Jazz Club de Nit a Ràdio Sant Vicenç 90.2 FM

 

Doncs sí, Charlie Parker i un final de melodia i solo d’ell en el tema “Billie’s Bounce”....Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 , Molins de Rei 91.2, Abrera 107,9 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i avui amb la música de Charlie Parker de nou. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “esfera jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz. 

Doncs ja hi tornem amb el segon programa dedicat als homenatges que se li han fet al gran Charlie Parker en el seu centenari, car el primer el vam fer la setmana passada i només va sonar per Ràdio Molins de Rei, coses aquestes de les vacances de Nadal, o sigui que si el voleu escoltar, el trobareu al blog del programa. Avui repassarem més temes del projecte liderat per l’amic Enrique Heredia i el seu “Charlie Parker Centennial Celebration” encabit en el programa anterior, a més a més d’afegir-ne els projectes homenatge a Parker fets  pels duets Martín Díaz, Cem Karayalcin & Matthias Van den Brande; Ernesto Aurignac & Moisés P. Sánchez alhora que els que va fer el mateix Ernesto i el seu projecte “Parker with Strings” amb diverses orquestres clàssiques, l’una malaguenya i l’altra de les illes canàries. I com que ja hi tornem de manera normal, podreu escoltar un micro conte de Carme de la Fuente. 

I abans de començar el programa, recordar-vos que aquest dissabte 16 de gener farem el concert de Festa Major d’Hivern a la Sala Xica de la Vicentina amb el “2n dia de l’11è Festival de Jam Sessions a SVdH”, en un esdeveniment organitzat des del Jazz Club La Vicentina i patrocinat per l’Ajuntament i per tant amb l’entrada gratuïta. Us hi esperem a partir de les 18h30m que obrirem portes. Les reserves al mail jazzclub.lavicentina@gmail.com. 

Doncs comencem ja el programa d’avui i ho farem d’aquesta manera, amb l’Ernesto Aurignac i Moisés P. Sánchez i la seva versió del... 

1.- Lover Man         (Davies, Ram, Sherman)   7m34s 

I aquest tema que va popularitzar Billie Holiday, compost per Jimmy Davies, Roger (Ram) Ramirez i James Sherman també el vam escoltar la setmana passada interpretat per l’Enrique Heredia Quartet amb un Guim García-Balash sublim fent de Parker. Ara el sublim ha estat l’Ernesto fent de Parker acompanyat subtilment pel Moisés P. Sánchez al piano en un dels concerts homenatge a Parker que va fer l’Ernesto ara a duet i que van fer al Teatro Cervantes de Màlaga el 30 de setembre del malaguanyat 2020. La versió que ens n’han fet és impressionant, per com de càlida i profunda n’és. L’Ernesto està magistral, amb el seu increïble so del seu Balanced Action i la seva increïble improvisació tot això després d’haver-los escoltat primer amb la melodia del tema. Una improvisació plena de sentiment en la recreació melòdica que n’ha fet, sempre però sense oblidar-ne l’harmonia. Les seves anades i vingudes al registre alt, i el seu so un pèl escardat a voluntat, ens han deixat bocabadats. Moisés l’ha seguit amb una personal intervenció molt percutiva i sempre amb l’Ernesto de coixí i suport. Ells dos s’han esplaiat abastament a mode quasi d’impro col·lectiva seguint un pedal, turn-around crec, per després tornar-hi amb la meravellosa melodia i acabar-lo dolçament. 

I “Loverman” es va enregistrar el 29 de juliol de 1946 a Los Angeles amb un Bird proper al deliri, i ho va editar  Ross Russell per la seva discogràfica Dial, qui posteriorment va ser el seu biògraf. En el tema “Max Making Wax”, pianista i baterista van haver de suplir la impotència de Parker en el seu solo, la qual cosa ens fa pensar quin era el seu estat de defalliment físic. Per “Loverman” es va poder sobreposar gràcies al tempo lent del tema i als fàrmacs que es va prendre. Aquesta situació va donar peu a una inesgotable controvèrsia sobre el valor estètic de l’enregistrament, farcida d’imperfeccions i inoculada d’un combat agònic entre la lucidesa i la bogeria. En qualsevol cas, sembla ser que “Loverman” transcendeix els dominis de la música i és abans un document històric de vertader valor artístic, havent-hi però opinions enfrontades. Després va venir l’incendi a l’hotel i el seu posterior trasllat al sanatori mental de Camarillo on s’hi va estar fins gener del 1947. 

I dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web de l’Ernesto:

https://www.ernestoaurignac.com/ 

I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys. 

I seguirem amb el preciós.... 

2.- Summertime      (George Gershwin) 3m16s 

Un tema aquest que Parker va enregistrar amb una orquestra de cordes, i per això Parker with Strings. Concretament varen ser dos els discos que es varen editar d’aquelles també dues sessions, i aquest tema ho va ser en la primera feta el 30 de novembre de 1949, i primer disc, editades totes elles per Verve. I hi varen ser Charlie Parker - saxo alto; Mitch Miller - oboè; Bronislaw Gimpel, Max Hollander, Milton Lomask - violins; Frank Brieff - viola; Frank Miller - violoncel; Myor Rosen - arpa; Stan Freeman - piano; Ray Brown - contrabaix; Buddy Rich: bateria; Jimmy Carroll - arranjador i director d'orquestra. 

