Programa 321: Sabina Witt, Leandro Guffanti i The Santiago Acevedo Ensemble, dimecres 25 d'abril de 2018
Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio
Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el
Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui
que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i
Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb
les novetats dels nostres músics.
Avui farem un programa especial i divers per les músiques i projectes
encabits, i ho dic perquè us presentaré el darrer disc de la gran cantant i
amiga Sabina Witt i el seu homenatge
a les cobles cantades en l’època de la república, entre el 1930 i el 1936, disc
anomenat ”Republicoplas” disc
editat per AdeM, Allanamiento de
Mirada. No fa gaire vaig conèixer a un saxofonista argentí acabat d’arribar
a casa nostra anomenat Leandro Guffanti
el qual m’ha fet arribar el seu disc enregistrat al seu país i anomenat ”Once”, disc totalment auto produït.
Finalment podreu escoltar el magnífic i darrer projecte de Santiago Acevedo anomenat “La Travesía ”. I com
sempre també amb un micro conte, aquesta setmana amb la Carme de la Fuente.
Abans de començar amb el programa us voldria recordar que per aquest
diumenge 29 d’abril tenim un gran concert organitzat pels amics de Daltabaix amb Marco Mezquida i Chicuelo a les 19h de la tarda a La Traska Trusca
Deixeu-me però que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per
veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la
botiga Blue Sounds al carrer Benet
Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos,
llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns
pel matí a l’amic Enrique Heredia,
mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del
Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des
d’aquí una forta abraçada.
Doncs comencem amb aquest homenatge a les músiques fetes durant La República des del 1931
al 1936, disc d’actualitat, considerant les ínfules quixotesques de la corona
espanyola....som-hi doncs amb..
“REPUBLICOPLAS”
Sabina Witt 1217-2017
Enregistrat per Cheluis
Salmerón els dies 7, 8 i 9 de juny de 2017 als FJR Studios de Granada.
Mesclat per Cheluis Salmerón i
Paco Espínola
Idea, guió i producció de Paco
Espínola per AdeM
Sabina Witt, veu
Javier Galiana, piano
I la col·laboració de Javier
Viana, bateria i percussió en alguns temes.
Aquest recull de cançons populars estan arranjades per Sabina i Galiana.
De Sabina Witt ja li hem
posat els seus anteriors projectes en aquet programa, o sigui que avui hi
tornem tot i estar, aquest darrer, allunyat de l’estètica musical de Jazz Club de Nit, considerant però que
el Javier Galiana, magnífic pianista
ell, introdueix una sonoritat que se’ns apropa una mica. Aquesta dona
relativament jove i que ben aviat tindrà el seu primer fill, parella d’un gran
contrabaixista com és l’estimat Oriol
Roca, és una gran cantant amb una dolça
veu súper afinada i amb molt bon gust en la concepció dels seus
projectes com són els que li vaig posar, “Chiquilladas
pintorescas” i “Vistes al Mar”. O sigui que comencem amb cobles de La República amb la preciosa
cançó popular...i que visqui La
República.. .
9.3.- Un pajarillo en su nido (popular) 4m38s
Doncs ja veieu que per a començar aquesta cançó és una delícia. Els
acords inicials al piano del gran Galiana
i la intro amb aquest motiu recurrent a modo de obstinatto que durarà tota
l’estona, donen peu a la veu de Sabina.
Una cançó dedicada a la
Llibertat , que ja ens fa falta a tots plegats, ja. No és un
projecte jazzístic musicalment parlant per les cançons interpretades però té un
bon regust a Jazz per tal i com l’han concebut i per el llarg historial
jazzístic dels músics implicats. El company de Sabina, Oriol Roca me’l va donar un dia d’assajos del quartet amb
la coral Som Cor en el projecte Som Jazz, que per cert van sonar aquest
diumenge a la plaça de la Vila
de Sant Vicenç dels Horts en el que
va ser el segon i potser definitiu concert d’aquest projecte. Així és que, Oriol i Sabina, aquí el teniu.
Seguim amb una altra cançó preciosa que segur haureu escoltat més d’una
vegada....música de Mostaza i lletra
de Perelló...anomenada....
