Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “esfera jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz.
I segueixo dient NO a la guerra de Putin i a cap de les guerres, totes assassines.
I el programa d’avui
el dedicaré a tres guitarristes i els seus projectes, i aquests són els del
grec Thomas Mitrousis, ("The
Seed"), els del londinenc Tom
Ollendorff ("A Song for You"), de Fresh Sound New Talent i els de l'holandès d’adopció, l’israelià Eran Har Even, ("World Citizen"),
de Challenge Records.
I començaré el programa amb el projecte que vaig adquirir a Granollers l’11 de febrer d’enguany, un concert encabit en la seva 32ena edició del Festival Jazz Granollers, i aquest és el del guitarrista holandès Eran Har Even i projecte "World Citizen", editat el 2020 per Challenge Records. No hi ha dades de l’enregistrament, o jo no les trobo,o sigui que res, que ells són: Eran Har Even, guitarra; Xavi Torres, piano i teclats; Haggai Cohen Milo, contrabaix i Ivars Arutyunyan, bateria. Tots els temes són del líder: Eran Har Even. I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del músic: https://www.eranhareven.com/projects#copy-of-world-citizen...
Doncs començaré el programa amb el preciós tema anomenat...
1.4.- Aviya’s Song (Eran Har Even) 5m31s...
I doncs amb quina delícia hem començat el programa d’avui. Un tema a un tempo mèdium i amb un Groove magnífic. La mestria del líder a la guitarra és evident, ja l’heu pogut escoltar. I quin gust més exquisit en la seva improvisació. Tot plegat es veu refermat per la resta de companys que l’han recolzat, com per exemple el magnífic solo del també israelià i contrabaixista Haggai Cohen. En Xavi Torres, bateria i Ivars Arutyunyan també hi han estat, esclar, en feines de suport harmònic l’un i rítmic l’altre, que de solos ja en faran en d’altres temes. Un bon tema per començar el programa d’avui.
I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n tot el seu catàleg.
I ara proposo que els escoltem en tres delicatessen curtetes, seguides, on es pot copsar tota la seva diversa i moderna creativitat, anomenades...
2.9.- Global (Eran
Har Even) 0m40s.
3.11.- Universal
(Eran Har Even) 2m25s.
4.5.- Transmutation (Eran Har Even) 2m14s..
I us he volgut posar aquests tres temes curtets i per això seguits, i així copsar la seva modernitat, la del líder i companys. Són temes a mode d’improvisació quasi lliure, on veiem quines són les seves amplituds de mires, les del compositor i companys. Unes “delicatessen” que han estat els primers 40 segons de “Global” amb sons estratosfèrics de la guitarra del líder, però també amb el que semblava un sintetitzador i doncs a càrrec d’en Xavi Torres. Posteriorment hem gaudit escoltant els 2m25s del “Universal” amb sons de les galàxies, repetitius, alhora que uns sons de la bateria passats per sedassos electrònics, i sons del teclat de la nau extraterrestre. I al final han estat 2m14s de sons més complexes, amb el baix fent una línia, mentre bateria fa de les seves, i el guitarrista i teclista desenvolupen unes línies melòdiques i rítmiques força sofisticades, on la modernitat i el gust van de la mà. Tres temes que ens han situat en un “altre món”, que sí, que és possible.
També tenim una bona
col·laboració amb l’editorial basca Errabal
Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que
els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva
pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es ...
5.2.- Winners ot the Cosmic Lottery (Eran Har Even) 5m23s..
I què bé que ho fan aquests nois. I què subtil i delicada és aquesta música. En aquest tema ens han tornat a meravellar, per la delicadesa, i ara també per la magnífica improvisació del nostre estimat Xavi Torres al piano. Un gran tema amb un magnífic Groove, car així ens el fan el baixista i baterista, ja des de l’inici del tema, i més en els moments solistes del pianista primer, i després del líder a la guitarra. I és que ell ha fet la seva reeixida improvisació a les acaballes del tema acabant-lo i nosaltres quasi trasbalsats per com i quant ens ha agradat aquest tema i les interpretacions de tots quatre.
