Programa 322: Fresh Sound Records - Mark Churnchetz, Sperrazza, Sacks & Kamaguchi i Blue Mitchell, dimecres 2 de maig de 2018
Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio
Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el
Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui
que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i
Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb
les novetats dels nostres músics.
I seguim amb la injustícia espanyola després de la sentència quasi
absolutòria dels 5 salvatges de la manada, que d’aquí dos o tres anys ja
estaran pel carrer podent fer de nou les seves barbaritats. Dos d’ells,
pertanyents als cossos i forces de seguretat de l’estat, i cobrant mentrestant
el 75% del seu sou, quins collons. Demanem justícia, en tots els àmbits.
Bé de nou hi tornem amb un programa dedicat a la editorial Fresh Sound Records i ja sabeu que com
sempre, primer amb dos New Talent i
després amb un vinil de 180 grams digitalitzat per qui us parla. Els projecte
de New Talent diversos per la seva
música són el sorprenent treball del músic eslovè Marko Churnchetz anomenat “Ruthenia”
fent una retrospectiva molt personal dels compositors russos del segle XX. El
canvi d’estil serà evident amb un altre dels projectes del trio Sperrazza, Sacks, Kamaguchi i el seu
disc dedicat a la música de Lee Morgan.
Acabarem el programa amb el vinil de Blue
Mitchell anomenat Blue’s Mood
editat per Jazz Workshop de la
mateixa editorial mare. I com sempre tindrem un micro conte, avui a càrrec de la Teresa Tuset.
Deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per
veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la
botiga Blue Sounds al carrer Benet
Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos,
llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns
pel matí a l’amic Enrique Heredia,
mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del
Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des
d’aquí una forta abraçada.
Doncs comencem amb el projecte en clau de jazz dedicat als compositors
russos del segle XX amb el...
“RUTHENIA”
Marko Churnchetz Črnčec
Editat per Fresh Sound New
Talent FSNT 524
Enregistrat a RTV Maribor
Studio (Eslovènia), Salon za eno glasbo (Ljubljana, Eslovènia) i Randy Ingram
Studios (NYC); 10 d'octubre, 29 de novembre de 2015; 22 de març de 2016 Pistes
1 i 3 registrades a Union Hall, Maribor al Festival de Maribor (Eslovènia), 8
de setembre de 2014
Enginyers de gravació: Darko
Kukovic, Jernej Krzic / Marko Churnchetz, Randy Ingram, Danilo Zenko (# 1 i 3)
Meclat i masteritzat per Dave
Darlington a Basshit Studios, Manhattan, Nova York
Produït per Marko Churnchetz Črnčec
Productor executiu, Jordi Pujol
Marko Churnchetz Črnčec,
piano
Mike Moreno, guitarra
Chris Jennings, baix
Rudy Royston, bateria
Bostjan Lipovsek, corn francès
Dario Golcic, oboè
Mateja Kremljak, flauta
Matija Krecic, Dejan Gregoric,
Klemen Bracko, Barja Drnovsek, Bojan Cvetreznik, violins
Urska Demsar, Barbara Grahor,
violas
Amara Gombac, violoncel
Aquí teniu l’enllaç a la web d’aquest disc de FSNT:
Doncs comencem amb aquestes composicions que formen part d’una Suite
composta pel líder Marko Churnchetz Črnčec.
El disc s’escolta de manera ininterrompuda des del primer tema, però jo us
proposo escoltar alguns temes a partir del cinquè, o sigui que som-hi amb el
tema anomenat...
5.- Nocturne (M.
Churnchetz) 5m43s
Doncs amb aquesta delicada composició i també molt ben interpretada per
aquest magnífic quartet hem començat el programa. Ruhtenia era el nom llatí de les províncies frontereres de Rússia i els seus habitants, des d’Eslovènia. Segons ell, el nom és com
una metàfora per a connectar amb la tradició de la música russa. El líder i
pianista s’ha mostrat sobri, elegant i amb una precisa pulsació sobre el piano,
en un tema que és el cinquè de la suite, ideal per a començar el programa.
Marko Churnchetz (ortografia eslovena Črnčec) és un dels
músics contemporanis més destacats d'Eslovènia
i un dels de més reconegut prestigi, que actualment passa el temps vivint entre
el seu país d'origen i la ciutat de Nova York. A l'escena internacional, és
conegut com un formidable jove instrumentalista, compositor, arranjador i
productor que treballa fàcilment entre diversos gèneres i estils i, en
particular, el jazz i la música popular.