6.8.- Ojos Verdes (Perelló
i Mostaza) 4m12s
Ojos Verdes, clavaitos en mi corazón...i com que estem a punt de “maig”,
vet aquí, que ens va bé escoltar aquesta cançó tan primaveral i il·luminada pel
color intens dels ulls, verdes como el limón. Haureu notat el contrast sonor
entre la veu prístina i lleugera de Sabina
i la profunditat del piano de Javier
Galiana; doncs una mica aquest és el “quid” del projecte. Una veu aguda,
prima, contrastada pel so més greu del piano. Galiana s’esplaia amb acords i arpegis que ens recorden el so del
Jazz, encara que sigui de refilada i en aquest context. Sabina ens agrada com canta, com sempre, i més encara amb aquest
projecte insòlit i valent, ara, en èpoques que si ets o vols ésser Republicà
estàs en perill d’extinció.
Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra
entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí
una forta abraçada.
Doncs ara és el moment d’escoltar a la Carme de la Fuente i el seu conte relacionat amb aquestes
conegudes cobles...
..................................
Gràcies Carme per la teva
particular visió de tot plegat, fins d’aquí quinze dies.
Seguim amb la coneguda cançó del mestre Quiroga i lletra de Valverde
amb la...
4.4.- Maria de la O (Quiroga
i Valverde) 5m17s
Doncs ja heu pogut escoltar, ara ja molt més evident, de quina manera
hem escoltat el tarannà jazzísitc de l’arranjament del pianista Javier Galiana, en aquesta coneguda
cançó, on Sabina fa una magistral
versió, potent i esfereïdora. Els acords del músic andalús són, en alguns
moments, de la corda harmònica de Thelonious
Monk, i ell mateix, intervé en un clar solo, tot i que no massa llarg, car,
aquí, la lletra i la veu són preponderants. La veu, trencada per la emoció i
també per la força de la veu de Sabina
ens la mostren dramàtica, com és aquesta cançó. Magistral versió d’ambdós
músics que han tingut la valentia d’endegar aquest projecte tan valent.
I nosaltres acabarem el projecte de Sabina
Witt i Javier Galiana amb la cançó vital i alegre també del mestre Quiroga i música però de León anomenada...
5.6.- Rocío (Quiroga
i León) 4m56s
Doncs amb una lleugera percussió han començat aquesta preciositat, amb
moments interns magnífics, doblant-se ella mateixa a la veu, i ara encara més
la incidència en el jazz a base d’uns arranjaments fets a mida per sonar a
jazz, amb el so d’aquest magnífic piano i a les mans d’aquest mestre Javier Galiana. Per si no ho sabeu, Galiana donava classes de piano
flamenc-jazz a l’Esmuc i dic que ho
feia quan tenia alumnes, i ara no sé si en deu tenir algun. És possible que no,
car, sembla que s’està per la seva terra, tocant amb multitud de projectes com
el magnífic “Tumbando a Monk” que
també va sonar en aquest programa, alhora que també deu estar ensenyant piano.
Deixem doncs aquest preciós projecte i nosaltres seguirem amb més
música..
Abans però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/
hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial
de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues,
Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que
agrair-li al Josep Roig el seu
suport i des d’aquí una forta abraçada.
Seguim ara amb un to melòdic, el de la música d’un saxofonista argentí
que fa quatre dies què és entre nosaltres. Ens vam conèixer al Nota 79 veient un magnífic projecte, el
del músic Julien Hucq Quartet amb
tres bèsties sagrades, músics afroamericans ja molt granadets i amb la
col·laboració de Bart Barenghi, guitarra
i Gianni Gagliardi, saxo tenor. Allà mateix ens vam donar els mòbils i
xerrar després de presentar-nos, i així és que em va arribar el seu disc no fa
massa. Som-hi doncs amb el projecte anomenat...
“ONCE”
Leandro Guffanti
Auto produït
Enregistrat per Ricardo Sanz el desembre 2010 al Soundrec
Studio de Buenos Aires, per Julien Basseres el maig de 2011 a l’Studio Meudon
de França.
