Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “esfera jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz.
I segueixo dient NO a la guerra de Putin, i a cap de les guerres, totes assassines.
I avui us proposo un programa dedicat al Jazz Modern que es fa fora d’aquí, i tot gràcies a promotors i editorials amb les quals darrerament estic treballant, com són Auand Records, d’Itàlia i el seu disc “Heretic Monk”dels Barber Mouse; el darrer projecte autoeditat a Suissa dels L’Orage anomenat “Triangle” i promotora Music4Review per acabar amb Origin Records, dels EEUU i disc del Michael Orenstein, “Aperture”. I amb un micro conte de Carme de la Fuente.
I deixeu-me que us
digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure
l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més
relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi
trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en
tot lo de Fresh Sound Records,
editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel
teu suport tots aquests anys.
.jpg)
I proposo que comencem el programa amb el projecte aparentment auteditat per ells mateixos, ells que són un trio de músics suïssos anomenats L’Orage i disc anomenat “Triangle”. Enregistrat i mesclat per Fabien Iannone a l'estudi Alfalfa. Masteritzat per Nene Baratto a l'estudi Big Snuff. Amb: Nelson Schaer : Bateria / Percussió / Teclats; Ganesh Geymeier: Saxo tenor / Percussió / Teclats; Fabien Iannone: Baix / Percussió / Teclats. Les composicions són d’ells i ja ho comentaré a cada tema. I dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc: http://www.loragemusic.com i també l’enllaç al seu bandcamp: https://lorage.bandcamp.com/album/triangle-2...
I els començarem escoltant amb el tema compost per Nelson Schaer i anomenat...
1.6.- Cachalot (N.Schaer) 5m00s.
I ja heu pogut escoltar de quina subtil manera hem començat el programa d’avui, quasi que de forma etèria. La delicadesa, la persistència del baixista, el so lànguid del saxo tenor, els acords puntuals dels teclats. Els suaus copets de les percussions, amb escombretes, presumiblement. En fi, tot molt delicat i que de mica en mica va agafant més cos, tot i no agafar-ne massa. Les notes llargues del saxo tenor ens recorden al nostre estimant Jan Garbareck i el tema, també ens recorda temes editats per ECM. En fi, que avui començo d’aquesta subtil manera, que les coses ja canviaran.
També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es .
L'ORAGE liderat pel
bateria Nelson Schaer presenta “Triangle” el seu segon disc que
augmenta la pressió atmosfèrica. Després d'un aclamat primer àlbum emès a
moltes emissores de ràdio (Ràdio France, FIP, RSR la 1ère, Couleur 3...) i
reproduït a la BBC per Gilles Peterson, L'ORAGE
torna en petit combo. En algun lloc dels núvols, la música de L'Orage combina ritmes i polirítmies
amb fortes melodies espirituals. El lirisme de Ganesh Geymeier es veu magnificat per una secció rítmica creativa i
potent composta per Nelson Schaer i Fabien Iannone. Aneu amb compte,
enganxeu-vos els cinturons de seguretat, potser esteu entrant al Triangle! La
melodia atmosfèrica i la pulsació magnètica fan una música impressionant!
Aquest és un àlbum 100% analògic, enregistrat amb una gravadora de vuit pistes i
mesclat també analògicament.
.jpg)
I ara els escoltarem en un tema del saxofonista i anomenat..
2.5.- Neo (G.Geymeier) 6m41s.
Bé, i ja heu pogut comprovar de quina manera han canviat les coses. El marcatge a la bateria del líder del projecte Nelson Schaer així ens ho ha mostrat. També el baixista col·labora en la qüestió rítmica amb total acord amb el baterista. Alhora, el compositor del tema i saxo tenor Geymeier ens ha situat en l’aspecte melòdic, primer en el que en podríem dir “motiu principal”, i després fent la seva magnífica i brutal improvisació. Modern, quasi avant-garde és el seu llenguatge i fraseig. Per sota apareixen els teclats omplint-ho l’espai de més sons espacials. Un tema on el saxofonista s’esplaia abastament, com heu pogut escoltar. I al final, la recuperació de la melodia curteta i motiu principal al voltant del qual ha girat tot plegat. Gran tema d’aquest trio de músics suïssos.
