Programa 318: Fresh Sound Records - Jon de Lucia Group, Jeong Lim Yang i Elmo Hope Sextet & Trio, dimecres 4 d'abril de 2018
Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio
Sant Vicenç 90.2, aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 amb
un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre
amic Cifu. A ell li dediquem el
nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui que “Un petó Cifu”.
Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us
parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb les novetats dels
nostres músics.
I aquesta setmana hi tornem amb projectes de l’editorial de casa nostra,
Fresh Sound Records i així és que
com ja va essent habitual, primer escoltarem un parell de treballs de la seva
secció New Talent i que seran el de Jon de Lucia Group i el seu ”As The River Sings” i el de Jeong Lim Yang i el “Déjà Vu”. Acabarem el programa amb un
vinil de 180 grams digitalitzat en primera escolta per qui us parla, editat per
Jazz Workshop de la mateixa
editorial mare, Fresh Sound Records i
que serà el magnífic disc de Elmo Hope
Sextet and Trio anomenat “Homecoming”.
I també de manera habitual escoltarem un micro conte relacionat amb el món del
jazz i aquesta vegada serà Teresa Tuset
qui ho farà.
I us vull recordar el magnífic concert que ens oferiran Santi dela Rubia Trio el divendres 6
d’abril amb Santi dela Rubia, saxo tenor
amb Marc Cuevas, contrabaix i Roger
Gutiérrez, bateria, ens presentaran el seu projecte ”Broken Line” disc que per cert vam posar en aquest programa no fa
gaire, amb tot de temes propis d’aquest gran saxofonista. O sigui que ja ho
sabeu, el 6 d’abril al Molí dels Frares en un esdeveniment patrocinat per l’ajuntament
de Sant Vicenç dels Horts i per tant
amb l’entrada gratuïta, concert organitzat des del Jazz Club La
Vicentina.
I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per
veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la
botiga Blue Sounds al carrer Benet
Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres,
dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a
l’amic Enrique Heredia, mentre que
la resta de dies hi trobareu a l’Esteban.
Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh
Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una
forta abraçada.
I ara sí que comencem amb la música del programa i que serà la força
íntima i també rítmica del projecte de Jon
de Lucia anomenat...
“AS THE RIVER SINGS”
Jon de Lucia Group
Editat per Fresh Sound New
Talent FSNT 521
Enregistrat per Mitch Rackin
amb un magnetòfon de 2 polzades el 21 de juliol de 2014 al Seaside Studio,
Brooklyn, NY,
Mesclat i masteritzat per David
Darlington de Bass Hit Studios
Jon De Lucia, saxo alto, sruti
box, clarinet alto, clarinet, flauta
Greg Ruggiero, guitarra
elèctrica
Chris Tordini, contrabaix
Tommy Crane, bateria
Produït per Jon De Lucia
Productor executiu: Jordi Pujol
Totes les composicions de Jon De Lucia
I aquí teniu l’enllaç a la pàgina web del disc de FSNT.
Escoltem ja el primer tema de la nit i que serà el preciós....
11.- St. Brendan’s Isle (Jon De Lucia) 6m09s
Doncs ja heu pogut escoltar quina delícia de tema per a començar el
projecte de Jon De Lucia, amb una
melodia iniciada pel líder que ens podria situar en una època medieval, càlida.
Igualment la guitarra de Ruggiero
l’ha seguit en la mateixa ona. Després del solo del líder a saxo alto, aquests
dos mestres s’han trobat en un preciós duet melòdic, llarg i melancòlic mentre
el baterista Crane hi participa a
base de cops secs tot i marcant-nos un ritme i energies que sembla ens vulguin
fer despertar de la pau inicial.
I George W. Harris, de jazzweekly
ens va dir això el 3 d'abril de 2017:
"Jon De Lucia toca
canyes i vents diversos mentre dirigeix una formació lleugera com la brisa amb Greg Ruggiero, Chris Tordini i Tommy Crane
a través d'una col·lecció d'estats d'ànim típics de la Mediterrània. Els
sons van des del seu litúrgic "Opening" fins el post bop i l’impressionisme
amb el clarinet i clarinet baix a "Stirring Curds" i saxo alto a "Caterina".
