Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio
Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el
Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui
que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i
Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb
les novetats dels nostres músics i editorials.
Doncs després d’una setmana intensa dedicada a la Llibertat d’Expressió, i demanant de nou la
llibertat dels presos polítics i l’aixecament de tots els càrrecs imputats a la
resta d’implicats en el procés, alhora que demanem la llibertat dels nois d’Altasua i per descomptat de tots els
artistes engarjolats per les seves idees, textos i obra del tipus que sigui,
que per això són artistes.
Doncs aquesta setmana farem un programa especial dedicat a dos projectes
ben particulars i també diferenciats, musicalment parlant. Us presentaré el
primer treball del gran baterista Joao
Vieira anomenat “Hypnotic”
editat per Temps Record, i el darrer
de la formació Sinouj anomenat “Labu”, editat per Youkali Music. També, entremig de les músiques podreu escoltar un
micro conte relacionat amb el Jazz i els seus mestres, i aquesta vegada sobre Charlie Parker a càrrec de Teresa Tuset.
Comencem doncs amb el disc de Joao
Vieira, però.....
Abans però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/
hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial
de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues,
Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que
agrair-li al Josep Roig el seu
suport i des d’aquí una forta abraçada.
El disc de Joao Vieira Group
s’anomena
“HYPNOTIC”
Joao Vieira Group
Editat per Temps Record TR1690-GE18
Enregistrat i mesclat per Jesús
Rovia el juny i desembre de 2017 a la Casa
Murada.
Masteritzat per Quim Puigtió
“Kato”
Producció de Temps Record
Inma Gomes, veus
Melisa Bertosi, saxo tenor i
soprano
Àlvar Monfort, trompeta
Olivier Jambois, guitarra i
efectes
Mariano Camarasa, piano
Camilo Fernández, contrabaix
Joao Vieira, bateria
Totes les composicions són de Joao
Vieira excepte “Jamboeira Interlude” que és del Joao i l’Olivier Jambois.
Nascut l’any 1982, Joao Vieira
comença els seus estudis musicals a la seva ciutat natal Aveiro (Portugal). El
2003 es trasllada a Barcelona per estudiar al Taller de Músics, on estudia
harmonia, llenguatge musical, piano i combo. El 2009 segueix amb la seva
formació al Conservatori Superior del Liceu a Barcelona, on rep classes de
Marc Miralta i Ramon Prats, acabant la llicenciatura en l’any 2013. Des de la
seva arribada a Barcelona ha tocat en inúmeros festivals i clubs destacant el
Festival Internacional de Jazz de Barcelona, Festival de Jazz de Vic o la Jazz Cava de Terrassa.
Ha tocat, gravat i col·laborat amb Mosaic Jazz Trio, Grup Minkowski, Ari Ann
Wire, Atom Quartet, Raynald Colom, Dani Perez, Sabina Witt, Ernesto Llorens,
Gilad Chatsav entre d’altres. Actualment és membre integrant de diverses
formacions que van des del jazz més modern a l’Swing més Clàssic, passant pel
Funk i la música llatina, tocant activament en l’escena barcelonina.
“Hypnotic” (Temps Record 2018) és el seu debut discogràfic com leader i
compositor.
Comencem doncs amb les seves músiques, imbuïdes de Jazz en les
improvisacions i amarades de la seva personalitat i arrels, i ho farem amb un
tema sorprenent i potent per la seva profunditat, amb la
Inma Gomes
6.- Desde dentro (J.
Vieira) 6m32s
Doncs aquest és un tema d’una profunditat melòdica impressionant on la
veu de Inma Gomes ens arriba ben
dins al moll de l’os. Tema d’un dramatisme evident, amb una melodia molt ben
trobada amb uns inicis força delicats i moderns, però que mica a mica, i
després del break amb piano i guitarra ben delicat al bell mig del tema, va
agafant una energia, la de la veu d’aquesta magnífica cantant, també portuguesa
com el líder. Els cops als tambors amb les masses, esmorteeixen el seu so, i
els plats tremolen per la potència utilitzada. Al final, sembla que la pau
arriba definitivament, tot i no haver-hi hagut abans la guerra, tot i que sí
quelcom d’impressionant.
Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra
entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí
una forta abraçada.
