Molt bona nit a tothom, benvinguts totes i tos al programa de Jazz del
Baix Llobregat que fem els dimecres a partir de les 22h i demà dijous en
diferit a la mateixa hora....Jazz club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 i
per online a la nova web radiosvh.info i des d’allà prement el botó del
directe....aquí el currant qui us parla, qui decideix la música que escoltareu,
qui la manipula, qui la penja al blog del Jazz Club de Nit...Miquel Tuset i
Mallol, per servir-vos....
Comencem el programa 186, que ja en són uns quants i avui us presentaré
dues novetats de músics de casa, o que viuen i treballen a casa i un disc d’un
gran saxofonista americà també molt vinculat a casa nostra, habitual en moltes
de les formacions de músics d’aquí i amic de molts d’ells....
La primera novetat és el projecte més delicat i que vaig poder veure no
fa massa a la Nau Ivanow i en vaig sortir encantat. Us haig de dir que la
proposta ja m’agradava d’entrada, tot i no saber com i què cantava la Violetta
Curry, i m’agradava pel motiu de saber quins eren els altres components de la
proposta. Estem parlant del disc anomenat....
“HONORING MY ROOTS”
Violetta Curry
Editat per Culture Works Records
Enregistrat a cal Ninyo, Sant Boi, el 31 de gener de
2014 per Ricard Ros
Violetta Curry, veu
Jaume Vilaseca, piano i teclat
Dick Them, contrabaix
Ramón Díaz, bateria
I la col·laboració de Jeppe Rasmussen, saxo tenor.
Tots els arranjaments són de Jaume Vilaseca.
Un trio consolidat, el del Jaume Vilaseca al qual vàrem poder escoltar
fa quatre dies a la Sala Xica en un Concert-Jam Session iniciat amb la música
de Genesis en clau de Jazz, projecte pensat i arranjat pel Jaume i que ens va
deixar clavats a la cadira. En aquest treball que avui us presento s’hi va
afegir el gran saxo tenor Jeppe Rasmussen, assidu en anys anteriors també a les
WTF del Jamboree de cada dilluns.
Comencem amb la música del disc amb un tema que no és ben bé un
estàndard de Jazz, i que en Dick inicia amb profundes notes al contrabaix, tema
compost per Marilyn i Alan Bergman amb la música de Michel Legrand i que
pertany a la banda sonora de la pel·lícula “The Thomas Crown Affair” del 1968.
5.- The windmills of your mind (M. B. i A. B. & M. L.) 5m14s
Una magnífica entrada del Dick al contrabaix per després seguir amb tres
notes descendents, motiu principal del seu instrument...Violetta entra després
amb la melodia amb la seva sensual veu i el Jaume l’acompanya amb el teclat i
el Ramón amb les suaus masses marcant el ritme i permetent a la veu principal
enlairar-se per sobre d’ell, per sobre d’ells. Jaume inicia un delicat solo
mentre Violetta l’acompanya en segon pla i així acaba aquest preciós tema...
Seguim doncs amb el tema compost per Tadd Dameron però amb una nova
lletra de la mateixa Violetta...en el tema
2.- If you could see me now (T.D & V. C.) 3m58s
Un Tadd Dameron del 21
febrer 1917 que va ser un compositor de
jazz, arranjador i pianista del
qual en va dir Dexter Gordon
que era el."Romàntic
del moviment bop”, mentre que Scott Yanow
va dir d’ell que va ser "el arranjador /
compositor definitiu de l'era del Bop".
Violetta a la vegada, us haig de dir que és nascuda a
Philadelphia, que el seu pare Paul Curry va ser músic, pianista i arranjador i
que va mamar el Jazz des de ben petita. Un home que va compartir escenari amb
cantants com Ella Fitzgerald, Sarah Vaughn, Nancy Wilson, etc...Un home que va
enregistrar diversos discos i per parlar-ne d’un el que va fer amb el Fats
Waller, “Paul Curry Friens of Fats Waller”, enregistrat el 1959.
