Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio
Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el
Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui
que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i
Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb
les novetats dels nostres músics, i també avui amb algunes músiques de
l’editorial Youkali Music amb la
qual col·laborarem a partir d’ara.
Doncs dir-vos abans de començar que pel proper divendres 18 de maig
tindrem un magnífic concert de Jazz al Molí
dels Frares amb un quintet extraordinari liderat pel pianista i compositor Néstor Giménez. L’acompanyaran mestres
dels vents com són el nostre i vostre estimat Gabriel Amargant, saxos i el gran flautista Pablo Selnik. A la base rítmica i a part del piano del líder,
comptarem amb el contrabaix de Vic
Moliner i a la bateria l’entranyable Joan
Terol. Això serà el divendres 18 al Molí
dels Frares a partir de les 22h en un esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament i organitzat des del Jazz Club La
Vicentina.
En el programa d’avui podrem escoltar la música de dos projectes de
l’editorial Youkali Music certament
diferenciats per l’estil, primer amb un projecte força melòdic i encabit en la
fusió del Jazz i la música d’autor del pianista xilè establert a Madrid, Jorge Vera anomenat “Luz”. Seguirem amb una música molt més
agosarada, la del saxofonista Gustavo
Díaz i el seu projecte “Cromatonal”,
a partir de la seva tesi doctoral “El
intervalo como principio generador”. Acabarem el programa amb un altre
treball trencador, el d’en Javi
Garrabella anomenat “Ethic Labs”.
I com sempre de fa algunes setmanes, amb un micro conte avui a càrrec de Teresa Tuset.
Deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per
veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la
botiga Blue Sounds al carrer Benet
Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos,
llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns
pel matí a l’amic Enrique Heredia,
mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del
Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des
d’aquí una forta abraçada.
Doncs comencem amb la delicada música de Jorge Vera i el seu...
“LUZ”
Jorge Vera
Editat per Youkali Music
Jorge Vera, piano
Lisandro Mansilla y Rafael
Águila, saxos
Christian Gálvez i Santiago
Greco, bajo elèctrico
Shayan Fathi, batería
I la participació puntual en alguns temes de
Amandine Savary, veu
Antonio Serrano, armónica
Manuel Machado, trompeta
Jorge Pérez “Patax”, percusiones
Totes les composicions són de Jorge
Vera excepte “Cherokee” de Ray Noble.
L'extraordinari pianista xilè JORGE
VERA, un dels pilars indiscutibles de la nova i multicolor escena
jazzística espanyola, dóna curs al seu explosiu talent a "Luz", el
seu segon treball discogràfic en solitari després del seu debut,
"Groovera". Dotze elaboradíssimes peces d'orfebreria musical que
alternen exquisides línies melòdiques amb torrencials i irresistibles
improvisacions tan pròpies de l'artista.
I des de Música Popular, de Xile, ens diuen de Jorge Vera què és un....
Talent de generació espontània tot i que també té al seu darrera un
treball de formació intens en la música popular, Jorge Vera va ser un dels últims deixebles del mestre Pedro Mesías. Un pianista excel·lent en
tots els estils i alhora enginyós arranjador, Vera va enlluernar el cercle de directors i instrumentistes
d'orquestres populars des de l'adolescència i així va arribar a ser un dels
músics professionals més joves de la seva època. La seva maduresa musical va
arribar després de desplaçar-se a Madrid, on va consolidar un prestigi i va
gravar els seus primers discos, com ja hem comentat.
Comencem doncs amb un tema preciós una mica funky anomenat...
9.- En tierra amiga (J.