I continuem amb la música de Joao
Vieira ara amb un tema anomenat....
7.- Praia da Barra (J.
Vieira) 6m42s
Amb una magnífica intro a contrabaix a càrrec l’amic Camilo Fernández, ha començat el tema
amb la melodia a duet de saxo tenor i guitarra i amb el tema ja amb marcat
accent rítmic, tot i que suau. El pont l’ha seguit amb el saxo octavat, i
després de la exposició del tema, ha començat la improvisació de Mariano Camarasa al piano, magnífic
ell, cosa que ja sabem car el vam tenir ja fa mesos a La Sala XicaLa Vicentina en un concert-jam patrocinat per
l’ajuntament de Sant Vicenç dels Horts.
Melisa l’ha seguit també amb el seu
delicat solo i posteriorment el jove guitarrista Olivier Jambois. Una “penya” de músics relacionats a partir de la
Sala Fènixla
Fènix s’hi feien
Jam Sessions, i allà que s’hi van trobar i allà va ser on es van formar
diversos projectes. Aquest però es va presentat a la Sala Sinestèsia
Seguim amb una mica més de tempo, amb el tema amb lletra de l’amic Dave Foxall anomenat...
4.- Bahath (J.
Vieira) 6m35s
Ha aparegut un metall i una veu que abans no havíem escoltat, la
trompeta de l’Àlvar Monfort i la
veu, tot i recitant la seva pròpia lletra, la del Dave Foxall. Inma Gomes
igualment canta acompanyant la melodia, sense lletra. Àlvar inicia el seu solo, amb la sonoritat de la trompeta passada
per un lleuger efecte de reverberació donant-li a tot plegat una dimensió més.
Ja podeu escoltar els ritmes, el tempo mig d’aquestes composicions, tot i el
llarg i magnífic solo del líder i baterista. Demostració de tècnica i control
rítmic, acabant-lo a ritme lleugerament “beat”, tal i com l’han començat, així
com una mica “hip hopper”. El solo al piano de l’amic Mariano també ha estat força reeixit, el d’aquest músic que també
toca el “cello” amb igual mestria. El final se’ns emporta pel ritme i per la
veu de Inma i la trompeta de l’Àlvar seguint una mena de “Vamp” fins
arribar al final, suaument.
I acabarem el projecte d’aquest gran baterista i compositor amb el
primer tema del disc, anomenat....
1.- Ferlucia (J.
Vieira) 6m01s
Doncs com es nota que aquest és un disc “parit” per un baterista, car
també hem pogut escoltar-lo en aquest darrer tema en un impactant solo, per ell
mateix però per la manera com l’han acompanyat amb “licks” els seus companys.
L’han acabat de cop, si, un tema que havia començat clarament amb un ritme de 5x4,
allò de 123 12, 123 12, 123 12, etc...Després de la presentació del tema,
melòdica i rítmica, el solo de l’argentina Melisa
Bertosi ha estat melòdicament precís i força càlid, i de igual manera l’ha
seguit el del jove guitarrista Olivier
Jambois, ell, a les regnes d’una guitarra força electronificada, tot i no
sonar massa modificats els seus sons, ho és, físicament. Li sap treure però uns
sons magnífics, l’Olivier. Després
d’ell, el tema de nou i la impactant tècnica del baterista en el seu solo.
Deixem el projecte de l’amic Joao
Vieira, però abans...
......deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per
veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la
botiga Blue Sounds al carrer Benet
Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos,
llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns
pel matí a l’amic Enrique Heredia,
mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del
Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des
d’aquí una forta abraçada.
I al bell mig del programa crec què és el moment d’escoltar a Teresa Tuset amb el seu conte dedicat
al gran Charlie Parker..
..............
Gràcies Teresa per la teva
visió d’aquest genial músic, fins d’aquí quinze dies..
I acabarem el programa d’avui amb un projecte relativament allunyat de
les músiques escoltades, i ens endinsarem en un treball d’una formació
establerta a Madrid de la qual ja li
havíem posat el seu anterior treball. Una formació, la base de la qual és la
fusió de nacionalitats, cultures i per tant també de músiques. Són els Sinouj i el seu projecte es diu....
