tag:blogger.com,1999:blog-27809580484759613562024-03-13T09:23:22.370-07:00Jazz Club de Nit a Ràdio Sant Vicenç 90.2 FMS'emet cada dimecres a les 22h a Ràdio Sant Vicenç 90.2 i els diumenges en diferit a la mateixa hora. Presentat i realitzat per Miquel Tuset.http://www.blogger.com/profile/07577638615848231323noreply@blogger.comBlogger599125tag:blogger.com,1999:blog-2780958048475961356.post-70705535182745067002024-03-12T03:59:00.000-07:002024-03-12T03:59:48.674-07:00Programa 586 - Italy Jazz: Ludovico Carmenati Ensemble, Gianluca Vigliar i Roberto Ottaviano (Eternal Love), dimecres 13 de març de 2024.<div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"> </span><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgz2Q0-_JhaBQGqPrSlGtq6I2OLVE5p7lUJbPi3zeqL3c5DpKNqbk8-wfOnwaCPQrAC5O1X7COMKDdzv6qqw1QJhUYrMV1mBIRI8vTNgrTDNaorLGpBHZbj_qb1NXm8t68ZrTQh_RJQMX2yL4IlT9PH6nHmIfsKiCBjzBrHRcR7ODY3X68hiYksjx0JPz4Z/s2245/Programa%20586.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: arial;"><img border="0" data-original-height="2245" data-original-width="2245" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgz2Q0-_JhaBQGqPrSlGtq6I2OLVE5p7lUJbPi3zeqL3c5DpKNqbk8-wfOnwaCPQrAC5O1X7COMKDdzv6qqw1QJhUYrMV1mBIRI8vTNgrTDNaorLGpBHZbj_qb1NXm8t68ZrTQh_RJQMX2yL4IlT9PH6nHmIfsKiCBjzBrHRcR7ODY3X68hiYksjx0JPz4Z/s320/Programa%20586.jpg" width="320" /></span></a></div><span style="font-family: arial;"><br /><span lang="CA">Molt bona nit a
tothom, benvinguts a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jazz Club de Nit</b>
aquí a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ràdio Sant Vicenç 90.2</b> aquí a
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ràdio Abrera 107.9</b> aquí a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ràdio Joventut </b>aquí a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ràdio Molins de Rei 91.2</b> aquí a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Eixample Barcelona Ràdio</b> aquí a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ràdio Celrà </b><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>amb un programa de Jazz per a vosaltres que us
agrada el Jazz, com deia el nostre amic <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Cifu</b>.
A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un
petó ben gran <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Cifu</b>. Aquí <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Miquel Tuset i Mallol</b> qui us parla,
presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i
editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma
col·lectiva i internacional anomenada <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“Esfera
Jazz”</b>, i que al blog hi trobareu l’enllaç.<br /> </span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I tot just a la
setmana del concert del divendres 15 que podrem gaudir amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Marta Sierra Quartet</b>, us proposo un programa dedicat a una part del
Jazz que es fa a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Itàlia</b> i tres de
les seves editorials, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Notami Jazz, A.MA
Records i Dodicilune</b> i projectes respectius <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“Songs and Tunes”, Ludovico Carmenati Ensemble; “Eclipse”, Gianluca
Vigliar i “People”, Roberto Ottaviano (Eternal Love)</b> i aquesta setmana amb
un micro conte de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Carme de la Fuente</b>.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: arial;"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFzaf4Z_7LJHwZINCf3DY9lcEnsnkNErYgBRxpL5CrYrEWkmtX0LqfEPkTuTcp8BwyEmS2RfOJItDS7h8pE9nZl5FmCuJp_2ExyWpimILZ_HabBP5Ibny93jrhxCTcVwK_T1JIEWk9DAzg7Hgh2gB7UB5nYduEtKjuC61plzT9jtIzR9wwnVivUp6vjkns/s1650/front.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: arial;"><img border="0" data-original-height="1513" data-original-width="1650" height="293" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFzaf4Z_7LJHwZINCf3DY9lcEnsnkNErYgBRxpL5CrYrEWkmtX0LqfEPkTuTcp8BwyEmS2RfOJItDS7h8pE9nZl5FmCuJp_2ExyWpimILZ_HabBP5Ibny93jrhxCTcVwK_T1JIEWk9DAzg7Hgh2gB7UB5nYduEtKjuC61plzT9jtIzR9wwnVivUp6vjkns/s320/front.jpg" width="320" /></span></a></div><span style="font-family: arial;"><br /><span lang="CA">I començarem el
programa d’avui amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“Songs and Tunes”,
Ludovico Carmenati Ensemble. </b>Publicat per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Notami Jazz</b> el 31 de gener de 2024. Enregistrat a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Vallemania Recording Studio</b> el 29,30,31
d'agost de 2022. Enregistrat i mesclat per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ludovico
Cipriani</b>. Masterització de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Giovanni
Versari</b> a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">La Maestà Studio</b>.
Produït per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Notami Jazz</b>. Coproduït
per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Gianludovico (Ludovico) Carmenati i
Ludovico Cipriani</b>. Amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">LUIGI TOMASSINI
- Flauta, Flauta Alt, Píccolo. MOSE' CHIAVONI - Clarinet, Clarinet baix.
ALBERTO MOMMI - Saxo alt, Saxo soprano, Flauta. FULVIO FALLERI - Saxo tenor.
CESARE VINCENTI - Trompeta, Fiscorn. RICCARDO CATRIA - Trompeta, Fiscorn.
ROBERTO SOLIMANDO - Trombó. LUDOVICO CIPRIANI - Guitarra elèctrica i guitarra
acústica. GIANLUDOVICO (LUDOVICO) CARMENATI - Contrabaix & ANDREA ELISEI -
Bateria</b> . Composicions i arranjaments - Gianludovico (Ludovico) Carmenati.<br /></span><span lang="CA"><a href="https://www.edizioninotami.it/cd/218-ludovico-carmenati-songs-and-tunes-8054729511547.html">https://www.edizioninotami.it/cd/218-ludovico-carmenati-songs-and-tunes-8054729511547.html</a></span><span lang="CA">.<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I aquest és un
projecte llarg, pels de 10 temes i també per la llargària de molts d’ells,
coses que ens parlen de la seva generositat, amb diversitat de ritmes i tempos,
havent-hi precioses balades o temes a tempo “slow” com és el 10è tema “Choir
Jazz Play” l’inicien dolçament per ben aviat la melodia a càrrec del
guitarrista. I també ho són el 2n track “Brown Pocket” i el 4r track “A Point
of View” aquest un puntet de res més vital. També el 3r track “In The Center“
segueix la tònica del darrer amb el suau marcatge rítmic fet pel baterista i
amb “Solis” de tots els vents. I el 8è “Hourglass” comença dolçament amb
arpegis del guitarrista i ja la bonica melodia a duet de vents. I el 5è “Wind
Tale” és el més curtet, i<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>aquest ja amb
un punt més de tempo i també amb molta feina feta pels vents i marcatge rítmic
del baterista. I en el 6è “Time’s Tune” els vents tornen a tenir una
importància cabdal, començant el tema però després també per les seves diverses
improvisacions. I un altre tema amb uns inicis impactants amb els vents és el
9è track “Spring Water” amb melodia un tant “Pop” com ho és la del 1er track
“Paper On a Table”, que tot i la melodia amb aquest tarannà, les posteriors
improvisacions dels dos temes, ens situaran de ple en el món del Jazz. I el
tema més vital és el 7è track “That’s It” amb un Swing brutal i “Solis” dels
vents, alhora que amb improvisacions solistes com la primera a càrrec del saxo
alto.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I ja els començarem
escoltant en el delicat i dolç tema anomenat....<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">1.2.- Brown Pocket
(Ludovico Carmenati) 6:55.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I amb quina delícia
de tema hem començat el programa d’avui. Una molt bonica composició i melodia,
i alhora, amb canvis diversos, com ha estat el del moment on el trompetista ha
iniciat la seva improvisació. I quin ritme més pautat i tranquil·let el del de
la base rítmica de guitarra, contrabaix i bateria, amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ludovico Cipriani, Ludovico Carmenati </b><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Andrea
Elisei</b>. Tema amb diversos trams musicals on es perceben els canvis melòdics
i/o rítmics, com també per les intervencions dels músics solistes. I el tema ha
acabat amb la melodia i motiu principal interpretat pels vents. L’ha començat
però dolçament la guitarra de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Cipriani</b>
i resta de companys després a mode d’Introducció per ja seguir amb la molt
bonica melodia principal. I ja la primera intervenció del clarinet de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Mose’ Chiavoni</b>, porta d’entrada de la
càlida improvisació de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Riccardo Catria</b>
al fiscorn. Uns moments que s’han anat omplint de sons dels vents dels seus
companys. I el contrabaix del líder ha obert la porta a la meravella
d’improvisació de l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Alberto Mommi</b> al
saxo soprano. I sempre la resta de companys per sota a mode de suau coixí. I
què maco el tros abans de recuperar la bella melodia; un preciós tema per ja
començar-los a escoltar.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I ens diuen això:
Aquesta és la nova proposta musical del contrabaixista, compositor i arranjador
italià <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ludovico Carmenati</b>. En
l'àlbum <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">"Songs and Tunes"
Carmenati</b> ofereix deu cançons inèdites arranjades per al jazz decimino amb
un grup de set instruments de vent (canyes i metalls) i una secció rítmica que
deixen espai per a diverses i copioses improvisacions. Una nova col·lecció de
deu peces instrumentals i arranjaments originals adaptades per al <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ludovico</b> <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Carmenati Ensemble </b>que beuen del llenguatge musical afroamericà i
de la tradició musical europea. I és precisament de la música afroamericana, el
blues i la música clàssica que provenen els músics que van col·laborar en la
producció; els seus orígens de diferents llenguatges musicals han contribuït a
aconseguir sons rics i variats que no sempre són propis del jazz, però
certament efectius.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: arial;"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqxxlhwHPLzi8lTZ_KWqqiD-TQmboTqOK62BaZHmvsDzKddGwhBkv58PcjkPUnRrn68aAmM3m9lve0riYaH8oq_zG-5vtVC7rW23mCgd80o3QL0lfH8p49EuNAQuHj3e0nI1xYcdsjyDdwovO8fx1iXZzBcXUFpQYtRyVm2ZjS7gn5V4ES2LI4vNOAVsWl/s1756/back.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: arial;"><img border="0" data-original-height="1520" data-original-width="1756" height="277" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqxxlhwHPLzi8lTZ_KWqqiD-TQmboTqOK62BaZHmvsDzKddGwhBkv58PcjkPUnRrn68aAmM3m9lve0riYaH8oq_zG-5vtVC7rW23mCgd80o3QL0lfH8p49EuNAQuHj3e0nI1xYcdsjyDdwovO8fx1iXZzBcXUFpQYtRyVm2ZjS7gn5V4ES2LI4vNOAVsWl/s320/back.jpg" width="320" /></span></a></div><span style="font-family: arial;"><br /><span lang="CA">I seguim
escoltant-los en el tema anomenat...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">2.3.- In The Centre
(Ludovico Carmenati) 8:36.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I amb aquest puntet
més de tempo, però igualment força delicat, ens han tornat a il·luminar amb les
seves boniques melodies, ells, sí, però més ell, que n’és el compositor, líder
i contrabaixista, el bo de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ludovico
Carmenati</b>. Un tema que l’han començat amb una “Intro” a base dels darrers
acords i ja el ritme implícit, per ben aviat aparèixer la melodia i motiu
principal amb el saxo alt i per sota la base rítmica. El Pont o la B del tema
l’han fet els vents plegats amb un canvi que es percep la mar de bé i han
seguit amb el tema anant-s’hi afegint més músics, i<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>ja sabeu que aquí n’hi ha 10. Són com una petita
Big Band. I qui primer n’ha iniciat les improvisacions ha estat el saxo tenor <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Fulvio Falleri</b>, ell amb un so vital i
fresc, anant-se cap el registra agut, estripant a vegades, i amb un discurs que
ens recorda clarament l’aspecte melòdic del tema. Després d’ell un altre tram
musical amb tots els vents repetint motiu i ja per deixar pas a la reeixida
improvisació de l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Alberto Mommi</b> ara
al saxo alt. I de nou una mostra del nivell solista d’aquests músics italians,
brutal, i també ho són les composicions, i el programa d’avui en serà una altra
mostra. Què bonic també aquest tema.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I no deixaré de dir-vos
que entreu als webs de:<br /> </span><span lang="CA">Fresh Sound Records: </span><span lang="CA"><a href="http://www.freshsoundrecords.com/">www.freshsoundrecords.com</a></span><span lang="CA">,<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA">Quadrant Produccions:
</span><span lang="CA"><a href="http://www.quadrantproduccions.es/">www.quadrantproduccions.es</a></span><span lang="CA">,<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA">Temps Record: </span><span lang="CA"><a href="https://tempsrecord.cat/">https://tempsrecord.cat</a></span><span lang="CA">,<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA">Youkali Music: </span><span lang="CA"><a href="http://youkalimusic.com/">http://youkalimusic.com</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Origin Records: </span><span lang="CA"><a href="https://originarts.com/">https://originarts.com/</a></span><span lang="CA">,<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA">Errabal Jazz: </span><span lang="CA"><a href="http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es">http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es</a>,<br />
</span><span lang="CA">UnderPool: </span><span lang="CA"><a href="https://www.underpool.org/">https://www.underpool.org</a>,<br /> </span><span lang="CA">etc, etc...enllaços
que trobareu al blog.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: arial;"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2-ea0ve7DR95dkeOqR96Ui5JJSMCBA62O14ukuAjS5T3fA_w4njBYwfmSYhfJvzyE8rDtdOAouRAdWASXiGmRlM7veRbUM5p_hGpuFi7VL33Tkn7YzxYw56z89jKDaGA8R_nHs8DnONSHvQFT-EvFO1SLURGC4oLq_YGoEMhWmsCGP6U_Gq8fub3amYo5/s1700/inside.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: arial;"><img border="0" data-original-height="1524" data-original-width="1700" height="287" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2-ea0ve7DR95dkeOqR96Ui5JJSMCBA62O14ukuAjS5T3fA_w4njBYwfmSYhfJvzyE8rDtdOAouRAdWASXiGmRlM7veRbUM5p_hGpuFi7VL33Tkn7YzxYw56z89jKDaGA8R_nHs8DnONSHvQFT-EvFO1SLURGC4oLq_YGoEMhWmsCGP6U_Gq8fub3amYo5/s320/inside.jpg" width="320" /></span></a></div><span style="font-family: arial;"><br /><span lang="CA">I encara els
escoltarem en el tema anomenat...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">3.9.- Spring Water
(Ludovico Carmenati) 7:45.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I tot i l’aparença de
música no massa complicada, per la bellesa de la seva melodia, i també pel
ritme “beat” marcat pel baterista, aquest tema té també una gran riquesa
harmònica, que la melòdica n’ha estat força evident. El guitarrista s’ha passat
quasi tot el tema fent uns delicats arpegis, de fet, sembla que només en faci
un. Un tema que han acabat de la mateixa manera que l’han començat amb el motiu
melòdic principal. I ves per on que després d’aquest motiu inicial ja s’han
posat a improvisar. I ha aparegut el trombó de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Roberto Solimando</b> tot i embolcallat de la resta de companys, a
moments, primer fent encara motius i frases de la melodia principal. I qui
primer s’ha posat a improvisar ha estat <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Cesare
Vincenti</b> al fiscorn, i també amb una càlida interpretació. I quins moments
quan s’hi afegeixen els seus companys, de fet , ho han fet també al final del
seu solo. I ells, els companys han obert la porta a la subtil improvisació de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Roberto Solimando</b> al trombó, i què bé
ho ha fet ell. I què maco quan s’hi ha afegit la resta de vents, omplint
l’espai sonor d’amor, de música, de calidesa, què emocionant. I així s’hi ha
estat una bona estona, i ja per arribar al final on han recuperat el motiu
principal. Quina música més agradable d’escoltar que fan aquests cracs, i què
gran el seu líder i compositor <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ludovico
Carmenati</b>.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: arial;"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgsm3wKxWmiehWIRLRuRtlkI6-c0uhYmJeGshYCxVwkwOyOeSaPthG2FqS00jQ2CYbJkwbONOWFwkbFqRCHWfc3W6PC9Gj_RTJL_YNotP4YVKQySk7u-6he3vJV361lTLXW9aRNkGOeIfQkmvLwzUw3tibAX6u72WrM_eb-4ctSovsGdtKQw0UgdPcnXUW0/s1688/foto.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: arial;"><img border="0" data-original-height="1492" data-original-width="1688" height="283" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgsm3wKxWmiehWIRLRuRtlkI6-c0uhYmJeGshYCxVwkwOyOeSaPthG2FqS00jQ2CYbJkwbONOWFwkbFqRCHWfc3W6PC9Gj_RTJL_YNotP4YVKQySk7u-6he3vJV361lTLXW9aRNkGOeIfQkmvLwzUw3tibAX6u72WrM_eb-4ctSovsGdtKQw0UgdPcnXUW0/s320/foto.jpg" width="320" /></span></a></div><span style="font-family: arial;"><br /><span lang="CA">I ja els deixarem
d’escoltar en el tema anomenat...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">4.7.- That’s It
(Ludovico Carmenati) 6:16.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I quin canvi amb
aquest tema a tot Swing, on hem tingut també diversos trams musicals, i sí
perquè hi ha el de la “Introducció”, el de la melodia inicial, solo del saxo
alt, solo curtet del baterista, solo del trombonista, solo del guitarrista, i
finalment el de la darrera melodia, una melodia que fan tots els vents a mode
de “Soli”, car sembla més aviat un solo escrit. I l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Alberto Mommi </b><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>ens ha deixat
clavats a la cadira per com de reeixida n’ha fet la seva improvisació, amb un
so del seu saxo vintage de lo més “cool”. I com de nou la resta de companys
s’hi van afegint. I l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Andrea Elisei</b>
a la bateria ha fet una curta intervenció i ja per deixar pas a la magnífica
improvisació de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Roberto Solimando</b> al
trombó ell que l’ha fet un pèl curteta però amb un gran nivell interpretatiu. I
més llarg ha estat el magnífic solo del guitarrista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ludovico Cipriani</b>, amb quin so i llenguatge ens ha captivat. Quines
molt bones maneres interpretatives, on la tradició hi és de totes, totes, però
també la modernitat de la seva visió, un gran tema per ja deixar-los d’escoltar
o sigui que felicitats nois <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ludovico Cipriani,
Luigi Tomasini, Mose’ Chiavoni, Alberto Mommi, Fulvio Falleri, Cesare Vincenti,
Riccardo Catria, Roberto Solimando, Andrea Elisei </b>i esclar que felicitar al
líder, contrabaixista i compositor <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ludovico
Carmenati.<br /> <o:p></o:p></b></span><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span></b><span lang="CA">I després d’aquest
magnífic projecte sembla un bon moment per escoltar el micro conte de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Carme de la Fuente</b>. Gràcies <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Carme</b> per com de dolç ens ho dius i
sempre al voltant de les músiques del programa.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: arial;"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpr8WsJ-r7aGpo7a1Jx8Kqyx2p13fPL4BoX8Lr4KHXha8cW-XVdkwAORihqrbj5RtRXNbXekbWfjVTmnxN_W_QK-U6BBfvlGWawtehCDR4aryfRMORujO0trkujyPTL4fOT2MLSovEx0xpoIRKLtYMwKZK1Pm9Law4yCRAIqq4tPE5hw_bCc5V7_cKbzGN/s910/1%20Front.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: arial;"><img border="0" data-original-height="819" data-original-width="910" height="288" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpr8WsJ-r7aGpo7a1Jx8Kqyx2p13fPL4BoX8Lr4KHXha8cW-XVdkwAORihqrbj5RtRXNbXekbWfjVTmnxN_W_QK-U6BBfvlGWawtehCDR4aryfRMORujO0trkujyPTL4fOT2MLSovEx0xpoIRKLtYMwKZK1Pm9Law4yCRAIqq4tPE5hw_bCc5V7_cKbzGN/s320/1%20Front.jpg" width="320" /></span></a></div><span style="font-family: arial;"><br /><span lang="CA">I nosaltres seguirem
amb un altre d’aquests magnífics discos de Jazz italià i ara amb l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“Eclipse”, </b>de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Gianluca Vigliar, </b>publicat per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">A.MA
Records</b> el 26 de gener de 2024. Enregistrat a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">2Extrabeat Recording Studio</b>, el<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>2023 a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Roma</b>. Mesclat i
masteritzat per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Tullio Ciriello</b> a<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> A.MA Records Studio, Bari</b> el 2023. Amb
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Gianluca Vigliar, saxo tenor; Domenico
Sanna, Piano; Ameen Saleem, contrabaix i Marco Valeri, bateria. </b>I com
sempre dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc:<br /></span><span lang="CA"><a href="https://www.amaedizioni.it/release?id=63">https://www.amaedizioni.it/release?id=63</a></span><span lang="CA">.<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I aquest és un disc
amb 9 temes i també alguns d’ells són llargs, de més de 10 minutets. Hi ha
també varietat de ritmes i tempos, on n’hi ha una a tempo slow com és el cas
del 7è track “August 25th” amb un preciós solo del líder al saxo tenor, essent
aquesta la única balada de principi a fi. I és que alguns dels seus temes
comencen delicadament però després agafen una determinada embranzida, com és el
cas del tema que titula el disc “Eclipse” i 4rt track, el qual comença amb una
llarga “Intro” del baixista. També és així el 5é track “Fe-On” iniciat amb una
preciosa “Intro” a càrrec del pianista per ja després els canvis rítmics i
Swing en les improvisacions. Ja més viu de tempo, tot i que no massa, és el 2n
track “Electrostereo” iniciat pel líder al saxo tenor i marcatge rítmic del
baterista. I un pèl més viu és el track 3r “Music, The Answer” també iniciat
pel líder al saxo tenor i posterior Swing. I el 9è track “Lost Ocean” és el que
dura 10 minuts i mig, tema també a tempo mèdium i tarannà melancòlic, amb
tonalitats menors, coses aquestes de la “Tristor” que ens embolcalla per la
pèrdua dels nostres “ecosistemes” i també dels del “cosmos”. I un altre dels
bons temes d’aquest disc és el 8è track “Sattelite’s Highway” també a tempo
mèdiun on la presència del líder al saxo tenor es força<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>reeixida. I amb el “Not Again” comencen
aquest disc, i ja amb clares intencions de ritme i tempo més viu i Swing a dojo
en les improvisacions. I el 6è track “Mani de Fati” és el més viu de tempo fet
amb un Swing brutal obra i gràcia del “Walking” del baixista.<br /> </span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I ja els podríem
començar escoltant en la bonica balada “August 25th” però ho farem amb el
sorprenent tema anomenat...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">5.2.- Electrostereo
(Gianluca Vigliar) 6:01.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I sí que hem canviat
d’estil de Jazz, sí, i també de concepte melòdic. Aquí el motiu curtet i
principal es basa amb uns intervals amplis que fan la melodia principal, un
motiu on ja hi tenim l’aspecte rítmic i de tempo. I el tema l’han acabat de la
mateixa manera que l’han començat, amb el motiu curtet i recurrent a mode de
melodia principal, amb un pont entremig a la B del tema. I després de la
darrera A el pianista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Domenico Sanna </b>n’ha
iniciat les improvisacions. Un pianíssim brillant, amb un punt de percussió en
la seva digitació cosa que el fa més enèrgic. També hem gaudit amb el seu
discurs farcit de modernitat, de contemporaneïtat. I sí que el líder l’ha
seguit amb una gran mestria, ell al saxo tenor, i iniciant-la i seguint el
motiu rítmic principal també a moments en la seva intervenció. El tarannà del
seu solo ha seguit el del motiu principal, que ja és això. Hi ha hagut però
moments on ell s’ha desmarcat i ha volat més enllà. El seu discurs és
contemporani, com ho és el seu projecte, el seu disc, i per descomptat que
també el dels seus companys, tot fent pinya al costat del líder <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Vigliar</b>. Bon tema per ja començar-los a
escoltar.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz:<br /></span><span lang="CA">23 Robadors,
Barcelona:<br /> </span><span lang="CA"><a href="https://23robadors.com/programacio/">https://23robadors.com/programacio/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Jamboree Jazz Club,
Barcelona:<br /> </span><span lang="CA"><a href="https://jamboreejazz.com/agenda/">https://jamboreejazz.com/agenda/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Sunset Jazz Club,
Girona:<br /> </span><span lang="CA"><a href="http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html">http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html</a>,<br />
</span><span lang="CA">etc, etc....al blog
hi trobareu l’enllaç a la seva programació.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: arial;"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh716VU_hTN4ArSqkpLY5qT0TyNRKZi0La2HO316pqlseoqAb-QeMEQ8TogyQl0-qW3KEe_GrGGRCXVmucLxorWWcUXNrIXvbU63DSq1yDvs45wXfrUtCkIZw-qGh-w6t-YBpIYTLEqf9OOkbH0wREVKyhmc61pSXw5Uiftz49dyNa03qQLzyYvxitBpkLh/s910/2%20Retro.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: arial;"><img border="0" data-original-height="821" data-original-width="910" height="289" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh716VU_hTN4ArSqkpLY5qT0TyNRKZi0La2HO316pqlseoqAb-QeMEQ8TogyQl0-qW3KEe_GrGGRCXVmucLxorWWcUXNrIXvbU63DSq1yDvs45wXfrUtCkIZw-qGh-w6t-YBpIYTLEqf9OOkbH0wREVKyhmc61pSXw5Uiftz49dyNa03qQLzyYvxitBpkLh/s320/2%20Retro.png" width="320" /></span></a></div><span style="font-family: arial;"><br /><span lang="CA">I els seguirem
escoltant en el més llarg de tots i magnífic tema anomenat....<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">6.9.- Lost Ocean
(Gianluca Vigliar) 10:34.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I què dir-vos d’un
tema de més de 10 minuts, o moltes coses o no gaires. Optaré per la darrera, no
gaires. I sí que el tema l’han acabat més o menys com l’han començat, amb la
melodia principal. Un tema que ha començat amb una “Introducció”, melodia
després i ja la llarga improvisació a càrrec del saxo tenor del líder i
compositor. Un tema que té un tarannà força càlid, tot i la més o menys
contundència rítmica a càrrec del baixista, majorment, amb els acords del
pianista i un discret segon pla del baterista, ell bastant controlat. La
improvisació del líder <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Gianluca Vigliar</b>
ens l’ha mostrat de nou com un gran instrumentista, tècnic, amb recursos al
registre agut de l’instrument. Amb llenguatge més que modern, i fraseig lligat
i veloç, algunes de les vegades. I ja el solo del pianista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Domenico Sanna</b> de nou amb una digitació prístina i pura, un tant
percusiva, que ja va bé. I quin canvi a tot Swing que ha encetat el baixista
entremig de la seva intervenció, la de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Sanna</b>
al piano. També el baterista s’ha lluït en aquests moments, semblant que tots
tres improvisessin alhora. I al final de la intervenció del pianista ha donat
pas a la melodia principal, allargant-la, tocant-la dolçament fins arribar al
final d’aquest llarg tema.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">L'àlbum <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“Eclipse”</b> de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Gianluca Vigliar</b>, presentat com el seu tercer àlbum i el segon amb
el segell de jazz italià <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">A.MA Records</b>,
fa servir el jazz per centrar els oients en les influències antropogèniques de
la humanitat en els nostres entorns. Seguint amb els temes explorats a l'àlbum<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> “Plastic Estrogenus” </b>del 2019 de
residus plàstics que contaminen els nostres oceans, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Eclipse</b> ens porta més lluny per fer comentaris sobre els residus
espacials i l'ús excessiu dels satèl·lits llançats per la <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Terra</b> que embruten el <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Cosmos</b>.
Al saxofonista i compositor <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Gianluca
Vigliar</b> s'uneix una vegada més el col·laborador musical de llarga
trajectòria <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Marco Valeri</b> a la
bateria amb el Quartet completat per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ameen
Saleem (Roy Hargrove Quintet)</b> resident de DC, al contrabaix i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Domenico Sanna</b> al piano. El senzill
principal de l'àlbum és el tema<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Eclypse</b>
i representa la relació contínua de l'àlbum entre la sensibilitat tradicional
del be-bop i el jazz directe combinada amb incursions en l'experimentació amb
estils i gèneres d'un so més contemporani i modern. Mostra el virtuosisme de
cadascun dels intèrprets del Quartet, alhora que manté el seu enfocament en els
temes centrals de l'àlbum en conjunt. Un any més, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">A.MA Records</b>, amb seu a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Puglia</b>,
ha presentat un àlbum per als amants del jazz, els aficionats a la música i els
que busquen una experiència auditiva fresca amb un àlbum que comença el 2024
amb un cert estil<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I aquest és un altre
magnífic tema del líder i anomenat...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">7.1.- Not Again
(Gianluca Vigliar) 6:07.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I amb aquest tema a
tot Swing ens han tornat a captivar. Aquí el quartet brilla, i en cada tema
esclar, i són una màquina rítmica impressionant, el trio base. I sí que es
percep que la qüestió rítmica de piano, contrabaix i bateria té una potència
impressionant. També es nota en el so un aspecte relacionat amb els compressors
que utilitzen en els estudis, i aquí no sembla haver-n’hi cap, car, les
dinàmiques entre els fluixos i els més forts es perceben la mar de bé, semblant
quasi un enregistrament analògic per lo bé que sona. Un tema que ha acabat amb
el solo del baterista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Marco Valeri</b>,
i mentre ell el feia, el líder l’ha recolzat amb un motiu recurrent. I l’han
acabat d’aquella manera que us dic sempre, que en un directe, s’allargassaria
segons músics i públic. I després del motiu principal fet pel líder, ell mateix
n’ha iniciat les improvisacions, i de nou amb el seu so característic i
llenguatge trencador. I <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Sanna</b> al
piano ens ha tornat a enlluernar per la seva precisió, digitació i recursos amb
les dues mans, amb una dreta lleugera i gràcil. També el baixista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ameen Saleem</b> ha fet un bon treball
solista, profund de sonoritat i també amb contingut melòdic i pulsació rítmica.
Un altre gran tema del líder amb el final del baterista.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I no deixaré de
dir-vos que entreu als webs de:<br /> </span><span lang="CA">Discordian Records: </span><span lang="CA"><a href="http://www.discordianrecords.bandcamp.com/">www.discordianrecords.bandcamp.com</a></span><span lang="CA">,<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA">Moonjune Records: </span><span lang="CA"><a href="http://www.moonjunrecords.com/">www.moonjunrecords.com</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Auand Records: </span><span lang="CA"><a href="https://auand.com/">https://auand.com/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">A.MA Records: </span><span lang="CA"><a href="https://www.amaedizioni.it/">https://www.amaedizioni.it/<br /></a></span><span lang="CA">Notami Jazz: </span><span lang="CA"><a href="https://www.edizioninotami.it/">https://www.edizioninotami.it/<br /></a></span><span lang="CA">Dodicilune: </span><span lang="CA"><a href="https://www.dodicilunestore.com/">https://www.dodicilunestore.com/<br /></a></span><span lang="CA">Segell Microscopi: </span><span lang="CA"><a href="https://www.microscopi.cat/">https://www.microscopi.cat/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">The Changes Music: </span><span lang="CA"><a href="https://thechangesmusic.com/">https://thechangesmusic.com/<br /></a></span><span lang="CA">CRU Records: </span><span lang="CA"><a href="https://alcrurecords.com/">https://alcrurecords.com/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Etc, etc...enllaços
que trobareu al blog.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: arial;"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjKKwYjju6SADHRHVhlm1OU1rNFN2O5xytujbRzqYA6oAwhHL3LIwBRSwRSmEswt4rfI1uQ5GqEkjgOegvF2Tt0L1WYF6nOefDYw13iexg6qHTRmarEDTSKChFCq-_dkg0lmXbmJitmnShrfh_KJ5HZUi338vr2PlpaGmQHuSq8KJvs4-v06NyxnlkS5Dm/s910/1%20Front.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: arial;"><img border="0" data-original-height="819" data-original-width="910" height="288" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjKKwYjju6SADHRHVhlm1OU1rNFN2O5xytujbRzqYA6oAwhHL3LIwBRSwRSmEswt4rfI1uQ5GqEkjgOegvF2Tt0L1WYF6nOefDYw13iexg6qHTRmarEDTSKChFCq-_dkg0lmXbmJitmnShrfh_KJ5HZUi338vr2PlpaGmQHuSq8KJvs4-v06NyxnlkS5Dm/s320/1%20Front.jpg" width="320" /></span></a></div><span style="font-family: arial;"><br /><span lang="CA">I ja els acabarem
d’escoltar en el tema a tot Swing anomenat...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">8.6.- Mani di Fata
(Gianluca Vigliar) 6:54.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I quin altre tema més
impressionant que acabem d’escoltar, on la tradició hi és en els moments a
trio, i més modernitat la tenim a quartet. Tot i això, les maneres dels
individus del trio són agosarades, com és el cas de les del baterista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Valeri</b>, el qual no es limita al
“simple” fet d’acompanyar a tot Swing, sinó que fa i desfà a dojo, mentre <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Sanna</b> ha improvisat. Aquest ha estat
realment impressionant, per com de rítmic és el seu discurs, per com de modern
és el seu llenguatge. Un tema que ha acabat de la mateixa manera que l’han
començat, amb la melodia principal, per ja aparèixer els solos, el primer el
del líder <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Gianluca Vigliar</b>. Brutal
solo per modernitat, per discurs, per anades amunt i avall del registre de
l’instrument. Per les escales inversemblants, els motius que executa, pels
“licks”, pel seu llenguatge farcit de contemporaneïtat. Gran mestre del saxo
tenor i molt bon compositor. I després el solo del pianista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Sanna</b>, què brutal també i entremig un
“break” on semblava aturar-se tot, però no, ell n’ha seguit la improvisació, ja
comentada, Un brutal tema per ja deixar-los d’escoltar, felicitats <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Gianluca Vigliar, Domenico Sanna, Ameen
Saleem i Marco Valeri.</b></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVhyphenhyphen0D04gjc3BXBbgQ0iOJlpZ6GhStH3IMeqv0xOcPPdG0j-2Orm6UnSx_PjUAJyxeZrkJFSzU1BYR6CqnmEyha5oFmrXc0tHAGi0B8MSNuf1UKz2cfzeNK6-gbdaHrLb6R4NlC0KTneyISpgyaDucbZf_szCMYMxHlC6vZvt8pAjdlY-E0oeAbKFUg7zP/s1648/ED560-C-H.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1483" data-original-width="1648" height="288" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVhyphenhyphen0D04gjc3BXBbgQ0iOJlpZ6GhStH3IMeqv0xOcPPdG0j-2Orm6UnSx_PjUAJyxeZrkJFSzU1BYR6CqnmEyha5oFmrXc0tHAGi0B8MSNuf1UKz2cfzeNK6-gbdaHrLb6R4NlC0KTneyISpgyaDucbZf_szCMYMxHlC6vZvt8pAjdlY-E0oeAbKFUg7zP/s320/ED560-C-H.jpg" width="320" /></a></div><br /></span><span lang="CA">I nosaltres ja
encarrilem el final del programa i farem un salt al “buit” en l’aspecte musical
amb el darrer i impressionant projecte <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“People”,
</b>de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Roberto Ottaviano (Eternal Love)</b>,
publicat el 16 de gener de 2024 per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Dodicilune
</b>amb enregistraments en directe <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">d'Umea,
Suècia (2023), Torí, Itàlia (2023), Ljubiana, Eslovènia (2023), Ginebra, Suïssa
(2022), Tampere, Finlàndia (2022), Udine, Itàlia (2023), Lugano, Suïssa (2022).</b>
Mesclat i masteritzat el novembre de 2023 a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Mast Academy Recording Studio, Bari, Itàlia.</b> Enginyer de so <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Massimo Stano</b>. Portada
"People" de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Francesco
Chiacchio</b>. Produït per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Maurizio
Bizzochetti</b>, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Dodicilune, Itàlia.</b>
Amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Roberto Ottaviano - saxo soprano,
veu (6). Marco Colonna - clarinet baix. Alexander Hawkins - piano. Giovanni
Maier - contrabaix i Zeno De Rossi - bateria.</b> I al blog hi trobareu
l’enllaç a la pàgina web del disc:<br /></span><span lang="CA"><a href="https://www.dodicilunestore.com/musica/dodicilune/roberto-ottaviano-eternal-love-people/">https://www.dodicilunestore.com/musica/dodicilune/roberto-ottaviano-eternal-love-people/</a></span><span lang="CA">.<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I si deia que faríem
un salt al “Buit” ho deia pel canvi estilístic que aquest disc ens brinda de la
mà del seu líder, ideòleg i creador, en <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Roberto
Ottaviano</b>. I és que hi ha diversitat musical i la primera i delicada alhora
que sorprenent, és la de la majestuositat melòdica del 1er track “”At The Whell
Well”. Però la que melòdicament em frapa és la del 6è track “Gare Guillemans” i
posterior solo al clarinet baix i brutal “pont” del tema. I ens n’anirem a l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Avantgarde Jazz</b> en el 4rt track
“Callas” on ells s’enlairen vers nous horitzons musicals. I cadascun d’aquests
temes enregistrat en un directe diferent i no per això allunyats del context
musical global. I un de preciós que inicia <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Roberto</b>
al saxo soprano és el 8è i darrer track “Caminho Das Águas”, amb una “Intro”
delicada per ja entrar la qüestió rítmica amb els copets a les cordes del
contrabaix i ja la bonica melodia del líder al saxo soprano. I un altre
sorprenent tema és el 3r track “Hariprasad” iniciat rítmicament amb el motiu
principal a càrrec del baixista i coptes al canto de la caixa del baterista per
ja després aparèixer els vents fent un diàleg inversemblant, tema amb un ritme
constant marcat pel baterista. I el més llarg de tots, proper als 10 minuts és
el 7è track “Ohnedaruth”, iniciat amb una llarga “Intro” i solo a càrrec del
baterista per ja després endinsar-nos en una mena de bogeria de tema per
potències, energies, tempos, improvisacions col·lectives i modernitats a dojo.
I ja els dos restants són els més vitals de tempo, i el primer i el 2n track
“Mong’s Speakin’” l’inicia el baixista amb un motiu rítmic, també amb el
batersita, i línia de baixos per després anar-se afegint la resta a mode
d’improvisació col·lectiva a tot Avantgarde Jazz, tema que no defallirà
rítmicament parlant i amb posteriors i brutals improvisacions dels companys. I
sí que el darrer i 5è track “Niki” és el més vital i el que més ens situa en el
món del <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jazz Avantgarde </b>amb unes
improvisacions brutals de tots ells i un permanent “Walking” del baixista i ja
d’entrada amb una improvisació a clarinet baix, tot un homenatge al nostre
estimat <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Eric Dolphy</b>.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I els començarem
escoltant<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>en l’anomenat....<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">9.6.- Gare Guillemans
(Roberto Ottaviano) 8:34.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I quin canvi musical
hem viscut de nou, amb aquesta composició tant i tant bonica de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Roberto Ottaviano</b>. I el tema ha acabat
amb la melodia inicial després d’uns moments brutals posteriors a la
recuperació d’aquesta melodia, moments brutals que podrien ser la B del tema,
sí. I això ha passat després que hàgim escoltat al líder cantant tot i
improvisant en “Scat” o similar. I el líder ens ha acaronat amb el so del seu
saxo soprano, ell fent-ne la melodia. I què interessant el pont i canvi tonal,
la B del tema, i amb la darrera A l’han acabat<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>ja per deixar pas a les improvisacions, i la primera la del clarinet
baix de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Marco Colonna</b>, què brutal,
ell amb tot un reguitzell de recursos sonors. I l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Alexander Hawkins</b> al piano ens ha sorprès pel seu pianíssim farcit
de jazz contemporani, com és aquest projecte. Una improvisació rítmica marcada
per acords, per notes tocades a la vegada fent sons inversemblants. I què
impressionant la cantarella de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Roberto</b>,
la seva improvisació més enllà del concepte “scat” simple, i molt més
modernitzat per la seva inacabable creativitat. Brutal tema per començar-los a
escoltar.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">El dimarts 16 de
gener es va estrenar el projecte <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">”People”</b>
de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Roberto Ottaviano - Eternal Love.</b>
En el CD, enregistrat durant diverses actuacions en directe a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Itàlia, Suècia, Eslovènia, Suïssa i
Finlàndia,</b> produït per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Maurizio
Bizzochetti</b> per a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Dodicilune</b>,
amb l'aportació de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">NuovoImaie</b>,
distribuït a<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Itàlia</b> i a l'estranger
per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ird </b>i a les principals botigues
online per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Believe</b>, al<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>saxofonista de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Bari </b>se sumen <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Marco Colonna</b>
(clarinet baix), <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Alexander Hawkins </b>(piano),
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Giovanni Maier</b> (contrabaix) i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Zeno De Rossi</b> (bateria). Amb aquest
projecte discogràfic, continua la col·laboració entre el segell discogràfic <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">d'Apulia</b> i el músic actiu en l'escena
jazzística internacional des de fa més de quaranta anys. Després de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">"Un Dio Clandestino" (2008),
"Arcthetics: Primitive Breath" (2013), "Forgotten Matchs: The
Worlds of Steve Lacy" (2014), "Astrolabe" (2015), "Eternal
Love" (2018), </b>els dos discos de l'any per al Top Jazz de Musica <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jazz, "Sideralis" (2017) i
"Resonance & Rhapsodies" (2020), "Charlie's Blue
Skylight" (2022) </b>i el recent<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">
"At What Point is the Night" </b>amb el projecte<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> “Pinturas” (2023) i "Mystic Astrolabe" amb Michel Godard
(2023),</b> ens arriba, doncs aquest <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“People”</b>
amb cinc composicions originals (“Mong's Speakin'”, “Hariprasad”, “Callas”, “Niki”
i “Ohnedaruth”) i les cançons “At The Wheel Well” de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Nikos</b> <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Kypourgos</b>, “Gare
Guillemans” de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Misha Mengelberg</b> i “Caminho
Das Águas” de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Rodrigo Manhero</b>.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: arial;"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEUbZUNVuuYUQf21XI7p5XNXEkoGY9Uc3iI0q46a7HYJlm_y5nWtzwMqrB5jMaOg1jKH_NR-u-kOUHNBFuct2dju_0OKL3V0Y0bDK5ZuVhblr3DIhbZ4zwl6uWCdcKnaBREmBnyx0dUXO5UlzYIJe0hR0EZaGIvcpaOcF15rgAm5OezKRAE9ssOArtp2AP/s1648/ED560-B-H.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: arial;"><img border="0" data-original-height="1483" data-original-width="1648" height="288" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEUbZUNVuuYUQf21XI7p5XNXEkoGY9Uc3iI0q46a7HYJlm_y5nWtzwMqrB5jMaOg1jKH_NR-u-kOUHNBFuct2dju_0OKL3V0Y0bDK5ZuVhblr3DIhbZ4zwl6uWCdcKnaBREmBnyx0dUXO5UlzYIJe0hR0EZaGIvcpaOcF15rgAm5OezKRAE9ssOArtp2AP/s320/ED560-B-H.jpg" width="320" /></span></a></div><span style="font-family: arial;"><br /><span lang="CA">I un altre
impressionant tema és...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">10.3.- Hariprasad
(Roberto Ottaviano) 4:15.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I quin canvi de nou,
i ara rítmic amb aquest magnífic tema d’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ottaviano</b>.
I sí que hi ha temes més llargs i inversemblants farcits de contemporaneïtat,
sí, però aquest que no ho és gaire, de llarg, m’ha agradat força pel seu
contingut rítmic i tot gràcies al baterista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Zeno De Rossi</b> i els seus copets als cantons de les seves timbales,
caixa i demés estris de la seva bateria. Tema recurrent rítmicament i també pel
motiu repetitiu del baixista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Giovanni
Maier</b> ells dos, conjuntament amb el pianista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Hawkins</b> formant una base rírtmica brutal. I el tema l’ha començat
el baixista amb el motiu recurrent, acords del pianista, els copets del
baterista, i ja la entremaliada melodia a càrrec dels dos vents, a duet, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Roberto</b> i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Marco</b>, saxo tenor i clarinet baix. I ja ben aviat ha començat el
seu duet solista, i què brutal, quin Groove que té el tema, que se’ns emporta
sense remissió. Un tema on la improvisació podria durar “in eternum”, així de
persistent és. I semblen haver-hi no gaires acords i tot girar sobre un centre
tonal. Sí que hi ha un petit canvi, però imperceptible. Impressionant, de nou.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">"Molts han
pensat que la meva idea de l'Amor Etern és una mena d'oda a l'amor en el sentit
absolut i una sensació de pau i no violència, així com l'eterna gratitud a algú
i alguna cosa. Realment no és així. Almenys, no només", diu <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Roberto Ottaviano</b>. "A la vida hi
ha i ens trobem amb coses ineludibles que ens obliguen a actuar, i no només a
observar. A respectar-nos, a lluitar, a buscar, a escoltar, a desactivar però
també a denunciar. I hem de denunciar. entendre sempre la paraula amor, que
també pot significar no oferir sempre l'altra galta. La humanitat és un
microcosmos en el cosmos i actua de maneres inesperades i també previsibles,
amb vols de bellesa pindàric i contínues i a vegades obligant-nos a submergir-nos
en els abismes més horribles, negant-nos a nosaltres mateixo, i així
convertir-nos en quelcom inhumà", continua el músic. "Volia recollir
aquí una sèrie de moments 'en directe' de la banda, que crec que és quan tots
donem el millor de nosaltres en la combustió que es crea amb el públic, i l'anomenem
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“People”</b> precisament per intentar
dibuixar retrats d'això, d’humanitat formada per persones que hem conegut de
manera real i virtual, persones que ens han donat alguna cosa, els seus llocs i
les seves respiracions”.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I encara els
escoltarem en el brutal tema anomenat...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">11.2.- Mong’s
Speakin’ (Roberto Ottaviano) 7:05.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I ara hem crescut de
tempo, i de nou amb un tema on el baixista ens ha fet seguir el seu motiu
recurrent. Els dos vents l’han seguit i cadascun d’ells improvisant a la seva
bola, tot plegat a mode d’”Intro”. I si el baixista feia el motiu principal, el
baterista no l’ha deixat pas sol, no. Tampoc el pianista, car ell ha fet alguns
acords a mode de “comping”, crec jo. I ja la melodia a duet dels dos vents,
curteta ella, ha deixat pas a la improvisació del líder l saxo soprano, amb una
altra demostració de mestria, i ell pel canal dret. I per l’esquerra ha
aparegut el clarinet baix de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Marco
Colonna</b>, i què brutal de nou que ha estat ell, amb tots els aires de la
contemporaneïtat i amb el seu mestre <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Eric
Dolphy</b> de record ben assimilat. I quina tralla el trio de la base rítmica
en l’acompanyament a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Marco</b>. Un tema
que té un tarannà força festiu, la qual cosa no vol dir que el tema sigui
simple, car, les diverses intervencions dels músics així ens ho han mostrat. I
els inicis amb els arpegis del pianista, els sons dels dos vents, el baixista
impertèrrit amb el seu motiu recurrent i el baterista subtilment amb els
copets, tot plegat ha estat brutal, i després la divertida melodia. Brutal tema
de nou de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Roberto Ottaviano</b>.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: arial;"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4w0PueWqU8bTdwQKfkUpRxdFstmPoRGsO6vcBYcXo-dSgeN4uQbMSYWfLw6uhFUKK1LslhmNVzsQGWYKskZBsY_jfBAfWCMFuZnrfDf6bAUSlqAXXlYguwbvTGofPQHr6BgXsMJnWKbEx02Bzoxmyo8XLNLFDEKtyTPxmSSIdoPDU8d3elmuy_0skvfJs/s1648/ED560-C-H.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: arial;"><img border="0" data-original-height="1483" data-original-width="1648" height="288" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4w0PueWqU8bTdwQKfkUpRxdFstmPoRGsO6vcBYcXo-dSgeN4uQbMSYWfLw6uhFUKK1LslhmNVzsQGWYKskZBsY_jfBAfWCMFuZnrfDf6bAUSlqAXXlYguwbvTGofPQHr6BgXsMJnWKbEx02Bzoxmyo8XLNLFDEKtyTPxmSSIdoPDU8d3elmuy_0skvfJs/s320/ED560-C-H.jpg" width="320" /></span></a></div><span style="font-family: arial;"><br /><span lang="CA">I ja els acabarem
escoltant en el track més brutal i anomenat...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">12.5.- Niki (Roberto
Ottaviano) 7:45.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I sí que acabar el
programa amb aquest impressionant tema ha estat brutal, sí. El tempo viu, el
Walking del baixista, tot plegat amb uns primers moments sense piano que ens
han recordat a l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ornette Coleman</b>
fent <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Marco Colonna </b>d’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Eric Dolphy</b>, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Giovanni Maier </b>de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Charlie
Haden</b>, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Zeno De Rossi</b> de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Billy Higgins</b> o <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ed Blackwell</b> i el nostre heroi i líder al saxo soprano quasi fent
d’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ornette</b>, aquest al saxo alt.
Brutal tema amb una rítmica persistent, un tempo endimoniat de viu, i mostra de
la idiosincràsia del líder <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Roberto
Ottaviano</b>. Un tema llarg, que per això tots aquests temes varen estar
gravats en directe; i parlant d’això, quina qualitat de so, quina qualitat de
banda, en un directe i sonant perfecte, tots ells, totes les seves
intervencions, impressionant de totes, totes. I ja d’entrada ha aparegut el
clarinet baix de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Marco</b> i ell ja
improvisant d’entrada fent una “Intro” brutal. I quina trempera la d’aquests
primers moments, què impressionant. I ves per on que la melodia ha aparegut a
duet dels dos vents després de la llarga “Intro” feta per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Marco</b> al clarinet baix, ell que ha estat de nou magistral. I què
dir-vos de la mestria del líder al saxo soprano, en <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Roberto Ottaviano</b> que ha tornat a brillar per la seva creativitat,
pel seu so inversemblant, per la seva energia. I ves per on que <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Hawkins</b> al piano ja s’hi havia ficat,
recolzant-lo en els seus darrers moments, els del líder i seva impro. I vet
aquí que el pianista ha estat increïble per la seva digitació potent i
percusiva, amb tota una demostració de recursos i farcida de modernitat, més
enllà d’aquesta. Impressionant tema per ja acabar-los d’escoltar i nosaltres el
programa d’avui, que com sempre espero que us hagi agradat tant com a mi.<br /> </span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I us recordo també
que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz, Nota 79,
Barcelona: </span><span lang="CA"><a href="https://www.nota79.cat/events/">https://www.nota79.cat/events/</a></span><span lang="CA">, Nova Jazz
Cava, Terrassa: </span><span lang="CA"><a href="https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming">https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming</a></span><span lang="CA">, Jazz Club
la Vicentina, Sant Vicenç dels Horts: </span><span lang="CA"><a href="https://jazzclublavicentina.blogspot.com/">https://jazzclublavicentina.blogspot.com/</a></span><span lang="CA">, i nosaltres
aquest divendres 15 de març que tindrem a la <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Marta Sierra Quartet amb ella al violí</b>, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Fredrik Carlquist, clarinet; Nils Bondesson, piano i Àlex Molas,
contrabaix </b>amb l’entrada gratuïta com sempre en un esdeveniment patrocinat
per l’ajuntament de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">SVdH </b>i
organitzat des del <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jazz Club la
Vicentina</b> us hi esperem com sempre a partir de les 22h.<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
</span><span lang="CA"><a href="http://www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es/">www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es</a></span><span lang="CA"> i jo mateix <b>Miquel Tuset i Mallol </b>qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les
seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i
us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel
Tuset i Mallol.</span></span></div>
S'emet cada dimecres a les 22h a Ràdio Sant Vicenç 90.2 i els diumenges en diferit a la mateixa hora. Presentat i realitzat per Miquel Tuset.http://www.blogger.com/profile/07577638615848231323noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2780958048475961356.post-37155343700209193162024-03-05T03:35:00.000-08:002024-03-05T04:03:51.639-08:00Programa 585 - Origin Records: John Bishop, Randy Napoleon, Peter Erskine i Alon Farber, dimecres 6 de març de 2024.<div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"> </span><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMsQoSfaJOXDHIt7ElllJbr53A_1qWXxchZeepYC6nO7tFdKWFbK4xREeY9Xy15cyWX_R3CzOs20i_x8j-tdCeMFhAJj94fxAn4Jn-aalAgHj_mNi9R_cgnnKIDs1xVdg471sEJIPwQAPyRU7E0YIn-ChbUFAqEinjA9KCubG5efngaw3Q51OUUex2kkXf/s2244/PRograma%20585.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: arial;"><img border="0" data-original-height="2244" data-original-width="2244" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMsQoSfaJOXDHIt7ElllJbr53A_1qWXxchZeepYC6nO7tFdKWFbK4xREeY9Xy15cyWX_R3CzOs20i_x8j-tdCeMFhAJj94fxAn4Jn-aalAgHj_mNi9R_cgnnKIDs1xVdg471sEJIPwQAPyRU7E0YIn-ChbUFAqEinjA9KCubG5efngaw3Q51OUUex2kkXf/s320/PRograma%20585.jpg" width="320" /></span></a></div><span style="font-family: arial;"><br /><span lang="CA">Molt bona nit a
tothom, benvinguts a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jazz Club de Nit</b>
aquí a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ràdio Sant Vicenç 90.2</b> aquí a
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ràdio Abrera 107.9</b> aquí a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ràdio Joventut </b>aquí a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ràdio Molins de Rei 91.2</b> aquí a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Eixample Barcelona Ràdio</b> aquí a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ràdio Celrà </b><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>amb un programa de Jazz per a vosaltres que us
agrada el Jazz, com deia el nostre amic <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Cifu</b>.
A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un
petó ben gran <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Cifu</b>. Aquí <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Miquel Tuset i Mallol</b> qui us parla,
presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i
editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma
col·lectiva i internacional anomenada <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“Esfera
Jazz”</b>, i que al blog hi trobareu l’enllaç.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: arial;"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjRsKxyz8V40iKTu916j3ICQMCB3lUesB5jqorQngzQNqARjYIapM3KgaxZPkDoirDmE2qForH1XkZFtMRSp6OoCcyKf7G97YxniKNnZmo3Bpbw0kCeVlfl3FOf_7h-_BINLn2bO_fYrMtrR_tUs_UF5MoENlSq48Iw5YYFzPDJf0frdhd7zcdRVrDK5hzR/s1388/denisecarabez_100a%C3%B1os-6.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: arial;"><img border="0" data-original-height="1388" data-original-width="928" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjRsKxyz8V40iKTu916j3ICQMCB3lUesB5jqorQngzQNqARjYIapM3KgaxZPkDoirDmE2qForH1XkZFtMRSp6OoCcyKf7G97YxniKNnZmo3Bpbw0kCeVlfl3FOf_7h-_BINLn2bO_fYrMtrR_tUs_UF5MoENlSq48Iw5YYFzPDJf0frdhd7zcdRVrDK5hzR/s320/denisecarabez_100a%C3%B1os-6.jpg" width="214" /></span></a></div><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">Doncs abans de
començar amb el programa d’avui, dir-vos que el passat dijous 29 de febrer vam
poder assistir a un concert-celebració d’un aniversari emblemàtic, el del Sr. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Joan Mas Marsell</b>, reconegut melòman i
pare de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Joan Mas Soler, </b>actual
responsable de la sala <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jamboree</b> i
cofundador del grup <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Mas i Mas</b>, dedicat
des de fa més de tres dècades al foment de la música en viu a la ciutat, i de
manera particular al Jazz. El Sr. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Mas</b>
celebrà els seus primers 100 anys i per això se li va fer venir des de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">París</b> a la <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Laurent Mignard Duke Ellington Orchestra</b> integrada per alguns dels
millors solistes de l'escena francesa del jazz —una de les més dinàmiques d'<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Europa</b>—, i considerada “la millor
orquestra ellingtoniana en actiu,” segons la <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Duke Ellington Music Society</b>, una entitat reconeguda a escala
internacional en l'estudi i recuperació de la música del Duc. Impressionant la
direcció d’en <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Laurent Mignard</b> i les
interpretacions dels seus solistes. S’ha de dir que vam gaudir molt i molt del
concert, on vam poder escoltar molts dels temes emblemàtics de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Duke</b> com per exemple “In a Mellow
Tone”, “Perdido”, “Caravan” i un llarg etc on hi hagué també un “Medley” amb
tres dels seus temes. De convidat al trombó hi aparegué el nostre amic <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ramon Fosati</b> que n’interpretà un
parell. Va ser una nit màgica que vam poder gaudir a la magnífica Sala 3 del <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jamboree</b>. Per molts anys <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Sr. Joan Mas Marsell</b> i per molts més
anys <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jamboree</b>.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span></span><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiPUUknQOMkmZ6t2qrkRWdoITS6KwUqNmIJw8WMDw06O9GTSLbyt8OotOWb0rlMnaznMQhP9npbgX4CxvyOss8YK_9NzYCr8eCexrsfFcZ0KmGRF-8NoO-zxOzpX-GP7uV6eT_wWQfVSwfYW-XYN_6O4n1bJaicCr0-nDmRORLWKEW1xbMLyE_5KW7dadry/s1529/denisecarabez_100a%C3%B1os-3.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: arial;"><img border="0" data-original-height="1022" data-original-width="1529" height="214" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiPUUknQOMkmZ6t2qrkRWdoITS6KwUqNmIJw8WMDw06O9GTSLbyt8OotOWb0rlMnaznMQhP9npbgX4CxvyOss8YK_9NzYCr8eCexrsfFcZ0KmGRF-8NoO-zxOzpX-GP7uV6eT_wWQfVSwfYW-XYN_6O4n1bJaicCr0-nDmRORLWKEW1xbMLyE_5KW7dadry/s320/denisecarabez_100a%C3%B1os-3.jpg" width="320" /></span></a></div><span style="font-family: arial;"><br /><span lang="CA">I ja parlant del
programa d’avui dir-vos que anirà de projectes de l’editorial americana <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Origin Records</b> i la seva “filial”, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">OA2 Records</b>. Podrem escoltar el darrer
projecte de qui n’és el seu artífex, ànima i cos, en <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">John Bishop</b> i el seu <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“Antwerp”</b>;<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Randy Napoleon,
“The Door is Open”; </b><span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span><b>Peter Erskine, “Bernstein in Vienna” </b>i l'<b>Alon Farber -Hagiga- "The Magician: Live in Jerusalem”</b><b>.</b> </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTN8dmXP7h4eISSFhytN-9JOzGc7TtglqS1LIeNTRWVH9yXw2m8Rx45SwpLKY0G6HHWfG1kWxk_WygYWJegE86z-yXU2lOwNN1H32a2bU0hHSTG_m1o2tQfPf80cLqXalThyphenhyphenFEEZzOxrLVETqR5-e7TSueP4T5mOO_iP6oGadVDRjdYzZD23vuWUt6Yh-W/s1650/82883.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: arial;"><img border="0" data-original-height="1470" data-original-width="1650" height="285" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTN8dmXP7h4eISSFhytN-9JOzGc7TtglqS1LIeNTRWVH9yXw2m8Rx45SwpLKY0G6HHWfG1kWxk_WygYWJegE86z-yXU2lOwNN1H32a2bU0hHSTG_m1o2tQfPf80cLqXalThyphenhyphenFEEZzOxrLVETqR5-e7TSueP4T5mOO_iP6oGadVDRjdYzZD23vuWUt6Yh-W/s320/82883.jpg" width="320" /></span></a></div><span style="font-family: arial;"><div style="text-align: justify;"><br /></div>I ja començarem amb <b>John Bishop</b> i el seu <b>“Antwerp”</b>, publicat per <b>OA2 Records</b> publicat el 17 de novembre
de 2023, gravat el 9 de maig de 2023 per <b>Jussi
De Nys </b>a<b> Rockstar Recordings, Niel,
Anvers, Bèlgica</b>. Mesclat per <b>Dave
Dysart, Bellevue, WA. </b>Masteritzat per<b>
Dave Darlington </b>a<b> Bass Hit
Recording, Nova York</b>. Fotos de <b>John
Bishop</b>, excepte contraportada de <b>Leila
Shearer</b> i la foto dels músics, <b>d'Eric
Malfait</b>. Disseny i maquetació de la portada de <b>John Bishop</b>. Produït per <b>John
Bishop</b>. Amb <b>Bram Weijters - piano,
Piet Verbist - contrabaix i John Bishop - bateria.</b> I dir-vos que
al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc: <a href="https://originarts.com/recordings/recording.php?TitleID=82883">https://originarts.com/recordings/recording.php?TitleID=82883</a>.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I dels 9 temes n’hi
ha quatre que són unes precioses balades, dolces de melodies i amb unes cadències
harmòniques molt boniques i en alguns casos un punt de melancòliques, i
aquestes són el track 8 “Two For the Road” (Henry Mancini), el 5 “Lawns” (Carla
Bley), el 3 “Pointingathe Moon” (Piet Verbist) i el 7 “For Less Than Nothing” (Piet
Verbist). I esclar que havent-hi un tema de l’estimada i enyorada <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Carla Bley</b> l’haig de posar, sí o sí, i
aquí teniu el preciós...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">1.5.- Lawns (Carla
Bley) 7:28.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I ves per on que
aquesta meravella, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Carla Bley</b> la va
enregistrar el 1987 en el seu disc <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“Sextet”</b>
amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Carla Bley – orgue, Larry Willis –
piano, Hiram Bullock – guitarra, Steve Swallow - baix elèctric, Victor Lewis -
bateria i Don Alias - percussió.</b> I ella ens va deixar amb 87 anys el 17 d’octubre
del 2023 per un putu càncer cerebral, que en pau sempre més descansi.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I quin tema més maco
per començar el programa d’avui. I la versió que ens han fet els nostres herois
és de les de traca i mocador, car l’han feta amb una gran tendresa, com el tema
és. Uns inicis delicats amb arpegis del pianista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Weijters</b>, per ja començar escoltant la melodia d’un tema que té una
estructura per la qual el baix va repetint un “Riff” durant tot el tema. És un
tema lluminós, una hipnòtica balada que se’t va ficant a dins cada vegada més.
I després de la presentació del tema, magnífica improvisació de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Verbist</b> al contrabaix, ell fent de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Steve Swallow</b>. Ara bé, la posterior del
pianista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Weijters</b> ha estat
magistral. Plena de sentiments, tot i honorant la nostra estimada compositora,
una mena de “Musa i Deesa” de la música a qui totes i tots hem estimat i
admirat. I el nostre estimat <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">John Bishop
</b>a la bateria ha estat d’una subtilesa absoluta. Gràcies <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">John</b>. Un preciós tema per començar-los
a escoltar i nosaltres el programa d’avui.<span style="mso-spacerun: yes;"> <br />
</span></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I un tema molt
interessant i amb més contingut rítmic és el del pianista i anomenat..<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">2.9.- Contemplative
6:47 (Bram Weijters)<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I Déu-n’hi-do amb
quin tema del pianista belga hem continuat. Una molt bona part del qual n’ha
estat ell quasi l’únic protagonista car n’ha iniciat la melodia i sense solució
de continuïtat n’ha fet la improvisació, que de nou ha estat brutal. Un tema
amb un fort contingut rítmic tot i el tempo mèdium quasi slow. El marcatge fet
pel <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">John</b> a la bateria ha estat la
mare dels ous del tema, també amb el suport del baixista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Verbist</b>, esclar. I el tema l’han començat amb una “Intro” d’acords
del pianista, i ja ben aviat la melodia. I de nou, fer-vos notar la gran
intervenció de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">John</b><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>a la bateria, ell sempre creant línies,
redobles, copets als plats i demés estris de la seva bateria. La improvisació
del pianista i compositor ha anat in “crescendo” de mica en mica, cosa a la
qual ja ens n’hem acostumat, car sembla un senyal d’identitat d’aquest
projecte. Llarga improvisació i molt potent al final, que ha deixat pas a la
més subtil del baixista, també belga, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Verbist</b>,
ell amb una pulsació consistent, amb molta rítmica però també amb molta
melodia. En fi, una altra meravella de tema on acaben recuperant el motiu
principal i amb un final de lluïment també pel <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">John</b>, acabant-lo delicadament, subtilment.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA">All
About Jazz</span></b><span lang="CA">,
va dir.<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA">Amb una carrera molt
variada durant diverses dècades, és a través de la pertinença a diversos trios
de llarga vida on probablement la veu musical del bateria de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Seattle, John Bishop</b> és més evident.
Amb l'aclamat trio "rubato" del pianista de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Nova York, Hal Galper</b> durant els últims 15 anys, la banda <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“Scenes”</b> amb el guitarrista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">John Stowell</b> durant 20 més, o el trio
de piano <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“New Stories”</b> que va
començar a mitjans dels anys 80, cadascun va proporcionar una visió compromesa
amb un enfocament. sobre la narrativa col·lectiva. Amb això, no és d'estranyar
que <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Bishop</b> ofereixi un altre trio
com el primer àlbum sota el seu propi nom en 15 anys. La primera trobada amb el
pianista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Bram Weijters </b>i el baixista<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Piet Verbist </b>a<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Bèlgica</b> el 2010 a través d'un quartet amb el trompetista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Chad McCullough</b>, amb els quals van fer
gires anuals, realitzant més de 100 concerts i llançant 3 àlbums durant els
seus 8 anys. Continuant amb els viatges anuals a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Anvers </b>després de la pandèmia, la idea de gravar un trio amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Piet & Bram</b> va venir en un moment
d'agraïment per la seva amistat, la seva música i les aventures en curs que va
inspirar la primera visita d<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">'Anvers</b>.
El seu és un so evolucionat de l'admiració mútua i l'alegria de la creació.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I ja els acabarem
d’escoltar en el tema del pianista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Weijters</b>
i anomenat..<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">3.1.- Rücksichtslos
(Bram Weijters) 6:00.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I carall quin altre
brutal tema per ja acabar-los d’escoltar, amb quina trempera fan música aquest
trio de piano, contrabaix i bateria. Un tema de nou amb molta feina feta pel
pianista i que han començat amb una curta “Intro” per ja aparèixer la melodia a
càrrec del pianista i compositor. Ben aviat s’ha posat a improvisar, i si
primer tot anava més o menys delicadament, de mica en mica s’han anat
abrandant, estirant, creixent i incrementant les seves energies i esclar que
també les nostres. Han anat amunt, amunt, amunt i cada vegada més i més. I de
nou el piano de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Bram Weijters </b>executant
una gran tasca solista, ell que en el seu estil hi encabeix molta qüestió
rítmica a base d’acords però també per com n’és la seva pulsació, la seva digitació.
El baixista<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Piet Verbist </b><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>ha fet també una bona improvisació, amb
sonoritat profunda, les dels més greus de l’escala, i després d’ell, el nostre
estimat<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> John Bishop</b> ha desenvolupat
també un magnífic solo, ell que en cada tema ha estat creant i creant amb molta
subtilesa, en aquest solo s’ha esplaiat la mar de bé, mostrant-nos tot el seu
saber fer, que n’és molt. I al final han recuperat la melodia principal i encara
s’han allargassat de manera recurrent en una de “Turn Around” estirant el tema
fins acabar-lo de manera magistral i de nou amb tota la subtilesa possible. Gran
tema per ja deixar-los d’escoltar, o sigui que felicitats <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Bram Weijters, Piet Verbist i John Bishop.<br /></b></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I no deixaré de
dir-vos que entreu als webs de:<br /></span><span lang="CA">Fresh Sound Records: <a href="http://www.freshson%20undrecords.com/">www.freshson undrecords.com</a>,<br /> </span><span lang="CA">Quadrant Produccions:
</span><span lang="CA"><a href="http://www.quadrantproduccions.es/">www.quadrantproduccions.es<br /></a></span><span lang="CA">Temps Record: </span><span lang="CA"><a href="https://tempsrecord.cat/">https://tempsrecord.cat</a></span><span lang="CA">,<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA">Youkali Music: </span><span lang="CA"><a href="http://youkalimusic.com/">http://youkalimusic.com</a></span><span lang="CA">,<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA">Origin Records: </span><span lang="CA"><a href="https://originarts.com/">https://originarts.com/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Errabal Jazz:<br /> </span><span lang="CA"><a href="http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es">http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es<br /></a></span><span lang="CA">UnderPool: </span><span lang="CA"><a href="https://www.underpool.org/">https://www.underpool.org<br /></a></span><span lang="CA">Etc, etc...enllaços
que trobareu al blog.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: arial;"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_MvLS_6ok3T1_IdBPny8ijkLqj0hIYb4_mFlRbv1RSZEuKHXF5ssj8dhFZklX7B7wSANVf1PCAN85jaiMT58anou1pDoWHYoRcs8V-pfANkp5CPMCgXVyvyPrMfAwwdf6fyUeFSrHRPv8BpQeMAlTV_c9PCdJI5hOHyT7L0g3b3X1zys9Ys7v8mjBPPwL/s1650/front.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: arial;"><img border="0" data-original-height="1470" data-original-width="1650" height="285" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_MvLS_6ok3T1_IdBPny8ijkLqj0hIYb4_mFlRbv1RSZEuKHXF5ssj8dhFZklX7B7wSANVf1PCAN85jaiMT58anou1pDoWHYoRcs8V-pfANkp5CPMCgXVyvyPrMfAwwdf6fyUeFSrHRPv8BpQeMAlTV_c9PCdJI5hOHyT7L0g3b3X1zys9Ys7v8mjBPPwL/s320/front.jpg" width="320" /></span></a></div><span style="font-family: arial;"><br /><span lang="CA">I seguirem amb un
altre d’aquests projectes d’aquesta editorial amiga, i ara és<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Origin
Records</b>, i projecte de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Randy
Napoleon, “The Door is Open” (The music of Gregg Hill)</b> publicat el 23 de
febrer de 2024. Enregistrat als estudis de gravació <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Troubadour.</b> Sons dissenyats, mesclats i masteritzats per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Corey DeRushia</b>. Enregistrat el 27 i 28
de juny de 2023. Foto de portada de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Fay
Kleinman.</b> Concepte de fotografia i disseny de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Lynne</b> <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Brown.</b> Disseny i
maquetació de la portada per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">John
Bishop.</b> Produït per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Gregg Hill </b>i<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Randy Napoleon. Randy Napoleon - guitarra,
Aubrey Johnson - veu, Rick Roe - piano, Rodney Whitaker - contrabaix
(2,3,6,8,9), Lucas Lafave - contrabaix (1,4,5,7), Quincy Davis - bateria, </b>i
en els temes <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">(2,3,4,8,9), Anthony Stanco
- trompeta, Walter Blanding - saxo tenor i Andrew Kim - trombó.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span></b>I com sempre dir-vos que al blog hi
trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc:</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA"><a href="https://originarts.com/oa2/recordings/recording.php?TitleID=22224">https://originarts.com/oa2/recordings/recording.php?TitleID=22224</a>.<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I aquest és un altre
projecte amb 9 temes dels quals n’hi ha un a tempo de balada com és el<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>6è track i preciós “April Song”. Amb un punt
més de tempo hi tenim el magnífic el 4rt “Motel Blues”, i més o menys al mateix
tempo el també magnífic i 9è track “Triple Play”. Segueixen les melodies maques
i cantades per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Audrey</b> com és el tema
que titula el disc i 2n track “The Door is Open” a més de ritmes així com
trencats i energies diverses. I el 1er track “The Lost Tune” comença
delicadament amb la guitarra del líder i bonica melodia, coses que canviaran
ben aviat amb un ritme i marcatge pel baterista i veu de la cantant. I el 3er
track “Escape to Cat Island” té un tempo un pèl més viu i presència del
baterista amb els copets als plats i caixa i esclar que la guitarra del líder.
I el 5è Spa-Taneity, tot i començar amb delicats arpegis de la guitarra i veu,
més endavant evolucionarà a tot Swing en la improvisació de la cantant a tot
“Scat”. I un tema vital de tempo és el 7è track “The Last Pop Tune”, on el
motiu rítmic inicial està ben marcat per baixista, pianista i guitarrista,
coses que canviaran en la improvisació del líder a tot Swing. I ja el 8è track
“Skyline”, tot i que iniciat a duet d’Intro amb la veu i la guitarra així com
molt delicat, el tema agafarà una gran trempera rítmica alhora que a tempo
10-n’hi-do de viu, tot i haver-hi un altre “break” rítmic de nou a veu i
guitarra, per ja tirar a tot tren fins el final a tot Swing.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I ja els escoltarem
en el Blues un tan arrastradet....<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">4.4.- Motel Blues
(Gregg Hill) 5:52.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I ja veieu de quina
manera seguim el programa d’avui. Un lleuger i subtil canvi d’estil amb aquest
magnífic Blues, tema com tots els d’aquest projecte del gran compositor <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Gregg Hill</b>; de fet, a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Origin Records</b> hi podreu trobar altres
discos dedicats a la seva música i un dels quals, el del trombonista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Michael Dease</b> ja va sonar en el Programa
545 del <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jazz Club de Nit</b>, també
dedicat íntegrament a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Origin Records</b>.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I en aquest projecte
escoltarem la bonica veu de l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Aubrey
Johnson</b> com ara mateix hem acabat de fer. Ella en aquest tema contestant
trossos de la melodia inicial i la final feta pel líder i guitarrista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Randy Napoleon</b>, que ja improvisarà en d’altres
temes. Tema amb una “Intro” per ja la melodia a càrrec del líder a la guitarra,
i amb uns acords del pianista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Rick Roe</b>
molt subtils, i després el diàleg amb la cantant. I el tema segueix amb la
improvisació del líder a la guitarra, feta amb tot el Blues del món, un esperit
i “feeling” més que aconseguit on hem escoltat uns “licks” dels vents <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Anthony Stanco - trompeta, Walter Blanding
- saxo tenor i Andrew Kim - trombó.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span></b>I
el baixista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Lucas Lafave</b> ens ha fet
una improvisació fregant la “Berra” amb l’arc que ha estat brutal, després de
la qual han recuperat el motiu principal acabant-lo de la manera que ho han
fet, brutalment i ideal per començar-los a escoltar.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">El guitarrista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Randy Napoleon</b> s’enlaira molt amunt en
aquesta nova col·lecció de cançons del prolífic compositor de jazz <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Gregg Hill</b>. El nucli de la seva banda te
la seva llibertat per ampliar els límits, sorprendre o simplement bloquejar-se
en un swing inatacable, està disponible per gaudir i fer-nos gaudir. El 2014,
després de més d'una dècada a la ciutat de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Nova
York</b> i viatjant pel món amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Freddie
Cole, Michael Bublé</b> i altres, es va trobar enmig del pròsper centre de jazz
en què s'havia convertit <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Lansing, </b>a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Michigan,</b> des de l'arribada del
baixista<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Rodney Whitaker</b> gairebé 25
anys abans. Juntament amb els seus companys de banda, el pianista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Rick Roe, Whitaker </b>i el bateria<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Quincy Davis, </b>el compositor<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Gregg Hill </b>afegí una veu compositiva
enèrgica a l'escena, atraient a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Napoleon,
Whitaker, Michael Dease </b>i altres a col·laboracions inspirades. Aquí, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Napoleó</b> té la llibertat d’ampliar els
temes centrals de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Hill</b>, i la relació
musical que comparteix amb la vocalista de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Nova
York, Aubrey</b> Johnson durant els seus dos últims àlbums afegí una nova
dimensió al seu repertori que, sens dubte, també s'infiltrarà en el futur de
les <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>obres de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Hill.<br /></b></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I els seguirem
escoltant ja un pèl més vius de tempo en el tema que titula el disc
l’anomenat...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">5.2.- The Door is
Open (Gregg Hill) 6:28.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I en aquest tema hem
tingut la base rítmica amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Rick Roe </b>-
piano,<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> </b>i ara amb<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Rodney Whitaker - </b>contrabaix i amb un final brutal a base dels
vents <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Anthony Stanco </b>- trompeta,<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Walter Blanding </b>- saxo tenor<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> i Andrew Kim </b>- trombó. I el tema l’han
començat amb una altre “Intro” dels darrers acords i ja la veu de l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Audrey</b> fent-ne la melodia sense lletra.
Els vents l’han acaronat recolzant-la calorosament. Una base rítmica sempre amb
la bateria de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Quincy Davis</b> que ha
estat brutal. I qui primer s’ha posat a improvisar ha estat en <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Walter Blanding </b>al saxo tenor i de
quina manera ho ha fet, brutal, ell amb un so força potent i un tant estripat a
voluntat, esclar. La subtilesa del solo del guitarrista i líder ens ha deixat
bocabadats, també pel seu llenguatge ara de lo més jazzero i amb unes línies
melòdiques creades fetes amb tot el gust del món. I ja al final, amb la veu d’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Audrey</b> fent-li uns cors preciosos, que
han deixat pas a la improvisació del gran baixista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Rodney Whitaker</b>, ell que ha fet diversos discos dedicats a la
música de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Gregg Hill</b> i que podeu
trobar a la web d’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Origin Records</b>. I
recuperant la melodia, l’han acabat d’una manera impressionant.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..<br /></span><span lang="CA">23 Robadors,
Barcelona:<br /> </span><span lang="CA"><a href="https://23robadors.com/programacio/">https://23robadors.com/programacio/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Jamboree Jazz Club,
Barcelona:<br /> </span><span lang="CA"><a href="https://jamboreejazz.com/agenda/">https://jamboreejazz.com/agenda/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Sunset Jazz Club,
Girona:<br /> </span><span lang="CA"><a href="http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html">http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html<br /></a></span><span lang="CA">etc, etc....al blog
hi trobareu l’enllaç a la seva programació.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I ja els acabarem
d’escoltar a tot Swing en el tema anomenat..<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">6.3.- Escape to Cat
Island (Gregg Hill) 4:44.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I sí que aquest tema
ha començat ja amb la trempera rítmica, la del baterista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Quincy Davis</b> i ja de nou amb la veu d’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Audrey</b> cantant un altre tema sense lletra amb la seva delicada veu
ella bena acompanyada a duet per la trompeta d’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Anthony Stanco</b> i resta de vents fent-ne algunes veus. Ja ben aviat
hem pogut escoltar la delicada improvisació del líder a la guitarra, i què bé l’ha
feta, amb un gust exquisit, llenguatge i bones maneres interpretatives. I més
Jazz hem pogut escoltar en la improvisació magnífica del trompetista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Stanco</b> el qual ha estat immens. I la
veu de la cantant ha aparegut de nou recuperant el motiu principal on també hem
escoltat de nou a tots els vents. I quin final amb el baterista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Davis</b> més brutal, ideal tema per ja
deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats noia i nois, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Randy Napoleon, Aubrey Johnson, Rick Roe, Rodney Whitaker, Lucas
Lafave, Quincy Davis, Anthony Stanco, Walter Blanding <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i
Andrew Kim.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span></b></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="mso-spacerun: yes;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></span></b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjleUlXxQ2WJgikvz9tPYrTlVoeWnLNXM4i2kwTGVaWd6slRWcUu4HGfzh7I1WumkVcpMncnIjks7dwE5-iYy9Tn2thYoYZoUBi1ABKhERnHE3bsFh89Y9X94i7kOGwQbFXyQhnYnGgmvhTe31p8UHEdzb2ZzzlRObD0vO4UqWzrsd3O-4vmvmtZdEJcffl/s1650/82885.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1470" data-original-width="1650" height="285" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjleUlXxQ2WJgikvz9tPYrTlVoeWnLNXM4i2kwTGVaWd6slRWcUu4HGfzh7I1WumkVcpMncnIjks7dwE5-iYy9Tn2thYoYZoUBi1ABKhERnHE3bsFh89Y9X94i7kOGwQbFXyQhnYnGgmvhTe31p8UHEdzb2ZzzlRObD0vO4UqWzrsd3O-4vmvmtZdEJcffl/s320/82885.jpg" width="320" /></a></div><br /></b></span><span lang="CA">I encara seguirem amb
un altre d’aquests magnífics projectes del Jazz americà més actual, i ara amb el
del gran <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Peter Erskine, “Bernstein in
Vienna”</b> publicat el 19 de gener de 2024. Productor de gravació: <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jens Jamin. </b>Enginyers de so:<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Christian Gorz, Franz Ahammer. </b>Concert
enregistrat per<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> ORF / Austrian
Broadcasting Corporation (Radio Ö1) </b>al <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Funkhaus,
Viena, Àustria </b>el 8 d'octubre de 2021.<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">
</b>Assistit per<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Martin Zaunschirm. </b>Mesclat
per<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Aaron Walk, Los Angeles. </b>Masteritzat
i muntat per<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Jon D'Uva, Nova York. </b>Fotos
de<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Martin Zaunschirm. </b>Disseny i
maquetació de la portada per<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> John
Bishop. </b>Produït per<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Peter Erskine,
Marcus Ratka, Jeff Levenson. </b>Productor executiu:<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Marcus Ratka.</b> Amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Peter
Erskine - bateria, Danny Ziemann - contrabaix, Danny Grissett - piano, i director
musical, Robert Unterköfler - saxo, Andreas Varady - guitarra, Bertl Mayer -
harmònica i Cozy Friedel - violí.</b> Totes les cançons compostes per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Leonard Bernstein</b>, excepte: (4) composta
i arranjada per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Danny Grissett</b>, (6)
composta i arranjada per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Marcus Ratka</b>.
Arranjaments, (1) <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">d'Alan Pasqua</b>,
(2,3,5) de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Danny Grissett</b> i (8) <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">d'Oliver Nelson</b>, i adaptació de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Danny Grissett</b>. I com sempre dir-vos
que al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web de disc: </span><span lang="CA"><a href="https://originarts.com/recordings/recording.php?TitleID=82885">https://originarts.com/recordings/recording.php?TitleID=82885</a>.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I dels 8
temes que hi ha en aquest magnífic treball dedicat a la figura de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Leonard Bernstein</b>, també enregistrat en
viu, hi ha una preciosa balada com és ara el 7è track “Some Other Time”. I així
de bonica és el conegut tema de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Bernstein</b>
anomenat “Somewhere”, del conegut musical <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“West
Side Story”</b> tema que en les improvisacions tindrà un delicat Swing. I a un
tempo una mica més viu però igualment bonica cançó del pianista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Grisset </b>és el 4rt track “Viennese
Summer” amb impros de baixista, pianista i saxo soprano. I un altre tema
emblemàtic del bo de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Leonard</b> és el
“Cool” amb marcatge a xarles tancat i a tot Swing, tema de més de 9 minuts amb
solos d’harmònica entre d’altres. I a tot delicat Swing i tempo mèdium tenim el
5è track “Lonely Town” amb la melodia inicial delicada a càrrec del
guitarrista. I el tema més llarg de més d’11 minuts és el 6è track “Calls and
Holers” amb un llarg solo del baterista i tempo mèdium també. I un pèl més vius
de tempo hi ha els dos darrers “It’s Love”, 3r track i el “I Feel Pretty” també
del musical i 2n track del disc.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I tot i
acabar ells el concert amb aquest tema, nosaltres els començarem escoltant en
el magnífic tema encabit en el musical <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">West
Side Story</b> on el gran <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Stephen
Sondheim </b>en va escriure totes les lletres i tema anomenat..<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">7.8.- Cool
(Leonard Bernstein) 9:04.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I aquesta va
ser la primera cançó que van escriure junts, i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Sondheim</b> recorda més tard que <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Bernstein</b>
va haver d'haver escriure la primera línia ("Boy, boy, crazy boy") ja
que ell mateix no era propens a escriure de manera melismàtica. Aquest tema és
conegut pel tractament fugaç d'una figura de jazz, descrita per un escriptor
com "possiblement la música instrumental més complexa escoltada a Broadway
fins ara". Al musical de 1957, la cançó és interpretada per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Riff</b> mentre aconsella als <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jets</b> que es mantinguin tranquils abans
d'entrar al <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Rumble</b>.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I ja veieu de
quina manera estem seguint el programa, amb quines músiques i amb quines
interpretacions i improvisacions, les d’un directe i per això aquest tema ha
durat 9 minutets. I el ritme amb el qual comença el tema ja ens situa en l’escena
del musical on els nois de les bandes rivals ballaven i després es barallaven
amb el final fatal ja conegut per tothom, i la melodia feta pels vents encara
la recordem. I el violí <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Cozy Friedel </b>n’ha
fet la primera improvisació i ves per on que hem escoltat després la també
magnifica de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Bertl Mayer</b> a l’harmònica.
I potser més jazzística ha estat la del saxo tenor <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Robert Unterköfler</b> el qual ens ha mostrat el seu llenguatge
jazzero, com també ha fet el guitarrista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Andreas
Varady</b>, tots ells improvisant aquest tema de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Bernstein</b>. I ves per on que també l’ha clavat el baixista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Danny Ziemann</b> ell que ha acabat la seva
amb el motiu principal del tema. I esclar que faltava el director musical i
pianista en <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Danny Grissett</b> al piano
i esclar que també la del líder i grandíssim baterista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Peter Erskine</b>, ell que ha brillat i brilla encara en aquest univers
musical del Jazz i de les músiques improvisades des de fa tan de temps. Un molt
bon tema per començar-los a escoltar.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">Una figura
cultural important durant la segona meitat del segle XX, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Leonard Bernstein va </b>transitar entre diferents mons musicals,
agafant lliurement el jazz, el blues i la música popular, i finalment va donar
forma a un so "clàssic" que es va convertir en la seva signatura
profundament influent. Des de les seves dècades de treball al costat dels
músics més il·lustres <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">d'Àustria, la
Universitat JAM Music Lab de Viena </b>es<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">
</b>va inspirar per celebrar la seva música i el seu llegat. Amb la
incorporació a la bateria del gran <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Peter
Erskine</b> com a artista visitant el 2021, aportant les seves pròpies dècades
de contribucions per combinar músiques populars als més alts nivells, li van
lliurar la tasca de donar forma a l'ambiciós projecte. Amb aquesta gravació en
directe, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Erskine, </b>estudiants i
professors de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">JAM</b> i el
pianista/director musical <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Danny Grissett</b>
honoren el geni de<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Bernstein</b> i
compleixen la missió principal de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">JAM</b>:
inspirats pels mestres del jazz, educar i alimentar la propera generació del
jazz, i aquesta nit, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Peter Erskine i
Leonard Bernstein</b>, van liderar la càrrega.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I els
seguirem escoltant en el magnífic tema anomenat..<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">8.5.- Lonely Town
(Leonard Bernstein) 6:59.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I ves per on que
"Lonely Town" és una cançó del musical de 1944 <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“On the Town”</b> composta per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Leonard
Bernstein</b> amb lletra <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">d'Adolph Green </b>i
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Betty Comden</b>. Un tema que jo
particularment no coneixia i que m’ha agradat força, també per l’arranjament i
com l’han interpretat tots ells amb un molt més que delicat Swing gràcies al “Walking”
del baixista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ziemann</b> i els subtils
copets als plats i xarles del líder <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Erskine</b>.
Iniciat amb una “Intro” dels darrers acords i ja la melodia a càrrec del
guitarrista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Varady</b> recolzat pels
acords del pianista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Grissett</b> i els
copets al canto de la caixa de la bateria del líder i ja el Swing del baixista.
Un tema amb cinc trams musicals, melodia del guitarrista, solo del pianista,
solo del guitarrista, melodia de nou i un final amb el baterista i líder
acabant el tema amb el seu solo. I la digitació prístina i pura del pianista ha
estat també molt delicada, executant ell també una bona improvisació on ens ha
mostrat el seu bon gust. I quin goig de públic aplaudint totes les
improvisacions, coses que els músics agraeixen de totes, totes. La improvisació
del guitarrista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Varady</b> ha estat de
nou exquisida feta amb tot el gust del món, ell que després n’ha recuperat la bonica
melodia de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Bernstein</b> i ja
apropant-nos al final del tema on el líder i gran baterista s’ha lluït la mar
de bé amb el seu solo final, brutal solo i bon tema.<br /> </span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I no deixaré de
dir-vos que entreu als webs de:<br /></span><span lang="CA">Discordian Records: </span><span lang="CA"><a href="http://www.discordianrecords.bandcamp.com/">www.discordianrecords.bandcamp.com</a></span><span lang="CA">,<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA">Moonjune Records: </span><span lang="CA"><a href="http://www.moonjunrecords.com/">www.moonjunrecords.com</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Auand Records: </span><span lang="CA"><a href="https://auand.com/">https://auand.com/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Segell Microscopi: </span><span lang="CA"><a href="https://www.microscopi.cat/">https://www.microscopi.cat/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">CRU Records: </span><span lang="CA"><a href="https://alcrurecords.com/">https://alcrurecords.com/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Tejo Milenario: </span><span lang="CA"><a href="http://www.tejomusic.com/">http://www.tejomusic.com/</a></span><span lang="CA">,<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA">Etc, etc...enllaços
que trobareu al blog.<br /></span><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span></i><span lang="CA">I ja els acabarem
d’escoltar en el conegut tema encabit en <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">West
Side Story</b> i anomenat...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">9.2.- I Feel Pretty
(Leonard Bernstein) 7:02.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I amb quin magnífic
tema i arranjament els hem acabat d’escoltar, el d’una melodia que totes i tots
recordem de ben segur, al menys els qui heu pogut veure aquest magnífic
musical. Un tema amb diversos trams musicals on hem escoltat primer la coneguda
melodia que cantà <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Maria</b> sense saber
encara qui havia mort assassinat i que aquí ha interpretat en <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Bertl Mayer</b> a l’harmònica en la seva
primera part, les As, primeres i darrera mentre que a la B ha estat el saxo
tenor <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Unterköfler</b>. I qui n’ha fet la
primera improvisació ha estat el mateix <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Mayer</b>
a l’harmònica el qual ens ha deixat bocabadats per com de bé l’ha feta. Ha
demostrat uns recursos estilístics de gran nivell tot i improvisant, com també
ha fet el guitarrista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Varady</b>, ell de
nou subtil i delicat i farcit de Jazz el seu discurs, com també el del saxo
tenor <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Unterköfler</b> que ha estat de
nou brutal, consistent i incisiu amb el seu so un tan estripat. I el director
musical <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Grissett</b> ha brillat fent la
seva improvisació per la seva digitació i pianíssim, i de nou el final l’ha
protagonitzat el nostre heroi el bo de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Peter
Erskine</b> el qual ha tornat a mostrar-nos el perquè ell és qui ha estat i
encara qui és. Molt bon tema i interpretat dolçament per tot ells en un
enregistrament en directe on s’ha notat el bon gust dels tècnics per com de bé
va sonar tot, magnífic tema o sigui que felicitats <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Peter Erskine, Danny Ziemann, Danny Grissett, Robert Unterköfler,
Andreas Varady, Bertl Mayer </b>i<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Cozy
Friedel.</b></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjOAqdvTG6mEheEkJaZBS2rEzmKLyyBBypwske4O44rpEA2s58Yamo_lfwGUSSs9MKg7iNdeSwQFJQG6jlTzosSxce6l5dSct0mOv8whUqjuKH2OSKbCxeluauQbSZGjIW5castT_1_boiLSghWgZWMZrCjtyS72Zxfa4PZP2NCdQIt8ODjCqRvepOCgr8-/s1650/82887.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1470" data-original-width="1650" height="285" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjOAqdvTG6mEheEkJaZBS2rEzmKLyyBBypwske4O44rpEA2s58Yamo_lfwGUSSs9MKg7iNdeSwQFJQG6jlTzosSxce6l5dSct0mOv8whUqjuKH2OSKbCxeluauQbSZGjIW5castT_1_boiLSghWgZWMZrCjtyS72Zxfa4PZP2NCdQIt8ODjCqRvepOCgr8-/s320/82887.jpg" width="320" /></a></div><br /></span><span lang="CA">I ja acabarem
projectes i programa d’avui fent un lleuger canvi estilístic amb el darrer i
també d’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Origin Records</b>, el de l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Alon Farber – Hagiga, "The Magician: Live in Jerusalem", </b>publicat el 16 de
febrer de 2024, tot just fa quatre dies. Enregistrat el 27 de juny de 2023 per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Eli Zehavi Live </b>al <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Museu d'Israel, Jerusalem, Israel. </b>Mesclat<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> </b>per<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Bill Tzur, Tel Aviv,
Israel. </b>Masteritzat per<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Yonatan
Danino, Tel Aviv, Israel</b>. Foto de la banda de<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Yossi Zwecker. </b>Disseny i maquetació de la portada per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">John Bishop. </b>Produït per<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Alon Farber.</b> Amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Dave Douglas - trompeta, Alon Farber - saxo soprano i saxo alt,
Yehonatan Cohen - saxo tenor i clarinet, Oded Meir - trombó, Katia Toobool -
piano, Assaf Hakimi - contrabaix i Roy Oliel - bateria.</b> I les composicions
dels temes van així: (1,5) de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Dave
Douglas</b> / Noenmity Music, BMI; (2,3) <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">d'Alon
Farber</b> / NOW i (4) <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">d'Alon Farber i
Yonatan Albalak</b> / NOW. </span><span lang="CA">I com sempre dir-vos
que al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc:<br /></span><span lang="CA"><a href="https://originarts.com/recordings/recording.php?TitleID=82887">https://originarts.com/recordings/recording.php?TitleID=82887</a>.<br />
</span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I aquest directe té 5
temes llargs, com sol passar en els concerts i ja els començarem escoltant en el
1er track i potser primer tema que varen tocar al concert i anomenat....<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">10.1.- Persistence of
Memory (Dave Douglas) 7:53.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I ja heu pogut
constatar que ara circularem per d’altres camins musicals. I ves per on que
aquest tema el líder el va incloure en un disc del 2009 anomenat <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“A Single Sky” </b>amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jim McNeelly </b>i la <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Frankfurt Radio
Big Band</b>. I aquest tema a aquest tempo tan arrastradet té un tarannà
magnífic, i de nou estem en un concert en directe i aquest enregistrat al <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Museu d’Israel</b> a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jerusalem</b>. Una magnífica banda liderada pel saxofonista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Alon Farber </b>on hi tenen de convidat al
compositor i trompetista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Dave Douglas</b>.
I el tema ha acabat delicadament, més o menys de la mateixa manera que l’han
començat, i ha estat el baixista amb el motiu principal i arpegis del pianista.
Ben aviat han aparegut els sons dels vents tots plegats farcint una mena d’”Intro”
on també hem escoltat la trompeta del convidat. Una simbiosi de sons de metalls
i canyes que han deixat pas a la melodia del tema, aquesta un tan melancòlica,
alhora que d’una bellesa remarcable. Té una mena de pont on el canvi harmònic
és evident alhora que ens situa ja en les improvisacions i la primera la del
trompetista convidat, en <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Dave Douglas</b>.
El seu so és més proper al del Jazz Avantgarde que al del Jazz més ortodox,
coses del seu trèmolo, potser, alhora que pel seu llenguatge, el qual ens ha
agradat força. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Oded Meir </b>al trombó
també ens ha agradat força. El seu llenguatge jazzero ha estat de gran nivell i
el seu fraseig ens mostra una més que evident tècnica. I ja han recuperat la
melodia per acabar-lo delicadament, ideal per començar-los a escoltar.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">Començant amb les
contribucions de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Dave Douglas </b>a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Masada </b>de<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> John Zorn,</b> a través dels seus àlbums fonamentals dels anys 90, el
saxofonista israelià <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Alon Farber</b>
s'ha inspirat profundament per la bellesa i la singularitat de l'extensa
producció sonora del trompetista. Amb l'esperança de trobar algun dia
l'oportunitat de creuar els camins musicals, aquell dia va arribar l'estiu del
2023 quan <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Douglas</b> es va unir al grup
de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Farber, Hagiga</b> (que vol dir,
adequadament, "celebració") al <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Festival
de Jazz de Jerusalem</b>. Proporcionant a la banda una gran inspiració, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Alon</b> va anomenar<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Douglas</b> "el mag", car va aixecar el grup amb la seva
presència, les seves melodies oferint paisatges estimulants perquè els
exploressin, mentre que la química iridescent de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Hagiga </b>va oferir la seva pròpia màgia. "...un àlbum potent i
seriós...". <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Distrito Jazz
(Espanya).<br /></b></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I els seguirem
escoltant en un altre tema encara més llarg i anomenat...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">11.2.- The Magician
(Alon Farber) 9:27.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I tot i la diferència
de compositors, aquest és un tema que se situa en l’ona del de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Douglas</b>, tot i que el tempo és
lleugerament superior al “Persistence of Memory”. Esclar que el fet de ser-hi
la mateixa banda ajuda, però sí que per la composició, pel to dels sons, per
tot plegat estem en la mateixa ona. I quin canvi a tot Swing pel “Walking” del
baixista en la improvisació del trompetista convidat. Una improvisació que ens
ha tornat a “frapar” per la seva inventiva contemporània, pel seu so amb un
punt de trèmolo. Ara bé, el que m’ha semblat brutal ha estat el fet de doblar
el tempo en la improvisació del saxo tenor amb més Swing i de nou gràcies al “Running”
del baixista amb un brutal solo de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Yehonatan
Cohen</b> al saxo tenor, aquest a un nivell estratosfèric, estripant una mica
el so, a voluntat, esclar. I la melodia l’han començat els vents i al final
quedant-se el líder sol al saxo alto i també amb la trompeta del convidat. El
Swing ja aparegut amb el baixista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Assaf
Hakimi </b>- contrabaix i<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Roy Oliel </b>-
bateria. Una melodia elaborada, entremaliada, que ells han sabut dominar, i
sobretot la trompeta del convidat. Brutal tema d’aquesta magnífica formació.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><b><span lang="CA">Jazz
Weekly (George W Harris).<br /></span></b><span lang="CA">El saxofonista i
líder <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Akib Farber</b> oferí un concert
al <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Museu d'Israel</b> de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jerusalem</b> amb el convidat especial <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Dave Douglas</b> a la trompeta juntament
amb un grup local que estigué en un estat d'ànim efervescent, amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Douglas </b>brillant i dramàtic treballant el
seu propi "Persistence of Memory”...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><b><span lang="CA">Jazz'halo
(Bèlgica) (Ferdinand Dupuis Panther).<br /></span></b><span lang="CA">Les gravacions de
l'àlbum estan extretes d'una actuació en directe al <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Museu d'Israel, Jerusalem, </b>el 27 de juny de 2023. Amb
"Persistence Of Memory" s'obre el sextet al voltant del músic dels
vents de canyes, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Alon Farber</b>.
L'Ensemble<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Hagiga</b> i el convidat <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Dave Douglas</b> es caracteritzaren per una
impressionant potència de metalls, format per un trompetista, un trombonista, i
els magnífics vents de canya amb un soprano i un saxo alt...<br /></span><b><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span></b><b><span lang="CA">Marlbank
(Regne Unit) (Stephen Graham).<br /></span></b><span lang="CA">Aquí hi ha el
familiar i el menys familiar: el familiar, sens dubte, per als fans de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Dave Douglas</b>, la presència de
"Spring Ahead" del trompetista, que estava a l'àlbum <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“Stargazer”</b> dels anys noranta, i
"Persistence of Memory" gravat en escenaris com el 2009 a l’àlbum de
la banda<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> “A Single Sky”. </b>Les altres
cançons són menys familiars però estan d'acord amb el que Douglas fa....<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I ja els acabarem
d’escoltar i nosaltres el programa d’avui en el tema anomenat...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">12.5.- Spring Ahead
(Dave Douglas) 5:19.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I de nou amb un altre
tema que segueix la idiosincràsia dels altres pel que fa al tempo inicial i al
que després ha aparegut, ja doblat, i també per com tots els vents improvisen
alhora amb tots els aires del Jazz Avantgarde pel que fa a sonoritats. Tot i
això, l’han iniciat de nou a base d’una “Intro col·lectiva” tots a la bola de
tots i cadascú a la seva formant un conjunt sonor ultramodern. I la melodia ha
aparegut amb tots els vents creant sonoritats. I ja després amb la primera
improvisació a càrrec del convidat i mestre <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Dave Douglas</b> ja doblant el tempo i amb un Swing brutal pel “Walking”
del baixista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Assaf Hakimi</b> i els
copets als plats, xarles i caixa del baterista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Roy Oliel</b>. I també la improvisació de la pianista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Katia Toobool</b> ha estat molt reeixida,
molt ben acompanyada pels seus col·legues de la base rítmica. I també la del
saxo tenor <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Yehonatan Cohen </b>que ens
ha deixat bocabadats per la seva modernitat i també un punt d’agressivitat ben
entesa, esclar. Un so també un pèl estripat a voluntat amb el qual ens ha fet
gaudir d’allò més. Motiu principal tots plegats per ja apropar-nos al final que
ves per on acaben bastant, bastant delicadament, o sigui que felicitats nois <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Dave Douglas,
Alon Farber, Yehonatan Cohen, Oded Meir, Katia Toobool, Assaf Hakimi i Roy
Oliel, </b>un gran tema per ja deixar-los d’escoltar i nosaltres acabar el
programa d’avui que com sempre espero que us hagi agradat tan com a mi.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..<br /></span><span lang="CA">Nota 79: </span><span lang="CA"><a href="https://www.nota79.cat/events/">https://www.nota79.cat/events/</a></span><span lang="CA">,<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA">Nova Jazz Cava:<br /> </span><span lang="CA"><a href="https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming">https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Jazz Club la
Vicentina:<br /> </span><span lang="CA"><a href="https://jazzclublavicentina.blogspot.com/">https://jazzclublavicentina.blogspot.com/</a></span><span lang="CA">, i nosaltres
ja fins el 15 de març que tindrem a la <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Marta
Sierra Quartet amb ella al violí</b>, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Fredrik
Carlquist, clarinet; Nils Bondesson, piano i Àlex Molas, contrabaix </b>amb
l’entrada gratuïta com sempre en un esdeveniment patrocinat per l’ajuntament de
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">SVdH </b>i organitzat des del <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jazz Club la Vicentina</b> us hi esperem
com sempre a partir de les 22h.<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
</span><span lang="CA"><a href="http://www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es/">www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es</a></span><span lang="CA"> i jo mateix <b>Miquel Tuset i Mallol </b>qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les
seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i
us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel
Tuset i Mallol.</span></span></div>
S'emet cada dimecres a les 22h a Ràdio Sant Vicenç 90.2 i els diumenges en diferit a la mateixa hora. Presentat i realitzat per Miquel Tuset.http://www.blogger.com/profile/07577638615848231323noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2780958048475961356.post-50774675730579634962024-02-27T02:15:00.000-08:002024-02-27T02:15:30.768-08:00Programa 584 - FSR: Rob Garcia, Michael Feinberg i Enrique Heredia plays Nichols, dimecres 28 de febrer de 2024.<div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"> <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhrR-FPrUliVCtdBLz5oZuTVe6dd4XRoN_BDGQ6gSkpcva7NXt9dlvGuY3QPVn0FbbwszzY9AsggPtkQcDBoYhInvo4j_vSq6G0nZjF3WpYwpjsZRq0ZbIMJoSQgmAH6hcqGnFHUXVjyG9HieXKZLeFlGUPsTxXH8WtRg8ItttdDHPv8WLCbWuUUMT0Jllq/s1124/Programa%20584_B.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1123" data-original-width="1124" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhrR-FPrUliVCtdBLz5oZuTVe6dd4XRoN_BDGQ6gSkpcva7NXt9dlvGuY3QPVn0FbbwszzY9AsggPtkQcDBoYhInvo4j_vSq6G0nZjF3WpYwpjsZRq0ZbIMJoSQgmAH6hcqGnFHUXVjyG9HieXKZLeFlGUPsTxXH8WtRg8ItttdDHPv8WLCbWuUUMT0Jllq/s320/Programa%20584_B.jpg" width="320" /></a></div><br /><span lang="CA">Molt bona nit a
tothom, benvinguts a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jazz Club de Nit</b>
aquí a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ràdio Sant Vicenç 90.2</b> aquí a
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ràdio Abrera 107.9</b> aquí a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ràdio Joventut </b>aquí a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ràdio Molins de Rei 91.2</b> aquí a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Eixample Barcelona Ràdio</b> aquí a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ràdio Celrà </b><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>amb un programa de Jazz per a vosaltres que us
agrada el Jazz, com deia el nostre amic <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Cifu</b>.
A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un
petó ben gran <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Cifu</b>. Aquí <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Miquel Tuset i Mallol</b> qui us parla,
presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i
editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma
col·lectiva i internacional anomenada <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“Esfera
Jazz”</b>, i que al blog hi trobareu l’enllaç.<br /> </span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I ves per on que el
programa d’avui li torno a dedicar a la nostra estimada editorial, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Fresh Sound Records</b> amb tres CDs de la
seva sèrie <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">FSR-CD 5100</b>. I tindrem el
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“Natural Bounce”, Rob Garcia 4, CD 5128”;
Crystalize” </b>de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Michael Feinberg, CD
5127 </b>i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“Enrique Heredia Trio – plays
Herbie Nichols”, CD 5130</b>, tres projectes acabats de sortir del forn amb el
Jazz més actual, i si més no, amb la manera més actual d’interpretar-lo i ja
parlant d’aquest darrer dedicat a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Nichols</b>.
Per descomptat que tots tres CDs estan produïts de manera executiva per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jordi Pujol</b> per a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Blue Moon Produccions Discogràfiques S.L.</b></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><br /></b></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhINElFgZZasWcBa8z0c6cIh9qnL4eCdb4ipky7GPViW0j99IIFx4FBfpcDkWnIZqoyUd9xRd0hQu1izmUqt6hQMd6Bfixm2dbzqdox8YgZVvEEhXBed16Xyfy1h7FaaBdgNibCU1VIw3QBFAE3Nxs9_bBxtaa0rhBpLKf-s1Fdb-CRSa6mId88jRP8kx9D/s1414/front.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1400" data-original-width="1414" height="317" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhINElFgZZasWcBa8z0c6cIh9qnL4eCdb4ipky7GPViW0j99IIFx4FBfpcDkWnIZqoyUd9xRd0hQu1izmUqt6hQMd6Bfixm2dbzqdox8YgZVvEEhXBed16Xyfy1h7FaaBdgNibCU1VIw3QBFAE3Nxs9_bBxtaa0rhBpLKf-s1Fdb-CRSa6mId88jRP8kx9D/s320/front.jpg" width="320" /></a></div><br /></span><span lang="CA">I començarem amb el <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Rob Garcia 4, “Natural Bounce”</b>, enregistrat
al <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Samurai Hotel, Astoria, Nova York,</b>
13 d'abril de 2022. Enginyeria, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Mike
Marciano</b>. Mesclat i masteritzat per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Matt
Marantz.</b> Foto de portada: <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ben
Golder-Novick</b>. Disseny gràfic: <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">R.
Ross</b>. Produït per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Rob Garcia. Rob
Garcia (bateria), Noah Preminger (saxo tenor), Leo Genovese (piano) </b>i<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Kim Cass (contrabaix). </b>Totes les
composicions de<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Rob Garcia</b>. I com
sempre dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc:<br /></span><span lang="CA"><a href="https://www.freshsoundrecords.com/rob-garcia-albums/56931-natural-bounce.htm">https://www.freshsoundrecords.com/rob-garcia-albums/56931-natural-bounce.htm</a>.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I ell mateix ens diu
unes boniques coses que podreu llegir al blog...<br /></span><span lang="CA">Una cosa que
m'emociona d'aquesta banda és que cada membre no només és un mestre del seu
instrument i té un increïble sentit copasètic de tocar i improvisar dins del
grup, sinó que també són innovadors amb veus i personalitats diferents en els
seus instruments respectius. Gairebé totes les cançons d'aquest àlbum es van
escriure pensant en <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Noah, Leo </b>i<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Kim</b>. La major part d'aquesta música
també es va escriure durant el tancament de la pandèmia del Covid-19. El
setembre de 2021, vam tenir la sort de fer una gira pels <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Estats Units</b> que va ser finançada per la beca <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jazz Road Tour </b>de<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> South Arts</b>.
Gran part de la música d'aquest àlbum es va interpretar i desenvolupar durant
aquesta gira. Va ser un gran regal viatjar i actuar després d'estar tancats
durant més d'un any, donant-nos un tast de la vida de gira abans del Covid.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I ja els començarem
escoltant amb la balada del disc anomenada...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">1.11.- Sweet Joe (Rob
Garcia) 5:00.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">Doncs amb quina
preciosa balada hem començat el programa d’avui, amb el dolç so del saxo tenor
del bo d’en <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Noah Preminger</b> i de
quina subtil manera l’han acompanyat els companys de la base rítmica. I és que
aquí hi tenim al gran <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Leo Genovese </b>al
piano, poca broma, esclar que <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Kim Cass</b>
contrabaix i el líder <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Rob Garcia</b> a
la bateria. Tema amb quatre trams musicals, melodia, solo del pianista, solo
del saxofonista i melodia final, tot plegat farcit amb un delicat Swing. El so
de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Noah</b> t’embolcalla pel fet de
tocar una mica darrera del tempo, del bit, darrera de la pulsació marcada pel
baixista. Ens ha acaronat per la seva dolçor fent la melodia, alhora que
impressionat per com n’ha desenvolupat la improvisació. La impro de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Genovese</b> ha estat marcada per la
brillantor del seu pianíssim, amb arpegis i acords precisos i preciosos. Ideal
tema per començar-los a escoltar.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I en <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Rob </b><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>ens segueix explicant de què van els seus
temes i de quina manera van aparèixer i les possibles inspiracions a partir de
les quals els va fer, coses que podreu llegir al blog:<br /></span><span lang="CA">"Mr KC" és
una peça que vaig escriure per a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Kim
Cass</b>. Sabent que <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Kim</b> pot tocar
harmònics amb el contrabaix com ningú més que he sentit mai, vaig escriure una
melodia per tocar només utilitzant harmònics. "Gary Song" està
inspirat en la música bikutsi camerunesa que vam escoltar a la nostra gira i
porta el nom d'un nou amic que vam conèixer a la gira. La primavera del 2021 va
inspirar "Meeting of the Tulips" i "Vernal". "Dark
Blue Horse Power" i "Stretch" són composicions inspirades en el
poder, la intensitat i la creativitat infinita que escolto dels meus companys
de banda. "A Flower for Diana, Part 2" i "Sweet Joe" són
cançons que vaig escriure dedicades als meus pares amorosos i solidaris que han
mort. Com a intèrprets, cada tema documenta una breu aventura musical. Convido
els oients a gaudir dels sons amb una mentalitat aventurera, i espero que la
música desafiï, engresqui i inspiri. Amb amor, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Rob Garcia</b>.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgpnTzvjKixGnuJ_aVaP8u1ErGBvDTLs7RuHqOzt532n5drPf6bfMAWmqkNQWNYS51xKKzdDxPSK4oFVfCewCaIrS3ZtrQwQ70YkgLo9Ay4J9bfVsv6buKuJo1mUlNyNFlfUulPHI9qV5pOfLvrudYNEMpTDChaT76zpFUiL2tdtn73SkwOeIkLZZJdmcJG/s1638/back.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1422" data-original-width="1638" height="278" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgpnTzvjKixGnuJ_aVaP8u1ErGBvDTLs7RuHqOzt532n5drPf6bfMAWmqkNQWNYS51xKKzdDxPSK4oFVfCewCaIrS3ZtrQwQ70YkgLo9Ay4J9bfVsv6buKuJo1mUlNyNFlfUulPHI9qV5pOfLvrudYNEMpTDChaT76zpFUiL2tdtn73SkwOeIkLZZJdmcJG/s320/back.jpg" width="320" /></a></div><br /><span lang="CA">I tot i que hi ha
tres delicatessen a bateria sol, les Natural Bounce #1, #2 i #3 on el baterista
va improvisar amb total llibertat, i de les quals ell mateix ens en diu això: "Natural
Bounce" 1, 2 i 3 són improvisacions curtes en solitari de bateria que
incorporen el ritme natural d'un rebot d'un pal caigut, els seguirem escoltant
amb un altre tema força interessant...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">2.5.- Fades to Blue
(Rob Garcia) 4:12.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">Doncs i quina
composició més reeixida del bo d’en <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Rob
Garcia</b>. Un tema de concepció moderna que a mi em recorda l’ona dels que
feia l’estimat i enyorat <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Wayne Shorter</b>.
De fet el so del saxo tenor de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Noah</b>
també me’l recorda. L’harmonia, els canvis rítmics, les improvisacions, tot plegat
ha estat una meravella de tema. Té també quatre trams musicals, melodia, solo
del saxofonista, solo del pianista, melodia i final a mode de motiu repetitiu;
parteix però d’una Intro amb una sèrie d’acords. Una melodia força elaborada i
un pèl entremaliada i molt ben trobada. La improvisació de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Noah</b> al saxo tenor ens ha deixat bocabadats per les seves idees
creades amb tot l’esperit de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Shorter</b>
i esperit propi, esclar, el de<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Noah Preminger</b>. De nou <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Genovese</b> ens ha acaronat pel seu
“pianíssim” i de la manera com ha anat amunt i avall del seu piano amb tota una
demostració de destresa. Brutal tema.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdMd3fJj5_iG1xEzyUSTkYbAiMnO_7v2Y0BWL8IGgBpSAZo2dibRVA9LjbvfbrXfoTm6kKgLw3YPTpaG4VudYe-xBjafsT1Ih-2IQIPv7jH3w4psvZL2DzaxOpcnqvMDy79QXziBHGkIafCCXgyz6Dyz-UIIpiY6uJO_MpIBrWXExR46jsBfvy0BBALaDl/s1529/inside.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1434" data-original-width="1529" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdMd3fJj5_iG1xEzyUSTkYbAiMnO_7v2Y0BWL8IGgBpSAZo2dibRVA9LjbvfbrXfoTm6kKgLw3YPTpaG4VudYe-xBjafsT1Ih-2IQIPv7jH3w4psvZL2DzaxOpcnqvMDy79QXziBHGkIafCCXgyz6Dyz-UIIpiY6uJO_MpIBrWXExR46jsBfvy0BBALaDl/s320/inside.jpg" width="320" /></a></div><br /><span lang="CA">I encara els seguirem
escoltant amb el sorprenent..<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">3.2.- Meeting of the
Tulips (Rob Garcia) 7:06.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I quin altre tema que
acabem d’escoltar, i aquest amb uns aires “pop”, els d’algunes frases de la
melodia. Tema amb cinc trams, Introducció, melodia, solo del pianista, solo del
saxofonista i melodia final. I ves per on que el líder es manté en un segon pla
pel que fa a solos. Tampoc n’ha fet cap, de moment, el baixista. I sí que la
melodia és d’una bellesa remarcable, sí. I és que les possibilitats de crear
música, són infinites, que per això hi ha 12 notes i una infinitat de ritmes,
sense oblidar la part més important, la dels silencis. I el pianista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Leo</b> ha tornat a brillar per la
velocitat de la seva execució alhora que feta amb bon gust. Ha creat un
missatge preciós barrejat amb modernitat expositiva, la de la seva tècnica
pianística. De nou <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Noah</b> ha tornat a
volar per sobre dels de la base, que ves per on, també han fet una tasca
solista tot i acompanyant-los. El discurs del saxofonista ha estat de nou
esclatant, consistent, amb un so potent, sí, però mesurat i a vegades dolç.
Gran tema de nou i millors interpretacions de tots quatre.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I no deixaré de
dir-vos que entreu als webs de:<br /></span><span lang="CA">Discordian Records: </span><span lang="CA"><a href="http://www.discordianrecords.bandcamp.com/">www.discordianrecords.bandcamp.com</a></span><span lang="CA">,<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA">Moonjune Records: </span><span lang="CA"><a href="http://www.moonjunrecords.com/">www.moonjunrecords.com</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Auand Records: </span><span lang="CA"><a href="https://auand.com/">https://auand.com/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Segell Microscopi: </span><span lang="CA"><a href="https://www.microscopi.cat/">https://www.microscopi.cat/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">CRU Records: </span><span lang="CA"><a href="https://alcrurecords.com/">https://alcrurecords.com/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Tejo Milenario: </span><span lang="CA"><a href="http://www.tejomusic.com/">http://www.tejomusic.com/</a></span><span lang="CA">,<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA">Etc, etc...enllaços
que trobareu al blog.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGyYygb_VvErMsCWfYMTSi-AD5fQC8QGd0z_XOeHDEpvHPQgKe75xQcRtyCFV5czMWlKrrKMYhOX-sL4cMh11JpFd4i-Gxq5mOZ-CGUYUVHJoea303IEcMC3MLtPHrPybXwoEfP__7fsKOlsbUwhJxiczzEwq2ApcOyoBT_PPsEKNfwBd4NUWTcq0pfsz1/s1680/CD.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1425" data-original-width="1680" height="271" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGyYygb_VvErMsCWfYMTSi-AD5fQC8QGd0z_XOeHDEpvHPQgKe75xQcRtyCFV5czMWlKrrKMYhOX-sL4cMh11JpFd4i-Gxq5mOZ-CGUYUVHJoea303IEcMC3MLtPHrPybXwoEfP__7fsKOlsbUwhJxiczzEwq2ApcOyoBT_PPsEKNfwBd4NUWTcq0pfsz1/s320/CD.jpg" width="320" /></a></div><br /><span lang="CA">I ja els acabarem
d’escoltar amb el tema...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">4.3.- Gary Song (Rob
Garcia) 7:07.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I si deia que el
líder no havia fet cap solo, doncs ja heu vist que en aquest darrer tema s’ha
lluït, i de quina manera més increïble. I és que el tema ha estat de nou força
impressionant, per melodies, per canvis rítmics, per breaks, per concepció
moderna. Hi ha un moment que el baix fa una línia similar a la del “Peter Gun”
d’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Henry Mancini</b>, i aquest és quan
piano i saxo fan un tros de la melodia a duet. I mentre <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Noah</b> fa la melodia, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Leo</b>
al piano fa una línia increïble i marcada rítmicament. El solo posterior de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Preminger </b>ha estat de nou brutal,
increïble. Com ha sabut jugar amb el tempo, com quan fa notes llargues per
després fer una carretada de notes, i totes, totes, molt ben posades. I quin so
més personal que té aquest gran saxofonista. I de nou <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Genovese</b> ha tornat a fer-nos unes línies melòdiques amb carretades
de notes, a vegades a base d’arpegis i les més de<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>les vegades amb escales inversemblants.
Brutals tots dos, i dir-vos que han sonat al <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jazz Club de Nit </b>en programes anteriors i diferents, esclar. I el
que faltava, el líder, ha quallat un impressionant solo a la bateria,
passejant-se per les timbales, caixa, plats, goliat, en fi, demostrant la seva
gran tècnica com a instrumentista, que la de compositor fa estona que la hem
descobert. Brutal tema per ja deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Noah Preminger, Leo Genovese, Kim Cass</b>
i esclar que <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Rob Garcia</b>.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizaUkgmzTyvsiXa_ffIvx5x2dXCSAUOI1v5QpnvC3KJw02PZzDT7NKV1VnlNi1bUOSln-7FMvgyfE9rwU2efWh_EBCiEi52MGMb6SQ9Fb1K2Z7tnPvCG0JX9gq8VYSetRyPu3jTiTM_fV_u1N5dN6t66sXGNWlfQlK0DgA3nWXr1TKUEnqSd1rGLLksyWK/s1635/front.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1466" data-original-width="1635" height="287" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizaUkgmzTyvsiXa_ffIvx5x2dXCSAUOI1v5QpnvC3KJw02PZzDT7NKV1VnlNi1bUOSln-7FMvgyfE9rwU2efWh_EBCiEi52MGMb6SQ9Fb1K2Z7tnPvCG0JX9gq8VYSetRyPu3jTiTM_fV_u1N5dN6t66sXGNWlfQlK0DgA3nWXr1TKUEnqSd1rGLLksyWK/s320/front.jpg" width="320" /></a></div><br /><span lang="CA">I seguirem amb un
altre projecte farcit de modernitat, el trencador projecte <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">”Crystalize” </b>de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Michael
Feinberg</b>, publicat el 2023. Pistes núm. 1, 5: enregistrades per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Colin Martson</b> a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Theousand Caves, Queens, Nova York</b>, el febrer de 2021. Pistes núm.
2,3,4,6,7 i 9: enregistrades per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Mike
Marciano </b>i<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Dave Stoller </b>al<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Samurai Hotel, Astoria, NY, </b>el juliol
de 2022. Pistes #8 i 10: enregistrades per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Michael
Feinberg </b>a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">MF Studios, NYC, </b>l’ octubre
del 2021. Mesclades i masteritzades per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Mike
Marciano</b>. Portada de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Patrick Jacobs</b>.
Disseny: <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Dylan Aiello</b>. Produït per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Michael Feinberg</b>. Amb: <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Michael Feinberg (contrabaix, teclats), Jon
Irabagon (saxo tenor), Aaron Parks (piano), Nasheet Waits (bateria). </b>Als
temes 1 i 5: <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Greg Paulus (trompeta),
Morgan Guerin (saxo Ewi), Immanuel Wilkins (saxo alt), Julian Schore (Fender
Rhodes), Jesse Fischer (sintetitzador a 5), Jongkuk Kim (bateria), Melanie
Charles (veu, flauta al número 6). </b>Al tema 10<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">: Dayme Arocena (veu), Tivon Pennicott (saxo tenor), Jason Arce (saxo
soprano)</b> i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Julian Pollack (teclat).</b>
I al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc: <a href="https://www.freshsoundrecords.com/michael-feinberg-albums/56932-crystalize-digipack.html">https://www.freshsoundrecords.com/michael-feinberg-albums/56932-crystalize-digipack.html</a>.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">Aquest àlbum està
molt influenciat per les obres d'art de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Patrick
James</b> i és un honor increïble utilitzar una de les seves imatges com a
portada. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">James</b> crea universos
tridimensionals que viuen dins d'una caixa tancada. L'espectador ha de mirar a
través d'un petit forat per veure l'obra i de seguida es transporta a la
imaginació de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">James</b>. Musicalment
parlant, volia crear la meva pròpia versió dels petits mons perquè el meu
públic els mirés. Cada cançó d'aquest àlbum existeix per si sola i no com a
part del conjunt, i encara que crec que explica una història lineal com a disc,
cada cançó pot ser això. Moltes de les peces d'aquest àlbum són records per a
aquells que han marxat recentment i que eren importants per a mi. Dedico aquest
disc a tots aquells que van tocar la meva vida i la meva música i em van fer la
persona que sóc avui. Descanseu en pau <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Leslie,
Meghan, Charles, Ryuichi i Roy</b>. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Tots
estimats i mai oblidats.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I els podríem
començar escoltant amb temes com: “Cocoon” (Björk) o l”Elegúa”
(Feinberg-Arocena) o el Merry Christmas Mr. Lawrence (Ryuichi Sakamoto), però
no m’he resistit de posar-vos el magnífic tango també de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Sakamoto</b>...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">5.4.- Tango (Ryuichi
Sakamoto) 5:34.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I ja heu pogut
constatar quin canvi musical hem tingut amb aquesta nova proposta de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Michael Feinberg</b>, i què preciós aquest
tango de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ryuichi Sakamoto</b>. I hem
escoltat de nou improvisacions d’un saxo tenor i d’un pianista i ara han estat
el bo de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jon Irabagon</b>, saxo tenor
que ja ha sonat en aquest programa i el piano de l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Aaron Parks</b>, que també. I com l’han començat amb el líder <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Michael</b> fent la melodia principal
fregant la seva berra, per després afegir-s’hi el saxo tenor de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jon</b>. I amb quina delicadesa ha fet el
seu solo el saxofonista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Irabagon</b> per
després fer-ho amb més chorus el pianista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Parks</b>.
Aquest s’ha mostrat més sobri i tranquil pel que fa a línies creades, si el
comparem amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Leo Genovese</b>, tot i
improvisant, amb un gust exquisit, això sense cap dubte. Preciós tema per ja
començar-los a escoltar.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I ell ens diu això:
què “Merry Christmas Mr Lawrence” i “Tango” són els meus arranjaments de
cançons escrites per un dels meus compositors preferits <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ryuichi Sakamoto</b>. La música de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Sakamoto</b>
mostra moltes de les coses que m'agraden de la música, especialment el seu
sentit de la melodia i el contrast.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">“The Supreme Uniter”
és una peça en solitari que vaig escriure en memòria de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Meghan Stabile</b>. El primer promotor de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Nova York</b> que va creure realment en mi i em va donar grans
oportunitats, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Meghan</b> va ser un ésser
humà increïble i un veritable guerrer de la música. “Crystalize” va començar
com una idea després de la mort de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Roy
Hargrove</b>. Volia escriure una cosa que crec que a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Roy</b> li hauria agradat tocar. La línia de baix cíclica i la melodia
són les que es van manifestar. Un homenatge al seu treball amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Erykah Badu</b> que vaig portar a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Melanie Charles </b>i<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Immanuel Wilkins</b> perquè aportessin la seva salsa especial a la
mescla i es va formar “Crystalize”.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgc0_SZ3kbn9oSZdk8t3-IwyA9CAJuOrYGx9s38WicbUMMFh24LuKGNGeS-_UWQOq09V-CDuBwN58x-D3K9lmYebWafs-z51VD1u_zudEkpSKJ_PhxjrouWizE4kZTpisd3Godxgal2ipjGI5k5OsbF3VIk9R_7ztnppJbyW7DMMI86rtLcYpNeDsMqthbI/s1704/back.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1478" data-original-width="1704" height="278" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgc0_SZ3kbn9oSZdk8t3-IwyA9CAJuOrYGx9s38WicbUMMFh24LuKGNGeS-_UWQOq09V-CDuBwN58x-D3K9lmYebWafs-z51VD1u_zudEkpSKJ_PhxjrouWizE4kZTpisd3Godxgal2ipjGI5k5OsbF3VIk9R_7ztnppJbyW7DMMI86rtLcYpNeDsMqthbI/s320/back.jpg" width="320" /></a></div><br /><span lang="CA">I els seguirem
escoltant en un tema on hi participen <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Greg Paulus (trompeta), Morgan Guerin (saxo
Ewi), Immanuel Wilkins (saxo alt), Julian Schore (Fender Rhodes), Jongkuk Kim
(bateria) i Melanie Charles (veu)</b> on el líder <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Michael Feinberg </b>toca el teclat, en el tema anomenat...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">6.1.- Afro Bloo
(Michael Feinberg) 5:30.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>“Afro Bloo” és la meva reimaginació del
clàssic de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Mongo Santamaria</b>. Amb saxo
electrònic “ewi” i sintetitzadors, aquest tema té certa influència dels meus estudis
i viatges per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">l'Àfrica Occidental</b> i
el <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Carib</b>, així com de la fusió del
jazz i l'electrònica, ens diu en <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Michael</b>.
I ara sí que hem percebut un canvi de paradigma musical, amb tota aquesta “moguda”
de sons encabits en el que en<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>diem <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jazz Fusió</b>, on hi cap quasi tot. I sí
perquè hem pogut escoltar l’inversemblant so del saxo “Ewi” tocat pel <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Morgan</b> i amb quina brutal improvisació
ens ha capgirat el cervell. I el teclat del líder no ha parat de marcar el
motiu principal, la seva línia de baixos, per així els seus companys poder-se
esplaiar en les seves improvisacions. I és que ara el baterista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jongkuk Kim</b> ha estat brutal durant tot
el tema, acompanyant sí, però també creant sense parar. Un tema que ha començat
amb un fons de greus profunds i ja la improvisació del baterista a mode d’introducció
per ja escoltar el motiu melòdic recurrent, curtet, amb el so dels dos vents, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Greg Paulus, </b>trompeta i<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Jon Irabagon, </b>saxo tenor,<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> </b>que ha deixat pas a la improvisació del
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Julian Schore</b> al <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Fender Rhodes</b>, on ens ha frapat de
totes, totes, per la seva interpretació amb tots els aires d’aquell <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jazz</b> que feren <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Chick Corea </b>i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Herbie Hancock</b>
als teclats diversos. I ja després d’ell, el so de l’”Ewi” i improvisació de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Morgan</b>. I quin final més impressionant,
i quin brutal tema de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Michael Feinberg</b>.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I no deixaré de
dir-vos que entreu als webs de:<br /></span><span lang="CA">Fresh Sound Records: </span><span lang="CA"><a href="http://www.freshsoundrecords.com/">www.freshsoundrecords.com</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Quadrant Produccions:
</span><span lang="CA"><a href="http://www.quadrantproduccions.es/">www.quadrantproduccions.es<br /></a></span><span lang="CA">Temps Record: </span><span lang="CA"><a href="https://tempsrecord.cat/">https://tempsrecord.cat</a></span><span lang="CA">,<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA">Youkali Music: </span><span lang="CA"><a href="http://youkalimusic.com/">http://youkalimusic.com</a></span><span lang="CA">,<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA">Origin Records: </span><span lang="CA"><a href="https://originarts.com/">https://originarts.com/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Errabal Jazz:<br /> </span><span lang="CA"><a href="http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es">http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es<br /></a></span><span lang="CA">UnderPool: </span><span lang="CA"><a href="https://www.underpool.org/">https://www.underpool.org<br /></a></span><span lang="CA">Etc, etc...enllaços
que trobareu al blog.<br /></span><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCfnl_EU8s_YmYGygUxrM-rVK5mYwTrCdeLd2CZs8o-BCWNRQBAngoFMZdRBRhqdYOCyqtVKOyPt1mfGoOiAIbDyG2ARTFJTpGEHZluP2UHrgimkOKT8YVz53F8_KyStaTUclsil4-IL8by8gSsPgYD_EHEOmqB9F06hJ5NDD8QK4kT27pWVfdhNTN-a79/s1619/inside.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1474" data-original-width="1619" height="291" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCfnl_EU8s_YmYGygUxrM-rVK5mYwTrCdeLd2CZs8o-BCWNRQBAngoFMZdRBRhqdYOCyqtVKOyPt1mfGoOiAIbDyG2ARTFJTpGEHZluP2UHrgimkOKT8YVz53F8_KyStaTUclsil4-IL8by8gSsPgYD_EHEOmqB9F06hJ5NDD8QK4kT27pWVfdhNTN-a79/s320/inside.jpg" width="320" /></a></div></span></span><span style="font-family: arial;"><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div>I encara els
escoltarem en l’increïble...</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">7.2.- Sacred Feminine
(Hal Crook) 7:36.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">“Sacred Feminine” és
un tema escrit pel meu antic professor i algú a qui em refereixo com el "Yoda
del jazz", en <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Hal Crook</b>. Aquest
és un blues menor estès que s'ha convertit de facto en el meu final de gira. I
quin altre brutal tema acabem d’escoltar i quines interpretacions i improvisacions
ens han fet i ara el quartet base amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Michael
Feinberg (contrabaix), Jon Irabagon (saxo tenor), Aaron Parks (piano) i Nasheet
Waits (bateria).</b> Un tema llarg de més de 7 minuts brutal per com l’han
desenvolupat, però també per la qüestió rítmica que ha sigut impressionant tot
el tema. L’ha iniciat el líder a contrabaix solo. La melodia l’han fet a duet
ell i el piano de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Parks</b>, i encara
tot anava força delicat, que la tempesta vindria després. Melodia del saxo de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jon Irabagon </b>i ja la primera
improvisació a càrrec del contrabaix del líder, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Feinberg</b>, ell tocant al registre agut del seu instrument. Un gran
solo del líder on ens ha mostrat la seva gran tècnica i bon gust en crear les
seves línies melòdiques amb aires de la Fusió, com és el propi tema. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Parks</b> al piano l’ha seguit i de nou amb
una gran tècnica, on ja hem començat a notar el “crescendo” del tema, amb una
gran dosi d’energia. Què bo el solo del pianista i com l’ha desenvolupat. I
quan ha aparegut <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Irabagon</b> al saxo
tenor, el volum, l’energia ja estava desbordada, la del baterista, força
evident. El solo de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jon, </b>increïble,
brutal, potent, inversemblant, com ha sigut el tema, què brutal. I recuperant
la melodia principal, l’han acabat dolçament.<br /> </span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I ens queden per
posar temes tan increïbles com són: “Crystalize” (Feinberg-Charles), “The
Supreme Uniter” (Michael Feinberg) i la “Haitian Fight Song” (Charles Mingus).
I ens diu més coses dels temes que les podreu llegir al blog:<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">El final d'aquest
disc és “Cocoon” de l'artista islandesa <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Bjork</b>.
Fa temps que admiro la seva feina i la seva actitud com a artista. És una cançó
senzilla amb una profunditat increïble i volia que l'oient abandonés aquest
àlbum amb una sensació de transformació pacífica, sobretot tenint en compte la
naturalesa de la pèrdua representada en els treballs anteriors. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Elegúa Dayme Arocena</b> és una vocalista
cubana de la qual es poden trobar les seves darreres publicacions <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“Cubafonia” </b>i<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> “Sonocardiogram” </b>al segell<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">
Brownswood Recordings </b>de<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Gilles
Peterson. Dayme</b> és una de les veus veritablement úniques de la World Music
i del Jazz i els seus antecedents en la música tradicional cubana n'informen la
seva presència i so. —<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Michael Feinberg.</b></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><br /></b></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgsxmKDJ2-5k0HX9iT-8httHizAmXo6fSLq_-KwhW6F88mzNqj93Rs88MIT_EIpLjFuTVOJ55rKqFIKZcSmyfjhA07WTu0hVEBvGmwsSgI6U75QMcB51zsZeuXfBfbUq0QWc1hBlShLz5HeGSKwOpGXAuE_5LzZ20m8toC9H2KsYJYxaZyFljDx8_XJE8Po/s1635/CD.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1457" data-original-width="1635" height="285" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgsxmKDJ2-5k0HX9iT-8httHizAmXo6fSLq_-KwhW6F88mzNqj93Rs88MIT_EIpLjFuTVOJ55rKqFIKZcSmyfjhA07WTu0hVEBvGmwsSgI6U75QMcB51zsZeuXfBfbUq0QWc1hBlShLz5HeGSKwOpGXAuE_5LzZ20m8toC9H2KsYJYxaZyFljDx8_XJE8Po/s320/CD.jpg" width="320" /></a></div><br /></span><span lang="CA">I ja els acabarem
d’escoltar amb el contrafact que fan del “Countdown” de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">John Coltrane</b>....<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">8.7.- Countdown
(Michael Feinberg) 4:16<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">“Countdown” és un
contrafact del clàssic de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">John Coltrane</b>
del mateix nom. Vaig estrenar aquesta cançó el 2009 al <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Kennedy Center </b>de<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Washington
DC </b>i des de llavors no l'havia interpretat. Sempre intento incloure alguna
cosa clàssica o amb swing als meus discos i, en conversa amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Aaron Parks</b>, va esmentar que li
encantava tocar el “Countdown”, així que vaig pensar que era hora de treure
aquest de la jubilació.<br /> </span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I quin altre més que
impressionant tema acabem d’escoltar d’aquests “mostrus”. I de nou els hem
escoltat amb el quartet base, el de quatre súper cracs. I el tempo és
increïblement brutal, com el “Countdown” de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">John Coltrane</b>, d’on ha sorgit el seu, el de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Michael Feinberg</b>. Un tema que han acabat de cop, de manera sobtada,
havent-lo començat més delicadament amb el piano de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Parks</b> i posterior melodia a càrrec del saxo tenor de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jon Irabagon</b>. El Swing ha aparegut amb
el Walking del líder i baixista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Feinberg</b>
en la improvisació de l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Aaron </b>al
piano, on ens ha tornat a demostrar la seva gran vàlua, ell sense oblidar-se de
la tradició, tot i crear línies súper actuals i inversemblants. Una pulsació
potent, segura, a vegades percusica, tot i que no massa. Línies amb no massa
carretades de notes fetes amb gust i modernitat. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jon </b>al tenor ens ha deixat noquejats de nou per com d’inversemblant
ens ha fet la seva improvisació. Velocitat d’execució, creació de línies melòdiques
allunyades de lo trivial, més aviat situades en el Jazz més contemporani. Un
altre brutal tema de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Michael Feinberg</b>
ideal per ja deixar-los d’escoltar, o sigui que felicitats <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Michael Feinberg, Aaron Parks, Jon Irabagon, Nasheet Waits, </b>i resta
de músics col·laboradors.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I ens acaba dient
què: Per al centenari de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Charles Mingus</b>
volia gravar una de les seves cançons. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Haití</b>
s'ha convertit en un dels llocs més importants de la meva vida i només tenia
sentit honrar l'home i el lloc amb la cançó de lluita haitiana. Vaig gravar
totes les parts de baix a casa durant la pandèmia i vaig dissenyar aquest
arranjament, un cor, “chorus” de baix.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..<br /></span><span lang="CA">23 Robadors,
Barcelona:<br /> </span><span lang="CA"><a href="https://23robadors.com/programacio/">https://23robadors.com/programacio/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Jamboree Jazz Club,
Barcelona:<br /> </span><span lang="CA"><a href="https://jamboreejazz.com/agenda/">https://jamboreejazz.com/agenda/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Sunset Jazz Club,
Girona:<br /> </span><span lang="CA"><a href="http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html">http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html<br /></a></span><span lang="CA">etc, etc....al blog
hi trobareu l’enllaç a la seva programació.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhD1o7X-0z4yFLxZPov18oCLB6DTBS5z1Uu0iMFJlVa1yGyB8o_Cz13BXY2NV4Jc-F4SxHxJnufDNMNkn_VozgjvmpEd6W8_x70JzwTU5zBiwfepdq7yxAtRpI050vUVYey6i3T7h7fzhvacbJjXLFokg8enrHS6GmoVvB9qBBJNLYvEhxXzmo8mFjSMG7-/s1422/front.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1404" data-original-width="1422" height="316" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhD1o7X-0z4yFLxZPov18oCLB6DTBS5z1Uu0iMFJlVa1yGyB8o_Cz13BXY2NV4Jc-F4SxHxJnufDNMNkn_VozgjvmpEd6W8_x70JzwTU5zBiwfepdq7yxAtRpI050vUVYey6i3T7h7fzhvacbJjXLFokg8enrHS6GmoVvB9qBBJNLYvEhxXzmo8mFjSMG7-/s320/front.jpg" width="320" /></a></div><br /><span lang="CA">I ja acabarem el
programa amb el darrer projecte de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">FSR</b>
el de l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Enrique Heredia Trio, “Plays
Herbie Nichols”</b>, enregistrat per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Sergi
Felipe</b> a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Underpool Studio,
Esplugues, Barcelona</b>, el 5 d'agost de 2022 (#1 a 6); i al <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Patio Studio, </b>gravat per<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Carlos Flores, Barcelona</b>, 26 de maig
de 2019 (#7 a 9). Mesclat i masteritzat per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Sergi Felipe</b> i<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Pere Soto</b>.
Fotos de la sessió, de l’anyorat <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Miquel
Carol</b>. Produït per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Enrique Heredia</b>.
Amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Pere Soto (guitarra), Xavi Castillo
(contrabaix), Enrique Heredia (bateria).<br /></b></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I ves per on que les
notes escrites al disc les va escriure l’estimat <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Andreu Fàbregas:<br /></b></span><span lang="CA">Hi ha dues maneres
d'apropar-se a l'univers musical d'un dels grans del jazz. Una d'elles (potser
la més habitual) és honrar-lo mitjançant la fidelitat a l'obra de
l'“homenatjat” amb el millor gust, tècnica i proximitat deliberada per la seva
obra musical. L'altra fórmula (que és la que ofereix el trio d'<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Enrique Heredia</b>), és extreure
l'essència principal i intrínseca de la música en qüestió, però permetre als
seus intèrprets la seva pròpia idiosincràsia. És evident que <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“Enrique Heredia Trio Plays Herbie Nichols</b>”
sap tocar el nucli i l'esperit del compositor a través de la seva admirable
tècnica i notable capacitat creativa. Cal recordar necessàriament que <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Herbie Nichols</b> (i abusant amorosament
de la magnitud de la seva contribució) va ser lamentablement un d'aquells
"artistes maleïts", amb una carrera desafortunada i inestable tocant <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Dixieland </b>i<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Rhythm and Blues</b> i acompanyant diversos cantants als bars del <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Greenwich Village</b> per a la pura
supervivència. Durant aquest mateix període va estar component i escrivint a la
solitud del seu apartament una música totalment moderna, destacada i innovadora,
nodrida de bop i dirigida cap a destinacions encara per descobrir, incloses
formes indefinides del free jazz.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I tot i haver-hi el
preciós i emblemàtic tema, “Lady Sings the Blues” m’he decidit per aquest
swingat delicadament i anomenat..<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">9.6.- Sunday Stroll
(Herbie Nichols) 7:27.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">Doncs en aquesta
darrera part del programa escoltarem aquest trio de guitarra, contrabaix i
bateria interpretant les músiques d’un gran desconegut, en <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Herbie Nichols</b>, ell pianista i compositor una mica molt avançat al
seu temps, on seguí una ona al marge de les “modes” de l’època. La gràcia d’aquest
projecte està en la inclusió de la guitarra del <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Pere</b>, farcida de modernitat en els seus sons, coses que anireu
escoltant, car, si s’hagués fet a trio de piano, contrabaix i bateria, la “cosa”
s’hauria mantingut molt més ortodoxa.<br /> </span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I aquesta composició
té una melodia un tan atípica, tot i que el tema tingui una estructura típica
de 32 compassos i de la forma AABA. Ha partit però d’una llarga Introducció primer
amb el contrabaix, després els acords de la guitarra i sempre amb els copets
als plats de la bateria. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Pere </b>ha
quallat una magnífica improvisació, on l’hem pogut escoltar de la manera que ha
sabut conjuminar les notes solistes amb els acords. La seva improvisació ha
estat impressionant per com l’hem escoltat, i de quina manera l’ha feta, amb
pulsió energètica sobre les cordes, pel seu llenguatge tan modern. Sempre dic
que ell és el nostre <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">John Abercrombie</b>.
I en <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Xavi Castillo</b> s’ha quedat quasi
sol fent la seva improvisació, car hem pogut escoltar alguns copets als plats
fets per l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Enrique</b>. I què bo en <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Xavi </b>improvisant, magnífic. Pulsió
consistent, llenguatge, recorregut pel mànec de la berra i bon gust. I abans de
recuperar la melodia, el líder <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Heredia</b>
ens ha fet una sèrie de 8 compassos improvisant i compartint-ho amb el <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Pere</b>. Gran tema per ja començar-los a
escoltar.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I més coses que ens
diu l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Andreu</b> però que les podreu
llegir al blog:<br /></span><b><span lang="CA">Nichols</span></b><span lang="CA"> va estudiar
a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Monk</b> <u>ad nauseam</u> i va ser un
dels seus principals deixebles, però l'audàcia de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Nichols</b>, la seva riquesa harmònica, el seu toc elegant, aquella mà
esquerra dissonant, els seus sorprenents ponts (Bridges) en totes les seves
composicions, (creacions melòdiques que com <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Thelonious</b> xiuxiuegen a un nen preciós com ho és la natura), més
els seus girs inesperats en el discurs musical el converteixen en un dels grans
del piano contemporani. Malauradament, el compositor d'aquella inoblidable “Lady
Sings the Blues” va morir de leucèmia als 44 anys. El trio format per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Pere Soto, Xavi Castillo i Enrique Heredia,
</b>s'endinsen en els anys dels seus millors enregistraments per a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Blue Note</b> entre el 6 de maig de 1955 i
el 19 d'abril de 1956 on <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Nichols</b> va estar
acompanyat a la bateria per genis com <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Art
Blakey </b>i<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Max Roach</b> i baixistes
de la talla d'<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Al McKibbon </b>i<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Teddy Kotick</b>. El primer que transmeten
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Pere, Xavi i Enrique</b> és
l'atemporalitat i la qualitat contemporània de l'obra <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">d'Herbie Nichols</b>. El Trio de Guitarra-Baix-Bateria, ofereix un
discurs molt singular al llarg de tot l'enregistrament, mantenint la substància
del mestre del piano, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Herbie Nichols.
—Andreu Fàbregas Borràs, Jazz Camps de Cotó, Radio Montcada </b>(Pres de les
notes interiors del folre).</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhoSm1qFN1UqxFR7p1jI8zbcvkuAzShqyJSzWiBi2DlIYzPQV3NQGhw87U4wRxufCtwX_BnX2brJSNJTkgKOoSKnIo-LRLkxyH3yA0h2hV2J0V9GXg0k332wRw2Q6ZEDclJ-H9neMPk5iQ-CdCTYPgrLwen79XWxLNu2uEwjoq3htyyPlxtgSGqr7P9ySOy/s1680/back.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1404" data-original-width="1680" height="267" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhoSm1qFN1UqxFR7p1jI8zbcvkuAzShqyJSzWiBi2DlIYzPQV3NQGhw87U4wRxufCtwX_BnX2brJSNJTkgKOoSKnIo-LRLkxyH3yA0h2hV2J0V9GXg0k332wRw2Q6ZEDclJ-H9neMPk5iQ-CdCTYPgrLwen79XWxLNu2uEwjoq3htyyPlxtgSGqr7P9ySOy/s320/back.jpg" width="320" /></a></div><br /><span lang="CA">I hi ha una sèries de
temes que van tots a un tempo mèdium high i amb tot el Swing del món, com són:
“Step Tempest”, “Orse at Safari”, “The Third World” i “Double Exposure”, i
d’aquests us posaré el primer compost per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Nichols</b>
el 1955......<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">10.4.- Step Tempest
(Herbie Nichols) 7:51.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I sí que ens ha
semblat genial aquest tema, sí. Alhora, per com <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Pere Soto</b> ha sabut barrejar els diferents sons a la seva guitarra,
jugant amb la seva pedalera, coses que hem escoltat sobretot, en la seva
increïble improvisació; i és que en <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Pere
</b><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>és un màster dels bons. Com sap
controlar tota la seva palestra de sons, què bé els sap combinar. I <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Pere</b> té una capacitat per a la
improvisació del més alt nivell. Un tema sorprenent també pel darrer final amb
el solo del líder <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Heredia</b> a la
bateria, i per com el baixista marca de tant en tant uns puntals rítmics,
presents en el tema. L’han començat amb el guitarrista fent-ne la melodia,
aquesta un tan atípica per la qüestió rítmica inclosa. La seva posterior
improvisació ens l’ha mostrat de lo més creatiu, per línies creades, però també
per la utilització dels efectes, dels quals n’és un mestre. Llarga impro on ha
volat gràcies al Swing dels dos de la base, en <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Xavi</b> amb el seu “Walking” i els copets als plats del líder <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Enrique. </b>Brutal solo del <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Pere</b>. I ara recordo que el mateix <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jordi Pujol</b> em va dir al <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jamboree</b> que aquest disc tenia molt
èxit al <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Japó</b>. Gran tema i
interpretacions de tots tres.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">Si alguna vegada hi
va haver un compositor de jazz avançat al seu temps, aquest va ser <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Herbie Nichols.</b> També és segur dir que
la majoria de la gent trobarà la seva música no gens fàcil, però valdrà la pena
l'esforç. Amb el seu innegable lirisme, barreja el gust pels ritmes desplaçats
i les harmonies interessants que recorden a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Bela Bartok </b>i<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Eric Satie</b>.