Si voleu escoltar
jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens d’aquesta editorial
dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui
m’envia des de Nova York les seves novetats
i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada
Leonardo i gràcies pel teu suport.
I encara els escoltarem en el tema compost per tots dos, Ganesh Geymeier i Nelson Schaer i anomenat...
3.1.- Pentatetrahidratònic (N.Schaer/G.Geymeier) 6m08s.
I ja heu pogut comprovar quina diversitat melòdica que tenen aquests nois, en aquest tema compost a duet. El saxo tenor s’ha doblat en fer la melodia, agafant més cos, eixamplant la nostra oïda. La qüestió rítmica torna ha estar marcada pel baterista i baixista. Ells dos s’entenen la mar de bé, fent una mena de diàleg permanent que fa que el tema vagi sol. Per sobre d’aquest coixí rítmic, el saxo tenor vola lliurement, amb tota la creativitat. El seu discurs segueix en l’ona del Jazz d’Avantguarda, el Avantgarde Jazz. Una altra llarga exposició solista de Geymeier al saxo tenor, on ens ha mostrat la seva part melòdica alhora que el bon gust i delicadesa sonora. Un bonic tema que ha acabat delicadament.
Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic Andrés Rojas abans El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.
.jpg)
I ja els acabarem escoltant amb una mica més de tralla rítmica en el tema compost per Nelson Schaer i anomenat....
4.2.- Universal (N.Schaer) 5m33s.
I de quina manera tan subtil hem acabat el seu projecte, amb aquest tema del líder i baterista. Els inicis han estat però de ben aviat marcats per la rítmica trencada del líder, compositor i baterista. La melodia, certament d’una gran bellesa i moments melòdics orientals, ens ha impressionat per la seva dolçor. També per com de bonic queda l’efecte de doblar-se el saxo tenor, o havent-hi afegit algun efecte que fa que tot plegat tingui un millor ressò musical. Els sons allargassats del saxo tenor fan de tot plegat una música aèria. La rítmica però, és de lo més terrestre que un es pugui imaginar. Els ritmes són de la terra. Els sons dels vents, són del cel. Doncs res, amb aquest tema hem acabat d’escoltar la seva proposta que sí, ens ha semblat d’una gran qualitat alhora que modernitat on el Swing no ha aparegut, que ja ho farà.
I cada dia podeu anar
a la Cocteleria Campari Milano on
s’hi fan concerts de jazz i demés meravelles, a diari. Al blog us en posaré la
seva pàgina web:
https://www.camparimilano.com/programacio-musical/. I també al Sinestesia que hi ha prop de la plaça del Centre a Sants, on ja s’hi fan concerts. És qüestió de mirar-ne la programació.
I després d’aquest
projecte ara sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente...Gràcies Carme per la teva dolçor narrativa i
històries relacionades amb les músiques del programa.
I ja segueixo el
programa i proposo que escoltem un projecte al voltant de la música de Thelonious Monk, la que ha fet el grup Barber Mouse i CD anomenat Heretic Monk. Disc editat per Auand Records l’11 de març d’aquest
2022, enregistrat el 2011 i masteritzat el 2022. Amb: Fabrizio Rat - piano, Stefano Risso - contrabaix i Mattia Barbieri -
bateria. Produït per Barber Mouse. Productor executiu: Marco Valente. I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç
I ja els començarem escoltant en el tema anomenat...
5.3.- Ask me Know (Thelonious Monk) 6m04s.
I ves per on que seguim d’algun manera no massa lluny del projecte anterior. Estem amb un altre trio, ara en el format bàsic de piano, contrabaix i bateria. La música de Monk quan ell vol, és etèria també, i així ens ho ha mostrat el pianista Fabrizio Rat. La qüestió rítmica també és així com trencada, no havent-hi tampoc el Swing, que ja vindrà. El solo del baixista és més terrenal, rítmic, amb pulsió, i més d’acords que d’escales. En Rat al piano ha desenvolupat la seva improvisació amb poca profusió de notes, als inicis i com Monk, coses que han anat canviant posteriorment, afegint-n’hi les de la mà esquerra i acords. I ves per on que el baterista ha fet ja quasi al final una bona tasca solista,també. En fi, que ells tres han fet un gran treball en aquest tema de Monk i el d’arranjament segurament a càrrec del pianista, tot i que pugui ser del baixista i creador del trio, com podreu llegir al blog, si no us ho dic aquí. Un tema que Monk va enregistrar el 23 de juliol de 1951 i encabir en una sèrie de compilacions anomenades The Genius of Modern Music: Volume 2. Gran tema per començar-los a escoltar.
