Programa 181: Joan Sanmartí, Pol Omedes i Albert Bello & Oriol Saña, dimecres 12 de novembre de 2014
0 comentaris
Molt bona nit a tothom, benvinguts totes i tos al programa de Jazz del
Baix Llobregat que fem els dimecres a partir de les 22h....Jazz club de Nit
aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 i per online a la nova web radiosvh.info i des
d’allà prement el botó del directe....aquí el currant qui us parla, qui
decideix la música que escoltareu, qui la manipula, qui la penja al blog del
Jazz Club de Nit...Miquel Tuset i Mallol, per servir-vos...
Avui us presento tres novetats dels nostres músics, músics amb projectes
propis i editats pels mateixos músics i per editorials independents o
petitetes.
Comencem amb el projecte de Joan Sanmartí, guitarrista excel·lent que
ens presenta avui el seu darrer projecte, bàsicament projecte de cordes, ja què
acompanyant al seu trio de guitarra, contrabaix i bateria, hi tenim un quartet
de cordes fregades clàssiques amb dos violins, viola i cello.
“CRUÏLLA”
Joan Sanmartí
Editat per JazzGranollers Records
Enregistrat per Ferran Conangla i Enric Giné a El
Cortes, Montseny el 5 i 6 de juliol de 2012 i també al Tasso Laboratori de So,
el 25 de febrer de 2013.
Produït per Joan Sanmartí i Ferran Conangla per a
JazzGranollers Records.
Joan Sanmartí, guitarra
Guillem Arnedo, bateria
Oriol Roca, contrabaix
I amb el quartet de corda
Carlota Amargós, violí
Elena Rey, violí
Ursula Amargós, viola
Jordi Claret, cello
Totes les composicions són de Joan Sanmartí...
Ens diu ell mateix...
“Cruïlla amb J”, va ser la peça que va començar tota
aquesta sèrie, i va ser creada per la necessitat d’expressar la sensació de
buit produïda per la pèrdua del meu amic Joan Bretcha.
I també
“Stile Supremo” va ser escrita com una fantasia
inspirada per “Stile Libero”, una preciosa cançó creada pel meu amic i gran
compositor Claudio Sanfilippo. “Ser Supremo”.
Aquest és un projecte íntim, amb un so greu de la seva guitarra i on la
introspecció del músic és total. Anem a escoltar una música profunda, delicada
i dolça...també amb un punt de malenconia per tot el que ens ha dit el mateix
Joan..
Anem a escoltar els dos temes ara mateix...
8.- Cruïlla amb J (J.
S.) 6m37s
1.- Stile Supremo (J.
S.) 6m31s
Doncs ja vegeu que aquesta és la música que ens acompanyarà aquests
pròxims minuts....composicions personals, on el Jazz es veu en les
improvisacions i no tant en les melodies i ritmes, i l’embolcall dels
instruments clàssics fan això, una vertadera cruïlla de músiques i sentiments.
Joan Sanmartí te una extensa biografia i obra escrita i per tant cal que
us redirigeixi al seu web on hi trobareu tot això i més....apunteu si us
plau...
Hi ha un pensament del gran Jim Hall com a benvinguda que diu així...
“Músics, escales, tècnica, informació, equipament,
etc, poden ser com piles de pedres al terra. L’arquitectura les aixeca i les
presenta de forma apassionant, i més apassionant perquè sabem que el que
realment volen les pedres es tornar caure a terra” .– Jim Hall
Seguim amb el...
2.- Cruïlla 1551 (J.
S.) 6m36s
Un so magnífic el que obté de la seva guitarra en Joan Sanmartí...i
sempre acompanyant-lo perfectament Guillem Arnedo a la bateria i Oriol Roca,
contrabaix. Sons delicats amb ritmes suaus; aquest ha estat un tema a trio,
exclusivament, a pèl que es diu. Un tema a ritme ternari amb un gran solo del
Joan...
Vegem però una mica qui és en Joan Sanmartí...