Mesclat per Yannick Cayuela
Produït per Leandro Guffanti
Leandro Guffanti, saxos tenor i
soprano, flauta i clarinet
Hi ha una formació base amb
Fernando Silva, contrabaix excepte en el tema 5
Martin Bruhn, bateria excepte en el tema 5
I la col·laboració de diferents músics en diversos temes i que ja
comentaré en el seu moment, però de moment aquí els teniu...
Jean-Pierre Como, Andrés
Beewsaert, piano
Mariano Delgado, Juan Pablo
Arredonedo, Quique Sinesi, guitarra
Fernando Taborda, bandoneón
Olivier Her Ourio, harmònica
Christophe Wallemme, contrabaix
Minimo Garay, bateria
La majoria de temes són del Leandro
tot i que també n’hi ha de Egberto
Gismonti entre d’altres...
Aquest és un projecte de mixtures i fusió amb la música de la seva
Argentina natal com a base i amb el Jazz com element vertebrador. Tangos i
Milongas interpretades amb molta calidesa i mestria per aquest músic que ha participat
en gravacions de gent com Julieta
Venegas, Monyca Lipso, Minino Garay i d’altres més, i que ara segur
col·laborarà en diversos projectes a casa nostra.
La seva música està plena del folkclore de l'Argentina, el seu país, la
influència del jazz, però també per les seves exploracions d'aquest immens
continent anomenat música mundial. Però més enllà de les qüestions de la
geografia i l'etiqueta, les composicions de Leandro Guffanti són especialment
valuoses per la seva expressivitat, els moments melòdics i harmònics que a
primera vista semblen venir d'un univers sonor conegut, però que en realitat
s'apropen a altres universos, estranys, nous i autèntics, que només pertanyen a
ell.
Comencem amb el primer tema d’aquest disc que s’anomena “once”, que en anglès vol dir, “una
vegada” però que en castellà “once” vol dir només això, que són onze les
cançons que hi ha, que el va fer el 2011 i que són 11 els músics que hi
col·laboren....doncs som-hi ja amb la preciosa baladeta original del Leandro anomenada...
3.- Los viejos (L.
Guffanti) 5m17s
Aquesta preciosa cançó, a ritme de “zamba”, està dedicada a la gent
gran. I m’ha explicat el Leandro que
aquest ritme ve del nord-oest de l’Argentina
tot i haver esdevingut ja un ritme nacional on gent com Mercedes Sosa entre molts altres, l’ha utilitzat per fer-hi
cançons. La idea ve de la col·laboració amb la seva companya, Leticia Moreau, directora de curts, que
va fer un documental dedicat a la gent gran i on Leandro hi va col·laborar amb aquesta composició. Hem escoltat una
melodia que destil·la amor i respecte, alhora que bellesa harmònica. Subtil, la
interpretació del Leandro al saxo
tenor i delicades notes les del pianista Andrés
Beewsaert. Una preciositat per a començar amb la música del Leandro Guffanti.
Però veiem qui és aquest músic argentí que ja porta un any entre
nosaltres...
Leandro Guffanti va néixer el 1967 a Buenos Aires. Als sis mesos, els seus pares van decidir unir-se a
la revolució castrista i així és que van partir cap a l'Havana. El seu pare ballà al ballet nacional de Cuba, mentre que la seva mare treballà
com actriu. D'aquell primer exili avui només hi ha records fugitius: el mar, el
jardí d'infants, la calor i la música, omnipresents, el seu únic país al cap i
a la fi. Els seus pares es separaren i tornà a l'Argentina amb la seva mare. Tornà a Gualeguay, província d'Entre
Ríos, a la Mesopotamia Argentina.
Era com un lloc allunyat del temps, tancat entre dos poderosos rius, el Paraná
i l’Uruguai. Aquesta és una terra generosa, com els homes i les dones que hi viuen.
Aquí, corríem i corren encara descalços pels carrers, ens banyem en aigües
fangoses i compartim matrimoni i música, el Chamamé.
Seguim amb la música del Leandro ara amb una cançó de Carlos Teró Buschini anomenada....
