Jazz Club de Nit a Ràdio Sant Vicenç 90.2 FM

 

Doncs sí, Charlie Parker i un final de melodia i solo d’ell en el tema “Billie’s Bounce”....Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 , Molins de Rei 91.2, Abrera 107,9 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i avui amb la música de Charlie Parker de nou. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “esfera jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz. 

Doncs ja hi tornem amb el segon programa dedicat als homenatges que se li han fet al gran Charlie Parker en el seu centenari, car el primer el vam fer la setmana passada i només va sonar per Ràdio Molins de Rei, coses aquestes de les vacances de Nadal, o sigui que si el voleu escoltar, el trobareu al blog del programa. Avui repassarem més temes del projecte liderat per l’amic Enrique Heredia i el seu “Charlie Parker Centennial Celebration” encabit en el programa anterior, a més a més d’afegir-ne els projectes homenatge a Parker fets  pels duets Martín Díaz, Cem Karayalcin & Matthias Van den Brande; Ernesto Aurignac & Moisés P. Sánchez alhora que els que va fer el mateix Ernesto i el seu projecte “Parker with Strings” amb diverses orquestres clàssiques, l’una malaguenya i l’altra de les illes canàries. I com que ja hi tornem de manera normal, podreu escoltar un micro conte de Carme de la Fuente. 

I abans de començar el programa, recordar-vos que aquest dissabte 16 de gener farem el concert de Festa Major d’Hivern a la Sala Xica de la Vicentina amb el “2n dia de l’11è Festival de Jam Sessions a SVdH”, en un esdeveniment organitzat des del Jazz Club La Vicentina i patrocinat per l’Ajuntament i per tant amb l’entrada gratuïta. Us hi esperem a partir de les 18h30m que obrirem portes. Les reserves al mail jazzclub.lavicentina@gmail.com. 

Doncs comencem ja el programa d’avui i ho farem d’aquesta manera, amb l’Ernesto Aurignac i Moisés P. Sánchez i la seva versió del... 

1.- Lover Man         (Davies, Ram, Sherman)   7m34s 

I aquest tema que va popularitzar Billie Holiday, compost per Jimmy Davies, Roger (Ram) Ramirez i James Sherman també el vam escoltar la setmana passada interpretat per l’Enrique Heredia Quartet amb un Guim García-Balash sublim fent de Parker. Ara el sublim ha estat l’Ernesto fent de Parker acompanyat subtilment pel Moisés P. Sánchez al piano en un dels concerts homenatge a Parker que va fer l’Ernesto ara a duet i que van fer al Teatro Cervantes de Màlaga el 30 de setembre del malaguanyat 2020. La versió que ens n’han fet és impressionant, per com de càlida i profunda n’és. L’Ernesto està magistral, amb el seu increïble so del seu Balanced Action i la seva increïble improvisació tot això després d’haver-los escoltat primer amb la melodia del tema. Una improvisació plena de sentiment en la recreació melòdica que n’ha fet, sempre però sense oblidar-ne l’harmonia. Les seves anades i vingudes al registre alt, i el seu so un pèl escardat a voluntat, ens han deixat bocabadats. Moisés l’ha seguit amb una personal intervenció molt percutiva i sempre amb l’Ernesto de coixí i suport. Ells dos s’han esplaiat abastament a mode quasi d’impro col·lectiva seguint un pedal, turn-around crec, per després tornar-hi amb la meravellosa melodia i acabar-lo dolçament. 

