Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio
Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el
Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui
que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i
Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i avui no serà amb
les novetats dels nostres músics.
Abans de tot, dir-vos que la indignació que impregna el meu ésser és
total i absoluta i que no sé pas com i de quina manera desapareixerà. L’abús
d’autoritat del Gobierno de su Nación és escandalós, i la submissió del poder
judicial a les ordres dels qui manen és fastigós. La corrupció dels mateixos
que tot això fan és la wertgonya política del món i per a ells no córrer la
justícia a la mateixa velocitat. És per això, que des d’aquesta petita tribuna
m’adhereixo a totes les veus que clamen justícia, i per tant, demano la
llibertat de tots els presos polítics, l’aixecament de totes les sancions
imputades i el retorn en llibertat dels exiliats i que treguin les seves grapes
de les nostres institucions. Més encara després d’haver estat retingut el
nostre president Carles Puigdemont a
Alemanya.
Parlant ja de música, us vull recordar amb temps suficient el magnífic
concert que ens oferiran Santi dela
Rubia Trio el divendres 6 d’abril. Santi
dela Rubia, saxo tenor amb Marc
Cuevas, contrabaix i Roger Gutiérrez, bateria, ens presentaran el seu
projecte ”Broken Line” disc que per
cert vam posar en aquest programa no fa gaire, amb tot de temes propis d’aquest
gran saxofonista. O sigui que ja ho sabeu, aneu-ho apuntant a la vostra agenda,
6 d’abril al Molí dels Frares
esdeveniment patrocinat per l’ajuntament de Sant Vicenç dels Horts i organitzat des del Jazz Club La
Vicentina.
Doncs aquesta setmana farem un programa lleugerament diferent tot i
recordant un parell de projectes enregistrats ja fa algun temps amb Mercedes Rossy Quintet “Live at
Flushing Town Hall” i el de Geni Barry
enregistrat als Estudis de TVE a Madrid després d’una setmana de concert al Clamores. I com sempre, de no fa massa,
el micro conte, i el d’aquest programa l’ha preparat Carme dela Fuente.
Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra
entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí
una forta abraçada.
Com que el disc de Mercedes Rossy
Quintet és un CD doble, m’ha semblat
convenient que primer n’escoltem un, després un trosset del disc de Geni Barry Quartet i acabar amb el
segon compacte de la pianista que ens va deixar el 1995.
Som-hi doncs amb alguna música del primer set que Mercedes va fer en directe, disc que em va donar Jordi Rossy una de les moltes vegades
que he tingut la ocasió de verure’l en directe. De fet, procuro no perdrem cap
concert que aquest genial músic fa per casa nostra, i així és que l’he pogut
veure en multitud de projectes diversos. El disc de la seva germana Mercedes Rossy, anomenat...
“LIVE AT FLUSHING TOWN HALL”
Mercedes Rossy Quintet
Autoeditat
Enregistrat en directe amb un
magnetòfon de dues pistes al Flushing Town Hall el 1993
Restaurat i masteritzat per
Jordi Vidal
Mercedes Rossy, piano
Mark Turner, saxo tenor
Steve Wilson, saxo alto i
soprano
Johanes Weidenmüller,
contrabaix
Jeff Ballard, bateria
Això passà el 1995....
Mercedes Rossy, pianista, compositora i bandleader, va
morir aquest dijous a Barcelona, Espanya. Tenia 34 anys. La causa va ser el
càncer intestinal, va dir el seu germà Jorge.
La Sra. Rossy , que va estudiar piano clàssic a
partir dels 6 anys, va començar a tocar jazz seriosament a principis dels
vuitanta. El 1985 es va traslladar a Munic,
Alemanya, on va actuar regularment. Quatre anys més tard va guanyar una
beca a la Berklee School of Music de Boston, on va romandre
fins a la seva graduació el 1992. Va ser a Berklee
on va conèixer a molts dels músics amb els quals va actuar més tard, alguns
dels millors músics de la seva generació. La seva banda, amb la qual va
recórrer Europa, va incloure els
saxofonistes Mark Turner i Steve Wilson.