Seguim amb el sisè de la suite anomenat....
6.- Valse (M.
Churnchetz) 6m29s
Doncs de com ha acabat el tema a com l’han començat hi ha ben bé una
certa distància, i és que el ritme de vals ha aparegut, tot i que de manera no
massa evident, i sí molt suau amb els arpegis del piano i la melodia amb el
corn francès. Després, amb les cordes fregades i bateria ja és més evident. El
delicat solo del líder, amb un llenguatge jazzístic evident i amb només el
quartet, digitació percussiva i magnífica interpretació del baterista Royston han donat pas al solo del
guitarrista, amb un so apagat a voluntat i magnífica tècnica i creativitat. El
vals apareix amb les cordes fregades, tot i acompanyant-lo i amb la base
rítmica immensa, de piano, contrabaix i bateria, arriben al final d’aquest
preciós vals, homenatge clar als compositors russos.
Churnchetz va néixer el 15 de maig de 1986 a Maribor, Eslovènia i, als sis anys
d'edat, va començar el seu camí musical estudiant música clàssica amb l’acordió
i després el piano als deu anys. Un talent prodigiós i que ens els seus anys
adolescents va ser guanyador de diversos premis nacionals i internacionals, graduant-se
amb piano clàssic el 2005 i en piano de jazz a la Universitat de Música i Arts Dramàtiques de Graz,
Àustria el 2009.
Seguim amb el setè tema d’aquesta Suite anomenat....
7.- Scherzo (M.
Churnchetz) 7m55s
Una altra tema que ha passat per diferents estadis rítmics i melòdics,
iniciant-lo guitarra i piano delicadament. Aquest ha encetat l’entremaliada
melodia amb un aspecte rítmic important, així com trencat, amb canvis
impressionants. Una composició força complexa que de sobta es torna dolça a
piano solo, amb un ritme magnífic a la mà esquerra i preciosa melodia, que ha
donat pas al solo del contrabaix, sense cap referència, i força interessant el
treball de Chris Jennings. Moments
per a la calma, evidents, pel relax, per a l’escolta pausada tot i esperant la
sorpresa que ens depararan, com així ha estat la manera com s’ha anat
desenvolupant el tema i el ritme que ha aparegut amb un lick que ha acompanyat
el solo del baterista Royston. Al
final ell sol l’ha acabat brodant, amb una demostració tècnica i gust
interpretatiu. Magnífic solo i més encara sorprenent final d’aquesta meravella
anomenada “Scherzo”
Churnchetz ha editat dos àlbums com a líder, Signature i Moral Interchange (tots dos publicats el 2010 a B.A.S.E.). El seu
tercer àlbum, Devotion, amb Mark Shim (saxofon), Chris Tordini
(contrabaix) i Justin Brown (bateria) el va editar el prolífica segell de Londres, Whirlwind Recordings.
El seu quart àlbum, aquest que esteu escoltant, l’ha publicat amb Fresh Sound New Talent.
I nosaltres acabarem el projecte força inquietant i sorprenent d’aquest
magnífic pianista i compositor eslovè anomenat Mark Churnchetz amb el tema anomenat....
8.- Toccata (M.
Churnchetz) 7m07s
Doncs ja heu pogut escoltar quina altra meravella que ha compost aquest
jove mestre, músic a cavall del seu país i la capital del món del Jazz, Nova York. Aquestes són unes
composicions que s’allunyen força de la coneguda estructura dels estàndards de
32 compassos i la seqüència AABA i variants. Són composicions complexes
d’harmonies, ritmes i melodies, mostrant-nos les infinites possibilitats de la
música i com amb creativitat els resultats poden ser tan brillants com aquests.
Després de la llarga introducció, el relax ha aparegut amb el solo del
guitarrista, i ben aviat la base rítmica l’ha acompanyat amb el piano i bateria
marcant ritmes. El líder ha aparegut brillant, com ja ens ha acostumat, amb un
solo impecable on destil·la bon gust i mestria tècnica. El final ha estat
esclatant, magnífic, amb diversos sons de cordes fregades i el quartet base
arribant al final amb un clímax bestial. Magnífica proposta la d’aquest músic
eslovè, compositor i gran pianista, a la vegada que ha demostrat no encongir-se
amb una obra de tal envergadura.
