Programa nº 179: Berni-Quadrada Duets "In Essence"; Nu-Roots, "Nu Tunes & Old Tunes"; Jesse Stacken, "Helleborus", dimecres 29 d'octubre de 2014
0 comentaris
Molt bona nit a tothom, benvinguts totes i tos al programa de Jazz del
Baix Llobregat que fem els dimecres a partir de les 22h....Jazz club de Nit
aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 i per online a la nova web radiosvh.info i des
d’allà prement el botó del directe....aquí el currant qui us parla, qui
decideix la música que escoltareu, qui la manipula, qui la penja al blog del
Jazz Club de Nit...Miquel Tuset i Mallol, per servir-vos i recordar-vos que el
31 d’octubre fem un concert-jam amb el Jaume Vilaseca Trio i el seu projecte
JazzNesis II, amb la música de Genesis del 1970-1974 en clau de Jazz...primer
concert i després Jam Session....gratuït i patrocinat pel nostre Ajuntament.
Ja sabeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra
entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové i de la
qual ara mateix us presento un projecte del 2011 amb el Jordi Berni, piano i
Ramon Quadrada, trompeta.
“IN ESSENCE”
Berni-Quadrada
Duet
Editat per Quadrant
Produccions Q00038J
Enregistrat i masteritzat per Jordi Vidal als estudis
Laietana, Barcelona els
dies 4, 7 i 18 de novembre de 2011.
Productor executiu, Josep Ramon Jové.
Jordi Berni, piano
Ramon Quadrada, trompeta i fiscorn.
Del Ramon Quadrada en vam parlar en un anterior programa de la temporada
passada, concretament el 158, on vam posar la música de dues Big Bands, la Sant
Andreu Big Band i la Ramon Quadrada Big Band..Ja llavors vàrem gaudir força amb
la proposta musical del Ramon en un disc del 2003 i on hi havia ves per on el
mateix David Pastor entre d’altres grans músics de l’escena musical de casa
nostra. Vaig penjar una de les fotos del compacte al facebook i li va agradar a
tant gent i diversa que vaig al·lucinar. El projecte d’avui és de només fa 3
anys, producció de Quadrant i un treball a duet que vaig tenir l’ocasió
d’escoltar en un local preciós que hi ha al Poble Sec, el Cafè Mandacarú situat
al carrer Magalhaes. Això va ser el dijous de la setmana passada i vaig gaudir d’allò
més amb aquest projecte que ara us presento. Escoltem ja el primer tema i que
és el cinquè del disc, el conegut tema de Rodgers & Hart.....tema escrit
per un musical de Billy Rouse anomenat Jumbo el 1935. Posteriorment va ser
interpretat per innumerables artistes entre els quals Art Blakey, Bill Evans,
Dave Brubeck, etc...o sigui que sí que us recomano que aneu a veure qui és
l’amic Ramon Quadrada...programa 158....i ara el tema....
5.- My Romance (Rodgers,
Hart) 6m52s
Doncs acabem d’escoltar un magnífic tema, un estàndard d’aquells tant
conegut i interpretat de manera magistral a trompeta i piano, una formació no
massa utilitzada en el món del Jazz i que Jordi i Ramon han sabut posar al dia.
Ves per on, però, que l’artista que escoltareu al final, el pianista
americà Jesse Stacken també va fer alguns projectes a duo amb el cornetista
Kirk Knuffke.
Ja parlant del disc que estem escoltant dir-vos que els temes sonen
d’una altra manera, amb piano i trompeta....sense instruments que quan hi són
diem, carall què bé el swing de la bateria, etc....
Jordi Berni és un músic força reconegut en l’escena del nostre país el
qual actualment col·labora amb l’Institut del Teatre i dóna classes al Taller
de Músics. Ens hem de remuntar cap el 2003 quan el Jordi va acompanyar a
diversos saxofonistes de l’escena mundial com el tenor canadenc Grant Stewart
resident a Nova York fent una gira per la península. També el mateix any va
acompanyar a Kike Perdomo, saxofonista canari fent diverses actuacions al
Jamboree..
Anem a escoltar ara mateix un altre estàndard, magnífic tema del Brooks
Bowman, el conegut ...East of the sun ...and west of the moon..que és el nom
d’una llegenda noruega...
1.- East of the sun (Brooks.
Bowman) 4m38s
Quin magnífic tema i quin so més profund que te el Ramon amb la seva
trompeta....registre mig ben temperat....un llenguatge ple de meravelles
interpretatives amb grans recursos tècnics, això és el que ens deixa el gran
solo del Ramon i mentrestant, en Jordi perfecte acompanyant de la mateixa
manera, i així de gran també ha estat en el seu solo...domini total de les 88
tecles, recursos de la mà esquerra a la vegada que els de la mà dreta, aquesta
fent un gran solo i recordant-nos que tenim uns quants molt bons pianistes...
Hi ha crítics que troben pedestres els
arranjaments de corda per els enregistraments del Charlie Parker; però,
l’àlbum de Bird és
un clàssic i la seva forma de tocar, que podria ser erràtica de vegades, és
meravellosa. A "East of
the Sun" de
1950 Parker s'eleva sobre l'orquestra en
l'arranjament de Joe Lippman.
