Programa 323: Autoproduccions - Joe Sanders, Berta Moreno i Machaut Man & The Superman Hat, dimecres 9 de maig de 2018
Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio
Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el
Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui
que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i
Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb
les novetats dels nostres músics.
Doncs ja hi tornem amb un programa súper potent amb tres treballs
magnífics i sorprenents, i tot i aprofitant l’avinentesa de la visita de Berta Moreno a la Jam del Jamboree on evidentment hi vàrem anar i gaudir amb la seva mestria,
posarem el seu darrer treball anomenat “Little
Steps” disc auto produït i que em va enviar el seu pare des de Madrid, car ella resideix a Nova York. Una altra obra magna serà la
que vam poder escoltar al Jamboree,
la del gran contrabaixista Joe Sanders
a qui havíem vist algunes vegades acompanyant a d’altres cracs però que va
venir a presentar-nos el seu magnífic ”Humanity”.
El darrer treball, i encara no sé si serà aquest l’ordre, serà el d’una
formació amb seu a Nova Zelanda i on
hi participa tota una colla de músics entre els quals Alex Piagin, Dave Kikosky entre d’altres i amb un projecte anomenat
”Machaut Man & Superman Hat”,
projecte del qual me’n vaig assabentar gràcies al nostre particular “Cifu
català”, Andreu Fàbregues. I com
sempre amb un conte relacionat amb les músiques a càrrec de Carme de la Fuente.
Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra
entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí
una forta abraçada.
Comencem doncs amb el magnífic treball del gran contrabaixista i ara
també compositor, Joe Sanders i el
seu increïble
“HUMANITY”
Joe Sanders
Disc editat i produït per Joe
Sanders
Enregistrat per Save Stoller
el5 i 6 de febrer de 2015 al The Samurai Hotel
Mesclat i masteritzat per Ziv
Ravitz
John Ellis, saxos tenor i
soprano i clarinet baix
Aaron Parks, piano
Joe Sanders, contrabaix
Eric Harland, bateria
Totes les composicions són de Joe
Sanders excepte un parell que ja comentaré, si s’escau.
Doncs dir-vos que hem vist a Joe
Sanders al Jamboree en diversos
projectes com el del febrer d’enguany amb Jure
Pukl saxo tenor, Melissa Aldana saxo tenor, Joe Sanders contrabaix i Gregory
Hutchinson bateria. Segurament l’haurem vist en d’altres projectes i el més
significatiu va ser el que ens va oferir amb la seva música i la mateixa
formació si exceptuem al saxofonista, car va ser el magnífic Seamus Blake. Un altre concert on hi
havia de col·laborar va ser el que van fer Raynald
Colom trompeta, Jure Pukl saxo tenor, Gregory Hutchinson bateria i on Sanders va ésser substituït al
contrabaix per Josh Ginsburg. Després
del magnífic concert només havia de fer una cosa, adquirir el disc que esteu a
punt d’escoltar. Crec recordar que ens va dir que acabava de ser pare i que el
concert li dedicava al seu fill. Som-hi doncs amb la meravella de tema anomenat
2.- Quantum (J.
Sanders) 6m11s
Doncs un tema amb un tarannà així com majestuós i que ha tingut diverses
etapes melòdiques i rítmiques, tal és la concepció que té Sanders de la música en aquest el seu projecte. Un final que acabem
d’escoltar amb un gran solo del pianista Parks
que ha deixat pas a un final persistent de ritme i amb un anar-se acabant tot i
entenent què en un directe s’allargaria força més. El tema ha començat amb un
ritme beat slow marcat per bateria per ben aviat intervenir el saxo soprano de Ellis tot i situant-nos en la preciosa
melodia de Sanders. Un magistral Ellis al soprano ha desenvolupat un
preciós i melòdic solo mentre la base rítmica l’imbuïa de beat. El break rítmic
posterior, delicat i suau, ha donat peu a la intervenció de Parks al piano en un precís i preciós
solo per gaudir amb ell fins el final. Una petita joia per a començar.