Joan Sanmarti, Manresa (Barcelona) 1959
Estudis Diploma a l'Aula de Música Moderna i el Taller de Musics de
Barcelona. Participa en nombrosos Seminaris Internacionals amb Steve Brown,
Sean Levitt, Joe Pass, Gary Burton, Dave Liebman, Richie Beirach, Marc Johnson,
John Abercrombie, Vince Mendoza. Graduat a l'Escola Superior de Música de
Catalunya (Esmuc) Master de creació
musical i tecnologia del so a l'Institut de l'Audiovisual de la Universitat
Pompeu Fabra. Estudis de llaüt barroc
amb Xavier Coll. I de premis en te molts i un d’ells, aquest Premi de
l'Associació de Músics de Jazz de Catalunya com a Compositor de l'Any (1996).
Doncs ja vegeu tot un mestre....i acabem aquest projecte amb una mena de
blues rural, magnífic tema....la
7.- Cruïlla amb G (J.
S.) 6m30s
Un tema on l’amic Oriol Roca ens fa un magnífic solo, aquest músic, gran
contrabaixista implicat en multituds de projectes diversos....també en Joan ens
mostra la seva diversitat instrumental....gran tema per acabar aquest projecte
que evidentment us recomano..només cal entrar al web de jazzgranollers...
Joan Sanmartí ha col·laborat amb Max Sunyer, Manel Camp, Sisa,
Maria Del Mar Bonet, Agusti Fernandez, Aldo Romano, Carles
Benavent, David Xirgu, Marc Miralta, Omer Avital i Alexis
Cuadrado entre molts d’altres.
Us recordo que hi ha d’altres programes com el Saxofon, el Camps de
Cotó, el Jazz para Nictalopes, el Calaix de Jazztre, les Històries del Jazz,
per parlar dels programes carregats de voluntariat, com també és aquest, i que
també hi ha programes diguem-ne més institucionals, aquells que pots escoltar a
les emissores estatals i/o autonòmiques i els de països com el nostre com és
l’IcatJazz, els que fa el mestre de tots, Juan Claudio Cifuentes, “Cifu” per
els amics, Jazz porque sí i A todo Jazz, etc... Bé, com sempre dic la oferta és
força àmplia i n’hi ha per triar i remenar.
Bé, ara seguim amb el projecte del jove trompetista Pol Omedes...un
projecte amb unes músiques diferents de les què hem escoltat fins ara. Un jove
músic llicenciat per l’Esmuc que ens va acompanyar el 3er Festival de Jam
Sessions que fem cada estiu, el del 2012 tocant a la Plaça de St. Jordi i formant
part del combo d’alumnes de l’Esmuc amb músics ara mateix a un gran nivell com
el Lluc Casares, Albert Costa, Xavi Torres, Pau Lligades i Joan Casares...
Ja sabeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra
entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové.
Doncs anem amb el projecte de Pol Omedes ara per ara en un indret
europeu fent algun màster de Jazz.
“LA GANADORA”
Pol Omedes Trio
Editat per UnderPool
Enregistrat el 9 de setembre de 2013 a UnderPool
Studio
Màster: Joan Hernández
Pol Omedes, trompeta
Àlex Reviriego, contrabaix
Arnau Obiols, bateria
Totes les composicions són de Pol Omedes excepte Jayne que és de
l’Ornette Coleman.
Aquesta és una proposta fresca, desinhibida, trencadora per la manera
com s’ha enregistrat, i segur amb l’esperit FREE amb majúscules del seu estimat
Ornette Coleman, on es barregen les músiques amb les trucades telefòniques tot
i enllaçant-se els temes.
Escoltem dos temes d’aquest singular projecte enllaçats l’un després de
l’altre i amb un magnífic swing....
2.- Shaved Train (P.
O.) 6m32s
3.- Jayne (O.
C.) 4m41s
Doncs ja vegeu que durant uns quatre minuts el swing ha cavalcat al
nostre costat i després s’ha aturat per deixar pas a la improvisació del jove
Álex Reviriego. I després d’ell, altra cop el curtet tema i acabar-lo i sense
donar-nos temps a respirar ja s’han endinsat en el tema de Coleman...swing i
grans improvisacions d’aquest jove crac de la trompeta...temes carregats de
motius relacionats amb d’altres temes, improvisació pura i dolça, que no dura.