El saxofonista tenor John Haley "Zoot" Sims, que va saltar a la fama amb el Second Herd de Woody Herman, on recordem que hi havia Stan Getz, Serge Chalofs i Herbie Steward, tenia un estil meravellós vagament basat en l'obra de Lester Young, però, igual que molts dels joves inspirats tenors, va trobar la seva pròpia veu. La versió de Zoot de "East of the Sun" de 1951 és excepcional: més d'onze minuts de swing d’un jazz altament audible.
Anem ara amb un tema del Ramon..en clau de Blues...és el....
4.- Blues Lògic (R.
Quadrada) 4m35s
Un gran tema amb l’estructura clàssica del blues però iniciat a cops
rítmics i melòdics aconseguint una trama melòdica força interessant ideal per
iniciar ja la tanda dels solos..i mentre el Ramon feia el seu, Jordi amb la mà
dreta feia un walking a falta del contrabaix....una gran parella d’amics i de
músics que van junts des de fa una colla d’anys...un perfectament desenvolupat
solo on en Jordi ens mostra el seu saber..
Recordem que el Jordi ha tocat amb Geni Barry, Nono Fernández i que
aquests dos músics conjuntament amb el guitarrista Javier Juanco els tindrem al
JCLV el 19 de desembre en un concert-Jam gratuït patrocinat per l’ajuntament
del nostre poble...
Participa el Jordi en projectes del Jaume Llombart amb l’Eladio Reinón, el
Colectivo Pi, etc...i lidera els seus projectes tals són Jordi Berni Trio, i
Jordi Berni Trio més el gran saxofonista Santi de la Rubia...el qual ens va
acompanyar al JCLV amb el quintet de l’Albert Vila...anem doncs ara amb un tema
dels clàssics més clàssics el conegut.....
9.- Autumn Leaves (Kosma,
Mercer) 4m59s
Amb aquest magnífic tema, gran estàndard el de les fulles mortes
interpretat a un tempo mig però prou viu per assaborir-ne els detalls tècnics
d’ambdós músics acabem aquest tast d’aquest suau disc de Berni-Quadrada Duet
amb tot de temes que segur heu reconegut....
Bé doncs per fer una bona transició i a petició del mateix David Pastor
que em va demanar que posés un tema de la Ramon Quadrada Big Band, i aquesta és
l’explicació que em va donar el mateix David després de dir-li que ja havia
posat alguns temes de la Ramon Quadrada Big Band en un anterior programa....i
diu en David...
Però es un memorandum del que hem tocat junts
Quadrada i jo... de fet hi ha una historia molt maca... un dels primers solos
que em vaig transcriure va ser d'en Ramon, d'un concert que ell va fer amb la
"Valencia Jazz Big Band" quan jo tenia 14 anys del tema "Miss
Fine" de l'Oliver Nelson.. crec que encara tinc el cassette per
València...
escoltareu ara mateix un trosset del Paradisos Imparells...en honor a
tots dos, Ramon i David...
7.- Paradisos Imparells (Ramon Quadrada) 5m45s
Bé, doncs aquest petit record a la Ramon Quadrada Big Band, gràcies al
David Pastor, ens situa ja en el seu nou projecte, res a veure amb el què
acabem d’escoltar. David va encetar el seu projecte Nu-Roots a trio, el qual
vàrem tenir al Jazz Club La Vicentina en la primera temporada, i ara
n’escoltareu el darrer disc, amb composicions pròpies les de la sèrie Nu-Tunes,
noves canons, i amb estàndards els de la sèrie Old-Tuners, cançons antigues.
Per problemes temporals només en posarem un parell de cadascuna de les sèries i
així tothom content..he.
“NU TUNES & OLD TUNES”
Nu-Roots
Editat per Omix Records 14034
Enregistrat per Pere Aguilar l’abril de 2014 als
estudis Nòmada 57, Barcelona.
Mesclat i masteritzat per Toni Pagès el setembre de
2014.
David Pastor, trompeta, fiscorn i FX
José Luís Guart, teclats
Toni Pagès, bateria, loops i laptop
Amb la participació en els Old Tunes de:
Gemma Abrié, veu (6)
Ximo Tébar, guitarra (7)
Saphie Wells, veu (8)
Susana Sheiman, veu (9)
Tots els temes del Nu-Tunes són de David Pastor.
Comencem amb el tercer tema del disc, iniciat a piano solo pel Josep
Lluís Guart de manera suau i sense imaginar-nos de quina manera canviaran les
tornes....l’anomenat....
3.- In Memoriam (D.