Vera) 7m28s
Doncs ja heu pogut escoltar de quina manera hem començat avui, a tot
soft funk de la mà del pianista Javier
Vera, magnífica proposta que ens ha arribat des de l’editorial establerta a
Madrid, Youkali Music, i gràcies a diversos companys amics de Facebook com el Rubén López, i agrair-li-ho també al director d’aquesta editorial
en Thomas Schinsowski. Uns inicis al
piano pel líder ens han situat en aquest ritme soft funk, ben recolzat per baix
elèctric i bateria. Després de la presentació del tema, un gran solo del
baixista ens ha omplert de sonoritats amplies i ben marcades pels acords
persistents del líder i compositor. El seu solo ha volat com un ocell, i quasi
l’hem pogut escoltar cantant, tal ha estat la pulcre i clara digitació,
després, el retorn a la melodia principal ens ha apropat al final d’aquest
primer tema tan interessant d’aquest pianista xilè, Jorge Vera.
"Luz" és Jazz-Fusió del Segle XXI; ecos del Barroc, boires
europees i delicats contrapunts llatins, en una mixtura original, única i
personalíssima, que es beneficia, a més, de les incandescents col·laboracions
d'un selecte grup de joves mestres del Jazz contemporani que flanquegen JORGE
VERA en els seus vols musicals.
3.- Comprende (J.
Vera) 8m45s
Un tema força ben trenat, amb amalgames diverses i colors musicals,
alhora que l’encant del ritme delicadament quasi “latin” d’una secció rítmica,
amb percussions diverses de “Patax”
al servei de les diverses melodies dels solistes, amb un magnífic solo de Christian Gálvez que ha tocat el baix
com si d’una guitarra es tractés. Una melodia que han iniciat a duet el so del
saxo i piano, essent el primer qui ens ha impressionat gratament pel solo
inicial. Antonio Serrano ho ha fet
també posteriorment amb l’harmònica, aquest, considerat com un dels millors
harmonicistes del país, conjuntament amb Joan
Pau Comellas. El líder ens ha mostrat el perquè està tan reconegut com a
pianista, havent-lo escoltat executant un gran solo, i ara ja sabem que també
és un tros de compositor, i encara ho comprovarem més.
I els col·laboradors no només complementen a la perfecció la desbordant
inventiva musical i el frenesí interpretatiu del jove mestre xilè;
aconsegueixen, a més, dotar cada composició d'una lluentor, una emoció i un
color molt poc freqüents. Un altre nivell. Un clàssic del futur. Avui.
Seguim ara ja a tempo més viu i que és el del....
10.- Up Cha-Cha (J.
Vera) 5m22s
Doncs i quin tema més “fresc” ens han ofert aquesta magnífica formació
de la mà del compositor i pianista Vera.
Una intro a càrrec de baix elèctric com si de guitarra es tractés, de fet, els
dos baixistes del projecte toquen amb baixos elèctrics de sis cordes, i així
doncs, ens han presentat el tema i motiu principal a duet melòdic de saxo i
piano. Aquest mateix ha encetat els solos planejant per sobre de la secció
rítmica amb un llarg i magnífic solo, i posteriors i plenes percussions del
gran Patax en el seu impressionant solo,
mentrestant piano, baix i bateria recolzant-lo. Després, la joia del positiu
tema ens ha apropat al final d’aquest cha-cha a un tempo una mica més pujat, o
sigui, up.
Fill del guitarrista de sessió i orquestres televisives Eduardo Vera, va estudiar piano clàssic
des de la infantesa, tot i que les cançons populars, la seva presència en els
estudis de televisió per acompanyar el seu pare i la influència de les més
simples harmonies que li va mostrar Mesías
el van reconvertir en un altre tipus de pianista. La seva primera actuació data
de quan Jorge Vera tenia només 14
anys i va haver de reemplaçar Tito
Francia al comandament de la seva orquestra a l'Hotel Carrera. Des de llavors, i mentre ja practicava la música
religiosa de l'església autònoma pentecostal, va acompanyar a figures com Luis Jara i Myriam Hernández mentre tocava en diferents orquestres, com les d'Horacio Saavedra, Roberto Trujillo pare,
Juan Azúa i Valentín Trujillo, a més de la Orquesta Semilla on va acabar per desenvolupar la
seva ductilitat.