I quina preciositat de tema va fer l’Ernesto en el seu homenatge “Ernesto Aurignac plays Parker with Strings” i també al Teatro Cervantes de Màlaga, amb José Carra, piano; Dee Jay Foster, contrabaix i Juanma Nieto, bateria i l’Orquestra Simfònica Provincial de Màlaga dirigida per Arturo Díez Boscovich, en un llunyà 21 d’octubre del 2016. Ernesto n’havia comprat les partitures del projecte inicial fet per Charlie Parker un dia tot i passejant per Manhattan, ara ja fa una mica de temps. El preciós tema és un dels del final del concert, potser el darrer abans del bis, i per això els aplaudiments del final, els d’un públic meravellat pel que acabava d’escoltar. Tema aquest encabit en els vídeos resum dels qual el mateix Ernesto em va enviar els enllaços i dels quals jo mateix en vaig extreure les seves músiques. De fet, la intro inicial ens remet sí, al tema original de Parker per les quantes moltes vegades l’hem escoltat. Els canvis rítmics marcats per l’orquestra també són els mateixos i reconeguts. O sigui que hem escoltat la música de les partitures originals que Parker va utilitzar en l’enregistrament del seu disc “Parker with Strings”. El solo de l’Ernesto és de nou una delícia d’explosió emocional, i el final, una increïble demostració de creativitat i sentiment. 

I el 2016 l’Ernesto va fer el mateix a l'Auditori de Teror, tocant "Charlie Parker with Strings", amb Federico Lechner, piano; Toño Miguel, contrabaix i Andrés Litwin, bateria amb l'Orquestra Filharmònica de Gran Canària. 

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es  allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

I no m’he pogut estar de recordar que Clint Eastwood li va fer el seu homenatge el 1988, que ja sabeu que va ser la pel·lícula Bird sobre la seva vida, o sigui que n’he seleccionat un tema preciós que és aquest..... 

3.- Parker’s Mood   (Charlie Parker)      3m08s 

...hem escotat, i amb Parker al saxo alto.....I qui es va encarregar de la música de la banda sonora de la pel·lícula va ser el gran saxo alto Lennie Niehaus  on hi hagué Parker al saxo alto però també d’altres músics. De fet, tot va anar d’aquesta manera. Eastwood tenia alguns enregistraments de Parker fets per Chan, la dona de Parker, dels quals un enginyer de so va aïllar electrònicament els solos de Parker. A continuació es van contractar músics, com Ray Brown, Walter Davis, Jr., Ron Carter, Barry Harris, Red Rodney, i uns quant més per enregistrar el “backgrond” dels temes en equips moderns. Dizzy Gillespie estava de gira en el moment d’enregistrar, de manera que el trompetista Jon Faddis va ser contractat per fer les seves parts. En aquest tema però hi ha hagut Parker al saxo alto i acompanyat d’una base rítmica i secció de cordes tot plegat de la mà de John Guerin sembla ser, ell però a les mans de la bateria, mentre que piano i contrabaix podien ser Monty Alexandre i Ray Brown o Walter Davies Jr i Ron Carter. Al blog us posaré un enllaç on es veuen tots els músics que toquen en cadascun dels temes.

https://www.imdb.com/title/tt0094747/soundtrack?ref_=tt_trv_snd 

I ara recordarem un projecte que també vam posar la setmana passada, el de “Parker with Strings” de Jaime del Blanco i amics, i així és que us proposo el tema... 

4.- Dewey Square   (Ch. Parker) 2m45s 

Doncs aquest tema és un dels molts que va enregistrar en aquelles magnífiques sessions fetes a Los Angeles i que va editar Dial. Hi ha alguna controvèrsia respecte a aquest tema, car en la visita que va fer Miles Davis a Los Angeles, aquest, encabit en l’orquestra de Benny Carter, va fer unes sessions amb Parker on varen enregistrar aquest tema i en companyia de Duke  Jordan, piano; Tommy Potter, contrabaix i Max Roach, bateria. Segons el fascicle de Maestros del Jazz, hi hagué Lucky Thompson, saxo tenor i Dodo Marmarosa, piano. En fi, segurament l’Enrique ens ho aclarirà. 

I acabem d’escoltar a Fernando Brox, flauta acompanyat dels “Superstrings”, Jason Perera, Elena Cervera i Ramón Rodríguez. I aquest projecte també ens va frapar molt, i així és que us he posat un dels temes que van quedar per posar, coses aquestes dels tempos del programa. Em fa una especial il·lusió haver-ho fet, car amb el Fernando, músic malagueny també i un dels millors exponents en això de tocar la flauta en mode Jazz, hi tinc una molt bona relació. Heu pogut escoltar però la seva mestria a la flauta, en la melodia i més encara en la seva increïble i llarga improvisació, amb els “Superstrings” en base acompanyant, exclusivament, bona secció de cordes, evidentment. 

I nosaltres seguim ara ja a tot swing amb un dels temes que van fer l’Enrique Heredia, Guim García-Balash, Luismi Segurado i Pere Loewe a la Nova Jazz Cava el 26 de desembre, i que va ser el bis del concert “Charlie Parker Centennial Celebration”... 