Barber Mouse - Monk Heretge. Un enfocament heretge podria ser la millor manera de tractar amb Monk. El contrabaixista i compositor italià Stefano Risso té una llarga experiència treballant amb música acústica i electrònica. Connecta l'avantguarda amb la tradició, la improvisació amb la composició de cançons, per crear un paisatge sonor únic. Va formar el trio italià Barber Mouse fa uns 15 anys juntament amb el bateria Mattia Barbieri (que va col·laborar amb Richard Galliano) i el pianista Fabrizio Rat (un músic de França, conegut per les seves habilitats musicals techno/contemporànies). El seu àlbum d'estudi debut, publicat per Auand el 2012, va ser un homenatge a la banda d'electro-pop Subsonica, una de les més actives i més populars d'Itàlia, i va comptar amb el líder de Subsonica: Samuel.
I no us oblideu de la
Nova Jazz Cava on cada dijous fan
una Jam Session i on s’hi fan concerts cada cap de setmana. Al blog us posaré
la seva pàgina web:
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming la de la
seva programació.
Seguirem amb més temes d’aquest projecte herètic sobre la figura de Monk, però ara amb un tema que no és d’ell i sí de Harry Warren i Al Dubin i tema que tocà Monk i anomenat....
6.6.- Lulu’s Back in Town (H. Warren & Al Dubin) 4m13s.
I aquest tema Monk el tocà en el seu disc “It’s Monk’s Time” editat el 1964 on hi hagueren els acompanyants habituals d’aleshores, els del seu quartet, amb Charlie Rouse, Butch Warren i Ben Riley. Ell però el tocà a piano sol i a tot Swing, coses que els nostres herois han considerat i finalment, obviat. La veritat és que aquests tres músics han fet un treball sobre aquest tema força impressionant per com ha sonat tot plegat. La qüestió rítmica ha estat diversa, la major part del temps amb un ritme trencat, tot i aparèixer moments de swing i també doblant el tempo. La qüestió solista, ai las, ens ha impressionat per com de moderna ha estat l’execució de Rat al piano. La seva visió de la jugada ha estat d’una obertura de ment més que evident. La concepció moderna del trio, del baixista com a líder del grup, és aclaparadora. La tècnica dels músics, brutal. El llenguatge, de Jazz d’Avantguarda. El resultat, magnífic.
Deu anys més tard, el segon àlbum d'estudi de Barber Mouse està ple de moltes de les idees que van marcar la primera època: experimentació, investigació sobre la fusta, instruments acústics adaptats i tocats d'una manera que els fan sonar com a instruments electrònics. Si bé el primer disc es va mantenir allunyat del jazz, el nou s'hi submergeix, amb un homenatge a un gegant del jazz com Thelonious Monk, a les seves composicions i als estàndards que...i més coses podreu llegir al seu bandcamp. El nou material es va enregistrar l'any 2011, però va romandre intacte durant molt de temps. «No sabem ben bé per què –recorda Stefano Risso–, potser és perquè ens hem deixat endur per la producció i, mentrestant, tots hem recorregut camins diferents. Però en tornar-lo a escoltar, la seva contemporaneïtat colpeja. Quan mireu els vostres projectes des de lluny, podeu centrar-vos en l'essencial. Crec que avui és més rellevant que quan el vam gravar. Per això hem volgut que ressorgís ara.»
Seguim però dir vos
què si entreu al web de Temps Record:
https://tempsrecord.cat hi trobareu
tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa
nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i
evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió.
I encara els seguirem escoltant en el tema de Monk anomenat...
7.2.- Epistrophy (Th. Monk) 5m14s.