Al Pol li ha passat segur una cosa que també em va passar a mi fa uns
quants anys...Jo vivia a l’Hospitalet, al carrer capitan Hernando Prats
aleshores, no sé com es dirà ara, i davant de casa, del primer pis hi havia un
pati. Aquest pati on s’hi posaven els autos de xoc i demés coses festives, s’hi
va començar a construir un bloc de pisos...i tal era el soroll generat per la
moguda que cada dia enregistrava amb el meu cassette Philips estèreo el “So de
la Obra”, a base de martells percutors i demés estris similars...a la vegada
anava fent fotos de com creixia l’obra fins que ja havia d’aixecar el cap,
moment en el qual vaig parar d’enregistrar i de fer fotos....Anys 70s...
Resulta que el Pol te un tema, el tercer del disc, que es diu “El
trepant del matí”, on se sent el soroll que fa l’esmentada màquina....i l’inici
del tema dedicat a Ornette comença amb aquest mateix soroll....o sigui que
som-hi...abans però dir-vos que aquest tema està inclòs en el disc Underpool 2,
el directe del qual vam poder veure i escoltar a Tinta Roja un preciós local
que hi ha al Poble Sec en la seva primera i única presentació. Aquest tema el
van interpretar els presents que són els mateixos que ara escoltareu i que són:
Pol Omedes, fiscorn
Víctor Correa, trombó
Pau Domènech, clarinet baix
Sergi Felipe, saxo tenor
Dani Comas, guitarra
Juan Pablo Balcázar, contrabaix
Carlos Falanga, bateria
Som-hi doncs amb el tema dedicat a l’Ornette Coleman..
5.- Per l’Ornette (P.
O.) 8m58s
Quin magnífic tema...heu escoltat el motiu permanent del contrabaix del
Juan Pablo?....mentrestant els companys improvisant, el Pol i el
Víctor...moments de Free Jazz, és clar que no hi podien faltar....gran tema com
heu pogut escoltar...i quina permanent constància el motiu del
contrabaix...entremig un magnífic solo de bateria del Carlos, soci habitual del
Juan Pablo i Marco Mezquida a més a més de compartir projectes de joves més que
ell, com va ser el cas de la WTF del Jamboree del dilluns on va compartir el
projecte del Mariano Camarasa, Joao Silva i Manel Fortià..
Segur que heu escoltat al final del tema la veu del Pol dient..”un
segon, un segon”, i és que parava per agafar el telèfon i parlar amb la Júlia,
tema aquest anomenat “Preludi Reina Sofia”...i
escoltarem el "Reina Sofia", darrer tema d’aquest divertit i fresc projecte del Pol..
7.- Reina Sofia (P.
O.) 5m49s
Gran tema amb solo del Carlos de nou i solos de contrabaix i trompeta
per acabar i dir-vos que hi ha més “preludis”, o sigui més trucades
telefòniques i totes enregistrades i afegides al disc, al personal disc del
Pol...
Seguim ara amb el darrer projecte i també diferent del què hem
escoltat....però abans recordar-vos que podeu anar a la botiga de Blue Sounds
al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del
Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc....tot el de Fresh Sound Records
Ara ens endinsarem en el projecte de dos amics i aficionats al Jazz
Manouche, l’Oriol Saña, violí jazz i Albert Cabello, guitarra...
La biografia de tots dos la podeu trobar al web www.experiment.es on hi ha la informació
d’aquest projecte que aviat escoltareu...
Però dir-vos que l’Oriol, de Granollers, va passar per Berklee a Boston
on va aconseguir el Cum Laude en
Performance en Jazz i tècniques d’improvisació. Realitza estudis de direcció
d’orquestra i va a París a estudiar amb el Didier Lockwood. Es llicencia per
l’Esmuc i el 2002 aconsegueix implantar el curs de violí jazz del qual n’és el
màxim responsable. El 2012 estava acabant els seus estudis de doctorat en
Història de l’Art i musicologia i el seu projecte va ser “I si el jazz et
solucionés els problemes?”...
Compagina el Jazz i la música clàssica havent col·laborat amb les
següents orquestres.. “Boston Conservatory Simphony Orchestra”, “Brookline Symphony
Orchestra”, “Jove Orquestra Simfònica Nacional de Catalunya”, Orquestra de Cámara
de Granollers, duo amb Albert Guinovart…i també ha fet col·laboracions amb
músics com Loquillo, Carles Segarra, etc...
El projecte es diu..
“EXPERIMENT 1.0”
Albert Bello & Oriol Saña
Enregistrat per David Casamitjana a Montolu de
Segarra.
Mesclat i maasteritzat per Tomás Robisco als
Bucbonera Records a Caldes de Montbui.