Pastor) 9m43s
Un projecte carregat de funk amb un groove força potent i una trompeta
que sona allà lluny, ben lluny...tot i recordant què, qui? So nítid el
d’aquesta magnífica veu del metall passada en aquest cas pel sedàs de
l’electrònica; aquest és el projecte Nu-Roots, això ja ho sabíem....tema
delicat on el David brilla literalment mentre els seus companys mantenen una
pulsió rítmica continguda però precisa i ben marcada per la caixa del Toni, i
els acords delicats del Josep Lluís....tema llarg, ideal per introduir-nos en
el món sonor del David...Guart ens demostra de quina manera es fa un solo amb
els baixos més baixos i greus del seu teclat...i ja de nou la melodia, la
melosa melodia...
Del David Pastor vàrem posar el seu disc Armageddon en el programa nº
124 i allà hi podeu trobar referències biogràfiques si us interessa que segur
que sí, en l’hipotètic i improbable que no sapigueu qui és aquest monstre del
metall....
Escoltem ara el següent tema Take 15 que no Take 5, seguint amb aquesta
mena de Smooth Jazz amb el magnífic tema....
5.- Take 15 (D.
Pastor) 5m57s
Ja us heu adonat de la grandiositat d’aquest projecte, oi?....modernitat
sense embuts...tècnica al servei de la creativitat... un tema més viu després
d’una intro enganyosa, però tornant als orígens ja amb un solo del David passat
pel Wah Wah...esclatant aquest projecte força trencador, apartat de
convencionalismes estilístics, i trobant sí, una veu pròpia dins de tot aquest
entramat de músiques i músics...per això David Pastor és qui és....ara mateix
director de la OJO del Taller de Músics havent-hi passat músics tan diversos
com Cris Juanico, Santiago Auserón, Big Mama Montse i darrerament amb el millor
músic de Jazz europeu del 2013, el Sr. Jorge Pardo, en un concert impressionant
que vaig poder veure al Jamboree....I ara canviem d’estils tot i que no de
concepció moderna del background instrumental...i sí que escoltarem dues veus
conegudes, primer la de la Gemma Abrié en un tema de Jobim amb lletra de la
mateixa Gemma i cantada en català....és el conegut...
6.- Aigües de març (T.
Jobim, G. Abrié) 4m33s
Doncs una sèrie de temes antics, els Old Tunes interpretats per amics
del David, primer amb aquest preciós tema de Jobim amb una lletra força ben
trobada, original de la Gemma. Hi ha un tema després amb el guitarrista i gran
amic del David, Ximo Tébar, el Maria de Bernstein de la pel·lícula west side story ...després el
preciós Blue in Green cantat per la Saphie Wells...i finalment el Night in
Tunísia cantat per la gran i simpàtica Susana Sheiman en un tema passat per
tots els efectes possibles...i sinó, escolteu....
9.- A nigth in Tunisia (D. Gillespie) 4m15s
Estareu d’acord amb mi que és un tema força enginyós...tècnica al servei
de la intel·ligència...us haig de dir que crec que la Susana és la primera
vegada que passa pel sedàs de la tècnica més electrificada, informatitzada....i
se’n surt gloriosament...tècnica n’hi sobra i s’adequa a la perfecció amb el
projecte del David....veus passades per distorsionadors, o ves a saber quins
estris malignes..he..i per contra, el Josep Lluís amb un delicat
teclat...després bogeria a l’orgue, veu i trompeta....uau...fins i tot el Toni
ens deixa anar un trosset de mostra de la seva mestria...al final, canvi rítmic
per encarar un final apoteòsic.
Doncs deixem aquest magnífic projecte dels Nu-Roots i endinsem-nos ara
en el darrer treball del pianista americà Jesse Stacken....
Vegem qui és el Jesse Stacken..i o mirem directament al seu web i
convenientment traduït....és clar....
El pianista, compositor i improvisador, Jesse Stacken
ha estat una força
vital en l'escena de la música creativa de la ciutat
de Nova York durant
més d'una dècada. Aporta contínuament frescor
a l'escena, ja
sigui a través de les idees conceptuals
o l’espontaneïtat inventiva. Ha liderat el
Jesse Stacken Trio
amb el baixista Eivind Opsvik i el bateria Jeff
Davis des de 2005. El grup compta amb tres discos aclamats per la crítica i editats per Fresh Sound
New Talent. Stacken
també té un duo amb el cornetista Kirk Knuffke
que ja dura una colla d’anys. Amb aquest duo, tenen quatre discos guardonats
i editats pel segell Steeplechase. El proper disc, (aquest que
escoltareu ara mateix) d'Stacken compta
amb estrelles emergents com Tony Malaby,
Sean Conly, i Tom
Rainey per tocar diverses de les seves
composicions originals. El Jesse
toca en els millors cubs de la ciutat de Nova York i ha realitzat
gires per l’Amèrica del Nord i
Amèrica del Sud, Europa,
i el Japó, incloent
presentacions al Festival de Jazz del Mar del Nord,
el North Sea Jazz Festival, i el Festival de Jazz de Vancouver. Stacken
també ha rebut
elogis de la crítica per diversos projectes de
gravació d'internet que ha
fet en els
últims anys en la
seva pàgina web. Ha tocat i/o gravat amb Andrés
D 'Angelo, Donny
McCaslin, Peter Van
Huffel, Liam Sillery,
Michael Blake, Darcy
James Argue’s Secret Society i Tyshawn Sorey.