Seguim ara amb un altre magnífic tema, compost pel gran Hoagy Carmichael, anomenat...
3.- The Nearness of you (H. C.) 5m52s
Tema on el Jaume toca el teclat i que han interpretat
a un ritme un pèl més viu de l’original, i on la Violetta ens ha captivat amb
la seva veu i us haig de dir que encara captiva més en directe, per la seva
presència, simpatia i comunicació que te amb el públic.
Un disc aquest que esteu escoltant que és un
homenatge als clàssics, als compositors dels grans estàndards americans i on la
Violetta honora les seves arrels, així és diu el disc.
Violetta que va aterrar a la península el 1985 per
acabar els seus estudis i ho va fer a Granada. Entre el 1987 i 2003 canta en
diversos grups, no en clau de Jazz i al final va venir a Barcelona i sembla que
s’hi va quedar. Es va trobar amb el Jaume i segons ella mateixa diu, va ser el
millor que li podia passar. Amb el Jaume ella va retrobar el camí musical que
havia perdut momentàniament i van enregistrar a duet el 2006 el disc anomenat
“Unconditional Love”.
Cantar és per la Violetta no només una manera de
guanyar-se la vida, sinó una manera de viure-la. Un vehicle per
l’autoconeixement, per la cura emocional i cultiu de la seva creativitat.
Seguim amb el primer tema del disc, tema dels grans
compositors Rogers & Hart, el conegut..
1.- I Didn’t Know What Time It Was (R.R & L. H.) 3m35s
Tema ja amb un clar swing iniciat des de l’inici pel
trio del Jaume, Dick i Ramón i continuat per la veu potent, amb ànima però amb
molt cos de la Violetta. Melodia i tema cantat que deixen pas al solo del Jaume
a piano, solo curtet però clarificador de la mestria d’aquest gran músic.
Després s’hi afegeix Violetta i posteriorment acaben el tema amb un Moltes
Gràcies, veu de Violetta.
Degut a l’amor que la Violetta sent per la música, ha fundat una
organització que intenta ajudar la gent a descobrir, alliberar i desenvolupar
la seva vertadera veu, i així arribar a un nivell d’autoacceptació i poder
experimentar una transformació presonal. Aquesta organització es diu “Voces
para la transformación de la Tierra”, una transformació que realment fa falta a
banda de la transformació ecològica, imprescindible, i que sembla que s’està
allargant massa en el temps, tant que potser ja no hi haurà marxa endarrera..
Acabem amb un dels temes més interpretats en les Jam Sessions, tema del
Harry Warren, i on ara sí podem escoltar a Jeppe Rasmussen al tenor..de fet el
Jeppe també toca en el tema “Never will I marry”...
9.- There’ll never be another you (H. W.) 4m24s
"There Will Never Be Another You"
és una cançó popular amb música de Harry
Warren i lletra
de Mack Gordon que
van fer per a la Twentieth Century
Fox i el seu musical Iceland (1942) protagonitzat per Sonja Henie i John Payne. Una cançó que va passar
al cinema i que Chet Baker va enregistrar el 1954 i a partir de llavors es va
convertir en un dels estàndards de jazz més interpretats, sobretot a les Jams...
Violetta Curry, cantant, una gran veu, amb sentiment, amb tècnica, amb
personalitat i un gran feeling i comunicació en directe, acompanyada d’un gran
trio de grans músics amb el Jaume Vilaseca, Dick Them i Ramón Díaz. Un projecte
del qual hem escoltat alguns temes i que espero que pugueu escoltar-ne la resta
tot i adquirint-lo i gaudint-lo o regalant-lo per aquestes festes i per a totes
les festes.
Deixem doncs a la Violetta i continuem amb el programa i ho fem amb la
proposta que ens arriba de New York amb un gran saxofonista que aquests dies ha
estat, o potser encara està per aquí...
i aquest és el Noah Preminguer....i del qual us posaré el disc que
portava al Jamboree el dimecres de la setmana passada. Un dia on la Clara Luna
i el Rob García, bateria americà van presentar alguns temes amb una formació de
luxe amb el mateix Noah, Marco Mezquida, Masa Kamaguchi i Andreu Zaragoza.