Al clarinet, hi ha melancolia en el "Sinus Suite A" mentre la
formació esdevé alegre amb "Seven Ate Three For You". La guitarra de
Ruggiero és pastoral a l'alçada de De Lucia a "St. Brendan's Isle" i
també a "Blockhouse # 1". Creen però una música alegre a "Snake
Creeps down". La base rítmica fa una dansa àgil a "Festa" mentre
sembla vagin a través del fang a "KJ", però sempre, i a través de
tots els temes, hi ha un sentit de la calor i el sol de la matinada a l'aire
lliure del món Ibèric, on tot està a punt per fer una passejada alegre pel
carrer. Idees riques del món antic en una vena post bop".
Seguim amb quasi la mateixa ona delicada, car així és el tarannà del
projecte de Jon De Lucia i ho farem
amb la meravella anomenada....
2.- Caterina (Jon
De Lucia) 7m39s
Doncs és evident el regust impressionista d’aquest “quadre musical”,
amarat també d’un punt de melancolia. El que sí és evident és al bellesa
d’aquests melodies, alhora que la perfecte interpretació del líder, també al
saxo alto, tan ben aixoplugat pels seus companys, essent el baterista de nou,
l’encarregat de mantenir-nos a l’expectativa d’alguna cosa vital. Jon De Lucia ens ha mostrat el domini
tècnic i sobretot el de la improvisació melòdica que ha fet, magnífica i amb un
gran so. Ruggiero l’ha seguit amb la
mateixa tendresa, mentre la secció rítmica han mantingut un Groove permanent, el
que ens ha acompanyat durant tot el tema. El solo del guitarrista ha estat
també delicat i sublim, essent de nou ells dos els qui a duet hi han tornat amb
la melodia impressionista, sí, la d’un tema que segueix un tarannà determinat,
el d’aquest projecte on la música és la d’un riu que canta.
Jon De Lucia és un saxofonista i compositor establert a Brooklyn. Originari de Quincy, MA, Jon s'ha convertit en una
part integral de l'escena de Nova York.
Predominantment va estudiar jazz, també té un profund interès en la música i
instruments folklòrics de Cuba, Japó,
Irlanda i Itàlia, havent actuat amb una gran varietat de flautes ètniques,
bateria i instruments de corda. Va estudiar saxofon amb Lee Konitz, George Garzone, Greg Osby, Bill Pierce i Joe Lovano, i
la flauta i el clarinet amb Tobi-Ann
Kocher i Andrew Sterman. Altres professors inclouen Bob Moses, Bill Ochs (xiulador irlandès) i Hitomi Nakamura (amb
l’hichiriki japonès).
I recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra
entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí
una forta abraçada.
I nosaltres seguim amb un tema amb marcat sentit rítmic, que també n’hi
ha alguns, i vet aquí que aquest és el tema festiu anomenat....
10.- Seven Ate Three For You (Jon de Lucia) 3m39s
Doncs sí, a més a més de ser festiu, el ritme marcat pel baterista, a
cops, ens incita també al ball, i vet aquí que tot pinta que ha de ésser un
ball autòcton fins i tot ancestral. L’inici del clarinet a mans del líder no
ens ho indicava, però ben aviat Crane
a la bateria ens ho ha mostrat. Alhora, Ruggiero
a la guitarra ha deixat anar unes delicades notes també força saltarines i
delicades, i ben aviat de nou el líder, ara al saxo alto, s’hi ha afegit
aconseguint ambdós una sonoritat preciosista i delicada. Curiós el curtet solo
del baterista, aixoplugat per clarinet alhora que amb guitarra i saxo alto, en
una clara manifestació de tècnica de overdubbing.