I “Loverman” es va enregistrar el 29 de juliol de 1946 a Los Angeles amb un Bird proper al deliri, i ho va editar  Ross Russell per la seva discogràfica Dial, qui posteriorment va ser el seu biògraf. En el tema “Max Making Wax”, pianista i baterista van haver de suplir la impotència de Parker en el seu solo, la qual cosa ens fa pensar quin era el seu estat de defalliment físic. Per “Loverman” es va poder sobreposar gràcies al tempo lent del tema i als fàrmacs que es va prendre. Aquesta situació va donar peu a una inesgotable controvèrsia sobre el valor estètic de l’enregistrament, farcida d’imperfeccions i inoculada d’un combat agònic entre la lucidesa i la bogeria. En qualsevol cas, sembla ser que “Loverman” transcendeix els dominis de la música i és abans un document històric de vertader valor artístic, havent-hi però opinions enfrontades. Després va venir l’incendi a l’hotel i el seu posterior trasllat al sanatori mental de Camarillo on s’hi va estar fins gener del 1947. 

I dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web de l’Ernesto:

https://www.ernestoaurignac.com/ 

I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys. 

I seguirem amb el preciós.... 

2.- Summertime      (George Gershwin) 3m16s 

Un tema aquest que Parker va enregistrar amb una orquestra de cordes, i per això Parker with Strings. Concretament varen ser dos els discos que es varen editar d’aquelles també dues sessions, i aquest tema ho va ser en la primera feta el 30 de novembre de 1949, i primer disc, editades totes elles per Verve. I hi varen ser Charlie Parker - saxo alto; Mitch Miller - oboè; Bronislaw Gimpel, Max Hollander, Milton Lomask - violins; Frank Brieff - viola; Frank Miller - violoncel; Myor Rosen - arpa; Stan Freeman - piano; Ray Brown - contrabaix; Buddy Rich: bateria; Jimmy Carroll - arranjador i director d'orquestra. 

I quina preciositat de tema va fer l’Ernesto en el seu homenatge “Ernesto Aurignac plays Parker with Strings” i també al Teatro Cervantes de Màlaga, amb José Carra, piano; Dee Jay Foster, contrabaix i Juanma Nieto, bateria i l’Orquestra Simfònica Provincial de Màlaga dirigida per Arturo Díez Boscovich, en un llunyà 21 d’octubre del 2016. Ernesto n’havia comprat les partitures del projecte inicial fet per Charlie Parker un dia tot i passejant per Manhattan, ara ja fa una mica de temps. El preciós tema és un dels del final del concert, potser el darrer abans del bis, i per això els aplaudiments del final, els d’un públic meravellat pel que acabava d’escoltar. Tema aquest encabit en els vídeos resum dels qual el mateix Ernesto em va enviar els enllaços i dels quals jo mateix en vaig extreure les seves músiques. De fet, la intro inicial ens remet sí, al tema original de Parker per les quantes moltes vegades l’hem escoltat. Els canvis rítmics marcats per l’orquestra també són els mateixos i reconeguts. O sigui que hem escoltat la música de les partitures originals que Parker va utilitzar en l’enregistrament del seu disc “Parker with Strings”. El solo de l’Ernesto és de nou una delícia d’explosió emocional, i el final, una increïble demostració de creativitat i sentiment. 

I el 2016 l’Ernesto va fer el mateix a l'Auditori de Teror, tocant "Charlie Parker with Strings", amb Federico Lechner, piano; Toño Miguel, contrabaix i Andrés Litwin, bateria amb l'Orquestra Filharmònica de Gran Canària. 

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es  allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

I no m’he pogut estar de recordar que Clint Eastwood li va fer el seu homenatge el 1988, que ja sabeu que va ser la pel·lícula Bird sobre la seva vida, o sigui que n’he seleccionat un tema preciós que és aquest..... 