Albert Bello, guitarra solista
Oriol Saña, violí
Vivien García, guitarra rítmica
Queralt Camps, contrabaix
Totes les composicions són de Django Reinhardt...les darreres de Django
que són el punt de partida d’aquest nou projecte presentat per l’Albert i
l’Oriol. És el millor camí que poden fer per mostrar-nos el seu món musical.
Amb aquest primer àlbum, el seu primer experiment, paguen tribut al gran músic
que els ha influenciat tant a tots dos.
Escoltem el primer tema, que mirarem que sigui el més suau i delicat...un
tema de Django Reinhardt del 1951 i que va fer amb el seu quintet amb Bernard
Hullin (tp); Hubert Fol (as); Raymond Fol (p); Pierre Michelot (b); Pierre
Lemarchand (dm)
4.- Vamp (D.
R.) 5m54s
Un dels més preciosos temes de Django i que el nostre quartet broda amb
la mestria de l’Albert i l’Oriol...delicadesa i gust interpretatiu és el que
ens deixen els nostres amics. Dos músics que es van conèixer d’una manera força
singular...
Fa uns 10 anys l’Albert Bello
tocava la guitarra en un casament quan de sobte va veure que la fotògrafa s'acostava a l'escenari i deixava el mòbil
a prop dels músics. Es veu que va cridar al
seu nòvio perquè escoltés aquest estil que tant li
agradava, el jazz manouche. A l'altra banda del telèfon hi havia l’Oriol
Saña. En finalitzar el concert, la noia va
parlar amb Bello i aquest es va
interessar en contactar amb
aquell noi que tocava el violí. Albert va
convidar a l'Oriol a venir
a tocar a un concert. Aquella nit es van saludar abans de l'inici de l'espectacle i a mig concert Saña
va pujar amb el seu violí a l'escenari. Nuages de Django Reinhardt va ser
el primer tema que van tocar
junts, les primeres
notes d'una amistat
i una relació professional
sempre lligada a
la passió per la música.
Escoltem ara el següent tema una mica més rítmic, tema que va fer Django Reinhardt amb
el Quintet del Hot Club de França amb André Ekyan (as,
cl); Raph Schécroun (p); Django Reinhardt (g solo); Alf. Masselier (b); Roger
Paraboschi (dm)..el també conegut..
2.- Double Scotch (D.
R.) 4m30s
Doncs ja vegeu quina bona sincronia tenen aquests dos músics que ahir
varen presentar el projecte a la sala 4 de l’Auditori i on no hi vaig poder
anar per problemes amb el cotxe i la bateria...bé, segur que va ser tot un
èxit.
Per parlar de l’Albert Bello, l’Hospitalet, dir-vos que des
de la seva incursió en el jazz
manouche, Albert Bello s'ha convertit en una de les figures més representatives i en el
màxim dinamitzador de l'estil
a casa nostra. Graduat a l'Aula de Música Moderna
i Jazz del Conservatori
del Liceu de Barcelona i llicenciat a l'Escola
Superior de Música de Catalunya,
ha completat la seva formació amb un gran
nombre de cursos (tècnic de so, film scoring,
Soundpainting, ...) i classes magistrals
a càrrec d'artistes internacionals de gran nivell.
Professional des de fa ja més
de 20 anys,
ha sabut combinar
el seu treball com a docent
amb el d'intèrpret.
Entre les nombroses
activitats que ha realitzat relacionades amb el
jazz manouche destaquen:
Com intèrpret, s'inicia en el jazz manouche l'any 2001 amb "Les deux guitares trio". Actualment forma part dels grups Shine. (www.shinebcn.com), Albert Bello & Oriol Saña - Experiment (www.experiment.es) i Folkincats, així com de la seva recent formació Albert Bello Trio. Impulsor i director del Festival Django L'H des del 2010, primer festival especialitzat en jazz manouche del país (www.festivaldjangolh.com) on aquest novembre es fa el cinquè festival entre els dies 20 i 23 de novembre..i moltes més coses que podeu llegir al web d’ells dos i d’aquest projecte...
Escoltem ara el magnífic tema de la plaça de Brouckère...tema
enregistrat el 25 d’octubre de 1949...amb el seu quintet..i que els nostres músics
toquen al mateix tempo i força swingat....