Jon ha liderat els seus grups i ha tocat com a sideman a
Boston, Nova York i tot el Japó amb músics com Putter Smith, Michael Kanan, Steve Little,
Bill Crow, David Tronzo, Bob Moses, Maeve Gilchrist, John Lockwood i Thomas
Morgan entre altres. Dirigeix la formació Jon De Lucia Group, que va editar Face no Face (2006), i As The
River Sings (2017) aquest disc que estem escoltant; també el Luce Trio fent barroc improvisat,
Pieces Vol. 1 (2012); i el Jon De Lucia
Octet, que recentment va celebrar un concert amb el llegendari saxofonista Ted Brown, enregistrament que
s'estrenarà el 2018. És autor de Bach
Shapes, un nou llibre de mètodes per a saxo centrat en la música de J.S. Bach. Continua component,
organitzant, tocant i ensenyant de forma privada i com a professor adjunt a la City College de Nova.
I ja acabem el projecte d’aquest músic amb el tema festiu i rítmic
anomenat....
3.- Festa (Jon
De Lucia) 3m11s
El bateria, de nou, marcant a cops, com si d’un tabal es tractés, ens
marca el ritme que sí s’albira festiu, mentre els dos solistes volen per damunt
de ritmes i danses. Guitarrista i saxo alto, esdevenen germans solistes, mentre
la pulsió rítmica i sonora s’incrementa per la joia musical en un tema viu i
curtet que per acabar el projecte de Jon
de Lucia ens ha anat la mar de bé. Deixem aquest delicat projecte de Jon de Lucia.....
Abans però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/
hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial
de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues,
Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que
agrair-li al Josep Roig el seu
suport i des d’aquí una forta abraçada.
I nosaltres seguim amb el nou projecte de la contrabaixista Jeng Lim Yang anomenat...
“DÉJÀ VU”
Jeong Lim Yang
Editat per Fresh Sound New Talent FSNT 529
Enregistrat per Tom Tedesco el
20 de setembre de 2015 a Tedesco Studio, Nova Jersey,
Mesclat per Eivind Opsvik i
masteritzat per Pieter de Wagter
Produït per Jeong Lim Yang
Productor executiu: Jordi Pujol
Adam Kolker, tenor sax
Michael Attias, saxo alt
Jeong Lim Yang, contrabaix
Nick Sanders, piano
Jesse Simpson, bateria
Tota la música escrita i organitzada per Jeong Lim Yang
I aquí teniu l’enllaç a la pàgina web d’aquest disc de FSNT...
Veiem què ens va dir el 20 de setembre de 2017 en Troy Dostert, des de All
About Jazz
En el seu excel·lent disc de debut, Déjà
Vu, la contrabaixista Jeong Lim Yang
demostra que hi ha més d'una manera d’obtenir una primera impressió en un
oïdor. En comptes de prendre la ruta òbvia amb temes de ritme elevat o
composicions completament complexes, Yang
es complau a esculpir un munt d'espai obert perquè la seva música respiri. Les
seves melodies agraciades es formen amb subtilesa i una tranquil·litat que es
deriva tant de la seva habilitat amb el seu instrument com de les contribucions
matisades dels seus companys.
Comencem doncs amb les músiques d’aquest el primer projecte al seu nom
de la contrabaixista Jeong Lim Yang
i ho farem amb el tema....
8.- Deal Breaker (Jeong
Lim Yang) 7m33s
Doncs i quina bellesa de tema per a començar el projecte de Yang, amb un vals així com una mica
arrastradet. Preciosa melodia a càrrec primer del saxo tenor Kolker i després a la segona A, amb el
saxo alto de Attias. El tenor és qui
fa el pont, essent de nou tots dos els qui acaben el tema amb la darrera A. Un
tema estructurat a 32 compassos, estructura típica dels estàndards de Jazz. El
delicat solo de Kolker és una mostra
de la musicalitat amb la qual podrem gaudir d’aquest projecte. Aquest és un
músic que ja hem escoltat en aquest programa i no fa gaire, en un magnífic
projecte també editat per FSNT. El
solo del saxo alto Attias ha estat
un pèl més curtet però també preciós, deixant espai al del pianista Sanders, compartint-lo aquest
posteriorment també amb el saxo alto, per tornar ambdós vents a la melodia
principal, preciosa, per iniciar aquest projecte de Yang.
Seguim amb els comentaris de Troy
Dostert.....
