Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “esfera jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz.
I dic NO a la guerra de Putin i a cap de les guerres, totes assassines.
I el programa d’avui
també serà temàtic, i no anirà de guitarres com el de la setmana passada i sí
que anirà de vents, saxos i clarinets, els del màster Perico Sambeat, i darrer projecte editat per Karonte i anomenat “Atlantis”.
Els bons joves que el segueixen són el clarinetista Arturo Pueyo ell amb seu a les Illes, projecte anomenat “Derroteros” i editat per Cezanne Producciones, i finalment
l’altre jove “crac” és el saxo alto Alexey
León i projecte anomenat “Influenciado”
editat per One World Records i
aquesta setmana amb un micro conte de Carme
de la Fuente.
I començarem el programa amb el projecte del jove clarinetista Arturo Pueyo i projecte anomenat “Derroteros” Editat aquest 2022 per Cezanne Producciones. Enregistrat per Shayan Fathi, a Camaleón Studio (Madrid). Mesclat i Masteritzat per Rodrigo Ballesteros. I aquí tenim a l’Arturo Pueyo, clarinet, clarinet baix i direcció musical: Seir Caneda, piano; Arturo Valero, contrabaix; Rodrigo Ballesteros, bateria i la col·laboració de: Ángela Cervantes - Veu, "Roqueta, sa meva roca". Ariel Brínguez - Saxo tenor, "Encandilao". Daniel Juárez - Saxo tenor, i Miron Rafajlovic - trompeta a “Hala idò” i “Un año”. Tots els temes són del líder excepte “Roqueta, sa meua roca” que és de Joan Gamisans i Arabi. Producció musical, d’Arturo Pueyo, i la que no és musical a càrrec de Marga Torres. I al blog us posaré un enllaç al youtube i concert que van fer fa quatre dies comptats, concretament el 27 de maig d’enguany al AC Recoletos-Jazz de Madrid. https://youtu.be/haH7kCfEL8k...
I aquest projecte té uns temes que són una meravella, com el boleret on hi participa l’Ariel Brínguez amb el saxo tenor i anomenat..
1.7.- Encandilao (Arturo Pueyo) 4m58s.
I doncs amb quin preciós boleret hem començat el programa d’avui i tema del jove clarinetista eivissenc Pueyo. Però és que poder comptar amb el gran saxo tenor cubà, l’Ariel Bringuez, és tot un luxe per a ell, alhora que plaer per a nosaltres. I sí, perquè el seu solo ha estat magistral, càlid, melòdic i també farcit de la tècnica adequada, la que ell ha emprat en la seva interpretació. La “Intro” ha estat a càrrec del líder, però ben aviat ha aparegut la melodia de la mà del saxo tenor cubà. La qüestió rítmica l’han gestionat la mar de bé el trio base amb Seir Caneda, piano; Arturo Valero, contrabaix i Rodrigo Ballesteros, bateria. Qui primer ha iniciat les improvisacions ha estat l’Arturo Pueyo al clarinet, fent-nos-la delicada i molt bonica. Resulta que ens coneixem d’una Jam al Jamboree on ell hi va anar coincidint amb un bolo que va fer acompanyant ara mateix, a no sé qui, ni a no sé on. El gust exquisit dels dos vents ha quedat ben plasmat, evidenciat en les seves intervencions. El saxo cubà, un pèl més gran que el líder, és tot un màster de l’escena madrilenya sobretot, i també la peninsular. Un preciós tema per començar el programa d’avui dedicat als vents, saxos, clarinets i alguna flauta.
Nascut a Eivissa el 1991, inicia els estudis musicals als 8 anys al Patronat Municipal de Música d'Eivissa i als 13 anys entra al Conservatori Professional de Música d'Eivissa i Formentera amb l'important clarinetista Venancio Rius Martí.
I deixeu-me que us
digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure
l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més
relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi
trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en
tot lo de Fresh Sound Records,
editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel
teu suport tots aquests anys.
I tot i que és molt maco el tema on canta l’Àngela Cervantes, seguirem amb temes més marxosos com aquest on hi col·labora l’altre saxo tenor en Daniel Juárez i la trompeta de Miron Rafajlovic en el tema on el líder toca el clarinet baix i anomenat..
2.1.- Hala idò (Arturo Pueyo) 4m48s.