Majoritàriament ignorada durant la seva vida, la seva música va ser finalment
defensada per músics com <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Roswell Rudd</b>
i<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Steve Lacy.</b> I hi ha una pàgina web
dedicada al piano jazz i estudi de composicions anomenada: <a href="https://jazzforpiano.com/step-tempest/">https://jazzforpiano.com/step-tempest/</a>
on analitzen aquest tema que sembla trivial, però que res de res. Va viure de
ben a prop el naixement del Bebop, va estudiar per tot arreu a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Monk</b>, enregistrar amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Sonny Stitt</b> i d’altres, però no va ser
reconegut en vida. A <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Mary Lou Williams</b>
li encantaven les seves composicions i li va presentar al gran <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Thelonious</b>. Però es va haver de guanyar
la vida tocant Dixieland i en bandes de Rh&Blues fins morir de leucèmia el
1963.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><o:p><br /></o:p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZeyL6REPr-7hACZEzl8j0FbVN6xQO3rcWuuZkFbSBFXeaif5Y8SGC2N6ZMqcK3yz9xyletD1kdEMGJhFdu8pHj1LviErMs9zLcyJT_tpCDW4FkFLXab0H2M2yWGs05kKqJXs7UWVxVrWROZlzo8wKfT86W6qss1yAY6AHbiRrWO9NHQ0tIHSP3DSoX87g/s1458/inside.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1368" data-original-width="1458" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZeyL6REPr-7hACZEzl8j0FbVN6xQO3rcWuuZkFbSBFXeaif5Y8SGC2N6ZMqcK3yz9xyletD1kdEMGJhFdu8pHj1LviErMs9zLcyJT_tpCDW4FkFLXab0H2M2yWGs05kKqJXs7UWVxVrWROZlzo8wKfT86W6qss1yAY6AHbiRrWO9NHQ0tIHSP3DSoX87g/s320/inside.jpg" width="320" /></a></div><br /></span><span lang="CA">I els podríem
escoltar amb un tema un pèl més ràpid que el “Step Tempest” i anomenat “Crisp
Day” però ho farem amb el brutal i anomenat...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">11.3.- Cromagnon
Nights (Herbie Nichols) 5:59.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I déu-n’hi-do de tema
de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Herbie Nichols</b> a tot Bebop i
demés meravelles, les que hi encabí en l’estructura del tema i les seves
harmonies. El mateix <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Pere</b> em va dir
el dia del seu concert a la <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Nova Jazz
Cava</b> que eren temes força difícils i entremaliats. I el tema el fan quasi
que fil per randa com l’original, al mateix tempo, sí, i amb algunes variants
sòniques, com per exemple els efectes emprats pel brillant guitarrista, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Pere Soto</b>. I ja ben aviat després de la
melodia, ell mateix s’ha posat a improvisar de manera magistral, ja ho acabeu d’escoltar.
I es què és un dels màsters de la guitarra elèctrica a nivell mundial, i
sobretot dels esquerrans, que no n’hi ha gaires. El seu cervell no para de “maquinar”,
de crear línies i més línies, i sempre diferents; no és dels que es repeteix en
les seves creacions. Utilitza tots els estris al seu abast per innovar, per
desenvolupar les seves idees. I ell n’ha estat quasi l’absolut protagonista,
car al final, l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Enrique</b> ha fet una
molt bona aportació, de fet l’han fet ells dos, amb un break inversemblant, per
ja retrobar l’entremaliada i bebopera melodia i acabar-lo delicadament. Brutal
de nou.<br /></span><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvPFxFe7w7zkZc-6Z7pyEk36XtYGogEqeFJIqNGrfoNqp9xZeAOVjWFPUOsJJCWWVH-5qNjK0chdqFpqjs1EPCc9b-DgUwYhaN7bJvb1MuJOeX0Oeym-2h-9GtkBRF6ckMVfUb4U3ykpugK2dHQiRy-qfHVdzWEZvJWOapcTysv1u9_Cr0LsShhTy5D3YO/s1635/CD.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1386" data-original-width="1635" height="271" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvPFxFe7w7zkZc-6Z7pyEk36XtYGogEqeFJIqNGrfoNqp9xZeAOVjWFPUOsJJCWWVH-5qNjK0chdqFpqjs1EPCc9b-DgUwYhaN7bJvb1MuJOeX0Oeym-2h-9GtkBRF6ckMVfUb4U3ykpugK2dHQiRy-qfHVdzWEZvJWOapcTysv1u9_Cr0LsShhTy5D3YO/s320/CD.jpg" width="320" /></a></div></span></span><span style="font-family: arial;"><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div>I ja els acabarem
d’escoltar i nosaltres el programa d’avui amb el brutal tema del </span><b style="font-family: arial;">Herbie Nichols</b><span style="font-family: arial;"> com ho són tots i
anomenat...</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">12.1.- It Didn’t
Happen (Herbie Nichols) 8:35.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I aquest és el tema
més vital del disc i músiques dedicades a una figura no reconeguda, la del
pianista i compositor <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Herbie Nichols</b>.
I en aquest llarg tema de més de 8 minuts hem tornat a constatar la gran
destresa compositiva alhora que la mestria dels tres herois que ens han
acompanyat en aquesta darrera part del programa. I de nou és el guitarrista qui
s’encarrega de fer molta part de la feina, car n’he efectuat melodies i
improvisacions. Esclar que la base rítmica l’ha fet volar literalment, per com
de bé l’han acompanyat, en <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Xavi Castillo</b>
pel seu “Walking” i l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Enrique Heredia</b>,
ànima, ideòleg, líder del projecte i baterista, amb els seus copets als plats i
caixa, tot plegat fent córrer la màquina rítmica. I en <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Pere </b>ens ha tornat a deixar bocabadats per la seva gran
creativitat, les seves idees, la seva praxi utilitzant els efectes amb tota la
saviesa del món, mundial. I quin final digne de líder, car l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Enrique</b> ens ha mostrat les seves
virtuts en això de colpejar els estris de la seva bateria, alhora que executant
redobles inversemblants i fent, algunes vegades, determinades polirítmies. I
amb la recuperació del tema a càrrec del <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Pere</b>
l’han acabat, i també delicadament, ideal per ja deixar-los d’escoltar i
nosaltres acabar el programa d’avui, que com sempre espero que us hagi agradat
tant com a mi, o sigui que felicitats <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Pere
Soto, Xavi Castillo</b> i sobretot al líder <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Enrique Heredia</b>.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I dir-vos que aquests
temes que estem escoltant parteixen dels originals, com per exemple: <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>“Third World”, “Step Tempest”, “Double Exposure”
i “Cromangnon Nights” els va treure <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Nichols
</b><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>en el seu disc <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“The
Prophetic Herbie Nichols Vol. 1”</b> mentre que <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>“Crisp Day” i “It didn’t Happen” en el <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“The Prophetic Herbie Nichols Vol.2”</b>, i
que “Orse at Safari” i “Sunday Stroll” es troben en un genèric de tres
compactes am tots els enregistraments fets per a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Blue Note, “The Complete Blue Note Recordins of Herbie Nichols”</b>. <span style="mso-spacerun: yes;"> <br /></span></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..<br /></span><span lang="CA">Nota 79: </span><span lang="CA"><a href="https://www.nota79.cat/events/">https://www.nota79.cat/events/</a></span><span lang="CA">,<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA">Nova Jazz Cava:<br /> </span><span lang="CA"><a href="https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming">https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Jazz Club la
Vicentina:<br /> </span><span lang="CA"><a href="https://jazzclublavicentina.blogspot.com/">https://jazzclublavicentina.blogspot.com/</a></span><span lang="CA">, i nosaltres
ja fins el 15 de març que tindrem a la <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Marta
Sierra Quartet amb ella al violí</b>, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Fredrik
Carlquist, clarinet; Nils Bonde Bondesson, piano i Aleix Molas, contrabaix </b>amb
<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>l’entrada gratuïta com sempre en un
esdeveniment patrocinat per l’ajuntament de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">SVdH </b>i organitzat des del <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jazz
Club la Vicentina</b> us hi esperem com sempre a partir de les 22h.<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
</span><span lang="CA"><a href="http://www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es/">www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es</a></span><span lang="CA"> i jo mateix <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Miquel Tuset i Mallol </b>qui l’ha realitzat,
xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves
músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us
desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset
i Mallol.</span></span></div>
S'emet cada dimecres a les 22h a Ràdio Sant Vicenç 90.2 i els diumenges en diferit a la mateixa hora. Presentat i realitzat per Miquel Tuset.http://www.blogger.com/profile/07577638615848231323noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2780958048475961356.post-13683806990751490692024-02-21T09:46:00.000-08:002024-02-21T09:46:48.449-08:00Programa 583: Julián Solarz Grupo; Ramón Díaz Group; Xavi Torres i Jordi Pallarés Project, dimecres 21 de febrer de 2024.<div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"> </span><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9A6_H-g4rdVJz9ILbkU52GP1uBmRb1cBjESJraqGzhuJ8Rc8e7NuRjYMVi65LUKSlGtYwzJMeC4KkedqTLSIuStb0GQzWUXArXoe5tClJRhps-7p7x7ZiSXvlcTtsdEMtXUFBfBRC9nMO_gWsJTfzOxQ68U4rasgVbfIwkoCUZMJMRiIgqXVo7oQkAJpg/s1122/Programa%20583_B.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: arial;"><img border="0" data-original-height="1122" data-original-width="1122" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9A6_H-g4rdVJz9ILbkU52GP1uBmRb1cBjESJraqGzhuJ8Rc8e7NuRjYMVi65LUKSlGtYwzJMeC4KkedqTLSIuStb0GQzWUXArXoe5tClJRhps-7p7x7ZiSXvlcTtsdEMtXUFBfBRC9nMO_gWsJTfzOxQ68U4rasgVbfIwkoCUZMJMRiIgqXVo7oQkAJpg/s320/Programa%20583_B.jpg" width="320" /></span></a></div><span style="font-family: arial;"><br /><span lang="CA">Molt bona nit a
tothom, benvinguts a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jazz Club de Nit</b>
aquí a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ràdio Sant Vicenç 90.2</b> aquí a
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ràdio Abrera 107.9</b> aquí a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ràdio Joventut </b>aquí a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ràdio Molins de Rei 91.2</b> aquí a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Eixample Barcelona Ràdio</b> aquí a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ràdio Celrà </b><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>amb un programa de Jazz per a vosaltres que us
agrada el Jazz, com deia el nostre amic <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Cifu</b>.
A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un
petó ben gran <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Cifu</b>. Aquí <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Miquel Tuset i Mallol</b> qui us parla,
presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i
editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma
col·lectiva i internacional anomenada <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“Esfera
Jazz”</b>, i que al blog hi trobareu l’enllaç.<br /> </span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I abans de dir res
sobre el programa d’avui, us vull dir que el concert que ens van oferir <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Juan de Diego – “Grebalariak”</b> amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Toni Saigi, Masa Kamaguchi </b>i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ramon Prats</b> va ser extraordinari,
deliciós, i ple d’autenticitat, la que emanaven <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Juan </b>i companys des de l’escenari. Gràcies a tota la gent que va
venir i a l’ajuntament de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">SVdh</b> pel
seu suport, i per descomptat als quatre músics, cracs, que ens van deixar
bocabadats.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I ja parlant del
programa d’avui, doncs que anirà d’alguns projectes amb músics de casa nostra i
músics de fora que han fet músiques nostres com és el cas del pianista argentí <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Julián Solarz </b>i disc <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“Resonancia” </b>amb el seu grup i amb tota
la música de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Frederic Mompou</b>.
Seguint aquesta aurèola, escoltarem el darrer treball del <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ramón Díaz Group</b> dedicat a les músiques de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Chopin, “Conversaciones con Chopin”</b> acabant una primera part de
programa. I la segona començarà amb el darrer disc de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Xavi Torres, “Quarentena Songs” </b>per ja acabar amb el darrer <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jordi Pallarés Project,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>“Vol. 2”</b>, i de nou amb un micro conte de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Carme de la Fuente</b>.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: arial;"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhCdAeydJZTbJ-s47fS1JbGqlwZ9B7sVsN9xIxHXqpRq2Sac4FcCEUBKs5DA5tcuuN23nwNQnq-FFjZQt8UrKaPQAaZpapfApZx9AzMRPvpYxVJUZx7C3bjccvh4AjDCVDK-lPaxHSz651kjE0wv9mXy_y80M0VyMS3_wKr6kUp0LsFMCxT3m1IefUowhoT/s1484/front.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: arial;"><img border="0" data-original-height="1446" data-original-width="1484" height="312" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhCdAeydJZTbJ-s47fS1JbGqlwZ9B7sVsN9xIxHXqpRq2Sac4FcCEUBKs5DA5tcuuN23nwNQnq-FFjZQt8UrKaPQAaZpapfApZx9AzMRPvpYxVJUZx7C3bjccvh4AjDCVDK-lPaxHSz651kjE0wv9mXy_y80M0VyMS3_wKr6kUp0LsFMCxT3m1IefUowhoT/s320/front.jpg" width="320" /></span></a></div><span style="font-family: arial;"><br /><span lang="CA"><br /></span><span lang="CA">I començarem amb el <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Julián Solarz Grupo </b>i disc <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“Resonancia”</b>, publicat per<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><b style="mso-bidi-font-weight: normal;">ears
& eyes Records </b>i distribuït a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Espanya</b>
per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Segell Microscopi </b>el 2023.
Enregistrat el el novembre de 2023 a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Estudio
0618, Buenos Aires, Argentina</b>. Enginyer de so, mescles i masterització, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Pablo López Ruiz</b>. I aquí hi tenim a: <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Lucas Goicoechea, saxo alt; Inti Sabev,
clarinet i clarinet baix; Juan Filipelli, guitarra; Julián Solarz, piano,
arranjaments i direcció; Hernán Cassibra, contrabaix; Carto Brandán, bateria </b>i
de convidat<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Matías Carazzo, flauta</b>.
Arranjaments, orquestracions i improvisacions sobre músiques compostes per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Frederic Mompou</b>. I s’ha de dir que
l’obra gràfica de portada i contraportada és la de l’amic <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Pedro Strukelj</b>. I al blog hi trobareu l’enllaç al Bandcamp d’aquest
magnífic projecte de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Julián Solarz </b>dedicat
a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Mompou</b>:<br /> </span><span lang="CA"><a href="https://juliansolarz.bandcamp.com/album/resonancia-m-sica-de-frederic-mompou">https://juliansolarz.bandcamp.com/album/resonancia-m-sica-de-frederic-mompou</a></span><span lang="CA"> i també
l’enllaç a <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>la web de “B-ritmos” on
parlen abastament d’aquest projecte: </span><span lang="CA"><a href="https://www.b-ritmos.com/julian-solarz-grupo/">https://www.b-ritmos.com/julian-solarz-grupo/</a></span><span lang="CA">.<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I dels 10 temes que
hi ha, n’hi ha 8 dels de la “Música Callada” que va fer el nostre genial
compositor. Els altres dos són “Planys (Impressió íntima nº1”) i la “Cançó nº7”,
aquesta la més curteta de menys de 2 minuts. S’ha de dir que <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Julián </b>s’ha immiscit en quest projecte
dedicat a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Mompou</b> d’una manera molt
càlida. Es nota l’aprofundiment, l’estudi i l’amor pel compositor i per
aquestes músiques i així ens ho mostren tots els seus companys i ell mateix en
les seves interpretacions i improvisacions. I un dels “Musica Callada”, el Nº
3, té una melodia feta pel saxo alto alhora que força reconeixible, com unes
“maitines”, per després aparèixer el solo del contrabaixista. I la Nº 11 també
té unes músiques que reconeixem i ara fetes pel líder al piano, per després
aparèixer el baterista i demés companys en un dels temes curtets. I la Nº
16<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>l’inicia el pianista amb una frase
rítmica recurrent alhora que vital, mentre el clarinet baix i contrabaix li fan
una mena de resposta, per després aparèixer un diàleg dels dos vents molt
delicat. I la Nº 25 l’inicia el baterista en una “Intro” per ja aparèixer el
piano i delicats arpegis, coses que canviaran ben aviat entrant ja contrabaix i
un duet de vents molt delicat. I la Nº 26 comença delicadament amb una mena de
P/R entre flauta i clarinet, o també diàleg preciós. I el “Planys” comença ja
amb una rítmica gràcies a contrabaix, bateria i guitarra, ells<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>tres fent una “Intro” sobre la qual volarà la
dolça melodia del clarinet, i més canvis que hi haurà. I finalment, la “Cançó
Nº 7” és d’una bellesa remarcable, melodia i possible improvisació feta a piano
sol pel líder <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Julián Solarz</b>.<br /> </span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">Els començarem
escoltant en la preciosa<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">1.5.- Música Callada
Nº 9 (F. Mompou & J. Solarz) 5:30.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I aquesta “Música
Callada Nº 9” parteix de la que <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Mompou</b>
encabí en el seu <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Primer Quadern </b>i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">9è moviment</b>, un “lento” a 48 pulsacions
de negra i ritme binari. I ja heu pogut escoltar quina meravella
d’interpretació i arranjament, on hem pogut gaudir llarga estona amb la
improvisació del guitarrista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Juan
Filipelli</b>. Un tema iniciat per ell mateix amb arpegis delicats i posterior
melodia a càrrec de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Lucas Goicoechea</b>
al saxo alt i per sota el clarinet de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Inti
Sabev</b>. Els moments de “break” amb els també arpegis del líder i pianista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Julián Solarz</b> han estat d’una sensibilitat
extrema, com després la del guitarrista en la seva brutal improvisació per
delicada, perquè l’ha feta amb expressivitat i molta emoció. I al final, saxo i
clarinet recordant-nos com era el motiu principal. Què bonic per començar-los a
escoltar.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I no deixaré de
dir-vos que entreu als webs de:<br /></span><span lang="CA">Fresh Sound Records: </span><span lang="CA"><a href="http://www.freshsoundrecords.com/">www.freshsoundrecords.com</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Quadrant Produccions:
</span><span lang="CA"><a href="http://www.quadrantproduccions.es/">www.quadrantproduccions.es<br /></a></span><span lang="CA">Temps Record: </span><span lang="CA"><a href="https://tempsrecord.cat/">https://tempsrecord.cat</a></span><span lang="CA">,<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA">Youkali Music: </span><span lang="CA"><a href="http://youkalimusic.com/">http://youkalimusic.com</a></span><span lang="CA">,<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA">Origin Records: </span><span lang="CA"><a href="https://originarts.com/">https://originarts.com/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Errabal Jazz:<br /> </span><span lang="CA"><a href="http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es">http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es<br /></a></span><span lang="CA">UnderPool: </span><span lang="CA"><a href="https://www.underpool.org/">https://www.underpool.org<br /></a></span><span lang="CA">Etc, etc...enllaços
que trobareu al blog.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: arial;"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnhK2Tx1GNPkKErW9lkqWksEqk04JZNM1r4bJ-EzAauTpADCF9-V610iNZ06wa57jjeJWcdAsP_YPUGo3JcHa9XxicZVK6cjqb5GxHKFXx9uPHAng5iF7CCf8mjueo_cpu0Jr1kZE0WDJAbAEIgBAlGdFjkAKyj9IhD3-TNkY1Bd-_eFIZTpIL0LwjOTDl/s1489/back.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: arial;"><img border="0" data-original-height="1456" data-original-width="1489" height="313" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnhK2Tx1GNPkKErW9lkqWksEqk04JZNM1r4bJ-EzAauTpADCF9-V610iNZ06wa57jjeJWcdAsP_YPUGo3JcHa9XxicZVK6cjqb5GxHKFXx9uPHAng5iF7CCf8mjueo_cpu0Jr1kZE0WDJAbAEIgBAlGdFjkAKyj9IhD3-TNkY1Bd-_eFIZTpIL0LwjOTDl/s320/back.jpg" width="320" /></span></a></div><span style="font-family: arial;"><br /><span lang="CA"><br /></span><span lang="CA"><o:p> </o:p></span><span lang="CA">I un altre d’aquests
preciosos temes que <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Mompou </b>va fer és
la....<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">2.1.- Música Callada
Nº 1 (F. Mompou & J.Solarz) 6:00.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I aquesta és la que <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Mompou</b> encabí en el seu <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Primer Quadern </b>i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">1er moviment</b>, un “angelico” a 50 pulsacions de negra. I també l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Stephen Hough</b> fa una molt més que
delicada versió d’aquesta la seva primera Música Callada, ell a piano sol, com
el mestre les va concebre i interpretar. El nostre heroi i companys n’han fet
una encara més entranyable, per com els sons dels vents ens han acaronat ja
d’entrada amb la melodia i motiu principal. I què bé la secció rítmica amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Carto</b> <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Brandán</b> a la bateria ell marcant ritme i fixant el tempo, el líder <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Julián</b> al piano i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Hernán Cassibra</b>, al<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> </b>contrabaix.
I el pas a les improvisacions les han fet tots tres quasi a la vegada, saxo,
clarinet i guitarra en una “improvisació col·lectiva” magnífica amb uns moments
esclatants, cosa que ha durat la resta del tema fins recuperar la melodia a
càrrec pel clarinet, guitarra i posterior saxo. Una meravella d’arranjament per
una meravella de música pensada i creada per la ment privilegiada i a contra
corrent del mestre <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Frederic Mompou</b>.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">En pròpies paraules, les
de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Frederic Mompou </b>“aquesta música
és ‘callada’, perquè la seva audició és interna. La seva emoció és secreta i
només pren forma en les seves ressonàncies sota la volta freda de la nostra
soledat. No se li demana d'arribar més enllà d'uns mil·límetres en l'espai,
però sí la missió de penetrar en les grans profunditats de la nostra ànima.
Aquesta música és símbol de renúncia. Renúncia a la continuïtat en la línia
ascendent del progrés i perfecció de l'art, perquè en aquesta escalada és
necessàri, alguna vegada, descansar…”. I més coses que en podreu llegir de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Frederic Mompou </b>de la wikipedia en
català: </span><span lang="CA"><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/M%C3%BAsica_callada">https://ca.wikipedia.org/wiki/Música_callada</a></span><span lang="CA">.<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I ja els acabarem
d’escoltar en la....<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">3.3.- Música Callada
Nº 20 (F. Mompou & J.Solarz)) 5:18.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I en una primera
escolta havia decidit posar els “Planys (impressió íntima Nº 1)” car també té
una força rítmica remarcable, però al final m’he decidit per aquesta “Música
Callada Nº 20” pel fet que ja d’entrada hi ha una determinada trempera rítmica
marcada pels copets al canto de la caixa de la bateria de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Brandán</b>. I ves per on que la sonoritat del saxo alt, així com una
mica melancòlica, se li escau la mar de bé a la música de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Mompou</b>. I ells l’han començat fent-ne la melodia o motiu principal
i suport de la base rítmica, i melodia feta pel saxo alt de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Lucas</b>, ell, que n’ha iniciat les
improvisacions. Remarcables les notes soltes i profundes del contrabaix de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Cassibra</b>, i els acords del líder <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Solarz</b> al piano. I en <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Goicoechea</b> ha fet una brutal
improvisació al saxo alt, tal que ens ha deixat bocabadats, per llenguatge i
fraseig contemporani, per so i pel seu bon gust. I al final uns moments amb el
clarinet baix de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Sabev</b> per ja
arribar a un final delicat a càrrec del baixista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Cassibra</b>, molt bonic tema per ja deixar-los d’escoltar. Felicitats <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Julián Solarz</b> i companys<br /></span><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA">Lucas
Goicoechea, Inti Sabev, Juan Filipelli, Hernán Cassibra, Carto Brandán </span></b><span lang="CA">i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Matías Carazzo.</b></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEih0R3Nrk7urIvqFG2a_30T9MWHwOhv3xG7CJ_BbXRYioh7nQ6o_DKNkqRam6q0UKbO61ns1I62lz00FrONKzWoKOjym3DzNIV8G21qmpP6YksxguZBrppZoNYNu7Vwdcdi8ulTTdD0sGMt0LOElk_lEDsJCvzChgkwJxI9M69bSlg6GRye6KY-TZuXCjky/s1632/front.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1440" data-original-width="1632" height="282" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEih0R3Nrk7urIvqFG2a_30T9MWHwOhv3xG7CJ_BbXRYioh7nQ6o_DKNkqRam6q0UKbO61ns1I62lz00FrONKzWoKOjym3DzNIV8G21qmpP6YksxguZBrppZoNYNu7Vwdcdi8ulTTdD0sGMt0LOElk_lEDsJCvzChgkwJxI9M69bSlg6GRye6KY-TZuXCjky/s320/front.jpg" width="320" /></a></div><br /></span><span lang="CA">I seguirem envoltats
de classicisme i Jazz ara de la mà del <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ramón
Díaz Group</b> dedicat a les músiques de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Chopin,
“Conversaciones con Chopin”</b>, publicat el 2023 per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">96K music</b>. Enregistrat per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Guille
Pérez</b> al <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Bonso Studio</b> el 12 i 13
de juny de 2023. Mesclat pel <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ramón Díaz
Group</b>. Produït per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ramón Díaz</b>. I
aquí hi tenim a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Rubén Luis, guitarra;
Jeppe Rasmussen, saxos; Marco Boi, contrabaix i Ramón Díaz, bateria.<br /> </b></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I aquí hi tenim 7
temes amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Chopin</b> ben present i
títols tan suggerents com són “Los viajes”, “Ida y vuelta”, “Amantine” dedicada
a la seva amant <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Amandine <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Aurore</i> Lucille Dupin</b> i pseudònim
masculí <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">George Sand</b>. “Majorca”,
“Invierno en Varsovia”, “Ludwika” i “Noctambulo”. I “Los Viajes”, primer track,
té un tarannà rítmic ja d’entrada gràcies als acords del guitarrista i la
pròpia melodia feta per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jeppe</b> al
soprano. El tema té un pont que és la porta d’entrada a la magnífica
improvisació del guitarrista, ell, volant per sobre del motiu rítmic recurrent.
I el segon és “Ida y vuelta” que potser faci referència al viatge a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Mallorca</b> i la seva tornada a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Varsòvia</b> on hi tenim a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jeppe</b> al saxo tenor, i primer
delicadament per ja després aparèixer una permanent rítmica amb els copets al
canto de la caixa del baterista i posterior melodia del saxo tenor. I
“Amantine” té també un tarannà rítmic força evident amb les escombretes del
líder i per sobre la delicada melodia de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jeppe</b>
al saxo tenor amb una pulsió i notes del baixista força interessants. I el
darrer track del disc és “Noctámbulo” iniciat per unes recurrents notes del
guitarrista, i amb el líder fent un solo a la bateria, això ja d’entrada. El
tema s’anirà desenvolupant amb la inclusió de la resta de companys isobretot
quan apareix el motiu melòdic principal a càrrec del saxo tenor <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Rasmussen</b>. La qüestió rítmica de
baixista i baterista és brutal i així és fàcil fer un solo, com el que ha fet
el guitarrista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Rubén</b>. I resulta que
entremig hi ha un “break” on sembla aturar-se tot, però no, car el baixista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Marco</b> fa la seva improvisació ben
solet.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I jo vaig voler saber
de quina manera i amb quines músiques de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Chopin,
Ramón</b> es va inspirar per fer les seves, i això és el que em va dir: “Los
Viajes” amb el “Nocturno Opus 15 Nº3”; “Ida y Vuelta” amb la “Balada I”; “Amantine”
amb la “Balada IV”; “Majorca” amb el “Preludio Opus 28 Nº4”; “Invierno en Varsovia”
amb el “Nocturno Opus 9 Nº3”; “Ludwika” amb el “Nocturno Opus 20 en C#menor” i “Noctámbulo”
amb el “Nocturno Opus 72 Nº19”.....gràcies estimat <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ramón</b>.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: arial;"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJj63D7fJN1tKAOX_pu3OIqS4DS8lGLerELpqHeQcE2uEK3uXN660QrKx9mCesEt8is2q3QGEI7S8ospwS9HiE-uDjb7mzRhbSeimeyHs4WrMOBjIoI_2EzsMd-1yfsJuGNwlV07kB_OehOB3-6yuZmUO3NMy5ny9Yji1lvRsy_Tq15rUpBwhICmInDmN_/s1722/back.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: arial;"><img border="0" data-original-height="1446" data-original-width="1722" height="269" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJj63D7fJN1tKAOX_pu3OIqS4DS8lGLerELpqHeQcE2uEK3uXN660QrKx9mCesEt8is2q3QGEI7S8ospwS9HiE-uDjb7mzRhbSeimeyHs4WrMOBjIoI_2EzsMd-1yfsJuGNwlV07kB_OehOB3-6yuZmUO3NMy5ny9Yji1lvRsy_Tq15rUpBwhICmInDmN_/s320/back.jpg" width="320" /></span></a></div><span style="font-family: arial;"><br /><span lang="CA">I els començarem
escoltant delicadament en el tema dedicat a un hivern que va passar a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Varsòvia</b>...<br /> </span><span lang="CA"><span style="mso-spacerun: yes;"> <br /></span></span><span lang="CA">4.5.- Invierno en
Varsovia (Ramón Díaz) 6:36.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I què bonic aquest
“Invierno en Varsovia”, iniciat amb un solo de bateria a càrrec del líder <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ramón Díaz</b>, fet però amb una gran
sensibilitat i sense tocar els plats, car, segur que no hi serien benvinguts
els seus sons, a vegades estridents. La “intro” a mode de pedal l’ha fet el
baixista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Marco Boi</b> i delicadeses del
guitarrista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Rubén Luis</b>, i ja la molt
bonica melodia l’ha fet <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jeppe</b> al
saxo tenor. I qui primer ha improvisat ha estat <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Marco Boi</b> al contrabaix. No ha estat una llarga improvisació,
probablement d’1 Chorus, però l’ha fet de manera magistral. També ha estat així
la que ha fet el guitarrista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Luis</b> el
qual ha deixat anar un acord fregat preciós abans de començar-la. Després ens
ha acaronat per la dolçor de la seva execució. La recuperació de la melodia i
motiu principal ens ha situat ja al final d’aquest preciós tema ideal per
començar-los a escoltar.<br /> </span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I no deixaré de
dir-vos que entreu als webs de:<br /></span><span lang="CA">Discordian Records: </span><span lang="CA"><a href="http://www.discordianrecords.bandcamp.com/">www.discordianrecords.bandcamp.com</a></span><span lang="CA">,<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA">Moonjune Records: </span><span lang="CA"><a href="http://www.moonjunrecords.com/">www.moonjunrecords.com</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Auand Records: </span><span lang="CA"><a href="https://auand.com/">https://auand.com/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Segell Microscopi: </span><span lang="CA"><a href="https://www.microscopi.cat/">https://www.microscopi.cat/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">CRU Records: </span><span lang="CA"><a href="https://alcruriecords.com/">https://alcruriecords.com/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Tejo Milenario: </span><span lang="CA"><a href="http://www.tejomusic.com/">http://www.tejomusic.com/</a></span><span lang="CA">,<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA">Etc, etc...enllaços
que trobareu al blog.<br /></span><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: arial;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZi7G-hvBJUq2yksXBrr3mjlaTi-wIqpcARjj80yqBNtO5QH4slZHD8D8I_145U9hXSmcXT15_1f_7IQc6ivcPCIGLnUjXMStOs6Dz3YYqKZeH7BDW4q7a5Z1Tpo9xw0oW6Z_AcBXaqvWIfGBTjUddCbFs7SEKR-8HgeYsUCMpdJlSxBpdAvrue4e_vsRh/s1632/foto.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1452" data-original-width="1632" height="285" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZi7G-hvBJUq2yksXBrr3mjlaTi-wIqpcARjj80yqBNtO5QH4slZHD8D8I_145U9hXSmcXT15_1f_7IQc6ivcPCIGLnUjXMStOs6Dz3YYqKZeH7BDW4q7a5Z1Tpo9xw0oW6Z_AcBXaqvWIfGBTjUddCbFs7SEKR-8HgeYsUCMpdJlSxBpdAvrue4e_vsRh/s320/foto.jpg" width="320" /></a></div><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA">I encara els seguirem
escoltant, en...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">5.4.- Majorca (Ramón
Díaz) 6:54.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I aquest tema l’ha
acabat i començat el guitarrista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Rubén
Luis</b>. I amb quina delicadesa l’ha començat ell, a guitarra solo i fent uns
preciosos arpegis i acords fregats. L’inici del tema ha estat a càrrec d’ell
mateix a més de la base rítmica, per ja després aparèixer la melodia a càrrec
del saxo soprano d’en <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jeppe</b>, una
melodia preciosa, reconeixible de l’obra de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Frederic Chopin</b>. I quin canvi de rítmica en l’inici de les
improvisacions, coses que marca el baxista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Boi</b>.
Però és que després, ha aparegut el Swing en els “quatres” compassos que han
compartit en <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jeppe </b>i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Rubén</b>,<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>saxo soprano i guitarra. Brutals improvisacions d’ells dos i gran suport
dels altres dos de la base rítmica. I després, recuperació de melodia a càrrec
de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jeppe</b> i ja aparèixer el líder <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ramón Díaz </b>fent un tros de solo a la
bateria, ell que n’és un màster. Redobles a dojo fets amb gust, qüestió rítmica
i amb un motiu recurrent acompanyant-lo a càrrec del saxo soprano de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Rasmussen</b> per acabar dolçament.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">Durant la seva estada
a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Mallorca, Chopin</b> va compondre la
majoria dels preludis i va retocar definitivament els que portava esbossats. Va
escriure a més la segona “Balada en fa major, op. 38” el “tercer Scherzo en do
sostingut menor, op. 39”, les dues Poloneses a la major i en do menor.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: arial;"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEisAoGjeqlnCsg-riw1KRpbPuJUjaTny5o7tJughBwtKYkGipyVv6yiRPwaiCrOl8Fjd1aDYgGWGbyEkHx9k__2fq8p18rUZ8SaieAxDYq-NqDgn-Vbt_WMXXTCSOrglnHvEmOQfePZnYgrCfd0UNLo6lRZnuo88Wv70h_oYM7-User0zHi5Z-MPj5MdSW1/s1604/CD.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: arial;"><img border="0" data-original-height="1453" data-original-width="1604" height="290" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEisAoGjeqlnCsg-riw1KRpbPuJUjaTny5o7tJughBwtKYkGipyVv6yiRPwaiCrOl8Fjd1aDYgGWGbyEkHx9k__2fq8p18rUZ8SaieAxDYq-NqDgn-Vbt_WMXXTCSOrglnHvEmOQfePZnYgrCfd0UNLo6lRZnuo88Wv70h_oYM7-User0zHi5Z-MPj5MdSW1/s320/CD.jpg" width="320" /></span></a></div><span style="font-family: arial;"><br /><span lang="CA">I ja els acabarem
escoltant en...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">6.6.- Ludwika (Ramón
Díaz) 5:21.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I ves per on que en <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Frederic</b> tenia una talentosa germana, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ludwika</b> que a més a més de ser una bona
compositora era també escriptora professional. La salut d’en <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Frederic</b> mai va ser bona, la qual es va
anar deteriorant de manera remarcada a finals del 1840. Durant dos mesos, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ludwika</b> el va cuidar en aquest final de
malaltia, la qual cosa la va sobrecarregar físicament i emocional fins la seva
mort, el 17 d’octubre del mateix any.<br /> </span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I per això <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ramón </b>ha volgut retre-li un homenatge a
la seva germana amb aquest tema tan vital. Una melodia diversa amb tres trams o
parts, diria jo i començant amb una curteta “Intro” a càrrec del guitarrista i
ell mateix. Després d’això, en <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jeppe</b>
s’ha posat a improvisar al soprano amb un preciós so alhora que fraseig. Els
acords de la guitarra de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Rubén</b> l’han
recolzat, com també la resta de la base rítmica amb en <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Marco</b> al contrabaix i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ramón</b>
a la bateria. Gran improvisació també del guitarrista, ell amb un so un tan
fosc, farcit però de llenguatge jazzístic i bon gust. I sempre, sempre, la base
de dos donant-los el suport. I al final, quin gran solo de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ramón</b> a la bateria, com remena els estris de la seva bateria, amb
quina energia ho fa, com controla els redobles, impressionant, en una paraula.
Ideal tema per ja deixar-los d’escoltar, felicitats <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ramón Díaz, Rubén Luis, Jeppe Rasmussen i Marco Boi.<br /><o:p></o:p></b></span><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span></b><span lang="CA">I després d’aquesta
meravella, sembla un bon moment per escoltar el micro conte de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Carme de la Fuente</b>. Gràcies <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Carme</b> per acaronar-nos amb la dolçor de
les teves paraules i sempre amb les músiques del programa.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: arial;"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg16oOxP3RYDhbyauHHsmcfQitfV0RfQkM4KOhO2t07kICIx3Pta-eRr0W2IsGRYKKon_MW90aI3rS8DopxVcf2LU05XagTIKU9ZMZ-8HgcMABhBcdeCctBLFcALVQ6DRfyDPPxAyefl9css7ueqcVx7zLxkFrkMLjhc1OdHIix9F98YWISEwNLDix8YNKr/s1593/front.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: arial;"><img border="0" data-original-height="1443" data-original-width="1593" height="290" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg16oOxP3RYDhbyauHHsmcfQitfV0RfQkM4KOhO2t07kICIx3Pta-eRr0W2IsGRYKKon_MW90aI3rS8DopxVcf2LU05XagTIKU9ZMZ-8HgcMABhBcdeCctBLFcALVQ6DRfyDPPxAyefl9css7ueqcVx7zLxkFrkMLjhc1OdHIix9F98YWISEwNLDix8YNKr/s320/front.jpg" width="320" /></span></a></div><span style="font-family: arial;"><br /><span lang="CA">I seguirem amb aquesta
segona part on ens endinsarem en la música i darrer treball discogràfic d’en <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Xavi Torres, “Quarentena Songs”</b> ja ens
diu de quina manera el va començar a parir. Quan va començar la pandèmia es va
proposar fer un tema cada dia durant 30 dies, que va dir el dia del concert al <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jamboree, Sala 3</b>. D’aquestes 30 cançons
en va seleccionar 12 (més dues a mode de bonus tracks). I els músics que
l’acompanyen a ell, que evidentment toca el piano, en els temes de l’1 al 6 són
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Reiner Elizarde (El Negrón), contrabaix </b>i
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Andreu Pitarch, bateria</b>, aquests
temes enregistrats el 22 de març de 2022 a l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Estudio Uno, Madrid</b>. I pels temes del 7 al 14 hi ha <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Clemens van der Feen, contrabaix </b>i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jamie Peet, bateria</b> enregistrats el 16
de febrer de 2022 al <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Powersound Studio,
Amsterdam</b>. Tot mesclat per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Micha de
Kanter</b> i masteritzat per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Dave
Darlington</b> i publicat aquest 2023 per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">DOX
Records</b>.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I d’aquests 14 temes
els dos trios en van fer de diferents ritmes i tempos, havent-hi balades però
també una mena de Slow-Bluesy song com és “13 Rutina”. I més o menys a tempo de
balada, tot i haver-hi un puntet de tempo hi tenim “02 Setmanes”, “14 Reset”,
“3 Oportunidad”. Amb un marcatge rítmic del baterista i quasi mateix tempo hi
ha “10 Perspectiva”. I el preciós “05 Supervuit” té una ritme càlid i melodia
molt bonica. I “08 Futur”, tot i començar a ritme lent i delicat té un canvi
rítmic i de tempo després que el farà més vital. També “06 Social” té un
tarannà vital com aquest, més o menys tot encara a tempo mèdium i tema que
agafarà força trempera en la impro del líder. I “11 Jitsi” té una rítmica
marcada per baxista i mà esquerra del pianista a mode de motiu repetitiu
rítmic. I un altre dels temes curtets és “07 Empty Streets”, i aquí amb més
vitalitat marcada per la persistent mà esquerra del líder. I “09 Nueva Era” té
també un tarannà cadenciós marcat per les notes del baixista i més o menys
tempo. I la resta de temes tenen ja una vitalitat força evident, entre els
quals el “12 Community” té aquest tarannà i també amb les notes puntuals del
baixista marcant la rítmica. I el primer track “01 Luz”, té un motiu recurrent
de la mà esquerra del pianista i moments de melodia a duet pe baixista i
pianista. I finalment “04 Upside Down” té també vitalitat amb un motiu o línia
de baixos repetitiva marcada pel baixista.<br /> </span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I trobo que estarà bé
començar-los a escoltar amb el tema on hi col·laboren <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Clemens van der Feen, contrabaix</b> i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jamie Peet, bateria</b> i anomenat..<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">7.10.- Perspectiva
(Xavi Torres) 4:20.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I ja haureu notat el
canvi d’estil sí, però no hi ha hagut canvis pel que fa a delicadeses, car en
aquest tema també hi són totes. Un tema lent amb un puntet de vitalitat pel
marcatge del baterista, amb unes notes soltes del baixista que fan tot plegat
un magnífic coixí per poder desenvolupar les seves línies, el pianista i líder,
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Xavi Torres</b>. El final a piano sol ha
estat brillant alhora que càlid, on ell ha sabut jugar amb les dues mans. I <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Xavi</b> sembla haver desenvolupat una idea
i motiu, rítmic i melòdic, el qual ens ha acompanyat durant tot el tema. El
líder té uns moments molt brillants, en un tema on ell n’ha estat l’únic
protagonista solista. Va desenvolupant el motiu principal improvisant i fins
arribar al final del tema on ell s’ha quedat sol omplint tot l’espai de les
seves dolces notes, preciós tema per començar-los a escoltar.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: arial;"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikpW899jDfTEn9dp0DNh3r_-qCRLOdJWFHdeSqfPY3XcFUd90sG2ogg-Y-Iz3mYEdXSSfcS6vrvtvHrRTTjwyGBfWsVMsX4sQLoTdgLLee0ZKtEBIOzpIwQqvQxQlAzErdlG_B0eooPlV3A6jWzlmYoj3Av8WHAPoIO6c8ObJmr-3Frk_xi6CUfsiiIUl1/s1714/back.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: arial;"><img border="0" data-original-height="1450" data-original-width="1714" height="271" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikpW899jDfTEn9dp0DNh3r_-qCRLOdJWFHdeSqfPY3XcFUd90sG2ogg-Y-Iz3mYEdXSSfcS6vrvtvHrRTTjwyGBfWsVMsX4sQLoTdgLLee0ZKtEBIOzpIwQqvQxQlAzErdlG_B0eooPlV3A6jWzlmYoj3Av8WHAPoIO6c8ObJmr-3Frk_xi6CUfsiiIUl1/s320/back.jpg" width="320" /></span></a></div><span style="font-family: arial;"><br /><span lang="CA">I els seguirem
escoltant en el tema, quarentena song com ho són totes amb el mateix trio i
tema anomenat...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">8.12.- Community
(Xavi Torres) 4:56.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I en aquest trio hi hagué
temes vitals com aquest on la melodia a càrrec del líder al piano es veu
construïda per la seva mà dreta i notes al registre amunt del centre. L’ha
començat ell amb el baixista fent l’un, la melodia i l’altre la línia de baixos.
Al mateix temps el ritme i tempo hi és implícit però encara més reforçat pels
copets a la caixa del baterista. Aquí hi tenim, ja ho sabeu, a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Xavi Torres </b>i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Clemens van der Feen, </b>contrabaix i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jamie Peet, </b>bateria. Ben aviat ens hem trobat al genial pianista
fent la seva més que reeixida improvisació, vital, brillant, amb una lleugeresa
de la mà dreta força inversemblant, per velocitat de digitació prístina i pura.
De quina manera l’ha desenvolupat, cada vegada amb línies melòdiques noves.
Sembla que s’hi podria estar “ad inphinittum”. En <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Clemens</b> l’ha seguit fent la seva improvisació, que tot i més
curteta que la del líder, ha estat força reeixida. I el tema l’han acabat
després de recuperar el motiu principal i deixar-lo “morir” dolçament. Què
maco.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..<br /></span><span lang="CA">23 Robadors,
Barcelona:<br /> </span><span lang="CA"><a href="https://23robadors.com/programacio/">https://23robadors.com/programacio/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Jamboree Jazz Club, Barcelona:<br />
</span><span lang="CA"><a href="https://jamboreejazz.com/agenda/">https://jamboreejazz.com/agenda/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Sunset Jazz Club,
Girona:<br /> </span><span lang="CA"><a href="http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html">http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html<br /></a></span><span lang="CA">etc, etc....al blog
hi trobareu l’enllaç a la seva programació.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: arial;"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSJQGiy70IBG2qe3dekM_vGIP2wnC5w9HAdIP9bFDbDk-L3EKM1jPpaAZJ26P8iUtHZuUB8XPkwzxxNR-KmPEv4IKeTt7o5ItGo1vWVoqzw8KTXVG1zelVtENRz0rw4ifal-Klr-b-dOAoBTp0ZSSHIZWjJDDxsAOEXeVeKx4hQI4l3rntk8mS_jm9ax-D/s1644/inside.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: arial;"><img border="0" data-original-height="1452" data-original-width="1644" height="283" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSJQGiy70IBG2qe3dekM_vGIP2wnC5w9HAdIP9bFDbDk-L3EKM1jPpaAZJ26P8iUtHZuUB8XPkwzxxNR-KmPEv4IKeTt7o5ItGo1vWVoqzw8KTXVG1zelVtENRz0rw4ifal-Klr-b-dOAoBTp0ZSSHIZWjJDDxsAOEXeVeKx4hQI4l3rntk8mS_jm9ax-D/s320/inside.jpg" width="320" /></span></a></div><span style="font-family: arial;"><br /><span lang="CA">I encara els
escoltarem amb el tema on hi col·laboren <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Reiner
Elizarde “El Negron”, contrabaix </b>i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Andreu
Pitarch, bateria</b> i tema...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">9.4.- Upside Down
(Xavi Torres) 4:04.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I déu-ni-do del que
varen fer aquest nou trio i en aquest tema ja se n’ha vist una bona mostra. El
tema és brutal per la persistència de les dues notes de la mà dreta del
pianista i les del baixista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Elizarde</b>,
que ja tenen tota la rítmica necessària. La dreta del líder construeix la
melodia amb una vitalitat esfereïdora, alhora que brillantor per com n’és el
seu “pianíssim”. Després de la presentació del tema, en <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Xavi</b> s’ha posat a improvisar i de nou fent-ho de manera magistral,
i mostrant-nos la gran quantitat de recursos rítmico-melòdics que té. Segueix
també l’harmonia del tema per desenvolupar línies, i línies, les que calguin,
en podríem dir. Hem escoltat com <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">El
Negrón</b> feia una línia molt present amb el seu contrabaix. També no oblidem
que hi ha l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Andreu</b> a la bateria, un
altre gran crac. Un tema que ben aviat acaba o això ens sembla, per com de ben
trenat està i també per la velocitat d’execució. Magnífica composició per
mantenir la creativitat en moments de pandèmia.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: arial;"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgo714X16zdFbCu7SmQ90f8Jct39uVkz-mG_N1zNzbGgRsJ65myEeMUV5qz2H77v17mVyjhpe5cilcAuNg459gzeCJ8uWFqV9AQrHfraclNHdDnVKDNQ4gEuhuhqI1jORKNuwurb4sp5CLHhIi2NWk3HYKrxAwC0rs4W3mTJbaUMyL9Wl_qfZdLy4qZ-SIW/s1656/CD.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: arial;"><img border="0" data-original-height="1448" data-original-width="1656" height="280" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgo714X16zdFbCu7SmQ90f8Jct39uVkz-mG_N1zNzbGgRsJ65myEeMUV5qz2H77v17mVyjhpe5cilcAuNg459gzeCJ8uWFqV9AQrHfraclNHdDnVKDNQ4gEuhuhqI1jORKNuwurb4sp5CLHhIi2NWk3HYKrxAwC0rs4W3mTJbaUMyL9Wl_qfZdLy4qZ-SIW/s320/CD.jpg" width="320" /></span></a></div><span style="font-family: arial;"><br /><span lang="CA">I ja els acabarem
d’escoltar en el primer track i mateix trio...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">10.1.- Luz (Xavi
Torres) 5:06.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I en aquest altre
tema encara més vital d’en <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Xavi </b>hem
pogut escoltar una gran improvisació del líder, esclar, però també una del
contrabaixista cubà resident a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Madrid,
Reiner Elizarde, “El Negron</b>” I ves per on que la ràpida melodia l’han<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>feta a duet, pianista i baixista, que
déu-n’hi-do. El tema l’ha començat ell sol amb el motiu principal i ja entrar
la melodia amb ells dos. Mentre, l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Andreu</b>
els ha anat acaronant amb les seves escombretes, i ells anant tirant el tema
endavant. La impro del baixista ens ha capgirat el cervell per com de brutal
l’ha feta, alhora que amb una perfecta afinació. I quina persistència la del
líder amb el motiu recurrent mentre ell solejava. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Xavi</b> n’ha iniciat la seva després, ja heu pogut constatar de quina
inversemblant manera l’ha feta. Aquí no hi ha Swing però sí que hi ha un
impressionant Groove, allò que fa que el tema camini. I recuperant el duet
melòdic baixista i pianista, hem arribat al final d’aquest magnífic tema, ideal
per ja deixar-los d’escoltar, o sigui que felicitats <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Xavi Torres, Reiner Elizarde (El Negrón), Andreu Pitarch, Clemens van
der Feen </b>i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jamie Peet.</b> I també
dir-vos que el felicitem a ell, a tots ells, car aquestes <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Cançons de Quarantena</b> han rebut el <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Premi 440-Enderrock </b>a millor disc de jazz de l'any! Felicitats, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Xavi</b>.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: arial;"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVHuZj43grK_vj3D5xrHlqaceC5U26UkfNLFudm_HoBOCm8foKjJKSJlVXbvuQt3DKCPDOWtgr45QWr1UzA0hxach688J4Cj_hU06YoT13HKORsnOg7k-K_Idk5CThgD-LhvqvFNEGuAkSuI0aSmoaeWj2h7dZDOnRD9j34kBNrb2WJE5ep_g4UYtVVkSW/s1419/Jordi%20Pallar%C3%A9s%20Project%20-%20Jordi%20Pallar%C3%A9s%20Project,%20Vol.2%20-%20Jordi%20Pallar%C3%A9s%20Project%20Vol.2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: arial;"><img border="0" data-original-height="1419" data-original-width="1419" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVHuZj43grK_vj3D5xrHlqaceC5U26UkfNLFudm_HoBOCm8foKjJKSJlVXbvuQt3DKCPDOWtgr45QWr1UzA0hxach688J4Cj_hU06YoT13HKORsnOg7k-K_Idk5CThgD-LhvqvFNEGuAkSuI0aSmoaeWj2h7dZDOnRD9j34kBNrb2WJE5ep_g4UYtVVkSW/s320/Jordi%20Pallar%C3%A9s%20Project%20-%20Jordi%20Pallar%C3%A9s%20Project,%20Vol.2%20-%20Jordi%20Pallar%C3%A9s%20Project%20Vol.2.jpg" width="320" /></span></a></div><span style="font-family: arial;"><br /><span lang="CA">I ja per acabar el
programa d’avui farem un altre salt, ara quasi que al buit, amb el darrer <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jordi Pallarés Project, “Vol. 2”</b> enregistrat
en directe l'agost de 2020 per al <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Recital
de Master</b> de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jordi Pallarés</b> al <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">JazzCampus (Suïssa).</b> Mesclat per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jordi Pallarés.</b> Masteritzat per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Roger Langvik</b>. Portada: <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jordi Pallarés</b>. Produït per: <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Orx!unarchiveS</b>. Amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Diego Manuschevich: saxo alt, clarinet
baix, flauta. Kazue Ogasazara: piano. Jordi Pallarés: bateria, percussions i
vibràfon, </b>amb<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Nadav Erlich: contrabaix.</b>
Música de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jordi Pallarés</b>, excepte
els que us digui.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I sí que ens diuen
com va anar tot plegat, sí, i s’ha de considerar que va ser l’agost del 2020,
tot just traient el cap en plena pandèmia, cosa que encara fa més impressionant
aquest treball fi de Màster del <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jordi</b>
a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Basilea</b> on es va endinsar en el
que en diem Free Jazz i Lliure Improvisació. Aquest és el seu segon àlbum
acompanyat d’uns altres cracs com ell. Ho va presentar en 3 parts, tot i que
l’ordre d’aparició dels temes al CD no lliga amb l’ordre d’aquestes, parts.
Després de la Introducció i presentació a càrrec de l’speaker de la sala,
apareix el primer i brutal tema, “0220E & 0220C”, compost per <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Diego
Manuschevich</b> on ell passa del saxo alt al clarinet baix mentre <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jordi </b>a la bateria i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Kazue </b>al piano fan també de les seves.<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> </b><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>I com que va anar quasi tot seguit d’una
tirada, després van tocar el “The Era Of Microplastics Is Now”, del <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jordi</b> amb quasi 9 minuts d’una perfecte
comunicació entre els tres cracs amb una primera impro del pianista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Kazue</b> i tema que escoltarem. I després
apareix l’”Inspier ven der Musik” amb el clarinet baix de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Diego</b>, fent-lo sonar de manera inversemblant per estridències i
demés, i seguit hi ha el “Cos-mo-go-nia Impermanente” on <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">David</b> segueix al clarinet baix i on <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jordi</b> després ens acarona amb el vibràfon, mentre <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Diego</b> agafa la flauta i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Kazue</b> els acompanya. I el 6è track és
“Hommage à S. Dalí, J. Miro et W. Kandinski” on segueixen amb aquesta dinàmica
amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jordi</b> a la bateria i
percussions, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">David</b> primer a la
flauta i amb un fianl brutal al saxo alt i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Kazue
</b>al piano. I de manera ininterrompuda apareix el següent tema “0220E” i ells
amb la mateixa ona rítmica, i ara amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">David</b>
al clarinet baix en un desenvolupament de tema força brutal on el clarinet
acaba aquest i inicia el següent i 8è track que traduït diu “Qui som nosaltres
per dir als gats i gossos que tenen més drets que porcs i vaques”, on el
pianista executa una brutal improvisació i força percusiva, matxucant les
tecles del piano a dojo i un <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">David</b>
brutal al saxo alt, i esclar que <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jordi</b>
està increïble a les percussions diverses. Després d’això, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jordi</b> va fer una curta xerrada agraint a tothom qui el va ajudar i
per descomptat als companys i mestres <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jordi
Rossy</b> i companys. I dels tres temes que van seguir tocant, el primer va ser
“Twelve Tone Piece” que també escoltarem. El següent i penúltim va ser el “Bass
Interlude” de dos minuts i mig on el baixista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Nadav Erlich </b>ell sol executa la composició de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jordi</b> i seva improvisació. I el darrer tema va ser “Dream”, una
preciosa composició que escoltarem seguidament.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: arial;"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbiBP48_p2KM3bBJQOS1zb_MlfpinJReJvUFuqm3CR3kEvhve8MOhO8TvWBfQ93SyrJtT9mPNsObGy-w2td1Kw0YClywP913V4VadDPQ-QIibmJzq0iY9dHmYZ8zXMEnSuKQbpK9FFfxxMTpM5BnFYuO2I6UewP0rHahKSOgPzMRIfOOURcDM8705LRG4I/s709/back.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: arial;"><img border="0" data-original-height="709" data-original-width="708" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbiBP48_p2KM3bBJQOS1zb_MlfpinJReJvUFuqm3CR3kEvhve8MOhO8TvWBfQ93SyrJtT9mPNsObGy-w2td1Kw0YClywP913V4VadDPQ-QIibmJzq0iY9dHmYZ8zXMEnSuKQbpK9FFfxxMTpM5BnFYuO2I6UewP0rHahKSOgPzMRIfOOURcDM8705LRG4I/s320/back.jpg" width="320" /></span></a></div><span style="font-family: arial;"><br /><span lang="CA">11.12.- Dream (John
Cage) 7:17.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I ves per on que amb
aquesta meravella de cançó alhora que allunyada del concepte de la Lliure
Improvisació, va cloure el concert de Treball del seu Màster, ell, en <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jordi Pallarés</b> i ells, car les altres
composicions sí tenen tot aquest esperit d’impro lliure. La dolçor de les seves
interpretacions és evident, i així ho hem constatat durant tot el tema, car les
notes del pianista així ens ho han mostrat. Sempre hi ha hagut el líder <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Pallarés</b> a les escombretes i demés
estris percussius i també la flauta de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Diego
Manuschevich</b> tots tres recolzant-se mútuament. El tema ha començat a piano
dolç sol, quedant-nos bocabadats, immersos en una mena d’aurèola meditativa. Ja
hi ha aparegut el baixista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Nadav Erlich</b>
ell sí improvisant com ho faria el nostre <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Masa
Kamaguchi</b>. I la flauta ens ha acaronat les oïdes quan ha sonat. I ells han
seguit una estona així fins arribar al delicat final, ideal tema per
començar-los a escoltar, que ara començaran a “pintar bastos”.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: arial;"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiMCJXEpSIiQnxbmOjXLx_lZ6Vz8CsZk1Pqjg8FUE0W_4Cv1MvhdaqSEMV1dklGtG11BCUPCZnCk8d7fyRMt6I0DgIpeGmY0RNgeAgr255bHVwzevpZzLEKmbWuP4kLlkADq0HOA_OiOHivhEFq890z8ttvCDXCgZSaw9nMiwDKq0sEE_SPRLf3mFujCWW2/s709/text1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: arial;"><img border="0" data-original-height="709" data-original-width="708" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiMCJXEpSIiQnxbmOjXLx_lZ6Vz8CsZk1Pqjg8FUE0W_4Cv1MvhdaqSEMV1dklGtG11BCUPCZnCk8d7fyRMt6I0DgIpeGmY0RNgeAgr255bHVwzevpZzLEKmbWuP4kLlkADq0HOA_OiOHivhEFq890z8ttvCDXCgZSaw9nMiwDKq0sEE_SPRLf3mFujCWW2/s320/text1.jpg" width="320" /></span></a></div><span style="font-family: arial;"><br /><span lang="CA">I els seguirem
escoltant en el tema anomenat...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">12.10.- Twelve Tone
Piece (Jordi Pallarés) 6:23.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I pel títol i per com
ha sonat, aquest és un tema amb tot l’esperit del “dodecafonisme”. I així ho hem
escoltat per com d’amplis són els intervals i per com n’és la melodia
resultant, més aviat “amelodia”. Iniciat pel clarinet baix de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Diego</b> i ja després el piano de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Kazue. </b>S’hi ha afegit la bateria del
líder, recolzant-los i ja per deixar pas a la llarga improvisació de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Diego Manuschevich</b> al clarinet baix,
brutal improvisació amb tots els aires del Jazz més Free, més avantguardista.
Llenguatge més enllà de les galàxies, el del <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Diego </b>i també el dels acompanyants, piano i bateria i percussions
diverses, tots tres en una improvisació col·lectiva on s’hi podrien estar hores
i hores, per vitalitat també de la proposta. És ben evident el llegat del meu
estimat <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Eric Dolphy</b> coses que en <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Diego </b>també pensa de ben segur. I al
final de la seva improvisació al clarinet baix, s’han quedat ells dos sols, i
més el baixista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Nadav</b> acabant el
tema.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: arial;"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixUzjb4umc6tiV3NXuaSJOQ4DfBWjwVPHfNerNQlJthSxOSt4k4R8GdtAxmPXqQvh2qz-zw6MMzf3vRvJpwoo2RIRwyQuqsOTnyq57jV4UhB24LYtI4yLK2-fZGNozDWnc6qPPT4jDVeqoqbjd-5DwcsVV59PepF4JXlchwEd_w9lVRScOZ-XoObldA3cP/s709/7.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: arial;"><img border="0" data-original-height="709" data-original-width="708" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixUzjb4umc6tiV3NXuaSJOQ4DfBWjwVPHfNerNQlJthSxOSt4k4R8GdtAxmPXqQvh2qz-zw6MMzf3vRvJpwoo2RIRwyQuqsOTnyq57jV4UhB24LYtI4yLK2-fZGNozDWnc6qPPT4jDVeqoqbjd-5DwcsVV59PepF4JXlchwEd_w9lVRScOZ-XoObldA3cP/s320/7.jpg" width="320" /></span></a></div><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><br /></span></div>I<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>més coses que ens diuen i que podreu llegir
al blog:<br /> </span><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA">Jordi
Pallarés</span></b><span lang="CA">,
alumne dels mestres <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jordi Rossy, Jeff
Ballard, Gerry Hemingway i Fred Frith, </b>presenta la seva proposta artística <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“Jordi Pallarés Project Vol.2” </b>per al
present esdeveniment. Aquest projecte és o es basa en una formació de jazz
intercanviable, “trans-idiomàtica” i interdisciplinària que permet l'exploració
en profunditat de qualsevol dimensió musical en la qual se centra <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jordi</b>; passant de peces originals, al
repertori musical inspirat en algun compositor rellevant. En aquesta ocasió <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jordi</b> està acompanyat de joves músics
d'avantguarda refinats i creatius residents a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Suïssa: Kazue Ogasawara</b> al piano (<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Japó</b>) i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Diego Manuschevich</b>
al piano i instruments de vent (<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Xile</b>).
A més, al final del concert, el baixista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Nadav
Erlich</b> serà convidat a unir-s’hi. La música es basarà essencialment en
l'estètica <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">"Instant Composing"
</b>de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Cecil Taylor </b>i força
estimulada en el principi teòric <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">d'"Harmolodics"</b>
d'<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ornette Coleman; </b>que ell descriu
com –l'ús del físic i el mental de la pròpia lògica convertit en una expressió
sonora per provocar la sensació musical d'uníson executada per una sola persona
o amb un grup–. A més, una part del programa es va fer a base de les composicions
gràfiques fetes a mà pel <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jordi</b>,
representant així una destil·lació de la sensibilitat dels intèrprets
utilitzant la peça gràfica com a marc de discussió i presa de decisions
col·lectives mitjançant la improvisació lliure. A més, i finalment, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Project</b> també està influenciat
linealment pel sistema musical d'<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Anthony
Braxton "Ghost Trance Music", Cornelius Cardew "Treatise",
"Aleatoric Music" </b>de<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> John
Cage </b>i<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> "Soundpainting" de
Walter Thompson.</b> Aquestes són les següents peces originals que es
representaran aquesta tarda, deia ell.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: arial;"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhiJIelPzuoYg-WR6m7vNrbsUHMrvhiQAwiucBrkTis-rHe8s_7G4nfB5lMxNOGw5Gf1HcCT1ZRpTt9lRzZhdIpYpoH6TXkyA68BGmG-ZXTrj6pnIv2KmOhYyX65HKta7rF8_zAadYdUTKLtmX71pJNKt0rtoOCxyFVLc7F5-2o2CjO6dm4Tj6wtaiPOGDi/s709/temes.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: arial;"><img border="0" data-original-height="709" data-original-width="708" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhiJIelPzuoYg-WR6m7vNrbsUHMrvhiQAwiucBrkTis-rHe8s_7G4nfB5lMxNOGw5Gf1HcCT1ZRpTt9lRzZhdIpYpoH6TXkyA68BGmG-ZXTrj6pnIv2KmOhYyX65HKta7rF8_zAadYdUTKLtmX71pJNKt0rtoOCxyFVLc7F5-2o2CjO6dm4Tj6wtaiPOGDi/s320/temes.jpg" width="320" /></span></a></div><span style="font-family: arial;"><br /><span lang="CA">I nosaltres acabarem
projecte i programa amb el tema...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">13.3.- The Era of
Microplastics is Now (Jordi Pallarés) 8:44.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I ja heu pogut
constatar el viatge musical estratosfèric que hem fet avui, començant
delicadament amb la “Música Callada” de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Mompou</b>,
seguir amb les “Conversaciones con Chopin” i just abans d’aquestes
inversemblants músiques, les “Quarentena Songs” per acabar el programa amb
aquest “Vol. 2” del <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jordi Pallarés
Project</b> amb tots els aires del <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Free
Jazz</b> i músiques més avantguardistes, i en aquest tema ho hem tornat a
constatar. Aquí en <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Diego</b> ha volat
literalment amb el saxo alt en la seva brutal improvisació, i a moments, a duet
d’ell i amb el líder també fotent-li a la bateria, portant el ritme, el tempo i
creant línies rítmiques força persistents, i ja al final amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Diego</b> sol, traient-li sons
inversemblants al seu saxo alt. I el tema l’han començat a duet de saxo alt i
piano, ambdós fent-ne l’entremaliada melodia. Hi ha hagut moments de Swing, sí,
en els moments del solo del piano del japonès <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Kazue Ogasazara</b>, ell que s’ha lluït per com de reeixida ha estat la
seva improvisació, i ja deixant el Swing i situant-se en la recerca de
sonoritats aconseguint uns moments sublims. Motiu de nou, i impro del saxo alt <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Diego Manuschevich</b> fins a recuperar el
motiu principal inicial i acabar-lo de cop, brutal tema per cloure el seu
projecte i nosaltres el programa d’avui, o sigui que felicitats <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jordi Pallarés, </b></span><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA">Diego
Manuschevich, Kazue Ogasazara i Nadav Erlich.</span></b></span></div><div style="text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA"><span style="font-family: arial;"><br /></span></span></b></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><b><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgMUrikFvQ_MgFG0cgZZqBPglj39wNVtwQdMbpNcfmE2Z3ZvW5SIEBtE_qgDLPUOA7qwfWCJZJoavyuZ1ECaP63K-iWDgwfqBouNLBvZY2kqZRCs_f_DDc2O4F8c_hNCjE4Ji0rsXwh_SSFcRVbDhhQUDRUu12iZmpzETQqms1spK22S_ZRAgjP_f2zFAUQ/s709/5.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="709" data-original-width="708" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgMUrikFvQ_MgFG0cgZZqBPglj39wNVtwQdMbpNcfmE2Z3ZvW5SIEBtE_qgDLPUOA7qwfWCJZJoavyuZ1ECaP63K-iWDgwfqBouNLBvZY2kqZRCs_f_DDc2O4F8c_hNCjE4Ji0rsXwh_SSFcRVbDhhQUDRUu12iZmpzETQqms1spK22S_ZRAgjP_f2zFAUQ/s320/5.jpg" width="320" /></a></div><br /></b><span lang="CA">Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..<br /></span><span lang="CA">Nota 79: </span><span lang="CA"><a href="https://www.nota79.cat/events/">https://www.nota79.cat/events/</a></span><span lang="CA">,<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA">Nova Jazz Cava:<br /> </span><span lang="CA"><a href="https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming">https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Jazz Club la
Vicentina:<br /> </span><span lang="CA"><a href="https://jazzclublavicentina.blogspot.com/">https://jazzclublavicentina.blogspot.com/</a></span><span lang="CA">, i nosaltres
ja fins el 15 de març que tindrem a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Marta
Sierra Quartet</b> amb ella al violí a tot Gipsy Jazz, amb l’entrada gratuïta
com sempre en un esdeveniment patrocinat per l’ajuntament de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">SVdH </b>i organitzat des del <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jazz Club la Vicentina</b> us hi esperem
com sempre a partir de les 22h.<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
</span><span lang="CA"><a href="http://www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es/">www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es</a></span><span lang="CA"> i jo mateix <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Miquel Tuset i Mallol </b>qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les
seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i
us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel
Tuset i Mallol.<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></span></div>
S'emet cada dimecres a les 22h a Ràdio Sant Vicenç 90.2 i els diumenges en diferit a la mateixa hora. Presentat i realitzat per Miquel Tuset.http://www.blogger.com/profile/07577638615848231323noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2780958048475961356.post-5958216643777532462024-02-13T03:28:00.000-08:002024-02-13T03:28:24.046-08:00Programa 582 - FSNT: Nicole McCabe, Cosimo Boni i Matt Marantz Trio, dimecres 14 de febrer de 2024.<div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"> <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjd0Vvpd6IHLLWbrg81IVs2v0cbNxXwtUiROb6Fb_6q44YJSKQUBLCivgn9upJk7BakgCDnaqx50ZkA_aCrDeO4cj_NOKl4rTMC2Xpj2YzXJVSAfdqZuCrgBDwF7DxEVfqMl1hA5up4vuoQuxQhf27SQCh0xu2KmFKHiXSi5GDsJ7xZUkippL9Ujs9Bk2Om/s2256/Prorgama%20582.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2248" data-original-width="2256" height="319" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjd0Vvpd6IHLLWbrg81IVs2v0cbNxXwtUiROb6Fb_6q44YJSKQUBLCivgn9upJk7BakgCDnaqx50ZkA_aCrDeO4cj_NOKl4rTMC2Xpj2YzXJVSAfdqZuCrgBDwF7DxEVfqMl1hA5up4vuoQuxQhf27SQCh0xu2KmFKHiXSi5GDsJ7xZUkippL9Ujs9Bk2Om/s320/Prorgama%20582.JPG" width="320" /></a></div><br /><span lang="CA">Molt bona nit a
tothom, benvinguts a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jazz Club de Nit</b>
aquí a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ràdio Sant Vicenç 90.2</b> aquí a
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ràdio Abrera 107.9</b> aquí a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ràdio Joventut </b>aquí a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ràdio Molins de Rei 91.2</b> aquí a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Eixample Barcelona Ràdio</b> aquí a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ràdio Celrà </b><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>amb un programa de Jazz per a vosaltres que us
agrada el Jazz, com deia el nostre amic <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Cifu</b>.
A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un
petó ben gran <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Cifu</b>. Aquí <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Miquel Tuset i Mallol</b> qui us parla,
presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i
editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma
col·lectiva i internacional anomenada <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“Esfera
Jazz”</b>, i que al blog hi trobareu l’enllaç.<br /> </span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I ja en aquesta
setmana del concert que farem el divendres a la <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Sala Xica</b><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Juan de Diego “Grebalariak”</b>, us proposo
escoltar tres projectes de la nostra estimada editorial, de casa nostra i
valorada internacionalment gràcies a la gran feina de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jordi Pujol Baulenas, Fresh Sound New Talent</b>. I aquests són:<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>el <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“Landscapes”
</b>de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Nicole McCabe</b>; <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Cosimo Boni</b> i el seu <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“May Be (unable to return)” </b><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i el<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> ”Sonoran”</b>
de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Matt Marantz Trio </b>i per això el productor
executiu és <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jordi Pujol </b>per a<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Blue Moon Produccions Discogràfiques, S.L.</b></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><br /></b></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3D-6oe3kHgIh49d8qizCX__YRahtMu6fub5XF6tdDzHhLaL2fZZzPQwmsUzH8YsfezRJScrRdMvrbDPsRgrEzLLPMPasRPppNKzXuQTAvib8COOs7nqpgzKuqDWNJvj72oYstywOYMu612PXzUlKYFNiPzrqtEN_m_fJ82RRxubL0ag0D7i_FcHcz7jSr/s1420/front.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1406" data-original-width="1420" height="317" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3D-6oe3kHgIh49d8qizCX__YRahtMu6fub5XF6tdDzHhLaL2fZZzPQwmsUzH8YsfezRJScrRdMvrbDPsRgrEzLLPMPasRPppNKzXuQTAvib8COOs7nqpgzKuqDWNJvj72oYstywOYMu612PXzUlKYFNiPzrqtEN_m_fJ82RRxubL0ag0D7i_FcHcz7jSr/s320/front.JPG" width="320" /></a></div><br /></span><span lang="CA">I començarem el
programa amb el <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“Landscapes”</b> de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Nicole Mc Cabe</b> publicat el 2022 i enregistrat
per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Talley Sherwood</b> als <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Tritone Studios, Glendale, Califòrnia,</b> el
9 de març de 2022. Mesclat per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Sacha
Müller</b>. Masteritzat per. Produït per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Dana
White</b> <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Nicole McCabe.</b> Amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Nicole McCabe (saxo alt), Paul Cornish
(piano), Logan Kane (contrabaix) i Myles Martin (bateria).</b> Convidada
especial: <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Genevieve Artadi</b> (veu a
“Portsmouth”). Totes les composicions de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Nicole
McCabe</b>. I com sempre dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç a la seva
pàgina web </span><span lang="CA"><a href="https://nicolemccabejazz.com/">https://nicolemccabejazz.com</a></span><span lang="CA"> i també a la
del disc: </span><span lang="CA"><a href="https://www.freshsoundrecords.com/nicole-mccabe-albums/56003-landscapes.html">https://www.freshsoundrecords.com/nicole-mccabe-albums/56003-landscapes.html</a></span><span lang="CA">.<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I en aquest CD hi ha
7 temes amb balades tan boniques com és “Finding Beauty in an Unexpected Place”
amb una calidesa del so del saxo alt de la líder força remarcable. La resta de
temes tenen un tempo mèdium no havent-n’hi cap d’aquells que en diem fast,
ràpids de tempo. Sí que les improvisacions, sobretot d’ella, doblen el tempo en
alguns temes. Composicions molt personals alhora que els arranjaments tot
plegat lliurant-nos un missatge de modernitat, de contemporaneïtat del Jazz més
actual. Una músic jove, saxofonista que toca el saxo alt, de la qual n’esperem
els nous projectes amb molta il·lusió. Te un fraseig molt melòdic, molt dolç,
que ens acarona, però alhora amb un llenguatge jazzístic de primera línia, on
la tradició i la modernitat es conjuminen en aquest el seu primer disc per
oferir-nos un treball complet. I dir-vos que el proper 16 de febrer sortirà el
seu segon disc enregistrat en directe al <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jamboree</b>
el 24 de febrer de 2023, el seu <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“Live at
Jamboree”</b>, també de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">FSNT</b> esclar.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I ja la escoltarem a
ella i a ells la bonica balada d’aquest disc i tema anomenat...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">1.3.- Finding Beauty
in an Unexpected Place (Nicole McCabe) 7:02.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I ja heu pogut
escoltar quin tema més maco ens acaba de fer ella i ells, ella, la nostra<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>heroïna, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Nicole
McCabe</b> en una balada on també hem pogut gaudir amb la bona improvisació del
pianista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Paul Cornish</b>. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Nicole </b>l’ha començat delicadament amb
el so del seu saxo i ja d’entrada pujant al registre alt de l’instrument. La
calidesa de la composició es palpa a cada moment però més en la seva
improvisació. La subtilesa del trio acompanyant és l’adequada per la seva
interpretació, amb un baixista tocant notes puntuals, les escombretes del
baterista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Myles Martin</b> i esclar que
els acords del pianista. Aquest ens ha impressionat en la seva tasca solista
havent-lo escoltat cantar el solo, a cada nota que ell feia. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Nicole</b> ens ha mostrat també la seva
part més melòdica en la seva improvisació, sense obviar tota la qüestió tècnica,
llenguatge, fraseig i gust musical, en un tema ideal per ja començar-los a
escoltar.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">Escoltant aquesta
col·lecció de peces del "Paisatges", el seu “Landscapes”, un es veu
molt bellament atret pels dissenys musicals, l'arquitectura i els colors
descrits en les melodioses qualitats narratives de la veu del seu saxo i el
sentit de l'expressió de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Nicole</b> com
a intèrpret i com a compositora/arranjadora. El seu to del saxo és ple, ric i
segur de si mateix, amb equilibri i matisos en totes les gammes del saxo alt.
Les seves improvisacions són creatives i formades per la tradició del jazz en
la seva substància i atreviment. Els estats d'ànim que ofereixen aquestes composicions
provoquen alhora la sensació de facilitat per navegar per alguns polsos rítmics
aventurers i alguns moviments harmònics desafiadors. Estan ben fets i un
gaudeix amb la seva escolta. Això és un testimoni de l'excel·lent musicalitat
de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Nicole</b> i de les seves eleccions
de personal excel·lent que sembla que per a aquest projecte de gravació, es va
invertir igualment a fer que la música se senti bé. Gaudeix del "Landscapes".
Deixa't guiar cap a un lloc on la música anima les teves orelles i t'obre el
cor i la ment a l'art de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Nicole McCabe.
—Patrice Rushen</b> (músic).</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiIqpW5SyOHsr8CTeejDh8yDUQOPSzQQsI0g2Inqzhw2OkWMcj7fUX2e9FZ9ItRqujKxeHSU_zpPzmgBK0Byl8U23SRWprdcGNDsVhh7625p3_fQ_EKbWOdArPD8ytZl2blKev3h9xlk9J6yk17Bdjmc-lb9uduMVFEYSWnlvpmiZt2Z4KG21C45RxzgpGf/s1618/back.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1380" data-original-width="1618" height="273" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiIqpW5SyOHsr8CTeejDh8yDUQOPSzQQsI0g2Inqzhw2OkWMcj7fUX2e9FZ9ItRqujKxeHSU_zpPzmgBK0Byl8U23SRWprdcGNDsVhh7625p3_fQ_EKbWOdArPD8ytZl2blKev3h9xlk9J6yk17Bdjmc-lb9uduMVFEYSWnlvpmiZt2Z4KG21C45RxzgpGf/s320/back.JPG" width="320" /></a></div><br /><span lang="CA">I un altre bonic tema
on <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Genevieve Artadi </b>ens acaronarà
amb la seva veu, és...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">2.6.- Portsmouth
(Nicole McCabe) 7:19.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I quina altra
composició acabem d’escoltar, i ara amb la dolça veu de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Genevieve Artadi </b>a duet fent la melodia amb la líder. Ben aviat ha
aparegut el jove pianista improvisant i de nou cantant el seu solo a temps
real, cosa bastant difícil. La pulsió rítmica del pianista sembla donar ales
als altres dos de la base rítmica, car el baixista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Logan Kane </b>també l’ha acompanyat amb una pulsió rítmica quasi que
percusiva alhora que la tasca del baterista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Martin</b> ha estat també molt reeixida. La nostra líder ha volat
executant la seva improvisació i ara encara amb més trempera per com n’és
aquest tema, el qual, tot i no tenir un tempo viu, ràpid, té un bona trempera. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Kane</b> al contrabaix ens ha mostrat com
les gasta, car, ens ha deixat bocabadats per la seva clarividència en la seva
improvisació. I han recuperat la melodia de nou<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>i han acabat el tema amb un Turn around i motiu principal a càrrec per
baixista mentre la líder cloïa la seva tasca solista.<br /> </span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><b><span lang="CA">Nicole
McCabe</span></b><span lang="CA">
és una saxofonista alt, compositora, pedagoga musical i líder de banda
establerta a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Los Angeles, Califòrnia.
Nicole </b>va començar com a saxofonista a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Portland</b>
i va completar la seva llicenciatura a la <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Universitat
Estatal de Portland</b> sota la direcció de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">George Colligan</b>. Va començar a integrar-se en les actuacions en
directe i la comunitat de jazz cinètic de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Portland</b>
molt abans de graduar-se. Des de llavors, ha compartit escenaris i cartells de
festivals amb persones com <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Nicole
Glover, Carmen Lundy, Steve Wilson, Randy Porter, Chuck Israels, Patrice
Rushen, Terri Lyne Carrington, George Colligan, Louis Cole, Peter Erskine i Kandace
Springs</b>.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjHyetROgFWxJaDm98TH8lLRIQW5s0dOblobCgLxSr0chEN0sQi3t39deQ7QQRkF5wafbFEjeNitblHuMl_yL_FqV9lWx9NUU6_XzOBzp3TdAufEOjC18XdWARttWvDylUR4wd7URK-KTYO4ZGYGsfNiGySbDoKkN8bAWVRDsdGF-kp7HawqfkCiMkQD5rC/s1392/foto.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1371" data-original-width="1392" height="315" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjHyetROgFWxJaDm98TH8lLRIQW5s0dOblobCgLxSr0chEN0sQi3t39deQ7QQRkF5wafbFEjeNitblHuMl_yL_FqV9lWx9NUU6_XzOBzp3TdAufEOjC18XdWARttWvDylUR4wd7URK-KTYO4ZGYGsfNiGySbDoKkN8bAWVRDsdGF-kp7HawqfkCiMkQD5rC/s320/foto.JPG" width="320" /></a></div><br /><span lang="CA">I seguirem
escoltant-los en el tema que titula el disc i anomenat...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">3.5.- Landscapes
(Nicole McCabe) 6:54.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I aquest tema l’han
acabat res a veure per com l’han començat, que ho ha fet el baixista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Lane</b> amb el motiu principal o línia de
baixos. La melodia ha aparegut a càrrec de la líder i ben aviat hem percebut
els canvis harmònics en la seva execució. Melodia curteta que ha deixat pas a
la improvisació de la líder, on de nou ens ha mostrat el seu bon gust amb les
seves noves melodies creades. Es passeja amb solvència per tot el registre de
l’instrument i sobretot ho fa amb total entrega. Un tema llarg on també hem
pogut escoltar al pianista improvisant per després d’ell escoltar al baterista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Myles Martin </b>en el seu brutal i llarg
solo. I sempre, sempre, les notes o motiu principal a càrrec de baixista i
pianista. I de nou la melodia del tema per ja acabar-lo delicadament, en un
altre bonic tema de la líder i saxo alt <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Nicole
McCabe</b>.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">Va obtenir el seu
màster a la <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Thornton School of Music </b>de
la<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Universitat del Sud de Califòrnia.
Nicole </b>va començar a dirigir el seu propi quartet el 2018 gravant dos
àlbums sota el seu nom. Ha estat la guanyadora recent del <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jeff Clayton Memorial New Note Award 2022</b> i la guanyadora
internacional solista al <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Concurs de Jazz
Keep an Eye 2021</b>. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Nicole</b> valora molt
entendre la tradició i treballar dur en les noves composicions per crear alguna
cosa que sembli rellevant per al punt de vista i la forma de vida de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Nicole</b>. Li apassiona la comunitat, la
inclusió i la connexió humana. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Nicole </b>està
cursant un nou màster en jazz a la <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Thornton
School of Music de la USC</b>.<br /> </span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I no deixaré de
dir-vos que entreu als webs de:<br /></span><span lang="CA">Discordian Records: </span><span lang="CA"><a href="http://www.discordianrecords.bandcamp.com/">www.discordianrecords.bandcamp.com</a></span><span lang="CA">,<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA">Moonjune Records: </span><span lang="CA"><a href="http://www.moonjunrecords.com/">www.moonjunrecords.com</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Auand Records: </span><span lang="CA"><a href="https://auand.com/">https://auand.com/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Segell Microscopi: </span><span lang="CA"><a href="https://www.microscopi.cat/">https://www.microscopi.cat/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">CRU Records: </span><span lang="CA"><a href="https://alcrurecords.com/">https://alcrurecords.com/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Tejo Milenario: </span><span lang="CA"><a href="http://www.tejomusic.com/">http://www.tejomusic.com/</a></span><span lang="CA">,<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA">Etc, etc...enllaços
que trobareu al blog.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjAIuMp4y6PPJBF-SdzF1wo8gYq3Lq3B5aDfjDE8azD5ThL3PiGwacGJpFz0zAD9rn73Oa5o0wkDIRPg8gDxAc-swpebVkTfBjV314-4fuUy9_T0jR1N5AkCTsGcnwwN-351oxDqvysXnHFLP2i2Op1ezIPyIlyJZXgZse6-ukcaosjB1yiZycHQjrN0WQQ/s1665/CD.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1422" data-original-width="1665" height="273" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjAIuMp4y6PPJBF-SdzF1wo8gYq3Lq3B5aDfjDE8azD5ThL3PiGwacGJpFz0zAD9rn73Oa5o0wkDIRPg8gDxAc-swpebVkTfBjV314-4fuUy9_T0jR1N5AkCTsGcnwwN-351oxDqvysXnHFLP2i2Op1ezIPyIlyJZXgZse6-ukcaosjB1yiZycHQjrN0WQQ/s320/CD.JPG" width="320" /></a></div><br /><span lang="CA">I ja l’acabarem
d’escoltar a ella i a ells en el tema anomenat....<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">4.2.- Barbary (Nicole
Mc Cabe) 7:02.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I ja heu pogut
escoltar quin és el tarannà dels temes d’aquesta saxofonista. Modernitat, sí, i
esclar, Contemporaneïtat. Un tema on l’aspecte rítmic i de tempo ha crescut amb
un protagonisme dels tres de la base, amb un incisiu baterista, en <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Myles Martin</b> colpejant amb contundència
els estris de la seva bateria, tot i que no massa. La persistència rítmica si
que hi és. El tema ha anat evolucionant a partir dels primers moments amb la
melodia amb els solos, el primer i de nou magnífic el de la líder <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">McCabe</b>. Magistral solo alhora que
línies creades inversemblants les que ha fet aquesta gran saxofonista. I sempre
amb una base rítmica al seu costat. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Cornish</b>
al piano l’ha seguit i de nou amb una gran consistència melòdica i rítmica amb
el baixista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Kane</b> amb les seves notes
profundes i pulsió, i ja recuperar la melodia a càrrec de la líder al saxo alt
i acabar-lo amb un Turn Around que han anat fent fins arribar al moment final,
magnífic tema per ja deixar-los d’escoltar, felicitats <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Nicole McCabe, Paul Cornish, Logan Kane i Myles Martin.</b></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><br /></b></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5DmVzRO-x2hyphenhyphenRrj37l70ZM4s6NlndIjEhqon_JQvcBfdGo3VC1xIGHoQY_UBvLC5qI2qf-MfeE7iVkyq864pLC4L4G0SXlwrcFfuxh_trISamteW4b666xCfGeUfTkf-cucxmhcK08AxGDpKbqhR76xYHg5uSc16Qq8uHirvXBDnlJHGqbSmWbx_WLBn5/s1425/front.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1395" data-original-width="1425" height="313" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5DmVzRO-x2hyphenhyphenRrj37l70ZM4s6NlndIjEhqon_JQvcBfdGo3VC1xIGHoQY_UBvLC5qI2qf-MfeE7iVkyq864pLC4L4G0SXlwrcFfuxh_trISamteW4b666xCfGeUfTkf-cucxmhcK08AxGDpKbqhR76xYHg5uSc16Qq8uHirvXBDnlJHGqbSmWbx_WLBn5/s320/front.jpg" width="320" /></a></div><br /></span><span lang="CA">I seguirem amb
aquests discos de Jazz Contemporani i ara amb en <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Cosimo Boni</b> i el seu <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“May Be
(unable to return)”, </b></span><span lang="CA">publicat el 2023 i
enregistrat per<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Peter Karl </b>a<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Acoustic Recording Studio de Brooklyn,
Nova York,</b> els dies 13 i 14 de juny de 2022. Mesclat i masteritzat per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jeremy Loucas </b>a<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Sear Sound, Nova York.</b> Produït per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Cosimo Boni</b>. Amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Cosimo Boni
(trompeta), Daniele Germani (saxo alt), Isaac Wilson (piano), Mats Sandahl
(contrabaix), Jongkuk Kim (bateria i plats).</b> Totes les composicions de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Cosimo Boni</b>, excepte “Dunda” de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Daniele Germani</b>. I com sempre dir-vos
que al blog hi trobareu<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>l’enllaç a la
pàgina web del disc:<br /></span><span lang="CA"><a href="https://www.freshsoundrecords.com/cosimo-boni-albums/56659-may-be-unable-to-return.html">https://www.freshsoundrecords.com/cosimo-boni-albums/56659-may-be-unable-to-return.html</a></span><span lang="CA">.<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">Aquest és un CD amb 8
temes on la qüestió la resolen amb 5 temes delicats,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de ritme, tempo amb melodies càlides, mentre
que n’hi ha 3 que tenen una certa vitalitat, essent el més viu “View of One”.
Les balades podríem dir que són “Question”, “Pagan Solemnity” i “Nice”, i un
pèl més vitals són “As I fit Where” i ”Dunda”, on sempre ens acarona el so dolç
de la trompeta del líder. El tema que titula el disc “May Be (Unable to
Return)” té un tarannà un tan inquietant per la línia de baixos i melodia
melancòlica. “Dream Giver” l’inicia el baterista per ja seguir el pianista amb
el motiu principal amb les notes més greus. I “View of One” és el tema bopper
on els solistes expandeixen les seves virtuts a un tempo força viu.<br /> </span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I ja els escoltarem
en un dels temes delicats per així copsar com s’ho fan en aquests tempos, i
anomenat...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">5.1.- As If it where
(Cosimo Boni) 6:46.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I com ha anat
desenvolupant-se aquest tema havent partit d’uns primers moments melòdics i més
tranquils. I sí perquè en la improvisació del líder <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Cosimo Boni</b> la intensitat ha pujat molts enters, coses d’haver
pujat tanta estona al registre més agut. Allà a dalt ell ha seguit solejant
súper afinat i amb un gust musical exquisit. Al final però, quina manera més
delicada d’acabar un tema. L’ha començat el pianista marcant les notes de
manera persistent i ja la melodia compartida amb el saxo alt. Aquest, en <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Daniele Germani</b> n’ha iniciat les
improvisacions i ja heu pogut escoltar de quina brutal manera ho ha fet. Ens ha
mostrat un fraseig lligat i súper ràpid i llenguatge força modern, mentre els
tres de la base l’han recolzat amb pulsió energètica. La irrupció del solo del
líder allà a dalt de tot del registre agut ha estat brutal. El tempo del tema
és lent, però les seves intervencions solistes ens el fan viure amb més
intensitat, també rítmica, per les seves ràpides evolucions. Brutal tema per
començar-los a escoltar.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">Enregistrat a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Nova York</b> i concebut a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Boston, "May be (Unable to
return)"</b> és el primer disc com a líder del trompetista florentí <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Cosimo Boni</b>. L'aventura de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Boni</b> va començar en un dels cursos
(clíniques) realitzats a l<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">'Umbria Jazz
Festival </b>pel<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Berklee College Of
Music, </b>on va guanyar una beca, i va marxar als <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Estats Units</b>. Després d'anys d'assajos amb diversos músics, va
arribar al grup que va gravar aquest disc, el <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Cosimo Boni Quintet</b>. Publicat per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Fresh Sound New Talent, "May be (Unable to return)" </b>és
una prova d'habilitat i creativitat alhora que fet amb la màxima calidesa,
afegeixo jo.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I segueixen dient
algunes coses sobre els temes: Si "As if it
Where" ofereix moltes modulacions "esbiaixades" al piano, per
contra, "Nice" es perdura en un punt determinat en un bucle de tres
acords, per després tots accelerar-se gradualment fins al final. Fins i tot a
"Dream giver" hi ha una acceleració, però més brusca, no gradual. El
baterista fa servir molta imaginació amb els típics redobles, tot i colpejant
els plats de manera anticipada i també retardada. "Question" tradueix
un element de gramàtica en sons. La trompeta i el saxo alt toquen una melodia a
l'uníson, a la qual el contrabaix i el piano responen a l'uníson. En les melodies,
ambdós equips alternen escales habituals amb passatges amb escales de tons,
creant suspensió. Durant tot això, el baterista els acompanya suaument. Tornem
ràpid i àgils (a més de 250 bpm) a "View of one", amb un clàssic i
brutal Swing i aires Monkians.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpfKPWzeg0PmZmOEGRs1lFwWXpboQfkdYtcaHN4YCp52XgCRNe8JW9pS4PHn72eeHTYNmkz0LnaIBYcXutJiPybskv4xmhwsjS_Oli_fxtv7r4Z9Z2tAR-M9dteoB-66k_57zqXhqSjea09lNWmDIouVJ_5xmbJNNeW1jizfpu6ScCjMloEMILK6oDiCT5/s1647/back.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1401" data-original-width="1647" height="272" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpfKPWzeg0PmZmOEGRs1lFwWXpboQfkdYtcaHN4YCp52XgCRNe8JW9pS4PHn72eeHTYNmkz0LnaIBYcXutJiPybskv4xmhwsjS_Oli_fxtv7r4Z9Z2tAR-M9dteoB-66k_57zqXhqSjea09lNWmDIouVJ_5xmbJNNeW1jizfpu6ScCjMloEMILK6oDiCT5/s320/back.jpg" width="320" /></a></div><br /><span lang="CA">I ara ja amb un tema
un pèl més vital, el que titula el disc i anomenat...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">6.7.- May Be: Unable
to Return (Cosimo Boni) 8:21.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I de quina manera ha
començat aquest tema, amb el baixista marcant la línia de baixos i ja de manera
rítmica. Les notes llargues i soltes dels dos vents han conformat el que seria
la curta melodia, i ves per on amb tots els aires de les músiques que feia <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Miles</b> tot just encetant la seva Fusió. Magnífica
composició amb una rítmica brutal, la dels tres de la base, amb un baterista
força incisiu, en <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jongkuk Kim</b> i
sempre amb la pulsió del baixista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Mats
Sandahl.</b> El solo del líder ens ha tornat a deixar bocabadats per la seva
contundència, per la seva brillant execució i de nou allà a dalt del registre
agut. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Miles </b>hi és de totes, totes,
tant, que ben bé podria ser un homenatge del trompetista italià al genial <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Davis</b>. Els dos vents han recuperat de
nou les notes de la curta melodia amb uns moments recargolats brutals que han
deixat pas al solo de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Germani</b> al
saxo alt. I sí que el tema se’ns emporta rítmicament tot i no ser gens vital.
Bestial improvisació d’aquest altre crac. I és que el jazz italià tira molt i
molt, i així us ho vaig mostrar la setmana passada en un programa dedicat a
tres discogràfiques italianes. Brutal tema.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I més coses sobre
aquests temes: Modulacions i progressions més
refinades són a "Dunda", on els dos instruments de vent se succeeixen
servilment en els primers tres minuts. Aleshores <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Cosimo</b> irromp en un solo de trompeta no massa llarg, seguit del
piano i després el del saxo. El tema principal i que titula l’àlbum “May Be
(Unable to Return)” es caracteritza per un ritme palpitant del contrabaix, on
la trompeta fa una improvisació amb tocs de Blue, resolta després amb
vivacitat. Les cascades de notes s'alternen amb pauses, els sons i els silencis
estan ben equilibrats. "Pagan Solemnity" tanca l'àlbum amb notes
llargues en un ampli tempo, acabant en suspensió harmònica. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Cosimo Boni</b> i el seu quintet juguen amb
la imaginació i el gust, sense necessitat d'excés. Fins i tot en la fase en
solitari, en els seus solos, mai escoltem una "competència" entre els
més virtuosos, sinó un desig de cooperació per obtenir una música eufònica, on
la suma val més que els elements individuals."</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA">- <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Gilberto Ongaro</b> (desembre, 2023). </span><span lang="CA"><a href="http://www.musicmap.it/">http://www.musicmap.it</a></span><span lang="CA">.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJomxzCLvuc7BYbK84T4j5134eVlD-s8dr7b1odxGo1wm65iNSjWb7LzHzVFiVGrJjVa2T8qphCftAS5vm_votMpqbRvPxfZzS8w6ScpsYo0GazLLO39p3T7F_97KmwHyURp0LZrFepsnUIpWjiVHuT0wFZ_8b2216m_zPBAotYY4UOURGTS-ZGToUg6pv/s1422/inside.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1371" data-original-width="1422" height="309" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJomxzCLvuc7BYbK84T4j5134eVlD-s8dr7b1odxGo1wm65iNSjWb7LzHzVFiVGrJjVa2T8qphCftAS5vm_votMpqbRvPxfZzS8w6ScpsYo0GazLLO39p3T7F_97KmwHyURp0LZrFepsnUIpWjiVHuT0wFZ_8b2216m_zPBAotYY4UOURGTS-ZGToUg6pv/s320/inside.jpg" width="320" /></a></div><br /><span lang="CA">I encara els
escoltarem en el tema anomenat...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">7.3.- Dream Giver
(Cosimo Boni) 6:15.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I de nou ens trobem
en un tema on el tempo no és gens vital i amb una total absència de Swing que
no de Groove, que aquests temes caminen la mar de bé, coses que venen de la mà
dels tres de la base rítmica. I després de la curta melodia ara ha estat el
pianista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Wilson</b> qui ha començat les
improvisacions i amb quina mestria ha fet la seva. Esclar que el suport de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Mats Sandahl </b>(contrabaix) i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jongkuk Kim</b> (bateria) ha estat
imprescindible. I seguint aquesta pulsió ha aparegut el líder a la trompeta, el
qual ens ha tornat a deixar de pasta de moniato per la seva magnífica
intervenció solista, i sempre respirant les notes més agudes. I quin final
recurrent, a mode de Turn Around que han fet on el saxo alt <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Germani </b>ha tornat a mostrar la seva
modernitat en aquest altre brutal tema de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Cosimo
Boni</b>.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I això ens diuen <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Tiziano Fantappiè</b> des de la pàgina web:
Un raig de sol a la foscor. Marxes, gires la cantonada i mai saps qui trobaràs
davant teu. El més difícil sempre és reiniciar l'expectativa perquè si tens una
idea precisa al cap, pot ser perillós, ja que la realitat mai no serà la
mateixa que els pensaments; i després hauràs de donar una altra forma als
núvols, cada cop. És una trobada inesperada, una melodia tan captivadora que
costa resistir-se a la seva crida, al seu so, a les seves arrels. En el moment
que espereu alguna cosa, immediatament us llancen a una altra dimensió amb
noves lleis gravitacionals i connexions tant dins com fora de la caixa. Miola,
gemega, estima, xiula, rema entre els continents que, escoltant amb atenció, no
estan tan allunyats els uns dels altres. Com va començar amb l'alba, de sobte a
la nit —cap a la mitjanit— acaba. I l'única pena és que no va durar més... més
del que esperaves!</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCmRXQJqNWcoPY7zrfc0Y08LoPLi3fK9S8kUIpzli8TM11GEkm62UKxcKEi4W5bCMW0c9pllUDnXl-VLXADYPvBFZFNiMrLE4LQ3afyJgklRuJddaJ9k5Z6DXwB7ed8P3818lvMxqf5iXC3nUuWODb7Idb4YvHt-0bKu9z_TgNlOJxUVokcooaBmPLjtqx/s1644/CD.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1404" data-original-width="1644" height="273" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCmRXQJqNWcoPY7zrfc0Y08LoPLi3fK9S8kUIpzli8TM11GEkm62UKxcKEi4W5bCMW0c9pllUDnXl-VLXADYPvBFZFNiMrLE4LQ3afyJgklRuJddaJ9k5Z6DXwB7ed8P3818lvMxqf5iXC3nUuWODb7Idb4YvHt-0bKu9z_TgNlOJxUVokcooaBmPLjtqx/s320/CD.jpg" width="320" /></a></div><br /><span lang="CA">I ja els acabarem
d’escoltar en el tema més vital i anomenat...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">8.5.- View of One
(Cosimo Boni) 4:31.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I ara sí hem viscut
un Swing a trossos en aquest tema iniciat a duet de saxo i trompeta, ells dos
fent-ne la melodia per ja ben aviat aparèixer la primera improvisació a càrrec
del líder. De moment encara no amb el Swing que posteriorment sí que apareixerà
en la del saxo alt, coses a càrrec del baixista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Sandahl</b>. Tot i això, tampoc ha estat un Swing persistent, coses de
la seva modernitat, sembla ser. I de nou <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Boni</b>
ens ha fet tremolar amb la seva improvisació com també ha passat amb la del
saxo alt <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Germani</b>, ambdós situats en
el Jazz més actual pel seu discurs emprat. També <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Sandahl</b> al contrabaix ha fet una tasca remarcable amb un so profund
i pulsió rítmica, amb en <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Kim</b> a la
bateria recolzant-lo. I <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Wilson</b> ha
fet també la seva improvisació d’una potent i rítmica manera per ja aparèixer
de nou la curta melodia a càrrec dels dos vents i acabar el tema, magnífic per
ja deixar-los d’escoltar. O sigui que felicitat <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Cosimo Boni, Daniele Germani, Isaac Wilson, Mats Sandahl </b>i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Jongkuk Kim</b>.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..<br /></span><span lang="CA">23 Robadors,
Barcelona:<br /> </span><span lang="CA"><a href="https://23robadors.com/programacio/">https://23robadors.com/programacio/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Jamboree Jazz Club,
Barcelona:<br /> </span><span lang="CA"><a href="https://jamboreejazz.com/agenda/">https://jamboreejazz.com/agenda/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Sunset Jazz Club,
Girona:<br /> </span><span lang="CA"><a href="http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html">http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html<br /></a></span><span lang="CA">etc, etc....al blog
hi trobareu l’enllaç a la seva programació.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7q-vbm0fPsRJIo5dUJwIF39dRjdRiXtcF4Dz8Kix2OgI2Ciyf0UNJNltJp0cteMUuczyi9TqhIGZrsufh3zbM4g9GHA0goh3FJHvtV_wyArpIgrWCpka9NsnRuhVMYreqOcLw_BXm-GcClu0Er7xvtIb4AFenN7qbZHpoZr8VnKFEjn-jB3axoOnpZ7HG/s1400/FRONT.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1400" data-original-width="1400" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7q-vbm0fPsRJIo5dUJwIF39dRjdRiXtcF4Dz8Kix2OgI2Ciyf0UNJNltJp0cteMUuczyi9TqhIGZrsufh3zbM4g9GHA0goh3FJHvtV_wyArpIgrWCpka9NsnRuhVMYreqOcLw_BXm-GcClu0Er7xvtIb4AFenN7qbZHpoZr8VnKFEjn-jB3axoOnpZ7HG/s320/FRONT.JPG" width="320" /></a></div><br /><span lang="CA">I ja encararem el
final del programa amb el darrer projecte de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">FSNT</b>, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><b style="mso-bidi-font-weight: normal;">”Sonoran”</b> de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Matt Marantz
Trio</b> publicat el 2022 i gravat al <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">M.A.V.
Studio, Brooklyn, Nova York,</b> 28 d'octubre de 2020. Dissenyat, masteritzat i
produït per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Matt Marantz. </b>Amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Matt Marantz (saxo tenor, soprano a 3 i 7),
Rick Rosato (contrabaix), Mark Ferber (bateria). Tots </b>els temes composts
per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Matt Marantz</b> excepte “In &
Out” de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Joe Henderson</b> i “Bemsha
Swing” de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Thelonious Monk</b> i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Denzil Best.</b> I com sempre dir-vos que
al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc:<br /></span><span lang="CA"><a href="https://www.freshsoundrecords.com/matt-marantz-albums/56099-sonoran.html">https://www.freshsoundrecords.com/matt-marantz-albums/56099-sonoran.html</a></span><span lang="CA">.<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I aquest és un altre
CD amb 8 temes havent-n’hi un a tempo de balada estricta, “Trees Lounge” i
melodia un tan melancòlica. N’hi ha de delicats a tempo mèdium slow up com el
preciós i dedicat a l’estimat <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Charlie
Haden</b>, “For Charlie Haden” amb un protagonisme evident del baixista. “Wels”
té també aquest tarannà de tempo i melodia força elaborada essent el tema més
llarg de 8 minuts i mig. I el vals del CD és “Waltz No.1” amb el líder al saxo
soprano i tempo un pèl més vital. I el tema que titula el disc “Sonoran” té un
punt més de tempo i melodia del saxo tenor, com totes, amb tots els aires del
Jazz Contemporani. I més encara és el magnífic “Bemsha Swing” de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Monk</b> essent també un dels més llargs de
més de 8 minuts i a tot Swing en les improvisacions. I més o menys vital com
l’anterior és “New Dawn” amb els dos de la base rítmica marcant el ritme la mar
de bé i sempre amb el líder fent molta par de la feina, tema també a tot Swing
en moments de les improvisacions. I ja per acabar, sí que el més viu de tempo
és l’“In & Out” de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Joe Henderson</b>,
tema brutal que ells interpreten magistralment a tot Swing amb els dos de la
base rítmica que estan brutals.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I els començarem
escoltant amb la preciosa balada...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">9.5.- Trees Lounge
(Matt Marantz) 6:23.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">Doncs ara escoltarem
una estoneta de saxo tenor car el soprano el toca en dos temes que no
escoltarem, els que toca el líder <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Matt
Marantz</b>. I ja heu escoltat de quina manera ens ha acaronat en aquesta
preciosa balada composta per ell. Bonica composició i melodia per després
impressionar-nos en la seva més que reeixida improvisació. El format és de trio
sense instrument harmònic, el piano, que és avui, i per això el so és tan net i
pelat, sense els seus acords quan la resta improvisa. I el líder ens ha deixat
clavats a la cadira en la seva improvisació, cosa que també ha passat en la del
baixista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Rick Rosato</b>, vell conegut
nostre, que també n’ha quallat una de molt potent, polsant i precisa.
Profunditat en les seves notes, ressonàncies diverses i llenguatge anant amunt
i a vall del mànec de la seva berra. I què delicades les escombretes del
baterista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Mark Ferber</b> ideal tema per
començar-los a escoltar, que les coses seran més heavies.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I el líder ens diu
tot això: Hi ha alguna cosa sobre la dinàmica de les consciències de tres
persones que té el potencial de ser una suma més gran que les seves parts. En
una situació artística, donada la combinació adequada d'ànimes d'acord i
confiança entre elles, això pot crear una poderosa empatia. Concretament en un
entorn musical on la improvisació governa el llit, la capacitat de "deixar
anar i tocar" esdevé una possibilitat més immediatament assolible quan els
acords no estan específicament perfilats per un acompanyament polifònic
constant del qual el solista no està a càrrec; Així, el trio de saxofons és un
escenari on, històricament, la llibertat pot ressonar d'una manera única on el
poder atronador del ritme s'uneix a la implicació harmònica que pot ser
introduïda o seguida per només una altra veu i els moments climàtics es poden
ressaltar amb l'entrada rítmica de qualsevol de les 3 parts implicades. Us puc
dir per experiència que el format trio és un escenari feliç per al saxofonista,
això és segur.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjOjDwEcCZZs9GFdxzNtNxAK57NQkaduGaRie-1ZnmNrDWYqcRq5enotcJY7LJnzTFoxJ6iRbtFn5u9XPtX8orBIDleM3V_A2VYK3pPJtKEqnxnMx3bjoktBvvPq-s1wdZD1y9DYfr5Rh-BjBg79uqiaIDf0h9I8Hea1ttF_3dV1BT1BNYBEH7xoIR2aTvV/s1662/back.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1419" data-original-width="1662" height="273" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjOjDwEcCZZs9GFdxzNtNxAK57NQkaduGaRie-1ZnmNrDWYqcRq5enotcJY7LJnzTFoxJ6iRbtFn5u9XPtX8orBIDleM3V_A2VYK3pPJtKEqnxnMx3bjoktBvvPq-s1wdZD1y9DYfr5Rh-BjBg79uqiaIDf0h9I8Hea1ttF_3dV1BT1BNYBEH7xoIR2aTvV/s320/back.JPG" width="320" /></a></div><br /><span lang="CA">I seguirem un pèl més
vius de tempo en el tema que titula el disc....<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">10.4.- Sonoran (Matt
Marantz) 5:20.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I de nou les melodies
ens situen en la més actual de les modernitats, coses que ja fa una estona que
passen. Si la melodia ha passat desapercebuda, ha estat pel fet d’anar quasi
que lligada amb la seva improvisació. Sí que n’hi ha hagut de melodia, sí,
havent-ne fet dos chorus i ja improvisar. L’estructura del tema no és la típica
de 32 compassos i aquí anem moderns, moderns. El fraseig d’en <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Matt</b> i llenguatge són magistrals, així
com també el seu bon gust en crear línies melòdiques lligades fent de tot
plegat una nova melodia. Quan fa els “trullos” de carretades de notes, doncs
no, aleshores no, no són massa melòdiques les línies. Amb la mateixa subtilesa
ha aparegut el solo del baterista<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ferber</b> el qual també ha brillat per la
seva consistència, contundència i precisió. Gran tema de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Matt Marantz</b>.<br /> </span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">No sempre és un fet
que les coses es sentiran tan bé; Un intèrpret s'ha de combinar amb un altre i
els músics també han de tenir la sort de trobar-se. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Mark Ferber</b> és un baterista que té una llarga història fent que les
bandes sonin millor. Combinant una personalitat musical sense por amb
habilitats tan naturals i profundament estudiades com qualsevol persona de
l'instrument, és alhora l'acompanyant consumat i el líder direccional en moltes
ocasions en tots els compromisos dels quals he sentit formar part. El seu
equilibri al llarg del kit i el so personal a la bateria treuen el millor de
qualsevol banda. Parlant de so, no hi ha molts baixistes al món el so dels
quals per si sol faci girar el cap, i no és aquí on s'atura la mercaderia amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Rick Rosato;</b> Una de les primeres coses
que vaig notar de tocar amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Rick</b> fa
anys és el moviment cap endavant en la seva actuació. Mai hi ha un moment que
sembli que no pugui esperar per arribar al següent, ni una nota d'harmonia que
es perdi. M'encanta tocar amb baixistes que no només són sòlidament fiables pel
ritme i el temps, sinó que no tenen por de reaccionar als teus desitjos per
alliberar-se dels límits de l'harmonia estàtica o introduir les seves pròpies
interpretacions inesperades però lògiques d'una composició.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I no deixaré de
dir-vos que entreu als webs de:<br /></span><span lang="CA">Fresh Sound Records: </span><span lang="CA"><a href="http://www.freshsoundrecords.com/">www.freshsoundrecords.com</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Quadrant Produccions:
</span><span lang="CA"><a href="http://www.quadrantproduccions.es/">www.quadrantproduccions.es<br /></a></span><span lang="CA">Temps Record: </span><span lang="CA"><a href="https://tempsrecord.cat/">https://tempsrecord.cat</a></span><span lang="CA">,<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA">Youkali Music: </span><span lang="CA"><a href="http://youkalimusic.com/">http://youkalimusic.com</a></span><span lang="CA">,<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA">Origin Records: </span><span lang="CA"><a href="https://originarts.com/">https://originarts.com/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Errabal Jazz:<br /> </span><span lang="CA"><a href="http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es">http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es<br /></a></span><span lang="CA">UnderPool: </span><span lang="CA"><a href="https://www.underpool.org/">https://www.underpool.org<br /></a></span><span lang="CA">Etc, etc...enllaços
que trobareu al blog.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvBJ9Z-NFC5-expRZLl4C7Ll-GCUzNYVgAN3oUltQZr6xeMlKsIPT5ZuO515bmyGdFQlc2B1mMpSI-bFdLnoegiS47CtV9y1y_hoRHoGxSNITFox4oWwFW_LUTM2-RRv-oiq1vQ84wqOs9vnwrImfD95WzOT7RC4Mlbiv-vvgfIw4mg9XuJdEzSOX7pEna/s1410/inside.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1388" data-original-width="1410" height="315" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvBJ9Z-NFC5-expRZLl4C7Ll-GCUzNYVgAN3oUltQZr6xeMlKsIPT5ZuO515bmyGdFQlc2B1mMpSI-bFdLnoegiS47CtV9y1y_hoRHoGxSNITFox4oWwFW_LUTM2-RRv-oiq1vQ84wqOs9vnwrImfD95WzOT7RC4Mlbiv-vvgfIw4mg9XuJdEzSOX7pEna/s320/inside.JPG" width="320" /></a></div><br /><span lang="CA">I encara seguirem
escoltant-los en el tema de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Thelonious
Monk</b> i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Denzil Best..<br /></b></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">11.8.- Bemsha Swing
(Thelonious Monk & Denzil Best) 8:20.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I bé, aquest ha estat
el primer estàndard de la nit, car tots els altres temes eren originals. </span><span lang="CA">I en podem dir
algunes coses: "Bemsha Swing" és el tema, i també un àlbum de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Woody Shaw.</b> Una melodia que <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Monk</b> va escriure amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Denzil Best</b> i es va gravar per primera
vegada el 18 de desembre de 1952 per a l'àlbum <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Thelonious Monk Trio</b>. La melodia també es coneix com "Bimsha
Swing", perquè la paraula <u>Bemsha</u> és una reescriptura de
"Bimshire", sobrenom col·loquial de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Barbados</b>, on van néixer els pares de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Denzil Best</b>. És un tema de 16 compassos amb de la forma AABA. La
secció A de 4 compassos és essencialment en Do major, però pren en préstec els
tons de l'escala paral·lela de Do menor, i es transposa una quarta amunt per
crear la secció B del tema. La melodia també apareix a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Miles Davis and the Modern Jazz Giants </b>i a <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Brilliant
Corners, </b>amb<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Max Roach</b>. Això va
inspirar el fill de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Monk,
"Toot" Monk,</b> a tocar la bateria. Les versions en directe
apareixen als àlbums gravats a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Itàlia,
Tòquio, It Club, Jazz Workshop</b> i l'àlbum <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Misterioso </b>(Enregistrat a la gira).<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I pel que fa a
l’escolta, dir-vos que la versió que ens han fet m’ha semblat magnífica. I tot
i no apartar-se gaire de la original, sí que té algun aspecte personal pel que
fa a com ell acaba les frases de la melodia. El format de trio pelat de saxo,
contrabaix i bateria d’aquest projecte segueix l’estela del primer que va fer <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Sonny Rollins</b> i ben bé podríem dir que
també <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Matt</b> li ret un homenatge, car,
com ell, fa també llargues improvisacions en cadascun dels temes. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Rollins</b> però, encara les feia més
llargues. El fraseig i les maneres de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Matt</b>
són força personals així com també el so del seu tenor, i sobretot en el
registre agut, on sembla que li agrada estar-s’hi. La base de dos, ara sí a tot
Swing, amb el “walking” del baixista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Rosato</b>
i els copets a caixa, plats i xarles de la bateria de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ferber</b>. El baixista ha fet de nou una gran tasca solista
passejant-se amunt i a vall pel mànec de la seva “Berra”. Després d’ell han
encetat unes rodes de compassos amb el baterista i el líder al tenor,
improvisant ells dos i així arribar al final del tema recuperant la melodia
original. Gran tema de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Monk</b> i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Best</b> i magnífica interpretació de tots
tres.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">Parlant d'això,
aquest àlbum es basa principalment en la naturalesa personal de les
composicions originals, però una cosa que també volia destacar d’aquest grup
particular de músics és el bé que pot sentir-se un simplement pel fet de
proposar una melodia i deixar-los tocar. L'èxit en una actuació de jazz és
sovint una línia fina d'entitats crítiques presents o no; El tempo, el feeling,
el so, el fraseig, la concisió i l'emoció vénen al cap. Quan tots aquests
atributs no són un problema, les cançons de format estàndard com "In &
Out" de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Joe Henderson </b>o
"Bemsha Swing" de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Thelonious
Monk</b> poden agafar el vol. De la mateixa manera, la capacitat de ser igual
de lliure musicalment en composicions originals més complexes és una forma
d'art en si mateixa, i és una cosa que <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ferber
</b>i<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Rosato</b> han dominat des de fa
temps. Per tant, estic agraït de dir que sento que vam poder assolir la mateixa
forma de lucidesa i llibertat que va haver-hi en els estàndard i en les meves
pròpies composicions, que és cert que són més significatives personalment per a
mi.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGPruBYL7VwaY97Myi6IAoC4pX5KWhUi-0r67yMIWGKk6SznH8XEapVTn6LzdowOrt6LQhCT7-WcpYiK_q4IcH1Lov9HcrPrZnoJk0B9yzKVuTLY_hjt-RbAraUrsrcLxEInVx5kYq3rKv4bVcVPpIrl3JEIkWZvF1YkiAp9VsLt18XdJCBHsyYvF1IPjz/s1653/CD.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1418" data-original-width="1653" height="275" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGPruBYL7VwaY97Myi6IAoC4pX5KWhUi-0r67yMIWGKk6SznH8XEapVTn6LzdowOrt6LQhCT7-WcpYiK_q4IcH1Lov9HcrPrZnoJk0B9yzKVuTLY_hjt-RbAraUrsrcLxEInVx5kYq3rKv4bVcVPpIrl3JEIkWZvF1YkiAp9VsLt18XdJCBHsyYvF1IPjz/s320/CD.JPG" width="320" /></a></div><br /><span lang="CA">I ja els acabarem
d’escoltar, i nosaltres el programa d’avui en el vital tema de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Joe Henderson</b> i anomenat...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">12.1.- In & Out
(Joe Henderson) 5:17.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><br /></span><span lang="CA">I aquest és un altre
estàndard per dret propi, i del qual en podem dir que està encabit en el tercer
àlbum i homònim de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Joe Henderson</b>,
publicat pel segell <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Blue Note. “In 'n
Out”</b> és va ser gravar el 10 d'abril de 1964 on hi hagué <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Henderson, saxo tenor;</b> <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Kenny Dorham, trompeta;</b> <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">McCoy Tyner, piano; Richard Davis, contrabaix<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i Elvin Jones, bateria. </b>La ressenya d<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">'AllMusic</b> de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Scott Yanow</b> afirma que <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Henderson</b>
"sempre ha tingut la capacitat de fer que un tema de bop rutinari sonés
complexa i la improvisació lliure més complicada fins i tot sembla que sigui la
més lògica i aquesta música encara sembla fresca després de tres dècades".
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">The Penguin Guide to Jazz </b>afirma que
"si bé, en general, la temperatura a la qual arriben sembla més baixa que
la dels altres <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Blue Notes</b> de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Henderson</b>, igualment, aquesta és una música
fascinant i profunda." I un any després <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Henderson</b> trauria el magnífic <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“Inner
Urge”</b> amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Bob Cranshaw</b> al
contrabaix <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Tyner </b>i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jones.<br /><o:p></o:p></b></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I nosaltres que l’hem
acabat d’escoltar podem dir que ha estat una interpretació brutal a tot tempo
fast, ràpid, amb un Swing estratosfèric, i que és un gran tema de l’enyorat <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Joe Henderson</b>. El tempo m’ha semblat
brutal, i només un pèl més lent que l’original, o quasi al mateix tempo. La
melodia te aquestes dues parts, amb la segona o final a tot drap. I la
improvisació comença ja, sense deixar-nos respirar ni gens ni mica. I <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Matt</b> l’ha feta amb una gran
consistència, mestria, velocitat d’execució, amb una gran carretada de notes,
totes molt ben posades i amb una precisió magistral. De nou se’n va cap el
registre agut de l’instrument, tot i que les seves passejades per les notes més
greus, fan que el so sigui complet, i ric en matisos. Un llenguatge jazzístic
farcit de tradició alhora que executat amb un fraseig brutal, què més podem
demanar. Al final han fet de nou una seqüència de 8 compassos amb el baterista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ferber</b> per ja recuperar el tema i acabar-lo
delicadament, brutal tema per acabar-los d’escoltar i nosaltres el programa
d’avui que com sempre espero que us hagi agradat tant com a mi.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I en <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Matt Marantz</b> acaba dient-nos això: Estic
molt orgullós del que hem aconseguit en aquest disc que crec que funciona com
una història d'un extrem a l'altre. Gràcies per escoltar-nos, i espero que us
hagi agradat la música tant com a nosaltres fent-la. Estigueu atents al volum
dos que sortirà aviat.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..<br /></span><span lang="CA">Nota 79: </span><span lang="CA"><a href="https://www.nota79.cat/events/">https://www.nota79.cat/events/</a></span><span lang="CA">,<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA">Nova Jazz Cava:<br /> </span><span lang="CA"><a href="https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming">https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Jazz Club la
Vicentina:<br /> </span><span lang="CA"><a href="https://jazzclublavicentina.blogspot.com/">https://jazzclublavicentina.blogspot.com/</a></span><span lang="CA">, i nosaltres
aquest divendres 16 que tindrem a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Juan
de Diego – “Grebalariak” </b>amb ell mateix trompeta i composicions, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Toni Saigi, piano; Masa Kamaguchi,
contrabaix i Ramon Prats, bateria </b>amb l’entrada gratuïta com sempre en un
esdeveniment patrocinat per l’ajuntament de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">SVdH </b>i organitzat des del <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jazz
Club la Vicentina</b> us hi esperem com sempre a partir de les 22h.<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
</span><span lang="CA"><a href="http://www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es/">www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es</a></span><span lang="CA"> i jo mateix <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Miquel Tuset i Mallol </b>qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les
seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i
us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel
Tuset i Mallol.</span></span></div>
S'emet cada dimecres a les 22h a Ràdio Sant Vicenç 90.2 i els diumenges en diferit a la mateixa hora. Presentat i realitzat per Miquel Tuset.http://www.blogger.com/profile/07577638615848231323noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2780958048475961356.post-72813868945746035562024-02-08T01:23:00.000-08:002024-02-08T01:23:34.339-08:00Programa 581 - Italy Jazz: Walter Gaeta & Guernica Sax's Quartet; Irina Pavlovic i Mauro Patti, dimecres 7 de febrer de 2024<div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"> <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhE869Ocq-EMN17kd61kuWbFC1eGdDLABqx2Z8FTnHTHmLYrS7GOKUMOUdAE6__FgyvxmGiPI9yumNi-8K0aqNsCWP1osVh02LhqXFATK9Q2kYIqGwwtTPTqlkgXih3U8h3herGDWbztdoVHzc2AMte_StDeeRLXgRyZf6sKs60jMoHNDrumQndQcKfRXfW/s1124/Programa%20581_b.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1123" data-original-width="1124" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhE869Ocq-EMN17kd61kuWbFC1eGdDLABqx2Z8FTnHTHmLYrS7GOKUMOUdAE6__FgyvxmGiPI9yumNi-8K0aqNsCWP1osVh02LhqXFATK9Q2kYIqGwwtTPTqlkgXih3U8h3herGDWbztdoVHzc2AMte_StDeeRLXgRyZf6sKs60jMoHNDrumQndQcKfRXfW/s320/Programa%20581_b.jpg" width="320" /></a></div><br /></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">Molt bona nit a
tothom, benvinguts a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jazz Club de Nit</b>
aquí a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ràdio Sant Vicenç 90.2</b> aquí a
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ràdio Abrera 107.9</b> aquí a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ràdio Joventut </b>aquí a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ràdio Molins de Rei 91.2</b> aquí a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Eixample Barcelona Ràdio</b> aquí a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ràdio Celrà </b><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>amb un programa de Jazz per a vosaltres que us
agrada el Jazz, com deia el nostre amic <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Cifu</b>.
A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un
petó ben gran <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Cifu</b>. Aquí <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Miquel Tuset i Mallol</b> qui us parla,
presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i
editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma
col·lectiva i internacional anomenada <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“Esfera
Jazz”</b>, i que al blog hi trobareu l’enllaç.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: arial;"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi53qaIpslQgBWU7WrvXwcl3qdO0Tf1jnBtnWGIPdskqvBaaJoUCPh3XVDlDG9VOdZ4-Si-1Zxx2ubu-lASoIA4_ekLC5RwD7cd93dHj1Wt5B_oLEJ6g61HVTNksSLrfPylSzoUU8lduvnRjfISfqIDTfxT6dddhl6CsDQGZjf8o0zhy9c42L9dBswAm2Xo/s1440/front.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1440" data-original-width="1440" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi53qaIpslQgBWU7WrvXwcl3qdO0Tf1jnBtnWGIPdskqvBaaJoUCPh3XVDlDG9VOdZ4-Si-1Zxx2ubu-lASoIA4_ekLC5RwD7cd93dHj1Wt5B_oLEJ6g61HVTNksSLrfPylSzoUU8lduvnRjfISfqIDTfxT6dddhl6CsDQGZjf8o0zhy9c42L9dBswAm2Xo/s320/front.jpg" width="320" /></a></div><br /></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I el programa d’avui
el dedicaré a una part del Jazz que es fa a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Itàlia</b>, el que publiquen tres discogràfiques amigues, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">A.MA Records, Notami Jazz i Dodicilune</b>
i projectes <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">”Soulful Heritage”, Irina
Pavlovic; “Vibrazione Misterose”, Walter Gaeta & Quartet de Saxos Guernica</b>
i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“Telamon”, Mauro Patti</b>. I de nou
amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Carme de la Fuente</b> i el seu
micro conte.<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span style="font-family: arial;"><span lang="CA">I començarem el
programa amb un projecte singular anomenat <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“Vibrazione
Misterose” </b>de<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Walter Gaeta</b> amb
el <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Quartet de Saxos</b> <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Guernica</b>, publicat per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Notami Jazz</b> el passat 2023. Enregistrat
el febrer de 2023 a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">"AM
Studio" Roma.</b> Mesclat i masteritzat per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Remo Izzi</b>. El <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Quartet de
Saxos Guernica</b> són: <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Giuseppe Laterza
- Saxo Soprano, Valerio D'Orazio - Saxo Alt (solista a 3,10,16 i 17), Domenico
Di Biase - Saxo Tenor (solista a 15 i 19), Antonello carraferri - Saxo Baríton
& Libera Candida D'Aurelio - Veu recitan (track 4), Israel Varela -
Percussió (track 20).</b> Tota la música composta i arranjada per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Walter Gaeta</b>. Produït per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Notami Jazz</b>, gràcies <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Toto Cicco</b>. I com sempre dir-vos que al
blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc: </span><span lang="CA"><a href="https://www.edizioninotami.it/home/211-walter-gaeta-vibrazioni-misteriose-8054729511462.html">https://www.edizioninotami.it/home/211-walter-gaeta-vibrazioni-misteriose-8054729511462.html</a></span><span lang="CA">.<br /><o:p></o:p></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">El nou CD del
pianista i compositor <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Walter Gaeta</b>
en el qual revela tot el seu amor i passió sense límits pel saxo, pren el títol
d'unes reflexions d'<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Hector Berlioz </b>que
parla del so del saxo com a semblant al crit indistint de la brisa al bosc;
millor encara, com les misterioses vibracions d'una campana molt temps després
d'haver estat tocada. Una obra visionària on podem escoltar i gaudir de la
magistral actuació del <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Quartet de</b> <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Saxofons Guernica.<br /></b></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I tot i haver-hi dues
delicatessen com ho són Prelude in A min (Maurice Ravel) i<br /></span></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">Lo Scoiattolo (Walter
Gaeta), començarem amb els cinc Jazz Sketches trossets de música dedicats a
màsters del Jazz com són, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Duke
Ellington.</b> <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Bill Evans, Tom Jobim,
Thelonious Monk </b>i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Oscar Peterson</b>,
i els escoltareu en aquest ordre, per la qual cosa ja notareu els canvis
musicals, car per a cada màster, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Walter
Gaeta</b> va fer una composició específica...<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">1.(9.6.7.8.10).- Five
Sketches (Walter Gaeta) 6:40.<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I doncs què bonics
aquests cinc trossets de Jazz que ens han fet aquest quartet de cracs del saxo.
I haureu notat els canvis musicals que cada tros de tema té, primer amb el molt
delicat dedicat a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Duke Ellington</b>
fent referència a alguna de les seves Suites, la “Queen’s Suite”, per exemple.
Després, i amb el dedicat a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Tom Jobim</b>,
encara amb una subtilesa present i melodia del soprano d’en <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Giuseppe</b> que ens ha explicat una
història propera a les seves músiques, i amb el trosset dedicat a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Bill Evans,</b> la melodia ha tingut un
tarannà rítmic més cadenciós amb el saxo tenor fent un motiu recurrent i el
soprano, preciós, fent-ne de nou la melodia. I el més curtet ha estat el
dedicat a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Monk</b> amb un motiu
rítmic-melòdic relacionat amb el seu esperit. I en el darrer, dedicat a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Oscar Peterson</b>, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Valerio </b>ha estat el solista al saxo alt, i el tema ha tingut el
Swing que ell emprava en les seves interpretacions i amb quin final el va
pensar <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Walter</b>. I què bé ho han fet
els nostres herois, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Giuseppe Laterza -
Saxo Soprano, Valerio D'Orazio - Saxo Alt, Domenico Di Biase - Saxo Tenor i Antonello
Carraferri - Saxo Baríton.<br /></b></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">La llista de cançons
(20 temes en total) sembla ser una selecció de les obres que al llarg dels anys
(ja fa més de 30)<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Gaeta</b> ha volgut
dedicar a aquesta banda. Composicions originals com “Errando a Portugal”, una
suite de cinc cançons composta l'any 2002 i premiada al "2n Concurs de
Composició i Interpretació - Il Sax Italiano 2023", són sens dubte
importants. Els “Five Jazz Sketches”, que acabem d’escoltar on es respira
l'estil i l'ànima dels grans mestres del jazz. “Lo Scoiattolo”, que va néixer
com a peça per a piano sol i va ser arranjada per a quartet en aquesta ocasió.
A continuació, hi ha els arranjaments únics i curosament elaborats de
composicions com els “Three Preludes” de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">George
Gershwin</b>, les “Children’s Songs” i l'emblemàtica “Spain” de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Chick Corea</b>. També hi ha l’oníric “Prelude
en A min” de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Maurice Ravel, </b>que
s'erigeix com una rara joia que embelleix tot el conjunt i els treballs de
gravació. També és rellevant i destacada la participació dels dos convidats: <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Israel Varela</b> - percussió i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Libera Candida D'Aurelio</b> - veu parlant.<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I més meravelles
escoltarem en els tres preludis dedicats a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">George
Gershwin</b> amb tots els aires dels seus preludis, els de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Gershwin</b>...<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">2.(12.11.13).- Three
Preludes (Walter Gaeta) 7:00.<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I primer hem escoltat
el “Andante con moto e poco rubato”, una bella composició que ens recorda
moments de les músiques de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">George
Gershwin</b> i potser les del seu “Rapsody in Blue”, però no, perquè és el seu
preludi. I de nou el bonic so del saxo soprano de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Giuseppe Laterza</b> ens ha acaronat amb la melodia, mentre la resta de
companys feien les altres veus, el baríton, la més greu; la del tenor no tant i
menys la del saxo alt. I què maca la improvisació del saxo baríton de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Antonello Carraferri</b>. I el segon
preludi és un “Allegro ben ritmato e deciso”, on hem pogut escoltar que la
rítmica ens apropa potser a “Un americà a París” del genial compositor, però
tampoc, perquè és un altre dels seus preludis. De nou la veu solista és la dels
més aguts, tot i compartir-ho saxo soprano i saxo alt, i també havent escoltat
motius del saxo tenor de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Domenico Di
Biase</b> i sempre amb la línia de baixos feta pel baríton de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Antonello Carraferri</b>. I el tercer
preludi, també a “Allegro ben ritmato e deciso”, ha anat fins i tot un pèl més
viu i també amb tots els aires melòdics de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">George
Gershwin, </b>havent escoltat la melodia a càrrec del saxo alt i a vegades a
duet amb el soprano, acabant-lo de cop. I aquests allegros els han fet no tan
vius com ho va fer el genial compositor. Tot i això, brutals.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: arial;"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi40Zl_HiJxwq-cuwKiUJIabqbywEWYA1ry53rwDhynaGY4TYencmCwV7ndAfh4U0H-UYkGVUjbLhDioZ1eqyGcpZOfJSma2fPvvHjrgGVPbWnqTXtUwkoDtrCF6CyTH4wESiS82QPeyZ0YxS3nUa-oJnEzodcmL7XAXKIO9tAKQduFAsLOQ8Mix39Zzjv8/s397/back.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="397" data-original-width="397" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi40Zl_HiJxwq-cuwKiUJIabqbywEWYA1ry53rwDhynaGY4TYencmCwV7ndAfh4U0H-UYkGVUjbLhDioZ1eqyGcpZOfJSma2fPvvHjrgGVPbWnqTXtUwkoDtrCF6CyTH4wESiS82QPeyZ0YxS3nUa-oJnEzodcmL7XAXKIO9tAKQduFAsLOQ8Mix39Zzjv8/s320/back.jpg" width="320" /></a></div><br /></span><span style="font-family: arial;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA">Walter
Gaeta</span></b><span lang="CA">:
Llicenciat en piano, Màster de segon nivell en <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Composició Musical de Cinema </b>a<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">
l'Escola “F. Venezze” </b>a<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Rovigo,
Walter Gaeta</b> va seguir cursos d'orquestració, composició i arranjament amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Alfredo Impullitti, Mike Abene </b>i<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Fabio Jegher. </b>També va participar en
nombrosos cursos d'especialització entre els quals: “Orquestration For Film
Scoring” prof. Ben Newhousea; “L'art i l'ofici d'escriure música” <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">M. Matthew Nicholl;</b> World Music a
càrrec del mestre <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Enzo Avitabile</b> a
la Sala “S. Cecilia” de Roma. Ha actuat en nombrosos esdeveniments i festivals
a Itàlia i a l'estranger: <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Suïssa,
Hongria, França, Durban, Turquia com </b>a pianista, arranjador i director. Ha
col·laborat i tocat amb: <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Massimo
Moriconi, Fabrizio Bosso, Max Ionata, Sherrita Duran, Cheryl Nickerson, Marco
Tamburini, Kelly Joyce, Saba Anglana, Siamak Guran, Antonella Ruggiero, Shanna
Waterstown</b> i molts altres. El 1994 va guanyar una beca al <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Berklee College of Music de Boston</b>
(EUA), i al Concurs de Música “Sound Track” 2001 a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Foligno (PG)</b> va guanyar el Primer Premi Absolut amb el <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Walter Gaeta Quartet</b>.<br /> <o:p></o:p></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I esclar que acabarem
aquest projecte amb alguns dels temes dedicats al molt enyorat <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Chick Corea</b> i primer seran les .....<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">3.1.16.- Children’s
Song 1 (Chick Corea) 2:58.<br /></span></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">3.2.19.- Children’s
Song 6 (Chick Corea) 3:18.<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I sí que la primera
és la primera de les 20 Children’s Song de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Chick
Corea</b>. L’han fet un pèl més lenta que la que va fer ell en un concert en el
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Munich Summer Piano Festival</b> el 1982
on quasi les va tocar totes, per cert, en algunes acompanyat pel virtuós
pianista xipriota <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Nicolas Economou</b>.
La melodia és d’una tendresa aclaparadora. El motiu principal i recurrent el fa
el saxo tenor, i tots quatre comparteixen moments solistes. Una interpretació
magistral d’aquests quatre cracs del saxo, i més que ho és pel fet de tocar
aquests bonics trossets musicals de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Chick
Corea</b>. I la sisena cançó de nens és també molt bonica, on hi ha una
presència més important de la melodia, que fan a duet saxo soprano i saxo alt.
El primer solista ha estat el saxo tenor de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Domenico</b>, el qual ha fet una intervenció magnífica. Després però hi
ha hagut uns moments melòdics molt impressionants amb tres d’ells fent-ne
diverses veus, mentre el baríton feia la línia de baixos i motiu principal.<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I no deixaré de
dir-vos que entreu als webs de:<br /></span></span><span style="font-family: arial;"><span lang="CA">Fresh Sound Records: </span><span lang="CA"><a href="http://www.freshsoundrecords.com/">www.freshsoundrecords.com</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span></span><span style="font-family: arial;"><span lang="CA">Quadrant Produccions:
</span><span lang="CA"><a href="http://www.quadrantproduccions.es/">www.quadrantproduccions.es<br /></a></span></span><span style="font-family: arial;"><span lang="CA">Temps Record: </span><span lang="CA"><a href="https://tempsrecord.cat/">https://tempsrecord.cat</a></span><span lang="CA">,<br /><o:p></o:p></span></span><span style="font-family: arial;"><span lang="CA">Youkali Music: </span><span lang="CA"><a href="http://youkalimusic.com/">http://youkalimusic.com</a></span><span lang="CA">,<br /><o:p></o:p></span></span><span style="font-family: arial;"><span lang="CA">Origin Records: </span><span lang="CA"><a href="https://originarts.com/">https://originarts.com/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">Errabal Jazz:<br /> </span></span><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><a href="http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es">http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es<br /></a></span></span><span style="font-family: arial;"><span lang="CA">UnderPool: </span><span lang="CA"><a href="https://www.underpool.org/">https://www.underpool.org<br /></a></span></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">Etc, etc...enllaços
que trobareu al blog.<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span style="font-family: arial;"><span lang="CA">S'han publicat
diverses de les seves composicions i lletres originals, entre elles:<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> “Errando in Portugal” (Ed. Eufonia); Suite
de jazz "Color Wheel" per a Big Band (Ed. B.A.M.); “I Colori del Jazz”
(Ed. EurArte); “Bud Powell: Un Poco Loco” </b>amb prefaci de<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Walter Mauro (Ed. Il Torcoliere); “Piano
Blues Laboratorio per a l'Accompagnamento” (Sinfonica Ed.). </b>Ha gravat
diversos CD com a sideman i sota el seu propi nom amb reconeixement de públic i
crítica:<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> “Oktogon” (Faredollarsmusic
& Recods) </b>amb els convidats<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Fabrizio
Bosso i Max Ionata; "LittleThings Many Things" (Dodicilune) </b>convidant<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Alex Sipiagin, Diana Torto; "Dive in
black and white" (B.A.M. Records)</b> a piano sol. Entre les seves obres
més importants per al cinema mut recordem la banda sonora per a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Orquestra i Trio de Jazz </b>de l'obra
mestra de la pel·lícula de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Buster Keaton
“The General”. </b>Actualment és professor de composició de jazz a l'escola <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“A. Casella” </b>de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">l'Aquila</b>. Lloc web oficial </span><span lang="CA"><a href="http://www.waltergaeta.com/">www.waltergaeta.com<br /></a></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I com a final i
cirereta del pastís el magnífic....<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">4. 20.- Spain (Chick
Corea) 4:24.<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">"Spain" és
una composició instrumental de jazz fusió del pianista i compositor de jazz <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Chick Corea</b>. És probablement la peça
més reconeguda de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Corea</b>, i es
considera un estàndard de jazz. "Spain" va ser composta l'any 1971 i
va aparèixer en la seva interpretació original (i més coneguda) a l'àlbum <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“Light as a Feather”, </b>amb<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Chick Corea (piano elèctric Fender
Rhodes), Airto Moreira (bateria), Flora Purim (veu i percussió), Stanley Clarke
(baix) i Joe Farrell (flauta).</b> Ha estat enregistrat en diverses versions,
tant pel mateix<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Corea</b> com per altres
artistes, incloent una versió flamenca de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Paco
de Lucía, Al Di Meola </b>i<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> John
McLaughlin</b> als anys vuitanta.<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I quina meravella ens
acaben de fer aquests quatre cracs. El tema és força complicat, i sobretot si
es toca viu de tempo, car els nostres herois l’han fet un pèl tranquilet. Ells
han obviat la “Intro” que <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Corea </b>va
fer en el disc del 1971 començant amb un trosset del “Concert d’Aranjuez” de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Joaquin Rodrigo</b>, però tan se val, i sí
que han fet el propi tema, més curtet que la versió original del tristament
desaparegut i estimat <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Chick Corea</b>.
De nou les veus solistes de tots quatre ens han captivat i aquí també hi tenim
les percussions de l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Israel Varela</b>.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: arial;"><br /> </span></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I el motiu principal
l’han repetit quasi al final i ves per on que han inclòs uns moments de relax
preciosos per ja arribar al final d’aquest brutal tema de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Chick Corea</b>, ideal tema per ja deixar-los d’escoltar o sigui que
felicitats nois, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Giuseppe Laterza - Saxo
Soprano, Valerio D'Orazio - Saxo Alt, Domenico Di Biase - Saxo Tenor i Antonello
Carraferri - Saxo Baríton</b> i esclar que a l’ànima de tot plegat, al pianista
i compositor <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Walter Gaeta</b>, i gràcies
a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Toto Cicco</b> ànima de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Notami Jazz</b>.<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I després d’aquest
magnífic projecte escoltarem el micro conte de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Carme de la Fuente</b>.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Doncs ja
teníem “Mono” per no escoltat a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Carme</b><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>o sigui que moltes gràcies i mot benvinguda
després de les merescudes vacances, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Carme.</b></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: arial;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><br /></b></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: arial;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwNRnOpJHKapbqZKW0z2qs9pK9V12klKN2MN6jNGZoybWACBWyH98LNV6eb-GgYTmWAbWSglAWs4n26kuMVEd5v5CMqpUIrh8_SdHEzoGDbQzXJ2Eb7FNAnB7XtihEoDNVrkiiuv4-G2RxtnXE6051LLFp5TtSp-D6IoizYzRtWhZK8NdfA_xAxI-9ur3D/s1060/front.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="947" data-original-width="1060" height="286" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwNRnOpJHKapbqZKW0z2qs9pK9V12klKN2MN6jNGZoybWACBWyH98LNV6eb-GgYTmWAbWSglAWs4n26kuMVEd5v5CMqpUIrh8_SdHEzoGDbQzXJ2Eb7FNAnB7XtihEoDNVrkiiuv4-G2RxtnXE6051LLFp5TtSp-D6IoizYzRtWhZK8NdfA_xAxI-9ur3D/s320/front.jpg" width="320" /></a></div><br /></span></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I seguirem amb
aquests projectes que es publiquen a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Itàlia</b>
amb el disc <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">”The Soulful Heritage”, d’Irina
Pavlovic</b>, publicat per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">A.MA Records</b>
el 2023. Enregistrat per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Danijel
Vukovic, Sinisa Kokeric </b>a<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Future
Nature Sound Studio, Pancevo, Sèrbia</b>, l’abril de 2023. Mescla i màster de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Sinisa Kokeric</b>. Productor executiu <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Antonio Martino</b>. Tota la música <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">d'Irina Pavlovic</b> - <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">© & A.MA Publishing</b>. Amb: <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Irina
Pavlovic, Piano / Piano elèctric. Dean Bowman, veu. Ivan Radivojevic, Trompeta/Flugelhorn.
Rastko Obradovic, saxo tenor. Corey Wilcox, trombó. Milan Nikolic, contrabaix,
Dusan Novokov i Luka Jovicic (1, 5), bateria.</b> I com sempre, dir-vos que al
blog hi trobareu l’enllaç al Bandcamp del disc:<br /></span></span><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><a href="https://amarecordsamaedizioni.bandcamp.com/album/the-soulful-heritage">https://amarecordsamaedizioni.bandcamp.com/album/the-soulful-heritage</a></span><span lang="CA">.<br /><o:p></o:p></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I en aquest projecte
descobrirem la pianista sèrbia <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Irina
Pavlocic</b> i resta de companys, tots plegats uns cracs. I els ritmes dels
temes són diversos havent-hi balades, algunes, com és ara el darrer i preciós
track “Our Tree”, que la líder executa a piano elèctric sol amb un so tipus <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Rhodes</b>. També és així de delicat el
tema “Look Above” iniciat amb una Intro a piano sol que és una delícia, també;
després entrarà la melodia amb els vents. I el vuitè track “We had a Dream”
també l’inicia ella sola al piano amb una llarga Intro per ja després
afegir-s’hi els companys de la base rítmica, tema interpretat a trio. I un pèl
més viu de tempo és el curtet “Dawn in the Warfield”, títol de lo més trist i
actual de fa massa temps, “Alba al camp de guerra” i també a trio de piano,
contrabaix i bateria. I un preciós tema a ritme ternari i a tot Swing és el
delicat “My Return” amb un gran solo de la trompeta amb sordina i amb la líder
al piano elèctric. I el tema més llarg i a tot delicat Swing a tempo mèdium i
ja amb tota la banda és el “Let me not forget”, “Que no m’oblidi” amb una gran
improvisació de la líder al piano. I l’únic<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>tema cantat és el que titula el disc amb la magnífica veu de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Dean Bowman</b> i tema també a tempo mèdium
i ja amb el Swing amb ell improvisant a tot Scat. I la resta de temes tenen una
trempera força important com és el primer track “Arriba, Arriba”, i també el
“Reviving Blast” amb uns inicis que ens recorda temes de l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Horace Silver</b>, tema també amb unes brutals improvisacions dels
metalls i demés. I el més viu és el 4rt track anomenat “Pobednik (The
Belgrade’s Victor)” amb un protagonisme inicial del trombonista americà <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Corey Wilcox</b> i demés impros de la resta
de companys.<br /> </span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I ja començarem
aquest projecte i ho farem primer amb el tema on ella ens acaronarà amb el so
del piano elèctric, per després amb el trio base i anomenats...<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">6.1.10.- Our Tree
(Irina Pavlovic) 2:14.<br /></span></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">6.2.3.- Dawn in the
Warfield (Irina Pavlovic) 2:49.<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I ves per on que
havent acabat amb el “Spain” de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Corea</b>,
ell que el va interpretar amb el <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Fender
Rhodes</b>, doncs haver escoltat a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Irina</b>
en el tema “Out Tree” amb el seu piano elèctric, tot i que no sigui <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Fender</b> doncs ha estat una molt bona
continuació. La delicadesa emprada en aquesta primera composició és molt
remarcable; la melodia, captivadora i el so, l’adequat. Aquí el piano acústic
no hi aniria tan bé, no. I el segon tema “Dawn in the Warfield”, té la profunda
sonoritat dels més greus del piano, fets amb la seva mà esquerra, coses que hem
escoltat després de la presentació del tema. També el contrabaix s’escolta a
duet amb el piano. I és que un dia d’alba al camp on es fa la guerra té, ha de
tenir aquestes sonoritats tan greus, i greu ara no als més baixos sinó a la
gravetat i disbarat que totes les guerres són.<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..<br /></span></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">23 Robadors,
Barcelona:<br /> </span></span><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><a href="https://23robadors.com/programacio/">https://23robadors.com/programacio/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">Jamboree Jazz Club,
Barcelona:<br /> </span></span><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><a href="https://jamboreejazz.com/agenda/">https://jamboreejazz.com/agenda/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">Sunset Jazz Club,
Girona:<br /> </span></span><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><a href="http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html">http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html<br /></a></span></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">etc, etc....al blog
hi trobareu l’enllaç a la seva programació.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: arial;"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxgcdXq0PqhordgYJ05vssUagHXdUTwBOXCqCmdbaj_iku9fHEFcVvmJWFxohVgbJTgUQtfMgHKgzflM7x8Rtp-tBgXR02AG8lSHO5zr8A3ukQsFl9Tly7CEAdUOc0Tiylu6Qu6mAk1f7QPGAOUqw0qqEbRdh1Nk1du4UXhyphenhyphenTBpmYvxkdVqJEgLq9x9ctH/s1642/page2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1477" data-original-width="1642" height="288" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxgcdXq0PqhordgYJ05vssUagHXdUTwBOXCqCmdbaj_iku9fHEFcVvmJWFxohVgbJTgUQtfMgHKgzflM7x8Rtp-tBgXR02AG8lSHO5zr8A3ukQsFl9Tly7CEAdUOc0Tiylu6Qu6mAk1f7QPGAOUqw0qqEbRdh1Nk1du4UXhyphenhyphenTBpmYvxkdVqJEgLq9x9ctH/s320/page2.jpg" width="320" /></a></div><br /></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I els seguirem
escoltant a ella i a ells en el preciós i delicat...<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">7.9.- My Return
(Irina Pavlovic) 7:33.<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I sí, aquest tema ha
estat de moment el més llarg, i així seran els temes que resten per posar. I de
nou un programa llarg en la versió completa, la informació del qual la podreu
trobar al blog, així com també l’enllaç a l’ivoox del programa sencer. I de
quina manera tan subtil ha acabat i de nou amb el so del piano elèctric de la
líder. I la melodia l’han fet ella al teclat i fent-n’hi les respostes els dos
vents, ells que també han fet la B o el pont del tema, i la trompeta amb
sordina. I el baixista i línia de baixos principal han obert la porta<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>a les improvisacions, i la primera la del
saxo tenor <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Rastko Obradovic </b>que l’ha
feta de manera magistral i amb tot el llenguatge jazzístic del món mundial. I
què maca ha estat la del trompetista amb la sordina, la de l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ivan Radivojevic</b>. Què bons són aquests
músics serbis, ells propers a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Itàlia</b>
i per això aquest primer disc publicat per l’amic <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Antonio Martino</b> a la seva <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">A.MA
Records</b>. El solo al piano elèctric de la líder ens l’ha mostrat també en
tota la seva magnitud de llenguatge i fraseig on el Jazz hi és de totes, totes.