Tots els vuit temes són de Yang, però contenen referents clars que
reconeixen les seves inspiracions musicals. El tall d'obertura, "Moon
Tethered" és un clar homenatge al pianista Masabumi Kikuchi i el seu àlbum Tethered
Moon amb Paul Motian i Gary Peacock. En el ritme d’aquesta
cançó, sense presses, amb fluïdesa, la peça es beneficia de la suau obra del
pianista Nick Sanders, els sons dissonants
de la qual s'alimenten d'un solitari picat, i el bateria Jesse Simpson, que aporta una sensibilitat semblant a Motian en el seu enfocament de
composició oberta.
I seguirem amb més música de Yang
i ara amb el tema anomenat....
4.- Ravine (Jeong
Lim Yang) 4m51s
Aquest és un tema d’una certa complexitat melòdica, ja ho heu pogut
escoltar. El tempo delicat ajuda a la comprensió i permet gaudir-lo àmpliament,
sobretot en els solos posteriors a la melodia inicial. El tempo no s’acaba
d’esbrinar, car és una seqüència variant i no segueix un patró conegut i
assequible per a nosaltres. Tot i això, a mida que anem escoltant el tema,
l’anem comprenent més, i més ens agraden les aportacions de tots els implicats,
a vegades amb una mena de improvisació col·lectiva. Una demostració també de la
diversitat creativa d’aquesta compositora i gran contrabaixista, Jeong Lim Yang.
Seguim amb més comentaris de Troy
Dostert.....
Però aquest no és un disc a trio (encara que amb la forta relació de Yang, Simpson i Sanders segurament
podrien fer un molt bon projecte), ja que les virtuts de l'àlbum són
sensiblement augmentades per la presència de dos veterans saxofonistes: Adam Kolker en el saxo tenor i Michael Attias a l’alto. La seva
presència ajuda a il·luminar més influències de Yang: Ornette Coleman,
l'esperit del qual és invocat en el tema i títol del disc, amb una intensitat
que inspira els dos saxofonistes a tocar amb més energia i amb més força en el disc;
i Don Cherry, fent-li un homenatge
explícit a "Cherry", on l'obertura del seu solo en el tema de Coleman
"Una Muy Bonita" serveix
com a fonament melòdic d'una altra peça fluida i atractiva que novament es
beneficia de l'associació entre Kolker i
Attias, els solos sempre semblen complementar-se i alimentar-se
perfectament.
I ara aprofitarem per escoltar el micro conte que ens ha preparat Teresa Tuset sobre un músic i el seu
instrument....som-hi Teresa....
.........................................
Doncs ja heu pogut escoltar la relació entre músic i instrument....fins
d’aquí 15 dies cusineta. Gràcies.
I encara escoltarem més música d’aquesta magnífica compositora i
contrabaixista, i ara ho farem amb el tema que titula l’àlbum....
3.- Déjà Vu (Jeong
Lim Yang) 4m51s
En aquest tema, clarament han canviat les tornes, amb més vitalitat
rítmica però també han continuat les melodies gens senzilles. Tot i això els
sons del saxo alto i tenor ens ajuden a entendre més què està passant. El solo
del saxo alto Michael Attias ha
estat també magnífic alhora que també el seu so. Ja ens han acostumat als solos
curts, cosa que s’agraeix, i així és que de la mateixa manera, tot i que potser
una mica més llarg, ha estat el solo brillant del saxo tenor Kolker. De nou, la simbiosi d’ambdós
músics, també el tocar a la vegada, fa que s’aconsegueixi una mena de
plataforma sonora completa, i ja haureu notat, l’un per un canal i l’altre per
l’altre. El tema ha començat amb el baterista i la contrabaixista i líder
marcant el rumb. A la melodia dels dos vents, li ha seguit la primera
intervenció del pianista, per després ésser el magnífic so del saxo alto de Attias l’encarregat d’iniciar els solos
com ja he dit abans. Un altre tema magnífic d’aquesta compositora Jeong Lim Yang.
I acabarem amb els comentaris de Troy
Dostert.....
Pel que fa a la manera de tocar de Yang,
el més sorprenent és la seva semblança amb un altre del seus admirats músics, Charlie
Haden, la simplicitat terrenal i tènue del qual, li va permetre trobar
només les notes correctes sense necessitat d'una ornamentació excessiva.