I amb quina trempera hem continuat escoltant-los. Un tema a tot Funk o derivats, però també amb rítmiques “trencades” o similars bàsicament per com van les percussions i bateria. I l’ha iniciat Arturo Valero, contrabaix i Rodrigo Ballesteros, bateria amb una mena d’Intro que ben aviat ens ha situat en la melodia del tema de la mà de Daniel Juárez - Saxo tenor, i Miron Rafajlovic – trompeta, ells dos a duet melòdic. La sonoritat ha esdevingut més profunda en la intervenció solista del clarinet, ara baix, del líder. De fet, el que ha passat ha estat que els tres vents han anat compartint compassos, primer 8, després 4 en una llarga exposició solista del clarinet baix de l’Arturo, saxo tenor ara el del Daniel Juárez i la trompeta de Miron Rafajlovic. Hem pogut constatar la mestria dels dos convidats, el primer ja conegut per mi car ja ha sonat en aquest programa, mentre que no el trompetista. La veritat és que tots tres solistes han estat brutals. El líder també se’ns mostra com un bon compositor amb uns temes diversos, el primer bolero i ara aquest temarro amb aquest ritme tan brutal.
Arturo Pueyo toca i ha tocat en projectes molt diversos estilísticament entre els que destaquen: Mohama Saz: quintet de rock progressiu amb influències en la música del proper orient, els balcans, diferents zones d'Àfrica amb els quals ha enregistrat 4 discos i ha tocat a Itàlia, Holanda, Portugal i gairebé tota la geografia espanyola. Mundo Chillón: projecte de cançó d'autor amb base a la música popular. Ha enregistrat el disc “Pobre Triunfador” i el single “Capitalismo” amb El Kanka i el Niño de la Hipoteca, i també l’Arturo Pueyo ha organitzat i obert jam sessions jazz, swing, funk, reggae i improvisació lliure.
Un altre lloc
emblemàtic és el 23 Robadors espai
on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes
que s’hi han parit i que així seguirà sent. Cada dia teniu Jazz i els dimecres,
concert primer i després Jam Session amb Miguel
Pinxo Villar, Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga. Al blog us en posaré la
seva pàgina web:
https://23robadors.com/programacio/ la de la
seva programació.
I encara els escoltarem en el divertit tema anomenat...
3.8.- No aparques en doble fila (Arturo Pueyo) 4m36s.
I amb quin tema més divertit ens ha sorprès ara l’Arturo. El ritme segueix sent així com trencat, per com el baterista colpeja la seva bateria. La melodia és bonica, entremaliada, i amb aires de Jazz Clàssic, no pel ritme, repeteixo. Un tema on hem escoltat bones improvisacions, ara però amb la formació bàsica, vaja, sense convidats i per tant amb ell al clarinet i la base rítmica de tres, Seir Caneda, piano; Arturo Valero, contrabaix i Rodrigo Ballesteros, bateria. De fet el pianista ha fet el segon solo del tema, i ves per on que ens ha agradat força. Gent jove que tira molt i més que tiraran. L’Arturo ha estat qui primer ha improvisat amb un gust melòdic magnífic i tots els aires d’aquells primers anys del Jazz, que això ens passa quan escoltem un clarinet. És un molt bon solista, ja ho heu pogut escoltar, i també constatar les seves dots com a compositor. Caneda al piano l’ha seguit i ens ha deixat de pasta de moniato, que es diu, per lo bé que ho ha fet, amb una mà dreta lleugera i gràcil, bon llenguatge i tècnica a dojo. Gran tema i interpretacions de tots quatre, amb contrabaix i bateria donant-los tot el suport del món.
Ha rebut classes de figures com Abe Ràbade, Jesús Santandreu, Toni Belenguer, Bob Sands, Jorge Pardo, Nitai Hershkovits, Ari Hoening, Kenny Werner, Johannes Weidenmueller, Shai Maestro, Romain Pilon, etc. Arturo Pueyo Márquez ha tocat professionalment amb músics com Antonio Serrano, Bob Sands, Bandolero, Ernesto Aurignac, Miguel Poveda, Antonio Carmona a llocs com el Teatre Real, el Teatre Fernán Gómez, Teatre Conde Duque, el Corral de Comèdies d'Alcalá de Henares, el Cafè Central, el Bogui Jazz, la Sala Clamores, la Sala Galileo Galilei i en festivals com el Le Guess Who! (Utrech, Holanda), Eivissa Jazz (2014, 2015, 2017, 2018, 2019), el Festival Internacional de Jazz de Madrid (2015, 2016, 2018), Festival Internacional Canàries Jazz & Más, Slap Festival (Saragossa), Concurs- Festival Haizetara (Biscaia), entre d'altres.