Sent un conducte per a l'emoció i la consciència a través del
contrabaix, Joe Sanders s'esforça
per ser constantment creatiu en cada moment i amb cada nota que toqui. Com a
nadiu de Milwaukee, Wisconsin, va
adquirir un apetit per diversos sons al llarg de la seva adolescència, ja sigui
emesa a través de la ràdio en forma de blues o com la de les veus exaltades de
l'Església Baptista. Des de la sortida del Midwest
cap a Califòrnia l'any 2002 per
assistir a l'Institut Brubeck, Joe ha tingut la sort de realitzar
concerts i aprendre amb gent com Dave
Brubeck, Christian McBride, Terence Blanchard, Ron Carter, Roy Hargrove, John
Clayton, Jimmy Heath, Charlie Haden, Herbie Hancock, Charles Lloyd, Wayne
Shorter i Geri Allen.
Seguim amb un altre tema impactant d’aquest projecte anomenat...
3.- Haiku (J.
Sanders) 4m58s
Doncs ja heu pogut escoltar quin altre tros de tema que ens ha ofert
aquest gran contrabaixista i compositor Joe
Sanders. La modernitat hi és evident i també el Groove, allò que en diuen
els músics d’un tema, que “camina”. Després de la presentació del tema, el
líder ha iniciat una tanda de curtets solos amb el pianista Parks i el saxofonista Ellis, tots ells compartint-los a base
o com si de “quatres” es tractés, entre tots ells. Mentrestant, el baterista Harland, magnífic ell, ha anat fent i
desfent de les seves, sempre amb una quasi constant improvisació, la qual
arribarà realment ja encarant el final d’aquest impressionant tema anomenat
“Haiku”.
Després de finalitzar els seus estudia a l'institut Thelonious Monk l'any 2007, Sanders es va traslladar a
la ciutat de Nova York, on va formar
part integrant de l'escena jazzística de la ciutat. Joe es va expandir a partir de les relacions iniciades a través dels
diversos programes d'educació del jazz amb visionaris com Gerald Clayton, Justin Brown, Christian Scott, Ambrose Akinmusire i
Fabian Almazan, alhora que forjà parentius nous, impactants i
significatius. Aquestes col·laboracions amb els membres de la seva generació i
la influència dels seus avantpassats van empènyer Sanders a una nova forma de conceptualitzar el contrabaix, tocar
música i viure la vida.
Seguim ara amb un tema també impactant però amb un més entrat tempo, tema
de Joe Henderson anomenat...
5.- Afro-Centric (J.
Henderson) 6m36s
Impactant aquest tema de Henderson
amb un Eric Harland immens a la
bateria, ell sempre imparable. El saxo tenor d’Ellis embolcalla amb la seva sonoritat alhora que al base rítmica
de piano, contrabaix i bateria semblen formar part d’un món musical autònom,
ells a la seva bola, però sense deixar de donar-li el suport adequat a Ellis i el seu tenor. Magnífica
demostració de compenetració i llibertat interpretativa. Entremig però, un lick
repetitiu del contrabaixista i líder han permès al pianista Aaron Parks desenvolupar el seu
magnífic solo, també recolzat pels copets als cantos de caixes i timbales del
gran Harland, amb aquest fent una
obra mestre solista a la bateria mentre els seus companys li donen el suport
adequat. Ellis ens mostra de nou
retalls sonors de la melodia principal del tema arribant al final així com si
no hagués passat res, amb un final que en un directe s’allargaria sense
remissió.
El 2012 va ser la culminació de les associacions noves i antigues amb
l'estrena del seu àlbum com a líder en l'aclamat segell Criss-Cross Jazz, 'Introducing
Joe Sanders', que incloïa una peça escrita per a quatre baixos, saxofon i
tambors encarregada per la
Jerome Foundation Jazz Gallery. Però la recerca
ininterrompuda del coneixement mai no es va aturar ja que Joe buscava noves vies i aventures per millorar la seva recerca de
la il·luminació i el "moment" concret. Un any després, Sanders es va trobar a l'escenari amb
una persona que encarna qualitats similars, Charles Lloyd. Al costat de Lloyd,
Sanders va ampliar el seu coneixement de la història del jazz d'un que la
va viure la qual cosa li va augmentar la seva passió per explorar les infinites
possibilitats del què és el desconegut.