La feina de la base rítmica de dos, contrabaix de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Milan Nikolic</b> i del bateriste <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Dusan
Novokov </b>és imprescindible. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Bon
tema de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Irina Pavlovic</b>.<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">El jazz, havent-se
trobat sovint amb l'esquena contra la paret al llarg de la seva història, ha
après a treure el màxim possible d'altres músiques. Precisament per això li va
ser útil el soul, sorgit espontàniament de les branques del hard bop i
popularitzat pels grans solistes d'aquell estil. Mitjançant acords derivats del
gospel i arranjaments basats en la fórmula de “call and response”, el soul jazz
-d'això parlem- va buscar un retorn als seus orígens, recordant els sons
religiosos de l'Església afroamericana i la tradició secular del blues. Tot
això, als anys seixanta del segle passat, li va permetre prendre la dimensió
d'un estat de gràcia entre el públic d'aquella època que portava molts dels
valors del R&B. I el fet que tot això sigui assumit avui per alguns
artistes serbis com a tret estilístic per publicar un dels discos més
agradables de l'últim període és testimoni del poder de penetració que encara
té aquesta música entre les noves generacions. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“The Soulful Heritage”,</b> un títol explicatiu d'una cosa que beu molt
d'aquell humus, però amb un pessic de modernitat que la pianista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Irina Pavlovic</b> ha capitalitzat gràcies
a un sòlid currículum que li ha permès organitzar un sextet que va assimilar
perfectament les característiques estilístiques d'aquest llenguatge. No us penseu
que us trobeu davant d'una operació cal·ligràfica: els músics que toquen en
aquest disc han estudiat molt més però com deia algú "en el vell
espiritual, els seus acords eren tan fàcils, i, alhora, tan acollidors que a la
llarga li vaig enganxar una nova melodia". Aquell algú es deia <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Horace Silver</b> i els músics serbis de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">"The Soulful Heritage"</b> el van
prendre literalment. Intenta involucrar-te amb la veu de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Dean Bowman</b> a la cançó que titula el disc i t'adonaràs. Això ens
diuen ells, l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Antonio Martino</b>, des
de la pàgina web del disc per a professionals. Gràcies <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Antonio</b>.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: arial;"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4-NbHorrTPqTqvhm9UC0pQf3GBLCemTO4ydidFBm9HUaejFHL1dHJ-_iWJfGYPFj2w-rmy6bMsw2QCHe2heX2J8YhKgh31Z9_d8whFcNdLsMlr3aw8twYeavDRmq_FzvkW9l9ZVT_O6SY4YKt8nstFkLi9XqroR209T5A5zH122xlZ5yAqzgkKXS7vHKo/s1642/page3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1477" data-original-width="1642" height="288" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4-NbHorrTPqTqvhm9UC0pQf3GBLCemTO4ydidFBm9HUaejFHL1dHJ-_iWJfGYPFj2w-rmy6bMsw2QCHe2heX2J8YhKgh31Z9_d8whFcNdLsMlr3aw8twYeavDRmq_FzvkW9l9ZVT_O6SY4YKt8nstFkLi9XqroR209T5A5zH122xlZ5yAqzgkKXS7vHKo/s320/page3.jpg" width="320" /></a></div></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;"><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: arial;"><br /></span></span></div>I seguirem amb el
tema que titula el disc i amb la veu del <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Dean
Bowman...<br /></b></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">8.2.- The Soulful
Heritage (Irina Pavlovic) 6:09.<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I és clar que
havent-hi aquesta veu masculina i amb tots els aires de la negritud i del Jazz
Vocal, l’havíem d’escoltar. I el tema té un Swing magnífic alhora que la
melodia cantada per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Dean</b>. Té també
el punt de Funk-Jazz-Soul que el títol tan reclama, o explica, o avisa. I sí
que l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Horace Silver</b> hi córrer, sí, i
més per les incursions que fa ella al piano, car ens l’ha recordat. La melodia
l’ha fet <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Dean</b> i amb el recolzament
dels vents, i què potents en el pont o la B del tema, quin canvi més brutal. I
ell n’ha fet la primera improvisació en “Scat” i què bé que l’ha fet. Amb tota
la mestria de gent com <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">John Hendricks</b>
i demés que hi ha, que hi hagué. I què bo el solo del trombonista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Corey Wilcox, </b>quin so i fraseig més
brutal i perfecte afinació que ha deixat pas al de la líder al piano, on ja he
comentat la seva particular comunió amb l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Horace
Silver</b>. I què bé la base rítmica, amb el Swing del baix <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Milan Nikolic</b> i els copets a la bateria
del baterista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Dusan Novokov</b>. I el
motiu cantat ha aparegut al final i ja per acabar el tema amb un “pedal”
brutal, quasi que ha esta un “Turn Around” pels diversos acords emprats.<br /> </span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">L'exploració que ha
fet <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">A.MA Records</b> de l'onada sèrbia
del jazz contemporani continua amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“The
Soulful Heritage”</b> l'àlbum debut al segell de la pianista i compositora <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Irina Pavlovic</b>. Amb una formació
estel·lar de músics, inclòs el company de segell <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">A.MA, Ivan Radivojevic</b> i el vocalista nord-americà <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Dean Bowman, Irina</b> ha creat un àlbum
que ret homenatge al so “soul jazz” dels anys 60, aliat amb una banda sonora de
cinema que recorda al jazz que va aparèixer a les pel·lícules de la <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">New Wave </b>francesa<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">. Irina Pavlovic</b> és una pianista i flautista que ha desenvolupat un
estil diferent influenciat i inspirat pel Swing, el Be-Bop i el Hard Bop, que
combina amb el seu amor pel blues, el gospel i els ritmes afrocubans. Intèrpret
habitual dels festivals de jazz <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">d'Europa
Central </b>i dels<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Balcans, Irina</b> és
una arranjadora que reuneix tota la seva musicalitat, experiències
interpretatives i influències a través dels deu temes d’aquest <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“The Soulful Heritage”,</b> sobretot en el
tema principal “Arriba, Arriba”, tema amb sis minuts i escaic de Be-Bop
percussiu, i el tema que titula el disc, una composició que ens omple de joia l'ànima
amb la veu de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Dean Bowman</b>.
Disponible ara com a CD i amb descàrrega digital El debut <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">d'Irina Pavlovic The Soulful Heritage </b>és una bona addició al cànon
de la ona <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">The Serbian Wave</b>.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: arial;"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvs2mX8VDZfHi_MJlZdcNmMKAgoxLR0I29CPWusdtKwTk3bG_wXwhuHKAcXruXBz_yzRQfsoBOtM5hk1zZ-F4gZ-uTiddbDuPgDDH6cD3gAZgHzvpvFARUFdIFvAF_AG6HwZW3QQIo8ZThlFkYvcokv7iJUAhXTzRWjoqQcQApW3DvLveY2GJhsF4BYuXw/s1642/page4.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1477" data-original-width="1642" height="288" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvs2mX8VDZfHi_MJlZdcNmMKAgoxLR0I29CPWusdtKwTk3bG_wXwhuHKAcXruXBz_yzRQfsoBOtM5hk1zZ-F4gZ-uTiddbDuPgDDH6cD3gAZgHzvpvFARUFdIFvAF_AG6HwZW3QQIo8ZThlFkYvcokv7iJUAhXTzRWjoqQcQApW3DvLveY2GJhsF4BYuXw/s320/page4.jpg" width="320" /></a></div><br /></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I ja els acabarem
d’escoltar en el primer track i tema anomenat...<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">9.1.- Arriba, Arriba
(Irina Pavlovic) 6:13.<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I sí que aquest tema
amb aquesta trempera ha estat ideal per acabar d’escoltar el seu projecte. Tema
amb 6 trams musicals on hem tingut, tema o melodia, solo del baixista, solo del
trompetista, solo del saxo tenor, solo de la líder al piano i ja per recuperar
el tema de nou.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>I aquí la qüestió
rítmica ha tingut una preponderància quasi total. I ja heu vist quin canvi han
fet després de la presentació del tema, on el baixista ha fet la primera
improvisació, quasi encetant un “break” sonor per com de quiet i tranquil ha
quedat tot, amb només ell, baterista i líder al piano. Gran tasca solista del
baixista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Milan Nikolic </b>que ha deixat
pas al solo de l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ivan Radivojevic </b>a
la trompeta, ara sense sordina, i de nou amb una mestria total. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Rastko Obradovic </b>al saxo tenor l’ha
seguit i també amb un gran discurs melòdic i farcit de motius que ens recorden
l’ona de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Silver</b>, la que feren els
seus saxofonistes com <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Joe Henderson</b>.
I de nou la líder ens<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>ha captivat per
com de bé ha remenat les 88 tecles del seu piano amb tots els aires de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Horace Silver</b>. I el final, què brutal
amb el canvi rítmic que la melodia del tema incorpora, en un tema on hi tenim a
l’altre baterista, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Luka Jovicic.</b> Brutal
tema per ja deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats noia i nois, o sigui <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Irina Pavlovic, Dean Bowman, Ivan
Radivojevic, Rastko Obradovic, Corey Wilcox, Milan Nikolic, Dusan Novokov i
Luka Jovicic.<br /></b></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I no deixaré de
dir-vos que entreu als webs de:<br /></span></span><span style="font-family: arial;"><span lang="CA">Discordian Records: </span><span lang="CA"><a href="http://www.discordianrecords.bandcamp.com/">www.discordianrecords.bandcamp.com</a></span><span lang="CA">,<br /><o:p></o:p></span></span><span style="font-family: arial;"><span lang="CA">Moonjune Records: </span><span lang="CA"><a href="http://www.moonjunrecords.com/">www.moonjunrecords.com</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span></span><span style="font-family: arial;"><span lang="CA">Auand Records: </span><span lang="CA"><a href="https://auand.com/">https://auand.com/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span></span><span style="font-family: arial;"><span lang="CA">Segell Microscopi: </span><span lang="CA"><a href="https://www.microscopi.cat/">https://www.microscopi.cat/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span></span><span style="font-family: arial;"><span lang="CA">CRU Records: </span><span lang="CA"><a href="https://alcrurecords.com/">https://alcrurecords.com/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span></span><span style="font-family: arial;"><span lang="CA">Tejo Milenario: </span><span lang="CA"><a href="http://www.tejomusic.com/">http://www.tejomusic.com/</a></span><span lang="CA">,<br /><o:p></o:p></span></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">Etc, etc...enllaços
que trobareu al blog.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: arial;"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhtW_NkJSzNnEpuSXHEm_TNmhJiAYVg3DcBeyKofAND-bOj33tRk8iiyGeMy4a5JIumxlivDJWuEVZF3zuPY6hcIDluwqHFqjn1G1Mgq_ut_4V4miUFRFfER2JApP1SLkuCje6hlVE9Q-MtJk6S6SzVcYNFMOwhuEwE1Wlv4-Yk28kQUkOfiWv7Cpu6PK78/s1642/front.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1477" data-original-width="1642" height="288" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhtW_NkJSzNnEpuSXHEm_TNmhJiAYVg3DcBeyKofAND-bOj33tRk8iiyGeMy4a5JIumxlivDJWuEVZF3zuPY6hcIDluwqHFqjn1G1Mgq_ut_4V4miUFRFfER2JApP1SLkuCje6hlVE9Q-MtJk6S6SzVcYNFMOwhuEwE1Wlv4-Yk28kQUkOfiWv7Cpu6PK78/s320/front.jpg" width="320" /></a></div><br /></span><span style="font-family: arial;"><span lang="CA">I ja encarem el final
del programa amb el disc <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“Telamon”</b>
de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Mauro Patti</b>. Enregistrat del 14
al 16 de setembre de 2022 per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Antonio
Castiello, Aldo De Sanctis </b>al<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">
Jambona Lab, Livorno, Itàlia.</b> Mesclat el novembre de 2022, gener de 2023
per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Antonio Castiello </b>al<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Jambona Lab, Livorno, Itàlia.</b>
Masteritzat el febrer de 2023 per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Stefano
Bechini </b>a<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Green Brain Studio,
Piancastagnaio (Si), Itàlia.</b> Obra d'art de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Fabio Orioli. </b>Fotos de<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">
Francesco Luongo. </b>Produït per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Mauro
Patti </b>i<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Maurizio Bizzochetti,
Dodicilune.</b> Amb: <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Francesca
Bongiovanni, veu; Guglielmo Pagnozzi, saxo soprano; Lorenzo Simoni, saxo alt;
Giovanni Benvenuti, saxo tenor; Alessandro La Neve, saxo baríton; Giovanni
Falzone, trompeta (7); Luca Tapino, trombó (7); Pierpaolo Zenni, piano; Matteo
Bonti, contrabaix; Andrea Liotta, percussions cubanes i Mauro Patti, bateria,
daf persa. </b>Totes les composicions són de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Mauro Patti</b> excepte 6 de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">John
Coltrane</b>, 7 d'<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Eugenio Di Stefano
& Mauro Patti, </b>10 de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Duke
Ellington & Juan Tizol</b>. Lletres de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Fabio
Leone (1, 2, 3, 5, 6), Irving Mills (10).</b> Tots els arranjaments són de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Mauro Patti. </b>Contacte: <u>telamonmusic@gmail.com,
facebook.com/telamonmusic/ instagram.com/telamon_music/.</u> </span><span lang="CA"><a href="http://www.dodicilune.it/">www.dodicilune.it<br /></a></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">Aquest disc s'ha
gravat íntegrament en directe a l'estudi, tots junts, sense metrònom, i sense
cap sobredoblament ni edició, per tal de preservar la interacció i
l'espontaneïtat i la dinàmica real de les actuacions. Oleeee <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Mauro</b>.<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I aquest projecte de
10 temes, en té tres que formen part de la Suite “Kalos”, essent-ne la primera
part una delicada meravella a piano sol inicial, contrabaix,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>bonica veu de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Francesca</b> i solo al soprano de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Guglielmo
Pagnozzi</b>, tema acabat bruscament i ja donant la porta d’entrada rítmica,
per la bateria del líder <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Mauro Patii</b>
a la segona part, amb un solo de més de 2 minuts que donarà pas a la tercer
part d’aquest “Kalos” ja amb alguns dels companys i tema vital i de ritme així
com trencat, a tot Afro Blue. També “Porta dei Venti” l’inicia ell a la bateria
i ja ben aviat amb piano i contrabaix i alguns dels vents fent-ne la melodia,
en un tema també curtet que no arriba als 3 minuts. Un altre tema dividit en
dues parts és “Umbilicus” amb una primera part i llarga i delicada Intro a
piano sol, per ja després aparèixer el baix i la bateria i final amb el saxo
tenor. Mentre que la segona part té una potència evident per percussions a tot
“Afro Cuban Jazz” i tema força vital ja amb la melodia del saxo tenor. I el
tema de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Coltrane</b>, “Naima” no és ben
bé la balada que ell va pensar, no, car <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Mauro</b>
n’ha fet un magnífic arranjament on els canvis rítmics són la mare dels ous, i
esclar, la preciosa veu de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Francesca</b>.
Un altre dels temes llargs d’aquest projecte és el preciós “Chiantu” amb la
trompeta de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Giovanni Falzone</b>, on tot
i començar delicadament, té uns canvis rítmics que el situen en una atmosfera
càlida pels ritmes Afro-Cubans de les seves percussions i primera impro del
gran <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Giovanni</b>. I finalment a “Bibbirria”
tornarem a escoltar a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Francesca</b> en
un tema on la rítmica torna a ser la mare dels ous, pels canvis implicats, pels
arranjaments, i on hi apareixen “breaks” com el primer, el del solo del
pianista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Pierpaolo Zenni</b> i sempre
amb bateria i percussions enaltint-nos al proper Carib.<br /> </span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I si hi ha un tema de
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">John Coltrane</b>, esclar que el posarem
i serà el conegut “Naima” cantat inicialment per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Francesca Bongiovanni</b> i tot i l’arranjament, i inicialment amb un
pèl de trempera, el tema agafarà un caire melòdic amb la seva veu, havent-hi
també uns canvis rítmics al final del preciós tema...<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">10.6.- Demaréteion
“Naima” (John Coltrane) 7:57.<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">"Naima" de
fet és una balada de jazz composta per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">John
Coltrane</b> l'any 1959 títol de tema i nom de la seva dona aleshores, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Juanita Naima Grubbs</b>. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Coltrane</b> el va gravar per primera
vegada per al seu àlbum <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Giant Steps</b>
de 1959 i es va convertir en un dels seus primers treballs coneguts.<br /> </span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I 10-N’HI-DO de
versió que ens han fet, i esclar que gràcies al jove compositor i baterista de
30 anys, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Mauro Patti</b>. Un inici
rítmic amb un arranjament magnífic i un pèl més calmat ja amb la veu de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Francesca</b>, cantant en italià, esclar.
Tema amb 6 trams musicals, primer amb la Intro dels vents, després tema amb
la<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>veu, un altre tram amb el solo del
saxo soprano, per seguir de nou amb el de la veu, i continuar amb una llarga
improvisació del baterista recolzat pels vents i demés, i ja acabar amb la
impro del saxo tenor. L’escolta global del tema ja et deixa una mica astorat,
pels canvis encabits, esclar. També per la tasca dels improvisadors i la veu
d’ella. Al saxo soprano hem tingut a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Guglielmo
Pagnozzi</b> que ens ha mostrat de nou el nivell que tenen els músics a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Itàlia</b>. El líder <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Mauro</b> ha fet un solo brutal amb tot de recursos emprats i sí, tot
plegat amb una certa contundència. I no ens oblidem dels dos de la base rítmica
que han acompanyat a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Mauro</b>, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Pierpaolo Zenni, </b>piano i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Matteo Bonti</b>, contrabaix. I quin final
amb el solo del saxo tenor <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Giovanni
Benvenuti</b>. Magnífic tema per començar-los a escoltar.<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span style="font-family: arial;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA">Mauro
Patti</span></b><span lang="CA">
és bateria i compositor. Nascut a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Agrigento</b>
el 18 de setembre de 1993, es va apropar a la bateria als 3 anys i a la
guitarra als 8. Va publicar 2 àlbums sota el seu nom titulats<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> "Travel" i
"Medrumorphosis",</b> íntegrament produïts i interpretats per ell. El
2019 es va llicenciar en Dret, i el 2021 en Jazz Bateria i Percussió, amb les
millors notes, al <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Conservatori “Arturo
Toscanini”</b> d'<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Agrigento</b>. El
mateix any es va matricular al <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Master
Program in Jazz Drums </b>a la<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Siena
Jazz Academy, </b>estudiant amb professors i intèrprets de renom internacional
com <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jeff Ballard, Ralph Alessi, Greg
Hutchinson, Ziv Ravitz, Jim Black, Ferenc Nemeth</b> i altres. Baterista
experimentat, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Patti</b> ha col·laborat
amb Big Bands, Orquestres i diferents tipus de formacions, especialitzant-se en
gèneres com Jazz, Funk, Rock, Metall, Afrobeat, Pop, i actuant en escenaris i
festivals de prestigi de l'escena musical italiana i internacional. El 2022 va
guanyar el premi <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Conad Jazz Contest</b>
al <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Umbria Jazz Festival</b> amb la
formació <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Five Angry Men</b>. Líder del
Projecte <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Telamón</b>, el setembre del
mateix any enregistrà el disc debut del grup.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEguqqeNzIpk2aapSsKn1iF6wTo8iAB7RncdqFQ4U20pkBbMmsVqOcUTf0fqvNFoAew0aEQbZw5aVXNrrtHhMQi9C9E_0cS_jyuj_8mkXhihV1dzcU2h320siW4g-GroTufRQG3oEddLFaiV6Ba6IyJXvp5ZPa5CzomRn65QGOz22Fw7PEQyWEeYyQ8gbGAG/s1642/back.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1477" data-original-width="1642" height="288" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEguqqeNzIpk2aapSsKn1iF6wTo8iAB7RncdqFQ4U20pkBbMmsVqOcUTf0fqvNFoAew0aEQbZw5aVXNrrtHhMQi9C9E_0cS_jyuj_8mkXhihV1dzcU2h320siW4g-GroTufRQG3oEddLFaiV6Ba6IyJXvp5ZPa5CzomRn65QGOz22Fw7PEQyWEeYyQ8gbGAG/s320/back.jpg" width="320" /></a></div><br /></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I seguirem encara amb
el tema més llarg del disc i anomenat...<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">11.5.- Bibbirria
(Mauro Patti) 9:15.<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I quin altre tema més
sorprenent que ens han fet aquests cracs i magnífica composició del líder i
baterista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Mauro Patti</b>. Tema de nou
amb trams que es poden reconèixer i que ens ajuden a entendre’l millor. El
primer, exposició primera del tema i melodia, el segon, solo del pianista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Zenni</b>, el tercer amb el solo del saxo
soprano de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Pagnozzi</b> acabant-lo amb
el motiu principal i cantat i ja pel darrer tram obrint la porta el soprano i
veu amb un motiu recurrent que al final arribarà a una mena d’èxtasi brutal amb
tots plegats. I sí que el tema ha començat amb una rítmica més viva de com
l’han acabat, sí, coses aquestes dels arranjaments fets pel líder. Té un ritme
així com de vals, ternari i potser complex. Molt maco com soluciona el pas d’un
tram a l’altre, car en els inicis hi ha una mena de tranquil·la serenitat, la
qual cosa es va desenvolupant en cadascun dels trams fins arribar a autèntiques
bogeries. Les improvisacions del pianista i del saxo soprano han estat brutals,
certament. I sempre, sempre la feina del líder a la bateiria, i esclar que
també la bona tasca del baixista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Bonti</b>.<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">Després del debut el
2020 com <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">"Kerkent Afro
Project",</b> el baterista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Mauro
Patti</b>, després de conèixer nous músics més semblants a les seves idees,
decideix canviar la formació, canviar el nom del projecte i entrar a l'estudi
per gravar el primer àlbum del projecte<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Telamon</b>.
El nou staff està format tant per personalitats actives en l'escena del jazz
italià des de fa temps com per noves promeses del gènere, a excepció de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Francesca Bongiovanni </b>i<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Andrea Liotta,</b> que formaven part de
l'antiga formació. El nom del projecte i l'àlbum deriven de la figura de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Telamon</b>, del qual és famós el trobat
gairebé intacta a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Agrigent</b>,
pertanyent a l'antic temple de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Zeus</b> a
l<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">’Olímpe</b>, representat com un gegant
de toba massissa amb els colzes aixecats. També conegut amb el nom <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">d'Atles</b>, es va col·locar, juntament amb
altres <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Telamons</b>, per sostenir la
teulada del temple, simbolitzant la força de la unió.<br /> </span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I encara seguirem amb
un altre dels llargs temes d’aquest projecte, l’anomenat “Chiantu”, que tot i
començar molt delicadament, ben aviat agafarà una bona trempera....som-hi doncs
amb aquest temarro on hi col·laboren <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Giovanni
Falzone </b>a la trompeta i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Luca Tapino</b>
al<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> </b>trombó....<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">12.7.- Chiantu (Mauro
Patti) 9:02.<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I per com ha començat
aquest tema, poc albiràvem que els canvis serien com han estat, oi?. I sí,
perquè després de la delicada “Intro” feta pel trompetista convidat <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Falzone</b>, el canvi rítmic i d’intensitat
emocional ha estat brutal. I ens hem tornat a trobar amb un tema de 9 minuts,
llarg, car les seves intervencions són àmplies, improvisant els chorus que
facin falta, i tot plegat pel fet que es va enregistrar en directe a l’estudi i
tot a la primera, sense haver-hi cap doblatge i modificació del que s’havia
enregistrat. I el final ha estat d’una potència aclaparadora, i també arribant
a una mena d’èxtasi final i i això ha passat a partir del tercer tram musical.
L’han acabat més dolçament, tot i recordant-nos els orígens del tema, amb el
motiu melòdic fet pel pianista de manera molt delicada. I el primer tram ha
estat el de la melodia feta pel trompetista convidat <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Giovanni Falzone</b> i la resta de companys donant-li el suport. I què
bé amb el saxo soprano <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Pagnozzi</b> fent
el canvi tonal del pont o la B del tema. I el segon tram ha estat la brutal
improvisació d’aquest gran trompetista, amb tots els aires dels màsters, ell
que ha fet alguns discos honorant a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ornette
Coleman, Jimi Hemdrix</b> i una Suite dedicada a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Led Zeppelin</b>, 10-n’hi-do. Té un so força nítid i clar amb un
fraseig de lo més Jazzero i històries que ens ha explicat la mar de boniques i
fetes amb el gust musical adequat. I com s’enlaira allà dalt als més aguts.
Gran tema de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Mauro</b> i grans
intervencions de tots plegats.<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I seguint parlant del
Deus l’Olimp....Doncs això, que gràcies al significat filosòfic, aquesta unió
representa l'emblema d'aquest projecte, i per tant subratllant l'essència del
treball en equip.<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> “Telamón”</b>, el
primer àlbum homònim del projecte, va ser gravat en directe, sense metrònom, i
sense cap tipus de sobredoblatge ni edició agressiva, per tal de preservar la
interacció i mantenir l'energia alta per tal d'aconseguir una imatge tan real i
el més sincera possible. Tot això només va ser possible gràcies a la comprensió
i el fort vincle establert immediatament entre els músics del grup. El
repertori del projecte, format exclusivament per composicions inèdites i
arranjaments originals de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Mauro Patti</b>,
és estilísticament atribuïble a l'afro-jazz modern, amb fortes influències de
gèneres com el jazz, el jazz afrocubà, l'afrobeat, la música ètnica turca i
persa, el rock i el metall. Finalment, tots aquests sons aflueixen a la tradició
musical popular siciliana i agrigentina, que actua com a nexe entre els
diferents gèneres, donant-los valor i enriquint-los encara més. Es tracta,
doncs, d'un projecte fortament identificador que explica una història, la <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">d'Agrigent,</b> i ho fa a través de les
gestes dels seus personatges històrics i mitològics i de la magnificència dels
seus llocs.<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..<br /></span></span><span style="font-family: arial;"><span lang="CA">Nota 79: </span><span lang="CA"><a href="https://www.nota79.cat/events/">https://www.nota79.cat/events/</a></span><span lang="CA">,<br /><o:p></o:p></span></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">Nova Jazz Cava:<br /> </span></span><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><a href="https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming">https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">Jazz Club la
Vicentina:<br /> </span></span><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><a href="https://jazzclublavicentina.blogspot.com/">https://jazzclublavicentina.blogspot.com/</a></span><span lang="CA">, i nosaltres
el proper 16 de febrer que tindrem al <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Juan
de Diego “Grebalariak” </b>amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Juan de
Diego, trompeta; Toni Saigi, piano; Masa Kamaguchi, contrabaix </b>i<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Carlos Falanga, bateria</b>, amb l’entrada
gratuïta com sempre en un esdeveniment patrocinat per l’ajuntament de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">SVdH </b>i organitzat des del <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jazz Club la Vicentina</b> us hi esperem
com sempre a partir de les 22h.<br /><o:p></o:p></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I ja els acabarem
d’escoltar i nosaltres el programa d’avui amb el conegut tema de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Juan Tizol</b> i amb la veu de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Francesca Bongiovanni</b> i brutal solo del
líder a la bateria, anomenat...<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">13.10.-
Caravan_tribut to Giulio Capiozzo (Juan Tizol) 6:33.<br /></span></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;"><span style="mso-spacerun: yes;"> <br /></span></span></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I he volgut acabar
amb aquest tema de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Juan Tizol / Duke
Ellington</b> per l’arranjament que li ha fet el líder, i també per tornar a
recuperar la veu de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Francesca</b> i ara
en anglès, com no podia ser de cap més manera. I quina veu més potent, i
arribant també allà dalt dels aguts. I ella després de l’exposició del tema, ha
fet la primera improvisació a tot “scat” i encara amb el ritme trencat, com
també amb el solo del pianista. Ara bé, quin canvi a tot Swing i tempo doblat
quan han intervingut els dos vents en els seus solos, ells que han estat <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Lorenzo Simoni, </b>saxo alt i<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Giovanni Benvenuti, </b>saxo tenor, on ens
han deixat clavats a la cadira per la seva gran vàlua. I no oblidem no els de
la base rítmica amb el baixista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Bonti </b>que
ha volat amb el seu “Walking”. I què bo el tram on <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Francesca</b> ha repetit un motiu i també els vents tot plegat perquè
el líder ens fes un brutal solo a la bateria, què bo en <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Mauro Patti</b> i què potent i què maco al final, recuperant la melodia
i veu, del “Caravan” i de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Francesca</b>
amb un súper agut brutal. Magnífic tema per acabar-los d’escoltar i nosaltres
el programa d’avui que com sempre espero que us hagi agradat tan com a mi. O
sigui que felicitats noia i nois, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Francesca
Bongiovanni, Guglielmo Pagnozzi, Alessandro La Neve, Giovanni Falzone, Luca
Tapino, Pierpaolo Zenni, Matteo Bonti, Andrea Liotta, </b>i per descomptat al
líder <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Mauro Patti</b> que va ser tan
amable d’enviar-me el seu projecte.<br /> </span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span style="font-family: arial;"><span lang="CA">Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
</span><span lang="CA"><a href="http://www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es/">www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es</a></span></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;"> i jo mateix <b>Miquel Tuset i Mallol </b>qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les
seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i
us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel
Tuset i Mallol.</span><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;"><o:p></o:p></span></span></div>
S'emet cada dimecres a les 22h a Ràdio Sant Vicenç 90.2 i els diumenges en diferit a la mateixa hora. Presentat i realitzat per Miquel Tuset.http://www.blogger.com/profile/07577638615848231323noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2780958048475961356.post-68889843953692011172024-01-31T03:37:00.000-08:002024-01-31T03:37:35.229-08:00Programa 580: J. Bonell & J.Farrés; M. Tuset & J. Bonell; Eran Har Even Trio i Ethic Labs (J. Garrabella) 31 de gener de 2024.<div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"> <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhSD59QFA6_wo4-snPOxKtnS6beyf2wrO6jK9np_brWNZhQDzYN14kOKGoAoi3Vioc7jHhhdrsq9fIAkoqCw8wBiBkrz2E5WyQS46f7GfmnnFHttKId9kjYftc9xNFWYvRxGfv6v1yHgfv8JgwuH7HKOHh4xmd4Af1F1Uz75EOtYr0fBpGUW33O9NArw8Io/s2246/Programa%20580.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2245" data-original-width="2246" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhSD59QFA6_wo4-snPOxKtnS6beyf2wrO6jK9np_brWNZhQDzYN14kOKGoAoi3Vioc7jHhhdrsq9fIAkoqCw8wBiBkrz2E5WyQS46f7GfmnnFHttKId9kjYftc9xNFWYvRxGfv6v1yHgfv8JgwuH7HKOHh4xmd4Af1F1Uz75EOtYr0fBpGUW33O9NArw8Io/s320/Programa%20580.jpg" width="320" /></a></div><br /><span lang="CA">Molt bona nit a
tothom, benvinguts a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jazz Club de Nit</b>
aquí a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ràdio Sant Vicenç 90.2</b> aquí a
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ràdio Abrera 107.9</b> aquí a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ràdio Joventut </b>aquí a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ràdio Molins de Rei 91.2</b> aquí a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Eixample Barcelona Ràdio</b> aquí a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ràdio Celrà </b><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>amb un programa de Jazz per a vosaltres que us
agrada el Jazz, com deia el nostre amic <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Cifu</b>.
A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un
petó ben gran <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Cifu</b>. Aquí <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Miquel Tuset i Mallol</b> qui us parla,
presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i
editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma
col·lectiva i internacional anomenada <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“Esfera
Jazz”</b>, i que al blog hi trobareu l’enllaç.<br /> </span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I el programa d’avui
anirà dels darrers singles que han fet els nostres amics <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jordi Bonell </b>i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jordi Farrés</b>,
i un tema recuperat de fa 11 anys amb<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Marina Tuset </b>i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jordi Bonell </b>com també el darrer projecte a trio del també
guitarrista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Eran Har Even, “Shorter
Days”</b> i els <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ethic Labs</b> i el seu <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“Black Red Blue Green”</b> de l’ideòleg i
líder de la formació, en <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Javi Garrabella</b>.<br />
</span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I com no podria ser
de cap més manera, començarem amb els singles de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jordi Bonell </b>i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jordi Farrés</b>,
Enregistrats a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Moojal Records</b>. Mix
& Mastering: <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Aniol Bestit</b>.
ArtWorks, portades dels singles: <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Alba
Cols</b>. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“I Remember Faregot” (J.
Bonell), </b>publicat el 11/3/2023<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">.
“Here Comes Faguester”</b> <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">(J. Farrés)</b>
publicat el 28/7/2023.<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> “Never End” (J.
Farrés) </b>publicat el 12/11/2023. I finalment <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“Lullaby” (J. Farrés)</b> publicat el 12/1/2024.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqKsecrCRWwRznfGxnbRg4pF5S5lHc9_c0Gky3NGIJQ1sS9rnt1U6X1B_IFVCN7GqGvjehfxK9H3BWdYnpvRJZitt53_t5DaFsh6dHHx8FqTxB1ubjnu7BtwbxXcUExCskJ1WI1fvInc1aEgmMpBmJwgO8LUXDpDH9Su_7st07-mKozCftUm3UoGt2YvoF/s4000/NeverEnd_4000px.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4000" data-original-width="4000" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqKsecrCRWwRznfGxnbRg4pF5S5lHc9_c0Gky3NGIJQ1sS9rnt1U6X1B_IFVCN7GqGvjehfxK9H3BWdYnpvRJZitt53_t5DaFsh6dHHx8FqTxB1ubjnu7BtwbxXcUExCskJ1WI1fvInc1aEgmMpBmJwgO8LUXDpDH9Su_7st07-mKozCftUm3UoGt2YvoF/s320/NeverEnd_4000px.jpg" width="320" /></a></div><br /><span lang="CA">I ja començarem amb
el més delicat de tots ells, per tempo, car de delicats i preciosos ho són tots
ells, el compost per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jordi Farrés</b> i
anomenat...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">1.3.- Never End (J.
Farrés) 10:23.<br /> </span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I quin bonic i
preciós tema, en tonalitat de Bm, com “La Misa” de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Bach </b>em va dir <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Farrés </b>que
per això té aquesta profunditat; tema distribuït en quatre trams musicals, melodia
de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Farrés</b> i solo de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Bonell</b>, i solo i melodia de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Farrés</b><u>, </u>aquest amb un so un
pelet més agut, molt pelet i sense delay. Difícil, oi? I també perquè el
llenguatge d’ambdós músics en les seves improvisacions té una continuïtat que
fa de tot plegat un únic missatge, el de la bellesa. Què bonic tema per
començar-los a escoltar.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I podreu llegir al
blog algunes de les coses que em va dir en <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jordi
Farrés</b> a partir d’una pregunta meva relacionada amb el perquè d’aquests
singles que han<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>tret ells dos. I ell
parla d’originalitat, de tipus de música, i d’atmosferes creades, que són
úniques. I sí, perquè després d’escoltar aquest llarg tema de més de 10 minuts,
un es pregunta, com és que no se m’ha fet llarg si només hi ha dues guitarres?
Doncs per coses com la originalitat que em va dir el <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jordi</b>. I jo afegiria també que per la bellesa d’aquesta composició
de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Farrés</b>, per la calidesa dels sons
de les dues guitarres, amb sons molt iguals, i certament se m’ha fet difícil
esbrinar quan acaba un i quan comença l’altre. He tingut una ajuda, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jordi Farrés </b>sí, que m’ha parlat del
“delay” emprat per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Bonell</b> i que ell
no empra.<br /> </span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I jo vaig voler saber
el perquè de tot plegat i per això li ho vaig preguntar a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jordi Farrés</b>, que en <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Bonell</b>
te moltes feines.....i tot i que el text íntegre el podreu llegir al blog,
aquestes varen ser les primeres paraules de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jordi Farrés</b>....<br /></span><span lang="CA"><span style="mso-spacerun: yes;"> <br /> </span></span><span lang="CA">“Tot això és un joc
que estem fent, per la profunda amistat i relació molt estreta que tenim, que
tinc amb el <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jordi, Bonell</b>, de fa
molts i molts anys, de quan jo era molt i molt jovenet. El <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jordi</b> és un dels pares de la guitarra elèctrica del nostre país, és
un referent absolut, i jo sempre he pensat, i cada cop que em faig més gran ho
tinc més clar, que el <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jordi</b> en
desenvolupament melòdic, capacitat melòdica, és dels números “1” mundial, i no
exagero....etc, etc...<br /> </span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I fa uns anys, ja
havíem fet concerts a duo i tal, i és allò que deies, “ja farem un disc, ja
farem un disc”, i va quedar tot pendent. I en aquests darrers temps vaig somiar
que gravàvem, i que com ara la tecnologia ho permet, podríem gravar ell a casa
seva i jo a casa meva, i així solucionàvem els problemes de mobilitat.<br /> </span><span lang="CA">I parlant li vaig dir
en plan de broma, i pensant-me que es fotria un far de riure, va dir, doncs va
som-hi, anem a fer un tema. I ens hi vam posar pensant que gravaríem un tema i
llestos, dient-nos que bé, el disc no el farem, però farem una cançó, i vam
agafar un tema seu que ell tenia a l’ordinador, el vam recuperar, el vam
gravar, i és el primer tema que vam publicar que es diu “I Remember Faregot”, i
quan el vam acabar, n’estàvem molt contents i li vaig dir, “saps què,
n’escriuré un de tornada, i així tindrem el teu i el meu. I jo vaig escriure un
altre tema que es diu “Here Comes Faguester” què és el segon, i ho vam tornar a
aconseguir. I amb la tonteria, (lo del Faregot i lo del Faguester és una broma
que ens portem de fa un temps amb el <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jordi</b>,
són noms inventats, és un joc, tot és per riure i tal).</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhCSRvAkz8e7HLrwJpbuuDYYnfnUaqCNwzc11dONzRVG-UFrAmywLcm1oE4_JLU9fTD9BfME2d1wz_2F3xah65fRK1Lf0cJDoRZh_y7kLV2rI_Th8I53s0-dYdoG_FdNXSZHMHLXzvYIhosfu0uWrythckhDZBYtGtJ6eAUdbpSVqhoW17vgOcR5rH-2_Od/s3200/Faregot_4000px.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3200" data-original-width="3200" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhCSRvAkz8e7HLrwJpbuuDYYnfnUaqCNwzc11dONzRVG-UFrAmywLcm1oE4_JLU9fTD9BfME2d1wz_2F3xah65fRK1Lf0cJDoRZh_y7kLV2rI_Th8I53s0-dYdoG_FdNXSZHMHLXzvYIhosfu0uWrythckhDZBYtGtJ6eAUdbpSVqhoW17vgOcR5rH-2_Od/s320/Faregot_4000px.jpg" width="320" /></a></div><br /><span lang="CA">I tal i com em va dir
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Farrés</b>, vàrem començar aquesta
moguda amb un tema de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jordi Bonell </b>que
ell tenia amagat en un calaix, (avui dia els calaixos estan al PC) i
anomenat...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">2.1.- I Remember
Faregot (J. Bonell) 7:29.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I quina altra
meravella que acabem d’escoltar, tema recuperat del <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jordi Bonell</b> en tonalitat de AM, oberta, brillant, que li agrada
molt a ell, molt emprada pels guitarristes i allunyada del món del Jazz. I ves
per on que en aquest tema he pogut esbrinar els seus trams musicals, i
començant pel canal esquerra escoltant la molt bonica melodia a càrrec de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Farrés</b> i primera improvisació, per
després i pel canal dret, la improvisació de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Bonell</b> i acabar ell mateix recuperant la melodia, crec que amb
algunes variacions. De nou l’atmosfera creada, l’ambient íntim de màxim relax,
la calidesa de les interpretacions, sense presses, plàcidament, com convé
escoltar sempre la música. I com s’ha acabat el tema, com en suspensió, tot i
dient, eps que això continuarà, com de fet va passar. Dos amics, dos
grandíssims guitarristes, dos sons molt propers a voluntat, per l’amistat, pel
respecte, per la mútua admiració. Una melodia farcida d’arpegis delicats i
sovint amb intervals amplis tan i tan ben trobats i tan ben enllaçats, formant
al final la melòdica cançó que acabem d’escoltar. I més intervals amplis en les
seves sengles improvisacions, magistrals, esclar. I quin gust musical el d’ells
dos. I si <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Farrés</b> em deia que <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Bonell</b> és una veu única en el món de la
guitarra, mundial, pel que fa a l’aspecte melòdic de les seves improvisacions,
ell mateix no n’està gens lluny, no, més aviat n’està al seu costat.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I més coses que em va
dir les podreu llegir al blog...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I rés, que al final
hem anat seguint perquè, bé, ens agrada el resultat, ens ho passem molt bé, i
això, i ara en portem quatre i tenim alguna cosa més al calaix. Així com
anècdota, vam posar-nos “Normas del Juego”, i vam dir que ha de ser música
original, no podem posar calendaris, no podem posar terminis, no ha d’haver-hi
cap “business” de res, no hi ha empresa, estem acostumats a anar a l’estudi i
en dos dies gravar un disco, aquí no hi ha preses, si se’n tarda un mes, se’n
tarda un mes, i si se’n tarden tres, se’n tarden tres. I musicalment no ha de
tenir concessions, hem de fer lo que ens vingui de gust sense pensar en res,
més que pensar en fer lo millor que puguem nosaltres, la millor música que
puguem oferir en aquest moment amb dues guitarres. I jo crec què...i el <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jordi</b> també ho creu, i la gent que s’ho
està escoltant m’han escrit feedbacks sobre aquestes cançons, doncs crec que
tenim un so i creem un ambient molt particular, únic, quan toquem junts, es
crea allà una cosa, i avui en dia és difícil ser originals, m’estic fotent
masses flors, ho dic amb tota la humilitat del món, però crec que aquest so és
únic, tan de la música com dels instruments, com dels llenguatges i els
vocabularis, i que bàsicament lo que reflecteix és una gran amistat, la que et
deia al principi, i reflecteix molt el respecte i admiració que ens tenim, i
també un respecte per l’ofici i una devoció per la guitarra bestial, i també
aquesta mania que tenim per la originalitat, per intentar no copiar, i també un
punt de defensar casa nostra, la nostra cultura, i no estar copiant els ianquis
com molta gent fa i ho intenta, i nosaltres estem, estem,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>toquem Jazz però des d’una vessant una mica
més personal, i llavors hi ha gent que pregunta, “i això què és, música
clàssica, o es música mediterrània, o és Jazz, o què és”, no sabem què és, són
composicions originals amb espai per a la improvisació i, i ja està, tampoc
volem pensar més. Llavors, també a mode de joc, cada música, cada cançó, com
que ens ha enganxat desprevinguts perquè no sabíem que en faríem tantes, doncs
una amiga nostra ens fa una aquarel·la específica per cada cançó, un cop la
pintora ha sentit la música, pues li ve al cap una cosa, i també com que ens
coneix molt a tots dos, pues pinta, va pintant coses. I així és com una mena de
partida a tres i anem fent.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhW1i7XeQ-2ZshAIPaCpoBlsa0Xxr-uAeZWkl-JI7Ng-MSaCSPtEBHQTSR49u3A4187oBcTKYd7-3mM3l2rIpQGv5fOAreIQ2HkmJP6QKX-4jrdhyphenhyphenHsYk0vjpP8yKsHCjl3CBF4mOH6fk46ed0eECUPWkROfkmc4QCQ5JptTQeZBEBwzqxSch_xlkPfuNwR/s4000/Faguester_4000px.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4000" data-original-width="4000" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhW1i7XeQ-2ZshAIPaCpoBlsa0Xxr-uAeZWkl-JI7Ng-MSaCSPtEBHQTSR49u3A4187oBcTKYd7-3mM3l2rIpQGv5fOAreIQ2HkmJP6QKX-4jrdhyphenhyphenHsYk0vjpP8yKsHCjl3CBF4mOH6fk46ed0eECUPWkROfkmc4QCQ5JptTQeZBEBwzqxSch_xlkPfuNwR/s320/Faguester_4000px.jpg" width="320" /></a></div><br /><span lang="CA">I encara els
escoltarem en el tema de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jordi Farrés</b>
i anomenat…<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">3.2.- Here Comes
Faguester (J. Farrés)<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I em va dir <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Farrés</b> ...” i vam agafar un tema seu
que ell tenia a l’ordinador, el vam recuperar, el vam gravar, i és el primer
tema que vam publicar que es diu “I Remember Faregot”, i quan el vam acabar,
n’estàvem molt contents i li vaig dir, “saps què, n’escriuré un de tornada, i
així tindrem el teu i el meu. I jo vaig escriure un altre tema que es diu “Here
Comes Faguester” què és el segon, i ho vam tornar a aconseguir. I amb la
tonteria, (lo del Faregot i lo del Faguester és una broma que ens portem de fa
un temps amb el <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jordi</b>, són noms
inventats, és un joc, tot és per riure i tal), doncs ja teníem el segon.”<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I de nou un tema en
AM i amb quatre trams musicals, melodia de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Farrés</b>,
solo de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Bonell</b>, i solo i melodia de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Farrés</b>. I en aquest encara se’m fa més
difícil saber on acaba un i comença l’altre, tan similars són els seus sons de
la seva amistat guitarrera. I primer hem escoltat a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jordi Farrés</b> fent de nou una preciosa melodia farcida d’arpegis
preciosos. Un tema que té un pont amb un bonic canvi tonal que s’ha percebut la
mar de bé; i m’ha semblat que te una estructura allunyada de les típiques dels
estàndards i que el ritme sembla que va a 6*8, o sigui un ritme ternari
complex, amb estructura gens típica i sí la forma, AABA que tenen aquests temes
que estem escoltant. I les sensacions escoltant-los són tals que t’omplen de
pau, car aquestes melodies estan plenes d’amor, d’amistat, de respecte. I de
nou ens han captivat amb les seves improvisacions, per la sonoritat plàcida,
per les seves idees creades i plasmades a l’instrument. El pas sonor d’una
guitarra a l’altre no es percep, no. Sí que el so de la primera guitarra
solista té un delay que la darrera no té, i per això sabem que és la guitarra
de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Bonell</b>. I què melòdics ells dos
en fer les improvisacions, què bonic aquest tema, també.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I no deixaré de
dir-vos que entreu als webs de:<br /></span><span lang="CA">Fresh Sound Records: </span><span lang="CA"><a href="http://www.freshsoundrecords.com/">www.freshsoundrecords.com</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Quadrant Produccions:
</span><span lang="CA"><a href="http://www.quadrantproduccions.es/">www.quadrantproduccions.es<br /></a></span><span lang="CA">Temps Record: </span><span lang="CA"><a href="https://tempsrecord.cat/">https://tempsrecord.cat</a></span><span lang="CA">,<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA">Youkali Music: </span><span lang="CA"><a href="http://youkalimusic.com/">http://youkalimusic.com</a></span><span lang="CA">,<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA">Origin Records: </span><span lang="CA"><a href="https://originarts.com/">https://originarts.com/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Errabal Jazz:<br /> </span><span lang="CA"><a href="http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es">http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es<br /></a></span><span lang="CA">UnderPool: </span><span lang="CA"><a href="https://www.underpool.org/">https://www.underpool.org<br /></a></span><span lang="CA">Etc, etc...enllaços
que trobareu al blog.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNW_-xJkLA50B9fUF_8A_riWG6Nq9r9M3dXLyhHRMFmpwjoqiWb7GJWWLCtFPe2g5vFXW2hNgWvVKyHFDYmETib7w10FLpQOCT5iSz_NUQ0E9YRNIjfvpzVdgBt5s8rEWAPYa0j4m5qvmZT1CneG6SGWTqUXmkCHwrLDykAn4X8yMPduJyxW3ntDb4vbOo/s4000/Lullaby_4000px.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4000" data-original-width="4000" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNW_-xJkLA50B9fUF_8A_riWG6Nq9r9M3dXLyhHRMFmpwjoqiWb7GJWWLCtFPe2g5vFXW2hNgWvVKyHFDYmETib7w10FLpQOCT5iSz_NUQ0E9YRNIjfvpzVdgBt5s8rEWAPYa0j4m5qvmZT1CneG6SGWTqUXmkCHwrLDykAn4X8yMPduJyxW3ntDb4vbOo/s320/Lullaby_4000px.jpg" width="320" /></a></div><br /><span lang="CA">I ja els acabarem
d’escoltar en el tema també de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jordi
Farrés</b> i anomenat...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">4.4.- Lullaby (J.
Farrés) 6:41.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I quina altre
meravella de composició i esclar, d’interpretacions de tots dos, en un tema que
ha començat dolçament però ja amb la rítmica incorporada a la melodia. Melodia
feta per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Farrés </b>on ell mateix n’ha
fet la primera improvisació. De nou els arpegis, la sensibilitat, el bon gust
musical, la tendresa, la tècnica, la gràcia d’ells dos fent-nos gaudir. I sí
que he pogut constatar el moment a partir del qual ha sonat la guitarra solista
de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Bonell</b>, car m’ha sonat un puntet
més fosc el seu so, res, un puntet de res. I quina improvisació que ens ha fet
en <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jordi</b>, amb quina mestria melòdica
l’ha feta. I d’aquest tema, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Farrés</b>
em va comentar que estava construït harmònicament sobre<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>quatre tonalitats, C, Eb, G i Bm, i que va
pivotant, tot i que no se senten aquests canvis, són molt de matís, però estan
allà, aquí està potser la gràcia del tema aquest. I també que les melodies
campen lliures i són les que realment dominen el tema. I fent referència a les
harmonies dels temes, em va dir que són molt complexes, que tenen diverses
modulacions, però que a la balada “Never End” no tant. I que això ens portaria
a la clau de tot això, car, quan una melodia és clara, és cantabile, en certa
manera, fins i tot lírica, doncs provoca varies coses, entre d’altres, que les
estructures puguin ser irregulars, i que no ens n’adonem, que no ens molestin
perquè la melodia té un gran poder. En <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jordi
(Bonell)</b> és un màster fent això, i per això he composat temes pensant en el
llenguatge, el vocabulari del <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jordi</b>
perquè sabia que ell ho tocaria; volia que se sentís tan còmode com fos
possible, i anar una mica, sobretot al seu món, de sons, valeeee? Perquè és un
tio que m’ha influït en varis aspectes i per tant era hora de posar-ho sobre la
taula. I l’estructura i el llenguatge dels solos, està molt lluny del que
serien els estàndards.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I com a final, en <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jordi Farrés</b> em va dir això tan
impressionant:<br /> </span><span lang="CA">Jo crec que el <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jordi Bonell</b> es mereix tanta difusió i
reconeixement com sigui possible, perquè lo que ha fet per tots els que han
vingut darrera, guitarristes o no, és un disbarat, sense ell, tots tocaríem
diferent, vale? Vinga una abraçada <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Miquel,</b>
ja em dius.. Adéuuu.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhjaW-f3XbJqj7NK-HMfnJIR7oCAAqubOxP2KvdAcRq-Hlw9stlayI4bHv7k8EuupkmfvzK0nLo7oI22gs7Bi4N7H6JOHpLQ_myWs_-f1PsUc-wseKoa8xPicJyQdTIOUxyxoNAPWeNBqLT99Lm2d_s37eeMspHKmlt1S-zRXYjUWGqjOkGIFiwWm4Gy-pi/s960/marina.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><span style="font-size: x-small;"><img border="0" data-original-height="640" data-original-width="960" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhjaW-f3XbJqj7NK-HMfnJIR7oCAAqubOxP2KvdAcRq-Hlw9stlayI4bHv7k8EuupkmfvzK0nLo7oI22gs7Bi4N7H6JOHpLQ_myWs_-f1PsUc-wseKoa8xPicJyQdTIOUxyxoNAPWeNBqLT99Lm2d_s37eeMspHKmlt1S-zRXYjUWGqjOkGIFiwWm4Gy-pi/s320/marina.jpg" width="320" /></span></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Foto promocional del concert amb J. Bonell, V. Miralles i A. Figueras</span></td></tr></tbody></table><br /><span lang="CA">I després d’aquests
temes de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jordi Bonell </b>i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jordi Farrés</b>, i per les casualitats de
la vida, us posaré un tema “delicatessen” amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Marina Tuset, veu</b>, la meva filla, i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jordi Bonell, guitarra </b>en un tema de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Wayne Shorter</b> anomenat “Miyako”, el nom de la filla de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Shorter</b> que van enregistrar ells dos (i
mai publicar) ara fa 11 anys, i per tant quan ella en tenia 18 i feia el 1er de
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">G.S.</b> al <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Conservatori del Liceu</b> amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jordi
Bonell</b> per allà fent-los-hi classe..<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">Miyako (Wayne
Shorter) 5:20.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">Sense comentaris, que
ja n’hi ha molts.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpTROPC2PmJhe49nZrb7ejL6DrK8cICiAsIX5vKFnl0i6TuZP6FUuPjEtgEs1hn48lpatehQjoWxP08NlspGbwk3RhA57GMaj9TrS-L8bCvu4gZEcdATwGnKkneOEhHJjoi-C-JRQ5jyV6PExK12GeaQdkQWIbYtPNSX1gvRutgvpPZCaVu9oUH57gybkm/s1500/Shorter+Days+album+cover.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1500" data-original-width="1500" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpTROPC2PmJhe49nZrb7ejL6DrK8cICiAsIX5vKFnl0i6TuZP6FUuPjEtgEs1hn48lpatehQjoWxP08NlspGbwk3RhA57GMaj9TrS-L8bCvu4gZEcdATwGnKkneOEhHJjoi-C-JRQ5jyV6PExK12GeaQdkQWIbYtPNSX1gvRutgvpPZCaVu9oUH57gybkm/s320/Shorter+Days+album+cover.jpg" width="320" /></a></div><br /><span lang="CA">I seguirem amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Wayne Shorter </b>i ara amb un altre gran guitarrista,
en <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Eran Har Even</b> i projecte <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“Shorter Days”</b> dedicat a la música de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Shorter </b>publicat el 18 de gener de 2024.
Enregistrat per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Philip Ten Brink </b>al<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Roode Bioscoop</b>. Mesclat per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Alessandro Mazzieri</b>. Masteritzat
per<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Marci
Fenyvesi @ F.M Mastering</b>. Obra d'art <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">d’Hagar
Cohen</b>. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">World Citizen Music Records </b>2024.
Amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Eran Har Even, guitarra; Omer
Govreen, contrabaix i Wouter Kühne, bateria. </b>Totes les composicions són de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Wayne Shorter </b>i els arranjaments de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">l’Eran Har Even Trio</b>.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">El guitarrista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Eran Har Even</b> reimagina vuit de les
obres mestres atemporals de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Wayne
Shorter</b> a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“Shorter Days”</b>. Amb el
baixista emergent <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Omer Govreen</b> i el
buscat bateria holandès <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Wouter Kühne</b>,
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Eran</b> ofereix noves interpretacions
de clàssics com “Nefertiti” i “Lost” en aquest format a trio.<br /> </span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I els començarem
escoltant en el preciós...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">5.6.- Dance
Cadaverous (Wayne Shorter) 4:47.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I de nou ens hem
situat en unes delicades melodies amb la guitarra de nou com a protagonista, i
és clar que amb la música de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Wayne
Shorter</b>. I el nostre estimat <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Wayne</b>
va incloure aquest tema en el seu imprescindible <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“Speak No Evil”</b> disc publicat per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Blue Note</b> el 1966, on hi hagué <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Freddy
Hubbard, Herbie Hancock, Ron Carter i Elvin Jones</b>, ni més ni menys. Disc de
culte, com ho són la majoria del nostre gran heroi. I de l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Eran Har Even</b> ja li he posat algun altre treball seu, un que va
presentar al <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Festival de Jazz de
Granollers</b> ara ja fa una mica. Ens ha captivat la seva tendresa a l’hora
d’interpretar aquesta melodia tan particular i bonica. Aquest format de trio és
força adequat, guitarra, contrabaix i bateria, per acaronar-nos com ells ho han
sabut fer. Un tema que ha estat permanentment situat en un entorn càlid i on la
qüestió rítmica no ha variat, coses que sí passaran en els altres temes. En
seguirem parlant d’ells i també podreu llegir al blog coses d’aquest projecte.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">Inspirat pel llegat
inimitable de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Shorter</b> i per la seva
visió de la vida, el guitarrista d'<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Amsterdam</b>,
nascut a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Israel,</b> va portar el seu
trio a l'icònic <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Roode Bioscoop </b>per
gravar l'homenatge definitiu al seu heroi. "Durant els últims tres anys,
un desig profund em va obligar a emprendre un viatge de redescobriment,
profundament arrelat en l'art atemporal de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Wayne
Shorter</b>. Immers en les intricades composicions que formen el seu llegat
musical, em vaig trobar aprofundint simultàniament en ell mateix, amb
l'essència de la seva ideologia i forma de vida. El que va sorgir va ser un
vast i il·limitat mar d'inspiració, no només en l'àmbit de la música, sinó
també com a mitjà per descobrir una comprensió més profunda del meu propi
jo", explica <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Eran</b>. El resultat
és un col·lecció d'adaptacions creatives i nous arranjaments que abracen la
versatilitat del swing de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Shorter</b>
alhora que amb cura, joc i habilitat deixen les seves empremtes dactilars en
aquesta part vital de l'herència del jazz.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I els seguirem
escoltant en el primer track i tema anomenat...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">6.1.- Lost (Wayne
Shorter) 5:50.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I d’aquest “Lost”,
dir-vos que <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Wayne</b> el va incloure en
el seu disc enregistrat el 1966, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“The
Soothsayer”</b>, publicat però el 1979, coses que no s’expliquen. Hi hagué <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Freddy Hubbard, James Spaulding, McCoy
Tyner, Ron Carter i Toni Williams</b>. I acabem d’escoltar una altra meravella
de tema de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Shorter</b> i ara sí que hem
notat els canvis en la qüestió rítmica, i de quina manera, ja a les acaballes
del tema amb el baterista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Wouter Kühne </b>fent
ell i desfent una magnífica intervenció. I és que després de les improvisacions
han recuperat la melodia principal per endegar un final espaterrant on el
baterista s’ha esplaiat la mar de bé, sense oblidar al líder <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Eran Har Even</b> i al baixista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Omer Govreen</b>. Un tema iniciat amb la
preciosa melodia a càrrec de la guitarra del líder i ja ben aviat endegar
aquest la seva improvisació. A notar el fons a càrrec de les notes
entremaliades del baixista i els copets al canto de la caixa del baterista.
Gran improvisació del guitarrista israelià resident a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Amsterdam</b>. Ens ha impressionat el treball que ha realitzat, brutal,
i també gràcies al suport dels dos de la base. Gran tema del nostre heroi i per
les interpretacions de tots tres.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I no deixaré de
dir-vos que entreu als webs de:<br /></span><span lang="CA">Discordian Records: </span><span lang="CA"><a href="http://www.discordianrecords.bandcamp.com/">www.discordianrecords.bandcamp.com</a></span><span lang="CA">,<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA">Moonjune Records: </span><span lang="CA"><a href="http://www.moonjunrecords.com/">www.moonjunrecords.com</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Auand Records: </span><span lang="CA"><a href="https://auand.com/">https://auand.com/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Segell Microscopi: </span><span lang="CA"><a href="https://www.microscopi.cat/">https://www.microscopi.cat/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">CRU Records: </span><span lang="CA"><a href="https://alcrurecords.com/">https://alcrurecords.com/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Tejo Milenario: </span><span lang="CA"><a href="http://www.tejomusic.com/">http://www.tejomusic.com/</a></span><span lang="CA">,<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA">Etc, etc...enllaços
que trobareu al blog.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgpvttvNAm9g2Mv6Wb0qBT6okq4aNjR8I9lD7SiUyjmhX1BWJH5AZJBIlMo8czHAdiUCDoHp4dRlLr98jjHuIVv9ZBwUr4Cw7SHWe5N1IrQVWWh80onJuNH8HZCB4aXIyB_Q5XkpdFONK7-b6JOsbteyTzofD2VOmB-bxKWWiIliTFrQBebtHhQF3kPRdft/s1500/Shorter+Days+album+cover.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1500" data-original-width="1500" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgpvttvNAm9g2Mv6Wb0qBT6okq4aNjR8I9lD7SiUyjmhX1BWJH5AZJBIlMo8czHAdiUCDoHp4dRlLr98jjHuIVv9ZBwUr4Cw7SHWe5N1IrQVWWh80onJuNH8HZCB4aXIyB_Q5XkpdFONK7-b6JOsbteyTzofD2VOmB-bxKWWiIliTFrQBebtHhQF3kPRdft/s320/Shorter+Days+album+cover.jpg" width="320" /></a></div><br /><span lang="CA">I encara ho farem en
el magnífic<br /> </span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">7.5.- One by One
(Wayne Shorter) 4:39.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I la primera vegada
que va sonar aquest tema va ser en el disc <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“Ugetsu”</b>
a càrrec dels<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Art Blakeys Jazz Messengers at Birdland</b>, al 1963, on hi hagué <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Wayne Shorter,</b> enregistrat en directe al
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Birdland, Nova York, NY</b> el 16 de
juny de 1963. Produït per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Orrin Keepnews</b>
per a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Riverside Records</b>. On hi hagué<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Art Blakey (bateria), Curtis Fuller
(trombó), Freddie Hubbard (trompeta), Wayne Shorter (saxo tenor), Cedar Walton
(piano), Reggie Workman (contrabaix) </b>i ho presentà <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Pee Wee Marquette.<br /></b></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I ara amb quins
moments d’impressionant Swing han fet aquest brutal tema de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Shorter</b>. I quina feinada de tots tres,
fotent-li sense parar des dels inicis. Pràcticament només hi ha hagut un
“break” al final del solo del líder on tot semblava aturar-se, però no, car han
seguit amb el ritme trencat i ja per encarar el final d’aquest gran tema. I és
que el tema ha començat de la mateixa manera amb la melodia i arranjament del
líder i el ritme així esberlat. I què bona la primera improvisació a càrrec del
baixista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Omer Govreen</b>, quina pulsió
rítmica la d’ell alhora que llenguatge i fraseig. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Eran</b> l’ha seguit i de nou amb unes maneres jazzístiques increïbles,
gran tècnica alhora que gust en les melodies creades, i sempre amb el gran
suport del baterista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Wouter Kühne</b>.
Un trio de màsters on el baterista ha obviat la feina típica d’acompanyar només
a Swing, i per contra ha anat creant les seves línies rítmiques entretallades.
Brutals tots tres.<br /></span><b><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span></b><span lang="CA">La gesta anterior <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">d'Eran, “World Citizen”,</b> es va presentar
a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">l'Amersfoort World Jazz Festival</b>
el 2021, juntament amb el baterista coreà i signat per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Edition</b>. Amb èxit; L'actuació d'Eran va ser seleccionada per
mostrar-la en col·laboració amb la coneguda plataforma de mitjans <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">JazzCorner</b> i va obtenir més de 9500
visualitzacions d'arreu del món. Ja aleshores<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Sun Mi Hong</b>, el 2021, el seu conjunt incloïa una interpretació de
“The Big Push”, la 3a melodia de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“Shorter
Days”.</b> Des de llavors, ha estat titular d’aquesta plataforma i ha donat
conferències a tot el món.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I ja els acabarem d’escoltar
en dos temes seguits anomenats...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">8.5.- Nefertiti
(Wayne Shorter) 3:45.<br /></span><span lang="CA">9.7.- Capricorn
(Wayne Shorter) 6:13.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I del primer i
magnífic “Nefertiti”, dir-vos que el tema fou inclòs en el disc homònim, però
de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Miles Davis</b> del 1968 on <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Wayne </b>hi col·laborà amb dos temes més,
“Fall” i “Pinocchio”, mentre que els altres temes foren “Madness “ i “Riot” de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Herbie Hancock </b>i “Hand Jive” de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Toni Williams</b>, ells tres amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Miles Davis </b>i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ron Carter</b>. Gran tema de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Shorter</b>
com ho són tots, ell encetant per aquella època unes maneres “Post-Bop” i ja
mirant cap al futur que seria força convuls i creatiu. I el nostre trio ha
quallat de nou una gran feina grupal, sí, sense oblidar la individual, car ells
sembla que vagin cadascú a la seva bola.<br /> </span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I del segon
“Capricorn” dir-vos que <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Wayne Shorter</b>
el va encabir en el disc <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“Supernova”</b>
del 1969, ja en plena moguda de Jazz-Fusió, època del <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“Bitches Brew”</b> de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Miles
Davis</b> i ves per on amb molts dels que amb ell varen realitzar la seva Obra
Mestre, la segona, que la primera va ser el <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“Kind of Blue”</b>. Hi hagué <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">John
McLaughlin, Chick Corea, etc, etc.</b> I quin brutal i llarg solo ens ha fet el
jove baterista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Wouter Kühne</b> just a la
meitat del tema i ja fins recuperar el motiu principal i acabar-lo. L’han
començat però amb la melodia a duet de guitarra i contrabaix i el baterista amb
els seus típics copets al canto de la caixa i demés virgueries que fa. El Swing
ha aparegut ben aviat, car la melodia és força curta. I ha estat en la
improvisació brillant del líder <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Eran Har
Even</b> el qual ens ha tornat a deixar clavats a la<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>cadira per la seva clarividència solista i
recursos emprats. Brutal aquest trio i projecte dedicat a la música de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Wayne Shorter</b> o sigui que felicitats
nois, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Eran Har Even, Omer Govreen i
Wouter Kühne.<br /> <o:p></o:p></b></span><b><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span></b><span lang="CA">I més coses les
podreu llegir al blog..<br /></span><span lang="CA">Després d'haver
digerit les plantes perennes de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Shorter</b>
i les joies menys conegudes durant anys en diferents formacions, el concepte
musical d<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">'Eran</b> es manté arrelat en
la curiositat i la conversa, estirant les fronteres de la melodia, l'harmonia,
la textura i la forma. Amb el seu trio, vol expressar una alegria de viure que
convida a volar, a celebrar la vida i a explorar-ne els misteris. Estem segurs
que <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Shorter</b> ho hauria aprovat.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSIF2e0ModG7poK3yl83Ily9dAflrE2ZaEB91YiJhQv8soJ2X2gqpAyq-5GP2xwROsvBKMCcRX_dEqjXSRIA_pBnQZmon2kJKfLAHoQAJCeOhRgRyrm1FIpc_31K97RuGLCXMOz7lL__Rd7Z49Gm48Vprrglj7L1dDLlaDXZtH1BEz3IoyWvR_CLMLqybr/s2836/ETHIC%20LABS%20BLACK%20RED%20BLUE%20GREEN_Portada.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2836" data-original-width="2835" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSIF2e0ModG7poK3yl83Ily9dAflrE2ZaEB91YiJhQv8soJ2X2gqpAyq-5GP2xwROsvBKMCcRX_dEqjXSRIA_pBnQZmon2kJKfLAHoQAJCeOhRgRyrm1FIpc_31K97RuGLCXMOz7lL__Rd7Z49Gm48Vprrglj7L1dDLlaDXZtH1BEz3IoyWvR_CLMLqybr/s320/ETHIC%20LABS%20BLACK%20RED%20BLUE%20GREEN_Portada.jpg" width="320" /></a></div><br /><span lang="CA">I després d’aquests
dos projectes amb líders de guitarristes, farem un salt al buit per la proposta
trencadora, la del seu líder i ideòleg, el baixista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Javi Garrabella</b> i formació <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ethic
Labs</b> anomenat <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“Black Red Blue Green”</b>.
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span></b>Gravat
i mesclat per Gerard <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Porqueres Roma </b>a
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Heartwork Recording Studio (Barcelona). </b>Produït
per<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Javier Garrabella. </b>Disseny de
l'artwork (suminigashi) per<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Carolina Gil
(Kau Estudi) </b>i maquetació per<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Camila
Vargas.</b> Amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Roger Martínez - Saxo
Soprano i Alt. Pol Padrós - Trompeta i Flugel. Max Villavecchia - Rhodes &
DX7. Javi Garrabella - Baix elèctric, Konnakkol, Electrònica </b>i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Joan Carles Marí - Bateria. </b>Totes les
composicions són de<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Javier Garrabella </b>excepte<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> </b>"Orbits" i
"Contrafall" que estan inspirades en <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Wayne Shorter; </b>"Niranjana Nirakara" és una cançó
tradicional de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Dhrupad</b>; i els tracks
“Purple”, “Grey” i “The Spook” són improvisacions del moment.<br /> </span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I ja els començarem
escoltant en un<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>dels delicats temes
d’aquest projecte, on copsarem la seva inquietud en cercar melodies i sons
contemporanis, en el tema de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Wayne
Shorter </b>i anomenat..<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">10.4.- Orbits (W.
Shorter & J. Garrabella) 5:01.<br /> </span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I aquest tema
l’inclogué també <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Miles Davis</b> en
alguna de les seves gravacions, i també el propi <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Wayne </b>el va tornar a interpretar en el seu <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“Alegria”</b> del 2003 amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Danilo
Pérez, John Patitucci i Brian Blade</b>.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I en <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Javi Garrabella</b> ens diu això: Inspirat
en el tema de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Wayne Shorter</b>. És la
transcripció del tema escrit al revés. Fixeu-vos en el saxo alt que apareix a
la reexposició del tema. I ves per on que aquestes segueixen essent atmosferes
típiques de la música de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Wayne Shorter</b>.
Els inicis però han estat força foscos pels sons profunds també dels més greus,
tot plegat a mode de “Intro”. La melodia ha aparegut a duet dels vents, la
trompeta de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Pol Padrós</b> i el saxo alt
<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Roger
Martínez</b> i amb quina subtilesa <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Joan
Carles Marí</b> colpeja la seva bateria. El líder al baix i efectes ha estat
qui primer ens ha impressionat per la improvisació que ha fet. Ell tirant de la
creativitat i de fons els sons dels vents, els del teclat de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Max Villavecchia</b>, i els copets a la
caixa, tot plegat creant una atmosfera força especial. I els vents han
recuperat la melodia i ja per encarar el final d’aquest primer tema de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Wayne Shorter</b>.<br /> </span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><b><span lang="CA">ETHIC
LABS</span></b><span lang="CA">
és un projecte de jazz fusió que experimenta amb les formes tradicionals i
barreja diversos estils d’avantguarda per trobar el seu propi so. Després de
tancar l'etapa del seu anterior repertori, el del disc debut <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“The Beauty and Mystery of the Prime
Numbers”</b> amb formació original de nonet (veu, saxo soprano, clarinet baix,
tuba, sintetitzador, piano, baix, tabla, bateria), <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Javi Garrabella</b> replanteja el grup reduint la seva formació i
apostant per la frescor i l'espontaneïtat, sense deixar de banda l'afany per la
cerca dels límits. En un concert de l'actual quintet es pot respirar aquesta
barreja de densitat musical al mateix temps que una llibertat per a la
interpretació, gràcies a la fluïdesa dels seus integrants.<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I els seguim
escoltant en l’altre tema on <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Garrabella </b>es
va inspirar en <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Wayne Shorter</b>, que
ves per on tornem a tenir per aquí, i anomenat..<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">11.7.- Contrafall (J.
Garrabella) 7:30.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I ves per on que
aquest tema és un “Contrafact” (nova melodia amb els mateixos acords) inspirat
en el tema “Fall” de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Wayne Shorter</b> i
així ens ho explica <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Javi Garrabella</b>:”
Tot i així, el ritme harmònic està reestructurat i reescrit. Originalment només
tenia la melodia del soprano, però per a aquest enregistrament vaig escriure
una mena de cànon lliure per a la trompeta.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJOchGAicGeEAByDjBVUlktmRh7jcVCuXrWfrRlhRrAe8XCXqYhGPBDYnUbX8ZpOn4T-yBujQgm6t6Gq_bh5I-wgmVGiC6CJ31EPnj2omPksbt4YtBsgE1BR-EsFLrPHOHE6l6nDijNt-u4CXvkFpn4F1X0Y4J89o0aX_nRKjG8DBAFPCqk0mgkgfjmCu2/s1188/foto1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="792" data-original-width="1188" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJOchGAicGeEAByDjBVUlktmRh7jcVCuXrWfrRlhRrAe8XCXqYhGPBDYnUbX8ZpOn4T-yBujQgm6t6Gq_bh5I-wgmVGiC6CJ31EPnj2omPksbt4YtBsgE1BR-EsFLrPHOHE6l6nDijNt-u4CXvkFpn4F1X0Y4J89o0aX_nRKjG8DBAFPCqk0mgkgfjmCu2/s320/foto1.jpg" width="320" /></a></div><br /><span lang="CA">I el tema té de nou
els aires celestials de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Wayne Shorter</b>,
què bé, com m’agrada. I quin final amb els dos vents anant per lliure, a mode
de lliure improvisació, i sempre com a fons els més greus del baixista, els sons
del teclat i la bateria, i ja per arribar al final de manera diluïda. Els
inicis han estat de nou sorprenents per com juguen amb la melodia, trompeta i
saxo soprano. La resta de companys recolzant-los de manera eficient, amb un
contundent <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Joan Carles Marí</b> a la
bateria, el líder <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Garrabella</b> al baix
i Konnakkol, que no albiro quan l’usa, que potser sempre per com ha sonat el
seu material. I quines línies més contemporànies ha creat <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Pol Padrós</b> a la trompeta, ell que les ha realitzat amb el seu
característic so. També <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Max Villavecchia
</b>ens ha captivat per la sonoritat del seu teclat DX7 i per les seves
evolucions solistes. I com ha entrat de potent el saxo soprano de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Roger Martínez</b>, quina brutalitat, allà
al registre més agut per on s’ha passejat tranquil·lament, tot i la dificultat
de mantenir-lo afinat. Magnífica feina de tots plegats en aquest altre tema amb
tots els aires de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Wayne Shorter</b> i de
nou, quin final més acollonant.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..<br /></span><span lang="CA">23 Robadors,
Barcelona:<br /> </span><span lang="CA"><a href="https://23robadors.com/programacio/">https://23robadors.com/programacio/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Jamboree Jazz Club,
Barcelona:<br /> </span><span lang="CA"><a href="https://jamboreejazz.com/agenda/">https://jamboreejazz.com/agenda/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Sunset Jazz Club,
Girona:<br /> </span><span lang="CA"><a href="http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html">http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html<br /></a></span><span lang="CA">etc, etc....al blog
hi trobareu l’enllaç a la seva programació.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I un altre tema súper
interessant és l’anomenat...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">12.5.- Maze in
Tangeria (J. Garrabella) 4:40.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I d’aquest brutal
tema ens diu <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Javi Garrabella </b>què: Aquest
tema és la barreja de dues composicions. "Maze (Labyrinth)" és un
tema que no té melodia escrita (s'improvisa) i en el qual és complicat establir
un centre tonal, ja que l'harmonia es mou descendint i/o ascendint simètricament,
desubicant-te en una mena de marea. "Tangeria" és de fa uns 7 anys i
va ser un intent marcià de fusionar els Tangos i les Bulerías en un sol Riff.
Com que no es deixava ascendir per tons ho vam fer amb la dimensió temporal.
10-n’hi-do.<br /> </span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I mare de 10 sr quina
altra brutalitat de tema, per les diverses evolucions que ha tingut, i que per
com l’han començat, poc ens esperàvem aquest final. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Roger </b>l’ha iniciat al saxo soprano amb una dolçor remarcable, amb
els acords del teclat, notes greus del baix del líder i el baterista, acaronant
la seva bateria. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Roger </b>s’ha passat
al saxo alto, i és llavors quan ha començat la bogeria, la creació de tots
plegats. Les improvisacions lliures, cadascú a la seva bola. Un motiu rítmic
marcat rítmicament i interpretat pel saxo alt, ha servit perquè <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Max</b> hagi desenvolupat la seva
improvisació i sonoritats etèries, i esclar que amb el suport del líder <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Garrabella</b> al fons de tot i la bateria
de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Marí</b>. Llavors ha estat quan han
desenvolupat un motiu recurrent i cada vegada més de pressa, més de pressa,
arribant a una mena d’èxtasi rítmic-melòdic brutal i així fins l’increïble
final. Quina barbaritat.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgu9e4PQ13UHjfMBwGKF-gJ_MymgrUdeGH7HDOiSzPODEDHpUVSbI0rjPbfjGt_3z30_7h8I2W0sGiZtues90UK0qXhuKqgOb6TTlQBOp3yQu7GagV3gRF-6T56ZvVnF3q_mYHDcEUiShuRHXcN8ODNkwi1lmthNF2upOKbQ5YfOlebO4og8aaD2x4lX1ht/s812/foto.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="804" data-original-width="812" height="317" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgu9e4PQ13UHjfMBwGKF-gJ_MymgrUdeGH7HDOiSzPODEDHpUVSbI0rjPbfjGt_3z30_7h8I2W0sGiZtues90UK0qXhuKqgOb6TTlQBOp3yQu7GagV3gRF-6T56ZvVnF3q_mYHDcEUiShuRHXcN8ODNkwi1lmthNF2upOKbQ5YfOlebO4og8aaD2x4lX1ht/s320/foto.jpg" width="320" /></a></div><br /><b><span lang="CA">Sobre
el concepte de l'àlbum</span></b><span lang="CA">: Aquest àlbum juga amb diversos colors:
D'una banda revisita composicions que vaig escriure fa uns 10 anys, recuperades
per muntar un repertori amb temes frescos i directes que donin joc per la seva
flexibilitat. Hi ha un petit homenatge a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Wayne
Shorter</b> i una incursió a la música clàssica de l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">India</b> (Nord i Sud). La improvisació hi juga un paper important. Hi
ha temes que no es van tocar fins el dia de l'enregistrament, alguns
d'improvisació lliure en els quals se secciona la banda i es dirigeix a
través de "guions" narrats (breus ordres). A més, el track que obre
el disc tampoc estava previst; va ser una descàrrega accidental, enxampada al
vol amb el meu mòbil. Sota aquests angles, el grup es comunica amb un
llenguatge jazzístic picant i un so una mica esquinçat, creant així un discurs
desenfadat i espontani. I finalment, després de gravar l'àlbum, vaig decidir
produir una sèrie de “drones” que vaig posar camufladament en alguns dels
temes, perquè acabessin de donar-los un espai i un fons més suggerent. El disc
sona autèntic perquè es van deixar les pistes de les preses tal com es va
gravar en directe, sense retocs; encara que en alguns temes podreu sentir
preses afegides a posteriori de flugel i saxo alt.<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I seguirem
escoltant-los en el tema anomenat...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">13.3.- Come Alone (J.
Garrabella) 7:39.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I sobre aquet tema
que de nou sona a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Wayne Shorter</b> en <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Garrabella</b> ens diu: Potser és el tema
més antic d'aquest disc i el primer que vaig provar (fa més de 10 anys) quan
començava a crear aquest projecte a trio i no tenia ni idea del que vindria
després.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">Doncs amb quin altre
brutal tema els acabem d’escoltar. I quins canvis rítmics i de tempo, i amb
moments de Swing. La major part del tema, però, va marcada pel baterista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Marí</b> i així ja ha començat el tema, amb
el motiu principal a càrrec de baix i teclat, per ja aparèixer la melodia a
càrrec de vents, amb uns aires així com sonava el “Birdland” de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Joe Zawinul</b>, si se’m permet. I després
de la magnífica “Intro”, la primera improvisació increïble de nou a càrrec del
saxo soprano de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Roger Martínez</b>, i
què brutal l’ha fet, i amb quina trempera rítmica, la persistent i també la del
canvi a tot Swing. I després d’ell ha aparegut <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Joan Carles Marí </b>i el seu brutal solo, a moments acompanyat pels
cops de vent. Un llarg solo que ell ha anat evolucionant i ja per enllaçar amb
el solo del trompetista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Pol Padrós</b>
que de nou s’ha situat en l’ona de l’avantguarda. I ell també alternant la
rítmica de la persistent a la del Swing. També <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Max</b> s’hi ha ficat amb la seva sonoritat delicada del Rhodes i les
seves evolucions solistes i d’estil. I després d’ell ens hem tornat a trobar
amb el motiu principal que té moments del Birdland de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Joe Zawinul</b> si se’m permet.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..<br /></span><span lang="CA">Nota 79: </span><span lang="CA"><a href="https://www.nota79.cat/events/">https://www.nota79.cat/events/</a></span><span lang="CA">,<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA">Nova Jazz Cava:<br /> </span><span lang="CA"><a href="https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming">https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Jazz Club la
Vicentina:<br /> </span><span lang="CA"><a href="https://jazzclublavicentina.blogspot.com/">https://jazzclublavicentina.blogspot.com/</a></span><span lang="CA">, i nosaltres
ja fins el 16 de febrer que tindrem a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Juan
de Diego, “Grebalariak” </b>amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Juan de
Diego, trompeta i composicions; Toni Saigi, piano; Masa Kamaguchi, contrabaix i
Carlos Falanga, bateria</b>, amb l’entrada gratuïta com sempre en un
esdeveniment patrocinat per l’ajuntament de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">SVdH </b>i organitzat des del <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jazz
Club la Vicentina</b> us hi esperem com sempre a partir de les 22h.<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I ja els acabarem
d’escoltar i nosaltres el llarg programa d’avui, en la versió completa que
trobareu al blog i a l’ivoox en el tema que titula el projecte, l’anomenat...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">14.2.- Black Red Blue
Green (J. Garrabella) 5:20.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>I de nou ens han tornat a noquejar per la seva
contundència, què bèsties. Quina banda més potent en aquests temes, perquè en
tenen d’altres que són més tranquil·lets però també més agosarats, més amb els
aires de la música d’avantguarda. Aquest darrer ha estat impactant, recurrent
per l’aspecte rítmic, també per l’aspecte melòdic, on no hi hem trobat una
melodia a l’ús. Sí que a l’inici del tema semblava que la qüestió melòdica
seria més important, però no, car, ben aviat i ja després dels primers sons
dels dos vents, el líder i baixista ha endegat el motiu principal i tota la
màquina rítmica ha començat a treballar. En els primers moments, els dos vents
han brillat per les seves improvisacions, intervencions, que han seguit l’ona
de la potent rítmica. Què impressionants. Tema recurrent, persistent, potent
per com <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Marí</b> li fot a la bateria.
Bogeria solista dels dos vents, del baixista, del teclista, de tots ells, que
han estat magnífics en tots els temes i més en aquest tan potent, ideal per ja
acabar-los d’escoltar i nosaltres el programa divers d’avui, que com sempre
espero que us hagi agradat tan com a mi. O sigui que gràcies nois: <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Roger Martínez, Pol Padrós, Max
Villavecchia, Javi Garrabella </b>i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Joan
Carles Marí.</b></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
</span><span lang="CA"><a href="http://www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es/">www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es</a></span><span lang="CA"> i jo mateix <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Miquel Tuset i Mallol </b>qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les
seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i
us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel
Tuset i Mallol.</span></span></div>
S'emet cada dimecres a les 22h a Ràdio Sant Vicenç 90.2 i els diumenges en diferit a la mateixa hora. Presentat i realitzat per Miquel Tuset.http://www.blogger.com/profile/07577638615848231323noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2780958048475961356.post-13867060091531069302024-01-24T04:31:00.000-08:002024-01-24T04:31:54.441-08:00Programa 579: Alex Hitchcock Dream Band - "Live in London", dimecres 24 de gener de 2024.<div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"> <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGQq2hPDap7nrPpu6AVmbdQC8x699880XrX5eVeSwP0lFruvlL5oNHqETI3ROJXhTo21fQKsNetLheAhJKjg6HnXx-CTXi6sbCscycffO4sonNfU1KtBV5HmIzHRjkZfsE2g93u23CxOOGgwwsYmIZX7e1C5VFytcqAGHEnt24zbHWZN1L5Myx1MZxQ5f0/s2241/programa%20579.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2235" data-original-width="2241" height="319" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGQq2hPDap7nrPpu6AVmbdQC8x699880XrX5eVeSwP0lFruvlL5oNHqETI3ROJXhTo21fQKsNetLheAhJKjg6HnXx-CTXi6sbCscycffO4sonNfU1KtBV5HmIzHRjkZfsE2g93u23CxOOGgwwsYmIZX7e1C5VFytcqAGHEnt24zbHWZN1L5Myx1MZxQ5f0/s320/programa%20579.jpg" width="320" /></a></div><span lang="CA"><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><br /></span></span></div>Molt bona nit a
tothom, benvinguts a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jazz Club de Nit</b>
aquí a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ràdio Sant Vicenç 90.2</b> aquí a
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ràdio Abrera 107.9</b> aquí a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ràdio Joventut </b>aquí a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ràdio Molins de Rei 91.2</b> aquí a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Eixample Barcelona Ràdio</b> aquí a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ràdio Celrà </b><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>amb un programa de Jazz per a vosaltres que us
agrada el Jazz, com deia el nostre amic <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Cifu</b>.
A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un
petó ben gran <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Cifu</b>. Aquí <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Miquel Tuset i Mallol</b> qui us parla,
presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i
editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma
col·lectiva i internacional anomenada <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“Esfera
Jazz”</b>, i que al blog hi trobareu l’enllaç.<br /> </span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I abans de començar,
comentar-vos que el concert de Festa Major d’Hivern a SVdH va ser tot un èxit.
Una Sala Xica plena de goma va gaudir molt i molt amb el magnífic concert de
Jazz que ens van fer en <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Rai Castells
Quartet</b> amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Pablo Martín, Brady
Lynch i Kike Pérez</b>. Gràcies nois, i gràcies a l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ajuntament de SVdH</b> pel seu suport al <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jazz Club la Vicentina</b>.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I el programa d’avui
anirà d’un triple vinil, també editat en CD, on l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Alex Hitchcock</b> es fa acompanyar de diverses formacions i músics del
seu entorn i anomenat<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> </b></span><b>Alex Hitchcock </b><span lang="CA"><b>Dream Band, "Live
in London”</b> amb tots els temes de l’<b>Alex
Hichtcock</b> i publicat el novembre del 2023. Enregistrat en directe per <b>Sonny Johns </b>el 9, 10 i 11 d’agost al <b>Vortex Jazz Club </b> de <b>Londres</b>
i masteritzat per <b>Nate Wood</b>. I la
informació sobre aquest magnífic treball la podreu trobar a la pàgina web de l’<b>Alex Hitchcock</b>: </span><span lang="CA"><a href="https://www.alexhitchcock.co.uk/">https://www.alexhitchcock.co.uk</a></span><span lang="CA">. I també hi podreu
trobar l’enllaç al Bandcamp del disc:</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><o:p></o:p></span><span lang="CA"><a href="https://alexhitchcock.bandcamp.com/album/dream-band-live-in-london">https://alexhitchcock.bandcamp.com/album/dream-band-live-in-london</a></span><span lang="CA">.<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">Un primer volum
(2021) es va gravar durant tres dies en un estudi de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Londres</b> amb tres grups diferents; ho publicà <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jordi Pujol</b> per a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">FSNT</b> i
us el vaig posar al <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jazz Club de Nit</b>.
Les dades les podreu llegir al blog on també hi trobareu l’enllaç al Bandcamp: </span><span lang="CA"><a href="https://alexhitchcock.bandcamp.com/album/dream-band">https://alexhitchcock.bandcamp.com/album/dream-band</a></span><span lang="CA">.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEi-5krz9RjckeqKhvCgP8fsyM5kqvZza-EB9oqSxcA3VU5OrXE4Yop5qNYC9tvVrJHVFVQyUYyNbTZRqwb5KZByAqGe0aBiCLh8bbmBDJo7i2L7HHt4vvSnnZULkQuVQeROKY9EgQhopK8U9W1jKs-eTTzf4leKHeYxzHNMIxud4IRAZ6C_sKnfXI59zTGI" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="281" data-original-width="407" height="221" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEi-5krz9RjckeqKhvCgP8fsyM5kqvZza-EB9oqSxcA3VU5OrXE4Yop5qNYC9tvVrJHVFVQyUYyNbTZRqwb5KZByAqGe0aBiCLh8bbmBDJo7i2L7HHt4vvSnnZULkQuVQeROKY9EgQhopK8U9W1jKs-eTTzf4leKHeYxzHNMIxud4IRAZ6C_sKnfXI59zTGI" width="320" /></a></div><br /></span><span lang="CA">Primer
grup: <b>Midori Jaeger, violoncel<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>& veu; Deschanel Gordon, piano; Will
Sach, contrabaix i Jas Kayser, bateria.<br /></b></span><span lang="CA">Segon
grup: <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Cherise Adams-Burnett, veu; Chris
Cheek, saxo; David Adewumi, trompeta; Will Barry, piano; Joe Downard,
contrabaix i Shane Forbes, bateria.<br /></b></span><span lang="CA">Tercer
grup: <b>Noah Stoneman, piano; Ferg Ireland,
contrabaix i Jason Brown, bateria.<br /></b></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">La segona sessió, la
del programa d’avui, fotografiada a la pàgina web per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Steven Cropper</b>, es va gravar durant tres nits al <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Vortex Jazz Club</b>.<br /></span><span lang="CA">El 9 d’agost hi
hagueren <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Liselotte Östblom, veu; Mark
Kavuma, trompeta; Rob Luft, guitarra; Rio Kai, contrabaix </b>i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jamie Murray, bateria.</b> Temes:
“Verglas”, “Grace” (intro, p1 i p2), “Rio”, “Sach”.<br /></span><span lang="CA">El 10, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">James Copus, trompeta; Kit Downes, piano;
Lewis Wright, vibràfon; Conor Chaplin, contrabaix </b>i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Marc Michel, bateria</b>. Temes: “Abaqua”, “Momentum”, “Cat Circles”,
“Red” (intro i tema), “Brocken”, (intro i tema).<br /></span><span lang="CA">I ja la tercera nit
de l’11, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Alexandra Ridout, trompeta; Kit
Downes, piano; Ant Law, guitarra; Orlando Le Fleming, contrabaix </b>i<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> James Maddren, bateria. </b>Temes: “Oblique”,
“Kakeism” (intro, tema i alternate), “North Field” (bonus), “Lift” i
“Differentials” (bonus).<br /></span><span lang="CA"><span style="mso-spacerun: yes;"> <br /></span></span><span lang="CA">I esclar que sempre
sonarà el saxo tenor de l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Alex Hitchcock</b>...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">La banda de la primera nit compta amb la
primera línia de la trompeta de <b>Mark
Kavuma</b> i la veu de <b>Liselotte Östblom</b>
barrejant-se amb el trio de <b>Rob Luft,
Rio Kai i Jamie Murray: </b>la segona compta amb <b>James Copus</b> a la trompeta amb els seus socis musicals <b>Kit Downes</b> al piano i <b>Lewis Wright</b> al vibràfon, <b>Conor
Chaplin</b> i <b>Marc Michel</b> subministrant
el baix i la bateria, i la tercera nit posà el piano de <b>Downes</b> al costat de la guitarra <b>d'Ant Law</b> i la trompeta <b>d'Alexandra
Ridout</b>, amb l'equip internacional de la secció rítmica d'estrelles <b>d'Orlando Le Fleming</b> i <b>James Maddren</b>. Part del plaer de
l'àlbum rau en les combinacions inesperades d'aquests intèrprets aclamats i els
nous nivells de creativitat que aporten; la presència constant de la veu
inconfusible d'<b>Hitchcock</b> al saxo
tenor i la força i consistència de la seva escriptura donen al projecte una
unitat convincent.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqKUvtxbebKexNra5LwirnQFp2w_LgUS_XJ2LWwSNIVZFgVEHj6V0-ZdCxJxJimFc6tNsO1ieXrlqFlaA8jx6ge5V7DxjcPG4tlRcwR-xrk-EoM0q9r2OsqROf5gnytibmHbEfWD4rPaZf70DJOfa5wEnQVL47lZxidty77R3PB2OahnzNirVsyLlsP1Fi/s839/front.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="839" data-original-width="836" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqKUvtxbebKexNra5LwirnQFp2w_LgUS_XJ2LWwSNIVZFgVEHj6V0-ZdCxJxJimFc6tNsO1ieXrlqFlaA8jx6ge5V7DxjcPG4tlRcwR-xrk-EoM0q9r2OsqROf5gnytibmHbEfWD4rPaZf70DJOfa5wEnQVL47lZxidty77R3PB2OahnzNirVsyLlsP1Fi/s320/front.jpg" width="319" /></a></div><br /><span lang="CA">O sigui que ja els
començarem escoltant en un dels temes delicats de la primera nit amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Liselotte Östblom, veu; Mark Kavuma,
trompeta; Rob Luft, guitarra; Rio Kai, contrabaix </b>i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jamie Murray, bateria</b> i tema anomenat..<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">1.2.- Verglas (A.
Hitchcock) 8:40.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I quin tema més maco
acabem d’escoltar, alhora que divers per la qüestió rítmica i amb la calidesa
de la veu de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Liselotte</b>, sense
oblidar la de la guitarra de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Rob. </b>Ell
ha estat l’artífex de la primera improvisació després de la presentació del
tema. Un solo envoltat de sons eteris, delicats arpegis, i amb un suport
creixent de la base rítmica de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Rio Kai, </b>contrabaix<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> </b>i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jamie
Murray, </b>bateria, acabant-lo delicadament i deixant pas al del líder al saxo
tenor. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Alex </b>ens ha acaronat per com
l’ha fet, sobretot als inicis, car després l’ha anat desenvolupant i cada
vegada més amb més modernitat i energia. Gran solo del líder en un tema on no
hem escoltat la trompeta solista de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Mark
Kavuma</b>, ideal per començar-los a escoltar.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I no deixaré de
dir-vos que entreu als webs de:<br /></span><span lang="CA">Fresh Sound Records: </span><span lang="CA"><a href="http://www.freshsoundrecords.com/">www.freshsoundrecords.com</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Quadrant Produccions:
</span><span lang="CA"><a href="http://www.quadrantproduccions.es/">www.quadrantproduccions.es<br /></a></span><span lang="CA">Temps Record: </span><span lang="CA"><a href="https://tempsrecord.cat/">https://tempsrecord.cat</a></span><span lang="CA">,<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA">Youkali Music: </span><span lang="CA"><a href="http://youkalimusic.com/">http://youkalimusic.com</a></span><span lang="CA">,<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA">Origin Records: </span><span lang="CA"><a href="https://originarts.com/">https://originarts.com/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Errabal Jazz:<br /> </span><span lang="CA"><a href="http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es">http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es<br /></a></span><span lang="CA">UnderPool: </span><span lang="CA"><a href="https://www.underpool.org/">https://www.underpool.org<br /></a></span><span lang="CA">Etc, etc...enllaços
que trobareu al blog.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEh5F4-4KcZxwzAcbKKs2OB6DlUgM6P0aF6GxlCxfSueUKgSXJDQh14sU_UTvfAI2S1O_kp3s719029d18RoHEew0o9XOlEgOUa_Sz-NBb3k3nbGcacRqTnFAn0e1QGfDNz8tAB7llUX6gyDQ7u-GRAhqa-gUZv1TQ3huyBzqa8YkFFmUpAeZNruo1oYkPh5" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="434" data-original-width="528" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEh5F4-4KcZxwzAcbKKs2OB6DlUgM6P0aF6GxlCxfSueUKgSXJDQh14sU_UTvfAI2S1O_kp3s719029d18RoHEew0o9XOlEgOUa_Sz-NBb3k3nbGcacRqTnFAn0e1QGfDNz8tAB7llUX6gyDQ7u-GRAhqa-gUZv1TQ3huyBzqa8YkFFmUpAeZNruo1oYkPh5" width="292" /></a></div><br /></span><span lang="CA">I d’aquest dia hi
hagué també un tema molt delicat, “Grace” amb una “Intro” i dues parts. Però
n’hi hagué dos més, “Sach” i “Rio”, ambdós força potents, o sigui que ara
sonarà...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">2.19.- Sach (A.
Hitchcock) 8:12.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><br /></span><span lang="CA">I quin final més maco
amb els dos vents. I de nou la guitarra de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Rob</b>
acaba el tema i l’inicia amb acords delicats, i ara amb el baixista fent la
línia de baixos principal i el baterista marcant el canto de la caixa i fent el
ritme. I la melodia un tan entremaliada ha aparegut a duet de veu i saxo tenor
del líder, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Liselotte Östblom </b>i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Alex Hitchcock</b>. I <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Mark Kavuma</b> a la trompeta els ha seguit iniciant ell la primera
improvisació. Quins contrastos que té aquest tema, per un cantó la guitarra
esotèrica, per l’altre la base rítmica potent i viva, mentre que el so de la
trompeta ha estat força càlid. I de nou a trio amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Rob</b> a la guitarra que ens ha tornat a captivar per la seva
sonoritat farcida d’efectes delicats i gens exagerats els quals aconsegueixen
un so preciós, per ell que ho domina abastament, i què macos els acords finals,
quasi que omnipresents en un tema que acaben de nou amb la veu, saxo tenor i
trompeta, tots tres fent-ne la bonica melodia.<br /> </span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><b><span lang="CA">Alex
Hitchcock</span></b><span lang="CA">
continua amb la seva missió de buscar nous sons i textures a l'avantguarda del
jazz contemporani, i actuar com a catalitzador per reunir alguns dels millors
talents musicals atrets per l'internacionalisme creixent a l'escena londinenca
contemporània. La seva resposta a l'actual clima desafiant per a l'esforç
artístic, és fer-se gran i fer-se atrevit: <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Dream
Band: Live in London</b> és un projecte realment innovador que presenta tres
"bandes de somni" diferents amb els seus músics preferits, captats en
directe durant tres nits al mític <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Vortex</b>
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jazz Club</b> de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Londres</b> interpretant música composta especialment per a cada
conjunt. Les formacions extraordinàries que va reunir són un testimoni del
respecte que s'ha guanyat entre els seus companys com a compositor, intèrpret i
líder de banda amb una visió inspiradora única.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgZMYQ3OwwWot-naL7R-67c_VU5nvY_GEI-nop8-py-f5Cx0XAEJYj6ONofxiScozV3Oi0ABFF4N8upW7CZFnPuEhLW93_VS4u-De3BrECw1PKL76SnD1OM5g5lryTYmsP694rqp7fqZW4Z_y-EopQcGI1tGkpyRM5fErloN5uaspVptBaMPdawnZONS3Cp" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="351" data-original-width="402" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgZMYQ3OwwWot-naL7R-67c_VU5nvY_GEI-nop8-py-f5Cx0XAEJYj6ONofxiScozV3Oi0ABFF4N8upW7CZFnPuEhLW93_VS4u-De3BrECw1PKL76SnD1OM5g5lryTYmsP694rqp7fqZW4Z_y-EopQcGI1tGkpyRM5fErloN5uaspVptBaMPdawnZONS3Cp" width="275" /></a></div><br /></span><span lang="CA">I acabarem els temes
de la primera nit amb el potent...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">3.15.- Rio (A.
Hitchcock) 9:42.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I quin tema més
potent acabem d’escoltar, i de nou per com la base rítmica fa córrer la
màquina, amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Rio Kai, </b>contrabaix<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> </b>i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jamie
Murray</b>, bateria sense oblidar la guitarra de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Rob</b>. La gens trillada melodia ha aparegut amb la veu, la trompeta i
el saxo tenor del líder amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Liselotte
Östblom, Mark Kavuma </b>i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Alex
Hitchcock</b>. I les qüestions esotèriques hi continuen essent pels sons de la
guitarra de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Rob</b>. I amb aquest
substrat, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Rio Kai</b> s’ha posat a
improvisar i ja heu pogut comprovar de quina manera ho ha fet, amb una pulsió
rítmica potent alhora que llenguatge modern, i amb moments força delicats. No
s’ha aturat en cap moment de tocar les cordes de la seva “Berra” amb afinació i
gust musical a tot Jazz. I ha aparegut el saxo tenor del líder amb una
contundència brutal, i també amb un fraseig increïble i velocitat d’execució. I
esclar que faltava el so del metall més daurat, el de la trompeta de<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Mark
Kavuma</b> amb el seu característic so de la modernitat, i ells dos ho han
tornat a fer, i quina improvisació més increïble, primer amb vuits, després amb
quatres i després amb dosos, compassos improvisant i alternant-se ells dos. Al
final, un espai per a la calma i ja aparèixer la veu de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Liselotte</b> amb una brutal i increïble intervenció on l’hem pogut
escoltar improvisant i ja per acabar el tema de cop.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEg-PPZZCTUXgFpOZj2zjm34Vu5Vd8f8-rIj-HMEQSeJgNpXpY6X63ghXmLCRhw9BCHK_PirpLGGQflzpqB2TLqLtRV3Uy5gpJQZHL3Ayvuq1nZlzk2t3vZNFmvgkpdH3bg5oEn0d6KhlkgaWB_gVjCdly87SF7xLeB-WM_4gmbBu4UAd4q-gu4y9CLI305r" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="237" data-original-width="321" height="236" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEg-PPZZCTUXgFpOZj2zjm34Vu5Vd8f8-rIj-HMEQSeJgNpXpY6X63ghXmLCRhw9BCHK_PirpLGGQflzpqB2TLqLtRV3Uy5gpJQZHL3Ayvuq1nZlzk2t3vZNFmvgkpdH3bg5oEn0d6KhlkgaWB_gVjCdly87SF7xLeB-WM_4gmbBu4UAd4q-gu4y9CLI305r" width="320" /></a></div><br /><br /></div><br /><span lang="CA">I a la segona nit hi
hagué temes brutals com “Abaqua”, “Momentum”, “Cat Circles”, “Red” (intro i
tema) i “Brocken”, (intro i tema). I hi varen ser: <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">James Copus, trompeta; Kit Downes, piano; Lewis Wright, vibràfon; Conor
Chaplin, contrabaix </b>i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Marc Michel,
bateria</b>. I els escoltarem en el tema anomenta...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">4.11.- Cat Circles
(A. Hitchcock) 7:33.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I aquest “Cat
Circles” va sonar un dia després al mateix Club de Jazz de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Londres</b>. Quins tres dies més impressionants els de l’estiu del
2022, 9, 10 i 11 d’agost. Un final increïble per com de potents han estat els
dos vents, alhora que la secció rítmica amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Kit Downes, </b>piano;<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Lewis
Wright, </b>vibràfon;<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Conor Chaplin, </b>contrabaix
i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Marc Michel, </b>bateria. I després de
la presentació del tema, piano i vibràfono han fet un duet amb el motiu
principal que han repetit a discreció. I entremig de la calma, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Alex</b> al saxo tenor ha tornat a brillar
per la seva creativitat, pels seus moltíssims recursos, estilístics i de
sonoritat força potent, emprant escales inversemblants alhora que fraseig
vertical, en un solo que ens ha deixat clavats a la cadira. I ara el baixista
ha estat <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Conor Chaplin</b> el que ens ha
captivat, passejant-se amb solvència per l’estructura del tema amb pulsió
rítmica i solo vertical a base d’acords. I ja el darrer tram musical l’hem
escoltat com repetien el motiu principal, acabant-lo amb profusió de notes, amb
un crescendo impactant i un llarg “pedal” on s’han balancejat tots plegats i
fins el final.<br /> </span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I no deixaré de
dir-vos que entreu als webs de:<br /></span><span lang="CA">Discordian Records: </span><span lang="CA"><a href="http://www.discordianrecords.bandcamp.com/">www.discordianrecords.bandcamp.com</a></span><span lang="CA">,<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA">Moonjune Records: </span><span lang="CA"><a href="http://www.moonjunrecords.com/">www.moonjunrecords.com</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Auand Records: </span><span lang="CA"><a href="https://auand.com/">https://auand.com/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Segell Microscopi: </span><span lang="CA"><a href="https://www.microscopi.cat/">https://www.microscopi.cat/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">CRU Records: </span><span lang="CA"><a href="https://alcrurecords.com/">https://alcrurecords.com/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Tejo Milenario: </span><span lang="CA"><a href="http://www.tejomusic.com/">http://www.tejomusic.com/</a></span><span lang="CA">,<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA">Etc, etc...enllaços
que trobareu al blog.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgFPnm2XkQmrndG34iZaPj861Ds5cwY8Hiw3boVkZLdJnksHxGO52fmJwPVoe-Az4pP54aLogrofdkaLKbC-l6mKq0hBJwkD_xLJsywhEM4TCQWc8CKSYIYFk_JC41LjyvCEW9wNqt6GG_JbW6lIeJcUhoUjgHPNWZvVQ41pNQ8hFesfpAklq1S1AHsqYMf" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="239" data-original-width="197" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgFPnm2XkQmrndG34iZaPj861Ds5cwY8Hiw3boVkZLdJnksHxGO52fmJwPVoe-Az4pP54aLogrofdkaLKbC-l6mKq0hBJwkD_xLJsywhEM4TCQWc8CKSYIYFk_JC41LjyvCEW9wNqt6GG_JbW6lIeJcUhoUjgHPNWZvVQ41pNQ8hFesfpAklq1S1AHsqYMf" width="198" /></a></div><br /><br /></div><br /></span><span lang="CA">Cadascuna de les tres
bandes aporta la seva pròpia combinació única de veus a les composicions d'<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Hitchcock</b>, portant-les en direccions
imprevistes fins i tot pel seu compositor: "Vaig estar compromès amb la
idea de renunciar al control el dia de la gravació i crear l'espai per als
altres per treballar, car hi ha molta confiança. És una instantània d'un moment
en el temps, d'alguna cosa que sempre està evolucionant: cedir el control per
veure què passa".<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I d’aquesta nit els
escoltarem en un altre potent tema anomenat..<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">5.7.- Momentum (A.
Hitchcock) 9:41.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I quin altre brutal
tema, i ara amb un baterista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Marc Michel
</b>que ha fet un grandíssim i llarg solo i ja per acabar el tema recuperant el
motiu principal i acabar el tema de cop. L’ha començat però <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Kit Downes</b> al piano, i ja aparèixer la
melodia a duet de vents, i també amb una part feta pel vibrafonista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Wright</b>. Ell mateix n’ha encetat les
improvisacions fent la seva amb una demostració de bon gust i sonoritat límpida
farcida d’anades amunt i avall colpejant amb suavitat les làmines del seu
instrument. Un estil modern d’interpretar on poc després s’hi han afegit els
vents fent-li un coixí melòdic. I el solo del líder així ha començat,
dolçament, la seva improvisació. Ben aviat ha anat agafant trempera, la del seu
fraseig i llenguatge brutal. A remarcar la permanent tasca dels dos de la base
rítmica <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Chaplin </b>contrabaix i més
present i incisiu en <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Marc Michel</b> a
la bateria, el qual s’ha esplaiat en un solo brutal. Els seus inicis també han
estat força tranquils, però de mica en mica ell mateix ha anat volant i volant,
creixent i creixent en tots els àmbits i com no podia ser de cap més manera, i
també d’intensitat sonora, en una actuació estel·lar que de ben segur devia
deixar a tothom clavat a la cadira, i no només per ell, i sí per tots els implicats.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjiBA9FCfeI_xB_zKjEhQNEbrrw9bCc3RA79DK0oKbtTxHfuTu4cfSyhdySgorlXA2tNkMPxhpsvdweGiR3dheNs8utv3ktjqPoloV18X395uC3BmQ53zMOvKLXj3CbwrKr8Os8YmnZo69ANWCZA_vRZOCxl2QrptPxjuPslIy7L7bQBjTPH0hjX8WQ4qIt" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="244" data-original-width="326" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjiBA9FCfeI_xB_zKjEhQNEbrrw9bCc3RA79DK0oKbtTxHfuTu4cfSyhdySgorlXA2tNkMPxhpsvdweGiR3dheNs8utv3ktjqPoloV18X395uC3BmQ53zMOvKLXj3CbwrKr8Os8YmnZo69ANWCZA_vRZOCxl2QrptPxjuPslIy7L7bQBjTPH0hjX8WQ4qIt" width="320" /></a></div></span><span lang="CA">Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..<br /></span><span lang="CA">23 Robadors,
Barcelona:<br /> </span><span lang="CA"><a href="https://23robadors.com/programacio/">https://23robadors.com/programacio/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Jamboree Jazz Club,
Barcelona:<br /> </span><span lang="CA"><a href="https://jamboreejazz.com/agenda/">https://jamboreejazz.com/agenda/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Sunset Jazz Club,
Girona:<br /> </span><span lang="CA"><a href="http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html">http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html<br /></a></span><span lang="CA">etc, etc....al blog
hi trobareu l’enllaç a la seva programació.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I d’aquesta segona
nit, encara els escoltarem en el llarg tema anomenat...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">6.1.- Abaqua (A.
Hitchcock) 12:50.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I quin altre tema tan
increïble que acabem d’escoltar, i també força llarg de quasi 13 minuts. I quins
canvis ha tingut, de tot però el que més, d’intensitat, car ha començat molt
delicadament amb una llarga “Intro”, un Vamp o Pedal marcat pel baixista, i on <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Wright</b> al vibràfon ens ha captivat per
la seva delicadesa. També el pianista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Downes
</b>l’ha acompanyat, i de mica en mica han anat creixent i creixent, en un tema
que devia fer flipar als assistents. I ja el motiu principal ha aparegut amb
els dos vents i amb un increïble <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Michel</b>
a la bateria colpejant-la, sense oblidar els més greus fets per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Chaplin</b> al contrabaix. I <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Wright</b> al vibràfon ens ha tornat a
“noquejar” per la seva velocitat d’execució, el seu ràpid fraseig, la seva
personal percussió sobre les làmines del seu instrument. Un llenguatge modern,
més enllà del Neo-Post-Bop, o sigui farcit de contemporaneïtat. I com <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Michel </b>a la bateria s’ha fet present i
més present. I què sorprenent el canvi introduït en el solo del pianista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Downes</b> i com ja ha aparegut el saxo del
líder per iniciar ells dos una tanda de compassos improvisant i anar-se
alternant durant una bona estona. Grans solistes ells dos, com ho són tots els
que varen participar en aquestes tres sessions al <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Vortex Jazz Club</b>. I quin final més brutal hem escoltat on també <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">James Copus, </b>trompeta s’hi ha afegit. I
com l’han acabat dolçament tot i recuperant els moments inicials. Brutal tema
d’aquesta segona nit.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhQGUE7MZi3TD7nLhFNH5yZTuAHhYAuUVmeZSwNUeohY_jfHA6ch6ghznGqIIWv4g7_wTysUqHXXWtSi1lneuwBL_QlIOAWJq-vZ_YUbzp5KcylJIOixyYeL-3sx988oH65Ta0DTjS5gjEVlUziPTFyH9cAda5GStF_VXSpOagOSg2d9mdkze0-ou2E8GC8" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="191" data-original-width="239" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhQGUE7MZi3TD7nLhFNH5yZTuAHhYAuUVmeZSwNUeohY_jfHA6ch6ghznGqIIWv4g7_wTysUqHXXWtSi1lneuwBL_QlIOAWJq-vZ_YUbzp5KcylJIOixyYeL-3sx988oH65Ta0DTjS5gjEVlUziPTFyH9cAda5GStF_VXSpOagOSg2d9mdkze0-ou2E8GC8" width="300" /></a></div><br /></span><span lang="CA">I ens diuen això: Els
vint temes que componen l'àlbum ofereixen una rica festa de creativitat, fins a
un punt que poques vegades s’encabeix en les publicacions de jazz contemporani.
Escoltareu la manera com els solos contrastats de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Rob Luft</b> i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Mark Kavuma</b>
s'eleven per sobre del ritme bulliciós típicament inquietant creat per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Kai</b> i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Murray</b> a “Sach”; i com es combinen amb la veu cristal·lina de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Liselotte Östblom</b> en la serenitat tranquil·la
de “Verglas” o la calma coral de “Gràcia”. Escoltareu la propulsió irresistible
generada per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Lewis Wright</b> i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Kit Downes </b>a “Momentum” sobre la seva
secció rítmica: "<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Conor</b> i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Marc</b> són tan elàstics, àgils i
expressius"...i la forma en què el so característic del tenor de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Hitchcock</b> es barreja amb el seu company
de primera línia <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">James</b> <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Copus</b>, trompetista, per crear les textures
límpides i espectrals de “Brocken”. Tingueu en compte també com l'interminable
subtilesa rítmica generada per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Orlando
Le Fleming </b>i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">James Maddren</b>
impulsa la trompeta <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">d'Alexandra Ridout</b>
a cotes vertiginoses a “Differentials”, mentre que la guitarra angularment
melòdica d<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">'Ant Law </b>empeny<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> </b>constantment la banda cap a noves
direccions sobre els ritmes delirants de “Red”....</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgWcdH7EI8jb1n-Z-rRLXnUMdekCbpWqWe6b0oyqbPtqzlBDBwwkhIn3QluePHMjJmQktbo4fUoAimonL2QQwy7gBBppRPxO4TE4brDWEidQiV-3WplGgsSaTLGKGUfyoATzdxClDUZSMF5gmtQ-j4-PqyUakG03MZimId8VM0ZHLfGVVQQPx4_TzFK2ntW" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="388" data-original-width="326" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgWcdH7EI8jb1n-Z-rRLXnUMdekCbpWqWe6b0oyqbPtqzlBDBwwkhIn3QluePHMjJmQktbo4fUoAimonL2QQwy7gBBppRPxO4TE4brDWEidQiV-3WplGgsSaTLGKGUfyoATzdxClDUZSMF5gmtQ-j4-PqyUakG03MZimId8VM0ZHLfGVVQQPx4_TzFK2ntW" width="202" /></a></div><br /><br /></div></span><span lang="CA">I ja per anar acabant
el programa els escoltarem en alguns temes de la tercera nit on hi hagué <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Alexandra Ridout, trompeta; Kit Downes,
piano; Ant Law, guitarra; Orlando Le Fleming, contrabaix </b>i<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> James Maddren, bateria</b> que tocaren els
magnífics temes “Oblique”, “Kakeism” (intro, tema i alternate), “North Field”
(bonus), “Lift” i “Differentials” (bonus). I els escoltarem en el més delicat
d’aquests i anomenat...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">7.3.- Oblique (A.
Hitchcock) 9:05.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I sí que hem gaudit
amb aquest delicat tema “Oblique”, iniciat melòdicament a base d’intervals fets
pels dos vents, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Alexandra</b> trompeta i
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Hitchcock</b> saxo tenor. De mica en
mica ha anat creixent d’intensitat i ja amb la incorporació de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Downes</b> al piano i d’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ant Law</b> a la guitarra. Ha estat però el
pianista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Kit Downes,</b> el qual hi va
ser també el dia anterior, qui n’ha iniciat les improvisacions, en uns moments
que s’han mantingut delicats, tot i anar creixent d’emocions tot plegat, amb un
baixista i baterista també força presents, ells que són <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Orlando Le Fleming </b>i<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> James
Maddren. </b>I després de la reeixida improvisació del pianista i haver
recuperat la melodia principal a dos vents, ha estat la magnífica trompetista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Alexandra Ridout </b>qui ens ha captivat
per la seva contundent aportació solista. Ens ha impressionat gratament per com
ha fet la seva improvisació, situada en el registre mig-alt, més enllà del
registre central però no en els súper aguts, i també pel seu llenguatge i
fraseig alhora que so brillant, el de la seva trompeta. Un llarg i potent solo
on els dos de la base l’han acompanyat abastament <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Orlando Le Fleming </b>i<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> James
Maddren</b> i ja per recuperar el motiu principal i acabar-lo amb un bon cop de
tambor.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><b><span lang="CA">Hitchcock
</span></b><span lang="CA">diu:
"Em sento afortunat d'estar envoltat de tantes veus distintives i
contrastades, i vull capturar aquesta varietat en un disc, creant espai perquè
els músics s'expressin i donin forma a la meva música". <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“Dream Band: Live in London” </b>és un disc
triomfal d'una estratègia artística atrevida que dona els seus fruits, tant per
als artistes com per a l'oient.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEiwMQ0FrXtx9xFXe6nwU-oIZILI3SYE-SXdFn_X3OWqyp8MNF8PtzAmhh49KRV4TsFpt-Z7lGPjbz8b38nRzOHbiywCWmvMIdMLOYtAwWi0xdYEXyIO2j5hB51dU9RFzoDgThEVkg4XXQix3vLjKxTu8Qf3d4E7yd0JJjTLg6VGsQEGN9-qBNPWZf1BJuzp" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="194" data-original-width="291" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEiwMQ0FrXtx9xFXe6nwU-oIZILI3SYE-SXdFn_X3OWqyp8MNF8PtzAmhh49KRV4TsFpt-Z7lGPjbz8b38nRzOHbiywCWmvMIdMLOYtAwWi0xdYEXyIO2j5hB51dU9RFzoDgThEVkg4XXQix3vLjKxTu8Qf3d4E7yd0JJjTLg6VGsQEGN9-qBNPWZf1BJuzp" width="320" /></a></div></span><span lang="CA"><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><br /></span></span></div>I encara escoltarem
un altre tema d’aquesta tercera nit, aquest més vital i <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>anomenat..<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">8.18.- Lift (A.
Hitchcock) 8:02.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">En aquest tema de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Hitchcock</b>, com ho són tots, ens ha
sorprès la pròpia melodia, allunyada d’estereotips trillats. Els dos vents
l’han feta de nou a duet i també hi notem els amplis intervals que la
conformen. També la qüestió rítmica està inclosa en la melodia i de nou els dos
de la base essent presents donant tot el seu suport als companys. El líder ha
estat qui primer ha improvisat i de nou amb tot un reguitzell de tècnica, de
notes, d’escales inversemblants, d’arpegis, de so, de llenguatge jazzístic de
primer nivell. Un llarg i magnífic solo del líder que s’està posicionant com un
dels millors tenoristes europeus. I el seu amic <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ant Law</b> a la guitarra l’ha seguit amb una increïble improvisació.
El seu so és lliure d’efectes, i sona “pelat”, net i pur, i amb un fraseig
modern i domini tècnic sense cap mena de dubtes. Un solo farcit de bon gust el
del guitarrista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ant Law</b>, el qual va
acompanyar a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Hitchcock</b> en un concert
que van fer al <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jamboree Jazz Club </b>i
on nosaltres no hi vam faltar, en <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Joan
Recolons </b><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i jo, esclar. I al final
del solo del guitarrista ja sonaven els vents de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ridout </b><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Hitchcock</b> fent de nou el motiu
principal melòdic. I ha sonat la trompeta solista d’ella, tot i que per poca
estona. Qui ha sonat una mica més ha estat <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Downes</b>
al piano ell però amb el baixista i baterista, amb espurnes del guitarrista. I
tema i final brutal i de cop.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..<br /></span><span lang="CA">Nota 79: </span><span lang="CA"><a href="https://www.nota79.cat/events/">https://www.nota79.cat/events/</a></span><span lang="CA">,<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA">Nova Jazz Cava:<br /> </span><span lang="CA"><a href="https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming">https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Jazz Club la
Vicentina:<br /> </span><span lang="CA"><a href="https://jazzclublavicentina.blogspot.com/">https://jazzclublavicentina.blogspot.com/</a></span><span lang="CA">, i nosaltres
ja fins el 16 de febrer que tindrem al <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Juan
de Diego Quartet</b> amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Juan de Diego,
trompeta; Toni Saigi, piano; Masa Kamaguchi, contrabaix </b>i<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Carlos Falanga, bateria</b>, amb l’entrada
gratuïta com sempre en un esdeveniment patrocinat per l’ajuntament de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">SVdH </b>i organitzat des del <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jazz Club la Vicentina</b> us hi esperem
com sempre a partir de les 22h.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhSYrPGlQt6fv2ahMSP6Kuw6076Vq92-YOvxTxqiEmD5975-QfP9JlWgBQN0m_mKCON1R22Q13wEh-0XX6YPzZfR75ovwOKNs7QR_Sn3IRzfP1d_g-wq25BaSHIrRkggaImoMwQ_LrxT-4iuGz1TSYVTTpVGqA_avaviZZS2KaZut28gwJkiU3A-vpJ4B8I" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="391" data-original-width="520" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhSYrPGlQt6fv2ahMSP6Kuw6076Vq92-YOvxTxqiEmD5975-QfP9JlWgBQN0m_mKCON1R22Q13wEh-0XX6YPzZfR75ovwOKNs7QR_Sn3IRzfP1d_g-wq25BaSHIrRkggaImoMwQ_LrxT-4iuGz1TSYVTTpVGqA_avaviZZS2KaZut28gwJkiU3A-vpJ4B8I" width="319" /></a></div><br /></span><span lang="CA">I ja els acabarem
d’escoltar i nosaltres el programa d’avui en el potent tema anomenat...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">9.5.- Cakeism (A.
Hitchcok) 8:02.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I en aquest darrer i
brutal tema hem constatat de nou com és la qüestió rítmica marcada pel
baterista, on no hi ha res de res de Swing, i sí amb un Groove brutal que fa
que tot això camini de la manera que ho fa. Tema amb un ritme així com trencat
i tempo no massa viu però tema força potent. I sí que el final ha estat més
vital per com el baixista tocava les cordes de manera persistent, ell que és <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Orlando Le Fleming</b>. I el final ha estat
d’allò més delicat amb la guitarra de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Law</b>,
el piano de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Downes</b>, la ara si
delicada bateria de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Maddren</b> i el
contrabaix de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Le Fleming</b>. I el tema
té un motiu principal que han fet els dos vents recolzats per la base rítmica i
ja la posterior aparició solista de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Law</b>
a la guitarra i de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Downes</b> al piano,
ells dos anar-se alternant una bona estona amb sengles magnífiques improvisacions,
i anar creixent les nostres emocions<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>anant-los escoltant. I ja a la meitat del tema, els vents de nou
recuperant el motiu principal. I ves quin “break” ha aparegut en la
improvisació del líder al saxo tenor, i fins i tot m’ha semblat un canvi de
ritme. Això deu haver estat un miratge, car ja ben aviat tot plegat ha anat
creixent d’intensitat, i de nou amb el tempo doblat pel baixista, el líder ha
seguit volant, volant més enllà, per anar a aterrar dolçament amb el motiu
principal fet per piano i després amb la trompeta de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ridout</b> i ja per arribar al delicat final, ideal per ja deixar-los
d’escoltar i nosaltres acabar el programa d’avui, que com sempre espero que us
hagi agradat tan com a mi. Gràcies a l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Alex
Hitchcock</b> qui em va fer arribar el projecte de manera digital el desembre
del 23 i per descomptat que felicitats a elles i a ells per la seva gran tasca
instrumentista. Tres dies de concerts que han passat a la història gràcies al
líder que ho va voler gravar i ja pensant en una edició posterior i publicació
en CD i en tres vinils de 180 grams, una delícia.<br /> </span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
</span><span lang="CA"><a href="http://www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es/">www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es</a></span><span lang="CA"> i jo mateix <b>Miquel Tuset i Mallol </b>qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les
seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i
us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel
Tuset i Mallol.</span></span></div>
S'emet cada dimecres a les 22h a Ràdio Sant Vicenç 90.2 i els diumenges en diferit a la mateixa hora. Presentat i realitzat per Miquel Tuset.http://www.blogger.com/profile/07577638615848231323noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2780958048475961356.post-61056299724857183262024-01-16T04:00:00.000-08:002024-01-16T04:00:25.470-08:00Programa 578 - (Origin & OA2) Records: Rusell Kranes & friends, Jun Iida, Gabriel Guerrero i Bill Anschell, dimecres 17 de gener de 2024. <div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"> <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhS6IEO8zFVmrgcNHlaGtkm3Aga06Kyic7TRswfcJbxYp__cd9Q63LoXk8BcXS63sdyby5QX6-XcEh9FhXZWlae28vseRkSNrFvXjBDRWZbQIHDJgwE1RC3Fro1gcAA1y23DJ6cB6afLBjYgOZSG7xwXeNRvrzVbh-yMAcXsDkjd1ftv1b1_RQvLMzOwCKz/s2243/Programa%20578.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1996" data-original-width="2243" height="285" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhS6IEO8zFVmrgcNHlaGtkm3Aga06Kyic7TRswfcJbxYp__cd9Q63LoXk8BcXS63sdyby5QX6-XcEh9FhXZWlae28vseRkSNrFvXjBDRWZbQIHDJgwE1RC3Fro1gcAA1y23DJ6cB6afLBjYgOZSG7xwXeNRvrzVbh-yMAcXsDkjd1ftv1b1_RQvLMzOwCKz/s320/Programa%20578.jpg" width="320" /></a></div><br /><span lang="CA">Molt bona nit a
tothom, benvinguts a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jazz Club de Nit</b>
aquí a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ràdio Sant Vicenç 90.2</b> aquí a
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ràdio Abrera 107.9</b> aquí a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ràdio Joventut </b>aquí a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ràdio Molins de Rei 91.2</b> aquí a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Eixample Barcelona Ràdio</b> aquí a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ràdio Celrà </b><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>amb un programa de Jazz per a vosaltres que us
agrada el Jazz, com deia el nostre amic <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Cifu</b>.
A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un
petó ben gran <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Cifu</b>. Aquí <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Miquel Tuset i Mallol</b> qui us parla,
presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i
editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma
col·lectiva i internacional anomenada <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“Esfera
Jazz”</b>, i que al blog hi trobareu l’enllaç.<br /> </span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I avui us presentaré
projectes de dues editorials americanes gestionades per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">John Bishop</b>, que són <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Origin
Records</b> i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">OA2 Records</b>. I aquests
seran els seus projectes: <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“Anchor
Points”</b> amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Rusell Kranes </b>i
demés i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jun Iida, “Evergreen”</b> d’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">OA2 Records</b>, mentre que els d’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Origin Records</b> són <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Gabriel Guerrero & Quantum, “Equilibrio”</b> i el de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Bill Anschell, “Improbable Solutions”.</b></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><br /></b></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhj5H170XV9-nhVG3aZoacAMqbPvQfXfN0RR36pgLAhO_bIU009j7ztafHrNuXCRhVvDNo4R-gAxceURVurtchNXdl4xj3ihatl475znnz8Hhx2TTWcppcFB-tKO9y7YA_KKgbNwl6RRrGy51b_5F6SkZlmQcWVNuTgJIIRzASNUaujb5DOEPHh2k7S39Qy/s1650/22219.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1456" data-original-width="1650" height="282" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhj5H170XV9-nhVG3aZoacAMqbPvQfXfN0RR36pgLAhO_bIU009j7ztafHrNuXCRhVvDNo4R-gAxceURVurtchNXdl4xj3ihatl475znnz8Hhx2TTWcppcFB-tKO9y7YA_KKgbNwl6RRrGy51b_5F6SkZlmQcWVNuTgJIIRzASNUaujb5DOEPHh2k7S39Qy/s320/22219.jpg" width="320" /></a></div><br /></span><span lang="CA">I començaré amb el
disc <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“Anchor Points”</b> amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Rusell Kranes </b>i demés que després
comentaré, publicat per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">OA2 Records</b>.
Enregistrat del 18 al 19 de febrer de 2022 i mesclat per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Bennett Paster</b> al <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Benny's
Wash & Dry, Brooklyn, Nova York</b>. Masteritzat per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Eivind Opsvik</b> al <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Greenwood
Underground</b>. Fotos de JC Cancelda Fotografia. Disseny i maquetació de la
portada per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">John Bishop</b>. Produït per
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Russell Kranes, Alex Levine, Sam Weber,
Jay Sawyer.</b> I ells són: <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Russell
Kranes, piano; Alex Levine, guitarra; Sam Weber, contrabaix </b>i<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Jay Sawyer, bateria (1,3,4,7).</b>
Producció executiva de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">John Bishop.</b>
I com sempre, dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web del
disc:<br /></span><span lang="CA"><a href="https://originarts.com/oa2/recordings/recording.php?TitleID=22219">https://originarts.com/oa2/recordings/recording.php?TitleID=22219</a>.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I aquest és un
projecte molt delicat, per les composicions, però també pel fet que dels 8
temes, quatre els toquen a trio de piano, guitarra i contrabaix. I també pel
fet que cinc dels temes van a tempo de balada o similar. I aquests són el track
8 “And so it goes” (<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Billy Joel</b>,
arranjat per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Weber</b>), el 4rt “Old
Folks” (<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Robison & Hill</b>, arranjat
per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Levine</b>), el 5è “Two Sleepy
People” (<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Carmichael </b>and <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Loesser</b>, arranjat per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Levine</b>), el 6è “I'll Get By” (<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ahlert & Turk</b>, arranjat per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Levine</b>) i el 2n “Vivo Sonhando” (A. C.
Jobim, arranjat per<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Kranes</b>). I m’ha
semblat que podríem començar amb el 3r track, composició de l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Alex Levine</b>, tema que titula el disc..<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I aquest és un tema
molt maco on podreu comprovar que avui ho farem sense començar amb una balada,
com faig sempre. I és que avui el programa serà més o menys així, ja començant
amb temes a mig tempo. I el tema el començaran amb una Intro marcada pels
acords del pianista. I aquí el compositor i guitarrista en serà el
protagonista, pel fet d’iniciar el tema amb la melodia i per la seva posterior
improvisació. Però qui primer les iniciarà serà el líder i pianista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Russell Kranes</b> el qual ens l’ha farà
amb un gust delicat, digitació prístina i pura i una excel·lència
interpretativa farcida de llenguatge jazzístic. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Alex Levine</b> a la guitarra el seguirà al mateix nivell interpretatiu
amb el so característic de la guitarra de Jazz, so net i llenguatge ple de
tradició executat amb una tècnica brutal. La mateixa que mostrarà el baixista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Sam Weber</b> ell també fent una magnífica
improvisació, en un tema on escoltarem 6 trams musicals, melodia, solo del
pianista, solo del guitarrista, solo del baixista, melodia i un final a mode de
Turn Around o similar a base del marcatge inicial del pianista. Que el gaudiu.<br /> </span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">1.3.- Anchor points (Alex
Levine) 7:42.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">Carall, i quin bonic
tema per començar-los a escoltar. No fa falta dir res més, no. Segur que l’heu
gaudit com jo.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">El col·lectiu
novaiorquès celebra 10 anys de construcció d’una bona química alhora que ret
homenatge als seus mentors, que inclouen <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Geri
Allen, Henry Grimes, Fred Hersch, Rodney Jones i Billy Hart.</b> Des que tots
quatre es van conèixer a l'escena del jazz de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Nova York</b> ara fa una dècada, han actuat junts durant milers d'hores
en multitud de contextos musicals, desenvolupant la química i un profund gust
musical col·lectiu i identitat. Amb el seu enregistrament debut <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“Anchor Points”,</b> ofereixen una barreja
d'originals i estàndards en dues iteracions del grup: a través d'un trio de
piano/baix/guitarra, fent un cop d'ull als trios <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">d'Oscar Peterson</b> i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Nat King
Cole</b>, així com la instrumentació que inicialment els va reunir a quartet,
on <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jay Sawyer</b> afegeix el seu magnífc
swing amb la seva bateria. A més de capturar i celebrar anys de companyonia i
connexió musical, el quartet ret homenatge als mestres i es basa en la manera
com ells recuperen les maneres de tocar envoltats de tradició.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I seguirem amb el
primer track del disc, composició de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Sam
Weber</b> i anomenada “Feint”. Tema que iniciaran amb una Intro amb els acords
de piano i guitarra, per ja aparèixer la melodia a càrrec del guitarrista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Levine</b>, en un tema on l’estructura no
és la típica de 32 compassos i on repetiran la melodia dues vegades, o sigui,
Intro, melodia, melodia i Final. El pianista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Kranes</b> serà el primer en improvisar i de nou ens captivarà per les
seves maneres. I entremig del seu solo apareixerà el “Walking” del baixista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Weber</b> i també el Swing. Escolteu amb
atenció també la tasca del baterista que val la pena. I seguirà <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Levine</b> a la guitarra amb tota una
demostració de qualitat, llenguatge, amb el seu so un tan sec, el de la seva
guitarra pelada, sense cap efecte, i de nou ens farà un gran solo. Com també ho
farà el baixista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Weber </b><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>que de nou ens deixarà bocabadats. I <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Levine</b> recuperarà la melodia per
acabar-lo delicadament, o sigui que som-hi amb el “Feint”.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">2.1.- Feint (Sam Weber)
5:57.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I mare de 10 Sr. amb
quin altre tema hem seguit, a tot Swing, sobretot en les improvisacions, brutal
tema del baixista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Sam Weber</b>.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgy118GLiGxbN2VSL_pXxLAd4aRSc9cTIqYTnzR2Es0GLxmDC9wmjKSzp2ZRIKjcF8NZu7qQtSFGQJC4OhHEfqkdVnCJp8QE7J6S6gJOwCDXps-3VMM7CU6LWfptZmxPJTLlCKgArpkDw9nuLHcNUKGVH3gKmRjM8cz8hS44ih-v7dVw14OONtY8qqgO-JF/s1650/22219.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1456" data-original-width="1650" height="282" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgy118GLiGxbN2VSL_pXxLAd4aRSc9cTIqYTnzR2Es0GLxmDC9wmjKSzp2ZRIKjcF8NZu7qQtSFGQJC4OhHEfqkdVnCJp8QE7J6S6gJOwCDXps-3VMM7CU6LWfptZmxPJTLlCKgArpkDw9nuLHcNUKGVH3gKmRjM8cz8hS44ih-v7dVw14OONtY8qqgO-JF/s320/22219.jpg" width="320" /></a></div><br /><span lang="CA">I ja acabarem
d’escoltar-los en el tema compost per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Russell
Kranes</b>, 7é track del disc i anomenat “Everyone else But You”, “Qualsevol
que no siguis tu” i de nou el Swing ens omplirà de joia en un tema i composició
ara del líder i pianista la qual cosa ens fa veure lo bons compositors que són
aquests músics. Un tema a tot BeBop que començarà amb una melodia un tan
entremaliada a càrrec de pianista i guitarrista. El líder <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Kranes</b> serà el primer en improvisar i de nou podrem escoltar com de
lleugera i gràcil li va la seva mà dreta, mentre l’esquerra va fent els acords de
suport harmònic. Gaudirem amb la seva gran interpretació, com també, i seguint
la mateixa seqüència de solos, farem amb el del guitarrista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Levine</b>. De nou ens captivarà pel seu
fraseig alhora que per la seva digitació precisa. I després d’ell, el pianista
obrirà una seqüència de “vuits” compassos improvisats amb el baterista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jay Sawyer</b> on ell ens mostrarà el seu
bon gust colpejant la seva bateria. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Levine</b>
també s’hi afegirà amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Sawyer</b> cosa
que repetiran dues vegades cadascun, o sigui pianista, baterista; guitarrista,
baterista, dues vegades i ja per acabar el tema recuperant la melodia a duet de
guitarra i pianista. Som-hi doncs i a gaudir-los per darrera vegada amb el
“Everyone else But You”.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">3.7.- Everyone else
but you (Russell Kranes) 6:28.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I quin brutal tema
del líder i què bons tots quatre. Aquest és un gran CD que per descomptat us
recomano cercar a la pàgina web del disc que us he posat al blog, o sigui que
felicitats nois <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Russell Kranes, Alex
Levine, Sam Weber, </b>i<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Jay Sawyer</b>.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I no deixaré de
dir-vos que entreu als webs de:<br /></span><span lang="CA">Fresh Sound Records: </span><span lang="CA"><a href="http://www.freshsoundrecords.com/">www.freshsoundrecords.com</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Quadrant Produccions:
</span><span lang="CA"><a href="http://www.quadrantproduccions.es/">www.quadrantproduccions.es<br /></a></span><span lang="CA">Temps Record: </span><span lang="CA"><a href="https://tempsrecord.cat/">https://tempsrecord.cat</a></span><span lang="CA">,<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA">Youkali Music: </span><span lang="CA"><a href="http://youkalimusic.com/">http://youkalimusic.com</a></span><span lang="CA">,<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA">Origin Records: </span><span lang="CA"><a href="https://originarts.com/">https://originarts.com/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Errabal Jazz:<br /> </span><span lang="CA"><a href="http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es">http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es<br /></a></span><span lang="CA">UnderPool: </span><span lang="CA"><a href="https://www.underpool.org/">https://www.underpool.org<br /></a></span><span lang="CA">Etc, etc...enllaços
que trobareu al blog.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhW-8lXEJn0_vfBmY0ZyjN8dxKuK1oEfSzNaswyOpSXRxVqKxysJ0b3PO4SwtJs0pd800slOiQZD0rMXGMoWctNYt_73hXqb372syuPa6ygbDR4e3cnUN9NtRyR5AHfsLE8P0zl60jXxH9h_Zm3-h1F4t2F1MbJ5w1GakyWApahyorGaf8hVxm3E86bRnxw/s1650/22221.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1470" data-original-width="1650" height="285" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhW-8lXEJn0_vfBmY0ZyjN8dxKuK1oEfSzNaswyOpSXRxVqKxysJ0b3PO4SwtJs0pd800slOiQZD0rMXGMoWctNYt_73hXqb372syuPa6ygbDR4e3cnUN9NtRyR5AHfsLE8P0zl60jXxH9h_Zm3-h1F4t2F1MbJ5w1GakyWApahyorGaf8hVxm3E86bRnxw/s320/22221.jpg" width="320" /></a></div><br /><span lang="CA">I seguirem amb el CD
de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jun Iida, “Evergreen” </b>publicat
per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">OA2 Records. </b>Enregistrat per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Talley Sherwood </b>a<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Tritone Recording, Los Angeles, CA </b>el 22-23 de novembre de 2022.
Mesclat i masteritzat per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Rich Breen,
Burbank, CA</b>. Notes de folre de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Gary
Fukushima</b>. Foto de portada de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Steve
Korn</b>. Foto de la banda per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Elaine
Tantra</b>. Disseny i maquetació de la portada per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">John Bishop</b>. Produït per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jun
Iida</b>. Coproduït per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Josh Nelson</b>.
Amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jun Iida, trompeta; Aubrey Johnson,
veu; Masami Kuroki, guitarra; Josh Nelson, piano i Rhodes; Jonathan Richards,
contrabaix i Xavier Lecouturier, bateria. </b>Producció executiva de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">John Bishop.</b> I com sempre, al blog hi
trobareu l’enllaç per si el voleu adquirir:<br /> </span><span lang="CA"><a href="https://originarts.com/oa2/recordings/recording.php?TitleID=22221">https://originarts.com/oa2/recordings/recording.php?TitleID=22221</a>.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">El to càlid i
acollidor del trompetista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jun Iida</b>,
l’astuta selecció dels temes i el seu sublim sentit de la melodia lideren el
seu enregistrament debut. Després de cinc anys a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Los Angeles</b> i tres a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Seattle,
”Evergreen”</b> recorda l'enfocament musical i el desenvolupament que va
transcórrer durant aquests anys, mentre ara passa a viure noves aventures a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Nova York</b>. Enregistrat a<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Los Angeles, Jun</b> va reunir els amics
de L.A. que l’acompanyen en aquest projecte amb la vocalista de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Nova York, Aubrey Johnson</b>, que s’afegeix
de manera brillant a les melodies elevades de<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Jun</b> amb la seva veu sovint sense paraules, cantant en “scat”,
cantant una cançó en el japonès de la infància de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jun</b>, "Akatombo", i una cançó d'anime <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">J-pop</b> "Shiki no Uta", ambdues, ànimes de l'herència
familiar de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jun</b>. Entre el
"Gooey Butter Cake" i "Bellarosa" fins a l'inquietant
"Theme from Spartacus" o l'àmplia cançó del títol, “Evergreen”,<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Jun</b> comparteix un missatge brillant i
convincent que segur que ressonarà.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I ja els escoltarem
en el primer track del disc i tema anomenat “Gooey Better Cake”, nom d’un
pastís molt tradicional que es fa a l’àrea de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">St. Louis, Missouri</b>, tema que començarà a mode d’Intro el pianista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Nelson</b> per ja aparèixer la melodia a
càrrec del líder i trompetista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jun Iida</b>.