Recordar-vos que
entreu al web de masimas on podreu
veure’n tota la seva programació dedicada al Jazz però també a diversos estils
com són el Blues, el Funk i demés variants. Val la pena que us deixeu caure per
la Plaça Reial per anar al Jamboree. Els dilluns amb una magnífica
Jam Session. Al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web: https://jamboreejazz.com/agenda/ la de la
seva agenda.
I acabarem el seu projecte amb el tema més vital i anomenat....
4.6.- Moral (Arturo Pueyo) 4m47s.
I he volgut acabar amb aquest tema tan vital i així copsar encara més les seves dots interpretatives, i ja heu pogut escoltar que han estat més que magnífiques. Un tema amb un Swing brutal, no sempre perquè el tema té els seus canvis rítmics. Però vaja, ja ha començat amb un “running” més que “walking” del contrabaixista. El solo de l’Arturo és d’aquells de “traca i mocador” per la velocitat d’execució, creativitat, tècnica i exquisit gust musical, ell a cavall entre el passat i el futur. També ens ha fet un gran solo el pianista Caneda. Aquest pianista ha fet de nou un treball immens, amb una tècnica abassegadora, amb una mà dreta vital i una esquerra donant-li el suport harmònic puntual. Una creativitat la d’aquest jove pianista que ens ha sorprès, com ens han sorprès tots els membres del quartet i els convidats que hem escoltat. Us torno a recordar que aquest projecte el van presentar a l’AC Recoletos-Jazz de Madrid, local on s’hi fan uns concerts extraordinaris, i que abans hi trobareu l’enllaç al Youtube del vídeo del concert íntegre. Magnífic, Arturo, magnífic nois.
Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.
I després d’aquest
primer i magnífic treball fet per el jove Arturo
Pueyo i companys, sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente. Gràcies Carme per sempre la teva dolçor i amb
les músiques del programa encabides en el teu preciós conte.
I ara seguirem amb
l’altre jove crac i serà l’Alexey León,
i projecte "Influenciado",
editat el 7 de gener d’aquest 2022 per One
World Records, i ens diuen ells que el Gènere és Jazz Afro Cubà. Enregistrat també per Shayan Fathi, a Camaleón
Studio (Madrid). Mesclat i Masteritzat a Schuller Sound (València). I aquí hi tenim a: Alexey León: Saxos & Flauta; Carlos Sarduy: Trompeta; Caramelo de
Cuba: Piano; Reinier Elizarde, el Negrón: Contrabaix; Georvis Pico: Bateria;
Pedro Pablo Rodríguez: Percussió i convidat especial, Marc Miralta: Bateria. Totes
les composicions i arranjaments són d'Alexey
León, excepte “The way you look tonight” (Dorothy Fields i Jerome Kern) i “Dat Dere” (Bobby Timmons). I dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la
pàgina web del disc:
https://www.oneworldsmusic.com/alexey-leon..
I en aquest projecte ple de Latin Jazz hi ha un magnífic blues que serà el que primer escoltareu on hi tenim a Marc Miralta a la bateria i anomenat, i quines coses te la vida, gràcies Alexey...
5.6.- Kíev Station Blues (Alexey León) 4m48s.
I què bo aquest Blues de l’Alexey León, ell nascut a Cuba i crescut a Rússia, Moscou. Sembla però que és un Blues dedicat a tota la gent d’Ucraïna, pel cony de la guerra de l’assassí Putin. Sigui el que sigui, aquest jove saxo alto que s’està per València i a qui vaig conèixer al Jamboree també, en unes Jams que feien els estudiants que es van apuntar a uns cursos organitzats pel baterista anglès Stephen Keogh, és un jove crac, més o menys com l’anterior. És un tema fet amb molt de sentiment i es nota en la pròpia composició però també en la seva interpretació solista. El “pont” és també molt bonic amb un canvi preciós, cosa que es nota tot i escoltant-lo en la melodia, i també en la seva improvisació. Per cert, la melodia ha estat també increïble, feta amb tendresa, tècnica i un so preciós, el del seu alto. I la base rítmica ha estat subtil, amb el piano més present, també el contrabaix, i amb unes delicades escombretes del Marc a la bateria. Gran tema i Blues per començar-lo a escoltar a ell i companys.