Acabarem el projecte de Joe
Sanders amb el magnífic i viu tema anomenat..
8.- Flying High (J.
Sanders) 5m15s
Doncs ja veieu quin tema més impressionant, tot i que amb un motiu
principal curtet, molt curtet i recurrent, l’han desenvolupat amb una mestria
sense cap mena de dubtes. John Ellis
ha iniciat el solo al saxo tenor, increïble també i sembla impossible que el
baterista Harland tingui temps de
tocar el Ride amb un swing espatarrant a la vegada que no parar de tocar
timbales, caixa, i demès estris percussius. Parks al piano, percudint-lo amb presència i pulcritud alhora que
mostrant-nos la seva gran vàlua, amb un llenguatge modern i eficaç, ha deixat
pas al solo del líder i gran contrabaixista Joe Sanders tot i recolzat sense parar per alguns acords del
pianista i més encara per la persistent implicació del Eric Harland a la bateria, magistrals tots dos, magistral tot el
quartet, acabant el tema suament, tema i projecte.
I per acabar, fer-ho amb la seva biografia...
Continuant el viatge, el 2017 Sanders
toca regularment amb el seu conjunt, "Joe
Sanders 'Infinity", i com a sideman amb Kendrick Scott Oracle, amb Gerald
Clayton Trio i amb Ben Wendel Quartet. Al setembre de
2017, Joe va llançar el seu segon
àlbum com a líder, 'Humanity', aquest
que hem escoltat ,com a comentari de la constant violència que afecta la nostra
vida quotidiana i recordant-nos de veure'ns i tractar-nos mútuament amb
compassió i amor com a éssers humans. Actualment, Joe viu a París amb la
seva dona i fill. Quan no toca, i ho ha fet en més de 18 països, imparteix
classes magistrals o lliçons privades o recorre més de 100.000 milles cada any.
Li agrada escriure sobre una tercera persona al costat d’un got de vi blanc.
Deixem aquest projecte.....
Abans però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/
hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial
de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues,
Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que
agrair-li al Josep Roig el seu suport
i des d’aquí una forta abraçada.
Seguim doncs amb el projecte de Berta
Moreno i el seu...
“LITTLE STEPS”
Berta Moreno
Disc editat i produït per Berta
Moreno per a BMIJazz
Enregistrat per Mike Marciano
el 17 d’octubre de 2016 als System Two Studios de Brooklyn, NY.
Mesclat i masteritzat per Dave
Dasrlington als Bass Hit Recordings New York de N.Y.
Berta Moreno, saxo tenor
Troy Roberts, saxo tenor i
soprano (temes 1, 2, 3, 4 i
8)
Steve Wilson, saxo alto i
soprano (temes 1, 5, 6, 7 i
8)
Manuel Valera, piano
Maksim Perepelica, contrabaix
David Hardy, bateria
Totes les composicions són de Berta
Moreno.
Doncs recordar-vos que vam poder assistir al concert i posterior Jam
Session, dilluns passat on vam gaudir d’allò més amb la seva música i
personalitat. Magnífica proposta amb Mark
Aanderud piano, Maksim Perepelica contrabaix, Carlos Falanga, bateria per
només parlar del quartet base. Doncs som-hi amb la seva música d’aquest el seu
primer treball al seu nom, amb el primer tema del disc anomenat...
1.- J.G. Power (B.
