Jazz Club de Nit a Ràdio Sant Vicenç 90.2 FM

 

Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “esfera jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz. I dic NO a la guerra de Putin i a cap de les guerres, totes assassines. 

I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys. 

I sí, perquè el programa d’avui el dedicaré a aquesta estimada editorial de casa nostra, i una de les més importants d’Europa i del món mundial. Us presentaré tres projectes reeditats per Jordi Pujol i músiques que aniran des del 1955 fins el 1960. I aquests són: “Tour de Force” amb tres trompetistes extraordinaris, en Harry “Sweets” Edison, Roy Eldridge i Dizzy Gillespie. Després escoltareu els “United Notions” amb Toshiko Akiyoshi & The International Sextet, per acabar amb “Art Farmer & Benny Golson meet The Jazztet”, tots tres CDs de Fresh Sound Records serie 1600. 

I aniré per ordre cronològic, per l’any de l’enregistrament, que també ens situarà en el context musical, primer amb un Jazz més clàssic. Que quedi clar però, què el que en diem “Jazz Clàssic” arriba fins al Jazz de les grans orquestres, abans de la Segona Guerra Mundial. 

I començarem amb els tres grans trompetistes i disc anomenat  “Tour de Force”. Editat originalment per Verve (MGV-8212). Enregistrat a la ciutat de Nova York, el 2 de novembre de 1955. Publicat de nou per Jordi Pujol per a Fresh Sound Records. Amb Roy Eldridge, Dizzy Gillespie, Harry “Sweets” Edison (trompeta), Oscar Peterson (piano), Herb Ellis (guitarra), Ray Brown (contrabaix) i Buddy Rich (bateria). I com sempre, dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc:

https://www.freshsoundrecords.com/roy-eldridge-dizzy-gillespie-harry-edison-albums/5290-tour-de-force.html.... 

I proposo que els escoltem en un “medley” de diferents balades, on podrem escoltar a Roy Eldridge i Dizzy Gillespie... 

1.2.- Ballad Medley 8m40s.

a) I’m Throug With Love (Malneck-Kahn-Livingstone)

Solista: Roy Eldridge

b) The nearness of you (Carmichael-Washington)

Solista: Dizzy Gillespie

c) Moonlight in Vermont (Blackburn-Suessdorf)

Solista: Roy Eldridge

d) Summertime (G & I Gershwin)

Solista: Dizzy Gillespie 

I quin “medley” més bonic amb aquestes quatre precioses baladetes. Potser diríem que la primera no tan coneguda. I ves per on que la molt bonica Marilyn Monroe la cantà, i per cert ho feu molt bé, amb una veu molt melosa i prou ben afinada. La trompeta de Roy Eldridge ens ha acaronat amb un so d’aquells d’època daurada. El canvi tonal del “pont” és una petita meravella. I ja heu escoltat que ell només n’ha fet la melodia, i de quina manera més suau s’hi ha afegit en Dizzy Gillespie en el sí més conegut i preciós “The Nearness of You”, tema del 1938 compost pel gran Hoagy Carmichael. I aquí el bo d’en Dizzy fa algunes línies improvisades seguint la melodia, sense fer-ne cap “chorus” sencer. El seu so és una mica més brillant que el del “Sweets” Edison, que per això li deien el “Dolç Edison”. I ves per on que aquest mateix n’ha iniciat la melodia del preciós “Moonlight in Vermont”, i ara sí que ha fet algun canvi melòdic tot i que no massa. Aquest és un tema del 1944 i que van cantar plegats Ella Fitzgerald i Frank Sinatra entre molts més. I Dizzy ha acabat el “medley” amb el “Summertime” de Gershwin, “ària” composta el 1934 encabida  en la primera òpera negra, Porgy & Bess del 1935. I ell sí que ha jugat amb l’harmonia d’aquesta preciosa cançó fent-ne un “chorus” en una molt bonica improvisació, i sempre seguint-ne també la melodia. Quina delícia de quatre balades seguides que ens van fer aquests mestres, ideal per començar el programa d’avui, res a veure amb el de la setmana passada. 

Un altre lloc emblemàtic és el 23 Robadors espai on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes que s’hi han parit i que així seguirà sent. Cada dia teniu Jazz i els dimecres, concert primer i després Jam Session amb Miguel Pinxo Villar, Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga. Al blog us en posaré la pàgina web de la seva programació: https://23robadors.com/programacio/ ....

 

I els acabarem d’escoltar en el llarg tema que titula el disc, considerant que l’ordre dels solos és: Edison, Eldridge, Gillespie, Peterson.... 