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Aubrey Johnson</b> s’hi afegirà en el
segon “chorus” del tema i ja la primera improvisació de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Nelson</b> al piano. Un altre crac al piano que ens captivarà per les
seves delicades maneres, com també la guitarra de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Masami Kuroki</b>, aquest però ho farà amb un so de la seva guitarra
que ens recorda velles glòries de l’instrument. I el que ens colpirà força serà
el líder i la seva trompeta, el qual farà el seu primer “Chorus” només
acompanyat pel baixista, per després efegir-s’hi la resta. La calidesa del so
de la seva trompeta de ben segur que la gaudireu, com jo he fet cada vegada que
l’he escoltat tot i preparant el programa. El Swing en aquests moments solistes
finals del líder és brutal i la tasca del baterista també la escoltareu, amb un
solo seu final. I després tema i final. Som-hi doncs amb aquest “Gooey Better
Cake” de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jun Iida</b>...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">4.1.- Gooey Better
Cake (Jun Iida) 4:46.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">Increïble tema
d’aquest trompetista d’origen japonès com també n’és el guitarrista, ideal per
començar-los a escoltar.<br /> </span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I dic jo que una de
les precioses balades d’aquest disc és la dolça “Song For Luke”, tema on <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Audrey</b> canta a duet amb el líder en un
tema sense lletra i primer i delicat solo del baixista. I un altre deliciós
tema és “Forgotten Memories” on de nou escoltarem la veu de la cantant, interpretant
de nou una melodia on tampoc hi ha lletra, i tema amb una improvisació càlida
del líder a la trompeta. I “Holding On the Autumn” és també molt bonic com ho
és la seva melodia on de nou la cantant ens impressiona per les seves dolces
cantarelles, tema amb un punt més de tempo.<br /> </span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I els seguirem
escoltant en el tema que titula el disc i 3r track anomenat “Evergreen” ja amb
un tempo una mica més vital on ens captivarà de nou la veu de la cantant<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Aubrey Johnson</b> ella a duet amb el
líder <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jun</b> a la trompeta, que ens
faran la molt bonica melodia, sense lletra, però farcida de dificultats
interpretatives. Qui primer improvisarà serà el guitarrista japonès <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Kuroki</b> i de nou ho farà amb el seu so
un tan fosc, bones maneres i tècnica. I la calidesa apareixerà de nou amb el so
de la trompeta del líder <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jun</b> el qual
ens captivarà per la seva interpretació. Notareu el “Groove” que té el tema,
coses de la base rítmica de piano, contrabaix i bateria que se’ns emportarà
sense remissió. Una improvisació magnífica del líder i trompetista que us
deixarà bocabadats de ben segur. I de nou recuperaran la melodia a duet de veu
i trompeta per ja fer un final amb els membres de la base rítmica de piano,
contrabaix i bateria, essent aquest darrer el protagonista pel seu magnífic solo
final. Escoltem-los i gaudim totes i tots amb aquest “Evergreen” de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jun Iida...<br /></b></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">5.3.- Evergreen (Jun
Iida) 6:08.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I què bo aquest tema
del líder i com ens han captivat tots ells i ella en aquest tema que titula el
disc, “Evergreen”, jo diria que sí, “I per sempre tot Verd”.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicgUhsuNLDb6zUIKb_DF2gJ6GX9WGg3Tgw-AYQo2MgdB-a6PJHjlInN7zjpZCTseNrwK7Z7W-qDAeT_gE8OxstQ2llwoGA5itIkIuekC7rOmydHXubUmjlAc262Wfm_Ni7ng0ZweI-7PItLlcLZbJkIrcReWSKBDR6F_-fRR8tXTei-GYt7CdeRKE8JELI/s1650/22221.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1470" data-original-width="1650" height="285" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicgUhsuNLDb6zUIKb_DF2gJ6GX9WGg3Tgw-AYQo2MgdB-a6PJHjlInN7zjpZCTseNrwK7Z7W-qDAeT_gE8OxstQ2llwoGA5itIkIuekC7rOmydHXubUmjlAc262Wfm_Ni7ng0ZweI-7PItLlcLZbJkIrcReWSKBDR6F_-fRR8tXTei-GYt7CdeRKE8JELI/s320/22221.jpg" width="320" /></a></div><br /><span lang="CA">Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..<br /></span><span lang="CA">23 Robadors,
Barcelona:<br /> </span><span lang="CA"><a href="https://23robadors.com/programacio/">https://23robadors.com/programacio/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Jamboree Jazz Club,
Barcelona:<br /> </span><span lang="CA"><a href="https://jamboreejazz.com/agenda/">https://jamboreejazz.com/agenda/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Sunset Jazz Club,
Girona:<br /> </span><span lang="CA"><a href="http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html">http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html<br /></a></span><span lang="CA">etc, etc....al blog
hi trobareu l’enllaç a la seva programació.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I ja els acabarem
d’escoltar en el 5è track i tema anomenat “Bellarossa” on de nou veu i trompeta
fan la melodia essent aquesta un tan entremaliada, i sobretot en el pont o la B
del tema. Podreu comprovar-ho ben aviat. El tempo és viu amb un Swing marcat
pel “Walking” del baixista i els copets al plat i xarles del baterista. I de
nou, la primera improvisació la farà <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Kuroki</b>
a la guitarra amb el seu so fosc a voluntat. El fraseig segueix també la tradició
dels grans de la guitarra. El gaudireu de ben segur per com es passeja per
l’harmonia del tema amb una gran qualitat. El líder <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jun</b> el seguirà amb la calidesa de la seva trompeta alhora que
interpretació de gran nivell, com també farà el pianista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Nelson</b> el qual ens impressionarà gratament per la seva sobrietat i
solvència, amb una mà dreta vital i una esquerra plena d’acords. I el tema
l’acabaran de nou <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Aubrey Johnson</b> i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jun Iida</b> a duet. Escoltem-los ja per
darrera vegada en el tema “Bellarossa”..<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">6.5.- Bellarossa (Jun
Iida) 4:10.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I quin altre gran
tema d’aquest disc del trompetista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jun
Iida, “Evergreen”</b> que espero que us hagi agradat i per això us recordo que
el podeu adquirir entrant al blog. Bé, felicitats <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jun Iida, Aubrey Johnson, Masami Kuroki, Josh Nelson, Jonathan Richards
i Xavier Lecouturier.<br /><o:p></o:p></b></span><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgE3yyFhem44bzK_8_j_ejTTcTqAAr7G387xEvzShd544h1hHbShEMS5RR4FQCjIyY4kQdAw4kQ51oFJLu9K12V8tZ0-sDe_R5NCErkzJCD3eTZ4yy4i3gHVSx_ftplDMBCxbl030mgC78MXC1AdHiyTFlhfeOcApt6dqMwHO9JSidCXrdsOV2kDjXgps_N/s1650/82881.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1470" data-original-width="1650" height="285" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgE3yyFhem44bzK_8_j_ejTTcTqAAr7G387xEvzShd544h1hHbShEMS5RR4FQCjIyY4kQdAw4kQ51oFJLu9K12V8tZ0-sDe_R5NCErkzJCD3eTZ4yy4i3gHVSx_ftplDMBCxbl030mgC78MXC1AdHiyTFlhfeOcApt6dqMwHO9JSidCXrdsOV2kDjXgps_N/s320/82881.jpg" width="320" /></a></div></span></span><span lang="CA" style="font-family: arial;"><div style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: arial;"><br /></span></div>I deixant-los a ella
i a ells, seguirem amb un altre d’aquests magnífics projectes el de <b>Gabriel Guerrero & Quantum,
“Equilibrio”,</b> publicat per <b>Origin
Records</b>.</span><span lang="CA" style="font-family: arial;"> </span><span lang="CA" style="font-family: arial;">Gravat el 23 de setembre de 2019 per <b>Tom Tedesco </b>a<b> Tedesco Studios, Paramus NJ. </b>Mesclat i masteritzat per<b> Dave Darlington </b>a<b> Bass Hit Recording, Nova York. </b>Portada de<b> David Guerrero. </b>Produït per<b>
Gabriel Guerrero. </b>Productora associada:<b>
Sandra López-Monsalve. </b>Disseny i maquetació de la portada per John <b>Bishop.</b> Amb</span><span lang="CA" style="font-family: arial;"> </span><b style="font-family: arial;"><span lang="CA">Gabriel Guerrero, piano; Seth Trachy, saxo
tenor; Will Slater, contrabaix; Fèlix Lecaros, bateria; Fung Chern Hwei, cordes
(9) i Guillermo Barrón, percussió (10). </span></b><span lang="CA" style="font-family: arial;">Totes els temes són
de <b>Gabriel Guerrero. </b>Publicades per <b>Gabriel Guerrero Music ASCAP</b>. Producció
executiva de <b>John Bishop. </b>I com
sempre dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc:</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"> <o:p></o:p></span><span lang="CA"><a href="https://originarts.com/recordings/recording.php?TitleID=82881">https://originarts.com/recordings/recording.php?TitleID=82881</a>.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I ara ens endinsarem
en un canvi d’estil, si ho puc definir així. I sí, perquè aquest pianista
cercador d’eteris espais amb temes delicats com és el “Nunu”, la única balada
del disc, s’esplaia anant més enllà descobrint-nos el seu univers musical
farcit de ritmes diversos i músiques inversemblants com és el cas del tema “No
Return”, que tot i no ser viu de tempo, és on hi ha un espai on el baterista
s’esplaia a gust quasi ja des de l’inici amb els acords i arpegis repetitius
del pianista. El tempo és un pèl més viu en “Opal” ja amb la melodia a duet de
saxo i piano. Tema gens trillat melòdicament parlant amb un bon Groove pel
baixista on el saxo tenor improvisa en una ona força moderna. Un punt més vital
és “Expectation” que comença amb un solo del baterista a base d’una <u>Intro</u>
que ben aviat desenvoluparan amb la melodia i improvisacions. I ja com a final
i cirereta del pastís, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Gabriel</b> ens
ha fet un tema a piano sol on el descobrim en tot el seu esplendor i
modernitat, tema anomenat “Encrucijada” que també és el més curtet.<br /> </span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I proposo que els
escoltem en el llarg i magnífic tema i primer track del disc anomenat...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">7.1.- Present Moment
(Gabriel Guerrero) 9:47.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I déu-n’hi-do de
canvi estilístic musical respecte als dos projectes anteriors, aquells, farcits
de tradició i modernitat de les seves interpretacions. Aquí estem en una ona on
la contemporaneïtat brilla sense cap mena de dubtes, la del líder, compositor i
pianista. Un tema “Present Moment”, “Moment Present” on ens mostra la seva
particular visió del Jazz que ara mateix li passa pel cap. Un tema llarg proper
als 10 minuts amb una estructura de 5 trams musicals, melodia, solo del
pianista, solo del saxo tenor, ells dos amb dos “chorus”, solo del baixista amb
un “chorus” i de nou el tema i melodia. I escoltem un altre líder al piano, en <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Gabriel Guerrero</b> ell amb un so més
contingut alhora que amb més marcatge rítmic en la seva reeixida improvisació
on l’hem pogut gaudir per la seva contundència interpretativa amb una digitació
un tant percusiva. I potent ha estat el baterista durant tot el tema, el bo
d’en <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Fèlix Lecaros</b>. I <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Seth Trachy</b> al saxo tenor ens ha
captivat pel seu melòdic i lligat fraseig alhora que maneres modernes de fer la
seva improvisació. Llarg solo d’aquest altre tros de músic, com ho són tots els
que avui descobrim, vosaltres, i jo vaig fer els dies previs a muntar el
programa, i tot gràcies al bon fer de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">John
Bishop</b>, el director d’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Origin Records
</b>i d’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">OA2 Records</b> qui em cedeix
tot aquest material. I <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Will Slater</b>
al contrabaix ens ha captivat també per la seva pulsió i interpretació solvent
i potent. I tos ells han recuperat el tema per deixar pas al brutal solo del
baterista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Lecaros</b> i ja acabar aquest
brutal tema, ideal per començar-los a escoltar.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">Un pirotècnic
enlluernador i un compositor consumat, un dels debuts amb piano més sorprenents
i gratificants des de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">"Discovery:
Live at Montreux" de Gonzalo Rubalcaba. </b>Això va dir <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Bill Milkowski </b>de<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> JAZZTIMES</b>, sobre el nostre pianista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Gabriel Guerrero</b>. Originari de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Colòmbia</b>,
el pianista i compositor de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Nova York,
Gabriel Guerrero,</b> navega sense por per l'amplitud de la música moderna,
impregnant les seves actuacions amb influències rítmiques i harmòniques des d'<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Amèrica del Sud </b>fins a l'avantguarda i
les riques extensions del jazz. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Guerrero</b>
exalta la seva música amb una gran comprensió de les seves arrels, aportant la
seva estètica i un pes emocional a cada frase. Amb la banda inspirada que
l’acompanya, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Quantum</b>, destil·la el
poder de les seves improvisacions col·lectives a través de les intrigants
composicions de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Guerrero</b>, donant
llum a una cascada de moments únics.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4MwX8UEh1L3MoynDAMrBuWaUkFhbYLs6VQGky8pEWqr_ixFHlCv-Ema9YE8aVwuU_7FK27wl8zIdeZgERtNcd4TfnRtk4cZfcEGyM4i222XOtWOGWb9CSd4BDx3uMmsr0IwTUj-khUhzarUYNCodBsX3lnD2G4k-yiPVvNpja_g7HtdVsbjoR0o_DTRbF/s1650/82881.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1470" data-original-width="1650" height="285" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4MwX8UEh1L3MoynDAMrBuWaUkFhbYLs6VQGky8pEWqr_ixFHlCv-Ema9YE8aVwuU_7FK27wl8zIdeZgERtNcd4TfnRtk4cZfcEGyM4i222XOtWOGWb9CSd4BDx3uMmsr0IwTUj-khUhzarUYNCodBsX3lnD2G4k-yiPVvNpja_g7HtdVsbjoR0o_DTRbF/s320/82881.jpg" width="320" /></a></div><br /><span lang="CA">I el seguirem
escoltant a ell i a ells en el sisè track, també llarg de prop de 9 minuts i
tema anomenat..<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">8.6.- It Belong’s to
(Gabriel Guerrero) 8:50.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I ja heu pogut comprovar
quin altre tros de tema acabem d’escoltar farcit de modernitat i iniciat amb el
motiu principal per les notes del baixista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Slater</b>
el qual segueix fent-les durant tot el tema, i les notes soltes del líder al
piano. I la contemporània melodia ens recorda les que féu el bo de l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ornette Coleman</b> i l’han feta saxo tenor
i piano a duet, la qual cosa ens situa en el Jazz més contemporani. I sí que hi
estem immersos, sí, i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Seth Trachy</b> al
saxo tenor ens ho ha tornat a demostrar. Brutal improvisació que ens ha fet
ell, i sempre amb el suport de la base rítmica de tres, amb piano, baix i
baterista, aquest darrer fent i desfent durant tot el tema. I el líder <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Gabriel Guerrero</b> al piano ens ha tornat
a captivar per la seva elegància, sobrietat, tècnica, i modernitat en el seu
llenguatge. La seva mà dreta ha volat lleugera i gràcil i l’esquerra
recolzant-la amb els seus acords. Estem escoltant uns pianistes increïbles, de
fet, tots els instrumentistes que estem escoltant avui són uns mestres, com
també la cantant <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Audrey</b>. Quin plaer
de llargs temes els del <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Gabriel Guerrero</b>
i què bé que ho estan fent.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">"...un
intel·lecte musical magistral... magnífiques idees melòdiques que aparentment
apareixen del no-res per captivar el cor i la ment de l'oient... resplendents
en melodia i harmonia, i riques en el ritme de les seves místiques arrels
colombianes". <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Xarxa de LatinJazz.<br /></b></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I ja els acabarem
d’escoltar en el tema i 7é track anomenat...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">9.7.- Retrogression
(Gabriel Guerrero) 8:25.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I bé, quin gran tema
i disc el de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Gabriel Guerrero</b> i de
nou amb tota la contemporaneïtat del món. El tempo no és molt vital però tan se
val, car el Groove és brutal i la contundència del tema, immensa. I un altre
llarg tema de prop de 9 minuts que hem gaudit d’allò més, oi? I l’ha iniciat el
baixista amb les notes del motiu principal i ja ben aviat amb l’entremaliada
melodia feta a duet de saxo tenor i piano, què increïble. I quin Groove el
baixista. I ja ben aviat el solo del saxo tenor <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Seth Trachy</b> i de nou impactant. I els acords que ha fet el líder al
piano tot i recolzant-lo. Una improvisació que ens ha deixat clavats a la
cadira, per com de collonuda l’ha feta. Tècnica, esclar, però el que els
identifica és la seva personal visió de l’harmonia del tema i com ells
l’interpreten tot i improvisant. I el líder <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Gabriel Guerrero</b> al piano ha estat súper brutal, quina imaginació,
tècnica i maneres súper modernes, contemporànies que te aquest pianista
colombià, brutals, i esclar que també les seves composicions. I al final, quin
goig de nou amb el saxofonista, també amb el pianista, tot i encarant el final
d’aquest altre increïble tema, ideal per ja deixar-los d’escoltar. Felicitats <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Gabriel Guerrero, Seth Trachy, Will Slater,
Fèlix Lecaros</b> que són els que hem escoltat tot i haver-hi també<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Fung Chern Hwei, cordes (9) </b>i<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Guillermo Barrón, percussió (10).<br /></b></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I no deixaré de
dir-vos que entreu als webs de:<br /></span><span lang="CA">Discordian Records: </span><span lang="CA"><a href="http://www.discordianrecords.bandcamp.com/">www.discordianrecords.bandcamp.com</a></span><span lang="CA">,<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA">Moonjune Records: </span><span lang="CA"><a href="http://www.moonjunrecords.com/">www.moonjunrecords.com</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Auand Records: </span><span lang="CA"><a href="https://auand.com/">https://auand.com/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Segell Microscopi: </span><span lang="CA"><a href="https://www.microscopi.cat/">https://www.microscopi.cat/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">CRU Records: </span><span lang="CA"><a href="https://alcrurecords.com/">https://alcrurecords.com/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Tejo Milenario: </span><span lang="CA"><a href="http://www.tejomusic.com/">http://www.tejomusic.com/</a></span><span lang="CA">,<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA">Etc, etc...enllaços
que trobareu al blog.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzQ917laU5aG2GXUFpr1KcKdxcSYwy1LJGSDhG8-EtAfv6LhDC-kAmjrqa-QyWvPQjyBqDa9HgI0enShImKnm5VXFGxMl5YIEsDyuCW1Oe_hlP3Y1suS0u_g8sZMt_GHJtDl9CuYM4hi0G_zxB15-vfcy8yqa-7PX6j45s2Gzcc-FghajD8l7WrUpsxOP9/s1650/82886.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1470" data-original-width="1650" height="285" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzQ917laU5aG2GXUFpr1KcKdxcSYwy1LJGSDhG8-EtAfv6LhDC-kAmjrqa-QyWvPQjyBqDa9HgI0enShImKnm5VXFGxMl5YIEsDyuCW1Oe_hlP3Y1suS0u_g8sZMt_GHJtDl9CuYM4hi0G_zxB15-vfcy8yqa-7PX6j45s2Gzcc-FghajD8l7WrUpsxOP9/s320/82886.jpg" width="320" /></a></div><br /><span lang="CA">I ja acabarem
projectes i programa d’avui amb un altre canvi d’estil jazzístic amb en <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Bill Anschell, “Improbable Solutions”</b>,
publicat per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Origin Records.</b> Piano
acústic, baix, bateria gravat per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Reed
Ruddy</b> a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Avast Studios, Seattle, WA</b>
de l'1 al 2 de març de 2023. Enginyer ajudant: <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jay Follette. </b>Guitarra, Percussió, Electrònica, gravada per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Bill Anschell</b> als <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Bill Anschell Studios, Seattle, WA </b>12 de juny de 2023, 7 de juliol
de 2023. Mesclat per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Bill Anschell</b>
als <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Bill Anschell Studios</b>. Masteritzat
per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ross Nyberg </b>a<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Nyberg Mastering, Issaquah, WA. </b>Foto
de portada: <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">ESA, Copernicus Sentinel
data </b>2019. Foto de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Bill Anschell</b>
de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jim Levitt</b>. Disseny i maquetació
de la portada per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">John Bishop</b>. I
ells són: <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Bill Anschell, piano,
electrònica; Chris Symer, contrabaix, baix elèctric (5,9); José Martínez, bateria;
Brian Monroney, guitarra (1,3,4,6,9); Jeff Busch, percussió (2,4,8); KJ Sawka, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>bateria (9). </b>Totes les composicions de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Bill Anschell</b>. Publicat per Blow Hard
Music (BMI). Produït per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Bill Anschell</b>.
Producció executiva de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">John Bishop</b>.
I com sempre, dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web del
disc:<br /></span><span lang="CA"><a href="https://originarts.com/recordings/recording.php?TitleID=82886">https://originarts.com/recordings/recording.php?TitleID=82886</a>.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I aquest és un
projecte sorprenent, per com la diversitat musical i d’estils s’agermana amb
els diferents formats i combinació d’instruments. I sí, perquè hi ha temes com
la balada i 3r track “Gentle Persuasion” on el trio de piano, contrabaix i
bateria ens acaronen durant tot el tema i només s’escolten ecos llunyans dels
arpegis de la guitarra en un tema preciós. I hi ha dos temes que tenen la característica
comuna de començar delicadament per ben aviat iniciar un camí envoltat d’una
rítmica continguda i delicada, alhora que amb boniques melodies, i aquests són
“Naked Truth”, aquest amb un pont preciós, i en el “Hidden Mobility” també ens
agraden els seus canvis melòdics i harmònics, temes amb un tarannà un tant
“pop”, això sí, plens del Jazz improvisat, el dels seus solistes. “The
Following Week” té uns inicis rítmics per les notes i motiu repetitiu del
baixista, i també la guitarra hi apareix de manera velada amb efectes
inversemblants i esotèrics. També “Nimbus” comença esotèricament i ja ben aviat
apareix una rítmica persistent a càrrec de bateria i percussions, tot plegat
bastant delicat melòdicament.<br /> </span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I ja els escoltarem
en el tema que comença delicadament amb arpegis de piano i melodia senzilla per
després aparèixer la delicada rítmica, darrer track del disc i anomenat...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">10.8.- Abandoned (Bill
Anschell) 5:56.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I ja heu pogut
escoltar quin altre gran projecte estem començant a escoltar, i la prova ha
estat aquest primer tema compost com tots pel líder i pianista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Bill Anschell</b>. I en aquest tema hi hem
escoltat les percussions de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jeff Busch</b>
i el quartet bàsic. I quin Groove ha aparegut ben aviat amb percussions i
bateria ja amb la melodia a càrrec del piano del líder. I de quina manera el
baixista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Chris Symer</b> ens fa la línia
de baixos. I ben aviat el líder s’ha endinsat en la seva improvisació de moment
amb notes soltes i poc després amb línies melòdiques més elaborades. Tot i
així, el missatge és eloqüent i força comprensible. Una tasca solista la del
líder, molt sòbria i gens entremaliada. A remarcar la qüestió rítmica del tema,
amb el baixista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Symer</b> persistent, el
baterista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">José Martínez</b>, i les
percussions de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Busch</b>, ells fent
córrer la màquina rítmica a un tempo mèdium, tema ideal per començar-los a
escoltar.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><b><span lang="CA">Bill
Anschell</span></b><span lang="CA">
és i seria un gran paio allà on visqués... És un pianista impecable i distintiu
amb una obra valuosa...<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">JAZZTIMES</b>. Al
llarg de la seva àmplia i variada carrera de 40 anys, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Bill Anschell</b> ha publicat sis enregistraments sota el seu propi
nom, tots ells projectes de jazz que el presenten únicament al piano acústic. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“Improbable Solutions”</b> canvia tot això
a mesura que <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Anschell</b> combina els
sons del seu trio de jazz acústic amb l'electrònica en capes, creant paisatges
sonors únics i espaiosos. Les seves nou composicions originals tenen una
sensibilitat oberta, impulsada per melodies memorables i grooves evocadors.
Juntament amb els seus companys de trio de llarga data, el baixista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Chris Symer</b> i el bateria <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jose Martinez, Anschell</b> afegeix
creacions electròniques per acompanyar el seu piano acústic amb el guitarrista
estel·lar i abrasador <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Brian Monroney</b>,
el percussionista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jeff Busch</b> i
l'aparició de convidats plens d'adrenalina amb el baterista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">KJ Sawka </b><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>en el darrer tema. "No importa on toqui el
teclat, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Anschell </b>sona com cap altre
pianista". <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">JazzTimes.<br /></b><o:p></o:p></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I seguirem amb un
altre magnífic tema i primer track, vertadera declaració d’intencions on <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Brian Monroney</b> hi col·labora a la
guitarra i anomenat...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">11.1.- Ambulator
(Bill Anschell) 5:43.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">Doncs ja heu pogut
escoltar de nou quin Groove més potent que té aquesta penya. I això ho hem
constatat per com les notes del baixista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Symer</b>
ens omplen l’espai i el baterista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Martínez</b>
va creant constantment la cosa rítmica. Aquest és però més aviat un projecte on
la rítmica és la mare dels ous i on els solistes no destaquen massa, o sigui
que m’ha semblat un projecte col·lectiu allunyat de les altres músiques
escoltades, i us l’he posat amb la intenció de fer-vos conèixer els diferents
estils de Jazz que hi podeu trobar en aquesta magnífica editorial, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Origen Records</b>. Evidentment hi ha solos
en els temes però no tenen tanta durada com en els projectes anteriors. I en
aquest tema ha estat el líder <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Bill
Anschell</b> qui l’ha fet i amb un so contundent. Les seves mans van i venen
però no amb cap velocitat desmesurada. Les seves línies evolucionen
harmònicament cosa que es nota més en el pont o la B del tema. Repeteixo la
importància de la tasca col·lectiva d’aquest projecte liderat pel pianista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Bill Anschell </b>i també la qüestió
rítmica.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjisGxpm4VVdrtgeFm_GCLA54lGHq3sr2_T_1fXGUCT7i9IamUEnSy_Ab4ipqjF3lNRHefPM3IaNwdKA-rLcQk0W55CxLVN9ScKEG7mTQC_RDziD2K2oC2R0JugARfNbRO6KutodtacUrewJySHnkW9_K1NSVlY1k1YDuDV3uF1JMcLrn1TvXfoXmqaCtWd/s1650/82886.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1470" data-original-width="1650" height="285" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjisGxpm4VVdrtgeFm_GCLA54lGHq3sr2_T_1fXGUCT7i9IamUEnSy_Ab4ipqjF3lNRHefPM3IaNwdKA-rLcQk0W55CxLVN9ScKEG7mTQC_RDziD2K2oC2R0JugARfNbRO6KutodtacUrewJySHnkW9_K1NSVlY1k1YDuDV3uF1JMcLrn1TvXfoXmqaCtWd/s320/82886.jpg" width="320" /></a></div><br /><span lang="CA">I ja els acabarem i
nosaltres el programa d’avui en el tema anomenat...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">12.5.- Is This Thing
Even On? (Bill Anschell) 3:39.<br /> </span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">Doncs i quin altre
tros de tema acabem d’escoltar. Aquí sonen efectes electrònics alguns a càrrec
del líder <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Anschell</b> ell que a la
vegada fa sonar el piano, instrument que a vegades sona passat per sedassos
electrònics. El Groove és també brutal, el tema camina la mar de bé, i ja des
de l’inici. Hi ha un motiu principal i recurrent que el líder ha interpretat en
molts moments del tema, el qual ha acabat més o menys de la mateixa manera que
l’han començat, si considerem que qui primer ha sonat ha estat el baix elèctric
de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Symer</b>. I potser fins i tot és
possible que els sons estranys vinguin del baix electronificat. I sí perquè el
solo al bell mig del tema, ben bé podria ser el del baixista. I un tema amb
motiu recurrent i rítmic que ens els permet escoltar en aquesta ona més heavy,
rítmicament parlant i on no hi ha hagut improvisacions, tal i com les entenem.
Igualment un brutal tema ideal per acabar-los d’escoltar i nosaltres el
programa divers d’avui, que com sempre espero que us hagi agradat tan com a mi.
I per això gràcies nois, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Bill Anschell, Chris
Symer, José Martínez, Brian Monroney, guitarra (1,3,4,6,9); Jeff Busch, percussió
(2,4,8) i KJ Sawka, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>bateria (9).<br /></b></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..<br /></span><span lang="CA">Nota 79: </span><span lang="CA"><a href="https://www.nota79.cat/events/">https://www.nota79.cat/events/</a></span><span lang="CA">,<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA">Nova Jazz Cava:<br /> </span><span lang="CA"><a href="https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming">https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Jazz Club la
Vicentina:<br /> </span><span lang="CA"><a href="https://jazzclublavicentina.blogspot.com/">https://jazzclublavicentina.blogspot.com/</a></span><span lang="CA">, i nosaltres
aquest divendres 19 de gener, concert encabit en la programació de la <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">40a Mostra</b> i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Festa Major d’Hivern</b> del poble, on tindrem al <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Rai Castells Quartet</b> amb ell <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Rai
Castells, guitarra; Pablo Martín, saxo tenor; Brady Lynch, contrabaix i Kike
Pérez, bateria</b>, amb l’entrada gratuïta, fent però la reserva prèvia a
entrapolis.com i com sempre en un esdeveniment patrocinat per l’ajuntament de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">SVdH </b>i organitzat des del <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jazz Club la Vicentina</b> us hi esperem
com sempre a partir de les 22h.<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
</span><span lang="CA"><a href="http://www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es/">www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es</a></span><span lang="CA"> i jo mateix <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Miquel Tuset i Mallol </b>qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les
seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i
us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel
Tuset i Mallol.</span><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></span></div>
S'emet cada dimecres a les 22h a Ràdio Sant Vicenç 90.2 i els diumenges en diferit a la mateixa hora. Presentat i realitzat per Miquel Tuset.http://www.blogger.com/profile/07577638615848231323noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2780958048475961356.post-28452071808303063812024-01-10T08:55:00.000-08:002024-01-10T10:36:34.853-08:00Programa 577: Neter Calafati, Martín Leiton i Rufaka Folk Jazz Orchestra, dimecres 10 de gener de 2024.<div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"> </span><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEguqnwJnnEPYag3tbYGg895Rr76XM5_3fJ26jnZjF87GPQ2scLSgi1k8aKNLyJY0Tr_aZT3FmdMoyip5jgDkwPubPVDcrO0IcHWC2AQFSaISMZRVFtN5RUdvH3f8y6k_hBixFfY4zBwTxQ49ITy4FdlZrDvy3F6Gej8wfXKHRAYKQqxF0f_22oT3vBsWO4v/s2248/Programa%20577.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: arial;"><img border="0" data-original-height="2244" data-original-width="2248" height="319" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEguqnwJnnEPYag3tbYGg895Rr76XM5_3fJ26jnZjF87GPQ2scLSgi1k8aKNLyJY0Tr_aZT3FmdMoyip5jgDkwPubPVDcrO0IcHWC2AQFSaISMZRVFtN5RUdvH3f8y6k_hBixFfY4zBwTxQ49ITy4FdlZrDvy3F6Gej8wfXKHRAYKQqxF0f_22oT3vBsWO4v/s320/Programa%20577.jpg" width="320" /></span></a></div><span style="font-family: arial;"><br /><span lang="CA">Molt bona nit a
tothom, benvinguts a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jazz Club de Nit</b>
aquí a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ràdio Sant Vicenç 90.2</b> aquí a
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ràdio Abrera 107.9</b> aquí a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ràdio Joventut </b>aquí a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ràdio Molins de Rei 91.2</b> aquí a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Eixample Barcelona Ràdio</b> aquí a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ràdio Celrà </b><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>amb un programa de Jazz per a vosaltres que us
agrada el Jazz, com deia el nostre amic <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Cifu</b>.
A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un
petó ben gran <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Cifu</b>. Aquí <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Miquel Tuset i Mallol</b> qui us parla,
presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i
editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma
col·lectiva i internacional anomenada <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“Esfera
Jazz”</b>, i que al blog hi trobareu l’enllaç.<br /> </span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">Doncs ja estem
immersos en la programació estable després d’haver fet dos especials, el de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Nadal</b> amb el doble LP de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Miles Davis at the Olimpia Paris 1957</b> i
el de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Reis</b> amb els dos CDs de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Joe Smith</b>, programes diferents tot i
mostrant la diversitat del Jazz i les músiques improvisades.<br /> </span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I el programa d’avui
i per no ser menys, també mostrarà aquesta diversitat musical, i per això és
que escoltarem el treball personal i autoproduït del guitarrista italià
establert a casa nostra, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Neter Calafati</b>
i disc anomenat <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“PISTACHO”</b>. Hi haurà
també dues produccions de la discogràfica de casa nostra <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Seed Music</b>, amb la del contrabaixista canari també ja de casa, en <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Martín Leiton </b>i el seu <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“CARAVANA”</b>, fins aquí, tot bastant
convencional musicalment parlant, i sí, a tot Jazz. On es mixturaran les
músiques serà en el segon CD de la <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Rufaka
Folk Jazz Orchestra</b> i el seu <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“LOCUS
AMOENUS”</b>, obra i gràcia de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Sergi
Vergés</b> i demés colla que ja us comentaré.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: arial;"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjiH-8hq34oikwZoxQIDTeKfDy9VThRS9RXKYWPVM9XqFwxR1u7cveHmfbTmogSnskPRg9jcxUeGFuQrBX7t_scF0JUsOPUcO0jexTWuInTRZy1ZzuaDTEcwvxi-3ynj2IcKe1iZvopY61XnLmYovNQeh7K2EVnelHdZT-zW2JK4743FY78jwXDwEUxWMuH/s1626/front.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: arial;"><img border="0" data-original-height="1455" data-original-width="1626" height="286" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjiH-8hq34oikwZoxQIDTeKfDy9VThRS9RXKYWPVM9XqFwxR1u7cveHmfbTmogSnskPRg9jcxUeGFuQrBX7t_scF0JUsOPUcO0jexTWuInTRZy1ZzuaDTEcwvxi-3ynj2IcKe1iZvopY61XnLmYovNQeh7K2EVnelHdZT-zW2JK4743FY78jwXDwEUxWMuH/s320/front.jpg" width="320" /></span></a></div><span style="font-family: arial;"><br /><span lang="CA">I proposo començar
amb el <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“PISTACHO”</b> <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Neter Calafati</b>, autoproduït i publicat
el 2022, amb tot l’esforç que això significa. Enregistrat per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Pau Romero</b> l’1 i 2 de juny de 2022 al <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">BeatGarden Studios, Barcelona</b>. Mesclat
i masteritzat per ell mateix. I aquí hi tenim a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Neter Calafati, guitarra i composicions</b> excepte dues que són de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Django Reinhardt; Alejandro Esperanza,
piano; Román Cubelos, contrabaix i Arnau Julià, bateria</b>.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I alguns dels 8 temes
d’aquest disc són balades tan boniques com “El Explorador” iniciada pel líder a
la guitarra amb una delicadesa que ens desarma. Una melodia bonica interpretada
dolçament i acompanyat per la resta del quartet. El més sorprenent és el Swing
delicat que ha aparegut a tempo doblat en la improvisació del líder, recuperant
però el tempo original al seu final, com també amb la impro del pianista, tot
plegat molt delicat. I el tema “Strange Christmas”, comença delicadament amb l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Alejandro Esperanza</b> a piano solo fent
una “Intro” preciosa però tindrà un cavi de ritme i de tempo que ens situarà en
un altre espai. Tema a ritme de vals ben marcat per l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Arnau</b> a la bateria, on de nou el líder executarà una gran
improvisació, ell molt ben acompanyat per la base rítmica de tres, piano,
contrabaix i bateria.<br /> </span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I com que hi tenim
dos temes del gran i inimitable <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Django
Reinhardt</b> començarem el programa i projecte de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Neter Calafati</b> amb el seu....<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">1.6.- Crépuscle
(Django Reinhardt) 4:25.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I quina delícia per
començar el programa d’avui. I és que aquesta és una precioosa melodia de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Django Reinhardt</b>. I ves per on que
escoltem per primera vegada la guitarra d’aquest molt bon guitarrista italià
establert a casa nostra i que vam veure en una Jam al <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Big Bang</b>, en <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Neter Calafati</b>.
Posseïdor d’una gran tècnica, alhora atresora una sensibilitat i gust interpretatiu
a nivell dels més grans. El seu so electro-acústic, el de la seva guitarra, i
la seva habilitat, van de la mà interpretant els diferents estils de Jazz com
podreu comprovar en els propers temes. Aquí l’hem escoltat en l’ona “manouche”
pel creador i no tant per la seva interpretació, que també, però més situada
més endavant en el temps, més moderna, vaja. Molt bona feina de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Román Cubelos</b> al contrabaix en la seva
improvisació amb un so profund i pulsió rítmica molt ben executada. I encara al
final hem tornat a escoltar al líder improvisant i acabant melodia i tema, ell
i el contrabaixista. Delicada feina la de la base rítmica d’aquest tema
interpretat a trio de guitarra, contrabaix i les escombretes de la bateria de
l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Arnau Julià</b>, bonic tema per
començar-los a escoltar.<br /> </span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I no deixaré de
dir-vos que entreu als webs de:<br /></span><span lang="CA">Fresh Sound Records: </span><span lang="CA"><a href="http://www.freshsoundrecords.com/">www.freshsoundrecords.com</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Quadrant Produccions:
</span><span lang="CA"><a href="http://www.quadrantproduccions.es/">www.quadrantproduccions.es<br /></a></span><span lang="CA">Temps Record: </span><span lang="CA"><a href="https://tempsrecord.cat/">https://tempsrecord.cat</a></span><span lang="CA">,<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA">Youkali Music: </span><span lang="CA"><a href="http://youkalimusic.com/">http://youkalimusic.com</a></span><span lang="CA">,<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA">Origin Records: </span><span lang="CA"><a href="https://originarts.com/">https://originarts.com/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Errabal Jazz:<br /> </span><span lang="CA"><a href="http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es">http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es<br /></a></span><span lang="CA">UnderPool: </span><span lang="CA"><a href="https://www.underpool.org/">https://www.underpool.org<br /></a></span><span lang="CA">Etc, etc...enllaços
que trobareu al blog.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: arial;"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhcZHlLzJ1fbi68ETZXWZZwWJWYSi8PJxcWHPCFbePwjq1dcgJwnzPakBIEpnTYgA1J-_aof0w7JciOJ6p8zxDjBjyrRo9d2rd-v4YQfBrcI5cPKMowB1XX7GJK3dxjRFHI1SKSe15uMBl9IFDXJeN8i4hZM-rmw3xXCrBeMTulbejeb-TSWLYhigPWoUv5/s1725/back.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: arial;"><img border="0" data-original-height="1470" data-original-width="1725" height="273" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhcZHlLzJ1fbi68ETZXWZZwWJWYSi8PJxcWHPCFbePwjq1dcgJwnzPakBIEpnTYgA1J-_aof0w7JciOJ6p8zxDjBjyrRo9d2rd-v4YQfBrcI5cPKMowB1XX7GJK3dxjRFHI1SKSe15uMBl9IFDXJeN8i4hZM-rmw3xXCrBeMTulbejeb-TSWLYhigPWoUv5/s320/back.jpg" width="320" /></span></a></div><span style="font-family: arial;"><br /><span lang="CA">I un altre tema
interessant i magnífic, compost pel líder, és el que titula el disc i anomenat...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">2.4.- Pistacho (Neter
Calafati) 5:22.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I ja heu pogut
escoltar quin tema més maco ens ha fet en <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Neter
Calafati</b> i amics, on hi ha espais de relax, aquests encabits en el tema que
té un tarannà de tempo mèdium. I si la melodia l’ha interpretat el líder a la
guitarra, en <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Román Cubelos</b> n’ha fet
la primera improvisació. Bona tasca solista d’ell, que ha estat tan ben
acompanyat pels acords de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Neter</b> i la
present bateria de l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Arnau</b>, en un
tema interpretat a trio. I ves per on que el líder s’ha esplaiat la mar de bé
en la seva molt bona improvisació, on destil·la bon gust i tècnica a dojo,
digitació clara i precisa alhora que línies melòdiques molt boniques, tot
plegat amb una gran tècnica. Recordo haver-lo vist al <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Big Bang</b> improvisant, i mirant a la gent, o sigui, sense mirar el
mànec de la seva guitarra. I després d’ell, de nou han recuperat la melodia
acabant-lo delicadament. A remarcar els “breaks” rítmics on sembla aturar-se
tot, però no. També la bona feina de l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Arnau</b>
a la bateria, present però sense ser-ho massa, ja m’enteneu.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I dels 8 temes del
disc n’hi ha 4 que tenen una bona trempera, i dos d’ells són “Cacahuete” i
“Porto Cabello”, aquest darrer del gran <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Reinhardt</b>.
I el primer també és el primer track del disc, tema que comença <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Neter</b> a guitarra solo per ja ben aviat
aparèixer la resta de companys, entre els quals l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Alejandro</b> qui ens situa ja en la melodia del tema que també fa el
líder després d’ell. I ja el Swing, i sobretot en les improvisacions, la
primera de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Calafati</b> a duet de
guitarra i contrabaix, aquest amb un “Walking” brutal. I de mica en mica van
apareixent <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Arnau</b> a la bateria i l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Alejandro</b> al piano. Què bo. Com si fos
un miracle. I miracle el del líder improvisant com també el del pianista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Esperanza</b>. Gran tasca de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Cubelos </b>i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Arnau</b>, contrabaix i bateria.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: arial;"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDjISJhO2J0D4oc7j2FO3-7AEUNGIb7b5tt2eZNI3Y_IEIwXKASNdC84Ryn-w45B3km_aJPiv4pGyJI2QG0VqY4f6hWMNCQrFMJT7BuSyrWEYfLUajyFMeeJbSBc-B4AW9kmkKIqnBtFT1wTSSfmCkk9u42sQ_FSvDzoUY6k2oIFw_ffZ-vmqA92Hmhyqu/s1635/foto.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: arial;"><img border="0" data-original-height="1443" data-original-width="1635" height="282" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDjISJhO2J0D4oc7j2FO3-7AEUNGIb7b5tt2eZNI3Y_IEIwXKASNdC84Ryn-w45B3km_aJPiv4pGyJI2QG0VqY4f6hWMNCQrFMJT7BuSyrWEYfLUajyFMeeJbSBc-B4AW9kmkKIqnBtFT1wTSSfmCkk9u42sQ_FSvDzoUY6k2oIFw_ffZ-vmqA92Hmhyqu/s320/foto.jpg" width="320" /></span></a></div><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><br /></span></div>El tema que
escoltarem és un altre d’aquests vitals i anomenat...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">3.8.- Novembre (Neter
Calafati) 4:24.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I quin tros de tema a
tot Swing i ara sí a quartet on l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Alejandro
Esperanza</b> fa una molt bona improvisació. Un tema que ha acabat de cop i
també amb un bon solo de bateria de l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Arnau
Julià</b>. L’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Alejandro</b> però ha estat
qui l’ha començat a piano sol fent la melodia del tema, i ja després afegint-s’hi
la resta de companys i ben aviat la brutal improvisació de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Neter </b>a la guitarra. Ens ha tornat a capgirar el cervell per com de
bé ho ha fet. Quina destresa solejant, i a quin bon tempo ho ha fet, alhora que
amb un gust exquisit. I com deia, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Esperanza</b>
al piano s’hi ha embarcat també amb una bona feina solista, i ja després
recuperar la melodia i començar el llarg solo de bateria de l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Arnau</b> que ha estat brutal. Gran tema,
melodia i improvisacions i amb un Swing brutal.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I l’altre tema vital
és el “Porto Cabello” del genial <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Django
Reinhardt</b>, tema que va enregistrar amb el seu <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Quintette du Hot Club de France</b> el 21 de maig de 1947. I aquí tenim
de nou al quartet interpretant aquesta joia de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Django</b>. El Swing ja apareix en la B del tema i per descomptat en
les improvisacions, la primera molt reeixida de l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Alejandro</b>. Els dos companys de la base rítmica estan immensos, l’un
amb el “Walking” al contrabaix i l’altre fent i desfent a la bateria. El líder
fa una magnífica improvisació seguint clarament l’harmonia i canvis que el tema
te. Una harmonia que <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Django</b> va
clavar lligada clarament amb la melodia i tema que acaben en suspensió.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: arial;"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCSPd1j2KYQvJbrqQeAd7mmXdjk9ew20YKVc-LCqsXPkleRtPIal0aMIpawYv9ZOec0rM0Jp1682AqiF3sdMriIEOT8P565yRXSEPCjOaAhJMetIIanR6vjMIu9KBNEL_AyDzx3InVs8OhBgbCJYa6bkZyYxGDO9AahS1AjRDtvzAg3_9A-dKJVF395hK8/s1587/CD.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: arial;"><img border="0" data-original-height="1437" data-original-width="1587" height="290" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCSPd1j2KYQvJbrqQeAd7mmXdjk9ew20YKVc-LCqsXPkleRtPIal0aMIpawYv9ZOec0rM0Jp1682AqiF3sdMriIEOT8P565yRXSEPCjOaAhJMetIIanR6vjMIu9KBNEL_AyDzx3InVs8OhBgbCJYa6bkZyYxGDO9AahS1AjRDtvzAg3_9A-dKJVF395hK8/s320/CD.jpg" width="320" /></span></a></div><span style="font-family: arial;"><br /><span lang="CA">I ja per acabar-los
d’escoltar ho farem amb el tema més potent del disc i anomenat...<br /> </span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">4.5.- Last Day in the
Kitchen (Neter Calafati) 4:00.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I de nou ens han
sorprès gratament pel tema, també a quartet, on de nou el Swing ha estat
impressionant, però és que la melodia també. I l’han iniciat a duet de piano i
guitarra fent-ne la primera part, del tema, o el que serien les As. I qui<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>primer s’hi ha posat ha estat l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Alejandro</b> al piano on de nou ens ha
copsat, ens ha impressionat el seu bon fer remenant les 88 tecles. Ha clavat
una magnífica improvisació a tot Swing gràcies al “Walking” al contrabaix de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Cubelos</b>. Les bones maneres i bon gust
d’aquest jove pianista les hem pogut escoltar i gaudir. El seu control dels
silencis fa que tot plegat tingui una sonoritat farcida de Swing. I el líder
l’ha seguit improvisant i de nou amb una trempera increïble i amb quina tècnica
ho ha fet. La seva digitació és súper precisa tocant la seva guitarra que no
passa per cap sedàs electrònic, que va “pelada”, sense efectes, neta i pura, i
per això, més mèrit, que ell té. El seu Swing improvisant és també brutal. Ha
estat un bon descobriment, en <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Neter
Calafati</b>. I recuperen el tema a duet i final de partida, ideal per ja
deixar-los d’escoltar, felicitats <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Neter
Calafati, Alejandro Esperanza, Román Cubelos i Arnau Julià</b>.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: arial;"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHh0tfhdgiuu3hTUbYV880NDNtN4g660tUcGZWx6mWkIVhmq6c_72BR89k2bwIT4Ir4UvFn2msHNYR62IxM6FLLdrQbtklLoMwvVgVRcyWV9JlHngDIhvhjw0nJYiNa9BW0uiSrLELUaCz77w1oz4LSjUYl2SoB21FmNf_OvH6330tFCrp2m89FMs7nA-9/s2218/front.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: arial;"><img border="0" data-original-height="2218" data-original-width="1632" height="357" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHh0tfhdgiuu3hTUbYV880NDNtN4g660tUcGZWx6mWkIVhmq6c_72BR89k2bwIT4Ir4UvFn2msHNYR62IxM6FLLdrQbtklLoMwvVgVRcyWV9JlHngDIhvhjw0nJYiNa9BW0uiSrLELUaCz77w1oz4LSjUYl2SoB21FmNf_OvH6330tFCrp2m89FMs7nA-9/w262-h357/front.jpg" width="262" /></span></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><span style="font-family: arial;"><span lang="CA">I seguirem amb el
darrer projecte de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Martín Leiton,
“CARAVANA”</b>, publicat per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Seed Music</b>
el 2023. Enregistrat per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jordi Matas</b>
al <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Local </b><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Vilablareix</b>
el febrer de 2023. Mesclat per ell mateix, masteritzat per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Víctor García</b> i produït per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jordi
Matas</b> i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Martín Leiton</b>. I aquí hi
tenim a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Santi de la Rubia (saxo tenor),
Toni Saigi (piano), Martín Leiton (contrabaix i composicions), Andreu Pitarch
(bateria)</b> i la col·laboració en el tema “Lío” de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Víctor Carrascosa, trompeta</b>. I com sempre dir-vos que al blog hi
trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc: </span><span lang="CA"><a href="https://seedmusic.eu/album/caravana/">https://seedmusic.eu/album/caravana/</a></span><span lang="CA">.<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I ens diuen tot això:
Tant el jazz com el folklore llatinoamericà impregnen cada una de les notes que
surten del contrabaix de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Martín Leiton</b>.
Després de diversos anys de rodatge, el quartet barceloní que <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Leiton</b> lidera al costat de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Santi de la Rubia, Toni Saigi </b>i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Andreu Pitarch </b>sorgit de l'escena
jazzística de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Barcelona</b>, continua
consolidant projecte propi i so singular en un nou treball discogràfic que es
publicà el setembre de 2023. “Upstairs” va ser el primer avançament d'aquest
nou disc amb un so rotund i energètic i que és titula <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Caravana</b>.<br /> </span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I hi ha una magnífica
balada i darrer track del disc anomenada “Su vida”, que crec està dedicada a la
seva iaia, diria que va dir el dia del concert presentació del disc al <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Centre Cívic Urgell</b>. Una cançó molt
bonica amb la melodia feta pel <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Santi </b>al
saxo tenor seguit d’una delicada improvisació de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Toni Sagi</b> al piano i també amb la magnífica del líder <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Leiton</b> al contrabaix, acabant-lo de nou
amb la melodia feta pel saxo tenor de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Santi</b>.
I també recordo que d’aquell dia de concert <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Martín</b> ens va explicar el per què de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“CARAVANA”</b>, títol d’aquest disc, i és que ell i la seva família, de
petit, vivien en una caravana. I els començarem escoltant en el magnífic tema
anomenat...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">5.5.- Sleepy (Martín
Leiton) 7:14.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I què maco aquest
tema i com camina, quin “Groove” més impressionant que té. Tot funciona sobre
un únic acord, crec jo, o sigui que això és un <u>pedal</u> i fins al final que
fan un altre acord. I el tema ja ha començat amb el ritme, l’acord central i si
la melodia ha aparegut a càrrec de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Santi
de la Rubia</b>, ben aviat ell mateix ja s’ha posat a improvisar, i ja heu pogut
escoltar de quina manera tan brutal ho ha fet, ell què és un dels saxos tenors
que més en forma està del panorama peninsular. La seva tècnica va de la mà del
seu bon gust en aconseguir línies melòdiques modernes alhora que cantàbiles,
que es poden cantar, vaja. El líder s’ha quedat quasi sol fent la seva
increïble improvisació a contrabaix. L’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Arnau</b>
l’ha acompanyat sempiternament mentre que <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Toni</b>
s’ha limitat a deixar anar els dos acords, el primer de pas cap al segon, el
del to central. Una recuperació de la melodia a càrrec del saxofonista valencià
establert a casa nostra, ha permès que aquest hi tornés amb uns altres moments,
els finals, improvisant. Aquest és un d’aquells temes que es podria estar
executant “ad infinitum” alhora que incitaria a la penya a bellugar l’esquelet
des del minut 1.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA">MARTÍN
LEITON</span></b><span lang="CA">:
Graduat en <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jazz i Música Moderna </b>pel<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Conservatori Superior de Música del Liceu </b>a<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Barcelona</b>, però de formació inicial
autodidacta, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Leiton</b> és
multiinstrumentista i cantant. Ha desenvolupat la seva trajectòria en diferents
estils: des del folklore llatinoamericà al jazz i de la música afroamericana al
flamenc. Actualment és professor del <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Taller
de Músics </b>de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Barcelona.<br /></b> <o:p></o:p></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I en termes generals
aquest darrer treball de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Martín Leiton</b><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>és una mena de “terratrèmol” per com en són
els seus ritmes i la seva contundència; per això us recomano que mireu
d’adquirir aquest disc, i tots els que poso en els meus programes. I és que hi
ha temes immensos per la rítmica persistent com és el cas del “Tuareg” car
durant una bona part del tema això passa. El break apareix amb el solo a
contrabaix sol del líder on destil·la mestria a dojo. S’està una llarga estona
el solet amb la “berra” ben abraçada i ja per després aparèixer la resta de
companys a tota marxa i persistència melòdica i rítmica.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: arial;"><br /></span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgoWI0CbRdKae_tL8wN_yTqKtgAfq_3BLMJOuX7gsboAHF6nFgW7EZf3oYv-nrZLlrO2AfRvaLjJC00ALOMYG7i4LD7-wifX7sXixVj_ElBpTASJ3LGC4FxbKbAsgk7gKEZXx6l-uXQWn9DkR7-Q4nejNxtGT2LQctH2ExZ3hwgpSAXE1zlw3MMHf2HQirS/s2235/foto.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: arial;"><img border="0" data-original-height="2235" data-original-width="1618" height="371" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgoWI0CbRdKae_tL8wN_yTqKtgAfq_3BLMJOuX7gsboAHF6nFgW7EZf3oYv-nrZLlrO2AfRvaLjJC00ALOMYG7i4LD7-wifX7sXixVj_ElBpTASJ3LGC4FxbKbAsgk7gKEZXx6l-uXQWn9DkR7-Q4nejNxtGT2LQctH2ExZ3hwgpSAXE1zlw3MMHf2HQirS/w269-h371/foto.jpg" width="269" /></span></a></div><span style="font-family: arial;"><br /></span><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA">Seguirem
escoltant-los en un altre d’aquests bonics temes, ara però amb una mica més de
tempo en l’anomenat...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">6.2.- Friendship
(Martín Leiton) 7:44.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I ara amb aquest tema
hem tingut un Swing magnífic i delicat com és també la melodia que <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Santi </b>ha interpretat. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Toni Saigi</b> ha estat el primer en
improvisar i ja heu pogut escoltar amb quina dolçor ho ha fet, alhora que amb
les notes justes, ni poques ni masses. Té una exquisidesa interpretativa en temes
així, que contrasta amb la més “Monkiana” que ell empra en d’altres temes més
heavis. S’ha passejat per l’harmonia del tema amb solvència i sense fer
escarafalls, desenvolupant de mica en mica les seves idees. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Santi</b> ha aparegut després d’ell i
d’entrada seguint melòdicament, i més endavant ja amb uns arpegis i escales
inversemblants, ell que està en una etapa de maduresa interpretativa a l’abast
de no masses. El seu so i fraseig són ja característics i reconeixibles, tantes
vegades l’hem escoltat i seguirem fent-ho. I <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Martín</b> és també un dels improvisadors moderns al contrabaix. Les
línies aconseguides són perfectes, “entren” sense embuts; són nítides les seves
notes, s’entenen les seves creacions. La pulsió és ferma, i el Swing en fer-ho,
hi és de totes, totes. Tema i final d’aquest “Friendship”, o “Camaredería en
castellà.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">Ha editat quatre
discos com a líder: <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Medium (96k Music,
2011), Poetry of Sound (Underpool Records, 2015), Inevitable (Blue Sounds,
2017) i Des de Abajo (RASO, 2021). </b>La seva precoç i fructífera trajectòria
professional explica que hagi tocat amb referents com <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jeff Ballard, Dave Kikoski, Kenny Werner, Perico Sambeat, Albert Bover,
Jorge Pardo </b>o<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Chano Domínguez,</b>
entre d'altres, i hagi fet gires amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jorge
Drexler, Niña Pastori, Juan Perro, Mala Rodríguez, Lucia Fumero</b>, etc, sense
oblidar les que ha fet més en l’entorn del Jazz.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I no deixaré de
dir-vos que entreu als webs de:<br /></span><span lang="CA">Discordian Records: </span><span lang="CA"><a href="http://www.discordianrecords.bandcamp.com/">www.discordianrecords.bandcamp.com</a></span><span lang="CA">,<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA">Moonjune Records: </span><span lang="CA"><a href="http://www.moonjunrecords.com/">www.moonjunrecords.com</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Auand Records: </span><span lang="CA"><a href="https://auand.com/">https://auand.com/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Segell Microscopi: </span><span lang="CA"><a href="https://www.microscopi.cat/">https://www.microscopi.cat/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">CRU Records: </span><span lang="CA"><a href="https://alcrurecords.com/">https://alcrurecords.com/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Tejo Milenario: </span><span lang="CA"><a href="http://www.tejomusic.com/">http://www.tejomusic.com/</a></span><span lang="CA">,<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA">Etc, etc...enllaços
que trobareu al blog.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: arial;"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzLGMw3gVF62iKg6qWimV3fZZ2Gueh61DZaMIbuGBsDfwnMXl2_iVRXSCb_XPXr1dH8jxEXE5sgZiJ9gkyRqMyrgA1ZnjmrpI7Yksg_80zPcL4hwSYBhQ_kYrzXtnYZEuPye5H_-OguzPD_aCGtFIBRPDSReZRaVYk7YFhg2lesFSpbD28GsCgr0iRHZh-/s2184/CD.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: arial;"><img border="0" data-original-height="2184" data-original-width="1612" height="374" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzLGMw3gVF62iKg6qWimV3fZZ2Gueh61DZaMIbuGBsDfwnMXl2_iVRXSCb_XPXr1dH8jxEXE5sgZiJ9gkyRqMyrgA1ZnjmrpI7Yksg_80zPcL4hwSYBhQ_kYrzXtnYZEuPye5H_-OguzPD_aCGtFIBRPDSReZRaVYk7YFhg2lesFSpbD28GsCgr0iRHZh-/w276-h374/CD.jpg" width="276" /></span></a></div><span style="font-family: arial;"><br /><span lang="CA">I més temes magnífics
que hi ha en aquest disc és l’estàndard que <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Martín </b>ha capgirat del dret a l’inrevés, i aquest és el conegut
tema de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Burton Lane</b> i que <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Frank Sinatra</b> es va fer seu, com passà
en tants altres temes....<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">7.6.- Old Devil Moon
(Burton Lane & Yip Harburg) 6:49.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I sí que <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Martín</b> ha capgirat aquest tema, sí,
fins i tot en la melodia, que tot i ser reconeixible, en algun moment ens ha
costat d’identificar. Els canvis rítmics també hi són i tot plegat ben bé
sembla un altre tema. I l’ha iniciat el líder a contrabaix solo i ja la secció
rítmica acompanyant-lo i ja en <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Santi</b>
fent la melodia amb els canvis rítmics inclosos. Ell mateix s’ha encarregat
d’improvisar i de nou amb tot un reguitzell de notes i escales. Sap dibuixar
línies melòdiques fresques amb carretades de notes, però també fer-ne poques,
les justes i sempre molt ben posades. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Toni
</b>ha seguit amb la tasca improvisadora desenvolupant-lo també força bé, i
incloent-hi els canvis rítmics de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Leiton</b>.
La seva mà dreta sap estar creant però també sap estar-se quieta tot i
contemplant els silencis. I <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Martín</b>
ha fet el mateix, improvisar i de nou amb la seva habitual mestria; ha tornat a
brillar per la seva pulsió rítmica, contundència i creativitat. I després de
les tres improvisacions han recuperat la melodia i ja per deixar pas al brutal
solo de l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Andreu Pitarch</b> a la
bateria, ell que ha sabut portar la màquina rítmica a bon port, i ja per
arribar al final i acabar-lo de cop. Gran tema i arranjament de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Martín Leiton</b>.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I un altre gran tema
és “Lío” iniciat també a contrabaix solo, que per això és qui mana. En aquest
tema hi col·labora el jove <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Víctor
Carrascosa</b> a la trompeta. Un tema amb una melodia gens trillada i fins i
tot un tan entremaliada que han fet <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Toni</b>
al piano i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Víctor </b>en els inicis. Hi
ha un motiu principal que es va repetint i que podria ser la A del tema. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Carrascosa</b> fa la primera improvisació
desgranant notes delicades i algunes més punyents alhora que escales
inversemblants. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Toni</b> al piano el
segueix amb el seu característic fraseig i en aquest tema amb més dolçor. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Santi</b> s’hi aboca amb més contundència
alhora que amb frescor d’idees. Bon tema de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Martín</b> que acaben repetint el motiu principal.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: arial;"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhmiJq-fIZjTT7k2IEwWeoXACaV_G3kIz1bmy9HycktLY4AjqsoJkIq5om_NQhHQUlcmm7UTOY0MjFBBIf_tR4qa86TLAZG53P2wPrm5BB6UIjoHsOAXnga_KpRpPxctknuiagKqHfK4mGooSoB4npl5rxB5H7IQ3j4ASg-3s-tks3EyHcLOXYtNY8FL7oo/s2192/dibuix.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: arial;"><img border="0" data-original-height="2192" data-original-width="1632" height="374" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhmiJq-fIZjTT7k2IEwWeoXACaV_G3kIz1bmy9HycktLY4AjqsoJkIq5om_NQhHQUlcmm7UTOY0MjFBBIf_tR4qa86TLAZG53P2wPrm5BB6UIjoHsOAXnga_KpRpPxctknuiagKqHfK4mGooSoB4npl5rxB5H7IQ3j4ASg-3s-tks3EyHcLOXYtNY8FL7oo/w278-h374/dibuix.jpg" width="278" /></span></a></div><span style="font-family: arial;"><br /><span lang="CA">I ja els acabarem
d’escoltar en un altre brutal tema anomenat...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">8.5.- Gimbri (Martín
Leiton) 4:00.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I aquest tema de
final de projecte de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Leiton </b>ens ha
tornat a sorprendre per la seva diversitat. És realment impressionant i
s’allunya d’estereotips entrant en una altra dimensió. I ja heu pogut constatar
de nou que el líder al contrabaix és més que un “màster” i avui hem vist que en
això de les composicions és un “crac” del tot. I la melodia d’aquest tema
sembla anar a cops, o no haver-n’hi, o fer una frase descendent i punt, com ha
fet <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">de la Rubia,</b><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>car la base rítmica de piano, contrabaix i
bateria s’estan una bona estona tocant, sense improvisar. I així s’hi han estat
fins el bell mig del tema, amb una presència de l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Andreu</b> a la bateria força important. I també els moments de “break”
del baix de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Martin</b>, que han deixat
pas a les frases repetitives de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Santi </b>al
saxo tenor. Un tema que de nou sembla podrien estar tocant ad-infinitum pels
pocs canvis harmònics que té i que permetrien desenvolupar una línia melòdica,
cosa que ells no han fet. Un tema dominat per la qüestió rítmica on no hem
escoltat cap solo de la manera que tenim entès.<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>Igualment m’ha semblat interessant per així mostrar-vos tota la seva
diversitat, o sigui que felicitats <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Martín,
Santi, Toni i Andreu</b>.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I un altre tema a tot
“terratrèmol” és el “Upstairs”. Va ser el “single” de presentació del disc. I
aquí de nou tremolem totes i tots per com de contundent és. I això ho veiem en
la melodia interpretada per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Santi de la
Rubia</b> per<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>després seguir amb la seva
increïble improvisació que ens ha deixat estabornits, noquejats. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Toni</b> hi entra més tranquil, en
contraposició a la velocitat d’execució de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Martín</b>
que li dobla el tempo fent un “Walking” brutal per velocitat i per
contundència. Hi ha uns “quatres” compassos improvisant amb l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Andreu Pitarch</b> ell que ho comparteix
amb el saxo de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Santi</b> i el piano de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Toni</b> i finalment, acabant aquest altre
gran tema de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Martín</b>.<br /></span><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: arial;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh5uQ-P2Ntrk6VJzSrYLABVMClN0esAzo8jO3aXngH0Z9UmEbAoSi6O8051-J3cpXExMtZ9Z_wesWdKexajkmvAzL7ZAqhVgedDHUgrBk2AWYeNkDmDwCR81MOgoVT86MZADFKoCpLofqZpe7hsrPvPzZAR7ZVAoLDkQs4QmrcFrnB_xMzdWoTVunXlOxDT/s1650/front.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1449" data-original-width="1650" height="281" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh5uQ-P2Ntrk6VJzSrYLABVMClN0esAzo8jO3aXngH0Z9UmEbAoSi6O8051-J3cpXExMtZ9Z_wesWdKexajkmvAzL7ZAqhVgedDHUgrBk2AWYeNkDmDwCR81MOgoVT86MZADFKoCpLofqZpe7hsrPvPzZAR7ZVAoLDkQs4QmrcFrnB_xMzdWoTVunXlOxDT/s320/front.jpg" width="320" /></a></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><br /></span></div>I per acabar el
programa farem un canvi estilístic per la qual cosa serà bo situar-nos en un
entorn on la mixtura de les músiques pirenaiques i no només, amb el Jazz, són
la “mare dels ous” de la <b>Rufaka Folk
Jazz Orchestra</b> idea original parida per l’entranyable <b>Sergi Vergés</b>. Aquest és el seu segon disc, car el primer <b>“Beatus Ille”</b> també va ser el primer
d’aquesta col·lecció anomenada <b>“adep.cat”</b>
dedicada a la música tradicional que <b>Seed
Music</b> va iniciar precisament amb el primer disc de la <b>Rufaka Folk Jazz Orchestra</b>. I és que <b>ADEP</b> vol dir <b>Associació per
a la Divulgació i l’Ensenyament i Promoció de la Música Catalana</b>. I dir-vos
que la directora d’aquesta col·lecció és <b>Rut
Martínez</b>. I aquí hi teniu l'enllaç:</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><a href="https://seedmusic.eu/album/locus-amoenus/"><span style="font-family: arial;">https://seedmusic.eu/album/locus-amoenus/</span></a></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I com a referència,
al blog us posaré l’enllaç al <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Programa
398</b> del febrer del 2020 on hi ha algunes de les músiques del <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“Beatus Ille”</b>:<br /></span><span lang="CA"><a href="https://jazzclubdenit.blogspot.com/2020/02/programa-398-rufaka-folk-jazz-orquestra.html">https://jazzclubdenit.blogspot.com/2020/02/programa-398-rufaka-folk-jazz-orquestra.html</a></span><span lang="CA">.<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I parlant d’aquest
darrer <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“Locus Amoenus”</b> dir-vos que <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Seed Music – Adep</b> el va publicar el
2023, i que es va enregistrar a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Òrrius,
Maresme</b>, gràcies a la col·laboració de la gent del <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Festival Música i Sensacions</b>. Hi participaren també l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Esbart Català de Dansaires</b> i això passà
el 4 i 5 de març del 2023 i ho varen poder veure algunes afortunades i
afortunats, no gaires, no. I esclar que la producció musical és de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">David Casamitjana</b> a partir d’una idea i
producció artística de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Joan Gómez</b>.
En <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">David</b> va tenir al seu costat a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Marc Sangés </b>i a l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Albert Surià</b> com a suport tècnic en les tasques de gravació. I qui
ho ha produït de manera executiva ha estat l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Esbart Català de Dansaires</b>. </span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA">I elles i ells són:</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><span lang="CA" style="line-height: 115%;">Amb <b>Magalí
Sare, veu i flauta; Ivan Garriga, violí; Liv Hallum, acordió diatònic; Ivan
Caro, flabiol sec i tamborí, gralla dolça, ocarina, bot aranès; Joan Gómez,
flabiol i tamborí, flauta, flauta en sol; Jordi Molina, tenora; Joan Mas, alto
(lead), soprano, flauta; Martín Díaz, alto, soprano, flauta; César del Val,
tenor, soprano, flauta; Martí Mitjavila, tenor, clarinet, clarinet baix; Alba
Esteban, baríton, clarinet; Pep Garau, trompeta (lead), flugel; Jaume Peña,
trompeta, flugel; Pol Omedes, trompeta, flugel; Oriol Vallès, trompeta, flugel;
Albert Costa, trombó (lead); Pablo Martín, trombó; Edgar Gómez, trombó; Joan
Codina, trombó tenor i baix; Darío García, trombó baix, tuba; Iago Aguado,
guitarra; Joan Claver, piano, teclat; Jordi Gaspar, contrabaix, baix elèctric,
baix acústic; Enric Fuster, bateria; Carlos Sagi, bateria, percussió; José
Carlos Cubas, percussió; Roger Gutiérrez, bateria</b> lesoinat però present.</span><br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I
ens diuen això que va dir en <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Joan Gómez</b>:<br /></span><span lang="CA">“<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Locus Amoenus</b> volia ser el lloc amable on la dansa tradicional
dialogués, jugués i experimentés amb la contemporaneïtat. En <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Sergi Vergés</b> va entendre i compartir
ràpidament el que bullia al meu cap. Ha creat un banda sonora perfecta perquè <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">l’Esbart Català de Dansaires</b> pugui
ballar la dansa tradicional tal com va ser recollida pels folkloristes, amb el
rigor que el seu tarannà i el de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">l’Anna
Bigas</b> (mestra de dansa) sempre fan lluir, i a la vegada perquè en <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jacob Gómez</b> (el coreògraf) experimenti
amb els futurs ballarins i ballarines de la dansa contemporània que estudien a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">l’Institut Artístic Oriol Martorell</b>.”<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">La <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Rufaca Folk Jazz Orchestra</b>, la big band
d’arrel creada pel compositor, arranjador i trombonista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Sergi Vergés</b> que es caracteritza per mesclar la sonoritat d’una big
band tradicional amb les melodies pirinenques interpretades pels músics de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">l’Escola Folk del Pirineu</b>, ha
enregistrat un segon àlbum centrat en les danses tradicionals del <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Pirineu</b>. És per això que <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Locus Amoenus</b> ha estat possible gràcies
a l’impuls i la complicitat de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">l’Esbart
Català de Dansaires</b>, entitat que ha produït el projecte escènic vinculat al
disc i que ha coreografiat les danses enregistrades en aquest àlbum, amb la
voluntat de portar-les als escenaris.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I és que el disc
comença amb una “Obertura · Toc d’inici” on els sons de la tenora, els
tamborets i demés instruments emprats en les cobles sardanístiques es barregen
amb els de les Big Bands més jazzeres, en aquesta cançó tradicional. I
segueixen amb una versió de la cançó popular l’”Hereu Riera” on <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Magali Sare</b> ens acarona amb la seva
veu. Aquí ja es poden escoltar els magnífics arranjaments d’en <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Sergi Vergés</b> essent però la lletra
cantada i melodia de l’”Hereu Riera” el fil conductor de tot plegat. Els tamborets
la inicien i també l’acaben, i entremig, creativitat i melodies noves
interpretades per la <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Rufaka</b> a fer
notar el canvi tonal al bell mig de la cançó on la vena jazzística hi ha
aparegut amb més notorietat.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I sí que hi ha moltes
més coses a dir sobre tot plegat, que ja us les diré després d’escoltar-los en
una de les seves cançons populars, com totes arranjades per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Sergi Vergés </b>i aquesta un ball, com
moltes d’elles són i anomenat....<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">9.6.- Ball Pla de
Lladurs (popular arranj. S. Vergés) 8:35.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I què bonic aquest
ball alhora que melodia on ves per on, fins i tot sembla que hi hagi una
estructura i forma propera a les de la música moderna. Un ball a delicat vals
on els diferents vents han fet moments de la melodia, a vegades sols i a
vegades plegats, com les canyes i metalls. I la tenora de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jordi Molina</b> n’ha iniciat la melodia i motiu principal, que els
vents metalls han fet després. I què bonica l’entrada de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Pablo Martín </b>iniciant la seva curta frase improvisada <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>per després fer-ho en <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Joan Codina</b> amb el trombó més baix. I ves per on que el flabiol
també ho ha fet, com després també els vents plegats, violí i demés companys.
Elegància en l’execució de tots ells, com també la de la secció rítmica de
baix, piano, bateria, ells que són <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jordi
Gaspar, Joan Claver </b>i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Enric Fuster</b>
i demés companys que remenen les percussions. I sí que <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Pablo Martin </b>al trombó ha desenvolupat la seva improvisació amb un
gust exquisit alhora que fraseig, tècnica i llenguatge de lo més jazzero. I també
en <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Joan Codina </b>trombonista baix s’hi
ha afegit fent cadascun d’ells alguns “chorus” de la melodia principal,
arribant a un punt d’intensitat remarcable, i al final compartint els solos
ells dos. I després de recuperar de nou el motiu principal i melòdic pel
flabiol i tots els vents, en <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Martí
Mitjavila</b> ens ha acaronat amb la seva reeixida improvisació al clarinet.
Preciós solo també, preciosos els de tots els implicats. Una cançó, un ball
interpretat a un tempo mol delicat, ideal per començar-los a escoltar.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..<br /></span><span lang="CA">23 Robadors,
Barcelona:<br /> </span><span lang="CA"><a href="https://23robadors.com/programacio/">https://23robadors.com/programacio/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Jamboree Jazz Club,
Barcelona:<br /> </span><span lang="CA"><a href="https://jamboreejazz.com/agenda/">https://jamboreejazz.com/agenda/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Sunset Jazz Club,
Girona:<br /> </span><span lang="CA"><a href="http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html">http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html<br /></a></span><span lang="CA">etc, etc....al blog
hi trobareu l’enllaç a la seva programació.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I una altra peça
popular, com ho són totes, és el “Ball Cerdà de Bagà”. Iniciada dolçament per les
notes del baix acústic del <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jordi Gaspar</b>,
acordió diatònic de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Liv Hallum </b>sons
de flautes dolces i demés tot plegat molt bonic i també amb la tenora de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jordi Molina</b>. Ens podríem imaginar com de
delicats foren els balls de l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Esbart
Català de Dançaires</b> seguint les tan dolces músiques, en una primera part
que el mateix <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Gaspar</b> acaba amb els
més greus. I esclar, ben bé a la meitat del tema el piano de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Joan Claver</b> ens desperta del son dels
infants i la resta de la <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Rufaka</b>
s’endinsen en uns aires jazzeros ells que són les trompetes de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Pep Garau, Jaume Peña, Pol Omedes, Oriol
Vallès</b>, els trombons de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Albert
Costa, Pablo Martín, Edgar Gómez, Joan Codina i Darío García</b> ells dos els
més baixos i més que n’hi ha, i que ja en parlaré<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">. </b>I ves per on que el Jazz improvisat apareix mitjançant el
clarinet baix del crac <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Martí Mitjavila</b>
fent un solo brutal. I ja el tema es va desenvolupant amb “Solis” de vents i
tot plegat portat a bon tren per la secció rítmica amb en <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jordi Gaspar, contrabaix i baixos, Enric Fuster i Carlos Sagi, bateries</b>
i percussió del darrer i la de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">José
Carlos Cubas</b> sense oblidar al lesionat però present <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Roger Gutiérrez.</b></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1RFWAvAFmT9KtIVfk1fsAmyjU7NOVMd4A3s1R4_1PKOCy4aaUQxw2KQJTnuO3jJKHZiziY0Wu7wEs4CWm-aXKU_TjSHgBc0pNJ4g0ccGYr5fi7NK-5CXjF7Dh2lRrXBlQsQ8gAS5CI2CBTEctcMWPuhR26VF4gqL02ezjB3spE-OqoD2CyxVivpzhu641/s1707/back.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1452" data-original-width="1707" height="272" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1RFWAvAFmT9KtIVfk1fsAmyjU7NOVMd4A3s1R4_1PKOCy4aaUQxw2KQJTnuO3jJKHZiziY0Wu7wEs4CWm-aXKU_TjSHgBc0pNJ4g0ccGYr5fi7NK-5CXjF7Dh2lRrXBlQsQ8gAS5CI2CBTEctcMWPuhR26VF4gqL02ezjB3spE-OqoD2CyxVivpzhu641/s320/back.jpg" width="320" /></a></div><br /></span><span lang="CA">I els seguirem
escoltant amb la cançó popular, un altre ball que per això hi hagué l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Esbart Català de Dansaires</b> anomenat...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">10.7.- Eth Balhano de
Salardú (popular arranj. S.Vergés) 5:40.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I carall quin tema,
quina cançó-ball acabem d’escoltar. I aquesta imprecació us l’ha dic pel fet de
quedar-me de pasta de moniato pel canvi que sàviament <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Sergi Vergés</b> ha sabut impregnar al bell mig d’aquest ball. I és que
el Swing en majúscules ha aparegut en la reeixida improvisació al saxo alto de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Joan Mas</b>, què bé ho ha fet. I ha
començat amb sons de la muntanya, per campanetes que podrien ser de bestiar
pasturant i gralla dolça, la de l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ivan
Caro</b>, jo diria. Esclar que hi ha instruments que em superen, com són ara el
flabiol sec, l’ocarina i el bot aranès, que conjuntament amb el tamborí i la
gralla dolça, toca l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ivan. </b>I el
motiu principal l’han desenvolupat alguns membres de la <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Rufaka</b> amb uns primers moments improvisats, els del piano de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Claver</b> i ja després el brutal solo de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Joan Mas</b>, amb el característic so fosc
del seu saxo alt “vintage”, molt vintage. Gran improvisació del jove manresà a
tot Swing on en <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Gaspar</b> ens ha fet un
“walking” increïble amb el contrabaix. Moments també de l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Enric Fuster</b> a la bateria, magnífic també, a base de redobles
inversemblants. En fi, un gran tema d’aquesta <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Rufaka Folk Jazz Orquestra</b> acabat dolçament.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I una altra dansa
popular és la “Bolanguera de Roses” iniciada amb els copets de les percussions dels
drummers com si del tamborí en fossin els sons i ritmes. El flabiol de l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ivan Caro</b> hi ha aparegut, ell que també
toca el tamborí. D’altres instruments típics de la cobla s’hi han afegit i ja
per donar pas a la resta de la <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Rufaka</b>,
amb els trombons fent-ne també la melodia i demés notes més greus. Els metalls
més brillants s’han obert pas i la coneguda melodia va<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>sorgint dels diversos instruments de manera
repetitiva i amb canvis tonals diversos, i sempre, sempre la rítmica impertèrrita
dels tamborets. I quin gust en <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Sergi</b>
jugant amb la melodia i els diferents tons i instruments i ball que l’acaben
amb tota la intensitat musical.<br /></span><span lang="CA"><span style="mso-spacerun: yes;"> <br /></span></span><span lang="CA">I també comencen el
flabiol i demés flautins la “Glossa del Ballet de Déu”, cançó que té un
desenvolupament increïble, si et situes en els inicis rítmics amb la melodia de
la cançó. I és que la guitarra baixa de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Gaspar</b>
segueix amb un motiu principal que s’allunya de l’original i ja amb tot
l’esperit del Jazz, motiu que també faran els vents. I ves per on que després
d’aquesta “introducció” recuperen la calma i de nou amb el so de la tenora d’en
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jordi Molina</b> i més calma encara amb
el violí de l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ivan Garriga</b>. Això
canvia posteriorment amb l’entrada del baix d’en <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jordi</b> i amb les percussions de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Cubas</b>
ell a les congues, i de nou amb el motiu principal, anant tota la <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Rufaka</b> a cavall, al trote apropant-se a
un final força potent on apareix una variant melòdica del motiu, acabant el
ball-cançó força suament.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: arial;"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjKfQTabNOHotjGeRpickmwWykONtrmsFqjC0ok3fspJq_2pFzLy41aw1quQrMNHKh3is9rpo4AswcKU4QtC2vETROlPzZNczSQjuFuItBRIWKmUBJ6CdOaXhiIHC1Gdwih6mC569tZAH9-pjDpPhlrS10TBvupIzjU388HhfEjcYdXHTkCO_U5dgu52rL-/s1650/front.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: arial;"><img border="0" data-original-height="1449" data-original-width="1650" height="281" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjKfQTabNOHotjGeRpickmwWykONtrmsFqjC0ok3fspJq_2pFzLy41aw1quQrMNHKh3is9rpo4AswcKU4QtC2vETROlPzZNczSQjuFuItBRIWKmUBJ6CdOaXhiIHC1Gdwih6mC569tZAH9-pjDpPhlrS10TBvupIzjU388HhfEjcYdXHTkCO_U5dgu52rL-/s320/front.jpg" width="320" /></span></a></div><span style="font-family: arial;"><br /><span lang="CA">I encara els
escoltarem en una altre magnífic arranjament d’una cançó popular anomenada...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">11.10.- La
Clavellinera (popular arranj. S. Vergés) 4:34.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I sí que m’ha
impressionat sí, aquesta cançó popular i ves per on que amb la veu de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Magalí Sare</b>. Els metalls, trompetes i
trombons primer s’han barrejat interpretant el motiu principal a base de pregunta
resposta o si més no amb una desfasa interpretativa entre ells. I de nou al
bell mig del tema un canvi substancial amb la reeixida improvisació de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Iago Aguado</b> a la guitarra; quin gust
que té aquest music valencià que va estudiar al costat de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Vergés</b>, com molts dels companys de la <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Rufaka</b>. I quin final més brutal, de cop, que ens ha deixat
estabornits. I refent els inicis, us haig de dir que són increïbles. El motiu
principal repetit per diferents instruments primer i després amb la veu de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Sare</b>. I quan acaba la seva frase,
llavors són la resta de companys que fan la seva tasca per acabar-ho
d’arrodonir. I conjuntament amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Aguado</b>
han aparegut les percussions de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Sagi </b>i
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Cubas. </b>I què potent la improvisació
del guitarrista valencià, per ell i per la resta de companys. I <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Magalí</b> recuperà la melodia i lletra
motiu principal i l’acabà de cop.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..<br /></span><span lang="CA">Nota 79: </span><span lang="CA"><a href="https://www.nota79.cat/events/">https://www.nota79.cat/events/</a></span><span lang="CA">,<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA">Nova Jazz Cava:<br /> </span><span lang="CA"><a href="https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming">https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Jazz Club la
Vicentina:<br /> </span><span lang="CA"><a href="https://jazzclublavicentina.blogspot.com/">https://jazzclublavicentina.blogspot.com/</a></span><span lang="CA">, i nosaltres
el divendres 19 de gener de 2024 que tindrem al <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Rai Castells Quartet</b> amb ell <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Rai
Castells, guitarra; Pablo Martín, saxo tenor; Brady Lynch, contrabaix i Kike
Pérez, bateria</b>, amb l’entrada gratuïta com sempre en un esdeveniment
patrocinat per l’ajuntament de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">SVdH </b>i
organitzat des del <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jazz Club la
Vicentina</b> us hi esperem com sempre a partir de les 22h.<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I una altra cançó que
canta <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Magali Sare</b> és la “Cançó de
collir olives”, ella que la inicia en solitari. Te una melodia molt maca i més
que ho és amb els vents i<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>arranjament d’en
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Sergi</b>. Ella segueix cantant-la ja
acompanyada de la <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Rufaka</b> i ja amb
els sons del saxo soprano, instrument que toquen <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Joan Mas, Martín Díaz i César del Val</b> però és en <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Martín Díaz</b> qui en fa una molt reeixida
improvisació amb tot el Jazz del món. I no oblido, no, a l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Alba Esteban</b> que toca el saxo baríton i el clarinet, per cloure la
secció de canyes jazzeres. I la intensitat i dinàmica creix en un moment on
tots els vents s’hi afegeixen a la veu de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Sare.
</b>La calma però renaix amb la flauta de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Gómez</b>
i veu de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Magalí</b>, i ja per arribar al
final amb veu i soprano.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I no pot faltar la
jota en un disc de música tradicional i en aquest disc hi ha la “Jota de Pinell
del Brai” en un arranjament on de nou brilla l’ingeni de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Vergés</b> i amb uns primers moments també de la tenora de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Molina.</b> En aquesta jota també brilla l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Oriol Vallès</b> qui desenvolupa un
magistral solo a la trompeta. Una jota on la qüestió rítmica n’és també força
protagonista, com també la veu de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Magalí</b>
que s’esplaia amb uns moments de “Scat” Jazz i popular acompanyant al flautista
i demés moments on els vents fan el seu “Soli” i on ella també hi és.
Brillantor del so dels metalls, melodia potent ja en el final on pugen els
nivells d’intensitat emocional i ja per acabar-lo de cop.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: arial;"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgIWK1K5nRYx63axaxqdsNf8ss6u5iSzjzVzqq4dOqUXr2kkKVtTa7sv-4CXC3QrA45HlVcFfSeSCsTG1UeJ28d5PxtiEZ81aubMnrOu0tlt3OXo-M5JGfPViJ8FGsrdkgNBVwIamy-ie5BF1IlRpReDuFz6ieGgPaXYiBtd6B0_NPHKWOrVXi_FtqWQiNn/s1707/back.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: arial;"><img border="0" data-original-height="1452" data-original-width="1707" height="272" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgIWK1K5nRYx63axaxqdsNf8ss6u5iSzjzVzqq4dOqUXr2kkKVtTa7sv-4CXC3QrA45HlVcFfSeSCsTG1UeJ28d5PxtiEZ81aubMnrOu0tlt3OXo-M5JGfPViJ8FGsrdkgNBVwIamy-ie5BF1IlRpReDuFz6ieGgPaXYiBtd6B0_NPHKWOrVXi_FtqWQiNn/s320/back.jpg" width="320" /></span></a></div><span style="font-family: arial;"><br /><span lang="CA">I ja els acabarem
d’escoltar en la cançó popular anomenada...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">12.9.- L’espolsada de
Mataró (popular arranj. S. Vergés) 5:22.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I de nou un motiu
principal i melòdic ha servit a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Sergi
Vergés</b> per a desenvolupar i quasi crear un altre cançó, així de potents són
els canvis que hi inclou, que ha inclòs en aquest darrer i potent tema que
acabem d’escoltar. I quin inici amb un cop de metall més brutal. I després la
melodia molt en l’ona de la música medieval, jo diria, feta per tots, anar-se
canviant. I quin canvi tonal en el final del primer tram musical, moments de
relax i inici del solo del saxo tenor. I el solo l’ha fet el <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">César del Val</b> magnífic, i sempre i al
darrere els companys i la seva potència. I després d’ell la trompeta i
improvisació de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Pol Omedes</b>. Gran
tasca i solos de tots dos amb el suport de nou de tota la potència musical de
la resta de companys de la <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Rufaka Folk
Jazz Orchestra</b>. I el final, què impressionant, de fons amb el motiu principal
i per sobre els metalls fent una línia melòdica nova, i canvi tonal i final
sobtat, brutal per ja deixar-los d’escoltar i nosaltres el programa d’avui, el
segon d’aquest 2024 i primer de la temporada estable que com sempre espero que
us hagi agradat tan com a mi.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I un dels més curtets
i el més vital de tempo és el darrer ball, les “Corrandes de la Cerdanya”, de
la vall on en <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Sergi Vergés</b> n’és un
dels portantveus més carismàtics. L’inicien amb el violí fregant-ne les cordes
i també amb els copets de tamborí. També el baix d’en <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jordi</b> segueix amb la línia de baixos i ritme inclòs. Els metalls
fan també un “Soli” impressionant, i més ho és la potència de la secció de
bateries i percussions. Força brutal tema que clou aquest àlbum on la mixtura
de la música popular s’agermana amb el Jazz per arranjaments i improvisacions,
cosa que implica un estudi previ, en profunditat, de les cançons populars per
després començar a pensar amb els arranjaments i la manera com quedaran millor,
alhora que pensar en els diferents moments dels solos i en qui seran els
solistes, i no oblido no, que aquestes músiques i arranjaments<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Sergi </b>els
ha fet pensant també en l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Esbart Català
de Dansaires</b> balladores i balladors que els havien de ballar, tot plegat
una feina immensa que només estar a l’abast d’un màster com és en <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Sergi Vergés</b>, gràcies <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Sergi</b>.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
</span><span lang="CA"><a href="http://www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es/">www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es</a></span><span lang="CA"> i jo mateix <b>Miquel Tuset i Mallol </b>qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les
seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i
us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel
Tuset i Mallol.</span></span></div>
S'emet cada dimecres a les 22h a Ràdio Sant Vicenç 90.2 i els diumenges en diferit a la mateixa hora. Presentat i realitzat per Miquel Tuset.http://www.blogger.com/profile/07577638615848231323noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2780958048475961356.post-75868032697980719432024-01-06T09:58:00.000-08:002024-01-06T09:58:22.183-08:00Programa 576 - Especial Reis: Joe Smith, dimecres 3 de gener d 2024.<div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"> <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJd3NLQZaGrdJunX9yK6uhHz4I94QVPu7xuZ-UF__xaFtPaisdI9kXi8RnJ6ocsn6uYf6nnEOIr-WQjl3z2OZned9hy4ErsXqStTeVzpl_LuxlhCLxrnbCl1GL6QHJz45U9ZoQDuGWIMLZfNk19JIoz3UxSUlHjSDiwXRcMVyE7ElICXGae9ANjfbtm75x/s2244/Programa%20576.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2238" data-original-width="2244" height="319" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJd3NLQZaGrdJunX9yK6uhHz4I94QVPu7xuZ-UF__xaFtPaisdI9kXi8RnJ6ocsn6uYf6nnEOIr-WQjl3z2OZned9hy4ErsXqStTeVzpl_LuxlhCLxrnbCl1GL6QHJz45U9ZoQDuGWIMLZfNk19JIoz3UxSUlHjSDiwXRcMVyE7ElICXGae9ANjfbtm75x/s320/Programa%20576.jpg" width="320" /></a></div></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;"><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: arial;"><br /></span></span></div>Molt bona nit a
tothom, i molt bon any 2024, benvinguts al <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jazz
Club de Nit</b> aquí a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ràdio Sant Vicenç
90.2</b> aquí a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ràdio Abrera 107.9</b>
aquí a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ràdio Joventut </b>aquí a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ràdio Molins de Rei 91.2</b> aquí a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Eixample Barcelona Ràdio</b> aquí a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ràdio Celrà </b><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>amb un programa de Jazz per a vosaltres que us
agrada el Jazz, com deia el nostre amic <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Cifu</b>.
A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un
petó ben gran <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Cifu</b>. Aquí <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Miquel Tuset i Mallol</b> qui us parla,
presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i
editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma
col·lectiva i internacional anomenada <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“Esfera
Jazz”</b>, i que al blog hi trobareu l’enllaç.<br /> </span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I en aquest <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">”Especial Reis” </b>us vull presentar dos
projectes d’un músic iconoclasta, en <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Joe
Smith</b>, baterista americà, amic de molts dels nostres amics, músics del
país, i de ja fa uns anys resident a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Berlin</b>.
Ell és l’arquetip de músic compromès amb l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Avantguarda</b>
de la música, del Jazz. En l’època que visqué entre nosaltres, formà i liderà una
banda de perfil llibertari que s’establí a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">23
Robadors</b> on hi hagué entre molts més el seu molt amic <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Juan de Diego</b> anomenada la <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“ALO”,
Asociación Libre Orkesta</b>. Els dos CDs me’ls va lliurar ja fa uns mesos, en
la seva darrera estada a la ciutat de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Barcelona</b>
per un concert que ens va fer al <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jamboree</b>
on hi hagué <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Bill McHenry</b> i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Masa Kamaguchi</b>, els components del seu
darrer trio, i m’ha semblat que ja tocava posar-los, i què millor que en aquest
programa especial i primer del 2024, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Especial
Reis</b>. Prepareu-vos a escoltar una música que no us deixarà impassibles on
us trobareu envoltats de diverses aurèoles i amb un tarannà de misticisme,
espiritualitat, llibertat i anarquia.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: arial;"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVJT51jAmcO8rLRcY9cU0Dp5vSNZaWZCnroh_mU-8BwwSwtnibjYIA3_xG9of-LYW1agm8uQQb7qRj-dLvoB0mqY7YwgxjqM0sTGcZMUeGyKXlwe3f_0fru_BYz-xrRWJT3RW5ZH_hOlyesLzC2tuYTFm947YG52E3HefRPOgdrrKP2PQfI7vqjuzG8QAj/s1461/front%20honey.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1443" data-original-width="1461" height="316" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVJT51jAmcO8rLRcY9cU0Dp5vSNZaWZCnroh_mU-8BwwSwtnibjYIA3_xG9of-LYW1agm8uQQb7qRj-dLvoB0mqY7YwgxjqM0sTGcZMUeGyKXlwe3f_0fru_BYz-xrRWJT3RW5ZH_hOlyesLzC2tuYTFm947YG52E3HefRPOgdrrKP2PQfI7vqjuzG8QAj/s320/front%20honey.jpg" width="320" /></a></div><br /></span><span style="font-family: arial;"><span lang="CA">Doncs proposo que
comencem a escoltar-los en el CD <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“Feel
Honey”</b>, publicat el 2 de novembre de 2022. Enregistrat en temps real sobre
l'oceà <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Atlàntic</b> per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jonathan Bratoëff @ Börner Studio, Berlín</b>
i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Andrew D'Angelo @ Terrace Studios,
Brooklyn</b>, el 13 i 14 de desembre de 2021. Mesclat per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jonathan Bratoëff </b>i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Joe
Smith.</b> Masteritzat per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Glenn Schick</b>.
Obra d'art i disseny original de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Mariano
Gil</b>. Un agraïment especial a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Fabiana
Striffler</b>. Amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Joe Smith, bateria,
composicions i Andrew D'Angelo, saxo alt. </b>Produït per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Joe Smith. </b>I com sempre, dir-vos que el podreu adquirir entrant al
seu bandcamp: </span><span lang="CA"><a href="https://build-i-n-g.bandcamp.com/album/feel-honey">https://build-i-n-g.bandcamp.com/album/feel-honey</a></span><span lang="CA">.<br /><o:p></o:p></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">Proposo que els
escoltem a tots dos en un parell de temes anomenats..<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">1.6.- Butterfly
Sparkle Eye (Joe Smith)<br /></span></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">2.2.- Feel Honey (Joe
Smith) 6:97.<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I ja heu pogut
escoltar amb quins dos temes hem començat el primer programa de l’any, l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Especial Reis</b>, amb una música força
allunyada dels estereotips aplicats al Jazz, on no hi tenim ni un bri de Swing,
i el Groove, doncs sí, a moments n’hi ha, quan tot plegat camina, camina.
Músiques etèries les que hem escoltat primer amb el tema força delicat per notes
llargues del saxo alt de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Andrew d’Angelo</b>
i els tambors, plats i platerets del genial <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Joe Smith</b>, mestre ell de les avantguardes musicals. Les notes
llargues del saxofonista ens situen en un entorn íntim, i només ens hi allunyem
quan rebroten per sota les diferents percussions del líder. Aquests rebrots
percussius els hem notat més en el segon tema, car així l’han començat.
Igualment però, els sons eteris de les notes llargues del saxo de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">d’Angelo</b> ens situen en la calma que els
dos temes més o menys comparteixen. Quan el saxofonista puja als més aguts fa
que tinguem un plus d’emoció, sempre però amb el gust exquisit del baterista en
colpejar els estris de la seva bateria.<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">Vaig néixer a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Galesburg, Illinois</b>, un petit poble a
l'oest de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Chicago</b>, però vaig passar
els meus anys de formació a la ciutat de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Nova
York</b> tocant i aprenent amb molts dels millors músics que l'escena tenia per
oferir. Després de traslladar-me a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Barcelona</b>
l'any 2000, vaig tenir la sort de publicar dos discos com a líder amb
composicions pròpies, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Happy (2002)</b> i
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Melodic Workshop (2004) </b>que compta
amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Bill McHenry, Gorka Benitez,
Guillermo Klein, Chris Lightcap </b>i<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">
Jordi Rossy. </b>L'any 2008 vaig formar l'<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">”Asociación
Libre Orkesta</b>”, una Big Band de format lliure que interpretà música
improvisada inspirada en la meva poesia i imatges projectades que també vaig dirigí.<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I no deixaré de
dir-vos que entreu als webs de:<br /></span></span><span style="font-family: arial;"><span lang="CA">Discordian Records: </span><span lang="CA"><a href="http://www.discordianrecords.bandcamp.com/">www.discordianrecords.bandcamp.com</a></span><span lang="CA">,<br /><o:p></o:p></span></span><span style="font-family: arial;"><span lang="CA">Moonjune Records: </span><span lang="CA"><a href="http://www.moonjunrecords.com/">www.moonjunrecords.com</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span></span><span style="font-family: arial;"><span lang="CA">Auand Records: </span><span lang="CA"><a href="https://auand.com/">https://auand.com/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span></span><span style="font-family: arial;"><span lang="CA">Segell Microscopi: </span><span lang="CA"><a href="https://www.microscopi.cat/">https://www.microscopi.cat/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span></span><span style="font-family: arial;"><span lang="CA">CRU Records: </span><span lang="CA"><a href="https://alcrurecords.com/">https://alcrurecords.com/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span></span><span style="font-family: arial;"><span lang="CA">Tejo Milenario: </span><span lang="CA"><a href="http://www.tejomusic.com/">http://www.tejomusic.com/</a></span><span lang="CA">,<br /><o:p></o:p></span></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">Etc, etc...enllaços
que trobareu al blog.<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I els podem escoltar
en aquests dos temes més...<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">3.1.- Deep Lake (Joe
Smith)<br /></span></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">4.5.- Incandescent
Quintessence (Joe Smith) 6:53.<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I el programa d’avui
segueix amb aquesta musicalitat calmada, la dels sons i notes llargues del saxo
alt de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">d’Angelo</b>. El primer tema però
ha anat agafant un bri d’embranzida i per tant d’un determinat Groove. Tot
plegat camina força més, per l’empenta rítmica des del món de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Joe Smith</b> i ja per arribar al final del
tema, que l’acaben en suspensió. I el segon tema ja ha arrencat amb una
determinada pulsió per la rítmica persuasiva del líder <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Smith. </b>Les notes del saxo alt ara semblen tenir més melodia, potser
per la seva dinàmica, pels seus canvis de registre, per la seva seqüència. La
rítmica feta pel baterista ha fet que tot anés així de déu-n’hi-do de vital.<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span style="font-family: arial;"><span lang="CA">El meu projecte, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“build-i-n-g” </b>compta amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Liz Kosack</b> als sintetitzadors i el
piano i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Andrew D'Angelo</b> al saxo alt.
Els nostres àlbums de debut <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“Muladhara
Rising” i “Feel Honey</b>” (2022) presenten les meves composicions barrejant
melodies de rubato i improvisacions per sobre de la pulsació sense mesurar el
groove. Per obtenir més informació, visiteu el nostre lloc web </span><span lang="CA"><a href="http://www.build-i-n-g.com/">www.build-i-n-g.com</a></span><span lang="CA">.<br /><o:p></o:p></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I no deixaré de
dir-vos que entreu als webs de:<br /></span></span><span style="font-family: arial;"><span lang="CA">Fresh Sound Records: </span><span lang="CA"><a href="http://www.freshsoundrecords.com/">www.freshsoundrecords.com</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span></span><span style="font-family: arial;"><span lang="CA">Quadrant Produccions:
</span><span lang="CA"><a href="http://www.quadrantproduccions.es/">www.quadrantproduccions.es<br /></a></span></span><span style="font-family: arial;"><span lang="CA">Temps Record: </span><span lang="CA"><a href="https://tempsrecord.cat/">https://tempsrecord.cat</a></span><span lang="CA">,<br /><o:p></o:p></span></span><span style="font-family: arial;"><span lang="CA">Youkali Music: </span><span lang="CA"><a href="http://youkalimusic.com/">http://youkalimusic.com</a></span><span lang="CA">,<br /><o:p></o:p></span></span><span style="font-family: arial;"><span lang="CA">Origin Records: </span><span lang="CA"><a href="https://originarts.com/">https://originarts.com/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">Errabal Jazz:<br /> </span></span><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><a href="http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es">http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es<br /></a></span></span><span style="font-family: arial;"><span lang="CA">UnderPool: </span><span lang="CA"><a href="https://www.underpool.org/">https://www.underpool.org<br /></a></span></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">Etc, etc...enllaços
que trobareu al blog.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: arial;"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrFGmx8tMdBg0vMLzNhdd8rwccVDHqcv3p2V8cYLLPKwnIgdoJmo-q55xThVQyawZGvN8O81T0xJNXJRwa_7cIImPMxxeMjuCCGCqwEvVP8FVMRLcJUHg4pYUs_VaRLJeXwI0GoSk-PRm92dgRG6GHVbfHXiPUTDFD9a8NaZnwoyUuYyA_DqVwm7YdVzQs/s1452/back%20honey.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1446" data-original-width="1452" height="319" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrFGmx8tMdBg0vMLzNhdd8rwccVDHqcv3p2V8cYLLPKwnIgdoJmo-q55xThVQyawZGvN8O81T0xJNXJRwa_7cIImPMxxeMjuCCGCqwEvVP8FVMRLcJUHg4pYUs_VaRLJeXwI0GoSk-PRm92dgRG6GHVbfHXiPUTDFD9a8NaZnwoyUuYyA_DqVwm7YdVzQs/s320/back%20honey.jpg" width="320" /></a></div></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;"><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: arial;"><br /></span></span></div>I ja els acabarem
d’escoltar en dos temes més i anomenats....<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">5.3.- Sun River (Joe Smith)<br /></span></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">6.7.- As Eagles (Joe
Smith) 8:74.<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I quin parell de
temes més impactants per acabar-los d’escoltar. I en el primer, el líder a la
bateria ens ha tornat a captivar pel domini que te dels diferents sons que
n’obté. Els redobles a timbales, caixa i goliat, alhora que amb els cops als
plats, xarles i demés estris percussius ens l’han<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>mostrat en tota la seva genialitat. Hi ha
moltes maneres de fer solos, de fer improvisacions, i aquests dos màsters, així
ens ho han demostrat. I ja amb el darrer tema, “As Eagles”, “Com si fóssim
Àligues”, ha estat la cirereta dels seus temes, amb un <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">d’Angelo</b> molt més incisiu, més jazzero, per dir-ho d’alguna manera,
més punyent, amb més afluència de notes. Un tema que en semblen dos, i del qual
n’he agafat la primera part, la més punyent. També <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Joe</b> a la bateria està força més potent, més divers, més vital. Semblen
haver-se deslliurat de cadenes simbòliques que els impedien desenvolupar-se amb
llibertat. No, no ha estat això, no, ja ho sabem, però sí que els hem viscut
més frescos, més presents, més persistents. Hem gaudit sí, i molt d’aquesta
darrera interpretació que <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Joe</b> ha
acabat delicadament amb la seva bateria. Bravo per ells dos.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: arial;"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEga5ckwixaHF6OuFaqUC6DUa4o_npO7INf8N8wde_vaUAMIN0o3bumMoGuD_wG_wLMvvYI6WFtBxqYxbibfXY_xjuxHnlzo8R95OspO9MI2SveUekuXp5ZbTOBeR532Sb8xguyzXq6bzXF2qf3GPBDlAgkDX8zEy49PSGJ9h-nGtCa3UEIMQDc-P0sE1hj1/s1466/front%20muladhara.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1442" data-original-width="1466" height="315" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEga5ckwixaHF6OuFaqUC6DUa4o_npO7INf8N8wde_vaUAMIN0o3bumMoGuD_wG_wLMvvYI6WFtBxqYxbibfXY_xjuxHnlzo8R95OspO9MI2SveUekuXp5ZbTOBeR532Sb8xguyzXq6bzXF2qf3GPBDlAgkDX8zEy49PSGJ9h-nGtCa3UEIMQDc-P0sE1hj1/s320/front%20muladhara.jpg" width="320" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I seguirem amb el
segon CD d’aquest projecte dedicat als duets i ara amb teclista anomenat <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“Muladhara Rising”</b>, gravat per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Sergi Felipe @ underpool studio</b>, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Barcelona</b> el 10 de febrer de 2019,
mesclat per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jonathan Bratoëff</b> i
masteritzat per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Glenn Schick</b>. Obra
d'art/disseny original de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Mariano Gil</b>.
fotografia de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Dovile Sermokas</b>. Amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Joe Smith, bateria, composicions - © joe
myth(GEMA) i Liz Kosack - sintetitzadors, piano</b>. Produït per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Joe Smith</b>.<br /></span></span><span style="font-family: arial;"><span lang="CA">I com sempre al blog
tindreu l’enllaç al bandcamp del disc: </span><span lang="CA"><a href="https://build-i-n-g.bandcamp.com/album/muladhara-rising">https://build-i-n-g.bandcamp.com/album/muladhara-rising</a></span><span lang="CA">.<br /><o:p></o:p></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I començarem
escoltant-los amb un tema on els teclats ens ompliran de joia i brillants
sonoritats.<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">9.6.- Hawk (Joe
Smith) 4:09.<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I quin canvi acabem
d’experimentar, ara amb els teclats i sintetitzadors de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Liz Kosack</b>. La seva presència ja d’entrada ens ha copsat d’allò
més. La majestuositat dels seus sons ens han sobrepassat. Per dessota sí que
hem escoltat al líder a la bateria, recolzant a la teclista, i amb una quasi
permanent improvisació. El gust interpretatiu del teclista és impressionant. Un
tema on ella només ella ha estat la més protagonista. Amb moments que ens han
recordat, no per melodies i sí per grandiositat, als mateixos <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Pink Floyd</b> i demés dels anys 70s.<br /> </span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I seguim ara amb tota
la seva modernitat, la de la seva sonoritat agosarada en el tema...<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">8.5.- Elephant (Joe
Smith) 4:19.<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I ja heu pogut
escoltar quina meravella de modernitat la dels teclats de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Liz</b> amb els seus sons inversemblants. Quasi que ens ha despertat
del son dels infants. I si <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Liz</b> ho ha
fet, també ell, en <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Joe</b> ha aparegut
amb tota la seva energia, i ja tocant la bateria sense parar-se ni un moment. I
el tema ha passat d’allò més ràpid tot i els seus més de 4 minuts. No, no és
massa no, però ens ha passat volant. Car després d’un, l’altre s’hi ha posat
també amb tota la seva contundència. La modernitat, la contemporaneïtat
d’aquestes sonoritats és més que evident, i només espero i desitjo que tingueu
les oïdes ben obertes per assimilar aquestes diversitats.<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..<br /></span></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">23 Robadors,
Barcelona:<br /> </span></span><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><a href="https://23robadors.com/programacio/">https://23robadors.com/programacio/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">Jamboree Jazz Club,
Barcelona:<br /> </span></span><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><a href="https://jamboreejazz.com/agenda/">https://jamboreejazz.com/agenda/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">Sunset Jazz Club,
Girona:<br /> </span></span><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><a href="http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html">http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html<br /></a></span></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">etc, etc....al blog
hi trobareu l’enllaç a la seva programació.<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">El meu nou trio
compta amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Bill McHenry</b> al saxo
tenor i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Masa Kamaguchi</b> al contrabaix
i explora les meves composicions en un entorn de jazz més directe. També tinc
la sort de tenir l'oportunitat d'actuar com a sideman en molts grups
meravellosos i amb diferents estils.<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I més temes bonics
com els que portem escoltant, tot i el canvi d’instrument acompanyant, primer
amb el saxo alt <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Andrew d’Angelo</b> i
ara amb el piano i teclats de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Liz Kosack</b>,
és aquest, un pèl més agosarat,<br /> </span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">10.3.- Ram in the
City of Mirrors (Joe Smith) 6:33.<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I ja heu pogut
escoltar de quina manera l’ha començat <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Joe</b>
amb els molts estris de la seva bateria i percussions. I com apareixen sons
quasi extraterrestres fets pels teclats i sintetitzadors de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Kosack</b>. I quines melodies n’extreu,
força boniques, esperançadores. I després com s’enlaira la teclista amb una
interpretació agosarada. I sempre, sempre, el percussionista dels sons
inversemblants que no para, no para de crear, i amb quin gust i delicadesa ho
fa, acaronant plats, platerets i demés estris del seu kit de percussions. I com
ha desenvolupat la seva improvisació la teclista; què inversemblant l’ha fet
també per sonoritats. I com s’apropen tots dos cap al final d’aquest brutal
tema “Ram in the City of Mirrors” de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Joe
Smith</b>.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: arial;"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQyf9fXjQ3c9xKyF5zCXK3smqdcIooBj2lBNOzIG3CqoGvzpniDqmJS7hBMFX_64IO8FDUTddMQFo5NXZdM-ySc-8VtWk1yvhVoQsi3Ttd_SMzP7V0IfjHFpHDTkMwGeGHUtdhEKpB0hovgK51jC7MASfOJe7Dig38dxhWQKiGOeimUHHujFc2Jv59lYen/s1480/back%20muladhara.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1446" data-original-width="1480" height="313" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQyf9fXjQ3c9xKyF5zCXK3smqdcIooBj2lBNOzIG3CqoGvzpniDqmJS7hBMFX_64IO8FDUTddMQFo5NXZdM-ySc-8VtWk1yvhVoQsi3Ttd_SMzP7V0IfjHFpHDTkMwGeGHUtdhEKpB0hovgK51jC7MASfOJe7Dig38dxhWQKiGOeimUHHujFc2Jv59lYen/s320/back%20muladhara.jpg" width="320" /></a></div><br /></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..<br /></span></span><span style="font-family: arial;"><span lang="CA">Nota 79: </span><span lang="CA"><a href="https://www.nota79.cat/events/">https://www.nota79.cat/events/</a></span><span lang="CA">,<br /><o:p></o:p></span></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">Nova Jazz Cava:<br /> </span></span><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><a href="https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming">https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">Jazz Club la
Vicentina:<br /> </span></span><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><a href="https://jazzclublavicentina.blogspot.com/">https://jazzclublavicentina.blogspot.com/</a></span><span lang="CA">, i nosaltres
ja fins el 19 de gener de 2024 que tindrem al <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Rai Castells Quartet</b> amb ell <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Rai
Castells, guitarra; Pablo Martín, saxo tenor; Brady Linch, contrabaix i Kike
Pérez, bateria</b>, amb l’entrada gratuïta com sempre en un esdeveniment
patrocinat per l’ajuntament de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">SVdH </b>i
organitzat des del <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jazz Club la
Vicentina</b> us hi esperem com sempre a partir de les 22h.<br /><o:p></o:p></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I ja els acabarem
d’escoltar en el tema anomenat....<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">11.7.- One Thousand
Petals (Joe Smith) 4:58.<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I quina bogeria de
tema per ja deixar-los d’escoltar i nosaltres quasi cloure aquest primer
programa del 2024 i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Especial Reis</b>. I
és que <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Liz </b>la teclista, no ha parat
de crear i crear i alhora amb una dinàmica, amb una frescor, amb una velocitat
d’execució vital, només tranquil·la en uns primers moments on l’hem escoltar
fer com si fos la melodia del tema. Després però, ha seguit fent anar les
tecles dels seus teclats i sintetitzador, aquest fent els baixos, les notes més
greus, i tot plegat amb una energia inversemblant. I sempre, sempre, en <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Joe Smith</b> al seu darrera omplint de
sons i ritmes trencats els espais, i afegint-hi les seves diverses sonoritats,
les dels seus estris de bateria i percussions. I quin final més brillant, per
delicadeses últimes, ideal per ja cloure els dos projectes de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Joe Smith.</b> <span style="mso-spacerun: yes;"> <br /></span></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I bé, com a final,
ara sí del programa, escoltarem un parell de temes del <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Juan de Diego Trio</b> del seu disc <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“Uda Labur Ori”</b> encabit en el <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Programa
242 </b><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de març del 2016 on hi hagué <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Juan de Diego, trompeta; Dani Pérez,
guitarra </b>i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Joe Smith, bateria</b>.<br /> </span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">11.11.- La banda del
Poble Nou (Juan de Diego)<br /></span></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">12.9.- Llegaré ayer
(Juan de Diego)<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I ara sí, que hem
acabat el programa d’avui, que com sempre espero que us hagi agradat tan com a
mi, aquest programa, amb el qual hem traspassat algunes barreres estilístiques
i ens hem allunyat del Jazz ortodox i situat en un entorn de lliure improvisació
i creativitat, la que van tenir els nostres músics en les seves respectives
trobades amb en <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Joe Smith</b>, primer la
del saxo alt <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Andrew d’Angelo</b> després
la del teclista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Liz Kosack</b> per
acabar recordant un tema on <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Joe Smith</b>
tocà amb el <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Juan de Diego Trio</b>.<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span style="font-family: arial;"><span lang="CA">Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
</span><span lang="CA"><a href="http://www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es/">www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es</a></span><span lang="CA"> i jo mateix <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Miquel Tuset i Mallol </b>qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les
seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i
us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel
Tuset i Mallol.</span></span></div>
S'emet cada dimecres a les 22h a Ràdio Sant Vicenç 90.2 i els diumenges en diferit a la mateixa hora. Presentat i realitzat per Miquel Tuset.http://www.blogger.com/profile/07577638615848231323noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2780958048475961356.post-89210646435654363612023-12-25T10:41:00.000-08:002023-12-25T10:41:30.398-08:00Programa 575 - Especial Nadal 23: “Miles Davis Quintet in Concert at The Olimpia París 1957”, dimecres 27 de desembre de 2023. <div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"> <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhAg0TkBq-qzJGRT5FSn2ASKY4w-n9rIPteAqjdIAhClBeNOqVD-WHMdaBtYR15ve_Wq-LQeSRfHrSP7kxYmN4ENK8SpT-c5b3pgc9ag_YSFA7xf42HbKcX-tWSTxRUTvGy_xneGduAQkkcc7c3haVdR72nCrZmbQX-gfwl5rg_Z8OOYvDuyUaZv2gL5l8I/s2252/Programa%20575.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2247" data-original-width="2252" height="319" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhAg0TkBq-qzJGRT5FSn2ASKY4w-n9rIPteAqjdIAhClBeNOqVD-WHMdaBtYR15ve_Wq-LQeSRfHrSP7kxYmN4ENK8SpT-c5b3pgc9ag_YSFA7xf42HbKcX-tWSTxRUTvGy_xneGduAQkkcc7c3haVdR72nCrZmbQX-gfwl5rg_Z8OOYvDuyUaZv2gL5l8I/s320/Programa%20575.jpg" width="320" /></a></div><span lang="CA"><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><br /></span></span></div>Molt bona nit a
tothom, benvinguts a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jazz Club de Nit</b>
aquí a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ràdio Sant Vicenç 90.2</b> aquí a
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ràdio Abrera 107.9</b> aquí a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ràdio Joventut </b>aquí a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ràdio Molins de Rei 91.2</b> aquí a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Eixample Barcelona Ràdio</b> aquí a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ràdio Celrà </b><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>amb un programa de Jazz per a vosaltres que us
agrada el Jazz, com deia el nostre amic <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Cifu</b>.
A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un
petó ben gran <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Cifu</b>. Aquí <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Miquel Tuset i Mallol</b> qui us parla,
presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i
editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma
col·lectiva i internacional anomenada <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“Esfera
Jazz”</b>, i que al blog hi trobareu l’enllaç.<br /> </span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">Bé, i doncs com que
estem en ple <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Nadal</b>, m’ha semblat que
un especial dedicat al bo de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Miles Davis</b>
i el seu doble LP enregistrat a l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Olimpia
</b>de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">París </b>el 1957 i recuperat per
a tots nosaltres en un un doble vinil de 180 grams i gràcies al geni de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jordi Pujol</b> i esclar que publicat per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Fresh Sound Records </b><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>com a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">FSR
33-101</b> doncs que seria lo més adequat. Publicat el 13 de setembre de 2023. Gravat
en directe a l'<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Olympia </b>de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">París</b>, el 30 de novembre de 1957. Enregistraments
originals produïts per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Marcel Romano</b>.
Font de les cintes originals: <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Laurent Guenoun</b>.
Restaurat i masteritzat per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Marc
Doutrepont</b>. Fotos <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jean-Pierre Leloir</b>
de (digipack davant, darrere i pàgina 2). Notes de folre de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jordi Pujol</b>. Produït per a tot el món mundial
per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jordi Pujol</b>, © 2023 per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Fresh Sound Records</b>. Personal: <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Miles Davis, trompeta (no #5, 7, 10);
Barney Wilen, saxo tenor; René Urtreger, piano; Pierre Michelot, contrabaix;
Kenny Clarke, bateria.</b></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"> I ves per on que el podeu trobar al Bandcamp, i al
blog us en posaré l’enllaç: </span><span lang="CA"><a href="https://freshsoundrecords1.bandcamp.com/album/in-concert-at-the-olympia-paris-1957">https://freshsoundrecords1.bandcamp.com/album/in-concert-at-the-olympia-paris-1957</a></span><span lang="CA"> </span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA">i
adquirir-ne el doble LP a la pàgina web: </span><span lang="CA"><a href="https://www.freshsoundrecords.com/miles-davis-albums/56835-in-concert-at-the-olympia-paris-1957-2-lp-set-180-gr-vinyl.html">https://www.freshsoundrecords.com/miles-davis-albums/56835-in-concert-at-the-olympia-paris-1957-2-lp-set-180-gr-vinyl.html</a></span><span lang="CA">, </span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA">o el CD a
la pàgina web: </span><span lang="CA"><a href="https://www.freshsoundrecords.com/miles-davis-albums/56770-in-concert-at-the-olympia-paris-1957.html">https://www.freshsoundrecords.com/miles-davis-albums/56770-in-concert-at-the-olympia-paris-1957.html</a></span><span lang="CA">.<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">L'enregistrament
d'aquest històric concert es presenta íntegrament per primera vegada en aquesta
edició. Les cintes originals remasteritzades s'han utilitzat per produir aquest
doble LP, assegurant una excel·lent qualitat de so. Amb poca publicitat i només
amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Miles Davis,</b> l’estrella arribada
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">d'Amèrica, Bruno Coquatrix</b>,
propietari i gerent de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">l'Olympia,</b> va
aconseguir una gesta impressionant presentant un concert exhaurit el dissabte
30 de novembre de 1957, a les 6 de la tarda. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">André Hodeir</b> a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“Jazz Hot”</b>
va escriure què: "Aquest concert de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Miles
Davis</b> va ser un dels concerts de jazz més bonics, més impressionants que
hem escoltat mai a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">París</b>. Amb el
suport brillant de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Kenny Clarke, René
Urtreger, Pierre Michelot i Barney Wilen</b>, el gran trompetista va donar el
millor d'ell mateix en molts passatges".<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">El productor i
propietari d'aquest enregistrament va ser el desaparegut promotor de jazz <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Marcel Romano</b>, que va portar <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Miles Davis</b> a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">París</b>. Després de més de 60 anys d'emmagatzematge, el nebot i hereu
de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Romano</b> va descobrir les cintes i
les va vendre a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Fresh Sound Records</b>
per a un únic llançament comercial. La música d'aquest àlbum és un magnífic
testimoni de l'estil atractiu i captivador de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Miles Davis</b>, que mostra la seva capacitat inigualable per empènyer
els seus companys més enllà dels seus límits i compartir amb ells la seva
creativitat i inspiració il·limitades, deixant una empremta indeleble en els
nostres cors i ments. —<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jordi Pujol</b>.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I després d’aquesta
presentació ja és hora que en comencem l’escolta. Podreu escoltar la cara A
sencera, car els temes van anar seguits, i entre ells, els aplaudiments del
públic totalment entregat. Escoltareu “Solar”, “Four” i “What`s New”, temes
digitalitzats en primera escolta del primer vinil.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">1.A1.- Solar(Miles
Davis)<br /></span><span lang="CA">2.A2.- Four (Miles
Davis)<br /></span><span lang="CA">3.A3.- What’s New
(Haggart & Burke) 17:26.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">Doncs ja heu escoltat
una molt bona estona d’aquesta obra mestre que <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Miles Davis</b> i la resta, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Kenny
Clarke</b> que vivia a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Europa</b> i la
resta de companys, francesos, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Barney
Wilen,</b> <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">René Urtreger </b>i<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Pierre Michelot </b>ens han ofert.
Aleshores <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Miles</b> estava en plena ona
Bop sense oblidar el Cool que també havia conreat. Estava però encarant-se i
evolucionant cap al Jazz Modal cosa que arribaria al zenit dos anys després amb
el <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“Kind of Blue”</b>. En aquest el seu
primer concert a l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Olimpia </b>de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">París</b>, va mostrar la seva professionalitat
i mestria en el seu primer viatge a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Europa</b>,
que a més a més va fer sol. Més endavant en faria més, ja molt més conegut per
tothom on hi aniria també amb el seu primer quintet on hi hagué <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">John Coltrane</b>, al 1960.<br /> </span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">Hem pogut escoltar
dos dels seus primers èxits, “Solar” i “Four”, el primer amb, melodia i primer
solo amb la trompeta amb sordina, on aconsegueix aquell so tan “Cool” tot i no
ser-ho el tema, que és a més un blues en C menor. Molt bo també en <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Barney Wilen</b> al saxo tenor, ell que
realment es digué <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Bernard Jean Wilen</b>
i que s’hi afegí el <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Barney</b> que era
més americà. I quina base rítmica més impressionant amb el “Walking” de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Pierre Michelot</b> els acords de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">René Urtreger</b> al piano i les
escombretes a tot Swing del gran <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Kenny
Clarke</b>, un dels que hi fou quan<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">
Parker </b>i demés inventaren el Bop uns quants anys abans. El pianista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Urtreger</b> ens ha mostrat també les seves
bones maneres en la seva improvisació. I encara <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Miles</b> ha seguit improvisant, ara però sense la sordina, i què
brutal ho va fer, ell que estava pletòric, aleshores.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgKhllJq7Pqijfu8VQhN_5XsRAYjhAnOm6ctFRShdewAxKyEkR8MjkRZWv2ZjlSUG-QIoalq7G381SU446q71YjPLtdQE4N-TbFWD3bQISKV7WrDFe5hCLFkDQwB3HcAU9Un6N1RGX4VBIITQ4pNP0s6-E_oueYorNl0eCTBTL_aXmqDvjfEUGGvZX20Dud/s2599/front.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2580" data-original-width="2599" height="318" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgKhllJq7Pqijfu8VQhN_5XsRAYjhAnOm6ctFRShdewAxKyEkR8MjkRZWv2ZjlSUG-QIoalq7G381SU446q71YjPLtdQE4N-TbFWD3bQISKV7WrDFe5hCLFkDQwB3HcAU9Un6N1RGX4VBIITQ4pNP0s6-E_oueYorNl0eCTBTL_aXmqDvjfEUGGvZX20Dud/s320/front.jpg" width="320" /></a></div><br /><span lang="CA">I després d’un
l’altre. I el “Four” que varen fer a tempo viu, què brutal, amb la melodia i ja
ben aviat la primera improvisació del genial <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Miles</b>. El control del temps, dels silencis, del Swing, és total.
Ell era un mestre en crear línies melòdiques boniques, d’aquelles que les
podies quasi cantar. També va seguir en aquesta ona el saxo tenor <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Wilen</b> tot i fer un solo mes curtet. En <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Barney</b> ho feu la mar de bé, i la resta
de músics francesos, ells que van tenir la sort d’aprendre dels americans que
ben aviat, després de la segona guerra mundial varen començar a trepitjar sol
europeu. També pels discos que ells compraven, esclar. I <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Miles </b>ha fet un altre tros de solo després del que ha fet el
pianista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Urtreger</b>, ambdós
magistrals. I encara en <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Kenny Clarke</b>
ha pogut mostrar-nos la seva mestria abans de recuperar la melodia del tema i
acabar-lo amb els aplaudiments de tothom i ja deixar pas a la bonica balada
“What’s New” que <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Miles</b> ha iniciat
amb la trompeta. Un tema curtet on ell sol en va ser el protagonista, i sí, amb
el suport dels tres de la base rítmica, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Urtreger,
Michelot </b>i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Clarke</b>, fent-ne la
melodia i una curta i preciosa improvisació.<br /> </span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I seguirem
escoltant-los en un tema de la Cara B, compost per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Sonny Rollins</b> i anomenat....<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">4.B1.- No Moe (Sonny
Rollins) 8:07.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I aquest tema
l’inclogueren en l’LP <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“Sonny Rollins
with the Modern Jazz Quartet”</b> (també publicat com <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Sonny & the Stars</b>) el qual és un àlbum recopilatori del 1956 de
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Sonny Rollins</b>, que inclou els seus
primers enregistraments per al segell <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Prestige</b>
sota el seu lideratge, incloent quatre temes interpretats per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Rollins</b> amb el <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Modern Jazz Quartet. (John Lewis, Milt Jackson, Percy Heath i Kenny
Clarke</b>), vuit temes on <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Kenny Drew </b>i<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Art Blakey </b>substitueixen<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Lewis, Jackson i Clarke,</b> i un tema, el
“I Know” amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Miles Davis</b> al piano.
De fet aquest tema està entre els 4 primers, amb el <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Modern Jazz Quartet</b> i fixeu-vos que amb en <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Kenny Clarke</b><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>a la bateria,
com en aquest concert que estem escoltant.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I la melodia l’han
fet els dos vents, tot i sonar el saxo tenor un pèl per sota. I el pont o la B,
l’ha fet en <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Miles </b>i de nou en la
darrera A, tots dos fent-la. I el màster ha estat qui primer ha improvisat, que
per això ell era l’estrella d’aquell Univers. I de nou el seu llenguatge
característic i reconeixible l’hem pogut escoltar. Les seves frase repetides,
els seus silencis, tot plegat fa que el seu discurs estigui farcit de Swing. I
potser aquest tema sembla un “RH&CH” per com el pont va descendent amb els
quatre acords. I si el solo del líder està ple de modernitat, el del saxo tenor
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Wilen</b> m’ha semblat en aquest tema,
farcit de classicisme, més ortodox, en podríem dir. Un so càlid, això sí, i
potser en algun moment sonà fins i tot a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Sonny
Rollins</b>, però en general, el missatge és força clàssic, dintre del Jazz
Modern, esclar. I al final en <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Miles</b>
ha fet uns quatres compassos improvisant amb en <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Kenny Clarke</b> perquè ja al final ells dos fessin uns “dosos” per ja
acabar el tema amb la melodia.<span style="mso-spacerun: yes;"> <br /> </span></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I no deixaré de
dir-vos que entreu als webs de:<br /></span><span lang="CA">Fresh Sound Records: </span><span lang="CA"><a href="http://www.freshsoundrecords.com/">www.freshsoundrecords.com</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Quadrant Produccions:
</span><span lang="CA"><a href="http://www.quadrantproduccions.es/">www.quadrantproduccions.es<br /></a></span><span lang="CA">Temps Record: </span><span lang="CA"><a href="https://tempsrecord.cat/">https://tempsrecord.cat</a></span><span lang="CA">,<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA">Youkali Music: </span><span lang="CA"><a href="http://youkalimusic.com/">http://youkalimusic.com</a></span><span lang="CA">,<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA">Origin Records: </span><span lang="CA"><a href="https://originarts.com/">https://originarts.com/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Errabal Jazz:<br /> </span><span lang="CA"><a href="http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es">http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es<br /></a></span><span lang="CA">UnderPool: </span><span lang="CA"><a href="https://www.underpool.org/">https://www.underpool.org<br /></a></span><span lang="CA">Etc, etc...enllaços
que trobareu al blog.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9A204-D-mKUwlO8Ffz5WmzSHH99yUKkix7qgu67QW-SWSWZvaGL-83hwe8oSfyLHlDHuwdmip1eOIIgF9-BFy9WsYhbWcvkwIRmpZ3neQpBmiGn3Ck8c5_1GLcaxC8ktTdjGvHwLdsCmUGCc3eSgOVmrflSBhXmIIEtlqe62qza0J011OzKtnl0FZxCIr/s2595/back.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2595" data-original-width="2584" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9A204-D-mKUwlO8Ffz5WmzSHH99yUKkix7qgu67QW-SWSWZvaGL-83hwe8oSfyLHlDHuwdmip1eOIIgF9-BFy9WsYhbWcvkwIRmpZ3neQpBmiGn3Ck8c5_1GLcaxC8ktTdjGvHwLdsCmUGCc3eSgOVmrflSBhXmIIEtlqe62qza0J011OzKtnl0FZxCIr/s320/back.jpg" width="319" /></a></div><br /><span lang="CA">I seguirem amb un
parell de temes de la Cara C del segon vinil, el primer el “Bag’s Groove” de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Milt Jackson</b> i un preciós “’Round
Midnight” de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Thelonious Monk</b>.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">5.C2.- Bag’s Groove
(Milt Jackson)<br /></span><span lang="CA">6.C3.- ‘Round
Midnight (Thelonius Monk) 12:43.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I què gran en <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Miles</b> en el primer tema de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jackson</b>, el conegut blues “Bag’s
Groove”. I dic gran pel fet que quasi ell solet se l’ha “menjat”, fent-ne la
melodia i una primera i llarga improvisació. En aquest tema no hem escoltat el
saxo tenor d’en <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Bernard</b> si
n’exceptuem el trosset final, on ell apareix fent-ne la melodia al costat de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Miles</b>, però vaja, pura anècdota. I el
pianista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">René</b> ha fet de nou una bona
improvisació, amb un so força brillant, nitidesa i polidesa interpretativa,
allò que en diem, un molt bon pianíssim. I el gran <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Miles</b> encara s’ha ha afegit amb un altre gran solo, coses típiques
que devia fer ell, i quasi que només ell, car, quan un músic fa la seva
improvisació, doncs ja està, ja l’ha feta. Aquí no, car <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Miles</b> s’hi posa de nou, i ja per encarar el tema, la melodia del
tema, on hem pogut escoltar per sota el saxo tenor de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Wilen</b>.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgYJlMnq1Dz3XPIkZ0iy9Av3SjMjMEUSmAz5RhzWRagbbsRQ4z5l-XgU24l4gugKN6DtajkcT994oQ9SIc7sz2q9c9_95D_UV-g2xMrXZGXZDGF6uw62ckL-0xSVP-BqVS0y_g1XB_deb01xI-8OsCsoxMfDcGgBClkrZRMp7CYTG8Qtwuq2LLlKs05uhv8/s2566/inside1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2546" data-original-width="2566" height="318" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgYJlMnq1Dz3XPIkZ0iy9Av3SjMjMEUSmAz5RhzWRagbbsRQ4z5l-XgU24l4gugKN6DtajkcT994oQ9SIc7sz2q9c9_95D_UV-g2xMrXZGXZDGF6uw62ckL-0xSVP-BqVS0y_g1XB_deb01xI-8OsCsoxMfDcGgBClkrZRMp7CYTG8Qtwuq2LLlKs05uhv8/s320/inside1.jpg" width="320" /></a></div><br /><span lang="CA">I els aplaudiments
han deixat pas a la preciosa balada de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Monk</b>,
que <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Miles</b> inicià fent-ne la coneguda
“Intro”, la qual, ves per on, no és ni obra ni gràcia del compositor sinó de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Dizzie Gillespie</b>. I el tema és de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Monk</b> però se li atribueix la co-autoria
a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Cootie Williams</b>, car ell i la seva
orquestra varen ser els primers en interpretar-la, car ningú en aquella època
ningú ho volia fer. I hem tornat a tenir a un <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Miles</b> càlid alhora que potent per la seva sonoritat al registre
agut. I un tema interpretat amb un punt de tempo per les notes soltes del
baixista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Michelot</b>, en la melodia del
tema feta per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Miles</b> i una altra gran
improvisació de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Miles</b>. I melodia i
improvisació del líder que han deixat pas a la del saxo tenor <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Wilen</b>, amb un so que sembla hagi sortit
de les catacumbes, a moments així de llunyà m’ha semblat. Bona improvisació de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Barney</b> i bon acompanyament dels tres de
la base rítmica, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Urtreger, Michelot</b>
i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Clarke</b>. I ja amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Miles</b> fent el final, també obra i
gràcia de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Gillespie</b>, i quin gran
tema i què bé ho varen fer.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..<br /></span><span lang="CA">23 Robadors,
Barcelona:<br /> </span><span lang="CA"><a href="https://23robadors.com/programacio/">https://23robadors.com/programacio/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Jamboree Jazz Club,
Barcelona:<br /> </span><span lang="CA"><a href="https://jamboreejazz.com/agenda/">https://jamboreejazz.com/agenda/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Sunset Jazz Club,
Girona:<br /> </span><span lang="CA"><a href="http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html">http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html<br /></a></span><span lang="CA">etc, etc....al blog
hi trobareu l’enllaç a la seva programació.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">Abans que <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Miles Davis</b> arribés a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">París</b>, l'aspirant a cineasta <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Louis Malle</b> sabia que el quintet de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Miles </b>actuaria al club de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Saint-Germain</b> durant una setmana
després del concert de l'<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Olympia</b>. En
reconèixer això com una oportunitat, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Malle
</b>es va adreçar a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Marcel Romano</b> i
li va expressar el seu desig que el quintet de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Miles Davis</b> proporcionés la música per a la seva pel·lícula de
debut, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">"Ascenseur pour l'échafaud
(Ascensor a la forca)".</b> Quan <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Miles
</b>va arribar a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">París, Romano</b> i<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Malle</b> es van afanyar a presentar-li la
idea i van organitzar una projecció privada de la pel·lícula. Després de veure-la,
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Miles</b> va acceptar el repte amb ganes
i es va posar a treballar-hi amb entusiasme, malgrat el temps limitat que va
tenir per preparar la música.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">El 4 de novembre, el
quintet de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Miles Davis</b> es va reunir
a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Le Poste Parisien Studio </b>per a una
sessió de gravació a la tarda sota la supervisió de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Marcel Romano</b>. La sessió va començar a les 9 del vespre. i va durar
quatre hores intenses. Mentre la pel·lícula es reproduïa davant els seus ulls,
els músics van aprofundir en la improvisació espontània, creant una obra mestra
musical notable. La fusió perfecta d'imatge, acció i so a la pel·lícula va
deixar una empremta perdurable tant en els àmbits del cinema com del jazz.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8OgNXdZZPjY_-_9eWNruK0Z4azeinIY1rXi__jz8hz-8ChyphenhyphensC2KzhnJ1stKSTKb3H6037ynT2ikntSe94FVTrINm3Ci9gwPHMdN3Y1mcfG5sEifZDtTnWv7W4lmTVSa-JowNjPD2ON2wXhp78hUE6JDtEsnMA6a6TWeaEcmNSVbwS9APBjxo7CJskm5EH/s2652/inside2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2526" data-original-width="2652" height="305" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8OgNXdZZPjY_-_9eWNruK0Z4azeinIY1rXi__jz8hz-8ChyphenhyphensC2KzhnJ1stKSTKb3H6037ynT2ikntSe94FVTrINm3Ci9gwPHMdN3Y1mcfG5sEifZDtTnWv7W4lmTVSa-JowNjPD2ON2wXhp78hUE6JDtEsnMA6a6TWeaEcmNSVbwS9APBjxo7CJskm5EH/s320/inside2.jpg" width="320" /></a></div><br /><span lang="CA">I ja els acabarem
d’escoltar i nosaltres aquest <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Especial
Nadal</b> i ho farem amb els temes de la Cara D, “Now’s the Time” de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Charlie Parker</b> el “Walkin’” de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Miles</b> i acabà com sempre ho feu amb el
seu “Theme”, tot i considerant que en el tema de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Parker</b>, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Miles</b> no hi
tocà, i això mateix va passar amb dos temes més, “Lady Bird” de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Tadd Dameron</b> i “I’ll Remember April” de
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Gene De Paul</b>.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">7.D1.- Now’s the Time
(Charlie Parker)<br /></span><span lang="CA">8.D2.- Walkin’ (Miles
Davis)<br /></span><span lang="CA">9.D3.- The Theme
(Miles Davis) 16:07.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I seguint comentant
les vicissituds de la gira....Malgrat aquest èxit imprevist, la gira va
resultar ser un fracàs financer ja que el nombre esperat de concerts signats no
es va materialitzar com <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Romano</b> havia
previst. Com a resultat, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Miles Davis</b>
es va trobar passant la major part del seu temps tocant al <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Club Saint-Germain</b> i gaudint de l'ambient animat de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">París</b>. El nombre limitat d'aparicions
programades del quintet fora de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">França</b>
va resultar ser un èxit, amb dos concerts notables que van rebre grans
aplaudiments i elogis. El primer concert va tenir lloc el 8 de desembre al <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Concertgebouw d'Amsterdam</b>, mentre que
el segon va tenir lloc el 20 de desembre al <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Théâtre Patria </b>de<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">
Brussel·les</b>. Abans del concert de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Brussel·les,
Miles</b> va viatjar sol a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Stuttgart</b>
el 18 de desembre on va mostrar les seves habilitats com a solista principal
amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">l'Orquestra Erwin Lehn</b> a la <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Liederhalle</b> <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Beethovensaal</b>. Després de la conclusió de l'actuació a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Brussel·les, Miles</b> va tornar a la seva
base d'operacions a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Nova York</b>.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I parlant dels temes,
i del primer tema on <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Miles</b> va deixar
el seu lloc al quartet local, coses de la seva generositat, doncs això, què és
un dels temes típics de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Parker</b> a tot
Bop. Aquí sí que el saxo tenor <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Wilen</b>
deixa anar algun motiu un pèl més agosarat per modernitat. El Swing hi és de
totes, totes, pel fet del “Walking” de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Michelot</b>
i els copets als plats i caixa de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Kenny
Clarke</b>. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Barney</b> ha fet un molt
bon solo, sí, en aquest tema de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Parker</b>
interpretat a un bon tempo, l’adequat per notar aquesta sensació de Bebop. I en
aquest tema a quartet, el pianista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Utreger</b>
ha brillat de nou per la seva digitació prístina i pura. També el seu discurs
ha estat força interessant, amb algunes frases i motius extrets de la seva
creativitat. I sempre el “Walking” de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Michelot</b>
i després, la seva improvisació, curteta, i els “quatres” compassos improvisant
el baterista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Clarke</b> amb en <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Wilen</b> al saxo tenor i ja recuperar la
coneguda melodia de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Parker</b> i acabar
el tema amb un final brutal de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Clarke </b><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i els aplaudiments de tot el respectable.<br /></span><b><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span></b><span lang="CA">I també el
“Walkin’”ha estat brutal, en un altre tema típic de l’ona <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Miles</b>. Un Blues de nou<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>per
tot, per melodia curta i pels 12 compassos de l’estructura. En temes així és
quan veiem i escoltem les genialitats interpretatives del gran <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Miles Davis</b>. Solo llarg farcit de tot,
de idees, de passejades pel registre agut, de motius repetitius que ens situen
en el què vol dir. De nou els seus silencis, que són una part molt important de
la música, sinó la més. Saber gestionar-los com ho fa ell no és cosa fàcil, no.
Els seus arpegis, les seves escales, els motius, el seu so, llenguatge i
fraseig, tot plegat, tot això és <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Miles
Davis</b>. I sí que el solo de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Barney
Wilen</b> ha estat força interessant, sí. Improvisant la roda de Blues sembla
que s’hi troba la mar de bé. En aquest tema ha fet una bona improvisació tot i
que curteta, ara bé, amb aquest so tan fresc i potent que ens ha ofert. Més
curteta ha estat la improvisació del pianista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Urtreger</b> tot i que també molt reeixida. I ja de nou <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Miles</b> ha aparegut amb una darrera improvisació,
després de la qual ha deixat pas a la que ha fet <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Clark</b> a la bateria per ja acabar amb la melodia del tema i
automàticament, després dels aplaudiments, encetar el seu comiat amb el tema
que ell sempre executà com a final de concert, el “The Theme”. Tot i això la
melodia d’aquest Theme no és la que feia habitualment, i sí que ho ha estat la
part final, amb la frase característica d’aquest “The Theme”. Brutal concert
que va fer <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Miles Davis</b> a l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Olimpia </b>de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">París </b>el novembre de 1957, ell amb un quartet de residents a la
capital francesa, i que <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jordi Pujol</b>
ha recuperat per a la història del Jazz, car aquesta publicació és única, ja
que mai s’havia publicat abans, o sigui que moltes gràcies <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jordi</b> alhora que felicitar-te per aquest gran èxit de vendes.<br /> </span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I sí, nosaltres ja
hem acabat aquest <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Especial Nadal</b>
dedicat a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Miles Davis, Jordi Pujol </b>i<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Fresh Sound Records</b> que com sempre
espero que us hagi agradat tan com a mi.<span style="mso-spacerun: yes;"> <br />
</span></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..<br /></span><span lang="CA">Nota 79: </span><span lang="CA"><a href="https://www.nota79.cat/events/">https://www.nota79.cat/events/</a></span><span lang="CA">,<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA">Nova Jazz Cava:<br /> </span><span lang="CA"><a href="https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming">https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Jazz Club la
Vicentina:<br /> </span><span lang="CA"><a href="https://jazzclublavicentina.blogspot.com/">https://jazzclublavicentina.blogspot.com/</a></span><span lang="CA">, i nosaltres
ja fins el 19 de gener de 2024 que tindrem al <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Rai Castells Quartet</b> amb ell <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Rai
Castells, guitarra; Pablo Martín, saxo tenor;, contrabaix i Kike Pérez, bateria</b>,
amb l’entrada gratuïta com sempre en un esdeveniment patrocinat per
l’ajuntament de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">SVdH </b>i organitzat
des del <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jazz Club la Vicentina</b> us hi
esperem com sempre a partir de les 22h.<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
</span><span lang="CA"><a href="http://www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es/">www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es</a></span><span lang="CA"> i jo mateix <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Miquel Tuset i Mallol </b>qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les
seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i
us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel
Tuset i Mallol.</span></span></div>
S'emet cada dimecres a les 22h a Ràdio Sant Vicenç 90.2 i els diumenges en diferit a la mateixa hora. Presentat i realitzat per Miquel Tuset.http://www.blogger.com/profile/07577638615848231323noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2780958048475961356.post-90332889950455136152023-12-19T05:09:00.000-08:002023-12-19T05:09:08.781-08:00Programa 574 - Jazz Workshop FSR: Harold Land i Clifford Jordan, dimecres 20 de desembre de 2023.<div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"> <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiYYjTNiU3GasiuKyQithVhaHbK78CLoXCw-YvdtOavxIJhF2GX2zBGqJZcsc7dZ_wZFqvsovsSS2QJBULqEYw7xzPVEuBFDLdT5zTqvAq0xLUB6ezWRJWXHcsd8nvZQquUpr072l4C2bfZxfFSuHw-Tb2wcJKT7568Km4nQcPNzIffvUEGjREm9wINXE19/s2246/Programa%20574.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2245" data-original-width="2246" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiYYjTNiU3GasiuKyQithVhaHbK78CLoXCw-YvdtOavxIJhF2GX2zBGqJZcsc7dZ_wZFqvsovsSS2QJBULqEYw7xzPVEuBFDLdT5zTqvAq0xLUB6ezWRJWXHcsd8nvZQquUpr072l4C2bfZxfFSuHw-Tb2wcJKT7568Km4nQcPNzIffvUEGjREm9wINXE19/s320/Programa%20574.jpg" width="320" /></a></div><span lang="CA"><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><br /></span></span></div>Molt bona nit a
tothom, benvinguts a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jazz Club de Nit</b>
aquí a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ràdio Sant Vicenç 90.2</b> aquí a
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ràdio Abrera 107.9</b> aquí a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ràdio Joventut </b>aquí a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ràdio Molins de Rei 91.2</b> aquí a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Eixample Barcelona Ràdio</b> aquí a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ràdio Celrà </b><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>amb un programa de Jazz per a vosaltres que us
agrada el Jazz, com deia el nostre amic <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Cifu</b>.
A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un
petó ben gran <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Cifu</b>. Aquí <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Miquel Tuset i Mallol</b> qui us parla,
presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i
editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma
col·lectiva i internacional anomenada <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“Esfera
Jazz”</b>, i que al blog hi trobareu l’enllaç.<br /> </span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I ja tenia ganes de
fer un programa dedicat als vinils que reedita <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jordi Pujol</b>, els de la sèrie <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jazz
Workshop</b> com són els que escolareu avui, en <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Clifford Jordan, “Starting Time”</b> i el <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Harold Land in New York, “Eastward Ho!”. </b>I deixo per un altre
programa la darrera meravella que <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Pujol</b>
ha recuperat, i parlo del <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Miles Davis
Quintet, “In Concert at The Olympia, Paris 1957”</b> aquest però de la
col·lecció <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">FSR 33</b>. Per aquest sol,
li dedicaré un programa, que se’l mereix.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I dir-vos que aquests
dos saxofonistes no han estat reconeguts pel gran públic com es mereixien, com
es mereixen encara ara. Ells dos, com tants d’altres, han estat en formacions
punteres liderades per grans màsters, sí, tot i ser-ho també ells. És el cas de
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Harold Land</b> qui va formar part del
millor quintet de Hard-Bop de l’època, el de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Clifford Brown & Max Roach</b>. Igualment li passà a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Clifford Jordan</b> qui va formar part del
quintet de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Charles Mingus</b> on també
hi hagué l’increïble i admirat <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Eric
Dolphy. </b>Sí que es veritat que aquests i molts altres músics varen
enregistrar al seu nom, com són els dos discos d’avui, però no varen tenir
massa ressò en el gran públic. I per descomptat que a nosaltres no ens va
arribar res d’aquests músics ni es va publicar res d’ells en aquest cony de
país que fou, i que de vegades encara és.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I sí, he posat els
discos per primera vegada al tocadiscos i n’he digitalitzat el contingut de
tots dos, que per això els podreu escoltar avui.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEirL23uxFANrUG6_8Ed6DO4V95xmvrt4kbR82AyIXqsm_1UFiXN5VDZhjCTvBma5SsIVZ66AAH2kb1atDgKLndD9KaeTh440lRtxAaPbTI5KDx_hTSlScC1xArzoowrsP6AMJsoJUHheT7hKWfXS9yPyWSAlAJhJGAcGSIRnIt6rARzsaHl33mcNU5DdquV/s800/eastward-ho-harold-land-in-new-york-audiophile-180gr-hq-vinyl.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="800" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEirL23uxFANrUG6_8Ed6DO4V95xmvrt4kbR82AyIXqsm_1UFiXN5VDZhjCTvBma5SsIVZ66AAH2kb1atDgKLndD9KaeTh440lRtxAaPbTI5KDx_hTSlScC1xArzoowrsP6AMJsoJUHheT7hKWfXS9yPyWSAlAJhJGAcGSIRnIt6rARzsaHl33mcNU5DdquV/s320/eastward-ho-harold-land-in-new-york-audiophile-180gr-hq-vinyl.jpg" width="320" /></a></div><br /><span lang="CA">O sigui que
començarem el programa escoltant alguns temes del de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Harold Land in New York, “Eastward Ho!”</b>. Publicat originalment per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jazzland</b> com a JLP 933S. Enregistrat
per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ray Fowler </b>al<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Plaza Sound Studios, Nova York</b>, els
dies 5 i 8 de juliol de 1960. Masteritzat per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jack Matthews</b>. Notes de folre: <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Chris
Albertson</b>. Sessió de gravació produïda per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Orrin Keepnews</b>. Amb: <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Harold
Land (saxo tenor), Kenny Dorham (trompeta), Amos Trice (piano), Clarence Jones
(contrabaix), Joe Peters (bateria).</b> I com sempre dir-vos que al blog hi
trobareu l’enllaç a la pàgina web d’aquest vinil de 180grs.<br /></span><span lang="CA"><a href="https://www.freshsoundrecords.com/harold-land-albums/53877-eastward-ho-harold-land-in-new-york-audiophile-180gr-hq-vinyl.html">https://www.freshsoundrecords.com/harold-land-albums/53877-eastward-ho-harold-land-in-new-york-audiophile-180gr-hq-vinyl.html</a></span><span lang="CA">.<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jordi Pujol</b> ha reeditat en vinil de
180grs 5 LPs del malauradament massa desconegut <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Harold Land</b>, i ves per on que dos dels quals ja estan exhaurits i
fora de l’stock. Us queden però aquest, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Harold
Land in New York (JW-099LP)</b>, el titulat <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">The Fox (JW-017LP)</b> i el que va fer amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Wes Montgomery</b> a tot <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">West
Coast Bues! (JW-027LP)</b> havent sonat al <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jazz
Club de Nit </b>en temporades anteriors.<br /> </span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I ja el començarem
escoltant a ell i a ells en el magnífic blues compost per ell mateix... No per
Abrera.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">1.B2.- Okay Blues
(Harold Land) 12:26.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I ja heu pogut
escoltar el magnífic Swing d’aquella sessió que varen enregistrar aquests súper
cracs d’aleshores. D’aquest quintet, potser el més conegut era <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Kenny Dorham</b> i també el mateix <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Harold Land</b> que ja havia passat pel
quintet de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Max Roach & Clifford
Brown</b>. També <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Clarence Jones</b> ho
començava a ser i no tant els altres dos companys. Crec que hem gaudit molt amb
aquest Blues del líder. Un tema llarg on hem pogut escoltar llargues
improvisacions i totes a un nivell estratosfèric. Un tema que ha acabat amb els
típics “quatres” compassos que ens han fet <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Land</b>
i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Dorham</b>, després del brutal solo de
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jones</b> al contrabaix. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Joe Petters</b> ha fet anar la màquina
rítmica amb una gran solvència, presència i Swing, com també el baixista amb el
seu “walking”. El tema l’han iniciat els dos vents fent la melodia a duet. El
líder ha estat el primer en improvisar, i ja heu pogut constatar amb quina
mestria ho ha fet, alhora que amb el seu so característic i reconegut pels qui
l’hem escoltat i encara escoltem, a ell com a líder o amb el <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Max Roach & Clifford Brown Quintet</b>.
Un fraseig típic d’ell, on es destil·len maneres modals (de Jazz Modal) alhora
que les del més pur Hard Bop, ell que podríem dir que representà al <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">West Jazz Coast</b>. També el so càlid de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Kenny Dorham</b> ens ha acaronat ja des de
la primera nota, ell que se’l coneix també per ser el compositor del conegut
tema “Blue Bossa”, un dels més interpretats en les Jam Sessions, tema ideal
pels principiants, i que els que ja no ho són també toquen. Una improvisació
sòlida la d’aquest magnífic trompetista, tampoc massa conegut pel gran públic. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Amos Trice</b> al piano, pel canal
esquerra, ha fet la seva també amb un gran sentit del ritme alhora que de la
melodia. També ha seguit les evolucions de l’harmonia, la d’aquest típic Blues
de 12 compassos, marcant amb una digitació precisa i també fent-ho de manera
calmada, tranquil·la, un pèl endarrerit pel que fa al tempo. En fi, un gran
tema i blues per començar el programa fent-ho amb ells i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Harold Land</b> al capdavant.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I no deixaré de
dir-vos que entreu als webs de:<br /></span><span lang="CA">Fresh Sound Records: </span><span lang="CA"><a href="http://www.freshsoundrecords.com/">www.freshsoundrecords.com</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Quadrant Produccions:
</span><span lang="CA"><a href="http://www.quadrantproduccions.es/">www.quadrantproduccions.es<br /></a></span><span lang="CA">Temps Record: </span><span lang="CA"><a href="https://tempsrecord.cat/">https://tempsrecord.cat</a></span><span lang="CA">,<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA">Youkali Music: </span><span lang="CA"><a href="http://youkalimusic.com/">http://youkalimusic.com</a></span><span lang="CA">,<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA">Origin Records: </span><span lang="CA"><a href="https://originarts.com/">https://originarts.com/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Errabal Jazz:<br /> </span><span lang="CA"><a href="http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es">http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es<br /></a></span><span lang="CA">UnderPool: </span><span lang="CA"><a href="https://www.underpool.org/">https://www.underpool.org<br /></a></span><span lang="CA">Etc, etc...enllaços
que trobareu al blog.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgc7efQ4e3e-3RuYni_gZ-9HvUZTKzQhk_6lvJWB-SCO_wQvb7OO1LxMKHR8BxQ8sduIORm5KCz82dtTHcDH364XhTVa3YUy3yq-dgP8OOU1EOOuHegRL2XsEfwzDex9uDHWSWnG_9Yd8-3isdzYDq6knyL1_7X7DQIsanZWVv7f_knaZjxZ2qsGwS11x9x/s800/eastward-ho-harold-land-in-new-york-audiophile-180gr-hq-vinyl%20(1).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="800" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgc7efQ4e3e-3RuYni_gZ-9HvUZTKzQhk_6lvJWB-SCO_wQvb7OO1LxMKHR8BxQ8sduIORm5KCz82dtTHcDH364XhTVa3YUy3yq-dgP8OOU1EOOuHegRL2XsEfwzDex9uDHWSWnG_9Yd8-3isdzYDq6knyL1_7X7DQIsanZWVv7f_knaZjxZ2qsGwS11x9x/s320/eastward-ho-harold-land-in-new-york-audiophile-180gr-hq-vinyl%20(1).jpg" width="320" /></a></div><br /><span lang="CA">I els seguirem
escoltant en el tema a tot vals compost pel pianista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Amos Trice</b> i anomenat...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">2.A2.- Triple Trouble
(Amos Trice) 5:47.<br /> </span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><b><span lang="CA">Harold
de Vance Land</span></b><span lang="CA">
(18 de desembre de 1928 - 27 de juliol de 2001) va ser un saxofonista tenor
nord-americà de hard bop i post-bop. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Land</b>
va desenvolupar el seu hard bop tocant amb la banda de Max <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Roach/Clifford Brown</b> en un estil personal i modern, sovint
rivalitzant amb l'habilitat instrumental de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Clifford Brown</b> amb els seus propis solos inventius i capritxosos.
El seu to era fort i emocional, però deixava entreveure una certa fragilitat
introspectiva.<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I quin canvi de
músiques amb aquest tema del pianista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Trice</b>
a tot vals. Una melodia feta a duet per saxo tenor i trompeta i esclar que el
pont o la B del tema l’ha fet el mateix compositor i pianista. I la primera
improvisació ha estat a càrrec del líder del projecte, el gran <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Land</b>. Ens ha acaronat de nou amb el seu
so un tan fosc a voluntat però molt càlid. Ha desenvolupat unes línies
melòdiques molt maques. Solo curtet com el del trompetista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Dorham</b> el qual també ha seguit en la seva ona de sonoritat, tot
plegat amb un so molt contingut. El trio s’ha quedat sol en la improvisació del
pianista, que de nou ha estat molt sobri i elegant, discret, diria jo en aquest
bonic seu tema.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I seguirem
escoltant-los amb aquestes músiques immortals, i ara amb un tema que comença
molt delicadament, a balada a tempo mèdium slow, per després doblar el tempo en
les improvisacions i ja a tot swing en el tema de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">David Raskin</b> anomenat...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">3.A3.- Slowly (Dave
Raskin) 7:08.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I així ha estat.
Després del tema fet per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Land</b>, ell
mateix s’ha posat a improvisar i l’hem escoltat pel canal dret. I quin fraseig
i bon gust melòdic que te, que tenia aquest gran desconegut i tan important en
el Jazz de tots els temps. Llenguatge propi reconeixible, línies modernes,
velocitat d’execució, so present, ell que també es va escoltar atentament a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">John Coltrane</b> i en va copsar les seves
maneres més que modernes d’improvisar. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Dorham</b>
l’ha seguit i pel so càlid sembla que toqui el fiscorn però no, segueix amb la
trompeta i fent-ho a tot Swing, un pel endarrerit del tempo. Un Swing
aconseguit gràcies als dos de la base rítmica amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Clarence Jones </b>(contrabaix),<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">
Joe Peters </b>(bateria), amb el “Walking” del primer i els copets a plats i
caixa del segon. El pianista ha fet de nou una tasca remarcable amb una
digitació ben clara situant-se en el registre del mig. També el baixista ens ha
omplert dels seus profunds sons fent un solo remarcable. Gran tema de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Raskin</b> que ells han fet la mar de bé.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I no deixaré de
dir-vos que entreu als webs de:<br /></span><span lang="CA">Discordian Records: </span><span lang="CA"><a href="http://www.discordianrecords.bandcamp.com/">www.discordianrecords.bandcamp.com</a></span><span lang="CA">,<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA">Moonjune Records: </span><span lang="CA"><a href="http://www.moonjunrecords.com/">www.moonjunrecords.com</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Auand Records: </span><span lang="CA"><a href="https://auand.com/">https://auand.com/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Segell Microscopi: </span><span lang="CA"><a href="https://www.microscopi.cat/">https://www.microscopi.cat/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">CRU Records: </span><span lang="CA"><a href="https://alcrurecords.com/">https://alcrurecords.com/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Tejo Milenario: </span><span lang="CA"><a href="http://www.tejomusic.com/">http://www.tejomusic.com/</a></span><span lang="CA">,<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA">Etc, etc...enllaços
que trobareu al blog.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><b><span lang="CA">Land
</span></b><span lang="CA">va
néixer a<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Houston, Texas, Estats Units</b>
i va créixer a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">San Diego</b>, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Califòrnia</b>. Va començar a tocar als 16
anys. Va fer el seu primer enregistrament com a líder de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Harold Land All-Stars</b>, per a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Savoy
Records</b> el 1949. El 1954, es va unir al <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Clifford Brown/Max Roach Quintet</b>, amb qui va estar al l'avantguarda
del moviment hard-bop/bebop. La família <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Land
</b>es va traslladar de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">San Diego </b>a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Los Angeles</b>, el 1955. Allà va tocar amb
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Curtis Counce, </b>va dirigir els seus
propis grups i va dirigir grups amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Bobby
Hutcherson, Blue Mitchell i Red Mitchell.</b> A partir de la dècada de 1970, el
seu estil va mostrar la influència de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">John
Coltrane</b>.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUHvEEnWDJS4ghkemPmhcK3fz5Vj3L5TpevLJYV1Z03q5bCXeNV8vrmL8dtteyBb1rtbHrAfSu403PeULAyUO1FP64i80t2dnofS6HOK8tlLSNqzph8-yIhjfs4WA-N4sW5s_eZYzCEllM56ljCRCoZAOCHhRWgvqzjD1i5DxDXpuT-7SlB1aSR_ffiaGS/s800/eastward-ho-harold-land-in-new-york-audiophile-180gr-hq-vinyl%20(2).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="792" data-original-width="800" height="317" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUHvEEnWDJS4ghkemPmhcK3fz5Vj3L5TpevLJYV1Z03q5bCXeNV8vrmL8dtteyBb1rtbHrAfSu403PeULAyUO1FP64i80t2dnofS6HOK8tlLSNqzph8-yIhjfs4WA-N4sW5s_eZYzCEllM56ljCRCoZAOCHhRWgvqzjD1i5DxDXpuT-7SlB1aSR_ffiaGS/s320/eastward-ho-harold-land-in-new-york-audiophile-180gr-hq-vinyl%20(2).jpg" width="320" /></a></div><br /><span lang="CA">I un altre gran tema
d’aquest disc és el compost per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Cole
Porter</b> i primer track de la cara A, l’anomenat...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">4.A1.- So<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>in Love (Cole Porter) 6:00.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">"So in
Love" és una cançó popular, escrita per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Cole Porter</b>, del seu musical <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“Kiss
Me, Kate”</b> (que s'estrenà a Broadway el 1948) i que es basava en <u>“The
Taming of the Shrew”</u> de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Shakespeare</b>.