3.- Parker’s Mood   (Charlie Parker)      3m08s 

...hem escotat, i amb Parker al saxo alto.....I qui es va encarregar de la música de la banda sonora de la pel·lícula va ser el gran saxo alto Lennie Niehaus  on hi hagué Parker al saxo alto però també d’altres músics. De fet, tot va anar d’aquesta manera. Eastwood tenia alguns enregistraments de Parker fets per Chan, la dona de Parker, dels quals un enginyer de so va aïllar electrònicament els solos de Parker. A continuació es van contractar músics, com Ray Brown, Walter Davis, Jr., Ron Carter, Barry Harris, Red Rodney, i uns quant més per enregistrar el “backgrond” dels temes en equips moderns. Dizzy Gillespie estava de gira en el moment d’enregistrar, de manera que el trompetista Jon Faddis va ser contractat per fer les seves parts. En aquest tema però hi ha hagut Parker al saxo alto i acompanyat d’una base rítmica i secció de cordes tot plegat de la mà de John Guerin sembla ser, ell però a les mans de la bateria, mentre que piano i contrabaix podien ser Monty Alexandre i Ray Brown o Walter Davies Jr i Ron Carter. Al blog us posaré un enllaç on es veuen tots els músics que toquen en cadascun dels temes.

https://www.imdb.com/title/tt0094747/soundtrack?ref_=tt_trv_snd 

I ara recordarem un projecte que també vam posar la setmana passada, el de “Parker with Strings” de Jaime del Blanco i amics, i així és que us proposo el tema... 

4.- Dewey Square   (Ch. Parker) 2m45s 

Doncs aquest tema és un dels molts que va enregistrar en aquelles magnífiques sessions fetes a Los Angeles i que va editar Dial. Hi ha alguna controvèrsia respecte a aquest tema, car en la visita que va fer Miles Davis a Los Angeles, aquest, encabit en l’orquestra de Benny Carter, va fer unes sessions amb Parker on varen enregistrar aquest tema i en companyia de Duke  Jordan, piano; Tommy Potter, contrabaix i Max Roach, bateria. Segons el fascicle de Maestros del Jazz, hi hagué Lucky Thompson, saxo tenor i Dodo Marmarosa, piano. En fi, segurament l’Enrique ens ho aclarirà. 

I acabem d’escoltar a Fernando Brox, flauta acompanyat dels “Superstrings”, Jason Perera, Elena Cervera i Ramón Rodríguez. I aquest projecte també ens va frapar molt, i així és que us he posat un dels temes que van quedar per posar, coses aquestes dels tempos del programa. Em fa una especial il·lusió haver-ho fet, car amb el Fernando, músic malagueny també i un dels millors exponents en això de tocar la flauta en mode Jazz, hi tinc una molt bona relació. Heu pogut escoltar però la seva mestria a la flauta, en la melodia i més encara en la seva increïble i llarga improvisació, amb els “Superstrings” en base acompanyant, exclusivament, bona secció de cordes, evidentment. 

I nosaltres seguim ara ja a tot swing amb un dels temes que van fer l’Enrique Heredia, Guim García-Balash, Luismi Segurado i Pere Loewe a la Nova Jazz Cava el 26 de desembre, i que va ser el bis del concert “Charlie Parker Centennial Celebration”... 

5.- Yardbird Suite    (Charlie Parker)      9m47s 

I abans parlàvem de les sessions de Dial, de Ross Russell, i sembla que sí, que aquest tema el va enregistrar i a més de Parker al saxo alto, hi havia Miles Davis a la trompeta, Lucky Thompson al saxo tenor, el pianista Dodo Marmarosa, Arvin Garrison a la guitarra rítmica, el baixista Vic McMillan i Roy Porter a la bateria, en una composició que va fer el 1946 i tema d’estructura típica de 32 compassos i de la forma AABA, que d’això encara no n’havíem parlat, i vet aquí que la seva elegant melodia es va convertir en un himne pels beboppers de l’època.

I quina magnífica interpretació varen fer aquest magnífic quartet liderat pel baterista i ideòleg Enrique Heredia. Cal dir i recordar que en Luismi Segurado va fer una substitució magnífica del pianista “oficial” del projecte, Gerard Nieto el qual sí que havia tocat el dia de Nadal. El jove pianista va fer una magnífica interpretació en les diverses tasques, les d’acompanyant i en els seus solos com heu pogut escoltar en el que ens acaba d’oferir, ell, el que primer els ha iniciat. Guim el va seguir amb una magistral interpretació solista i so personal i càlid, tot i la passejada pel registre més alt del seu instrument, moments aquests amb una força increïble i sonoritat més agosarada, com varen ser les seves escales i arpegis inversemblants, tot plegat amb un increïble swing gràcies a la tasca de la base rítmica, amb el jove pianista marcant els acords, el “walking” del Pere i el “Ride” de la bateria de l’Enrique. Aquest mateix ens va oferir un magistral i llarg solo al final del tema. Gran demostració de tècnica, de tempo, de control sobre l’instrument i els diversos elements, timbales, caixa, goliat, bombo, plats i xarles. 