“LABU”
Sinouj
Editat per Youkali Music
Enregistrat per Rubén García
Motos & Rodrigo Ulises Pesquera “El Niño”, el juny de 2017 als Matilda
Studios.
Mesclat per Santi Quizhpe
In Memoriam José Luís Ramos
Martín
Pablo Hernández Ramos, saxo
alto
Sergio Salvi, teclats
Javier Geras.baix elèctric
Larbi Sassi, violí, vocals i
percussions
Akin Onasanya, bateria,
percussió i vocals
I la col·laboració de:
Munir Hossn, guitarra i vocals
a "Essoauira"
Kaveh Sarvarian, nei, zorne,
flauta i vocals
Miron Rafajlovic, trompeta
Totes les composicions són de Pablo
Hernández Ramos i els arranjaments són d’ell i la resta de la banda.
Labu conté set temes originals, escrits per Pablo Hernández Ramos, que continuen la
recerca de nous camins entre diferents tradicions musicals de la Mediterrània
i l'Àfrica a través del jazz i
altres músiques urbanes contemporànies. Música sense fronteres. Sense barreres
i sense prejudicis. El so de la ciutat global del segle XXI i del seu moviment.
recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com
i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi
trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free
jazz, o quelcom inclassificable.
Comencem amb aquest salt musical i ho farem amb el primer del disc, tema
que té per nom...
1.- Essaouira (P.
H. Ramos) 9m10s
Doncs ja m’explicareu quin salt estilístic hem fet, no us sembla? Més de
9 minuts per tenir prou temps per anar-nos situant en el context musical
d’aquests músics de diverses contrades, havent-ho tingut fàcil per la manera
com ho han fet, per com ha estat de ben interpretat aquest llarg tema i per la
seva concepció i arranjaments. Una pulsió rítmica que ha anat “in crescendo”
fins un final abassegador, partint d’un mar de calma i tranquil·litat amb
càntics ancestrals africans, acompanyats d’instruments autòctons alhora que amb
instruments moderns com guitarres elèctriques. La fusió hi és de manera evident
amb els instruments i també amb la música i ritmes. El magnífic so del saxo
alto del compositor i alma màtter del grup, Pablo Hernández, ell mateix, amb qui sempre he contactat i també
ell amb mi, alhora de parlar dels seus projectes. Mica a mica, el ritme es va
imposant, tot i que amb una gran delicadesa i gust musical, alhora que les veus
ancestrals omplen de nou l’espai dels silencis i apareixen els sons de la flauta o ves a saber
quins instruments. Els sons del violí encara els hem percebut sobre una base
rítmica delicada, i en pocs moments el clímax ha esdevingut total.
En l'elaboració de Labu han
participat músics de llocs tan diversos com Brasil (Munir Hossn), l'Iran (Kaveh Sarvarian) o Bòsnia (Miron Rafajlovic), al costat
dels integrants originals de Sinouj:
Larbi Sassi (Tunísia), Akin Onasanya (Nigèria) Sergio Salvi (Itàlia) i Pablo
Hernández Ramos amb Javier Geras
(Espanya).
Aquest és un projecte que té tota la pinta d’haver-se enregistrat en
directe, a l’estudi, si, però com si d’un concert en directe es tractés,
comentari que faig pel fet de la llargària dels seus temes, alguns dels quals
superant els 9 minuts, com aquest anterior, però és que també n’hi d’altres
més.
Seguim ara amb un altre tema anomenat...
4.- Samawé (P.
H. Marcos) 9m43s
Doncs amb aquest tema Àfrica
ha aparegut de nou amb les seves músiques on els canvis rítmics han marcat
també l’estructura del tema. Quasi 10 minuts per assaborir de nou els sons
africans creats pel Pablo però
amb l’insubstituïble suport de la resta
de companys. Partint de veus i sons africans, ens hem trobat ben bé a les
acaballes del tema amb un molt bon solo de bateria de l’Akin Onasanya a partir del qual hem tornat a identificar els sons
primaris, les músiques inicials i ritmes marcats per teclat i el mateix
baterista, i per sobre, com si de trompetes celestials fossin, els sons del
metall, guitarra i demés apareixen tots de nou al final d’aquest llarg tema,
expressió clara del concepte de fusió que tenen aquests músics del què és la
música per a ells. L’arranjament fet per tots ells, torna a tractar els
“breaks” rítmics amb molt de mimo, essent-ne una part substancial del projecte.