Escoltant la fràgil i melòdica bellesa del seu solo a la balada tímida "Are
You Happy Now?" és una delícia, ja que Yang també demostra que, de vegades, dient menys, o usant menys
notes, és quan podem comunicar molt més. Doncs això ens ha dit Troy Dostert, des de All About Jazz.
I acabarem el projecte d’aquesta magnífica músic amb el tema
anomenat....
6.- Cherry (Jeong
Lim Yang) 6m57s
Un tema aquest dedicat a Don
Cherry com hem comentat abans, amb un solo de la líder inicial, magnífic, a
partir del qual, i amb un riff rítmic adequat, ha donat peu a l’inici del tema
amb els dos vents alhora fent un duet terrorífic, al qual ja ens han acostumat.
La melodia tampoc és que sigui fàcil, i recordant el projecte anterior, doncs
estan força allunyats ambdós projectes, per melodies i solos, i és que la
música és així d’àmplia, d’infinita, i infinit és el Jazz i les aportacions
dels músics actuals. De fet, no ho havia dit per no espantar-vos però aquest és
un projecte encabit ben bé en el Jazz Modern més modern, quasi contemporani, la
qual cosa segur que haureu deduït ja fa estona, que per això sou oients
d’aquest programa i ja sabeu com les gastem aquí. Kolker ha estat el primer en saltar a l’arena i enfrontar-se amb la
perillosa harmonia, ell però, expert en avatars similars, se n’ha sortit la mar
de bé. La pulcritud inicial del pianista Sanders,
s’ha anat omplint de conceptes moderns en el seu solo, deixant pas al so més
punyent del saxo alto Attias. Amb
aquest so ens hem anat de cap al final del tema, ja amb el tenor alhora, piano,
i així, tots plegats com els agrada sonar, han arribat dolçament al final.
Final de tema i del magnífic projecte d’aquesta compositora i contrabaixista Juong Lim Yang.
I deixarem aquest projecte però abans....
Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar
al web de www.moonjunrecords.com i
veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui
m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest
programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
I ja encarem la recta final del programa i com he dit a l’inici, podrem
escoltar alguns temes del magnífic vinil de Elmo Hope anomenat....
“HOMECOMING”
Elmo Hope Trio & Sextet
Editat per Riverside
Enregistrat per Bill Stodder
als Bell Sound Studios el 22 amb sextet i el 29 a trio del juny de 1961 a New
York
Produït per Bill Grauer
Reeditat per Jazz Workshop JW-075
Produït per Jordi Pujol
Elmo Hope, piano
Percy Heath, contrabaix
Philly Joe Jones, bateria
Com a trio base, i en els temes A1,
A3 i B2
Blue Mitchell, trompeta
Frank Foster, Jimmy Heath, saxo
tenor
Totes les composicions i arranjaments són de Elmo Hope.
I aquí teniu l’enllaç a la pàgina web d’aquest disc....
Aquest és un disc que es va enregistrar en dues sessions, la primera amb
el sextet el 22 de juny i la segona a trio, el 29 de juny del mateix any 1961. Hope acabava d’enregistrar “High Hope” el mateix any i el següent
enregistraria “Hope-Full”. Els
músics que l’acompanyaren en el trio, ambdós de Filadèlfia, Percy Heath i Philly Joe Jones, ja l’havien
acompanyat en el seu primer, a principis dels anys 50s. Dels membres del
sextet, Blue Mitchell i Jimmy Heath
eren músics habituals de Riverside, i
no havien enregistrat amb Elmo fins
ara. Frank Foster, músic de la
Big Bandla Big
Bans
Escoltem per a començar un magnífic Blues en format de trio, on es pot
constatar l’ampli ventall de feeling, on el swing, tot i ser a un tempo slow,
és impressionant...un tema anomenat...un Blues de Mo, el diminutiu de Elmo...
B1.- One Mo’s Blues (E.