5.- Yardbird Suite    (Charlie Parker)      9m47s 

I abans parlàvem de les sessions de Dial, de Ross Russell, i sembla que sí, que aquest tema el va enregistrar i a més de Parker al saxo alto, hi havia Miles Davis a la trompeta, Lucky Thompson al saxo tenor, el pianista Dodo Marmarosa, Arvin Garrison a la guitarra rítmica, el baixista Vic McMillan i Roy Porter a la bateria, en una composició que va fer el 1946 i tema d’estructura típica de 32 compassos i de la forma AABA, que d’això encara no n’havíem parlat, i vet aquí que la seva elegant melodia es va convertir en un himne pels beboppers de l’època.

I quina magnífica interpretació varen fer aquest magnífic quartet liderat pel baterista i ideòleg Enrique Heredia. Cal dir i recordar que en Luismi Segurado va fer una substitució magnífica del pianista “oficial” del projecte, Gerard Nieto el qual sí que havia tocat el dia de Nadal. El jove pianista va fer una magnífica interpretació en les diverses tasques, les d’acompanyant i en els seus solos com heu pogut escoltar en el que ens acaba d’oferir, ell, el que primer els ha iniciat. Guim el va seguir amb una magistral interpretació solista i so personal i càlid, tot i la passejada pel registre més alt del seu instrument, moments aquests amb una força increïble i sonoritat més agosarada, com varen ser les seves escales i arpegis inversemblants, tot plegat amb un increïble swing gràcies a la tasca de la base rítmica, amb el jove pianista marcant els acords, el “walking” del Pere i el “Ride” de la bateria de l’Enrique. Aquest mateix ens va oferir un magistral i llarg solo al final del tema. Gran demostració de tècnica, de tempo, de control sobre l’instrument i els diversos elements, timbales, caixa, goliat, bombo, plats i xarles. 

I ara sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente.............Gràcies Carme, benvinguda de nou i que tinguis un molt bon any, sempre tu amb la mateixa calidesa i sempre recordant-nos quines són les músiques del programa. 

I ara seguirem amb el tema....  

6.- Charlie’s Wig     (Charlie Parker)      4m11s 

I ja heu comprovat que hem fet un canvi de projecte, car acabem d’escoltar un duet de saxo alto i guitarra, i aquests han estat els joves Martín Díaz & Cem Karayalcin, els quals han fet també el seu particular homenatge. De fet, el jove saxo alto, ho va compartir en vídeo al Facebook i ben aviat li vaig demanar que me’l passés, fent-ho ell i enviant-me l’àudio de gran qualitat. Hem escoltat un saxo alto en l’ona “Cool” interpretant un tema a tot BeBop. I és que el so del Martín va per aquí, tot i recordant-nos a Lee Konitz, Art Pepper i no tant al mateix Parker, coses dels gustos i maneres de fer la música dels nostres músics. S’ha esplaiat la mar de bé, amb molt bon gust, molta dolçor i molt bona tècnica, la d’aquest jove músic que ha pogut rebre classes al Conservatori del Liceu de mestres com Víctor de Diego i demés, alhora que participà en projectes sorgits allà, com el Super Sax 2.0 i també el vam veure encabit en la Big Band del Liceu dirigida per l’inefable Sergi Vergès en un Concert de Festa Major d’Hivern que vam fer al Teatre de La Vicentina un febrer de fa uns anys. El jove guitarrista acompanyant ha fet també una gran tasca, primer acompanyant-lo delicadament i després amb una bona interpretació solista, i ja heu pogut  escoltar-los a un pel canal esquerra i a l’altre pel dret. El solo del guitarrista ha estat pulcre i nítid amb una claredat prístina a l’estil dels seus mestres per so pelat de guitarra de Jazz i també per llenguatge, de mestres com Joe Pass i demés. Al final han fet uns “quatres” per acabar-ho d’arrodonir, i fer el tema de nou al final a duet. 

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com  i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport. 

I recuperem ara de nou el projecte de l’Ernesto, “Parker with Strings” i el medley dels temes...

 7.- Just Friends & Laura (John Klenner & David Raksin)      4m00s 

I aquests són dos més dels temes del disc de Charlie Parker que va fer amb una orquestra de cordes, el seu somni, tot i on tampoc hi va arribar en les millors condicions físiques, malauradament. Ernesto va saber copsar les inquietuds del genial music de Kansas City i per això el seu homenatge també amb les cordes de la Orquestra Simfònica Provincial de Màlaga. Els dos temes han estat increïbles, més llarg el primer i magnífic “Just Friends” amb la mateixa “intro” emprada per Parker en el tema. Fins i tot les seves primeres embranzides fent la melodia són les mateixes i també la incursió de les cordes en tots els moments, també en el pont. A partir d’aquí, el músic malagueny ha desenvolupat la seva personal visió de l’harmonia del tema, tot i fent una altra magnífica improvisació, sempre amb la melodia ben al costat i per descomptat l’harmonia del tema. I el medley del video ens ha situat després ja en el següent tema i la seva improvisació, el de la preciosa balada anomenada “Laura”, i que Parker-Aurignac ha executat magistralment. 

I el “Just Friends” es va enregistrar també en la primera sessió del Parker with Strings, mentre que “Laura” es va fer a la segona del juliol de 1950 amb una altra secció de cordes i vents, però amb la mateixa base rítmica de Ray Brown i Buddy Rich. El director i arranjador també va ser un altre, Joe Lipman, de la mateixa manera que també el pianista va canviar, essent Bernie Leighton. 