El primer àlbum de Churnchetz
com a líder RUTHENIA (Fresh Sound, New
Talent, 2017), amb un quartet de jazz excel·lent amb Mike Moreno, guitarra, Chris
Jennings, contrabaix, Rudy Royston,
bateria i una orquestra de cambra d'11 instrumentistes és un clar exemple què
els músics contemporanis ja no estan interessats en els límits de cap dels
gèneres. Aquest àlbum és un homenatge als més grans compositors russos del
segle XX: Dmitry Shostakovich, Sergei
Rachmaninoff, Sergei Prokofiev, Alexandr Scriabin i Igor Stravinsky. Marko
ha interpretat o gravat amb els següents músics destacats: Bob Mintzer, Don Menza,
Michael Phillip Mossman, Ron McClure, Marcus Gilmore, Luis Bonilla, i un
llarg etcètera...
Doncs el deixem a ell i a tots els músics que l’han acompanyat i nosaltres
seguim, però...
Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra
entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí
una forta abraçada.
I seguim, seguim, i ara ja no deixarem el swing, primer delicadament amb
aquest el darrer treball d’un trio de mestres aficionats a dedicar projectes
sencers a músics importants. Un trio que ja hem posat algunes vegades en
projectes anteriors dedicats a Cy
Coleman, Tadd Dameron i d’altres i
avui dedicat a la música de
“PLAY LEE MORGAN”
Sperrazza, Sacks &
Kamaguchi
Editat per Fresh Sound New
Talent FSNT 522
Enregistrat per Michael Brorby
el 7 de desembre de 2015 a l'Acústic Recording Studio, Brooklyn, Nova York,
Masteritzzat per Eivind Opsvik
Productors: The Trio
Productor executiu, Jordi Pujol
Vinnie Sperrazza, bateria
Jacob Sacks, piano
Masa Kamaguchi, baix
Totes les cançons compostes per Lee Morgan
No ens ha d’estranyar que li hagin dedicat un disc a Lee Morgan, car, alhora de ser un dels
millors trompetistes de l’era Hard Bop amb una discografia iniciada el 1956 i
acabada abruptament el 1972, va col·laborar en multitud de projectes com a sideman
alhora que composà magnífics temes. El 19 de febrer del 1972 va ésser
assassinat per la seva ex dona, Helen
Moore, nom de soltera, mentre tocava en el club Slug’s Salon de New York.
La gelosia la va encegar acabant amb la carrera d’un dels més gran trompetistes
del jazz a l’edat de 33 anys. Us haig de dir que el nostre trio ha escollit uns
molt bon temes de Morgan però no
precisament els més coneguts.
Aquí teniu l’enllaç a la web d’aquest disc de FSNT:
Comencem amb el preciós tema anomenat...
2.- The Lion and The Woolf (L. Morgan) 4m35s
Un magnífic tema de Morgan
enregistrat l’abril del 1960, segon tema del seu disc Lee-Way on hi van col·laborar mestres com Jackie McLean, Bobby Timmons, Paul Chambers i Art Blakey. El tempo
del tema original és lleugerament superior en l’ona del Hard Bop imperant, ple de swing, gospel i blues. Magnífica
composició i intervencions increïbles d’aquells els qui sempre seran els nostre
ídols. Els nostre herois han optat per un tempo més slow, amb un Groove
arrastradet que se’ns emporta. La persistent pulsió de Kamaguchi al contrabaix ens manté en constant alerta melòdica i
rítmica, també amb Sperrazza. Sacks al piano està impressionant amb
la mà esquerra i els acords inversemblants que acompanyen la dreta amb el
magnífic solo. I els altres dos, anar fent, amb un groove inicial reconvertit
amb swing, i apagant-se suaument tot i encarant el final del magnífic tema de Morgan.
dir vos què si entreu al web de Temps
Record: https://tempsrecord.cat/ hi
trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de
casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues,
Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que
agrair-li al Josep Roig el seu
suport i des d’aquí una forta abraçada.