I ara sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente.............Gràcies Carme, benvinguda de nou i que tinguis un molt bon any, sempre tu amb la mateixa calidesa i sempre recordant-nos quines són les músiques del programa. 

I ara seguirem amb el tema....  

6.- Charlie’s Wig     (Charlie Parker)      4m11s 

I ja heu comprovat que hem fet un canvi de projecte, car acabem d’escoltar un duet de saxo alto i guitarra, i aquests han estat els joves Martín Díaz & Cem Karayalcin, els quals han fet també el seu particular homenatge. De fet, el jove saxo alto, ho va compartir en vídeo al Facebook i ben aviat li vaig demanar que me’l passés, fent-ho ell i enviant-me l’àudio de gran qualitat. Hem escoltat un saxo alto en l’ona “Cool” interpretant un tema a tot BeBop. I és que el so del Martín va per aquí, tot i recordant-nos a Lee Konitz, Art Pepper i no tant al mateix Parker, coses dels gustos i maneres de fer la música dels nostres músics. S’ha esplaiat la mar de bé, amb molt bon gust, molta dolçor i molt bona tècnica, la d’aquest jove músic que ha pogut rebre classes al Conservatori del Liceu de mestres com Víctor de Diego i demés, alhora que participà en projectes sorgits allà, com el Super Sax 2.0 i també el vam veure encabit en la Big Band del Liceu dirigida per l’inefable Sergi Vergès en un Concert de Festa Major d’Hivern que vam fer al Teatre de La Vicentina un febrer de fa uns anys. El jove guitarrista acompanyant ha fet també una gran tasca, primer acompanyant-lo delicadament i després amb una bona interpretació solista, i ja heu pogut  escoltar-los a un pel canal esquerra i a l’altre pel dret. El solo del guitarrista ha estat pulcre i nítid amb una claredat prístina a l’estil dels seus mestres per so pelat de guitarra de Jazz i també per llenguatge, de mestres com Joe Pass i demés. Al final han fet uns “quatres” per acabar-ho d’arrodonir, i fer el tema de nou al final a duet. 

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com  i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport. 

I recuperem ara de nou el projecte de l’Ernesto, “Parker with Strings” i el medley dels temes...

 7.- Just Friends & Laura (John Klenner & David Raksin)      4m00s 

I aquests són dos més dels temes del disc de Charlie Parker que va fer amb una orquestra de cordes, el seu somni, tot i on tampoc hi va arribar en les millors condicions físiques, malauradament. Ernesto va saber copsar les inquietuds del genial music de Kansas City i per això el seu homenatge també amb les cordes de la Orquestra Simfònica Provincial de Màlaga. Els dos temes han estat increïbles, més llarg el primer i magnífic “Just Friends” amb la mateixa “intro” emprada per Parker en el tema. Fins i tot les seves primeres embranzides fent la melodia són les mateixes i també la incursió de les cordes en tots els moments, també en el pont. A partir d’aquí, el músic malagueny ha desenvolupat la seva personal visió de l’harmonia del tema, tot i fent una altra magnífica improvisació, sempre amb la melodia ben al costat i per descomptat l’harmonia del tema. I el medley del video ens ha situat després ja en el següent tema i la seva improvisació, el de la preciosa balada anomenada “Laura”, i que Parker-Aurignac ha executat magistralment. 