Va ser cantada a l'espectacle per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Patricia
Morison</b> i per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Alfred Drake</b>, i
més popularitzada per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Patti Page</b> el
1949. L'enregistrament va ser publicat <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Mercury
Records</b> com a número de catàleg 5230, i va arribar per primera vegada a la
llista de<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Billboard</b> el 12 de febrer
de 1949, va durar dues setmanes i va assolir el número 13. Altres versions que
van ser populars aquell any van ser les de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Gordon
MacRae </b>i<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Dinah Shore</b>. També ha
estat gravada per moltes altres cantants importants, incloses <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Peggy Lee</b> i<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Ella Fitzgerald</b>.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I ja veieu quin Swing
més brutal el d’aquest tema. Una melodia molt maca i reconeixible però que ells
varen saber reconvertir en un estàndard de Jazz com tants altres devien fer. I
l’ha començat el líder primer, fent la melodia en la primera A per després
fer-ho <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Dorham</b> en la segona. En el
pont ha estat <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Land</b> qui ha l’ha fet,
i després ells dos fent-ho a duet en la darrera A i ja iniciar les
improvisacions. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Dorham</b> ha estat el
primer, i de nou amb la seva contrastada solvència musical, sonoritat càlida,
fraseig i llenguatge a tot Jazz seguint les evolucions de l’harmonia del tema.
I quin Swing el dels tres acompanyants. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Land</b>
l’ha seguit i també amb la seva característica sonoritat i elegància
interpretativa, idees musicals modernes i fraseig típic de la seva creativitat,
tantes vegades escoltat amb el <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Max Roach
& Clifford Brown Quintet</b>. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Amos
Trice </b>l’ha seguit fent un curtet solo, i una mica més llarg el del
contrabaixista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jones</b>. Gran tema i
magnífiques interpretacions de tots cinc.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">Des de principis dels
vuitanta fins a principis dels noranta, va treballar regularment amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Timeless All Stars</b>, un grup patrocinat
pel segell discogràfic de jazz <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Timeless</b>.
El grup estava format per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Land</b> al
tenor, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Curtis Fuller</b> al trombó, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Bobby Hutcherson</b> al vibràfon, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Cedar Walton</b> al piano, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Buster Williams </b>al contrabaix i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Billy Higgins</b> a la bateria. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Land</b> també va fer gira amb la seva
pròpia banda durant aquest temps, sovint incloent el seu fill <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Harold Land Jr. </b>al piano i normalment
amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Bobby Hutcherson</b> i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Billy Higgins</b> també. Durant aquests
anys va tocar regularment al <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Hop Singh's</b>
de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Marina Del Rey</b> a la zona de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">L.A.</b> i al <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Keystone Korner</b> de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">San
Francisco</b>.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">Land va ser professor
a la <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Universitat de Califòrnia, Los
Angeles</b>. Es va incorporar al <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Programa
d'Estudis de Jazz</b> de la <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">UCLA</b> com
a professor el 1996 per ensenyar combo de jazz instrumental. "<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Harold Land</b> va ser un dels principals
col·laboradors en la història del saxo de jazz", va dir el guitarrista de
jazz <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Kenny Burrell</b>, fundador i
director del <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Programa d'Estudis de Jazz
de la UCLA. Land </b>va morir el juliol de 2001, d'un ictus, als 72 anys.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I ja els acabarem
d’escoltar en el tema compost per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Bill Hill
& Peter de Rose</b> i anomenat...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">5.B1.- On a little
street in Singapore (B. Hill & P. de Rose) 7:09.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">"On a Little
Street in Singapore" és una cançó que va esdevenir un estàndard de jazz
escrita per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Peter DeRose</b> i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Billy Hill</b>. Encara que no massa
coneguda, va tenir una certa popularitat als anys 30 i 40, marcada per una
sèrie d'actuacions d'alt perfil. Entre els artistes que van interpretar-la hi
hagué <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Frank Sinatra </b>& <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Harry James Orchestra</b>, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Dave Brubeck & Paul Desmond, Glenn
Miller, Bert Kaempfert, Jimmy Dorsey</b> i, més recentment, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Bob Dylan</b>. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Manhattan Transfer</b> la varen interpretar el 1978. L'escriptor
musical <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Will Friedwald </b>col·loca el
tema de la cançó en una "llarga llista de romanços interculturals i
interracials que mai poden ser" comparant el tema de la cançó amb la
"síndrome tràgica de la mulata", tal com va identificar el crític
cinematogràfic <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Donald Bogle. Friedwald</b>
classifica la cançó en aquest context amb altres composicions orientalistes com
"Poor Butterfly" i "Japanese Mammy".<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I ja heu pogut
escoltar quin tros de tema i interpretat a un tempo força viu. I més que
“Walking” de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jones</b> hi hem tingut un
“Running” per com de vital va el baixista. I esclar, aquesta vitalitat l’hem
pogut copsar en les inversemblants improvisacions, primer dels dos vents, i
després, en la del pianista. Un tema iniciat pels dos vents fent-ne la melodia,
per ja <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Land</b> deixar-nos bocabadats
per la velocitat de la seva improvisació. Quina tècnica més depurada, quina
claredat en les seves notes. No n’hi ha una que no puguem identificar. Mestria
enorme la d’aquest oblidat saxofonista, sort que darrerament, i gràcies a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jordi Pujol</b> el podem tornar a escoltar
i en vinils de 180 grams, com és el cas d’avui. Vinils digitalitzats en primera
escolta per qui us parla. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Dorham</b>
també ha estat brillant en la seva exposició solista, i també veloç i clar en
el seu fraseig. I després dels moments solistes del pianista, hem pogut
escoltar uns “quatres” compassos improvisant el baterista amb els dos vents i
ja per acabar el tema i nosaltres ja deixar-los d’escoltar. Hem gaudit d’allò
més escoltant-los. Quin goig.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">La banda de rock
progressiu <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Yes</b> va incloure una cançó
"Harold Land" al seu àlbum debut homònim el 1969. En una
notícia/entrada al bloc el 20 de setembre de 2010, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Bill Bruford</b> va comentar sobre la cançó: "<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Harold Land</b> era un saxofonista tenor de Hard Bop, ara està mort,
però no recordo per què vam posar el seu nom a una cançó."<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I l’estil de Jazz que
interpretà. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Land</b> tenia un to
inimitablement fosc dins dels paradigmes del hard-bop i del jazz modal. Amb el
temps, això contrastaria cada cop més amb les tonalitats més brillants de
saxofonistes més influïts per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Coltrane</b>,
tot i que<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Land</b> va començar a
implementar les innovacions musicals de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Coltrane</b>.
"El so terrible i inquietant del saxo tenor de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Land</b> va començar entre el <u>rhythm and blues</u> i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Coleman Hawkins</b>, i després de principis
dels anys 60 es devia cada cop més a les harmonies, el fraseig i els
experiments amb modalisme de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">John
Coltrane</b>".</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNZrGZ5S9gHpFNPgjO0bIPimf8nbgKXGMTsHxRuzTS4o7kLyjSsiIBdZNfEczt31oOJm9WC87TA2-BPA0-gArpAkmKHlor7dq2wLoMELFiyLnaefgtTYMzq5IWGOiq2ccOedqyk-b4L5E_peDU4Gap9dsDMHrgH41-_9YRaMSTzPRmPmB2wpDBZjkuvwAU/s800/starting-time-audiophile-180gr-hq-vinyl%20(2).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="800" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNZrGZ5S9gHpFNPgjO0bIPimf8nbgKXGMTsHxRuzTS4o7kLyjSsiIBdZNfEczt31oOJm9WC87TA2-BPA0-gArpAkmKHlor7dq2wLoMELFiyLnaefgtTYMzq5IWGOiq2ccOedqyk-b4L5E_peDU4Gap9dsDMHrgH41-_9YRaMSTzPRmPmB2wpDBZjkuvwAU/s320/starting-time-audiophile-180gr-hq-vinyl%20(2).jpg" width="320" /></a></div><br /><span lang="CA">I clourem el programa
amb l’altre disc de la sèrie <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jazz
Workshop</b> és el de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Clifford Jordan,
“Starting Time”, JW-100</b>. Publicat originalment en estèreo per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jazzland JLP 952S</b>. Enregistrat per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ray Fowler</b> als <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Plaza Sound Studios</b>, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Nova
York</b>, els dies 14 i 15 de juny de 1961. Sessió de gravació produïda per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Orrin Keepnews</b>. Notes de folre: <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ira Gitler</b>. I aquí hi tenim a: <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Clifford Jordan (saxo tenor),</b> i un altre
cop a<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Kenny Dorham (trompeta), Cedar
Walton (piano), Wilbur Ware (contrabaix), Albert 'Tootie' Heath (bateria).</b>
I com sempre dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web d’aquest
vinil de 180grs:<br /></span><span lang="CA"><a href="https://www.freshsoundrecords.com/clifford-jordan-albums/53878-starting-time-audiophile-180gr-hq-vinyl.html">https://www.freshsoundrecords.com/clifford-jordan-albums/53878-starting-time-audiophile-180gr-hq-vinyl.html</a></span><span lang="CA"> i també la
pàgina web del músic: <a href="https://www.cliffordjordan.com/">https://www.cliffordjordan.com/</a>.<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">Vinil amb quatre
temes per cara, i ves per on que els quatre de la cara A són del líder <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Clifford Jordan</b>. O sigui que ja els
escoltarem en la preciosa balada, 3er track de la cara A i anomenada...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">6.A3.- Down Trough
the Years (Clifford Jordan) 4:48.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I doncs quina balada
a tempo mèdium slow acabem d’escoltar, obra i gràcia del compositor i gran saxo
tenor <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Clifford Jordan</b>, un altre dels
“oblidats” i desconeguts. Una melodia tendra i bonica exposada a duet pels dos
vents, per després ell mateix fer la seva improvisació. Hem pogut notar el to i
so distintiu del seu tenor si el comparem amb el de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Harold Land</b>. En aquest tema l’hem trobat un pèl més càlid que l’anterior,
més tou, més dolç. I que bonica la melodia creada a partir de l’harmonia del
tema en la seva improvisació, car de fet és això, el poder crear noves melodies
seguint el patró harmònic, i ell sonant pel canal dret. També <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Kenny Dorham </b>l’ha seguit, ell amb un so
brillant pel registre agut però també amb un so contingut. La base rítmica els han
acompanyat la mar de bé, amb solvència, la del gran <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Cedar Walton</b> al piano, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Wilbur
Ware</b> al contrabaix i a la bateria, l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Albert
“Tootie” Heath</b> el germà petit dels tres <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Heath</b>, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jimmy </b>i<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Percy.</b> Bonic tema per començar-los a
escoltar.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">"Aquesta
magnífica formació, combina el ja distintiu tenor de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Clifford Jordan</b> amb el veterà trompetista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Kenny Dorham</b>, el pianista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Cedar
Walton</b>, el baixista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Wilbur Ware</b>
i el bateria <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Albert "Tootie"
Heath</b>. A part de "Don't You Know I Care" de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Duke Ellington</b>, el grup s'adhereix als originals de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jordan, Dorham i Walton</b>. La música és
directa i, tot i que algunes de les melodies són força fosques, els solos i
l'alta musicalitat enriqueixen la música. Recomanat per als molt col·leccionistes
de jazz". <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Scott Yanow: All Music
Guide</b>.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I a tot Swing
seguirem escoltant-los en el tema també del líder i anomenat...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">7.A2.- Extempore
(Clifford Jordan) 5:18.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I ara sí que hem
gaudit a tot Swing en aquest gran tema de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Cliff
Jordan</b>. Una melodia curta, la típica de tot Blues, perquè això és aquest
tema, un Blues. Trobo que la melodia, entretallada, té molta gràcia. Segueix
els 12 compassos del Blues però de la manera com l’ha fet, s’allunya de la
típica melodia d’un Blues. I ell n’ha iniciat les improvisacions, i ara sí amb
un so més present, més brillant i amb tota l’energia, l’adequada per un tema
com aquest. També l’hem pogut escoltar amb el seu fraseig i llenguatge també propi,
car aquests mestres aconsegueixen això, una sonoritat i fraseig, un llenguatge
que ja els pertany. També li passa això mateix al gran <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Kenny Dorham</b>, ell que va resistir el pas dels anys i seguint a la
palestra, tot i haver-hi “young lions” com <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Freddie
Hubbard</b> i demés. No va estar reconegut pel talent que tingué, potser també
pel fet de la presència dels nous valors, trompetistes, amb un estil més
modern. Pel que fa a la seva presència en aquest disc, dir-vos que el seu so i
estil “casen” la mar de bé en aquest àlbum a tot Hard Bop. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Wilbur Ware</b> ha fet també una gran improvisació, ell que de mica en
mica seria reconegut, com, i encara molt més, el gran <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Cedar Walton</b>, el qual ens ha meravellat per la seva improvisació.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg7-Rc6V0FzU6oYrG6GDNF2nZOmceEX71Ofryd046T0EvfFwexhN5shRSzAWg3i_MjkxJKp4JzwR45y2-fCcDnvqzF7qxO7XpftUCMPOaRZe2TihMRnIBLNXTMX-chgLMlAL2Ee3PdFp56WXmlwCXHe1eND1J3XkMLC0d8j4T9ICi7tURyQ-oRvJPwSTa7K/s800/starting-time-audiophile-180gr-hq-vinyl.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="800" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg7-Rc6V0FzU6oYrG6GDNF2nZOmceEX71Ofryd046T0EvfFwexhN5shRSzAWg3i_MjkxJKp4JzwR45y2-fCcDnvqzF7qxO7XpftUCMPOaRZe2TihMRnIBLNXTMX-chgLMlAL2Ee3PdFp56WXmlwCXHe1eND1J3XkMLC0d8j4T9ICi7tURyQ-oRvJPwSTa7K/s320/starting-time-audiophile-180gr-hq-vinyl.jpg" width="320" /></a></div><br /><b><span lang="CA">Clifford
Jordan</span></b><span lang="CA">
(1931-1993). saxo tenor, flauta, saxo soprano, saxo baix, piano, veu, va néixer
a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Chicago</b> l'any 1931. Músic
autodidacte, la seva afició pel jazz el va fer actuar a la seva ciutat natal
fins a finals dels anys 50, quan es va traslladar a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Nova York</b>. El seu primer àlbum es va titular adequadament <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">"Blowing in from Chicago"</b> amb
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Horace Silver</b> i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Art Blakey</b>.<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">A la dècada dels 60,
el seu ventall es va ampliar, ja que va tocar amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Charles Mingus, Max Roach, Kenny Dorham, Lloyd Price</b> i<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> James Brown. </b>Va fer una gira per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Europa</b> com a solista i va dirigir la
seva pròpia música per a orquestres de ràdio i d'estudi el 1966. Un any més
tard, va fer una gira per l'<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Àfrica
Occidental </b>i<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> l'Orient Mitjà </b>per
al <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Departament d'Estat dels Estats Units</i>
amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Randy Weston</b>. El 1968 <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Clifford </b>va formar <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Frontier Records</b>, a través de la <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>qual va produir àlbums per a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Wilbur Ware, Pharoah Sanders, Cecil Payne,
Charles Brackeen, Ed Blackwell</b> i els seus grups.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I més temes que hi ha
magnífics com és aquest de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Cedar Walton</b>
i primer track de la cara B, anomenat...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">8.B1.- One Flight
Down (Cedar Walton) 4:46.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">Doncs acabem d’escoltar
un altre gran tema, i ara obra i gràcia del gran pianista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Cedar Walton</b>. Un tema amb uns canvis tonals i de ritme en lo que podria
ser la B del tema, força interessants, tot i que l’estructura d’aquest tema no
és la típica de 32 compassos i de la forma AABA. Sí que les improvisacions han
seguit l’estela de les típiques d’aquests temes, i en uns primers moments <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>la que ha fet el bo del líder i per sota amb
sons del company i trompetista. Ara bé, improvisació com a tal ha estat la de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Cedar Walton</b> al piano, i com sempre amb
la seva elegància i bones maneres interpretatives, pianístiques. I no oblidem
els dos de la base rítmica que l’han acompanyat, en <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Wilbur Ware</b> i en <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“Tootie
Heath”</b> a la bateria. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Kenny Dorham</b><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>l’ha seguit a la trompeta amb el seu
característic i brillant so, per després fer-ho el líder, el gran desconegut <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Clifford Jordan</b> ell de nou amb la seva
presència sonora i so personal. Un fraseig un tan endarrerit al bit,
aconseguint una millor sensació de Swing. Gran tema de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Cedar Walton</b>.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..<br /></span><span lang="CA">23 Robadors,
Barcelona:<br /> </span><span lang="CA"><a href="https://23robadors.com/programacio/">https://23robadors.com/programacio/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Jamboree Jazz Club,
Barcelona:<br /> </span><span lang="CA"><a href="https://jamboreejazz.com/agenda/">https://jamboreejazz.com/agenda/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Sunset Jazz Club,
Girona:<br /> </span><span lang="CA"><a href="http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html">http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html<br /></a></span><span lang="CA">etc, etc....al blog
hi trobareu l’enllaç a la seva programació.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><b><span lang="CA">Cliff
Jordan </span></b><span lang="CA">estava
molt interessat en l'obra i la qüestió pública i es va convertir en consultor
musical de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Bed-Sty Youth in Action </b>i
de<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> l'Institut Pratt</b>. Va ser el director
musical del primer <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Dancemobile</b> el
1968 i membre de la facultat de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Henry
Street Settlement. </b>El 1969 va ser una època de canvis arreu del món, i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Europa</b> s'estava convertint en un llit
per al jazz americà. Això va fer que <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Clifford
Jordan </b>es traslladés amb la seva dona i la seva filla de<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Brooklyn</b> a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Bèlgica</b>. Aquell any, hi va tocar així com per a tot À<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">frica</b>. Però l'atracció dels <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Estats Units</b> va ser forta i va tornar
el 1970 on va començar a liderar els seus propis grups en clubs d'arreu del
país. També va actuar amb el trio de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Cedar
Walton (</b>amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Billy Higgins </b>i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Sam Jones). </b>Va interpretar el paper de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Lester Young </b>a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">"Lady Day: A Musical Tragedy" </b>a la <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Brooklyn Academy of Music</b> el 1972.<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I un dels temes
ràpids del disc és el 4rt track de la cara A, o sigui compost per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Clifford Jordan</b> i anomenat....<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">9.A4.- Quittin’ Time
(Clifford Jordan) 4:04.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I quin altre gran
tema de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jordan</b> i ara a un tempo
força viu. I aquest ha estat un tema d’estructura no gaire típica de 38
compassos i de la forma AABA, amb les As de 10 compassos i <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>la B de 8, i essent el pont amb el típic canvi
tonal. La melodia té la seva gràcia, i sobretot per la qüestió rítmica que està
així com un pèl trencada. I el líder, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Clifford
Jordan</b> ha estat qui primer ha improvisat i de nou ho ha fet amb una
elegància i sonoritat magistrals, alhora que amb el seu ràpid fraseig i
llenguatge, amb melodies creades d’una gran inventiva. També <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Dorham</b> ha fet la seva tasca amb una
gran professionalitat, ell que era el més gran del grup, el que tenia més
solera. I <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Cedar Walton</b> l’ha seguit
per després poder escoltar uns moments al gran <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“Tootie Heath”</b> fent virgueries a la bateria, de fet ha fet quasi un
“chorus” sencer del tema, a falta de la darrera A, que l’han fet els dos vents
i així acabar el brutal tema del líder.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhnmwO6IwVSvaXPoyjYrPyefzOL9d_Pzm6eEavgL6G-q0H_km1p8-9ZUMqXyNeA44Z1JSp52bHsoD8NM-eJ1U3R3aGu4g99PeE_9s2sORZo5mGX19GNGkhjfuHsVo7_v7V26Eo1-AqP9924yofEg14ettBsnZn8D6vZSLJ2vS9dzQMhZrP0PT8Y-8YQx0q_/s800/starting-time-audiophile-180gr-hq-vinyl%20(1).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="800" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhnmwO6IwVSvaXPoyjYrPyefzOL9d_Pzm6eEavgL6G-q0H_km1p8-9ZUMqXyNeA44Z1JSp52bHsoD8NM-eJ1U3R3aGu4g99PeE_9s2sORZo5mGX19GNGkhjfuHsVo7_v7V26Eo1-AqP9924yofEg14ettBsnZn8D6vZSLJ2vS9dzQMhZrP0PT8Y-8YQx0q_/s320/starting-time-audiophile-180gr-hq-vinyl%20(1).jpg" width="320" /></a></div><b><span lang="CA"><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><b><span lang="CA"><br /></span></b></span></div>Europa</span></b><span lang="CA"> encara era
un gran atractiu, així que va tornar a girar per aquell continent. També va
emocionar els nens de l'escola pública de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Nova
York</b>, donant-los concerts. També va ensenyar instruments de canya, flauta i
va dirigir bandes per la <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jazzmobile
School,</b> i va participar en cicles de conferències i concerts a escoles
públiques per a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jazz Interactions</b> el
1975.<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><b><span lang="CA">Cliff</span></b><span lang="CA"> ha actuat a
la televisió i als principals festivals de jazz d'arreu del món. Va actuar i va
gravar a finals dels 70 amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Wilbur Ware,
Chris Anderson</b>; va treballar amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Wilbur
Campbell, Kenny Clarke</b> i altres. Va treballar i gravar durant els anys 80
amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Art Farmer, Barry Harris, Philly Joe
Jones, Dizzy Reece, Tommy Flanagan</b>, i va dirigir els seus propis grups amb
artistes com <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Vernel Fournier</b> i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Barry Harris.</b> Va actuar amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Dizzy Gillespie, Kenny Clarke, Percy </b>i<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Jimmy Heath</b>, i molts altres en una
celebració del <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Dia de la Independència de
les Estrelles </i>per al president <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Senghor</b>
al<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Senegal</b> el 1980.<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I ja per cloure el
programa d’avui, i de nou desitjar-vos <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Bon
Nadal</b>, escoltarem un altre tema molt vital d’aquest disc de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Clifford Jordan</b> compost però pel gran
trompetista que estem escoltant, en <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Kenny
Dorham</b> i tema anomenat...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">10.B2.- Windmill
(Kenny Dorham) 3:55.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I quina trempera de
tema, ideal per acabar-lo d’escoltar a ell i a ells i també per cloure el
programa d’avui. Un tema de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Kenny Dorham</b>
no gens conegut i potser sigui per la dificultat interpretativa, per la
velocitat del tema, res a veure amb el seu “Blue Bossa”. La melodia ja és la
mar d’entremaliada, i els dos vents la fan la mar de bé, ben compenetrats i
veloços. I el compositor i trompetista ha estat qui primer ha encetat les
improvisacions i amb quina frescor interpretativa i sonoritat brillant sí, però
continguda i per això amb aquest punt de calidesa. Brutal en <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Kenny</b> com també ho ha estat el bo de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Cliff</b>, ell el líder de la formació. I
és que el solo de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jordan</b> ens ha
deixat clavats a la cadira per la velocitat d’execució i fraseig entremaliat
alhora que creativitat. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Cedar </b>ha
seguit improvisant amb la seva elegància tan personal, i després hem escoltat
uns “quatres” compassos improvisant el bo de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Heath</b> a la bateria, fent-ho amb el líder <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Cliff Jordan</b>, per ja recuperar el tema, la melodia i acabar-lo.
Gran tema per ja acabar el programa d’avui, que com sempre espero que us hagi
agradat tan com a mi.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><b><span lang="CA">Clifford
Jordan</span></b><span lang="CA">
va ser un compositor/arranjador consumat, les composicions del qual han estat
interpretades i gravades per grans figures de la música. Va fer conferències i concerts
a les principals escoles i universitats. Va tenir aparicions a la televisió amb
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Carmen McRae, Harry "Sweets"
Edison, Art Farmer, Dizzy Gillespie </b>i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Cedar
Walton</b>. Va ser nomenat <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">"BMI
Jazz Pioneer"</b> el 1984, membre de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">NARAS</b>
i va ser panelista de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">NEA</b>. Va
compondre i actuar amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">The Skymasters
Band, </b>la<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Hamburg Radio Big Band
[Alemanya], la Metropole Orchestra [Holanda] </b>i la<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> UOMO New Music Jazz Band [Finlàndia].</b> Va fer una gira per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Austràlia</b> amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Mickey Tucker</b> i al <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Japó </b>amb
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Richard Davis </b>als anys 90. Va actuar
i enregistrar als <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Estats Units, Europa </b>i
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Japó</b> amb el seu quartet i la seva <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Big Band</b>. El geni de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Clifford</b> es pot escoltar com a solista
destacat en més de 100 enregistraments, 42 dels quals ell n’és el líder.<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..<br /></span><span lang="CA">Nota 79: </span><span lang="CA"><a href="https://www.nota79.cat/events/">https://www.nota79.cat/events/</a></span><span lang="CA">,<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA">Nova Jazz Cava:<br /> </span><span lang="CA"><a href="https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming">https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Jazz Club la
Vicentina:<br /> </span><span lang="CA"><a href="https://jazzclublavicentina.blogspot.com/">https://jazzclublavicentina.blogspot.com/</a></span><span lang="CA">, i nosaltres
ja fins el 19 de gener on tindrem a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Rai
Castells Quartet </b>amb, un concert que s’encabirà en la <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Festa Major d’Hivern</b>, amb l’entrada gratuïta com sempre en un
esdeveniment patrocinat per l’ajuntament de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">SVdH </b>i organitzat des del <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jazz
Club la Vicentina</b>.<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">També dir-vos que amb
tota probabilitat faré un especial <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Nadal</b>
i ja al 2024, un especial <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Reis</b>, car
material, discos, en tinc de sobres per fer aquests especials, i també en tinc
les ganes, que crec què és lo més important.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
</span><span lang="CA"><a href="http://www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es/">www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es</a></span><span lang="CA"> i jo mateix <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Miquel Tuset i Mallol </b>qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les
seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i
us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel
Tuset i Mallol.<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></span></div>
S'emet cada dimecres a les 22h a Ràdio Sant Vicenç 90.2 i els diumenges en diferit a la mateixa hora. Presentat i realitzat per Miquel Tuset.http://www.blogger.com/profile/07577638615848231323noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2780958048475961356.post-9539616243361118742023-12-14T04:02:00.000-08:002023-12-14T04:02:08.727-08:00Programa 573: Geraldine & Ricardo Urrutia; Lady & The Tramps; Pep Zaragoza i Franck Amsallem, dimecres 13 de desembre de 2023.<div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpj-3zxSLeVh3O5qBOP5BNTEUt4s_jFAZZsDB0kHYaNcIjdjHUDqSqK7_JTvtKxgNln7Uka5jJtMLRYeajvOsyCXdtzPoCycXWWfrRZ1UCMeQ_ewc_N3xtiMToDZR5-1htNaFjG23WNSGmmt4eUjI-rXP91qjS6MLHLYBpIVe5hR_2uZQyBS4GMDpQJOqa/s1123/Programa%20573_b.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: arial;"><img border="0" data-original-height="1123" data-original-width="1123" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpj-3zxSLeVh3O5qBOP5BNTEUt4s_jFAZZsDB0kHYaNcIjdjHUDqSqK7_JTvtKxgNln7Uka5jJtMLRYeajvOsyCXdtzPoCycXWWfrRZ1UCMeQ_ewc_N3xtiMToDZR5-1htNaFjG23WNSGmmt4eUjI-rXP91qjS6MLHLYBpIVe5hR_2uZQyBS4GMDpQJOqa/s320/Programa%20573_b.jpg" width="320" /></span></a></div><span style="font-family: arial;"><br /><span lang="CA">Molt bona nit a
tothom, benvinguts a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jazz Club de Nit</b>
aquí a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ràdio Sant Vicenç 90.2</b> aquí a
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ràdio Abrera 107.9</b> aquí a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ràdio Joventut </b>aquí a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ràdio Molins de Rei 91.2</b> aquí a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Eixample Barcelona Ràdio</b> aquí a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ràdio Celrà </b><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>amb un programa de Jazz per a vosaltres que us
agrada el Jazz, com deia el nostre amic <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Cifu</b>.
A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un
petó ben gran <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Cifu</b>. Aquí <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Miquel Tuset i Mallol</b> qui us parla,
presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i
editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma
col·lectiva i internacional anomenada <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“Esfera
Jazz”</b>, i que al blog hi trobareu l’enllaç.<br /> </span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I el programa d’avui
anirà de veus i d’instruments, dues veus femenines acompanyades sí, i dos grups
instrumentals, amb discos autoeditats com el de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Geraldine</b> amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ricardo
Urrutia, “URDINA”</b> i el del pianista establert a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">París, Franck Amsallem, “Gotham Goodbye”</b>. De <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Youkali Music</b> tenim el <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“Seasons”
</b>amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Lady & The Tramps</b> mentre
que el de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Sedajazz Records</b> és l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">”Efímer”</b> de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Pep Zaragoza</b> i avui amb un micro conte de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Carme de la Fuente</b>.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: arial;"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjIz3FguQOX1T08SZmCuP1wwtYSOlFTxBFqwGnnqGP2xVv5rPaBt7OXIEtnSCqrVvvxw-9yoPjB7co82jdwg7PewIOkKTfPPqIRxfmcIxCGlmwMSLphHMwOyOMmiDMmHMKhabDZOdVAWLPejtz3xVVjTDbKSgWbg9VO-xEVoFpfje31_R_49NAfVatUMx5r/s2400/front.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: arial;"><img border="0" data-original-height="2400" data-original-width="2400" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjIz3FguQOX1T08SZmCuP1wwtYSOlFTxBFqwGnnqGP2xVv5rPaBt7OXIEtnSCqrVvvxw-9yoPjB7co82jdwg7PewIOkKTfPPqIRxfmcIxCGlmwMSLphHMwOyOMmiDMmHMKhabDZOdVAWLPejtz3xVVjTDbKSgWbg9VO-xEVoFpfje31_R_49NAfVatUMx5r/s320/front.jpg" width="320" /></span></a></div><span style="font-family: arial;"><span lang="CA">Començarem
delicadament amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Geraldine</b> amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ricardo Urrutia, “URDINA”</b>, disc que ella
mateixa em van enviar. Gravat, mesclat i masteritzat per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Juanan Ros</b> als estudis <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">El
Cantón de la Soledad</b> de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Vitòria
Gasteiz</b>. I aquí hi tenim a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Geraldine,
veu i Ricardo Urrutia, guitarra i arranjaments</b>. I ella es va adreçar a mi
d’aquesta manera: “El meu nom és <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Geraldine</b>,
sóc cantant de jazz de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Vitòria-Gasteiz</b>,
graduada en <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Cant Jazz</b> a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Musikene</b>. Acabo de publicar el meu
segon àlbum <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">"Urdina"</b> on
combino cançons en euskera, anglès i portuguès. Aquest disc ens convida a
reimaginar estàndards de jazz i de bossa nova des d'una perspectiva moderna i
innovadora.”<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I ja els començarem
escoltant a tots dos en el tema compost per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Djavan.</b> I ells dos l’han fet més o menys com la versió original,
afegint-hi però un plus de calidesa, la de la veu de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Geraldine</b> i esclar, els arpegis de la guitarra de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ricardo</b>. I el tema és<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>l’anomenat...<br /> </span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">1.6.- Sina (Djavan)
4:24.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">Doncs sí, quina
delícia per començar el programa d’avui, amb una cançó brasilera i cantada en
portuguès. Bonic tema amb els aires del <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Brasil</b>.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I té uns quants
delicats temes, estàndards, però d’altres cançons i estils. I una de les més
delicades és l’”Skylark” cantat per ella i arpegis delicats del guitarrista.
També és preciós, “The Peacocks” de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jimmy
Rowles & Norma Winstone</b> amb un bon arranjament que el modifica una
mica, com també passa amb el “Like Someone in Love”, de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jimmy Van Hausen</b> on ella juga amb la veu doblant-se, en un exercici
solista on ella ho fa tot fins el moment d’aparèixer la guitarra de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ricardo</b>. I el tema que titula el disc
“Urdina” de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Djavan</b> i lletra en basc
de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Geraldine</b>, va a tota <u>Bossa</u>
i a un tempo mèdium amb ells dos ja des del primer moment. I “Ibetea” també el
canta en basc i està compost per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Vanessa
Moreno</b> amb lletra d’ella, una cançó allunyada d’estils com el Jazz o la
Bossa. I una altra cançó popular en basc és “Urepel”, de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Gatibu</b>. I el preciós “My Favourite Things” té una entrada amb
arpegis de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ricardo</b> i ja la dolça veu
de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Geraldine</b> amb un altre bonic arranjament
i nova manera de fer, de cantar aquest tema.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: arial;"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgBfLBcxKJnQ35NF8jIDESCHQ6cYtFOz-tsPn_kRk-oVqtAq3KLJJqYRkCL073xB_G-s3xkFnfiVSsJgjfRtJjAtCRi1cVLu7H2KjRVLDMsZDTDoKYAtvT0NHXWeKk4VX3yBiRB3vhNSIWMrcy-yipsaBAoLhInD3Sq8h7xarm0ji8KpxE6LWG51NH5d2yc/s2400/inside.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: arial;"><img border="0" data-original-height="2400" data-original-width="2400" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgBfLBcxKJnQ35NF8jIDESCHQ6cYtFOz-tsPn_kRk-oVqtAq3KLJJqYRkCL073xB_G-s3xkFnfiVSsJgjfRtJjAtCRi1cVLu7H2KjRVLDMsZDTDoKYAtvT0NHXWeKk4VX3yBiRB3vhNSIWMrcy-yipsaBAoLhInD3Sq8h7xarm0ji8KpxE6LWG51NH5d2yc/s320/inside.jpg" width="320" /></span></a></div><span style="font-family: arial;"><br /><span lang="CA">I encara un altre
tema i també modificat pels arranjaments és el magnífic de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Tom Jobim</b> i anomenat..<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">2.2.- Luiza (Tom
Jobim) 3:44.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I ja heu pogut
comprovar quina modificació ens han fet d’aquest tema tan bonic d’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Antonio Carlos Jobim</b>. I de ben segur
que <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jobim</b> li va dedicar a la seva
filla <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Maria Luiza</b>, que també ha
seguit el camí de la música essent una cantant de bon renom. I què bonic el
“Break” que hi han incorporat, i els demés canvis de tempo afegits. I molt maca
la veu de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Geraldine</b> i tan ben
compenetrada amb el guitarrista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ricardo
Urrutia</b>. En fi, que ens han fet una molt bona interpretació d’aquest
emblemàtic tema de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Antonio Carlos Jobim</b>.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I no deixaré de
dir-vos que entreu als webs de:<br /></span><span lang="CA">Fresh Sound Records: </span><span lang="CA"><a href="http://www.freshsoundrecords.com/">www.freshsoundrecords.com</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Quadrant Produccions:
</span><span lang="CA"><a href="http://www.quadrantproduccions.es/">www.quadrantproduccions.es<br /></a></span><span lang="CA">Temps Record: </span><span lang="CA"><a href="https://tempsrecord.cat/">https://tempsrecord.cat</a></span><span lang="CA">,<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA">Youkali Music: </span><span lang="CA"><a href="http://youkalimusic.com/">http://youkalimusic.com</a></span><span lang="CA">,<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA">Origin Records: </span><span lang="CA"><a href="https://originarts.com/">https://originarts.com/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Errabal Jazz:<br /> </span><span lang="CA"><a href="http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es">http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es<br /></a></span><span lang="CA">UnderPool: </span><span lang="CA"><a href="https://www.underpool.org/">https://www.underpool.org<br /></a></span><span lang="CA">Etc, etc...enllaços
que trobareu al blog.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: arial;"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjd0MFQqEOUntJzwWVaA8ZKBCD6zL1NbGRjdXa5X1IryRn55S7xnLVhqqk7zQoZopCN-bczcTjrzav2KF0ZTVUG882atVQrN_Z1PfwzrzNYyh1qqmRfMVIP3b5vN2AXtng6gK26Dh0XTxSP-5pCyWLOdWTWbyO5CQq0c1m1OGktdUZrM_ttH-Iyly3o869g/s2400/foto.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: arial;"><img border="0" data-original-height="2400" data-original-width="2400" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjd0MFQqEOUntJzwWVaA8ZKBCD6zL1NbGRjdXa5X1IryRn55S7xnLVhqqk7zQoZopCN-bczcTjrzav2KF0ZTVUG882atVQrN_Z1PfwzrzNYyh1qqmRfMVIP3b5vN2AXtng6gK26Dh0XTxSP-5pCyWLOdWTWbyO5CQq0c1m1OGktdUZrM_ttH-Iyly3o869g/s320/foto.jpg" width="320" /></span></a></div><span style="font-family: arial;"><br /><span lang="CA">I ja els acabarem
d’escoltar en el tema compost per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Mongo
Santamaria</b> i que <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">John Coltrane</b>
va incorporar al seu món, i ell al nostre. Escoltem-los en la seva versió...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">3.5.- Afro Blue
(Mongo Santamaria) 4:12.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I sí, quina altra
versió ens han fet d’un tema, i aquesta, molt remarcable. I és que <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Mongo Santamaria</b> va gravar la seva
composició "Afro Blue" l'any 1959 quan tocava amb el <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Carl Tjader Sextet</b>. La primera actuació
gravada va ser el 20 d'abril de 1959, al <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Sunset
Auditorium</b> de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Carmel, Califòrnia,</b>
amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Santamaría</b> a la percussió. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">John Coltrane</b> la va gravar el 1963 en
la seva gira europea amb el seu quartet.<br /> </span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I ella i ell ens han
acaronat amb la versió que ens han fet, per calidesa de veu però també per com
han presentat la qüestió rítmica. El llarg i repetitiu final n’és la mostra.
Ella però ha començat ben sola i ja fent la primera part del tema amb aquesta,
la seva magnífica veu. Ha improvisat també i ja haureu notat que hi ha doblatge
de veus. I el tema és déu-n’hi-do de maco. La seva veu té arestes tot i que no
massa remarcables. Una bona demostració de com es poden revisar les
composicions de clàssics del Jazz, ideal per ja deixar-los d’escoltar.
Felicitats <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Geraldine i Ricardo</b>.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I després d’aquest
projecte sembla un bon moment per escoltar el micro conte de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Carme de la Fuente</b>. Gràcies <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Carme</b> per acaronar-nos sempre amb la teva
dolçor poètica embolcallada de les músiques del programa.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: arial;"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQUbl1mzO_OlpVhEcJ_n0cLSioMQSm0Bg1cmU3hJgkdlhty6ojw3MlAUpVFLOA9mQhjqhkKnFbEirxHlz5iT5eQKFXtnuJ_UJP-vA7cvJYEBpH9HDfA_dLzD0uqMKho34Qfnbc8xuflWm03-fqOP9VE_KmE7LTSgSTqqxmzTZkQ8nLmlUF-zIGkqIgOl3r/s3000/YOUKALI%20228%20COVER%203000.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: arial;"><img border="0" data-original-height="3000" data-original-width="3000" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQUbl1mzO_OlpVhEcJ_n0cLSioMQSm0Bg1cmU3hJgkdlhty6ojw3MlAUpVFLOA9mQhjqhkKnFbEirxHlz5iT5eQKFXtnuJ_UJP-vA7cvJYEBpH9HDfA_dLzD0uqMKho34Qfnbc8xuflWm03-fqOP9VE_KmE7LTSgSTqqxmzTZkQ8nLmlUF-zIGkqIgOl3r/s320/YOUKALI%20228%20COVER%203000.jpg" width="320" /></span></a></div><span style="font-family: arial;"><br /><span lang="CA">I nosaltres seguim i
de nou amb una altra veu encabida en la formació <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Lady &<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>The Tramps, “Seasons”</b>
publicat aquest 2023 per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Youkali Music.</b>
Gravat als <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Fania Estudios</b> per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Mario Carrión</b> el març del 2022, etc,
etc, més dades de l’enregistrament al blog. Amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Mónica Benito, veu; Adrián Carrio, piano; Rafa Serrano, saxos i flauta;
Sergio Fernández, contrabaix i Miguel Benito, bateria</b>. I aquest sembla que
els amics de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Youkali</b> el venen com a
LP què és, i per això la durada dels temes, i els temes que hi ha són els
adequats per ficar-los en el vinil, sembla que tres per cara, i per això us
poso la seva pàgina web:<br /></span><span lang="CA"><a href="https://www.youkalimusic.com/index.php/catalogo/513-seasons-ep-vinilo">https://www.youkalimusic.com/index.php/catalogo/513-seasons-ep-vinilo</a></span><span lang="CA"> disc que
sembla també es pot aconseguir en CD.<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I dels sis temes, el
que titula el disc “Seasons” té un tarannà força animat i fins i tot un punt de
divertit, tema amb aires “pop”. I el que ho és més és “Tell all the world about
you”, també molt marxós i amb aires Soul, i tempo viu, amb solo del saxo tenor
de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Rafa</b>. I dels que he escollit,
començaré posant-vos una molt bonica balada composta per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Percy Mayfield </b>i que <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Red
Garland</b> <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>va interpretar, un magnífic
Blues, que m’agrada molt i anomenat...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">4.6.- Please Send Me
Someone To Love (Percy Mayfield) 4:40.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I déu-n’hi-do de la
versió que ens han fet ella i ells, amb espurnes de Gospel pels cors que hi heu
pogut escoltar. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Red Garland Trio</b> la
va gravar en el seu disc anomenat <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“Red
Garland’s Piano</b> el 1957. I els nostres herois han fet una versió més
propera al Soul, Gospel i Blues que al Jazz. Tot i així, està força bé. La veu
es complementa la mar de bé amb la sonoritat del saxo tenor. I els chors fa que
ens pensem que estem dins d’una església.<br /> </span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I no deixaré de
dir-vos que entreu als webs de:<br /></span><span lang="CA">Discordian Records: </span><span lang="CA"><a href="http://www.discordianrecords.bandcamp.com/">www.discordianrecords.bandcamp.com</a></span><span lang="CA">,<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA">Moonjune Records: </span><span lang="CA"><a href="http://www.moonjunrecords.com/">www.moonjunrecords.com</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Auand Records: </span><span lang="CA"><a href="https://auand.com/">https://auand.com/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Segell Microscopi: </span><span lang="CA"><a href="https://www.microscopi.cat/">https://www.microscopi.cat/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">CRU Records: </span><span lang="CA"><a href="https://alcrurecords.com/">https://alcrurecords.com/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Tejo Milenario: </span><span lang="CA"><a href="http://www.tejomusic.com/">http://www.tejomusic.com/</a></span><span lang="CA">,<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA">Etc, etc...enllaços
que trobareu al blog.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I un altre bon tema
d’aquesta formació és un que cantà la gran <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Peggy
Lee</b> compost per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Kenny Jacobson </b>i
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Rhoda Roberts</b> i anomenat...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">5.2.- You Deserve (K.
Jacobson & R. Roberts) 4:04.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I amb aquest tema a
tot Swing ens han agradat força, ella, amb la seva particular veu i els
companys. La qüestió rítmica està força ben aconseguida, sobretot per com el
contrabaix va marcant les notes en la primera part del tema, on el Swing no és
tan evident, què sí ho és en el pont o la B del tema. I Ells han fet dos chorus
del tema amb ella cantant-lo, arribant a la meitat del tema, on <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Sergio Fernández</b> ens ha fet una bona
improvisació marcada per la pulsió rítmica també per la feina del baterista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Miguel Benito</b>. I la seva germana, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Mónica Benito</b> ha fet una bona
improvisació en “Scat” i ja per recuperar el tema i acabar-lo.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: arial;"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgp2x4WS5tm6H9kpR5bPHc27P4Y5FNfTex0BwHG_26IjiEC6q6mjsbr1mUIfNcPUTyQjVWeIaMNSkc5SxquGVbHPa7jiwzSzgBIQuNKlnIGR_nvPKsBCF2b5zHS1fuKGFboQpBd2ak7LRWQpSZelqeAI0pXXE43KAnrs3nfGQ_TR22kEuqMrVG1PswVRdUl/s1205/YOUKALI%20228%20BACK%20COVER.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: arial;"><img border="0" data-original-height="1132" data-original-width="1205" height="301" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgp2x4WS5tm6H9kpR5bPHc27P4Y5FNfTex0BwHG_26IjiEC6q6mjsbr1mUIfNcPUTyQjVWeIaMNSkc5SxquGVbHPa7jiwzSzgBIQuNKlnIGR_nvPKsBCF2b5zHS1fuKGFboQpBd2ak7LRWQpSZelqeAI0pXXE43KAnrs3nfGQ_TR22kEuqMrVG1PswVRdUl/s320/YOUKALI%20228%20BACK%20COVER.png" width="320" /></span></a></div><span style="font-family: arial;"><br /><span lang="CA">I ja els acabarem
d’escoltar en el tema compost per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Mónica
Benito i Adrián Carrio</b> i anomenat...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">6.1.- Swing O’Clock (M.
Benito & A. Carrio) 3:05.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I quin bon tema ens
han fet aquest quintet liderat per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Mónica
Benito</b>, si més no, ella n’és la veu cantant. Un Swing impressionant pel
“walking” del baixista, però també molt reeixida la improvisació de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Rafa Serrrano</b> amb el saxo soprano. Tema
propi que ben bé podríem situar en algun d’aquells musicals dels any 30 del
segle passat. Interessant el canvi tonal i rítmic en el pont o la B del tema. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Rafa</b> al soprano ha fet una molt bona
tasca tot i improvisant, i també el pianista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Adrián Carrio</b> ha deixat la seva empremta abans de recuperar el tema
i ja acabar-lo. I aquest és un disc que posa en la contraportada, el tempo dels
temes, els bits per minut, o sigui que aquest és un dels més vitals amb tempo =
225 bpm. Felicitats <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Mónica Benito,
Adrián Carrio, Rafa Serrano, Sergio Fernández i Miguel Benito.</b></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEieYC83H2HqCE21JrEv8Yxr59Py-F60wwXouXicCy76QxRblLLTs5kXHwV2kGaaqfZE9WwX7wIyG7ZoeAhks4ZZC2Mvhay3WF2_aT665iTPAkYrcVG2oLaADDU0vmVWMlC7_xBqwcjVEabl05InWx2bucBPZWePfkG9GLjlKSp-RIQa5-vzZouyOrraCnMQ/s402/front.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="393" data-original-width="402" height="313" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEieYC83H2HqCE21JrEv8Yxr59Py-F60wwXouXicCy76QxRblLLTs5kXHwV2kGaaqfZE9WwX7wIyG7ZoeAhks4ZZC2Mvhay3WF2_aT665iTPAkYrcVG2oLaADDU0vmVWMlC7_xBqwcjVEabl05InWx2bucBPZWePfkG9GLjlKSp-RIQa5-vzZouyOrraCnMQ/s320/front.jpg" width="320" /></a></div></span><span lang="CA"><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><br /></span></div>I després d’aquets
dos projectes amb veus femenines, ara ens centrarem en dos més que són
instrumentals. Proposo que escoltem el disc de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Pep Zaragoza, “Efímer”</b> publicat aquest 2023 per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">SedaJazz Records</b>. Gravat per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jorge Pérez</b> als <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Estudios Elefante</b> el 3 de gener d’enguany. Mesclat i masteritzat
per ell mateix als <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Moma Estudios</b>. I
aquí hi tenim a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Perico Sambeat, saxo alt
i flauta; Albert Palau, piano; Joan Codina, contrabaix; Tico Porcar, bateria;
Pep Zaragoza, trompeta i composicions</b> amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Isaac Martín, guitarra </b>en un tema. I<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I hi ha temes molt
impactants com és “El espacio”, força majestuós i tema curtet a mode, potser,
d’intro d’un possible següent. I l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Isaac</b>
toca la guitarra en el “I’ll Never Stop Loving You”, tema dolç i preciós que
han fet a duet de guitarra i trompeta. I una de les boniques balades és “Les
tres pedres” amb melodia compatida per saxo alt i trompeta. La “Mama” és una de
les delícies d’aquest disc i molt bonica composició de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Pep Zaragoza</b>. I “La llar” comença amb el baixista fent el motiu
principal per després la melodia a càrrec de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Perico</b> i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Pep</b>, tot plegat
a un ritme i tempo força macos. I el “Ti Tió” té un tarannà vital i iniciat amb
flauta i trompeta, fent a duet la melodia.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I ja els començarem
escoltant en el tema anomenat...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">7.2.- Growin (Pep
Zaragoza) 6:40.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">Doncs ja heu pogut
constatar la qualitat d’aquesta formació liderada pel <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Pep Zaragoza</b> amb pesos pesants com per exemple el de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Perico Sambeat</b> havent tocat aquest tema
amb la flauta. I sí perquè ell i el líder han fet la melodia a duet,
acaronant-nos per com de bé ho han fet. I el tema té tres trams musicals, el
primer i darrer amb la melodia. En el segon hem pogut escoltar la molt maca
improvisació del líder a la trompeta. Quin bon so que n’hi extreu, alhora que
ho fa amb un llenguatge Jazzístic de primera línia, què bo, en <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Pep Zaragoza.</b> I després d’ell hem pogut
escoltar a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Perico</b> improvisant amb el
seu magnífic solo alhora que sonoritat i gust interpretatiu. I en aquest segon
tram de sons també hem gaudit amb el solo del baterista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Tico Porcar</b> per ja recuperar la melodia del tema, ells dos a flauta
i trompeta, acabant-lo dolçament.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..<br /></span><span lang="CA">23 Robadors,
Barcelona:<br /> </span><span lang="CA"><a href="https://23robadors.com/programacio/">https://23robadors.com/programacio/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Jamboree Jazz Club,
Barcelona:<br /> </span><span lang="CA"><a href="https://jamboreejazz.com/agenda/">https://jamboreejazz.com/agenda/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Sunset Jazz Club,
Girona:<br /> </span><span lang="CA"><a href="http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html">http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html<br /></a></span><span lang="CA">etc, etc....al blog
hi trobareu l’enllaç a la seva programació.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: arial;"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjbeU5l8LdE0TRVwJ8fVJP8Kb7HV5ddjiblL0l8e-t5gpOJki-7Lc6ilgoIFz4JjW-U_xYsrdal9nhMJZoHxBu8yvPYAf4mITEOTLEg7OqLlBBwEZFWexvY7CQuNbWgQaoe5hPYJDePUbq3J9BpGStQIO2fP1ZVpdSLkIpPfBI-Q_Wm9d7ky3FtxOKXeAdx/s6000/Ef%C3%ADmer-dossier3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: arial;"><img border="0" data-original-height="3374" data-original-width="6000" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjbeU5l8LdE0TRVwJ8fVJP8Kb7HV5ddjiblL0l8e-t5gpOJki-7Lc6ilgoIFz4JjW-U_xYsrdal9nhMJZoHxBu8yvPYAf4mITEOTLEg7OqLlBBwEZFWexvY7CQuNbWgQaoe5hPYJDePUbq3J9BpGStQIO2fP1ZVpdSLkIpPfBI-Q_Wm9d7ky3FtxOKXeAdx/w399-h225/Ef%C3%ADmer-dossier3.jpg" width="399" /></span></a></div><span style="font-family: arial;"><br /><span lang="CA">I encara els
escoltarem en el tema anomenat...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">8.7.- El jardí de
Marta (Pep Zaragoza) 5:19.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I quin ritme més
maco, el d’aquest tema de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Pep Zaragoza</b>
sobretot en les dues As del tema, car la B, té un canvi tonal divers. I de nou
els dos vents, ara però amb saxo alt i trompeta, la de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Perico </b>i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Pep. </b>I què maca
l’entrada de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Pep</b> en el seu solo.
Quin bon llenguatge i fraseig més càlid. Aquest és un jove músic que vaig
conèixer quan va venir a un <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Curs</b>
organitzat pel <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jamboree</b> però de la
mà del baterista anglès establert a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">València,
Stephen Keogh</b>. I quin solo ens ha fet el bo de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Perico</b>, amb el so del seu <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">King
Súper 20</b>, instrument mític i que pocs poden trobar, car no n’hi ha masses,
no. I al final unes espurnes de piano amb l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Albert Palau</b> abans de recuperar el tema i acabar-lo, molt bon tema
de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Pep Zaragoza</b>, com ho són tots o
quasi tots.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: arial;"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDbteEFK8DyK53fGaGJQTbLnWDGA3-0l27y7r-633mTJMH3Qhd_69MeEGsblWl9JyU4HfwG9MLjymOqH-4Vin7v0FbQumfEbp0Dtfnc8AW5xhtHNBSXLyCrRcs8Iv7tDoBNNPWyyicS11lSp_s-5qp2BJ8GwsxC6O5wuHdQ4LI2l3RFx72pjLFPg_wy7MJ/s6000/Ef%C3%ADmer-dossier1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: arial;"><img border="0" data-original-height="3374" data-original-width="6000" height="228" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDbteEFK8DyK53fGaGJQTbLnWDGA3-0l27y7r-633mTJMH3Qhd_69MeEGsblWl9JyU4HfwG9MLjymOqH-4Vin7v0FbQumfEbp0Dtfnc8AW5xhtHNBSXLyCrRcs8Iv7tDoBNNPWyyicS11lSp_s-5qp2BJ8GwsxC6O5wuHdQ4LI2l3RFx72pjLFPg_wy7MJ/w404-h228/Ef%C3%ADmer-dossier1.jpg" width="404" /></span></a></div><span style="font-family: arial;"><br /><span lang="CA">I els acabarem
d’escoltar en el tema vital i anomenat...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">9.5.- There We Go
(Pep Zaragoza) 5:33.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I quin bon tema per
ja deixar-los d’escoltar, amb quin Swing més brutal en les improvisacions, la
primera la del líder. I esclar que us vull comentar la gran tasca del dos de la
base rítmica, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Joan Codina </b>i<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Tico Porcar</b><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>sense oblidar el piano d’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Albert Palau</b>. I què impressionant el solo de<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Sambeat</b>
al saxo alt. Què brutal l’ha fet, en la seva ona, la del seu so i fraseig. I
després d’ell, ha estat <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Albert Palau</b>
el que ha fet una molt bona improvisació, amb el seu estil característic i les
seves bones maneres, i manetes. I el ritme d’aquest tema és Latin algunes
parts, i amb Swing en d’altres, on ja heu pogut escoltar la bona tasca del
baterista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Porcar</b> i el brutal
“Walking” del contrabaix de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Joan Codina</b>,
ells dos acompanyant a tots els solistes. I no ens oblidem no, del líder <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Pep Zaragoza</b> que ha estat qui primer ha
improvisat i de nou amb una gran elegància, sonoritat i afinació, tema aquest,
ideal per ja deixar-los d’escoltar. Felicitats <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Pep Zaragoza, Perico Sambeat, Albert Palau, Joan Codina, Tico Porcar i
Isaac Martín.</b></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi3Xaal4Uo9GrvkUZBAWkrACD7KZTcApPrpSc4BX2nbGTU5OpMn5sDXicuwIybqXtmnuu-VLWQV7cxYdTAKJh_tWQe5A6UzuvrF9U8x9JjC6HMoOxrTMAIUri-JUvH_GRi0DCgGUxDDw4jexAfg3rIy-w1sKphhry30TR6kpge9xGdiFMq5yA1lJ7BcGnG0/s1200/Gotham_Goodbye.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1200" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi3Xaal4Uo9GrvkUZBAWkrACD7KZTcApPrpSc4BX2nbGTU5OpMn5sDXicuwIybqXtmnuu-VLWQV7cxYdTAKJh_tWQe5A6UzuvrF9U8x9JjC6HMoOxrTMAIUri-JUvH_GRi0DCgGUxDDw4jexAfg3rIy-w1sKphhry30TR6kpge9xGdiFMq5yA1lJ7BcGnG0/s320/Gotham_Goodbye.jpg" width="320" /></a></div><br /></span><span lang="CA">I ara ja encarem el
final del programa, i per això, proposo que escoltem el disc del pianista
resident a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">París</b>, en <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Franck Amsallem. </b>Gravat per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Alban Sautour</b> a l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Estudio Sextant</b> el 15 i 16 del 2018, mesclat i masteritzat per ell
mateix. I aquí hi tenim a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Franck
Amsallem, piano; Irving Acao, saxo tenor; Viktor Nyberg, contrabaix i Gautier
Garrique, bateria</b>. Totes les composicions són del líder excepte una que és
de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Harold Arlen</b>.<br /> </span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I un dels temes
delicats a tempo de balada és el preciós “Hamsa” on el pianista l’inicia amb
una llarga “Intro” per després aparèixer la melodia a càrrec del saxo tenor. I
també és així de bonic el tema d’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Arlen</b>,
“Last Night When We Were<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Young”, amb un
pianíssim del líder força impressionant. I “A Night in Ashland” l’inicia el
contrabaixista<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i tema també molt delicat
i dolç de tempo i melodia molt bonica. I “In Memoriam” és també molt dolç amb
una “Intro” del líder a<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>piano per ja
aparèixer la melodia a càrrec del saxo tenor. l’”Standard” comença a “intro”
del trio base, on baix i bateria van desgranant el tema, el qual derivarà a un
bon Swing. I el tema que titula el disc “Gotham Goodbye” té un tarannà rítmic
ternari i maca melodia interpretada pel saxo tenor.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I ja els escoltarem
en el delicat tema anomenat....<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">10.8.- From Twelfe to
Four (Frank Amsallem) 5:50.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I si el grup anterior
anava a tot <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Bop</b>, aquest sembla que
va tot <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">West Coast</b> per com ha sonat
la melodia del tema. I ves per on que ens han sorprès amb aquest tema a tot <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Blues. </b>I el tema, la melodia l’han fet
a duet de piano i saxo tenor, i ben aviat amb un delicat “Walking” del
baixista, per ja entrar a les improvisacions, i la primera la de l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Irving Acao</b> al saxo tenor. I què bona
l’ha fet, ell, desconegut per nosaltres, com ho són també la resta de companys.
Brutal solo del saxo tenor que ha deixat pas al del líder i pianista, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Franck Amsallem</b>, el qual es va posar en
contacte amb mi a través de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Facebook</b>,
i enviar-me aquest disc poc després. Se’ns ha mostrat precís per la digitació i
segur que també gràcies als dos de la base rítmica, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Viktor Nyberg, </b>contrabaix i<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">
Gautier Garrique, </b>bateria. Ha fet unes escales descendents inversemblants,
alhora que arpegis jugant amb ambdues mans. I al final, quin bon solo del
baixista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Viktor Nyberg</b> amb una
demostració de com tocar vertical, és a dir, a base d’acords.<br /> </span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I encara els
escoltarem en el tema anomenat...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">11.5.- Baton Rouge
(Franck Amsallem) 4:23.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I de nou una gran
composició, i<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>ara marcada per la pulsió
rítmica persistent del baixista alhora que la del baterista, això ens els
inicis. Melodia encetada pel saxo tenor d’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Acau</b>
feta a duet amb el pianista, on aquest marca amb acords la mà esquerra. La
melodia l’han fet dos “Chorus” i ja ens hem trobat amb les improvisacions, la
primera la del baixista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Viktor Nyberg</b>
el qual ens ha tornat a impressionat gratament. I què bé ho ha fet el saxo <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Irving Acao</b> ell a tot Funk, com també
la base rítmica. Ha tingut uns moments brutals per frases trobades, per gust
musical, per tècnica, per tot. Gran tema del líder i pianista.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..<br /></span><span lang="CA">Nota 79: </span><span lang="CA"><a href="https://www.nota79.cat/events/">https://www.nota79.cat/events/</a></span><span lang="CA">,<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA">Nova Jazz Cava:<br /> </span><span lang="CA"><a href="https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming">https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Jazz Club la
Vicentina:<br /> </span><span lang="CA"><a href="https://jazzclublavicentina.blogspot.com/">https://jazzclublavicentina.blogspot.com/</a></span><span lang="CA">, i nosaltres
aquest divendres 15 de desembre que tindrem a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Diana Palau & Alejandro Di Costanzo Trio </b>amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Diana Palau, veu; Alejandro Di Costanzo,
piano; Paco Weht, contrabaix i Salvador Toscano, bateria</b>, amb l’entrada
gratuïta com sempre en un esdeveniment patrocinat per l’ajuntament de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">SVdH </b>i organitzat des del <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jazz Club la Vicentina</b> us hi esperem
com sempre a partir de les 22h.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: arial;"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-g8XJi7VCR3Yp8aqFgok1a6EwC4xXOv2cr4hmVxvzpBCNIgDp1aa7DK63p4FJEbksnxD-NXFpGm-fDn7r3RIgdRM8tbStcJp08NpzStGDntbDMd6TehLWzfu_C36Eq4floLLPi-y2Shyphenhyphen6sQFvE9v41ibO15X8DtXlfgibPBv-7cd8HjcHYzkP2X65gOra/s1200/Gotham_Goodbye.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: arial;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1200" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-g8XJi7VCR3Yp8aqFgok1a6EwC4xXOv2cr4hmVxvzpBCNIgDp1aa7DK63p4FJEbksnxD-NXFpGm-fDn7r3RIgdRM8tbStcJp08NpzStGDntbDMd6TehLWzfu_C36Eq4floLLPi-y2Shyphenhyphen6sQFvE9v41ibO15X8DtXlfgibPBv-7cd8HjcHYzkP2X65gOra/s320/Gotham_Goodbye.jpg" width="320" /></span></a></div><span style="font-family: arial;"><br /><span lang="CA">I ja els acabarem
d’escoltar en el tema del líder anomenat...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">12.1.- From Two to
Five (Franck Amsallem) 5:47.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I quina bona formació
la d’aquests músics presumiblement establerts a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Paris</b> al menys sí el pianista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Franck
Amsallem</b>. I ell mateix s’ha posat a improvisar a tot Swing després de la
melodia encetada pel saxo tenor <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Irving
Acao</b>. I quina trempera que té el tema a tot Swing en les improvisacions, la
primera la del líder. Què brutal i quin bon gust musical, més o menys com el
del saxo tenor <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Acao</b>, el qual de nou,
ens ha tornat a impressionar per com l’ha fet, amb un fraseig increïble i
sonoritat. I després d’ell, el baterista s’ha esplaiat una bona estona i ja per
arribar al final del tema, brutal tema de nou, recuperant la melodia saxo tenor
i acabant-lo de cop, poc ens ho esperàvem, ideal per ja deixar-los d’escoltar i
nosaltres cloure el programa d’avui, que com sempre espero que us hagi agradat
tant com a mi. Felicitats <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Franck
Amsallem, Irving Acao, Viktor Nyberg i Gautier Garrique</b>.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
</span><span lang="CA"><a href="http://www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es/">www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es</a></span><span lang="CA"> i jo mateix <b>Miquel Tuset i Mallol </b>qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les
seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i
us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel
Tuset i Mallol.</span></span></div>
S'emet cada dimecres a les 22h a Ràdio Sant Vicenç 90.2 i els diumenges en diferit a la mateixa hora. Presentat i realitzat per Miquel Tuset.http://www.blogger.com/profile/07577638615848231323noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2780958048475961356.post-89960994593311333392023-12-07T02:48:00.000-08:002023-12-07T02:48:17.358-08:00Programa 572 - Errabal Jazz: Olatz García-Ergüín 6tet, Nevermind 4tet i Giulio Ottanelli 4tet, dimecres 6 de desembre de 2023.<div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhLYIZjhKKPlRs__S4YNw4ItNToDCSx580rRV4pkqDIBkJBHEQbi5WwluFEAfZds6a0Nl7x4xBoYQUndRjYYaEh-D3Zg7NTdhUo4xWHFSTruDO9-D-cKd5ukdpWwWP2XVMcMkU8X8lsGpcl4xs0Zaw_1Hmwv6-gFeA1B60uTWsrzUnmTGxLgVa6I_lUQ25B/s2244/Programa%20572.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2244" data-original-width="2244" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhLYIZjhKKPlRs__S4YNw4ItNToDCSx580rRV4pkqDIBkJBHEQbi5WwluFEAfZds6a0Nl7x4xBoYQUndRjYYaEh-D3Zg7NTdhUo4xWHFSTruDO9-D-cKd5ukdpWwWP2XVMcMkU8X8lsGpcl4xs0Zaw_1Hmwv6-gFeA1B60uTWsrzUnmTGxLgVa6I_lUQ25B/s320/Programa%20572.jpg" width="320" /></a></div><br /></span><span style="font-family: arial;">Molt bona nit a
tothom, benvinguts a </span><b style="font-family: arial;">Jazz Club de Nit</b><span style="font-family: arial;">
aquí a </span><b style="font-family: arial;">Ràdio Sant Vicenç 90.2</b><span style="font-family: arial;"> aquí a
</span><b style="font-family: arial;">Ràdio Abrera 107.9</b><span style="font-family: arial;"> aquí a </span><b style="font-family: arial;">Ràdio Joventut </b><span style="font-family: arial;">aquí a </span><b style="font-family: arial;">Ràdio Molins de Rei 91.2</b><span style="font-family: arial;"> aquí a </span><b style="font-family: arial;">Eixample Barcelona Ràdio</b><span style="font-family: arial;"> aquí a </span><b style="font-family: arial;">Ràdio Celrà </b><span style="font-family: arial;"> </span><span style="font-family: arial;">amb un programa de Jazz per a vosaltres que us
agrada el Jazz, com deia el nostre amic </span><b style="font-family: arial;">Cifu</b><span style="font-family: arial;">.
A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un
petó ben gran </span><b style="font-family: arial;">Cifu</b><span style="font-family: arial;">. Aquí </span><b style="font-family: arial;">Miquel Tuset i Mallol</b><span style="font-family: arial;"> qui us parla,
presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i
editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma
col·lectiva i internacional anomenada </span><b style="font-family: arial;">“Esfera
Jazz”</b><span style="font-family: arial;">, i que al blog hi trobareu l’enllaç.</span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">Doncs el programa
d’avui anirà de projectes de l’editorial amiga i també estimada del <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">País Basc, “Errabal Jazz”</b>. Tres
CDs<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>magnífics d’un Jazz divers des de la
revisió dels estàndards cantats per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Olatz
García-Ergüín Sextet, “The Standards of my Childhood”</b>, passant per temes
propis dels també músics bascs, el <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Nevermind
4et</b> i el seu<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">”Boost Lau Gara”</b> i
ja per donar veu al <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Giulio Ottanelli
Quartet</b> guanyador del <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Festival de
Jazz de Guetxo</b>,<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Jazzaldia 2023</b>,
tots produïts i publicats aquest 2023 per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Errabal
Jazz.</b></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: arial;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><br /></b></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: arial;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEguvUhoUQ-qGikTusClPtgxk3jglMgiz02dTvesHKBY_sbU1DrkQ-wVlk-KolWkNoMJHjKgwCQTO9CXW3sQIVCJJCm3AtQ4RVBHToRRnSmHBJsi2uPMp4oEJqBWvyHmeKPuKar3ulmYfIW_Mtk_fET7-WFAPXRKTBuUDW0QmQEoygRDQlZRtD_sl5MeKUBK/s1635/front.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1447" data-original-width="1635" height="283" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEguvUhoUQ-qGikTusClPtgxk3jglMgiz02dTvesHKBY_sbU1DrkQ-wVlk-KolWkNoMJHjKgwCQTO9CXW3sQIVCJJCm3AtQ4RVBHToRRnSmHBJsi2uPMp4oEJqBWvyHmeKPuKar3ulmYfIW_Mtk_fET7-WFAPXRKTBuUDW0QmQEoygRDQlZRtD_sl5MeKUBK/s320/front.jpg" width="320" /></a></div><br /></span></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I començaré el
programa amb el disc de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Olatz
García-Ergüín Sextet, “The Standards of my Childhood”</b>. Disc enregistrat en
directe per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Unai Mimenza</b> a l’estudio
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Tio Pete</b> d’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Urduli, Biskaia. </b>I aquí hi tenim a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Olatz García-Ergüín, veu; Miguel Salvador, guitarra i arranjaments;
Fabián Akarregi, contrabaix; Gorka Iraundegi, bateria</b> i les cordes fregades
de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Noemí Ladrón de Guevara, 1er violí</b>
i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Leire Angulo, 2n violí</b>.<br /> </span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I aquest és un disc
enregistrat en directe i del qual ella mateixa ens diu què:<br /> </span></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">“En aquest disc faig
una repassada als estàndards de Jazz que vaig escoltar quan era petita, amb una
visió contemporània d’estil obert a les noves tendències, mantenint sempre el
llegat de les cantants clàssiques de Jazz. Aquest projecte mai hauria estat
possible sense la implicació i la feinada musical de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Miguel Salvador</b> i la confiança de la resta de músics que
m’acompanyen.”<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I certament que el
tractament que li fa a tots els 12 temes és força agosarat, per modificar per
exemple el tempo i ritme de tots ells. Trobant-nos amb balades que ella les ha
reconvertit amb més tempo i ritme diferent com per exemple “Nature Boy”,
“Estate”, “Georgia on my Mind”, “Body & Soul” i aquesta amb un punt de
Funk. “Softly as in a Morning Sunrise” és una de les que manté les condicions
inicials, més o menys. Canvis diversos de ritme i tempo també té “On the Sunny
Side of the Street”, “What a little moonlight can do”, i a tot Bluesy style i
Swing ens ha fet el “It ain’t Necessarily so”. I doncs les que ella ha fet a
balades són “Crazy calls me”, la que més, i un punt més vives “Some other
Time”, “When Sunny gets Blue” i “Can’t Help Loving that Man” aquesta molt
swingada.<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I els començarem
escoltant en una de les baladetes a un puntet de tempo, la composta per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jerome Kern</b> i anomenada...<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">1.4.- Can’t Help
Loving that Man (Jerome Kern) 5:04.<br /></span></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">Doncs ja veieu de
quina manera hem començat el programa d’avui, amb una molt fresca i potent veu,
la d’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Olatz García-Ergüín</b>, amb un seu
sextet que va fer una molt bona actuació en aquest concert enregistrat en
directe. La tasca de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Salvador</b> en els
arranjaments, fent ell de director musical del sextet va ser<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>totalment imprescindible. També la seva feina
amb la guitarra és molt reeixida. La veu de la líder i cantant ens ha sorprès
per la seva força escènica i brillantor. I per descomptat les improvisacions,
la primera la de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Akarregi</b> al
contrabaix, magnífica, melòdica i amb bona pulsió. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Salvador</b> amb la guitarra també ens ha acaronat, dolçament, i molt
bé, els “quatres” compassos que la cantant ha improvisat en “Scat” amb el
baterista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Iraundegi</b>, per ja
recuperar la melodia i acabar. I també hem escoltat les cordes fregades dels
violins. Bonic tema a tot delicat Swing ideal per començar-los a escoltar.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: arial;"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgNt8WYXTMcQfh7Ik33Q0VOhP49zFuXRkcKg96JmigmA3CWAaIuA13genvMlTCeQG6hWobhq7hUMKLw-byAlUgt29fobmvqrXfnPJODmessvk0wi6ZtMv7zI9mfwC7Pd6rpAfa1HwUYunMg-adSIMJZ37VCW18FYTsoYybz7hFANTYTXBm8F2n8RoeQQrwM/s1737/back.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1437" data-original-width="1737" height="265" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgNt8WYXTMcQfh7Ik33Q0VOhP49zFuXRkcKg96JmigmA3CWAaIuA13genvMlTCeQG6hWobhq7hUMKLw-byAlUgt29fobmvqrXfnPJODmessvk0wi6ZtMv7zI9mfwC7Pd6rpAfa1HwUYunMg-adSIMJZ37VCW18FYTsoYybz7hFANTYTXBm8F2n8RoeQQrwM/s320/back.jpg" width="320" /></a></div><br /></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I ara els escoltarem
amb un punt de Funk en el conegut i modificat tema de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Johnny Green & Ben Webster</b> el conegut...<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">2.6.- Body & Soul
(J. Green & B. Webster) 3:18.<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I ja heu pogut
escoltar quina versió més marxosa ens han fet del conegut “Body & Soul”,
tema interpretat les més de les vegades a balada. El punt Funk en la part de
les As del tema, contrasta amb la manera com han gestionat el pont o la B del
tema, a tot vals, cosa que ha quedat la mar de bé. I com els violins marquen un
“pizzicato” de fons, per després i amb la improvisació de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Salvador</b> a la guitarra, fer la mateixa frase a corda fregada. I <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Olatz</b> ha fet la melodia amb la seva
potent i afinada veu, una veu amb arestes, però d’aquelles que no fan mal, no.
Tema curtet però molt ben trenat, sobretot per l’arranjament de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Salvador</b>.<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I no deixaré de
dir-vos que entreu als webs de:<br /></span></span><span style="font-family: arial;"><span lang="CA">Fresh Sound Records: </span><span lang="CA"><a href="http://www.freshsoundrecords.com/">www.freshsoundrecords.com</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span></span><span style="font-family: arial;"><span lang="CA">Quadrant Produccions:
</span><span lang="CA"><a href="http://www.quadrantproduccions.es/">www.quadrantproduccions.es<br /></a></span></span><span style="font-family: arial;"><span lang="CA">Temps Record: </span><span lang="CA"><a href="https://tempsrecord.cat/">https://tempsrecord.cat</a></span><span lang="CA">,<br /><o:p></o:p></span></span><span style="font-family: arial;"><span lang="CA">Youkali Music: </span><span lang="CA"><a href="http://youkalimusic.com/">http://youkalimusic.com</a></span><span lang="CA">,<br /><o:p></o:p></span></span><span style="font-family: arial;"><span lang="CA">Origin Records: </span><span lang="CA"><a href="https://originarts.com/">https://originarts.com/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">Errabal Jazz:<br /> </span></span><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><a href="http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es">http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es<br /></a></span></span><span style="font-family: arial;"><span lang="CA">UnderPool: </span><span lang="CA"><a href="https://www.underpool.org/">https://www.underpool.org<br /></a></span></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">Etc, etc...enllaços
que trobareu al blog.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: arial;"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHPOecmIYxpIJENFk20BAblwCWL5YrAQkVjWWEfRggAB_ht_Ya3tMz-YYXTpzSKflhFW6NeffQ_hd2XWM-pszJzr_2xmFBuOzabQ-CSTeFEIB2PyAxlgr06VrbE01NK7Z-CWSaHyaQHTJgmAWpXg97Ey0ojUS1BMX0jU1wYCJ5In-PRlY81AK_a3uLwyC4/s1626/inside.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1446" data-original-width="1626" height="285" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHPOecmIYxpIJENFk20BAblwCWL5YrAQkVjWWEfRggAB_ht_Ya3tMz-YYXTpzSKflhFW6NeffQ_hd2XWM-pszJzr_2xmFBuOzabQ-CSTeFEIB2PyAxlgr06VrbE01NK7Z-CWSaHyaQHTJgmAWpXg97Ey0ojUS1BMX0jU1wYCJ5In-PRlY81AK_a3uLwyC4/s320/inside.jpg" width="320" /></a></div></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;"><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: arial;"><br /></span></span></div>I</span></span><span style="font-family: arial;"> encara els
escoltarem en el preciós tema de </span><b style="font-family: arial;">Oscar
Hammerstein & Stuart Gorrel </b><span style="font-family: arial;">i
que </span><b style="font-family: arial;">Ray Charles </b><span style="font-family: arial;">es va fer seu, el
molt bonic i canviat....</span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">3.5.- Georgia on my
Mind (O. Hammerstein & S. Gorrel) 4:04.<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I ja heu escoltat que
els aplaudiments varen ser constants en acabar cada tema i en els moments de
les improvisacions, cosa que diu molt del directe que van fer. I quina altra
renovada versió que ens han fet d’un altre tema que normalment es fa a tempo de
balada. L’arranjament fet pel guitarrista és força sorprenent sobretot per com
el baixista va fent, repetint la corresponent nota sense parar, i també el
baterista amb les escombretes. A la B del tema, canvien de ritme, coses
habituals que passen en el pont dels temes. Un “Georgia” força impactant, i
quin final amb les cordes fregades. De fet, les cordes han començat el tema amb
una frase bonica, tot plegat abans de la veu d’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Olatz</b>. I quina improvisació més delicada ens ha fet el guitarrista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Miguel Salvador</b> més bonica i ben
trenada. Bonic i remodelat tema, coses habituals d’aquest projecte.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: arial;"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhjxIL_V7eAmEoqMuLLf_8dz1uDTLD4bV-WtkqIlrnTxGQOQgT3xbl8Ua3wr2pkVc6bhbNoZxRL2JwdY9bGx-LrSL05luxlewsBhBvmH7HFkDRCfgDAy3mSTejpWEnkXvsJ-ASCqhrw2JAhmue-24Lv-bpkOltmM4-GWkt917pbme2KzNSNvZy6QrQfiJVe/s1590/CD.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1422" data-original-width="1590" height="286" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhjxIL_V7eAmEoqMuLLf_8dz1uDTLD4bV-WtkqIlrnTxGQOQgT3xbl8Ua3wr2pkVc6bhbNoZxRL2JwdY9bGx-LrSL05luxlewsBhBvmH7HFkDRCfgDAy3mSTejpWEnkXvsJ-ASCqhrw2JAhmue-24Lv-bpkOltmM4-GWkt917pbme2KzNSNvZy6QrQfiJVe/s320/CD.jpg" width="320" /></a></div><br /></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I ja l’acabarem
d’escoltar a ella i a ells en el preciós tema que també va sonar la setmana
passada, el d’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Eden Ahbez</b> , el
preciós..<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">4.10.- Nature Boy
(Eden Ahbez) 4:32.<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I segur que
recordareu els comentaris que us vaig fer d’aquest tema de l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Eden Ahbez</b> que va sonar la setmana
passada amb l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Eden Bareket</b>, i sinó,
ho podreu llegir al blog. I de nou ens han sorprès amb un altre arranjament fet
per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Salvador</b>, s’ha de dir que en
completa harmonia amb la líder i cantant. Ella ens ha tornat a astorar per la
seva afilada veu, alhora que sorprenent i per descomptat que força present,
coses que a l’escenari es deuen notar abastament. I en aquest tema hem pogut
escoltar la improvisació de la primera violí, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Noemí</b>, que déu-n’hi-do, per gaudir molt i molt amb la del baixista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Fabián</b>, força profunda i marcada per
una bona pulsió rítmica, i amb un llenguatge jazzístic brutal. I el final, molt
ben trenat, amb espai pel baterista, tots plegats amb una mena de <u>Turn
Around</u>, tema que han acabat de la mateixa manera que l’han començat, ideal
per ja deixar-los d’escoltar. Bravo <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Olatz
García-Ergüín, Miguel Salvador, Fabián Akarregi, Gorka Iraundegi, Noemí L. de
Guevara, </b>i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Leire Angulo.<br /></b></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I no deixaré de
dir-vos que entreu als webs de:<br /></span></span><span style="font-family: arial;"><span lang="CA">Discordian Records: </span><span lang="CA"><a href="http://www.discordianrecords.bandcamp.com/">www.discordianrecords.bandcamp.com</a></span><span lang="CA">,<br /><o:p></o:p></span></span><span style="font-family: arial;"><span lang="CA">Moonjune Records: </span><span lang="CA"><a href="http://www.moonjunrecords.com/">www.moonjunrecords.com</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span></span><span style="font-family: arial;"><span lang="CA">Auand Records: </span><span lang="CA"><a href="https://auand.com/">https://auand.com/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span></span><span style="font-family: arial;"><span lang="CA">Segell Microscopi: </span><span lang="CA"><a href="https://www.microscopi.cat/">https://www.microscopi.cat/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span></span><span style="font-family: arial;"><span lang="CA">CRU Records: </span><span lang="CA"><a href="https://alcrurecords.com/">https://alcrurecords.com/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span></span><span style="font-family: arial;"><span lang="CA">Tejo Milenario: </span><span lang="CA"><a href="http://www.tejomusic.com/">http://www.tejomusic.com/</a></span><span lang="CA">,<br /><o:p></o:p></span></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">Etc, etc...enllaços
que trobareu al blog.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: arial;"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXnpaqXGvUSPKXUPOgSiId8Hf56DHmjPNrbFS-vlZ3K5bfAFR3N-Ia0AbpkCXXtSOpgDO2L5ngyNlga772KEVM9OPwzgXKNGB1FLHOhW7eFdVu-Va0yhuEWZu4MJxZqarTWL27NFevX-qwScrMzq7jrCzUe0CAKYsRETZ_I4-fty0ErrbNG8GA7LHY1Jyc/s1641/front.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1448" data-original-width="1641" height="282" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXnpaqXGvUSPKXUPOgSiId8Hf56DHmjPNrbFS-vlZ3K5bfAFR3N-Ia0AbpkCXXtSOpgDO2L5ngyNlga772KEVM9OPwzgXKNGB1FLHOhW7eFdVu-Va0yhuEWZu4MJxZqarTWL27NFevX-qwScrMzq7jrCzUe0CAKYsRETZ_I4-fty0ErrbNG8GA7LHY1Jyc/s320/front.jpg" width="320" /></a></div><br /></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I nosaltres seguim i
ara fent un canvi musical, deixant els estàndards i endinsant-nos <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>en músiques pròpies amb el següent projecte d’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Errabal Jazz</b> anomenat <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">NEVERMIND 4et, “Boost Lau Gara”</b>.
Gravat, mesclat i masteritzat per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Fredi
Pelaez</b> el març de 2012? Potser és un error d’edició i és el 2022, als
estudis <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Pottoko</b> de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Beasain</b>. I ells són: <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Aritz Luzuruaga, contrabaix; Julen Izarra,
saxos tenor i soprano; Jorge Abadías, guitarra</b> i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Hasier Oleaga, bateria i percusions</b>. I ens diuen, “Gràcies a la
vida, perquè cada dia es fa de dia i ens brinda la oportunitat de poder fer
música tots junts”.<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I aquest és un
projecte molt personal on el Jazz s’amplia per la seva visió musical, la dels
dos compositors dels temes, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Abadías</b>
amb 5 i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Oleaga</b> amb 3 temes. Els
ritmes i tempos tenen diversitats, havent-hi algun tema així com molt delicat,
com és “Artajona Films”, d’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Abadías</b>,
el “Weiland Txirrindularia” d’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Olega</b>.
També ho és el més llarg de tots, de més de 10 minuts, d’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Abadías </b>i molt sorprenent i majestuós, “Da Punisher”. “Anal Prints”
d’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Abadías</b> comença molt suau però
aviat tindrà canvis rítmics amb un punt de “beat”. I d’ell mateix és el que
comença amb una “Intro” de contrabaix i breaks que després tindrà, “PuntiJazz”.
I el primer track, d’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Oleaga</b>, és un
preciós tema a tot vals delicat i melodia inicial de saxo tenor on ens trobem
amb “breaks” diversos i canvis posteriors. I també és molt interessant el
“Toulousse the pappers” d’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Oleaga</b> amb
un marcatge “beat” del baterista i motiu del guitarrista i gran tasca del saxo
tenor. I el més vital de tempo és “Kañoi bola” d’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Abadías</b>.<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I els començarem
escoltant en el molt bonic tema de l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Hasier
Oelaga</b> i <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>anomenat...<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">5.3.- Weiland
Txirrindularia (H. Oleaga) 5:37.<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I de quina manera més
subtil hem començat aquest projecte, amb aquest tema, amb arpegis i acords de
guitarra, i melodia a càrrec del saxo tenor, per després desenvolupar-lo amb
canvis rítmics. De fet, tot això s’ha notat en la primera i curta improvisació
de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Julen</b> al saxo tenor, i posterior
amb la d’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Abadías</b> a la guitarra,
aquesta força més llarga. De nou una guitarra, i cadascú amb la seva particular
visió de la jugada, aquest més en l’ona de la Fusió que l’anterior, més en la
tradició del Jazz de l’instrument. Un magnífic solo del guitarrista amb un
suport imprescindible de la base rítmica de dos, amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Luzuruaga</b>, contrabaix i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Oleaga</b>,
el compositor, a la bateria. I sí, després <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Izarra</b>
s’ha esplaiat la mar de bé amb el seu solo al saxo tenor. Bon llenguatge i so,
seguint fil per randa l’harmonia del tema i sense oblidar-ne la melodia, que la
tenim força present, gràcies a ell. I de quina manera més delicada l’han
acabat, bonic tema per començar-los a escoltar.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: arial;"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgd3QiMj5TDBJIkJALlzGgZkttTtWSyQ8eZ9Nrod9k-4SRVqA_UUF0pxfRotUCPa1P6NWdZMn1STgPcPvzDbOxTb75vGnRSTPdyo6ub7J3PzC3AQ4tTP4J-xYwkB1hYHoPhNdvGXgd1NqZ0qHlXHCB6vOXl8u6tQTLJgUudqjGSpK59CctGuPnfGK1yevgo/s1740/back.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1446" data-original-width="1740" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgd3QiMj5TDBJIkJALlzGgZkttTtWSyQ8eZ9Nrod9k-4SRVqA_UUF0pxfRotUCPa1P6NWdZMn1STgPcPvzDbOxTb75vGnRSTPdyo6ub7J3PzC3AQ4tTP4J-xYwkB1hYHoPhNdvGXgd1NqZ0qHlXHCB6vOXl8u6tQTLJgUudqjGSpK59CctGuPnfGK1yevgo/s320/back.jpg" width="320" /></a></div><br /></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I un altre tema molt
interessant és el compost per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jorge
Abadías</b> i anomenat...<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">6.2.- Puntijazz (J.
Abadías) 5:45.<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I quin tema més
interessant acabem d’escoltar, amb canvis diversos sí, però mantenint l’esperit
del tema. El motiu principal i línia de baixos ens l’ha fet el baixista ja des
de l’inici. I com el baterista l’ha acompanyat amb els copets al canto de la
caixa. I ja heu vist quins “breaks” que té el tema, canvis on entren nous
motius i ritmes. I seguint la dinàmica rítmica marcada per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Oleaga</b> a la bateria, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Izarra</b>
al saxo soprano ens ha clavat una magnífica improvisació amb un so preciós a
tot Jazz. I de nou la guitarra a tota Fusió del compositor <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Abadías</b> ha aparegut oferint-nos de nou una brutal improvisació, i
amb quins moments de Swing, així com un tan particular, però Swing en
definitiva. I el final ens ha recordat els inicis del tema, amb aquesta subtil
melodia feta pel soprano, i ja acabar amb el marcatge rítmic i els rifs de
guitarra i saxo, acabant-lo de cop. Brutal tema.<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..<br /></span></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">23 Robadors,
Barcelona:<br /> </span></span><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><a href="https://23robadors.com/programacio/">https://23robadors.com/programacio/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">Jamboree Jazz Club,
Barcelona:<br /> </span></span><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><a href="https://jamboreejazz.com/agenda/">https://jamboreejazz.com/agenda/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">Sunset Jazz Club,
Girona:<br /> </span></span><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><a href="http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html">http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html<br /></a></span></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">etc, etc....al blog
hi trobareu l’enllaç a la seva programació.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: arial;"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEigppsYFSoAdCcMHxARsxKEyo07fWjSCEFtWuVXiabg3XTAQTgfoHB6IR4QsjlcZCNI_3IiXHq6nSiIk4lKcx4xUNsw45sWeeVcUOCPw09z9wW1pwWyUFlRwbsdP2lB5fk7G5hm_xytDvjuCIzd8L8Ycrmp06Ao1PUIw18Y8MDVRbcAYKJph-v9TSxo_R-l/s1650/inside.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1419" data-original-width="1650" height="275" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEigppsYFSoAdCcMHxARsxKEyo07fWjSCEFtWuVXiabg3XTAQTgfoHB6IR4QsjlcZCNI_3IiXHq6nSiIk4lKcx4xUNsw45sWeeVcUOCPw09z9wW1pwWyUFlRwbsdP2lB5fk7G5hm_xytDvjuCIzd8L8Ycrmp06Ao1PUIw18Y8MDVRbcAYKJph-v9TSxo_R-l/s320/inside.jpg" width="320" /></a></div><br /></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I encara els
escoltarem en un altre tema d’aquest bon projecte, compost per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Hasier Oleaga</b> i anomenat...<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">7.7.- Toulousse the
pappers (H. Oleaga) 6:22.<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I aquest quartet no
ens deixa de sorprendre. Les seves composicions, les dels dos compositors, són
força impressionants, per concepte, per qüestions rítmiques, per melodies
inversemblants, i sobretot pels canvis rítmics, pels “breaks” que hi ha, on
sembla aturar-se tot, però no. Un tema iniciat per melodia a càrrec de guitarra
i baix i amb uns arpegis del guitarrista, melodia a càrrec del saxo tenor, i
marcatge “beat” del baterista, tot plegat en el primer “tram” musical del tema.
I quin canvi fet per saxo i guitarra més potent, tot just abans del primer
break. Els delicats arpegis d’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Abadías</b>
ens han acaronat, i també el so i improvisació d’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Izarra</b> al saxo tenor, ell allà dalt del registre agut. I quin canvi
rítmic ha encetat el guitarrista en aquest segon “tram”, el de la seva
impressionant improvisació. I de quina manera l’han recolzat els dos de la base
rítmica. I recuperant el motiu principal, baix i guitarra, el tenor ha
recuperat la melodia apropant-nos al final, i de nou amb quina altra expressió potent
del tenor i rítmica de tots plegats. I dolçament l’han acabat. De nou
sorprenents.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: arial;"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxiphc4U_X7RUzEicsUPQ6w-kJLB88pJRtB_BZgmzbQfssQ-wseswS8ruNI6AWmMEzruWowACStF88boMNw1hw3j3kGCSVhMB3al83hl-mBKe6YE_ZEAAFMnkrt_sCcEF-_jNIBzHWCOGvo_nWKhvISDwzet7GLzZPAiKoJca-5lCGdnGtQrGhivAHxatJ/s1599/CD.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1413" data-original-width="1599" height="283" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxiphc4U_X7RUzEicsUPQ6w-kJLB88pJRtB_BZgmzbQfssQ-wseswS8ruNI6AWmMEzruWowACStF88boMNw1hw3j3kGCSVhMB3al83hl-mBKe6YE_ZEAAFMnkrt_sCcEF-_jNIBzHWCOGvo_nWKhvISDwzet7GLzZPAiKoJca-5lCGdnGtQrGhivAHxatJ/s320/CD.jpg" width="320" /></a></div><br /></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I ja els acabarem
d’escoltar amb el tema més vital compost per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jorge Abadías</b> i anomenat..<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">8.6.- Kañoi bola (J.
Abadías) 3:32.<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I aquest darrer tema
ha estat el més Jazzero pel que fa a melodia i harmonia. Un tema un tant
“bopper” amb melodia entremaliada, Swing en determinats moments de la
improvisació del guitarrista. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Abadías</b>
ha fet la seva improvisació compartint-la amb el baterista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Oleaga</b>, mentre que <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Izarra</b>
sí s’ha esplaiat la mar de bé en la seva, més llarga. Els dos solistes
principals han estat impressionants en aquest tema, i en tots els altres que
hem escoltat, i per descomptat que ho estan en els temes que no us he posat.
Guitarrista i baterista han fet uns “vuits” compassos improvisant l’un i després
l’altre. Magnífics tots dos, mentre que <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Izarra</b>
al tenor ha tornat a brillar per la seva exposició solista, per la seva
improvisació, amb un bon llenguatge i fraseig. I el tema l’han acabat tots
plegats recuperant l’entremaliada melodia. Bon tema per ja deixar-los
d’escoltar. Felicitats nois, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Abadíes,
Izarra, Oleaga </b>i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Luzuruaga.</b></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: arial;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><br /></b></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: arial;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh9R1ef5E5Ufse6R7GTLBWjo5AAwMoOCY0hPqZUubI2o3TkqrGR8WU2fIRmNeSF8YFpQLovq62h_lbQPh0fxwXLejjUfYuEE19W5JvSOKKcr_WJ0g85XXvobdI8ZsLASFi3qGr4pI3feOJQfHAJRebs5ZJuOVTFdCaimDMz7YKw83rRYFQncUI1f5_N9kzV/s1641/front.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1425" data-original-width="1641" height="278" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh9R1ef5E5Ufse6R7GTLBWjo5AAwMoOCY0hPqZUubI2o3TkqrGR8WU2fIRmNeSF8YFpQLovq62h_lbQPh0fxwXLejjUfYuEE19W5JvSOKKcr_WJ0g85XXvobdI8ZsLASFi3qGr4pI3feOJQfHAJRebs5ZJuOVTFdCaimDMz7YKw83rRYFQncUI1f5_N9kzV/s320/front.jpg" width="320" /></a></div><br /></span></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I nosaltres ja
encarem el final del programa on escoltarem una formació de joves cracs a
quartet, guanyadors del prestigiós <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Festival
de Jazz de Getxo, </b>el <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jazzaldia 2023</b>,
el <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“Giulio Ottanelli Quartet”</b>
enregistrat en viu, tot i celebrant haver guanyat el concurs, per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Alberto Macías i Mario Gutiérrez</b>.
Mesclat i masteritzat pel primer als estudis <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">PanPot</b>. Amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Giulio
Ottanelli, saxos alt i soprano; Jérémie Lucchese, saxos tenor i soprano; Cyril
Drapé, contrabaix i Emile Rameau, bateria</b>. Totes les composicions són del
líder <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Giulio</b> excepte “Samba em
preludio” de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Baden Powell/Vinicius de
Moraes</b>.<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I la música d’aquest
quartet està immersa en el Jazz contemporani i a moments déu-n’hi-do de lo avantguardista
que és, i així ens ho mostren ja en el primer tema que van tocar a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Guetxo</b> anomenat “Last Minute”.
Modernitat, Groove, de moment absència de Swing i melodies agosarades com les
improvisacions, tot plegat a un tempo mig alt. En el segon track “Troppi
Gnocchi” ja pinta el Swing i ja d’entrada amb la melodia i un primer solo del
baixista, més o menys al mateix tempo. Amb “Pif Pif” ens sorprenen els dos
saxos, l’un amb el soprano i el líder amb el seu alt amb una llarga “Intro” on
ells dos en són els protagonistes, i amb unes melodies i improvisacions força
atrevides. Un dels temes més delicats a tempo de balada o similar és el
“Jérémie” que <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Giulio</b> li dedica al
seu col·lega dels vents amb una bonica melodia envoltada de classicisme. I amb
“Drill” el líder ens sorprèn amb una “Intro” a saxo alt solo molt “heavy” per
melodia quasi com si fos una improvisació, però no, perquè després s’hi afegeix
el company i tots dos la fan a duet. Un brutal tema. I un dels temes més vius
és el sisè track “G.u.m.m.” iniciat a bon tempo i marcatge de baterista obviant
el Swing però amb un Groove brutal i també melodia força agosarada i posterior
improvisació del líder força impressionant. I el setè és la preciosa “Samba em
Preludio” de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Baden Powell</b> també
interpretada a tempo slow, tempo lent i a base de saxo alt i contrabaix ells
dos fent una “Intro” brutal i posterior melodia amb la resta de companys, un
tema molt bonic. I el tema més viu de tempo és el darrer track “Metro Ligne 5”
on ens mostren de nou la seva moderna visió del Jazz tema a tot Jazz
Contemporani i brutals improvisacions amb un “Walking” brutal del baixista i
marcatge Swingat d’ell i del baterista i solos dels dos vents brutals. Un
grandíssim tema amb el qual varen cloure el seu concert. Per cert, el premi i
reconeixement que van rebre, súper ben merescut.<br /> </span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I ja els escoltarem
en la preciosa samba de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Baden Powell</b>
anomenada...<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">9.7.- Samba em
Preludio (B. Powell & V. de Moraes) 6:51.<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I ja heu pogut
comprovar que hem fet una passa endavant pel que fa a músiques i sonoritats,
ara amb sons més agosarats, tot i fer-los encara força tranquilets en aquest
bonic tema de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Powell</b>, que ja vindran
en els altres temes. Un quartet de joves cracs que aquest estiu van guanyar el
premi i per això el disc. So net, per manca de piano i/o guitarra el que
escoltarem, on els dos saxos, contrabaix i bateria aconseguiran enlluernar-nos,
com han fet en aquest tema. Un tema iniciat amb una preciosa “Inteo” pel líder <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ottanelli</b> al saxo alt acompanyat del
baixista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Drapé</b>, per després
aparèixer la melodia a càrrec del saxo tenor <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Lucchese</b> i per sota el so de l’alto del líder. El jove tenor ha
encetat la seva improvisació i ja heu pogut escoltar què brutal l’ha fet, amb
un fons de contrabaix i bateria preciós. Grandíssim solo, i ell arribant també
al registre agut. Quin fraseig i llenguatge més modern i ben executat,
magistral, vaja. Els aplaudiment són merescuts, de totes, totes. I <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Drapé</b> al contrabaix l’ha seguit amb un
solo melòdic i bonic, amb pulsió rítmica i suport del company baterista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Rameau</b>. I de nou han recuperat la
bonica melodia d’aquesta “Samba em Preludio” de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Baben Powell</b>, ideal per començar-los a escoltar.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: arial;"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWd-UtpTue9o7wzrO6IKHTWrPMYoPvk5OHm_i5IHwnI5LvwZIbQVk53fwkM-FLywGnnNkuRLwoR3GtG4WawM5TiyylGp_4gQozUuBnuD8yV-JoD2zuTC_5ifsF05pUXNsRyQcYlRDNJa1Mnz5j6vZ6G4jU_GIFHKQyq5Vc1YLNMX6PilrTsengWr-VKHmv/s1731/back.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1431" data-original-width="1731" height="265" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWd-UtpTue9o7wzrO6IKHTWrPMYoPvk5OHm_i5IHwnI5LvwZIbQVk53fwkM-FLywGnnNkuRLwoR3GtG4WawM5TiyylGp_4gQozUuBnuD8yV-JoD2zuTC_5ifsF05pUXNsRyQcYlRDNJa1Mnz5j6vZ6G4jU_GIFHKQyq5Vc1YLNMX6PilrTsengWr-VKHmv/s320/back.jpg" width="320" /></a></div><br /></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I un altre tema
magnífic d’aquest quartet ara però amb tota la modernitat dels temes propis del
líder és l’anomenat..<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">10.2.- Troppi Gnocchi
(G. Ottanelli) 6:19.<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I déu-n’hi-do de tema
d’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ottanelli</b> i també quin gran solo
ens ha fet el baixista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Drapé</b>. El
Swing ha estat present en tot el tema, i sobretot en les improvisacions dels
solistes, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Luchesse</b> al tenor i
després el líder compositor i saxo alt, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ottanelli</b>.
I el tema l’han començat amb la melodia els dos vents, compartint-la i fent un
duet força reeixit. El Swing dels dos de la base, brutal. Un tema a tot Blues,
amb melodia curteta que ben aviat ha deixat pas al solo del baixista, gran solo
que ens ha fet, amb molt bona afinació i recorregut pel mànec de la “Berra”,
bones idees i execució brillant la de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Drapé</b>.
I el Swing pel plat “ride” de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Rameau</b>
a la bateria ha aparegut en el solo de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Luchesse</b>
al saxo tenor, brutal de nou. Quin fraseig i velocitat d’execució, i de nou
arribant als més aguts. Els aplaudiments del respectable són ben merescuts. I
com ha entrat el líder en la seva improvisació, primer ell sol i copets de baix
i baterista, per ja el Swing a tempo doblat i gran “Walking” del baixista.
Brutal improvisació del líder en un altre tema propi. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ottanelli</b> ens ha deixat “noquejats” per com de brutal l’ha feta. I
de nou els dos vents recuperant la melodia i ja per acabar aquest altre
impressionant tema a tot Swing i modernitat de tots ells.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: arial;"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzH5uOnW_Lsi7QbCUN9EC_NX9M3ZJ11wHzwQxuepeY1hwBgEPF8enw0o6-KbS4icPX2xZ0uf5Fmk3jhRH2Xjgrw9fS5pdFWDcO_m569QWjusE9gXleXIdAPOyO9P-82YJhgBEaOgfspktrUBzbnMYIavaco2FEOB430fUKIVvVZEgDlrVZtvLMofMmi2M8/s1644/inside.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1455" data-original-width="1644" height="283" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzH5uOnW_Lsi7QbCUN9EC_NX9M3ZJ11wHzwQxuepeY1hwBgEPF8enw0o6-KbS4icPX2xZ0uf5Fmk3jhRH2Xjgrw9fS5pdFWDcO_m569QWjusE9gXleXIdAPOyO9P-82YJhgBEaOgfspktrUBzbnMYIavaco2FEOB430fUKIVvVZEgDlrVZtvLMofMmi2M8/s320/inside.jpg" width="320" /></a></div><br /></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I més temes magnífics
tenen aquest quartet com és aquest l’anomenat...<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">11.5.- Drill (G.
Ottanelli) 7:23.<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I de nou ens han
tornat ha deixar bocabadats i ara sí, amb molta més modernitat. Una melodia
entremaliada i interpretada a duet per ells dos, ells que són els dos brillants
vents. Contrabaix i bateria, fent tota l’estona sengles quasi improvisacions
alhora que donant-los tot el suport rítmic. I el líder ha tornat a fer gala de
la seva genialitat com a solista, amb tot un seguit de frases inversemblants,
tècnica, la que vulgueu, i un gust exquisit per la contemporaneïtat, què gran
aquest jove crac <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Giulio Ottanelli</b>. I
ves per on que el no menys crac <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jérémie
Lucchese</b> l’ha seguit amb el saxo tenor i de nou amb una gran tècnica,
llenguatge, i discurs, i en aquest tema sembla que tots dos, tots quatre, van a
lo més Jazz Contemporani, quasi <u>Jazz Avantgarde</u>. I després de la brutal
improvisació dels dos vents, ells han compartit uns “quatres” compassos
improvisant amb el baterista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Emile
Rameau</b> i ja acabar de nou recuperant l’exuberant i brutal melodia. Gran
tema del líder i interpretacions de tots quatre.<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..<br /></span></span><span style="font-family: arial;"><span lang="CA">Nota 79: </span><span lang="CA"><a href="https://www.nota79.cat/events/">https://www.nota79.cat/events/</a></span><span lang="CA">,<br /><o:p></o:p></span></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">Nova Jazz Cava:<br /> </span></span><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><a href="https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming">https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">Jazz Club la
Vicentina:<br /> </span></span><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><a href="https://jazzclublavicentina.blogspot.com/">https://jazzclublavicentina.blogspot.com/</a></span><span lang="CA">, i nosaltres
el divendres 15 de desembre que tindrem a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Diana
Palau & Alejandro Di Costanzo Trio, </b>amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Paco Weht, contrabaix i Salvador Toscano, bateria</b>, amb l’entrada
gratuïta com sempre en un esdeveniment patrocinat per l’ajuntament de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">SVdH </b>i organitzat des del <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jazz Club la Vicentina</b> us hi esperem
com sempre a partir de les 22h.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_QJZFE377QtvjkUJYS21G1gzjiWblogkaToFQOZwck1Ll-dCrhgoonzNiaowdWwnGIAosPWw5TZ5SxnVsJqFDU4904PYuU2LVOiJ_G50vEO5m2y2nZy9wSFg9hVRIza99DYqOlf5j9wajw-FMAY1uzDB4MpUnz__kGijk1AxcrO7LilJ68XVWM4oP40Yx/s1578/CD.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1428" data-original-width="1578" height="290" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_QJZFE377QtvjkUJYS21G1gzjiWblogkaToFQOZwck1Ll-dCrhgoonzNiaowdWwnGIAosPWw5TZ5SxnVsJqFDU4904PYuU2LVOiJ_G50vEO5m2y2nZy9wSFg9hVRIza99DYqOlf5j9wajw-FMAY1uzDB4MpUnz__kGijk1AxcrO7LilJ68XVWM4oP40Yx/s320/CD.jpg" width="320" /></a></div><br /><span lang="CA"><br /></span></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I ja els acabarem
d’escoltar i nosaltres el programa d’avui amb el potent<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i llarg tema que jo he escurçat traient el
llarg solo final del baterista i anomenat...<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">12.8.- Metro Ligne 5
(G. Ottanelli) 6:38.<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I el darrer tema del
concert ha estat aquest que ens ha situat dins la “línia 5 del metro”. I de
nou, quina brutalitat de composició, i com va el baixista, a tot “running” i
per això no notem la sensació amb Swing, massa ràpids van. Amb un suport així,
els dos vents han gaudit d’allò més, com per exemple <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Luchesse</b> al saxo tenor que s’ha esplaiat d’allò més. Per la
velocitat d’execució i les frases musicals que n’ha extret, alhora que per la
tècnica demostrada, està clar que estem davant d’uns músics de lo més
interessant. <i style="mso-bidi-font-style: normal;">I aquest tema de durada de
més de 13 minuts, jo us l’he escurçat per motius de temps, però també per no
voler-vos carregar massa amb el solo del baterista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Rameau</b>, un llarg solo que ha començat en el moment que jo he
decidit acabar el tema.</i> I tot just després de la improvisació del saxo
tenor de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Luchesse</b> ha seguit la del
líder al saxo alt, i de nou esbojarrada, com la del tenor. I és que el tema és
així de modern i contemporani.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ottanelli</b> ens ha clavat una
improvisació de lo més inversemblant, per veloç, per tècnica, per embolcallada
d’avantguarda, de modernitat, de contemporaneïtat. I el concert el varen acabar
amb aquest llarg tema on el baterista fa una improvisació inversemblant que va
durar més de 5<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>minuts, cosa que aquí jo
us n‘he volgut deslliurar. Crec que amb el final de la improvisació del líder <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ottanelli</b> ja n’hem tingut prou, en un
tema o part de tema ideal per ja deixar-los d’escoltar i nosaltres el programa
d’avui, que com sempre espero que us hagi agradat tant com a mi. Gràcies nois,
i felicitats <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Giulio Ottanelli, Jérémie
Lucchese, Cyril Drapé i Emile Rameau</b>.<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span style="font-family: arial;"><span lang="CA">Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
</span><span lang="CA"><a href="http://www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es/">www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es</a></span><span lang="CA"> i jo mateix <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Miquel Tuset i Mallol </b>qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les
seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i
us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel
Tuset i Mallol.<br /><o:p></o:p></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> </span></o:p></span></div>
S'emet cada dimecres a les 22h a Ràdio Sant Vicenç 90.2 i els diumenges en diferit a la mateixa hora. Presentat i realitzat per Miquel Tuset.http://www.blogger.com/profile/07577638615848231323noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2780958048475961356.post-36755695974953872682023-11-29T10:43:00.000-08:002023-11-29T10:43:24.205-08:00Programa 571 - FSR/FSNT: Eden Bareket, Wajdi Riahi Trio, Johnny Letman i Donald Byrd, dimecres 29 de novembre de 2023.<div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"> <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgy5dVkKcF8N7cYNG3P5Lfe7JipJG9YV88DeYEFo6SnXh9c_NxpDjSaybaiL4peD8qo_5qbJNR7KMSgusTeHEwNMWePfJ77oaKy_ikzZl86c3KNg897tbUodLDvyGCX213us_sMXL4s_-St2S8KfIxWmhlaBnZ2dfy-rQuEwL-1ZikRIqH8B5vWWLlUL-ce/s2253/Programa%20571.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2253" data-original-width="2245" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgy5dVkKcF8N7cYNG3P5Lfe7JipJG9YV88DeYEFo6SnXh9c_NxpDjSaybaiL4peD8qo_5qbJNR7KMSgusTeHEwNMWePfJ77oaKy_ikzZl86c3KNg897tbUodLDvyGCX213us_sMXL4s_-St2S8KfIxWmhlaBnZ2dfy-rQuEwL-1ZikRIqH8B5vWWLlUL-ce/s320/Programa%20571.jpg" width="319" /></a></div><span lang="CA"><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><br /></span></span></div>Molt bona nit a
tothom, benvinguts a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jazz Club de Nit</b>
aquí a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ràdio Sant Vicenç 90.2</b> aquí a
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ràdio Abrera 107.9</b> aquí a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ràdio Joventut </b>aquí a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ràdio Molins de Rei 91.2</b> aquí a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Eixample Barcelona Ràdio</b> aquí a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ràdio Celrà </b><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>amb un programa de Jazz per a vosaltres que us
agrada el Jazz, com deia el nostre amic <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Cifu</b>.
A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un
petó ben gran <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Cifu</b>. Aquí <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Miquel Tuset i Mallol</b> qui us parla,
presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i
editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma
col·lectiva i internacional anomenada <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“Esfera
Jazz”</b>, i que al blog hi trobareu l’enllaç.<br /> </span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I després de
l’increïble programa de la setmana passada dedicat a fer saber la ignomínia que
pateix de fa tres dècades en <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Keith LaMar</b>,
gràcies a l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Albert Marquès</b>, avui
escoltareu diversos projectes de l’editorial amiga i estimada <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Fresh Sound Records</b> i també de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">FSNT</b>, de l’estimat i admirat <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jordi Pujol</b>, amb un micro conte de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Carme de la Fuente</b>. I en tots aquests
discos, el productor executiu és <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jordi
Pujol</b> i les gravacions sonores ©<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Fresh
Sound</b> <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Records </b>per a<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Blue Moon Produccions Discogràfiques, S.L.</b></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><br /></b></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7AMcfuVcnVl5HFBDs0GMijVjDPRLgf9x778cP9G6EK307mQsOBpUL8RafdOGwG4NcwndOnT9ablK4ThEOmSGewf-NLvXPKS6CZrn53GuLoiukYa6CGgQ1IHCiV5H9dX6e72ynsLtwO6Di8W8-_u1Zo3hOM_TXjvbbx58KPaNQ6BPC7xUTsbnPTPl1XpL5/s1000/day-dream-digipack.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1000" data-original-width="1000" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7AMcfuVcnVl5HFBDs0GMijVjDPRLgf9x778cP9G6EK307mQsOBpUL8RafdOGwG4NcwndOnT9ablK4ThEOmSGewf-NLvXPKS6CZrn53GuLoiukYa6CGgQ1IHCiV5H9dX6e72ynsLtwO6Di8W8-_u1Zo3hOM_TXjvbbx58KPaNQ6BPC7xUTsbnPTPl1XpL5/s320/day-dream-digipack.jpg" width="320" /></a></div><br /></span><span lang="CA">I començarem de
manera molt delicada amb el disc de l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Eden
Bareket</b><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>a trio i convidada, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“Day Dream”</b> publicat per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">FSNT</b> el 2021 i enregistrat per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Michael Perez-Cisneros </b>a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Big Orange Sheep a Brooklyn, NY </b>el 23
d'abril de 2021. Mesclat per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Matt
Marantz</b>. Masteritzat per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Pieter De
Wagter </b>a<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> EQUUS</b>. Produït per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Eden Bareket. </b>Amb<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Eden Bareket (saxo baríton), Chris McCarthy (piano), Or Bareket (contrabaix).
</b>Convidada:<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Vanisha Gould (veu,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>#2, 6 i 10).<br /><o:p></o:p></b></span><b><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span></b><span lang="CA">I aquest és un
delicat CD d’11 temes, la majoria balades, temes lents i molt sentits, de
sentiment, coses aquestes que va provocar la pandèmia, car aquestes músiques es
van enregistrar l’abril del 21 i parit mesos abans al bell mig d’aquella
desgràcia. Comença amb un tema de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Eli
“Lucky” Thompson</b>, el “Deep Passion” a trio, per seguir amb la càlida de veu
de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Vanisha Gould</b> en un tema de l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Steve Wonder</b>, “If it’s Magic”. I ves
per on que hi ha inclòs un tema de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Fito
Páez</b> “Un vestido y un amor”, molt bonic. I segueix amb estàndards, i un de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Johnny Green</b> no massa conegut el “I
Cover the Waterfront”; el de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Duke
Ellington</b> iniciat per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ot Bareket</b>
al contrabaix i tema molt delicat “Fleurette Africaine”. Segueix amb el “Nature
Boy” de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Eden Ahbez</b> i de nou amb la
veu de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Vanisha</b>, la qual li dóna una
profunditat esclatant, una altra meravella, com ho és també el tema que titual
el disc “Day Dream”, de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Billy Strayhorn</b>.
I un tema no massa conegut és el “Jerusalem of Gold” de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Naomi Shemer</b>. I com que aquest disc va d’amor, no hi podia faltar
el tema de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">George Gershwin</b>, “The Man
I Love”. I un altre tema on podrem escoltar la veu de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Vanisha </b>és el “Never Let Me Go” de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Evans & Livingston</b>. I el disc clou amb el preciós “Over the
Rainbow” de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Harold Arlen</b>.<br /> </span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I començarem a
escoltar-los amb la preciosa composició de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Duke
Ellington</b> anomenada...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">1.5.- Fleurette
Africaine (Duke Ellington) 4:02.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I ja heu pogut
escoltar amb quina delicada melodia i música hem començat el programa d’avui.
Una cançó que <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Duke Ellington</b> va
encabir en el seu disc a trio <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“Money
Jungle”</b> amb ni més ni menys que <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Charles
Mingus</b> i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Max Roach</b>,
representants de l’esquerra més radical anti-segregacionista. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Duke</b> la va titular “La Plus Belle
Africaine” i la va compondre per al <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“Negro
Arts Festival”</b> de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Dakar</b>.
L’escriptor <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Peter Lavelozzli</b> la va
descriure com una “obra mestre de simplicitat i grandiositat” i això mateix
acabem d’escoltar. Iniciada pel contrabaix d’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Or Bareket</b>, el germà de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Eden</b>,
i ja amb la melodia minimalista feta pel piano de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Chris McCarthy</b> i ja per seguir el líder amb la seva improvisació.
De fet, sembla ben bé que tots tres segueixin improvisant per com escoltem el
contrabaix i piano, en una delícia de tema i interpretació, amb tota la
malenconia d’aquells moments de pandèmia. Preciós tema per començar-los a escoltar.<br />
</span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I el mateix <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Eden Bareket</b> ens diu això sobre aquest
disc:<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">El març del 2020,
quan el món s'aturava al meu voltant, em vaig trobar vivint sol per primera
vegada a la meva vida. Amb molt temps lliure i sense on anar vaig començar a
passar cada cop més temps tocant sol. La meva rutina habitual de pràctica
d'exercicis tècnics, escales i ritmes em va semblar una mica redundant en un
món on no era capaç de tocar i actuar amb altres músics. No obstant això, la
meva necessitat de tocar i fer música era més forta que mai. Vaig aprendre a
tocar el saxo i el piano simultàniament per poder experimentar un so més
complet, però realment només podia tocar melodies lentes i senzilles, balades.
Vaig començar a passar hores practicant només una melodia a la vegada, coneixent
cançons de manera més íntima que mai. En lloc d'utilitzar una cançó com a
vehicle per a la improvisació, em submergia en la melodia sola, trobant mons
sencers en cada nota, igual que havia de trobar nous mons per explorar en el
meu nou estat solitari.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I no deixaré de
dir-vos que entreu als webs de:<br /></span><span lang="CA">Fresh Sound Records: </span><span lang="CA"><a href="http://www.freshsoundrecords.com/">www.freshsoundrecords.com</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Quadrant Produccions:
</span><span lang="CA"><a href="http://www.quadrantproduccions.es/">www.quadrantproduccions.es<br /></a></span><span lang="CA">Temps Record: </span><span lang="CA"><a href="https://tempsrecord.cat/">https://tempsrecord.cat</a></span><span lang="CA">,<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA">Youkali Music: </span><span lang="CA"><a href="http://youkalimusic.com/">http://youkalimusic.com</a></span><span lang="CA">,<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA">Origin Records: </span><span lang="CA"><a href="https://originarts.com/">https://originarts.com/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Errabal Jazz:<br /> </span><span lang="CA"><a href="http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es">http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es<br /></a></span><span lang="CA">UnderPool: </span><span lang="CA"><a href="https://www.underpool.org/">https://www.underpool.org<br /></a></span><span lang="CA">Etc, etc...enllaços
que trobareu al blog.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I els seguirem
escoltant en una altra d’aquestes boniques composicions, i ara amb la veu de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Vanisha Gould</b> i tema compost per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Eben Ahbez</b>, el conegut..<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">2.6.- Nature Boy
(Eden Ahbez) 3:56.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I vet aquí quina
altra magnífica melodia i veu de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Vanisha</b>
i d’aquí ve la seva història: "Nature Boy" és una cançó gravada per
primera vegada per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Nat King Cole</b>. Va
ser publicada el 29 de març de 1948, com a senzill per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Capitol Records</b>, i més tard va aparèixer a l'àlbum, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“The Nat King Cole Story”.<br /></b></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">El tema va ser escrit
per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Eden Ahbez</b> com un homenatge a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Bill Pester, William Pester,</b> que va
practicar les filosofies <b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u>Naturmensch</u></b>
i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u>Lebensreform</u></b> [<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Lebensreform</b> ("reforma de la
vida") és el terme genèric alemany per a diversos moviments de reforma
social, que van començar des de mitjans del segle XIX i es van originar
especialment a l'Imperi alemany i més tard a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Suïssa</b>. Els trets comuns eren la crítica a la industrialització, el
materialisme i la urbanització combinades amb l'esforç per mantenir l'estat de
la natura] i que <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ahbez</b> va adoptar.
La lletra de la cançó va referència a un grup dels anys 40 a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Los Angeles</b> anomenat <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">"Nature Boys",</b> una subcultura
de <u>proto-hippies</u> de la qual <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ahbez</b>
n’era membre.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I la interpretació
que ens n’han fet ha estat emocionant, per la calidesa i senzillesa de la composició
i les seves interpretacions. La melodia l’ha iniciat primer el líder al saxo
baríton amb aquest seu so tan profund. I el pianista ha obert la porta a
l’entrada de la magnífica cantant <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Vanisha
Gould</b>, ella repetint la melodia, per tan i tan bonica i també melangiosa. I
aquest tema, ja sabeu que l’ha cantat tothom i també interpretat de manera
instrumental, car és una de les boniques balades que el món del Jazz s’ha fet
seves.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I seguint amb el que
ens diu l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Eden Bareket</b> de com va
anar tot plegat.....<br /></span><span lang="CA">El meu únic refugi
durant aquella època va ser el <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Prospect
Park </b>de<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Brooklyn</b>, l'únic lloc al
qual podia anar amb seguretat i l'únic lloc que realment no ha canviat. Mentre
que a tot arreu se sentia pànic i ansietat, els arbres i els animals del parc
semblaven aliens a la pandèmia que s'estava en el món dels humans, o almenys
semblava que no els importava gaire. Feia llargues caminades cada dia,
intentant absorbir una mica d'aquesta calma mentre feia fotos de tot el que
m'envoltava. Notant el canvi lent i constant dels colors dels arbres i dels
esquirols, el cant dels ocells, la llum després de la posta de sol, tot va
començar a confluir. El meu tren diari de pensaments que circulava per la via
exprés es va canviar gradualment a un tren local més lent i després es va
alentir una mica més a un ritme de caminar, el suficient per experimentar el
moment present mentre encara avançava. Així va passar que, en un moment en què
el món estava ple d'estrès, finalment vaig trobar el lloc més tranquil per fer
música.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I ja els acabarem
d’escoltar en el tema compost per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Livingston
& Evans <span style="mso-spacerun: yes;"> </span></b>i de nou amb la veu de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Vanisha</b> i tema anomenat...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">3.10.- Never Let Me
Go (J. Livingston & Ray Evans) 4:59.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I els acabem
d’escoltar en aquesta altra preciosa i melancòlica balada, tema escrit per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jay Livingston </b>i<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Ray Evans</b>, va ser interpretat per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Nat King Cole</b> i molts altres músics, banda sonora de la pel·lícula
del 1956, de cinema negre, anomenada <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“The
Scarlet Hour”</b>. I de nou ells tres i ella ens han tornat a captivar. El
líder ha fet una “Intro” a saxo baríton, per ja la càlida veu de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Vanisha</b> fent la melodia. I de quina
subtil manera l’acompanyen <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Chris
McCarthy </b>(piano) i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Or Bareket </b>(contrabaix),
i esclar, també el líder amb el seu so profund. Ell mateix n’ha iniciat les
improvisacions després de la melodia feta per la cantant. El seu discurs ha
estat melòdic, tristot per la situació que tots vàrem viure, però amb un bri
d’esperança. Uns temes plens també d’amor, la única emoció que pot salvar
aquest desgraciat món. Felicitats <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Eden
Bareket, Chris McCarthy, Or Bareket </b>i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Vanisha
Young</b>.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I ell acaba dient-nos
què....<br /></span><span lang="CA">Amb això en ment vaig
entrar a l'estudi amb el següent concepte: fer un disc sense estrès. A cada pas
del procés vaig prendre decisions per facilitar-ho. Vaig triar músics amb els
quals em sentia còmode, cançons que m'agradava tocar que no serien tècnicament
difícils i arranjaments mínims que deixarien molt d'espai per respirar. Mentre
escolteu aquest disc, espero que penseu en els arbres, els núvols i el lent
canvi constant del temps, respireu i recordeu que cada nota, cada moment és un
món en si mateix. — <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Eden Bareket</b> (de
les notes de l'interior del CD).<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I després d’aquest
magnífic projecte sembla un bon moment per escoltar el micro conte de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Carme de la Fuente</b>. I com sempre,
moltes gràcies <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Carme</b> per la manera
com ens ho dius, per la teva dolçor embolcallant les músiques del programa.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZfHbMrb1mzDeXzvLc2t9i6PU7JGmC4evAEczRLgbr4f6jIjtR4X4DmUCE5fTiOqF_HGaMMKxbTxG-j27hDdbbQD-lhvDkitaTgvY7IJfC0f9DPKGdDIjIShWZsUZCMROy5-cPpsgYj5aLdhbjTQwq5fuHtn5izKpbbDpHp1vnhfkrIF3glhyd_x1ykUUf/s600/mhamdeya-digipack.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="600" data-original-width="600" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZfHbMrb1mzDeXzvLc2t9i6PU7JGmC4evAEczRLgbr4f6jIjtR4X4DmUCE5fTiOqF_HGaMMKxbTxG-j27hDdbbQD-lhvDkitaTgvY7IJfC0f9DPKGdDIjIShWZsUZCMROy5-cPpsgYj5aLdhbjTQwq5fuHtn5izKpbbDpHp1vnhfkrIF3glhyd_x1ykUUf/s320/mhamdeya-digipack.jpg" width="320" /></a></div><br /><span lang="CA">I després d’aquesta
delicada meravella, seguirem amb un altre CD de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">FSNT</b> publicat el 2022, el <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“Mhamdeya”</b>
de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Wajdi Riahi Trio</b>. Enregistrat per
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Rudy Coclet </b>al <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jet Studio, Brussel·les,</b> els dies 14 i 15 de juny de 2021. Mesclat
i masteritzat per ell mateix. Disseny de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Basile
Rahola</b>. Produït per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Wajdi Riahi</b>,
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Pierre Hurty </b>i<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Basile Rahola</b>. Amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Wajdi
Riahi (piano), Basile Rahola (contrabaix), Pierre Hurty (bateria)</b> i la
col·laboració de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jean-Paul Estievenart,
trompeta</b> en #4 i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Akram Ben Romdhane,
oud</b> a #6<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> </b>Totes<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> </b>les composicions de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Wajdi Riahi</b>, excepte #5 <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">d'Henry Mancini</b>.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I ara escoltarem tot
un seguit de composicions d’aquest pianista tunisià establert a<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Brussel·les</b>, car aquest trio es va
formar en aquesta ciutat, i ell nascut a la ciutat <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Mhamdeya</b> de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Tunísia</b>, i
per això el disc es diu com es diu, com a tribut a les seves arrels a la seva
ciutat natal. De fet el darrer tema que es diu així, vol ser un reflex de la
barreja de sensacions que et colpegen quan t’hi trobes, on hi sents plaer i
també molta tristor. És un disc on es palpa la generositat del líder i
pianista, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Wadji Riahi</b> amb temes
llargs, tres amb més de 9 minuts. També passa què la dinàmica rítmica i
d’emocions es desboca en molts dels seus temes. I si comencen delicadament, van
agafant un tarannà més rítmic i potent, havent-hi també “breaks” diversos on hi
apareix la calma, i això ho escoltarem en “Montsouris” i “Back Home”.<br /> </span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I ja els començarem
escoltant en el tema divers anomenat...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">4.2.- Back Home
(Wajdi Rihai) 6:45.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I quin tema més
impressionant acabem d’escoltar, sobretot pels canvis rítmics, de tempo i per
la manera com l’han anat desenvolupant. Tema iniciat molt delicadament pel
motiu principal a càrrec del contrabaixista amic, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Basile Rahola</b>, ell de la <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Catalunya
Nord</b>. I ben aviat el tema agafa un tarannà rítmic després dels inicis, però
també ens hem trobat ja amb el primer “break” on la calma ha aparegut amb el so
present, nítid i precís del piano del líder. El so profund del contrabaix li fa
un coixí tou on recolzar-se. També el baterista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Pierre Hurty </b>hi col·labora amb una permanent creativitat. I de
quina manera el tempo s’ha enriquit de ritme en la fulgurant improvisació de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Riahi</b> al piano. Brutal. I ves per on
que ha estat el baterista qui s’ha quedat més sol que la una amb el seu
espaterrant solo, i què bé que l’ha fet. Increïble composició de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Wajdi Riahi</b> i interpretacions de tots
tres, ideal per començar-los a escoltar.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I seguint amb els
comentaris sobre els temes....<br /></span><span lang="CA">Ens ofereix també un
tema a piano solo, el de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Henry Mancini</b>,
“Moon River”, un dels temes que superen els 9 minuts, que déu-n’hi-do per
fer-ho a piano solo, on ens mostra la seva capacitat interpretativa. D’aquest
tema també hi ha una presa alternativa a trio. I a “Friend’s But Brothers” hi
podrem escoltar la trompeta de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jean-Paul
Estievenart</b>. Temes amb un tarannà a mèdium tempo on la qüestió rítmica te
notables variacions i aquest, el més vital de tempo. I la música farcida de les
seves arrels la trobarem en el tema on hi col·labora l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Akram Ben Romdhane</b><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>tocant
l’oud, i ell, fent una llarga improvisació sol. El tema agafarà un tarannà
potent més endavant essent un dels què més impacta. I un dels temes més dolços
és el 7é track “Improbable”, molt íntim als inicis i que després s’omplirà de
sonoritats, les del trio, tot i que tot plegat molt suau. I a “Piano in the
House” hi ha diversitat rítmica també pels canvis encabits i tot plegat també a
un tempo força viu. I ja per acabar, el tema que titula el disc “Mhamdeya” on
es mixturen aquelles sensacions de plaer i tristor, primer tema que hem escoltat.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I ara seguirem amb el
tema on hi col·labora el trompetista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jean-Paul
Estievenart </b><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i tema anomenat...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">5.4.- Friends But
Brothers (Wajdi Riahi) 5:45.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I quin altre brutal
tema que ens acaben de fer aquest trio, ara ampliat a quartet amb una gran tasca
del trompetista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jean-Paul Estievenart</b>.
I aquesta ha estat una melodia molt ben aconseguida, però també la qüestió
rítmica és força interessant. Un tema que també ha començat de manera més o
menys delicada i que ha evolucionat cap a moments molt intensos. La
improvisació del trompetista ha estat molt reeixida, ell que l’ha compartit amb
la del grandíssim pianíssim del líder <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Wajdi
Riahi</b>. I ells dos han anat responent les preguntes que feia l’altre, i
mentrestant, els dos de la base els han recolzat i incrementat la seva energia
convertida en potència pel temps. I tot plegat per arribar a un final força
dolç, coses que passen molt sovint en aquest projecte.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I no deixaré de
dir-vos que entreu als webs de:<br /></span><span lang="CA">Discordian Records: </span><span lang="CA"><a href="http://www.discordianrecords.bandcamp.com/">www.discordianrecords.bandcamp.com</a></span><span lang="CA">,<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA">Moonjune Records: </span><span lang="CA"><a href="http://www.moonjunrecords.com/">www.moonjunrecords.com</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Auand Records: </span><span lang="CA"><a href="https://auand.com/">https://auand.com/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Segell Microscopi: </span><span lang="CA"><a href="https://www.microscopi.cat/">https://www.microscopi.cat/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">CRU Records: </span><span lang="CA"><a href="https://alcrurecords.com/">https://alcrurecords.com/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Tejo Milenario: </span><span lang="CA"><a href="http://www.tejomusic.com/">http://www.tejomusic.com/</a></span><span lang="CA">,<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA">Etc, etc...enllaços
que trobareu al blog.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I ja els acabarem
d’escoltar amb el tema on hi ha una “Intro” a <u>oud</u> a càrrec de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Akram Ben Romdhane</b> i anomenat...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">6.6.- Hymn To Fazzeni
(Wajdi Riahi) 9:26.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I aquest ha estat un
tema impactant i també pels canvis rítmics i de tempo que hi ha hagut. I ja heu
pogut escoltar la “Intro” amb l’oud a càrrec de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Akram Ben Romdhane</b>, llarga introducció al tema on ha canviat tot
amb la melodia a càrrec del pianista i contrabaixista, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Riahi</b> i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Rahola</b>. I com ha
crescut el tema amb la melodia del líder a piano i sembla que doblat també amb
l’oud, i amb quina energia ho han fet, i què bonica la melodia. I de nou un
“break” rítmic amb moments per a la calma de la mà del pianista. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Akram </b>també hi ha col·laborat amb el
seu ancestral instrument, i ells dos s’han anat enlairant de manera energètica,
creixent els volums, les intensitats emocionals també en una seqüència d’acords
in “crescendo” i “decrecendo” alhora que canvis tonals amunt i avall. El
baterista ha estat de nou “clau” i ja al final fent-nos una gran tasca solista,
on sembla que també hem escoltat percussions diverses potser a càrrec del
pianista i/o company del “oud”. I recuperant la melodia ja han encarat el final
del tema, acabant-lo de manera molt melòdica amb les cordes fregades a
l’uníson. Ideal per ja deixar-los d’escoltar. Felicitats <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Wajdi Riahi, Basile Rahola, Pierre Hurty</b>, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jean-Paul Estievenart </b>i<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">
Akram Ben Romdhane.</b></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><br /></b></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGrZ9jTpu5or7cBJJCvkf7OWqq7ZjnTdi4Ib1-IJItIT5kkrHn5SNj_09-kdjfVPZEOZ4Bqt_NBfR9-FyeWa79byloKoBAFxELg9NkAr4j4lq3WBk3ccyyC5iEgOI9Hlzipu_DcBI47uYPCOnPlWGu0mEvRRZezk6v6i9mwUOM9f4SkAjapNwo9wNdZFTs/s705/johnny-letman-quartet-quintet-the-four-faces-of-johnny.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="705" data-original-width="700" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGrZ9jTpu5or7cBJJCvkf7OWqq7ZjnTdi4Ib1-IJItIT5kkrHn5SNj_09-kdjfVPZEOZ4Bqt_NBfR9-FyeWa79byloKoBAFxELg9NkAr4j4lq3WBk3ccyyC5iEgOI9Hlzipu_DcBI47uYPCOnPlWGu0mEvRRZezk6v6i9mwUOM9f4SkAjapNwo9wNdZFTs/s320/johnny-letman-quartet-quintet-the-four-faces-of-johnny.jpg" width="318" /></a></div><br /><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><br /></b></span><span lang="CA">I ara farem un canvi
estilístic anant uns quants anys endarrere, tot i recuperant gravacions dels
anys 50 i 60 i ho farem amb el disc <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“The
Four Faces of Johnny”, Johnny Letman <i style="mso-bidi-font-style: normal;">quartet
& quintet</i></b> compacte compilat per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jordi Pujol </b>de dos antic LPs, el primer aquest. Els temes #1-9, de
l’LP <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">"The Many Angles of Johnny
Letman" </b>(<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Bethlehem </b>BCP 6053),
el <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Johnny Letman Quintet </b>amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Johnny Letman, trompeta i veu (#3, 8, 9);
Kenny Burrell, guitarra; Dick Wellstood, piano; Peck Morrison, contrabaix</b> i<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Panama Francis, bateria.</b> Enregistrat a
la ciutat de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Nova York</b>, el 10 de
juny de 1960. Enregistrament produït per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Teddy
Charles</b>.<br /> </span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I ara estem situats
al 1960 del segle passat, i tot i això, era on el <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Hard Bop</b> vivia a les seves “anches”, les músiques que ens ofereix
aquest trompetista venen d’abans com és el “Mabel’s Dream” a tot <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Louis Armstrong </b>style i Jazz de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">New Orleans</b>. Hi ha d’altres temes,
també a tot Swing, com el ”Tina” que segueix el tarannà sobretot per com el
líder toca la trompeta. I ell també canta a tot Blues en el tema “This Time The
Drink’s On Me”. I un tema vital és el tema propi “The Room Upstairs”, on se li
reconeixen frases, licks de d’altres temes. I un dels més delicats és “Moanin’
Low” on la seva trompeta amb sordina ens acarona lentament. I una altra
delicada melodia és “Violets & Violins” que també ens situa al <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">New Orleans</b> llunyà amb un Swing delicat
i gran solo de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Burell</b>. I hi ha un
tema de l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ernesto Lecuona</b> i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">A. Stilman</b> anomeat “Say Si Si” a tot <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jazz Clàssic </b>de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">New Orleans</b>, clàssic, com ho son tots els d’aquest CD. I un altre
magnífic Blues cantat per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Letman</b> és
“Sittin’ Alone Countin’ My Tears”, tema ben tranquil de tempo, una balada,
vaja. I més vital de tempo i també cantat és “Get Out Of My Sight”, darrer
d’aquest primer LP <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">"The Many Angles
of Johnny Letman" </b>amb el seu quintet.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I d’aquests toca
fer-ne una selecció, o sigui que la faré i per això proposo que els escoltem en
aquest magnífic Blues compost per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Leonard
Feather</b> i anomenat.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">6.8.- Sittin’ Alone
Countin’ My Tears (Leonard Feather) 4:20.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I quin canvi musical,
oi....I és que el programa d’avui té aquestes coses, les de barrejar músiques
actuals de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">FSNT</b> i les recuperacions
d’obres mestres del passat, amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">FSR</b>.
I quin tros de Blues, “arrastradet” que li’n dic jo. I el líder primer cantant
i després amb la seva improvisació fent “cridar” la seva trompeta com si fos
una veu castigada, com tantes de milers, la de germanes i germans de raça. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Johnny Letman </b>tenia aleshores 43 anys i
començaven a conèixer-lo, cosa aquesta que no va evolucionar massa. La seva qualitat
com a músic complet era ja inqüestionable, i d’aquesta manera l’hem pogut
escoltar, tocant la trompeta i cantant, com un Bluesman. Un bon tema per
començar-los a escoltar.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><b><span lang="CA">Johnny
Letman</span></b><span lang="CA">
(1917-1992) va ser un trompetista i cantant de la línia tradicional del
mainstream, que havia estat a l'escena durant força temps, tocant amb líders
com <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Lucky Millinder</b> i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Cab Calloway</b>, abans de prendre
protagonisme a finals dels anys 50. Però la seva manca de reconeixement
(almenys en els discos) no havia estat, com el destí d'alguns altres
mainstreamers, una qüestió per a ser oblidat. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Letman</b> mai va ser conegut fins al 1958, quan va començar a
treballar al <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Metropole</b> de la ciutat
de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Nova York</b>.<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I seguirem amb una
molt bonica melodia i solo de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Kenny
Burrel</b>, el del tema...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">7.6.- Violets &
Violins (M. Laparcerie & J. Lawrence) 4:18.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I amb quina altra
bonica melodia els hem escoltat, tema de pel·lícula, semblaria. I quin delicat
Swing que ha fet la base rítmica amb el “walking” del baixista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Morrison</b> i les escombretes de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Panama Francis</b> sense oblidar els acords
puntuals del pianista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Wellstood</b>. I
la melodia l’han feta trompetista i guitarrista, tornant-se la pilota. I ben
aviat hem pogut escoltar al grandíssim guitarrista, encara viu, afortunadament,
l’immens <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Kenny Burrell</b> fent una
improvisació marcada per la melodia i el bon gust. El so, càlid, el de la seva
guitarra<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de caixa, una meravella de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Gibson</b>. El seu fraseig farcit de Blues
ha estat de lo milloret, i és que per a mi és un dels grans de la guitarra de
Jazz. I <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Dick Wellstood </b>l’ha seguit
al piano i també seguint l’estela del primer alhora que delicadesa i gust
exquisit. I més endavant ha aparegut el líder fent també una bona improvisació
marcada per aspectes melòdics per ja finalment recuperar la melodia i acabar-lo
amb una llarga nota i final.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I els temes #10-13, són
del <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“Cascade of Quartets, Vol.1 &
Vol. 2”</b> (<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Columbia</b> 33SX 1191 i
33SX 1218). El <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Johnny Letman Quartet </b>amb
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Johnny Letman, trompeta i veus (#12-13);
Dick Wellstood, piano; Gene Ramey, contrabaix </b>i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Panama Francis, bateria. </b>Enregistrat a la ciutat de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Nova York</b>, el 8 de març de 1959.
Enregistrament produït per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Stanley Dance</b>.
I ara els escoltarem en un tema d’aquest LP i que serà un altre Blues, tema
propi i instrumental anomenat...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">8.10.-
The Four Faces of Johnny (Johnny Letman) 8:30.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I ves per on que hem
tornat a gaudir amb un Blues, un llarg tema instrumental interpretat amb tot el
sentiment del món. La seva trompeta amb sordina, als inicis, i el seu so
brillant, estrident a voluntat s’escau la mar de bé per aquests tipus de
laments. I més encara quan l’ha fet quasi plorar ja sense la sordina, perquè
s’escoltés més el seu prec. Una base rítmica fent perfectament el paper
d’acompanyants, amb els copets al canto de la caixa pel baterista. I és que en
aquesta sessió varen repetir <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Dick
Wellstood</b>, piano i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Panama Francis</b>,
bateria, essent ara el contrabaixista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Gene
Ramey</b>. I esclar, ara a quartet, ens hem quedat sense el bo de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Kenny Burrell</b>. I pianista i
contrabaixista han fet ambdós unes bones interpretacions solistes, seguint ells
dos fil per randa l’estructura harmònica del Blues. I ja de nou, i encarrilant
el final del tema, hem pogut tornar a escoltar la punyent sonoritat del líder a
la trompeta, el bo de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Johnny Letman</b>.
I quin final de tema més espaterrant, ideal per ja deixar-los d’escoltar.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">El seu estil de
trompeta gran, plena i enganxada es basava en la línia <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Louis Armstrong-Roy Eldridge, </b>mentre que el seu atac anava des del
cruixent, cruixent, fins a l'exuberant extravagant. L'alta qualitat d'aquest
conjunt està establert per les personalitats musicals extretes de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Letman </b>i el pianista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Dick Wellstood</b>, així com per la
voluntat i la capacitat del guitarrista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Kenny
Burrell</b> d'igualar la seva extraversió nota per nota.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..<br /></span><span lang="CA">23 Robadors,
Barcelona:<br /> </span><span lang="CA"><a href="https://23robadors.com/programacio/">https://23robadors.com/programacio/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Jamboree Jazz Club,
Barcelona:<br /> </span><span lang="CA"><a href="https://jamboreejazz.com/agenda/">https://jamboreejazz.com/agenda/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Sunset Jazz Club,
Girona:<br /> </span><span lang="CA"><a href="http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html">http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html<br /></a></span><span lang="CA">etc, etc....al blog
hi trobareu l’enllaç a la seva programació.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHUc1JFuyasXJGIvzVn52lG1u396wQJA-L9GRxzvxjpI_5ebiLvq9qJI1X_IYzRdZ4r1QSjzGshvYJf8F7GW73qWPlD2vHUCR-MM_e0-WEN5Hp8GwoZ2Xac2osULrfV0icn2LUdTCHWUBLdS4G8hYntDmaHQKnSe7DdEbyzSrOjGJC2dPAcmnxqT5isLjp/s500/byrd-jazz.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="500" data-original-width="500" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHUc1JFuyasXJGIvzVn52lG1u396wQJA-L9GRxzvxjpI_5ebiLvq9qJI1X_IYzRdZ4r1QSjzGshvYJf8F7GW73qWPlD2vHUCR-MM_e0-WEN5Hp8GwoZ2Xac2osULrfV0icn2LUdTCHWUBLdS4G8hYntDmaHQKnSe7DdEbyzSrOjGJC2dPAcmnxqT5isLjp/s320/byrd-jazz.jpg" width="320" /></a></div><br /><span lang="CA">I ja acabarem el
programa d’avui amb el disc<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“BYRD”, The Donald Byrd Sextet”</b>. Aquest
àlbum es va publicar originalment el 1956 com a<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> "Donald Byrd Sextet - Byrd Jazz"</b> (<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Transition </b>TRLP5). <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jordi
Pujol </b>el va publicar de nou el 2014, i jo el vaig recuperar del seu
magatzem per a totes i tots vosaltres. Enregistrat en directe al concert del <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">The World Stage, Detroit, Mi. </b>el 23
d'agost de 1955. Enregistraments originals produïts per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Tom Wilson</b>. Amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Donald Byrd,
trompeta; Bernard McKinney, eufoni/bombardí; Yusef Lateef, saxo tenor; Barry
Harris, piano; Alvin Jackson, contrabaix </b>i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Frank Gant, bateria. </b>Remasterització
digital de 24 bits per a<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Blue Moon Producciones Discogràfiques S.L.<br /></b></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">En aquest LP
enregistrat en directe el 1955 es nota que la tecnologia d’aleshores no tenia
un nivell massa bo, i per això el so, tot i haver-se masteritzat en digital a
24 bits, te algunes deficiències. Tot i això, lo més important és el fet
d’aconseguir tornar a publicar un concert històric en directe d’aquella època.
O sigui que sempre, sempre li agrairem a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jordi
Pujol</b> aquesta tasca seva de recuperar obres mestres del Jazz d’aquells
anys.<br /> </span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">Doncs començarem amb
un tema de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Yusef Lateef</b> , una
preciosa balada...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">9.4.- Yusef (Yusef Lateef)
5:32.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I en aquest concert el
líder presentà cadascun dels temes, i aquest que té com a títol el nom de pila
del compositor, sembla que va provocar un cert catxondeo entre el públic
assistent. Una molt bonica balada d’aquest gran multi instrumentista<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>el qual ens va deixar el 2013. L’ha iniciat
el pianista amb una curta “Intro” i ja d’entrada la melodia del saxo tenor, amb
un so profund, un so que es respira. Calidesa en la seva interpretació de la
melodia, però també en la seva improvisació, que ha estat molt melòdica. Una
sonoritat melosa, que ens ha acaronat tota l’estona que l’hem escoltat, on ell
ha estat l’únic vent del tema, havent-lo deixat sol el mateix líder del
projecte, cosa que diu molt d’ell.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">"El trompetista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Don Byrd</b> va morir l'any passat, i
gairebé no ens vam adonar. En un moment, va ser EL trompetista hardbop, va fer
un pont entre <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Clifford Brown, Lee Morgan
i Freddie Hubbard. </b>Se l’escoltà en un milió d'àlbums <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Blue Note</b> i<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Fantasy</b> als
anys 50 i 60, va treballar amb els <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jazz
Messengers</b>, i fins i tot va tenir alguns àlbums amb vendes importants.
Aquí, el trobem en els seus primers anys, i és una alegria escoltar música tan
fervorosa i emocionant que brolla de la seva trompeta.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">Amb el desastre que era
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Detroit</b> en aquells dies, és fa difícil
imaginar que en un moment la <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Motor City</b>
va ser un centre de jazz a tot swing. En el primer LP, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Donald Byrd</b> liderà un sextet amb músics locals en un concert al <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">The World Stage</b> a la bona i vella <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Detroit</b> en un concert de l'agost del
55, i esclatà! I els artistes de la ciutat natal? Què us semblen <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Yusef Lateef, Barry Harris, Alvin Jackson,
Frank Gant i Bernard McKinney per </b>a una nit de somnni? El tenor de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Lateef</b> arriba com un <u>Mach Truck</u>,
un camió <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Mach</b> i tota la banda es
balanceja en el “Blues Walk”. La trompeta de Byrd brilla al “Dancing in the
Dark” i alguns sons emocionants del carrer emmarquen l'animada via parisina, el
tema “Parisian Thoroughfare”. El Bop omplia l'aire aquella nit, i ells es veien
com els seus emissaris!<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I seguirem
escoltant-los en el tema compost pel duet magnífic de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Arthur Schwartz</b> <b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Howard Dietz<span style="mso-spacerun: yes;">
</span></b>i anomenat...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">11.5.- Dancing in the
Dark (A. Schwartz & H. Dietz) 7:34.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I sembla que aquest
tema va ser el darrer del primer passi. "Dancing in the Dark" és una
cançó popular nord-americana, amb música <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">d'Arthur
Schwartz</b> i lletra de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Howard Dietz</b>,
que va ser presentada per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">John Barker</b>
amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Tilly Losch </b>ballant a la revista
musical de 1931 <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“The Band Wagon</b>”. La
cançó va ser gravada per primera vegada per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Bing Crosby</b> el 19 d'agost de 1931 amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">l’Studio Orchestra</b> dirigida per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Victor Young</b>, romanent a les llistes durant sis setmanes, arribant
al #3 lloc i ajudant a convertir-la en un estàndard de Jazz que ha perdurat
força.<br /> </span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I el tema i melodia
són molt boniques cosa que acabem de constatar. El joc melòdic inicial fet
entre saxo i trompeta ha servit com a introducció al tema, a la melodia del
tema feta pel líder a la trompeta. I <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Yusef
Lateef</b> s’ha encarregat d’encetar la tanda de les improvisacions al tenor,
amb un magnífic solo i so, i tot plegat a tot swing gràcies a la secció rítmica
que recordarem qui són:<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Barry Harris, </b>piano;<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Alvin Jackson, </b>contrabaix i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Frank Gant, </b>bateria. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Donald Byrd</b> també ens ha fet una gran demostració de bon gust en la
seva improvisació, i ben bé que sabeu que es va enregistrar en directe, o sigui
tal qual. A segons quins músics joves d’avui dia, els costa permetre que
s’enregistrin els seus concerts. O són molt massa crítics amb ells mateixos, o
hi ha alguna cosa més relacionada amb la inseguretat. I també hem pogut
escoltar a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Bernard McKinney</b> amb el
seu <u>Eufoni</u>, amb un so greu, i instrument més conegut com a <u>bombardí</u>
i després d’ell el pianista i ja per encarar la melodia i final d’aquest molt
bonic tema de l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Arthur Schwartz</b>.<br /> </span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I els dos discos <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“Transition Sessions”</b> els varen fer <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Byrd</b> amb el seu amic de la ciutat natal
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Doug Watkins</b> en una varietat
d'escenaris per al segell <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Transition</b>,
de curta durada, amb seu a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Boston</b>,
els anys 55 i 60. La sessió <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“Byrds Eye
View”</b> del 2 de desembre de 1955 és essencialment el prototip dels originals
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jazz Messengers</b> amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Hank Mobley, Horace Silver, Art Blakey, Doug
Watkins i Joe Gordon </b>per una mesura addicional de trompeta. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Byrd</b> torna a ser una delícia amb la
lírica “Everything Happens to Me” mentre l'estat d'ànim és profund i fascinant,<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Watkins</b> ofereix una introducció de
maluc al tema “Dougs Blues” abans que els vents, saxo i trompeta, tinguin
l'oportunitat d'estirar-se. El saxo tenor de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Mobley</b> és tan fin com uns texans de pana a “Hanks Tune” i ells dos,
saxo i trompeta, aletegen com a colibrís harmoniosos i feliços a “Crazy Rhythm”.<br />
</span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I ja els acabarem
d’escoltar en el tema compost pel nostre estimat <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Clifford Brown</b> i anomenat...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">12.2.- Blues Walk
(Clifford Brown) 6:08.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I quin tros de tema i
Blues acabem d’escoltar i ja com a cirereta del pastís i per cloure el programa
d’avui. Un tema encabit en el <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">"Clifford
Brown & Max Roach"</b>, àlbum de 1954 dels influents músics de jazz <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Clifford Brown </b>i<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Max Roach </b>com a part del <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Clifford
Brown and Max Roach Quintet</b>, descrit per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">The New York Times</b> com "potser el grup de bop definitiu fins
al fatal automòbil de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Mr. Brown</b>,
accident el 1956". L'àlbum va tenir una bona acollida crítica i inclou
diversos temes notables, inclosos dos que s'han convertit des de llavors en
estàndards del jazz. L'àlbum va ser inclòs al <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Saló de la Fama dels Grammy </b>el 1999. I aquí els nostres herois han
començat el tema amb tots els vents plegats, trompeta, eufoni i saxo tenor. I
ves per on que qui primer ha improvisat és un dels molts grans deutors de
l’estil de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Brown</b>, car <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Byrd</b> en va ser un gran admirador alhora
que seguidor del seu estil musical. I qui ho ha fet posteriorment ha estat el
magnífic so i saxo tenor d’en <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Yusef Lateef</b>.