Lee Morgan, trompetista nascut a Philadelphia com tants
altres mestres entre els quals Coltrane,
Golson, els germans Heath, Philly Joe Jones etc, va iniciar-se amb el vibràfon deixant-lo
aviat per la trompeta. Clifford Brown va
ser una de les seves primeres influències a més a més de donar-li classes quan Morgan era adolescent. Als 18 anys va
entrar a formar part de la Big Band
Seguim ara amb un altre magnífic tema de Morgan anomenat...
3.- Heavy Dipper (L.
Morgan) 6m12s
Un altre gran tema de Morgan i
que aquest enregistrà en la seva primera etapa el setembre del 1957 encabit en
el disc The Cooker. La formació
també va ser de luxe amb Pepper Adams,
Bobby Timmons, Paul Chambers i Philly Joe Jones. De la mateixa manera que
en el tema anterior, en aquest també el trio dels nostres herois l’han
interpretat un pèl més lent, però igualment amb un magnífic swing. La
delicadesa inicial que ens han mostrat, amb Sperrazza quasi desaparegut i amb només les delicades escombretes,
ens ha permès gaudir una bona estona de la melodia i després solo del pianista Sacks, alhora que hem pogut seguir les
notes guia de l’amic i contrabaixista Kamaguchi.
Poc a poc ha aparegut la mà esquerra del pianista marcant-li puntualment notes
i també el swing del baterista Sperrazza
amb el “Ride” suaument marcat. Kamaguchi
s’ha trobat quasi sol fent el solo, relaxat, i primer amb poques notes però tan
ben posades a lloc per to i ritme. Pianista i baterista han aparegut, i més
evident Sacks el qual, i amb la
melodia ens ha situat ja al final d’aquesta preciosa melodia de Morgan.
Lee Morgan va començar a enregistrar amb Blue Note el 1956, enregistrant amb
aquesta editorial 26 àlbums i tocant amb més de 250 músics. Va enregistrar
també per Riverside, Jazzland i Vee-jay.
Del 1956 al 1965 va formar part dels Art
Blakey & Jazz Messengers enregistrant 24 discos. Amb Hank Mobley també va enregistrar 9
treballs de la mateixa que puntualment ho va fer amb Coltrane, Golson, Henderson, Gillespie, Farmer, Shorter, De Franco,
i un llarguíssim etc, la qual cosa ens diu que aleshores era el trompetista més
sol·licitat.
Seguim al tema que clou aquest àlbum, anomenat...
10.- Morgan The Pirate (L. Morgan) 7m01s
Un altre tema increïble que Morgan
va enregistrar amb una colla increïble de mestres tals com Wayne Shorter, Herbie Hancock, Grant Green, Reggie Workman i Billy
Higgins. Un 16 de febrer del 1964 i als estudis Van Gelder i editat per Blue
Note, Morgan va enregistrar
aquest disc anomenat Search for the New
Land, un any després d’aconseguir arribar al top i no només del Jazz amb el
magnífic The Sidewinder. Els nostres
herois l’han fet més o menys al mateix tempo i amb molt de tacte i delicadesa.
La melodia del tema a càrrec del piano, amb la A i el pont, la B , en un tema AABA de 32 compassos i ritme
ternari simple, ens han situat ben aviat en el solo del pianista Sacks. Sperrazza i Kamaguchi l’han acompanyat quasi en una impro
col·lectiva, tal és la creativitat que tots tres destil·len. El swing ha estat
brutal, alhora que les intervencions de tots tres, amb un increïble solo del
pianista. Amb Kamaguchi semblen
haver-se tranquil·litzat si més no de volum, i no pas d’intensitat rítmica, car
segueix a tope. La prova l’hem tingut després amb el solo del bateria Sperrazza, magnífic solo el qual ens ha
anat situant ja cap el final del tema, llarg de 7 minuts, magnífic tema de Morgan.
L’etapa amb Blakey va ser
també la dels seus inicis amb l’heroïna, segons el biògraf de Morgan, Tom Perchard. Després d’ell, i
en tornar a New York el 1963 va
enregistrar The Sidewinder el qual
esdevindria un dels èxits comercials, essent aquest un tema de Jazz. El tema
homònim principal del disc va ésser utilitzat per la Chrysler
TV per la seva sèrie World
Series fent-ho sense demanar-li-ho ni a Morgan ni a Blue Note. Aquesta editorial va encoratjar a d’altres
músics que fessin temes amb el ritme “Boogaloo” Beat del magnífic Sidewinder.