Hope) 6m38s
I súper slow ha començat aquest blues de Mo, havent passat però per diversos estadis rítmics. Elmo, un grandíssim pianista i vet aquí
que no massa conegut pel públic, anava dir, gran públic, cosa que no tenim en
el món del Jazz. Després de la seva interpretació tocant el tema principal, Percy Heath continua acompanyant, tot i
semblant, pels espais de silenci, que hagi d’iniciar el seu solo, però no, els
silencis els gestiona el líder, i el tema va passant a mode quasi, d’una
permanent improvisació. Al final, i durant una estoneta, el tempo es duplica,
apareixent un walking magnífic de contrabaixista i swing del gran Philly Joe Jones. Després d’això, tan
el tempo com tot plegat torna als orígens i final.
Elmo Hope va néixer a Nova York, el 1923. Va estudiar piano de ben petit i als 15 anys ja
feia recitals i guanyava concursos. Un amic d’infantesa va ser Bud Powell, ambdós havent passat molt
temps junts escoltant discos de Jazz clàssic. Posteriorment, el seu estil de
tocar Jazz tingué moltes coses en comú incloent-hi l’afició per Thelonious Monk, a l’època on alguns dels
seus contemporanis no la compartien. Mentre la música de Parker, Gillespie i Monk anava agafant cos a la meitat dels 40s, Elmo aleshores, treballava amb bandes
de Rhythm & Blues i rares
vegades se’l podia veure per New York.
Ningú, fora del reduït cercle de músics que l’envoltaven, coneixien les seves
capacitats.
Seguim ara ja amb més swing amb el tema anomenat...
B2.- A Kiss for My Love (E. Hope) 5m25s
Primer tema que escoltem amb el sextet, amb els vents donant la sortida
a un tema que, harmònicament és així com provocatiu tan com atractiva és la
seva melodia. De fet, un espera els canvis en una direcció i van per una altra,
i aquesta és una raó de ser de les composicions de Hope, car, sense semblar complexes, contínuament se’ns mostren
interessants a la nostra oïda. Un tema amb una melodia certament ben trobada
així com també l’harmonia, que sí, deu d’hi do dels seus canvis. El solo del
líder ha aparegut nítid i l’ha desenvolupat amb fermesa i convicció. Els saxos
tenors, amb una sonoritat força diferenciada, han fet els seus magnífics solos,
primer Foster i després Heath. Al final, la melodia com a
l’inici, l’ha fet Blue Mitchel a la
trompeta, recolzat pels dos tenors i el trio base amb el líder al piano.
Finalment, i a principis dels 50s va poder enregistrar, amb els seus
propis grups i també amb músics com Clifford
Brown, Jacky McLean i Sonny Rollins. Però, per problemes personals
diversos, la gent quasi el va oblidar del tot. A finals dels 50s, Hope va anar a parar a California. Establert a Los Angeles, va treballar amb el saxo
tenor Harold Land i també va
enregistrar amb Courtis Counce. De
totes maneres, mentre ell va estar allà, hi passaven coses relacionades amb el
Jazz, i Mo, què és com li deien els
seus amics, es va preocupar més del seu art que de fer calers, tot i que el seu
estat físic estava en la seva millor forma i les seves energies anaven a tope.
recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com
i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi
trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free
jazz, o quelcom inclassificable.
Seguim amb un altre tema a trio, aquest dedicat a la seva dona Bertha, anomenat, sí, ho heu
endevinat....
A2.- La
Berthe (E.
Hope) 3m09s
Aquest és un tema amb clares connotacions de l’avantgarde però sense
oblidar ni allunyar-se massa de les essències del Jazz, com sí els va passar a
alguns, que s’hi van perdre. Elmo
composà un tema rítmicament viu, també amb canvis harmònics d’una certa
complexitat, i fixeu-vos que aquest projecte enregistrat el 1961 no està massa
lluny per modernitat del que hem escoltat abans de la contrabaixista Jeong Lim Yang, tot just quasi acabat
de parir. És evident que hi ha una distància musical i quasi més per
l’estètica, però no tant per la modernitat, car, aquest tema, devia ésser súper
trencador a l’època, i més pel fet que Elmo
Hope no seguia les venes de Eric
Dolphy, Ornette Coleman , etc.