Un fraseig musculós, força present, obert, i amb un fraseig magnífic on ens
mostra tot el seu valor, que malauradament ja no tenim. I l’eufoni ha sonat de
nou amb un so força característic, i magnífica interpretació de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Bernard McKinney</b>. I el piano de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Barry Harris</b>, gran mestre que no fa
gaire ens va deixar. I el contrabaix d’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Alvin</b>
amb les escombretes de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Gant</b>, i
acords de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Harris</b>, han deixat pas als
“quarts” entre baterista i resta de músics, i ja per arribar de nou la melodia
a càrrec de tots els vents i acabar el tema i programa, que com sempre, espero
que us hagi agradat tan com a mi.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">Igual d’agradable és
la sessió de 1956 amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Byrd, Mobley i
Watkins</b> amb el seu company de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Detroit,
Kenny Burrell</b> i amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Duke Jordan</b>
i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Art Taylor</b>. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Watkins</b> és el líder d'aquesta sessió, i els grooves sonen i salten
molt bé a “Phil T. McNastys Blues” mentre <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Burrell
</b>es balanceja, Swinga com si el juke joint saltés també en el tema “More of
the Same”. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Byrd</b> lidera l'última
sessió del segon disc ambientat en una altra data del 56, aquesta vegada amb un
quartet amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ray Santisi, Jim Zitano </b>i<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Watkins</b>. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Santisi</b> posa el focus en un parell de temes com són “People Will
Say Were In Love” i “Whats New” i et fa desitjar que tingués més àlbums seus. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Byrd</b>, una vegada més, agafa el mantell
de balades com són “Polka Dots and Moonbeans” i brilla com una sortida de sol a
“If I Love Again”. Simplement hi tenim una música deliciosa aquí."<br /> </span><b><span lang="CA">George
W. Harris</span></b><span lang="CA">
(3 de novembre de 2014). </span><span lang="CA"><a href="http://www.jazzweekly.com/">http://www.jazzweekly.com</a></span><span lang="CA">.<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I us recordo també
que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..<br /></span><span lang="CA">Nota 79: </span><span lang="CA"><a href="https://www.nota79.cat/events/">https://www.nota79.cat/events/</a></span><span lang="CA">,<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA">Nova Jazz Cava:<br /> </span><span lang="CA"><a href="https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming">https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Jazz Club la
Vicentina:<br /> </span><span lang="CA"><a href="https://jazzclublavicentina.blogspot.com/">https://jazzclublavicentina.blogspot.com/</a></span><span lang="CA">, i nosaltres
ja fins el 15 de desembre que tindrem a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Diana
Palau, veu </b>amb l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Alejandro Di
Costanzo Trio</b> amb ell mateix al piano<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">;
Paco Weht, </b>contrabaix<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> </b>i<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Salvador Toscano, </b>bateria amb
l’entrada gratuïta com sempre en un esdeveniment patrocinat per l’ajuntament de
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">SVdH </b>i organitzat des del <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jazz Club la Vicentina</b> o sigui que us
hi esperem com sempre a partir de les 22h.<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
</span><span lang="CA"><a href="http://www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es/">www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es</a></span><span lang="CA"> i jo mateix <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Miquel Tuset i Mallol </b>qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les
seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i
us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel
Tuset i Mallol.</span><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></span></div>
S'emet cada dimecres a les 22h a Ràdio Sant Vicenç 90.2 i els diumenges en diferit a la mateixa hora. Presentat i realitzat per Miquel Tuset.http://www.blogger.com/profile/07577638615848231323noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2780958048475961356.post-16707508966067643992023-11-22T16:17:00.000-08:002023-11-26T15:49:13.562-08:00Programa 570: Freedom First - Keith LaMar i Albert Marquès, dimecres 22 de novembre de 2023.<div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinCAuFrhXdrFQOf0wAptsAcHcgcGa8bJBOdzZPvts3KExh64zgWS7HQbcdCNdjWNUbD9ntCU8UKUSmj3l67GEPR1htPmRxIytSfkKHQW-qoGkvcsqVh5g1ceyo8dCqnqdjoYCkwP8rPy3TJAgtSNpfUG4MNc4Eh0fv1g1oXmzvmw2JIZOWh_ncYa4Exek9/s2244/Programa%20570.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2244" data-original-width="2244" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinCAuFrhXdrFQOf0wAptsAcHcgcGa8bJBOdzZPvts3KExh64zgWS7HQbcdCNdjWNUbD9ntCU8UKUSmj3l67GEPR1htPmRxIytSfkKHQW-qoGkvcsqVh5g1ceyo8dCqnqdjoYCkwP8rPy3TJAgtSNpfUG4MNc4Eh0fv1g1oXmzvmw2JIZOWh_ncYa4Exek9/s320/Programa%20570.jpg" width="320" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://www.keithlamar.org/">https://www.keithlamar.org/</a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://es.albertmarques.com">https://es.albertmarques.com</a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://es.albertmarques.com/freedomfirst">https://es.albertmarques.com/freedomfirst</a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://www.epe.es/es/cultura/20220228/freedom-first-musica-corredor-muerte-13292161">https://www.epe.es/es/cultura/20220228/freedom-first-musica-corredor-muerte-13292161</a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div> </span><span style="font-family: arial;">1.1.- Calling all
Souls (Keith LaMar) 1:45.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">Molt bona nit a
tothom, benvinguts a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jazz Club de Nit</b>
aquí a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ràdio Sant Vicenç 90.2</b> aquí a
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ràdio Abrera 107.9</b> aquí a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ràdio Joventut </b>aquí a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ràdio Molins de Rei 91.2</b> aquí a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Eixample Barcelona Ràdio</b> aquí a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ràdio Celrà </b><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>amb un programa de Jazz per a vosaltres que us
agrada el Jazz, com deia el nostre amic <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Cifu</b>.
A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un
petó ben gran <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Cifu</b>. Aquí <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Miquel Tuset i Mallol</b> i avui amb un
programa especial dedicat a un projecte humanitari endegat pel pianista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Albert Marquès</b>, pianista de Jazz de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Granollers</b> resident als EEUU de fa uns
quants anys, on s’ha consolidat en les seves tasques docents alhora que
establert com a músic de Jazz i de manera personal amb parella sentimental i
fills compartits.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">Heu escoltat la veu
de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Keith LaMar</b>, pres i aïllat en una
presó d’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ohio</b> al corredor de la mort
des de fa tres dècades per uns crims que no va cometre. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Albert</b> amb aquest <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“Freedom
First”</b> i d’altre gent que va endegar el <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“Justice for Keith LaMar”</b>, estan duen a terme una campanya a nivell
mundial per fer saber aquest cas d’injustícia, que només és un més dels
centenars i potser milers més que hi ha als EEUU i molts més que hi deu haver a
d’altres països d’arreu del món on encara s’aplica la pena capital,
l’assassinat que practiquen i apliquen els diferents estats.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><div> “Quan hom pensa què és un artista, el més probable és que et vingui a la ment algú que fa servir la imaginació per capturar i transmetre la realitat tal com la veu i la sent. En la major part, allò que fem (o deixem pendent) al llarg de les nostres vides és vist com a insignificant, llevat, o fins que ens veiem empesos en un gresol de circumstàncies adverses i ens veiem forçats a demanar-nos a nosaltres mateixos la força i la concentració necessàries per vèncer obstacles aparentment insuperables. </div><div> </div><div>Escric i dicto aquestes paraules el 22 de gener de 2022, quan queden menys de dos anys per la data proposada per la meva execució, la qual està prevista pel 16 de novembre de 2023. En altres paraules, em trobo al caire de la meva existència, mirant directament l’espantosa foscor que ens espera a tots. És un dilema difícil, no us mentiré, però l’única manera d’afrontar-ho és fer que signifiqui alguna cosa. És precisament en aquest sentit estricte del mot que em considero a mi mateix un artista. És a dir, com algú que intenta obrir camí en el no-res.</div><div> </div><div>La música que esteu a punt d’escoltar brolla del terreny de l’impossible, quelcom que en realitat no hauria d’haver estat factible. Independentment de si tinc èxit i aconsegueixo evitar que aquesta gent em mati, vosaltres esteu a punt d’escoltar la meva última voluntat i testament, l’encarnació de tot allò que he suportat, après i conquerit.”</div></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I aquetes paraules
que heu escoltat recitar a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Keith LaMar</b>
i després llegides per qui us parla i que l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Albert </b>en va enviar, són l’inici del disc <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“Freedom First”</b> que avui escoltarem, on hi serà ell recitant, no
gaire, i sí al final del programa, però també amb una bona colla de músics dels
quals ja us en parlaré. I la veu de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Keith
LaMar </b>l’hem escoltat gràcies a les moltes insistències i demés accions
legals basades sempre amb l’humanitarisme que va fer <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Albert Marquès</b> per poder aconseguir que <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Amy Gordiejew</b> en podés fer l’enregistrament des de la presó de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Youngstown, Ohio</b>.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgDztEkuyeMl6MPciTb4UCsfa1oX8zrF7UhqH_IFzXVHNbRXNigFkRUGRgQZ1KRoMKTpLRszvNNUsSJmClXtOLiZoYEZ49LLsBYSkXJgHv5rv8ZzQyL1MYiLJsGAQ3leu-E592EpqrI5wMn0HzyM7XjDLQnP0EL0vDAmnawSsPQpCMVv26yatlK2vUOaId_/s2420/front.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2400" data-original-width="2420" height="317" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgDztEkuyeMl6MPciTb4UCsfa1oX8zrF7UhqH_IFzXVHNbRXNigFkRUGRgQZ1KRoMKTpLRszvNNUsSJmClXtOLiZoYEZ49LLsBYSkXJgHv5rv8ZzQyL1MYiLJsGAQ3leu-E592EpqrI5wMn0HzyM7XjDLQnP0EL0vDAmnawSsPQpCMVv26yatlK2vUOaId_/s320/front.jpg" width="320" /></a></div><br /><span lang="CA">I escolteu ara
l’”Alabama” de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Coltrane</b>...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">2.2.- Alabama (John
Coltrane) 7:14.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I aquest tema, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">John Coltrane</b> el va compondre després
de l’assassinat d’unes nenes en aquest estat, assassinat fet per membres del <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ku Klux Klan</b> que esclar, va quedar impune
com molts més altres. És també el segon d’aquest CD que avui us presento, on <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>hi hem escoltat a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Salim Washington, saxo tenor; Albert Marquès, piano; Scott Colberg,
contrabaix i Zack O’Farril, bateria</b>, en un arranjament fet pel propi <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Albert</b>, i enregistrat per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Peter Karl</b> el 2 de gener de 2022 a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Brooklyn, NY.</b> I més dades que podreu
trobar al blog. Produït per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Albert
Marquès</b>.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Albert </b>s’ha encarregat de fer saber al
món aquesta barbaritat, i per això el vam poder veure, a ell i a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Erine Corine, Manel Fortià </b>i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Marc Ayza</b> a l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Auditori de Granollers</b> l’1 de març d’enguany, i també amb la
“presència” per video conferència des de la presó, de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Keith LaMar</b>. Al blog us posaré l’enllaç a l’esdeveniment, que tot i
ja passat, també explica algunes coses del projecte i hi ha algun vídeo d’algun
tema de l’enregistrament del disc.<br /> </span><span lang="CA"><a href="https://www.teatreauditoridegranollers.cat/ca/programacio/c/3969-freedom-first.html">https://www.teatreauditoridegranollers.cat/ca/programacio/c/3969-freedom-first.html</a>.
Però també us convido a veure un parell de temes que vaig enregistrar aquest
dia a l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Auditori</b> i per això us
deixaré els enllaços al blog del programa:<br /> </span><span lang="CA"><a href="https://www.youtube.com/watch?v=KRCUiGCSzDI">https://www.youtube.com/watch?v=KRCUiGCSzDI</a>.<br /></span><span lang="CA"><a href="https://youtu.be/GYJSX0xR_5g">https://youtu.be/GYJSX0xR_5g</a>.<br /> </span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I en aquest disc hi
ha una molt delicada versió del “Resolution” de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Coltrane</b> a duet de violoncel i piano, que us posaré seguida del “Tel
‘Em The Truth” amb en <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Keith LaMar</b> i
més músics que després us comentaré..<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">3.4.- Resolution
(John Coltrane) 1:36.<br /></span><span lang="CA">4.3.- Tell ‘Em the
Truth (A. Marquès & K. LaMar) 3:26.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I què bonic i
impressionant ha estat el “Resolution” de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">John
Coltrane</b>...</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><br /></span><span lang="CA">I les primeres
paraules d’aquest “Tell ‘Em The Truth” diuen això....</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA">"Ja saps que sempre que penso en totes les lluites i batalles que he hagut d’afrontar al llarg de la meva vida, se’m fa realment difícil d’assimilar. Vull dir què, estic assegut dins d’una gàbia al corredor de la mort, vatua, tan lluny de casa, tan lluny de tot allò que conec. També podria estar assegut a la bodega d’un vaixell d’esclaus. Així és com em sento quan estic tancat aquí dins. Així i tot, de vegades no em resulta difícil veure com tot això pel que estic passant s’assembla al que van patir i sobreviure els meus avantpassats. La veritat és que tinc sort de ser viu, ho dic de tot cor....”</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA" style="color: #222222;"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhc22RAcrXw7xIGGcmc2Co5Ma9AoQw56NOA14jdH7WgQAdGLixLHptzuHk0gIHtWfomx-q0zwDmBhoWVmXasnsptD6W1A7fSsOSZLkR_4fDnk7S-7F_e7_yfi4WlvPJwZL01sGZyh0rcxlw-S4oqM5qrRNcCrb3-qdckPqpiT0H5rVPnpSfyUddROigBHBA/s900/alovesupreme.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="900" data-original-width="900" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhc22RAcrXw7xIGGcmc2Co5Ma9AoQw56NOA14jdH7WgQAdGLixLHptzuHk0gIHtWfomx-q0zwDmBhoWVmXasnsptD6W1A7fSsOSZLkR_4fDnk7S-7F_e7_yfi4WlvPJwZL01sGZyh0rcxlw-S4oqM5qrRNcCrb3-qdckPqpiT0H5rVPnpSfyUddROigBHBA/s320/alovesupreme.jpg" width="320" /></a></div><br /><span lang="CA">I el “Resolution” de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Coltrane</b> el tenim en el seu <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“A Love Supreme”</b>. I una de les frases
que <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Keith LaMar</b> repeteix i repeteix
és la que diu que <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">John Coltrane saved my
life</b>. Car per a ell, el fet de llegir, informar-se per entendre què li
havia passat, què li havien fet, i el fet d’escoltar música, concretament el
Jazz i més encara a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Coltrane</b> li va
fer entendre encara més que, el que li ha passat a ell, li ha passat també a
tota la seva comunitat afroamericana des dels principis de l’esclavitud, i que
això que ell viu, és un altre aspecte d’aquella esclavitud. I amb els llibres,
estudiant, va poder entendre molts dels aspectes legals de tot plegat i de com
l’havien enganyat i manipulat. I aquí hem escoltat a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Gerald Appleman, violoncel i Albert Marquès, piano</b>, on ell també
n’és el productor i en <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Peter</b> és qui
ho va enregistrar.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I en el següent tema
del qual jo mateix us n’he dit algunes frases, hi hem tingut a l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Adam O’Farril, trompeta; Xavier del
Castillo, saxo tenor; Patricia Brennan, vibràfon; Albert Marquès, piano; Walter
Stinson, contrabaix i Zack O’Farril, bateria</b> i també produït per l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Albert</b>.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Keith LaMar</b> va escriure la seva
història en el seu llibre biogràfic <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“CONDEMNED”</b>,
que curiosament està imprès per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Amazon
Italia Logistica</b> i que vaig adquirir el dia del concert a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Granollers</b>, conjuntament amb aquest CD.<br /></span><span lang="CA">També l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Albert </b>ha explicat la història des de
la seva perspectiva en el llibre <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“El
jazz suena en el corredor de la muerte” (Keith LaMar, un pianista y la realidad
de las prisiones en Estados Unidos)</b>, editat per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Crítica</b> el setembre de 2023 que he adquirit i llegit, i que m’ha
deixat estorat per la gran tasca d’investigació que <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Albert</b> ha fet al voltant dels sistemes penitenciaris, bàsicament el
dels Estats Units, sovint comparant-lo amb el de l’estat espanyol, i també amb
el d’algun dels països on encara s’aplica la pena de mort.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg7XHcAFDC9nIbAo5H-f-bCVAIocN2378A_Z_HYqbYXoSksygu4gZxL96IVhs3rh5pi86Cx9GPXO3JL5iSe1-hnYGOpWumWr5oItVJVrTS-Psgj1wyGXeZNKpEEAUJC4T-yQZgXHZ17P3Kamp7C-XngGMzEtfXaDGCjFp62ZJgElsILegRwZPGeDkiIwQx7/s1992/condemned.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1884" data-original-width="1992" height="303" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg7XHcAFDC9nIbAo5H-f-bCVAIocN2378A_Z_HYqbYXoSksygu4gZxL96IVhs3rh5pi86Cx9GPXO3JL5iSe1-hnYGOpWumWr5oItVJVrTS-Psgj1wyGXeZNKpEEAUJC4T-yQZgXHZ17P3Kamp7C-XngGMzEtfXaDGCjFp62ZJgElsILegRwZPGeDkiIwQx7/s320/condemned.jpg" width="320" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><span lang="CA">I seguint amb la guia
espiritual que ha tingut i sempre tindrà <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">LaMar</b>
al voltant de la immensa figura que és <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">John
Coltrane</b>, els escoltarem en el seu...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">5.6.- Acknowledgement
(John Coltrane) 6:22.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I aquest increïble
tema que <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Coltrane</b> també va encabir
en el seu <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“A Love Supreme”</b> ens l’han
fet <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Caroline Davis, saxo tenor; Albert
Marquès, piano; Scott Calberg, contrabaix i Zack O’Farril, bateria</b>. Produït
per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Albert Marquès</b>.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><br /> <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiUdtdFMNfU1D84Y3HmqguECxzO6mgZnUpaQcHbxDcBGKyq2fqrsRmwZqii8hN5Mi9LkED5ZAqeA10XlNT-J1vE0bMCgN3ikMdLmh2TJM4C-o2IAeazFqfGDfQKfllNQOBxWXIoqnu4US5fvduF-KDYx_XpDMwST6GB0gEuGE0Mdaf7CdPng8MKiW3s1P2S/s2213/llibre.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2034" data-original-width="2213" height="294" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiUdtdFMNfU1D84Y3HmqguECxzO6mgZnUpaQcHbxDcBGKyq2fqrsRmwZqii8hN5Mi9LkED5ZAqeA10XlNT-J1vE0bMCgN3ikMdLmh2TJM4C-o2IAeazFqfGDfQKfllNQOBxWXIoqnu4US5fvduF-KDYx_XpDMwST6GB0gEuGE0Mdaf7CdPng8MKiW3s1P2S/s320/llibre.jpg" width="320" /></a></div></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Esteban Beltran</b>, director d’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Amnistía Internacional </b>a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Espanya</b>, va escriure el pròleg del
llibre de l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Albert Marquès</b> el 26 de
juny de 2023. Aquestes són algunes de les seves paraules i reflexions:<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">“Aquest llibre
extraordinari reflexiona sobre la injustícia de la pena de mort amb nom i
cognoms; no és una amenaça abstracta, no és un problema conceptual sense
víctimes ni victimaris sinó que relata, a vegades amb un detall que et colpeja
emocionalment, situacions increïblement dures com, per exemple, quan l’estat d’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ohio</b> li fa escollir a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Keith</b> el mètode amb el qual vol morir;
o la lluita de 30 anys pels seus drets i la seva reclamació d’innocència que es
perllonga fins avui mateix quan ja la sentència és inapel·lable. L’estat d’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ohio</b> té un 14% de població
afroamericana, però els negres representen el 52% dels presos al corredor de la
mort”....<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Albert</b> també ens explica què els
americans dels Estats Units, una vegada han passat per la presó, i per tant ja
en llibertat sense cap càrrec, han perdut la possibilitat de votar en les
eleccions. I com que la majoria solen ser “negres”, d’aquesta manera
seleccionen els votants fent que cada vegada n’hi hagi menys de “negres”.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicpMScpluMjgik17brjE2Myp8VNvYsUmK7VAkfDi0G-18wj4HYLDfwiztP-Heo9PB5WVAZXkfTj9rFSTez7xE9Y2DuD5DRqS-4UwsegOqPrqwVqvtR7ceWx4vRTg31neX3GCH2duQctFvBAqkvqKaZR4ZEqlGUXZ_Gxk3Q_kOcN0R8Y_AO6OaTn8TIsMXM/s2831/back.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2506" data-original-width="2831" height="283" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicpMScpluMjgik17brjE2Myp8VNvYsUmK7VAkfDi0G-18wj4HYLDfwiztP-Heo9PB5WVAZXkfTj9rFSTez7xE9Y2DuD5DRqS-4UwsegOqPrqwVqvtR7ceWx4vRTg31neX3GCH2duQctFvBAqkvqKaZR4ZEqlGUXZ_Gxk3Q_kOcN0R8Y_AO6OaTn8TIsMXM/s320/back.jpg" width="320" /></a></div></span><span style="font-family: arial;"><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div>I ja sabem que el fet
de viure no és una tasca fàcil, no, tenint en compta les desgraciades guerres
arreu, les desigualtats, les traves socials en determinats països, les
injustícies i més concretament la que a ell li toca viure de fa 30 anys, i per
això escoltarem què ens diu ell i què ens diuen ella i ells, musicalment
parlant en el...</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">6.7.- On Living
(Albert Marquès & Nazim Hikmet) 8:18.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I en els seus primers 34 segons, ell ens diu això d’aquest poema de Nazim...“Viure no és cosa de riure, heu de viure amb gran seriositat com un esquirol, per exemple. És a dir, sense buscar quelcom més enllà i més important que el fet de viure. Vull dir que viure ha de ser l’únic propòsit de la vostra vida. Viure no és cosa de riure: Us ho heu de prendre seriosament, moltíssim i fins al punt que, per exemple, amb les mans lligades a l’esquena, i l’esquena contra la paret, o si no en un laboratori, amb la bata blanca i unes ulleres protectores, estigueu disposats a morir per altres persones, fins i tot per a aquelles a qui no heu vist mai la cara, encara que sapigueu que viure és el més autèntic, la cosa més bonica. Vull dir que us heu de prendre la vida tan seriosament que fins i tot amb setanta anys, per exemple, planteu oliveres però no pels vostres fills, - perquè encara que tinguis por de la mort, no t'ho creus- sinó perquè el fet de viure acaba prevalent...”<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I a més a més hi ha
hagut <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Erin Corine, veu; Milena Casado,
fiscorn; Albert Marquès, piano; Manel Fortià, contrabaix i Marc Ayza, bateria</b>,
tema enregistrat per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Marc Piña</b>, el
21 de febrer de 2022 a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Girona</b>,
mesclat i masteritzat per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Milton Ruiz i
Albert Marquès</b>, com ho són quasi tots i també produït per l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Albert</b>. I la veu d’en <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Keith</b> també la va enregistrar <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Amy Gordiejew</b> a la presó de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Youngstown</b>. I ja veieu que aquest tema
el van enregistrar pocs dies abans del concert que van fer a l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Auditori de Granollers</b>.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgp01zhizwhwFfuy-HM999ToOzQO92EVlQa0hFrPT-04qkanLuyefQXyoRoIvecxf3MIAL_BT_5PA8cAMrcbLiuIyW9_9jQmYSfa4EmuSwAdjqTnQHAU1w53InB4oTzokpvBbTVr-AUrf7hA8Pfo9SfbyQJEyykK0dYW4h72ChNgI_fvxn_vo0JblqC-Sl5/s2295/foto.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2295" data-original-width="2171" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgp01zhizwhwFfuy-HM999ToOzQO92EVlQa0hFrPT-04qkanLuyefQXyoRoIvecxf3MIAL_BT_5PA8cAMrcbLiuIyW9_9jQmYSfa4EmuSwAdjqTnQHAU1w53InB4oTzokpvBbTVr-AUrf7hA8Pfo9SfbyQJEyykK0dYW4h72ChNgI_fvxn_vo0JblqC-Sl5/s320/foto.jpg" width="303" /></a></div><br /><span lang="CA">I un altre dels temes
que m’han impressionat és el que ara escoltareu amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Roy Nathanson, saxo alt</b> i tema de títol més que evident....”alguna
trista merda que els humans ens fem els uns als altres”...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">7.9.- Some Sad Shit
We Humans Do to Each Other (Roy Nathanson) 3:10.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I aquest trist tema
el va enregistrar ell mateix el 4 de gener de 2022 a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Brooklyn, NY</b> i el va mesclar i masteritzar <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Hugo Dwyer</b>, tema produït per ells dos.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Albert</b> ens fa un resum de tot plegat a
la “Introducció” del seu llibre, amb paràgrafs com aquest:<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">“<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Keith</b> és negre*....l ell aclareix el per què ha utilitzat aquest
terme i no el d’”afroamericà emprat a partir dels 90 gràcies als activistes pro
drets civils com el reverend <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jesse
Jackson</b>...car el DRAE el recull i defineix com....”descendent dels esclaus
africans portats a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Amèrica</b>. I
segueix dient...<br /></span><span lang="CA">I ja era a la presó
per matar a un home en defensa pròpia als 19 anys durant un tiroteig entre drogoaddictes
i camells i, després d’una revolta a la presó on complia la condemna, va ser
jutjat per l’assassinat de 5 reclusos. Després d’un procés ple d’irregularitats
i a pesar dels dubtes que plantejava el seu cas, un tribunal format només per
blancs -després que la fiscalia rebutgés als altres candidats afroamericans- el
va declarar culpable i el condemnà a la pena capital. Porta 34 anys esperant la
mort a la seva cel·la. Aïllat. Sense quasi contacte humà i, sorprenentment,
sense tornar-se boig. La seva única companyia han estat els llibres i la música,
tant, que ha arribat a convertir-se en un especialista en temes com el dret i
la història afroamericana i en un gran expert en Jazz. És un autodidacte que s’ha
convertit en un expert en un món, en una societat que no coneix de fa dècades.
Ha estudiat un país que el va portar a la pobresa i el condemnà. És un
especialista d’una realitat que fa molt temps desconeix....Més de mitja vida
tancat entre quatre parets, amb una petita finestra per on només veus el sol si
t’estires al terra, donen per a molt. I només saber-te innocent, saber-te
víctima d’una justícia injusta, saber què és la veritat, pot mantenir-te
mentalment sa”.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhD2QWK9IKT4fGaFA9q_iGecFrNSC-rMHbpsbR-rFJPHZ1JScPfRHQKDiHbDckTm_HQf0wwqgGECCwhPYmPj3sO63gHQsFBR_IxupqaVxoOq67OgthG0U42OIrTl-im3Bxo8JDq_a0BpApMjvi2qW7oAVDxcwD95_SM53xYa0Ukfn_TLKoQQTyNhCi10Leq/s2792/CD.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2444" data-original-width="2792" height="280" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhD2QWK9IKT4fGaFA9q_iGecFrNSC-rMHbpsbR-rFJPHZ1JScPfRHQKDiHbDckTm_HQf0wwqgGECCwhPYmPj3sO63gHQsFBR_IxupqaVxoOq67OgthG0U42OIrTl-im3Bxo8JDq_a0BpApMjvi2qW7oAVDxcwD95_SM53xYa0Ukfn_TLKoQQTyNhCi10Leq/s320/CD.jpg" width="320" /></a></div><br /><span lang="CA">I un altre tema amb
títol més que punyent....<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">8.10.- No Man’s Land
(Roy Nathanson & Keith LaMar) 4:55.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I en aquest tema hem
escoltat a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Keith LaMar, veu; Nick Hakim,
veu; Roy Nathanson, saxo alt; Albert Marquès, piano; Bam Rodríguez, baix
elèctric i Zack O’Farril, bateria</b>,<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>enregistrat per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Nathanson</b> el
7 de desembre de 2021 a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Brooklyn, NY</b>
i mesclat i masteritzat per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Hugo Dwyer</b>.<br />
</span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I els primers moments
del text recitat per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Keith</b> parlen
d’això.. i més clar, l’aigua..<br /></span><span lang="CA">“</span><span lang="CA">Aquesta merda pot posar a prova un home, et fa dubtar sobre què vols, què
entens i et deixa tirat en terra de ningú. Aquesta merda pot posar a prova un
home, et fa dubtar què vols, què entens i et deixa tirat en terra de ningú.<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Aquesta merda pot posar a prova un home, et fa dubtar
què vols, què entens<br /></span><span lang="CA">i et deixa tirat en terra de ningú. Navegar per
aquesta bogeria requereix molta energia, molt de moviment, un escrutini
constant. Els dies sencers floten en peces. La meva feina: reunir els moments, fer
que signifiquin alguna cosa.<br /> </span><span lang="CA">Però algunes vegades el principi és el final i la part
que va aquí apareix fora de la seqüència, obligant-me a avançar a tota pastilla
o a tornar de nou al principi.<br /></span><span lang="CA">Naturalment, les coses es tornen confuses i acabo
perdent la noció del temps.”<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I en el llibre de l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Albert</b> hi ha quatre capítols bàsics que són aquests:<br /></span><b><span lang="CA">1.- La Història de Keith LaMar<br /></span></b><b><span lang="CA">2.- La “vida” al corredor de la mort<br /></span></b><b><span lang="CA">3.- El poder de la música<br /></span></b><b><span lang="CA">4.- <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Freedom
First</i></span></b><i><span lang="CA">: </span></i><b><span lang="CA">la llibertat de la música,</span></b><span lang="CA"> on ens els explica
fil per randa, cosa que m’ha fet entendre que hi ha un treball molt conscient i
ben estructurat d’investigació repassant la seva vida i dificultats per les
quals va haver de<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>passar bàsicament
només pel fet de ser “negre” i pobre. També ha estudiat les moltes
irregularitats del procés, del judici, com per exemple el pagament quasi míser
dels advocats de la defensa, els d’ofici, però també com aconsegueixen fer fora
del jurat popular als afroamericans posant-los totes les traves possibles.
També quan explica els mètodes d’ajusticiament i com ofereixen als reus, la
possibilitat d’escollir la manera de morir. Darrerament sembla que hi ha
problemes amb el mètode de la injecció letal, pel fet què, entitats
humanitàries anti pena de mor han estat pressionant a les farmacèutiques que
fabriquen els compostos, veient-se obligades aquestes a no fabricar-ne.<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I en <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">La “vida” al corredor de la
mort</b>, i en l’apartat “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Una política
destinada a augmentar els presos.....negres</i>”, ens explica el que va
estudiar el sociòleg <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Bruce Western</b>..”que
quasi el 60% dels escolars nois de raça negra nascuts entre el 1965 i el 1969
que van abandonar els seus estudis, varen ser condemnats al menys una vegada a
presó per delictes greus abans de complir els 35 anys. I sí, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Keith LaMar</b> compleix aquest perfil.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh9zfpUYm0DNhartxw0Zvy50j7wj5uWyqIIp9p3aj8vKsU1J82ke6Jk_Y6Ngg6vPL61Fr-QkoJh-2o6zzgouGMAbSZCkqVDofZMDtGkqJp1FY2jPqjnuK78IeYr1QHbiEUzrBGq4keRlGEa5BXgH0OlMxll6P0Cs52dT6rCQ4gujyj2zTuh7QhEoqO7eJCS/s1000/AfroBlue.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1000" data-original-width="1000" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh9zfpUYm0DNhartxw0Zvy50j7wj5uWyqIIp9p3aj8vKsU1J82ke6Jk_Y6Ngg6vPL61Fr-QkoJh-2o6zzgouGMAbSZCkqVDofZMDtGkqJp1FY2jPqjnuK78IeYr1QHbiEUzrBGq4keRlGEa5BXgH0OlMxll6P0Cs52dT6rCQ4gujyj2zTuh7QhEoqO7eJCS/s320/AfroBlue.jpg" width="320" /></a></div><span style="font-family: arial;"><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div>I un dels temes que
tocà </span><b style="font-family: arial;">John Coltrane</b><span style="font-family: arial;"> és aquest..</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><o:p> <br /></o:p> <span lang="CA">9.12.- Afro Blue (Mongo Santamaria & Erin Corine) 8:55.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: arial;"><b><br /></b></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: arial;"><b>Erin Corine, veu; Milena
Casado, fiscorn; Albert Marquès, piano; Manel Fortià, contrabaix i Marc Ayza,
bateria.</b></span><span style="font-family: arial;"> </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA">“Somnio en una terra d’on prové la meva ànima. Sento
una mà acariciar un tambor. Fills d’esclaus, amos de ningú. Déu és viu i resideix
dins de nosaltres.<br /></span><span lang="CA">Tot el que hem de fer és confiar i tenir fe, aturar la
bogeria i agrair-li les benediccions que donen forma a les nostres vides. Hem
de mirar endavant en comptes de mirar sempre cap al passat, anar més a poc a
poc en lloc d’anar tan de pressa, i riure, conèixer-nos millor i tenir el
coratge de somniar en dies bonics i en diferents maneres de donar, amb amor...
en pau. Somnio en una terra d’on prové la meva ànima. Sento una mà acariciar un
tambor. Llavors del plaer, del goig, color de cacau. Fills d’esclaus. La terra
dels valents. <i>Afro blue</i><span style="mso-bidi-font-style: italic;">.”<br /><o:p></o:p></span></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I seguint en el mateix paràgraf, l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Albert</b> ens explica com el fet d’haver
privatitzat els sistema de presons, ha convertit en un negoci el gestionar les
que són privades, que no totes ho són. Això ha provocat que policies hagin entrat
en aquest joc empresonant sense cap motiu a persones “negres”. De fet, si el
1970 hi havia més de 350.000 presoners, ara mateix n’hi ha més de 2,3 milions.</span></span><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjoOYTZPSd2QF7mGm9rVxnJ43oyTXf3y1wKLPeXIvefVUFWFgYiomOr4WMKM9kI0dutMlopu2ioJdSZJMvpV0_jvTsuaCznS1XwJvIwhN_KK0X_mKTDeukTNc9ypFubwIxnozQ7xSnmBk6ByQyfiRvCehHG2Kyvw6qxF54-LQVfh9Zl3ego5UP6H8DlqKah/s2420/front.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2400" data-original-width="2420" height="317" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjoOYTZPSd2QF7mGm9rVxnJ43oyTXf3y1wKLPeXIvefVUFWFgYiomOr4WMKM9kI0dutMlopu2ioJdSZJMvpV0_jvTsuaCznS1XwJvIwhN_KK0X_mKTDeukTNc9ypFubwIxnozQ7xSnmBk6ByQyfiRvCehHG2Kyvw6qxF54-LQVfh9Zl3ego5UP6H8DlqKah/s320/front.jpg" width="320" /></a></div></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA">I encara escoltarem
un altre tema d’aquest gran projecte on hi tindrem a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Brian Jackson, piano; Scott Colberg, contrabaix i Zack O’Farril,
bateria</b> i anomenat, com no podria ser de cap més manera....<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">10.13.-
The Only Freedom (Brian Jackson) 6:11.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I aquest tema el va
gravar el mateix <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Brian</b> el desembre
de 2021 a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Portland, Oregon</b>, i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Peter Karl</b> a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Brooklyn, NY </b>el gener de 2022. Mesclat i masteritzat per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Milton Ruiz i Brian Jackson</b> i produït
per aquest darrer i l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Albert Marquès</b>.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">En el capítol </span><b><span lang="CA">El poder de la música</span></b><span lang="CA"> i en l’apartat <i style="mso-bidi-font-style: normal;">“El Jazz suena en las
calles de Brooklyn”,</i> ens diu l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Albert</b>:<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA">“El primer concert de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Freedom First</b>
es va fer l’agost de 2020 a la <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Grand
Army Plaza </b>de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Brooklyn</b>, durant
la pandèmia, amb 25 músics de Jazz professionals. Vàrem tocar durant tres hores
amb un calor insuportable i rodejats de policies.... Entre totes les
manifestacions i concerts del <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Freedom
First</b> hi ha hagut un total de 70 músics que s’hi han involucrat. És impossible
agrair aquí als qui es van involucrar en aquest moviment. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Freedom First</b> no és la banda de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Keith LaMar </b>i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Albert Marquès</b>,
és un col·lectiu en moviment...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I també a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">“La trobada a Youngstown”</i>
ens explica un dels moments més emotius d’aquesta aventura, la primera vegada
que ells dos es van poder veure cara a cara i estar junts en una habitació. El
juny de 2021 vaig fer un viatge a la <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“Penitenciaria
de l’Estat de Ohio</b> a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Youngstown”</b>
per a conèixer-nos personalment -vaig repetir un any després i a l’abril del
2023 el vaig tornar a veure, però aquesta vegada amb la meva dona i els meus
fills-.<br /> </span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I el darrer capítol, </span><b><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA">Freedom First</span></i></b><i><span lang="CA">: </span></i><b><span lang="CA">la llibertat de la música</span></b><span lang="CA"> ens explica les
peripècies que va haver de passar pel fet d’enregistar la veu de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Keith</b> des de la presó de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Youngstown</b>, car <b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">Freedom First</i></b> és el
primer disc gravat amb un convicte del corredor de la mort...Aquest títol, és
un ullet a l’àlbum <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“We Insist! Freedom Now
Suite”</b> que va gravar <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Max Roach</b>
amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Coleman Hawkins </b><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Abbey
Lincoln</b>.....La portada d’aquell disc mostra als membres de la banda
asseguts davant d’una cafeteria, a fora: els músics són negres, el cambrer és
blanc....on els músics se solidaritzaven amb els quatre de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Greensbor</b>, activistes negres, que denunciaven la política
segregacionista de la cadena <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Woolworth</b>
al sud dels <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Estats Units</b>.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgKRiV6Xxh2x2GNT8EUXkY0ifH_ywLJTEawVkvGSI7GAGOtmnTFX82_IIMjxGi_8mEoRjY9vf21vzLtAwgnmbTAxdnK0t6Kk2hZhOdLVaJwm34VKnuczB0r6s1qlCB8CSxHycKEgXoAKyj_IXmvVHZRY95kXoB0DBtbwH__zKxs5AXPhm59gnHXWDI3hhwJ/s1992/condemned.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1884" data-original-width="1992" height="303" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgKRiV6Xxh2x2GNT8EUXkY0ifH_ywLJTEawVkvGSI7GAGOtmnTFX82_IIMjxGi_8mEoRjY9vf21vzLtAwgnmbTAxdnK0t6Kk2hZhOdLVaJwm34VKnuczB0r6s1qlCB8CSxHycKEgXoAKyj_IXmvVHZRY95kXoB0DBtbwH__zKxs5AXPhm59gnHXWDI3hhwJ/s320/condemned.jpg" width="320" /></a></div><br /><span lang="CA">I ja per acabar el
programa i aquest tan colpidor projecte endegat per l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Albert Marquès</b> i tota la colla de col·laboradores i col·laboradors,
escoltarem el duet de veu-recitació i text de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Keith LaMar</b> i<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> el </b>piano
de l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Arturo O’Farril</b> en un tema
arranjat per aquest darrer a partir d’un seu tema anomenat “When You There
(When They Crucified My Lord)”, i com sempre que parla en <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Keith</b>, gràcies a l’enregistrament fet per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Amy Gordiejew</b> a la presó de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Youngstown,
Ohio</b>, i tema enregistrat per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Peter
Karl</b> el 5 de gener de 2022 a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Brooklyn,
NY</b> i anomenat...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">11.14.- The Drowned
and The Saved<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>(Keith LaMar & Arturo
O’Farril) 5:16.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I el títol traduït
és: Els Ofegats i els Salvats...i jo us en dic una mica, i la resta ho podreu
llegir al blog del programa:<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">“</span><span lang="CA">Ja saps que en aquest país la majoria de nosaltres vivim enganyats,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>convençuts d’estar en el segle XXI, i que
d’alguna manera sense haver fet realment el necessari, hem vençut la nostra
història. No és veritat. </span><span lang="CA">En comptes de penjar gent dels arbres, ara utilitzen
el pretès sistema de justícia criminal per realitzar linxaments legals i ens ho
prenem com un signe de progrés. Estem confonent la forma amb la substància.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">Quan vaig emprendre aquest viatge fa vint-i-nou anys,
vaig poder escollir entre declarar-me culpable per una cosa que no havia fet o
enfrontar-me a la pena de mort. Aleshores tenia vint-i-cinc anys i la idea que
hauria de renunciar a la meva vida em resultava una enorme càrrega, una càrrega
que no estava segur si podria suportar.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">No entenia llavors que hi ha una cosa més valuosa que
estar simplement viu, </span><span lang="CA">encara que ja intuïa que existir no és el mateix que
viure. També d’alguna manera vaig comprendre que per estar en pau amb mi
mateix, havia de ser fidel amb allò que creia i que per això hauria de pagar un
preu altíssim.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">Després que em condemnessin a mort i m’apartessin en
confinament solitari, </span><span lang="CA">em sentia com si m’haguessin deixat enmig de l’oceà.
Intenteu imaginar-ho: </span><span lang="CA">aigua per tots quatre costats i tu sol intentant flotar.
És així com un se sent quan està en confinament solitari.<br /> </span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">En situacions com aquesta, Déu deixa de ser una
abstracció, ja no és una cosa aliena del que ets i del que fas. Aquest és el
domini <i>dels ofegats i dels salvats</i>. </span><span lang="CA">La vida és molt real aquí i els sentits són més
importants per tu que mai abans: </span><span lang="CA">allò que veus, allò que sents, allò que pots agafar
amb les teves mans són les coses que t’importen més.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">Aleshores comences a comprendre que, en aquestes
circumstàncies, Déu pot ser un tronc a la deriva. Amb això vull dir que les
coses més petites poden salvar-te la vida o canviar-te-la. I aquest tronc a la
deriva, ja sigui un llibre, un somni, o un estrany qualsevol, que no ha vingut
a preguntar-te per la teva raça o religió, sinó que ha estat enviat per fer-te
una pregunta més senzilla: </span><i><span lang="CA">Vols viure?<br /></span></i><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">Però què significa estar viu? Què estem fent aquí? Si
ho pregunteu a Nazim Hikmet, que és un dels meus poetes preferits, us respondrà
que: “viure no és cosa de riure”. Això, per a mi significa que nosaltres no
venim al món a jugar, </span><span lang="CA">a divertir-nos. Si això és cert, llavors puc viure
aquí, on soc ara, en el corredor de la mort. Necessitava saber-ho.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I el que és més important, necessitava saber que és
possible perdre-ho tot i encara ser salvat. En algun moment, vaig haver d’estar
disposat a acceptar que la immensitat que tant temia era Déu, el qual existeix
dins meu, dintre de tots nosaltres. Per acceptar aquesta veritat, vaig haver
d’anar al meu interior i ensenyar-me a mi mateix com no tenir por. Però de què
havia de tenir por? </span><i><span lang="CA">De la mort? De l’infern?<br /></span></i><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">Bé, com va dir una vegada James Baldwin, “Quan un està
contínuament sobrevivint al pitjor que la vida pot oferir-li, al final un deixa
d’estar controlat per la por d’allò que la vida pugui fer-li venir”. M’adhereixo
plenament a aquesta claredat. L’arc de l’univers moral s’inclina cap a la
justícia, se’ns diu. Això pot ser molt útil, però nosaltres, amb les nostres
pròpies mans i ment, hem de doblegar-ho. Hem de fer la feina. S’estan morint
persones que podrien salvar-se.”<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I com que aquest disc de l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Albert Marquès</b> és tan colpidor, no he fet referència ni a locals de
Jazz ni a discogràfiques, perquè sí que al blog hi trobareu tots els seus
enllaços.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">Fresh Sound Records: </span><span lang="CA"><a href="http://www.freshsoundrecords.com/">www.freshsoundrecords.com</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Quadrant Produccions:
</span><span lang="CA"><a href="http://www.quadrantproduccions.es/">www.quadrantproduccions.es<br /></a></span><span lang="CA">Temps Record: </span><span lang="CA"><a href="https://tempsrecord.cat/">https://tempsrecord.cat</a></span><span lang="CA">,<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA">Youkali Music: </span><span lang="CA"><a href="http://youkalimusic.com/">http://youkalimusic.com</a></span><span lang="CA">,<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA">Origin Records: </span><span lang="CA"><a href="https://originarts.com/">https://originarts.com/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Errabal Jazz:<br /> </span><span lang="CA"><a href="http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es">http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es<br /></a></span><span lang="CA">UnderPool: </span><span lang="CA"><a href="https://www.underpool.org/">https://www.underpool.org<br /></a></span><span lang="CA">Discordian Records: </span><span lang="CA"><a href="http://www.discordianrecords.bandcamp.com/">www.discordianrecords.bandcamp.com</a></span><span lang="CA">,<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA">Moonjune Records: </span><span lang="CA"><a href="http://www.moonjunrecords.com/">www.moonjunrecords.com</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Auand Records: </span><span lang="CA"><a href="https://auand.com/">https://auand.com/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Segell Microscopi: </span><span lang="CA"><a href="https://www.microscopi.cat/">https://www.microscopi.cat/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">CRU Records: </span><span lang="CA"><a href="https://alcrurecords.com/">https://alcrurecords.com/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Tejo Milenario: </span><span lang="CA"><a href="http://www.tejomusic.com/">http://www.tejomusic.com/</a></span><span lang="CA">,<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA">Etc, etc...enllaços
que trobareu al blog.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">23 Robadors,
Barcelona:<br /> </span><span lang="CA"><a href="https://23robadors.com/programacio/">https://23robadors.com/programacio/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Jamboree Jazz Club,
Barcelona:<br /> </span><span lang="CA"><a href="https://jamboreejazz.com/agenda/">https://jamboreejazz.com/agenda/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Sunset Jazz Club,
Girona:<br /> </span><span lang="CA"><a href="http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html">http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html<br /></a></span><span lang="CA">Nota 79: </span><span lang="CA"><a href="https://www.nota79.cat/events/">https://www.nota79.cat/events/</a></span><span lang="CA">,<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA">Nova Jazz Cava:<br /> </span><span lang="CA"><a href="https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming">https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I sí que parlant del Jazz
Club la Vicentina:<br /> </span><span lang="CA"><a href="https://jazzclublavicentina.blogspot.com/">https://jazzclublavicentina.blogspot.com/</a></span><span lang="CA">, dir-vos que
nosaltres ja fins el 15 de desembre, on tindrem a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Diana Palau & Alejandro Di Costanzo Trio</b>, amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Paco Weht i Salvador Toscano</b> amb
l’entrada gratuïta com sempre en un esdeveniment patrocinat per l’ajuntament de
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">SVdH </b>i organitzat des del <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jazz Club la Vicentina</b> us hi esperem
com sempre a partir de les 22h.<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
</span><span lang="CA"><a href="http://www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es/">www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es</a></span><span lang="CA"> i jo mateix <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Miquel Tuset i Mallol </b>qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les
seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i
us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel
Tuset i Mallol.</span></span></div>
<p class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #222222; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">
<!--[if !supportLineBreakNewLine]-->
<!--[endif]--></span><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA" style="font-size: 12pt;"><o:p></o:p></span></p>
S'emet cada dimecres a les 22h a Ràdio Sant Vicenç 90.2 i els diumenges en diferit a la mateixa hora. Presentat i realitzat per Miquel Tuset.http://www.blogger.com/profile/07577638615848231323noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2780958048475961356.post-33258443751528723732023-11-15T11:29:00.000-08:002023-11-15T11:29:27.945-08:00Programa 569 - The Changes: Pablo Castillo, Héctor Floría, Smack Dab i TRO, dimecres 15 de novembre de 2023.<div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"> <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdA2zJCwlN_vOX0gjWRFMQPAck6n6nQ1BUofqmXSjWkGz4l9ZA3gaCiuvO3XftFtiDqVQXSI8NYPvwpChF9S2gpXOP6s4KTk61qfTurnjtR9-oBvj-N8K9PmwY_GR34blBoJFCUaVGMrdLQlrqFYYdiHPZC5SVP_r8cltaX0ZszlUGtzo-_QCBZmNnjodp/s1123/Programa%20569_b.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1123" data-original-width="1123" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdA2zJCwlN_vOX0gjWRFMQPAck6n6nQ1BUofqmXSjWkGz4l9ZA3gaCiuvO3XftFtiDqVQXSI8NYPvwpChF9S2gpXOP6s4KTk61qfTurnjtR9-oBvj-N8K9PmwY_GR34blBoJFCUaVGMrdLQlrqFYYdiHPZC5SVP_r8cltaX0ZszlUGtzo-_QCBZmNnjodp/s320/Programa%20569_b.jpg" width="320" /></a></div></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;"><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: arial;"><br /></span></span></div>Molt bona nit a
tothom, benvinguts a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jazz Club de Nit</b>
aquí a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ràdio Sant Vicenç 90.2</b> aquí a
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ràdio Abrera 107.9</b> aquí a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ràdio Joventut </b>aquí a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ràdio Molins de Rei 91.2</b> aquí a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Eixample Barcelona Ràdio</b> aquí a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ràdio Celrà </b><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>amb un programa de Jazz per a vosaltres que us
agrada el Jazz, com deia el nostre amic <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Cifu</b>.
A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un
petó ben gran <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Cifu</b>. Aquí <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Miquel Tuset i Mallol</b> qui us parla,
presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i
editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma
col·lectiva i internacional anomenada <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“Esfera
Jazz”</b>, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic
també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre
podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz.<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I ja parlant del
programa d’avui, dir-vos que el dedicaré a projectes de la discogràfica
muntada, inventada, parida i demés qualificatius tots admiratius, per una colla
d’amics, noies i nois de la mateixa generació, més o menys, com són <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Oriol Vallés, Joan Casares, Lluc Casares,
Héctor Floría, Irene Reig, Alba Pujals</b> i de ben segur algun més, anomenada <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">The Changes</b>, Els Canvis que venen, devien
voler dir.<br /> </span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">Escoltarem els
darrers projectes que han editat com són: <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“Introducing”,
</b>de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Pablo Castillo; “Phanerozoic”, </b>de
l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Héctor Floría, </b>el <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“Supertralla”</b> dels <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Smack Dab</b> i dels <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">TRO,
“Segueix l’instint”,</b> i avui amb un micro conte de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Carme de la Fuente</b>.<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span style="font-family: arial;"><span lang="CA">Tots aquests discos
publicats per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">The Changes</b> aquest
2023, i també, genèricament, al blog us posaré l’enllaç al Bandcamp d’aquesta
discogràfica amiga.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"></span><span lang="CA"><a href="https://thechangesmusic.bandcamp.com/">https://thechangesmusic.bandcamp.com</a></span><span lang="CA">.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfvUvtVhJF_NZ4HkDs9YIRZXys-rNcXPrCcwJGCVH4m4UyrVdMPqBn17tPbQ4PyOM6tV4U30JDK4dvvaAmSgTqAh_EIn1zFTDT5Yj43TgtwQP4Jxd_tknUOWiEVbl8yV4L6aNM4dFbimm3W1zge-FeBMM_Kk_0IEbal2M-C83NfScRVPRYJnj3NeGXBuEx/s1500/cover.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1500" data-original-width="1500" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfvUvtVhJF_NZ4HkDs9YIRZXys-rNcXPrCcwJGCVH4m4UyrVdMPqBn17tPbQ4PyOM6tV4U30JDK4dvvaAmSgTqAh_EIn1zFTDT5Yj43TgtwQP4Jxd_tknUOWiEVbl8yV4L6aNM4dFbimm3W1zge-FeBMM_Kk_0IEbal2M-C83NfScRVPRYJnj3NeGXBuEx/s320/cover.jpg" width="320" /></a></div><br /></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I començarem amb el
primer CD de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Pablo Castillo</b> al seu
nom, com a líder, l<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">”Introducing Pablo
Castillo”</b>. Publicat el 21 d'April 2023 i gravat per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Juan Antonio Mateos </b>i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ernie
McGomma</b> a l'estudi <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“Grabacions
Submergides</b>” els dies 29 i 30 d'agost de 2022. Mesclat i masteritzat per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Curro Ureba</b> de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“Trafalgar Estudios”.</b> Disseny del disc<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">: Ricky Sainz</b>. Foto de portada i de la sessió d'enregistrament: <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Bjørk Delcroix</b>. Fotos de l'artista
(portraits): <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Amanda Malia. </b>Amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Pablo Castillo - Trompeta. Manolo Perfumo -
Guitarra. Alejandro Tamayo - Contrabaix i Carlos Ayuso - Bateria. </b>I la
col·laboració de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Joan Codina – Trombó
(tracks 1, 3 & 6) i Carlos Ligero – Saxo Alt (tracks 1 & 6).</b> I aquest és l’enllaç al bandcamp del disc: </span></span><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><a href="https://thechangesmusic.bandcamp.com/album/introducing-pablo-castillo">https://thechangesmusic.bandcamp.com/album/introducing-pablo-castillo</a></span><span lang="CA">.<br /><o:p></o:p></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I aquest és un
projecte d’estàndards tocats en clau de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Hard
Bop</b> o <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Neo Hard Bop</b>, car sovint
ja no sabem com etiquetar l’estil de Jazz que toca una formació. I sí que
parlant de ritmes i tempos, dir-vos que pràcticament tots van a 4x4, mentre que
el tempo és més divers havent-hi un parell de delicioses baladetes, “Solitude”
la que més, i “The Night We Called it a Day”. I ja amb un puntet més de tempo i
Swing delicat han inclòs la preciosa “Where or When”. També dolça de tempo és
el “Off Monk”. I ja a tempo Fast i a tot Swing tenim el vital i magnífic
“Vignette”. I més vital és encara el “Big Foot” i també el “Tea For Two”.<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I els començarem
escoltant en el preciós tema compost per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Rodgers
& Hart</b>, quan hi ha lletra, que no és el cas i anomenat....<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">1.2.- Where or When
(Richard Rodgers & Lorentz Hart) 7:01.<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I amb quin tema més
maco hem començat el programa d’avui. Una cançó composta per aquesta gran
parella de compositors que van fer el 1937 per el musical <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“Babes in Arms”</b>, i que tantes i tants han cantat i tocat de manera
instrumental, com han fet els nostres joves herois. El Swing és brutal i ja
d’entrada i l’han fet a quartet de trompeta, guitarra, contrabaix i bateria. I
la primera part de la melodia, en les dues As, l’ha feta el líder a la
trompeta, ell que és <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Pablo Castillo</b>,
que ens l’ha feta amb un so ple alhora que càlid. I el pont o la B, l’ha fet <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Manolo Perfumo</b> en un tema d’estructura
típica de 32 compassos i de la forma AABA on el líder ha recuperat la melodia
en la darrera part del tema. I les improvisacions les han fet el líder a la
trompeta i el guitarrista, ambdós de manera magistral, el primer amb un so
robust també i bon fraseig, i el segon amb un so profund i càlid, alhora que
amb una digitació precisa, i tots dos, amb la melodia per davant. I no oblidem
no, la base rítmica de dos, amb l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Alejandro
Tamayo</b> contrabaix i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Carlos Ayuso</b>,
bateria. Un preciós tema per començar-los a escoltar.<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I no deixaré de
dir-vos que entreu als webs de:<br /></span></span><span style="font-family: arial;"><span lang="CA">Fresh Sound Records: </span><span lang="CA"><a href="http://www.freshsoundrecords.com/">www.freshsoundrecords.com</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span></span><span style="font-family: arial;"><span lang="CA">Quadrant Produccions:
</span><span lang="CA"><a href="http://www.quadrantproduccions.es/">www.quadrantproduccions.es<br /></a></span></span><span style="font-family: arial;"><span lang="CA">Temps Record: </span><span lang="CA"><a href="https://tempsrecord.cat/">https://tempsrecord.cat</a></span><span lang="CA">,<br /><o:p></o:p></span></span><span style="font-family: arial;"><span lang="CA">Youkali Music: </span><span lang="CA"><a href="http://youkalimusic.com/">http://youkalimusic.com</a></span><span lang="CA">,<br /><o:p></o:p></span></span><span style="font-family: arial;"><span lang="CA">Origin Records: </span><span lang="CA"><a href="https://originarts.com/">https://originarts.com/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">Errabal Jazz:<br /> </span></span><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><a href="http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es">http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es<br /></a></span></span><span style="font-family: arial;"><span lang="CA">UnderPool: </span><span lang="CA"><a href="https://www.underpool.org/">https://www.underpool.org<br /></a></span></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">Etc, etc...enllaços
que trobareu al blog.<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I els seguirem
escoltant en el tema compost per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Barry
Harris</b> en el disc publicat per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Prestige
</b>el 1968 <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“Bull’s Eyes” </b>on hi
hagué <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Barry Harris, piano; Kenny Dorham,
trompeta; Charles McPherson, saxo tenor; Pepper Adams, saxo baríton; Paul
Chambers, contrabaix i Billy Higgins, bateria</b> i tema anomenat...<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">2.6.- Off Monk (Barry
Harris) 7:14.<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I què bonic ha estat
també aquest tema de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Barry Harris</b>.
Un tema no massa conegut pel gran públic i que ells han fet la mar de bé,
fent-lo clavat a l’original pel que fa a tempo i Swing, amb la única diferència
del piano del líder <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Harris</b> i la
guitarra <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Perfumo</b>. I aquí hi
col·labora <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Joan Codina</b> al trombó,
què és qui ha fet el primer solo. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Joan</b>
ens ha fet una molt bona improvisació amb tots els aires de mestres com <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Curtis Fuller</b>, ell que ha manegat la
vara amunt i avall amb destresa, bon fraseig i llenguatge jazzístic. L’altre
col·laborador ha estat <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Carlos Ligero</b>
al saxo alt. I quin so més maco i fraseig lligat lleuger i gràcil que li hem
escoltat alhora que el so magnífic del seu alto vintage. I encara s’hi ha posat
el líder <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Castillo</b> a la trompeta amb
aquest so robust i ple que té, i que tan ens ha agradat, com també el de la
guitarra de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Perfumo</b>. Un tema prou
llarg de 7 minuts i una mica, coses que diuen molt de la generositat d’aquests
músics, i sobretot del líder. I encara hem pogut escoltar un tros de solo a
càrrec de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Tamayo</b> al contrabaix en
una A del tema. Magnífic tema que ens han fet el sextet liderat per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Pablo Castillo</b>.<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">En
la trajectòria de tot solista arriba l'esperat i decisiu moment de gestar un
primer àlbum, amb el qual un es troba amb la necessitat de confiar en les
pròpies idees, transmetre-les als altres músics i materialitzar-les, tractant
que el resultat sigui un reflex tan concís com sigui possible dels seus propis
propòsits. Un primer treball, més que no pas una carta de presentació, és una
declaració d'intencions. Entre els trompetistes, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Miles Davis</b> va liderar la seva primera sessió als 19, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Booker Little</b> als 20, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Clifford Brown i Freddie Hubbard</b> als
22, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Chet Baker</b> als 23, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Louis Armstrong</b> als 24, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Roy Eldridge i Dizzy Gillespie</b> als 25...
i als vint-i-sis anys li ha arribat l'hora al trompetista barbatenc, de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Barbate</b>, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Pablo Castillo. </b>Per a l'ocasió <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Pablo</b>
ha reunit cinc dels seus aliats habituals, procedents tant de terres andaluses
com catalanes, per gravar a l'antiga usança: tots plegats, sense cascos i fins
i tot sense faristols. I amb l'elecció d'un repertori comú, fet que no és
accidental, ja que permet als seus companys tocar de memòria, obrint-se a la
interacció i afavorint en gran manera l'espontaneïtat.<br /></span></span></i><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I ja els acabarem
d’escoltar en el tema compost per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Charlie
Parker</b> i anomenat..<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">3.1.- Big Foot (Charlie
Parker) 5:43.<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I què bé acabar a tot
Bebop amb aquest tema del genial <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Parker</b>.
I de nou ho hem fet amb el sextet, què bé. Remarcable ha estat l’arranjament
que ha fet el líder sobre el tema de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Parker</b>,
coses que s’han notat sobretot en el tram musical previ a la improvisació del
líder, on els vents amics han fet unes frases curtes mentre ell es preparava,
agafava aire per iniciar la seva posterior i veloç improvisació. I quina bona
tasca ha fet <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Pablo </b>en la seva
improvisació a tot Blues, que aquest tema de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Parker</b> és això, un<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>magnífic
Blues<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">. </b>I posterior al líder ha
aparegut el saxo alto de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Carlos</b> i
què bé ho ha fet de nou, a tot Bebop com el seu immortal creador. Tot un gust
descobrir aquests joves músics, desconeguts per mi, si exceptuem a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Codina</b> i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Tamayo</b> que sí són vells coneguts i amics, aquests joves músics. I <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Joan</b> l’ha seguit d’entrada amb més
calma, coses que han canviat posteriorment per fraseig i més notes lligades,
oferint un molt bon discurs, ple per sonoritat. I just a les acaballes, encara
hem escoltat el curtet solo del baterista el qual ens ha fet 2 Chorus del tema.
I ja l’han acabat de cop després de recuperar la curta melodia d’aquest “Big
Foot” de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Charlie Parker</b>. Felicitats <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Pablo Castillo, Manolo Perfumo, Alejandro
Tamayo, Carlos Ayuso, Joan Codina i Carlos Ligero</b>.<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> </span></o:p></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><o:p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWcAeuSFzN6KFST1CWnVv_xO7fX3F8rnD6LQ7kYFntSxprfmC3MVElKVuxDkMKp6vRPKuvOhB8ipI9ohJVg9w5kWhjhabWiGasM4Fq6LfmdhGxwuAOGoyzQeCMjdBRoy3udySMgqjEIksiOx_8g0W_ULuKM9RxpC72WO_7YOEjUY5nH5ho2_jRv8REgxNG/s3000/cover.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3000" data-original-width="3000" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWcAeuSFzN6KFST1CWnVv_xO7fX3F8rnD6LQ7kYFntSxprfmC3MVElKVuxDkMKp6vRPKuvOhB8ipI9ohJVg9w5kWhjhabWiGasM4Fq6LfmdhGxwuAOGoyzQeCMjdBRoy3udySMgqjEIksiOx_8g0W_ULuKM9RxpC72WO_7YOEjUY5nH5ho2_jRv8REgxNG/s320/cover.png" width="320" /></a></div><span style="font-family: arial;"><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"><br /></span></o:p></span></div>I seguiré amb aquests
projectes de la nostra jove i estimada discogràfica </span><b style="font-family: arial;">The Changes</b><span style="font-family: arial;">, i ara amb el </span><b style="font-family: arial;">“Phanerozoic”</b><span style="font-family: arial;">
de l’</span><b style="font-family: arial;">Héctor Floría</b><span style="font-family: arial;">. Publicat el 31
d’octubre d’enguany. I enregistrat per </span><b style="font-family: arial;">Marc
Piña</b><span style="font-family: arial;"> al </span><b style="font-family: arial;">Local Estudi</b><span style="font-family: arial;">. Mescla i
masterització a càrrec de </span><b style="font-family: arial;">Jan Valls</b><span style="font-family: arial;">.
Disseny de coberta per </span><b style="font-family: arial;">Héctor Floría.</b><span style="font-family: arial;">
Foto de </span><b style="font-family: arial;">Pawel Czerwinski</b><span style="font-family: arial;">. Amb </span><b style="font-family: arial;">Héctor Floría, saxo tenor; Joan Mar Sauqué,
trompeta; Joan Monné, piano; Giuseppe Campisi, contrabaix i Joan Casares,
bateria.</b><span style="font-family: arial;"> Totes les cançons compostes per </span><b style="font-family: arial;">Héctor Floría</b><span style="font-family: arial;">, excepte "Divendres vespre" per </span><b style="font-family: arial;">Irene Reig</b><span style="font-family: arial;">. I aquest és l’enllaç al Bandcamp del disc:</span></o:p></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><a href="https://thechangesmusic.bandcamp.com/album/phanerozoic">https://thechangesmusic.bandcamp.com/album/phanerozoic</a></span><span lang="CA">.<br /><o:p></o:p></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span style="font-family: arial;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA">“Phanerozoic”</span></b><span lang="CA">, que deriva
del grec i significa "vida visible", és l'àlbum debut del saxofonista
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Héctor Floría</b>. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“Phanerozoic”</b> és l’Eó de la Terra on els organismes vius comencen a
agafar formes complexes, evolucionen i es diversifiquen. I és així com veu el
seu primer treball el saxofonista, una selecció de temes que van des de les
seves primeres composicions fins a les més recents, mostrant la seva evolució
com a músic i persona.<br /><o:p></o:p></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I aquest és un disc
generós per la quantitat de música i molt bona que hi ha. 11 temes on sí que
n’hi ha de curtets, 3 de al voltant dels 2 minuts, mentre que la resta van dels
4 als més de 7, o sigui que es podrà gaudir una molt bona estona. I pel que fa
a tempos i ritmes, l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Héctor</b> se’ns ha
revelat com un compositor que gaudeix més en els tempos mèdiums i baladetes que
no pas en els molt vitals, tot hi haver-n’hi també. I de balades en tenim
diverses com són ara “Kleine”, “Dear Irene” on hi ha també una presa
alternativa. I molt delicat i a tot Swing és el preciós “Cambrian”.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>I també així de tempo és el tema d’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Irene Reig</b>, “Divendres vespre” fent
melodia a duet de saxo tenor i trompeta i posterior Swing. I quasi al mateix
tempo hi ha “Entre places” i també a tot Swing. I a un ritme ternari, sembla,
és el que titula el disc “Phanerozoic”. I ja a partir d’aquí els tempos són
francament més vitals com és el “Dr. No” i esclar, a tot Swing a moments i a
Latin uns altres. I un altre així també és “Let’s Freddie my Friend” amb una melodia
a ritme així com trencat. I els dos més vitals són els dos més curtets,
“Neogene” i “Jurassic” que no arriba als 2 minuts i d’una trempera brutal.<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">Doncs ja els
escoltarem en el preciós tema compost per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Irene
Reig</b> i anomenat...<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">4.2.- Divendres vespre
(Irene Reig) 7:03.<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I quin tema més ple
de calidesa aquest “Divendres vespre” de la gran <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Irene Reig</b>, des d’aquí un petonet, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Irene</b>. La vam tenir a trio al <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jazz
Club la Vicentina</b> l’octubre passat en un concert extraordinari. I el tema
d’ella l’han interpretat aquest quintet de mestres, el que més, en <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Joan Monné</b> que els va tenir d’alumnes a
l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Esmuc</b> a tots menys a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Giuseppe</b>. Un tema realitzat a base de
diversos trams musicals, el primer amb la presentació del tema i melodia. L’han
acabat però delicadament, d’aquella manera que dic sempre, que en un directe
s’allargassaria segons públic i músics. La melodia és molt maca, poques notes i
molt ben posades. I què bo el pont o la B del tema que l’han fet a tot Swing,
en un tema on l’estructura s’aparta de les típiques. I <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Joan Mar</b>, que també vam tenir a trio al setembre, ha estat qui
primer ha improvisat i ja heu pogut constatar amb quin so més brillant per
registre d’aguts i també en el registre del mig, alhora que magnífic discurs i
fraseig. I el líder l’ha seguit amb un so ple i robust també, i grans idees
creades alhora que escales inversemblants. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Monné</b>
al piano els ha seguit amb una mà dreta lleugera i gràcil i digitació prístina
i pura, creant unes precioses línies melòdiques. Un molt bonic tema d’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Irene Reig</b> i que ells han executat la
mar de bé, ideal per començar-los a escoltar.<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I no deixaré de
dir-vos que entreu als webs de:<br /></span></span><span style="font-family: arial;"><span lang="CA">Discordian Records: </span><span lang="CA"><a href="http://www.discordianrecords.bandcamp.com/">www.discordianrecords.bandcamp.com</a></span><span lang="CA">,<br /><o:p></o:p></span></span><span style="font-family: arial;"><span lang="CA">Moonjune Records: </span><span lang="CA"><a href="http://www.moonjunrecords.com/">www.moonjunrecords.com</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span></span><span style="font-family: arial;"><span lang="CA">Auand Records: </span><span lang="CA"><a href="https://auand.com/">https://auand.com/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span></span><span style="font-family: arial;"><span lang="CA">Segell Microscopi: </span><span lang="CA"><a href="https://www.microscopi.cat/">https://www.microscopi.cat/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span></span><span style="font-family: arial;"><span lang="CA">CRU Records: </span><span lang="CA"><a href="https://alcrurecords.com/">https://alcrurecords.com/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span></span><span style="font-family: arial;"><span lang="CA">Tejo Milenario: </span><span lang="CA"><a href="http://www.tejomusic.com/">http://www.tejomusic.com/</a></span><span lang="CA">,<br /><o:p></o:p></span></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">Etc, etc...enllaços
que trobareu al blog.<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I un altre d’aquests
magnífics temes és el compost per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Héctor
Floría </b>i anomenat....<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">5.7.- Entre places
(Héctor Floría) 5:17.<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I amb aquest Swing
tan bonic els hem continuat escoltant, ara amb aquest tema del líder <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Floría</b>. I ell mateix ens ha fet la maca
i delicada melodia, i n’ha iniciat les improvisacions. Un seu so ple i profund i
tot plegat vestit amb un fraseig veloç, notes a cabassos, i totes molt ben
posades. Ja fa temps que l’escolto a l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Héctor</b>
i dia a dia he constatat el seu creixement personal i musical, cosa que estem
escoltant en aquest el seu primer treball discogràfic al seu nom. Un tema que
han fet a quartet de saxo, piano, contrabaix i bateria. I no oblidem, no, que
al contrabaix hi tenim a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Giuseppe</b> i
a la bateria al <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Joan.</b> I és que la
bateria del <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Joan</b> ja no la deixarem
d’escoltar fins al final del programa. I la improvisació de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Monné</b> al piano ha estat de nou precisa,
delicada la seva digitació alhora que feta amb un gust exquisit. I ja han
recuperat la melodia del tema d’estructura atípica de 40 compassos i de la
forma AABCA, amb un pont de 16 compassos, la B i la C del tema, amb un canvi
tonal preciós. Bravo per aquesta composició de l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Héctor Floría</b>.<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I ja els acabarem
d’escoltar en el tema compost per l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Héctor
Floría</b> i anomenat...<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">6.1.- Dr. No (Héctor
Floría) 4:39.<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I quin gust de tema.
I sí, i ara penso que el “Leitmotiv” d’aquesta discogràfica, vaja, el d’elles i
ells, és el de fer un Jazz Modern, actual i per tant contemporani, però seguint
la “tradició”, la música d’aquells músics que van sorgir als anys 40, 50 i 60
del segle passat, o sigui a tot BeBop o Hard Bop, però fet ara. I aquest és un
dels temes, el sisè en la versió completa del programa, que segueix aquest
tarannà. Un gran tema de l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Héctor</b> a
tot això que acabo de dir, a tot Hard Bop d’ara. El ritme és Latin en la
presentació del tema, o sigui en el primer tram musical, i també en les
improvisacions, en la primera a càrrec del líder <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Floría</b> al saxo tenor, el qual ens ha deixat bocabadats per com ben
trenada l’ha fet. Un so força personal i llenguatge propi que ja li reconeixem.
I què brillant en <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Joan Mar</b> amb la
seva trompeta a tot <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Clifford Brown, </b>i
esclar, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Fats Navarro</b> del qual aquest
any celebrem el centenari del seu naixement. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Joan</b> ha crescut també d’una manera que només gent com <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Matthew Simon</b> sabrien veure fins a quin
nivell ho ha fet. I encara hem escoltat la digitació precisa i improvisació del
pianíssim de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Joan Monné</b>, amb una
gran tasca solista, conjuminant perfectament ambdues mans i així enriquir el
seu discurs. I ja, retorn al tema i acabar-lo magistralment, ideal per ja
deixar-los d’escoltar. Felicitats <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Héctor
Floría, Joan Mar Sauqué, Joan Monné, Giuseppe Campisi i Joan Casares.</b></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: arial;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><br /></b></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: arial;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgbvDQouBWoirrkYJakK6v2_uHa2neuwBWz_jQsmgWbcltAcsnRDf7bGHejqPzQVbOKkPsqD3UnRN3RZZjYzREYYX90zBuKsin55E7_uyejPvpGyvf0DW13DbG3CdXVaEbs5jaujfAX5w4t5aMiR7onBP25QjSBf2H1wdIvc6zZWcCt7R7wth983KsHZ3HI/s3000/cover.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3000" data-original-width="3000" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgbvDQouBWoirrkYJakK6v2_uHa2neuwBWz_jQsmgWbcltAcsnRDf7bGHejqPzQVbOKkPsqD3UnRN3RZZjYzREYYX90zBuKsin55E7_uyejPvpGyvf0DW13DbG3CdXVaEbs5jaujfAX5w4t5aMiR7onBP25QjSBf2H1wdIvc6zZWcCt7R7wth983KsHZ3HI/s320/cover.jpg" width="320" /></a></div><br /></span></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I seguim amb un altre
d’aquests magnífics discos i ara serà el dels <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Smack Dab, “Supertralla”</b>. Publicat el 29 de setembre i gravat per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ferran Donatelli </b>i<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Guim Cifré </b>a<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Vertigo Estudi
el</b> 7 de maig de 2023 i al <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Milano
Jazz Club </b>el 6 de maig de 2023. Mescla i màster a càrrec de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jan Valls</b>. Fotografies: <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Clara Conill</b> i disseny gràfic: <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Joan Casares</b>. Amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Oriol Vallès, trompeta; Lluc Casares, saxo tenor; João Pedro Coelho,
piano; Pau Sala, contrabaix i Joan Casares, bateria. </b>Les composicions dels
temes van així: L'1, 2 i 7 de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">l'Oriol
Vallès</b>, els 3 i 6 del <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Joan Casares</b>,
el 5 del <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Lluc Casares</b>, el 4 de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">George Gershwin</b> i el 8 de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Cedar Walton</b>. I aquest és l’enllaç al Bandcamp del disc:</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><a href="https://thechangesmusic.bandcamp.com/album/supertralla">https://thechangesmusic.bandcamp.com/album/supertralla</a></span><span lang="CA">.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><o:p></o:p></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I aquest és un altre
treball generós per la quantitat de música que es podrà escoltar, amb 8 temes
llargs, tres superant els 8 minuts i quasi arribant als 9 en el directe al <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Milano</b> del “C’s Delight”. I pel que fa
a ritmes i tempos, dir-vos que balada, balada com a tal no n’hi ha, i el tema
més aproximat per tempo mèdium és “Smack@Night”. I a un tempo també mèdium i
ritme així com trencat és el directe al <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Milano</b>
“Precious Mountain”. I a tot vals i també tempo similar és el tema de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Cedar Walton</b>, “Jo C’s Delight”. I ves
per on que el ritme beat apareix en el “XXX” i tempo més vital, que el Swing ja
apareixerà en les improvisacions. I a tot Swing i similar tempo és el tema
“Love Walked In”, un estàndard derivat d’un musical de l’època. I ja més viu de
tempo és “Gran Basar” amb la melodia feta a duet de saxo tenor i trompeta, com
passa en d’altres temes. I més vital és el “Va, què?” a ritme barreja de
ternari i 4x4 en moments de les improvisacions. I ja per acabar i encara més
viu de tempo i a tot Swing és el tema que titula el disc “Supertralla”.<br /> </span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I començarem
delicadament amb el preciós tema de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Lluc
Casares</b> anomenat...<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">7.5.- Smack@Night
(Lluc Casares) 8:35.<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I ja hi tornem a ser,
i ara amb el primer tema dels <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Smack Dab</b>
de l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Oriol Vallès </b>i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Joan Casares</b>, ell que hi tornarà a ser
en el darrer projecte, els <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">TRO</b>. I
aquest tema no és una balada, no, però és un tema força maco i càlid per
melodia i també per les improvisacions. Iniciat amb el so del <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Rhodes</b> pel teclista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">João Pedro Coelho</b>, per ja aparèixer la
melodia feta pel líder a la trompeta, tot i que<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>al final s’hi ha afegit el saxo tenor de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Lluc</b>. Un tema força entremaliat de melodia, qüestions rítmiques i
canvis, que n’hi ha força. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Lluc</b> ha
estat el primer en improvisar, i ja heu vist de quina brutal manera ho ha fet,
Una gran destresa en el ràpid fraseig, la qual cosa implica una gran tècnica.
Quin gran solo que ens ha fet el bo d’en <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Lluc
</b>també amb un llenguatge que ja li reconeixem, per frases i per la manera
com les fa. I l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Oriol </b>ha aparegut
amb la seva trompeta, també força brillant, tot i situar-se en el registre del
mig, més càlid. També ha volat cap al registre més agut, tot i que no massa. El
seu discurs ha estat molt melòdic i també sovint entremaliades les seves
frases, i amb un punt de Funk al final, just abans d’aparèixer el teclista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Pedro Coelho</b> amb el <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Rhodes</b> o similar. Un so que se li escau
la mar de bé, per com de suau queda tot plegat. Un gran tema del <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Lluc</b> per començar-los a escoltar.<br /></span></span><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span></b><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I com va anar al
malauradament desaparegut <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Milano Jazz
Club:</b> <i style="mso-bidi-font-style: normal;">“Supertralla!”.
Van ser les primeres paraules d'una assistent al concert d'Smack Dab al Milano
Jazz Club el 6 de maig del 2023. Aquell dia els micròfons estaven preparats, la
cinta rodava, els instruments brunzien. En un estat d’èxtasi, els oients movien
les parpelles catatònics. Miríades de formes musicals brollaven a dalt de
l’escenari, precipitant-se sobre el públic. Els més despistats no se’n sabien
avenir i els que ja sabien a què venien van veure els seus desigs fets ordres.
La barra va servir copes amb escreix i els peixos grossos van beure llurs
gintònics amb gran eufòria. En una sola frase: tothom hi va guanyar. Per si
aquesta crònica pot semblar tendenciosament exagerada, dos dels peixos d'aquell
directe han estat inclosos a l'ítem que tens entre les grapes. Si s'afina l'orella
es pot escoltar, entre els brams i els aplaudiments en acabar els temes, la
multitud corejant la consigna: "Supertralla, supertralla!"<br /></i></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..<br /></span></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">23 Robadors,
Barcelona:<br /> </span></span><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><a href="https://23robadors.com/programacio/">https://23robadors.com/programacio/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">Jamboree Jazz Club,
Barcelona:<br /> </span></span><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><a href="https://jamboreejazz.com/agenda/">https://jamboreejazz.com/agenda/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">Sunset Jazz Club,
Girona:<br /> </span></span><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><a href="http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html">http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html<br /></a></span></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">etc, etc....al blog
hi trobareu l’enllaç a la seva programació.<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I encara els escoltarem
en el tema compost per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Joan Casares</b><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i anomenat...<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">8.6.- XXX – Late
Night Alter Ego (Joan Casares) 5:47.<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I déu n’hi do quina
trempera de tema, i com es nota que ha estat compost pel baterista i co-lider
d’aquesta banda, en <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Joan Casares</b>. I
el Swing que ha aparegut en les improvisacions, no hi era, no, als inicis del
tema, car ha començat a tot Beat marcat per la bateria del jove compositor. La
melodia l’han feta els dos vents, saxo tenor i trompeta, a duet, amb un so
perfectament complementari. I el tema és molt interessant per com els trams
musicals han anat apareixent, el primer, presentació i melodia i el segon la
brutal improvisació de l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Oriol</b> a la
trompeta, i ja a tot Swing. I sí, ens ha tornat a frapar per com de brillant
l’ha fet, alhora que per les seves frases ràpides i fraseig inversemblant, alhora
que afinació perfecte allà dalt del registre agut. I el so complementari del
saxo tenor de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Lluc </b>ha aparegut
després, i com ha trenat la seva brutal<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>improvisació. So, llenguatge, tècnica i bon gust, tot això és el que
implica en el que fa. I encara <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Monné</b>
al piano ha acabat quallant una altre magistral improvisació, que per això va
ésser el mestre de tots ells, exceptuant-ne <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Giuseppe</b>, ell que és sicilià i català, car, va amb espardenyes a
tocar i parla i escriu el català perfectament, un bravo per a ell. I després
tema i final d’aquest gran tema de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Joan
Casares</b>.<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I el què ens expliquen ells dels seus temes i com va anar tot plegat a
l’estudi... <i style="mso-bidi-font-style: normal;">L'endemà de la gesta del
concert al <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Milano Jazz Club</b>, es va
repetir la gesta a l'ambient estèril, de laboratori, dels estudis <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Vertigo</b>. La banda comptava amb el
pianista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">João Coelho</b>, consagrat
científic del beat. Amb el seu impuls van abordar les seves noves i intricades
composicions: “Gran Basar”, on no hi falta res; “Jo C's Delight”, retrat
naturalista; “Smack@Night”, paisatge nocturn, evocant l’ambient habitual de la
posada en escena; “XXX”, representació de l’alter ego d’una criatura bondadosa
a partir de mitjanit; “Va, què?”, escena d’una resolució de conflictes
quotidians. I per descomptat, sense necessitat de descriure aquesta composició
a hores d´ara, Supertralla! Per tancar el disc hi ha dos homenatges. No podia
faltar un “standard” del repertori de musical nord-americà com “Love Walked
In”, arranjat per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">l'Oriol Vallès</b>. I
per concloure, una versió d'un referent com és <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Cedar Walton</b>, “Precious Mountain”, que hem volgut traduir
lliurement com a “Muntanya Regalada”.<br /></i></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I ja els acabarem
d’escoltar en el tema que titula el disc, compost per l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Oriol Vallès</b>...l’anomenat...<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">9.2.- Supertralla
(Oriol Vallès) 5:29.<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I amb quin brutal
solo de bateria quasi que han acabat aquest tema a tot Hard Bop dels <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Supertralla</b> i compost per l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Oriol Vallès</b>. Esclar que després del
solo, sí que l’han acabat, el tema, i tal i com l’han començat. Una melodia
feta a duet dels dos vents i amb una base rítmica impressionant i tema a tot
tempo viu i amb un Swing brutal per Walking del baixista i copets als plats i
xarles del baterista. I el tema té trams amb diversitat de ritmes, tot plegat
molt interessant. I ja ben aviat i de pressa, que tenim tard, la brutal i altre
cop brillant improvisació de l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Oriol</b>
a la trompeta. I quin gran solo i ràpid que ens ha clavat, alhora amb una
magnífica sonoritat i fraseig inversemblant per veloç i fet amb un gust
exquisit. I esclar, després d’ell el bo d’en <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Lluc</b> ens ha tornat a frapar per la velocitat del seu fraseig alhora
que per la manera com l’ha exposat. Un so característic, un tant fosc, a
voluntat però, la del seu instrument, un Balanced Action de Selmer, d’aquells
vintages tan impressionants i autèntics. I la seqüència de solos s’ha repetit,
car després del tenor l’ha fet <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Joao Pedro Coelho</b> al piano el qual ens
ha tornat a noquejar per la seva clarividència en ambdues mans, una dreta
lleugera i gràcil i una esquerra recolzant la dreta amb acords puntuals. I tal
i com he dit a l’inici, després el brutal solo del <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Joan</b>, recuperació del tema i melodia i ja per arribar a un final
que ha estat de cop. Brutal tema per ja deixar-los d’escoltar, felicitats <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Oriol Vallès, Lluc Casares, João Pedro
Coelho, Pau Sala </b>i<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Joan Casares.<br /><o:p></o:p></b></span></span><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span></b><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I després d’aquest
magnífic projecte, sembla un bon moment per escoltar el micro conte de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Carme de la Fuente</b>. Ostres, i amb quina
dolçor ens ho diu <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Carme</b> i sempre
parlant-nos de la música dels nostres herois.<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> </span></o:p></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><o:p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1m4mToCqocSTp0qvmDT5gdIwoNFkye8IxVY_6BuGT-rjzjYdh-mKS1hCUQyY1ACqzRQHh9DMYDoH0WQq_L27zIdjf238x87pfIKi8C1bv9Om7jbq9swLU3XBUkdflxlCd_3vbFmwyy1bATwSaOQSh45NsMnYP7N6NcIh7XEzBYq_y2C8xQo9aorIsku3w/s3000/cover.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3000" data-original-width="3000" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1m4mToCqocSTp0qvmDT5gdIwoNFkye8IxVY_6BuGT-rjzjYdh-mKS1hCUQyY1ACqzRQHh9DMYDoH0WQq_L27zIdjf238x87pfIKi8C1bv9Om7jbq9swLU3XBUkdflxlCd_3vbFmwyy1bATwSaOQSh45NsMnYP7N6NcIh7XEzBYq_y2C8xQo9aorIsku3w/s320/cover.jpg" width="320" /></a></div><span style="font-family: arial;"><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"><br /></span></o:p></span></div>I ja per acabar el
programa escoltarem els </span><b style="font-family: arial;">TRO</b><span style="font-family: arial;"> i els
seu </span><b style="font-family: arial;">“Segueix l’instint”</b><span style="font-family: arial;">, publicat el
23 de juny i enregistrat i mesclat a </span><b style="font-family: arial;">Medusa
Studio</b><span style="font-family: arial;"> per </span><b style="font-family: arial;">Roger Rodés</b><span style="font-family: arial;"> l'abril
de 2023. Disseny gràfic: </span><b style="font-family: arial;">Pere Miró </b><span style="font-family: arial;">i</span><b style="font-family: arial;"> Joan Casares</b><span style="font-family: arial;">. Amb </span><b style="font-family: arial;">Pere Miró, saxo baríton i composició (1, 4, 8); Xavi Castillo,
contrabaix i composició (3, 5, 7) i Joan Casares, bateria i composició (2, 6</b><span style="font-family: arial;">).
</span><b style="font-family: arial;">“Segueix l’Instint”</b><span style="font-family: arial;"> és el tercer
disc de </span><b style="font-family: arial;">TRO</b><span style="font-family: arial;"> des de la seva formació
l’any 2015. Amb aquest nou treball la banda segueix fidel al seu so i al seu
compromís amb el Jazz instrumental a </span><b style="font-family: arial;">Barcelona</b><span style="font-family: arial;">.
I aquest és l’enllaç al Bandcamp del disc:</span></o:p></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><a href="https://thechangesmusic.bandcamp.com/album/segueix-linstint">https://thechangesmusic.bandcamp.com/album/segueix-linstint</a></span><span lang="CA">.<br /><o:p></o:p></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I sí, perquè la seva
identitat musical és també rítmica, car aquest és un trio que no cedeix
concessions i la seva “tralla” és força característica. Per això dels 8 temes,
només el darrer es podria definir com una mena de balada, l’anomenat “Com un
mussol”, i així ens ho acaben dient cantant ells al final del tema, amb els
ulls ben oberts encara que sigui ben fosc i sempre amatent, com els mussols
fan. Els temes no són massa llargs, des dels 3 i escaig fins els 4 i mig, però
considerant l’energia desplegada, ja us dic que en quedareu ben servits, i per
això tenim a mèdium tempo i a tot Swing el “SCP”. I a partir d’aquí tot
esdevindrà més vital a tot Swing com en el tema “The One and Only Night With
The Devil”. I més vital i molt marcat de ritme per ja la pròpia melodia és el
tema anomenat “Onvas tan baix” que no, no és del baixista, no. I tampoc ho
és<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>“Castillo que te pillo”, que es déu
n’hi do de vital i sí que va a tot ritme càlid, a tot Latin i a Swing en les
improvisacions. Força vital i també a tot ritme Latin és el “Samba da
Tempestade”. Més viu i a tot Swing és el tema “He Will Always Give You The
Blues”. I el més vitals és el tema que titula el disc “Segueix l’instint” que
va a tota tralla i Swing pel “walking” del baixista.<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I com que aquests
temes són curtets en posaré un de més, i per això podrem començar amb el més
tranquilet compost per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Pere Miró</b> i
anomenat...<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">10.8.- Com un mussol
(Pere Miró) 4:08.<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I ara hem passat dels
saxos tenors de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Floría</b> i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Casares</b> al baríton d’en <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Pere Miró</b>, ell en un registre més baix
i característic so un tan metàl·lic, típic del baríton. I aquest tema suau i
tranquil marcat per les notes guia del contrabaix de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Castillo</b> l’han iniciat fent la melodia en els primers trams, i ja
heu pogut escoltar de quina manera l’han acabat, cantant ells “Som com un
Mussol”, sempre amatent i benplantat. I després de la melodia del tema, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Pere</b> ha aparegut fent la seva
improvisació marcada per l’aspecte rítmic i no només. La melodia hi ha
aparegut, cantarina com ella és, i que per cert, han recuperat ben a prop del
final, tot just abans del “Som com un Mussol”. Curiós tema per ja començar-los
a escoltar.<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I un altre d’aquests
temes i ja ara més potent és el compost per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Xavi Cas tillo</b> i anomenat..<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">11.7.- The One and
Only Night With The Devil (Xavi Castillo) 3:55.<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I aquest és el
tarannà vital de la resta de temes, amb el típic so pelat de saxo, contrabaix i
bateria. La manca d’instrument harmònic fa que tot sigui així de net, i algú
dirà, desangelat, si se’m permet. Un tema on sí que hem pogut escoltar un molt
bon solo del <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Joan</b> a la bateria, ell
més sol que la una, a les acaballes del tema. I l’ha començat <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Pere</b> fent-ne la melodia, en el seu
primer tram musical, amb el seu magnífic so i millor improvisació passejant-se
per acords i escales de manera molt brillant, i parlo per com ha sabut trobar
unes línies melòdiques tan apropiades als canvis harmònics. I <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Sala</b> ha estat també brillant en la seva
exposició solista a contrabaix solo, acompanyant-lo per darrera del tot <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Joan</b> amb les escombretes. I amb el solo
de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Joan</b> i recuperació de la melodia,
han arribat al final d’aquest sorprenent tema de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Castillo</b>.<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..<br /></span></span><span style="font-family: arial;"><span lang="CA">Nota 79: </span><span lang="CA"><a href="https://www.nota79.cat/events/">https://www.nota79.cat/events/</a></span><span lang="CA">,<br /><o:p></o:p></span></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">Nova Jazz Cava:<br /> </span></span><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><a href="https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming">https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">Jazz Club la
Vicentina:<br /> </span></span><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><a href="https://jazzclublavicentina.blogspot.com/">https://jazzclublavicentina.blogspot.com/</a></span><span lang="CA">, i nosaltres
ja fins el 17 de novembre que tindrem el JazzSpirit Quartet amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Carles Pineda, saxo alt; Enric Carreras,
piano; Pep Coca, contrabaix i Adrià Font, bateria</b>, amb l’entrada gratuïta
com sempre en un esdeveniment patrocinat per l’ajuntament de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">SVdH </b>i organitzat des del <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jazz Club la Vicentina</b> us hi esperem
com sempre a partir de les 22h.<br /><o:p></o:p></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I més temes així de
potents són els altres, com aquest, més vital i a tota samba el compost per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Joan Casares</b> i anomenat..<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">12.6.- Samba da
Tempestade (Joan Casares) 3:00.<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">Doncs m’ha agradat
aquesta incursió del trio en terrenys pantanosos, aquests de les bosses i
demés, com aquest que acabem d’escoltar. I esclar, amb una melodia curta i
senzilla, que no simple”, i després sí que hem escoltat un llarg solo del
compositor a la bateria. I no oblidem no que ha estat ell que l’ha començat amb
una curta “Intro” que ha deixat pas a la melodia a càrrec del saxo baríton de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Pere Miro</b>. I sí que <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Joan</b> s’ha esplaiat en el seu solo,
primer picant de mans les timbales i caixa, per després fer-ho amb les baquetes
i sense tocar massa els plats. I el saxo baríton de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Miró</b> ha brillat de nou per la seva exposició solista, pel seu
llenguatge jazzístic i les frases trobades. I després ell mateix ha recuperat
la melodia divertida i una mica entremaliada, per ja acabar el tema.<br /> </span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I ja els acabarem
d’escoltar i nosaltres el programa d’avui dedicat a projectes de la
discogràfica <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">The Changes</b> amb el tema
compost per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Pere Miró</b> el que titula
el disc i anomenat...<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">13.1.- Segueix
l’instint (Pere Miró) 3:31.<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I aquest ha estat un
altre tema, senyal d’identitat d’aquesta formació a trio, els <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">TRO</b>. Aquí l’essència és més bopper per
velocitat d’execució. Abans del Swing per “Walking” brutal de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Castillo</b> en la improvisació de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Miró</b>, hem escoltat uns primers moments
de presentació del tema a mode d’”Intro”, per ja aparèixer la melodia a càrrec
de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Pere</b> al baríton. I crec que sense
poder respirar, ell mateix s’ha embrancat en la improvisació que m’ha tornat a
frapar per potència, seguretat, decisió i creativitat. I també <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Xavi Castillo</b> ens ha “clavat” una
brutal improvisació al contrabaix com també ho ha estat la curteta del <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Joan</b> i tema que han acabat poc després
de tornar a recuperar el motiu principal/melodia i acabant-lo de cop, brutal
tema per ja deixar-los d’escoltar, o sigui que felicitats <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Pere Miró, Xavi Castillo i Joan Csaares</b>. I amb aquest tema hem
acabat el programa d’avui dedicat a projectes de la discogràfica <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">The Changes</b>, que com sempre espero que
us hagi agradat tant com a mi.<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span style="font-family: arial;"><span lang="CA">Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
</span><span lang="CA"><a href="http://www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es/">www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es</a></span><span lang="CA"> i jo mateix <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Miquel Tuset i Mallol </b>qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les
seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i
us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel
Tuset i Mallol.</span></span></div>
S'emet cada dimecres a les 22h a Ràdio Sant Vicenç 90.2 i els diumenges en diferit a la mateixa hora. Presentat i realitzat per Miquel Tuset.http://www.blogger.com/profile/07577638615848231323noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2780958048475961356.post-77373107198170757962023-11-08T04:01:00.000-08:002023-11-08T04:01:12.380-08:00Programa 568 - Italy Jazz: Pippo d'Ambrosio; Laviano, Martino & Scrignoli; DMD Trio i Opus Trio, dimecres 8 de novembre de 2023. <div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"> <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj69yWpmuwZwvr2qRhhekPZ6JYSwkBpUvY_Iibernz7rwa1Qb1U48C3BbyIUEpC3scnYyttBFmetgjzt0uNelR7s-wOkXy1w4T85IV8mpm7fs7y4PMViXRdhxvYjbaI-iX_CHPLt92coJKWLYMiTAbcu190TfYYaj1rKap5LqnsYn-w1tj7dNjm_1IRkx0O/s2249/Programa%20568.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2238" data-original-width="2249" height="318" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj69yWpmuwZwvr2qRhhekPZ6JYSwkBpUvY_Iibernz7rwa1Qb1U48C3BbyIUEpC3scnYyttBFmetgjzt0uNelR7s-wOkXy1w4T85IV8mpm7fs7y4PMViXRdhxvYjbaI-iX_CHPLt92coJKWLYMiTAbcu190TfYYaj1rKap5LqnsYn-w1tj7dNjm_1IRkx0O/s320/Programa%20568.jpg" width="320" /></a></div><br /><span lang="CA">Molt bona nit a
tothom, benvinguts a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jazz Club de Nit</b>
aquí a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ràdio Sant Vicenç 90.2</b> aquí a
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ràdio Abrera 107.9</b> aquí a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ràdio Joventut </b>aquí a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ràdio Molins de Rei 91.2</b> aquí a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Eixample Barcelona Ràdio</b> aquí a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ràdio Celrà </b><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>amb un programa de Jazz per a vosaltres que us
agrada el Jazz, com deia el nostre amic <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Cifu</b>.
A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un
petó ben gran <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Cifu</b>. Aquí <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Miquel Tuset i Mallol</b> qui us parla,
presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i
editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma
col·lectiva i internacional anomenada <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“Esfera
Jazz”</b>, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic
també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre
podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">Doncs el programa
d’avui el dedicaré al Jazz que ara mateix es fa a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Itàlia</b>, el que editen dues discogràfiques amigues, la <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">A.MA Records </b>i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Notami Jazz</b>, la primera dirigida per l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Antonio Martino</b> i la segona per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Toto Cicco</b>. I els discos de la primera són: <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“Beyond The Sky” </b><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Pippo d’Ambrosio</b> i els <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Opus Trio<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>in Studio”</b>, mentre que els altres són: <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“Escape”</b> de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Laviano, Martino
i Scrignoli</b>, i els <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">DMD Trio, “Live
al Vapore Jazz Club”</b>.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhjF6D0z-7ykIVXq9CXZDjNkZgSwaAzFGW0VUYBaOAnXABEzUhZR48tNnGMkvd3BlYI6WgSMI2E9bdCUPM4uURpGbX46c5eKL9145V3qQoshPg3ACSMgZ0jNkFA5S9CF0BmRZTkg1ldJU0YJG1pTc4chwR901LXzyz-4BUMXHJwMzIxmigEvXP809tb2a4S/s1683/FRONT.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1518" data-original-width="1683" height="289" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhjF6D0z-7ykIVXq9CXZDjNkZgSwaAzFGW0VUYBaOAnXABEzUhZR48tNnGMkvd3BlYI6WgSMI2E9bdCUPM4uURpGbX46c5eKL9145V3qQoshPg3ACSMgZ0jNkFA5S9CF0BmRZTkg1ldJU0YJG1pTc4chwR901LXzyz-4BUMXHJwMzIxmigEvXP809tb2a4S/s320/FRONT.jpg" width="320" /></a></div><br /><span lang="CA">I us proposo començar
amb el darrer i trencador projecte de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Pippo
d’Ambrosio, “Beyond The Sky”, </b>publicat el 15 de març de 2023 per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">A.MA Records</b>. Enregistrat per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Tullio Ciriello</b> a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">A.MA Records Studio</b> el desembre de 2022. Productor executiu, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Antonio Martino.</b> Amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Gaetano Partipilo, saxo alt; Eugenio
Macchia, piano, piano elèctric i Synt; Giorgio Vendola, contrabaix i Pippo
D'Ambrosio, líder i bateria. </b>I com sempre, dir-vos que al blog hi trobareu
l’enllaç al bandcamp del disc:<br /> </span><span lang="CA"><a href="https://amarecordsamaedizioni.bandcamp.com/album/beyond-the-sky-2">https://amarecordsamaedizioni.bandcamp.com/album/beyond-the-sky-2</a>.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I aquest és un
projecte de líder, del baterista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">d’Ambrosio</b>
per com ha gestionat la qüestió rítmica dels temes, sense oblidar esclar la
gran aportació dels companys, i potser més <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Partipilo</b>
al saxo alt, que realment està brutal.<br /> </span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">Pel que fa a ritmes i
tempos, dir-vos que ho podreu llegir al blog: I no n’hi ha de massa vitals,
ràpids, car els que ho són més es queden en un “mèdium” no massa alt. De temes
delicats n’hi clarament un parell, “Omega Nebula” i “Sirio”, mentre que “Aquarius”
tot i començar molt suau amb una “Intro” de saxo i Synte, agafa posteriorment
un tarannà més rítmic i funk. “Alioth” comença amb el motiu principal a càrrec
del baixista i que després repetirà el saxofonista, tot plegat a un tempo
mèdium. I el primer track “Milky Way” t’embolcalla en una atmosfera creada pel
teclista amb la rítmica del líder ben marcada a tempo encara suau. I “Black
Holes” comença amb un marcatge consistent del baixista amb el motiu principal i
posterior melodia a càrrec del saxofonista. I també “Hydra” l’inicien amb uns
aires evocadors per sons del Synte i percussions, i ja la melodia del saxo i
marcatge rítmic del líder. I “Andromeda” el comença el baixista amb la línia de
baixos i rítmica inclosa i ja la melodia a càrrec del saxo alt, i un ritme
marcat i tempo un pèl més viu. I un tema amb uns inicis esotèrics és
“Cassiopea” i posterior marcatge rítmic un pèl vital i tema amb multitud de
canvis rítmics. I “Hale Bop”, comença amb una llarga i suau “intro” del líder a
bateria solo, per ja després entrar la resta de companys a un tempo més viu i
posterior i brutal impro del saxo alt.<br /> </span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span></span><span style="font-family: arial;"><div style="text-align: justify;">I ja els escoltarem
en el tema compost pel líder <b>Pippo
d’Ambrosio</b>, com ho són tots, i anomenat....</div></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">1.10.- Sirio (Pippo
d’Ambrosio) 5:55.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">Doncs ja heu pogut
escoltar amb quina melodia més maca hem començat el programa d’avui, i ha estat
el saxo alt <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Gaetano Partipilo</b> qui
l’ha tocat amb un so preciós. Improvisacions posteriors les del profund
baixista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Giorgio Vendola</b> fet amb una
contundència moderada i bona pulsió rítmica, per després la del teclista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Eugenio Macchia</b> amb un so similar al <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Rhodes</b>, piano elèctric mític, i bona
execució solista. Hem pogut escoltar com el saxofonista recuperava el tema o
melodia principal per afegir-s’hi ell tot i improvisant. M’ha impressionat per
com de bé ho ha fet, pel seu fraseig agosarat i també per la sonoritat que li
treu al seu instrument, que de ben segur déu ser un d’aquells saxos vintages
dels anys 40s amb un so totalment americà. Un bonic tema per començar-los a
escoltar.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><b><span lang="CA">“Beyond
The Sky”</span></b><span lang="CA">
de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Pippo D'Ambrosio</b> és l'àlbum del
baterista que segueix al <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“A Peaceful
Place”, </b>del 2020, De la mateixa manera que el seu predecessor es va
inspirar en el sufisme i la poesia de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Rumi</b>
i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Al-Jilali</b>, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“Beyond The Sky”</b> és un àlbum temàtic i conceptual que explora
l'ordre imposat de l'Univers i juxtaposa aquest ordre amb el caos creat pels
humans a la Terra. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Pippo</b> ha creat un
àlbum que fusiona la bateria, les tecles, el contrabaix i el saxo alt del
quartet de músics en un viatge cosmològic on el jazz fonamenta el soul grooves
de tots els seus deu temes.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjIaIAb30hJpwDNnK2WJhQ6Pi9nLzZo_TIMc99L_hXidt5VAAVIa3vSSzy3Oyx6UcM3f3g36q8TkGQtCLfNwOHnWB-5PYmV46Qkbw56nVMWq3FoOK4TGO8YlhSzQPrQPl-caKM3pdUWOB_3CU-cnWBbVSPcq9y8jlP3cqYfZJg9Bp9s8PO8kjlA9CGFBFOf/s1683/BACK.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1518" data-original-width="1683" height="289" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjIaIAb30hJpwDNnK2WJhQ6Pi9nLzZo_TIMc99L_hXidt5VAAVIa3vSSzy3Oyx6UcM3f3g36q8TkGQtCLfNwOHnWB-5PYmV46Qkbw56nVMWq3FoOK4TGO8YlhSzQPrQPl-caKM3pdUWOB_3CU-cnWBbVSPcq9y8jlP3cqYfZJg9Bp9s8PO8kjlA9CGFBFOf/s320/BACK.jpg" width="320" /></a></div></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div></span></span><span style="font-family: arial;"><div style="text-align: justify;">I seguirem
escoltant-los en el tema anomenat...</div></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">2.4.- Black Holes
(Pippo d’Ambrosio) 5:17.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I quin altre tema més
sorprenent que ens han fet aquest quartet italià i tema també del líder i
baterista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Pippo d’Ambrosio</b>. La
qüestió rítmica és fonamental i ja primer marcada pel baixista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Vendola</b> i líder a la bateria. Però és
que la melodia feta per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Partipilo</b> al
saxo alt ha estat molt bonica i dolça, tot i que curteta i senzilla, que no
simple. I ja ell mateix s’hi ha posat amb la seva més que reeixida
improvisació, molt melòdica, i amb gust musical evident. El fons rítmic s’escolta
ben marcat pel líder a la bateria, ell quasi que fent el seu particular solo. I
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Macchia</b> l’ha seguit amb un so eteri,
el del seu teclat, barreja de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Rhodes</b>
i d’altres sonoritats passades pel sedàs de l’electrònica, i amb molta
delicadesa sonora. I han recuperat el motiu principal o melodia amb un rerefons
potent del baterista per ja arribar al final, introduint una mena de coda on hi
apareix un nou motiu melòdic, acabant-lo delicadament. Gran tema de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Pippo d’Ambrosio</b>.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">Fresh Sound Records: </span><span lang="CA"><a href="http://www.freshsoundrecords.com/">www.freshsoundrecords.com</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Quadrant Produccions:
</span><span lang="CA"><a href="http://www.quadrantproduccions.es/">www.quadrantproduccions.es<br /></a></span><span lang="CA">Temps Record: </span><span lang="CA"><a href="https://tempsrecord.cat/">https://tempsrecord.cat</a></span><span lang="CA">,<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA">Youkali Music: </span><span lang="CA"><a href="http://youkalimusic.com/">http://youkalimusic.com</a></span><span lang="CA">,<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA">Origin Records: </span><span lang="CA"><a href="https://originarts.com/">https://originarts.com/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Errabal Jazz:<br /> </span><span lang="CA"><a href="http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es">http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es<br /></a></span><span lang="CA">UnderPool: </span><span lang="CA"><a href="https://www.underpool.org/">https://www.underpool.org<br /></a></span><span lang="CA">Etc, etc...enllaços
que trobareu al blog.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhlqsGOxx06qT8hcYCdJuk1WRVYkn7ViZuiVful7YLEiLZk4Nifitw79O_bVMCCzs5d41tmwgKurjx9WDdc7k6Os_oZwqg0V_8m_9TB9BW4XtDSot4HRAi8FyEqlG7L4YfwCetDDVIxX-dHYUsWdEZzY4_ALbPJP4U1yhuoq_bZC_vv-6XYRxSfJ5-pBTiu/s1701/INTERNO.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1512" data-original-width="1701" height="284" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhlqsGOxx06qT8hcYCdJuk1WRVYkn7ViZuiVful7YLEiLZk4Nifitw79O_bVMCCzs5d41tmwgKurjx9WDdc7k6Os_oZwqg0V_8m_9TB9BW4XtDSot4HRAi8FyEqlG7L4YfwCetDDVIxX-dHYUsWdEZzY4_ALbPJP4U1yhuoq_bZC_vv-6XYRxSfJ5-pBTiu/s320/INTERNO.jpg" width="320" /></a></div><br /><span lang="CA">I ja els acabarem
d’escoltar en el tema anomenat...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">3.5.- Cassiopea
(Pippo d’Ambrosio) 8:43.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I què bo aquest tema
de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Pippo d’Ambrosio</b> pels diversos
canvis que ha tingut. Sempre hi ha ell fent i desfent amb la bateria, i l’han
ajudat els companys, com el baixista que ha estat fent tota l’estona el motiu
principal allà, als més baixos. I la melodia ha aparegut a duet de saxo i
teclat, ells dos compartint els motius melòdics les moltes de les vegades d’aquests
temes. I el teclista s’ha esplaiat el primer en la seva improvisació celestial
per sons delicats de fons, i mà dreta melòdica a piano elèctric amb sonoritat
similar a del <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Rhodes</b>. La seva
execució ha estat però magistral i feta amb molt bon gust musical i llenguatge
jazzístic proper al de la Fusió. Una llarga improvisació del teclista on hi ha
aparegut també la improvisació del líder a la bateria, ell que sembla que
sempre estigui fent el seu solo, per redobles i demés virgueries que fa. I han
recuperat el motiu principal per després aparèixer el baixista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Vendola</b> ell solet, fent com si fos un
altre tema, i així <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Gaetano</b> al saxo
alt ha fet la seva brutal improvisació, amb els mateixos adjectius
qualificatius i admiratius d’abans. Què bo és aquest saxofonista italià, quina
tècnica i quin concepte més modern que te del Jazz que interpreta. I l’han
acabat amb el que podria ser un altre i diferent motiu aplicat a un altre tema,
o sigui, at infinitum. Brutal i sorprenent tema per ja deixar-los d’escoltar. Felicitats
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Pippo D'Ambrosio </b>i felicitats <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Gaetano Partipilo, Eugenio Macchia </b>i<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Giorgio Vendola.</b></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><br /></b></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjbtkXIKHtd0E6YGNHMhG97DEuRkmAWyF1u3h3k6VdtIgnX83O2fpF_uhF7DrWtfBJzIpKh8jfyJl1ssu_k3LKD10jCUvKpuNfGIrONkTQgL5R-yYuT11-cGJbGl0q87StBzBuiOOqt4oCGtCg5rZHvbXUr-XFnJ0bMcBBHHBF7vxlQoPhwOlRfwi2jGZ0Z/s1000/copertina003%20FRONTE.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1000" data-original-width="1000" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjbtkXIKHtd0E6YGNHMhG97DEuRkmAWyF1u3h3k6VdtIgnX83O2fpF_uhF7DrWtfBJzIpKh8jfyJl1ssu_k3LKD10jCUvKpuNfGIrONkTQgL5R-yYuT11-cGJbGl0q87StBzBuiOOqt4oCGtCg5rZHvbXUr-XFnJ0bMcBBHHBF7vxlQoPhwOlRfwi2jGZ0Z/s320/copertina003%20FRONTE.jpg" width="320" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div></span></span><span style="font-family: arial;">I ara entrarem en una
atmosfera jazzística més convencional, en els estàndards que fan, i no tant en
els que no ho són, i sempre però, amb un plus d’originalitat i modernitat amb </span><b style="font-family: arial;">Laviano,
Martino i Scrignoli</b><span style="font-family: arial;"> i el seu </span><b style="font-family: arial;">“Escape”</b><span style="font-family: arial;">,
</span><span style="font-family: arial;"> </span><span style="font-family: arial;">editat aquest 2023 per </span><b style="font-family: arial;">Notami Jazz</b><span style="font-family: arial;">, gravat al </span><b style="font-family: arial;">Godfather Studio</b><span style="font-family: arial;"> de </span><b style="font-family: arial;">Nàpols</b><span style="font-family: arial;">. I aquí hi tenim a </span><b style="font-family: arial;">Giulio Martino, saxos; Valerio Scrignoli,
guitarra i Alfredo Laviano, bateria. </b><span style="font-family: arial;">I com sempre dir-vos que al blog hi
trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc:</span><p class="MsoNoSpacing"><span lang="CA"><span style="font-family: arial;"><a href="https://www.edizioninotami.it/cd/210-laviano-martino-scrignoli-escape-8054729511424.html">https://www.edizioninotami.it/cd/210-laviano-martino-scrignoli-escape-8054729511424.html</a>.</span><span style="font-family: Arial, "sans-serif"; font-size: 12pt;"><o:p></o:p></span></span></p></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA">I aquest és un
projecte on hi ha estàndards de Jazz com el de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">John Coltrane</b>, “Naima”, els de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Thelonious
Monk</b>, “Ask me Now” i “Misterioso”<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>alhora que temes de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Lennon i
McCartney</b> com “Come Together”, “Lucy in the Sky with Diamonds” i “Norwegian
Wood”, però també el “Ida Lupino” de la molt estimada i tristament traspassada,
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Carla Bley</b>. Un total de 8 temes on
el Jazz hi és de totes, totes, alhora que amb alguns simpàtics efectes,
sobretot en els temes dels dos beatles, on la manera estàndard d’interpretar
Jazz queda relegada a d’altres opcions més de fusió. I és que aquest trio
atípic de saxo, guitarra i bateria, sense contrabaix, han sabut conjuminar les
seves sonoritats i oferir una música neta com una patena. A les improvisacions del
saxofonista hi ha el guitarrista i el baterista, mentre que quan improvisa el
guitarrista, aquest es queda sol amb el baterista. I els tempos no són massa
vitals, no, i el Swing tampoc no hi és, però sí el suficient Groove per fer-nos
bellugar el cap en alguns dels seus temes.<br /> </span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I podríem escoltar-lo
amb els preciosos temes de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Coltrane i
Bley </b>però m’ha semblat que començar escoltant-los amb la magnífica versió
del tema dels dos beatles i així copsar l’altra vesant més de fusió estaria
força bé...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">4.5.- Lucy in the Sky
with Diamonds (Lennon & McCartney) 6:56.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">Doncs ja vegeu quin
canvi acabem de fer, per sonoritats i per concepte, car aquí, no hi ha un marcatge
permanent d’una bateria com el cas del projecte anterior. I quina revisió han
fet d’aquest conegut tema, i com l’han transformat en clau de Jazz Fusió amb
tota la modernitat possible. M’ha sorprès, sí, i també com el saxofonista ha
passat del saxo tenor al soprano en les dues improvisacions que ha fet, i com
de bé ha sabut gestionar les diferents sonoritats, alhora que ha executat
ambdues improvisacions de manera extraordinària. També m’ha sobtat la gestió
per sota del guitarrista i els seus delicats efectes. La coneguda melodia, les
seves primeres frases, iniciada a duet per saxo i guitarra, per ja aparèixer la
primera improvisació de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Giulio Martino</b>
al saxo tenor. I després una altra frase.<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>I més del conegut tema, tot i les modificacions melòdiques. I com <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Valerio</b> a la guitarra a duet amb el
baterista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Laviano</b> s’aparellen per
deixar pas al solo de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Martino</b> al
soprano. I l’han acabat després del seu solo al tenor i ho han fet de manera
etèria pels efectes del guitarrista i final sobtat. Sorprenent tema d’aquest
trio, ideal per començar-los a escoltar.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">El percussionista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Alfredo Laviano</b>, el saxofonista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Giulio Martino</b> i el guitarrista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Valerio Scrignoli</b> publiquen el seu nou
àlbum de trio <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“ESCAPE”.</b> L'enfocament
musical del trio es basa en la llibertat i la sorpresa. Qualsevol cosa pot
passar. Una autèntica escapada de les rutes més conegudes i tranquil·litzadores
per obrir-se al risc d'un viatge sense destinació aparent. Les pintures de
portada (<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">d'Alfredo Laviano</b>) formen
part d'una sèrie dedicada als planetes; aquests no són els coneguts, sinó
planetes imaginaris... una mena de refugi de la realitat. A partir d'aquí <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">ESCAPE</b>.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I seguirem
escoltant-los ara amb un altre magnífic tema i versió, la que han fet del
conegut tema de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Thelonious Monk</b>....<br /> </span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">5.2.- Ask me Now
(Thelonious Monk) 6:13.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I aquesta és una
balada tonalment ambigua en re</span><span lang="EN-US">♭</span><span lang="CA"> gravada per
primera vegada el 23 de juliol de 1951 per a les sessions de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“Genius of Modern Music”</b> de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Monk</b>. També apareix al seu disc <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“5 by Monk by 5”,</b> del 1959 i a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">”Solo Monk”</b> del 1965. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jon Hendricks</b> va escriure la lletra de
la melodia i la va anomenar "How I Wish"; va ser gravat amb aquesta
lletra per primera vegada per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Carmen
McRae</b> a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“Carmen Sings Monk”.</b> I <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Mark Murphy</b> canta una versió (la lletra
s'atribueix a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ben Sidran</b>) al seu
àlbum <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“Kerouac, Then and Now</b>”.<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I de nou ens han
tornat a sorprendre aquest trio d’asos, i també per com han revisitat aquest
tema donant-li la volta en alguns aspectes, sense tocar però la melodia,
deixant-la reconeixible, cosa que no han fet amb el “Lucy in the Sky with
Diamonds”. I l’han iniciat dolçament amb les escombretes del baterista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Laviano</b>, la melodia a càrrec del saxo
tenor de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Martino</b>, acords de la
guitarra i alguns efectes que potser els gestiona el baterista. I el ritme així
com Latin que fa el baterista se l’hi escau la mar de bé. I la primera
improvisació l’ha fet <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Martino </b>i amb
quina solvència l’ha feta i fraseig. I <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Valerio</b>
a la guitarra l’ha recolzat per sota de manera constant amb acords, notes
soltes, distorsions diverses, coses que hi queden la mar de bé. I ell mateix s’ha
quedat sol amb el baterista fent la seva improvisació, i amb quin gust exquisit
que l’ha fet. Sonoritat passada pels efectes però de manera molt subtil, sense
passar-se. I <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Martino</b> ha aparegut en
el pont o la B del tema de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Monk</b>,
acabant-lo de cop després de recuperar-ne la primera part de la melodia.
Impressionants, de nou.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZ4Rtjzd5JUNsz28KFh2aTfW0gypNA8cdKvk2p-fwhVsvXYV1iMP5iyyeDDG4aWv2BqyN0GTX9AW1-D2p7FYwS_zFC7MtcvHzZeuJHTvf4u9hpmSpC6-xXNIC-kgRwHK7SrLzrj3cUJgm2NYi_u0CiA05X54iLVXOADbwdm2DIlUiMJ5E1gBHQva-Mblgp/s1000/laviano-martino-scrignoli-escape.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1000" data-original-width="1000" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZ4Rtjzd5JUNsz28KFh2aTfW0gypNA8cdKvk2p-fwhVsvXYV1iMP5iyyeDDG4aWv2BqyN0GTX9AW1-D2p7FYwS_zFC7MtcvHzZeuJHTvf4u9hpmSpC6-xXNIC-kgRwHK7SrLzrj3cUJgm2NYi_u0CiA05X54iLVXOADbwdm2DIlUiMJ5E1gBHQva-Mblgp/s320/laviano-martino-scrignoli-escape.jpg" width="320" /></a></div><br /><span lang="CA">Discordian Records: </span><span lang="CA"><a href="http://www.discordianrecords.bandcamp.com/">www.discordianrecords.bandcamp.com</a></span><span lang="CA">,<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA">Moonjune Records: </span><span lang="CA"><a href="http://www.moonjunrecords.com/">www.moonjunrecords.com</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Auand Records: </span><span lang="CA"><a href="https://auand.com/">https://auand.com/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Segell Microscopi: </span><span lang="CA"><a href="https://www.microscopi.cat/">https://www.microscopi.cat/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">CRU Records: </span><span lang="CA"><a href="https://alcrurecords.com/">https://alcrurecords.com/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Tejo Milenario: </span><span lang="CA"><a href="http://www.tejomusic.com/">http://www.tejomusic.com/</a></span><span lang="CA">,<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA">Etc, etc...enllaços
que trobareu al blog.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I ja els acabarem
d’escoltar amb el preciós tema de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Sammy
Fain</b> anomenat...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">6.1.- Alice in
Wonderland (Sammy Fain) 5:36.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I aquesta melodia és
la que va aparèixer el 1951 com a banda sonora de la pel·lícula homònima de
dibuixos animats de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Walt Disney</b>, i
tema que els músics de Jazz van incorporar al seu repertori, entre els quals el
gran <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Bill Evans</b>, però també els no
menys grans <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Oscar Peterson </b><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Dave
Brubeck</b>.<br /> </span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I els nostres herois
ens n’han fet una versió preciosa, i de nou, deixant la melodia intacta, i per
això l’hem reconegut. I de quina manera l’han acabat, quina delicadesa. Tema
que ha començat el guitarrista a base d’arpegis per ben aviat aparèixer la
melodia a càrrec del saxo tenor <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Martino</b>.
I les escombretes de nou del baterista han estat delicades. I el pont, què
bonic i com el guitarrista s’ha convertit en baixista per tocar les notes guia.
Una altra versió d’un estàndard de Jazz que ells han sabut reconduir al seu
estil personal i manera d’entendre el Jazz. I <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Martino</b> ens ha tornat a copsar per la improvisació que ens ha fet
al tenor, molt melòdica sí, però també amb escales inversemblants per modernes
i agosarades alhora amb bon fraseig i idees sorgides de la seva creativitat. I
sempre el baterista acaronant la bateria amb les escombretes i fent la seva
aportació solista per sota, sempre acompanyant-los. I el final, què subtil i
bonic, ideal per ja deixar-los d’escoltar. Felicitats <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Giulio Martino, Valerio Scrignoli i Alfredo Laviano.</b></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><br /></b></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXcnHgqsdTf1wa5yz_m2YDt2nLqwNjZfMD2Tr6i-qzOxaYvyDHYLTHSISuxg-KmtJuLncj829S9M2MhLitf5bxzlAkvQOnTBZGaCXvwaMZHFYkt6J811uVHAcvKIRL1QqOueNEwgxKh5Nbmg1abZfzirB-IC2TVWYt-QEGGJS8GMYETbeEOIEWPskpOuBt/s1440/copertina04.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1440" data-original-width="1440" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXcnHgqsdTf1wa5yz_m2YDt2nLqwNjZfMD2Tr6i-qzOxaYvyDHYLTHSISuxg-KmtJuLncj829S9M2MhLitf5bxzlAkvQOnTBZGaCXvwaMZHFYkt6J811uVHAcvKIRL1QqOueNEwgxKh5Nbmg1abZfzirB-IC2TVWYt-QEGGJS8GMYETbeEOIEWPskpOuBt/s320/copertina04.jpg" width="320" /></a></div><br /></span><span lang="CA">I ara farem una passa
en la mateixa direcció de modernitat i irreverències del projecte anterior, i ho
farem amb els <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">DMD Trio, “Live al Vapore
Jazz Club”</b>, publicat aquest 2023 per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Notami
Jazz</b> i gravat a l’octubre de 2022 a l’esmentat club per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Alvise Valier</b>. Amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Daniele Di Gregorio, Malletkat (vibràfon midi) i marimba; Massimo Manzi,
bateria i Giacomo Dominici, contrabaix </b>i com a convidat, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Massimo Morganti, trombó</b>. I com sempre
dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc:<br /></span><span lang="CA"><a href="https://www.edizioninotami.it/jazz/209-dmd-trio-live-al-vapore-jazz-club-8054729511400.html">https://www.edizioninotami.it/jazz/209-dmd-trio-live-al-vapore-jazz-club-8054729511400.html</a>.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I aquesta formació va
enregistrar el concert en directe i el va editar <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Toto Cicco</b> per la seva discogràfica <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Notami Jazz</b>, coses que ens parlen de la valentia que això
significa, alhora que de la confiança dels mateixos músics en publicar-ho sense
posteriors modificacions, tal qual va sonar el dia del concert, o sigui que
bravo. Hi ha 6 temes però llargs, com sol passar en els directes, tots dels 10
minuts als 14 i per tant amb més d’una hora de músiques impressionants. La
majoria de temes són estàndards però revisitats, arranjats per a la ocasió i
pels instruments utilitzats, alguns passats per sedassos electrònics, phaser i
demés, com el trombó, sense oblidar el Malletkat, què és un vibràfon midi. O
sigui que escoltarem una molt renovada versió del “Minor Blues”, sembla que de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Django Reinhardt</b>; <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>el “Beautiful Love” de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Victor Young</b>; el “Segmenti” que és el <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>“Segment” de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Parker</b> passat pel seu irreverent sedàs; l’”On Green Dolphin Street”
de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Bronislaw Kaper</b>; el “Minoranze”de
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Solarino Manzi</b>. També hi ha un tema
que pot ser propi del grup, el “Tears over Me”. En fi, 6 temes on ens mostren
tota la seva modernitat alhora que mestria.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I ja els escoltarem
en el tema de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Victor Young</b> el força
modificat...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">7.2.- Beautiful Love
(Victor Young) 14:16.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">Doncs ja heu pogut
constatar que aquesta altre formació ens ha noquejat per la seva proposta, i de
nou d’una revisió a la seva manera d’un estàndard de Jazz. I sí, perquè aquest
és un tema compost el 1931 per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Young, Wayne
King</b> i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Van Alstyne</b> i lletra,
quan hi hagué cantant, de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Haven
Gillespie</b>. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Bill Evans </b><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>el va incloure en el seu <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“Explorations”</b> del 1961, i molts altres l’han cantat com <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Anita O’Day</b> el 1956 i interpretat, fins
i tot una banda de Rock Metal i alternatiu, els <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Helmet</b> en el seu disc <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“Betty”</b>
del 1994.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I en aquests més de
14 minuts, aquest trio base amb el trombonista convidat ens han acaronat a
moments, com quan <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Daniele Di Gregorio</b>
ens ha fet la seva magnífica improvisació amb la seva marimba i amb un Swing
magnífic gràcies al “walking” de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Dominici</b>
al contrabaix i copets a caixa, plat i xarles de la bateria de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Manzi</b>. Un tema iniciat però amb el
trombó de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Morganti</b> passat pel sedàs
d’efectes diversos, en una “Intro” bastant impressionant, que res ens convidava
a pensar en la melodia i tema que després escoltaríem. I sí, la coneguda melodia
ha aparegut de la mà de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Di Gregorio</b>
amb la marimba, on també hi ha col·laborat el trombonista, ara però amb el seu
so normal, l’acústic i posterior i magnífica improvisació que ens ha fet. El
Swing hi ha aparegut en el seu segon “Chorus” i ben marcat per baixista i
baterista. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Morganti</b> ens ha deixat
estabornits per com de bé ha improvisat, per sonoritat i fraseig increïble en
el seu llarg solo, que per això era en un directe. Què bo ell, i què bo <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Daniele</b> amb la seva improvisació a la
marimba, a tot fusta, sense efectes, que ell sí que els usa amb el vibràfon
midi, anomenat “malletkat”. Una improvisació amb un llenguatge jazzístic de
primera línia, la de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Daniele</b>. I
encara hem pogut escoltar al baixsita <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Giacomo</b>
fent la seva improvisació amb la seva “berra”. Pulsió rítmica, afinació,
melodia en la seva improvisació i creativitat, la que vulgueu. I amb el final a
càrrec del trombonista, han acabat aquest preciós tema escoltant els
aplaudiments del públic present al <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Vapore
Jazz Club</b>.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..<br /></span><span lang="CA">23 Robadors,
Barcelona:<br /> </span><span lang="CA"><a href="https://23robadors.com/programacio/">https://23robadors.com/programacio/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Jamboree Jazz Club,
Barcelona:<br /> </span><span lang="CA"><a href="https://jamboreejazz.com/agenda/">https://jamboreejazz.com/agenda/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Sunset Jazz Club,
Girona:<br /> </span><span lang="CA"><a href="http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html">http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html<br /></a></span><span lang="CA">etc, etc....al blog
hi trobareu l’enllaç a la seva programació.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I com que aquests
temes són molt llargs, ja els acabarem escoltant amb aquesta altre recreació
del tema de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Bronislaw Kaper</b>, el
conegut...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">8.6.- On Green
Dolphin Street (Bronislaw Kaper) 9:23.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I aquest "On
Green Dolphin Street" (titulada originalment "Green Dolphin
Street") és una cançó popular de 1947 composta per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Bronisław Kaper</b> amb lletra de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ned
Washington</b>. La cançó va ser composta per a la pel·lícula <b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u>Green Dolphin Street</u></b>, que es va
basar en una novel·la homònima de 1944 <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">d'Elizabeth
Goudge</b>, i es va convertir en un estàndard del jazz als anys 50.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I sí que amb aquesta
revisió d’aquest estàndard ens han deixat bocabadats, sobretot per com han
estat els inicis, llargs inicis a càrrec d’efectes diversos que semblen venir d’aquest
instrument desconegut per mi com és el “malletkat” o vibràfon midi, i per tant
passat per ordinadors i d’altres estris electrònics i software, i ja al final
aparèixer també el trombó, amb els seus efectes, quin inici més brutal. I sí
que hem reconegut la melodia a càrrec del trombó de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Morganti</b>, menys mal, heee, i amb quin Swing que l’han fet en el
pont i Latin en la A del tema, cosa habitual en el tema. I la llarga
improvisació de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Di Gregorio</b> amb el
Malletkat ens ha deixat de pasta de moniato. Cosa inversemblant que no havíem
escoltat mai en aquest programa, i ja m’agradaria saber si en algun altre del
país, car em sembla que aquest programa d’avui, és una primícia de presentació
dels projectes d’aquests jazzistes italians, quin goig i honor. I després de la
inversemblant improvisació de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Daniele</b>
amb aquest instrument, ens ha caigut a sobre la també magnífica del trombonista
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Morganti</b> i també passada per
sedassos electrònics i efectes, que no amaguen però la seva gran classe com a
músic, com ho són tots quatre. I ja a les acaballes hem pogut escoltar uns “vuits”
compassos improvisant <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Manzi</b> a la
bateria, i compartint-los amb els companys solistes. I ja han recuperat la magnífica
melodia amb sonoritats efectistes, i no ho oblideu, tot això en directe al <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Vapore Jazz Club</b> on el públic present
devia quedar estabornit, com hem quedat nosaltres. Brutal tema per ja
acabar-los d’escoltar, o sigui que felicitats <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Daniele Di Gregorio, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Massimo
Manzi, Giacomo</b> i<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Dominici Massimo
Morganti</b>.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8ngaFc9Tp1LoZjcZH8arQn1LGWBsO0vARjZX6vEzKXUlS_p4YpQX681BYswBK3no0gcblSducwXWWahYDjadEFJi8DjFaSCFtyyr_jUr8cdYMdUcfVvLfjBKnQxmIeIhtGgBgH4wj_cb75Gs_8z-aLxNghb656fC55cOq1HKvj2Inorusd3EttOPeqmHl/s1683/1%20FRONT.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1518" data-original-width="1683" height="289" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8ngaFc9Tp1LoZjcZH8arQn1LGWBsO0vARjZX6vEzKXUlS_p4YpQX681BYswBK3no0gcblSducwXWWahYDjadEFJi8DjFaSCFtyyr_jUr8cdYMdUcfVvLfjBKnQxmIeIhtGgBgH4wj_cb75Gs_8z-aLxNghb656fC55cOq1HKvj2Inorusd3EttOPeqmHl/s320/1%20FRONT.jpg" width="320" /></a></div><br /><span lang="CA">I ja per acabar el
programa ens endinsarem en el Jazz més ortodox, per dir-ho d’alguna manera, amb
els <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">OPUS TRIO in Studio</b>, pubicat
aquest 2023 per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">A.MA Records</b>. Enregistrat
per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Tullio Ciriello</b> als <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">A.MA Records Studio </b>el novembre de
2022. Amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Antonio Martino</b> i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Roberta Maranò</b> com a productors
executius. Amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ralph Moore, saxo tenor;
Giuseppe Bassi, contrabaix i Anthony Pinciotti, bateria</b>. Temes 2,4,6, de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Giuseppe Bassi</b>; temes 3,7 de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ralph Moore</b> ©&℗ <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">A.MA Edizioni</b>; tema 1 de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Giuseppe Bassi Sorriso Edizioni Musicali</b>;
tema 5 de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Lee Morgan</b> <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">EMI UNART CATALOG</b> INC i tema 8 de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Roy Ayers,</b> <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Roy Ayers Ubiquity INC</b>. I com sempre dir-vos que al blog hi
trobareu l’enllaç al Bandcamp del disc:<br /></span><span lang="CA"><a href="https://amarecordsamaedizioni.bandcamp.com/album/in-studio">https://amarecordsamaedizioni.bandcamp.com/album/in-studio</a>.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I aquest trio d’asos,
amb dos americans i un italià, que es van trobar per fer una gira i després
gravar a l’estudi, ens presenten un repertori de temes propis i alguns
estàndards com és “Ceora”, de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Lee Morgan</b>
però també un parell de temes de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ralph
Moore</b>, “Raffaele”, a bon tempo i a tot funk i “Lunar”, el més vital i a tot
Jazz i Swing,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i també n’hi ha un de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Roy
Ayers</b>, “Fire Weaver” a tot ritme funk, tots ells en clau de Jazz, que per
això tenim un saxo tenor, un contrabaix i un bateria. Un dels temes propis de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Bassi</b> és el blues “Shoki Blues”. D’ell
és també el primer track “The Loniless of Godzilla”, un dels temes més delicats
d’aquest projecte. I el segon, “Tomoko”, també de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Bassi</b> iniciat amb una “intro” de plats i platerets per després ja
la melodia a càrrec del saxo tenor, en un altre tema delicat tot i els canvis
posteriors. I un altre tema vital és “Anthony`s Dilema” de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Bassi</b>.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I ja els començarem
escoltant en el tema compost per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Lee
Morgan</b>, el conegut i preciós...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">9.5.- Ceora (Lee
Morgan) 5:20.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I sí, hem recuperat
el so ortodox dels estàndards de Jazz. I aquest tema, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Lee Morgan</b> el va enregistrar el 1965 i publicar dos anys després
encabit en el disc de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Blue Note “Cornbread”</b>
enregistrat per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Rudy Van Gelder </b>on
hi hagué ell mateix i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jackie McLean,
Hank Mobley, Herbie Hancock, Larry Ridley i Billy Higgins.<br /><o:p></o:p></b></span><b><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span></b><span lang="CA">I de nou amb un trio
d’asos i ara amb un so més convencional interpretant de manera més o menys
ortodoxa els estàndards de Jazz, com ha estat aquest tan maco de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Lee Morgan</b>. I <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ralph Moore</b> ha estat qui ens ha fet la coneguda melodia amb el seu
saxo tenor i so força brillant, potent i generós. I ell mateix ha estat qui
primer ha improvisat i ho ha<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>fet amb una
destresa i lleugeresa interpretativa de primer nivell, on ha fet gala d’un
llenguatge jazzístic modern i tècnica a dojo, alhora que fraseig lligat i
ràpid, amb melodies creades precioses. I <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Giuseppe
Bassi</b> l’ha seguit improvisant fent-ho amb una contundència evident i pulsió
rítmica brutal, alhora que feta amb tota la melodia del món, en un tema clàssic
del Jazz Modern, on després de les improvisacions han recuperat la melodia i l’han
acabat; res nou sota el sol, excepte la gestió del ritme que ha fet el
baterista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Anthony Pinciotti</b> que
bàsicament ha estat colpejant el canto de la caixa durant tot el tema, una
intervenció nítida però. Bon tema per ja començar-los a escoltar.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">Originalment concebut
pel llegendari gestor de gira <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Nico
Scotti, Opus Trio</b> compta amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ralph
Moore</b>, nascut a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Brixton</b>, saxo
tenor amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Horace Silver, Roy Haynes,
Darrel Grant, Freddie Hubbard</b> i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Gene
Harris, </b>el baterista de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Nova York, Anthony
Pinciotti </b>que ha tocat amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Pat
Metheny, Hush Point, Jeremy Steig</b>, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Randy
Brecker </b>i<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Gary Bartz</b>, i de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Puglia</b>, l'encertadament anomenat <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Giuseppe Bassi</b> al baix stand-up, contrabaix,
que ha tocat amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Schema Quartet, La
Banda degli Ornesti, Street Jazz Unit.</b> Formació creada expressament per a
una gira italiana prevista per al novembre de 2022, va ser durant els assajos
d'aquestes dates que els membres de la banda van saber que alguna cosa especial
estava passant i va néixer la idea de les sessions i l'àlbum <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">In Studio</b>. Els temes, com la
profunditat i l'amplitud de la musicalitat de l'àlbum són els 4 originals de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Giuseppe Bassi</b>, els dos de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ralph Moore</b>, una fantàstica reimaginació
del "Fire Weaver" de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Roy Ayers</b>
i de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Lee Morgan</b> el preciós
"Ceora". <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">In Studio</b> es va
publicar el 9 de juny i realment és un àlbum imprescindible a la vostra
col·lecció de Jazz.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGf8OWDPr-rAvX1ziMYZ4cvu-V9elzXFkUU67-9EL_ZE1XrHKAwvXD72hibGZcA_JBCh1xz_GhLyLYFKkIo9cvxf4t_9N0JROUWgBR_lxjh89uKl9CCuepMKpaWb7A30Lfn_CrzyyhVZYzBboD_WXiHjgs38S99HoNAZPLSH9Q_QY47qS_HCtiWkamn9ov/s1683/2%20BACK.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1518" data-original-width="1683" height="289" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGf8OWDPr-rAvX1ziMYZ4cvu-V9elzXFkUU67-9EL_ZE1XrHKAwvXD72hibGZcA_JBCh1xz_GhLyLYFKkIo9cvxf4t_9N0JROUWgBR_lxjh89uKl9CCuepMKpaWb7A30Lfn_CrzyyhVZYzBboD_WXiHjgs38S99HoNAZPLSH9Q_QY47qS_HCtiWkamn9ov/s320/2%20BACK.jpg" width="320" /></a></div><br /><span lang="CA">I ara els escoltarem
en el magnífic blues de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Bassi</b>
anomenat...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">10.4.- Shoki Blues
(Giuseppe Bassi) 6:54.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I què bo aquest blues
del baixista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Bassi</b>, i ja ho sabeu,
melodia senzilla com ho són la majoria de les dels Blues. L’altre cosa però és
la improvisació, on els músics fan i desfan segons el seu criteri musical i
modernitat, o manca d’ella. Un Blues com aquest, de 12 compassos, s’acaba
aviat, o sigui que els músics han de tenir una gran creativitat per no
repetir-se amb licks i frases, cosa que dificulta la interpretació del tema. I
el tema l’han desenvolupat la mar de bé, i primer amb una improvisació de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Moore</b> al saxo tenor que ha estat
magnífica, enlluernant-nos de nou pel seu fraseig i llenguatge. També ha estat
impressionant <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Bassi</b> al contrabaix,
que ha repetit la seva contundència alhora que pulsió rítmica i solo força
melòdic sense oblidar les excursions pels acords i notes guia. I <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Moore</b> ha obert la porta a la
improvisació del baterista fent de nou un parell de “chorus” del tema, abans
que el baterista, tot i improvisant de nou. I<br /> </span><b><span lang="CA">Anthony
Pinciotti</span></b><span lang="CA">
ha compartit amb ells la seva improvisació, ells dos <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ralph Moore, </b>saxo tenor i<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">
Giuseppe Bassi, </b>contrabaix, per ja acabar el tema tot i recuperant la
melodia. Un magnífic Blues, que ja ens feia falta..<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz...<br /></span><span lang="CA">Nota 79: </span><span lang="CA"><a href="https://www.nota79.cat/events/">https://www.nota79.cat/events/</a></span><span lang="CA">,<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA">Nova Jazz Cava:<br /> </span><span lang="CA"><a href="https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming">https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Jazz Club la
Vicentina:<br /> </span><span lang="CA"><a href="https://jazzclublavicentina.blogspot.com/">https://jazzclublavicentina.blogspot.com/</a></span><span lang="CA">, i nosaltres
ja fins el 17 de novembre que tindrem els JazzSpirit amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Carles Pineda, saxo alt; Enric Carreras, piano; Pep Coca, contrabaix i
Adrià Font, bateria</b>, amb l’entrada gratuïta com sempre en un esdeveniment
patrocinat per l’ajuntament de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">SVdH </b>i
organitzat des del <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jazz Club la
Vicentina</b> us hi esperem com sempre a partir de les 22h.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXUZVGNmO7uQBKDwOdykNqPY3LyDN70PGF_bIlzdp74gyHThAhBhY0rQ3BvDopjpfH83l4OhtSJPxR_koKNUvKMdgwP9hrSJgFbpUER6pUqMqTJOzp7HmpJbSCmqd2fL8zth_pf95CsdJYXd-oe9uV8sXeVRXC95t_W1mW7JsSyaB3_KErW7ZcBuTMKC_S/s1701/3%20INTERNO.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1512" data-original-width="1701" height="284" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXUZVGNmO7uQBKDwOdykNqPY3LyDN70PGF_bIlzdp74gyHThAhBhY0rQ3BvDopjpfH83l4OhtSJPxR_koKNUvKMdgwP9hrSJgFbpUER6pUqMqTJOzp7HmpJbSCmqd2fL8zth_pf95CsdJYXd-oe9uV8sXeVRXC95t_W1mW7JsSyaB3_KErW7ZcBuTMKC_S/s320/3%20INTERNO.jpg" width="320" /></a></div><br /><span lang="CA">Doncs ja els acabarem
d’escoltar amb dos temes seguits, el primer del baixista <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Giuseppe
Bassi </b>i el segon del saxo tenor <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ralph
Moore</b>, anomenats..<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">11.6.- Anthony’s
Dilema (Giuseppe Bassi) 3:20.<br /></span><span lang="CA">12.7.- Lunar (Ralph
Moore) 3:24.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I què bé haver acabat
el programa amb aquests dos temes de dos components del trio, i fer-ho seguits,
car són curtets. I què impressionants que han estat tots dos, i primer amb l’”Anthony’s
Dilema” de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Bassi</b> i sí, perquè en
aquest tema el baixista marca de manera clara el motiu principal, que no és
gaire més que una o dues notes, les que fan ell i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Moore</b> al tenor. I sí que el pont o la B del tema té un canvi tonal
evident i a partir del qual <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Moore </b>s’ha
posat a improvisar i sempre per sota la gestió del baixista i els copets als
plats i caixa del baterista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Pinciotti</b>
on ell mateix l’acaba fent un solo força brutal, com n’ha estat el tema de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Bassi</b>.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I seguir amb el “Lunar”
de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Moore</b> ha estat també adequat per
la similitud de tempo, ambdós vitals i aquest amb tot el Swing del món. Melodia
que s’ha acabat aviat i ja per compartir amb el baterista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Pinciotti</b> per què aquest solegés una mica. El procediment l’han
repetit unes quantes vegades, en un tema on la curta<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>melodia ben aviat deixa pas a seqüències on
la improvisació a tot tempo fast la combinen amb el baterista. Una sèries de “Chorus”
on tots tres fan això; solo del saxo tenor i solo del baterista; solo del saxo
tenor i solo del baterista i el tercer, el baixista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Bassi</b> fent un brutal ”Walking” <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>que fa que tot tingui aquest Swing, també amb
els copets als plats i caixa del baterista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Pinciotti.
</b>I l’han acabat recuperant la curta melodia d’aquest magnífic tema de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ralph Moore</b> ideal per ja acabar el
programa d’avui que com sempre espero que us hagi agradat tant com a mi.<br /> </span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
</span><span lang="CA"><a href="http://www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es/">www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es</a></span><span lang="CA"> i jo mateix <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Miquel Tuset i Mallol </b>qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les
seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i
us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel
Tuset i Mallol.<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></span></div>
S'emet cada dimecres a les 22h a Ràdio Sant Vicenç 90.2 i els diumenges en diferit a la mateixa hora. Presentat i realitzat per Miquel Tuset.http://www.blogger.com/profile/07577638615848231323noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2780958048475961356.post-27584343227642936442023-10-31T12:10:00.000-07:002023-10-31T12:10:30.179-07:00Programa 567: Apel·les Carod, Gorka Garay, Pablo Martin Trio i Vibes featu. Félix Rossy, dimecres 1 de novembre de 2023.<p class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;"></p><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjB2qsMQ5YUibSr3atggyYqG0LAlChwYmAIzZeCty3vxIK0BymuUfCiOZZeD2N8APZpYlg1egoczUCYdhlw2EvAXF2NaguLCkVuuVNJziR8eC_3n_l5FwnXSbYqP21h3ofED3u_8MzvOvscTPPMVW3CtMrJM4S9cbVs6DUVgBneGYZNsFtvxop-JaT6UShI/s2246/Programa%20567.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2245" data-original-width="2246" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjB2qsMQ5YUibSr3atggyYqG0LAlChwYmAIzZeCty3vxIK0BymuUfCiOZZeD2N8APZpYlg1egoczUCYdhlw2EvAXF2NaguLCkVuuVNJziR8eC_3n_l5FwnXSbYqP21h3ofED3u_8MzvOvscTPPMVW3CtMrJM4S9cbVs6DUVgBneGYZNsFtvxop-JaT6UShI/s320/Programa%20567.jpg" width="320" /></a></div></span><span style="font-family: arial;"><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div>Molt bona nit a
tothom, benvinguts a </span><b style="font-family: arial;">Jazz Club de Nit</b><span style="font-family: arial;">
aquí a </span><b style="font-family: arial;">Ràdio Sant Vicenç 90.2</b><span style="font-family: arial;"> aquí a
</span><b style="font-family: arial;">Ràdio Abrera 107.9</b><span style="font-family: arial;"> aquí a </span><b style="font-family: arial;">Ràdio Joventut </b><span style="font-family: arial;">aquí a </span><b style="font-family: arial;">Ràdio Molins de Rei 91.2</b><span style="font-family: arial;"> aquí a </span><b style="font-family: arial;">Eixample Barcelona Ràdio</b><span style="font-family: arial;"> aquí a </span><b style="font-family: arial;">Ràdio Celrà </b><span style="font-family: arial;"> </span><span style="font-family: arial;">amb un programa de Jazz per a vosaltres que us
agrada el Jazz, com deia el nostre amic </span><b style="font-family: arial;">Cifu</b><span style="font-family: arial;">.
A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un
petó ben gran </span><b style="font-family: arial;">Cifu</b><span style="font-family: arial;">. Aquí </span><b style="font-family: arial;">Miquel Tuset i Mallol</b><span style="font-family: arial;"> qui us parla,
presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i
editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma
col·lectiva i internacional anomenada </span><b style="font-family: arial;">“Esfera
Jazz”</b><span style="font-family: arial;">, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic
també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre
podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">Bé, doncs el programa
d’avui anirà de projectes de dues discogràfiques de casa nostra, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Underpool </b>i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Segell Microscopi</b>. I seran <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“abismes
i flors”</b> de l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Apel·les Carod</b> i
la <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“Third Moon of Jupiter”</b> de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Gorka Garay</b>, ambdós de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Microscopi</b>. Mentre que d’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Underpool</b> tindrem el <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“Forward”</b> de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Pablo Martin Trio</b> i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“Moonstone”</b>
dels <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Vibe featu, Félix Rossy</b>. I avui
amb un micro conte de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Carme de la Fuente</b>.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNfK5jLzYcPzLXbwsGaonYtnq49YomJxoviHfmg1lBS1SqddyYn2ONYNsREfAquAoF0r9RsFKKPQL1ZVVBMKT5CPzpga5w7ekFsQbu-4sz-0zksw1I39pFeJDpja0Tk2cmiFOGkDWWdjjikhmkbat8kOSBXo6zDajc1ZEg9tMTknb2JM-OaImLGsuzjJyH/s625/front.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="625" data-original-width="625" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNfK5jLzYcPzLXbwsGaonYtnq49YomJxoviHfmg1lBS1SqddyYn2ONYNsREfAquAoF0r9RsFKKPQL1ZVVBMKT5CPzpga5w7ekFsQbu-4sz-0zksw1I39pFeJDpja0Tk2cmiFOGkDWWdjjikhmkbat8kOSBXo6zDajc1ZEg9tMTknb2JM-OaImLGsuzjJyH/s320/front.jpg" width="320" /></a></div><br /><span lang="CA">I començaré el
programa amb el preciós disc de l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Apel·les
Carod, “abismes i flors”, Segell Microscopi 2023</b>. Enregistrat per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Gerard Porqueres</b> assistit per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Marc Pinya </b>a<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> El Local Estudi, </b>el febrer de 2023. Mesclat per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Gerard </b>i masteritzat per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Yves Roussel</b>. Amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Apel·les Carod: violí i composicions. Max Villavecchia: piano. Manel
Fortià: contrabaix i Josep Cordobés: bateria.</b> I com sempre dir-vos que el
bloc hi trobareu l'enllaç a la pàgina web del disc: </span><span lang="CA"><a href="https://www.microscopi.cat/product-page/abismes-i-flors">https://www.microscopi.cat/product-page/abismes-i-flors</a></span><span lang="CA">.<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I ja diuen ells que
el violí d’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Apel·les</b> és el
protagonista, car la seva veu, la seva sonoritat no és una de les usuals en el
món de la música moderna. La capacitat del violinista d’improvisar en clau de
Jazz, es conjumina amb les melodies,<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>dolces i boniques, d’aquest disc. La majoria de les peces tenen un tempo
delicat. No hi trobarem Swing, car aquest disc no va d’això. Va de composicions
on <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Apel·les</b> ha incorporat la veu tan
particular del violí, ja d’entrada. De fet, han estat pensades en “clau” de
violí. Hi ha molta bellesa en aquestes melodies, alhora que tendresa. I els comentaris
sobre ritmes i tempos els podreu llegir al blog:<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">Hi ha 8 peces i molts
minuts per escoltar-les. Se’m fa difícil seleccionar el primer tema, que sempre
sol ser el més lent, i així veure com s’ho maneguen, però també em costa
seleccionar els altres. Perquè hauria d’escollir entre “Cel Rogent”, “Irati” i
“Se m’emporta el riu”. Una mica més vius són “Els dies clars”, “Abismes i
flors” i “Ser jo tots els arbres”. I ja ens podríem situar des del punt de
vista rítmic en els dos restants, “La tempesta dins el pit” i “Mar de nit”.