Seguim ara amb molt més tempo i swing amb el tema anomenat....
6.- Most Like Lee (L.
Morgan) 3m57s
I quin magnífic tema i swing el que ens han fet aquests els nostres
herois. Morgan el va enregistrar el
setembre del 1965 en el disc anomenat Cornbread
i amb gent tan bèstia com Jackie McLean,
Hank Mobley, Herbie Hancock, Larry Ridley
i Billy Higgins. Tema curtet, el que ens han fet el nostre trio però
amb una mestria fora de dubtes, la qual cosa ja fa una mica que hem comprovat.
Després de la presentació del tema sencer amb pont inclòs, Sacks s’ha embrancat en un magnífic solo farcit de swing amb el
suport incontestable del walking de Kamaguchi
i el swing del “ride” del magnífic baterista Sperrazza. I quin marxa que pot tenir i de fet té un trio de piano,
contrabaix i bateria. Un solo magnífic d’aquest darrer ens ha encarat de nou ja
amb el motiu principal d’aquest magnífic tema per així acabar-lo.
Morgan va fer el tema Cornbread on també hi hagué el que acabem d’escoltar, amb el ritme
“Boogaloo” per veure si aconseguia repetir l’èxit aconseguit amb el The Sidewinder. Va intentar-ho també en
el disc The Gigolo i el tema “Yes I
Can, No you can’t”, sense aconseguir-ho. Segons Billy Hart, Morgan fa afegir el tema The Sidewinder més per omplir que no pas pensant-se que esdevindria
en un èxit comercial com així va ser.
Bé, acabarem el projecte dels nostres tres herois Sperrazza, Sacks & Kamaguchi amb el tema anomenat...
5.- Stop Start (L.Morgan) 3m59s
Aquest és un magnífic tema a tot Hard Bop que Morgan va enregistrar el juliol del 1967 que va editar Blue Note el 1969 en un doble LP, un
disc amb una formació i l’altre amb una altra. En aquest tema hi van col·laborar
Wayne Shorter, Bobby Hutcherson, Herbie
Hancock, Ron Carter i Billy Higgins, una increïble formació, com totes les
que el van acompanyar. Els nostres herois l’han fet a tempo de l’original, o
sigui clarament bopper i amb un swing espaterrant. El walking de Kamaguchi al contrabaix no s’ha aturat
en tot el tema així com la permanent pulsió rítmica del baterista Sperrazzza. El solo de Sacks ha estat impactant per la
modernitat, com heu pogut constatar. La seva tècnica és increïble alhora que ho
és també la seva imaginació i bon gust aconseguint fer-lo també força melòdic.
Un solo que ha durat tot el tema, acabant-lo de cop després d’haver encarat de
nou la melodia principal. Magnífic tema per acabar aquest increïble projecte
d’aquest trio de mestres, entre els quals un amic nostre, Masa Kamaguchi.
Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar
al web de www.moonjunrecords.com i
veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui
m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest
programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
Doncs ara és un bon moment per escoltar el micro conte d’avui ideat i
narrat per Teresa Tuset...
....................................
Gràcies Teresa i fins d’aquí
quinze dies.
I nosaltres acabarem ja el programa amb el vinil digitalitzat i que serà
el del gran trompetista Blue Mitchell
anomenat..
“BLUE’S MOODS”
Blue Mitchell
Editat per Riverside
Enregistrat el 24 i 25 d’agost
de 1960 al Plaza Sound Studios, N.Y.
Produït per Orrin Keepnews
Reeditat per Jazz Workshop JW-069
Produït per Jordi Pujol
Blue Mitchell, trompeta
Wynton Kelly, piano
Sam Jones, contrabaix
Roy Brooks, bateria
Aquesta és una meravella del Hard Bop d’un dels joves trompetistes que
aleshores estava al cap davant, amb permís de Lee Morgan, Freddy Hubbard tots ells havent begut de la mestria del
tristament desaparegut Clifford Brown.
Per acabar el programa ens anirà força bé fer-ho amb aquesta meravella, i tot
hi haver-hi una baladeta, començarem amb un tema a tempo mig i seguirem a tot
swing. Som-hi doncs amb el 1er tall de la cara B, tema del mateix Mitchell anomenat...
B1.- Sir John (B.