2.3.- Tour de Force (Dizzy Gillespie) 11m12s. 

I quin tema més farcit de Swing i com l’han començat tots tres, primer amb la “intro” i després fent-ne la melodia. El “pont” també té la seva gràcia i canvi tonal. I esclar que el Swing hi és amb tots els “ets i uts” car hi ha qui hi ha a la base rítmica, Peterson, Brown i Rich. I per comentar-vos el tema, dir-vos que després de la melodia, en Harry “Sweets” Edison n’ha fet dos “Chorus”, que en Roy Eldridge n’ha fet tres, com també els ha fet en Dizzy Gillespie. Només és qüestió de comptar i escoltar el diferent so de la trompeta que entra en el següent “Chorus” per notar-ne la diferència. Tots tres són uns cracs tot hi haver-hi algunes diferències, bàsicament pel que fa l’estil, car en Gillespie venia del Bop, del qual en va ser creador amb en Parker, Powell, etc,  i considerem que en Roy Eldridge és del 1911, en “Sweet” Edison és del 1915 i en Dizzy Gillespie del 1917. Després dels “Chorus” dels tres metalls, l’estimat Oscar Peterson fa un sol “Chorus”, i després els tres líders i trompetistes fan una colla de “quatres”, tants com catorze, comptats, no us penseu. I això dels “quatres” ja sabeu que són quatre compassos on cadascú d’ells improvisa. I després de tot plegat, han recuperat el tema, la melodia i l’han acabat més o menys com l’han començat. 

Durant el període daurat de la JATP, 1944-1958, “Jazz At The Phillarmonic” es van gravar molts àlbums, en directe o als estudis. Curiosament, aquesta sessió d'estudi, que segueix sent una de les millors mai fetes en aquest context, no ha estat mai reeditat en CD, fins ara. El so és excel·lent, i tots els trompetistes no competeixen sinó que conversen tots junts, cosa molt rara i important de destacar. Sabem que ni Dizzy ni Sweets van tenir mai ganes d'aquest tipus d'escenaris (batalla de metalls en aquest cas, car també hi ha la batalla de saxos). Al contrari, en Roy era un rei en aquests contextos; a ell li  encantava! Però en aquest retrobament, toca amb més naturalitat i està més relaxat que en les ocasions de vertaderes batalles, cosa que ens dóna una idea millor del que realment podia fer -molt bé- en aquell moment. Tres solistes dels més importants en plena forma, recolzats per una secció rítmica ferma amb tot el Swing del món, el que tenien Oscar Peterson, Herb Ellis, Ray Brown i Budy Rich. 

Recordar-vos que entreu al web de masimas on podreu veure’n tota la seva programació dedicada al Jazz però també a diversos estils com són el Blues, el Funk i demés variants. Val la pena que us deixeu caure per la Plaça Reial per anar al Jamboree. Els dilluns amb una magnífica Jam Session. Al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web: https://jamboreejazz.com/agenda/ la de la seva agenda.

 

I ara segueixo amb la música que feia Toshiko i els seus, situada al 1958, disc anomenat “United Notions”amb Toshiko Akiyoshi & The International Sextet. Editat originalment per MetroJazz E 1001. Enregistrat als Beltone Studios, Nova York, el 13 de juny de 1958. Notes originals i supervisió de gravació: Leonard Feather. Produït per a aquesta reedició per Jordi Pujol, en Estèreo Remasteritzat digitalment. Amb Nat Adderley (corneta), Doc Severinsen (trompeta), Rolf Kuhn (clarinet i saxo contralt), Bobby Jaspar (flauta, saxo tenor i baríton), Toshiko Akiyoshi (piano), René Thomas (guitarra), John Drew (contrabaix) i Bert Dahlander (bateria). I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc:

https://www.freshsoundrecords.com/toshiko-akiyoshi-albums/4973-united-notions-featuring-the-international-jazz-sextet.html.... 

i començarem escoltant-los a ells presentant-se i parlant en la seva llengua materna, i després en un tema a mig tempo compost per en Bobby Jaspar, del qual ja li he posat algun treball, i tema anomenat... 

3.4.- Sukiyaki (Bobby Jaspar) 6m30s. 