Es respira una quasi permanent dissonància que ell mateix s’encarrega de polir
per no semblar que faci mal a les oïdes. Magnífica demostració de modernitat
estilística d’un tema, d’un disc del 1961, quan encara els The Beatles no havien aparegut amb el “Ella m’estima ye, ye, ye”.
I seguint amb la vida de Elmo
Hope, dèiem que gràcies al seu estat energètic va poder realitzar el 1960
un àlbum a trio, el qual va tenir la màxima qualificació de la revista Down Beat però no va aconseguir que els
empresaris de la zona el contractessin, la qual cosa el va posar davant d’un
dilema. En un article aparegut a la mateixa revista el 5 de gener de 1961 i
titol·lat Bitter Hope, John Tynan escriví...”Hope es troba ell mateix en un magnífic
estat de salut i vigor creatiu mental, però té una preocupació que l’angoixa de
dues maneres: LA necessitat emocional i artística d’escoltar la seva música
tocada pels seus amics i l’imperatiu econòmic que el permeti viure. Ell mateix
parlava de les raons per quedar-se a la costa oest.....”El temps és esplèndid i
hi ha poques persones amb les quals tocar”. Finalment, i després que el director
de Riverside, Orrin Keepnews el
visités a Califòrnia, Hope va decidir tornar a la costa est i
així poder enregistrar aquest magnífic ”Homecoming”.
I nosaltres acabarem aquest magnífic projecte ed Elmo Hope, recordeu un vinil de 180 grams digitalitzat per qui us
parla, però que crec, també podeu aconseguir la versió en CD, i tot això ho
trobareu entrant al web de Fresh Sound
Records. Escoltem per acabar el tema, primer tall de la cara A del disc,
tema dedicat al seu fill Moe,
anomenat....
A1.- Moe Jr. (E.
Hope) 5m46s
Doncs amb aquest tema tan vital amb un swing impressionant, tema que
podem associar a determinats estils en la composició com per exemple a Tadd Dameron, i tots ells provinents de
l’era del Bop. L’inici de Joe Jones
ha deixat pas a tota la front line de vents, els quals han desenvolupat la
melodia, també rica en canvis. Foster
ha esta qui primer ha realitzat el solo, amb un so ben personal i que hem
reconegut. El fraseig és lleuger i fresc, demostrant la gran tècnica que tenia
aquest mestre, director durant força temps de la Count Basie
Doncs amb aquest tema ja hem acabat el programa d’avui, dedicat a Fresh Sound Records, i com sempre fem,
primer amb dos FSNT i que han estat
primer el de Jon De Lucia Group i el
seu “As The River sings”, després el
de la contrabaixista i compositora Juong
Lim Yang i el “Déjà Vu”, havent
acabat amb aquesta meravella del 1961 de Elmo
Hope trio & sextet anomenat “Homecoming”.
Espero que us hagi agradat la proposta d’avui, i com sempre, cada setmana
diferent de l’anterior i de la que esdevindrà, amb la música a vegades de
músics de casa nostra i a vegades amb la de les nostres editorials. Ben aviat
espero posar-vos alguna de les músiques editades per Youkali Music, ganes també de posar les de Temps Record i de Quadrant
Produccions cosa aquesta que depèn
de la seva producció discogràfica.
En fi, que abans d’acomiadar-me us vull recordar el magnífic concert que
ens oferiran Santi dela Rubia Trio
el divendres 6 d’abril amb Santi dela
Rubia, saxo tenor amb Marc Cuevas,
contrabaix i Roger Gutiérrez, bateria, ens presentaran el seu projecte ”Broken Line” disc que per cert vam
posar en aquest programa no fa gaire, amb tot de temes propis d’aquest gran
saxofonista. O sigui que ja ho sabeu, el 6 d’abril al Molí dels Frares en un
esdeveniment patrocinat per l’ajuntament de Sant Vicenç dels Horts i per tant amb l’entrada gratuïta, concert
organitzat des del Jazz Club La Vicentina.
Ara sí que pleguem, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa, que
ja sabeu què és jazzclubdenit.blogspot.com.es, i jo mateix, Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, seleccionat les seves músiques i ha parlat pels colzes d’interessos
comuns, espero, també us espero la setmana vinent i us desitjo molt bona nit i
molt bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