Moreno) 8m37s
Doncs quina demostració de mestria, de composició i interpretacions
d’aquest formació liderada per Berta
Moreno. Una preciosa melodia i motiu principal ens ha situat en l’òrbita
sonora d’aquesta gran saxofonista i ja ho veieu també gran compositora. Un tema
on hi ha participat també Troy Roberts
i Steve Wilson havent-hi doncs tres
instruments de vent magníficament acompanyats per la base rítmica amb en Valera, Perepelica i Hardy, piano,
contrabaix i bateria respectivament. Els sons dels primers solistes, saxos
tenors, primer canal esquerra i després dret, són clarament diferenciats,
essent el del canal dret lleugerament més brillant que el de l’esquerra, encara
al tempo inicial. El tempo doblat ha aparegut amb la irrupció d’un altre vent i
el seu magnífic solo, el d’un tema ple de potència. Al final, han tornat a la
calma amb el motiu principal a càrrec dels vents i pulsacions brillants del
pianista Valera, acabant aquest
magnífic tema de cop.
Un bon tema per a tastar les músiques d’aquesta músic madrilenya
establerta a New York i molt bon
establerta, car l’han convidat a tocar en esdeveniments del Lincoln Center i també sabem que va
anar a casa de Paquito de Rivera en
un concert-jam, la qual cosa no li deu passar a gaire gent.
Berta Moreno s'ha convertit en una de les veus més
distintives del saxo tenor de la seva generació. La forta personalitat de Berta es reflecteix en el seu únic so
fosc i càlid al tenor i sovint es defineix com un solista reflexiu i precís que
sap triar notes i fer interpretacions significatives. Des de fa més de 5 anys,
viatja com a líder del seu quartet / quintet per Europa, on ha estat guardonada amb el primer premi al Zoetermeer Jazz Competition i el segon
premi nominat per l'audiència del Concurs
Leidse Jazz als Països Baixos el 2013. Berta
ha actuat en alguns dels principals festivals de jazz d'Europa, incloent NORTH SEA
JAZZ Festival, i alguns dels principals escenaris i teatres d'Europa i Estats Units.
Seguim amb una increïble dansa còsmica....
3.- Cosmic Dance (B.
Moreno) 6m38s
Doncs una dansa còsmica per seguir amb aquest molt bon treball de Berta Moreno, acompanyada també al saxo
tenor pel Troy Roberts i la
magnífica base rítmica de piano, contrabaix i bateria. Qui primer ens ha
enlluernat ha estat el pianista Manuel
Valera amb un solo magnífic i digitació pulcre alhora que una molt bona mà
esquerra acompanyant-los amb acords. El so més aviat fosc de la líder, però
càlid, ens l’ha mostrat molt tècnica i imaginativa, així com el solo del magnífic
soprano a càrrec de Roberts, el qual
ha aconseguit ressaltar els contrastos en els solos, no però en la melodia, que
ell fa amb el saxo tenor. Bona combinació i utilització dels dos saxos, tenor i
soprano per Roberts, aconseguint
ampliar la paleta de colors i mixtures.
Ha participat en programes de televisió i ràdio, com ara NPR, Ràdio Omroep Zuidplas, programa de
ràdio i TV de Virus 4 o RNE (Ràdio
Nacional d'Espanya), i va aparèixer com a sideman en diversos CD's: "Síguelo" de Gerardo Rosales i
Combo Mundial (Challenge Records), "Choros Limoneros" de Choros
Limoneros ("Thrilling Sound Producions") o "Blue Dahlia" de
Dahlia Dumont. Després de traslladar-se a Nova York el 2014, va començar a treballar en el seu nou projecte
com a líder de bandes, com a compositora i productora amb el "Berta Moreno Quintet".
I ara serà el moment d’escoltar a Carme
de la Fuente
amb el seu micro conte relacionat amb les músiques del programa....
.........................
Gràcies Carme per la teva
visió i fins d’aquí quinze dies.
Seguim ara amb el magnífic tema anomenat....
2.- Lost and Found (B.