I el “Just Friends” es va enregistrar també en la primera sessió del Parker with Strings, mentre que “Laura” es va fer a la segona del juliol de 1950 amb una altra secció de cordes i vents, però amb la mateixa base rítmica de Ray Brown i Buddy Rich. El director i arranjador també va ser un altre, Joe Lipman, de la mateixa manera que també el pianista va canviar, essent Bernie Leighton. 

I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n tot el seu catàleg. 

I després d’aquest medley de l’Ernesto ara escoltarem un tema fet a la Nova Jazz Cava per l’Enrique Heredia Centennial Quartet....amb el tema... 

8.- My Little Suede Shoes (Charlie Parker)      5m58s 

I aquest tema el va fer Bird amb tota aquesta colla de músics: Charlie Parker, saxo alt; Walter Bishop Jr., piano; Teddy Kotick, contrabaix; Roy Haynes, bateria; Luis Miranda, congas i Jose Mangual, bongos. Hi ha també enregistraments en viu d’aquest tema que resulta ser un “contrafact” o sigui un tema que ha sorgit a partir d’un altre i que en conserva l’estructura i harmonies, i l’original resulta del “Jeepers Creepers” que Harry Warren va fer el 1938. 

Doncs si, un tema molt maco, amb els dos ritmes encabits, primer el del Calypso, sembla, en la melodia i després el del Swing en el pont del tema. A les improvisacions, la primera d’en Guim, ha passat ¾ del mateix, quallant de  nou el nostre estimat amic una magistral i molt melòdica improvisació. Luismi però ja ha iniciat la seva a tot Swing en tota l’estructura del tema, i desenvolupant-la molt bé, i com va ser habitual, primer amb la mà dreta únicament, deixant l’esquerra que ja s’hi afegirà després. Ens ha mostrat el seu domini tècnic alhora que la gràcia musical i bon gust en fer-la, i ja després amb les dues mans i els acords adequats. Pere Loewe ha fet també una molt bona tasca improvisada, tot i seguint melòdicament la seva execució. Al final de nou el tema. 

I no us oblideu de la Nova Jazz Cava on a partir dels dijous, amb la Jam Session, s’hi fan concerts cada cap de setmana, o sigui que serà qüestió que en mireu la programació a la seva pàgina web. 

I ara us proposo escoltar un altre tema de Parker interpretat per uns joves músics.... 

9.- Steeplechase     (Charlie Parker)      5m15s 

I aquest tema l’han tocat el Martín Díaz, Cem Karayalcin ells dos escoltats abans, el primer saxo alto i el segon a la guitarra, i ara amb la companyia del saxo tenor belga Matthias Van den Brande, magnífics tots tres. I s’ha de dir que ells tres s’han trobat estudiant el seu Màster a Àmsterdam, on s’han conegut i participat de la moguda musical d’aquesta ciutat i del seu magnífic Conservatorium van Amsterdam on tants músics de casa nostra han acabat els seus estudis de post grau, o màsters. Un magnífic tema de Parker  que ells han sabut interpretar la mar de bé, primer a duet de vents fent la melodia i la rítmica a càrrec del guitarrista, per després escoltar ja el molt ben trenat solo del saxo tenor belga Van den Brande. Molt bon so i llenguatge el d’aquest jove músic i molt bones maneres i creativitat, i unes línies melòdiques ben aconseguides. El so del saxo alto de Martín, un tant fosc per allò del seu so més en l’ona cool, ha seguit la impro del tenor, fent-ne també una de molt ben quallada, no endebades aquest músic ha anat desenvolupant una magnífica tècnica al llarg d’aquests anys d’estudis realitzats. Al final encara han fet uns “quatres” els dos vents, i sempre gràcies a tenir solucionada la qüestió harmònica i rítmica a càrrec de Cem Karayalcin, ell sempre precís. 

I ara seguim amb un altre tema, però a duet.... 