5.- Place de Brouckere (D. R.) 3m32s
Un tema ja amb plena marxa manouche de ritme i melodia..música aquesta
que ja havíem posat en un integral que vam fer de l’amic Pere Soto, un programa
que va durar 2 hores...no tot de manouche, és clar.
En aquest tema l’Albert ens ha mostrat la seva creativitat i velocitat
d’execució i precisió interpretativa..i sempre al darrera una Queralt i un
Viven amb la màquina a tope...Després de l’Albert fan una incisió en el tema
per després l’Oriol endinsar-se en el seu magnífic solo...grans mestres tots
dos....tots quatre.
Amb la mateixa força rítmica acabem el projecte amb el darrer tema del
disc, l’anomenat les nits de sant germain des-prés, de Django, enregistrat
també el 30 de gener de 1952 amb el seu quintet..
6.- Nuits de saint Germain Des-Prés (D. R.) 2m31s
Un magnífic tema per acabar amb optimisme aquest programa. Un optimisme
que donades les circumstàncies ens fa molta falta. Tema iniciat per l’Oriol al
solo per després l’Albert continuar amb la mateixa qualitat, cadascun però amb
la seva particular visió des del seu instrument de l’obra del genial Django
Reinhardt.
Acabem així el programa d’avui, carregat de ritme al final i amb una
gran introspecció a l’inici, i entremig, creativitat divertida i
desenfadada....
I amb qui ho hem fet això?..doncs primer amb el Joan Sanmartí, després
amb el Pol Omedes i al final amb l’Albert Bello i l’Oriol Saña...
Doncs res més, gràcies per escoltar-nos, bon nit i bon Jazz Club de Nit
en el Jaç de cadascú.
Avui us presento també novetats....sempre novetats...sempre que podem,
és clar....Us recordo que hi ha d’altres programes com el Saxofon, el Camps de
Cotó, el Jazz para Nictalopes, el Calaix de Jazztre, les Històries del Jazz,
per , parlar dels programes carregats de voluntariat, com també és aquest, i
que també hi ha programes diguem-ne més institucionals, aquells que pots
escoltar a les emissores estatals i/o autonòmiques i els de països com el
nostre com és l’IcatJazz i d’altres. Bé, com sempre dic la oferta és força
àmplia i n’hi ha per triar i remenar.
Eps, i quines novetats Miquel?...doncs ara van, ara van....
Som-hi...per ordre avui escoltareu a la magnífica cantant Canaria,
l’Alba Serrano, en un projecte dedicat a Nina Simone i que vaig poder escoltar
i gaudir en el darrer Festival l’Hora del Jazz, organitzat pels amics de l’Associació de Músics de Jazz
i Música Moderna, dirigit pel Dick Them, el qual vàrem tenir aquest passat
divendres presentant-nos conjuntament amb el Jaume Vilaseca i Ramón Díaz el seu
projecte Jazznesis II, que per cert va ser impressionant..llàstima que no hi
érem gaires....m’està arribant un missatge subliminal que això del Jazz ja
cansa aquí a Sant Vicenç, o són al·lucinacions meves?....Bé, el temps ho
dirà...
Para el carro home....i quina és la segona novetat?...Doncs el projecte,
crec que el primer del trio ThreeJay amb el Joan Solana, Josep Colls i Joan
Carles Marí, editat per Quadrant Produccions....i el tercer el darrer treball
del saxofonista polonès Roman Ott editat per Fresh Sound Records....Uau...ja ho
vegeu, tres propostes interessantíssimes on els estils i les músiques seran
diverses..o sigui que som-hi ja amb l’Alba Serrano..
L’Alba ens parla de la seva relació amb la Nina Simone d’aquesta manera:
"My baby just cares for me" ... Aquesta
cançó tan famosa
cantada per Nina Simone va ser el meu primer contacte
amb el jazz sent una nena. La seva enigmàtica veu va
despertar la meva curiositat per saber més d'aquest estil i
cantada per Nina Simone va ser el meu primer contacte
amb el jazz sent una nena. La seva enigmàtica veu va
despertar la meva curiositat per saber més d'aquest estil i
d'aquesta cantant. D'aquí va néixer la idea per al
meu
projecte final de carrera, el qual no vaig voler que es quedés
només com una exposició acadèmica, sinó que també volia
portar-lo als escenaris. "About Nina" és una visió diferent del
repertori de Nina Simone però que conserva la força i el
caràcter que ella imprimia en la seva música. Una barreja
projecte final de carrera, el qual no vaig voler que es quedés
només com una exposició acadèmica, sinó que també volia
portar-lo als escenaris. "About Nina" és una visió diferent del
repertori de Nina Simone però que conserva la força i el
caràcter que ella imprimia en la seva música. Una barreja
d'estils, sensacions i vivències...