Alexey León és un saxofonista, flautista i compositor, nascut a Manzanillo (Cuba) i criat a Moscou (Rússia). Àlbums anteriors: Cuba meets Russia (2015), Cuban connection (2018), Okudzhava for my mother (2020). El quart àlbum, en solitari, d'Alexey León, Influenciado, és un homenatge a la tradició del jazz afrocubà i als pioners del jazz llatí. Ens trobem davant d'un jazz impetuós i dissonant, de melodies intenses i llenguatge contemporani, inspirat en clàssics com Chano Pozo, Dizzy Gillespie, Julian Cannonball Adderley, McCoy Tyner, Chucho Valdés & Irakere, Paquito D'Rivera...Per la seva estructura harmònica, (“Influènciado” així es diu també la composició principal) recorda al mundialment reconegut estàndard del mestre Chucho Valdés, “Mambo influenciado”, que representa el mestissatge del jazz cubà.
Seguim però dir vos
què si entreu al web de Temps Record:
https://tempsrecord.cat hi trobareu
tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa
nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i
evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió.
I ara proposo que els escoltem amb el magnífic arranjament que n’ha fet el líder del tema de Bobby Timmons el conegut..
6.1.- Dat Dere (Bobby Timmons) 5m27s.
I potser haureu copsat que l’arranjament d’aquest tema de Timmons té també els aires de ritmes trencats similars als escoltats abans en alguns temes de Pueyo. I "Dat Dere" és una cançó de jazz escrita per Bobby Timmons l'any 1960. La lletra va ser escrita més tard per Oscar Brown, Jr. El tema el va enregistrar per primera vegada Bobby Timmons per al seu àlbum debut “This Here Is Bobby Timmons” (gener de 1960) i poc després per l'Art Blakey & The Jazz Messengers a l'àlbum “The Big Beat” (març de 1960) amb Timmons ja com a pianista de la banda. I el tema ha començat amb unes percussions magnífiques i posterior “Intro” de pianista. La melodia però l’han fet els dos vents, ara ell acompanyat de Carlos Sarduy, trompeta amb el ritme ben trencat. El “pont” ha seguit també la mateixa estructura rítmica, vaja, que no ha aparegut el Swing, que podria haver-ho fet. El líder ens ha frapat ara per la modernitat de la seva improvisació, amb sons que ens recorden a Perico Sambeat, mestre seu de ben segur i que després escoltarem. Un gran solo del líder on se’ns mostra encara més crac que en el primer tema. A Carlos Sarduy ja el coneixem de veure’l de tant en tant també al Jamboree, perquè jo diria que s’està per aquestes terres, o s’hi estava. Ha fet també un gran solo, per cert. Després d’ell, la secció de percutas ha fet també una estoneta d’impro, per després recuperar el tema i acabar-lo. Tema i arranjament, brutals, amb Caramelo de Cuba al piano en tasques d’acompanyant, que ja l’escoltarem de manera solista.
Inspirant-se en l'obra d'un dels grans fundadors del jazz afro-cubà, Alexey León ha creat una composició original, que conserva l'estructura del blues menor, amb picades d'ullet a “Mambo influenciado”, i composta amb un llenguatge harmònic i melòdic molt contemporani. Per interpretar aquesta música, León està acompanyat per un grup de destacats jazzistes cubans. - Al piano, Caramelo de Cuba (Dave Valentin, Paquito D’Rivera, Celia Cruz...). - A la secció rítmica, Georvis Pico, Pedro Pablo Rodríguez i Reinier Elizarde, El Negrón (aquest trio completa el quartet de Chucho Valdés). - La trompeta, magistralment interpretada, és la de Carlos Sarduy (Chucho Valdés, Irakere, Richard Bona...). – Per completar el grup, un convidat especial, un dels bateristes espanyols més reconeguts: Marc Miralta (Pat Metheny, Mark Turner, Avishai Cohen...).
I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n tot el seu catàleg.
I ja els escoltarem en un altre magnífic tema propi a tot Bugaloo o quasi on hi col·labora en Marc Miralta i anomenat...
7.7.- Guarachando (Alexey León) 6m24s.