“HELLEBORUS”
Jesse Stacken
Editat per Fresh Sound Records, New Talent FSNT 454
Enregistrat per Joe Marciano el 16 d’abril de 2014
als estudis Systems Two a Brooklyn, New York.
Productor executiu Jordi Pujol.
Jesse Stacken, piano
Tony Malaby, saxos tenor i soprano
Sean Conly, contrabaix
Tom Rainey, bateria
Totes les composicions són del Jesse Stecken.
Anem a escoltar el segon tema del disc, un magnífic i profund tema, lent
tema anomenat la Solitud amagada....on el soprano del Tony brilla
abastament...endinsem-nos en el món oníric del Jesse Stackken...però no us
penseu que tot sigui igual..ans al contrari...després d’aquest tema canviarà la
música i els ritmes...som-hi ara amb la profunditat....
2.- Hidden Solitude (J.
S.) 9m00s
Doncs convindreu amb mi que aquest tema és impressionant...aquestes
notes llargues i mantingudes amb un preciós so del soprano del Tony Malaby són
magnífiques mostres de control i concentració. Un preciós tema que espero us hagi agradat
tant com a mi....trobo que per començar amb la música del Jesse, aquest tema
era força ideal....Ara continuem amb alguna cosa diferent, com ja hem dit...per
la música i pel ritme amb el......
4.- Cork Soles (J.
S.) 5m17s
Bé, sembla que aquest també és el món sonor del Jesse
Stacken.....melodies no gens fàcils i ritmes entretallats....per passar després
a un swing força mesurat....en Jesse al piano força modern, jazz contemporani
del més atrevit...tot i que no oblidem pas el Jazz Avant-garde dels 60s i la
seva ja gran modernitat...amb l’Eric Dolphy, per parlar només d’un dels meus
herois...això que estem escoltant te algunes semblances i evidentment ha begut
d’aquelles i d’altres fonts....Anem ara amb un altra tema de la mateixa factura
estilística...l’anomenat...
6.- Ambrose Burnside (J.
S.) 4m26s
Un tema iniciat amb un motiu recurrent que va donant voltes sobre si
mateix. Mentre, el saxo i piano, mà dreta, fan la recurrent melodia i la mà
esquerra conjuntament amb contrabaix i bateria fan un mena de walking....De
fet, aquest sembla ja el rerefons de tot aquest projecte. Aquesta manera de
fer, de composar, giren en torn a un objectiu final el qual és donar-li una
entitat al projecte final en tots els temes. Similitud que vol dir entitat, en
aquet cas. Un Jesse que desenvolupa els seus conceptes musicals en cadascun
dels solos realitzats mostrant-nos les seves antigues passejades pel món
clàssic....Un concepte que de vegades recorda la música concreta contemporània
dels 60s.
Acabem aquest projecte i programa amb el primer tema del disc, el camí
del gos, amb clares connotacions ara sí d’involucrar-se rítmicament en el món
del swing. Un Walking de nou ens situa de manera permanent en el projecte del
Jesse d’aquest Helleborus..
1.- Dog Walk (J.
S.) 4m30s
Quins magnífics solos ens han ofert aquests músics incidint en els dos
solists, piano i saxos tenor i soprano....una meravella de músics tot el
quartet i grans composicions del Jesse Stacken...
Doncs ja vegeu que aquest és un disc potent, exceptuant el primer tema
que hem escoltat i potser algun altre més...De fet, us he posat els tres
darrers que viuen en un món similar conceptualment parlant i que ens mostren el
Jazz que es fa ara mateix a Nova York, el que fa aquest jove pianista ja amb
força discos a Fresh Sound Records i a Steplechase. Per cert, recordar-vos que
podeu anar a la botiga de Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot
i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc....
I ja dir-vos que hem acabat el programa i que espero hàgiu gaudit
escoltant-lo amb les músiques diverses que avui us he seleccionat. Una primera
part compartida per dos amics trompetistes, cadascun amb el seu projecte diferent
per la data d’enregistrament i també per la concepció que Ramon Quadrada i
David Pastor tenen del jazz i la trompeta. Dos discos entre els quals us he
posat un trosset del tema que dóna títol al disc de la Ramon Quadrada Big Band,
el Paradisos Imparells. Després del David en hem endinsat en la profunditat
sonora del món musical de Jesse Stacken amb una balada lenta i llarga per
després enllaçar tres temes de característiques similars a mode de
reconeixement del seu projecte global.