Mitchell) 5m59s
Doncs ja vegeu de quina manera seguim el swing del projecte anterior,
amb aquesta joia que podeu trobar al web de Fresh Sound, considerant que us posaré l’enllaç en el blog del
programa que ja sabeu què és jazzclubdenit.blogspot.com.es
Doncs amb aquest Blues de 12 compassos hem començat el nostre
reconeixement a aquest grandíssim trompetista. Una magnífica i delicada
melodia, senzilla com són tots els Blues, interpretada per un quartet
extraordinari. Blue Mitchell va
seguir les passes del melòdic i mestre de tots Clifford Brown, alhora que aportà de la seva collita. Les frases
que ens ha ofert no sols estan força ben trobades sinó, i el més important que
estan súper ben enllaçades. La facilitat aparent com aquests músics eren
capaços de tocar tan bé, ple de swing, és quelcom que sempre ens fa dir que com
els músics afroamericans no n’hi ha d’altres, amb tots els respectes als
altres. Wynton Kelly ha brillat
també amb el seu gran solo, recordeu que va ser ell qui va fer el magistral
solo a Freddy Freeloader un altre
blues, del millor disc de Jazz de la història, A Kind of Blue de Miles
Davis. Ja arribant al final del tema, hem pogut escoltar el grandíssim solo
del contrabaixista Sam Jones el qual
ha estat igualment esclatant. Després de nou el motiu principal d’aquest
preciós blues i final de tema, que per a començar ha anat la mar de bé.
Veiem què ens diu Richard S.
Ginell des de All Music Guide
És propietari d'un to directe, lleugerament basculant que s'adapta a la
perfecció a l’estil del segell Blue Note
de la dècada dels seixanta. Avui dia, la mestria de Blue Mitchell tendeix a passar per alt, ja que mai la gent no el va
destacar vivament, malgrat el seu talent innegable. Després d'aprendre la
trompeta a l'escola secundària, on va obtenir el seu sobrenom, Blue, a principis dels 50 va començar a
recórrer el país amb les bandes de R & B de Paul Williams, Earl Bostic i Chuck Willis abans de tornar a Miami i tocar jazz. Allí va atreure
l'atenció de Cannonball Adderley,
amb qui va gravar per Riverside el
1958.
ecordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com
i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi
trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free
jazz, o quelcom inclassificable.
Seguim amb més swing ara amb el tercer tall de la cara B tema de Ronnell
Bright anomenat...
3B.- Sweet Pumpkin (R.
Bright) 4m15s
I quin tema, amb una melodia maca interpretada amb gran delicadesa per
aquest trompetista que no va tenir el merescut reconeixement del públic en el
seu moment i que després sembla que sí. Un músic que va participar en dues
obres capdals de la fusió entre el Blues i el Jazz de la mà de John Mayall, com van ser Jazz Blues Fusion i Mooving On. Després de la presentació
del tema, gens convencional i de la forma ABABCAB cadascuna part de 8
compassos, 56 en total, el gran pianista Wynton
Kelly ha desenvolupat el seu magnífic solo, ple de Blues, amb el swing
marcat pel walking del contrabaix i xarles del bateria, i amb una delicadesa i mestria que pocs
podien transmetre. El líder l’ha seguit ara ja amb el Ride del baterista i amb
més swing, en un solo de Mitchell
magnífic i melòdic amb un gust interpretatiu a l’abast de pocs. Ell mateix ha
empalmat amb el motiu principal del tema, sense haver de fer-lo to sencer. Una
preciositat per a seguir tastant aquesta meravella de disc.
Seguim amb Blue Mitchell....
Aquell any 1958 es va unir al Horace
Silver Quintet, amb qui va tocar i enregistrar fins la ruptura de la banda
al març de 1964, polint les seves habilitats en el hard bop. Durant aquells
dies amb Riverside, Mitchell va treballar amb el saxo tenor
Junior Cook, el baixista Gene Taylor, el bateria Roy Brooks i diversos pianistes i va
continuar gravant com a líder per Riverside.
Quan el quintet de Horace Silver es
va dissoldre, ell va continuar el quintet amb Al Foster en substitució de Brooks
i una jove futura estrella anomenada Chick
Corea en el piano. Aquest grup, amb diversos canvis de personal, va
continuar fins a 1969, gravant una sèrie d'àlbums per Blue Note.