Moreno) 6m41s
Doncs ja ens hem situat en un tema amb un tempo una mica més viu, tot i
haver comprova anteriorment com canvien el tempo entremig dels temes. En aquest
ens hi hem trobat ja des dels inicis, i el tempo no l’han abandonat en tot el
tema, acabant-lo amb un gran solo del pianista Valero i fent el tem principal els dos saxos tenors, el de la Berta Moreno
En el seu breu temps a Nova York,
Berta ha pogut realitzar i produir el seu àlbum de debut "Little Steps" (2017), aquest
que estem escoltant amb guanyadors del premi GRAMMY i nominats com són Steve
Wilson (saxo), Troy Roberts (saxo) i Manuel Valera (piano); havent tocat amb
aquest projecte a llocs com Fat Cat,
ShapeShifter Lab, Club Bonafide a Nova
York, a més de fer gires per Europa i
en clubs llegendaris com Bogui Jazz,
Clamores o Jimmy Glass a Espanya, i ara també ja podem dir que ha fet un Jamboree. Al mateix temps toca amb
moltes bandes i projectes diferents a la ciutat internacional del Jazz, i
treballa a més amb un artista guanyador del GRAMMY, Arturo O'Farrill.
Acabarem aquet projecte amb el tema darrer track del disc anomenat...
8.- Option A (B.
Moreno) 6m58s
I quin tros de tema ens han fet i de quina manera l’han acabat,
increïble. Contrabaix i bateria l’han començat però, després també el piano
fent el que podria ser el motiu principal, tot i afegint-s’hi els saxos tenors
fent la melodia, que tot s’ha de dir està molt ben aconseguida. Ben aviat han
aparegut els solos amb els tres saxos compartint-los, cadascun d’ells fent una
part dels compassos corresponents a la
A , car no m’ha semblat que hagin fet en cap moment el pont o la B , en una magnífica demostració
de compenetració entre tots tres. Els vents han volat i ha aparegut el pianista
i solo també molt ben realitzat. I vet aquí, que en aquest tema tots els músics han tingut la seva estona de glòria solista,
amb solos de contrabaix, curtet, i el magnífic del baterista, per arribar tots
plegats al final, magnífic final de magnífic tema per acabar aquest gran
projecte que vam poder veure aquest passat dilluns al Jamboree amb dos músics locals
amics nostres, com varen ser Mark
Aanderud i Carlos Falanga, bateria i la participació del contrabaixista
oficial del projecte Maksim Perepelica.
I nosaltres seguim però......deixeu-me que us digui que podeu entrar al
web de www.freshsoundrecords.com
per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la
botiga Blue Sounds al carrer Benet
Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos,
llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns
pel matí a l’amic Enrique Heredia,
mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del
Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des
d’aquí una forta abraçada.
I ja per acabar el programa us proposo escoltar un sorprenent projecte
sorgit al país més oriental, allà on comença el dia, Nova Zelanda i tota una colla de
músics d’aquell país alhora que liderats per gent més propera, en la
distància...el projecte s’anomena.....
“MACHAUT MAN and a SUPERMAN
HAT music of Dave Lisik”
Sipiagin, McCaslin, Kikoski,
Kozlov i Edwards
Enregistrat per Mike Marciano
els dies 14 i 15 de novembre de 2012 a Systems Two Studios, Brooklyn, Nova York
Mesclat per Dave Lisik a Nova
York i Wellington, Nova Zelanda
Maasteritzat per Steve Garden a
Auckland, Nova Zelanda
Produït per Dave Lisik
Aquesta gravació va ser possible gràcies a la col·laboració de la Victoria University of Wellington i el Prof. Neil Quigley
Alex Sipiagin, trompeta i
fliscorn
Donny McCaslin, saxòfon tenor i
soprano
Dave Kikoski, piano acústic i
Fender Rhodes
Boris Kozlov, contrabaix
Donald Edwards, bateria
Totes les composicions de Dave
Lisik, (Galloping Cow Music, ASCAP), excepte “Georgia On My Mind” de Hoagy Carmichael
Aquest és un projectes amb 8 temes, alguns d’ells llargs com el “Georgia
On My Mind”, podent escoltar una hora i quasi deu minuts d’una música que no us
deixarà impassibles.
Veiem què ens en diu el mateix compositor neozelandès, Dave Lisik...
Machaut Man and a Superman Hat va ser un projecte sorprenentment divertit
per poder saber com aquesta banda anava a reinterpretar els meus temes.