7.- La suspendida (Carlos
Tero Buschini) 6m05s
Doncs aquesta altra meravella del Carlos
Tero també té la seva història. El Carlos
Tero és un amic del Leandro de Córdoba però que viu a Itàlia i amb qui ha crescut musicalment
parlant, aquí a Europa. Aquest és un
tema que tocaven plegats en un grup anomenat “Córdoba Reunion” amb Minino
Garay i Gerardo di Giusto,
formació a quartet que va tocar al Jamboree
ja fa molts anys, em diu el Leandro.
Un tema que s’ha anat desenvolupant rítmicament mica a mica, partint d’uns inicis
força delicats, arribant a un clímax final amb el potent solo del Leandro, animat per l’ànima del gran Gato Barbieri, tot i no estripar el so Leandro com feia el gran mestre
argentí.
Als 9 anys hi ha de nou una sortida direcció Buenos Aires. L'Argentina
passa per les hores més fosques de la seva història. Leandro aprèn a viure amb el silenci com a còmplice. No s'ha de dir
que va créixer a Cuba, per no dir
que el seu pare encara hi és, per no dir que li agradaria tornar-hi. L'estiu
dels seus 15 anys troba el seu pare a Itàlia
que li regala el seu primer saxofon. De tornada a l'Argentina, l’hi roben.... Ja s’ha acabat la música. Dos anys més
tard, obté el títol de “mestre d’obra” i inicia una carrera com a arquitecte.
Va ser llavors quan el seu pare va suggerir-li que s'unís a ell a Europa. Per tant, és a Roma on realment comença els seus estudis
de música a l'escola popular de Testaccio
(Roma). Aquests són anys decisius:
descobreix el jazz, i a Massimo Urbani,
Bob Berg i Steve Grossman i aquests li mostren el camí a seguir. A partir
d'aquest moment mai no tornarà a deixar el seu instrument. Va ser al Conservatori d'Amsterdam que va decidir
perfeccionar la seva formació musical. Aleshores tenia 23 anys. Combina feines
estranyes, conservatori i melmelades. Ja ha viscut en quatre països i parla
cinc idiomes. Però també és atrapat per una realitat: és sud-americà i el seu
passaport italià no canvia el cas. És en aquest moment que entén que és un
exiliat, un immigrant que mai deixarà de tornar a connectar amb les seves
arrels. París li ofereix aquesta
oportunitat.
Seguim amb més música del Leandro
ara amb un tema original anomenat...
9.- El zorro de arriba (L. Guffanti) 5m09s
Aquest seria el segon títol relacionat amb un tema anterior, més lent,
una “vidala”, balada anomenat “El zorro de abajo”. Ve del títol d’un llibre de José Arguera anomenat “El zorro de
arriba y el zorro de abajo”, i com que li faltaven títols per a dos temes, va
agafar aquests dos, només això. La cançó que hem escoltat és una “chacarera tronca”
ritme típic de Santiago del Estero
del centre nord oest d’Argentina.
Buscava títol per aquestes dues cançons i va obrir el llibre de Eduardo Galenao, “Venas abiertas de
América Latina”, i l’Eduardo parlava
d’un escriptor peruà molt compromès amb la societat peruana anomenat José Arguera, que havia escrit “El
zorro de arriba y el zorro de abajo”, i d’aquí ja agafar els dos títols. Doncs
aquest tema ha començat amb una clara intenció de ritme viu, el d’aquesta
“chacarera tronca” amb una melodia força interessant i enganxosa. Després de la
intro del tema, Fernando Silva al
contrabaix dóna l’entrada al solo del líder i compositor acompanyat de les
percussions delicades i típiques del seu país. Magnífic solo que es va
desenvolupant a mida que incrementant-ne la potència sonora del tema fins
arribar de nou al motiu principal d’aquesta composició del líder. Al final un
duet amb el contrabaixista, permetent al baterista Martín Bruhn realitzar un magnífic solo i acabar de cop tots
plegats. Un tema on hem pogut comptar també amb la col·laboració de Mariano Delgado a la guitarra.
I dèiem què....
