Molt bona nit a tothom, benvinguts totes i tos al programa de Jazz del
Baix Llobregat que fem els dimecres a partir de les 22h i demà dijous en
diferit a la mateixa hora....Jazz club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 i
per online a la nova web radiosvh.info i des d’allà prement el botó del
directe....aquí el currant qui us parla, qui decideix la música que escoltareu,
qui la manipula, qui la penja al blog del Jazz Club de Nit...Miquel Tuset i
Mallol, per servir-vos..
Comencem el programa 185 amb tres novetats i amb músics de casa nostra primer
amb la delicada obra mestre de Jorge Rossy Quintet, disc i vinil que ell mateix
em va donar un diumenge del Festival L’Hora del Jazz que es fa els diumenges de
setembre a la Plaça de la Vila de Gràcia.
“IRI’S BLUES”
Jorge Rossy Quintet
Editat per Moskito Rekords MR-004
Enregistrat el 12 i 13 de gener de 2012 per Michael
Brorby als Acoustic Recording, Brooklyn, N.Y.
Jorge Rossy, piano
Fèlix Rossy, trompeta
Raffi Carabedian, saxo tenor
Ben Street, contrabaix
RJ Miller, bateria
Totes les composicions són de Jordi Rossy, Jorge Rossy.
En aquest disc, em comentava el Jordi, que volia canviar la sonoritat de
les anteriors propostes amb l’Albert Sanz i el seu hammod, i ara si, amb
contrabaix i el seu piano com a únic instrument harmònic. Pel que fa a les
improvisacions dels músics, són això i res més...no hi ha res predeterminat, i
tampoc un so determinat que condicioni per on han d’anar les
improvisacions...és un deixar fluir, un deixar anar permanent...
La biografia d’en Jordi Rossy la penjaré al blog....tot i dir-vos
algunes coses..
Parlar d’en Jordi segur que ja ho hem fet algunes vegades, sense anar
més lluny, ho vàrem fer una mica en el programa anterior parlant sobre el disc
del Guillem Arnedo Band. De totes maneres dir-vos que és un dels de les
primeres fornades (o segones) de gent que va anar al Taller de Músics a
formar-se com a músic i que ho va fer convertint-se en un magnífic bateria, un
dels millors de l’estat escanyol...ja sabeu que no es pot dir mai que un músic
és el millor en determinat instrument o com a cantant, sense caure en el parany
de les comparacions, sempre odioses.
Comencem amb el primer tema del disc, a tempo de bolero, un ritme calent
que li agrada de manera especial al Jordi, i on en aquest disc n’hi ha d’altres
més com el tema anomenat Bolero que no el posarem i l’haureu d’escoltar després
d’haver adquirit el projecte hi incorpora un vinil amb alguns dels temes....tot
un detall...som-hi doncs amb el...
1.- Recuerdo (J.
R.) 6m29s
Preciós tema iniciat delicadament pel piano...al Jordi també li agrada
començar els discos amb els temes més delicats i aquest és una mostra. Iniciada
la intro, el bolero apareix més que irromp de manera suau...la melodia va
sorgint i ja aviat apareix el magnífic solo del contrabaixista Ben Street i
després deixar pas al so melós del saxo tenor del Raffi Carabedian...després
Jordi al piano ens mostra la seva virtuosa capacitat musical...i tots plegats
al final tornen a la coda per anar acabant el tema...preciós per començar el
programa, no trobeu?
Jordi va formar part del trio de Brad Meldhau durant 10 anys recorrent
tot el món i triomfant amb una formació, aleshores no massa coneguda però que
al llarg de tot aquest temps es va convertir en el trio a seguir, a imitar, a
escoltar.
Va enregistrar diversos discos anomenats The Art of the Trio amb el Brad
i el Larry Grenadier al contrabaix. Aleshores li va agafar les ganes de provar
un altre instrument (ja ho havia fet amb la trompeta, ara abandonada
definitivament per qüestions de llavi, si no la toques, no hi ha llavi i ja no
es pot tocar), i seguint el comentari, l’instrument va ser el piano. Quan anava
de gira amb el Brad portava un teclat i a estones anava aprenent. Una vegada
abandonada la formació, Jordi es va tancar a Begues i allà va anar
desenvolupant el seu aprenentatge fins que ja va poder muntar formacions i
tocar en directe.