I cada dia podeu anar
a la Cocteleria Campari Milano on
s’hi fan concerts de jazz i demés meravelles, a diari. Al blog us en posaré la
seva pàgina web:
https://www.camparimilano.com/programacio-musical/. I també al Sinestesia que hi ha prop de la plaça
del Centre a Sants, on ja s’hi fan concerts. És qüestió de mirar-ne la
programació.
6.1.- Collective Memory (Eran Har Even) 5m21s.
I un altre tema on la
subtilesa i delicadesa hi són presents. I què boniques han estat aquestes
músiques, les que hem pogut posar. I és clar, n’hi ha més, de fet el disc té 12
temes, tots ells d’una gran bellesa, com ha estat el diàleg que han fet
guitarrista i pianista amb uns moments preciosos. El Groove, magnífic, marcat
per la base de dos, baixista i baterista, i aquest darrer amb copets al canto
de la caixa i demés ”virgueries” que ens ha fet. Torres ha fet tasques d’acompanyament harmònic mentre el líder ha
fet la seva llarga i increïble improvisació. I el tema acaba dolçament amb sons
preciosos, i el Groove i marcatge de la base rítmica, marxant dolçament i
acabant-lo encara més dolçament. Preciós tema per acabar el seu projecte.
Gràcies nois. Una abraçada Xavi.
I seguiré el programa amb la guitarra del jove grec Thomas Mitrousis Quartet i projecte anomenat "The Seed". Data de publicació el 21/03/2022. Enregistrat per Nikos Kollias i Yannis Damianos el maig de 2021 als Antart Studios. Mesclat per Yannis Damianos i Masteritzat per Yannis Petrolias. I ells són: Thomas Mitrousis: guitarra; Kostas Yaxoglou: piano; Paraskevas Kitsos: contrabaix i Dimitris Klonis: bateria. Tots els temes són del guitarrista i líder Thomas Mitrousis. I dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç al Bandcamp del disc d’en Thomas: https://thomasmitr.bandcamp.com/album/the-seed-2...
I els escoltarem ja en el seu primer tema i anomenat....
7.9.- Not Yet (Thomas Mitrousis) 5m29s.
I ja heu pogut comprovar que no ens hem allunyat gaire de la primera bellesa, car aquesta música del jove guitarrista grec és també molt bonica. I és que a mi m’agrada fer programes que jo en dic temàtics, pel fet de les diverses similituds entre les músiques dels diferents projectes. Crec que me n’estic sortint prou bé. És un programa temàtic, amb unes músiques precioses. I si la guitarra de l’Eran Har Even ens ha copsat, la d’en Thomas Mitrousis també ho ha fet. I l’han acabat de la manera subtil com l’han començat, i ho ha fet el pianista amb uns arpegis superlatius. La melodia ha aparegut a duet de guitarra i piano, tot plegat d’una gran bellesa en una primera part on ens han presentat el tema. La guitarra, prístina i pura, s’ha quedat sola amb la Berra fregada i els arpegis del pianista. La improvisació del líder ha estat posteriorment d’una gran bellesa i majestuositat. El baixista i baterista han agafat una mica d’embranzida. En fi, una gran tema per començar-los escoltant.
Les vuit peces d'aquest àlbum canvien fluidament entre estats d'ànim, textures i tempos, revelant alts nivells de musicalitat i química. "THE SEED" consta de vuit composicions amb referències evidents del jazz modern, així com influències del clàssic i el post rock. La introducció cinematogràfica del tema d'obertura "Crossing Lines", immediatament submergeix el públic en l'atmosfera de l'àlbum.
Si voleu escoltar
jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens d’aquesta editorial
dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui
m’envia des de Nova York les seves
novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una
abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
I els seguirem escoltant en el tema....
8.8.- Bipolar Express (Thomas Mitrousis) 5m37s.