I Monk va incloure aquest tema en el Volum 1 de les compilacions Genius of Modern Music on hi hagué en les tasques solistes el vibràfon de Milt Jackson. El swing hi fou, tot i ser la melodia d’aquest “Epistrophy” la mar d’entremaliada. I sí, aquesta música l’havien enregistrat el 2011 i finalment l’han volgut recuperar per la seva modernitat, per la seva actualitat. El Swing com a tal hi és però en moments puntuals. Aquí seguim tenint l’aspecte de la rítmica trencada, i ara molt més evident per com en Rat al piano ha fet la seva improvisació. Un llenguatge descaradament modern, avantguardista. Una llarga improvisació del pianista, d’un gran nivell, per després haver escoltat el diàleg solista del baixista i baterista i acords puntuals del pianista. Gran tasca en la feina dels arranjaments per com ha quedat el tema en la qüestió rítmica sobretot.
L'harmonia és clau a "Monk Heretge", i d'alguna manera recorda la geometria fractal. Alguns dels acords característics de Monk a les seves obres i veus de piano recuperen el seu esquema bàsic, es redueixen a acords de quatre notes i s'utilitzen en lloc d'escales i acords més tradicionals. Seguint aquesta lògica, totes les melodies de l'àlbum s'han reharmonitzat; fins i tot les improvisacions segueixen aquesta regla, que limita el nombre de notes que podeu utilitzar. Pel que fa a l'escolta, sents que l'harmonia s'està expandint sobre si mateixa, igual que les estructures fractals que podem veure a la natura, com ara cristalls o fulles. «El treball de preparació abans de la gravació ha estat força llarg. D'alguna manera ens vam veure obligats a desfer-nos de qualsevol estereotip de llenguatge per tocar amb aquest enfocament d'acords de quatre notes. No podríem utilitzar frases conegudes perquè no encaixaria. Així doncs, hem estudiat i assajat dur per obrir-nos camí a través d'harmonies tan estrictes, encara que siguin respectuoses amb les originals, també estan força allunyades d'elles.»
I el Nota 79 ha iniciat ja una nova temporada
amb noves iniciatives amb programació estable cada dijous vespre i diumenges
tarda. Al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web: https://www.nota79.cat/events/ la dels seus
esdeveniments.
I ja acabarem d’escoltar-los en el tema anomenat...
8.4.- Monk’s Dream (Th. Monk) 5m58s.
I aquest tema que Monk també va fer a tot Swing, tot i ser també molt entremaliat, el va enregistrar a trio el 1952 tot i que posteriorment, el 1963, va aparèixer en el disc del mateix nom amb el seu quartet, sempre amb Charlie Rouse i base rítmica de John Ore i Frankie Dunlop. Però és clar que ells tres van voler fer alguna cosa més que la típica versió d’un tema. La seva manera d’entendre’l però, ara sí que ens ha apropat a l’original en alguns moments on el Swing hi és, tot i que a vegades de manera velada. El notem bé amb el “walking” que el baixista i líder ha fet quan el pianista francès ha desenvolupat la seva improvisació, que de nou ens ha captivat. El “break” rítmic ha aparegut en els moments solistes del baixista, on ha semblat aturar-se tot, però no, car amb l’aparició de nou del pianista, l’embranzida ha estat majúscula. Fins i tot el baterista ha volat literalment tot i acompanyant-los, i molt més que ho ha fet en la seva improvisació, en el seu solo. Gran tema i feina feta per aquest trio de cracs i arranjaments inversemblants sobre aquests temes del genial Theloniuos Monk, ideal per acabar el seu projecte.
«Crec que l'element
principal d'aquest àlbum –afegeix Fabrizio
Rat– és el procés de transformació de la música existent. És com estar
davant d'una llengua que coneixes, després d'haver-la oblidat per amnèsia. Ens
vam trobar interpretant aquests signes amb una nova lògica, utilitzant regles
harmòniques força allunyades de les regles habituals del jazz i, sens dubte,
empesos pel nostre amor per la música il·limitada de Monk.»
I ja acabarem el programa d’avui amb el projecte de Michael Orenstein, “Aperture”, editat el 20 de maig de 2022 per Origin Records. Enregistrat per Talley Sherwood els dies 16 i 19 de juliol de 2021 i mesclat per ell mateix al Tritone Recording, Glendale, CA. Masteritzat per Maximilian Sink, Los Angeles. Disseny i maquetació de la portada per John Bishop. I aquí hi tenim una formació de trio base amb Michael Orenstein, piano; Logan Kane, contrabaix i Myles Martin, bateria i la col·laboració de: Barclay Moffitt, saxo tenor (#2,6,7,10); Nicole McCabe, saxo contralt (#2,6); Sean Harrison, saxo contralt (#5,10); saxo soprano (#7); Chase Jackson, vibráfon (#2,6,7,10) i Sam Klein-Markman, guitarra (#1,7,10). Tots els temes són del líder i pianista Michael Orenstein excepte un medley de dos temes que són de l’Herbie Hancock. I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç al disc: https://originarts.com/recordings/recording.php?TitleID=82845....
