amb la dificultat que
això implica alhora d’interpretar-lo i més durant la seva concepció. Per què,
de quina manera es devia plantejar el projecte el Pablo, com el va pensar, com el va anar desenvolupant. El tema és
un reflex de la seva personalitat com a investigador i creador, també cercador
de noves propostes, com aquesta que esteu escoltant. La melodia és força
enigmàtica també, feta pels dos solistes, saxo tenor i flauta. El baixista toca
per sobra la base persistent que ell mateix ha creat, i també ho fan la resta
de companys. La melodia segueix omplint l’espai sonor, i així van fent tot el
tema, i ja al final, saxo tenor i flauta amb un punt d’asincronia respecte
cadascú d’ells, es van apropant al final d’aquest inquietant tema.
Si voleu escoltar
jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens d’aquesta editorial
dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui
m’envia des de Nova York les seves
novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una
abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
I extret de la web del
Conservatori Superior del Liceu, on
dóna classes.....
Pablo
Selnik
toca la flauta travessera, també veu i guitarra. Graduat en Estudis Superiors
en Jazz i Música Moderna, ha estat nominat a diversos premis. En gairebé 20
anys com a professional ha gravat al voltant de 50 discos. Ha tocat i gravat
múltiples estils musicals, des black metall a jazz contemporani, des de rumba
catalana fins a música clàssica orquestral, des free-jazz a gales d'Operación Triunfo.
I amb un altre canvi
ara d’estil, tot i la modernitat de l’arranjament i interpretacions, us proposo
escoltar el bolero anomenat...
9. De Reojo (Pablo Selnik) 7m21s
I ja veieu quina
visió musical més oberta que té el Pablo,
on a partir d’un tema a ritme de bolero i melodia càlida és capaç de
desenvolupar-lo segons camins diversos, lliures de concepció, sense oblidar el
tema. S’allunya de lo senzill, de lo bàsic per apropar-se a d’altres espais,
deixant lliure la imaginació, deixant volar les idees, les transgressions que
en definitiva no ho són, i només són d’altres maneres d’entendre-ho tot plegat.
Un tema amb una melodia preciosa interpretada pel saxo tenor Bruno Muñoz, per després el líder
encetar un solo llarg i magistral, i com els companys hi intervenen a moments,
i sempre deixant penjada la seva participació, en suspensió. Tot arranjat pel
líder i compositor. Després ha fet el mateix, a la seva manera el saxo tenor Muñoz i baix i bateria fent el mateix
que abans. Magnífica improvisació de tots dos en un tema que se les donava de
tranquil, de clàssic, i ja veieu com l’han desenvolupat. La melodia ha aparegut
de nou quasi al final, perquè el final també ha estat brutal per com l’han
modificat, allargassant-lo amb una mena de “turn around”, que ho seria si el
tema i músics fossin estàndards, cosa que no passa amb ells. I quina manera més
impressionant d’acabar un bolero...
Ha tocat, fet gires i
enregistrat a Espanya, França, Alemanya,
Àustria, Bèlgica, Portugal, Holanda, Hongria, Uruguai, Argentina, Paraguai,
Brasil, Hong-Kong, col·laborant amb Dj 's, Vj' s, ballarins de
contemporània, butoh, contact, dansa -teatre, actors, performers. Ha exercit la
docència en el Centre Superior de Música
Liceu, Taller de Músics, Escola de Música Moderna de Badalona entre
d'altres, així com també ha fet de catedràtic de flauta clàssica i moderna a la
Universitat Nacional d'Asunción.
D’aquí aquest projecte amb músics d’allà i el tema que es diu “Asunción”.
I encara seguirem amb
un altre tema impressionant, anomenat...
1.- Círculo de los
Círculos (Pablo Selnik) 6m37s
I segueixen
sorprenent-nos, vaja, el líder i les
seves composicions. Els companys igualment estan magistrals. El baix,
com juga amb l’instrument passat per sedassos electrònics, i ara amb una base
profunda i molt greu i persistent, coses que passen als inicis. El tema però et
deixa garratibat pels canvis ritmis que té, passant d’un tempo viu i
interpretació moderna i brutal a una dolçor interpretativa i tempo súper slow,
magnífic, com han fet amb un llarg i
delicat final. Però els inicis han estat ben diferents, esclatants, per després
el primer break rítmic amb dolçor melòdica inclosa. De nou el canvi brutal, de
tempo, ritme i melodia repetitiva a mode de mantra, com el del canvi delicat i
dolç. Concepció moderna de la música, sense etiquetes. El solo del líder a
ritme constant fent uns “setzes” amb el saxo tenor, ells dos improvisant de
manera magistral seguint l’estructura harmònica del tema que ben bé marquen les
notes soltes i llargues del baixista. I després, bogeria estratosfèrica a tempo
doblat fent el mateix ells dos, per arribar de nou a la dolçor majestuosa del
llarg i delicat final. Una meravella de creació, de concepció, i és que aquesta
és la manera global com el Pablo
entén la música, sense etiquetes i sí, amb la màxima creativitat i modernitat.
Recordeu que si us
agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial
dirigida per l’amic El Pricto on hi
trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free
jazz, o quelcom inclassificable.
«Selnik trenca tots els clixés relacionats amb la flauta travessera.
Veu l'instrument com una extensió de la seva personalitat i és capaç d'extreure
els sons més insospitats per elaborar un discurs que va des del free més
esbudellat a la melodia més fina »...» Un dels renovadors de l'escena
jazzística catalana, Selnik aporta
sempre un plus de risc i originalitat. » B.
Duñó (Diari Ara, Timeout).
I acabarem aquest
increïble projecte amb el tema més brutal en l’aspecte rítmic, i no només....
6.- Ad Nauseam (Pablo Selnik) 4m06s
I què podria dir-vos
d’aquesta irrupció d’energia cinètica, la d’aquest tema marcat per la
persistència rítmica de bateria i baix i per les combinacions dels solistes,
primer alhora i després retardats un vers l’altre. I de quan en quan,
descàrrega elèctrica a tot Free. I de nou el ritme i ells dos fent una melodia
a base d’intervals amplis súper contemporània, i ja ben arribats al final la
llibertat s’ha eixamplat encara més, on cadascú ha desenvolupat les seves
línies, amb el bateria deixant el ritme persistent, amb el baixista fent la
seva improvisació, el saxo tenor, increïble també, i el líder seguint
impertorbable la seva línia d’intervals amplis, i al final, acabant-lo amb nota
llarga del saxo tenor. Brutal, el tema i projecte, aquest força diferent dels
anteriors, que per acabar el programa crec que ha estat l’adequat.
I ja hem acabat el
programa d’avui recordant-vos que hem escoltat a l’Andreu Domènech Quartet, “Hirundo Rústica”, al Nikolov-Ivanovic The Undectet "Frame and Curiosity”, a l'Alexander Reichardt,
"Playgrounds" i acabat amb el del Pablo Selnik Quartet, "Decadence as a Virtue” i amb el micro
conte de Carme de la Fuente.
Doncs res, que quan
acabi aquest malson i puguem tornar a veure concerts, us recordo que aneu a
veure jazz en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, La Traska Truska,
Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan,
Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir
discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit.
Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves
músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo
molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i
Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