París li ofereix aquesta oportunitat on va arribar-hi al 1994.
La salsa està en plena marxa. Aviat, Leandro
es va unir a la formació del pianista cubà Alfredo
Rodríguez, tocà amb Angá Díaz i
coneix a Minino Garay. Aquesta
trobada és un punt d'inflexió perquè troba una família musical esdevenint també
una família personal. Des que Leandro
feu de França el seu país d’adopció,
aquí fou on va madurar una música rica i singular. Paral·lelament, desenvolupà
una carrera de sideman al costat de Cheb
Khaled i Julieta Venegas, dos
artistes a qui els agrada la cruïlla de diverses cultures. El 2008, va decidir
tornar a viure a Argentina per
presentar als seus fills el seu país. Per tornar a connectar amb el seu país,
amb la seva història, també calia tornar a connectar amb els seus músics.
Reprengué el tema d'una història interrompuda vint anys abans. Actuà llavors
amb un quartet que interpretà i gravà a Buenos
Aires. Va ser a partir d'aquesta experiència de vida molt forta que va
néixer el seu primer àlbum "Once".
Doncs acabarem el projecte del Leandro
Guffanti amb el primer tall del disc compost pel pianista Gerardo di Giusto anomenat...
1.- Endeveras (G.
Di Giusto) 5m37s
Doncs aquest és un tema d’un compositor i pianista de Córdoba,
Argentina, anomenat di Giusto,
amb qui va coincidir a París ja fa
força temps. Una magnífica introducció a la guitarra de Mariano Delgado, per seguir-lo al contrabaix Fernando Silva, i seguint la melodia inicial el líder de la
formació ara amb el saxo soprano. Després de la introducció melòdica de tots
tres, amb espurnes de plats de la bateria de Martín, el tema es desenvolupa ja un tempo més viu amb una segona
part, o la B , per
després acabar amb un canvi més marcat a lo que podria ser la tercera part del
tema. La delicadesa encetada amb el break rítmic, dóna peu a la intervenció del
guitarrista Fernando Delgado amb un
solo esclatant a guitarra clàssica. Al final, i ja al tempo viu que ja havíem
viscut, se li ajunta el líder al soprano per tornar-hi amb les dues darreres
parts. El mateix recorregut vital i rítmic fa el líder al soprano, primer
delicadament i després amb la trempera rítmica que ja hem reconegut amb un
magnífic solo després del qual ens retrobem amb el final a tot drap. Magnífic
tema per acabar el projecte del Leandro
Guffanti i amics.
Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar
al web de www.moonjunrecords.com i
veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui
m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest
programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
I nosaltres seguim per ja acabar el programa i ho farem amb un projecte
proper al dels ritmes fins ara escoltats i que serà el del gran contrabaixsta
colombià Santiago Acevedo anomenat...
“LA TRAVESÍA ”
The Santiago Acevedo Ensemble
Auto produït
Enregistrat per Jordi Grifell
el gener de 2018 a l’Estudi Laietana.
Mesclat i masteritzat per Tom
Pérez i Santiago Acevedo.
Santiago Acevedo, contrabaix
Gabriel Amargant, saxos i
clarinet
Vicenç Solsona, guitarras, tres
i cors
Joan Monné, piano
Marcio Ramírez, congues,
timbales i banjo
Ramón Ángel Rei, bateria
I la col·laboració de força músics en els diferents temes, parlant de
tots ells en els temes que posarem.
Totes les composicions i arranjaments són del Santiago Acevedo.
Aquest és un projecte on els ritmes calents ens apropen als que hem
acabat d’escoltar tot i les diferències evidents, que pel fet de compartir el
con sud, la diversitat rítmica hi és de manera evident. Un projecte amb 10
temes amb clares i evidents referències al que en diem “Latin Jazz” però també
als ritmes més “salseros”, amb un parell de temes esclatants, i tot això fet
amb tota una colla d’amics músics de l’escena de casa nostra, bàsicament en
l’entorn del Taller de Músics.