I proposo que els escoltem en el tema on hi col·laboren Barclay Moffitt, saxo tenor; Sean Harrison, saxo soprano; Chase Jackson, vibráfon i Sam Klein-Markman, guitarra, i anomenat....
9.7.- 21 Rabid Realtors (M. Orenstein) 7m6s.
Doncs ja heu pogut comprovar amb quin primer tema d’ells hem començat, a un tempo déu n’hi do de viu, vaja, que no és cap baladeta, no. Una composició certament bonica alhora que entremaliada la seva harmonia, amb uns canvis sorprenents. El ritme trencat marcat pel baterista Martin també ens el mostra encabit en la modernitat més actual. Per descomptat que la col·laboració dels vents fa pujar el llistó de tot plegat havent escoltat uns solos magnífics, com el del saxo tenor Barclay Moffitt. Per descomptat que el trio base liderat pel Michael Orenstein va sol, com sempre dic que passa amb els trios de piano, contrabaix i bateria, la “perfecta màquina rítmica”. Ell mateix al piano ens ha mostrat també la seva habilitat solista. Gran tema per començar escoltant-los.
El pianista/compositor/arranjador de Los Angeles, Michael Orenstein arriba al seu enregistrament debut amb un fort pedigrí d'educació en jazz i deu anys d'experiències d'actuació de primer nivell, tot i brillant en aquest conjunt robust de 8 originals i arranjaments complexos com el "Giant Steps" i un homenatge a Herbie Hancock. Igual que aquestes dues grans influències, Hancock i Billy Childs, els arranjaments d'Orenstein són sorprenents i dinàmics amb una àmplia paleta de sons, desafiant qualsevol limitació del quartet de jazz. "Aperture" d'Orenstein centra la llum en un jove talent prodigiós amb un futur sens dubte prometedor. "...un dels joves músics més talentosos i creatius que he sentit mai". - Dan Wall
Un altre lloc emblemàtic
és el 23 Robadors espai on es fa el
Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes que s’hi
han parit i que així seguirà sent. Cada dia teniu Jazz i els dimecres, concert
primer i després Jam Session amb Miguel
Pinxo Villar, Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga. Al blog us en posaré la
seva pàgina web:
https://23robadors.com/programacio/ la de la seva programació.
I seguim amb aquesta música tan maca amb el tercer tema del disc ara en format de trio base i tema anomenat..
10.3.- Slow Coffee (M. Orenstein) 7m20s.
I quin altre tema ens han fet, i ara, com he dit en la presentació del tema, a trio base. Un tema amb grans moments, i que de fet va agafant embranzida a mida que va passant el temps i sobretot en el solo al piano del líder. Els moments de “walking” del baixista també hi són, tot i que no massa, i el baterista segueix amb la seva política de ritme trencat, i molta profusió de redobles, sobretot en el seu magnífic solo ja encarant el final del tema, que de fet, acaba ell d’aquesta manera. El tema però, comença amb una preciosa “Intro” a piano sol del líder. El “Tema” i melodia comença just després, i ja amb els canvis rítmica que incorpora. Els moments inicials del solo del líder, encara són dolços, coses que van canviant agafant posteriorment tota la pulsió rítmica. Gran mestria d’ell acompanyant-se amb la mà esquerra i acords, i una creativitat i digitació prístina i pura amb la seva mà dreta clavant-nos una magnífica improvisació. Gran tema d’ells tres.
Recordar-vos que
entreu al web de masimas on podreu
veure’n tota la seva programació dedicada al Jazz però també a diversos estils
com són el Blues, el Funk i demés variants. Val la pena que us deixeu caure per
la Plaça Reial per anar al Jamboree. Els dilluns amb una magnífica
Jam Session. Al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web: https://jamboreejazz.com/agenda/ la de la
seva agenda.