I nosaltres acabem el projecte d’aquest exquisit pianista i compositor
amb el magnífic i vital tema de Ray
Noble...
11.- Cherokee (R.
Noble) 5m58s
I de quina manera s’ha enfrontat ell sol amb aquesta magna peça del jazz
més bopper. De fet semblen ser dos els intèrprets, piano i baix elèctric, i
quin solo més bestial ens han fet tots dos, primer baix i després piano, uns
solos molt més que brillants a tot tempo, increïbles. I com sona aquest tema a
dos instruments, tot i que potser m’ha semblat escoltar un altre baix elèctric
fent tasques d’acompanyant, o sigui que hem tingut als dos increïbles
baixistes, Christian Gálvez i Santiago Greco, al costat del líder,
gran pianista i compositor.
Alumne de Américo Olivari en
el camp del piano jazzístic i a qui va substituir en el grup LaMonArt, durant l'època que va
romandre a Xile va ser sideman de Christian Gálvez, Carlos Figueroa i Nicolás
Vera, tot i que les seves capacitats el van portar més enllà del jazz llatí
i la fusió, i així és que Vera es va
exercir en tot tipus d'estils com a músic de suport en el rock, la música
llatina, la balada, la salsa, el pop-soul i el jazz-funk. Des de la seva
partida a Espanya el 2009 va ampliar
encara més els rangs musicals i es va fer músic de sessió d'estudis i
escenaris, col·laborant amb figures tan reconegudes com Paloma San Basilio o Rosario
Flores.
Doncs deixem aquest primer projecte de Youkali Music, però abans
Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra
entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí
una forta abraçada.
I ara serà el moment d’escoltar el mirco conte de Teresa Tuset...
....................
Gràcies Teresa per explicar-nos-ho
tan bé, i fins d’aquí quinze dies..
I ara ens endinsarem en la música cromàtica del saxofonista Gustavo Díaz i el seu projecte.....
“CROMATONAL”
Gustavo Díaz
Editat per Youkali Music
Enregistrat el 15, 16 i 17
d’abril als Estudios 360 Global Media de Madrid
Produït per Gustavo Díaz.
Gustavo Díaz, saxo alto
Chema Saiz, guitarra
David Sancho, piano i teclats
Tomás Merlo, baix elèctric
Alberto Brenes, bateria
GUSTAVO DÍAZ presenta “Cromatonal”, el seu primer treball sota el seu propi nom: 8
composicions originals, de sonoritat realment innovadora, en què s'exploren
noves vies d'expressió a través de la música improvisada. Concebut i realitzat
entre el 2012 i el 2016 com a part fonamental de la tesi doctoral (L'interval com a principi generador) que
el saxofonista ha desenvolupat a la Universitat Rei Joan Carles de Madrid, ai, ai,
ai...ha..”Cromatonal” és una feina
fascinant, marcada pel risc, la recerca i la investigació musical profunda.
Som-hi amb el primer tema d’aquest projecte basat amb els “intervals”,
anomenat....
3.- Lambda (G.
Díaz) 4m45s
Doncs segur que us heu quedat de “pasta de moniato”, oi?..ha..I quin
canvi més substancial després d’haver escoltat les músiques càlides del
pianista xilè Vera. Aquest “Lambda”
ens ha mostrat el camí sonor que esdevindrà a partir d’ara, basat amb una
música allunyada de la tonalitat i basada amb ritmes trencats, intervals amplis
que ens situen al bel mig de la música contemporània, i tot això amanit per
bones interpretacions dels solistes, el líder al saxo alto, i Saiz a la guitarra, alhora que la
persistència del pianista Sancho i
notes soltes del baixista Merlo i
redobles diversos del baterista Brenes.
Gran composició que ens ha situat en una òrbita molt més agosarada que
l’anterior, i així comprendre la diversitat estilística d’aquesta editorial Youkali Music.