Després de parlar una mica amb el Noah abans del concert em va cedir el disc
que ara mateix escoltareu.
“BEFORE THE RAIN”
Noah Preminguer
Editat per Palmetto Records el 2011.
Enregistrat al Maggie’s Farm per Matt Balitsaris
Produït per Matt Balitsaris i Noah Preminguer
Noah Preminguer, saxo tenor
Frank Kimbrough, piano
John Herbert, contrabaix
Matt Wilson, bateria
Totes les composicions són de Noah Preminguer excepte les indicades.
Aquest és un disc on es barreja la tradició i la modernitat; disc que
bàsicament et dóna pau, en la majoria de temes, propis i estàndards, i et fa
estar força atent en els més moderns. Disc farcit de balades, temes lents on no
has de fer res més que deixar-te anar i escoltar sense posar cap trava. I per
comprovar-ho aquí en teniu una mostra...amb el tema del Noah anomenat com el
mateix disc...
3.- Before the Rain (N.
P.) 8m27s
Estareu d’acord amb mi que aquest tema et deixa en un estat de pau
indestriable. L’inici a càrrec d’un profund contrabaix ja et situa a l’espai i
lloc adequats, amb una melodia preciosa a càrrec d’en Noah. Gran introducció a
una part del món de Noah on hem pogut escoltar la mestria dels solistes, Frank
al piano i el mateix Noah al tenor.
Us vull recordar que podeu anar a
la botiga de Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més
relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc....tot el
de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz,
Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada...
Després del bolo del Jamboree, i en formació de quartet i el Tom
Warburton substituint al Masa Kamaguchi, varen seguir tocant a La Font del
Balç, moguda organitzada pel Gemi de la Berguedana de Jazz. Després se’n van
anar cap a Girona, al Sunset Club i després ves a saber on...
Seguim ara amb una balada impressionant on podreu valorar el lirisme
d’aquest gran mestre del saxo tenor...és una cançó popular publicada per primera vegada el
1936. Segons una versió de la
partitura original, els crèdits de composició deien:
"Lletra i música de Sammy Cahn, Saul
Chaplin i L.E. Freeman".
Una altra versió explica, immediatament
sota el títol, el
següent: "amb Acordió
Piano". Segons aquesta versió, els
crèdits de composició diuen: Lletra i música
de Mann Holiner, Alberta Nichols, Sammy
Cahn, Saul Chaplin
i LE Freeman. I la versió del
Noah és la darrera..
5.- Until the real thing comes along (H. N. C. Ch i F) 6m06s
Doncs un tema delicat, carall i sí que m’agrada aquest adjectiu que
sempre utilitzo, delicat, delicada. Així és aquest tema i segur que l’heu
gaudit amb la magnífica melodia i els solos d’en Noah i Frank, mentre les
escombretes del Matt i les precises notes del contrabaix del John, han fet de
coixí suau per on s’han passejat les notes dels solistes. Un tema interpretat
per tants músics que acabaríem el programa i encara els estaríem
nombrant...entre els quals la Billie Holiday, Frank Sinatra, Ella Fitzgerald,
Fats Waller, etc...
Anem doncs ja amb temes més moderns i vius i ha faré posant-vos el tema
4rt del disc, tema del Noah, iniciat per una melodia a saxo ja no tant
estàndard i mentre, suaument de volum, el Matt doblava o triplicava el tempo
del solista...i ja veure-ho com canvia tot ben aviat....modernitat a dojo...
4.- Abreaction (N.
P.) 6m43s
Això que acabeu d’escoltar podríem dir perfectament que és Jazz
contemporani, i no ens equivocaríem gaire, no. Us heu fixat el bateria com va
tota l’estona?...i el solo del pianista Frank? Impressionant el canvi d’estil i
de quina manera més natural passen d’un a l’altre. Un tema que sembla pensat
per a gaudi i esplai del bateria...tema modern de concepció i interpretació...