Estar-hi present en l'enregistrament va ser una oportunitat per veure aquests
grans intèrprets en el seu element, especialment en el Systems
Two, un estudi on un se sent com a casa. Les composicions d'aquest àlbum les
vaig recopilar durant diversos anys, alguns originals són més antics i d’altres
es ven escriure recentment
específicament per a aquesta gravació. Com a compositor agraeix-ho molt als
músics professionals la seva disposició per a dedicar-se a treballar en alguna
cosa que jo hagi escrit; sabeu que ells han dedicat força anys a poder tocar
bé, però els cinc músics d'aquesta gravació toquen el jazz al més alt nivell, i
la seva manera de tocar, col·lectiva, és preciosa.
Comencem doncs amb el primer track d’aquest disc enregistrat el 2012
però ja n’escoltareu la vigència...un tema com tots de Dave Lisik anomenat...
1.- Steal Bryant’s Laptop (D. Lisik) 9m52s
Doncs ja heu pogut escoltar que hem fet un salt musical estilístic
respecte la música de Berta Morenon, tot
i no abandonar gens la creativitat i ara una mica més de modernitat i
contemporaneïtat. La mestria d’aquesta formació com a intèrprets els ha permès
desenvolupar un projecte d’un compositor llunyà en la distància, Dave Lisik treballant ell a Nova Zelanda però amb la proximitat
universal que té el Jazz. Gran tema amb un Groove impactant amb un
impressionant solo del saxofonista Donny
Mc Caslin, volant literalment per sobre de l’estructura tan ben portada per
la base rítmica de Kikoski, Kozloz i
Edwards. Sipiagin a la trompeta
ens ha mostrat la seva mestria avalada pels molts projectes on ell hi
participa. Magnífica demostració de modernitat i tècnica interpretativa ell
sempre tocant en el registre més agut, tot i que no en els sobreaguts. Un lick
de tots plegats ha encarrilat i acompanyat el solo del pianista Kikoski, brillant i delicat als inicis
però que s’ha anat desenvolupant a mica a mica amb crescendos emotius gràcies a
la seva gran intervenció. Un músic que també hem pogut veure més d’una vegada
al Jamboree liderant o formant part
de increïbles projectes.
La música de Dave ha estat
realitzada i gravada a tot el món per destacats músics com Alex Sipiagin, Chris Potter, Donny McCaslin, Seamus Blake, Dick Oatts,
Scott Wendholt, Will Vinson,
Charles Pillow, John Escreet, Dave
Kikoski, Bob Sheppard, Luis Bonilla,
John Fedchock, Matt Wilson, Boris Kozlov,
Donald Edwards, Alina Engibaryan,
Steve Houghton, Marvin Stamm, Bill
Mays, Carl Allen, Kirk Whalum, i les Big Bands Jazzgroove Mothership Orchestra (Austràlia) i Wellington Jazz Orchestra.
Dave és coautor del llibre 50
Years at the Village Vanguard - Thad Jones, Mel Lewis & The Vanguard Jazz
Orchestra (SkyDeck Publishing) i el seu llibre de 24 solos de trompeta de Marvin Stamm es va publicar per Charles
Colin a Nova York.
Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar
al web de www.moonjunrecords.com i
veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui
m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest
programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
Seguim amb una mica més groove, ara ja amb un delicat swing amb el quart tema del projecte anomenat.....
4.- You Can’t Always Get A Wet Chihuahua (D. Lisik) 9m42s
Un tema també de quasi 10 minuts amb unes improvisacions espaterrants
per modernes com les del trompetista rus Alex
Sipiagin, magnífic ell amb un llenguatge avantguardista i tècnica
impressionant, en un gran solo desenvolupat després de la llarga introducció
del tema que han fet tots plegats. Però és que la participació igualment
reeixida del saxofonista Donny McCaslin
és igualment impressionant per concepció i interpretació, amb tota una amalgama
d’arpegis en totes direccions i clares connotacions disminuïdes, i tot això
amanit per una base rítmica mantenint un swing, contingut que ens ha fet bellugar
el cap d’un cantó a l’altre en tot el tema, el, qual ha acabat amb una mena de
turnaound fins arribar al definitiu final de la mà del baterista Edwards.
Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com
i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi
trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free
jazz, o quelcom inclassificable.
Compositor i trompetista canadenc, el Dr. David Lisik ensenya composició, arranjament, teoria i pedagogia de
jazz a l'Escola de Música de Nova
Zelanda, Victoria University of Wellington, Nova Zelanda. Tot i ser
canadenc i treballar a Nova Zelanda,
des d’on varen sorgir aquestes músiques, el, projecte l’ha portat a terme una
formació multicultural establerta a New
York. Els motius pels quals aquest extraordinari quintet va voler tirar
endavant el projecte de Dave Lisik
els desconeixem, però us haig de dir que va ser un encert. De fet, vosaltres i
jo hem tingut la sort que el meu amic Andreu
Fàbregues que fa el magnífic programa de ràdio Camps de Cotó, em parlés d’aquest i d’altres projectes i me’ls
passés, o sigui que gràcies xato, i a veure si en programes posteriors us poso
els altres dos projectes enviats per l’Andreu.
I nosaltres acabarem projecte i programa amb el darrer track del disc
anomenat...
8.- Katafuzees (D.
Lisik) 7m14s
Doncs ja heu pogut escoltar de quina manera han acabat aquest tema, no
tan bèstia com l’han començat, car ho han fet amb una llarga introducció a mode
de improvisació a dos de saxo tenor, canal esquerra i trompeta canal dret, per
després afegir-s’hi tots plegats. De fet la posterior melodia que han fet els
dos vents ens ha recordat el final del tema, però és que després d’aquesta
imbricada melodia dels vents Kikoski
ha iniciat el seu solo amb un swing de contrabaix i bateria, el primer amb el
walking característic i els cops al “ride” i permanent “xarles” del segon, han
permès al pianista volar amb lleugeresa i magnífica digitació. Hem pogut gaudir
també amb el gran solo tot i que curtet del contrabaixista Boris Kozloz alhora que també el del mestre Donald Edwards a la bateria a partir del qual els nostres vents han
tornat a plantejar la melodia d’aquest increïble tema anomenat “Katafuzees”, i
així acabar-lo delicadament.
Dave és fiduciari, o sigui membre amb poders i controls
administratius de la New Zealand Jazz Foundation, coordina els Tallers Nacionals de Jazz anuals i ha
codirigit la Jove Orquestra de Nova Zelanda des del 2011. Va
fundar i produeix el Festival de Jazz de
l'Escola de Música de Nova Zelanda, i va crear el primer curs de Jazz
Pedagogy a l'escola i va fundar els Tallers anuals d'Educadors de Jazz l'any
2015. També va crear i co-dirigir la Wellington Youth Jazz Orchestra. Com a trompetista, Dave ha actuat com a membre de la Orquestra de Jazz del
Delta, l'Orquestra de Dave Lisik, l'Orquestra de Jazz de Rodger Fox Wellington,
l'Orquestra de Jazz de Nova Zelanda, i un llarg etc, però suficient per
entendre que el nostre compositor és un gran músic i pedagog.
Doncs ja hem acabat el programa d’avui, llarg però súper interessant amb
els tres projectes presentats, primer recordeu que ha estat el del Joe Sanders anomenat “Humanity”, després el de Berta Moreno, “Little Steps” per acabar
amb les magnífiques intervencions d’una gran formació que ha tocat la música de
Dave Lisik. Espero que hàgiu gaudit
amb la proposta d’avui, com sempre diferent del programa anterior i del que
vindrà, crec amb una bona selecció de les músiques dels tres projectes i alguna
informació afegida que sempre va bé.
Gràcies per ser-hi aquí o al blog del progama que ja sabeu què és
jazzclubdenit.blogspot.com.es on hi trobareu més música i potser més biografies
alhora que tots els programes anteriors. Ens retrobem la setmana vinent, si us
va bé i en teniu ganes, o sigui que ja marxem i jo Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, seleccionat les seves
músiques i xerrat d’interessos comuns, espero, us desitjo molt bona nit i molt
bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