Un torrent d'idees i conceptes de sorprenent originalitat, que GUSTAVO DÍAZ condueix amb mestria,
extraordinàriament acompanyat per un provat grup de músics de jazz de la màxima
categoria, per acabar perfilant un sistema melòdic-harmònic deslligat de la
música tonal; un "so nou" ple de cromatismes sorprenents, harmonies
inaudites, ritmes intricats i impagables troballes sonors. Noves formes, nous
camins...i jo afegiria....
Que sí, que els intervals són els principis generadors de quelcom que
ens ha sorprès com han estat ara les melodies sorgides d’aquest “Lambda”, però
que igualment sembla haver-hi una altra concepció primigènia, i aquesta és la
relacionada amb el ritme, un ritme majorment trencat però que també evoluciona
segons el moment dins la pròpia estructura. El principi generador es nota també
en la manera com els solos del líder, guitarrista i pianista, s’han
desenvolupat. Gustavo volia saber la
meva opinió del seu projecte, i tot haver dit nomes quatre coses, aniré
comentant els temes com faig de manera habitual, tot i estar segur de no
poder-ho fer com m’agradaria, car aquesta seria una labor adequada per a un
musicòleg i/o un músic i teòric de la música, i aquest no soc jo, precisament.
Seguim amb un altre tema força impactant anomenat...
8.- Gamma (G.
Díaz) 6m32s
Doncs dir-vos que aquest projecte conjuntament amb el del guitarrista Valentín Caamaño es va poder escoltar a
“Discópolis” de la mà del gran José Miguel López l’abril de l’any
passat. Tenim pendent també el de Caamaño
però tranquils que aviat sonarà. Doncs hem acabat d’escoltar un tros de
composició com tot el projecte també és, encabida en la música contemporània,
tot i haver-hi melodies, i unes melodies que ens han acaronat la part més moderna
del nostre interior sonor. Quina paleta de sonoritats les d’aquest tema també,
ara amb el teclat fent sons estratosfèrics mentre el líder i gran saxofonista
desenvolupa el seu magnífic solo. El guitarrista ha seguit volant lluny de
l’atmosfera, lliure, i amb acompanyat només de notes de baix i cops solts del bateria.
Els efectes electrònics han recolzat la seva mestria solista i les sensacions
que hem pogut viure no estan a l’abast dels programes anteriors, així és la
diversitat de Jazz Club de Nit. La compenetració
de líder, guitarrista i base rítmica de teclat, baix i bateria és total i
descomunal des que els hem escoltat, acabant el tema d’una revolada i de cop.
Gustavo Díaz Luque és un músic natural de Toledo i establert actualment a Madrid, on exerceix la seva tasca com a saxofonista, pianista,
compositor, arranjador i docent. Està format en música clàssica i en jazz,
graduant-se en diferents especialitats a través del Conservatorio Profesional de Música "Jacinto Guerrero"
(Toledo), del Real Conservatorio
Superior de Música de Madrid i del Conservatorio Superior de Música de Navarra.
Seguim encara amb més gosadia, si això és possible, i ara ho farem amb
el tema anomenat...
2.- Delta (G.
Díaz) 6m32s
I de quina manera han començat aquest tema, ja a tot drap, amb melodia a
càrrec de saxo, piano i guitarra, melodia sí, tot i ser força entremaliada, en
una introducció llarga del tema que no ens ha deixat pas impassibles. El ritme
trencat i les notes soltes del piano i un baterista impactant, han permès al
líder i saxofonista endinsar-se en el seu llarg i increïble solo. Temes aquests que no
contemplen massa de les estructures típiques dels estàndards, tot i tenir la
seva pròpia, i sí, la presentació, solos i final retornant a l’inici, això com
quasi tots els temes. Després del líder,
el baterista s’ha desfermat amb un bon solo acompanyat de sons estratosfèrics
del guitarrista i les repetitives notes de piano com a motiu principal del
tema. Després d’ell, la sintonia d’aquest tema “Alfa” ha aparegut de nou tal i
com l’havien començat i així acabar el tema de cop.
Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar
al web de www.moonjunrecords.com i
veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui
m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest
programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
Gustavo també cursà el Màster universitari en Interpretació
i creació de la Universitat Rei Joan Carles, aquest màster, sí que es
nota que l’ha fet, que no li han regalat, i a més, és Doctor en Arts per la
mateixa Universitat. És un saxofonista habitual en l'escena jazzística de Madrid i col·labora en nombrosos projectes
de diferent índole, com ENM Big Band
(liderada per Tomás Merlo), Bobby Martínez Big Band, Bob Sands Big Band, CMQ
Big Band (dirigida per Luis Guerra),
Carmen París, Chema Saiz Quartet, i Mike Martin Quintet, entre d'altres.
Doncs acabem el projecte d’aquest grandíssim músic, saxofonista i
compositor amb el tema anomenat...
4.- Alfa (G.
Díaz) 6m35s
Doncs amb aquest tema han fet una passa més on el líder ens ha deixat
bocabadats per la concepció musical encabida en el Jazz més modern la qual cosa
hem pogut comprovar després de la presentació del tema, i en el solo del
pianista Sancho i swing aconseguit
gràcies al “walking” del baixista Merlo
acompanyat del baterista Brenes. El
solo del líder ha trastocat els plans, inicialment ell sol amb baterista, i sense
desaparèixer un Groove, esdevingut posteriorment en swing, mentre el
guitarrista ens ha captivat pels seus sons estratosfèrics. La remor sònica del
baixista, permanent, amb un baterista impactant
han mantingut un tempo viu, el qual s’ha fet més palès quan tots plegats
han tornar a agafar les “regnes” de les melodies del tema per acabar-lo una
altra vegada de cop, cosa que sembla ser la marca de la casa contemporània, en
una magnífica proposta la d’aquest músic i creador que espero us hagi agradat.
Cal destacar la seva faceta com a compositor i arranjador, treballant
per a diferents formacions com Michael
Martin (arranjaments d'instruments de vents i corda en el seu disc Storm), Javier de Torres i Roger Sincer
(arranjaments d'instruments de vent per als seus tres últims discos), Rubik Ensemble (grup de música de
cambra, per al qual escriu “Rubik Motion”, sextet estrenat el 2015 a l'Ateneu de Madrid durant el Cicle de
música Contemporània Iberoamericana) i per “Alarde” del txistularis de Navarra.
Doncs nosaltres deixem aquest tros de projecte.....
Abans però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/
hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial
de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues,
Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que
agrair-li al Josep Roig el seu
suport i des d’aquí una forta abraçada.
I seguim, ara sí per acabar el programa, amb un pas més en aquest camí
de la contemporaneïtat, i ho farem de la mà del músic de casa nostra Javi Garrabella i el seu projecte....
”ETHIC LABS La bellesa i el
misteri dels nombres primers”
Gravat per Juanjo Alba a Medusa
Studio.
Mesclat per Kiko Caballero i
Javi Garrabella a Hitmakers Studio (excepte
"11059", per Javi
Garrabella a Dhözen Studio).
Maasteritzat per Marco Rostagno
a Hitmakers Studio.
Produït per Javi Garrabella.
Anna Ferrer, veu, vocoder
Roger Martínez, saxo soprano
Manu Sabaté, clarinet baix
Pere Alcon, tuba
Joan Solana, teclats
Max Villavecchia, piano
Javi Garrabella, baix elèctric,
tprogramming, pan drum, clave, shekeré
Toni Serrat, tabla
Joan Carles Marí, bateria
Dani Montalà, didjeridoo, bol
de cant tibetà, arpa de boca
Composat i arranjat per Javi
Garrabella.
ETHICS LABS!