I ja acabarem aquest projecte amb un altre tema de concepció similar
però ara no del Noah i sí de l’Ornette Coleman, l’home del Free Jazz....però no
patiu que aquest tema no serà de Free Jazz, només una mica de l’anomenat Jazz
Avant-Garde....he..he
7.- Toy Dance (O.
C.) 5m02s
I sí que hem continuat amb la modernitat, i més encara oi?.. El creador
per excel·lència d’aquest tema i d’altres amb aires més moderns encara va ser
un visionari i valent músic que va veure que la música no havia d’anar pels
camins establerts i sí que en podia seguir uns altres que encara s’havien de
dibuixar. Ell els va començar a dibuixar, però tampoc en va marcar les
directrius perquè evidentment no n’hi havia d’haver. En aquest tema el
saxofonista segueix una línia melòdica mentre el bateria va al seu aire, sense
cap swing de moment. Després, en el solo del piano i no pas sempre el podem
identificar aquest swing, reduït i momentani....mestre Coleman...aquest tema el
va interpretar en el disc "New York
is Now ", gravat als A
& R Studios,
Nova York el 29
d'abril i 7 de maig de 1968 amb l’Ornette Coleman
(saxo alto, trompeta); Dewey Redman (saxo
tenor); Jimmy Garrison,
(contrabaix) i Elvin Jones (bateria)....mare meva quina
formació i quin disc més impressionant...
Ja sabeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra
entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové...
I acabem el programa amb el primer treball del jove saxofonista Vernau
Mier...encara estudiant el Grau Superior a l’Esmuc i acompanyat també per gent
d’aquesta escola de música, com el Manel Fortià, el qual presentarà el que serà
el seu treball de fi de curs acompanyat de Marco Mezquida.
Amb tot just 20 anys, Vernau Mier (Girona, 1994) és un prometedor
saxofonista i compositor de jazz que després de formar-se en diferents àmbits
musicals des de la música barroca, d’arrel o guitarra clàssica, presenta el seu
disc debut, amb composicions originals però declarant-se ell mateix..
“Ídol de Parker, Miles, Cannonball o Coltrane, “figures increïbles que van marcar un abans i un després en la història del jazz ja que van canviar el camí de la música buscant dins ells mateixos i intentant trobar alguna cosa nova. Això és el que jo també he intentat fer a petita escala. No només tracta d'intentar imitar als millors, sinó de trobar la teva pròpia veu que et defineixi.”
El projecte es diu...
“NEBULOSES D’AZIMUT”
Vernau Mier Quintet
Enregistrat al Sunset Jazz Club de Girona el 15 i 16
de juliol de 2014 per Pol Maresma.
Edició i producció per micromecenatge iniciada el dia
de gravació i finalitzada al cap de 40 dies...com totes.
Vernau Mier, saxo alto
Lucas Martínez, saxo tenor
Toni Saigi, piano
Manel Fortià, contrabaix
Marc Bódalo, bateria
Totes les composicions són de Vernau Mier
Jo al jove Vernau el vaig conèixer ara deu fe tres anys a l’escola “El
Musical” de Bellaterra. Allà hi van organitzar un curs d’improvisació, i jo com
aprenent que era i soc encara, m’hi vaig apuntar a veure si en treia l’entrellat.
Com aficionat que era i soc, vaig anar a parar al primer nivell, mentre que els
nanos que hi havia, entre els quals el Vernau i també l’Òscar Latorre, crac de
la trompeta que devia tenir 16 anys (ahir en va fer 19) els varen col·locar al
màxim nivell. Amb això us podeu fer la idea del nivell del Vernau, aleshores i
molt més ara mateix en aquest disc...doncs feta una primera presentació us
proposo que escoltem el primer tema que us he seleccionat d’aquest magnífic
disc....
3.- Watkins (V.