També va tocar amb els saxofonistes Herb
Harris, Seamus Blake i Antonio Hart, el trombonista Hal Crook i el bateria Leon
Parker. La Sra. Rossy va actuar
sovint a Nova York i ho havia fet al
Small's al gener. A més del seu
germà Jorge, baterista de Nova York, els seus pares, Mario i
Josefina, i un altre germà, Mario, un baixista, tots encara ploren la seva
pèrdua.
El club Mercedes de València propietat de la família Rossy o potser més del Mario és el record permanent a la seva
memòria.
Comencem amb les músiques d’aquest doble compacte i per tant amb molta
música encabida entre el Hard Bop i el Jazz Modal, de la qual miraré de posar
els temes més característics i amb més swing, i us haig de dir, que la majoria
són temes llargs, car recordeu que es va
enregistrar en directe en un club de Jazz, i per tant, sense cap limitació
temporal de la durada dels temes. Som-hi doncs amb la introducció feta per
l’speaker de la sala...per seguir amb el primer tema de la nit compost per la
mateixa Mercedes...
1.1.- Intro 1m02s
2.1.- The other side of time (M. Rossy) 11m37s
Doncs tot i la restauració del disc, el so en directe de principis dels
90s del segle passat es manifesta pel so un tant fosc, cosa que podríem dir
“peccatta minuta” comparat amb les músiques que hem pogut escoltar, primer amb
el magnífic ja, Mark Turner al saxo
tenor ben aixoplugat per la base rítmica a tres, amb la líder fent acords, el
baixista amb el walking i el swing del baterista Ballard. La mestria de Mercedes
tocant les 88 tecles és ben evident, alhora que mostrant la seva composició
també força reeixida. Era una magnífica improvisadora, com sabem que són els
seus dos germans Mario al contrabaix i Jordi
ell amb bateria, trompeta, piano i vibràfon. Steve Wilson, magnífic so al saxo alto, músic del qual li hem posat
algun dels seus treballs, ens ha mostrat també de quina manera ho pelava
aleshores i parlem de 20 i tants anys. Un so modern alhora que el fraseig,
podríem dir que com tots els seus companys en una ona post-bopper evident. Al
final, i tornant al tema els dos vents alhora, l’hem tornat a gaudir de nou,
car, quasi l’havíem oblidat, acabant el tema amb un “Turn around” magistral,
coses aquestes típiques dels directes.
I seguint amb el projecte de Mercedes
ella mateixa presentà el tema següent anomenat “The Dolphin” que no posarem i
sí el següent del saxo alto Steve Wilson
anomenat...
4.1.- Blues for Marcus (S. Wilson) 14m40s
Doncs quin tros de tema del Wilson
més canyero, potent i a tot swing. El solo del baterista Ballard així ens l’ha mostrat, seguint amb l’energia iniciada
minuts abans per tots ells. Un solo de bateria d’un directe és això, una
meravella on hi ha temps per a desenvolupar-lo amb multitud de recursos tècnics
i així és que ell ho ha fet, ho ha clavat. Moments després, han recuperat la
melodia d’aquest tema de Wilson i
encara amb un moment curtet de la líder fent un solo ja a les acaballes del
tema, cosa que fan tots plegats amb un final magnífic. Però és que el tema
havia començat quasi 15 minuts abans per la líder al piano fent una intro que
posteriorment donà peu al duet de saxofonistes fent la melodia, ja a tot swing.
Mercedes encetà els solos amb el seu
magnífic i ric de matisos en ambdues mans. Esmentar de manera especial el clar
domini harmònic de la mà esquerra amb els acords adients, i de igual manera, la
velocitat de la pulsió i nitidesa de la mà dreta, solista, en un solo
espatarrant per creativitat ai gust interpretatiu. El compositor Wilson la seguí amb el seu saxo alto i
magnífic i modern so, així una mica estripat i modern a lo Eric Dolphy. Com deu tocar ara, després de quasi 20 anys, oi? Bé,
com ja he dit, ha sonat en a quest programa i si ha millorat la part tècnica,
li recordo aquest el seu so així de
punyent i característic. I d’un tema de quasi 15 minuts, el gran Mark Turner apareix amb la mateixa
brillantor que el seu company ben bé a la meitat, desenvolupant per tant un
també llarg i magnífic solo, ara ja amb un so diferent, el del seu tenor. Turner se’ns ha mostrat potser fins i tot una mica
més modern en l’estructuració del seu solo, però tampoc massa lluny del saxo
alto i compositor. En fi, després el solo de Ballard i ja no segueixo que ja ho he dit abans.
Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar
al web de www.moonjunrecords.com i
veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui
m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest
programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
I tal i com he dit al començament, ara seguirem amb la música del
projecte de Geni Barry
“GENI BARRY QUARTET a
Madrid”
Geni Barry Quartet
Autoproducció
Enregistrat en una única presa
als estudis de TVE1 a Madrid el 18 de gener de 1999.
Geni Barry, vibràfon
Germán Kucich, piano
Carlos Gonzales, contrabaix
Pedro Martín, bateria
Poques coses us podria dir d’aquest genial músic i també persona que no
sapigueu. La seva història musical està relacionada amb Tete Montoliu amb qui va estar-s’hi força temps, fins i tot
acompanyant-lo en una gira per Europa
amb un altre músic que també el va marcar, el vibrafonista recentment
desaparegut, Bobby Hutcherson. De
tots dos va aprendre els conceptes més complexos de la improvisació relacionada
amb el món del Hasd Bop què és on
ell mateix s’hi situa. Geni va
encetar les Jam Sessions que vam fer al Jazz
Club La Vicentina
i ha estat present en tots els Festivals
de Jam Sessions que fem a Sant
Vicenç dels Horts si exceptuem el primer. Gaudim de la seva música i
simpatia i de les seves maneres tan particulars de comunicar-se amb el públic,
sempre de manera desinhibida i fresca, i per descomptat de la seva mestria en
les improvisacions i per com gestiona les harmonies, sempre afegint-hi acords
inversemblants.
Us proposo escoltar doncs, i per a començar el projecte del Geni, el preciós tema
de Cole Porter anomenat....
2.- All Of You (C.
Porter) 9m50s
Aquest és un preciós tema de Porter
que Miles Davis va interpretar en el
seu Round’ About Midnight i que va
popularitzar entre els amants de Porter
i del Jazz en general. Va afegir-hi alguns acords personals i de fet, hi ha les
dues versions o maneres de tocar-lo, la original de Cole Porter i la de Miles.
Quan Geni em va donar aquest disc,
en un dia que em va explicar coses per a tocar una mica millor, a mi, músic
aficionat que sóc, crec que vam parlar dels acords de Miles i com ells els havia inclòs en aquest tema que acabem
d’escoltar. S’ha de dir que a Geni Barry
el van acompanyar un quartet aleshores de lo millor dels músics de Madrid. Els solos que heu pogut
escoltar de German Kúcich, piano i
Carlos Gonzales, contrabaix ben bé que ens ho han mostrat. El swing del
baterista Pedro Martín ha estat
magnífic, essent aquest trio de piano, contrabaix i bateria, perfectes
partenaires en aquest disc i en la setmana anterior passada tocant al Clamores.
Abans però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/
hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial
de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues,
Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que
agrair-li al Josep Roig el seu
suport i des d’aquí una forta abraçada.
Seguim ara amb el magnífic tema de Cedar
Walton anomenat....
1.- Bolivia (C.
Walton) 5m54s
Cedar Walton va incloure aquest tema en el seu “ROOTS” enregistrat el 1997, no gaire
abans que ho fes Geni que ho va fer
el 1999. A Cedar Walton i el seu
trio, el baixista Ron Carter i el
baterista Lewis Nash, s'uneixen una
secció de vents i percussió que inclou el trompetista Don Sickler, el percussionista Ray
Mantilla i, en tres temes, un convidat destacat: el saxofonista tenor Joshua Redman, el trompetista Terence Blanchard i el guitarrista Mark Whitfield. La proposta de Geni en quartet és molt més modesta,
però no així el resultat obtingut, gràcies però a la magnífica versió que han
fet d’aquest tema, molt més marcat el tempo com heu pogut escoltar ja en els
inicis i el toc rítmic del contrabaixista Gonzales
i el piano de Kucich. Una
preciosa melodia tan ben interpretada per la bella i cristal·lina sonoritat del
vibràfon que el mateix Geni Barry es
va fabricar. Els seus solos són sempre magistrals, per la modernitat i la
gosadia d’incloure algunes de les notes que segons ell “fan mal” per afegir-hi
algunes dissonàncies, les de les tensions encabides en les superestructures
dels acords. Algunes d’aquestes notes no convé afegir-les per això mateix, però
fer-ho en el lloc i moment adequat, aquesta és la gràcia que no gaires poden
fer, i Geni és un entre els no
masses.