El filòsof Wittgenstein va
afirmar que "l'ètica i l'estètica són una mateixa". En aquest
concepte neix el projecte "Ethics Labs", amb l'intenció de contemplar
una estètica concreta a partir d'unes bases ètiques preestablertes (o de
"com s’han de comportar certs elements artístics"). Ethic Labs és l'experiment resultant de
barrejar sense cap por estils molt diferents de música, una formació
d'instruments un tant inusuals, projeccions de mapping, conceptes matemàtics i molta
energia, demostrant així un respecte enorme pels clàssics i un interès obvi cap
a l'evolució que ofereixen les noves tendències.
Doncs comencem amb aquest projecte que encara us sorprendrà força més, i
ho farem amb el....
233.- 233 (J.
Garrabella) 2m57s
Doncs suposo que us haureu quedat bocabadats i clavats a la cadira,
després d’haver escoltat aquesta magnífica seqüència musical numèrica. Com ha
anat creixent a partir d’un aparent record als redobles d’una processó,
desenvolupant-se amb amplitud sonora amb els sons del saxo soprano d’en Roger Martínez, clarinet baix de Manu Sabaté veu de l’Anna Ferrer i piano d’en Max Villavecchia. Les diverses veus
instrumentals i la de la cantant, han deixat pas a les notes profundes del baix
elèctric del líder, acabant suaument un tema que no ha deixat impassible a
ningú.
Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com
i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi
trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free
jazz, o quelcom inclassificable.
En la primera entrega el grup explora els patrons cíclics poli-pulsos a partir
de números primers utilitzant un llenguatge alternatiu per a codificar el
ritme: el "Sistema de sincronització del Polipuls", desenvolupat per Javier Garrabella gràcies a l'original
"Time Unit Box System" de James
Koetting (en considerable desús des dels anys 70s). Altres conceptes clau
per a construir els fonaments de la arquitectura musical són la geometria
fractal, la secció àurea, les sèries i el desmembrament.
Seguim amb més i impressionats conceptes els d’aquesta obra matemàtica i
filosòfica, bastant en la línia de l’anterior projecte de Díaz el dels intervals. Seguim amb...
5.- 5 (J.
Garrabella) 8m00s
Doncs quan el Javi em va
enviar aquest projecte vaig quedar així com una mica garratibat només de
llegir-ne la sinopsis. Ja us podeu imaginar com vaig quedar de gratament
sorprès després d’escoltar-lo en una primera i ràpida escolta, per fer-ne una
primera valoració. Us haig de dir que lloo la valentia de Garrabella en la concepció de la mateixa manera que la mestria en
la seva realització. Tota una colla de joves músics a l’entorn del Taller de Músics són els músics que hi
participen, joves sí, però tots amb la seva carrera superior acabada i amb
projectes diversos cadascun d’ells, i així heu pogut escoltar com de bé sona
tot això. Què difícil poder comentar un tema amb aquesta complexitat i
diversitat, però us diria que hi he trobat una bellesa evident, acompanyada
també d’una complexitat estructural propera a les dels nombres primers, i
sobretot una perfecte interpretació, cosa gens fàcil considerant el que acabem
d’escoltar. Magnífica composició i millors les interpretacions de tots plegats.
La explosió d'unir l'efecte hipnòtic dels ritmes complexos amb el cromatisme
de les visuals fa d'aquesta experiència en directe un viatge sonor i visual que
provoca una sensació de sorpresa i seducció continua. Es pretén casar la música
culta amb altres d’origen popular per acostar-la a un públic general. En
directe compten amb un repertori de composicions pròpies (on hi cap la música
contemporània, el jazz, el rock, el free, l'electrònica, el minimalisme i els ritmes
carnàtics) i també amb 3 versions per a rendir homenatge a alguns dels seus
referents: "Turkish Mambo" de Lennie
Tristano, "Clapping Music" de Steve Reich i el primer moviment "Andante Tranquillo" de
"Músic for Strings, Percussion and Celesta" de Béla Bartók.