Considereu que molts del que ara estan ensenyant a les diferents escoles, varen
passar pel Taller. Afegir que quasi
la mateixa “trouppe” va acompanyar a Santiago
en el primer projecte ”Raíces” que també vam posar en aquest
programa ja fa un parell d’anys, magnífic projecte també com aquest que esteu a
punt d’escoltar.
Doncs comencem ja amb aquest projecte ple de vitalitat però que també te
espai per a la calma, amb un tema amb lletra de Marcelo Rosero i la veu de Rocio
Faks amb el tema anomenat..
2.- Hombre viejo que viene y va (S. Acevedo & M. Rosero) 5m02s
Una preciosa cançó per iniciar el projecte del Santiago, amb la delicada veu de Rocio Faks, una cantant que també vam tenir ja fa temps a la
Sala XicaLa Vicentina amb un quartet de luxe amb Gorka Benítez al capdavant. Gabriel ens ha enlluernat amb el
clarinet ja des dels inicis encetant la melodia introductòria del tema abans
d’escoltar a Rocio. Guillermo Gómez l’ha acompanyat amb el
“quatro”, ja sabeu, la guitarreta petita de quatre cordes. Rocio ha cantat el tema sencer i ha deixat pas al preciós solo del Gabriel al clarinet, per després fer-ho
el Joan Monné al piano, també en la
mateixa ona delicada com el tema és. La veu càlida de Rocio ens ha tornat a la melodia, lletra i final d’aquesta
meravella de tema a tempo mig, interpretat de manera magistral per tots ells.
Una bona manera de començar el projecte de Santiago
Acevedo.
El contrabaixista, compositor i arranjador Santiago Acevedo Casas, porta als seus músics a una autèntica
experiència de convivència musical. En el seu nou disc "La Travessia ", el
Jazz, la música Afro-Cubana, el Folclor Colombià i la Cançó , dialoguen en
meravellosa concordança enriquida pel seu virtuosisme individual. Recolzat per
un equip de primera, Gabriel Amargant
als saxos i clarinet, Joan Monné al
piano, Vicenç Solsona a la guitarra,
Ramon Àngel a la bateria i Marcio Ramírez a les congues, Santiago porta una proposta que està
sorprenent a l'entorn professional de la música i al seu apassionat públic.
Seguim ara amb més i càlid ritme amb el tema anomenat....
3.- El gato del Raval (S.
Acevedo) 5m25s
Doncs ja veieu com estem de calents amb aquests ritmes i concretament
amb aquest magnífic tema “El gato del Raval”. Gabriel, Santiago i Marcio han iniciat la melodia força
entremaliada però magnífica troballa melòdica i rítmica. Amargant ha encetat el seu solo amb el seu increïble i reconeixible
so, el del seu vell saxo tenor, alhora que amb una demostració esclatant de
tècnica i bon gust. Vicenç Solsona
l’ha seguit amb la precisió de la qual en fa estendard alhora que igualment amb
una sonoritat càlida, la de la seva guitarra. L’amic i molinenc Joan Monné, els ha seguit també amb un
magnífic solo, ben recolzat per una base rítmica increïble. Joan és un dels més versàtils pianistes
alhora que una bellíssima persona i en el seu solo ens ha mostrat lo primer.
Per lo segon, només heu de tractar-lo per a copsar-ho. El seu franc i ampli
somriure ho diu tot. El líder ha fet també un gran solo a contrabaix, només
acompanyat per bateria i percussions, amb un so net i clar, i alguns acords de
la guitarra del Vicenç. Magnífic
solo per tècnica i bon gust, el d’aquest contrabaixista colombià establert a
casa nostra de fa anys. Bateria i percussió, Ramón Ángel i Marcio comparteixen solo per deixar pas posteriorment
al motiu principal del tema i acabar-lo de cop.
The Santiago Acevedo Ensemble ens presenta un disc que te el sabor de Sud-Amèrica i fa olor de Barcelona. Una experiència cosmopolita
pròpia de la capital catalana amb cultures i sons que es fonen en cada cançó,
fidel reflex de la proposta avantguardista present en cada treball de Santiago. A "La Travesia ",
l'essència de la música és meravellosament orquestrada per la figura del
contrabaix que potencia i emmarca cadascun dels instruments del grup.