I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n tot el seu catàleg. 

I després d’aquest medley de l’Ernesto ara escoltarem un tema fet a la Nova Jazz Cava per l’Enrique Heredia Centennial Quartet....amb el tema... 

8.- My Little Suede Shoes (Charlie Parker)      5m58s 

I aquest tema el va fer Bird amb tota aquesta colla de músics: Charlie Parker, saxo alt; Walter Bishop Jr., piano; Teddy Kotick, contrabaix; Roy Haynes, bateria; Luis Miranda, congas i Jose Mangual, bongos. Hi ha també enregistraments en viu d’aquest tema que resulta ser un “contrafact” o sigui un tema que ha sorgit a partir d’un altre i que en conserva l’estructura i harmonies, i l’original resulta del “Jeepers Creepers” que Harry Warren va fer el 1938. 

Doncs si, un tema molt maco, amb els dos ritmes encabits, primer el del Calypso, sembla, en la melodia i després el del Swing en el pont del tema. A les improvisacions, la primera d’en Guim, ha passat ¾ del mateix, quallant de  nou el nostre estimat amic una magistral i molt melòdica improvisació. Luismi però ja ha iniciat la seva a tot Swing en tota l’estructura del tema, i desenvolupant-la molt bé, i com va ser habitual, primer amb la mà dreta únicament, deixant l’esquerra que ja s’hi afegirà després. Ens ha mostrat el seu domini tècnic alhora que la gràcia musical i bon gust en fer-la, i ja després amb les dues mans i els acords adequats. Pere Loewe ha fet també una molt bona tasca improvisada, tot i seguint melòdicament la seva execució. Al final de nou el tema. 

I no us oblideu de la Nova Jazz Cava on a partir dels dijous, amb la Jam Session, s’hi fan concerts cada cap de setmana, o sigui que serà qüestió que en mireu la programació a la seva pàgina web. 

I ara us proposo escoltar un altre tema de Parker interpretat per uns joves músics.... 

9.- Steeplechase     (Charlie Parker)      5m15s 

I aquest tema l’han tocat el Martín Díaz, Cem Karayalcin ells dos escoltats abans, el primer saxo alto i el segon a la guitarra, i ara amb la companyia del saxo tenor belga Matthias Van den Brande, magnífics tots tres. I s’ha de dir que ells tres s’han trobat estudiant el seu Màster a Àmsterdam, on s’han conegut i participat de la moguda musical d’aquesta ciutat i del seu magnífic Conservatorium van Amsterdam on tants músics de casa nostra han acabat els seus estudis de post grau, o màsters. Un magnífic tema de Parker  que ells han sabut interpretar la mar de bé, primer a duet de vents fent la melodia i la rítmica a càrrec del guitarrista, per després escoltar ja el molt ben trenat solo del saxo tenor belga Van den Brande. Molt bon so i llenguatge el d’aquest jove músic i molt bones maneres i creativitat, i unes línies melòdiques ben aconseguides. El so del saxo alto de Martín, un tant fosc per allò del seu so més en l’ona cool, ha seguit la impro del tenor, fent-ne també una de molt ben quallada, no endebades aquest músic ha anat desenvolupant una magnífica tècnica al llarg d’aquests anys d’estudis realitzats. Al final encara han fet uns “quatres” els dos vents, i sempre gràcies a tenir solucionada la qüestió harmònica i rítmica a càrrec de Cem Karayalcin, ell sempre precís. 

I ara seguim amb un altre tema, però a duet.... 

10.- Ornithology      (Ch. Parker & Benny Harris)        3m54s 

I sí, ara hem escoltat a Jaime del Blanco, violí amb Ramón Rabinad, bateria, músics del projecte del primer, “Parker with Strings”.  Un tema que el músic de Kansas havia fet partint d’un altre,  i per tant va fer un “contrafact” del tema original “How High The Moon”. Un tema iniciat delicadament amb una “intro” de violí, per després ja afegir-s’hi el baterista Rabinad. Del Blanco ha executat un magnífic solo a violí, acompanyat rítmicament que no harmònica, pel baterista. Al final del solo del violí, encara han fet uns “quatres”, i després en Ramón ha fet un gran solo, tot just abans de tornar-hi amb la melodia. I què bé els hi ha quedat el tema a violí i bateria, improvisant també de manera excel·lent tots dos en un tema proper als 4 minuts, que déu n’hi do. 

També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es 

I seguim amb més música de Parker o música que ell va tocar, i la dels seus homenatges, i ara seguirem amb el tema....  

11.- Cherokee                  (Ray Noble)            7m03s 

Un tema que Parker va enregistrar també, però cosa interessant és que a partir de la seva estructura ell va fer el seu “Ko-Ko”. Aquest tema el va enregistrar per primera vegada el 26 de novembre de 1945 i ho va editar Savoy essent una sessió anàrquica. Els músics que van acompanyar-lo varen ser Dizzy Gillespie ell a la trompeta i al piano, car finalment Thelonious Monk no va aparèixer; Argonne Thornton, piano; Curly Russell, contrabaix i Max Roach, bateria. Dizzy va col·laborar en el tema “Ko-Ko” al piano i a la trompeta, com si intuís la transcendència del que estava a punt de succeir i volgués quedar-hi lligat per sempre més. Tot això ha estat extret del fascicle sobre Charlie Parker de la col·lecció Maestros del Jazz. 