I quin altre gran tema acabem d’escoltar. Les percussions ara sí ens han situat en el món Latin, que és principal en aquest disc, coses de les quals n’és mestre en Marc. El ritme segueix essent així com trencat, ves quins pebrots, però quan l’hem sentit més Latin ha estat en la improvisació al piano de Caramelo de Cuba ja a les acaballes del tema. Els moments inicials han estat més propers al ritme del Bugaloo amb Intro i melodia. Així ha seguit la qüestió rítmica també en la improvisació del líder al saxo alto, ell de nou fent una gran tasca solista. I Carlos Sarduy, trompeta, l’ha seguit en una improvisació magnífica. I ves per on que em recorda a moments a gent com Blue Mitchell, tot i que Sarduy soni més agut. Reinier Elizarde, el Negrón, al contrabaix ha estat també brutal, ell un dels puntals rítmics de l’escena madrilenya. Gran tema també de l’Alexey León i més temes que hi ha en aquest projecte a tot Latin Jazz.
Aquesta obra, profundament arrelada a la tradició musical cubana i al jazz contemporani, simbolitza l'evolució d'Alexey com a músic i com a persona, i reflecteix la recerca constant d'una identitat pròpia, personal i musical. La música d'aquest disc, dens i executada sense esforç aparent, transmet l'exuberant energia de dues fonts inesgotables d'inspiració: la música cubana i el jazz.
També tenim una bona
col·laboració amb l’editorial basca Errabal
Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que
els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva
pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es .
I ja per acabar els
escoltarem amb un dels temes Latins del projecte, i arranjament amb moments de
Swing sobre el conegut estàndard, l’anomenat...
I aquest tema "The Way You Look Tonight" és una cançó de la pel·lícula Swing Time que va ser interpretada per Fred Astaire i composta per Jerome Kern amb lletra escrita per Dorothy Fields. Va guanyar el premi de l'Acadèmia a la millor cançó original el 1936. Fields va comentar que: "La primera vegada que Jerry (Jerome) va tocar aquesta melodia per a mi, vaig sortir i vaig començar a plorar, em va matar absolutament. No vaig poder parar, va ser tan bonic.” I quin arranjament més brutal ens ha fet el líder i saxo alto Alexey León. Les percussions ben bé les hem copsat ja d’entrada, tot i tenir aquest tema Swing en el seu “pont”. I és que les congues i demés estris percussius hi han estat des de l’inici. I el tema l’han començat els dos vents fent-ne la melodia i ben acompanyats de la base rítmica, brutal. I el líder ha estat qui ens ha tornat a impressionar en la seva exposició solista que ha estat bestial, de nou. També ha fet una gran tasca el trompetista Sarduy en la seva improvisació. Què masters que són aquests joves músics. I sí, ara hem pogut escoltar de nou a Caramelo de Cuba en una altra magnífica improvisació, primer a tot Jazz Modern i després amb moments de Latin brutals. I el tema havia d’acabar amb els percussionistes i bateria fent de les seves, i que han estat meravelloses les coses que han fet. Un tema ideal per acabar el projecte del jove Alexey León, acabant-lo amb un “vamp” magnífic. Felicitats Alexey, felicitats nois.
I cada dia podeu anar
a la Cocteleria Campari Milano on
s’hi fan concerts de jazz i demés meravelles, a diari. Al blog us en posaré la
seva pàgina web:
https://www.camparimilano.com/programacio-musical/. I també al Sinestesia que hi ha prop de la plaça
del Centre a Sants, on ja s’hi fan concerts. És qüestió de mirar-ne la
programació.
I ja per acabar el
programa d’avui escoltarem al master d’ells dos i de moltes i molts més, el
gran Perico Sambeat i projecte
anomenat “Atlantis” editat el 13 de
maig d’aquest 2022 per Karonte
Producciones. Enregistrat als Estudis
Milènia (València) per Vicente
Sabater el 18 de novembre de 2019. Mesclat i Masteritzat per Vicente Sabater. Amb: Perico Sambeat Saxo alto i flauta; Fabián
Almazán, Piano; Pablo Menares, Contrabaix i Rodrigo Recabarren, Batería. Tots els temes menys dos són de Perico Sambeat, el “Forlane” de Maurice Ravel i “Lem” de Pablo Menares. I dir-vos que al blog us
posaré l’enllaç a la pàgina web del músic i projecte:
https://pericosambeat.com. https://pericosambeat.com/discography/atlantis/..
I els començarem escoltant de ben segur fent una passa endavant en molts aspectes i en el tema propi anomenat...