Sempre és interessant parlar amb els músics, i poder-ho fer amb el Jordi
i que et comenti algunes coses sobre el disc doncs és tot un luxe. El següent
tema que escoltareu està dedicat (irònicament) a un tal Acebes en un record
infaust sobre els atemptats de Alcaeda a Madrid..tema antic que el Jordi va
voler treure del bagul i afegir-lo en aquest magnífic disc.
2.- Linias de investigación (J. R.) 3m05s
Seguint amb les intros a piano solo, aquest tema també l’ha tingut i
també per poc temps, suficient per canviar la melodia a dues mans i després ja
amb un ritme més viu, i una melodia embolcallant, aérea, ja dona pas als
primers solos, després compartits pels dos vents...i un ritme constant que ens
porta a bellugar tot el cos, i aviat s’acaba tornant als motius inicials,
melòdics i preciosos.
Aquest disc és del 2012, moment en el qual ja havia fet dos discos
anteriors a piano. El primer Wicca de Fresh Sound ja l’havíem posat ja fa temps
i el segon anomenat Iulianus Suite i editat per Contrabaix/Caronte el 2010 amb
la figura de Chris Cheek impressionant,
RJ Miller bateria, Albert Sanz, orgue hammond i amb el Fèlix a la
trompeta en alguna col·laboració en formació a quartet+fill va encarrilar
aquest disc Iri’s Blues, el seu primer a quintet tot i que els de Contrabaix el
tenen catalogat com a disc a quintet, i segons paraules d’en Jordi, el primer
disc a quintet real és aquest que estem escoltant.
Un disc complet on el seu fill Fèlix interpreta els temes, certament amb
melodies no gens fàcils, amb una gran mestria, i d’això ja fa dos llargs anys.
Fèlix amb 17 anys a punt dels 18 va estar genial, on les seves improvisacions
segueixen l’estela de les mateixes melodies, pel que fa a la idea general de
grup..i actualment un dels trompetistes més moderns i amb un llenguatge propi
evolucionat.
Seguim ara amb el tema que dóna títol al disc... Tot i el títol, la
melodia principal i tema és a ritme de vals...i de nou, un inici a piano solo,
ara només marcat per senzills acords i que ràpidament donen pas al vals
inicial..
5.- Iri’s Blues (J. R.) 6m13s
Després del vals ens hem situat en una altra perspectiva rítmica,
barrejada de swing i també ritme ternari mentre Raffi desenvolupa el seu
magnífic solo, profund sempre en el registre mig-baix i en comptades ocasions
en els aguts.
Us recordo que hi ha d’altres programes com el Saxofon, el Camps de
Cotó, el Jazz para Nictalopes, el Calaix de Jazztre, les Històries del Jazz,
Jazz per a noctàmbuls i No solo Jazz de l’amic Antonio Narváez, gran fotògraf
també, per parlar dels programes carregats de voluntariat, com també és aquest,
i que també hi ha programes diguem-ne més institucionals, aquells que pots
escoltar a les emissores estatals i/o autonòmiques i els de països com el
nostre com és l’IcatJazz, els que fa el mestre de tots a les escanyes, Juan
Claudio Cifuentes, “Cifu” per els amics, Jazz porque sí i A todo Jazz, etc...
Bé, com sempre dic la oferta és força àmplia i n’hi ha per triar i remenar..
Un aspecte d’en Jordi del qual ja vàrem parlar en el programa anterior
és la seva afició actual a tocar el vibràfon, i ho va fer en el disc del
Guillem Arnedo Band, i ho fa actualment, compartint piano i vibràfon...i quan
ve un monstre del Jazz per Europa el criden a ell per fer les bateries, i així
ho va fer el 2012 en el tour europeu del mestre Wayne Shorter, i el mateix any
que el Marcel·lí Bayer va treure el seu primer disc Nonet amb Lee Konitz, amb
el qual en Jordi Rossy va anar a fer alguns bolos per Europa.
I ja acabem aquest projecte Iri’s Blues de Jorge Rossy Quintet amb el tema
sleepy que amb una intro delicada es convertirà a tutto swing a posteriori....
4.- Sleepy (J.R.) 7m04s
Doncs un tema on tot i haver-hi algun break rítmic entremig enriquint
molt més l’estructura del tema, està farcit de swing..un tema on el jove Fèlix
ens continua mostrant el gran nivell d’aquest noi, aleshores amb 17 anyets...un
Raffi Carabedian amb un so ona Ben Webster, amb un so apagat, contingut però
amb un magnífic fraseig...i sempre al darrera la secció rítmica de contrabaix,
bateria i acords precisos al piano...