I ens l’han fet l’Ernesto Aurignac & Moisés P. Sánchez a duet en el seu concert al Teatro Cervantes de Màlaga. Gran arranjament que ha començat amb un marcatge rítmic del pianista, alhora que cadència harmònica descendent i juguesca evident. El solo del saxofonista ens ha situat en l’òrbita Parker de nou, i ja heu pogut escoltar de quina manera l’ha fet, i com l’ha acompanyat el pianista. Un solo exquisit alhora que farcit de moments d’una potència esglaiadora, amb una improvisació brutal per sonoritat, la del seu saxo Balanced Action de Selmer, una meravella d’instrument, tocat per ell, una meravella de músic. La velocitat d’execució en les escales i arpegis diversos és impressionant, alhora com el so estripat, que tant li agrada a l’Ernesto en determinats moments, quallant en definitiva una interpretació magistral, la d’un dels saxos altos més potents del panorama peninsular, sense oblidar a Perico Sambeat, Guim García-Balash, Llibert Fortuny i algun més que ara no em ve al cap. Els aplaudiments del públic han deixat pas al solo del pianista Sánchez, iniciat quasi de la mateixa manera que ha començat el tema, i fent la mà esquerra la mateixa tasca rítmica quasi tota l’estona. La dreta però, ha volat d’una manera increïble i magistral fent unes escales inversemblants, alhora que arpegis diversos i mostrant-nos una tècnica esfereïdora. 

Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com  i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable. 

I seguim encara amb un altre tema de Parker tot i que Davis en reclamà l’autoria. Ho deixarem a mitges....  

12.- Donna Lee       (Charlie Parker & Miles Davis)     6m43s 

Un tema que Parker tocà a 300 la negra, la qual cosa vol dir una velocitat esgarrifosa ja només fent la melodia. I passa doncs que a l’hora de fer els solos, ja no poden anar més de pressa que la pròpia melodia. Els músics també el toquen a la mateixa velocitat i així ho van fer els nostres herois a la Nova Jazz Cava amb Guim García-Balash, Luismi Segurado, Pere Loewe i Enrique Heredia en el concert que jo mateix vaig enregistrar. Gran interpretació que van fer d’un tema on tots van poder brillar de la manera que hem pogut escoltar, i al final amb una intervenció força remarcable del líder i baterista Heredia fent uns “vuits” amb el Pere, abans de recuperar la melodia, en un tema amb el primer solo a càrrec del Guim, magistral de nou... i quin canvi de so respecte al de l’Ernesto cadascun d’ells amb la seva particular gràcia. Luismi de nou va brillar abastament per com el va fer, marcant però força l’aspecte rítmic alhora que el de la seva mà dreta lleugera i gràcil, alhora que prístina per la digitació i creativitat del jove músic. 

I ja acabarem aquest programa dedicat als homenatges que se li han fet a Charlie Parker o que se li van fer abans com és el cas dels que li va fer l’Ernesto ell que els va fer el 2016...i ho farem amb un trosset del seu vídeo fet al Teatro Cervantes de Màlaga, amb José Carra, piano; Dee Jay Foster, contrabaix i Juanma Nieto, bateria i l’Orquestra Simfònica Provincial de Màlaga dirigida per Arturo Díez Boscovich tot i escoltant un parell temes del seu medley.... 

I sí, hem escoltat un parell de temes increïbles interpretats a tot tempo, i aquests han estat....

13.- What is this thing called love (Cole Porter) 1m39s

14.- Rocker  (Gerry Mulligan)                         3m19s 

I aquests dos temes es varen incloure en el Parker with Strings: The Master Takes reeditats el 1995 per Verve. Hi hagué esclar músics diferents i els corresponents a la base rítmica varen ser Al Haig, piano; Tommy Potter, contrabaix i Roy Haynes, bateria. Són 2 dels cinc temes que van sortir en el CD del concert que va fer Parker with Strings al Carnegie Hall el 17 de setembre del 1950 i que es va enregistrar en directe. 

I quina magnífica interpretació ens va fer l’Ernesto i resta del quartet, Carra, Foster i Nieto alhora que la gran feina de l’esmentada orquestra i director, poc avesats ells a aquestes mogudes. El tema de Porter, inicialment una balada a mig tempo, es va interpretar per tots els jazzmen de l’època a tot tren, a un tempo brutal, coses aquestes dels Beboppers que volien demostrar que no tothom podia tocar aquells temes, apartant als novells i fins i tot impedint als ballarins gaudir dolçament. El tempo utilitzat per l’Ernesto ha estat així de brutal, com el seu solo, increïble, estripat com a ell li agrada aconseguint un so molt personal i peculiar, fent mostra d’una tècnica increïble. I també el tema de Mulligan ha estat interpretat a un tempo similar sinó igual de fast i també amb una meravella de solos. La melodia ha estat marcada per la rítmica pròpia del tema, cosa aquesta que ha desaparegut ja en els solos, primer el del líder i després el del pianista i amic Jose Carra que ha fet també el seu gran solo, i sempre amb una base rítmica sòlida al seu darrera, al darrera dels solistes, amb Dee Jay Foster i Juanma Nieto. En fi, un parell de temes increïbles que acabem d’escoltar d’aquest projecte “Parker with Strings”. 