Doncs res més, gràcies per escoltar-nos, per ser-hi, bona nit i bon Jazz
Club de Nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
Programa nº 178: Whisper Songs Sergi Felipe i Walter Benton Quintet, dimecres 22 d'octubre de 2014
0 comentaris
Molt bona nit a tothom, benvinguts totes i tos al programa de Jazz del
Baix Llobregat que fem els dimecres a partir de les 22h....Jazz club de Nit
aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 i per online a la nova web radiosvh.info i des
d’allà prement el botó del directe....aquí el currant qui us parla, qui
decideix la música que escoltareu, qui la manipula, qui la penja al blog del
Jazz Club de Nit...Miquel Tuset i Mallol, per servir-vos i recordar-vos que
cada mes fem dos concerts de Jazz a la Sala Xica de La Vicentina...aquest mes,
el 24 d’octubre amb Sergi Felipe Whisper Songs Quintet i el 31 d’octubre amb el
Jaume Vilaseca Trio i el seu projecte JazzNesis, amb la música de Genesis del
1970-1974 en clau de Jazz...primer concert i després Jam Session....gratuït i
patrocinat pel nostre Ajuntament.
Ja sabeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra
entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové
Comencem el programa escoltant el primer
treball de Whisper Songs Sergi Felipe per després escoltar alguns temes, no
masses, del projecte que ens presentaran aquest divendres a la Sala Xica...
Whisper Songs , quintet liderat pel
saxofonista Sergi Felipe, és un grup
estable format al 2011 a Barcelona. La seva proposta musical ens porta a un
Jazz contemporani amb referències a molts estils tant del jazz, com d'altres
músiques modernes. El seu primer treball discogràfic va rebre bona crítica
entre públic que va escoltar-lo en directe, en concerts destacables al Festival
de jazz de Girona, Festival de Jazz de Vic. Aquest és doncs el disc que escoltarem
ara mateix.
“WHISPER
SONGS”
Sergi
Felipe
Enregistrat
el 4 i 5 de juliol de 2011 per Sergi Felipe a l’Underpool Studio.
Produït
per Sergi Felipe.
Sergi
Felipe, saxo tenor
Hugo
Astudillo, saxo alto
Alfred
Artigas, guitarra
Marc
Cuevas, contrabaix
Òscar
Doménech, bateria
Totes els temes són composicions i
arranjaments de Sergi Felipe.
Comencem amb un magnífic i suau tema amb una mica de swing amb el segon
tema del disc...
2.- Nina és pop (S. F.) 5m40s
Iniciat per un senzill motiu amb els vents
per després seguir amb la melodia, i deixar al Marc Cuevas iniciar el seu solo,
acompanyat només per guitarra i bateria a mode d’enriquiment...i ja Sergi
Felipe encetar la seva aportació soloística al tema..i després fer-ho a la
guitarra l’Albert Artigas..amb un so força modern de l’estil del John
Abercrombie, m’atreviria a dir..després de nou melodia per anar acabant aquest
primer tema que us situa en l’òrbita sonora de Sergi Felipe.
Si parlem una mica de la formació dir-vos que
els acompanyants són tots una colla de grandíssims músics, amics i companys
d’estudis probablement. Gent que ha crescut plegada i una vegada acabada la
carrera comparteix projectes.
Vegem
què és això de Whisper.....
murmuri | (h)
wispər |
parlar en veu molt baixa utilitzant la respiració sense una de les cordes vocals,
parlar en veu molt baixa utilitzant la respiració sense una de les cordes vocals,
exemples....
Alison estava xiuxiuejant
a l'orella.
• substantiu un to suau o confidencial de la veu; una paraula o una frase xiuxiuejada: parlava en un murmuri.
Si ens fixem bé, això de de Whisper, és el que aquesta música ens evoca...un to suau o confidencial a la veu, a la música.
Seguim ara amb el primer tema del disc amb
una clara disposició barrejant sons Pop amb estructures jazzístiques...amb el
tema ...Starwoman i empalmantt el tema setè anomenat Room 304....
1.- Starwoman (S. F.) 3m50s
7.- Room 304 (S. F.) 5m05s
Doncs sí que el so és força semblant a la
música popular, ben entesa aquesta de qualitat, amb motius enganxosos i no per
això exempts de qualitat...i ja heu vist que els dos temes es podien escoltar
l’un després de l’altre, amb tempos molt similars...gaudint doncs de quasi 9
minuts ininterromputs de bon Jazz-Pop-Contemporani...si se’m permet...
I ara som-hi amb un altre tema amb motius no
massa complicats però sàviament conjuminats dins l’entramat d’estructures
jazzístiques..el tema 4rt del disc anomenat...
4.- Love Evil (S. F.) 5m07s
Tema força potent amb un magnífic tempo
iniciat a dos vents jugant amb dues notes..després melodia i solo del
guitarrista Artigas i mentre bateria i contrabaix fent-li un coixí rítmic
fantàstic....un gran solo de l’Albert per després Sergi fer el seu,
impressionant, arribant al registre agut amb gran mestria i control del so amb
uns arpegis i licks frapants..i després, jugant amb notes llargues..i acaben el
tema amb un motiu de notes llargues a guitarra, després tots plegats de la
mateixa manera i acabar el tema....
I ara escoltarem un tema que no surt escrit a
la carpeta i que sembla tema de regal i posat entre parèntesi (free), o sigui
que som-hi amb aquest tema carregat de swing....