Bé, i tot i que encara falta una setmana us voldria recordar que el 19
de desembre tenim el concert-jam amb Geni Barry Trio al Jazz Club La Vicentina.
Un concert inicial de prop d’1 hora a càrrec del trio amb Geni Barry, vibràfon;
Nono Fernández, contrabaix i Javier Juanco, guitarra. Concert gratuït
patrocinat per l’ajuntament del nostre poble i posterior Jam Session amb els
músics que vindran que seran una bona colla.
Seguim ara amb el projecte Underpool Dos!, projecte on Sergi Felipe
s’encarrega de tot, enregistrar, editar i fins i tot tocar i composar algun
tema. No només hi ha ell en el projecte com ja veurem però sí que és l’alma
matter...
Ja sabeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra
entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové...
“UNDERPOOL DOS”
Editat per Underpool
Enregistrat el 12 i 13 d’agost de 2013 als Underpool
Studio per Sergi Felipe.
Pol Omedes, trompeta
Víctor Correa, trombó
Sergi Felipe, saxo tenor i flauta
Pau Domènech, clarinet baix
Dani Comas, guitarra
Juan Pablo Balcázar, contrabaix
Carlos Falanga, bateria
Segona reunió a Underpool amb un septet que ens oferiran 7 obres
composades per la sessió. Gaudiu de la música..
Doncs així són els projectes Underpool, es munta una formació i cadascun
dels músics hi participa amb alguns temes. De fet, he tingut la sort de veure
en directe dos d’aquests projectes, aquest mateix al Tinta Roja del poble sec i
el Underpool Tres al Vintitrès Robadors amb una altra formació. La història
funciona d’aquesta manera...enregistren un disc i fan un bolo presentació i
aquí s’ha acabat des de Underpool. L’altra cosa és si la formació vol continuar
i fer algun bolo....
Aquest Underpool Dos es van presentar a Tinta Roja, un preciós local del
Poble Sec on Sergi Felipe va fer les presentacions de rigor (també ho va fer al
Robadors amb el Tres) i on hi havia Víctor Correa, trombonista que vivia els
seus darrers dies per aquestes llars, i feia el darrer concert per després
marxar amb la seva novia a Mèxic, on ara mateix hi viu i espero que hi
treballi. Des d’aquí una abraçada Víctor.
Escoltem els dos primer temes seguits d’en Sergi Felipe, temes
relacionats amb un cas real del mateix Sergi on una gran febrada el devia ver
al·lucinar almenys...he..el cas és que va composar aquests dos temes...
1.- Avenç de la febró part 1 (S. F.) 1m31s
2.- Avenç de la febró part 2 (S. F.) 6m37s
Els primers quasi dos minuts formen part de la manera indefugible avença
la febró, mentre que en la segona part ja ens endinsem en el swing amb tota la
formació...i un riff del clarinet baix del mestre Pau Domènech que permet a la
resta seguir la melodia d’aquest....després d’uns compassos s’hi ha ficat el
Dani a la guitarra...estil depurat i puntuació nítida i clara i un molt bon
fraseig d’aquest gran de la guitarra per deixar pas a l’enrabiada de l’afectat
per la febrada, i de quina manera ho diu quan introdueix el seu solo...ja se’l
nota força emprenyat...després d’ell el mestre dels trombons Correa amb un
magnífic solo, melòdic i farcit d’acords i escales perfectament
construïdes..després tots ells tornen a la coda per fer el tema i anar-lo
acabant...Un magnífic tema, que ves per on, segueix el swing del disc anterior
del Jordi Rossy...
El proper tema que escoltarem serà el que va composar Juan Pablo
Balcázar dedicat a les dues heroïnes de la pel·lícula Telma i Louise, anomenat
4.- Dos chicas malas (J.
P. B.) 4m08s
Tema iniciat per un motiu clar i punyent pel contrabaix i clarinet baix,
mentre els sons estranys de la guitarra i els seus efectes distorsionants
permeten rebaixar la tensió i deixar el so de la flauta travessera omplir
l’espai...després de nou el riff del contrabaix i clarinet i seguint la flauta
i guitarra..i el trombó inicia un motiu nou, decadent, ben marcat per la
bateria del Carlos; després el solo del Pol, força maco i ben construït....i
mentre el continuatto del trombó i així acabar-lo després d’uns motius alegres
i força frees...