“ABOUT NINA”
Alba Serrano
Un treball realitzat per Philippe Argenty
Enregistrat per Patrice Joubert “Patou”
Mesclat per Roger Gutiérrez
Producció i arranjaments musicals d’Alba Serrano.
Alba Serrano, veu
Adrián Fernández, piano
Brady Linch, contrabaix
Roger Gutièrrez, bateria
Escoltem doncs el primer tema d’aquesta nit, l’anomenat “I loveu you
Porgy”, de l’òpera Porgy and Bess dels germans Gershwin de l’any 1935,
interpretat per la Nina Simone en el seu àlbum “Little girl blue” del 1958, i també
cantat per Billy Hollyday i molts i moltes altres entre els quals Miles Davis
que va fer un àlbum dedicat a aquesta òpera amb la col·laboració de Gil Evans.
Escoltem-lo ara amb la magnífica veu de l’Alba Serrano...
1.- I love you Porgy (Gershwin Bross) 8m21s
Gran interpretació de l’Alba, primer amb el tema cantat, deixant pas als
solos de pianista i bateria, o sigui Adrián i Roger, per després encetar ella
un preciós solo fent scat per després tornar a la melodia i acabar el tema...un
tema força delicat ideal per començar la sessió d’avui...
L’Alba és de Las Palmas de Gran Canària. Amb 16 anys, representa
Espanya al Festival Internacional de Música Club de Lleons, a la ciutat de
Florència (Itàlia). Va formar part del Cor del Festival d'Òpera de Las Palmas
durant 4 anys on també va realitzar nombroses aparicions en diferents òperes i
va poder compartir escenari amb grans cantants com Isabel Rey, Carlos Álvarez
(amb qui va cantar un duo en un concert del baríton malagueny), Mariola
Cantarero, Nancy Fabiola Herrera, Yolanda Auyanet, Juan Diego Flores, entre
d'altres artistes. Ha rebut classes magistrals del mestre Fabrizio Migliorino
, del mestre Jorge Rubio, de la soprano
Isabel Rey i de la mezzosoprano Teresa Berganza.
Es trasllada a Barcelona el 2006 i finalitza els seus
estudis de Grau Professional al Conservatori Professional de Música de
Badalona, en l'especialitat de cant líric. Actualment, continua realitzant
repertori líric-musical en el duo " Broadway on stage " que forma al
costat del pianista francès
Philippe Argenty.
Jazz - Música moderna: Amb 16 anys, és vocalista de
l'Orquestra Club Flambo, fundada per Rodolfo Santana, amb la qual va descobrir
el jazz i la música moderna. Amb aquesta orquestra, participa en festivals,
concerts, etc., però cal destacar la seva presència en les " Orquestrades
de Catalunya". A finals de 2008, entra a formar part del grup Projecte
Cumaco, com a vocalista, un grup de fusió jazz, latin i funky, amb composicions
pròpies, amb el qual dóna nombrosos concerts per diverses sales de Barcelona,
així com en d’altres ciutats espanyoles com Santiago de Compostel·la.
Col·laboracions: ' Declaracions ' (Clara Peya) i BSO
del curtmetratge " Lovers " (Carla Simon Pipo).
Ha cantat amb la Big Band de l'Escola de Música Moderna de Badalona com
a vocalista, dirigida per Carlos Veí (2008 - 2009), Gran Canària Big Band (2009
- 2013), Big Band del Conservatori del Liceu (2009 - 2013) dirigida per Sergi
Vergés, amb la qual va realitzar l'obertura del Festival de Jazz Voll - Damm de
Barcelona durant dos anys consecutius (2011 i 2012). Ha rebut Master Class de:
Eddie Gómez; Stefan Karlsson, Sofia Ribeiro, Jerry Bergonzi, Dave Holland,
Chano Domínguez, entre d'altres. Llicenciada en Cant Jazz i Música Moderna al
Conservatori Superior de Música del Liceu.