9.- Miso Soup (S. F.) 5m41s
Doncs ja vegeu, ja heu sentit el clamor
d’aquesta magnífica música que aquest divendres podreu escoltar si veniu, tot i
que el projecte que presenta Sergi Felipe
és el següent disc que aviat us posaré, aquest és el SO, amb majúscules
que escoltareu si venir...Grandíssim tema amb un grandíssim swing i bones
interpretacions dels solistes, de manera particular el gran solo de l’Albert
Artigas sempre acompanyat per contrabaix i bateria..després també el Marc n’ha
fet un de reeixit...recordeu que el Marc el vàrem tenir el darrer concert al
JCLV amb la Natsuko Sugao Septet, i abans havia vingut amb el Víctor de Diego
Quartet...i d’això ja fa dies....mesos...anys....he.
I acabem aquest magnífic disc amb un tema ple
de up-tempo tot iniciar-lo a contrabaix solo i després amb un swing
delicat...però això durarà 1 minut escàs i després a tempo doblat...yeah..
5.- Carpenter’s Deleight (S.
F.) 5m00s
Doncs ja heu escoltat que el tema es divideix
en dues parts, la primera, d’un minut i escaig, a un tempo delicat i força
swingat per bateria i walking de contrabaix...i després, ai després la colla
s’ha desfermat a tempo doblat i una màquina rítmica que va a tota hòstia mentre
els solistes desenvolupen les estructures harmòniques...magnífic tema per
acabar aquest disc i començar amb un tastet del projecte que la mateixa
formació presentarà al JCLV..Anem doncs a presentar-vos el darrer treball
d’aquesta formació, el qual podrem escoltar en directe aquest divendres a la
Sala Xica, seu del Jazz Club La Vicentina...a partir de les 22h....
“WHISPER
SONGS” Sergi Felipe
Bambú
es libre en el espacio
Enregistrat
el 19 i 20 de gener de 2013 per Sergi Felipe als Underpool Studios.
Produït
per Sergi Felipe.
Sergi
Felipe, saxo tenor
Hugo
Astudillo, saxo alto
Alfred
Artigas, guitarra
Marc
Cuevas, contrabaix
Òscar
Doménech, bateria
Totes els temes són composicions i
arranjaments de Sergi Felipe.
El seu segon treball discogràfic, "Bambú
es libre en el espacio" , on presenta un nou repertori de temes originals
de Sergi Felipe, el líder de a banda. La majoria de les cançons han estat composades
directament per la sessió d'estudi, deixant espai a la complicitat entre
els músics i aportant frescor al conjunt del disc. Seguint en la línia de l'anterior treball el
grup aporta nous elements que
l'apropen a músiques més improvisades partint de idees senzilles,
aprofundint en el seu so personal, i
explorant noves possibilitats compositives i formals.
A mode de tastet, escoltarem poquets temes no
sigui que decidiu escoltar i no venir al directe, he...o sigui que comencem amb
el segon tema del disc, que es diu la Merda de Mariano.... tema que us vaig
enviar per mail...el magnífic.....
2. Mariano's shit (S. F.) 04:42
Swing i melodia curta i rassa per encetar
ràpidament el magnífic solo el tenor del Sergi...i sempre al darrera un swing
precís i marcat per la secció rítmica de contrabaix i bateria, i la melodia de
nou repetida per deixa para a l’Hugo i el seu so fantàstic al saxo alto fent el
seu solo...i de nou la melodia, dolça melodia...que ara permet desenvolupar-se al
Marc al contrabaix mentre finalitza el tema....
Al Sergi Felipe l’havíem vist fa una colla
d’anys a les sessions del Continental, quan aquest club era el que era...per
allà hi va passar força gent jove i no tant. Allà vam veure experiments com el
que va fer el Raynald Colom amb una Big Band muntada per a la ocasió, la
Refugees....Sergi havia presentat el seu projecte i crec recordar que el vam
anar a veure, el seu primer Whisper Songs.
I ara acabem aquest tastet amb el quart tema
del disc que ens presentaran el divendres...
4. Thiev v3 (S. F.) 04:31
Tema iniciat per marcats sons entretallats
dels vents, per iniciar la melodia ambdós vents alhora i acabar el tema
entretallat...Aquí entra l’Albert a la guitarra, amb un so pulcre i
característic força jazzero i ja Sergi amb el seu magnífic so del tenor amb el
seu solo...després solo de contrabaix....i etc...
Em sembla que amb aquests dos temes ja teniu
una lleugera idea de lo bo i millor que us espera aquest divendres....o sigui
que seguim amb el programa...
Abans però, recordar-vos que podeu comprar els millors discos de Jazz a
la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 del barri de Sarrià-Sant
Gervasi, on hi trobareu tot i tot de l’editorial Fresh Sound Records, una de
les més importants d’Europa, dirigida per un home, Jordi Pujol Baulenas,
incansable “cercador” de projectes de la música més actual i investigador pel
que fa a la edició en vinil de 180 grams de discos a vegades mai editats, i ara
mateix doncs us proposo escoltar un saxofonista no gens conegut que va fer un únic
treball amb el seu nom, Walter Benton Quintet, en el disc de vinil, magnífic de
180 grams editat per Blue Moon, divisió Jazz Workshop, tot sota la tutela de
Jordi Pujol i Fresh Sound Records. Un disc bopper ja en plena època hard
bop editat el 1960.