L’ha fet amb companys com en <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Max
Villavecchia, Manel Fortià </b>i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Josep
Cordobés</b>, cosa que ja de per sí garanteix solvència musical.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">Doncs els escoltarem
en el preciós tema que iniciarà dolçament el piano de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Max</b> a mode d’introducció a la melodia que faran ell i el líder al
violí en un duet molt bonic, i ja per després seguir amb la B del tema, el que
en diem el pont i el seu canvi tonal, i anomenat....<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">1.3.- Els dies clars (Apel·les
Carod) 5:04.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I què bonic per
començar el programa d’avui. I ja heu pogut escoltar que <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Max</b> ha fet de nou aquells compassos previs a la improvisació tan
subtil de l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Apel·les</b> al violí. I el
líder ens ha acaronat per la seva tendresa interpretativa, però també per la
pròpia harmonia i els canvis d’acords que han fet que ell hagi creat la
delicada melodia. El nostre heroi ens ha mostrat la seva capacitat
interpretativa alhora que la seva creativitat, improvisant amb la tècnica més
depurada al violí, alhora que perfecte afinació, tot plegat amb un gust musical
extraordinari. I després, de nou ells dos han recuperat el motiu principal per
fer-lo i acabar el tema, quasi tal i com <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Max</b>
l’ha començat. Quina composició més tendra i bonica melodia que ha fet l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Apel·les Carod</b>.<br /> </span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I no deixaré de
dir-vos que entreu als webs de:<br /></span><span lang="CA">Fresh Sound Records: </span><span lang="CA"><a href="http://www.freshsoundrecords.com/">www.freshsoundrecords.com</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Quadrant Produccions:
</span><span lang="CA"><a href="http://www.quadrantproduccions.es/">www.quadrantproduccions.es<br /></a></span><span lang="CA">Temps Record: </span><span lang="CA"><a href="https://tempsrecord.cat/">https://tempsrecord.cat</a></span><span lang="CA">,<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA">Youkali Music: </span><span lang="CA"><a href="http://youkalimusic.com/">http://youkalimusic.com</a></span><span lang="CA">,<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA">Origin Records: </span><span lang="CA"><a href="https://originarts.com/">https://originarts.com/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Errabal Jazz:<br /> </span><span lang="CA"><a href="http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es">http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es<br /></a></span><span lang="CA">UnderPool: </span><span lang="CA"><a href="https://www.underpool.org/">https://www.underpool.org<br /></a></span><span lang="CA">Etc, etc...enllaços
que trobareu al blog.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">Des d'una
idiosincràsia jazzística en la forma i amb el violí com a protagonista, els
vuit temes que conformen el disc destil·len la influència d'altres músiques:
des d'una expressió melòdica propera a l'arrel mediterrània fins a moments d’inspiració
barroca, colors impressionistes o minimalisme pop. Tot i ser música
instrumental, posa el focus a la melodia el lirisme i la narració, amb la
voluntat de fer del violí una veu amb tota l’expressivitat humana.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I seguirem amb el
tema que titula el CD, l’anomenat...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">2.4.- Abismes i flors
(Apel·les Carod) 6:27.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I de quina manera més
delicada han acabat aquesta bonica cançó, a mode de “pizzicato” de violí i a
duet amb el piano, i ells dos, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Apel·les</b>
i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Max</b>. I l’han acabat quasi amb la
mateixa melodia que l’han començat. De fet, el motiu principal l’ha fet <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Max</b> a l’inici, i també amb la melodia a
càrrec del líder al violí després d’ell. I què bonica és, i què delicades les
frases melòdiques que la conformen. I sí que el primer break a piano és similar
al final. I ha donat pas de nou al motiu melòdic que han fet ells dos a duet. I
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Manel</b> al contrabaix ens ha fet la
seva aportació melòdica improvisada, preciosa, profunda, i per sota el piano de
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Max</b> fent uns delicats arpegis. I què
impressionant la improvisació del líder al violí, altre vegada amb afinació,
creativitat, melodia, bon gust i tot plegat seguint ben a prop l’harmonia del
tema. I al final, altre cop el tema a duet, i sempre amb el suport de la
bateria de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Cordobés</b>. I el final, què
bonic, ells dos acaronant-nos.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">La música d'<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">”abismes i flors”</b> té una intenció
poètica, evocadora. Vol connectar la mirada interior amb la mirada exterior,
emmirallant emocions i estats d’ànim amb paisatges, fenòmens i elements
naturals. Si els paisatges són estats d’ànims, l’ànima també és plena de
paisatges. Flora, muntanyes, aigües i cel són joia, alegries, penes i dol, a
través d’aquesta música.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I ja els acabarem
d’escoltar en el tema anomenat...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">3.7.- La tempesta
dins el pit (Apel·les Carod) 7:45.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I ja heu pogut
constatar quina bellesa hi ha en tots els temes compostos per l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Apel·les Carod</b>. Aquest concretament és
impactant també per la qüestió rítmica, per com de manera delicada acompanya i
fa anar el tema cap endavant, coses que s’han percebut més en la primera part,
on han exposat la melodia. El primer “break” els ha servit per encabir-hi el
líder la seva gran improvisació, de gran talla, amb una gran inventiva
melòdica, seguint fil per randa l’aspecte harmònic del tema. I en el segon
“break”, i després dels repetitius acords del pianista, en <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Josep Cordobés</b> s’ha esplaiat la mar de bé en el seu solo a la
bateria. I tot i això, la contundència ha estat molt mesurada. I és que el tema
s’ho val. I quin altre delicat final, sembla que “marca de la casa”, car en
alguns temes, els finals són així de bonics i delicats. Quina delícia de tema,
amb moments melòdics potents, per ja acabar-los d’escoltar. Felicitats <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Apel·les </b>i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Max, Manel </b>i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Josep</b>.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgId38Cb1EZw1T80d3FffV3bkH0a5vnazz_W7GN6WvG_KtMT6DHDRJNW_4jN_MFo4IFCRq4VC5ZKuyYLyygTbetQap7huieKREBzUkRexJQ5GmxCX2MVSJv15VZaALaN13tm2IMIL2hePHGp9h5lyx6lYtBTZyrReL4X9_QhU31G6RI4W4KkU3T4pNA9Gad/s625/Front.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="625" data-original-width="625" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgId38Cb1EZw1T80d3FffV3bkH0a5vnazz_W7GN6WvG_KtMT6DHDRJNW_4jN_MFo4IFCRq4VC5ZKuyYLyygTbetQap7huieKREBzUkRexJQ5GmxCX2MVSJv15VZaALaN13tm2IMIL2hePHGp9h5lyx6lYtBTZyrReL4X9_QhU31G6RI4W4KkU3T4pNA9Gad/s320/Front.jpg" width="320" /></a></div><br /><span lang="CA">I seguiré amb l’altre
projecte de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Segell Microscopi 2023, “Third
Moon of Jupiter”</b>. Enregistrat per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Quique </b>a<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Medusa Estudi</b> l'1 i 2 de febrer del 2023. Masterització de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Juanjo Muñoz (Catmastering).</b> I el
quartet base és: <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Gorka Garay, saxo
tenor, veu (6) i composicions; Joan Monné, piano; Miquel Àngel Cordero,
contrabaix </b>i<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Marc Miralta, bateria. </b>Mentre
que el quartet de cordes és: <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Marina
Sala, violí 1; Ana Fernández, violí 2; Carla Rica, viola </b>i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Marçal Mialet, violoncel</b>. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span></b>I
com sempre dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web: </span><span lang="CA"><a href="https://www.microscopi.cat/product-page/gorkagaraystrings">https://www.microscopi.cat/product-page/gorkagaraystrings</a></span><span lang="CA">.<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I els de l’editorial
ens diuen això: El saxofonista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Gorka
Garay</b> s'endinsa, en el seu tercer treball, en nous territoris sonors
fusionant l'usual quartet de jazz amb el quartet de corda clàssic. La seva
experimentació apassionada, allunyada de convencionalismes, aconsegueix fer
néixer un jazz mutant, que ens dibuixa mons sonors sorprenents. "Happiness
flows through ears" és un tema pop-jazz amb influències africanes que té
el desig de complaure'ns amb el que significa el seu propi títol. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Maceo Parker, Joshua Redman </b>o<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Stanley Turrentine </b>són presents a la
melodia de "Soul Opens a Path", etc, etc, i més coses que podreu
llegir al blog del programa:<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>"Third moon of Jupiter", per altra
banda, ens transporta a l'impressionisme clàssic i al jazz modal dels seixanta,
donant pas a un jazz eteri i galàctic. "If I was a bird" passa d'una
textura que s'apropa al raig brasiler, a una sonoritat més aviat india. Dues
cèl·lules rítmiques conformen l'original composició "Aehaa Aehoo".
Els temes més espirituals de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Coltrane</b>
dels seixanta han inspirat “Travelling to the unknown”, homenatge a la mort de
l'àvia de l'artista. El tema més punyent és “Imaginary Enemies”, que desborda,
a través de la repetició, l'energia pròpia d'un estat de tràfic emocional. Per
acabar, "Beneath the Crimson Night" és una mena de bonus track, un
còmic visual-musical basat en una història de por de ciència-ficció.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I jo us diria que pel
que<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>fa a tempos i ritmes, hi ha temes
prou tranquilets com són “Travelling to the Unknown” i el que titula el disc,
“Third Moon of Jupiter”, tot i haver-hi alguns canvis de ritmes i tempos. I més
coses dels seus ritmes i tempos els podreu llegir al blog:<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I amb un punt més de
tempo tot i que també delicat hi tenim el també molt bonic “Soul Opens a Path”,
ja amb les cordes fregades, com també és el “Aehaa Aehoo”, amb més marcatge
rítmic i amb la veu del líder. I amb un ritme trencat i marcatge suau del
bateria al xarles tancat és el “If I was a Bird”, també amb aires orientals en
la melodia. I un altre tema ara marcat pels pizzicatos de les cordes és el
“Happines Flows Trough Ears”, i també tempo<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>mèdium. I un dels més potents i vitals amb marcatge a tot “beat” és el
“Imaginary Enemies” i melodia compartida de saxo i violins. I el darrer és el
sorprenent “Sota la nit Carmesí (Beneath the Crimson Night)” on <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Gorka</b> ens recita el críptic text el
qual no albira gaires sortides a aquest món i humanitat, tema a mode de bonus
track, hem pogut llegir.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I els començarem
escoltant en un dels preciosos i delicats temes, el que titula el CD...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">4.3.- Third Moon of
Jupiter (Gorka Garay) 6:42.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I aquest tema tan
delicat i maco està compost a base de quatre trams musicals. El primer,
exposició del tema i melodia; el segon, improvisació de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Monné</b> al piano: el tercer, improvisació de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Gorka</b> al saxo tenor i quart, retorn al tema i melodia. I sí, l’ha
iniciat<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>el pianista molinenc a base
d’uns bonics arpegis a mode d’Intro per ja aparèixer la melodia a càrrec de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Gorka</b> al tenor. La base rítmica, de
manera molt subtil s’hi ha afegit, amb les notes soltes de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Miquel Àngel</b> i les escombretes de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Marc</b>. Hi ha sis trams musicals en la melodia, i aquesta va “in
crescendo” arribant a un final molt emocionant. Un “pizzicato” de violins i
demés dóna pas a la subtil improvisació de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Monné
</b>al piano, molt delicada, on de mica en mica també va agafant un tarannà més
potent, també recolzat per les cordes fregades. El “pizzicato” de nou obra la
porta a la improvisació de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Gorka</b>, el
qual fa gala del seu so italià, el del seu <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Rampone
Cazzani</b>. Ha anat també in crescendo alhora que recolzat per la seva base
rítmica i violins fregats, per ja deixar pas de nou a la melodia del tema, el
qual rítmicament, està marcat per les notes de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Cordero</b> al contrabaix i els copets de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Miralta</b> a la seva bateria, en un molt bonic i interessant tema de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Gorka Garay</b>, ideal per començar-los a
escoltar.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I no deixaré de
dir-vos que entreu als webs de:<br /></span><span lang="CA">Discordian Records: </span><span lang="CA"><a href="http://www.discordianrecords.bandcamp.com/">www.discordianrecords.bandcamp.com</a></span><span lang="CA">,<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA">Moonjune Records: </span><span lang="CA"><a href="http://www.moonjunrecords.com/">www.moonjunrecords.com</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Auand Records: </span><span lang="CA"><a href="https://auand.com/">https://auand.com/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Segell Microscopi: </span><span lang="CA"><a href="https://www.microscopi.cat/">https://www.microscopi.cat/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">CRU Records: </span><span lang="CA"><a href="https://alcrurecords.com/">https://alcrurecords.com/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Tejo Milenario: </span><span lang="CA"><a href="http://www.tejomusic.com/">http://www.tejomusic.com/</a></span><span lang="CA">,<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA">Etc, etc...enllaços
que trobareu al blog.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I encara els
escoltarem en el preciós i divers tema anomenat...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">5.5.- If I was a Bird
(Gorka Garay) 6:03.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">Doncs si el tema que
titula el disc és interessant, aquest que hem acabat d’escoltar ha estat
sorprenent. El final, potent i majestuós, res a veure en els altres dos trams
musicals. El primer tram ha estat de nou la presentació de la melodia i
desenvolupament on hi ha hagut uns moments marcats pel pianista i baixista que
han donat suport a la part melòdica, molt oriental, feta pel líder i violins.
Al segon tram ha aparegut <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Gorka </b>en
una llarga improvisació, amb moltes espurnes dels sons de les cordes fregades.
De nou el líder ens ha impressionat per com de melòdica ha desenvolupat la seva
improvisació, amb molt bon gust musical. La qüestió rítmica no és gens trivial,
car sembla ternària i complexa, coses que ens ha marcat <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Marc</b>. I les persistents notes del pianista, de nou ens han situat
en un altre tram musical, i també el “pizzicato” i cordes fregades que ens han
situat en el tram final, melòdic a duet de saxo i violins, tot plegat molt
bonic. I sí, el final, ha estat preciós amb un canvi molt bonic.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I ja els acabarem
escoltant en el primer track i potent...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">6.1.- Imaginary Enemies
(Gorka Garay) 5:52.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I quin altre tema més
impactant, i també per com ha estat compost pel líder i saxo tenor <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Gorka Garay</b>. Un tema iniciat pel <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Miquel Àngel</b> al contrabaix per ja
deixar pas al tros amb les persistents notes del pianista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Mooné</b>, i la conseqüent melodia a càrrec del saxo tenor del líder i
les cordes fregades, a duet, o treset. La qüestió rítmica, molt ben marcada per
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Cordero</b> i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Miralta</b>. I la B del tema, què interessant també, ha deixat pas al
segon tram musical on <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Monné</b> ens ha
fet una gran improvisació pel canal dret, amb molta intenció rítmica també. Pel
canal central, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Gorka</b> ens ha tornat a
“frapar” per la seva molt reeixida improvisació i com va seguint els canvis
harmònics del tema, i de quina manera més potent es veu recolzat per totes les
cordes fregades. I de nou, la melodia i motiu principal com a tercer tram
musical del tema. I el tema s’acabaria amb aquest tram, en condicions normals,
però no, aquí <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Gorka</b> ha afegit un
darrer tram que ha estat impressionant, i sobretot el final, que ha estat
brutal, tema ideal per ja acabar-los d’escoltar. Felicitats <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Gorka</b>, felicitats noies i nois.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I després d’aquest
preciós projecte, sembla un bon moment per escoltar el micro conte de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Carme de la Fuente</b>. Gràcies <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Carme</b> per embolcallar-nos amb la dolçor
de la teva veu i sempre amb referència a les músiques del programa.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3Q84qWlK0a3Z7wZyhvcwBoKGqpIgqvfiBdOjOe_9M5lqiaL6WEMw9iBWZFt1rDIatXDvnwJKHVi0ApTIfpgssggBDt-AVv1HGX-PmL5y58mikF6n6fLYBdAoPe3FrRLLyrm1t-lbWrvBqyRRTwBRstQmGXZqOYoII5X02s2bYIVYJma6Pd8Lbl1f0wBU-/s2560/PabloMartin_PortadaDigital-scaled.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2560" data-original-width="2560" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3Q84qWlK0a3Z7wZyhvcwBoKGqpIgqvfiBdOjOe_9M5lqiaL6WEMw9iBWZFt1rDIatXDvnwJKHVi0ApTIfpgssggBDt-AVv1HGX-PmL5y58mikF6n6fLYBdAoPe3FrRLLyrm1t-lbWrvBqyRRTwBRstQmGXZqOYoII5X02s2bYIVYJma6Pd8Lbl1f0wBU-/s320/PabloMartin_PortadaDigital-scaled.jpg" width="320" /></a></div><br /><span lang="CA"><br /></span><span lang="CA">I després del <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Segell Microscopi</b> ara toca <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Underpool</b>...i començarem amb el <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“Forward”</b> de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Pablo Martín Trio</b>. Publicat per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">UnderPool</b> el 2023. Enregistrat per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Sergi Felipe</b> a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">UnderPool Studio</b>,
el 25 i 26 de juliol de 2022. Mesclat i masteritzat per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Sergi Felipe</b>. Amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Pablo
Martín, composicions</b> i<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> saxo tenor;
Héctor Tejedo, contrabaix i Kike Pérez, bateria.</b> I com sempre dir-vos que
al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc:<br /></span><span lang="CA"><a href="https://www.underpool.org/releases/forward/">https://www.underpool.org/releases/forward/</a></span><span lang="CA">.<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I ens trobem amb el
segon treball d’aquest trio d’amics liderat per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Pablo Martín</b>. Un disc de temes propis del saxofonista i líder, on
segueix elaborant i desenvolupant el que ja és el seu llenguatge propi. Hi ha
diversitat de ritmes i tempos, tot i que la majoria se situen en el tempo
mèdium alt. Hi tenim la preciosa i dolça baladeta “Eyes”, iniciada a saxo i
contrabaix d’una bellesa remarcable. També l’anomenada “Iris” amb un ritme
latin delicat, coses que ens mostra <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Kike</b>
a la bateria i les profundes notes de la improvisació d’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Héctor</b>. I més coses de ritmes i tempos les podreu llegir al blog
del programa:<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">Un altre tema així de
bonic, en els inicis amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Pipó</b> a la
guitarra i fent la “Intro”, és el “Hymn For The Silent Souls”, tema que
canviarà a més vital posteriorment. Un pèl més vital és el bonic “Underline”
amb una melodia de notes llargues a càrrec del saxo tenor del líder i un ritme
així com trencat, per ja aparèixer el Swing en les improvisacions. A partir
d’aquí els temes ja tenen una bona trempera com és el que titula el disc
“Forward” amb un Swing en les improvisacions. “Cowand Newk” l’inicien amb
melodia pel líder i ritme així com trencat pel baterista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Pérez</b> i ja en la B, el Swing, i primera impro de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Tejedo</b>. I també Madrugada”, amb una
llarga “intro” d’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Héctor</b> al
contrabix. Tambe “Intersection” és així de vital amb un curiós, magnífic i
força mantingut redoble de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Kike</b>
mentre <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Pablo</b> fa melodies. I el tema
més vital és “Alirius” iniciat amb el motiu principal a mode de “intro” pel
líder, i ja després de la presentació del tema, el tempo viu i Swing
s’alternaran amb el ritme trencat. El Swing però, serà el rei en les
improvisacions.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I ja els començarem
escoltant en la preciosa balada anomenada...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">7.6.- Iris (Pablo
Martin) 7:08.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I quin canvi musical
amb aquest primer tema de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Pablo Martin</b>
i companys. I què bonica ha estat aquesta baladeta a ritme de boleret, diria
jo. La molt bonica i càlida melodia iniciada per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Pablo </b>segueix una bona estona una determinada seqüència d’acords
marcada per les profundes notes del baixista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Tejedo</b>. S’ha notat també un canvi tonal molt delicat i bonic, tot i
ser el tema bastant lineal. A partir d’aquí, el baixista ha endegat la seva
improvisació, i nosaltres ens hem<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>quedat
amb una sonoritat nítida, sense cap més instruments que el contrabaix i la
bateria de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Kike</b>, el qual l’ha
colpejat amb les mans, sembla. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Héctor</b>
al contrabaix ens ha acaronat amb el seu discurs, on ell sol ha hagut de segir
l’harmonia del tema sense cap referència, fent-nos una molt bona improvisació.
El següent tram musical del tema l’ha fet el líder al saxo tenor amb una molt
reeixida improvisació i so dolç. Els plats han aparegut colpejats amb suavitat
durant el solo del saxofonista, i ja no han desaparegut fins el final subtil, on
de nou, i amb la melodia, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Kike</b> ha
tornat a colpejar-la amb les mans. Molt bonic tema de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Pablo Martin</b> i amics, ideal per començar-los a escoltar.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><b><span lang="CA">"Forward"</span></b><span lang="CA"> és el darrer
disc del saxofonista i compositor <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Pablo
Martín</b> que ha comptat, una vegada més, amb la complicitat del
contrabaixista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Héctor Tejedo</b> i del
baterista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Kike Pérez</b>.<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">A <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">"Forward"</b> aquest trio de
trajectòria notable, mostra un llenguatge propi que es caracteritza per la seva
energia i subtilesa, on destaca especialment l'interplay, la interrelació entre
tots tres, que ha permès a aquests tres músics explorar les diferents formes
d'expressivitat que ofereix aquest tipus de formació. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Pablo Martín</b> ha utilitzat el seu trio com un laboratori de creació
on hi ha abocat els nou originals que formen <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">"Forward",</b> un exercici, que tal com ha quedat, permet
gaudir del seu llenguatge consolidat i madur, i d'una comunicació entre aquests
tres instrumentistes que va més enllà de la música. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">"Forward"</b> compta amb la col·laboració del guitarrista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ernest Pipó</b> a "Hymn For The Silent
Souls", que arrodoneix la música que podem escortar en aquest disc.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I encara els
escoltarem en el tema magnífic que titula el disc...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">8.5.- Forward (Pablo
Martin) 7:12.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I aquest és un tema
molt interessant també compost a base de quatre trams musicals, amb el primer a
base de l’exposició melòdica del tema. Abans però, el motiu principal a base de
les notes del baixista i després les del líder al tenor. I la melodia i motiu
principal apareix de nou al tram final del tema. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Kike</b> colpejant els plats i caixa de la seva bateria ha estat molt
present, subtil i precís tot el tema. I abans del segon tram, hi ha hagut un
espai d’interludi que ha estat la porta d’entrada de la improvisació de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Pablo</b> al tenor. I de nou aquest jove
músic, com ho són els altres dos, ens ha tornat a sorprendre per com de ben
trenada ha fet la seva tasca solista, amb un fraseig força entremaliat, veloç i
fet amb gust musical. I en el tercer tram del tema, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Héctor</b> ha quallat una molt bona improvisació al contrabaix, molt
ben acompanyat per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Kike</b> als plats,
platerets i timbals de la seva bateria. Afinació perfecte la del baixista
alhora que molt bon i melòdic discurs el del seu solo. I encara, i abans del
darrer tram, hem pogut escoltar uns moments solistes del baterista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Pérez</b>. I el darrer tram, recuperació
més o menys de la melodia del tema per acabar-lo en suspensió. Gran tema del <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Pablo</b>.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..<br /></span><span lang="CA">23 Robadors,
Barcelona:<br /> </span><span lang="CA"><a href="https://23robadors.com/programacio/">https://23robadors.com/programacio/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Jamboree Jazz Club,
Barcelona:<br /> </span><span lang="CA"><a href="https://jamboreejazz.com/agenda/">https://jamboreejazz.com/agenda/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Sunset Jazz Club,
Girona:<br /> </span><span lang="CA"><a href="http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html">http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html<br /></a></span><span lang="CA">etc, etc....al blog
hi trobareu l’enllaç a la seva programació.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I ja els acabarem
d’escoltar en el vital i potent tema anomenat....<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">9.7.- Alirius (Pablo
Martin) 5:38.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I ves per on quin
altre brutal tema que ens acaben de fer aquest trio de joves cracs, i més el
líder i compositor. Un tema amb tres trams musicals, dos exposant el tema en
les seves dues parts, i el de les improvisacions. I amb quin tempo vital i
swing brutal que l’hem gaudit durant quasi tota la seva estona. La improvisació
de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Pablo</b> ha estat realment increïble,
brutal. També el suport i la feina feta per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Kike</b> a la bateria, el qual s’ha quedat sol amb el líder. I és que
ells dos, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Pablo </b>i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Kike</b>, han quallat uns grans solos,
fent-ho de manera excepcional, després dels primers moments on hi eren tots
tres, amb l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Héctor </b>fent un “walking”
brutal, que més que fer caminar, ha fet volar la màquina conjuntament amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Kike</b>. Un tema relativament llarg, no
gaire, però que ha passat volant per com l’hem gaudit, per com l’han
interpretat. En temes com aquest és on podem copsar el “creixement” musical
d’aquests joves cracs, cosa que acabem de constatar abastament. Incidir de nou
en l’exposició solista del líder, el qual també ha volat amb sonoritats
agosarades, aquelles, les del Free Jazz en determinats moments de màxima llibertat.
Brutal tema per ja acabar-los d’escoltat. Felicitats <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Pablo</b>, felicitats <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Héctor</b>
i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Kike</b>.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgybz211EOXKe9re0aBRa6NjThjzZ1U821SYdzPOPUQJV1w6WuZTxbxJgKBYzp2nMWRaENbDqoJW9gRQDxlQMTRUdmbC4faj5TWiiZI2UkP2RzBrHVRQo9rau5G6YUUmDe6guYg5S3nz09gV9D3ezdlVxzUVqPkeNnnNRHgEbU_J8oj6Fe4Ki6fnlUEyX7E/s2560/VIBE_PortadaDigital-scaled.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2560" data-original-width="2560" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgybz211EOXKe9re0aBRa6NjThjzZ1U821SYdzPOPUQJV1w6WuZTxbxJgKBYzp2nMWRaENbDqoJW9gRQDxlQMTRUdmbC4faj5TWiiZI2UkP2RzBrHVRQo9rau5G6YUUmDe6guYg5S3nz09gV9D3ezdlVxzUVqPkeNnnNRHgEbU_J8oj6Fe4Ki6fnlUEyX7E/s320/VIBE_PortadaDigital-scaled.jpg" width="320" /></a></div><br /><span lang="CA">I ja per acabar el
programa d’avui escoltarem el també projecte editat aquest 2023<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Underpool</b>,
el <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“Moonstone”</b>dels <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Vibe</b> featu. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Félix Rossy</b>.<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> </b>Enregistrat
per<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Sergi Felipe </b>a<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> UnderPool Studio</b> el maig de 2022.
Mesclat i masteritzat per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Sergi Felipe. </b>Portada
i disseny de<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Pepon Meneses. </b>Amb<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Benedikt Jäckle, saxos; Leandro
Irarragorri, piano; Calvin Lennig, contrabaix; Jonas Kaltenbach, bateria i
Félix Rossy, trompeta. </b>Temes 1 i 7 compostos per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Leandro Irarragorri</b>; els 2 i 3 compostos per<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Benedikt Jäckle</b>;<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> </b>el 4
compost per<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Félix Rossy </b>i els 5 i 6<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> </b>compostos per<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Calvin Lennig.</b> I com sempre dir-vos que al blog hi trobareu
l’enlaç a la pàgina web del disc: </span><span lang="CA"><a href="https://www.underpool.org/releases/moonstone/">https://www.underpool.org/releases/moonstone/</a></span><span lang="CA">.<br /><o:p></o:p></span><b><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span></b><span lang="CA">I pel que fa a ritmes
i tempos, dir-vos que dels 7 temes, n’hi ha 3 de delicats a tempo de baladeta,
i el primer “Moon Stone” iniciat amb notes llargues de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Félix</b> i copets al plat i posterior frase a duet de trompeta i saxo,
mentre que “Enjoy” té un punt més de tempo i melodia càlida del trompetista. I
més coses sobre els ritmes i tempos les podreu llegir al blog del programa:<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>També “MW” comença amb notes delicades del
saxofonista i serà així de dolç fins el moment de les improvisacions on
canviarà a un pèl més de tempo. A partir d’aquí el tempo ja és més vital, i no
massa, no, és el de ritme a tot vals i anomenat “Moorea”, amb melodia a duet
dels dos vents. I tot i començà dolçament amb el so del <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Rhodes</b> i posterior melodia compartida pels dos vents i més per la
trompeta de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Rossy</b> el tema “Erens
Visions” agafarà un tarannà més vital. I ja els dos restants són els més vius
de tempo, i el primer amb melodia a càrrec del trompetista de casa nostra,
“Quizás” i melodia força bonica i compartida pel saxo, ara tenor, de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Benedikt</b> i ritme trencat i tempo mèdium
alt en tot el tema. I el més vital és “Tribut” amb melodia com quasi en tots
els temes a càrrec de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Félix</b> a la
trompeta i tempo frenètic i magnífica improvisació del saxo tenor.<br /> </span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I ja els començarem
escoltant dolçament en el tema compost pel contrabaixista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Calvin Lennig</b> i anomenat...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">10.6.- Enjoy (Calvin
Lenning) 4:00.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I esclar que aquest
tema és del contrabaixista, car ell ha estat l’únic en improvisar en un tema
amb tres trams musicals, el primer, presentació del tema i melodia; el segon,
la llarga improvisació que ha durat un “Chorus” de l’estructura. I el tercer,
com a recuperació del motiu principal i melodia<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>en un tema força bonic. I aquí hem escoltat com <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Félix </b>ha desenvolupat la melodia del tema amb un so seu, força
característic. El saxofonista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Benedikt
Jäckle</b> l’ha contestat amb algunes frases, i els de la base rítmica, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Lennig</b>, contrabaix i les delicades
escombretes de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jonas</b> els han
acompanyat també amb acords delicats de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Leandro</b>
al piano. El compositor i baixista ha fet una improvisació marcada per la
pulsió rítmica alhora que pels acords i no tant en les escales. S’ha passejat
pel mànec de la “berra” amb força solvència i perfecte afinació, i ja acabant i
deixant pas de nou al tema, bonic, un pèl curtet, però, i que ha estat ideal
per començar-los a escoltar.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">La banda col·lectiva <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Vibe</b> publicà el seu nou àlbum <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">"Moonstone"</b> el 19 de juliol
de 2023. Aquesta nova generació de músics està emocionada de compartir la seva
música viva i lírica. Des <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">d'Alemanya,
Espanya i Suïssa</b>, els cinc membres de la banda comparteixen la passió per
la música negra americana i les ganes d'explorar la seva manera d'interactuar
musicalment entre ells. El projecte va començar com un quartet i al llarg dels
anys s'ha convertit en aquest quintet, que està format per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Félix Rossy, Benedikt Jäckle, Leandro Irarragorri, Calvin Lennig </b>i<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Jonas Kaltenbach.</b> Després de<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> "Live at Mehrspur" </b>i<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> "Incognita",
"Moonstone"</b> és el tercer àlbum que sorgeix d'aquesta amistat
musical.<br /> </span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I els seguirem
escoltant a tot vals en el tema compost pel saxofonista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Benedikt Jäckle</b> i anomenat...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">11.3.- Moorea (Benedikt
Jäckle) 4:02.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I amb aquest “Moorea”
ens hem situat a tot ritme ternari, de vals, ideal per afegir-li també el seu
punt de Swing, que l’ha tingut. I aquí hem tingut els trams primer de la
presentació del tema i melodia; posterior amb la improvisació del pianista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Irarragorri</b>, i la de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Rossy</b> a la trompeta, i ja per recuperar
posteriorment la melodia del tema i acabar-lo delicadament. I la melodia l’ha
iniciat <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Benedikt</b> al tenor, per
després afegir-s’hi <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Félix</b>, i ells
dos l’han anat fent. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Leandro</b> al
piano ha fet una bona improvisació jugant també amb els acords, alhora que
fent-la en el registre mig del piano. Els inicis han estat més melòdics, amb
una mà dreta càlida, i més elegant la feina amb les dues mans fent-ne els
acords. I <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Félix</b> ens l’ha fet la
seva, amb un so que li reconeixem, alhora que el seu fraseig, i sobretot les
pujades al registre agut, on s’hi troba la mar de bé. Ell destil·la imaginació
i força vegades, sinó sempre, ben allunyat de les convencions estilístiques. Va
al seu rollo, literalment. I recuperant la melodia l’han acabat dolçament. Un
bon tema a tempo mèdium i amb un bon Swing.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">Durant el procés de
preparació i enregistrament, els membres van aprofundir en els aspectes de la
composició, l'arranjament i el treball col·lectiu de la banda. Volien obtenir
una comprensió més profunda de com combinar-se sonorament i encaixar
rítmicament com a instrumentistes. Esdevenir més experimentats i hàbils com a
compositors i arranjadors també els va permetre construir i compartir visions i
idees musicals més detallades. Les cançons d'aquest disc van ser portades al
grup per la majoria de membres i es van explorar durant els concerts de
principis del 2022, fins que van arribar a la forma en què van ser
enregistrades durant la sessió a l'estudi <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Underpool
</b>de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Barcelona</b>.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..<br /></span><span lang="CA">Nota 79: </span><span lang="CA"><a href="https://www.nota79.cat/events/">https://www.nota79.cat/events/</a></span><span lang="CA">,<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA">Nova Jazz Cava:<br /> </span><span lang="CA"><a href="https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming">https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Jazz Club la
Vicentina:<br /> </span><span lang="CA"><a href="https://jazzclublavicentina.blogspot.com/">https://jazzclublavicentina.blogspot.com/</a></span><span lang="CA">, i nosaltres
ja fins el 17 de novembre que tindrem el JazzSpirit Quartet amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Carles Pineda, saxo alt; Enric Carreras,
piano; Pep Coca, contrabaix i Adrià Font, bateria</b>, amb l’entrada gratuïta
com sempre en un esdeveniment patrocinat per l’ajuntament de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">SVdH </b>i organitzat des del <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jazz Club la Vicentina</b> us hi esperem
com sempre a partir de les 22h.<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I ja els acabarem
d’escoltar en el potent tema compost pe pianista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Leandro Irarragorri </b><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i
anomenat...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">12.1.- Tribut (Leandro
Irarragorri) 3:42.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I llàstima que el
tema hagi durat 3 minutes i quasi 4, perquè ha estat força interessant. Tema
amb el primer tram on ens l’han presentat alhora que amb la melodia, per
després en el següent, el de les improvisacions, escoltar primer la del <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Benedikt Jäckle</b> al saxo tenor;
posterior, la del pianista i compositor d’aquest “Tribut”, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Leandro Irarragorri</b>, i ja per recuperar el tercer tram amb la
melodia inicial en un tema lineal, car recordeu que n’hem escoltat alguns que
no ho eren gens, que sempre evolucionaven. I la melodia de nou, a duet dels dos
vents, saxo tenor i trompeta, mentre que la base rítmica ha estat força potent
per com <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jonas</b> ha colpejat amb una
certa contundència la seva bateria, però també pel baixistaa <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Lenning</b> i pianista i compositor, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Irarragorri</b>. I per parlar de les
improvisacions, dir-vos que la que ha fet <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Benedikt</b>
ha estat força reeixida, moderna la seva exposició, força bon fraseig lleuger i
gràcil per com ha fet algunes carretades de notes, totes molt ben posades. I el
pianista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Irarragorri</b> també ha estat
força sublim, i fins i tot algun moment molt Latin Jazz, i sempre amb un bon gust
i exquisida digitació, no gaire percussiva i sí, força delicada. Una pulsió
rítmica evident alhora que gust per melodies properes als acords del tema. I
recuperant la melodia del tema, l’han acabat delicadament, i nosaltres el
programa d’avui que com sempre espero que us hagi agradat tant com a mi.<br /> </span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
</span><span lang="CA"><a href="http://www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es/">www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es</a></span><span lang="CA"> i jo mateix <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Miquel Tuset i Mallol </b>qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les
seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i
us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel
Tuset i Mallol.</span></span></div><p></p>S'emet cada dimecres a les 22h a Ràdio Sant Vicenç 90.2 i els diumenges en diferit a la mateixa hora. Presentat i realitzat per Miquel Tuset.http://www.blogger.com/profile/07577638615848231323noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2780958048475961356.post-15389250611774086782023-10-25T15:20:00.000-07:002023-10-25T15:20:13.201-07:00Programa 566: Sacks, Kamaguchi, Sperrazza; Ramona Horvath 3; Francis Posé M Reunión i Marco Mezquida 3, dimecres 25 d'octubre de 2023.<div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"> <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhQeNzDcSJmp_IJrwLiGw3tdXgrk1UWWmRmgPrAiSZNmj84dDcckgQGy4ERDkEFDngU2TijbAt47I_jQKLlbiiiHV-iiPaSV6dyvgXG2WNUEUgvrXkZ1lIT-Z6ep4K8cVRm5mEq40KBbnCOzTBkrXRPvsMUItQByNxhYoT_BJenjLpK999RcmqDL3HmB_Z/s2253/Programa%20566.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2244" data-original-width="2253" height="319" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhQeNzDcSJmp_IJrwLiGw3tdXgrk1UWWmRmgPrAiSZNmj84dDcckgQGy4ERDkEFDngU2TijbAt47I_jQKLlbiiiHV-iiPaSV6dyvgXG2WNUEUgvrXkZ1lIT-Z6ep4K8cVRm5mEq40KBbnCOzTBkrXRPvsMUItQByNxhYoT_BJenjLpK999RcmqDL3HmB_Z/s320/Programa%20566.jpg" width="320" /></a></div><span lang="CA"><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><br /></span></span></div>Molt bona nit a
tothom, benvinguts a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jazz Club de Nit</b>
aquí a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ràdio Sant Vicenç 90.2</b> aquí a
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ràdio Abrera 107.9</b> aquí a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ràdio Joventut </b>aquí a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ràdio Molins de Rei 91.2</b> aquí a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Eixample Barcelona Ràdio</b> aquí a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ràdio Celrà </b><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>amb un programa de Jazz per a vosaltres que us
agrada el Jazz, com deia el nostre amic <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Cifu</b>.
A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un
petó ben gran <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Cifu</b>. Aquí <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Miquel Tuset i Mallol</b> qui us parla,
presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i
editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma
col·lectiva i internacional anomenada <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“Esfera
Jazz”</b>, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic
també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre
podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I el programa d’avui
anirà dedicat a tres CDs a trio, els de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ramona
Horvath Trio, “Carmen's Karma”; </b>el de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jacob
Sacks, Vinnie Sperrazza, Massa Kamaguchi, “Play John Coltrane”,</b> i el <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“Tornado”</b> de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Marco Mezquida</b>. Però també hi haurà el <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">"Posessión" (Màlaga Reunión) </b>de<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Francis Posé</b>, aquest darrer amb una colla de músics.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkfCRly4nHQQaIC2WOImoFJ94wIr8Hv-vnYRPrDJp5-dp6hgCG2DYMNlgxrP71dDGbJQjwA2nuTPkQ40VHTOxId3Rekg-lwrEgnxQ4FZVvQ3kGZSqdBzDcFWCXTVE_z6y40y1MX8jzhVVwlMlCWY0yNgVmGPnlRHy62YoClNSTq8qpHz2qnmYoxt1qXMOY/s1412/front.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1404" data-original-width="1412" height="318" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkfCRly4nHQQaIC2WOImoFJ94wIr8Hv-vnYRPrDJp5-dp6hgCG2DYMNlgxrP71dDGbJQjwA2nuTPkQ40VHTOxId3Rekg-lwrEgnxQ4FZVvQ3kGZSqdBzDcFWCXTVE_z6y40y1MX8jzhVVwlMlCWY0yNgVmGPnlRHy62YoClNSTq8qpHz2qnmYoxt1qXMOY/s320/front.jpg" width="320" /></a></div><br /><span lang="CA">I començarem amb el
trio d’asos <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jacob Sacks, Vinnie
Sperrazza, Massa Kamaguchi</b> i el seu<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">
“Play John Coltrane”. </b>Enregistrat per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Michael
Brorby</b> a l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Acoustic Recording
Studio, Brooklyn, Nova York, </b>el 23 de gener de 2020. Enginyer de
masterització: <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Eivind Opsvik</b>.
Productors: <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">The Trio + Chet Doxas</b>.
Productor executiu: <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jordi Pujol</b> per
a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Blue Moon Produccions Discogràfiques
S.L. </b>Amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jacob Sacks (piano), Masa
Kamaguchi (contrabaix</b>) i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Vinnie
Sperrazza (bateria). </b>Tots els temes compostos per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">John Coltrane</b>. I com sempre dir-vos que al blog hi trobareu
l’enllaç a la pàgina web del disc:<br /> </span><span lang="CA"><a href="https://www.freshsoundrecords.com/vinnie-sperrazza-jacob-sacks-masa-kamaguchi-albums/54783-play-john-coltrane.html">https://www.freshsoundrecords.com/vinnie-sperrazza-jacob-sacks-masa-kamaguchi-albums/54783-play-john-coltrane.html</a></span><span lang="CA">.<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I aquest és un
projecte ampli amb 10 temes de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">John
Coltrane</b>. D’entrada veient els temes que han seleccionat, un se n’adona que
la tria ha estat selecte, i no només pensada en enlluernar amb temes súper
ràpids d’ell, que n’hi ha de sobres. I el que es veu, és que dels 10, la meitat
són balades o temes lents, com per exemple el preciós “Naima”, el més delicat
de tots. També és així “After the Rain” iniciat a solo de contrabaix de
l’estimat <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Masa</b>. Un altre tema així
de lent i preciós és el “Central Park West”, a igual tempo que el de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Coltrane</b> i mateixos sentiments. El
“Lonnie’s Lament” comença també molt delicat amb el contrabaix de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Masa</b>, i tot i això, el tema tindrà uns
canvis força interessants a la meitat del tema amb la improvisació agosarada al
piano de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Sacks</b>. Amb un puntet de
Swing tenim el bonic “Big Nick” iniciat ja amb el piano i melodia a càrrec de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jacob</b>. I el Swing ja més vital apareix
en el “Bessie’s Blues”, i ja d’entrada amb la melodia a càrrec de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jacob</b> al piano i walking de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Masa</b>. I el primer serà el primer en
improvisar i llargament. I l’entremaliat “Syeeda’s Song Flute” és també vital
alhora que brutal per com l’han fet tots tres. I també és així, i encara més
vital de tempo el força complex tema de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Coltrane</b>,
el “26-2”, I el “Satellite”, comença molt en l’ona de la lliure improvisació
però ben aviat s’enlairarà a tot ràpid swing amb un <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Masa</b> brutal per com fa anar el seu “walking”. I un altre dels
coneguts temes del genial <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Trane</b> és
el “Cousin Marie”, que també anirà vital de tempo i a tot Swing, per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Masa</b> però també per com <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Sperrazza</b> colpeja la seva bateria. En
definitiva un projecte impressionant, com tots els que aquest trio s’ha dedicat
a recrear i quina sort que <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jordi Pujol</b>
els vagi editant.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I ja els començarem
escoltant en un dels temes delicats, i que serà el...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">1.1.- Big Nick (John
Coltrane) 6:54.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I aquest és un tema
que <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Coltrane</b> li va dedicar al gran
saxo tenor <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">George Walker "Big
Nick" Nicholas (</b>2 d'agost de 1922, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Lansing, Michigan</b> - 29 d'octubre de 1997, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Queens, Nova York</b>) que va ser un saxofonista de jazz i vocalista.
Clarament influenciat per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Coleman
Hawkins, Nicholas</b>, a la seva vegada influencià al jove <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">John Coltrane</b> qui li va fer el seu homenatge "Big Nick",
el qual apareix en dos àlbums de 1962, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Duke
Ellington & John Coltrane </b>i<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">
Coltrane.<br /> </b></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I ja heu comprovat
que hem començat una micona apaivagats. I resulta que el tema que acabem
d’escoltar, ells l’han fet més lentot que l’original que <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Coltrane</b> tocà amb l’altre geni, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Duke</b>. Els nostres herois l’han fet així de delicat on es percep el
Swing de la mà de l’amic <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Masa</b> al
contrabaix. Quina dolçor de tema amb el piano de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Sacks</b>, ell que en sap treure les subtileses més maques pel seu concepte
minimalista en algunes de les seves interpretacions. Notes, poques, i ben
posades, vaja. Intervals amplis, però creant melodia, poca broma. Però ja quasi
a la meitat del tema ha canviat un pèl el registre amb escales inversemblants,
i ja deixant pas a la improvisació “marca de la casa”, la del nostre amic <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Masa Kamaguchi</b> que al final del
programa acabarem escoltant amb en <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Marco
Mezquida</b>. I és que ell domina aquest llenguatge, els dels mínims, però
també el dels més vius anant amunt i avall pel mànec de la seva Berra. I també <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Vinnie Sperrazza</b> ha quallat un delicat
solo, ell però fent uns “quatres” compassos improvisant amb el pianista,
alternant-se amb ell, en un tema ideal per començar-los a escoltar.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_ZlSIUxxRiRdQjyqnBvIFxFf9YlH-YsapVS-yDa03ud9uDZ22QZJgtFgehL03UehWYiMFEp17tvf8MfsMg4e_9MEUZmyNTMsjSpac8hXIpV5n52lzFGDNePPDEQEoD_EGtsBVwy_7rBxdo17qc2uhjpsnESZF4yXkdVbhLyrKWPv05nzQKlQ-n8NREEDR/s1668/back.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1398" data-original-width="1668" height="268" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_ZlSIUxxRiRdQjyqnBvIFxFf9YlH-YsapVS-yDa03ud9uDZ22QZJgtFgehL03UehWYiMFEp17tvf8MfsMg4e_9MEUZmyNTMsjSpac8hXIpV5n52lzFGDNePPDEQEoD_EGtsBVwy_7rBxdo17qc2uhjpsnESZF4yXkdVbhLyrKWPv05nzQKlQ-n8NREEDR/s320/back.jpg" width="320" /></a></div><br /><span lang="CA">I no deixaré de
dir-vos que entreu als webs de:<br /></span><span lang="CA">Discordian Records: </span><span lang="CA"><a href="http://www.discordianrecords.bandcamp.com/">www.discordianrecords.bandcamp.com</a></span><span lang="CA">,<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA">Moonjune Records: </span><span lang="CA"><a href="http://www.moonjunrecords.com/">www.moonjunrecords.com</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Auand Records: </span><span lang="CA"><a href="https://auand.com/">https://auand.com/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Segell Microscopi: </span><span lang="CA"><a href="https://www.microscopi.cat/">https://www.microscopi.cat/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">CRU Records: </span><span lang="CA"><a href="https://alcrurecords.com/">https://alcrurecords.com/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Tejo Milenario: </span><span lang="CA"><a href="http://www.tejomusic.com/">http://www.tejomusic.com/</a></span><span lang="CA">,<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA">Etc, etc...enllaços
que trobareu al blog.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEirYFk2V2dNhMizloXlSQhgf1ERUWkCMgYhTRCH_O1pllslngmTGVK6pb-yMwBG8cVauOmQh8YId6Afyc0kWfB3kXTpMy-Rjbw-WfFvehnbS9IdXP3Xnb_fjkqPLVeaeMN_mbYrBlSM7j7dm6ZxTYYQ__D9Ij-unqLdTloLKR4zh7KD4UX13qZqdspkj68m/s1677/CD.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1401" data-original-width="1677" height="267" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEirYFk2V2dNhMizloXlSQhgf1ERUWkCMgYhTRCH_O1pllslngmTGVK6pb-yMwBG8cVauOmQh8YId6Afyc0kWfB3kXTpMy-Rjbw-WfFvehnbS9IdXP3Xnb_fjkqPLVeaeMN_mbYrBlSM7j7dm6ZxTYYQ__D9Ij-unqLdTloLKR4zh7KD4UX13qZqdspkj68m/s320/CD.jpg" width="320" /></a></div><br /><span lang="CA">I els seguirem
escoltant a tot swing en el conegut i entremaliat tema..<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">2.2.- Syeeda’s Song
Flute (John Coltrane) 5:35.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I ves per on que
aquest tema <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Coltrane</b> l’inclogué en
el seu <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“Giant Steps”</b><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>del 1960, disc d’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Atlantic</b>, abans de signar per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Impulse</b>,
i per tant amb el primer trio d’acompanyants on hi hagué <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Tommy Flanagan, Paul Chambers </b>i<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">
Art Taylor</b>, piano, contrabaix i bateria.<br /> </span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I els nostres herois
l’han fet al mateix tempo de l’original del gran <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Trane</b>, que no és un dels seus més ràpids de tempo. I el tema
comença tal i com l’heu escoltat, amb aquesta “intro” on ja ens marca el ritme
i el tempo, coses que canviaran en les improvisacions. I la melodia l’ha feta <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jacob Sacks</b> recolzat per la base de
dos, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Masa </b>i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Vinnie</b>. Una melodia marcada pels acords del pianista i la nota del
baixista, que fan cada quatre temps, a cada compàs. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Sacks</b> s’ha posat a improvisar, ara una mica més dinàmic i vital,
amb una digitació més entremaliada per complexa, i amb un Swing brutal en la
seva mà dreta. Creació, la que vulgueu, perquè imaginació n’hi ha a dojo. I en <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Vinnie</b> ha fet uns “quatres” amb el
pianista que ens han agradat força, tot plegat molt contingut d’energies i
mostrant també el seu gran domini dels timbals i platerets. I han recuperat
tema i motiu principal i ja per dir-nos adéu-siau.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhW_Zy_3TTfQJU8ihoZDTh42w-XemzkYz71fGjNfRJg7XUk-MOTrBVhpP7TqKeUQOVoNkyG56PFXB5zvfX5RTidgcjaemnqFptAR7hEy1hqATbvcULCUvrnItv1Tv4WmsOtcVTaq184mTcELr3a25V5XBNNYz_iJPxVzUuAZ6vDb1IibkLhCq9WkjrxAY3Z/s1467/inside.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1398" data-original-width="1467" height="305" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhW_Zy_3TTfQJU8ihoZDTh42w-XemzkYz71fGjNfRJg7XUk-MOTrBVhpP7TqKeUQOVoNkyG56PFXB5zvfX5RTidgcjaemnqFptAR7hEy1hqATbvcULCUvrnItv1Tv4WmsOtcVTaq184mTcELr3a25V5XBNNYz_iJPxVzUuAZ6vDb1IibkLhCq9WkjrxAY3Z/s320/inside.jpg" width="320" /></a></div><br /><span lang="CA">I ja els acabarem
d’escoltar en el vital tema anomenat..<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">3.7.- Cousin Marie
(John Coltrane) 6:30.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I aquest és un altre
tema inclòs en el <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“Giant Steps”</b> de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Coltrane</b>, i també l’han fet al mateix
tempo. I la melodia del tema és així de senzilla, la d’un Blues, que això és
aquest tema, un Blues. I déu n’hi do d’improvisació reeixida la de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jacob Sacks</b>. I tot i començar-la amb
poca profusió de notes, les justes per poder escoltar a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Masa</b> executant imparable el seu impressionant “Walking”, l’ha anat
desenvolupant amb un crescendo de tot plegat, de notes, de dificultats diverses
per les escales inversemblants que ens ha fet, alhora que arpegis diversos, tot
plegat fet amb un gust exquisit, també “marca de la casa”, la d’aquest trio
d’amics, de delicats i subtils asos. I encara mancava la de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Masa</b> el qual l’ha tornat a clavar. Un
se’l pot imaginar abraçant la berra, contorsionant-se sobre d’ella alhora que
cantant les rítmiques notes. I de nou, el baterista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Sperrazza</b> s’ha esplaiat en uns “Chorus” d’aquest Blues de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Coltrane</b>, i ja arribar al final després
de recuperar les senzilles notes de la seva melodia, ideal per ja deixar-los
d’escoltar.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhmZy7NyeJh793xUvdUMxxMaioXhWFdMKKehMlU8K7ggVcWyNauJ87DmNgaNhcdUKLsBl26tQayrk98Rawu4WcaSVPfoOi7sbQH0zH40HB-897ZCD13CX8d4kWbZ0vOqso2ZFMbfqYlDvjnF0xSIb16apacmmpLKLv0Eh2OC-s_6VoY2ie2ev7nje0m3Vhi/s1632/Carmen_s%20Karma1%20RVB%20HD.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1464" data-original-width="1632" height="287" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhmZy7NyeJh793xUvdUMxxMaioXhWFdMKKehMlU8K7ggVcWyNauJ87DmNgaNhcdUKLsBl26tQayrk98Rawu4WcaSVPfoOi7sbQH0zH40HB-897ZCD13CX8d4kWbZ0vOqso2ZFMbfqYlDvjnF0xSIb16apacmmpLKLv0Eh2OC-s_6VoY2ie2ev7nje0m3Vhi/s320/Carmen_s%20Karma1%20RVB%20HD.jpg" width="320" /></a></div><br /><span lang="CA">I seguirem amb un
altre d’aquests projectes a trio, on hi haurà un canvi estilístic per la
barreja del Jazz amb la Clàssica,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i ara
serà el de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ramona Horvath Trio,
“Carmen’s Karma”</b>. Enregistrat a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">l’Estudio
Malambo (Colombes)</b> el 19 i 23 de gener de 2023. Mesclat i masteritzat per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Guillaume Billaux</b>. Disseny del CD per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Nicolas Rageau</b>. Text de la
contraportada de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Laurent Valero.</b>
Produït per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Michel Stoichitch</b>. Amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ramona Horvath, piano; Nicolas Rageau,
contrabaix i Antoine Paganotti, bateria.</b> Tots els temes són de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ramona </b>tot i la inspiració que li ha
arribat gràcies als grans creadors clàssics. I com sempre dir-vos que al blog
hi trobareu l’enllaç a la pàgina web de la líder i pianista nascuda a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Bucarest </b>i establerta a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">París</b>:<br /> </span><span lang="CA"><a href="https://www.ramonahorvath.com/about">https://www.ramonahorvath.com/about</a></span><span lang="CA">.<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I aquest és un
magnífic disc amb quasi tot de temes provinents del món clàssic i executats en
clau de Jazz com és el “Claire de Bussy” que parlat sí ens remet a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Debussy</b> i no pas escrit, tema deliciós,
el més slow de tots. I un altre que té un tarannà tranquil, sobretot per la
“Intro” de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Nicolas</b> al contrabaix i
amb tots els aires de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Fauré</b>, és
“Portrait de la Comtesse”. I és que ja, tots els altres tenen un tempo més
vital. “Fantasie” el comença <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ramona</b>
a piano sol en la introducció del tema i posterior melodia, dolçament també, en
un tema que passarà a un Swing delicat en les improvisacions, sobretot la de la
líder. A partir d’aquí els temes creixen un punt de tempo com és el cas del
vals “La Valse des Asperges Jaunes”. I ja situats en l’entorn peninsular amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Albeniz</b> al costat, tenim el tema que
titula el disc, “Carmen’s Karma” i ves que per a mi em sona també un punt a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Corea</b>. I tot i la delicada “Intro”<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ramona</b>
al piano, el “Lagniappe” anirà més vital en la melodia amb aires de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">New Orleans</b>, on el Swing apareixerà en
el pont o la B del tema i esclar que també en les improvisacions i la primera
la seva. I un altre magnífic tema és “Enescool” el qual comença amb melodia a
ritme així com trencat per endegar les improvisacions ella mateixa, però ja a
tot swing. I un dels temes més vitals és “Winnaretta Song”, i tot i que iniciat
a “Intro” de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Nicolas</b> al contrabaix,
tindrà un tempo i swing brutal ja amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ramona</b>
improvisant i tempo vital. I ja per acabar, el més vital de tempo és el que va
a tot Bossa-Nova i tempo viu també, tema iniciat ja amb el tempo i ritme
adequats amb la líder omplint l’espai d’acords i posterior melodia. La seva
improvisació arriba a cotes molt altes pel que fa les seves melodies creades.
En definitiva, un disc que et deixa un magnífic sabor d’orella, pel repertori,
pel gust delicat de les seves interpretacions, i més encara pel nivell de les
seves improvisacions, les que més de la líder <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ramona Horvath</b>, també les de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Nicolas
Rageau</b> i les menys les de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Antoine
Paganotti</b>.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEihrgK-Tkv30pJynSEbUrhdUKT5NW4VUMTPMCAQYptN2Twdu5lnB3uM8VwZFRR9TqZXRy8WEl1rPnDVk03XQ-knf0qhUh39D2fxQncl9atHB7HmYjzRXhGovMeSzSl8ezUZcNPLOQaRDfRV4BnGOJa-ei3-a_aovAzN3sRCDKuFdr9kb1jZcX7RxVk3lOGA/s1641/Carmen_s%20Karma2%20RVB%20HD.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1464" data-original-width="1641" height="285" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEihrgK-Tkv30pJynSEbUrhdUKT5NW4VUMTPMCAQYptN2Twdu5lnB3uM8VwZFRR9TqZXRy8WEl1rPnDVk03XQ-knf0qhUh39D2fxQncl9atHB7HmYjzRXhGovMeSzSl8ezUZcNPLOQaRDfRV4BnGOJa-ei3-a_aovAzN3sRCDKuFdr9kb1jZcX7RxVk3lOGA/s320/Carmen_s%20Karma2%20RVB%20HD.jpg" width="320" /></a></div><span lang="CA"><o:p><br /></o:p></span><span lang="CA">I nosaltres ja els
podem començar a escoltar amb el preciós....<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">4.7.- Fantaisie
(Ramona Horvath) 7:15.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I quina delicada
composició que acabem d’escoltar. Una cançó farcida de sons clàssics, els de la
sonata patètica “Fantasia” de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Beethoven</b>
i ves per on que el ritme té un tarannà de dolça marxa i no tant patètica, i
fins i tot alguns moments de la melodia tenen aquest tarannà que t’emociona,
moments majestuosos. I el punt rítmic el porta <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Nicolas</b> al contrabaix i l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Antoine</b>
amb les escombretes. I <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ramona </b>ha
començat improvisant i ja ben aviat amb uns motius creats força complexos. El
treball d’ambdues mans és molt rellevant, essent l’esquerra una mà harmònica i
la dreta, una mà solista, com sempre sol passar. La digitació és prístina i
pura, alhora que delicada la seva pulsió, feta amb molt de tacte. Hem pogut
copsar la mestria de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ramona</b>
improvisant, entre dues aigües, les clàssiques i les del Jazz. Aquesta és una
cançó relativament llarga, de més de 7 minuts, on també hem pogut escoltar la
profunda improvisació de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Nicolas Rageau</b>
al contrabaix, ell que l’ha fet molt melòdica. Un bonic tema per començar-los a
escoltar.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I no deixaré de
dir-vos que entreu als webs de:<br /></span><span lang="CA">Fresh Sound Records: </span><span lang="CA"><a href="http://www.freshsoundrecords.com/">www.freshsoundrecords.com</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Quadrant Produccions:
</span><span lang="CA"><a href="http://www.quadrantproduccions.es/">www.quadrantproduccions.es<br /></a></span><span lang="CA">Temps Record: </span><span lang="CA"><a href="https://tempsrecord.cat/">https://tempsrecord.cat</a></span><span lang="CA">,<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA">Youkali Music: </span><span lang="CA"><a href="http://youkalimusic.com/">http://youkalimusic.com</a></span><span lang="CA">,<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA">Origin Records: </span><span lang="CA"><a href="https://originarts.com/">https://originarts.com/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Errabal Jazz:<br /> </span><span lang="CA"><a href="http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es">http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es<br /></a></span><span lang="CA">UnderPool: </span><span lang="CA"><a href="https://www.underpool.org/">https://www.underpool.org<br /></a></span><span lang="CA">Etc, etc...enllaços
que trobareu al blog.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEioWmOMF_OtU9BMD9xRwBoMtG2cfpTkQjjElVbSFwZy8JtpCamHYKtgdlmseW5Wx-gWtMTriJloVljgAHo8MgAjtak2HkqBBie6D9LDhH0w2gY8iUc97RKDMXBPYF45d8-EV66xzK5GXXPo3uLAO-ydwMaEn6efSAnwd4TcGTe-rU2NCrNZ0Ryt2w6TbjJG/s3189/Duo%20Ramona%20_%20Nico%20%2027x18%20300dpi%20RVB.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2126" data-original-width="3189" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEioWmOMF_OtU9BMD9xRwBoMtG2cfpTkQjjElVbSFwZy8JtpCamHYKtgdlmseW5Wx-gWtMTriJloVljgAHo8MgAjtak2HkqBBie6D9LDhH0w2gY8iUc97RKDMXBPYF45d8-EV66xzK5GXXPo3uLAO-ydwMaEn6efSAnwd4TcGTe-rU2NCrNZ0Ryt2w6TbjJG/s320/Duo%20Ramona%20_%20Nico%20%2027x18%20300dpi%20RVB.jpg" width="320" /></a></div><br /><span lang="CA">L'àlbum comença
suaument, amb un clima molt impressionista (“Claire de Bussy”), on les notes
introductòries del contrabaix evoquen gotes de pluja que cauen sobre un jardí
francès ple de flors, creant jocs i reflexos harmònics iridescents al piano,
que finalment ens porta a l'entrada del baterista, cap al solo de la líder, en
un groove que recorda el “Poinciana” <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">d'Ahmad
Jamal. </b>Al segon tema, aquesta llum es transforma en un vermell
incandescent, apassionat i místic. És <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Carmen</b>,
captivadora, qui fa la seva entrada remolinada, i que després s'expressa durant
un segon tema molt líric, inspirat en el món <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">d'Isaac Albeniz</b>. El contrabaix i la bateria donen suport al piano
frenètic d’aquest <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“Carmen's Karma” </b>de
vegades amb suavitat, de vegades amb potència. Es permeten tots els tons per
ballar el vals, a excepció del blanc reservat per a principiants. És el groc
que <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Nicolas</b> va triar per a aquesta
composició signada conjuntament amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ramona</b>
(El vals dels espàrrecs grocs). La malenconia i la calidesa de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Schubert</b> hi són, però aquest vals, més
aviat coquetó i entremaliat, ens recorda tant les tavernes del <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Marne</b> a través dels solos de piano, com
també la sonata <u>Arpeggione</u> en la presentació del tema al contrabaix.<br /></span><i><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span></i><span lang="CA">I els seguirem
escoltant en el tema anomenat...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">5.6.- Enescool
(Ramona Horvath) 5:45.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I sí que hem gaudit
amb tot el Jazz i Swing del món en aquest tema propi, com ho són tots, de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ramona Horvath</b>. I l’ha començat amb una
“intro” a duet de piano i contrabaix i ja la bateria de l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Antoine</b>. Melodia del tema i ja la seva primera improvisació, i ja
amb tot el Swing. Ella ens ha deixat alguns moments amb “lick” o frases que ens
han recordat a d’altres temes, allò que sempre va bé, el fet de reconèixer
frases de Jazz dels predecessors. Un gran solo de la líder, que sempre ens
mostra el seu elevat nivell de tècnica. I <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Nicolas
Rageau</b> ens n’ha fet un altre de molt reeixit, ell que sempre juga amb la
melodia, reconvertint-la en quelcom més, alhora que es passeja pels seus acords,
creant també a partir d’aquests. Bona pulsió i feta amb un bon ritme i swing. I
el baterista<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Paganotti</b> ha tingut uns moments on ha fet el que en diem “vuits”,
compassos improvisant, compartits amb la líder, i després, ja recuperar la
melodia.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgr5GfUXAlxRDGkVKw-44ykm2EMWyWpEbPfZhISDyzkyhjwy9mDn55yLNYYDfStz7S98LtT1MCq79d9o8Hh0Tr96kCy9wWKwXFbg9fG8lKtQUYoSeb0AxEwynXyy0i9IgsaKyxSrAqva5Qrq8F7cEsHlIngIiit3MWKrbvoLaPUEy52ShbCKzKZpSr4U6AT/s2979/Antoine%20Nico%2025,2x18%20300dpi%20RVB.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2126" data-original-width="2979" height="228" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgr5GfUXAlxRDGkVKw-44ykm2EMWyWpEbPfZhISDyzkyhjwy9mDn55yLNYYDfStz7S98LtT1MCq79d9o8Hh0Tr96kCy9wWKwXFbg9fG8lKtQUYoSeb0AxEwynXyy0i9IgsaKyxSrAqva5Qrq8F7cEsHlIngIiit3MWKrbvoLaPUEy52ShbCKzKZpSr4U6AT/s320/Antoine%20Nico%2025,2x18%20300dpi%20RVB.jpg" width="320" /></a></div><br /><span lang="CA">Aquest disc és
realment un viatge en colors que també ens porta a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Nova Orleans</b> amb “Lagniappe”, amb el groove de "segona
línia" de l'arranjament de <u>l'Humoresque</u> de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Dvorak</b>, un tema gairebé "tabú" per als pianistes després
de la versió històrica <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">d'Art Tatum</b>.<br /> </span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">També trobarem un
preciós arranjament de la sonata patètica “Fantasia”, de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Beethoven,</b> visitarem els salons parisencs del segle XIX per
conèixer la comtessa de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Greffulhe</b> en
una versió de la pavana de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Fauré,</b>
així com en la de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ravel,</b> fins allà,
conèixer la seva musa-mecenes, “Winaretta Singer”. El disc acaba amb un ritme
de bossa-nova de “Caipirinha com Pedro”, una peça inspirada en <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">P.I. Txaikovski</b>. Un disc on les dones
són omnipresents: <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Claire, Carmen, la
Comtessa, Winaretta</b>...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I ja els acabarem
d’escoltar en un altre preciós tema, ara ja amb més tempo i Swing, en
l’anomenat...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">6.4.- Lagniappe
(Ramona Horvath) 4:55.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I aquest títol fa
referència a “un regal que un rep pel serveis prestats”. I l’ha iniciat amb una
llarga “introducció” a piano sol, on ens ha mostrat de nou tota la seva excelsa
qualitat. I la melodia em sona, com també us sona a vosaltres, i no ben bé del
món del Jazz. Tema d’estructura no tan típica de 64 compassos a 4x4 i de la
forma AABA, havent escoltat clarament el canvi tonal i rítmic a tot Swing en el
pont o la B del tema, car les As van a ritme trencat així com un tant Latin. I
ves per on que després del tema, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Nicolas
</b>ha fet uns moments improvisats, com a porta d’entrada a la magnífica i
vital improvisació de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ramona</b> la qual
ens ha tornat a impressionar per la seva creativitat i llenguatge jazzísitc
alhora que la seva depurada tècnica pianística, heretada de les hores passades
estudiant piano clàssic, ella que ho deu haver tocat tot. Gran demostració
d’energia, de geni, de trempera.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>I què
interessants els moments finals, repetint el motiu principal alhora que
canviant-ne el to, unes vegades a munt i d’altres a vall. Gran tema per ja
deixar-los d’escoltar.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjClujZ8ZQPL9dUJA4EfpYfRtGHurzsE6Gn6vdg5rnGggsYg84yABFjUMdazaZlESXx3O7gXxdqsJRpceX-2GrFWZ9lAsVes6g72NqpDwZyIb-FYxgtj4XDLSZ-mXlsZExlooPrkUyFzwo_atEedA3LFPV2iuTBlzCRVD2ZDN9_pK9wqatH2m7onxmsgGog/s3187/Trio1%2027x18%20300dpi%20RVB.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2126" data-original-width="3187" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjClujZ8ZQPL9dUJA4EfpYfRtGHurzsE6Gn6vdg5rnGggsYg84yABFjUMdazaZlESXx3O7gXxdqsJRpceX-2GrFWZ9lAsVes6g72NqpDwZyIb-FYxgtj4XDLSZ-mXlsZExlooPrkUyFzwo_atEedA3LFPV2iuTBlzCRVD2ZDN9_pK9wqatH2m7onxmsgGog/s320/Trio1%2027x18%20300dpi%20RVB.jpg" width="320" /></a></div><br /><i><span lang="CA"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></i><span lang="CA">“…Resulta que <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ramona Horvath</b>, abans de ser músic de jazz, era, és una pianista
que sap tocar meravellosament tota la paleta d'infinits matisos d'aquest
instrument amb canvis i colors. Aquest és el sentit d'aquest àlbum de trio, amb
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Nicolas Rageau</b> al contrabaix que
també n'és el dissenyador conceptual, i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Antoine
Paganotti</b> a la bateria, socis escollits la complicitat musical dels quals
és evident; en aquest disc cada peça s'inspira en una peça musical clàssica
mentre viatja en l'estètica tant del jazz com de la clàssica, lluny de tota
uniformitat. Estem aquí decididament al costat del jazz, però en comptes de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Gershwin, Porter, Strayhorn, Mingus </b>o<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Monk</b>, són <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Tchaïkowski, Beethoven, Enesco, Fauré </b>i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ravel</b> els qui aporten el ric material temàtic i harmònic. Els
músics s'ho prenen amb naturalitat, sense aquesta deferència innecessària que
de vegades perjudica l'exercici. El còctel aquí és molt més subtil que la
simple "jazzificació" de peces conegudes; Els nostres tres músics els
consideren com una font d'inspiració i no per haver-los de copsar de manera
literal, i aquesta llibertat també esdevé molt entretinguda i sempre
alegre..."<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Laurent Valero</b>...</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjW3ni1TuZG07wVeEY_joQZs9oxIV3FMH9FO2PEerqCKCBVznNu53OGufwQOXb4IAyQub1evh8tppO9Yk7yZj0PZmloNjRmox_ZloBi-9w1F3cgDDEjUjSmZuf3-LnIENdWheNLGJE1EsnCfLDA8bx6FKybi32YGFy3DX9josTNcOs7hkV7WuJZz5uJQO5-/s2750/IMG_20231020_101409_edit_9983351037597.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2524" data-original-width="2750" height="294" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjW3ni1TuZG07wVeEY_joQZs9oxIV3FMH9FO2PEerqCKCBVznNu53OGufwQOXb4IAyQub1evh8tppO9Yk7yZj0PZmloNjRmox_ZloBi-9w1F3cgDDEjUjSmZuf3-LnIENdWheNLGJE1EsnCfLDA8bx6FKybi32YGFy3DX9josTNcOs7hkV7WuJZz5uJQO5-/s320/IMG_20231020_101409_edit_9983351037597.jpg" width="320" /></a></div><br /><span lang="CA">I ara farem un canvi
musical i de formacions, passant de la de trio a la més àmplia i diversa que hi
ha en el nou<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>treball del contrabaixista
malagueny, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Francis Posé</b> i disc <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“Posessión (Málaga Reunión)”</b>. Editat
per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">96K Music</b> i enregistrat per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Manolo Toro </b>a l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Estudio Puerto Records (Málaga)</b> el 26 de febrer de 2023. Mesclat i
masteritzat per ell maeix. Produït per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Francis
Posé.</b> I aquí hi tenim a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Lara Bello,
veu (1,2); Massa Ocean, veu (5,6); Juanpe Berrocal, saxo alt (1,6,9); Dani
Torres, saxo tenor (5,7); Stefano Tomaselli, saxo alt (7,8); Enrique Oliver,
saxo tenor (3,4,8); Pablo Guzmán, guitarra (1,2,7,8); Daniel Andrades, piano
(1,2) i Rhodes (9); Isaac Pascual, piano (5,6); Daniel Amat, piano (3,4,9); Jon
Urrutia, piano (7,8); Rajiv Jayaweera, bateria (1,2,3); Ramón López, bateria
(4,5,6); Adrián Jiménez, bateria (7,8,9) i Francis Posé, contrabaix </b>en tots
els temes.<br /> </span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I sí, aquest és un
disc d’estàndards, instrumentals i cantats. I també hi ha diversitat de ritmes
i tempos, i per tant hi ha balades com la que fan instrumental i molt delicada
“You are too Beautiful”. I a partir d’aquí ja comença tot a bellugar-se una
miqueta i a ritme latin com el del tema “Whatever Love Wants” i ves per on
cantat per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Masha</b>. També és així de
bonica “Taking a chance of love”, aquesta cantada per Lara i ja amb un preciós
i delicat Swing i tempo un pèl més viu. I “Tea for Two” és així també de
Swingat i tempo igual de tranquilet i cantat per Masha. I el magnífic “Song for
my Father” el fan al mateix tempo que l’original de l’Horace Silver i esclar,
instrumental. I més vital i també a tot Bossa vital i cantat per Lara és el
magnífic “Doralice” amb tots els aires del Brasil, com també és el magnífic
“Recado Bossa”, aquest de manera interpretat instrumental i amb una “Intro” a
càrrec del líder al contrabaix, el bo de Francis i tempo vital. I així de viu
és també l’entremaliat tema de Fats Waller, el conegut “Jitterbug Waltz”
instrumental i fent-ne la melodia l’estimat Enrique. I ja per acabar, encara és
més vital el tema de Bronislav Kepper, l’”Invitation” i ara amb el tenor de Dani
i l’alt de Stefano. Un gran treball dedicat als estàndards de Jazz i perles
brasilers que per dret es van convertir també en estàndards.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVVsmryfy1LWhp67rOkYNQKGO7f10vDAjg_AGIInsjmtQ0wu-_gEknVa10_5A1ESad7N4ymLiUAHaiOx_nLFT_DD7KhBu7rdPxng5P8-vn7zVvZnLmk3SiWLDfMYFSaCNsJY7ETyllwaiFeWZZhlRzce1T9dcPDUinq2cvMAFaXu7Tf0XIhtfWSvhNqSWm/s2977/IMG_20231020_101439_edit_9946712214330.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2609" data-original-width="2977" height="280" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVVsmryfy1LWhp67rOkYNQKGO7f10vDAjg_AGIInsjmtQ0wu-_gEknVa10_5A1ESad7N4ymLiUAHaiOx_nLFT_DD7KhBu7rdPxng5P8-vn7zVvZnLmk3SiWLDfMYFSaCNsJY7ETyllwaiFeWZZhlRzce1T9dcPDUinq2cvMAFaXu7Tf0XIhtfWSvhNqSWm/s320/IMG_20231020_101439_edit_9946712214330.jpg" width="320" /></a></div><br /><span lang="CA">I ja els escoltarem
en el preciós tema de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Vernon Duke</b> on
hi tindrem a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Lara Bello veu; Pablo
Guzmán, guitarra; Daniel Andrades, piano; Francis Posé, contrabaix i Rajiv
Jayaweera, bateria</b> i tema anomenat...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">7.2.- Taking a Chance
of Love (Vernon Duke) 4:47.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I "Taking a
Chance on Love" és una cançó popular del musical del 1940 fet a <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Broadway</b>,
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“Cabin in the Sky”.</b> Va ser introduït
per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ethel Waters</b> interpretant el
paper de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Petunia Jackson</b> tant a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Broadway</b> com més tard a la pel·lícula <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>musical de 1943 de la <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">MGM, “Cabin in the Sky”.</b> La cançó va ser escrita per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Vernon Duke</b> amb lletra de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">John La Touche </b>i<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Ted Fetter</b>. Es va convertir en un estàndard de Jazz, de fet, el
van convertir els músics que després el van reinterpretar.<br /> </span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I què bonic aquest
tema, i ja heu pogut escoltar de quina manera hem canviat de nou i ens hem
endinsat amb els estàndards de Jazz, i ara amb la dolça veu de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Lara Bello</b>, i què bonic ho ha fet. I
amb el piano de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Daniel Andrades</b> hem
tornat de nou al minimalisme de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jacob
Sacks</b>, coses que passen quan el tema ho permet, com ha estat el cas. Un
tema a tot Swing, gràcies a dos protagonistes, el “walking” del líder al
contrabaix, en <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Francis</b> però també
els acords de la guitarra de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Pablo</b>.
Un tema que l’ha iniciat el pianista amb una “Intro” dels seus darrers acords,
i ja la preciosa veu de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Lara</b>.
Després de la melodia cantada, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Andrades</b>
ha fet la seva improvisació delicada, amb la melodia ben present i subtilesa la
seva en la seva digitació, prístina i pura. I el guitarrista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Guzmán</b> ha estat també molt subtil per
so i fraseig. Una improvisació farcida de tradició, la dels seus mestres de la
guitarra, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Joe Pass, </b>etc. Molt bona
tècnica la del guitarrista i bon gust en la seva interpretació. I de nou el
tema cantat, i final, ideal per ja començar-los a escoltar.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjI0SgVay9qa39mlO5-6jVySsxBadILGyJq4AENbAYkmAxiRA1XpShQDKmApsObaH2KO87jGhudI2JNCHm1pbRcNTFFC21VQ8POrA05VI-aTTMEYM65lQ9SEJ7-hVqUeU25hv1_ZWL_ioibrrN_aH9lDN5xAK3qFe2fGZutf3Rir1Qh_HAW9hmOU81-qRoI/s2980/IMG_20231020_101505_edit_9907127355699.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2460" data-original-width="2980" height="264" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjI0SgVay9qa39mlO5-6jVySsxBadILGyJq4AENbAYkmAxiRA1XpShQDKmApsObaH2KO87jGhudI2JNCHm1pbRcNTFFC21VQ8POrA05VI-aTTMEYM65lQ9SEJ7-hVqUeU25hv1_ZWL_ioibrrN_aH9lDN5xAK3qFe2fGZutf3Rir1Qh_HAW9hmOU81-qRoI/s320/IMG_20231020_101505_edit_9907127355699.jpg" width="320" /></a></div><br /><span lang="CA">Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..<br /></span><span lang="CA">23 Robadors,
Barcelona:<br /> </span><span lang="CA"><a href="https://23robadors.com/programacio/">https://23robadors.com/programacio/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Jamboree Jazz Club,
Barcelona:<br /> </span><span lang="CA"><a href="https://jamboreejazz.com/agenda/">https://jamboreejazz.com/agenda/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Sunset Jazz Club,
Girona:<br /> </span><span lang="CA"><a href="http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html">http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html<br /></a></span><span lang="CA">etc, etc....al blog
hi trobareu l’enllaç a la seva programació.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I encara els
escoltarem vius de tempo en el tema on hi tindrem a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Juanpe Berrocal, saxo alt; Daniel Andrades, Rhodes i Daniel Amat, piano
; Francis Posé, contrabaix i Adrián Jiménez, bateria</b> i preciós tema de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Djalma Ferreira</b> i concegut..<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">8.9.- Recado Bossa
(Djalma Ferreira) 7:16.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>“Recado Bossa” es va presentar el 1959 en una
ràpida successió de deu singles, incloent cinc cares A de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Sônia Dutra, Abel Ferreira, Miltinho, Vera Lúcia i Maysa. </b>La versió
debut no està identificada, però les proves suggereixen que podria ser la de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Miltinho</b> que, malauradament, sembla que
ja no està disponible. A més, “Recado” va aparèixer en almenys vint àlbums
només aquell any. No obstant això, va ser la versió de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Maysa</b>, cantada, publicada al juny, la que es va convertir en un
dels singles de major èxit del 1959, més que la versió de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Djalma Ferreira</b>, que la va compondre.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I doncs quin tema més
maco, aquest “Recado”, i què vital l’han tocat, havent-lo començat de la manera
que ho han fet, amb la melodia, la de la primera part, a càrrec del líder al contrabaix
amb una curta “Intro” prèvia molt delicada. I què bé, el pont o la B, on el
saxo alt <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Juanpe</b> s’hi ha posat i ja
amb el ritme incorporat, el que ja no ens abandonarà fins al final, i tots
l’han acabat i ja després les improvisacions. I ves per on que al <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Rhodes</b> hem escoltat un brutal solo del
pianista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Andrades</b>, amb aquest so tan
bonic i característic d’aquest piano elèctric tan utilitzat als anys 70s per
gent com <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Chick Corea, Herbie Hancock,
Keith Jarrett, Joe Zawinul</b>, etc. I l’ha seguit el magnífic i desconegut,
per mi, el <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Juanpe Berrocal</b> fent una
gran improvisació al saxo alt, amb un so preciós, dolç i un fraseig lligat i
melodies creades de lo més maco. I l’altre pianista, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Daniel Amat </b>aquest al piano, ha fet la seva tasca solista també
molt reeixida, per ja deixar pas al gran solo del líder al contrabaix, en <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Francis Posé</b>, el qual ens ha demostrat
el per què és un dels més cotitzats al país. Velocitat d’execució alhora que
afinació, amunt i avall del mànec de la seva “berra”. I l’han acabat amb un llarg
i preciós “Turn Around”, després que <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Juanpe</b>
recuperés la melodia i motiu principal. Què maco aquest tema.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh1HEx7TrEg_FZW9rckxbzFTAdsHVHtIsVZHXqsrPOtpFqIN9vsWU2BuSW9Un8mQBpP7JT64rY2hcvYm1Gcr1iC2yAKxcFrg2NW2t73yD2FRI8h8bNFQv5RTR09lZfZr4OEzbCeCkyaBUfcGmeqpdsPy2nTBDONPjXI01Hy_Hi7C6aNY24uMd_0zLyCkJis/s2854/IMG_20231020_101424_edit_9962785125157.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2571" data-original-width="2854" height="288" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh1HEx7TrEg_FZW9rckxbzFTAdsHVHtIsVZHXqsrPOtpFqIN9vsWU2BuSW9Un8mQBpP7JT64rY2hcvYm1Gcr1iC2yAKxcFrg2NW2t73yD2FRI8h8bNFQv5RTR09lZfZr4OEzbCeCkyaBUfcGmeqpdsPy2nTBDONPjXI01Hy_Hi7C6aNY24uMd_0zLyCkJis/s320/IMG_20231020_101424_edit_9962785125157.jpg" width="320" /></a></div><br /><span lang="CA">I ara ja els acabarem
d’escoltar en un dels temes vitals com és el de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Fats Waller</b>, on hi tindrem a l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Enrique
Oliver, saxo tenor; Daniel Amat, piano; Francis Posé, contrabaix i Rajiv
Jayaweera, bateria</b> i conegut tema anomenat...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">9.3.- Jitterbug Waltz
(Fats Waller) 7:24.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">"Jitterbug Waltz"
és una composició de jazz de 1942 de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Fats
Waller</b> enregistrada el mateix any per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Fats
Waller and His Rhythm</b>. També ho van fer <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Art Tatum, Erroll Garner, Chet Atkins, Vince Guaraldi, Butch Thompson,
Al Hirt,[ Eric Dolphy, i David Murray</b>. El tema va en la tonalitat de mi</span><span lang="EN-US">♭</span><span lang="CA">
major i en 3/4 de temps. Quan <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Waller</b>
va compondre "Jitterbug Waltz", tenia 38 anys i era en el punt àlgid
de la seva carrera com a veterà artista per a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">RCA Victor</b>, fent alguna aparició ocasional en pel·lícules, emetent
a la ràdio i viatjant pels <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Estats Units </b>i<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Europa</b> en un agitat i cansat
calendari. Destaca per ser un dels primers discos de jazz enregistrats amb un
orgue <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Hammond</b>, un instrument que va
guanyar popularitat en el gènere poc després.<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I quin brutal tema
que ens acaben de fer en <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Francis</b> and
his boys, i en aquest tema havent escoltat al nostre estimat amic <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Enrique Oliver</b> al saxo tenor. Un tema
que han començat amb una “intro” a càrrec del quartet i primer ja el contrabaix
de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Francis</b>. I l’entremaliada melodia
de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Waller</b> l’ha feta l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Enrique</b> al tenor, i per darrera, els
acords del pianista, les notes del baixista i els copets als canto de la caixa
del baterista. I ja, l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Enrique</b> s’ha
posat a improvisar, i de quina brutal manera ho ha fet. Velocitat de fraseig,
llenguatge de lo més Bopper, passat pel seu sedàs de creativitat. La seva
tècnica és incommensurable, ja ho heu pogut escoltar, car aquest jove crac
malagueny proper a la quarantena, és un dels molt reconeguts intèrprets del
tenor al país. I el pianista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Amat</b>
l’ha seguit amb una digitació clara, notes ben posades, no masses, no. Una mà
dreta tranquil·la, lleugera i gràcil i una esquerra recolzant-lo amb acords,
coses típiques que fa un pianista quan improvisa. En fi, que ha fet una bona
improvisació. I quin ritme a tot Latin Jazz el que porten els de la base
rítmica amb en <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Francis </b>i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Rajiv</b>, contrabaix i bateria. I aquest
darrer encara ens ha acaronat per lo dolç que ha fet el seu solo a la bateria,
amb espurnes de contrabaix i piano. I l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Enrique</b>
ha recuperat la melodia i així els hem acabat d’escoltar. Felicitats <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Francis</b>, felicitats noies i nois.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhOHqyj87DcWJ2ZX4zJJ84W2MHigjj7lJPiFbDlkdgFBB5RNzzzWgtIzkH6VvFAyUqqNxsVXMkwcHVHLIoQszNuyLK6qVfTlV1Vj-9GQwFylYVO1ydepu3XsIGrzWEQ-SoHRfCE7UsWfwxLDVkBrwdKCbzN1zFlizZghUCNosCoQkH1oQg92nq4QATMKufm/s3000/Portada_Tornado_3000x3000_2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3000" data-original-width="3000" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhOHqyj87DcWJ2ZX4zJJ84W2MHigjj7lJPiFbDlkdgFBB5RNzzzWgtIzkH6VvFAyUqqNxsVXMkwcHVHLIoQszNuyLK6qVfTlV1Vj-9GQwFylYVO1ydepu3XsIGrzWEQ-SoHRfCE7UsWfwxLDVkBrwdKCbzN1zFlizZghUCNosCoQkH1oQg92nq4QATMKufm/s320/Portada_Tornado_3000x3000_2.jpg" width="320" /></a></div><br /><span lang="CA">I ja per acabar el
programa farem un salt al buit tornant als trios, però amb aquest darrer
projecte tan trencador com és el <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“Tornado”</b>
de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Marco Mezquida Trio</b>, disc autoeditat
i que es pot trobar al web de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Discmedi
Blau</b>. Enregistrat i mesclat per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Alberto
Pérez</b> a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Sol de Sants Studios</b>, a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Barcelona </b><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>del 28 al 31 de juliol de 2023. Masteritzat
per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Mario Aldari. </b>Disseny artístic i
fotografies de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Mireia Miralles</b>.
Produït per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Marco Mezquida</b>. Amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Marco Mezquida, piano, orgue; Massa
Kamaguchi, contrabaix i Ramon Prats, bateria.</b> Tots els temes estan
compostos per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Marco Mezquida</b>,
excepte “Taifü”, de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ramon Prats</b>, i “Bon
ball tenim” de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ramon Prats & Marco
Mezquida</b>. I com sempre dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina
web del disc:<br /></span><span lang="CA"><a href="https://discmedi.com/es/disco_new/14859/tornado">https://discmedi.com/es/disco_new/14859/tornado</a></span><span lang="CA">.<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I ell ens diu això: "El
meu desig amb aquest disc i nou projecte com a líder és crear un viatge sonor
que ens evoqui la força natural d'un tornado amb un trio de jazz”. “Sentir com
entrem en una tempesta musical, una tempesta estètica, un viatge removedor, més
intens, passional, visceral i lliure. La idea de la borrasca, de l'aguait d'un
esdeveniment inquietant com és el tornado/tifó posterior, que és el punt
culminant del disc, i eix principal de les composicions, ja que gairebé totes
les composicions contenen el seu propi tornat intern, en major o menor grau, i
passat el tornado apareixen peces més lúdiques i de tornada a la calma, una
calma que potencia l'expressivitat i la introspecció”.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I per parlar del disc
i les seves músiques, dir-vos que ara ens situarem en un espai musical molt
personal, el d’aquest músic inquiet i trencador que resitua la música de
qualsevol estil dins els seus paràmetres estètics. L’escoltarem en melodies
dolces i aquesta alhora trista i darrer tema “Adiós, abuela”, però també amb
melodies que ja són seves, i les reconeixem,<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>com per exemple “Beibita”, preciosa composició a un tempo mèdium. És un
disc amb 12 temes no massa llargs, fet a mode de “delicatessen” improvisada,
quasi, diria jo. “Pasión” el comença <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ramon</b>
a base de redobles<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> </b>i ja després amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Marco</b> fent-ne la melodia, tema aquest
que és majestuós per melodia i ritme lent i marcat, el de la Setmana Santa.
“Otosan” no deixa de sorprendre, car, ja d’entrada ens situa en un espai
musical inquietant, amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Marco</b>
fregant les cordes del piano amb la mà i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Masa</b>
amb notes puntuals alhora que <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ramon</b>
acaronant les seves percussions metàl·liques i penjades. El “Self<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Portrait” l’inicia ell mateix amb una “Intro”
a piano sol per després aparèixer la melodia amb un ritme així com cadenciós
amb moments a tot vals. A partir d’aquí ja entrem en un món lliure, que ja hi
érem, però ara encara més i el primer tema que ens ho diu és “I Love You Both
(Emotional Tornado)” encara a un tempo mèdium. Després d’aquest, en el meu
ordre rítmic, ja hi tenim l’esclatant “Opening + Popular Noise” el més curtet
de tots d’1 minut i 4 segons iniciat amb un gran so de plats i posterior piano
del líder súper entremaliat. En aquesta ona també hi ha el tema de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ramon</b>, “Bon ball tenim”, vital, i a
base de sons am percussions orientals i insistents notes repetitives del
pianista. I “Taifü (Japanese Thyphon)” l’inicia <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Masa</b> al contrabaix amb el motiu principal i recurrent, i ja el
líder al piano amb les mateixes notes, mentre la bateria de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ramon</b> desgrana creativitat. I un altre
tema que inicia <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Masa</b> és “First
Dance” i ja ben aviat el piano de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Marco</b>
i la bateria de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ramon</b>, en un dels
temes vitals del disc, amb una marxa que se te’n porta. I ja encara i més vital
és “Fellini” iniciat per ell mateix, i ja ben aviat tota la potència dels seus
dos amics. I ja per acabar, el més tornado de tots, “Tornado final edit” per
tal i com comença, i també per continuarà, amb tota l’energia del món.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhlguiaSV_NdHD5RVQSkIl5RFd1QGaM83UV8z0QLWkn2L4EuSiLU2kv4QnJBflAzEFF979vWCdLG7PgxpRmQpvKoQZF9zZ4_2LUDl4AXRvwrOThMwUVmxJ654CY6AexJMVys-DAm72TQUX08Zp_FIrRuDTOTdN2aYAI3t_8yksa8Zd35YMrIlqZuCQzP34-/s585/trio.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="321" data-original-width="585" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhlguiaSV_NdHD5RVQSkIl5RFd1QGaM83UV8z0QLWkn2L4EuSiLU2kv4QnJBflAzEFF979vWCdLG7PgxpRmQpvKoQZF9zZ4_2LUDl4AXRvwrOThMwUVmxJ654CY6AexJMVys-DAm72TQUX08Zp_FIrRuDTOTdN2aYAI3t_8yksa8Zd35YMrIlqZuCQzP34-/w386-h213/trio.jpg" width="386" /></a></div><br /><span lang="CA">I ja els escoltarem
en dos temes seguits, i que seran...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">10.9.- Beibita (Marco
Mezquida) 3:37.<br /></span><span lang="CA">11.6.- Self Portrait
(Marco Mezquida) 4:37.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I sí, quin canvi
d’estil oi? I és que aquesta és la sonoritat, aquestes són les melodies de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Marco Mezquida</b>, i parlo d’entrada de
“Bebita”, el primer tema, el qual ens recorda d’altres melodies seves, així,
tan emocionants i sovint majestuoses, com aquesta que ell ha fet, tan bonica. I
és que l’hem escoltat amb l’orgue primer, i després com a fons, també, mentre ell
improvisava amb el piano. A <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Masa </b>l’hem
pogut escoltar primer una curta estoneta, amb el seu típic fraseig i pulsió. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Marco</b> s’enlaira quan improvisa, car ell
cerca, i troba, melodies que no estan escrites, frases de<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>la seva collita, del seu llenguatge.<br /> </span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I què bonic el “Self
Portrait”, i melodia que segueix una mica el tarannà de “Bebita”, i només una
mica, a l’entrada del tema, car ben aviat <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Marco</b>
ens explica una història mitjançant els seus lleugers i gràcils dits, que
semblava que volaven anant amunt i avall del teclat del seu piano. I de tant en
tant apareix el motiu principal on la melodia és així de majestuosa. I entre
mig, hem pogut escoltar a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Masa</b>
improvisant amb la seva contundència sonora i profunda, tot i tocant notes
soltes. I <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Marco</b> segueix amb la seva
digitació vital, i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Masa</b> amb la seva
improvisació, i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ramon</b> sembla que no
hi sigui, però no, hi és, hi ha estat sempre recolzant-los. Què interessant la
concepció d’aquest tema, on amb els “breaks” que hi ha, ens sembla estar
escoltant quelcom “Lliure” del tot.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEheI2cn3OyzV56Lqj2ItlP0AQzhPgjrreQBZszSLDAUMONEeiWNAM_QpUsFbgU59ATDOZw02Tsn7dYc71DgWzSm3pfQrNjMOns6vCz9Mj-AvYy7sOgH0aUUwji99d12lRW75NAvyMK2QsSlBK9PNJAWqaFq_D0qmrL10a9EMRcJMweoiM7fJK87EwIUxobs/s405/trio1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="293" data-original-width="405" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEheI2cn3OyzV56Lqj2ItlP0AQzhPgjrreQBZszSLDAUMONEeiWNAM_QpUsFbgU59ATDOZw02Tsn7dYc71DgWzSm3pfQrNjMOns6vCz9Mj-AvYy7sOgH0aUUwji99d12lRW75NAvyMK2QsSlBK9PNJAWqaFq_D0qmrL10a9EMRcJMweoiM7fJK87EwIUxobs/w367-h266/trio1.jpg" width="367" /></a></div><br /><b><span lang="CA">Marco
Mezquida</span></b><span lang="CA">,
reputat pianista, brillant improvisador i fèrtil compositor menorquí resident a
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Barcelona</b>, ha concebut el seu nou
treball <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“Tornado”</b> amb i per, al
japonès <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Masa Kamaguchi </b>al
contrabaix, i el català <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ramon Prats </b>a
la bateria. Dos vells i estimats amics amb qui comparteix una llarga història
de música, connexió i vivències a la carretera. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Marco Mezquida</b> els defineix així: <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Masa Kamaguchi</b> és “un contrabaixista únic, melòdic, expressionista
i passional”. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ramon Prats</b> és “un
bateria que té una paleta de recursos i una imaginació musical infinita”. A <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“Tornado”</b> han buscat crear la seva nova
música a partir de tres personalitats musicals molt expressives i fortes, amb
molts registres, i alhora molt diferents entre si. I per crear-la, s'han
imaginat una música de contrastos, amb espais per expressar-se en moments
viscerals alternats amb espais d'una intensitat més introspectiva i íntima.<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I seguim escoltant-los
en el tema compost per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ramon Prats</b>...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">13.8.- Taifü (Ramon
Prats) 4:09.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I quin tros de tema
acabem d’escoltar més consistent, i ho dic pel motiu principal i recurrent que
han fet <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Marco</b> i sobretot <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Masa</b> que l’ha fet tota l’estona, i amb
el qual han començat el tema. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ramon</b>
a la bateria ha fet la seva història, sempre creant-la i recreant-la. I <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Marco</b> l’ha desenvolupat inicialment a
base d’acords situats a la part del registre baix del piano. I quins moments
més potents entre mig del tema, amb aquesta màquina rítmica tan impactant. Un
tema on la “brillantor” la tenim en el “Concepte” i no tant en la interpretació
solista del líder, que ha seguit l’ona del motiu principal durant tot el tema,
amb acords, i només amb curtets moments solistes en el registre agut i
digitació de la mà dreta. M’ha agradat la contundència global del tema, la seva
contundència interpretativa, el motiu principal melòdic i rítmic, en aquest
gran tema de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Prats</b>.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><b><span lang="CA"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>“Tornado”</span></b><span lang="CA"> és la paraula que
encaixa a la perfecció amb aquesta energia que tots tres desprenen
(individualment o com a unitat sonora). Tant quan aborden passatges suaus i
delicats, com durant les volcàniques explosions creatives. O com explica <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Marco Mezquida</b>, la música “més
virulenta, free, passional” i els “oasis de pau que facin de contrast”. No us
podeu perdre aquesta música de contrastos, que alterna visceralitat i potència
amb moments de recolliment i intimitat. Als seus 36 anys, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Marco Mezquida</b> compta amb una amplíssima discografia com a líder o
colíder que està composta per 27 discos, incloent-hi l'últim, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“Tornado”,</b> i més de 60 discos de
col·laboracions. Amb una de les agendes més estretes i currada del panorama
musical (jazz, però així mateix clàssica, improvisació, cançó, free,
avantguarda…), és un dels noms més cotitzats i sol·licitats. Als seus
innombrables concerts, ha passejat les seves creacions sobre els escenaris
juntament amb llegendes del jazz, el flamenc i la música popular. Ha omplert
auditoris i festivals a les principals ciutats de quatre continents, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">d'Àsia </b>a<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Europa</b> i<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Amèrica</b>, i de<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Tòquio </b>a<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> París </b>i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Nova York</b>, cosa
que l'ha convertit en el músic menorquí amb més projecció internacional. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Marco</b> ha rebut més d'una vintena de
premis per la seva activitat musical, discogràfica i concertística. La seva
biografia més interessant és un viatge fascinant: </span><span lang="CA"><a href="https://marcomezquida.com/curriculum/">https://marcomezquida.com/curriculum/</a></span><span lang="CA">.<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..<br /></span><span lang="CA">Nota 79: </span><span lang="CA"><a href="https://www.nota79.cat/events/">https://www.nota79.cat/events/</a></span><span lang="CA">,<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA">Nova Jazz Cava:<br /> </span><span lang="CA"><a href="https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming">https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Jazz Club la
Vicentina:<br /> </span><span lang="CA"><a href="https://jazzclublavicentina.blogspot.com/">https://jazzclublavicentina.blogspot.com/</a></span><span lang="CA">, i nosaltres
ja fins el 17 de novembre que tindrem el JazzSpirit Quartet amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Carles Pineda, saxo alt; Enric Carreras,
piano; Pep Coca, contrabaix i Adrià Font, bateria</b>, amb l’entrada gratuïta
com sempre en un esdeveniment patrocinat per l’ajuntament de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">SVdH </b>i organitzat des del <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jazz Club la Vicentina</b> us hi esperem
com sempre a partir de les 22h.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTtvDJd75Y7zGcbhMuoqAte5TUX8mfBIBfjU5NOkujnVoOIRF68c0Cg3yAruy4h8pgBQELeWVYEWAFpvF2PqNu5Uy2okMhpYjYLtHBSRpFjm2n43wgs4LPC3yMTGX2J_2G9qbwMjsymqvGuaIZEkfHQiMuYpWkuZH-j56g6M0Cpugc_Ihjd-CJQnsXwjAf/s333/marco.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="246" data-original-width="333" height="275" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTtvDJd75Y7zGcbhMuoqAte5TUX8mfBIBfjU5NOkujnVoOIRF68c0Cg3yAruy4h8pgBQELeWVYEWAFpvF2PqNu5Uy2okMhpYjYLtHBSRpFjm2n43wgs4LPC3yMTGX2J_2G9qbwMjsymqvGuaIZEkfHQiMuYpWkuZH-j56g6M0Cpugc_Ihjd-CJQnsXwjAf/w373-h275/marco.jpg" width="373" /></a></div><br /><span lang="CA">I ja els acabarem
d’escoltar i nosaltres el programa d’avui en dos temes seguits i anomenats..<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">14.10.- First Dance
(Marco Mezquida) 3:58.<br /></span><span lang="CA">15.4.- Fellini (Marco
Mezquida) 2:45.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I d’aquesta manera
tan vital hem acabat el programa d’avui, amb un trio d’asos del més alt nivell,
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Marco, Masa</b> i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ramon</b>. I la melodia de “First Dance”, què vital i alegre què és. Si
no la balleu, és que us ha agafat desprevingudes, desprevinguts. Segur però que
haureu bellugat el cap ja a les primeres<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>notes. I de quina manera ha “brillat” <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Marco</b> per velocitat de digitació, on sí que la seva mà dreta ha
volta lleugera i gràcil. La melodia és a més a més molt bonica, i vital la seva
rítmica, on la base de dos <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Masa</b> i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ramon</b><span style="mso-spacerun: yes;">
</span>l’han recolzat de totes, totes. I és que <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Masa</b> ja l’ha començat improvisant una miqueta, abans d’escoltar la
melodia a càrrec del líder i gran pianista, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Marco Mezquida</b>.<br /> </span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I amb “Fellini” han
seguit el tarannà del “First Dance”. La melodia però té una potència inicial
gràcies a les notes de la mà esquerra de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Marco</b>,
les notes guia, i les de la mà dreta, on fa l’entremaliada melodia. I quin
canvi en el pont, o la B del tema, per ja tornar-hi de nou. I <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ramon</b> ens ha fet un curtet solo com a
pas previ a la brillant improvisació de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Marco</b>,
el qual ens ha tornat a “noquejar” per com l’ha feta. Creativitat i llenguatge
propi, retorn al tema amb les potents notes de la mà esquerra, i acabar-lo de
la manera com ho han fet. Brutal tema per acabar el programa d’avui, que com
sempre, espero que us hagi agradat tant com a mi. I recordeu que la versió
completa amb tots el temes, que són 16, la podreu trobar al blog, amb el text,
i a l’ivoox, a tot àudio.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
</span><span lang="CA"><a href="http://www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es/">www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es</a></span></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;"> i jo mateix <b>Miquel Tuset i Mallol </b>qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les
seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i
us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel
Tuset i Mallol.</span><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;"><o:p></o:p></span></span></div>
S'emet cada dimecres a les 22h a Ràdio Sant Vicenç 90.2 i els diumenges en diferit a la mateixa hora. Presentat i realitzat per Miquel Tuset.http://www.blogger.com/profile/07577638615848231323noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2780958048475961356.post-88948339565845020462023-10-17T04:59:00.000-07:002023-10-17T04:59:33.674-07:00Programa 565: Alexander Reichardt, Hugo Fernandez, Henry Spencer i Enrico Le Noci, dimecres 18 d'octubre de 2023.<div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"> <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQJkGrv0osnGIuxBG874jPRbAwjqZtlc0xafHCLtKdXOPDfyDytuBNJS6c7kiVrZ1dz7p4Pjw2gYslUNMfspHQSEw44h-oHJwvzuV9OFiPNYsr31lvXKWJMw-kZ-HnwpOo4b8C5RExX7CNxt3ODsSigtYjpYRVy-vD6BpIKIgsbi5j2AoWed-hxf1MX5_O/s2248/Programa%20565.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2248" data-original-width="2248" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQJkGrv0osnGIuxBG874jPRbAwjqZtlc0xafHCLtKdXOPDfyDytuBNJS6c7kiVrZ1dz7p4Pjw2gYslUNMfspHQSEw44h-oHJwvzuV9OFiPNYsr31lvXKWJMw-kZ-HnwpOo4b8C5RExX7CNxt3ODsSigtYjpYRVy-vD6BpIKIgsbi5j2AoWed-hxf1MX5_O/s320/Programa%20565.jpg" width="320" /></a></div><br /><span lang="CA">Molt bona nit a
tothom, benvinguts a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jazz Club de Nit</b>
aquí a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ràdio Sant Vicenç 90.2</b> aquí a
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ràdio Abrera 107.9</b> aquí a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ràdio Joventut </b>aquí a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ràdio Molins de Rei 91.2</b> aquí a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Eixample Barcelona Ràdio</b> aquí a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ràdio Celrà </b><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>amb un programa de Jazz per a vosaltres que us
agrada el Jazz, com deia el nostre amic <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Cifu</b>.
A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un
petó ben gran <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Cifu</b>. Aquí <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Miquel Tuset i Mallol</b> qui us parla,
presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i
editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma
col·lectiva i internacional anomenada <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“Esfera
Jazz”</b>, i que al blog hi trobareu l’enllaç.<br /> </span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">Doncs dir-vos que el
concert del passat divendres va ser de nou extraordinari, amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Irene Reig Trio</b>, amb ella mateixa saxo
alt i veu, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Giuseppe Campisi</b>,
contrabaix i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Joan Casares</b>, bateria.
La Sala Xica es va veure plena de gom a gom en un dia de pont que podia ser
fatal, però no, la gent va venir. Gràcies a tots tres, a la gent que va venir,
a amigues i amics que sempre m’ajuden a recollir, quina sort que tinc, i a
l’ajuntament pel seu suport.</span><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><o:p><br /></o:p></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: arial;">I el programa d’avui anirà de quatre projectes
de Jazz fets arreu del món. Tindrem a l’<b>Alexander
Reichardt</b> i el seu <b>“Wordless”</b>, “Sense
Paraules”, disc fet aquí i autoproduït, amb versions de temes pop en clau de
Jazz. I una mica a l’esta, a <b>Itàlia</b>,
tenim l’<b>”Electric Nuts”</b> amb <b>Enrico Le Noci Trio</b>, editat per <b>A.MA Records</b>. Al nord de quasi tot, per
la discogràfica sueca <b>AMP Records</b> ,
tenim al trompetista anglès <b>Henry
Spencer</b> i el seu <b>“The Defector”</b>,
i a l’oest per la discogràfica americana <b>Origin
Records</b>, tenim a l’<b>Hugo Fernandez
New Grounds</b> i el seu <b>“Ozean”</b>,
fet a <b>Berlin</b>, i aquesta setmana amb
un micro conte de <b>Carme de la Fuente</b>.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6DqyZXU84CGHaI5QVTDlpGA-17sZt4mPkvSZSYD-_LL8nmWVbTN4MXkBApZ-hWPQ3zMCBMeXFg8b4UOw_3DSeoALw3rDGhUoKr4-I1udI1ok2ZMi2vDAhgCSPucD8YvMT70x4SxJALFYDra3zuvRvRMGb6XU0FypzT3yl524krhQPxPp0X18ihEmGMWBt/s3000/Wordless%20Cover%20Art.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3000" data-original-width="3000" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6DqyZXU84CGHaI5QVTDlpGA-17sZt4mPkvSZSYD-_LL8nmWVbTN4MXkBApZ-hWPQ3zMCBMeXFg8b4UOw_3DSeoALw3rDGhUoKr4-I1udI1ok2ZMi2vDAhgCSPucD8YvMT70x4SxJALFYDra3zuvRvRMGb6XU0FypzT3yl524krhQPxPp0X18ihEmGMWBt/s320/Wordless%20Cover%20Art.jpg" width="320" /></a></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><div>I començaré amb el de<b> l’Alexander Reichart</b> i el seu <b>“Wordless”</b>. Enregistrat a <b>Sol de Sants Studios, Barcelona</b>, el 20 de maig de 2023. La portada és de la il·lustradora establerta a <b>Barcelona, Veronika Plainer</b>. I els músics són: <b>Alexander Reichardt: saxos, flauta, arranjaments; Àlvar Monfort: trompeta; Aram Montagut: trombó; Juanjo Fernández: piano; Pau Lligades: contrabaix i Hilario Rodeiro: bateria.</b> I com sempre, dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç al seu Bandcamp:</div><div><br /></div><div><a href="https://playgroundsjazz.bandcamp.com/album/wordless?from=fanpub_nfb.">https://playgroundsjazz.bandcamp.com/album/wordless?from=fanpub_nfb.</a></div><div><br /></div><div><div>I aquest és un treball dedicat a compositors que no són de Jazz, excepte<b> l’Steve Swallow</b> que sí. Els temes i compositors són: “The Man With The Child In His Eyes”, de <b>Kate Bush</b>, tema molt delicat de tempo i amb una melodia molt bonica, que això també tenen els temes pop, com aquest. “Johnsburg, Illinois”, de <b>Tom Waits</b>, dolç també a més de ser el més curtet, amb la melodia iniciada pel trombonista <b>Aram</b>; “Letter To Hermione”, de <b>David Bowie</b>, té un punt més de tempo, i melodia iniciada per la flauta del líder. Tot plegat temes pop passats pel seu sedàs.</div><div><br /></div><div>I proposo que comencem amb el tema compost per <b>Kate Bus</b>h i anomenat...</div><div><br /></div><div>1.1.- The Man With The Child In His Eyes (Kate Bush) 3:11.</div><div><br /></div><div>I quina bonica cançó per començar el programa d’avui. I aquesta cançó és de <b>Kate Bush</b> i és el cinquè tema del seu àlbum debut<b> “The Kick Inside”</b> i va ser publicat com el seu segon senzill, amb el segell <b>EMI</b>, el 1978. I l’<b>Alexander</b> s’ha endinsat en aquest disc a la recerca de temes que li han agradat per reconvertir-los o no, com aquest, del qual n’ha fet una versió bastant fidel per tempo i ritme. Ell però ha afegit la seva particular visió improvisada, molt subtil i delicada, com n’és el tema, amb un so preciós del seu saxo alt. Els companys li han donat el suport, el piano de Juanjo, les escombretes de <b>Hilario</b>, el trombó d’<b>Aram</b>, el contrabaix de <b>Pau</b>, en fi, que hem començat un programa de Jazz amb un tema pop, coses que canviaran.</div><div><br /></div><div>I seguint parlant dels temes....“Woodstock”<b>, Joni Mitchell</b>, conegut tema que varen popularitzar també<b> Crosby, Stills, Nash & Young</b>, preciós tema que el líder ha sabut reconvertir en l’ona jazzera, com ha fet amb tots els altres i de tempo mèdium; “Oh No”,<b> Frank Zappa</b>, interpretada l’entremaliada melodia pel saxo soprano del líder; i “Looking For Another Pure Love”, d’<b>Stevie Wonder</b> té també una preciosa melodia, ara amb la trompeta d’<b>Àlvar</b>. “Sea Song”, <b>Robert Wyatt</b> un dels més delicats amb la melodia feta per tots els vents i primer solo del líder a l’alto. I “Away” de <b>Steve Swallow</b>, és un altre dels temes “slow” del disc, iniciat pel piano de <b>Juanjo</b> i ja la melodia a càrrec de l’alto del líder <b>Alexander</b>. De fet, els tempos de tots ells són bastant tranquil·lets, no havent-n’hi cap d’aquells que en diem ràpids. </div></div></div></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I seguirem amb el
tema compost per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Frank Zapa</b>,
anomenat...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">2.5.- Oh No (Frank
Zappa) 4:30.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I què interessant la
versió que n’ha fet d’aquest tema que <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Frank
Zappa</b> va incloure en el disc <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“Weasels
Ripped my Face“</b> de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Mothers of
Invention”</b> el 1970. El tempo és jo diria que el mateix de la versió original.
I 10 n’hi do de la melodia que es va inventar el genial <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Zappa</b>, on també el trombó d’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Aram</b>
hi té cabuda per com també sonaven els trombons en la música d’aquest. I el
líder al saxo soprano fa la melodia que cantà el bo de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Frank</b>, ell tan punyent en les seves lletres i actitud front la
hipocresia de la societat americana. I què bonic el pont o la B del tema, on
els metalls sonen plegats. I el motiu repetitiu que fan, què bonic. I l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Alexander</b> s’ha posat a improvisar i què
maco ho ha fet, seguint fil per randa l’harmonia i fent-ho molt melòdic. I la
base rítmica, quina força, tot i continguda, balancejant-se tots plegats amb el
motiu principal. Preciós tema.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgrOLqnLOwKfP-gGkMieFy82EOxkI0WcCbAeIvZtR7kRW9ZiOVdSpZGl6IpUVicV3ZbqsA67EsNVAL8s1kIbcWBnf1HKWlpWAgJ44To-8WfbL_r9i40fIfbt0OryUSRuDeQbt0QOsfZSsZhSOyf8KzyCFmHGvUHO9A8795pSQnBfB5K4lu-YpLbePKPnsWx/s3000/Wordless%20Cover%20Art.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3000" data-original-width="3000" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgrOLqnLOwKfP-gGkMieFy82EOxkI0WcCbAeIvZtR7kRW9ZiOVdSpZGl6IpUVicV3ZbqsA67EsNVAL8s1kIbcWBnf1HKWlpWAgJ44To-8WfbL_r9i40fIfbt0OryUSRuDeQbt0QOsfZSsZhSOyf8KzyCFmHGvUHO9A8795pSQnBfB5K4lu-YpLbePKPnsWx/s320/Wordless%20Cover%20Art.jpg" width="320" /></a></div><br /><span lang="CA">I no deixaré de
dir-vos que entreu als webs de:<br /></span><span lang="CA">Fresh Sound Records: </span><span lang="CA"><a href="http://www.freshsoundrecords.com/">www.freshsoundrecords.com</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Quadrant Produccions:
</span><span lang="CA"><a href="http://www.quadrantproduccions.es/">www.quadrantproduccions.es<br /></a></span><span lang="CA">Temps Record: </span><span lang="CA"><a href="https://tempsrecord.cat/">https://tempsrecord.cat</a></span><span lang="CA">,<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA">Youkali Music: </span><span lang="CA"><a href="http://youkalimusic.com/">http://youkalimusic.com</a></span><span lang="CA">,<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA">Origin Records: </span><span lang="CA"><a href="https://originarts.com/">https://originarts.com/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Errabal Jazz:<br /> </span><span lang="CA"><a href="http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es">http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es<br /></a></span><span lang="CA">UnderPool: </span><span lang="CA"><a href="https://www.underpool.org/">https://www.underpool.org<br /></a></span><span lang="CA">Etc, etc...enllaços
que trobareu al blog.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I ja els acabarem
d’escoltar en el tema compost per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Joni
Mitchell</b> el conegut..<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">3.4.- Woodstock (Joni
Mitchell) 5:22.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I quina més que
reeixida versió han fet del tema que la gran <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Joni Mitchell</b>, ella canadenca, va cantar el 1969 al <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Big Sur Festival</b>, i un any després al
de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Woodstock</b>, acompanyant-se del
piano, només. No oblido les versions posteriors, entre les quals la que van fer
els estimats <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Crosby, Stills, Nash &
Young</b> en el seu disc <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“Déjà Vu”</b>.
I els nostres herois l’han feta clavada, i amb l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Alexander</b> fent la melodia amb el saxo alt, tal i com <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Joni</b> va fer. I el contrabaix de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Pau</b> com porta la línia central, i com
també el piano de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Juanjo</b> acompanya
amb els acords. I la resta de companys, els vents, quin suport més preciós. I
quin solo ens ha fet l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Aram</b> al
trombó, què maco. I el “Groove” del tema a càrrec de contrabaix i escombretes
del baterista d’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Hilario</b>. I ja tema
de nou, i final, ideal per ja deixar-los d’escoltar, en aquest projecte dedicat
a temes pop en clau de Jazz, i tots a un tempo així de dolç. Preciós projecte,
felicitats <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Alexander</b>, felicitats
nois.<br /> </span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I després d’aquests
preciosos temes, escoltarem el micro conte de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Carme de la Fuente</b>. Gràcies per la manera com ens acarones amb els
teus micro contes i sempre amb la referència a les músiques del programa.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhl4LBRU9f2T9sW8tqt8npelFdYSl6QzhyphenhyphenB4FhikmQM3roQpYjaLcCHjUABThMXaW-O0H01R59lJx3jkODV-tHcGkwjuwYxZiAcvAGXFwkaiY2-Bqk7l1gJpNDxB2FI1U7fAyFJUEf0liCsP9IkmgbzcU6DkxmyQTqo2_nepIIH4F-YgRswtAak-JEAR9xK/s1650/Hugo%20Fernandez%2082848.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1470" data-original-width="1650" height="285" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhl4LBRU9f2T9sW8tqt8npelFdYSl6QzhyphenhyphenB4FhikmQM3roQpYjaLcCHjUABThMXaW-O0H01R59lJx3jkODV-tHcGkwjuwYxZiAcvAGXFwkaiY2-Bqk7l1gJpNDxB2FI1U7fAyFJUEf0liCsP9IkmgbzcU6DkxmyQTqo2_nepIIH4F-YgRswtAak-JEAR9xK/s320/Hugo%20Fernandez%2082848.jpg" width="320" /></a></div><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><div>I seguiré ara amb el projecte del guitarrista <b>Hugo Fernandez New Grounds </b>i el seu<b> “Ozean”</b>. Publicat per <b>Origin Records</b> el 2022. Enregistrat per <b>Michael But </b>als<b> Greve Studios, Berlín, DE</b> del 21 al 22 de gener de 2022. Mesclat per <b>Michael Buk </b>i<b> Volker Greve als Greve Studio</b>s. Masteritzat per <b>Volker Greve</b>. Produït per <b>Hugo Fernandez</b>. Coproduït per <b>Vanessa Labrada</b>. Disseny i maquetació de la portada fet per <b>John Bishop</b>, ell el "capo" d'<b>Origin Records</b>. Amb <b>Hugo Fernández, guitarra; Christoph Titz, trompeta i fiscorn; Martin Lillich, baix elèctric i Jesus Vega, bateria. I tots els temes són del líder Hugo Fernnadez.</b> I com sempre que puc, aquí al blog trobareu l’enllaç al seu Bandcamp: <a href="https://hugofernandez.bandcamp.com/album/ozean.">https://hugofernandez.bandcamp.com/album/ozean.</a></div><div><br /></div><div>I dels temes que no he escollit tenim el “Watertones” que va a ritme així com trencat, i també marcat pel baterista amb melodia inicial a càrrec del trompetista <b>Titz</b>. I el “Neptune Grass” l’inicia el baterista <b>Vega</b> per ja després aparèixer la melodia a duet de trompeta de <b>Titz</b> i guitarra del líder <b>Fernandez</b>. Un altre tema molt interessant és “Imaginary Geometry” iniciat amb acords i sons estranys a càrrec de la guitarra del líder i posterior melodia de <b>Titz </b>a la trompeta. I el tema amb aires caribenys és el “Caribbean Illusion” iniciat amb un ritme que ens situa en aquella zona, a tot reggae. I ja finalment, “Latina” té també uns aires càlids per ritmes amb un bon marcatge del baterista i melodia del trompetista <b>Titz</b>.</div><div><br /></div><div>I els començarem escoltant amb el tema anomenat...</div><div><br /></div><div>4.4.- Birdhouse (Hugo Fernandez) 7:13.</div><div><br /></div><div>I ara ens hem situat en una altra ona i estil musical on el Jazz hi apareixerà ja en les composicions, i esclar, molt més en les improvisacions. Un tema molt bonic del guitarrista mexicà establert a <b>Berlin</b> i que ell ha començat amb uns preciosos arpegis. Ben aviat ha aparegut la rítmica dels platerets del baterista <b>Vega</b> i sembla que sigui la trompeta de <b>Titz</b>. Ell mateix ens ha fet la bonica melodia amb aquest so tan càlid, i després s’ha posat a improvisar també. El tema té uns moments força tranquilets però també té un “Groove” que se t’emporta de manera irremissible. El trompetista holandès ha fet una gran improvisació, arribant al registre agut, però sense estridències. La base rítmica l’ha recolzat, el baterista, el baixista i algunes notes soltes del líder a la guitarra, tot plegat un bon coixí per a <b>Titz</b>. I <b>Hugo</b> l’ha seguit amb molta tendresa, acords, melodia creada feta amb gust, silencis entre notes per copsar encara més el ritme, i els moments en què les ha fet força lligades totes les que ha fet. I la trompeta de <b>Titz</b> ens ha situat al final del preciós tema, molt adequat per començar-los a escoltar. </div><div><br /></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiP0GKkwjY0kKUVyYd84IjRtUnmMaBikKc3bEwBVK40Y_93SZiU3vkx64JsBF6obt9MgLpQCYYQap3WEyfyoJXHPsp53rzTDbj75YLzSMopoNFEBkTQCy-ecxHBC1HjsJ-SbEl3CRT-CE0qXRdcyKBdWP4fCvcaqoYInMQ_-xQqpBtB25fR95eYRfwd-dG0/s1150/back.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="972" data-original-width="1150" height="270" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiP0GKkwjY0kKUVyYd84IjRtUnmMaBikKc3bEwBVK40Y_93SZiU3vkx64JsBF6obt9MgLpQCYYQap3WEyfyoJXHPsp53rzTDbj75YLzSMopoNFEBkTQCy-ecxHBC1HjsJ-SbEl3CRT-CE0qXRdcyKBdWP4fCvcaqoYInMQ_-xQqpBtB25fR95eYRfwd-dG0/s320/back.jpg" width="320" /></a></div><br /></div><div>I ens deien això des d’<b>El País...</b></div><div><b>"Ozean"</b> és oceà en alemany, on va començar la vida a la Terra i es van navegar els camins per forjar l'intercanvi cultural i l'enriquiment de la civilització. La bellesa, la importància i la fragilitat de les vies fluvials van ser al capdavant quan el guitarrista <b>Hugo Fernandez</b> va compondre aquesta música per al seu quartet de <b>Berlín</b>. Nascut a <b>Mèxic</b>, amb parades a <b>Berklee</b> i la<b> Universitat de Nova Orleans</b> abans d'una dècada a <b>Madrid</b> i ara a <b>Berlín</b>, les experiències de <b>Fernandez </b>a través de la vida en aquestes capitals culturals vives provenen de la música amb elements amplis de formes folklòriques, música clàssica occidental i fins i tot el pop, informant la seva profunda sensibilitat jazzística. Amb el trompetista <b>Christoph Titz</b>, el baixista <b>Martin Lillich</b> i el seu company expatriat, el baterista <b>Jesus Vega</b>, abracen un món musical que podria ser una "visió de futur del jazz" (<b>Casa de les Cultures del Món, Berlín)</b>. “...personalitat, competència i un so propi...” <b>El País (Espanya).</b></div><div><br /></div><div>I els seguirem escoltant en el tema.....</div><div><br /></div><div>5.5.- Undercurrent (Hugo Fernandez) 5:39.</div><div><br /></div><div>Doncs ja heu pogut escoltar que el tempo d’aquest tema ha estat també bastant tranquil. Tot i això, la qüestió rítmica és força present per com el baterista colpeja la seva bateria i el baix fa les línies base. El “funk” hi és, tot i a tempo mèdium, cosa que és ideal per les evolucions solistes del líder a la guitarra. I el tema l’ha iniciat el baixista amb el motiu principal per després ja els copets del baterista. I la melodia ha aparegut a càrrec de la guitarra i la trompeta de <b>Fernandez</b> i<b> Titz</b>. I el so del metall semblen haver-lo doblat, car en sonen dos, o al menys això m’ha semblat a mi. I sí que la improvisació del líder ha estat magnífica, feta amb gust musical, amb delicadesa, i amb mostres clares de la seva creativitat. El seu estil se situa en l’ona dels moderns de l’instrument, tot i ser el seu so més en l’ona dels més clàssics, per manca d’efectes i demés. I <b>Vega</b> a la bateria ens ha fet un bon i curtet solo, per ja encarar de nou la melodia a duet de metall i cordes del guitarrista, i per sota el “punch” de baixista i baterista. Bon tema, també de l’<b>Hugo Fernandez</b>.</div></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA" style="color: #222222;"><o:p><br /></o:p></span><span lang="CA">I no deixaré de dir-vos
que entreu als webs de:<br /></span><span lang="CA">Discordian Records: </span><span lang="CA"><a href="http://www.discordianrecords.bandcamp.com/">www.discordianrecords.bandcamp.com</a></span><span lang="CA">,<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA">Moonjune Records: </span><span lang="CA"><a href="http://www.moonjunrecords.com/">www.moonjunrecords.com</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Auand Records: </span><span lang="CA"><a href="https://auand.com/">https://auand.com/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Segell Microscopi: </span><span lang="CA"><a href="https://www.microscopi.cat/">https://www.microscopi.cat/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">CRU Records: </span><span lang="CA"><a href="https://alcrurecords.com/">https://alcrurecords.com/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Tejo Milenario: </span><span lang="CA"><a href="http://www.tejomusic.com/">http://www.tejomusic.com/</a></span><span lang="CA">,<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA">Etc, etc...enllaços
que trobareu al blog.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwQQPNCcW4KRiZwueUJ9uzMo1yEDUn_PKDsj8NR3ruZKPYbb4Y6rijBbfKC7sHRUmU9NsYtTfKxX8mP9d6G8UkpCZxh-z5lr44zA-fy-cY7tt69UFSKuRFOI2rm9du4IDi1xAVcxWJ-yloqGIEL0JXhkEBfLj36wdPMQeK8PHqoNqEjO10fMZsia5cI6QY/s2000/Hugo%20Fernandez%20by%20David%20Beecroft.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1333" data-original-width="2000" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwQQPNCcW4KRiZwueUJ9uzMo1yEDUn_PKDsj8NR3ruZKPYbb4Y6rijBbfKC7sHRUmU9NsYtTfKxX8mP9d6G8UkpCZxh-z5lr44zA-fy-cY7tt69UFSKuRFOI2rm9du4IDi1xAVcxWJ-yloqGIEL0JXhkEBfLj36wdPMQeK8PHqoNqEjO10fMZsia5cI6QY/s320/Hugo%20Fernandez%20by%20David%20Beecroft.jpg" width="320" /></a></div><br /><span lang="CA">I ara sí que els
acabarem d’escoltar en el tema anomenat...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">6.1.- Spark of Desire
(Hugo Fernandez) 6:14.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I sí, aquest tema ha volat per tempo i ritmes
ja d’entrada. Una melodia curteta feta pel trompetista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Titz</b> per ja aparèixer el pont del tema amb el guitarrista i també
trompetista. I després que aquest hagi recuperat el motiu principal, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Hugo</b> n’ha iniciat les improvisacions.
Ens ha clavat un solo brutal, amb clares mostres de tècnica, de creativitat, de
línies melòdiques agosarades i un fraseig força jazzero i contemporani, actual.
I l’ha seguit a la trompeta <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Titz</b>
fent de nou una gran tasca solista, en un tema on la base rítmica de baixista i
baterista l’ha fet caminar, i de quina manera ho han fet. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Titz</b> ens ha tornat a fer un solo melòdic, i de nou situant-se
sovint en el registre més agut, i tot i això, el so obtingut ha estat força
càlid. I ell mateix l’ha acabat després de recuperar-ne el motiu principal, un
molt bon tema de l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Hugo Fernandez</b>
per ja acabar-los d’escoltar, felicitats <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Hugo</b>,
felicitats nois.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEivcLST5lYSUTDayaAaDDy78hPivc6lSjDl_D5T3QivgG_qHAPXOVWLjNkhTHkitxcH2-39nejjOgnKVRk5d25Q-Os5xfzkrW0OU1onHnDkpOmTmmP-qc5DEbD072onDlthUCXy944-hdWsQWTMi8BAmNogC5bqFTbelrHi6z3sRgZYj8HlSWHmUjWOKsiT" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="506" data-original-width="506" height="307" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEivcLST5lYSUTDayaAaDDy78hPivc6lSjDl_D5T3QivgG_qHAPXOVWLjNkhTHkitxcH2-39nejjOgnKVRk5d25Q-Os5xfzkrW0OU1onHnDkpOmTmmP-qc5DEbD072onDlthUCXy944-hdWsQWTMi8BAmNogC5bqFTbelrHi6z3sRgZYj8HlSWHmUjWOKsiT=w307-h307" width="307" /></a></div><br /></span><span lang="CA"><div>I seguiré amb un altre d’aquets projectes, el del <b>Henry Spencer, “The Defector”</b>. I d’aquest disc no tinc dades de l’enregistrament. Amb<b> Henry Spencer trompeta, fiscorn, composició; Ant Law, guitarra; Matt Robinson, piano, Fender Rhodes; Andrew Robb, contrabaix; David Ingamells, bateria; amb el violí John Garner i Marie Schreer; Lydia Abell, viola i Colin Alexander, violoncel.</b> Totes les composicions/arranjaments de cordes són d'<b>Henry Spencer</b> excepte “Overlap” i “Introduction to Without a Voice” compostes per <b>George Stevenson</b>. I ja sabeu que trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc al blog del programa:</div><div><a href="https://www.ampmusicrecords.com/releases-1/henry-spencer-the-defector.">https://www.ampmusicrecords.com/releases-1/henry-spencer-the-defector.</a></div><o:p></o:p></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I comentaris
interessants sobre el disc les trobareu al blog del programa....<br /></span><i><span lang="CA">El
trompetista, compositor i líder de la banda <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Henry Spencer</b> publica el seu nou àlbum, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">"The Defector",</b> seguint la creixent programació de gires
internacionals de la seva banda, les emissions de ràdio i televisió, l'augment
d'audiències i seguidors internacionals i els seus llançaments anteriors
realitzats amb diversos premis <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">GRAMMY</b>
com en <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Dave Darlington</b> a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Nova York </b>(els crèdits del qual
inclouen <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Miles Davis, Herbie Hancock,
Wayne Shorter</b>), rebent elogis de la crítica internacional. La música de<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Spencer</b> toca el jazz, el rock, el
minimalisme i, de vegades, és cinematogràfica, combinant energia intensa i crua
i sortides evocadores, amb moments de melodies líriques íntimes, sentides,
emocionalment dirigides, gairebé com si es cantessin paraules. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Henry Spencer</b> va escriure aquest àlbum
inspirat en els desertors; ja sigui el soldat desertor d'un exèrcit que comet
crims de guerra o la parella que abandona la seva relació abusiva per a una
vida més lliure, el polític que desafia activament i abandona el seu partit per
protegir la democràcia, o el dissident de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Corea
del Nord</b> que tria el perill que amenaça la vida intentant escapar, creuar
la frontera cap a un món completament desconegut, en lloc de seguir vivint amb
la dictadura, la tirania i l'opressió.<br /></span></i><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I ja els escoltarem en la introducció a un tema amb el violí de John Garner i Marie Schreer, la viola de Lydia Abell, i el violoncel de Colin Alexander, per després el propi tema....<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">6.5.- Introduction to
Without a Voice (George Stevenson) 0:55.<br /></span><span lang="CA">7.6.- Without a Voice
(Henry Spencer) 5:51.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I ja heu pogut
escoltar que de nou tenim una trompeta sonant, ara però la del líder <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Henry Spencer</b>. I quina “Intro” més
bonica amb les cordes fregades, per ja entrar el tema pròpiament dit. I ha
estat un tema força emocionant, quasi majestuós. Sembla que li agrada pujar al
registre molt agut, i ho fa amb tota l’afinació. I la melodia ha aparegut ben
aviat, i també la potència del baterista i els aguts de la seva trompeta. I el
motiu l’ha fet primer l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ant Law</b> a la
guitarra per després afegir-s’hi el líder també. Un “break” molt bonic i ell
allà dalt de tot del registre agut, i ja iniciar la seva improvisació. I com
s’enlaira. I <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Robinson</b> al piano ens
ha acaronat en la seva reeixida execució solista. I quins moments més intensos
quan tots fan el motiu principal, ja quasi a les acaballes del tema. Preciós
per ja situar-nos en aquest altre entorn musical farcit de melodia i Jazz.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I més informació
d’aquest músic i projecte la podreu trobar al blog del programa...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><i><span lang="CA">El
trompetista, compositor i líder d'orquesta en ascens <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Henry Spencer</b> presentà el seu segon àlbum <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“The Defector”</b> el 29 de setembre del 2022. Després que el seu debut
fos elogiat internacionalment, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jazzwise</b>
l'anomena "una declaració inicial impressionantment atrevida d'un
trompetista nouvingut que destaca entre la multitud", torna <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Spence</b>r amb un àlbum de temes originals
dedicats a aquells que deserten, literal o figuradament, lluitant per una vida
millor per a ells mateixos i els que els envolten.<br /></span></i><i><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span></i><i><span lang="CA">"Sóc
incapaç de relacionar-me o descriure completament el sofriment i la valentia
d'aquests desertors davant el perill extrem, però m'inspiro i tinc una profunda
admiració pel seu coratge moral, força i determinació per millorar la seva
situació i ajudar els altres que els envolten", explica <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Spencer</b>. "Per molt que costi, crec
que val la pena i val la pena emular, encara que sigui lleugerament, aquestes
qualitats a la nostra pròpia vida normal".<br /></span></i><i><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span></i><i><span lang="CA">Tant
si es tracta d'un soldat que deserta d'un exèrcit que comet crims de guerra, de
la parella que abandona la seva relació abusiva o del polític que s'enfronta a
l'adversitat per desafiar els seus companys, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“The Defector”</b> és una oda melòdica, sensible i compassiu al seu coratge
i un esforç per abraçar-los i tenir aquesta força en tots nosaltres.<br /></span></i><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I els seguirem
escoltant en el monumental i majestuós tema que titula el disc, l’anomenat...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">8.1.- The Defector
(Henry Spencer) 5:39.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span>I quin altre brutal tema que acabem d’escoltar. Quina intensitat, quines emociones, quina majestuositat el d’un tema que ha començat delicadament amb piano i trompeta de <b>Robinson</b> i <b>Spencer</b>. Aviat ha pujat tot plegat d’energia, coses que sembla li agraden molt. Hi ha moments suaus, però sembla que siguin l’avantsala per després passar a la sala a descarregar-ho tot amb tota la força. Aquestes són unes composicions força complexes, brillants, i en aquest tema de nou hem pogut escoltar les cordes fregades. I com tira la secció rítmica, amb el baterista <b>Ingamells</b> i baixista <b>Robb</b>. I com el líder s’estira, s’estira cap amunt, i quin so més punyent i brillant el de la seva trompeta. I <b>Robinson</b> al piano ha fet de nou una gran tasca, i amb quins acords del guitarrista <b>Law</b> més distorsionats l’ha acompanyat. Brutal tema de nou del <b>Henry Spencer</b>.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA" style="color: #222222;"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA" style="color: #222222;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjv2bSo3mG0OiEaVQZNe5q505xYzzMFcaKo_nLAqIb8H3GnmEldy2dcEcmcfCDCsaAV9RpBCgxKENePHtOQQfLSGyybQvEuNUilBk8d4f7wTh1g_EH9-sAPqi6wMBIUKF0cdP80oNk88VN63DVKDcGLuiFnJrTJEHJs7sSRH_KEnP4oV2V6C025PePhv2Yh" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="506" data-original-width="506" height="318" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjv2bSo3mG0OiEaVQZNe5q505xYzzMFcaKo_nLAqIb8H3GnmEldy2dcEcmcfCDCsaAV9RpBCgxKENePHtOQQfLSGyybQvEuNUilBk8d4f7wTh1g_EH9-sAPqi6wMBIUKF0cdP80oNk88VN63DVKDcGLuiFnJrTJEHJs7sSRH_KEnP4oV2V6C025PePhv2Yh=w318-h318" width="318" /></a></div><br /></span><span lang="CA">I més coses en podreu
llegir al blog...<br /></span><i><span lang="CA">La
música de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Spencer</b> toca el jazz, el rock,
el minimalisme i, de vegades, és cinematogràfica, combinant energia intensa i
crua i sortides evocadores, amb moments de melodies líriques íntimes, sentides,
emocionalment dirigides, gairebé com si es cantessin paraules. Això no és
casualitat; <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Spencer</b> utilitza les
lletres com a part del seu procés d'escriptura. "Crec que això ajuda a
mantenir la connexió entre la música i la intenció original darrere de la
composició i també dóna a la música la seva naturalesa melòdica, ajudant a
atraure l'oient a la narració. Sense paraules, l'oient i l'intèrpret són més
lliures per interpretar la música a la seva manera personal". <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“The Defector”</b> no és diferent, presenta
nou temes de trompeta, piano melòdic i, en general, una intenció emocional
sincera arrelada en una experiència genuïna.<br /></span></i><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I ja els acabarem
d’escoltar en el potent i divers tema....<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">9.3.- Undone (Henry
Spencer) 5:19.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I quin altre
impressionant tema per ja deixar-los d’escoltar. Ha acabat dolçament més o
menys com l’han començat, car ho ha fet <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Robinson</b>
i el guitarrista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Law </b>amb uns arpegis
vitals. I ves per on que el líder ha aparegut primer amb el fiscorn, al costat
de tots dos. I quin canvi amb el acords del guitarrista, i ja amb la trompeta
del líder allà dalt de tot. I la rítmica trencada amb el baixista i baterista,
i com fan el que sembla el motiu principal de manera repetitiva. I què
impressionant, quan el líder s’ha quedat sol amb el baterista, ell passant el
so de la trompeta per efectes i el baterista fent un magistral solo. I quina
entrada la de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ant Law</b> i seva
improvisació, què brutal. Aquí la guitarra va veloç i sona moderna per efectes
electrònics. I el “break” amb el pianista pel canal esquerre de nou i la
guitarra pel canal dret. I com s’enlairen de nou i ja per arribar al final del
tema, que han acabat delicadament, què impressionant tema i composicions
d’aquest genial músic, trompetista i compositor, l’anglès com són tots ells, el
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Henry Spencer</b>, tema ideal per
deixar-los d’escoltar.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I encara al blog hi
trobrareu quelcom més sobre cadascun dels músic...<br /></span><b><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA">Henry Spencer</span></i></b><i><span lang="CA"> va créixer en una granja de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Wiltshire (Regne Unit),</b> després es va
traslladar a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Londres</b>, on va estudiar
al conservatori <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">(The Guildhall School of
Music) </b>mentre es va consolidar com a trompetista, compositor i líder de
l'escena del jazz londinenc. En traslladar-se a la ciutat, de seguida va
començar a actuar, enregistrar i girar, independentment del conservatori, en
grups de jazz, bandes de pop/rock i sessions de gravació. El debut del seu grup
va fer que guanyés el premi al millor nouvingut al <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Marlborough Jazz Festival</b> i més tard va guanyar el premi <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Emerging Excellence</b> del <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Regne Unit</b>.<br /><o:p></o:p></span></i><i><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span></i><b><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA">Ant Law</span></i></b><i><span lang="CA"> és un guitarrista, líder de banda i sideman
establert internacionalment i que ha tocat amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Henry Spencer, Tim Garland, Jason Rebello, Jasper Høiby, Eric Harland </b>i<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Dame Evelyn Glennie</b>.<br /> <o:p></o:p></span></i><i><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span></i><i><span lang="CA">El
guanyador del premi <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Edwin Samuel Dove</b>,
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Matt Robinson </b>actua amb músics
destacats de l'escena britànica com <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Snowpoet,
Flying Machines i Emilia Mårtensson</b>.<br /> </span></i><i><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span></i><i><span lang="CA">El
baixista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Andrew Robb</b> actua
internacionalment, després d'haver viscut a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Londres, Edimburg i Bergen</b> amb artistes com <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Salena Jones</b>, les llegendes del jazz noruec <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Dag Arnesen, Knut Kristtainsen</b>, l'exalumne d'<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Art Blakey Valery Ponomarev</b>, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Tim
Garland, Julian Joseph, Kit Downes, Cleveland Watkis i Georgia Cécile.<br /></b></span></i><i><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span></i><b><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA">David Ingamells</span></i></b><i><span lang="CA"> és un bateria molt demandat a l'escena
londinenca que actua amb artistes com <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Kate
Williams </b>de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Four Plus Three, Helena
Kay, Brandon Allen, la London City Big Band </b>i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">la London Jazz Orchestra</b>.<br /><o:p></o:p></span></i><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..<br /></span><span lang="CA">23 Robadors,
Barcelona:<br /> </span><span lang="CA"><a href="https://23robadors.com/programacio/">https://23robadors.com/programacio/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Jamboree Jazz Club,
Barcelona:<br /> </span><span lang="CA"><a href="https://jamboreejazz.com/agenda/">https://jamboreejazz.com/agenda/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Sunset Jazz Club,
Girona:<br /> </span><span lang="CA"><a href="http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html">http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html<br /></a></span><span lang="CA">etc, etc....al blog
hi trobareu l’enllaç a la seva programació.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjeAbTurPWC9C319WC2531bm-xZLXZbOumam2J6hGDFBT1BMKs21SL3WO1iKylbbynEuOd-uPmsWLo9NUzmQpTPCwUsh4aiqGHIoYDgrqfAaOhRydtX6_ipWmNODe8AaS4gsbTRomi3t6eJ8uauu6dGgCNWh0tWty6JJNfbpBxTBOEZr4oSip5rL_lh8kJy/s3000/1%20FRONT.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3000" data-original-width="3000" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjeAbTurPWC9C319WC2531bm-xZLXZbOumam2J6hGDFBT1BMKs21SL3WO1iKylbbynEuOd-uPmsWLo9NUzmQpTPCwUsh4aiqGHIoYDgrqfAaOhRydtX6_ipWmNODe8AaS4gsbTRomi3t6eJ8uauu6dGgCNWh0tWty6JJNfbpBxTBOEZr4oSip5rL_lh8kJy/s320/1%20FRONT.jpg" width="320" /></a></div><br /><span lang="CA"><div>I després d’aquest magnífic projecte del trompetista anglès, encarem ja el final del programa amb un altre canvi estilístic, ara de la mà del guitarrista italià que vam tenir entre nosaltres estudiant el Grau Superior de guitarra Jazz, l<b>’Enrico Le Noci</b> i el seu <b>“Electric Nuts”,</b> publicat el 28 d’abril de 2023, a tot Funk i Jazz-Fusió demés variants rítmiques. Enregistrat per <b>Tullio Ciriello</b> a <b>A.MA Records Studio </b>el novembre de 2022. Productor executiu <b>Antonio Martino</b> des d'aquí una abraçada. Amb<b> Enrico Le Noci, líder / guitarra, Matthijs Geerts, piano / electric piano / Synt i Egidio Gentile / bateria</b>. Tota la música és d'<b>Enrico Le Noci - ©&℗ A.MA Edizioni</b> excepte “Maiden Voyage” de <b>Herbie Hancock - Hancock Music Company,</b> “Voodoo Child” de<b> Jimi Hendrix - Experience Hendrix LLC</b> i “Sky Dive” de <b>Freddie Hubbard - Hubtones Music CO</b>. I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç al Bandcamp del disc:</div><div><a href="https://amarecordsamaedizioni.bandcamp.com/album/electric-nuts.">https://amarecordsamaedizioni.bandcamp.com/album/electric-nuts.</a></div><div><br /></div><div>I els comentaris sobre els ritmes i tempos dels temes els podreu llegir al blog:</div><div><br /></div><div>I dir-vos que dels temes que no posaré n’hi ha de tan macos com el “Eyes to Feel”, propi del líder, i una delicada balada amb un punt de marcatge del baterista <b>Egidio</b>. “Fantasia” també té un tarannà plàcid, amb melodia inicial del líder i posteriors improvisacions esotèriques del teclista <b>Geerts</b>, i també amb el punt de “beat” delicat del baterista. I un pèl més atrevit és el magnífic tema de <b>Hancock</b>, “Mayden Voyage”, del qual, quasi costa reconèixer la melodia, tal és l’arranjament que ha fet el líder. Preciós i amb un gust exquisit. I un tema vital també marcat per la bateria de <b>Egidio</b> és “Cyste (Can Yo See The End)”, on el teclista acompanya al baterista en els inicis, per desprès aparèixer ja la melodia a càrrec de la guitarra del líder, passada aquesta per efectes diversos, i amb quin ritme més ben aconseguit. I també és així de delicat el tema de <b>Freddie Hubbard</b> “Sky Dive” havent-hi també una pulsió rítmica marcada per la bateria de<b> Egidio</b> però també pels baixos sintetitzats del teclista holandès <b>Geerts.</b></div><div><br /></div><div>I ja els podem escoltar en el tema propi de l’Enrico que d’alguna manera titula el disc...</div></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">10.3.- Nuts (Enrico
Le Noci) 6:24.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I ja fa una estona
llarga que sonen les guitarres, i aquesta és ara de nou la d’un líder, l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Enrico Le Noci</b>, jove italià que vaig
tenir el plaer de conèixer quan estudiava el seu Grau Superior a casa nostra. I
aquest és el seu projecte súper actual de concepció, de ritmes i sons. Un tema
que han començat amb el que seria el motiu principal per ja aparèixer la
melodia a càrrec del líder. Un motiu marcat pel teclista i baterista. I ja heu
pogut escoltar a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Enrico</b> en la seva
improvisació amb la guitarra passada per efectes tot i que no massa. I la seva
interpretació ha estat feta amb placidesa i gust musical. Sons els del
Jazz-Fusió, alhora que els ritmes. I el teclista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Geerts</b> ens ha fet una tasca solista remarcable amb els sintetitzadors,
i què maco ho ha fet. I el baterista sempre ha estat portant la màquina rítmica
a bon port. I de nou el líder a la guitarra amb les notes soltes del motiu
principal ja encarant el final del tema. Abans però hem escoltat com el
baterista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Egidio</b> s’esplaiava una
estona amb contundència i després per trobar de nou el motiu principal del
tema, acabant-lo delicadament, ideal per començar-los a escoltar.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjT2XfuQQINmOdbmC-Y5CqsG8LeSNIbSCPHYCxCBSHVelkY2-eQP93XhxVK3XSyZ8scL53NsffiJp41iTCxAnnv7u6dPVEyYe4d2vOOeJQg9X-v0M1jm4Pw98x_beQy9icnOybjpIDf7EgFmjUmw9aciMgKi1UkyTMqGPm_v13SKss9RDbLYxfUUp5LTw6j/s1683/2%20BACK.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1518" data-original-width="1683" height="289" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjT2XfuQQINmOdbmC-Y5CqsG8LeSNIbSCPHYCxCBSHVelkY2-eQP93XhxVK3XSyZ8scL53NsffiJp41iTCxAnnv7u6dPVEyYe4d2vOOeJQg9X-v0M1jm4Pw98x_beQy9icnOybjpIDf7EgFmjUmw9aciMgKi1UkyTMqGPm_v13SKss9RDbLYxfUUp5LTw6j/s320/2%20BACK.jpg" width="320" /></a></div><br /><span lang="CA">Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..<br /></span><span lang="CA">Nota 79: </span><span lang="CA"><a href="https://www.nota79.cat/events/">https://www.nota79.cat/events/</a></span><span lang="CA">,<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA">Nova Jazz Cava:<br /> </span><span lang="CA"><a href="https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming">https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Jazz Club la
Vicentina:<br /> </span><span lang="CA"><a href="https://jazzclublavicentina.blogspot.com/">https://jazzclublavicentina.blogspot.com/</a></span><span lang="CA">, i nosaltres
ja fins el 17 de novembre que tindrem el JazzSpirit Quartet amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Carles Pineda, saxo alt; Enric Carreras,
piano; Pep Coca, contrabaix i Adrià Font, bateria</b>, amb l’entrada gratuïta
com sempre en un esdeveniment patrocinat per l’ajuntament de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">SVdH </b>i organitzat des del <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jazz Club la Vicentina</b> us hi esperem
com sempre a partir de les 22h.<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I seguim
escoltant-los en el magnífic arranjament fet pel líder sobre el brutal tema de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jimi Hendrix</b>, el conegut...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">11.7.- Voodoo Child
(Jimi Hendrix) 7:00.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I quin tros de tema
de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Hendrix</b><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>que ens han fet. I <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jimi</b> va incloure aquest brutal tema en el seu disc <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“Electric Ladyland”</b> del 1968, el dels <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jimi Hendrix Experience</b>, amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Noel Redding </b><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Mitch
Mitchel </b>brutal i trencador disc que va esberlar les parets del rock
d’aquella època, i que ves per on, vaig poder escoltar aleshores. I ells n’han
fet una magnífica recreació en un tema que ens ha situat de nou en les músiques
pop-rock dels 60-70s. I és que el programa d’avui és així de divers. Un tema
que <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Enrico</b> ha arranjat la mar de bé.