I us recordo que a Bobby Jaspar el vaig posar aquí en el Programa 493, per si el voleu recordar. I els hem escoltat, a la líder Toshiko i al International Sextet en aquest magnífic tema del músic belga i tema que comença amb una “Intro” per després la melodia a càrrec dels vents, tots plegats. La líder i pianista nascuda a Manchuria d’emigrants japonesos Toshiko Akiyoshi ha estat la primera en improvisar, ella que encara viu amb 93 anys a les seves espatlles. Nominada 14 vegades als Grammy, va ser la primera dona en rebre el guardó a millor arranjadora i compositora per la revista Down Beat. El 1984 es va fer un documental al voltant de la seva vida i miracles Jazz Is My Native Language. El 1996 publica la seva autobiografia Life with Jazz i més premis que va rebre. Es va casar amb el saxofonista Charlie Mariano el 1959 i 10 anys més tard es va casar amb el també saxofonista Lew Tabackin amb qui va fer la Toshiko Akiyoshi Jazz Orchestra featuring Lew Tabackin, el 1982. Ella va estar influenciada per la música de Duke Ellington, Charles Mingus i Bud Powell, segurament entre d’altres més. 

I aquí els hem escoltat fent la bonica melodia als vents, per ben aviat aparèixer la pianista i magnífic solo que ens ha fet, un tant percusiu i situat en el registre del mig. Posterior ha estat la improvisació de Nat Adderley a la corneta, també la molt reeixida del guitarrista René Thomas, què bo, belga com en Jaspar. I aquest ho ha clavat amb la flauta, ell també un crac dels vents. I què bonic i un tan clàssic el so del clarinet de l’alemany Rolf Kuhn. Encara han pogut fer uns “quatres” tots ells, amb ella al piano, i Jaspar fent-ho amb el saxo baríton. Al final han recuperat el tema tots plegats per acabar-lo delicadament. Gran tema per començar-los a escoltar. 

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

 

I els seguirem escoltant en el tema de la líder, anomenat... 

4.6.- United Notions (Akiyoshi) 6m19s. 

Doncs ja hem pogut escoltar les facultats també de Toshiko Akiyoshi com a compositora en un tema que té una maca estructura harmònica i una melodia a moments amb escales disminuïdes, començant però amb una “Intro” molt entremaliada amb ella al piano i demés marcant de manera seca. I esclar, amb una estructura tan xula, els solos hi entren la mar de bé, i així ens ho ha mostrat en René Thomas el qual ens ha tornat a meravellar per la seva subtilesa, sonoritat de la seva Gibson de caixa ben ample, la més adequada per fer aquest tipus de Jazz. I els solistes han anat desfilant i el següent ha estat en Bobby Jaspar al saxo baríton fent-nos-el magnífic. Té un llenguatge al baríton d’aquells que et recorden a Mulligan però també a Adams per com de bé ho fa i el gust que té. I de nou el so del clarinet ens situa en un altre entorn, coses del timbre dels instruments, dels harmònics que són els que ens els fan diferenciar. I de nou tenim a Nat Adderley a la corneta fent també una gran tasca solista, ell el germà petit del Cannonball i també gran compositor. Solos del baixista, també a tot Swing i bona pulsió rítmica i un de magnífi de la líder que ens ha tornat a impressionar per com de bé ho feia, una de les primeres i primers músics japonesos que va triomfar en el món del Jazz. 

6.8.- Strike Up The Band (G. & I. Gershwin) 4m24s. 

I aquest tema del 1927 dels germans Gershwin el van escriure per al musical “Strike Up The Band”, on formava part d’una sàtira sobre la guerra i la música militarista. El 1940 es va fer una pel·lícula del mateix nom amb Judy Garland i Micky Rourke i també es va utilitzar el tema. 

I amb quin “temarro” hem acabat amb el seu projecte, brutal. I ara hem escoltat la trompeta de Doc Severinsen. I què bé ho han fet, el saxo tenor Jaspar n’ha fet la melodia mentre el trompetista feia algunes frases. Aquest ha estat qui primer ha improvisat, i de quina brutal manera ho ha fet, a tot Bop i amb una tècnica bestial, llenguatge i bon gust. El so del clarinet del músic berlinès ens ha tornat a copsar. I quina diversitat de timbres i sons, i llenguatge de cadascun d’ells. La flauta de Jaspar ha tornat a volar dolçament per sobre els de la base rítmica. La líder de nou amb la seva pulsió i digitació ben marcada i sempre en el registre mig de l’instrument. René Thomas amb la seva guitarra ha tornat a impressionar-nos per la seva precisió. I l’han acabat amb uns “quatres” on hi han participat tots i també el baterista, i Jaspar ara amb el saxo tenor. I el final ha estat Brutal. Impressionant el tema, i esclar els arranjaments que n’ha fet de tots ells la líder, compositora i pianista, Toshiko Akiyoshi. Gràcies Jordi per reeditar de nou aquestes meravelles. 