10.- Ornithology      (Ch. Parker & Benny Harris)        3m54s 

I sí, ara hem escoltat a Jaime del Blanco, violí amb Ramón Rabinad, bateria, músics del projecte del primer, “Parker with Strings”.  Un tema que el músic de Kansas havia fet partint d’un altre,  i per tant va fer un “contrafact” del tema original “How High The Moon”. Un tema iniciat delicadament amb una “intro” de violí, per després ja afegir-s’hi el baterista Rabinad. Del Blanco ha executat un magnífic solo a violí, acompanyat rítmicament que no harmònica, pel baterista. Al final del solo del violí, encara han fet uns “quatres”, i després en Ramón ha fet un gran solo, tot just abans de tornar-hi amb la melodia. I què bé els hi ha quedat el tema a violí i bateria, improvisant també de manera excel·lent tots dos en un tema proper als 4 minuts, que déu n’hi do. 

També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es 

I seguim amb més música de Parker o música que ell va tocar, i la dels seus homenatges, i ara seguirem amb el tema....  

11.- Cherokee                  (Ray Noble)            7m03s 

Un tema que Parker va enregistrar també, però cosa interessant és que a partir de la seva estructura ell va fer el seu “Ko-Ko”. Aquest tema el va enregistrar per primera vegada el 26 de novembre de 1945 i ho va editar Savoy essent una sessió anàrquica. Els músics que van acompanyar-lo varen ser Dizzy Gillespie ell a la trompeta i al piano, car finalment Thelonious Monk no va aparèixer; Argonne Thornton, piano; Curly Russell, contrabaix i Max Roach, bateria. Dizzy va col·laborar en el tema “Ko-Ko” al piano i a la trompeta, com si intuís la transcendència del que estava a punt de succeir i volgués quedar-hi lligat per sempre més. Tot això ha estat extret del fascicle sobre Charlie Parker de la col·lecció Maestros del Jazz. 

I ens l’han fet l’Ernesto Aurignac & Moisés P. Sánchez a duet en el seu concert al Teatro Cervantes de Màlaga. Gran arranjament que ha començat amb un marcatge rítmic del pianista, alhora que cadència harmònica descendent i juguesca evident. El solo del saxofonista ens ha situat en l’òrbita Parker de nou, i ja heu pogut escoltar de quina manera l’ha fet, i com l’ha acompanyat el pianista. Un solo exquisit alhora que farcit de moments d’una potència esglaiadora, amb una improvisació brutal per sonoritat, la del seu saxo Balanced Action de Selmer, una meravella d’instrument, tocat per ell, una meravella de músic. La velocitat d’execució en les escales i arpegis diversos és impressionant, alhora com el so estripat, que tant li agrada a l’Ernesto en determinats moments, quallant en definitiva una interpretació magistral, la d’un dels saxos altos més potents del panorama peninsular, sense oblidar a Perico Sambeat, Guim García-Balash, Llibert Fortuny i algun més que ara no em ve al cap. Els aplaudiments del públic han deixat pas al solo del pianista Sánchez, iniciat quasi de la mateixa manera que ha començat el tema, i fent la mà esquerra la mateixa tasca rítmica quasi tota l’estona. La dreta però, ha volat d’una manera increïble i magistral fent unes escales inversemblants, alhora que arpegis diversos i mostrant-nos una tècnica esfereïdora. 

Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com  i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable. 

I seguim encara amb un altre tema de Parker tot i que Davis en reclamà l’autoria. Ho deixarem a mitges....  