Escoltarem ara un tema, dels dos que hi ha, que clarament estan immersos
en el context més folklòric de la música d’aquest disc, amb un magnífic tema
clarament “salsero” i ho farem amb el tema anomenat.....
10.- Una noche más (S.
Acevedo) 4m59s
Doncs ja veieu quina marxa més increïble, amb aquesta música que incita
a ballar encara que no vulgueu, amb un tema homenatge als ritmes del carib.
Aquí hi col·labora quasi una orquestra completa, i sense el quasi car hem
tingut a la veu i cors a Ray Cuza,
al Vicenç Solsona al tres i als
cors, al piano a l’Ivan Santaeularia,
a la trompeta a l’amic Paul Evans,
al trombó Lluis Caldu, al saxo
baríton al també amic Ariel Vigo, a
les percussions diverses Marcio Ramírez
i Climent Campá i finalment a Yadira Ferrer, cors. Doncs una
magnífica orquestra salsera amb uns músics increïbles i més que ho és el tema
del Santiago.
recordeu però que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al
web de www.discordianrecords.bandcamp.com
i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi
trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free
jazz, o quelcom inclassificable.
La diversitat d'estils musicals en els quals es mou Santiago Acevedo l'ha portat a treballar amb artistes i projectes de
diversos gèneres com el Latin Jazz, el Swing, la Salsa , el Folklor,
acompanyat artistes com Perico Sambeat,
José Alberto El Canario, Eddie Palmieri, Original Jazz Orquestra, entre
molts altres. "La
Travesia ", producció personal, valenta, sincera i, sobretot
precisa, del projecte The Santiago
Acevedo Ensemble, ens ensenya com el sentit de pertinença no sempre és
sinònim d'arrels marcides, sinó de l'extraordinària capacitat per incloure el
passat i el present de cara a un futur prometedor.
I nosaltres acabem projecte i programa amb el tema que dóna títol al
projecte....
1.- La
Travesia (S.
Acevedo) 4m48s
Doncs amb aquest magnífic tema i arranjament, on es nota de quina manera
està feta l’escriptura pel que fa a la puntuació de notes i sobretot lo referent
al ritme de la melodia. L’han iniciat a plena percussió i amb piano, i ben
aviat la música lligada i marcada per saxo tenor i guitarra d’aquests dos
mestres Gabriel Amargant i Vicenç
Solsona, amb el pont ben diferenciat per tornar a l’inici del tema, iniciar
un relax i ja de nou amb el ritme ara ja a tot swing, amb el solo del Vicenç a la guitarra i el “walking” ben
marcat per contrabaix i bateria, i amb el també magnífic solo del Biel i el seu grandíssim so del seu
saxo tenor. I què bé que ho fa el Gabriel.
El relax ha tornat a aparèixer però ha durat lo just perquè el sextet, amb el Joan Monné al piano, magnífic ell
acompanyant-los, ha iniciat la deriva a tope de marxa cap el final d’aquest
tema que per acabar projecte i programa ha estat increïble.
Magnífics projectes els d’avui, primer amb l’homenatge a les cobles de la República fet per Sabina Witt, per després iniciar el
camí vers la música del con sud amb el Leandro
Guffanti acompanyat de tota una colla de grans músics i acabar a tot tren
amb la música del carib, latin Jazz i alguna salsa de la mà del Santiago Acevedo també acompanyat de
grans mestres. Doncs aquesta ha estat la proposta del programa d’avui, que
espero i desitjo us hagi agradat, i que ja heu tornat a comprovar que poc tenen
a veure amb les músiques de la setmana passada.
Abans d’acomiadar-me us voldria recordar que per aquest diumenge 29
d’abril tenim un gran concert organitzat pels amics de Daltabaix amb Marco Mezquida
i Chicuelo a les 19h de la tarda a La Traska Trusca
Doncs ara sí que marxem, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa,
jo Miquel Tuset i Mallol qui ha
realitzat, escollit les músiques i xerrat pels descosits d’interessos comuns,
us desitjo molt bona nit a tothom i molt bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