9.3.– El rastro de Hiva (Perico Sambeat) 7m59s.
I sí, el canvi ha estat brutal. Passa però que a mi m’agrada escoltar de quina manera, cadascun dels líders, desenvolupa les diversitats rítmiques de temes a tempo de balada, tempo mèdium i els més ràpids. Per això miro de posar temes rítmicament diferents i així copsar la “manera” com els desenvolupen. I a mi m’ha semblat que aquesta composició un tan complexa de Perico ha estat una meravella. I tinguem en compte que l’hem escoltat a ell tocant la flauta. I de quina subtil i magistral manera ho ha fet. Un tema gens trillat, d’una certa complexitat harmònica i amb una melodia preciosa, la que li hem escoltat a ell. La seva improvisació ha estat igualment preciosa, com la seva sonoritat. I és que ha trobat unes línies melòdiques molt boniques. Ell mateix ha agafat el saxo alto, i ha seguit improvisant, quins pebrots. El so de Sambeat, el del seu “King Super 20” que tocava Parker, és reconeixible a la primera. Ens ha captivat també a l’alto. El pianista Fabián Almazán ha seguit també amb una gran improvisació, i molta de l’estona fent-ho sol, o amb diverses palmes, tot plegat d’una gran subtilesa. I el tema l’han acabat delicadament i de nou amb la melodia i flauta del líder. Quina meravella per començar el seu projecte.
Perico Sambeat pertany a la generació de músics de jazz que es van donar a conèixer a la dècada de 1980, coincidint amb el darrer gran moviment internacional d'eclosió del gènere. A l'Espanya d'aquella època es van obrir pas a base d'imaginació i tenacitat, i encara que no en fossin conscients, van carregar amb la tasca de normalitzar el panorama professional del jazz al nostre país i reforçar uns vincles internacionals gairebé inexistents. El que avui sembla afortunadament normal deu molt a l'entusiasme d'uns quants músics, entre els quals destaca Sambeat, i afegiria jo a Bover, Reinón, Gaspar.. No sé si Perico Sambeat, que farà seixanta anys el 2022, se sent com un veterà o un pioner, ni si això té importància. La seva actitud davant de la música és sempre la mateixa. Continua sent en essència el músic obsessionat per la feina que va enlluernar els seus paisans valencians i va marxar a Barcelona primer i a Nova York després per acabar de formar-se. La seva carrera des de llavors l'ha convertit en un músic molt sol·licitat i respectat. Quan toca se'l reconeix als pocs compassos, com a tots els grans. Les seves composicions també tenen un aire familiar. I ha trobat una referència estable i sòlida amb el trio que manté amb el contrabaixista Javier Colina i el baterista Marc Miralta i que de tant en tant tornen ells tres periòdicament per donar-nos alegries als seus seguidors.
Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
10.4.– Leviatan (Perico Sambeat) 5m09s.
I ves per on que ens hem tornat a trobar amb un tema amb ritmes així com trencats, com ens ha passat en els dos anteriors projectes. I és que torna a ser aquest un programa temàtic, pels vents però també per alguns ritmes. I el tema ha acabat de la mateixa manera que l’han començat, amb una contundència que té d’allò més brutal. Fins i tot té un no sé què a Monk, per com de a sotragades va tot plegat. I després de la seva presentació, el màster n’ha iniciat la improvisació. La base rítmica de tres acompanyant-lo i situant-nos en un Jazz proper a l’Avantgarde per com n’ha gestionat la improvisació. També el pianista ha seguit en aquest tarannà més que modern, quasi contemporani. I és que les similituds amb els projectes anteriors han desaparegut en aquest increïble tema, on al final hi ha un “break” deliciós on sembla aturar-se tot, però no, res de res....ha donat pas de nou al brutal i trencat tema del líder.