I per acabar projecte i programa què millor que fer-ho amb el tema més
llarg i per tant el que més ens sorprendrà anomenat....
11.- 11 (J.
Garrabella) 14m55s
Doncs podríem resumir-ho dient què això és una meravella, i que ja us
podeu imaginar quin directe que deu ser més impressionant. Un es queda sense
paraules alhora de comentar la diversitat i més encara en un tema de prop de 15
minuts. Llarg i amb espais per a la calma, com el que hem tingut i així poder
escoltar el clarinet baix, la qual cosa ha durat ben poc, perquè han aparegut
de nou tots plegats amb una potència sonora impactant amb el saxo soprano, un
permanent piano, la veu arribant al cel, la bateria marcant un tempo liderat
pel baix del líder. Un llarg i magnífic solo del pianista Villavecchia, músic que havíem tingut al Festival de Jam Sessions que fem els estius quan encara ell
estudiava G.S. al Taller de Músics ESEM.
El final, espaterrant com l’inici, amb el recurrent clarinet baix, veu de l’Anna, percussions diverses, baix
elèctric, i efectes electrònics estratosfèrics ha estat increïble, i sobretot
de quina manera més delicada l’han acabat. Magnífic Javi Garrabella. Felicitats pel projecte.
Javier Garrabella – líder, composició, baix i electrònica
Natural de Lleida, als 18 anys es
trasllada a Barcelona per a estudiar
al Taller de Músics, on obté
successivament el Grau Mig i Superior en Baix elèctric de Jazz i Música
Moderna, amb Pep Cucurella i Dee Jay Foster. També comença a
estudiar composició amb Enric Palomar.
Ha tocat amb grups tan diferents com Nebulah
(metall), The Crossfathers
(soul-rap), Ampabarà (rumba), Aurora (flamenc-jazz), Midstream (jazz-minimalisme), Magnus Luna (alternatiu-poesia musicada),
Enric Hernàez (cantautor), Flamenkat (espectacle de flamenc
resident al Palau de la Música ). També ha
escrit arranjaments per encàrrec (Enric
Hernàez, A l'aire), gravat per a música de curtmetratges (Banana Day),
produït música electrònica (Electronativa)
per a vídeo-instal·lacions (Phiminiscence,
Temps de Flors 2016), sessions d'improvisació amb dansa (Nunart, Improvist), és també músic de
sessió per a gravació de temes pop en estudi (Ten Productions, Kaixoetagur), etc.
Doncs ja hem acabat el programa d’avui i ja ho heu pogut escoltar,
divers i magnífic, melòdic en el primer projecte de Youkali Music el del pianista Jorge
Vera per després entrar en el camí de la música contemporània que ja no hem
abandonat, amb el segon disc de Youkali,
el del saxofonista Gustavo Díaz i el
seu projecte d’intervals, i acabar com ho hem fet, amb aquesta sorprenent
meravella de Javi Garrabella de ”La bellesa i el misteri dels nombres
primers”, magnífica obra d’un músic de casa nostra.
Abans d’acomiadar-me us voldria recordar que pel proper divendres 18 de
maig tindrem un magnífic concert de Jazz al Molí dels Frares amb un quintet extraordinari liderat pel pianista
i compositor Néstor Giménez.
L’acompanyaran mestres dels vents com són el nostre i vostre estimat Gabriel Amargant, saxos i el gran
flautista Pablo Selnik. A la base
rítmica i a part del piano del líder, comptarem amb el contrabaix de Vic Moliner i a la bateria
l’entranyable Joan Terol. Això serà
el divendres 18 al Molí dels Frares
a partir de les 22h en un esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament i organitzat des
del Jazz Club La Vicentina.
Ara sí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa
jazzclubdenit.blogspot.com.es, jo mateix Miquel
Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, seleccionat les seves músiques i
explicat interessos comuns, us espero la setmana vinent si podeu i en teniu
ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz
Club de Nit en el Jaç de
cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