I després d’aquests dos temes hem acabat el nostre particular homenatge als 100 anys del naixement del genial músic, el qual va revolucionar el món de la música, el del Jazz. Sí, hi hagué grans noms com Thelonious Monk, Charles Mingus, i  després hi va haver John Coltrane, Ornette Coleman, però Parker va ser el primer o qui més va influir en aquells primers temps del Bebop. No sé si en faré algun altre, tot és possible, car l’any Parker acabarà el 29 d’agost d’aquest 2021. I no us recordo tots els projectes, que són masses, i sí que us recordo que aquest dissabte tenim Concert de Festa Major a la Sala Xica amb dues magnífiques formacions de joves músics, uns del Conservatori del Liceu i els altres de l’Esmuc. 

Doncs res, que us recordo que aneu a veure jazz  en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit. 

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

Molt bona nit a tothom, i que tinguem totes i tots un molt bon any nou amb salut, calerons i amor, que ja ho deia el Manolo, i benvinguts al Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “esfera jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz. 

Seguim amb els programes especials de festes, i aquest a més el dedicarem a la música de Charlie Parker, ell que el 29 d’agost va fer 100 anys que va néixer. Fer programes sobre ell ja n’hem fet, i de fet varen ser els primers que vaig fer ara fa més d’11 anys. La dinàmica que ens hem imposat en aquest programa, la de posar la música actual que ens envien els músics i les editorials, i també la d’en Jordi Lliuret, fa que no ens puguem entretenir en homenatges de músics que ens han deixat, cosa que ens sap molt greu. Però afortunadament, som molts els que fem aquesta tasca altruista, i entre tots ho cardem tot, i el que no fa un, l’altre sí que ho fa, i així l’oferta és completa. 

El programa d’avui serà el primer de dos, i versarà sobre la música de Parker i un parell d’homenatges que se li han fet, i per això farem dues coses: posar la música d’ell, “Parker with Strings” amb Jaime del Blanco & friends que aquest va tenir enllestida just el dia que feia 100 anys, tot i afegint-hi alguns temes de Bird del concert homenatge ideat per l’Enrique Heredia, “Charlie Parker Centennial Celebration” que vam poder veure i jo enregistrar en directe a les Jornades de Jazz de Rubí que es van fer el 12 de setembre a l’Ateneu de Rubí, i també alguns temes que vaig enregistrar a la Nova Jazz Cava en el mateix homenatge del quartet de l’Enrique, aquest desembre passat.   

El programa però, tindrà la variant d’alternar temes dels projectes esmentats amb els seus  corresponents enregistraments, els del projecte de del Blanco i els que vaig fer jo en directe. 

Comencem ja amb el projecte que vam veure a Rubí.. 

“CHARLIE PARKER CENTENNIAL CELEBRATION”

Enrique Heredia Quartet 

Enregistrat per jo mateix el 12 de setembre a l’Ateneu de Rubí 

Guim García Balash, saxo alto

Gerard Nieto, teclat

Pere Loewe, contrabaix

Enrique Heredia, bateria 

Aquest és un concert magnífic que va durar més d’una hora, amb 6 temes i un bis. De balades poques, així és que “Lover Man” és el 4rt tema que van tocar. Abans però havien tocat a tot delicat swing “Barbados” iniciat pel líder amb una “intro” a la bateria. Una mica al mateix tempo va ser el 2n tema “Relaxin’ at Camarillo”, també amb el Swing a les venes. Varen començar però més vius amb el “Confirmation”, i sempre a tot Swing. I ja quasi a les acaballes del concert varen fer el tema de Bird & Dizzy, “Groovin’ High”, vital també i amb tot el swing del món. I una mica més viu va ser el bis del concert, el magnífic “Yardbird Suite”. Abans d’aquest tema, havien acabat els temes amb el súper fast “Donna Lee” tema trencador de Parker per la velocitat d’execució i que els nostres herois varen fer de manera increïble, com la resta de temes. 

Us proposo començar el programa amb el magnífic tema que va popularitzar Billie Holiday, compost per Jimmy Davies, Roger (Ram) Ramirez i James Sherman... 

4.- Lover Man         (Davies, Ram, Sherman)   5m41s 

I quina intro més llarga i bonica va fer en Guim en aquest tema, alhora que la magnífica improvisació i dolça que féu el nostre estimat amic i saxo alto, en un tema tot sentiment i on la base rítmica fan la millor feina tot i donant-li el seu suport, quallant una magistral i sentida interpretació, personalitzada en Guim, Parker.  

I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys. 

I seguim amb el projecte comentat del violinista català Jaime del Blanco 

“PARKER WITH STRINGS”

Jaime del Blanco & friends 

Realitzat el 29 d’agost de 2020

Enregistrat per:

Pere Bardagí a Gollipar Studios (3)

Aleix Prats (5 i 6)

Joan Torralba a Soulmates Studios (4 i 9)

Marcel·lí Bayer (8)

Jason Perera i Fernando Brox (10)

Ibán Rodríguez i Bernat Sánchez a La Palmera del Carmel (1 i 2)

Marc Antolí (7)

Roger Conesa i Mathioux i Jaime del Blanco (11) 

Mesclat i masteritzat per: Marcel·lí Bayer 

Jaime del Blanco toca el violí en tots els temes excepte al 4 (viola), al 8 (Violí Stroh), al 9 (Violí baríton).