També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es .

 

I ara ja encarant el final del programa escoltarem el disc de “Art Farmer & Benny Golson meet The Jazztet”, Publicat originalment el 1961 per Argo LP-664. Enregistrat per Tommy Nola als Nola Studios, Nova York, els dies 6, 9 i 10 de febrer de 1960. Enregistraments originals produïts per Kay Norton sota la supervisió de Jack Tracy. Aquest disc està produït per Jordi Pujol, amb una  remasterització digital de 24 bits. Amb Art Farmer (trompeta), Benny Golson (saxo tenor, narrador al número 10), Curtis Fuller (trombó), McCoy Tyner (piano), Addison Farmer (contrabaix) i Lex Humphries (bateria). I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc: https://www.freshsoundrecords.com/art-farmer-benny-golson-jazztet-albums/5478-meet-the-jazztet.html.. 

I per començar us posaré dues precioses balades seguides, la primera, composició de Golson dedicada a Clifford Brown quan aquest morí en un accident de cotxe, “I Remember Clifford”, i la segona la preciosa “Easy Living”, de Ralph Ranger & Leo Robin. 

7.4.- I Remember Clifford (Benny Golson) 3m14s.

8.9.- Easy Living (R. Ranger & L. Robin) 3m38s. 

I sí, potser ens feia falta reposar una miqueta després d’un tempo vital i Swing. I ho hem fet de la millor manera, amb el tema dedicat a la memòria de Clifford Brown. I la delicadesa de la trompeta, ara la de l’Art Farmer ens ha clavat a la cadira. La veritat és que és una de les balades més belles, i també és una de les més tristes, sí. Benny Golson la va compondre una vegada es va assabentar de la mort del seu amic i gran músic, Clifford Brown. I tot i que la toquen els saxos també, aquest és un tema per a ésser tocat amb la trompeta. I aquesta altra meravella de tema del 1937 el van enregistrar el mateix any Teddy Wilson amb Billie Holiday i Lester Young. També Parker el va fer, i esclar, de manera genial. I aquí hem escoltat la dolçor del saxo tenor de l’estimat Benny Golson, ell encara viu. El seu so al tenor és també inconfusible, com també ho són les seves línies melòdiques i fraseig tan personal. Després del “chorus” de la melodia ens ha fet una reeixida improvisació, amb un Swing molt delicat en el “pont”, per tornar a la balada en la darrera A del tema, i acabar-lo delicadament. Però és que aquest tema el tocà Clifford Brown en el disc anomenat “Memorial Album” on hi ha lo milloret d’ell. I no ens oblidem de la base rítmica de dos, l’Addison Farmer al contrabaix i Lex Humphries bateria. 

I cada dia podeu anar a la Cocteleria Campari Milano on s’hi fan concerts de jazz i demés meravelles, a diari. Al blog us en posaré la seva pàgina web:

https://www.camparimilano.com/programacio-musical/. I també al Sinestesia que hi ha prop de la plaça del Centre a Sants, on ja s’hi fan concerts. És qüestió de mirar-ne la programació.

 

I seguirem amb el magnífic tema a tot Swing, compost per Golson i anomenat... 

9.10.- Killer Joe (Benny Golson) 4m59s. 

Què brutal per senzill, simple que no poca cosa. La melodia del tema no té res, i aquesta és la gràcia. El pont ja és una altra cosa, tampoc massa complicada i sí entremaliada per com va pujant mig to a cada mig compàs. Després el tema de nou i ja està, i després ja ens podem posar a improvisar, devia dir el bo de Benny. I qui n’ha fet la melodia ha estat l’Art Farmer a la trompeta amb sordina, que per això aquest so tan escanyat. I jo m’he saltat la Intro que fa el mateix Golson tot i presentant el tema. El “walking” del contrabaix és brutal ja des de l’inici i com el baterista el segueix a tot Swing. Els acords del pianista són la referència harmònica durant la melodia. Farmer mateix ha iniciat els solos i amb quina delicadesa ho ha fet i quin gust melòdic. I l’estimat saxo tenor i compositor Benny Golson l’ha seguit deliciosament, amb el seu so tan característic i llenguatge personal. Ell que havia tingut a John Coltrane entre els seus amics de joventut, coses que ell explica encara quan fa concerts, i així ho vam veure al Jamboree i al Jazz Tardor, ara ja fa massa. I un altre gran, Curtis Fuller al trombó ha fet un preciós solo, tranquil, i afegint-hi algunes frases d’altres temes. I esclar, tenim a McCoy Tiner al piano, ell que va estar amb Coltrane en tantes mogudes. Gran tema de Benny Golson. 