Els hi agrada apaivagar el ritme i situar-lo en un context més íntim. El solo
del trompetista, modern, esclatant en els aguts, ha sobrevolat els ritmes
permanents de la base rítmica. Un lick
repetitiu al bell del mig del tema, ens ha permès escoltar de nou la veu de la
més profunda Àfrica a partir del
qual han enllaçat amb el solo del baterista. Magnífic tema, Què, com ho porteu?
Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar
al web de www.moonjunrecords.com i
veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui
m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest
programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
Nosaltres seguirem amb un altre tema, dividit en dues parts, o sigui que
escoltarem primer la primera part i després la segona, en el tema anomenat..
2.- Nuba (part I) (P.
H. Ramos) 6m33s
I quina melodia més ben trobada ens han presentat, alhora que marcada
pels breaks rítmics, marca de la casa, que es diu. El baix elèctric és
fonamental en l’aspecte rítmic formant una base rítmica amb la bateria que
sustenta tot el tema, i projecte per extensió. La melodia es repeteix amb algunes
variants i també en el ritme, arribant però a la meitat del tema on apareix de
nou una veu, quasi del més enllà. De nou canvis rítmics amb la melodia
acaronant-los, i aturades rítmiques amb sons de flautes dolces, molt dolces o
similars instruments de vent africans, acompanyats dels sons del més brillant
dels metalls. Al final, el saxo alto ens
situa en la més punyent modernitat tot i només fer-ho poquets segons.
El so de Sinouj es
caracteritza per la barreja de sonoritats, maneres i ritmes orientals i
africans (violí àrab, ney persa, sakara), amb una instrumentació i un
enfocament harmònic i rítmic proper al jazz contemporani i altres músiques
occidentals actuals com el rock, el funk o l'electrònica. Labu és un viatge que ens convida a descobrir nous territoris
musicals, tan propers com desconeguts, i a gaudir de l'alegria i riquesa
d'aquesta cerca.
I nosaltres acabem el projecte i programa amb la segona part d’aquest
tema anomenat...
3.- Nuba (Part II) (P.
H. Ramos) 4m57s
Doncs ja heu vist de quina manera hem acabat el programa, amb un
magnífic tema, on la concepció moderna del so del saxo alto, no sembla tenir
res a veure amb els sons africans escoltats fins ara. El so del violí, sí però
que ens hi ha situat de nou, prop de les 1001 nits, com també ho ha fet la mena
de flauta que hem escoltat. El baix elèctric i la bateria són els amos d’aquest
tema, on el ritme, marcat per ambdós músics és així de punyent i persistent. El
teclat també ha aparegut amb tota la seva modernitat amb sons inversemblants,
per deixar pas a la voràgine de sons diversos i plurals que han aparegut al
final d’aquest magnífic tema. Magnífica obra de fusió del Pablo Hernández i companys diversos que amb aquest darrer tema hem
pogut acabar de constatar, en un projecte amb set temes, un dels quals amb més
de 10 minuts de música i ritmes.
Doncs ja hem acabat el programa d’avui tot i desitjant que us hagi
agradat, considerant la diversitat musical del mateix, i la evident diferència
estilística del de la setmana passada i del de la següent, coses habituals en
aquest programa. Ja sabeu que primer hem escoltat el projecte de l’amic, gran
baterista i molt bon compositor, Joao
Vieira amb tota una colla d’amics comuns, joves músics que he vist
desenvolupar-se en diferents indrets de Barcelona,
i hem acabat amb aquesta meravella de fusió entre la música de la mediterrània
i l’africana, imbuïda per totes les personalitats de la formació Sinouj al capdavant d’ell amb el Pablo Hernández Ramos al saxo alto i
composicions.
Doncs rés més, gràcies per ser-hi, aquí o al blog del programa que ja
sabeu què és jazzclubdenit.blogspot.com.es, jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, seleccionat les seves
músiques i xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero i desitjo que
tingueu molt bona nit en i molt bon Jazz
Club de Nit en el Jaç de
cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