Arranjaments i lletres de Xavi Garriga al 9 i arranjaments d'Alfons Carrascosa  al 10. 

Les supercordes, “superstrings” són Jason Perera, Elena Cervera i Ramón Rodríguez. 

I l’enllaç a la pàgina del bandcamp us la posaré al blog: https://jaimedelblanco.bandcamp.com/releases 

I un any abans de la data del centenari de Parker, Jaime Del Blanco ja s’havia reunit amb diferents músics per enregistrar aquestes composicions com a homenatge a Charlie Parker en el seu centenari. I què voleu que us digui, em sembla que no cal parlar de la biografia del genial músic, car, segur que totes i tots ja en sabeu la seva vida i miracles, i tots recordem la pel·lícula Bird del 1988 que va fer Clint Eastwood, i segur que teniu molts dels seus discos.

O sigui que farem pocs comentaris i els que no, els podreu llegir al blog del programa. 

I seguirem el programa amb un altre tema a delicat swing amb Mariano Camarasa (piano), i el tema... 

4.- Parker's Mood   (Ch. Parker) 3m12s 

Doncs ja heu pogut escoltar la diferència entre ambdós projectes, l’un a quartet i l’altre a duets diversos del líder i violinista i diferents companys a cada tema. En aquest preciós tema hem escoltat a Jaime del Blanco, ell sempre al violí o similars, i el ritme swingat de Mariano al piano, primer acompanyant al líder. Del Blanco ha quallat una bona improvisació al violí amb suport rítmic, mentre que Mariano se les ha vist a piano sol, fent una gran interpretació. Tots dos han estat genials, primer el líder fent un solo que diria tenir l’empremta del genial músic, i en el seu solo posterior, més personal i tots els aires “parkerians”. 

I per descomptat que podeu anar als concerts que fem al Jazz Club La Vicentina, i ara ja fins el 16 de gener que podrem fer un concert cancel·lat per coses de la Covid-19, el del 2n dia de l’11è Festival de Jam Sessions. I com sempre amb l’entrada gratuïta en un esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament de SVdH i organitzat des del Jazz Club La Vicentina. 

I ara seguirem amb un altre tema, però enregistrat a La Nova Jazz Cava, i projecte també... 

“CHARLIE PARKER CENTENNIAL CELEBRATION”

Enrique Heredia Quartet 

Enregistrat per jo mateix el 26 de desembre a la Nova Jazz Cava 

Guim García Balash, saxo alto

Luismi Segurado, piano

Pere Loewe, contrabaix

Enrique Heredia, bateria 

I aquí el set-list va variar una mica, tot i que no massa. “Lover Man” va sonar també com a 3r tema de la nit, amb una llargària considerable si la comparem amb la feta a les Jornades de Rubí. El Swing delicat va aparèixer amb el “Mohak”, i també els ritmes càlids del Calypso amb el “Little Suede Shoes” i swing en les impros. Yardbird Suite” va ser de nou el bis del concert, al mateix tempo mèdium i magnífic swing. “Relaxin’ at Camarillo” també va tornar a sonar a Terrassa a un tempo més viu del dels temes anteriors. I també va sonar “Groovin’ High” a un bon tempo i sempre el Swing com també varen començar el concert amb el “Confirmation” i acabaren a tot tempo fast amb el “Donna Lee”, quallant un concert i projecte executat de manera magistral per tots quatre, tot i considerant que, dels dos dies de concerts a la Nova Jazz Cava, Nadal i Sant Esteve amb la mateixa formació, Luismi Segurado va substituir a Gerard Nieto, pianista titular del projecte, fent el jove pianista una gran tasca. 

Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com  i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable. 

I el tema que ara us proposo és.... 

5.- Mohak     (Ch. Parker) 9m18s 

I quin altre tema ens van fer aquest quartet, ara amb el Luismi al piano, fent una substitució de luxe. Magnífica tasca acompanyant en tots els temes, alhora que quallant brillants improvisacions, com és la que va fer en aquest tema. S’ha de dir que el suport del Pere Loewe al contrabaix i “walking”, i l’Enrique Heredia  al “Ride” i Swing brutal va ser del tot remarcable. Luismi va treballar inicialment els solos amb només la mà dreta i posteriorment amb l’esquerra fent-li el suport harmònic. La tendència va ser la d’acabar els solos amb en ambdues mans fent acords de manera força rítmica. El solo d’en Pere va ser també d’una gran factura i solvència, no endebades Loewe està considerat un dels puntals en això dels més greus amb Swing. 

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es  allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada. 

I vistos els tres projectes ara els seguirem alternant, i així és que ara proposo que escolteu un parell de temes a duet de Jaime del Blanco el primer amb Marcel·lí Bayer aquest amb el saxo baríton, i després amb el Juan de Diego, trompeta... 

8.- Cheryl               (Ch. Parker) 3m48s

5.- Red Cross         (Ch. Parker) 3m30s 

I ja heu pogut escoltar quina mostra de bones maneres dels tres músics. Ells tres tenen tots una gran trajectòria en el món del Jazz, crec que potser més els convidats que el mateix líder. Marcel·lí és tot un mestre en això de les canyes diverses, essent ell un magnífic alto, però també mestre amb el clarinet baix i el baríton, com heu pogut escoltar. Jaime ha quallat també un magnífic solo seguint l’estela del genial músic homenatjat. 