I amb quina altra exquisidesa ens han tornat a copsar aquests joves músics. Tema iniciat de nou per una “Intro” a càrrec del pianista. I posterior a la melodia del tema encetada pel líder ha aparegut la improvisació del pianista Kostas Yaxoglou, ell també amb una gran solvència, digitació prístina i clara i línies creades de gran bellesa. La base de dos que l’han acompanyat Paraskevas Kitsos: contrabaix i Dimitris Klonis: bateria, han mantingut un bon marcatge rítmic tot i recolzant-lo. El líder l’ha seguit amb una gran improvisació, dolça, delicada, amb un so més brillant que el del guitarrista israelià, i molt bonic tot plegat. Un altre gran tema, subtil també, de tempo mèdium, i gust exquisit. El baixista ha omplert l’espai dels més greus amb un so profund, mentre el baterista ha anat a la seva bola amb una quasi constant improvisació. I repeteixo, gran improvisació del jove líder a la guitarra i moments finals amb el baixista fent també una tasca solista.
Les composicions creen intercanvis continus d'emocions i imatges, conservant una anticipació intacta des de la primera a l'última nota. Cada peça té la tendència a referir-se a un gènere musical diferent. "Fax From Fux" conté elements barrocs, "Poisonous Little Flower" es mou amb un tarannà impressionista però totes les composicions mantenen un caràcter amalgamat, a causa del fons de jazz comú dels quatre músics.
Recordeu que si us
agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el
catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic Andrés Rojas abans El Pricto
on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions,
free jazz, o quelcom inclassificable.
I encara els escoltarem en el tema anomenat...
9.6.- Fax from Fux (Thomas Mitrousis) 4m05s..
I quin altre tema més bonic iniciat a mode de pizzicato, ja fent-ne el que deu ser el motiu principal de la melodia. El ritme ternari el notem per com n’és també de trencat o per com el baterista colpeja la seva bateria. Un tema de mínims amb sons eteris, delicats sí, però també amb un tempo ben maco, tot i que no massa viu. Una mena de “delicatessen”, vaja. I com ens agraden les “maneres” solistes d’en Thomas, cosa que hem pogut copsar en el seu solo. També li dóna espai als altres solistes, i en aquest cas al del pianista Kostas Yaxoglou. Aquest ha anat desenvolupant el seu solo també de manera magistral, acabant el tema, amb uns moments a trio base magnífics on ells tres han “volat” literalment, per com s’ha ampliat les seves mires com si fossin, que ho són, una entitat pròpia. Gran tema del Thomas Mitrousis.
El quartet explora les varietats increïblement àmplies de timbres i dinàmiques dels instruments i aconsegueix mantenir una diversitat sonora amb un enfocament estèticament contemporani, a través dels arranjaments capritxosos. "El plaer és senzill, directe i completament jazz; està molt ben tocat, i es balanceja just per mantenir l'equilibri entre cos i ment, etc... 'The Seed' és una sorpresa gratificant."...
I no us oblideu de la
Nova Jazz Cava on cada dijous fan
una Jam Session i on s’hi fan concerts cada cap de setmana. Al blog us posaré
la seva pàgina web:
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming la de la
seva programació.
I els acabarem escoltant en el tema anomenat...
10.2.- Chopping Therapy (Thomas Mitrousis) 6m47s.
I aquest és el seu tema més vital, des del punt de vista rítmic. Des del punt de vista melòdic i harmònic és una mena de gir cap a una música quelcom més “pop”, i per tant Jazz-Pop, si se’m permet. Té un break molt maco, on sembla que s’aturi tot plegat, que no. Aquest ha estat el moment a partir del qual el líder i compositor ha iniciat la seva reeixida improvisació, feta també amb molt bon gust i digitació nítida i clara, amb un so brillant. En Kostas al piano l’ha seguit també amb mestria, i la rítmica adequada, la que el tema ha tingut molta de la seva estona. És d’alguna manera un tema “menor” des del punt de vista harmònic, menys complex, i també sona a un tema fet com una mena de divertimento. Al final però hi ha un canvi rítmic interessant, alhora que una melodia a càrrec del contrabaixista fregant les cordes de la seva Berra amb el seu arc. I el tema ha anat acabant així, d’aquesta manera tan delicada i bonica, la qual cosa ha fet créixer el propi tema, passant d’un divertimento a quelcom més seriós i profund. Un tema maco, divers, que ens ha anat molt bé per acabar amb el seu projecte. Bravo nois.
I el Nota 79 ha iniciat ja una nova temporada amb noves iniciatives amb programació estable cada dijous vespre i diumenges tarda. Al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web: https://www.nota79.cat/events/ la dels seus esdeveniments.