Seguim amb més i delicat swing, ara amb un tema compost per Warren & Gordon 4rt tall de la cara
B, anomenat....
4B.- I Wish I Knew (Warren
& Gordon) 4m21s
Doncs i quin altre gran tema que ens han ofert aquests cracs, un “I Wish
I Knew” viu de tempo, amb una melodia preciosa i interpretació subtil a la
trompeta. La presentació del tema, aquest estructurat en ABAC i sí de 32
compassos, l’han fet amb el contrabaix tocant les notes guia, la qual cosa ha
canviat quan el líder ha endegat el seu solo, moment en el qual el swing ha
aparegut amb el “walking” del contrabaix i el “Ride i xarles” del baterista, Sam Jones i Roy Brooks, increïbles tots
dos. Un solo esclatant del líder que ha deixat pas al de l’inefable Wynton Kelly, el qual ens ha captivat
de nou per la seva pulsació, prístina i percussiva digitació, i creativitat. Blue Mitchell i tots plegats s’han
tornat a retrobar amb el “tema” i així l’han acabat delicadament. Preciosa
melodia i millors interpretacions.
I acabant amb la vida de Mitchell....
Probablement, conscient que les oportunitats per a tocar jazz de manera immediata
van disminuir, Mitchell es va
convertir en un prolífic home de sessió en el món del pop i soul de finals dels
60, i va realitzar gires amb Ray Charles
entre 1969 i 1971 i el guitarrista blues/rock John Mayall en 1971-1973, amb el qual va enregistrar els dos discos
esmentats abans. Després d'haver-se establert a Los Angeles, va tocar amb Big Bands amb Louis Bellson, Bill Holman i Bill Berry; va fer una sèrie de LPs de funky i pop/jazz a finals dels anys 70;
Va tocar com a solista principal per a Tony
Bennett i Lena Horne; i va mantenir-se en el bop difícil tocant amb Harold Land en el seu quintet. Va
seguir freelance d'aquesta manera multifacètica fins la mort prematura que el
càncer li provocà als 49 anys.
Bé, doncs acabarem el programa amb el magnífic tema del compositor Billy Reid , primer tall de la cara A i
el seu gran tema...
A1.- I’ll Close My Eyes (B. Reid) 5m51s
I’ll Close My Eyes és una cançó amb lletra i música escrita original del
compositor i director de banda britànic Billy
Reid i publicada el 1945. Normalment es canta en una versió posterior amb
lletra diferent, la del compositor nord-americà Buddy Kaye i la música original de Reid. Un tema que de ple dret s'ha convertit en un estàndard de
jazz, cantat però també com aquesta versió, tocat de manera instrumental. De
fet és una joia de tema, la melodia de Reid,
però és que els diferents solos que s’hi fan són de llibre. El de Blue Mitchell ha passat a la història,
i molts dels trompetistes l’han après en els seus inicis i després practicat, i
tocat, car és una demostració d’enginy, criteri, bon gust i per descomptat
tècnica. De fet, el seu solo està dividit en dues parts, tot i entremig fer el
seu el gran Wynton Kelly, increïble
també i de llibre. Després del solo de Kelly, Mitchell enllaça el final del
seu amb el tema per així acabar-lo tots plegats, després nosaltres haver gaudit
amb les seves interpretacions. I quin magnífic disc de Hard Bop, un dels
milors, i mireu que n’hi ha molts, però aquest ho té tot, un set list de temes
escollits magnífics alhora que les interpretacions de tot el quartet. Magnífic
tema per acabar projecte i programa.
Doncs res, que us recordo que avui hem escoltat un primer projecte força
interessant dedicat als compositors russos del segle XX a càrrec del pianista
eslovè Mark Churnchetz i tota
una colla de músics, per seguir amb la
meravellosa música de Lee Morgan
interpretada per Sperrazza, Sacks i
Kamaguchi, per acabar amb aquesta delícia de disc Blue’s Mood’s de Blue
Mitchell.
Ara sí que marxem, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa, jo
mateix Miquel Tuset i Mallol qui
l’ha realitzat, xerrat pels colzes d’interessos comuns i seleccionat les seves
músiques, espero i desitjo que us haig agradat el programa, dir-vos que aquí
estarem la setmana vinent i a totes i tots vosaltres us desitjo molt bona nit i molt bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