I ara ja amb més tempo i també Swing amb el tema on hi col·laboren de nou Barclay Moffitt, saxo tenor; Nicole McCabe, saxo contralt, Chase Jackson, vibráfon i Sam Klein-Markman, guitarra tema anomenat....
11.2.- Not Today (M. Orenstein) 5m59s.
I la tònica d’aquest projecte, al menys dels temes que he escollit és aquesta, la del marcatge rítmic del baterista, sobre el qual basculen la resta. També el baixista Logan Kane fa una gran tasca, sempre al costat del baterista i pianista, i donant suport a la resta. Ell mateix ha fet també un magnífic solo, quasi ja a les acaballes del tema, havent-lo acabat amb un “vamp”, una mena de “pedal” amb improvisació final del saxo tenor ideal per encarar el final dels temes. El tema ja ha començat a duet melòdic de vents i guitarra. A aquest, en Sam Klein-Markman, l’hem pogut escoltar clarament tot just abans de la improvisació del líder, la qual ens ha tornat a “frapar”. I el saxo tenor Barclay Moffitt, ens ha tornat a impressionar per com s’ho ha manegat, pel seu llenguatge i fraseig i creativitat. Gran solo també del baixista Logan Kane, amb una ferma pulsió rítmica i solo melòdic, també.
Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.
I ja acabarem aquest projecte i nosaltres el programa d’avui amb el brutal arranjament que ha fet del tema de John Coltrane a trio base i anomenat...
12.4.- Giant Steps (Coltrane & Orenstein) 4m40s.
I que el líder Michael Orenstein hagi volgut fer aquest magnífic arranjament sobre aquesta obra mestra feta per John Coltrane, ens parla també de la seva valentia en enfrontar-se a un dels temes emblemàtics encabit en un disc que va canviar la concepció del Jazz Modern, “Giant Steps”. Va ser el primer disc sota el segell Atlantic i el cinquè de Coltrane com a líder. El va enregistrar el 4 i 5 de maig de 1959, abans del “Kind of Blue” de Miles Davis de l’agost del mateix any. Molts dels temes d’aquest àlbum de Coltrane són encara un punt de referència i estudi per als saxofonistes, i ja veiem que no només. El líder del projecte que estem escoltant s’hi ha encarat fent-lo a la seva manera, amb un arranjament on la qüestió rítmica torna a tenir un valor cabdal. Hi ha hagut moments de Latin en el “pont”, segur que ho heu notat, tot just abans del solo del baixista. I és que aquest tema l’ha volgut fer també a trio base, per fer la feina només ells tres, amb tot el risc que això implica. El solo del líder al piano, modern, clar i nítid com una patena, primer a ritme trencat, ha esdevingut una màquina de Swing posteriorment, amb un “walking” del baixista i un baterista magnífic. Orenstein al piano ens ha tornat a mostrar la seva riquesa melòdica i rítmica, la seva creativitat, el seu modern llenguatge, i en tot el projecte, la seva gran habilitat com a compositor i arranjador. Gran tema per acabar el seu projecte.
I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n tot el seu catàleg.
Doncs nosaltres ja hem acabat el programa d’avui, que com sempre espero que us hagi agradat tant com a mi. I us recordo que hem escoltat els projectes de L’Orage i el seu “Triangle”, l’”Heretic Monk”dels Barber Mouse havent acabat de la manera que ho hem fet, amb en Michael Orenstein, “Aperture”, i avui amb un micro conte de Carme de la Fuente.
Doncs nosaltres, el Jazz Club la Vicentina encarem el mes de juliol amb el 13è Festival de Jam Sessions, i com cada any amb combos d’alumnes de Grau Superior d’algunes de les millors escoles de música de Catalunya com són: Conservatori de Bellaterra, Conservatori Superior del Liceu, ESMUC, ESEM Taller de Músics i el darrer dia amb un quintet de joves cracs, The INT Friend’s Quintet i el combo de l’Escola Superior de Música Jam Session. Tenim tres caps de setmana i sempre començant a les 20h a tres espais exteriors i públics. Pel 9 de juliol, a la plaça de Joan Prats i Escala. El 16 de juliol, a la plaça de La Vila Vella i pel 23, en plena Festa Major d’Estiu, al Pati de Can Comamala.
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.