I ja acabarem amb l’altre
guitarrista i ara amb el projecte editat per Fresh Sound New Talent...I per això deixeu-me que us digui que
podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure
l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més
relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi
trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en
tot lo de Fresh Sound Records,
editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel
teu suport tots aquests anys.
I sí perquè acabaré amb el guitarrista londinenc Tom Ollendorf i el seu projecte anomenat “A Song For You”, editat el 2021 per Fresh Sound New Talent. Enregistrat per Alex Killpatrick als Giant Wafer Studios, Gal·les, Regne Unit, els dies 2 i 3 de desembre de 2019. Produït per Tom Ollendorff. Productor executiu: Jordi Pujol per a Blue Moon Produccions Discogràfiques S.L. I ells són: Tom Ollendorff (guitarra), Conor Chaplin (contrabaix), Marc Michel (bateria). I excepte el “Autumn in New York” de Vernon Duke, la resta de temes són originals del guitarrista londinenc. I dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc: https://www.freshsoundrecords.com/tom-ollendorff-albums/53943-a-song-for-you-digipack.html...
I proposo que els escoltem en la preciosa balada de Vernon Duke anomenada...
11.6.- Autumn in New York (Vernon Duke) 3m33s.
Un tema que Duke va fer el 1934 sense pensar en cap obra concreta, tot i que la va oferir a un productor per al musical “Thumbs Up!”. Sinatra va ser el primer que va tenir-hi èxit, ja al 1949. Posteriorment, els músics de Jazz la van tocar, i per tant, esdevenint un “estàndard de Jazz”, gent com Charlie Parker, Billie Holiday, etc. I ara estem amb un altre guitarrista, el tercer de la nit, i també amb un so nítid més o menys com l’anterior, el jove grec Mitrousis. El tema és d’una delicadesa remarcable. I aquí hi tenim un trio pelat de guitarra, contrabaix i bateria, coses que es noten per lo “net” que escoltem el so. En Tom ens ha presentat el tema per després fer-nos gaudir amb la seva preciosa improvisació, delicada, alhora que amb unes línies melòdiques molt boniques. Gran tema per començar el seu projecte.
Un altre lloc
emblemàtic és el 23 Robadors espai
on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes
que s’hi han parit i que així seguirà sent. Cada dia teniu Jazz i els dimecres,
concert primer i després Jam Session amb Miguel
Pinxo Villar, Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga. Al blog us en posaré la
seva pàgina web:
https://23robadors.com/programacio/ la de la
seva programació.
.jpg)
I seguirem amb el tema que titula el projecte i primer track del disc, l’anomenat..
12.1.- A Song For You (Tom Ollendorf) 6m05s.
I la suavitat musical ens segueix acompanyant, i ara amb una altra “delicatessen” iniciada pel líder amb uns preciosos arpegis. El ritme és ternari, i ja hem copsat que ben bé podríem ballar-ne el seu vals. I després de la presentació del tema, el contrabaixista Conor Chaplin ens ha fet una reeixida improvisació, llarga, rítmica alhora que amb un gust melòdic evident. La resta de companys l’han acompanyat amb gust, calidesa, amb un baterista quasi inexistent per com de sua ha estat la seva intervenció. El tempo però és força viu, vital, i l’energia es desprèn de les seves interpretacions, magistral la solista del líder, el qual ens ha acaronat de nou amb la seva guitarra i sons melòdics i preciosistes. En Tom és un altre gran guitarrista, amb uns temes propis farcits de calidesa, inventiva i tendresa. La seva improvisació ha estat magnífica, delicada alhora que amb un gust musical exquisit. Els acords, utilitzats amb precisió i sense abusar, donant més protagonisme a la qüestió solista amb un so un tant més profund, més càlid i una inventiva de primer nivell.