I ara escoltarem un Blues de Jerry
Bergonzi anomenat....
7.- Red’s Blues (J.
Bergonzi) 5m58s
Doncs resulta que la dècada dels 80s 90s del segle passat, a Bergonzi, com a tants d’altres músics
de Jazz americans, se’ls reconeixia més a Europa
que a casa seva i així és que va enregistrar aquest tema per a la discogràfica
italiana Red en un disc anomenat “Inside Out” amb músics italians. És
simptomàtic el fet que Geni
inclogués aquest tema en aquest el seu disc, considerant la proximitat
cronològica, solament d’un any. Un blues amb una melodia curteta que ben aviat
ha deixat pas al solo del contrabaixista Gonzales,
per cert, un molt bon instrumentista que l’ha desenvolupat amb tot de recursos
tècnics, afinació i gust. Geni ens
ha enlluernat de nou amb la seva precisa i vertiginosa concepció, alhora que
modernitat bopper evident sempre en els seus solos. Un tema farcit de swing ben
marcat pel walking del baixista i el ride del baterista amb una concepció
senzilla, com la majoria de blues, però que els permet jugar i desenvolupar les
seves idees harmòniques diverses.
I ja acabem el projecte de Geni
Barry amb el tema de Miles Davis
anomenat...
8.- Seven steps to heaven (M. Davis) 4m34s
Miles Davis va fer el disc homònim el 1963 per a Columbia essent-ne el seu vuitè, i amb
un quintet de transició entre el primer i el segon ja més modern amb Wayne Shorter i demés. Un tema que
comença amb una intro de contrabaix i piano i que ja a la part A el tema, melodia i ritme, no tenen
el swing que sí té el pont, o la B
del tema, amb una escala disminuïda ascendent. El swing es dispara en les
improvisacions, i la primera amb el líder a tot drap, demostrant el magnífic
estat de forma que aleshores tenia, i és que els anys no passen baldés i parlem
de fa 19 anys amb un Geni pletòric
d’energia vital. El pianista Kucich
no afluixa tampoc, i ben recolzat pel walking del baixista Gonzales executa un magnífic i brillant solo, també recolzat pel
baterista, a tot swing. Kucich es
mostra brillant i ràpid i pulcre en la digitació, recordant i salvant les
distàncies al nostre genial pianista Tete
Montoliu. El tema torna a aparèixer i així és de la manera que l’acaben,
amb la intro inicial. Els aplaudiments són del públic amic que va poder
assistir a l’enregistrament als estudis
de TVE1.
Deixem el magnífic projecte de Geni
Barry Quartet ......
I nosaltres seguim però......deixeu-me que us digui que podeu entrar al
web de www.freshsoundrecords.com
per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la
botiga Blue Sounds al carrer Benet
Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos,
llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns
pel matí a l’amic Enrique Heredia,
mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del
Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des
d’aquí una forta abraçada.
I seguim el programa amb alguna de
la música del segon set al Flushing
Town Hall de Mercedes Rossy Quintet
en el tercer tema del segon set amb la magnífica composició de Wayne Shorter anomenada....
3.2.- Fee-Fi-Fo-Fum (W.