I seguint amb els comentaris....Tot i això, es pot dir amb idèntica raó que Sambeat és un músic constantment preocupat per la innovació, aquest cuquet que va arribar potser al jazz quan va deixar de ser una música folklòrica. Al llarg dels anys ha provat diferents formats i s'ha interessat per altres músiques, però sempre sabent molt bé qui és i què vol, sense titubejos. En aquest marc, la manera més natural d'afegir matisos a la seva veu és envoltar-se de nous col·laboradors i confirmar l'essència del jazz com a música individual i col·lectiva alhora, de préstecs i intercanvis. Després d'un parell de discos més clàssics, Sambeat ha volgut fer un gir cap a territoris oberts. Tan oberts com l'oceà que evoca el títol del disc, sota el qual es va presentar el 2019 el quartet que avui ens ocupa, després d'un primer contacte al seminari de jazz d'Almendralejo. Atlantis pot ser també una referència a l'enllaç marítim que uneix el saxofonista amb el trio rítmic. Almazán és cubà; Menares i Recabarren xilens (encara que tots tres tenen experiències rellevants en l'escena nord-americana: el pianista com a col·laborador sobretot de Terence Blanchard; Menares i Recabarren com a membres del grup de la saxofonista Melissa Aldana i altres joves actius a Nova York). D'altra banda, el quartet és la formació més repetida al llarg de la carrera de Perico Sambeat. Aquesta nova volta de femella ens el mostra exigent i alerta, feliç una vegada més a la línia de sortida, com si fos la primera vegada.
Recordeu que si us
agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el
catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic Andrés Rojas abans El Pricto
on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions,
free jazz, o quelcom inclassificable.
I encara els escoltarem amb un altre gran tema amb uns grans moments de Swing i break preciós, tema anomenat...
11.2.– Rabbit Dust (Perico Sambeat) 8m04s.
I amb aquest quartet que ell mateix lidera les coses han d’anar de la manera que van, amb Fabián Almazán, piano i col·laborador de Terence Blanchard, mentre que la base rítmica de dos Pablo Menares, contrabaix i Rodrigo Recabarren, bateria són els acompanyants habituals, xilens com ella, Melissa Aldana. I en aquest tema ho hem tornat a copsar, gran tema de Perico per cert, i també amb la màxima modernitat, la de més amplitud de mires, les que té l’”Atlantic”. I el tema té una primera part brutal, intensa, energètica, primer amb la melodia i després amb la magnífica improvisació del líder. El Swing per “Walking” del baixista i el plat “Ride” del baterista ha aparegut quasi que ja d’entrada. En la improvisació d’ell aquest Swing encara l’hem notat més. I el tema té els seus canvis però no s’atura en cap moment, quina trempera. Però ell mateix, en la seva intervenció solista acaba reposant una mica per la qüestió de tempo viu, amb el ritme de nou així com trencat, moment en el qual dona pas al delicat “break” on el trio base es queden sols, i primer a duet de piano i contrabaix, d’una dolçor esglaiadora. Un canvi brutal, i que de mica en mica va recuperant la marxeta del Swing, amb el pianista Almazán immens. I sí, havia començat delicadament però al cap d’una mica ja s’ha situat al tempo on Perico ens havia deixat. Brutal tema, canvis i intervencions de tots quatre.
Preocupat pels detalls, el repertori és una qüestió més gran per al saxofonista, que mentre concebia el disc trobava a faltar un tema adequat per iniciar la successió d'atmosferes prevista. Una nit se li va presentar una melodia al mig del son, i així va sorgir “Somnis”, tema amb aires de dansa oriental de tempo mitjà, que podria haver derivat cap a la dolçor però el grup l’assumeix amb una certa exaltació i accents molt subratllats. Hi ha solos de Sambeat, Almazán i Menares. “Hiva” és una terra mítica de la qual segons les llegendes procedeixen els habitants de la Illa de Pasqua. El “Rastro de Hiva” és un tema a compàs ternari ple de climes canviants i harmonies molt obertes, creat a partir d'un misteriós pedal. Sambeat exposa el tema i inicia el seu solo amb la flauta, encara que canvia després al saxo alto alhora que creix l'emoció, subratllada per una rítmica de veus divergents, obsessives. El piano arrenca el solo a base d'acords, en un fraseig on predomina el joc rítmic. Els palmells de Sambeat li donen un sobtat aire flamenc; després s'apaga enigmàticament i reapareix la flauta fins al tancament. “Joe”, dedicat al saxofonista Joe Henderson, va haver d'aparèixer en un CD que Sambeat va gravar ja fa anys amb col·legues portuguesos, encara que mai es va arribar a publicar. És una composició enèrgica, de ritme llatí, amb una breu introducció a càrrec de la secció rítmica i exposició a l'uníson de saxo i piano. Sambeat pren el primer solo en el seu estil més vehement; a continuació Almazán deixa retalls de música cubana i de piano barroc sense caure en cap clixé; Acabarren tanca la roda de solistes.