I amb el “Red Cross”, Juan i Jaime han quallat una “intro” fins i tot no gaire “parkeriana” i sí més trencadora i irreverent i propera a la lliure improvisació. El tema però ha aparegut després, reconegut i admirat per com l’han desenvolupat ells dos, a tot swing. De Diego ens ha mostrat el seu bon gust a l’hora d’improvisar, ell també amb l’ona càlida de Chet Baker i llenguatge també similar, tot i ser un ex membre de la moguda més free, la que hi hagué a 23 Robadors ara ja fa uns anys. 

I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n tot el seu catàleg. 

I ara escoltarem un tema enregistrat a Rubí amb Guim, Gerard, Loewe i el líder i ideòleg, Enrique Heredia....i tema de Parker.. 

2.- Relaxin’ at Camarillo    (Ch. Parker) 7m32s 

I aquest Blues, Parker el va fer una vegada sortí del sanatori de la costa oest, on s’hi va estar uns mesos recuperant-se de la seva recaiguda pels seus excessos amb la heroïna, després d’haver incendiat el llit de la seva habitació d’hotel i haver estat reduït per la força per la policia local. El jutge el va fer ingressar i al propietari del segell Dial, Ross Russell i posterior biògraf, li va haver de fer la custòdia. 

Magnífic tema que acabem d’escoltar, iniciant-lo Guim i Pere a duet de saxo alto i contrabaix fent la melodia en la “intro”. Una vegada afegits la resta de companys, Guim n’ha fet de nou la melodia iniciant en acabar-la la seva llarga i  magnífica improvisació. Gerard Nieto l’ha seguit amb igual mestria i amb la seva particular pulsió rítmica i swing, alhora que suport de la mà esquerra. Mentrestant, el “walking” d’en Loewe i el “Ride” de l’Enrique feien que la màquina rítmica anés la mar de bé. Aquest darrer ha encetat uns “quatres” amb els companys per acabar-ho d’arrodonir. 

També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es 

I ara hi tornem amb els temes del Jaime del Blanco, i ara primer amb Roberto Cubero (Mandolina) i després amb Pere Bardagí, ambdós als violins, amb aquest parell de temes....

6.- Quasimodo        (Ch. Parker) 3m13s

3.- Barbados          (Ch. Parker) 2m08s 

I ja heu pogut escoltar quin parell de temes ambdós tocats per cordes diverses, primer amb la mandolina i després violí dels dos convidats. 

El “Quasimodo” primer, iniciat per fregat de violí i intro del convidat i posterior melodia a duet en la primera part del tema, mentre que per acabar-lo, feta la melodia per punteig a la mandolina d’en Cubero. Ell mateix inicià els solos, fet amb molta insistència percutiva, coses aquestes de l’instrument i púa utilitzada. Bona impro del convidat per després ésser el líder qui el seguí de la mateixa magistral manera i melodia final feta de nou a duet. 

I fregant, fregant els seus instruments han iniciat el “Barbados” per ben aviat ells dos fent la melodia a duet. Dos mestres del violí s’han donat la mà en aquest tema, primer fent el solo un, suposo que en Pere Bardagí que per això és el convidat, per després recuperar la melodia tots dos, i acabar-lo com l’han començat. 

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com  i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport. 

I acabarem el programa d’avui, primer de dos dedicats als projectes fets en honor de Charlie Parker, i ho farem amb el primer tema amb el qual comencen els concerts del Charlie Parker Centennial Celebration, i us proposo escoltar el tema del concert que van fer a la Nova Jazz Cava...el conegut... 

1.- Confirmation      (Ch. Parker) 10m28s 

Doncs amb aquest tema de Parker l’insigne quartet comença els seus concerts per fer entrar ben aviat al públic en l’ona de la música que tothom escoltarà embadalit. Aquest és un dels temes insígnia del genial músic americà per motius relacionats amb la composició del tema, on les línies intricades i la pròpia originalitat del tema varen ser una raresa per l’època, el 1945. Ted Gioia ens diu en el seu llibre dels 250 millors estàndards, que aquest tema sona de manera molt estructurada alhora que espontània. Ell mateix hi inclou a “Donna Lee”, afegint també que amb aquests dos temes en tindries prou com a material bàsic en la construcció de frases de Jazz Modern. Guim ens ha mostrat de quina manera ell ha sabut fer de Parker amb un solo espaterrant farcit de bon gust i tècnica a dojo. Gerard igualment ha brillat, així com també Pere amb un llarg solo, i més curtet però reeixit també el de l’Enrique al final del tema. 

Doncs amb aquest tema hem acabat aquest programa homenatge al gran Charlie Parker, creador del Be Bop conjuntament amb Dizzy Gillespie i alguns més. I us recordo que hem escoltat temes del projecte del Jaime del Blanco & friends, “Parker with Strings”, i el liderat per l’Enrique Heredia, “Charlie Parker Centennial Celebration” que vam poder veure en directe a les Jornades de Jazz de Rubí i també a la Nova Jazz Cava. La setmana vinent farem la segona part d’aquest programa, presumiblement amb els mateixos protagonistes. 

Doncs res, que us recordo que aneu a veure jazz  en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit. 

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.