Tom Ollendorff és un guitarrista de jazz establert a Londres. L'any 2015, Tom va rebre la beca Yamaha per a la Música de Jazz Excepcional, la Outstanding Jazz Musicianship. Tom ha actuat amb una àmplia gamma d'artistes i conjunts molt respectats, com Geoff Simkins, Dave Cliff, Ben Wendel, Bill McHenry, Jeff Williams i Ari Hoenig, el grup francès EYM i la cantant gal·lesa Megan Thomas. Ha actuat en sales i festivals del Regne Unit, França, Xina, Eslovàquia, Suïssa i Holanda. És tutor visitant al Royal Welsh College of Music and Drama de Cardiff.
Recordar-vos que
entreu al web de masimas on podreu
veure’n tota la seva programació dedicada al Jazz però també a diversos estils
com són el Blues, el Funk i demés variants. Val la pena que us deixeu caure per
la Plaça Reial per anar al Jamboree. Els dilluns amb una magnífica
Jam Session. Al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web: https://jamboreejazz.com/agenda/ la de la
seva agenda.
I encara els escoltarem en el tema de nom gal·lès...
13.7.- Aare (Tom Ollendorf) 5m32s.
I un altre tema iniciat delicadament amb arpegis, tot plegat a un tempo també vital i una rítmica ternària, que sembla li agrada força. El so és dolç; la música, bella; el nostre gaudi, total. Ben aviat s’ha ficat a desenvolupar la seva improvisació, i amb un suport de la base rítmica, immens. Els dos companys han estat quasi que “creant” les seves línies, fent també la tasca de d’acompanyants. Són una mena de “Concept Trio” a l’estil del de Bill Evans, aquest però de guitarra, contrabaix i bateria. Abans d’acabar el tema, fins i tot hem pogut gaudir escoltant el solo del baterista Marc Michel el qual ha fet una magnífica tasca solista. I el tema l’han acabat amb el líder recuperant-ne la melodia inicial, i amb un final preciós i delicat.
"Tom Ollendorff
és un dels millors guitarristes del món. La seva música és complexa però
arrelada en la melodia i el sentiment" (Gilad Hekselman)
"És un intèrpret
molt talentós i imaginatiu" (The Jazz Man).
"Està guanyant
una reputació formidable com a improvisador destacat i compositor
imaginatiu" (Bracknell Jazz)
"M'agrada molt el tocar i escriure del jove guitarrista Tom Ollendorff, sens dubte un músic a seguir i escoltar" (Helen Mayhew, Jazz FM)
Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.
I ja els acabarem d’escoltar en el tema anomenat..
14.5.- XY (Tom Ollendorf) ) 6m41s.
I què bé acabar el seu projecte i nosaltres el programa d’avui amb aquest magnífic tema a tot Swing, que ja el trobàvem en falta. El tempo és viu i es percep clarament el “walking” del contrabaixista i com el baterista fa la seva tasca rítmica també a tot Swing pels cops als plats i xarles. I amb un suport així de precís i magnífic no és d’estranyar que el líder s’hagi esplaiat la mar de bé en la seva llarga i reeixida improvisació. Una tasca solista que ens n’ha fet ampliar les nostres mires respecte les seves virtuts, que ara semblen haver crescut. Després de la magnífica tasca del líder, qui n’ha fet una altra de magnífica ha estat el contrabaixista Conor Chaplin qui ha estat immens, amb una rítmica potent alhora que havent-lo fet de manera melòdica. Al final el líder ha fet uns “vuits” amb el baterista, mentre el contrabaixista els ha acompanyat a tot Swing en un gran tema que crec jo és el que ens feia falta per acabar projecte i programa. Magnífic treball, nois.
Seguim però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió.
I doncs ja hem acabat el programa d’avui, que com sempre espero que us hagi agradat tant com a mi. I us recordo que hem escoltat a tres magnífics i delicats guitarristes i els seus respectius projectes, i que han estat l’Eran Har Even, en Thomas Mitrousis i havent acabat amb en Tom Ollendorff.
I abans d’acomiadar-me dir-vos que el proper concert del Jazz Club la Vicentina el tindrem el dissabte 18 de juny a les 22h a la Sala Xica, on tindrem el Pablo Martín Trio, amb Pablo Martín, saxo tenor; Hèctor Tejedo, contrabaix i Kike Pérez, bateria, en un esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament de SVdH, i per tant amb l’entrada gratuïta.
Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les
seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i
us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel
Tuset i Mallol.