I no us oblideu de la
Nova Jazz Cava on cada dijous fan
una Jam Session i on s’hi fan concerts cada cap de setmana. Al blog us posaré
la seva pàgina web:
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming la de la
seva programació.
I ja acabarem projecte i programa amb el magnífic tema i tempo vital dedicat a Joe Henderson i anomenat...
12.7.– Joe (Perico Sambeat) 44m55s.
I aquest tema l’han iniciat la base rítmica ja amb unes clares intencions i ritme amb aires Latins evidents amb una “Intro” magnífica que ens situa en la posterior melodia, la qual té també una primera part trencada per canviar a la segona part del tema amb més ritme Latin. Així ell mateix ha arrencat fent el seu solo amb uns aires moderns evidents, els de la seva creativitat. Frases i escales inversemblants, so brutal el del seu instrument i per com ell el fa sonar. I sempre la base al seu darrere amb una gran presència rítmica. El pianista Almazán ens sorprèn de nou i ara per la utilització d’elements clàssics en la seva improvisació, i el baterista Acabarren fa la seva aportació solista en aquest tema, que ja la trobàvem a faltar. I el tema acaba amb el líder Perico Sambeat recuperant aquesta melodia un tant entremaliada, fent-ne només una primera volta, un únic “chorus”. Un gran tema d’aquest projecte i que ens ha anat la mar de bé per acabar el programa d’avui.
“Leviatán” s'inicia amb una frase a base de petites cèl·lules de ritme intricat que fa pensar en el bebop, però adopta de seguida un camí molt més salvatge, propi gairebé del free jazz —d'acord amb la personalitat del monstre marí—, pel qual tots es deixen emportar amb gran desplegament de recursos. Almazán sorprèn, enmig del seu solo, recordant “With Little Help from my Friends”, de The Beatles. Siguin benvinguts la cita i l'humor, avui que gairebé han desaparegut del jazz més jove. Ravel és un dels compositors clàssics preferits de Perico Sambeat, i en escoltar “Forlane”, procedent de Le Tombeau de Couperin, s'entén el perquè. Amb una adaptació mínima, Sambeat aconsegueix que la peça del compositor basc-francès soni com una balada elegant i harmònicament molt seductora. Aquí s’inverteix l’ordre dels solistes i el piano prepara el camí per al saxo. Tots dos extremen el seu lirisme eludint camins trillats. Els vents Alisis i tema “Alisios”, posen de nou al quartet en moviment amb un tempo mitjà de to líric, en ritme de 12/8, i l'agitació augmenta a continuació amb “Rabbit Dust”, que arrenca de sobte amb una frase només del saxo. Aquest tema de títol jocós torna a conduir l'oient per una successió d'ambients canviants i petits jocs rítmics que fan menys previsible el moviment de la peça. Tanca el disc “Lem”, de Pablo Menares, un bonic 3/4 que suposo homenatge a l'escriptor polonès de ciència ficció. Després de Sambeat i Almazán, Menares fa el seu solo més melòdic del disc, sense ostentació innecessària, deixant que llueixi el so fosc del seu instrument. Al llarg de tot l'enregistrament l'oient pot gaudir d'una complicitat molt evident entre els quatre intèrprets, també de la continua efusió de talent i centelleigs espontanis de geni creatiu, que creixen a cada nova escolta. Amb “Atlantis” Perico Sambeat ha fet sens dubte un pas endavant important en la seva llarga trajectòria. Tant de bo el futur depari noves trobades entre aquests músics. Jorge García
I el Nota 79 ha iniciat ja una nova temporada amb noves iniciatives amb programació estable cada dijous vespre i diumenges tarda. Al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web: https://www.nota79.cat/events/ la dels seus esdeveniments.
I doncs ja hem acabat el programa d’avui que com sempre espero que us hagi agradat havent escoltat a l’Arturo Pueyo, Alexey León i Perico Sambeat havent escoltat un micro conte de Carme de la Fuente.
I abans d’acomiadar-me dir-vos que el proper concert del Jazz Club la Vicentina el tindrem el dissabte 18 de juny a les 22h a la Sala Xica, on tindrem el Pablo Martín Trio, amb Pablo Martín, saxo tenor; Hèctor Tejedo, contrabaix i Kike Pérez, bateria, en un esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament de SVdH, i per tant amb l’entrada gratuïta.
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.