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com  i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.

 

I encara els escoltarem en el també tema del meu estimat Benny Golson el conegut i anomenat.. 

10.5.- Blue March (Benny Golson) 5m20s. 

I aquest és un dels grans temes de Benny Golson. En l’època que va ser director musical dels Art Blakey & The Jazz Messengers, i després del “Moanin’” de Bobby Timmons, aquest “Blue March” va ser el tema identificatiu de la banda. I és que té una marxa brutal, esclar. Lex Humphries l’ha iniciat amb el típic i reconegut redoble i després tots els vents fent-ne la coneguda  melodia. El tema té un canvi molt xulo amb acords que van canviant de to. En Farmer és qui primer n’ha començat les improvisacions, i quina de més bestial n’ha fet. Els companys l’han recolzat amb uns “licks” en algunes ocasions. Aquest va ser un altre dels grans trompetistes d’aquells anys del Hard Bop, i juntament amb els companys que l’acompanyen en aquest projecte, tots plegats ficats en el Hard Bop fins el moll de l’os. El baterista ha tornat ha fer el seu redoble inicial, i ara per deixar pas al solo del trombonista Curtis Fuller. Gust exquisit el de Fuller que també ens ha deixat aquest any, malauradament. Els licks dels companys també els hi hem escoltat en un moment. I Lex Humphries ha tornat a fer-ho, però ara per fer tots plegats la melodia del tema i acabar-lo amb un vamp, que es va diluint fins el silenci. 

Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic Andrés Rojas abans El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.

 

I ja acabaré projecte i programa amb el tema de l’Art Farmer... 

11.8.- Mox Nix (Art Farmer) 4m05s. 

I amb quin tema més brutal hem acabat el programa d’avui dedicat a aquests tres CDs recuperats del calaix dels oblits per en Jordi Pujol. Gran tema del trompetista, a un tempo viu i magnífic Swing que per això hi ha qui ha a la base rítmica, en McCoy Tyner, Addison Farmer i Lex Humphries, bateria. Art Farmer ens ha deixat de pasta de moniato per la seva elegància, tècnica, sonoritat, fraseig i gust interpretatiu. Diria que en això de les trompetes, hem anat creixent, hem fet passes endavant des del punt estilístic, i ara en ple Hard Bop ho gaudim més. I en Benny ha aparegut pel canal esquerra amb tota l’energia del món, so personal, llenguatge exquisit, fraseig lligat i creatiu, i sempre al voltant de l’harmonia del tema, tot i que a vegades se’n va de mare.  I després, contrabaix per l’esquerra i trombó per la dreta, ells dos sols, quina passada. De mica en mica s’hi han afegit els companys i amb un Swing brutal de la base rítmica. McCoy Tiner s’ha quedat al comandament del trio base, i tots tres, perfecta màquina rítmica han estat brutals. Després, unes frases magnífiques a mode de “Pedal” i ja per arribar al magnífic final. 

Gran tema per acabar projecte i nosaltres el programa d’avui, que com sempre us dic, espero que us hagi agradat tant com a mi. I us recordo que hem escoltat tres CDs reeditats per Jordi Pujol de la seva Serie 1600 FSR i que han estat Tour de Force, amb “Sweets” Edison, Eldridge i Gillespie. El United Notions amb Toshiko Akiyoshi i el INT sextet i aquest darrer amb Benny Golson i Art Farmer i The Jazztet. 

I no us oblideu de la Nova Jazz Cava on cada dijous fan una Jam Session i on s’hi fan concerts cada cap de setmana. Al blog us posaré la seva pàgina web:

https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming de la seva programació.

I el Nota 79 ha iniciat ja una nova temporada amb noves iniciatives amb programació estable cada dijous vespre i diumenges tarda. Al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web: https://www.nota79.cat/events/ la dels seus esdeveniments. 

I us recordo que aquesta setmana tenim un magnífic concert de Jazz. El farem el dissabte 18 de juny a les 22h i a la Sala Xica. Tindrem a tres joves cracs els quals han fet els seus estudis de Grau Superior al ESEM Taller de Músics, havent-lo acabat l’any passat. I ells són Pablo Martín, saxo tenor i líder; Héctor Tejedo, contrabaix i Kike Pérez, bateria, en un concert organitzat des del Jazz Club la Vicentina i patrocinat per l’Ajuntament SVdH i per tant amb l’entrada gratuïta. Us hi esperem. 

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.