Ja us he dit que Víctor Correa és trombonista i potser també que era, és
encara, el líder de la formació DO Ensemble the next generation, formació amb
la qual vàrem gaudir d’allò més al JCLV amb gent jove com el Toni Saigi, Òscar
Latorre, gran trompetista que ara tot just farà 19 anyets, Pedro Campos al
contrabaix, un altre jove crac..etc...
Però seguim amb els temes i escoltem ara el tema Falla del Víctor
Correa, en honor al gran mestre Manuel de Falla.
6.- Falla (V.
C.) 4m48s
Tema iniciat per la bateria i després els acords del Dani Comas...com a
intro de la melodia interpretada per tota la formació i amb canvis rítmics
força interessants. Dani Comas inicia el seu solo ja amb un magnífic swing de
contrabaix i bateria. Acords precisos i punteig clar és la característica d’un
bon guitarrista (n’hi ha més) i aquest és el cas del Dani. Víctor al trombó
segueix amb un impressionant solo ben recolzat per la secció rítmica...a tope
de swing i després el motiu incial interpretat per tots i mentre Carlos a la
bateria, deixa anar alguns cops màgics i finalment s’acaba el tema...
De Pol Omedes no direm gaire rés ja que ho vàrem fer en un anterior
programa no fa ni quatre dies...Dani Comas és un guitarrista eclèctic al qual
li agrada el concepte Free i així ho he pogut constatar en les sessions que es
fan al Vintitrès Robadors els dijous a partir de les 19h30m i coordinades i
organitzades per l’amic Ramon Prats..
Ara seguirem amb el tema del Pol, tema que ja vam posar en un anterior
programa a més a més amb la mateixa formació però com que és tan bó, el torno a
posar....és el tema dedicat a l’Ornette i així mateix es diu..
7.- Per l’Ornette (P.
O.) 8m54s 26m
Un tema complex amb grans canvis rítmics i estilístics...iniciat per una
mena de suite instrumental per després, i mitjançat el contrabaix del Juan
Pablo, començar el tem a “caminar” mentre Víctor inicia la seva aportació...després
el mateix Pol ja s’immisceix de ple dret en el tema, primer compartit amb el
trombó del Víctor i després Pol es treu de la màniga un motiu preciós amb aires
mexicans, si se’m permet Pol, que repeteix i repeteix, i ja solet es queda amb
el swing i mentre Dani fent uns delicats acords. Tema que encara ens depararà
moments brillants mitjançant Pol i demés companys com el solo de bateria del
Carlos, impressionant....un tema magnífic amb el qual no he tingut cap dubte de
si tornar-lo a posar o no...ja l’heu escoltat...un tros de tema dedicat al gran
Ornette Coleman....i el seu FREE...
I ara ja per acabar ho farem amb un altre disc imprescindible, el que va
fer el Roger Mas a l’Auditorium de Jafre on va poder tocar un dels millors
pianos de l’estat, un impressionant Steinway de llarga cua i millor so. Resulta
que la secció rítmica, piano, contrabaix i bateria hi van arribar uns dies
abans, i mentrestant d’allà va sorgir un disc “Time after Time” el qual ja
vàrem posar en un anterior programa...ara li toca al culpable de tot
plegat...el disc anomenat Ameba........però abans recordar-vos que podeu anar a
la botiga de Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més
relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc....tot el
de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz,
Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada...
“AMEBA”
Roger Mas Quintet
Editat per Fresh Sound Records New Talent FSNT 449
Enregistrat el 10 de juliol de 2013 a l’Auditorium de
Jafre.
Produït per Roger Mas
Productor executiu Jordi Pujol
Raynald Colom, trompeta
Santi de la Rubia, saxo tenor
Roger Mas, piano
Dee Jay Foster, contrabaix
Jo Krause, bateria
Totes les composicions són de Roger Mas...
Comencem pel primer tema del disc, força delicat també i que ens situarà
en l’atmosfera adequada...
1.- My Deepest Ocean (R.
M.) 6m59s
Una atmosfera encantadora per la música i per les composicions d’aquest
mestre que ens ha acompanyat el que més vegades al JCLV amb diverses formacions
i la darrera amb el seu trio de mestres amb el Tom Warburton i el Marc
Ayza...una melodia dibuixada pels dos vents per després iniciar els solos Roger
i mentre al darrera Jo i DeeJay enriquint d’allò més l’univers....un univers
sonor que es pot escoltar en escoltar a aquest magnífic pianista i als seus
acompanyants...el solo d’un d’ells, el gran Raynald Colom, delicada melodia i
improvisació amb un so inconfusible....so Ray podríem dir, i sense enlairar-se
massa estona aguts..preciós en el registre mig....acords i melodies del piano
per tornar als orígens...i arribar al final...