I de quina manera s’ha posat a improvisar, i què bé ho ha fet. S’ha situat en
l’entorn adequat, el del mestre <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Hendrix,
</b>ell però sense masses efectes, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Enrico</b>.
I el seu solo ha estat més proper al Jazz que al Rock, per dir-ho d’alguna
manera, per com han estat les seves evolucions al llarg del mànec de la seva
guitarra. I què bé els dos de la base, teclat amb acords i baixos i la bateria,
ells dos que són <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Geerts</b> i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Gentile</b>. I al final amb uns moments
d’aquest darrer fent un curtet solo per ja acabar el brutal tema de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jimi Hendrix</b>.<br /> </span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I coses que ens diuen
d’aquest projecte les podreu llegir al blog:<br /></span><i><span lang="CA">Fusionant
les influències dels trios de jazz d'orgue liderats per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Grant Green, Jimmy Smith i Wes Montgomery amb </b>la guitarra de Blues
de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jimi Hendrix</b> i els estils
compositius <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">d'Herbie Hancock i Wayne
Shorter</b>, el trio <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">d'Enrico Le Noci </b>ha
creat <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“Electric Nuts”.</b> Un àlbum,
publicat a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">A.MA Records</b>, que
reflecteix els ritmes afroamericans que impregnen la música dels nostres pares
fins als sons dinàmics del nostre temps. El treball de guitarra d'<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Enrico</b> i la bateria <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">d'Egidio Gentile</b> teixeixen un so que ve
amb l'experiència de més de mitja dècada de tocar junts a diverses bandes de
les escenes del jazz i el rock italià. Amb la incorporació de l'antic membre
dels <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Greyheads</b>, el jove mestre
holandès de tecles i sintetitzadors de baix <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Matthijs Geerts</b>, el trio ens presenta l'energia de les vibracions
de jazz autèntiques juntament amb sabors de rock de i de fusió.</span></i></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><i><span lang="CA"><br /></span></i></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><i><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjbm5Yoz92ATpvETqsbb-uUrZbXOujQEJtLoSku6BjNW1sSCh79Jhdfs2M0Y1-qoaydg_0KNUPuRfn5CBQnz9kUe1UFBgll-Pxq477qbuA9h-L23HyKOMiaHJRZuj6Br5W0O3jDU1hBEBaN4ntum9VoMCNfWtXAmwWzjJL3E-CHacX40kDEvcPcmOBxLkVY/s1701/3%20INTERNO.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1512" data-original-width="1701" height="284" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjbm5Yoz92ATpvETqsbb-uUrZbXOujQEJtLoSku6BjNW1sSCh79Jhdfs2M0Y1-qoaydg_0KNUPuRfn5CBQnz9kUe1UFBgll-Pxq477qbuA9h-L23HyKOMiaHJRZuj6Br5W0O3jDU1hBEBaN4ntum9VoMCNfWtXAmwWzjJL3E-CHacX40kDEvcPcmOBxLkVY/s320/3%20INTERNO.jpg" width="320" /></a></div><br /></i><span lang="CA">I ja els acabarem
d’escoltar i nosaltres acabarem el programa d’avui que ha estat força
interessant i divers, amb un altre tema de l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Enrico Le Noci</b> anomenat...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">12.1.- In The House
(Enrico Le Noci) 6:24.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I quina altra
demostració d’autenticitat, de bon gust, de bones maneres compositives, de
tècnica de tots tres, la d’aquests tres joves mosqueters del Jazz-Fusió en
aquest projeccte. I aquí <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Enrico</b> sí
ha passat la seva guitarra per tots els efectes possibles, i ja des de l’inici
i fins el final, en un tema on han brillat tots tres, però ell, potser una mica
més per la gran tasca que ha fet. I és que el baterista l’ha començat amb uns
efectes que s’han passejat pels dos canals. I la melodia ja ha aparegut a
càrrec del líder i el seu espaterrant so de la guitarra. El teclista ha fet una
tasca d’acompanyant, cosa que ha fet durant tot el tema. I és el que els acords
ens situen en l’harmonia del tema, així com els baixos que ell també fa. I la melodia
a càrrec del líder ha deixat pas a la seva reeixida improvisació. Un tema
relativament llarg de prop de 7 minuts on <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Enrico</b>
ha brillat en la seva improvisació en un altre tema a tot Jazz-Fusió. Brutal
improvisació la del jove italià, que també va aprendre a parlar català en la
seva estada a casa nostra, i que per poc no va poder venir a tocar al <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jazz Club la Vicentina</b>, car no vam
poder quadrar calendari entre tots dos. En fi, felicitats <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Enrico</b> i felicitats nois, per aquest agosarat treball, ideal per ja
acabar el programa d’avui, que com sempre espero que us hagi agradat tan com a
mi.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
</span><span lang="CA"><a href="http://www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es/">www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es</a></span></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;"> i jo mateix <b>Miquel Tuset i Mallol </b>qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les
seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i
us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel
Tuset i Mallol.</span><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;"><o:p></o:p></span></span></div>
S'emet cada dimecres a les 22h a Ràdio Sant Vicenç 90.2 i els diumenges en diferit a la mateixa hora. Presentat i realitzat per Miquel Tuset.http://www.blogger.com/profile/07577638615848231323noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2780958048475961356.post-48180011471806720602023-10-11T09:56:00.000-07:002023-10-11T09:56:29.674-07:00Programa 564: Synergetic Ensemble, Javier Moreno i World Citizen Band, dimecres 11 d'octubre de 2023.<div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"> <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3qXDa3RbbFaN2RDMD-Qk-7NdbzYrEF2cpiMStETMMZtXD2jMA2A4SI-Yb-1vtGdp3iaXL_Hk064d1bJ3MrGhcGevC739dbX4QN-9l2NX5T2MYJbvvqBLvQCwTqzfscKo04CrZq_gq7C8aFGoiFgIVy-W1itEYopoOXstKNq813A2j3IBY7UdWVj-fas3S/s1123/Programa%20564_b.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1123" data-original-width="1123" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3qXDa3RbbFaN2RDMD-Qk-7NdbzYrEF2cpiMStETMMZtXD2jMA2A4SI-Yb-1vtGdp3iaXL_Hk064d1bJ3MrGhcGevC739dbX4QN-9l2NX5T2MYJbvvqBLvQCwTqzfscKo04CrZq_gq7C8aFGoiFgIVy-W1itEYopoOXstKNq813A2j3IBY7UdWVj-fas3S/s320/Programa%20564_b.jpg" width="320" /></a></div><br /></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">Molt bona nit a
tothom, benvinguts a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jazz Club de Nit</b>
aquí a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ràdio Sant Vicenç 90.2</b> aquí a
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ràdio Abrera 107.9</b> aquí a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ràdio Joventut </b>aquí a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ràdio Molins de Rei 91.2</b> aquí a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Eixample Barcelona Ràdio</b> aquí a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ràdio Celrà </b><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>amb un programa de Jazz per a vosaltres que us
agrada el Jazz, com deia el nostre amic <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Cifu</b>.
A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un
petó ben gran <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Cifu</b>. Aquí <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Miquel Tuset i Mallol</b> qui us parla,
presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i
editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma
col·lectiva i internacional anomenada <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“Esfera
Jazz”</b>, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic
també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre
podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz.<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">Doncs si la setmana
passada vàreu poder escoltar quatre treballs amb formacions reduïdes, avui us
presentaré tres projectes que van des del quintet a la banda passant per un
ensemble tot i ser l’ensemble el que és una Big Band, el <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Synergetic Ensemble</b> de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Pablo
Ruiz</b> i la seva <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“Suite Lines”</b>. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Javier Moreno</b> ens presenta el seu <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Quinteto Capital</b> i els de la <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">World Citizen Band</b> el seu <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“Antares”</b>.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: arial;"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIm6spn3nO80RZmux4hwjQ0lAgt8jnrUD4YCmKln9Re6-5TqlfNc53tA6uAEySmgmARCszX7ZWGmF7N4CspYUf1INEKofuuxJbVtvOBgb2_eW90IXmVHKQkvibXcyrIOPoWDNDd0br3WMRNvCdVz4zP4aTfvHd0FEDeYWJ9jFkb0cPoQJM2LULZxTo51u8/s1651/front.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1448" data-original-width="1651" height="281" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIm6spn3nO80RZmux4hwjQ0lAgt8jnrUD4YCmKln9Re6-5TqlfNc53tA6uAEySmgmARCszX7ZWGmF7N4CspYUf1INEKofuuxJbVtvOBgb2_eW90IXmVHKQkvibXcyrIOPoWDNDd0br3WMRNvCdVz4zP4aTfvHd0FEDeYWJ9jFkb0cPoQJM2LULZxTo51u8/s320/front.jpg" width="320" /></a></div><br /></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I proposo que
comencem amb el <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Synergetic Ensemble</b>
de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Pablo Ruiz</b> i la seva <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“Suite Lines”</b>. Publicat el 2022 i
produït per ell mateix. Enregistrat, mesclat i masteritzat per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Adrià Serrano</b>. Aquí hi tenim a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Alberto Pérez, Cesc Badia, Álvaro Ocón i
Alba Careta, trompetes; Gerard Serrano, Víctor Colomer i Max Tato, trombons;
Vernau Mier i Aina López, saxo alt; Martí Serra i Joan Martí, saxo tenor i
soprano </b>i aquest darrer també <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">flauta;
Alba Esteban, saxo baríton; Giulia Valle, contrabaix; Jofre Fité, piano i Pablo
Ruiz, bateria, </b>banda dirigida per ell mateix, amb composicions i
arranjaments de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Pablo </b>(temes 1 al 5)
i per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Adrià Serrano </b>(6).<br /> </span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I en el llibret
intern del CD, ens expliquen de què va tot plegat:<br /></span></span><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">Synergetic
Ensemble és una Big Band dirigida per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Pablo
Ruiz. “Suite Lines”</b> és el seu debut amb aquesta banda. Com el seu nom
suggereix, la banda emergeix a partir de la sinèrgia entre la música, els
músics i l’eventual audiència que copsarà aquesta gran experiència, i per la
qual s’ha fet tot això. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“Suite Lines”</b>
és una Suite de 5 moviments desenvolupats a partir de 5 diferents temes escrits
per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Pablo Ruiz</b> en aquests darrers
anys. Ell mateix va fer tots els arranjaments per a Big Band i transformà la
seqüència dels temes en aquesta Suite, que es pot tocar sense cap interrupció.
Al final de CD hi ha un “bonus track” compost per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Adrià Serrano</b>. Aquest àlbum es va enregistrar en directe al <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Conservatori del Liceu</b> i va ser el seu
concert de graduació, el que es va fer el 22 de maig del 2021 amb només 30
persones de públic, degut a les restriccions del Covid.<br /> </span></span></i><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">Doncs començaré amb
el primer moviment de la Suite, “Green Eyes”, dedicat als ulls més macos del
món. Que tota la força estigui amb ells. I els músics solistes seran per ordre
d’intervenció, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Giulia Valle, contrabaix;
Alba Careta, trompeta; Álvaro Ocón, trompeta; Jofre Fité, piano i Aina López,
saxo alt</b>..<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">1.1.- Green Eyes
(Pablo Ruiz) 7:19s.<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I quin tema més
emocionant acabem d’escoltar. La càlida melodia amb la qual l’han acabat, l’hem
escoltat també a l’inici, després però de la “Intro” tan esotèrica que han fet
a base de sons esmorteïts de la bateria del líder, notes del contrabaix de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Giulia</b> i també al piano de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jofre</b>. I la melodia ha aparegut amb la
trompeta d’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Alba</b> per després amb el
saxo alto de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Aina</b>. La resta de
companys s’han afegit en un moment àlgid del tema, aquell del qual en diem el
Pont o la B, per ja tornar a recuperar el motiu principal d’aquests “Green
Eyes”. A partir d’aquí els solos de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Giulia
Valle, contrabaix; Alba Careta, trompeta; Álvaro Ocón, trompeta; Jofre Fité,
piano i Aina López, saxo alt</b> i melodia de nou. Preciós tema per
començar-los a escoltar.<br /></span></span><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span></b><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I no deixaré de
dir-vos que entreu als webs de:<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span style="font-family: arial;"><span lang="CA">Fresh Sound Records: </span><span lang="CA"><a href="http://www.freshsoundrecords.com/">www.freshsoundrecords.com</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span></span><span style="font-family: arial;"><span lang="CA">Quadrant Produccions:
</span><span lang="CA"><a href="http://www.quadrantproduccions.es/">www.quadrantproduccions.es<br /></a></span></span><span style="font-family: arial;"><span lang="CA">Temps Record: </span><span lang="CA"><a href="https://tempsrecord.cat/">https://tempsrecord.cat</a></span><span lang="CA">,<br /><o:p></o:p></span></span><span style="font-family: arial;"><span lang="CA">Youkali Music: </span><span lang="CA"><a href="http://youkalimusic.com/">http://youkalimusic.com</a></span><span lang="CA">,<br /><o:p></o:p></span></span><span style="font-family: arial;"><span lang="CA">Origin Records: </span><span lang="CA"><a href="https://originarts.com/">https://originarts.com/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">Errabal Jazz:<br /> </span></span><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><a href="http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es">http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es<br /></a></span></span><span style="font-family: arial;"><span lang="CA">UnderPool: </span><span lang="CA"><a href="https://www.underpool.org/">https://www.underpool.org<br /></a></span></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">Etc, etc...enllaços
que trobareu al blog.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: arial;"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhero5KbiWWxb5G7_rFpu2pJpUKZj6BorRm1fxd8xv9GKrUwLd6Ykb5bmWzB2RAkekSHIaHFvUacxLKkye9eknX0ji0RKZJPhjQIvHLAV0rbYtLEjPzjUOOEXQirgWwWaSCgUTXEW4ZBcHQMDJLXDTh9Xmxurqus7wpCVapzU3RAG-dAJZav7vXcjyrAhxX/s1684/back.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1446" data-original-width="1684" height="275" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhero5KbiWWxb5G7_rFpu2pJpUKZj6BorRm1fxd8xv9GKrUwLd6Ykb5bmWzB2RAkekSHIaHFvUacxLKkye9eknX0ji0RKZJPhjQIvHLAV0rbYtLEjPzjUOOEXQirgWwWaSCgUTXEW4ZBcHQMDJLXDTh9Xmxurqus7wpCVapzU3RAG-dAJZav7vXcjyrAhxX/s320/back.jpg" width="320" /></a></div><br /></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I seguiré amb el
segon moviment, de fet, el final del primer amb el piano enllaça amb aquest,
recordeu que els van tocar seguits el dia de la presentació i enregistrament, i
es diu “Oranette”. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Pablo</b> va escriure
aquest tema ple de pena després de saber que el seu oncle, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Dámaso</b> que era capellà, havia mort en un accident de trànsit.
L’ànim d’aquesta part de la Suite és perquè sigui com una pregària per a ell.
El títol sorgeix de la fusió de dues paraules catalanes, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Oració</i> + <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Oreneta</i><b style="mso-bidi-font-weight: normal;">. </b>Tot i que el títol té un”flaire” <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ornette Coleman</b>, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Pablo</b> ha utilitzat el joc de paraules per suggerir-nos que ho
pronunciem en francès. I en aquest magnífic tema hi ha una primera part
d’improvisació col·lectiva, després dels primers delicats moments, per ja
després aparèixer els solistes, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Martí
Serra, saxo tenor</b> i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Cesc Badia,
trompeta</b>...<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">2.2.- Oranette (Pablo
Ruiz) 9:48.<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I quina altra gran
composició de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Pablo</b>. I quin canvi a
tot delicat Swing en la improvisació de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Martí</b>
al tenor, i què brutal ho ha fet ell. Els acords de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Fité</b>, les notes puntuals de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Giulia</b>
i el líder a la bateria com a suport rítmic. Moments intensos posteriors al
solo de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Martí</b> i després delicadesa
en el solo de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Cesc</b> a la trompeta. I
el ritme, i el tempo, i el tema, com camina. La resta de companys s’hi ha
afegit i han aconseguit que el tema derivi en un en l’ona Avant-Garde per les
improvisacions col·lectives, aquelles que feu al <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jazz Composers Orquestra</b><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Carla Bley </b><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Michael
Mantler</b> i demés. I el final, què brutal. Magnífic tema, i què impactant
devia ser per el públic assistent a l’auditori del <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Conservatori del Liceu</b>.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: arial;"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfVFnFKYpvraz4i00IubLUN5zeEekDRrpFWXzW6VY1ynkUztDmZrRV5IJpdDfaw7oAMNDRFbbquoVXMSW5w4ygt4fkZ90_Yyf5njX9svasFamEv737o9yfIVMdCLbJZDgJkWfXHK3RG55j1DJk0-kEkaPA1WOaoFCW_1OZ6_vddC0YXl5-DXZz-5kKlbx7/s1640/CD.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1444" data-original-width="1640" height="282" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfVFnFKYpvraz4i00IubLUN5zeEekDRrpFWXzW6VY1ynkUztDmZrRV5IJpdDfaw7oAMNDRFbbquoVXMSW5w4ygt4fkZ90_Yyf5njX9svasFamEv737o9yfIVMdCLbJZDgJkWfXHK3RG55j1DJk0-kEkaPA1WOaoFCW_1OZ6_vddC0YXl5-DXZz-5kKlbx7/s320/CD.jpg" width="320" /></a></div><br /></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I de manera
consecutiva, tal i com s’ha d’escoltar aquesta Suite, seguirem amb el tercer
moviment amb una llarga i reeixida introducció a piano solo de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jofre Fité</b>, a partir del qual iniciarà
la melodia la baixista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Giulia Valle</b>
a duet amb les notes de la mà esquerra del pianista, com a motiu principal.
Aquest és un tema que <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Pablo</b> va
escriure durant la segona onada de la pandèmia a Espanya. El començà com si
hagués de ser un exercici però acabà essent un moviment de ple dret d’aquesta
Suite. La intenció era descriure la situació de la gent vivint en aquelles
condicions, on tot semblava caure al costat d’un. Tal i com indica el títol del
moviment, el tema esdevé fosc a mida que l’anireu escoltant, amb els trombons
mantenint la mateixa brillantor melòdica, però tornant-se més foscos a cada
chorus a través d’harmonies menys tonals i carregades i amb més complexes
línies en el “Soli” dels saxos, i anomenat...<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">3.3.- It’s Getting
Dark (Pablo Ruiz) 7:01.<br /> </span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I sí quin altre
brutal tema de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ruiz</b> i de quina
manera s’ha anat desenvolupant i quina capacitat rítmica que té. I com després
de pianista i baixista el tema ha entrat en una dinàmica rítmica precisa on hem
escoltat el solo de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Martí Serra</b> al
saxo soprano, brutal ell, i amb el fons del saxo baríton de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Alba Estéban</b>. I se li han afegit més i
més vents en una altra quasi improvisació col·lectiva, i tot plegat amb la
rítmica permanent del líder i els companys de la base rítmica. I què maco el
“Soli” dels vents de canyes ja a les acaballes del tema de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Pablo Ruiz</b>, brutal de nou.<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..<br /></span></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">23 Robadors,
Barcelona:<br /> </span></span><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><a href="https://23robadors.com/programacio/">https://23robadors.com/programacio/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">Jamboree Jazz Club,
Barcelona:<br /> </span></span><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><a href="https://jamboreejazz.com/agenda/">https://jamboreejazz.com/agenda/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">Sunset Jazz Club,
Girona:<br /> </span></span><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><a href="http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html">http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html<br /></a></span></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">etc, etc....al blog
hi trobareu l’enllaç a la seva programació.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: arial;"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1E1lLWfkbOSWVNIta7qBtjtIPXQmgyM4SgIBFw7Wh5ju0m9p5gguB0RvyPNvs7b0lUgx2Xbvzxg3tMVJDOGZb9cTYo5M-ve4qV6UMf_HHVjWo9OlGhQ4nqNSkcp9Wr-EGzUd21tH6GXtpzDQMoo9Dkr3cnePa1PTldpnz8cqs1cwZlPp_ndhwUYTxKs1K/s1630/inside.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1446" data-original-width="1630" height="284" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1E1lLWfkbOSWVNIta7qBtjtIPXQmgyM4SgIBFw7Wh5ju0m9p5gguB0RvyPNvs7b0lUgx2Xbvzxg3tMVJDOGZb9cTYo5M-ve4qV6UMf_HHVjWo9OlGhQ4nqNSkcp9Wr-EGzUd21tH6GXtpzDQMoo9Dkr3cnePa1PTldpnz8cqs1cwZlPp_ndhwUYTxKs1K/s320/inside.jpg" width="320" /></a></div><br /></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I ja per acabar-los
d’escoltar ho farem amb el darrer moviment d’aquesta <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“Suite Lines”</b>, “It’s Kids Stuff”. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Pablo</b> el va escriure reflexionant al voltant dels errors que fan
els nens i delictes menors dels adolescents, i la seva repercussió i efectes
sobre pares, mares i educadors. Com que ell es va graduar al Conservatori amb
aquesta Suite, va voler fer un tribut a ells i per això el títol vol dir això,
que tot plegat “Són coses de nens”. La melodia principal suggereix un nen
tocant algun instrument musical, per curiositat i de manera ingènua. I
escoltareu com a solistes a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Max Tato,
Víctor Colomer i Gerard Serrano, trombó; Alba Esteban, saxo baríton; Martí
Serra, saxo tenor;</b> <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Vernau Mier, saxo
alt; Aina López, saxo alt; Joan Marti, saxo tenor; Alba Careta, Álvaro Ocón,
Alberto Pérez i Cesc Badia, trompetes....<br /></b></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">4.5.- It’s Kids Stuff
(Pablo Ruiz) 6:54.<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I quin final de tema
més brutal. I què bé, el públic assistent aplaudint-lo i ell en <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Pablo Ruiz</b> fent referència als seus
companys, els <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Synergetic Ensemble</b>. I
l’han començat amb arpegis fets entre diferents instruments per ja aparèixer el
motiu principal a tot ritme quasi beat. I els canvis posteriors, què
impressionants, el dels solistes i arpegis. I el “break” amb el piano de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jofre</b> i la resta de vents, i posteriors
canvis rítmics i sempre al voltant del motiu principal. I després els solistes
i les seves intervencions, i sempre els moments col·lectius, brutals. I la
picada d’ullet que li ha fet a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Charles
Mingus</b> en una frase típica d’ell. I quina bogeria solista al final amb tots
els vents dels metalls més brillants. I els canvis i ritmes i sempre la base
rítmica amb ell mateix a la bateria controlant-ho tot i final més que brutal. Una
gran composició, potent, amb tota la modernitat del món i una gran banda que li
va donar el suport en aquesta seva presentació del <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Projecte Final de Carrera</b> del seu <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Grau Superior</b> al <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Conservatori
del Liceu</b>. Felicitats <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Pablo</b>,
felicitats nois i noies. Brutal.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: arial;"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjFpUZOohfE9yLJlL9k308_WIHUrQADFd-351VdnkTujdcgNEzNqgzRRM6Pu4jw6fkuMrgPbcOQmKHYtoTFb59Dc8KTsjoRYxVJ4ZXiir5ngW6pHsiBm5nfIYHMdz183_3TSy5tZyVhUafhTNJ3YCTzla_SIg41qO5yQgim9tBJKcyeYfNuvwI6NHApcQr/s1000/quinteto-capital.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1000" data-original-width="1000" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjFpUZOohfE9yLJlL9k308_WIHUrQADFd-351VdnkTujdcgNEzNqgzRRM6Pu4jw6fkuMrgPbcOQmKHYtoTFb59Dc8KTsjoRYxVJ4ZXiir5ngW6pHsiBm5nfIYHMdz183_3TSy5tZyVhUafhTNJ3YCTzla_SIg41qO5yQgim9tBJKcyeYfNuvwI6NHApcQr/s320/quinteto-capital.jpg" width="320" /></a></div><br /></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I després d’aquesta
excelsa modernitat, escoltarem el <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“Capital
Quintet”</b> del contrabaixista madrileny <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Javier
Moreno</b>. Publicat per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">FSNT</b> el
2023. Enregistrat per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Frank Lozano</b> als
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Camaleón Estudios, Madrid</b>, el 13
d'octubre de 2022. Mesclat i masteritzat per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Mariano Miguez</b>. Produït per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Javier
Moreno</b> i Productor executiu: <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jordi
Pujol</b> per a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Blue Moon Produccions
Discogràfiques, S.L. </b>Aquest enregistrament té © 2023 de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Fresh Sound Records. </b>Amb: <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Javier Moreno (contrabaix), Jorge Vistel
(trompeta), Victor Correa (trombó), Roman Filiú (saxo alt), Borja Barrueta
(bateria). </b>Totes les composicions són de<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Javier Moreno (SGAE).</b> I com sempre, dir-vos que al blog hi
trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc:<br /> </span></span><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><a href="https://www.freshsoundrecords.com/javier-moreno-albums/56772-quinteto-capital.html">https://www.freshsoundrecords.com/javier-moreno-albums/56772-quinteto-capital.html<br /></a></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I ja els escoltarem
en el tema....<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">5.7.- Bandera Negra
(Javier Moreno) 8:09.<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">Carall, i quin tros
de tema i quans estadis rítmics i de tempo que ha tingut. Acabant-lo de la
manera que l’han acabat, i entremig amb els diversos canvis, poc ens hauríem
pensat al començament que passaria tot això. Han estat molt<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>sorprenents les melodies dels vents, alhora
que agosarades. Tres vents d’altíssim nivell són els que hi participen, disc
situat en l’escena musical de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Madrid</b>
on resideixen tots, o ben a prop, com el <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Víctor,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span></b>de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Segòvia</b>
ell. I com després de la “presentació” del tema, ja s’han embrancat amb les
seves sengles improvisacions. Ell mateix al trombó les ha iniciat, tot i que
han estat més moments a alguns compassos primer improvisant l’un i després
l’altre, i ells han estat <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Víctor, Ramón
i Jorge</b> i tot plegat a un ritme ternari complex ben trencat, difícil
d’esbrinar. I al final, què brutal amb tots ells a mode d’improvisació
col·lectiva i ja final amb melodia inicial en un tema ben difícil d’encasellar
si parlem d’estils i variants sobre el Jazz Contemporani. Súper interessant
tema per ja començar-los a escoltar, i ves per on que la resta tindran també
aquest tarannà.<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I aquest és un
projecte força subtil, envoltat d’una música sovint inquietant i sempre amarada
de modernitat moltes de les vegades, agosarada. Els temes de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Javier Moreno</b> captiven per això, per
l’atreviment de la proposta, tan sorprenent. Els jocs amb els diferents ritmes
i “breaks” existents en els temes és una de les coses que “flipa” més. També
les melodies i sons dels vents, trompeta de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jorge Vistel</b> i trombó de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Víctor
Correa</b>, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Roman Filiú</b>, saxo alt. Tres
metalls que brillen gràcies a la “manera” com l’autor ha arranjat els temes.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;">I aquests són els comentaris sobre tempos i ritmes dels temes del disc:<br /></span></o:p></span><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">Els
tempos no són massa vius, i de balada, estrictament parlant, no n’hi ha cap. Hi
ha sí un tema que va força tranquil de tempo i aquest és “Retorno”, iniciat per
la trompeta de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Vistel</b> i ja ben aviat
el trombó de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Correa</b> fent el motiu
principal i demés canvis que hi haurà. I “Materia Inerte”, quasi de 10 minuts
amb melodies inversemblants, el comencen tots plegats de manera molt subtil i a
tot tempo “slow” havent-hi canvis rítmics posteriors. “Metropolis”, de més de
10 minuts, comença amb una “Intro” de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Moreno</b>
al contrabaix, per ja aparèixer la melodia amb els vents, també molt
tranquil·let de tempo, però amb una pulsió rítmica a càrrec del líder al
contrabaix. I “Bandera Negra” segueix el tarannà del tema anterior pel que fa a
melodies sorprenents alhora que jocs amb el tempo i ritme. Improvisacions
col·lectives dels tres vents amb tota la modernitat possible. I “Fendika” és
una altre d’aquestes joies de lo més soprernent, amb melodia inversemblant a
càrrec del saxo alto de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Filiú</b>, coses
de la creativitat de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Javier Moreno</b>
en un tema a tempo mèdium i un Groove força interessant i gran solo del líder
al contrabaix. I més marcat de ritme és el “Te lo digo y punto”, iniciat pels
vents en la inversemblant i irreverent melodia i posterior desenvolupament del
tema. I finalment, l’”Alquimia Cubana” l’inicien baterista i baixista en una
“Intro” que comparteixen, per ja aparèixer els solos dels tres vents, el
primer, el de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Vistel</b> en un tema
també a tempo mèdium que segueix el tarannà melòdic dels altres, i on la
rítmica trencada torna a ser la “mare dels ous”.<br /></span></span></i><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I els seguirem
escoltant en el tema anomenat...<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">6.2.- Fendika (Javier
Moreno) 8:52.<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I aquest tema sí ha
mantingut durant tota la seva durada, el mateix ritme i tempo. I hi han tornat
amb un ritme ternari cosa que<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>ja hem
copsat als inicis. I sí que té una estructura que ens ha permès reconèixer el
pont o la B del tema pel canvi tonal amb melodia a duet de baixista i saxo alt,
cosa ben evident. I quina altre melodia més agosarada que s’ha tret de la
màniga l’amic <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Javier Moreno</b>. I <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Correa</b> n’ha iniciat les improvisacions
i què clara la pulsió rítmica, i què bo el solo de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Víctor</b>, i quin so i fraseig més impressionant. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Filiú</b> al saxo alt l’ha seguit també amb la mateixa aurèola
harmònica i també al voltant de la melodia del tema. Brutal el saxo cubà del
qual li he posat projectes seus de fa temps, i també de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">FSNT</b>. I per sota, la base rítmica de dos, baixista i baterista,
aquest darrer el magnífic <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Borja Barrueta</b>.
I encara hem pogut concentrar-nos amb la improvisació del líder al contrabaix,
el gran <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Javier Moreno</b>. Què brutal la
seva improvisació i com l’ha acabat, ja per enllaçar-la amb la melodia de tots
ells.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: arial;"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiiXDbMMhqAmOGn1UKX_N-oSwFttWOFjrppb3UaUwt_kJO6sMN-6tpDGXDaqtKOP6taNl8q75iAWoDdGN1Tv3EQyUODFr-XTqlVPuMOe7A3ovSoKTtsqH59CalqjLnZsppkLSQ3qx0w6EB4Z6mmy2Ju69yDDK4KJDWc5NTduLLNolO4hOHxMg5AUQjzzKee/s500/javier.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="500" data-original-width="500" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiiXDbMMhqAmOGn1UKX_N-oSwFttWOFjrppb3UaUwt_kJO6sMN-6tpDGXDaqtKOP6taNl8q75iAWoDdGN1Tv3EQyUODFr-XTqlVPuMOe7A3ovSoKTtsqH59CalqjLnZsppkLSQ3qx0w6EB4Z6mmy2Ju69yDDK4KJDWc5NTduLLNolO4hOHxMg5AUQjzzKee/s320/javier.jpg" width="320" /></a></div><br /></span><span style="font-family: arial;"><span lang="CA">I l’escriptor i
periodista </span><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA">Jacobo
Rivero</span></b><span lang="CA"> fa una magnífica ressenya del disc en aquesta pàgina
web, i el títol ja és així de suggeridor....</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA">Elements que formen
l'univers:</span></b><span lang="CA"> </span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">Un
disc captiva quan et porta per diferents paisatges, quan ens transporta a un
món imaginari amb coherència. També quan ens inspira. Aquesta obra de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Javier Moreno</b> projecta un medley
musical, un jazz amb perspectiva perifèrica, una successió de sensacions
musicals que val la pena aprofundir i deixar-se portar, perquè captiva i ens
anima a continuar el camí, malgrat els contratemps. La música que transmet el
treball d'aquests músics és una alenada d'aire fresc, un to que estableix una
manera de ser i arriba a la seva plenitud amb el ritme de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Borja Barrueta</b> a la bateria, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Román
Filiú</b> al saxo alt, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Víctor Correa</b>
al trombó, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jorge Vistel</b> a la
trompeta, i el mateix <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Javier Moreno</b>
al contrabaix, a més de les composicions.<br /></span></span></i><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span></i><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">Composar
música per crear una atmosfera coherent, on diferents peces encaixen com si
fossin un exercici matemàtic, no és senzill. El geni Charles Mingus, una
influència totèmica sobre Javier Moreno, va dir que “La creativitat és més que
ser diferent. Qualsevol pot planificar estranys; això és fàcil. El que és
difícil és ser tan senzill com Bach. Fer allò senzill, increïblement senzill,
això és creativitat". A "Quinteto Capital", Javier Moreno
presenta una sèrie de composicions pròpies que semblen senzilles, però que
estan lluny d'això, i simplement funcionen com un tempo ben greixat del qual
Mingus estaria orgullós.<br /></span></span></i><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I encara els
escoltarem en el tema anomenat....<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">7.1.- Te lo digo y
punto (Javier Moreno) 6:27.<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I aquest tema l’han
acabat d’una manera potent, i col·lectiva, i l’han començat amb el que seria el
motiu principal fet pels vents amb notes, quasi que bàsicament amplis
intervals, molt propers al Jazz Avantgarde, si més no per les quasi
dissonàncies. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jorge</b> pel canal
esquerra, mentre que <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Roman </b>pel dret
i potser <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Víctor</b> pel canal central. I
al líder l’hem escoltat amb el motiu principal i obrint la porta als vents i
les seves improvisacions, la primera a càrrec de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jorge Vistel</b> a la trompeta que n’ha fet una de brutal. I quina
pulsió rítmica la del contrabaix i la bateria. I ell, volant ben alt per com ha
executat el seu fraseig i amb quin llenguatge més agosarat. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Filiú</b> al saxo alt l’ha seguit també amb
una improvisació d’altíssim nivell i també amb arpegis descendents
inversemblants i fraseig impressionant. I hi han tornat tots plegats amb el
motiu principal i ja l’han acabat, aquest “Te lo digo y punto” magnífic de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Javier Moreno</b>.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: arial;"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzsJQtgSEkjvRejml5zjGnTs_qr1QLkf5HhmXcabcsR-wHF7IsF68Ne3MrgpsxcToHKaTyyflpN_E4Tdf7aWf-avc3B1fNfeceUmDhi3K_lM1YigZPInJVZGGPFesnzSKtbrUuT4ZBGLKn1ngSsQwhe4aXnRUPRfa7-9Cn_1Iw0rSSVJHcJpbcYkdWm_6e/s700/musics.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="700" data-original-width="700" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzsJQtgSEkjvRejml5zjGnTs_qr1QLkf5HhmXcabcsR-wHF7IsF68Ne3MrgpsxcToHKaTyyflpN_E4Tdf7aWf-avc3B1fNfeceUmDhi3K_lM1YigZPInJVZGGPFesnzSKtbrUuT4ZBGLKn1ngSsQwhe4aXnRUPRfa7-9Cn_1Iw0rSSVJHcJpbcYkdWm_6e/s320/musics.jpg" width="320" /></a></div><br /></span><span style="font-family: arial;"><span lang="CA">I més coses que ens
diu </span><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA">Jacobo
Rivero...</span></b><span lang="CA"><br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">Aquest
procés creatiu de composició requereix habilitats que es desenvolupen a partir
de l'experiència i l'exposició a altres formes de música. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Javier Moreno</b> pot presumir d'una trajectòria i d'experiències
d'aprenentatge en el jazz i el flamenc, dos universos que es miren fàcilment
als ulls perquè s'originen des d'una mateixa perspectiva, des de la qual van
prendre camins diferents. Aquesta visió musical és una rebel·lió contra
l'opressió de l'ésser humà; és la bandera de l'humanisme com a motor de
comunicació entre els diversos. El seu origen es troba a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">l'Àfrica,</b> i el seu desenvolupament és present a tot el món a través
d'una diàspora sonora amb múltiples ramificacions.<br /></span></span></i><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span></i><span style="font-family: arial;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA">Javier Moreno</span></i></b><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA"> forma part d'aquesta perspectiva global, en
aquesta comprensió profunda de la música, en aquest coneixement de l'origen, i
la responsabilitat de pertànyer a un món difuminat de música diversa amb un
destí comú d'enriquir l'ànima. Ha estat en espais on les parets protegeixen
històries de vida i llibertat, com el <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Centre
Cultural Fendika d'Addis Abeba, Etiòpia, el Centre Nacional de les Arts de
Mèxic, el Sunset Sunside de París, l'Auditori Nacional de Madrid a Espanya, el
Thelonious Club de Buenos Aires, Argentina, o suant als escenaris de clubs de
Nova York com The Stone, Smalls, Iridium, o el Cornelia Street Café</b>.<br /><o:p></o:p></span></i></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I ja els acabarem
d’escoltar en el tema de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Javier Moreno</b>
com ho són tots i anomenat..<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">8.5.- Alquimia Cubana
(Javier Moreno) 6:27.<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I moments abans
d’acabar el tema, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Javier</b> ha
recuperat el motiu principal amb el qual l’ha començat. En un altre tema
impactant situat com els altres en un règim de tempo mèdium i amb ritmes
trencats força difícils a vegades d’entendre com va tot plegat. I el tema ha
començat amb la bateria de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Barrueta</b>
i posterior motiu principal a càrrec del líder al contrabaix. I de nou la
melodia dels vents ha estat força entremaliada i gens trillada, com passa amb
els ritmes. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Vistel</b> a la trompeta hi
ha tornat de nou amb elegància, classe i so força càlid, considerant el
registre. Ell però s’ha situat força estona en el registre del mig fent una
carretada de notes lligades a una velocitat remarcable. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Filiú</b> l’ha seguit començant-lo una mica més tranquil, coses que han
canviat ben aviat i també s’ha posat a lligar seguides una pila de notes
inversemblants pels seus intervals. Moments de bogeria també a trio de saxo,
contrabaix i bateria, i el líder de nou amb una improvisació soterrada de la
del saxo cubà, brutal. I allò que he dit al començament, de recuperar el motiu
i enllaçar amb tots els vents, i acabar aquest altre impressionant tema, brutal
i ideal per ja deixar-los d’escoltar.<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span style="font-family: arial;"><span lang="CA">I més coses que ens
diu </span><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA">Jacobo
Rivero..</span></b><span lang="CA"><br /><o:p></o:p></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span style="font-family: arial;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA">En
aquest viatge personal, que ha fet amb una perseverança lloable, no ha
vacil·lat en el seu interès per incorporar contínuament el coneixement.
"Quinteto Capital" és el seu quart disc com a líder de Fresh Sound
New Talent i sona com una pausa enmig d'una caminada per muntanya o d'un
edifici antic, on ens asseiem a descansar en un túmul o replà per gaudir de
tots els paisatges i experiències que ha portat a la motxilla per arribar a
aquest punt. Un viatge on també hi és present la força de la seva família i els
seus éssers estimats, teixint un ambient d'afirmació col·lectiva. Ho fa al
costat d'un grup de músics que aporten el seu propi bagatge a la gran imatge
d'un disc rodó, una obra de gran valor perquè fa que tota la seva música camini
cap a una direcció inequívoca, seguint una bandera negra imaginària que li
serveix d'àncora. pel que està passant i pel que està per venir. “Quinteto
Capital” és un jazz d'alta qualitat humana i espiritual, amb els elements
constitutius de l'univers de Javier Moreno. Gaudeix del viatge que presenta; val
molt la pena. —</span></i><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA">Jacobo Rivero, periodista i escriptor.<br /><o:p></o:p></span></i></b></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9mpGLdSy_BGSWm3sQ9r5ry9_x1sbkGXWxk5YevSWE46_ZR2vz4y-QtB-PaOgMzGMG9dXvELTMOL41VAoFnGSROSwLxZT6sFeMBeFT7ioBMmm_YbWnVNlRdNTMpoX1cTu5hMJOc-wjl01dqIPUuaE2e8PDjb4MAW5EWld90VvibZRh1l4h3obebt0gNuLu/s3051/ANTARES%20FRONT.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3049" data-original-width="3051" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9mpGLdSy_BGSWm3sQ9r5ry9_x1sbkGXWxk5YevSWE46_ZR2vz4y-QtB-PaOgMzGMG9dXvELTMOL41VAoFnGSROSwLxZT6sFeMBeFT7ioBMmm_YbWnVNlRdNTMpoX1cTu5hMJOc-wjl01dqIPUuaE2e8PDjb4MAW5EWld90VvibZRh1l4h3obebt0gNuLu/s320/ANTARES%20FRONT.jpg" width="320" /></a></div><span style="font-family: arial;"><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: arial;"><br /></span></span></div>I ja per acabar el
programa d’avui us proposo escoltar alguns temes de la música col·lectiva de la
</span><b style="font-family: arial;">World Citizen Band</b><span style="font-family: arial;"> i el seu </span><b style="font-family: arial;">“Antares”</b><span style="font-family: arial;">. És de suposar que es va
enregistrar en algun estudi de </span><b style="font-family: arial;">Nova York</b><span style="font-family: arial;">.
I aquí hi tenim a: </span><b style="font-family: arial;">Uri Gurvich, saxo
alt; Ramiro Olaciregui, guitarra; Marcos Merino, piano; Kenneth Dahl Knudsen,
contrabaix i Rodolfo Zuniga, bateria,</b><span style="font-family: arial;"> on composicions les comparteixen tots
els membres de la banda, i disc que em va enviar l’amic </span><b style="font-family: arial;">Uri Gurvich</b><span style="font-family: arial;"> i que aquest passat dimarts vaig poder saludar al </span><b style="font-family: arial;">Jamboree</b><span style="font-family: arial;"> conjuntament amb la resta de
la banda en un concert que va ser brutal. I com sempre, dir-vos que al blog hi
trobareu la pàgina web d’aquesta </span><b style="font-family: arial;">Banda
de Ciutadans del Món</b><span style="font-family: arial;">.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I algunes de les coses
que ens diuen ells dels seus temes són aquestes....</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"><br /></span></o:p></span><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">Des
de la sensació de swing de “Verás Mijín” fins al so de fusió rock/jazz de la
cançó principal, la síncopa amb tint de blues de “CM's Blues”, la samba
brasilera amb “Samba Pra Kuki” i la sensació de modern Groove de “Lotus”, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">WCB</b> mostra la seva versatilitat i
confiança a l'hora d'expressar-se dins d'una sèrie d'idiomes internacionals
contrastats. I dels 11 temes n’hi ha un parell que són baladetes precioses, el
“Magic Carpet”, dolç des dels inicis a piano sol. Després té un punt de Groove
molt delicat, però. I el “St. Suplice” és un pèl més viu, tot i que no massa,
havent-hi però sempre una determinada pulsió rítmica. També és una balada “¿Y
las palabras?”, on, tot i haver-hi també una determinada pulsió rítmica molt
delicada, incorpora canvis rítmics. I és que aquest és un projecte súper vital,
súper potent, energètic, car la resta dels 10 temes són així de marxosos.<br /></span></span></i><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I ja els escoltarem en
el tema compost per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Rodolfo Zuniga</b>
iniciat amb una “Intro” delicada per ja aparèixer la melodia feta a duet per
saxo alt i guitarra, i primer solo a càrrec del contrabaixista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Kenneth Dahl Knudsen</b> en el tema...<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">9.9.- St. Suplice (Rodolfo
Zuniga) 5:18s.<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I quin canvi musical
i d’estil hem fet, ara amb aquest preciós tema dels <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">WCB</b>. Dolçor melòdica, sí, però també amb una melodia 10 n’hi do
d’entremaliada. I el baixista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Kenneth
Dahl Knudsen</b>, danès ell, ha estat qui primer ha improvisat. Pulsió rítmica
sense oblidar com va la qüestió melòdica amb un so situat en la part alta del
mànec de la seva “berra”. I quina guitarra més “fresca” hem escoltat, la de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ramiro Olaciregui</b>, ell força precís i
amb un fraseig lligat molt<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>bonic per so
un pèl passat pel sedàs de l’electrònica i amb efectes a tot gust. I després de
la seva més que reeixida improvisació, han recuperat la melodia i l’han acabat,
un tema que ha començat amb guitarra i saxo alt enlairant-se melòdicament abans
d’entrar amb el motiu principal del tema, i què bé l’han desenvolupat tots
plegats. Preciós tema per començar-los a escoltar.<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I l'estrella <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“Antares”</b>, també coneguda com el <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Cor de l'escorpí</b>, fa temps que és
admirada per la seva energia ardent i apassionada. Inspirat en aquest
sorprenent cos celeste, el segon àlbum del projecte de col·laboració
internacional <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">World Citizen Band</b>
comparteix tant el nom de l'estrella com la seva audaç resplendor. Una
col·lecció de jazz contemporani original d'alta energia, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">”Antares” </b>es va estrenà al <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">KDK
Music</b> el 25 d'agost d’enguany.<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I no deixaré de
dir-vos que entreu als webs de:<br /></span></span><span style="font-family: arial;"><span lang="CA">Discordian Records: </span><span lang="CA"><a href="http://www.discordianrecords.bandcamp.com/">www.discordianrecords.bandcamp.com</a></span><span lang="CA">,<br /><o:p></o:p></span></span><span style="font-family: arial;"><span lang="CA">Moonjune Records: </span><span lang="CA"><a href="http://www.moonjunrecords.com/">www.moonjunrecords.com</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span></span><span style="font-family: arial;"><span lang="CA">Auand Records: </span><span lang="CA"><a href="https://auand.com/">https://auand.com/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span></span><span style="font-family: arial;"><span lang="CA">Segell Microscopi: </span><span lang="CA"><a href="https://www.microscopi.cat/">https://www.microscopi.cat/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span></span><span style="font-family: arial;"><span lang="CA">CRU Records: </span><span lang="CA"><a href="https://alcrurecords.com/">https://alcrurecords.com/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span></span><span style="font-family: arial;"><span lang="CA">Tejo Milenario: </span><span lang="CA"><a href="http://www.tejomusic.com/">http://www.tejomusic.com/</a></span><span lang="CA">,<br /><o:p></o:p></span></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">Etc, etc...enllaços
que trobareu al blog.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: arial;"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYQQxSHPccJ6HM01oXX1mVIlK4qmPj8XaW-QbR6bs7DUid9YuIy9qs1P78u5DrV5553KNaxvBC4WGDtQidkqXep3OPsoe2b3YEw7M7vG0VxbxcO5SIHtLPoCPUloZ9x-RBey5SSI2oUUA7x37cdI_FxvKH3ALfN3LTWS7ipIVdyf-MQEDum8ffQPV0Ueqw/s3053/ANTARES%20BACK.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3053" data-original-width="3052" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYQQxSHPccJ6HM01oXX1mVIlK4qmPj8XaW-QbR6bs7DUid9YuIy9qs1P78u5DrV5553KNaxvBC4WGDtQidkqXep3OPsoe2b3YEw7M7vG0VxbxcO5SIHtLPoCPUloZ9x-RBey5SSI2oUUA7x37cdI_FxvKH3ALfN3LTWS7ipIVdyf-MQEDum8ffQPV0Ueqw/s320/ANTARES%20BACK.jpg" width="320" /></a></div><br /></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I els seguirem escoltant
en el tema compost pel guitarrista <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ramiro Olaciregui</b>, el qual ens
enlluernarà en la seva reeixida improvisació a tot Swing i diversos canvis
rítmics que hi haurà alhora que el preciós “break” on els arpegis del
guitarrista brillaran per la seva dolçor, en l’anomenat....<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">10.8.- Lotus (Ramiro
Olaciregui) 8:04.<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I quin final més
bèstia a càrrec del guitarrista i compositor, res a veure per com l’han
començat. Ha estat amb una “Intro” a càrrec d’ell mateix amb acords per després
entrar la resta de la base rítmica, i ja ben aviat la melodia a càrrec de saxo
alto i guitarra, i sobretot , què interessant el pont o la B del tema, tan
diferenciat de les As, i motiu inicial. I el primer<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i dolç “break” l’ha fet <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ramiro</b> a la guitarra, per ja seguir amb el tema tots plegats i ja
deixar pas a les improvisacions. De nou qui les ha començat ha estat el
contrabaixista danès, i amb quina contundència l’ha fet. I què bo el suport del
baterista, el qual brilla en aquests temes ja des dels inicis. I la guitarra
del compositor ha tornat a volar tot i improvisant, i més encara en els moments
que tots s’han posat a fer una estoneta de Swing. La rítmica trencada ha
dominat però el seu solo, i sí, el Swing ha tornat en el que diríem la B o el
pont del tema. Un so en l’ona dels guitarristes moderns sense oblidar el seu
gust per la tradició, a tot Swing. I després han recuperat l’essència del tema
i l’han acabat de cop. Brutal.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: arial;"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_WZV55cjQx4fBHZTBaBRNIqRGyLkPoJXMpcpFtl8DyCEkwzepPewlwWao2Q40FOBzEf8zmvUbgJLV4YpxoqV-GfNhKUFzEa-D5ph7ry9EYg-fDPo2TUVgrz4vgmf7f4SLJoVONnpksx0pKGNo_CbXR4R-wbxtIqmR_9vFT37GsX6TToDmpRiLnckU4F3X/s6720/WorldCitizenBand2_credits_%20Lucas%20Illanes.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4480" data-original-width="6720" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_WZV55cjQx4fBHZTBaBRNIqRGyLkPoJXMpcpFtl8DyCEkwzepPewlwWao2Q40FOBzEf8zmvUbgJLV4YpxoqV-GfNhKUFzEa-D5ph7ry9EYg-fDPo2TUVgrz4vgmf7f4SLJoVONnpksx0pKGNo_CbXR4R-wbxtIqmR_9vFT37GsX6TToDmpRiLnckU4F3X/s320/WorldCitizenBand2_credits_%20Lucas%20Illanes.jpg" width="320" /></a></div><br /></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">Formada a Berlín
l'any 2013 amb l'objectiu d'unir cultures a través de la música, la <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">WCB</b> és un quintet format per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Uri Gurvich (Nova York, d'Israel), Ramiro
Olaciregui (Berlín, d'Argentina), Marcos Merino (Madrid, d'Espanya), Kenneth
Dahl Knudsen (Aalborg, de Dinamarca) i Rodolfo Zunia (Los Angeles, de Costa
Rica).<br /> <o:p></o:p></b></span></span><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span></b><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..<br /></span></span><span style="font-family: arial;"><span lang="CA">Nota 79: </span><span lang="CA"><a href="https://www.nota79.cat/events/">https://www.nota79.cat/events/</a></span><span lang="CA">,<br /><o:p></o:p></span></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">Nova Jazz Cava:<br /> </span></span><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><a href="https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming">https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">Jazz Club la
Vicentina:<br /> </span></span><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><a href="https://jazzclublavicentina.blogspot.com/">https://jazzclublavicentina.blogspot.com/</a></span><span lang="CA">, nosaltres
tindrem un gran concert el divendres 13 d’octubre on tindrem a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Irene Reig Trio</b>, amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Giuseppe Campisi, contrabaix i Joan
Casares, bateria</b>. Entrada gratuïta en un esdeveniment patrocinat per l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ajuntament de SVdH</b> i organitzat des del
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jazz Club la Vicentina</b>. Us hi esperem
a partir de les 22h.<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I un dels vitals
temes del disc és el primer track compost per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Uri Gurvich</b> i per tant amb un rerefons de músiques autòctones
israelianes passades pel sedàs del Jazz en el tema anomenat....<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">11.1.- Orient Express
(Uri Gurvich) 5:50.<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">Doncs aquest tema de
l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Uri</b> ha estat força potent, enèrgic
i vital. Les sonoritats sí que ens han situat en un entorn musical de les seves
arrels musicals, tot això clarament en la melodia. Ell mateix n’ha iniciat les
improvisacions, i sempre amb el suport de la base rítmica, on de nou, de fet a
cada tema, el baterista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Rodolfo Zuñiga</b>
que déu ser amb la <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">ñ</b> i no amb la <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">n</b>, ha estat força present. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Uri</b> ens ha deixat una bona mostra de
les seves virtuts fent solos, on hi tenim melodia i escales inversemblants. I
el baterista s’ha lluït, i de quina manera, en el seu solo, també amb el clar
suport del baixista, fent aquest la línia mestre de baixos. Un tema que se m’ha
fet curt tot i els seus 6 minuts, coses que passen quan els músics ho fan tan i
tan bé, i quan el tema tira ben ràpid. Un bon tema de l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Uri Gurvich</b>.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: arial;"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_yFTkye5tBxlgj6kljT26aAIf-sbyDN3bVuGTLfpUFCPoXzcfHnz3SqkL9dhDBVELp17MUnkigK-QqsfscFzsM4vhwgTEK7Z7WY8uMcc5QeY9xzZnHooGxiuDh5OTOWRiD1_W7hl2fVhVeUqUdgA_DYREZjVxZqQvKa9S4AnWOfgqkzbXekACywc__jBi/s6720/World%20Citizen%20Band_fullres%20-%20credit_%20Lucas%20Illanes.jpg.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4480" data-original-width="6720" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_yFTkye5tBxlgj6kljT26aAIf-sbyDN3bVuGTLfpUFCPoXzcfHnz3SqkL9dhDBVELp17MUnkigK-QqsfscFzsM4vhwgTEK7Z7WY8uMcc5QeY9xzZnHooGxiuDh5OTOWRiD1_W7hl2fVhVeUqUdgA_DYREZjVxZqQvKa9S4AnWOfgqkzbXekACywc__jBi/s320/World%20Citizen%20Band_fullres%20-%20credit_%20Lucas%20Illanes.jpg.jpg" width="320" /></a></div><br /></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I ja per deixar-los
d’escoltar i nosaltres acabar el programa d’avui, ho farem amb un dels més
vitals del disc, el magnífic Blues compost pel guitarrista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ramiro Olaciregui</b> on ell mateix desenvoluparà el primer i
espaterrant solo...<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">12.10.- CM’s Blues (Ramiro
Olaciregui) 5:18s.<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">I quin tros de Blues
per deixar-los ja d’escoltar i nosaltres acabar el programa, què bé. Una
melodia feta per saxo alto a duet amb el guitarrista, i melodia no tan trillada
i senzilla com solen ser les dels Bluesus. I sí que hem copsat el Blues i
estructura típica de 12 compassos en la improvisació súper reeixida del
compositor i guitarrista, car, ens ha fet un solo farcit de bon gust, amb una
tècnica i digitació depurada i bones frases amb tot el Blues passat pel sedàs
del Jazz, del món. I després hem pogut escoltar uns “chorus” compartits amb el
baterista de pianista i saxo alt, i així poder copsar de nou les bones maneres
interpretatives de tots tres. Potser he trobat en falta algun solo més del
pianista en els temes que he posat, però en fi, la Banda, aquesta <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">World Citizen Band, </b>la <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Banda de Ciutadans del Món </b>té una
trempera brutal en disc, i us haig de dir que el seu concert al <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jamboree</b> va ser brutal, esclar, amb un
directe espaterrant i potent, cosa que vam poder veure els assistents que la
vam omplir, quin goig. I sí, quin goig de banda, quin goig de quintet i quin
goig d’ensemble que hem escoltat avui, en aquest segon programa de la temporada
2023-2024 que com sempre espero que us hagi agradat tan com a mi.<br /></span></span><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">Reflectint
la individualitat i l'herència musical de cadascun dels membres de la banda en
cada peça, el conjunt s'inspira en icones del jazz com <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">McCoy Tyner, Brad Melhdau i Jazz Messengers d'Art Blakey.</b> Amb les
contribucions compositives de tots els membres de la banda, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">'Antares'</b> és una instantània diversa i
personal de la<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>escena del jazz
contemporani a través de les lents de ciutats <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">d'Amèrica del Nord</b> i del <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Sud,
Europa i Orient Mitjà</b>.<br /></span></span></i><span lang="CA"><o:p><span style="font-family: arial;"> <br /></span></o:p></span><span style="font-family: arial;"><span lang="CA">Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
</span><span lang="CA"><a href="http://www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es/">www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es</a></span></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;"> i jo mateix <b>Miquel Tuset i Mallol </b>qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les
seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i
us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel
Tuset i Mallol.</span><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;"><o:p></o:p></span></span></div>
S'emet cada dimecres a les 22h a Ràdio Sant Vicenç 90.2 i els diumenges en diferit a la mateixa hora. Presentat i realitzat per Miquel Tuset.http://www.blogger.com/profile/07577638615848231323noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2780958048475961356.post-69512877054423699602023-10-04T01:51:00.000-07:002023-10-04T01:51:13.735-07:00Programa 563: R. Horvath & N. Rageau; Kanan, Fumero & Arnedo; Jordi Berni Trio i Joan Mar Sauqué, dimecres 4 d'octubre de 2023<div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"> <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvH6mt_lQLabhs0wLcKKOtcIxTSEgPrUmXvXjsEQdZtGBdwuJVMTi-h5xFbxjliJHOK3JI8IjvlQBb_BoRs24XrI5oupIUZW6StOZ625WRSM5E91VRriEJXd2FjhCE4eyPtLk9AZRYBLR_CqU5cCX_pDmml0yp-veMLA5rtnHbCMzL5o9-0lOV44en0mjz/s1122/Programa%20563_b.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1122" data-original-width="1122" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvH6mt_lQLabhs0wLcKKOtcIxTSEgPrUmXvXjsEQdZtGBdwuJVMTi-h5xFbxjliJHOK3JI8IjvlQBb_BoRs24XrI5oupIUZW6StOZ625WRSM5E91VRriEJXd2FjhCE4eyPtLk9AZRYBLR_CqU5cCX_pDmml0yp-veMLA5rtnHbCMzL5o9-0lOV44en0mjz/s320/Programa%20563_b.jpg" width="320" /></a></div><br /><span lang="CA">Molt bona nit a
tothom, benvinguts a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jazz Club de Nit</b>
aquí a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ràdio Sant Vicenç 90.2</b> aquí a
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ràdio Abrera 107.9</b> aquí a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ràdio Joventut </b>aquí a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ràdio Molins de Rei 91.2</b> aquí a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Eixample Barcelona Ràdio</b> aquí a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ràdio Celrà </b><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>amb un programa de Jazz per a vosaltres que us
agrada el Jazz, com deia el nostre amic <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Cifu</b>.
A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un
petó ben gran <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Cifu</b>. Aquí <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Miquel Tuset i Mallol</b> qui us parla,
presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i
editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma
col·lectiva i internacional anomenada <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“esfera
jazz”</b>, i que al blog hi trobareu l’enllaç.<br /> </span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I aquest programa
d’avui el dedicaré a 4 projectes delicats amb formacions reduïdes, una a duet
de piano i contrabaix amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ramona Horvath
& Nicolas Rageau, “Le Sucrier Velours”. </b>La resta seran a trios com el
de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Kanan, Fumero, Arnedo, “Appearing
Tonight”,</b> l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“Oblivion”</b> de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jordi Berni Trio</b> amb en <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Santi de la Rubia</b> en un tema i
finalment el de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Joan Mar Sauqué, </b>també
a trio, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“Garden of the Moon”</b>. I sí,
avui amb un micro conte de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Carme de la
Fuente</b>.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjAyG9PsRushMjZStTAKlcGny-Prr6m6_Zbm0nha96e3YzPz6S8sbK5SETkhYDlNOe7V_2pnicmXL9BkhZJ7InhuMGdtgFi0oe7Ut_lA5Hxj1m5sXNMQAUDBz0ZJ3hv-nvqYZiwU9wYYTKtMrJ4WOxUOXhfCKzbrH0-zKqQTOk-eaStGNs7y61JJIqcXWsz/s1641/front.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1455" data-original-width="1641" height="284" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjAyG9PsRushMjZStTAKlcGny-Prr6m6_Zbm0nha96e3YzPz6S8sbK5SETkhYDlNOe7V_2pnicmXL9BkhZJ7InhuMGdtgFi0oe7Ut_lA5Hxj1m5sXNMQAUDBz0ZJ3hv-nvqYZiwU9wYYTKtMrJ4WOxUOXhfCKzbrH0-zKqQTOk-eaStGNs7y61JJIqcXWsz/s320/front.jpg" width="320" /></a></div><br /><span lang="CA">I ja començaré el
programa amb el disc a duet de piano i contrabaix amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ramona Horvath & Nicolas Rageau, “Le Sucrier Velours”.</b> Editat
el 2019<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Black & Blue. </b>Enregistrat el juliol i octubre de 2018 a l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Studio 101, París</b>. Mesclat per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Nicolas Rageau</b> i masteritzat per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Guillaume Billaux</b>. I aquí ja sabeu que
tenim a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ramona Horvath, piano i Nicolas
Rageau, contrabaix. </b>I dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina
web<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de la pianista <a href="http://ramonahorvath.com/">http://ramonahorvath.com</a>. Dir-vos que
aquest disc me’l van lliurar el 26 d’agost al <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jamboree</b>. O sigui que gràcies <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ramona
</b>i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Nicolas</b>.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I aquest és un disc
preciós on les balades es barregen amb els temes a tot delicat Swing. És un
disc dedicat als “estàndards de Jazz” i no només, com la versió que en fan del
tema del mestre <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Duke Ellington</b> i
títol en francès, el que titula el disc, “Le Sucrier Velours”. També de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Duke</b> hi ha “Dropp Me Off in Harlem”. I
de la seva mà dreta, en <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Billy Strayhorn</b>
hi tenim el seu “U.M.M.G.”, “Upper Manhattan Medical Group”. Hi ha també el
preciós “My Romance” de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Richard Rogers</b>;
el conegut i vital “Peannies From Heaven” de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Arthur Johnston</b> mentre que del gran <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Tadd Dameron</b> podrem escoltar el més vital de tots, “Hot House”. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ramona </b>hi col·labora amb dues boniques
creacions, “Esmeralda” i “Calea Victoriei” i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Nicolas</b> amb dues més, “Le (contre)basse de Notre Damme i
“Procastination Blues”. Un disc on es respira respecte per la “tradició” alhora
que podrem gaudir de les seves magnífiques intervencions a duet i les solistes
en les seves improvisacions tot plegat amb un Swing brutal.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I tot i que hi ha el
bonic “My Romance” he optat per la balada de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Nicolas Rageau</b> anomenada....<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">1.5.- Le
(contre)basse de Notre Dame (Nicolas Rageau) 4:46.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">Quin tema més maco
per començar programa i el seu projecte. La dolçor sonora de la combinació del
contrabaix i el piano és força especial. Conjuga la profunditat del so del baix
i la brillantor i harmonies del piano. I el tema ha començat amb una “Intro”.
Una melodia que s’apropa al món clàssic però que s’endinsa en el Jazz en les seves
remarcables improvisacions. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ramona</b>
ens ha acaronat fent-la, i sobretot en el “Pont” o la B del tema, per després
haver escoltat la del baixista i compositor <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Nicolas</b>, ell que ens l’ha feta de manera melòdica i amb l’adequada
pulsió rítmica. Un bonic tema per començar-los a escoltar.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I no deixaré de
dir-vos que entreu als webs de:<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">Fresh Sound Records: </span><span lang="CA"><a href="http://www.freshsoundrecords.com/">www.freshsoundrecords.com</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Quadrant Produccions:
</span><span lang="CA"><a href="http://www.quadrantproduccions.es/">www.quadrantproduccions.es<br /></a></span><span lang="CA">Temps Record: </span><span lang="CA"><a href="https://tempsrecord.cat/">https://tempsrecord.cat</a></span><span lang="CA">,<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA">Youkali Music: </span><span lang="CA"><a href="http://youkalimusic.com/">http://youkalimusic.com</a></span><span lang="CA">,<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA">Origin Records: </span><span lang="CA"><a href="https://originarts.com/">https://originarts.com/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Errabal Jazz:<br /> </span><span lang="CA"><a href="http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es">http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es<br /></a></span><span lang="CA">UnderPool: </span><span lang="CA"><a href="https://www.underpool.org/">https://www.underpool.org<br /></a></span><span lang="CA">Etc, etc...enllaços
que trobareu al blog.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgao_Jna71_GKeTOJcmnQpsmVFgrOn8Fl4FrmGLhRwsmmso_81PxawSDxfvN6SsgVzab0whq3fbxuLUK1Bj4gK5dHSBK_bGmmDWg7NobEFJ3Oykj4Tr9Djao0FQ41qRty1xbB_uh0xNJovRS60JIwH3a4nEZDvXE3Wu1QqPgWw2_4dzxivPO__moIfuHf3G/s1737/back.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1458" data-original-width="1737" height="269" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgao_Jna71_GKeTOJcmnQpsmVFgrOn8Fl4FrmGLhRwsmmso_81PxawSDxfvN6SsgVzab0whq3fbxuLUK1Bj4gK5dHSBK_bGmmDWg7NobEFJ3Oykj4Tr9Djao0FQ41qRty1xbB_uh0xNJovRS60JIwH3a4nEZDvXE3Wu1QqPgWw2_4dzxivPO__moIfuHf3G/s320/back.jpg" width="320" /></a></div><br /><span lang="CA">I encara els
escoltarem en un tema de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ramona Horvath</b>
on ella ens el començarà amb una “Intro” dels darrers acords per ja <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Nicolas</b> fer-nos la bonica melodia, on
ell, en el segon “chorus” l’ha feta octavada, o sigui una octava amunt i ja les
improvisacions, i anomenat..<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">2.3.- Esmeralda
(Ramona Horvath) 6:01.<br /></span><span lang="CA"><span style="mso-spacerun: yes;"> <br /></span></span><span lang="CA">Quin altre tema més
encertat, i a tot Swing, què bé. I quin “Walking” del baixista i per això el
Swing en la improvisació de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ramona
Horvath</b>. I amb aquest “caminar” no és estrany que la improvisadora hagi
volat en la seva reeixida interpretació, on ens ha mostrat la seva mestria,
ella que ve del món clàssic, del piano clàssic havent fet concerts de les
millors obres per a piano clàssic. Va fer la passa cap al Jazz a partir d’un
mentor i mestre seu i més coses en podreu saber si entreu al seu web: <a href="https://www.ramonahorvath.com/">https://www.ramonahorvath.com</a>. Quina
més que brillant improvisació que ens ha fet la nostra estimada pianista, amb
una mà dreta creativa i melòdica i una esquerra amb acords puntuals. Una
composició de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ramona</b> amb tots els
aires dels estàndards de Jazz, aquelles melodies que eren les moltes de les
vegades bandes sonores de pel·lícules o directament, musicals. També <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Nicolàs</b> ens ha captivat amb la seva
personal improvisació, on ell ha sabut conjuminar les línies melòdiques amb l’harmonia
del tema i a partir d’aquí desenvolupar el seu missatge.<br /> </span><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjBBFakIJtfHNnXPn3ofyHtnJnBei0rbx8GenqCbvxW9Wce5vlW7dRqM5yiCZVhuh42E9gNbbLwENV_xqbKQ97KRRjm04Zcwsrg59nmFEl8ppiXUxpXqWwxjYx10PpDRdE2hPOJEWecHfSmq5CW1RmlzXrINctj5iCzbqgTDfh7LBHzBoYCch0U8UdtKqos/s1734/inside.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1431" data-original-width="1734" height="264" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjBBFakIJtfHNnXPn3ofyHtnJnBei0rbx8GenqCbvxW9Wce5vlW7dRqM5yiCZVhuh42E9gNbbLwENV_xqbKQ97KRRjm04Zcwsrg59nmFEl8ppiXUxpXqWwxjYx10PpDRdE2hPOJEWecHfSmq5CW1RmlzXrINctj5iCzbqgTDfh7LBHzBoYCch0U8UdtKqos/s320/inside.jpg" width="320" /></a></div></span></span><span style="font-family: arial;"><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div>I ja els acabarem
d’escoltar en el vital tema de </span><b style="font-family: arial;">Tadd
Dameron</b><span style="font-family: arial;">...</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">3.4.- Hot House (Tadd
Dameron) 4:50.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I què bé acabar-los d’escoltar
a tot Bebop amb aquest vital tema del gran <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Tadd
Dameron</b>. Aquest tema el va composar el 1945 i és un “Contrafact” del tema
de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Cole Porter</b>, “What I This Thing
Called Love?”. I us recordo que això vol dir que el “Hot House” es basa amb l’harmonia
del tema de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Porter</b> i només li canvià
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Dameron</b> la melodia. Això ho van fer
els Boppers d’aquells anys i amb molts temes. I què bé ho han fet ells dos, i
fent la melodia a duet en una part del tema, què bons. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ramona</b> ens ha captivat en la seva improvisació i ens ha deixat
moments a tot “Perdido” de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Tizol/Ellington</b>,
que segur heu reconegut. També del “Straight No Chaser” de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Thelonious Monk</b>. I la seva creativitat sembla no esgotar-se mai,
com tampoc la seva mestria. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Nicolas </b>ens
ha tornat a impressionar per com de precisa n’ha fet la seva, alhora que sempre
amb la pulsió rítmica adequada. I al final han fet uns “quatres” ells dos i
melodia final. Brutal tema per ja deixar-los d’escoltar.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I després d’aquest
projecte sembla un bon moment per escoltar el micro conte de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Carme de la Fuente</b>. Gràcies <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Carme </b>per la teva dolçor narrativa
embolcallada sempre amb les músiques del programa.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjH6jyNujM852Or8NxueSfaILJ3BB3WW7-LZdeixuBnO7o1pyJW89-sJ1ITKgp6FatunYzEQZ92252fxixuXaUTnpEJV2r_-zujrA007ZfN_48zIdYtA2YHRqeuB0yEALNl30lMKf4OVyyK6OkQBfjg64KXLYcdgl_oF2fH32wobOhIbV9IqLQTv2EA6uQR/s1632/front.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1442" data-original-width="1632" height="283" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjH6jyNujM852Or8NxueSfaILJ3BB3WW7-LZdeixuBnO7o1pyJW89-sJ1ITKgp6FatunYzEQZ92252fxixuXaUTnpEJV2r_-zujrA007ZfN_48zIdYtA2YHRqeuB0yEALNl30lMKf4OVyyK6OkQBfjg64KXLYcdgl_oF2fH32wobOhIbV9IqLQTv2EA6uQR/s320/front.jpg" width="320" /></a></div><br /><span lang="CA">I nosaltres seguirem
amb els projectes a trio i ara amb el de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Kanan,
Fumero, Arnedo, “Appearing Tonight”</b>. Editat el 2019 per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jazz Granollers Records</b>. Enregistrat
per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">David Casamitjana </b>a l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Estudi Jordi Rossy</b> el 19 d’agost de
2019. Mesclat per ell mateix a casa seva, a l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Espai Sonor Montoliu</b>. I aquí hi tenim a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Michael Kanan, piano; Horacio Fumero, contrabaix i Guillem Arnedo,
bateria</b>. I al blog hi trobareu la pàgina web de <a href="http://jazzgranollers.com/jazzgranollers-records-2/">http://jazzgranollers.com/jazzgranollers-records-2/</a>,
i tot i no ser-hi aquest disc, n’hi trobareu d’altres i també un anterior del
2018 però amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Dee Jay Foster</b> al<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> </b>contrabaix<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">.<br /></b></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I aquí tots els temes
menys un són estàndards de Jazz. Hi ha tres precioses balades, “Misty” de l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Errol Garner</b>; “Where or When” de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Richard Rogers</b> i la del nostre pianista
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Michael Kanan</b> “The Pearl Dreams of
the Ocean”. Els temes amb Swing a tot mèdium tempo són diversos com és “Teach
me Tonight” de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Gene de Paul</b>. Hi ha
un magnífic Blues al mateix tempo, “Wattergate Blues” del baixista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Percy Heath</b>. Una mica més viu de tempo
és el “Good Bait” de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Tadd Dameron</b>,
com és també el tema de l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Edgar Sampson</b>,
“Stompin at the Savoy”. I una mica més viu és “Blue Lester” de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Lester Young</b>. I ja el més vital de
tempo és “Who Knows” del màster <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Duke
Ellington</b>.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I com és habitual en
aquest programa, els temes seleccionats aniran de menys a més tempo i així
copsarem com interpreten les balades, els temes a tempo mèdium i també els més
vitals. I amb una selecció tan acurada se’m fa difícil escollir quin posar i
quin no tot i ser més fàcil pensant que una de les balades és de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Michael Kanan</b> o sigui que serà la que
escoltareu a tot Blues és...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">4.3.- The Pearl
Dreams of the Ocean (Michael Kanan) 4:18.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">Doncs i quin tema més
preciós acabem d’escoltar. Tema propi del pianista americà, tan amic dels
nostres músics, en <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Mike Kanan</b>. Iniciat
am una “Intro” i motiu principal per ja aparèixer la melodia i amb aires força
bluesers. El delicat Swing hi és d’entrada car el dolç “Walking” d’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Horacio</b> i les escombretes de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Guillem</b> així ens ho fan de fàcil. La
improvisació de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Kanan</b> s’ha situat al
voltant d’aquest llenguatge, el dels Blues en clau de Jazz; precisa, un tant
percusiva la seva pulsió, i feta amb tranquil·litat, deixant que passi el temps.
I <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Horacio</b> ens ha mostrat el perquè
és un dels baixistes més sol·licitats del país, no endebades va formar part del
trio de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Tete Montoliu</b> durant tants
anys. Solvència d’ell, i dels altres dos companys.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6gAjh-OFlkRg0nSFSQxax2XTWCXdG3iWbZ6gcCBSUNIuufsAro3s4n2D2jF_AXcTfsole6xyPmOu83JPcmEDnR8e8yVHPbAWEnal7XSNcku_lUQg0NGDh-KSPuyaww9-2T0x3KEzW4aYNfz1iPNNRcKP-PcZDvtxtd7mQYUKdoMjXulckWufzhZ3TiJdh/s1713/back.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1440" data-original-width="1713" height="269" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6gAjh-OFlkRg0nSFSQxax2XTWCXdG3iWbZ6gcCBSUNIuufsAro3s4n2D2jF_AXcTfsole6xyPmOu83JPcmEDnR8e8yVHPbAWEnal7XSNcku_lUQg0NGDh-KSPuyaww9-2T0x3KEzW4aYNfz1iPNNRcKP-PcZDvtxtd7mQYUKdoMjXulckWufzhZ3TiJdh/s320/back.jpg" width="320" /></a></div><br /><span lang="CA">I un altre tema
d’ells és el compost per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Tadd Dameron</b>
i anomenat...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">5.8.- Good Bait (Tadd
Dameron) 4:44.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I aquest tema de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Dameron</b> del 1944 el va fer a partir de
la seqüència d’acords d’aquella cançó francesa “La Mer” de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Charles Trenet</b>. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Count Basie</b>
també el va incloure en el repertori de la seva magnífica Big Band. I el tema l’ha
iniciat <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Guillem</b> amb tota la suavitat
de tocar la bateria amb les seves mans, la caixa i timbales. I la coneguda
melodia ja ha aparegut a càrrec del pianista. I ves per on que <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Arnedo</b> ens ha captivat per com ha fet
la seva improvisació a la bateria, seguint primer amb les mans per després
afegir-hi les baquetes de manera força delicada. I pianista i baixista han
partit d’uns “quatres” els quals han fet ells dos, per després passar a “dossos”,
i això són quatre compassos on improvisa un, i quatre que improvisa l’altre,
seguint l’harmonia i canvis del tema, per després passar a fer-ho cada dos
compassos. I al final <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Kanan</b> ha
recuperat la melodia de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Dameron</b>
basada en l’harmonia de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Trenet</b> del
tema “La Mer”.<br /> </span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I no deixaré de
dir-vos que entreu als webs de:<br /></span><span lang="CA">Discordian Records: </span><span lang="CA"><a href="http://www.discordianrecords.bandcamp.com/">www.discordianrecords.bandcamp.com</a></span><span lang="CA">,<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA">Moonjune Records: </span><span lang="CA"><a href="http://www.moonjunrecords.com/">www.moonjunrecords.com</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Auand Records: </span><span lang="CA"><a href="https://auand.com/">https://auand.com/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Segell Microscopi: </span><span lang="CA"><a href="https://www.microscopi.cat/">https://www.microscopi.cat/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">CRU Records: </span><span lang="CA"><a href="https://alcrurecords.com/">https://alcrurecords.com/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Tejo Milenario: </span><span lang="CA"><a href="http://www.tejomusic.com/">http://www.tejomusic.com/</a></span><span lang="CA">,<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA">Etc, etc...enllaços
que trobareu al blog.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEidh7UL88byEmyMLEP-1ZKI6P0mkDVa_hcfEiu7l5APsTkTIAfV-VCMwxRMNKpMYW9Jgg71G69o0ZVL-2fVfKLfS8PKNacj-YhoY7ZOuGilIH8HTzmqiCmDVF0dHX_lRI86oQb9n2mP7PJi2h-VdhRkTfnko_u4vngfdwkuTP6pok6GOdbyoZFvaNd2fCcy/s1636/inside2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1444" data-original-width="1636" height="282" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEidh7UL88byEmyMLEP-1ZKI6P0mkDVa_hcfEiu7l5APsTkTIAfV-VCMwxRMNKpMYW9Jgg71G69o0ZVL-2fVfKLfS8PKNacj-YhoY7ZOuGilIH8HTzmqiCmDVF0dHX_lRI86oQb9n2mP7PJi2h-VdhRkTfnko_u4vngfdwkuTP6pok6GOdbyoZFvaNd2fCcy/s320/inside2.jpg" width="320" /></a></div><br /><span lang="CA">I ja els acabarem
d’escoltar amb el tema de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Duke Ellington</b>
i anomenat...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">6.5.- Who Knows (Duke
Ellington) 4:27.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I aquest magnífic
tema <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Duke</b> el va incloure en el seu
disc del 1954 “The Duke plays Ellington”. I els nostres herois ens n’han fet
una interpretació perfecte i al mateix tempo de l’original. I la melodia l’han
fet piano i contrabaix a duet, o sigui <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Kanan</b>
i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Fumero</b>, què bons tots dos. I la
primera improvisació a càrrec del pianista americà ha estat magnífica amb un
Swing brutal gràcies als dos companys de la base rítmica, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Fumero </b>i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Arnedo</b>. I quin
gust quan aquest darrer ha fet aparèixer el so nítid del seu plat “Ride” incrementant
la sensació del Swing. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Horacio</b> ha
fet de nou una gran tasca solista, anant amunt i avall de la seva “berra”
quallant una gran improvisació. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Arnedo</b>
s’hi ha afegit després també amb un gran i delicat solo, acompanyat a moments
pels dos companys mostrant-nos la seva compenetració. Gran tema de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Duke Ellington</b> i millors
interpretacions de tots tres, ideal per ja deixar-los d’escoltar.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiG2Xg7l3s0RfjzrDRHgXwluZ068SCIH_fLvnjVVLTzSbnmtYx967OvD8z9dMyNZ1VsixS1TOtYXE1nUq5XCgMZ97Pkmd6dhIzSCFM0XXkvxyYYunDyT5dR_5Km0dUoK2vB9JKwuz6ItVNbMq1qu4OQ5i3luFhqROKAX2ukkE_DbXNEDS2OUkjqUq7InUBw/s1462/front.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1450" data-original-width="1462" height="317" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiG2Xg7l3s0RfjzrDRHgXwluZ068SCIH_fLvnjVVLTzSbnmtYx967OvD8z9dMyNZ1VsixS1TOtYXE1nUq5XCgMZ97Pkmd6dhIzSCFM0XXkvxyYYunDyT5dR_5Km0dUoK2vB9JKwuz6ItVNbMq1qu4OQ5i3luFhqROKAX2ukkE_DbXNEDS2OUkjqUq7InUBw/s320/front.jpg" width="320" /></a></div><br /><span lang="CA">I encara seguirem a
tot trio de piano, contrabaix i bateria amb l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">”Oblivion”</b> de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jordi Berni
Trio</b>. Disc publicat potser per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Esmuc</b>
i enregistrat al <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Medusa Estudio</b> el
maig del 2023 i mesclat a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Underpool </b>per
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Sergi Felipe</b>. Aquí hi tenim a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jordi Berni, piano i composicions</b>
excepte “Oblivion” de l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Astor Piazzola</b>.
Hi ha dues formacions de contrabaix i bateria que l’acompanyen, una que ha fet
5 temes i l’altre que n’ha fet 3. Els primers són <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Rai Ferrer i Xavi Maureta</b> amb un tema també amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Santi de la Rubia, saxo tenor</b>. Els
altres són <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">José López i Guillem Arnedo</b>.
I aquest disc me’l va lliurar <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jordi
Berni</b> el dia de la seva actuació del <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">33è
Festival l’Hora del Jazz – Memorial Tete Montoliu</b> a la <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Plaça de la Vila de Gràcia</b>, després d’escoltar lo bé que ho van fer
i com en van agradar les seves músiques, o sigui que gràcies <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jordi</b>.<br /></span><b><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span></b><span lang="CA">I aquí dels 8 temes
que hi ha, també hi tenim baladetes com són la preciosa i lenta del líder on hi
col·labora <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">de la Rubia</b>, “Como la
mirada de un niño”. El magnífic ”Oblivion” de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Piazzola</b> va un pèl més viu a tot boleret de txa txa txa. També és
molt delicat el “Mar Sereno” i més vital és “La casita en el campo”. I el
“Terreno Abrupto” a tot Funk Blues va a tempo mèdium i posterior Swing doblat
de tempo en les improvisacions. I ja els tres temes restants són força vitals,
tot i que el primer, “Domingo por la mañana” comença amb una Intro delicada a
piano sol i ja després anirà a tot ritme càlid. “El Túnel” va a ritme trencat
inicialment, Latin, vaja, per ja aparèixer el Swing en la improvisació del
líder. I<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>el més vital és el<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>primer track “La Huida”, potent i a tot Swing
amb uns canvis inversemblants. Un magnífic projecte que vaig poder veure a la <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Plaça de la Vila de Gràcia</b> emmarcat en
el <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">33è Festival l’Hora del Jazz –
Memorial Tete Montoliu</b>.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I tot i lo bonic del
tema “Oblivion” de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Piazzola</b>, els
escoltarem en el tema del líder on hi col·labora <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Santi de la Rubia </b>al saxo tenor, anomenat...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">7.7.- Como la mirada
de un niño (Jordi Berni) 6:51.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">Ostres, quin tema més
bonic, lent i preciós que ens acaben de fer. En aquest projecte no hi ha
estàndards de Jazz, no, però hi ha unes melodies tan maques com aquestes. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jordi</b> l’ha començat amb una llarga “Intro”,
una introducció a piano sol preciosa per després aparèixer la melodia a càrrec
de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Santi</b> amb el seu característic
so, el del seu tenor <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Balanced Action</i>
de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Selmer</b>, una “màquina perfecte”. I
ell mateix s’ha enlairat encara més en la seva delicada improvisació, seguint
fil per randa l’aspecte harmònic i sense oblidar la qüestió melòdica. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Santi</b> és un mestre en això de crear i
recrear al voltant d’una melodia, i ja heu vist de quina manera més brutal ens
ha fet la seva interpretació, amb tota la delicadesa possible. I per darrera la
base rítmica de tres, amb el líder al piano i amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Rai Ferrer</b>, contrabaix i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Xavi
Maureta</b>, bateria. Preciós tema per començar-los a escoltar.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..<br /></span><span lang="CA">23 Robadors:<br /> </span><span lang="CA"><a href="https://23robadors.com/programacio/">https://23robadors.com/programacio/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Jamboree Jazz Club:<br /> </span><span lang="CA"><a href="https://jamboreejazz.com/agenda/">https://jamboreejazz.com/agenda/</a></span><span lang="CA">,<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA">Sunset Jazz club:<br /> </span><span lang="CA"><a href="http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html">http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html<br /></a></span><span lang="CA"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la
seva programació. I ara tocava parlar del <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Milano
Jazz Club</b>, però de ben segur ja sabeu que ha hagut de tancar. Aviat hi
trobareu una “trattoria italiana”, quina desgràcia.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhLMEnNhRDHg3vrgHb79hC6tHp7N3v4IfCJKY9ruNFejpY5_SBr58yMaZR92s74Mnn3R1eS2YI-4gHFD5hmsUpOFjzWeSB4drnMhHU3NPlAvvY2B_QX3Rv6IVKKLv3KRCBX0CnPDEKOD-50JpRGC9lYWqviEMmfyngWza2sIlj3rsn2umJIQmX_zv8kVeEg/s1468/back.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1452" data-original-width="1468" height="317" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhLMEnNhRDHg3vrgHb79hC6tHp7N3v4IfCJKY9ruNFejpY5_SBr58yMaZR92s74Mnn3R1eS2YI-4gHFD5hmsUpOFjzWeSB4drnMhHU3NPlAvvY2B_QX3Rv6IVKKLv3KRCBX0CnPDEKOD-50JpRGC9lYWqviEMmfyngWza2sIlj3rsn2umJIQmX_zv8kVeEg/s320/back.jpg" width="320" /></a></div><br /><span lang="CA">I encara els
escoltarem en el tema a tot Funk Blues i anomenat...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">8.8.- Terreno Abrupto
(Jordi Berni) 3:23.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I aquest magnífic
tema a trio l’ha fet <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jordi</b> amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">José López</b>, contrabaix i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Guillem Arnedo</b>, bateria. I ja heu pogut
copsar com ha canviat el tema després de la seva primera presentació a tot Funk
en els seus primers compassos i també en la seva primera part improvisada pel
pianista. I el Swing ha aparegut per art d’encanteri, i de quina manera l’han
fet, brutal. Una altra demostració de mestria d’aquest encara jove, de més
enllà de les trentena, fent una improvisació d’una gran talla i alhora amb un
gust exquisit i farcida de Blues. Brutal. I el tema recupera els seus principis
a tot Funk acabant-lo poc després.<br /> </span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I ja els acabarem
d’escoltar en el tema del líder, anomenat...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">9.3.- El Túnel (Jordi
Berni) 4:49.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I aquest és un dels
dos temes vitals de tempo del projecte de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Berni</b>.
I aquest “Túnel” també comença amb un ritme Latin, així com trencat en els
moments melòdics i segueix així en una primera part de la improvisació del
líder. Un tema on l’acompanyen <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Rai
Ferrer, </b>contrabaix i<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Xavi Maureta,</b>
bateria. M’ha <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>agradat això de fer-se
acompanyar per dues bases rítmiques diferents. Jo diria que no em sona haver-ho
vist en cap altre projecte, fet així, de manera tan evident, uns temes els uns
i uns altres temes, els altres. Un tema que ha tingut uns moments finals de
lluïment del baterista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Maureta</b>, ell
amb un gran solo de timbals i platerets. Potser hem trobat en falta alguna
improvisació de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ferrer</b> al
contrabaix, però el per què d’aquestes coses només les sap el líder, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jordi Berni</b>. I han recuperat la melodia
i ritme Latin i acabar-lo posteriorment, tema ideal per ja acabar-los d’escoltar.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGjjdF1ALUyJ3Y9n6MstmoKuagupMocr3ejhBUxf_zb8X5I3CAwS3cgInzUTHXp0qmkPLPtDR981bq8RJOR07dKXYefFfYmTz0v8BaRStsYwDhf4ZjCF1TrqcW4hwjp4cj65XppP0QYmPqHJMTOsoWc7W5aOa09u2-1Dvr3pO7FZXogqdiOFmLDIULOVHW/s1617/frontl.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1461" data-original-width="1617" height="289" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGjjdF1ALUyJ3Y9n6MstmoKuagupMocr3ejhBUxf_zb8X5I3CAwS3cgInzUTHXp0qmkPLPtDR981bq8RJOR07dKXYefFfYmTz0v8BaRStsYwDhf4ZjCF1TrqcW4hwjp4cj65XppP0QYmPqHJMTOsoWc7W5aOa09u2-1Dvr3pO7FZXogqdiOFmLDIULOVHW/s320/frontl.jpg" width="320" /></a></div><br /><span lang="CA">I nosaltres ja
acabarem el programa d’avui amb el darrer trio, ara però de trompeta, guitarra
i contrabaix, fent un salt estilístic endinsant-nos en un Jazz envoltat de
tradició i classicisme, el dels anys 30 i 40, el de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Joan Mar Sauqué “Garden of the Moon”</b> Publicat el 2 de juny de 2023 per
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">The Changes</b>. Enregistrat per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Adrià Vidaña</b> el desembre de 2022 a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Sotrack Records</b>. amb: <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Joan Mar Sauqué - Trompeta, Josep Traver -
Guitarra & Giuseppe Campisi – Contrabaix. </b>I com sempre, dir-vos que al
blog hi trobareu l’enllaç al seu Bandcamp: </span><span lang="CA"><a href="https://thechangesmusic.bandcamp.com/album/garden-of-the-moon">https://thechangesmusic.bandcamp.com/album/garden-of-the-moon</a>.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I tornem a
tenir un disc amb aires d’estàndards tot i sonar aquestes composicions segons
la mirada del líder, i interpretades amb subtilesa i precisió, la del jove
trompetista i els seus dos amics i companys. I dels 7 temes del disc, n’hi ha un
que és una baladeta, “Golden Earrings” tema homònim de la pel·lícula del 1947 de
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Victor Young</b> i que cantà <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Peggy Lee</b>. Una mica més viu de tempo i
a tot Swing és el tema que titula el disc, “Garden of the Moon”, sembla que de
l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Eddy Howard</b>, i la seva, sembla que
és la quarta versió enregistrada d’aquest tema del 1938 i pel·lícula
homònima.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>I el tema “Make Me a Present
Of You” de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Joe Greene</b> i cantat a
tempo mèdium slow per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Dinah Washington</b>
el 1957, ells el fan a tempo més viu i a tot Swing, esclar i amb aires de Blues
i també en la improvisació de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Traver</b>.
I el tema de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Duke Ellington</b> del 1948
i de llarg i entremaliat títol, “You’re Just an Old
Antidisestablishmentarianismist”, el fan al mateix tempo i Swing que la versió
original, en un altre dels “rars i desconeguts” temes que <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Joan Mar</b> ha volgut recuperar pel seu segon disc. I un tema “bopper”
és el del trompetista poc valorat pel gran públic, en <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Freddy Webster</b> i molt valorat per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Miles Davis</b>, i anomenat “Reverse The Changes”. I una mica més vital
que el tema enregistrat a l’estudi per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Chet
Baker</b> és el tema del llegendari trompetista, “Extra Mid”, i sembla que <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Joan Mar</b> s’ha basat en un
enregistrament en directe on hi hagué un jovenet <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Scott Lafaro </b>de només 17 anyets. I ja finalment i el més vital és
el tema del gran <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jerome Kern</b>, “They
Didn’t Believe Me” on el líder ens acaronarà amb la trompeta i sordina
incorporada i tema que <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Frank Sinatra </b>cantà
a tota dolça balada.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I ja els
escoltarem en el tema que titula el disc, tema de l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Eddy Howard</b>...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">10.2.- Garden
of the Moon (Eddy Howard) 5:26.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I ja heu
pogut comprovar quin canvi d’estil de Jazz i sobretot de sonoritats, car, la
trompeta del líder <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Joan Mar</b> així ens
ho ha mostrat. Ell, un jove de només<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>27
anys, i sí, que va créixer al costat de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Joan
Chamorro</b> i la <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Sant Andreu Jazz Band</b>,
i que ha sabut, que sap i s’està fent el seu propi camí i consolidant-lo amb
aquest el seu segon àlbum. Un trompetista admirador, quasi que diria devot dels
seus mestres, i dels quals en sap tota la seva vida i miracles. Gent com <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Clifford Brown, Fats Navarro</b>, que
enguany es compleix el centenari i per això s’ha embrancat en un projecte a
quintet amb la música d’aquest, o que ell tocava. I el tema comença amb una “Intro”
dels darrers acords amb en <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Josep</b> i
ja la melodia passada pel so mutejat, tot i que no gaire, de la seva trompeta.
Aconsegueix un so força dolç considerant la situació de so xapat. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Giuseppe</b> ha estat qui primer ha
improvisat, i de quina manera ho ha fet. D’ell ja en coneixem les bones virtuts
i que en són moltes. L’afinació, el llenguatge, el ritme, la creativitat, la
tècnica passejant-se per acords i escales, en fi, que és tot un crac. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Joan Mar</b> l’ha seguit improvisant amb
brillantor interpretativa, demostració de tècnica, afinació també, i una gran
creativitat al servei del tema de Jazz Clàssic, sense anar-se’n harmònicament
ni gens ni mica. I el final, preciós, amb la melodia compartida entre <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Giampaolo</b> i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Joan Mar</b> en el “pont”. Preciós tema per començar-los a escoltar.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Fernando O. de Urbina </b>ens diu tot això...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">Amb
el "Jardí de la Lluna", els tres protagonistes del Trio de <b>Joan Mar Sauqué</b> s'han convertit en una
entitat consolidada: cadascun d'ells sonant més segur que abans, i junts
navegant per la música amb l'abandonament que permet saber que els altres dos
t'han donat l'esquena. El joc consisteix a ballar la coreografia assajada pel
conjunt i la llibertat dels vols en solitari, dins de la brevetat autoimposada
de les melodies i del propi disc. Els passos, escrits o improvisats, són
exactes; el missatge, concís i al punt. El trio habita un univers inequívoc de
swing, claredat tonal, treball en equip telepàtic i detall subtil. Les seves
coordenades estètiques estan ben definides, però no arrossegades per tòpics.
Malgrat el pes de tantes referències en el pou del jazz que nodreix la seva
inspiració, no pretenen un so reconeixible. I més coses que ens diu <b>Fernando
O. de Urbina</b> en el llibret del disc. </span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg64_2_WkIKS0wIoOmVPygzfZ0lv4t7SyS1huAxIWzlxmvXDkJEJB9lwlNzLZJyKwKvGFzZFzW3g-T4EFdfqf7UdLPKvpXi49p5nQWAVNsi6f7qpYceQEKpB_s28W8WV3oPrEy3RqN4HNxugX9qI7r8X9KKu4vb6LipB9UEo1Mv5H44ijpxxLgdDjpll8Gl/s1725/back.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1449" data-original-width="1725" height="269" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg64_2_WkIKS0wIoOmVPygzfZ0lv4t7SyS1huAxIWzlxmvXDkJEJB9lwlNzLZJyKwKvGFzZFzW3g-T4EFdfqf7UdLPKvpXi49p5nQWAVNsi6f7qpYceQEKpB_s28W8WV3oPrEy3RqN4HNxugX9qI7r8X9KKu4vb6LipB9UEo1Mv5H44ijpxxLgdDjpll8Gl/s320/back.jpg" width="320" /></a></div><br /><span lang="CA">I els seguirem
escoltant a tot Swing en el tema de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Freddy
Webster</b> i anomenat...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">11.3.- Reverse The
Changes (Freddy Webster) 4:12.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I el Swing ja ha
aparegut amb els primers compassos i acords de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Traver</b> i pulsió al contrabaix de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Campisi</b>. I la melodia ben aviat ha tret el nas amb el nítid so de
la trompeta de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Joan Mar</b>. Un tema d’estructura
típica de 32 compassos i de la forma AABA. Ja ho sabeu, cadascuna de les parts
és de 8 compassos. I es repeteix la melodia en les dues primeres As, mentre que
la B en diem el “Pont” on hi sol haver un canvi tonal i de vegades rítmic. I a
la darrera A, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Joan Mar</b> ha repetit la
mateixa melodia amb la qual ha començat. A partir d’aquí ens ha tornat a
estabornir amb el seu fraseig súper jazzístic i un gust musical extraordinari.
Una improvisació de primera categoria, d’aquelles que et fan aixecar el barret.
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Joan</b> té un control perfecte de l’afinació,
de la potència, de la modulació, en definitiva, que fa el que vol amb la seva
trompeta. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Traver</b> a la guitarra ens
ha captivat també, ell amb un so força nítid en el punteig, amb les notes
adequades, sense ficar-ne una carretada, però posades amb tot el gust del món.
També <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Campisi</b> ho ha fet així, de
posar-les totes ben posades en la seva improvisació. Gran tema clàssic del Jazz
d’aquells anys.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..<br /></span><span lang="CA">Nota 79: </span><span lang="CA"><a href="https://www.nota79.cat/events/">https://www.nota79.cat/events/</a></span><span lang="CA">,<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA">Nova Jazz Cava:<br /> </span><span lang="CA"><a href="https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming">https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Jazz Club la
Vicentina:<br /> </span><span lang="CA"><a href="https://jazzclublavicentina.blogspot.com/">https://jazzclublavicentina.blogspot.com/</a></span><span lang="CA">, nosaltres tindrem
un gran concert el divendres 13 d’octubre on tindrem a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Irene Reig Trio</b>, amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Giuseppe
Campisi, contrabaix i Joan Casares, bateria</b>. Entrada gratuïta en un
esdeveniment patrocinat per l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ajuntament
de SVdH</b> i organitzat des del <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jazz
Club la Vicentina</b>. Us hi esperem a partir de les 22h.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGk7f6n_XvAuc9wY76RLTiCJFNFqcAOQmUefDMy_XFb_XnAZoEwPwFXgv0_EVNR8oCHq1J3lE7OUBRS-N4q0OVjA8Btpp_BcYFaj2zO57rWCz9RsL9JagWqwzEdw_ZU12_BmFGqb45X1BJQO-oYvCHW4KZ394lv-zk2CgEN81lKsfPYIBU2huPDQKlzOmb/s1626/inside.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1437" data-original-width="1626" height="283" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGk7f6n_XvAuc9wY76RLTiCJFNFqcAOQmUefDMy_XFb_XnAZoEwPwFXgv0_EVNR8oCHq1J3lE7OUBRS-N4q0OVjA8Btpp_BcYFaj2zO57rWCz9RsL9JagWqwzEdw_ZU12_BmFGqb45X1BJQO-oYvCHW4KZ394lv-zk2CgEN81lKsfPYIBU2huPDQKlzOmb/s320/inside.jpg" width="320" /></a></div><br /><span lang="CA">I ja els acabarem
d’escoltar, i nosaltres el programa d’avui, el primer a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ràdio Celrà</b>, amb el tema més vital, de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jerome Kern</b> i anomenat...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">12.6.- They Didn’t
Believe Me (Jerome Kern) 3:14.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I quina brutalitat de
tema per la seva velocitat d’execució, per haver-ho fet amb un gust musical del
més alt nivell, per les seves interpretacions, tot plegat amb un Swing
impressionant pel “Walking” del baixista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Campisi</b>.
I el tema ha començat ja amb la trompeta amb sordina de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Joan Mar</b> i els dos companys recolzant-lo la mar de bé. I ja ell s’ha
posat a improvisar amb una tècnica esclatant, control de la sonoritat de la
sordina, so jazzístic d’aquell que feia el mestre de tots ells, en <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Louis Armstrong</b>, i tants que n’hi hagué
de posteriors. I un fraseig ràpid ens demostra gran creativitat alhora que
tècnica, la que ens ha mostrat <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Joan Mar</b>
però també <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Josep Traver</b> i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Giuseppe Campisi</b>. I aquí també ha fet
unes línies improvisades aquest darrer, compartint-ho amb en <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Traver</b>. Gran tema i grans
interpretacions de tots tres per nosaltres acabar el seu projecte i programa d’avui,
que espero us hagi agradat molt a tot, i de manera especial a les oïdores i oïdors
de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ràdio Celrà</b> que avui enceten la
programació de Jazz amb el <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jazz Club de
Nit</b>. I amb aquest curtet i vital hem acabat el programa d’avui, que com
sempre espero que us hagi agradat tan com a mi.<br /></span><b><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span></b><span lang="CA">Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
</span><span lang="CA"><a href="http://www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es/">www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es</a></span></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;"> i jo mateix <b>Miquel Tuset i Mallol </b>qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les
seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i
us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel
Tuset i Mallol.</span><span style="font-family: Arial, "sans-serif"; font-size: 12pt;"><o:p></o:p></span></span></div>
S'emet cada dimecres a les 22h a Ràdio Sant Vicenç 90.2 i els diumenges en diferit a la mateixa hora. Presentat i realitzat per Miquel Tuset.http://www.blogger.com/profile/07577638615848231323noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2780958048475961356.post-36117002434197912462023-09-25T14:50:00.003-07:002023-09-25T14:54:06.874-07:00Programa 562 - FSNT: Daniele Germani featu. Joe Sanders, Basile Rahola Quartet i Sebastian Noelle, dimecres 27 de setembre de 2023.<div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"> <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFwp5MbY4f5gwnZtYl0inef6wDmqNWZZ1JcOMr3dPjESZq_jjLtsO5zOfRhSYv3D4_j7iWmolA7ZXOslyLEdB0M3NBaIzUDfBB4t7FUx-zvsCiAUQwgCPDwne8optsTb9QlqOGbOKoq_rtKnmLzUbDQfO25LqSyXqLpARe48ihP_tb9ADQ_7bF5GnvJazS/s2249/Programa%20562.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2245" data-original-width="2249" height="319" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFwp5MbY4f5gwnZtYl0inef6wDmqNWZZ1JcOMr3dPjESZq_jjLtsO5zOfRhSYv3D4_j7iWmolA7ZXOslyLEdB0M3NBaIzUDfBB4t7FUx-zvsCiAUQwgCPDwne8optsTb9QlqOGbOKoq_rtKnmLzUbDQfO25LqSyXqLpARe48ihP_tb9ADQ_7bF5GnvJazS/s320/Programa%20562.jpg" width="320" /></a></div><span lang="CA"><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><br /></span></span></div>Molt bona nit a
tothom, benvinguts a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jazz Club de Nit</b>
aquí a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ràdio Sant Vicenç 90.2</b> aquí a
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ràdio Abrera 107.9</b> aquí a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ràdio Joventut </b>aquí a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ràdio Molins de Rei 91.2</b> aquí a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Eixample Barcelona Ràdio</b> amb un
programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Cifu</b>. A ell li dediquem el programa
avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Cifu</b>. Aquí <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Miquel Tuset i Mallol</b> qui us parla, presenta i realitza aquest
programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que
aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional
anomenada <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“esfera jazz”</b>, i que al
blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i
pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web
totes relacionades amb el món del Jazz.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">Doncs dir-vos que el
concert que vam fer divendres passat amb els <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">The Moonrivers & Celeste Alías</b> va ser extraordinari, i que va
venir molta gent. Quin goig tornar a fer un concert del <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Festival l’Hora del Jazz</b>. Desitjo que tornin a confiar amb el <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jazz Club la Vicentina</b> en l’edició de
l’any vinent, que ja serà la 34ena.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I el programa d’avui
el dedicaré a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Fresh Sound New Talent</b>
i amb tres projectes que em van quedar per posar la temporada passada, els de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Basile Rahola Quartet, “Moments”; Sebastian
Noelle, “System One” </b>i el de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Daniele Germani, “What Reason Could i Give”</b> amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Joe Sanders</b> i en tots tres el productor executiu és <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jordi Pujol </b>per a<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Blue Moon Produccions Discogràfiques S.L</b>.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">Prepareu-vos doncs a
escoltar un Jazz de lo més contemporani, amb tot de creacions pròpies dels
líders, tot i que hi pugui haver algun estàndard, amb el denominador
comú de la creativitat, del Jazz on el Swing no té perquè ser-hi però sí el
Groove, on copsarem la gran mestria dels músics, situats al voltant dels
quaranta i ja reconeguts en l’escena mundial.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmgzP6WDGWRKEoLzsyl32ZelgzCsRCS5kFP07WtGdfiVMV1hV2_4uKYs22DcStYhOA3D_kDazqM0lfNvp8Ld_rAz_qlvKqc2VWIevrNkPZGteclUIwyIf1n59Gy6csodGjGnQ_7xgREvpLYWxpVmh9sdjHg7ijG3Tjc810VJO7pp18wYqZfSwBUaoLZBz6/s1000/front.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1000" data-original-width="1000" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmgzP6WDGWRKEoLzsyl32ZelgzCsRCS5kFP07WtGdfiVMV1hV2_4uKYs22DcStYhOA3D_kDazqM0lfNvp8Ld_rAz_qlvKqc2VWIevrNkPZGteclUIwyIf1n59Gy6csodGjGnQ_7xgREvpLYWxpVmh9sdjHg7ijG3Tjc810VJO7pp18wYqZfSwBUaoLZBz6/s320/front.jpg" width="320" /></a></div><br /><span lang="CA">I començaré el
programa amb aquest darrer i més íntim projecte, el de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Daniel Germani, “What Reason Could i Give”</b> amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Joe Sanders</b>. Publicat per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">FSNT</b>
el 2021. Enregistrat per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Francesco
Ponticelli</b> a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Cicaleto Recording,
Arezzo, Itàlia</b> el 15 de març de 2021. Mesclat i masteritzat per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jeremy Loucas</b> al <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Sear Sound, Nova York</b>. Produït per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Daniele Germani </b>i<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Joe
Sanders.</b> Amb: <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Daniele Germani (saxo
alt), Cosimo Boni (trompeta), Domenico Sanna (piano i Rhodes), Joe Sanders
(contrabaix), Francesco Ciniglio (bateria).</b> I com sempre dir-vos que al
blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc:<br /></span><span lang="CA"><a href="https://www.freshsoundrecords.com/daniele-germani-albums/54032-what-reason-could-i-give-digipack.html">https://www.freshsoundrecords.com/daniele-germani-albums/54032-what-reason-could-i-give-digipack.html</a></span><span lang="CA">.<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I els comentaris
sobre els temes i tempos els podreu llegir al blog:<br /></span><span lang="CA">I dels 12 temes del
CD, n’hi ha quatre de l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ornette Coleman</b>
basats en el seu “What Reason Could i Give”, la qual cosa ja ens parla de les
intencions del líder. I sí perquè les seves improvisacions tenen una àuria de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Coleman</b> i si més no, és evident que li
fa tot un homenatge. El tempo dels temes és força relaxat, delicat i a voltes
molt íntim com passa amb el tema que titula el disc, “What Reason Could i Give”,
tema<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>del qual n’ha fet quatre versions,
I, II, III i IV, el primer a duet de saxo i piano, el segon i quart a duet de
saxo i contrabaix i el tercer amb tota la banda, temes del voltant de 2 minuts.
I la resta de temes són propis com “Parallels” que és igualment molt delicat de
tempo, melòdic a duet de saxo i trompeta, inicialment. I el primer track
“Anything But a Screen” té un punt més de pulsió i tota la modernitat del món
on el pianista no només l’inicia sinó que també fa una gran improvisació. I
molt dolç és el “On the Canvas you Made”, amb melodia preciosa a duet de saxo i
trompeta, farcida de modernitat. I un altre tema on la melodia és protagonista
ara a duet de saxo i contrabaix és “As long as You Accept me”, tema amb Groove
i tempo mèdium. La resta de temes ja tenen un tempo més viu com és el cas del
tema “The Vision We Have of Things to Ignore” de 2 minutets i mig. I el “Heavy
Lights” és viu i amb un magnífic Swing en les improvisacions. I el tema
“Origin” compost pel <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Germani </b>i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Sanders</b>, és força potent ja d’entrada
amb el piano fent el motiu principal. I el tema del líder “Wich Could Also be a
Name”, és força entremaliat i curt de melodia, on el baixista fa un “Walking”
brutal mentre improvisa el pianista.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">Doncs crec que podem
començar escoltant-los en el tema propi iniciat per saxo i un teclat a lo <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Fender Rhodes</b> i un contrabaix subtil
amb notes soltes i escombretes del baterista. Tema propi del <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Daniele Germani</b> on posterior ell i el
trompetista faran la delicada melodia que a voltes serà punyent, tema on les
improvisacions, com a tals, separades de la melodia del tema no hi són com en
els temes habituals, i sí que hi seran al final i de manera col·lectiva, i tema
anomenat...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">1.3.- Parallels
(Daniele Germani) 5:25.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I ja heu vist què
delicats hem començat, oi? Aquest tema ens situa de ple en la sonoritat
d’aquest projecte, que tot i delicat, se situa, sobretot en les improvisacions,
en l’ona del Jazz Avantgarde. I quina melodia a duet ens han fet, i al final,
quins moments d’improvisació col·lectiva, magnífic tema per començar-los a
escoltar.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I ells ens diuen això
tot i parlant d’aquella època remota de quan la maleïda pandèmia: En una època
d'aïllament, la música va servir com a record per a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Germani</b> per ancorar-se, arrelar-se. Va ser un recordatori
reconfortant de totes les congregacions de gent del món tan enyorades i
cobejades. En aquest mateix acte d'asseure's en sales ermes, recordant quan
estaven plenes de gent, es van plantar les llavors de les noves cançons.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEia0ZpWOBC5c0mBKQpuAOcKjrGQ4finar2j2oorKZ2l7RBfeMDEUtxQdn7HmKLmNGjlOwfYxB_oNuzW9k1s0DwZzmASh1H_inIyMzGp27PX0Im2Tbm7_dLwJhdWv1-CHT7oFolYI5VU8tqzUkv2JTVjN87WFhX86g6HTC2y8x_aAZS-zISy-xaoOfVaBD8i/s1727/back.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1456" data-original-width="1727" height="270" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEia0ZpWOBC5c0mBKQpuAOcKjrGQ4finar2j2oorKZ2l7RBfeMDEUtxQdn7HmKLmNGjlOwfYxB_oNuzW9k1s0DwZzmASh1H_inIyMzGp27PX0Im2Tbm7_dLwJhdWv1-CHT7oFolYI5VU8tqzUkv2JTVjN87WFhX86g6HTC2y8x_aAZS-zISy-xaoOfVaBD8i/s320/back.jpg" width="320" /></a></div><br /><span lang="CA">I seguirem
escoltant-los en el tema a tot delicat Swing iniciat pel baterista de manera
molt subtil per ja aparèixer el piano de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Sanna</b>
i posterior melodia a duet dels dos vents, i ja amb el preciós Swing. Un tema
on la melodia te un tarannà amb un determinat marcatge rítmic i ja uns primers
moments de solo del baixista americà, el qual farà uns “vuits” amb el líder, en
el tema anomenat...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">2.9.- Heavy Lights
(Daniele Germani) 3:57.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I sí, gran tema de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Germani</b> i us haureu fixat com en els “vuits”
compassos on han improvisat el baixista amb el líder, al primer l’hem pogut
escoltar cantant més o menys el que feia improvisant. I com que el tema no és
massa llarg, ben aviat ha aparegut de nou la melodia a duet. Encara però hem
pogut escoltar la magnífica improvisació del trompetista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Cosimo Boni</b> per ja apropar-nos al final del tema.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Alejandra Rivera Flaviá</b> ens diu unes
precioses coses que podreu llegir al blog: <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Des de la introducció suau però animada de
"Qualsevol cosa que no sigui una pantalla", que ens alleuja i ens
dóna la benvinguda a un sentit de celebració i ritme, fins a l'amarga però
amorosa resignació de fer les paus amb els errors dels altres a "As Long
As You Accept Me". a l'homenatge decreixent i creixent a la perseverança
davant d'obstacles aparentment insuperables que és "Which Could Also Be a
Name", Germani i el seu quintet ens porten a un viatge complet pel moment
present. Utilitzen el poder de les melodies que aixequen l'ànima per revelar
les innombrables possibilitats latents en un sol instant, i ens demanen que ens
unim a ells, gairebé com si diguéssim: “Quina raó podria donar per ser aquí,
oient? Que estic amb tu, és clar”.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I no deixaré de
dir-vos que entreu als webs de:<br /></span><span lang="CA">Fresh Sound Records: </span><span lang="CA"><a href="http://www.freshsoundrecords.com/">www.freshsoundrecords.com</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Quadrant Produccions:
</span><span lang="CA"><a href="http://www.quadrantproduccions.es/">www.quadrantproduccions.es<br /></a></span><span lang="CA">Temps Record: </span><span lang="CA"><a href="https://tempsrecord.cat/">https://tempsrecord.cat</a></span><span lang="CA">,<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA">Youkali Music: </span><span lang="CA"><a href="http://youkalimusic.com/">http://youkalimusic.com</a></span><span lang="CA">,<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA">Origin Records: </span><span lang="CA"><a href="https://originarts.com/">https://originarts.com/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Errabal Jazz:<br /> </span><span lang="CA"><a href="http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es">http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es<br /></a></span><span lang="CA">UnderPool: </span><span lang="CA"><a href="https://www.underpool.org/">https://www.underpool.org<br /></a></span><span lang="CA">Etc, etc...enllaços
que trobareu al blog.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I al blog hi podem
llegir coses molt maques parlant d’aquest projecte:</span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">"No ens podíem
creure que estàvem fent aquest disc", va dir el saxofonista del dia que
finalment va tornar a tocar música amb els seus homòlegs en persona. Les
pantalles i l'aïllament s'havien convertit en la norma, una certa màgia s'havia
revelat en allò que abans era habitual: l'acte de reunir-se. L'afany de
proximitat i col·laboració no només va estimular la creació d'aquest disc sinó
que també bateja inequívocament el seu nucli. És un àlbum sobre el valor del
moment present i tot el que comporta. En la seva àmplia expressió de tons
reflexius i riffs juganers, ens recorda que hem de prendre un moment per
reconèixer els encants ocults en les variacions subtils de les nostres rutines
diàries, la bellesa de compartir temps i espai amb els éssers estimats i, en
general, la responsabilitat d'honorar la nostra capacitat de preguntar,
d'entendre que n'hi ha prou amb tenir l'oportunitat de preguntar-nos. "L'acte
de fer aquestes cançons va ser com un far durant una tempesta", va
explicar el compositor.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWDiIIWXBEB4-2JQQcEAHRiGTESzihmgLZmuS6A4ipbWuPmsA5A96mAk6FFC1-MT1LcLWc6If_1OWgTznUYvteHd7uDFHkr7ozXI6zIeDsw1Ib2Ckkp7SudP0p3yQJb-mKB_ezlpJHT90xwk1-jN2pYnq9eC8YSJn6XDCFMOHTqelcKQ1I5bTnB7uvEELG/s1629/CD.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1434" data-original-width="1629" height="282" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWDiIIWXBEB4-2JQQcEAHRiGTESzihmgLZmuS6A4ipbWuPmsA5A96mAk6FFC1-MT1LcLWc6If_1OWgTznUYvteHd7uDFHkr7ozXI6zIeDsw1Ib2Ckkp7SudP0p3yQJb-mKB_ezlpJHT90xwk1-jN2pYnq9eC8YSJn6XDCFMOHTqelcKQ1I5bTnB7uvEELG/s320/CD.jpg" width="320" /></a></div><br /><span lang="CA">I encara els
escoltarem en el tema propi iniciat ja amb tota l’energia possible a càrrec de
la base rítmica i marcatge del baixista americà, fent el que seria el motiu
principal, baixista i pianista. Aviat apareixerà la melodia a càrrec dels dos vents,
i ja el líder encarar la seva improvisació, i tema anomenat...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">3.5.- Origin
(Daniele Germani) 4:36s.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><br /></span><span lang="CA">I sí, molt bon tema
de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Germani</b> amb un baterista força
potent, baixista contundent i precís, pianista elegant i els dos magnífics
vents. Doncs el líder ens ha situat en el marc de les improvisacions, amb el
seu so i fraseig en l’ona del Jazz més Modern. I és que igualment de modern és <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Cosimo Boni</b> a la trompeta, amb un so
força brillant, i ja per recuperar el motiu principal, melodia i acabar el
tema.<span style="mso-spacerun: yes;"> <br /> </span></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I més coses que podeu
llegir al blog parlant d’aquest projecte...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">What Reason Could I
Give rep el seu nom en honor a la cançó homònima del multiinstrumentista i
compositor de jazz nord-american Ornette Coleman, i —en el mateix esperit
d'apreciació per les meravelles que es poden trobar en els moments quotidians
quan hi prestem molta atenció— l a L'àlbum inclou quatre interpretacions
originals molt diferents de la peça del difunt compositor. La lletra de Coleman
deia: "Quantes vegades / He de morir per amor? / Només quan estic sense
tu.” Gairebé com a resposta directa al seu heroi, les diverses versions de
Germani, que van des d’amoroses a vivaces, són un homenatge emotiu, responent a
la pregunta de quantes vegades cal viure per aquest mateix amor. A través
d'aquestes quatre branques divergents del mateix arbre del so, Germani i el seu
quintet reafirmen que no hi ha mancança de creativitat sempre que hi hagi
alguna cosa de valor davant nostre, encara que només sigui una cosa. Una
persona. Un moment. En la mesura que estem presents, un és tot el que
necessitem.<br /> </span><i><span lang="CA">—</span></i><b><span lang="CA">Alejandra Rivera Flaviá</span></b><i><span lang="CA"> (Des de les notes interiors del folre)<br /><o:p></o:p></span></i><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I ja per acabar-los
d’escoltar ho farem amb el tema també del líder iniciat pel trio de piano,
contrabaix i bateria, per ja aparèixer l’entremaliada melodia a càrrec del duet
de saxo alt i trompeta. Cosa que durarà ben poc, car ben aviat apareixerà la primera
improvisació a càrrec del pianista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Domenico
Sanna</b> amb unes potents notes del baixista. Els moments de Swing per
“Walking” d’aquest baixista americà <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Joe
Sanders</b> són brutals, cosa que copsareu de ben segur. La improvisació del
pianista, inversemblant, magnífica, rítmica alhora que molt creativa al voltant
de la modernitat més agosarada, en el tema anomenat...<br /> </span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">4.11.-<i style="mso-bidi-font-style: normal;"> </i>Which Could Also be a Name (Daniele
Germani) 4:31.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">Magnífic tema del
líder on ha brillat també el baterista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Francesco
Ciniglio</b> per la gran feina i permanent improvisació de línies rítmiques.
Els moments inicials del solo del líder han estat incommensurables, ell a duet
amb el baterista, per després amb les notes soltes del baixista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Sanders</b>. Què impressionant. I després,
la melodia del tema a duet dels dos vents. Gran tema per ja acabar-los
d’escoltar, felicitats nois.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_dsdiYqi_SpvCyRKv-R9JihV6LzU0BkdMwamkLmoWKWC4mRjjNLoX1ie4GQKxSZjcQWPMm-W93tiGMEUgd8-AgtfzrEBqMlWQ8-EethxX7ssXmf-oH0JiwUS0cKayACIc1l3GEsCHkQ52rLvZYTS5R9SZPcY_NYm9WMEP3tcFig63TahKqD0m9zwG7D3x/s1647/front.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1446" data-original-width="1647" height="281" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_dsdiYqi_SpvCyRKv-R9JihV6LzU0BkdMwamkLmoWKWC4mRjjNLoX1ie4GQKxSZjcQWPMm-W93tiGMEUgd8-AgtfzrEBqMlWQ8-EethxX7ssXmf-oH0JiwUS0cKayACIc1l3GEsCHkQ52rLvZYTS5R9SZPcY_NYm9WMEP3tcFig63TahKqD0m9zwG7D3x/s320/front.jpg" width="320" /></a></div><br /><span lang="CA">I després d’aquest
magnífic projecte seguiré amb el disc de l’amic <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Basile Rahola Quartet, “Moments”</b>. Enregistrat a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">The Jet Studio, Brussel·les</b>, els dies
11 i 12 de maig de 2021. Mesclat i masteritzat per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Rudy Coclet</b>. Produït per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Basile
Rahola </b>i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Wajdi Riahi</b>. Amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Basile Rahola (contrabaix), Julien Cuvelier
(saxo alt), Wajdi Riahi (piano), Pierre Hurty (bateria). Convidats: Octavio
Hernández (guitarra #2 i 6), Claudio Jr. De Rosa (saxo tenor #3, 9 i 10).</b>
Totes les composicions de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Basile Rahora</b>,
excepte #12 de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Basile Rahola i Mariano
Camarasa</b>. I com sempre dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina
web: <a href="https://www.freshsoundrecords.com/basile-rahola-albums/54795-moments-digipack.html">https://www.freshsoundrecords.com/basile-rahola-albums/54795-moments-digipack.html</a>.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I en <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Basile</b> ens diu unes coses molt boniques
que podreu llegir al blog:<br /></span><span lang="CA">La vida està feta
d'experiències úniques. Aquests records estan gravats a la nostra ment, i ens
trobem atrapats en llargs moments de nostàlgia intentant reviure’ls. Aquests
preciosos instants, que al principi ens impacten amb tanta intensitat, acaben
esvaint-se amb el pas del temps. Els records s'esvaeixen, però en conservem
alguna cosa dins nostre. Estem atents als perfums, les olors de les nostres
experiències passades, preparats per respirar vida des del fons dels nostres
pulmons.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">Per molt que la nostra
memòria se n’hagi oblidat, les sensacions es mantenen: els colors, les olors,
els sabors, els sons, no canvien. Encara hi és tot. Les composicions d'aquest
disc són el reflex dels viatges fets i de les emocions que es senten. Recorden
les decisions preses i les persones trobades. Són retrats d'amistats,
d'alegries i decepcions del passat. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“Moments”</b>
ret homenatge a aquestes experiències passades, la presència de les quals dins
nostre ens mou a viure més plenament. —<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Basile
Rahola.</b></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><br /></b></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmIrS5SMjQi0fCIqfGIjA0P9YXgXMzfWSKzoHKYDso8GiYfQWIptXrF0hWLsKB3vugyIhLJTEoYqHCTJMEmrP80SaZfseeQKMloquMkSk5KTuuelFVGm_abhLr6f28U1jQgGwIjLbKm64cHxdQq1dCxc3rjkW7T2FaYMvV95FdAl-ID2EmGhxfDJxCqfpl/s1731/back.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1443" data-original-width="1731" height="267" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmIrS5SMjQi0fCIqfGIjA0P9YXgXMzfWSKzoHKYDso8GiYfQWIptXrF0hWLsKB3vugyIhLJTEoYqHCTJMEmrP80SaZfseeQKMloquMkSk5KTuuelFVGm_abhLr6f28U1jQgGwIjLbKm64cHxdQq1dCxc3rjkW7T2FaYMvV95FdAl-ID2EmGhxfDJxCqfpl/s320/back.jpg" width="320" /></a></div><br /></span><span lang="CA">I els comentaris
sobre els temes i tempos el podreu llegir al blog:<br /></span><span lang="CA">Doncs quasi un
denominador en comú dels temes del disc és el fet de començar-los de manera
delicada per més endavant aparèixer el ritme i tempo doblat en les improvisacions,
augmentant-ne la potència auditiva i de sensacions. Les excepcions són per
exemple la del tema més curtet d’1 minutet i escaic, tema a contrabaix i
bateria, tot plegat molt subtil. També ho és el delicat i preciós tema anomenat
“Choral des Indécis”, iniciat per contrabaix i piano, tot plegat molt delicat i
bonic, i sí, a mode de “coral”. I el tema “September 1st (For Laura)” té un
tarannà també molt delicat, on ja cap el final apareixerà un increment de
sonoritat ja entrada la improvisació del saxo alt, mantenint però el tempo mèdium.
“Leaving Barcelona” segueix un tarannà similar, on durant molta part de l’estona
escoltarem una música preciosa i delicada, amb melodia a càrrec dels dos vents
a duet, i on al final hi haurà més energia sonora i de sentiments. I el tema “Palamós”
té una melodia un tant inquietant, on el contrabaix marca el motiu principal i
el teclat té una sonoritat magnífica tot plegat a un tempo força molt delicat.
Tot plegat canviarà a més poder amb el solo del saxo alt i més energies que vindran.
Un pèl més viu de tempo, igualment amb uns inicis delicats és “Ashes to Come”, de
quasi 9 minuts, amb una melodia a càrrec del teclista fent-la en els més greus,
tot plegat molt subtil fins i tot apareixent el saxo alt, mantenint-se aquest
ambient tot el tema. I hi ha un tema anomenta “Gentle Giant”, que per cert és
el nom d’un grup de rock progressiu dels anys 70s, però que no deu tenir res a
veure. Aquest tema té una “Intro” a saxo sol per després seguir amb el tema.
Ambdós temes curtets, i aquest també força inquietant per com són les seves
sonoritats amb un marcatge rítmic de baixista, teclista i saxofonista per
després aparèixer la bonica melodia i augmentar la qüestió rítmica pel
baterista. I el “Northern Lights” és el més llarg de prop de 10 minuts on la
seva melodia desenvolupada es va fent més i més interessant per després
aparèixer la guitarra del convidat fent un solo espaterrant. Tempo mèdium slow
i energies que es desenvoluparan ja cap el final. I “Guess What” comença amb el
líder fent una “intro” a contrabaix solo ja amb el marcatge subtil de ritme
i<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>tempo. La melodia apareixerà amb els
dos vents per ja ben aviat les seves improvisacions col·lectives amb tota la
modernitat del món. I el tema “One for O.H.” comença delicadament per notes de
teclat i posterior duet melòdic de teclista i baixista fent-ne el motiu
principal. L’entremaliada melodia apareixerà amb el saxo alt on la resta de companys
el recolzaran. El temps s’aturarà i tot esdevindrà subtil però ben aviat el
tema agafarà un tarannà potent amb les improvisacions i energia del baterista
amb un llarg i brutal solo que arribarà ben bé al final del tema. I ja per
acabar, el primer track “Spontaneous” comença amb una melodia molt bonica pel
saxo alt, coses que aviat esdevindran quelcom més arribant a uns moments d’una
magnífica sonoritat on el baterista en serà de nou el protagonista.<br /> </span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">Doncs crec que podem
començar amb un d’aquests preciosos temes i que serà el que <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Basile</b> ha dedicat a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Barcelona</b>. La seva melodia és preciosa
i la fan els dos vents complementant-se i amb una dolçor que et posa la pell de
gallina. El saxo tenor <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Claudio Jr. De
Rosa</b> farà la primera magistral i subtil improvisació, en el tema que va fer
quan ens deixava...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">5.10.- Leaving Barcelona
(Basile Rahola) 5:11.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I ja heu pogut
escoltar quina preciositat de tema va fer <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Basile</b>,
tot ple de malenconia per la partida, tot i recordant els moments tan macos que
va passar entre nosaltres, dels quals jo mateix en vaig ser partícip. Quina
magnífic improvisació de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Claudio</b> al
tenor. I <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Wajdi Riahi</b> l’ha seguit amb
la seva preciosa feta al piano, amb una gran elegància on ens ha acaronat amb
les seves notes. I ja després aparèixer la melodia feta per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Julien Cuvelier</b> i suport del saxo
tenor, també. I quin final més maco, creixent les emocions. Molt bonic tema per
començar-los a escoltar.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I seguirem amb més
temes d’aquest llarg projecte on els temes són llargs, la qual cosa ens mostra
la generositat de l’autor i companys. I el tema en qüestió té un tarannà a
moments de Jazz Avantgarde. Comença amb el líder fent una “intro” a contrabaix
solo ja amb el marcatge subtil de ritme i<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>tempo. La melodia apareixerà amb els dos vents per ja ben aviat les
seves improvisacions col·lectives amb tota la modernitat del món, tema
anomenat...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">6.9.- Guess What (Basile
Rahola) 7:1.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I què interessant
aquest tema i com l’han anat desenvolupant. Els moments d’improvisació dels dos
vents han estat brutals. Quina trempera i modernitat. I quin suport de la base
rítmica, amb el líder al contrabaix, i la potència del baterista, brutal. Llarg
i esclatant solo dels dos vents, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Julien
Cuvelier (saxo alt) </b><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Claudio Jr. De Rosa (saxo tenor)</b> per
després aparèixer la subtilesa del piano de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Wajdi Riahi</b> amb un solo precís on ens ha embolcallat la seva
sonoritat i elegància interpretativa alhora que modernitat. I quin<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>tros de solo del baterista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Pierre Hurty</b>, llarg, fet amb força gust
per redobles delicats. I ja de cap al final del brutal tema de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Rahola</b>.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgidC0P6Zxwg0jwo8MmnD2Bp-FTf5aV3c1bMI14weBkA4khxiG63AVs3p3H9HCq3vueg5PJX6bwpzUvIy0PFdeTvYoz7mrA1YorG_t_hMihUz8bzpwnZoLqsWYvYiRaEs7xXtD736cbFyDusLWlP81lsuMWlIT2Vzw9QYsP1WnyBTCNUg8ZINFf440l3fZM/s1557/CD.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1416" data-original-width="1557" height="291" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgidC0P6Zxwg0jwo8MmnD2Bp-FTf5aV3c1bMI14weBkA4khxiG63AVs3p3H9HCq3vueg5PJX6bwpzUvIy0PFdeTvYoz7mrA1YorG_t_hMihUz8bzpwnZoLqsWYvYiRaEs7xXtD736cbFyDusLWlP81lsuMWlIT2Vzw9QYsP1WnyBTCNUg8ZINFf440l3fZM/s320/CD.jpg" width="320" /></a></div><br /><span lang="CA">I no deixaré de
dir-vos que entreu als webs de:<br /></span><span lang="CA">Discordian Records: </span><span lang="CA"><a href="http://www.discordianrecords.bandcamp.com/">www.discordianrecords.bandcamp.com</a></span><span lang="CA">,<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA">Moonjune Records: </span><span lang="CA"><a href="http://www.moonjunrecords.com/">www.moonjunrecords.com</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Auand Records: </span><span lang="CA"><a href="https://auand.com/">https://auand.com/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Segell Microscopi: </span><span lang="CA"><a href="https://www.microscopi.cat/">https://www.microscopi.cat/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">CRU Records: </span><span lang="CA"><a href="https://alcrurecords.com/">https://alcrurecords.com/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Tejo Milenario: </span><span lang="CA"><a href="http://www.tejomusic.com/">http://www.tejomusic.com/</a></span><span lang="CA">,<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA">Etc, etc...enllaços
que trobareu al blog.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I encara seguirem amb
un altre gran tema, el més llarg i proper als 10 minuts, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>on la seva melodia desenvolupada es va fent
més i més interessant per després aparèixer la guitarra del convidat <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Octavio Hernández</b> <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>fent un solo espaterrant. Tempo mèdium slow i
energies que es desenvoluparan ja cap el final. Comença però amb els darrers
acords del tema per ja aparèixer la melodia a duet de saxo alt i guitarra. Una
melodia entremaliada que deixarà pas al solo del guitarrista, el qual s’esplaiarà
llargament. Modernitat en el seu so, el del Jazz-Rock-Progressiu per entendre’ns,
en el tema anomenat..</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /><span lang="CA">7.6.- Northern Lights
(Basile Rahola) 9:43.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">Quin gran tema acabem
d’escoltar i quina gran improvisació d’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Octavio</b>.
I quin suport de la base rítmica, també, amb el baterista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Hurty</b> brutal i molt present. I quin canvi més subtil amb el piano
de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Riahi</b>, que tot i la subtilesa s’ha
endinsat en una improvisació força elaborada i contemporània. Magnífic també. I
quin final més potent amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Cuvelier</b>
saxo alt i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Hernández</b> a la guitarra.<br /> </span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..<br /></span><span lang="CA">23 Robadors:<br /> </span><span lang="CA"><a href="https://23robadors.com/programacio/">https://23robadors.com/programacio/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Jamboree Jazz Club:<br /> </span><span lang="CA"><a href="https://jamboreejazz.com/agenda/">https://jamboreejazz.com/agenda/</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Campari Milano:<br /> </span><span class="MsoHyperlink"><span lang="CA"><a href="file:///G:/15ena%20Temporada%20Jazz%20Club%20de%20Nit/DISCOS%20A%20POSAR%2014a%20a%2015a/PROGRAMES%2015a/PROGRAMA%20562%20FSNT/%0dhttps:/www.camparimilano.com/programacio-musical/">https://www.camparimilano.com/programacio-musical/</a></span></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">etc, etc....al blog
hi trobareu l’enllaç a la seva programació.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0O5ITH30JGX6h4UygWxrXNDEKhE-USxmQ3XpGSsWi48f_Dpt1ZBAnjoZHWVVi-Ilazh4EYnZxbpomzmJ-CrjKhx4u_1u64yQDx5tsSSdjIlfOy2opgphii5YklAubSTa9PBb45yg4Pv7uQXE6zchw3Yd4KXZhLgsTSrlYbnhnDc19ERjdWYUVRnzFyNEs/s1707/inside.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1446" data-original-width="1707" height="271" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0O5ITH30JGX6h4UygWxrXNDEKhE-USxmQ3XpGSsWi48f_Dpt1ZBAnjoZHWVVi-Ilazh4EYnZxbpomzmJ-CrjKhx4u_1u64yQDx5tsSSdjIlfOy2opgphii5YklAubSTa9PBb45yg4Pv7uQXE6zchw3Yd4KXZhLgsTSrlYbnhnDc19ERjdWYUVRnzFyNEs/s320/inside.jpg" width="320" /></a></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><br /></span></span></div>I ja per acabar, el
primer track “Spontaneous” comença amb una melodia molt bonica pel saxo alt,
coses que aviat esdevindran quelcom més arribant a uns moments d’una magnífica
sonoritat on el baterista en serà de nou el protagonista. Un altre dels temes
llargs, que sobrepassa els 9 minuts. El tempo s’aturarà en la improvisació de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Cuvelier</b> al saxo alt, però no, perquè
ell seguirà desenvolupant la seva brutal improvisació augmentant-ne la potència
de tots plegats, la d’ell, però sobretot la del baterisa <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Hurty</b>, en el tema...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">8.1.- Spontaneous
(Basile Rahola) 9:25.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I quin altre brutal tema
de<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> Rahola</b> i quin magnífic solo de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Cuvelier</b> a l’alt. I quin canvi amb la
intervenció del pianista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Riahi</b> i què
bonic tot plegat, amb aquests aires de música de l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Índia</b>. I com ha anat tot derivant cap a la potència sonora, amb una
permanent pulsió del líder al seu contrabaix, i sempre amb el baterista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Hurty</b> a tota hòstia. I ell, al final
del tema, ha deixat de nou l’empremta de la seva saviesa i gust musical. I amb
la melodia han arribat al final d’aquest altre gran tema de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Basile Rahola</b>. Felicitats <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Basile</b>, felicitats nois.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjeSqjiecuPw4JG9XrDpIXgZG9RcDhtahSbrTZB--P0kA0eu9x3J7DqZB4QMQi0j0MQvVs-U9DOdl81Zsf_kxgLkXa7Vaf9gFrYW3Hqgwx9pk4EbpEhOtq_74KqXmRnTtqwzdZPKCkI5mGs3s_d9hMMcw9ca8zFAvmZEz7-Qch73UWtq8jDq7G8h9oCgTYB/s1640/front.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1452" data-original-width="1640" height="283" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjeSqjiecuPw4JG9XrDpIXgZG9RcDhtahSbrTZB--P0kA0eu9x3J7DqZB4QMQi0j0MQvVs-U9DOdl81Zsf_kxgLkXa7Vaf9gFrYW3Hqgwx9pk4EbpEhOtq_74KqXmRnTtqwzdZPKCkI5mGs3s_d9hMMcw9ca8zFAvmZEz7-Qch73UWtq8jDq7G8h9oCgTYB/s320/front.jpg" width="320" /></a></div><br /><span lang="CA">I ara ja encarem el
final del programa amb el darrer projecte <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">FSNT</b>,
el del <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Sebastian Noelle, “System One”</b>.
Enregistrat per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Chris Benham</b> amb
l'enginyer ajudant <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Kevin Thomas</b> a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Big Orange Sheep, Brooklyn, Nova York,</b>
el 25 de maig de 2021. Mesclat i masteritzat per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Katsuhko Naito</b>. Produït per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Sebastian
Noelle</b>. Amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Sebastian Noelle
(guitarres elèctriques i acústiques), Matt Mitchell (piano), Chris Tordini (contrabaix),
Dan Weiss (bateria).</b> Totes els temes són de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Sebastian Noelle</b>. I com sempre dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç
a la pàgina web del disc:</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><a href="https://www.freshsoundrecords.com/sebastian-noelle-albums/54775-system-one-digipack.html">https://www.freshsoundrecords.com/sebastian-noelle-albums/54775-system-one-digipack.html</a>.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I algunes coses ens
explica l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Scott Yanow</b><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Los
Angeles Jazz Scene</b>, coses que podreu llegir al blog:<br /></span><span lang="CA"><span style="mso-spacerun: yes;"> <br /></span></span><span lang="CA">"Originari d'<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Alemanya</b>, el guitarrista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Sebastian Noelle</b> està establert a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Nova York</b> des de l'any 2002. Ha
treballat àmpliament amb la <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Secret
Society</b> de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Darcy James Argue</b>, la
big band de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Chris Potter</b> i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">l'Aaron Irwin Quintet</b>, entre d'altres,
a més de ser un guitarrista de sessió molt sol·licitat. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“System One”</b> és el seu quart CD com a líder del segell <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Fresh Sound New Talent</b>.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">A part d'una famosa
cita de J.R.R. Tolkien ("No es perden tots els que deambulen"), no hi
ha notes en aquest CD. No obstant això, la cita s'adapta a la música que sovint
dóna la impressió que les improvisacions vagin vagant una mica sense perdre's
mai. Al guitarrista s'uneixen el pianista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Matt
Mitchell</b>, el baixista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Chris Tordini</b>
i el baterista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Dan Weiss</b> en deu dels
seus originals. I tot i que <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Noelle</b>
és generalment el líder, els quatre músics fan una gran contribució a la música
complexa però sovint sorprenentment accessible.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">El primer tema,
"Uncanny Valley", canvia els estats d'ànim i els temes diverses
vegades, com si la música fos purament intuïtiva i espontània. Tanmateix,
algunes de les altres peces, com ara "Kaonashi" i la lírica
"Winter Boat", estan una mica més controlades fins i tot durant els
vols inventius dels solistes. La interpretació és generalment abstracta, però
la naturalesa reflexiva de la improvisació fa que els resultats agradin a
aquells que tenen les orelles obertes, i les escoltes repetides revelen la seva
lògica original i una bellesa lleugerament disfressada." —<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Scott Yanow</b> (març, 2022) de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Los Angeles Jazz Scene</b>.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">Doncs ja podem
començar a escoltar-los amb el preciós i delicat tema, tercer track del disc,
on els arpegis del guitarrista s’hi han quedat de manera permanent, mentre ell
mateix el líder en fa la melodia. Aquesta es veu acompanyada per la secció
rítmica, que de manera molt subtil va apareixent, car el ritme, inicialment no
es percep tan clarament. La delicadesa del baterista, les notes puntuals del
baixista, tot plegat l’acompanyen, i ja ell fent-ne la preciosa melodia, en el
tema anomenat...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">9.3.- Kaonashi
(Sebastian Noelle) 6:29.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I què bonic que ha
estat aquest “Kaonashi”, i quines improvisacions tan precises i delicades,
primera la del líder i guitarrista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Noelle</b>,
el qual ha seguit amb el tarannà evocador amb atmosferes musicals emocionants.
El seu gust interpretatiu ens el situa en un espai musical molt personal,
allunyat. Però és que també el pianista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Mitchell</b>
ha seguit també acaronant-nos passejant-se pel registre baix del piano i també
pel més alt. I ves per on que el baterista no ha parat de crear al voltant del
pianista. Què bonic aquest primer tema d’aquest quartet liderat per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Sebastian Noelle</b>.<br /></span><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj92hXFj7wLSiFUDG1ZMNAqqWsniAkeRs0_2H3t40uhRNPO88-TCdbWbhck5qqWSF5_n7Dzz0n6oZqWoKs4Hib8ZV481EJa6csjMXQQcUWAU5Lb-Rrn0dgdEcbdlBPjExht62pxsuY2Kt5dYPK7hQlg0GK2aGLeb7xNDQdnNZPYnExM39Qv8r5Cy1MbBHGj/s1734/back.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1443" data-original-width="1734" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj92hXFj7wLSiFUDG1ZMNAqqWsniAkeRs0_2H3t40uhRNPO88-TCdbWbhck5qqWSF5_n7Dzz0n6oZqWoKs4Hib8ZV481EJa6csjMXQQcUWAU5Lb-Rrn0dgdEcbdlBPjExht62pxsuY2Kt5dYPK7hQlg0GK2aGLeb7xNDQdnNZPYnExM39Qv8r5Cy1MbBHGj/s320/back.jpg" width="320" /></a></div></span><span lang="CA"><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><br /></span></span></div>I seguim amb un altre
tema força interessant. L’entremaliada melodia la faran el líder i pianista a
duet, on l’aspecte rítmic torna a ser la “mare dels ous”. Un ritme així com
trencat envoltarà la melodia i ja per aparèixer un “break” on semblarà
aturar-se tot, però no, en el tema anomenat....<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">10.7.- SATA S40221
(Sebastian Noelle) 7:18.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I què impressionant
ha estat, i com l’han desenvolupat a partir del break comentat, on la rítmica
ha canviat de registre i tot s’ha tornat més subtil. El tema ha seguit amb la
improvisació del líder, el qual de mica en mica ha anat creixent i ampliant les
seves mires. De la mateixa manera l’han seguit els companys de la base rítmica,
recolzant-lo en tot moment, ells que són <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Matt
Mitchell (piano), Chris Tordini (contrabaix), Dan Weiss (bateria).</b> I l’aparició
del pianista ha estat sublim, per com s’ha esmorteït tot plegat. La modernitat
de la seva exposició solista, com la del líder, és més que evident. Aquests són
músics que han “mamat” dels músics més agosarats i atrevits, i així ens ho
mostren tots quatre. Quin altre gran tema..</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2nwoXsj91RWZzhfw3bMdI7AoUYC0UIHnJbfc7ALDp3SZufeyy3wim7PBGOzxEAaeSqi6viWNJDVVJupGB8WHGzyRsQB5Gtp6lcBXBJo9Fvwv7OM5ah-7Jf3q6oUI8Ab4F6DRXcJh0un2Bv1ZbvsgYAWygBw9bzbxexwYLmZQRiNMaDYlJAS5VN4FI0eqG/s1636/CD.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1440" data-original-width="1636" height="282" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2nwoXsj91RWZzhfw3bMdI7AoUYC0UIHnJbfc7ALDp3SZufeyy3wim7PBGOzxEAaeSqi6viWNJDVVJupGB8WHGzyRsQB5Gtp6lcBXBJo9Fvwv7OM5ah-7Jf3q6oUI8Ab4F6DRXcJh0un2Bv1ZbvsgYAWygBw9bzbxexwYLmZQRiNMaDYlJAS5VN4FI0eqG/s320/CD.jpg" width="320" /></a></div><span lang="CA"><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><br /></span></span></div>I encara els podrem
escoltar en un altre tema impressionant on la qüestió rítmica és força
interessant i impactant. I és que el comencen baixista i guitarrista amb el
motiu principal i ja amb el contingut rítmic així com trencat. En aparèixer el
baterista, notareu que això encara es remarcarà és. La melodia a càrrec del
líder seguirà aquest tarannà rítmic i més encara en el que seria el pont del
tema, en el tema anomenat...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">11.4.- Northern
Dispensary (Sebastian Noelle) 7:46.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I ja veieu quina
meravella de composició de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Noelle</b> i
com després del que seria el tema, ja n’ha iniciat les improvisacions. Uns
temes emmarcats en un estil de Jazz on d’alguna manera la Fusió hi és de totes,
totes. La qüestió rítmica la porten la mar de bé <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Chris Tordini, </b>contrabaix i<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">
Dan Weiss, </b>bateria. I com s’ha esplaiat el líder, abastament, en la seva
brutal improvisació i com hi van tots plegats en aquest gran tema. I quin canvi
subtil quan ha aparegut el pianista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Mitchell</b>.
Ell s’anirà enlairant emocionalment de mica en mica, però els primers moments,
què bonics. Les permanents notes del baixista, la presència imprescindible del
baterista, com va tirant de tot plegat, estirant-se i ja ben a prop del final,
recuperant melodies inicials, i energies.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..<br /></span><span lang="CA">Nota 79: </span><span lang="CA"><a href="https://www.nota79.cat/events/">https://www.nota79.cat/events/</a></span><span lang="CA">,<br /><o:p></o:p></span><span lang="CA">Nova Jazz Cava:<br /> </span><span lang="CA"><a href="https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming">https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming</a></span><span lang="CA">,<br /> <o:p></o:p></span><span lang="CA">Jazz Club la
Vicentina:<br /> </span><span lang="CA"><a href="https://jazzclublavicentina.blogspot.com/">https://jazzclublavicentina.blogspot.com/</a></span><span lang="CA">, nosaltres ja
fins el 13 d’octubre, on tindrem a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Irene
Reig Trio</b>, amb ella mateixa al saxo alt, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Giuseppe Campisi, contrabaix i Joan Casares, bateria</b>, concert
patrocinat per l’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ajuntament de SVdH</b>
i organitzat des del <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jazz Club la
Vicentina</b>. Us hi esperem.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgobThsJ-uiI9LGEWG3Pt_bmGpJP8DW6zM6cTjrMo4xpXNAjrqwfUdk0xQxsfztorXZdsoIPA-uk-Ys16P4y-GmDPH51IFbeoAZs6zocyOiCGlEZRVH_k1JayMh4MRgwYSac2TrNKNhxrzomR5uoxgPx7mg7FpzNi5xSvGsg24PWHW2M0RU-Ak4pE0t5Uu3/s1632/foto.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1444" data-original-width="1632" height="283" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgobThsJ-uiI9LGEWG3Pt_bmGpJP8DW6zM6cTjrMo4xpXNAjrqwfUdk0xQxsfztorXZdsoIPA-uk-Ys16P4y-GmDPH51IFbeoAZs6zocyOiCGlEZRVH_k1JayMh4MRgwYSac2TrNKNhxrzomR5uoxgPx7mg7FpzNi5xSvGsg24PWHW2M0RU-Ak4pE0t5Uu3/s320/foto.jpg" width="320" /></a></div><br /><span lang="CA">I ja els acabarem d’escoltar
i nosaltres el programa d’avui amb el primer track tema on començaran amb una “Intro”
vital de tempo, a piano, contrabaix i bateria però també marcant unes
reiteratives notes el mateix líder i guitarrista. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Mitchell</b> al piano s’estarà improvisant en aquesta mena d’introducció
al tema una bona estona, i alhora la resta de la base rítmica, baixista i
baterista s’estaran en una permanent pulsió, i tot això fins arribar al subtil
canvi on el líder<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>intervindrà, en el tema
anomenat...<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">12.1.- Uncanny Valley
(Sebastian Noelle) 7:44.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">I què interessant
aquest tema, on un no endevina on comença la melodia, car aquesta, com a tal, no
sembla existir-hi, i sí les improvisacions. I és que després del pianista, ha
estat el líder qui les ha iniciat després de la seva entrada tan i tan subtil. Una
aparició on la subtilesa n’ha estat la protagonista. Ben aviat desenvoluparà el
tema en la seva improvisació, on ens recorda per exemple a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Pat Metheny</b> però també les maneres de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">John Abercrombie</b>, unes maneres magistrals. I encara <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Mitchell </b>al piano l’ha seguit i ja per
encarar el final amb la mateixa embranzida que a l’inici d’aquest gran tema, i
també uns moments de lluïment pel baterista, gran tema per ja acabar el
programa d’avui, que com sempre, espero que us hagi agradat tan com a mi.<br /></span><span lang="CA"><o:p> <br /></o:p></span><span lang="CA">Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
</span><span lang="CA"><a href="http://www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es/">www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es</a></span></span><span lang="CA"><span style="font-family: arial;"> i jo mateix <b>Miquel Tuset i Mallol </b>qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les
seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i
us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel
Tuset i Mallol.</span><span face="Arial, sans-serif" style="font-size: 12pt;"><o:p></o:p></span></span></div>
S'emet cada dimecres a les 22h a Ràdio Sant Vicenç 90.2 i els diumenges en diferit a la mateixa hora. Presentat i realitzat per Miquel Tuset.http://www.blogger.com/profile/07577638615848231323noreply@blogger.com0