Ja us podeu imaginar doncs que aquest vinil
ha acabat dintre del PC digitalitzat per aquest qui us parla....a veure doncs
com sonarà.....
“OUT
OF THIS WORLD”
Walter
Benton Quintet
Publicat originalment el 1961 per
Jazzland JLP 928S
Enregistrat a Nova York, el
19 i 21 de setembre (# 3,4 i 7), 1960
Enregistraments originals produïdes per Orrin Keepnews
Enginyer d'enregistrament: Ray Fowler
Coberta dissenyada per Ken Deardoff
Foto de portada: Don Silverstein
Enregistraments originals produïdes per Orrin Keepnews
Enginyer d'enregistrament: Ray Fowler
Coberta dissenyada per Ken Deardoff
Foto de portada: Don Silverstein
Editat
per Blue Moon, divisió Jazz Workshop
JW-044
I en
la versió que s’editarà en CD serà la FSRCD 1658
Produït per al llançament del CD de Jordi Pujol.
24-Bit Digitally Remastered
El personal en totes les pistes:
Freddie Hubbard (trompeta, excepte en # 3,4 i 7),
Walter Benton (saxo tenor),
Wynton Kelly (piano),
Paul Chambers (baix),
Jimmy Cobb (bateria) o
Albert "Tootie" Heath
(en el # 3, 4
i 7).
Una de les balades més impressionants de
l’historia del Jazz és el “lover man”, interpretada pel seu mestre Charlie
Parker i segur devia ser per això que la va incloure en aquest el seu únic
treball...tot i ser el darrer tall de la cara B, serà el primer tema que
escoltarem...
3B. Lover Man
(Davis-Sherman-Ramirez) 8:43
Gran tema i millor so d’aquest tenor...amb un
so un pèl metàl·lic...potent i profund i grans interpretacions dels quatre
grans que li fan vora...
Escoltem ara el segon tall
de la cara A per endinsar-nos de ple en el món post bop d’aquest desconegut
Walter Benton...
2A. Walter’s Altar (Walter Benton) 8:21
Ja heu pogut escoltar
aquest gran saxofonista amb aquest gran tema de factura pròpia...és clar que la
colla que es va buscar o li van buscar per fer aquet primer i únic disc eren de
lo millor a l’època....poc després d’enregistrar-se el Kind of Blue de Miles
amb la secció rítmica, la mateixa que tenim aquí...i amb l’afegitó d’un jovenet
Freddie Hubbard en estat de gràcia....
Walter Benton
(8 de setembre de 1930, Los Angeles - 14 agost
de 2000) va ser un saxofonista
de jazz nord-americà.
Benton va començar tocant el saxofon com un estudiant de secundària a Los Angeles. Després de tres anys de servei a l'exèrcit a la dècada de 1950, va tocar amb Kenny Clarke, Max Roach i Clifford Brown el 1954. De 1954 a 1957 va tocar amb Pérez Prado en una gira per Àsia. Va treballar amb Quincy Jones el 1957 i Victor Feldman el 1958-59. Va portar al seu propi grup des de 1959, gravant amb el seu propi nom el 1960 amb Freddie Hubbard, Wynton Kelly, Paul Chambers, i Tootie Heath en aquest disc que escoltem avui, Out of this world. Aquest mateix any va treballar amb Max Roach i Julian Priester. El 1961 va gravar amb Abbey Lincoln, Roach, Eric Dolphy, i Slide Hampton. Més tard, en la dècada de 1960 va treballar amb Gerald Wilson i John Anderson.
Escoltem ara un tema amb clars aires llatins
per fer-li honra a l’època que va passar amb el gran Pérez Prado...aquest és el
primer tall de la cara A..tema que dóna nom a l’àlbum....
1A. Out of this World
(Arlen-Mercer) 5:40
Després de la intro i melodia del tema,
Freddie s’hi fica amb tota la seva artilleria mentre la grandíssima secció
rítmica el manté volant...gran solo després del líder de la formació...amb
clares connotacions Hawkianes i després el magnífic solo del Wynton...bé, s’ha
d’aclarir que el Wynton només va participar amb el Blues “Freddie Freeloader”,
del qual li recordem el seu magnífic solo que ha passat a la història...
Aquest àlbum, l’únic com un
líder, es va registrar aquest
mateix any. Una
sessió força reeixida que va demostrar que havia arribat a la seva
plena maduresa com a intèrpret i
bufador, amb un estil influenciat per Charlie Parker, però amb un deute
d’abans amb Coleman Hawkins, un tret especialment
evident en el seu so. Tocant amb la típica
fluïdesa, unitat i
imaginació, el trompetista Freddie
Hubbard contribueix molt a l'èxit de l'àlbum, igual que el
pianista Wynton Kelly,
una combinació impecable d'ànima i el gust
com a part d'una de les seccions rítmiques
estel·lars de l'època, amb el baixista Paul
Chambers i el
bateria Jimmy Cobb completant la famosa secció
rítmica del quintet de Miles Davis.