Santi de la Rubia, saxo tenor, que ens va acompanyar en un llunyà
concert al JCLV amb l’Albert Vila Quintet...mestre de saxo, el podeu trobar a
l’Escola El Musical de Bellaterra, amb els amics Montse Roig i Eladio Reinón...
Seguim amb el següent tema una mica més viu, amb aires orientals, si
se’m permet...el tema
3.- Detmold Warrior (R.
M.) 6m36s
Tema iniciat també pels dos vents amb un bon swing, amb un Raynald
impressionant, ara sí, pujant cap allà amunt i amb el seu so característic, és
ben bé que Raynald ha trobat un so que l’identifica i això ho aconsegueixen
pocs músics. De la mateixa manera que identifiquem la pulsació nítida del gran
piano gràcies a les mans d’en Roger. Pianista eclèctic també que col·labora en
quantitat de projectes com a sideman entre els quals el Carles Benavent Trio el
qual obrirà la festa de l’Associació de Músics de Jazz i Música Moderna en
motiu de la doble celebració, els 25 anys i l’entrega de premis als músics més
votats pels mateixos socis de l’associació, i això passarà demà i jo que hi
aniré, of course. I quin solo ens ha deixat el gran Jo Krause, mestre de tants
i tants joves bateries que corren ara per tot arreu....i mentrestant els dos
vents fent el riff oriental inicial, per després tornar a la coda, iniciar la
melodia i ja acabar el tema..
Continuem amb aquest gran projecte d’en Roger Mas i el seu quintet amb
el tema cinquè, iniciat primer pausadament a base d’acords i una línia melòdica
delicada per entrar aviat amb el tema més viu...tema que dóna nom al disc...
5.- Ameba (R.
M.) 8m28s
Després dels inicis ja hem pogut escoltar el magnífic so Joe Henderson
del Santi de la Rubia..tema comença a caminar passats els primers minuts amb el
solo aeri del Raynald, magnífic solo, després del qual el swing s’ha marcat més
amb el solo del Roger...aquest piano realment sona d’allò més bé..te un so més
ple, jo diria, donat per la gran caixa de ressonància de la gran cua...Després
una aturada rítmica, eloqüència al piano delicada i de nou els motius
principals del tema per tornar als orígens i al final....
Què en podríem dir d’en Raynald Colom que vosaltres no sabéssiu...un
dels millors i més personals metalls de l’estat escanyol. Ja fa més de 10 anys
que se’l pot escoltar en incomptables projectes com a sideman i encapçalant els
seus projectes. Sovint se’l pot escoltar, jo ho he pogut fer en diverses
ocasions al Jamboree, convidat per músics estrangers o no a pujar i tocar amb
ells algun tema, ja al final i també en el segon passe. Això va passar amb el
saxofonista Jesse Davis, amic seu i darrerament amb el saxo alto també, el
francès Gaël Horellou.
Ja per acabar escoltarem el tema quart del disc, el títol del qual ja
ens indica que mentre esperaven als dos vents, el trio de la secció rítmica
devia fer de les seves, aquest tema i potser els altres que van configurar el
disc a trio...
4.- Jafre a la espera (R.
M.) 6m07s 28m11s
Un tema carregat de swing per acabar el projecte del Roger és el que
tocava...un tema força reeixit, ben construït rítmicament gràcies a les sàvies
mans dels dos mestres de la secció rítmica...i mentrestant en Roger
interpretant magistralment la seva improvisació enriquida per una magnífica mà
esquerra mentre la dreta destria les notes per obtenir-ne les millors melodies,
i Santi de la Rubia ens mostra aquí el seu preciós so i gran fraseig, amb uns
arpegis descendents i d’altres oscil·lants seguint una línia harmònica força
rica. Jo Krause hi torna en el seu precís i delicat solo, a base de plats i
demés estris percudius....i després la melodia de nou i així arribar al tema i
finalitzar-lo, i també el programa....que espero us hagi agradat molt, com m’ha
agradat a mi i al Pepe Castrillo que avui ens ha acompanyat a l’emissora..i res
dir-vos que hem estat força contents de tenir-vos ben a prop i que aquest
programa tornarà a sonar el dijous, demà, a la mateixa hora i ara sí,
desitjar-vos bona nit i bon Jazz club de Nit en el Jaç de cadascú...Miquel Tuset i Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