M.) 6m10s
Ja vegeu amb quina destresa ha composat el tema, i quina melodia més
senzilla i preciosa, curta, però intensa que dóna pas a la sèrie
d’improvisacions i que ell mateix enceta. El so del seu alto és magnífic, i
acompanyat del també jove crac Lucas Martínez al tenor, doncs fan una gran
parella de vents. Lucas va venir ja va alguns anys, devia tenir-ne 16, amb el
combo del Taller de Músics en el Festival de Jam Sessions que fem l’estiu.
Posteriorment va venir amb un combo al Jazz club La Vicentina on hi havia en
Raynald Colom, ni més ni menys...
Dir-vos que aquest és un
projecte inspirat en compositors de Jazz contemporanis com són el Chris Cheek,
Perico Sambeat, Eli Degibri, Esbjon Svenson o Gorka Benítez, i segons en Vernau
explica “, “aquests artistes, encara que són molt
diferents entre ells, han definit d'alguna manera la sonoritat del grup.”
Seguim amb el tema quart del disc anomenat..
4.- Sicari (V.
M.) 7m08s
Un tema ja més viu amb un motiu inicial recurrent per després iniciar
els dos vents i amics la melodia. Certament una melodia força elaborada i ben
construïda que permet posteriorment iniciar els solos combinats els dels dos
saxos. Mentre, al darrere una secció rítmica impressionant amb el Toni Saigi,
piano, músic ja amb el Grau Superior de Jazz fet al Taller de Músics, i del
qual en vaig poder veure el Treball de Fi de Curs a La Nau, treball dedicat a
Bill Evans. Un precís i delicat solo al contrabaix del Manel Fortià, músic que
va engegar les Jams Sessions al Carmelitas conjuntament amb el Sebastian Domínguez
i Dani González, l’un a Mèxic i l’altre a alguna illa paradisíaca del
pacífic...Manel també va venir un any al Festival de Jam Sessions que fem
l’estiu i patrocinat per l’ajuntament de Sant Vicenç dels Horts...
D’aquest disc ens diu el mateix Vernau...
“el disc pretén ser un reflex de les experiències musicals que he viscut els últims anys, alhora que marca el camí que vull seguir. D'aquí ve el títol del disc, ja que l'azimut és l'angle que es forma entre una posició d'origen i una estrella, sent el disc un retrat de qui sóc ara i on vull anar.”
Acabem aquest
projecte i programa amb el segon tema del disc anomenat...
2.- A les
closques (V. M.) 7m08s
Tema viu d’entrada, amb aires càlids rítmicament parlant i que te una
mena de break al bell mig per deixar pas a la relaxada improvisació del Toni
Saigi...un altre dels músics que ha vingut als Festivals de Jam Sessions i ho
ha fet dos anys seguits i sempre amb els combos del Taller de Músics....
El solo del Toni mica a mica es
va animant de nou arribant a la rítmica original permetent una simbiosi
conjunta a mode de clímax final, situació ideal per acabar el tema i
programa....reconec que m’hauria agradat posar més temes del Vernau, però han
sigut més de 20 minuts de música i ens han quedat 6 temes per posar, o sigui
que us recomano que mireu d’aconseguir-lo a qualsevol de les botigues del país
perquè val la pena.
Doncs res, espero que hàgiu gaudit d’aquest programa com jo ho he fet
preparant-lo i ara fent-lo i ja sabeu que si voleu demà el podreu escoltar en
diferit a la mateixa hora i el divendres ja el tindreu al blog del Jazz Club de
Nit.
Us recordo que hem escoltat el projecte de la Violetta Curry, “Honoring
my Roots”, el de Noah Preminguer, “Before The Rain”, i aquest darrer del jove
Vernau Mier “Nebuloses d’Azimut”....i dir-vos que aquest divendres tenim el
darrer concert-jam a la Sala Xica de La Vicentina amb el gran Geni Barry Trio,
amb Geni Barry, vibràfon; Nono Fernández, contrabaix i Javier Juanco,
guitarra..a partir de les 22h...us hi esperem...
Bona nit i bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú...
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