Shorter) 7m25s
Aquest és un tema que Wayne
Shorter va encabir en el seu magnífic disc “Speak No Evil” enregistrat el 24 de desembre del 1964 i editat per
Blue Note el 1966, a cavall entre el
Hard Bop i el Jazz Modal, com va essent tot aquest projecte de Mercedes Rossy. A Wayne Shorter el van acompanyar Freddie Hubbard, Herbie Hancock, Ron Carter i Elvin Jones, ja
veieu, dos joves cracs aleshores i dos que ja portaven una carrera ben sòlida,
els dos darrers. Un tema preciós de Shorter
com tants altres d’aquest genial músic, encara viu entre nosaltres. Mercedes l’ha iniciat al piano i base
rítmica, seguint els canvis rítmics característics del tema. El solo, ha
aparegut sense adonar-nos-en, una vegada fet el primer chorus. Tornar a
considerar el control que tenia Mercedes
del piano, on ambdues mans n’eren prou protagonistes. Un solo on demostrà el
seu domini en improvisació solista de la mà dreta, i de nou, el control
harmònic de la seva esquerra. Mark
Turner segueix ara amb el suport de la base rítmica i amb swing delicat. Un
mestre del saxo tenor aleshores, o sigui fa 20 anys quasi, i molt més que ho és
ara. Ja he dit en aquest programa que continua col·laborant amb la família Rossy, i així és que amb el Jordi Rossy van fer un extraordinari
concert al Jamboree acompanyat d’un
altre “mostru” anomenat Joshua Redman,
i els no menys Jaume Llombart, Doug
Weiss i Adam Cruz, i que podeu veure en un vídeo penjat per qui us parla al
canal youtube del Jazz Club La Vicentina amb quasi
11000 visualitzacions. Ànims.
I nosaltres acabarem aquest programa especial dedicat a dos discos
editats el segle passat i amb pocs anys de diferència i ho farem amb el
magnífic tema de Victor Lewis
anomenat...
5.2.- Hey it’s me you are talking to (V. Lewis) 15m26s
Doncs aquest és un tema que el mateix Turner enregistrà el 1998 i ve aquí que li devia agradar molt, tant
com a la líder, que el va incloure. Un tema potent encetat per riffs al piano i
que ben aviat el gran saxo tenor ha iniciat amb la melodia, essent ell mateix
qui ha encetat els solos a tot swing, i és que el walking de Weidenmüller és brutal, alhora que el
swing del baterista Jeff Ballard. No
gens menys és l’aportació de la líder a base de magnífics acords. Turner és ell mateix un fidel seguidor
de Shorter i per descomptat que de Coltrane i Rollins. El seu llenguatge
fluid i fresc ens el mostra de manera evident en aquest brutal solo. A Wilson feia una mica que no
l’escoltàvem i ja el trobàvem a faltar. El magnífic so del seu saxo alto,
alhora que la seva moderna concepció i creativitat, van de la mà d’una tècnica
súper depurada. El seu llenguatge i fraseig és també post-bopper i així l’hem
pogut escoltar. De fet, Mercedes Rossy
va muntar un quintet extraordinari aleshores i igualment ho seria ara, tot i
haver-hi tants i tants músics de grandíssim nivell. Ella mateixa segueix
enlluernant-nos amb el seu gràcil i no gens fràgil solo. Modernitat, bellesa,
bon gust, creativitat i segur una gran empatia i moltes altres virtuts
personals, tenia aquesta magnífica músic i persona. No vaig tenir el plaer de
conèixer-la, però sí tinc la sort de tractar amb els seus dos germans, Jordi i Mario molt sovint amb el primer
i de tant en tant amb el segon, com també amb el seu nebot, Fèlix, amb aquest noi força sovint en
els diferents locals de la nostra capital. El tema ha acabat amb un grandíssim
solo del gran Jeff Ballard i tornant
a la melodia inicial, la del gran tema de Victor
Lewis.
Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com
i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi
trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free
jazz, o quelcom inclassificable.
Doncs ara sí que ja hem acabat el programa especial d’avui dedicat a dos
projectes enregistrats en directe, el primer de Geni Barry Quartet a l’estudi de TVE1 i aquest darrer al Flushing Town Hall amb Mercedes Rossy Quintet. Espero i
desitjo que us hagi agradat la proposta d’avui, i ja sabeu que cada setmana és
diferent de l’anterior. En fi, agrair-vos la vostra presència aquí o al blog
del programa que ja sabeu què és jazzclubdenit.blogspot.com.es, i jo mateix, Miquel Tuset i Mallol us convido a
trobar-nos la setmana vinent, amb més música, un micro conte de Teresa Tuset i amb les meves
explicacions que espero us siguin útils. Molt bona nit a tothom i molt bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