12.- Donna Lee       (Charlie Parker & Miles Davis)     6m43s 

Un tema que Parker tocà a 300 la negra, la qual cosa vol dir una velocitat esgarrifosa ja només fent la melodia. I passa doncs que a l’hora de fer els solos, ja no poden anar més de pressa que la pròpia melodia. Els músics també el toquen a la mateixa velocitat i així ho van fer els nostres herois a la Nova Jazz Cava amb Guim García-Balash, Luismi Segurado, Pere Loewe i Enrique Heredia en el concert que jo mateix vaig enregistrar. Gran interpretació que van fer d’un tema on tots van poder brillar de la manera que hem pogut escoltar, i al final amb una intervenció força remarcable del líder i baterista Heredia fent uns “vuits” amb el Pere, abans de recuperar la melodia, en un tema amb el primer solo a càrrec del Guim, magistral de nou... i quin canvi de so respecte al de l’Ernesto cadascun d’ells amb la seva particular gràcia. Luismi de nou va brillar abastament per com el va fer, marcant però força l’aspecte rítmic alhora que el de la seva mà dreta lleugera i gràcil, alhora que prístina per la digitació i creativitat del jove músic. 

I ja acabarem aquest programa dedicat als homenatges que se li han fet a Charlie Parker o que se li van fer abans com és el cas dels que li va fer l’Ernesto ell que els va fer el 2016...i ho farem amb un trosset del seu vídeo fet al Teatro Cervantes de Màlaga, amb José Carra, piano; Dee Jay Foster, contrabaix i Juanma Nieto, bateria i l’Orquestra Simfònica Provincial de Màlaga dirigida per Arturo Díez Boscovich tot i escoltant un parell temes del seu medley.... 

I sí, hem escoltat un parell de temes increïbles interpretats a tot tempo, i aquests han estat....

13.- What is this thing called love (Cole Porter) 1m39s

14.- Rocker  (Gerry Mulligan)                         3m19s 

I aquests dos temes es varen incloure en el Parker with Strings: The Master Takes reeditats el 1995 per Verve. Hi hagué esclar músics diferents i els corresponents a la base rítmica varen ser Al Haig, piano; Tommy Potter, contrabaix i Roy Haynes, bateria. Són 2 dels cinc temes que van sortir en el CD del concert que va fer Parker with Strings al Carnegie Hall el 17 de setembre del 1950 i que es va enregistrar en directe. 

I quina magnífica interpretació ens va fer l’Ernesto i resta del quartet, Carra, Foster i Nieto alhora que la gran feina de l’esmentada orquestra i director, poc avesats ells a aquestes mogudes. El tema de Porter, inicialment una balada a mig tempo, es va interpretar per tots els jazzmen de l’època a tot tren, a un tempo brutal, coses aquestes dels Beboppers que volien demostrar que no tothom podia tocar aquells temes, apartant als novells i fins i tot impedint als ballarins gaudir dolçament. El tempo utilitzat per l’Ernesto ha estat així de brutal, com el seu solo, increïble, estripat com a ell li agrada aconseguint un so molt personal i peculiar, fent mostra d’una tècnica increïble. I també el tema de Mulligan ha estat interpretat a un tempo similar sinó igual de fast i també amb una meravella de solos. La melodia ha estat marcada per la rítmica pròpia del tema, cosa aquesta que ha desaparegut ja en els solos, primer el del líder i després el del pianista i amic Jose Carra que ha fet també el seu gran solo, i sempre amb una base rítmica sòlida al seu darrera, al darrera dels solistes, amb Dee Jay Foster i Juanma Nieto. En fi, un parell de temes increïbles que acabem d’escoltar d’aquest projecte “Parker with Strings”. 

I després d’aquests dos temes hem acabat el nostre particular homenatge als 100 anys del naixement del genial músic, el qual va revolucionar el món de la música, el del Jazz. Sí, hi hagué grans noms com Thelonious Monk, Charles Mingus, i  després hi va haver John Coltrane, Ornette Coleman, però Parker va ser el primer o qui més va influir en aquells primers temps del Bebop. No sé si en faré algun altre, tot és possible, car l’any Parker acabarà el 29 d’agost d’aquest 2021. I no us recordo tots els projectes, que són masses, i sí que us recordo que aquest dissabte tenim Concert de Festa Major a la Sala Xica amb dues magnífiques formacions de joves músics, uns del Conservatori del Liceu i els altres de l’Esmuc. 

Doncs res, que us recordo que aneu a veure jazz  en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit. 

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.