Aquesta secció rítmica perfecta no pateix quan
"Tootie" Heath reemplaça
Cobb en els tres temes
enregistrats el 21 de setembre. Walter Benton va tornar a Los
Angeles el 1961, però
lamentablement no va fer més discos
com aquest.
Anem ara al primer tall de la cara B, i ho farem escoltant un magnífic Blues de la mà del Walter Benton....és el...
1B. A Blues Mood (Walter Benton) 7:27
Un magnífic blues iniciat pel Wynton i
després el motiu principal interpretat pels dos vents...i el magnífic solo del
trompetista inicia aquesta tanda...i mentre el walking del contrabaix i el
swing de tots tres...enriquint el magnífic so de Freddy, impressionant en el
registre agut, mig,.....i després és suau entra el tenor de Walter, amb un so
un pèl fosc que ens recorda al primer de tots que va dir que així s’havia de
tocar el saxo, Mr Coleman Hawkins...Recordo el vídeo del tema Balada que van
tocar primer ell i després el catxondo de Parker, aquest monstre rient mentre
l’avi Hawkins tocava i després ell fent-ho a tota hòstia...Wynton fa seves les
88 tecles i després Paul Chambers es va seva la Verra, i ja tots tornant a la
coda i tots dos vents acabant el tema amb tot el quintet...
"Walter Benton, qui va viure fins a l'edat de 70 anys, mai va guanyar
cap Downbeat. Però,
a aquells que coneixem la seva feina, sabem que era una de les coses més agradables que succeïren en el jazz al voltant d'aquells temps. Un “West Coaster”, que vam
escoltar per primera vegada amb
en Kenny Clarke en una sessió de Savoy i, un any més tard, amb una sessió de Clifford Brown All-Stars el 1954, va passar diversos anys a l’aclamada Big Latin Band de Pérez Prado abans de instal·lar-se a Nova York
el 1960.
Els músics òbviament varen reconèixer el seu talent i així es va convertir en un membre del grup de Max Roach i va aparèixer en els àlbums més políticament crítics de Max. També va gravar diverses cançons amb Eric Dolphy i era bastant habitual en les sessions del segell Candid del crític Nat Hentoff.
Aquest àlbum de Jazzland va
ser tristament el seu únic
i propi àlbum com
a líder, però és d'allò més agradable escoltar
els dos vents recolzats per una
de les seccions rítmiques de swing més relaxat que es pugui desitjar; absolutament sublim. Hubbard toca
molt bé, principalment
en els registres mitjans i
baixos, el que reflecteix la relaxació
de la secció rítmica. Pel que fa a Benton, el productor Orrin Keepnews
el compara amb un dels seus tutors, Lucky Thompson.
Personalment, jo el situo més en el so de mitjans dels anys 50, l'època de Miles
amb Sonny Rollins. Walter Benton també
escriu excel·lents melodies. La seva forma de tocar la balada ("Iris"
i "Lover Man")
és excepcional i sens
dubte té la força suficient per tocar up-tempo (“Night Movement” i “Azil”) però
el millor amb diferència
és de nou el tema "Alter
de Walter", a la manera de Rollins amb
un solo de tenor absolutament
meravellós. Un tema
que me’n portaria a una illa
deserta sense dubtar-ho
".
Tony Hall -Jazzwise (agost de 2012)
I acabem ja amb el tema més bopper del disc
anomenat Moviment nocturn...
4A. Night Movement (Walter Benton) 2:38
Ja vegeu quin tempo més bèstia per acabar..una
mena de Donna Lee a l’estil Benton....aquí se li veu la vena Parkeriana,
fent-li honors al mestre per la manera com va muntar aquest tema i el va
desenvolupar....Doncs ja heu pogut escoltar una bona estona aquesta gran obra
d’aquest gran desconegut i finalment conegut gràcies a Jordi Pujol Baulenas i
la seva persistent tasca de descobrir-nos el millor del Jazz de tots els temps
i editar-ho en vinil, aquest però també amb compacte i que podeu trobar al web
de Fresh Sound Records...
I ja doncs dir-vos que hem acabat el programa
nº 178 amb dues propostes de Jazz contemporani a càrrec de Whisper Songs Sergi
Felipe i amb una magnífica edició en vinil de 180 grams de Blue Moon, Fresh
Sound Records, en la seva secció Jazz Workshop del senyor Walter Benton i el
seu quintet...i també recordar-vos de nou que aquest divendres 24 d’octubre podreu escoltar en
rigorós directe a Sergi Felipe Whisper Songs Quintet, motiu pel qual avui us
l’he presentat...Doncs res més, espero que us hagi agradat el programa i ja
sabeu que el podeu tornar a escoltar demà a la mateixa hora en diferit i que
sempre el podreu escoltar de nou al blog del Jazz Club de Nit....ja sabeu ho
poseu així mateix al google i ell us portarà a casa...
Bona nit i bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.
Subscribe to:
Missatges (Atom)