Seguim amb la mateixa òpera i el súper conegut tema de les nits d’estiu
amb un magnífic arranjament....tema que haurem escoltat milers de vegades per
infinitat d’artistes, deu ser un dels temes més interpretats del món del jazz i
derivats...som-hi doncs amb....
2.- Summertime (Gershwin
Bross) 5m51s
Tema iniciat per contrabaix amb el motiu principal de l’arranjament,
melòdic i rítmic..després la melodia i sempre al darrere la secció rítmica per
ja ràpidament intervenir aquest jove pianista que de moment li hem perdut la
pista, però que apunta unes molt bones maneres l’Adrián...l’Alba s’hi posa
després amb un altra ben construït solo en scat, la manera que tenen els
cantants d’improvisar...i ella ho fa força bé, amb gust i jugant en el registre
agut aportant així el seu granet de sorra...després de nou la melodia
convenientment modificada per l’arranjament però perfectament adequada, i així
acaben el tema.
Els músics que l’acompanyen en aquest projecte són tots també uns grans
professionals i que han acabat els seus estudis superiors al Conservatori del
Liceu. Dir-vos però que el bateria d’aquesta sessió de gravació va ser el Roger
Gutiérrez, també llicenciat en grau superior pel Conservatori del Liceu.
Els músics del projecte són doncs la Laia Fortià, bateria ja d’una molt
bona trajectòria amb projecte propi, el trio anomenat WOM amb la Gemma Abrié i
Clara Luna i molts altres que per motius obvis no us puc comentar..fins i tot
ha col·laborat amb el darrer disc de Raimon enregistrant les bateries.
El baixista Brady Linch, toca amb grups d’Oregon i Califòrnia fins que
el 1995 s’instal·la a Europa, primer a França i després a Catalunya. Col·labora
fins i tot en una producció teatral dirigida pel Calixto Bieito. El vam tenir
en un anterior programa amb el grup de Jairo Ortega Quartet en el seu disc
“Estimat Frederic”.
El pianista lleonès Adrián Fernández, format a Lleó on fa fer magisteri
musical, va abandonar l’escola per traslladar-se a Barcelona on va entrar al
Conservatori del Liceu estudiant amb l’Iñaki Sandoval i Albert Bover, havent
acabat els seus estudis de grau superior en aquesta entitat bicentenària.
I acabem aquest tastet del treball de l’Alba amb el tema Sinnerman, home
pecador, un tema del folkclore americà, de la música tradicional, un tema que
la Nina Simone va interpretar a un tempo viu des de l’inici, però vegem com
s’ho munta l’Alba....
3.- Sinnerman (anònima) 5m12s 19m24m
Doncs ja ho hem escoltat, primer tranquil·lament per després seguir el
tema a tempo viu, així com ho va fer la seva heroïna Nina Simone, per això
aquest disc es diu About Nina...després, relax amb el solo del Brady, curtet
però intens, per deixar pas al scat de l’Alba, anant augmentant-ne la
vitalitat, el ritme, i els aguts, ben controlats d’aquesta jove cantant....el
bateria en el projecte és la Laia Fortià, tot no haver enregistrat aquest disc,
que recordem-ho ho va fer el Roger Gutiérrez..
Deixem doncs aquest preciós treball de l’Alba Serrano i el seu quartet i
seguim ara amb el primer projecte del trio ThreeJay..
Ja sabeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra
entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové i de la
qual ara mateix us presento aquest projecte del trio ThreeJay...
Vegem què ens diuen els mateixos de Quadrant Produccions....
“Threejay "és el trio
que formen tres joves músics de l'escena jazzística
catalana. El seu primer disc, que porta per títol
el mateix nom que
el grup, és tota una declaració d'intencions. A través d'una proposta de música oberta, en la
qual no seria difícil reconèixer un exercici d'actualització
de la fusió jazzística, aquesta formació s'endinsa
en sonoritats contundents, de vegades líriques, sempre
atmosfèriques i amb
la llibertat com a denominador comú. "Threejay" és una de
les mostres més
rellevants del bon estat de salut de
les músiques improvisades
creades i interpretades per joves talents.”...un trio de Jazz
Contemporani....
“THREEJAY”
Editat per Quadrant Produccions Q00056J
Enregistrat i mesclat per Pere Aguilar als estudis
Nòmada 57 durant l’abril de 2014.
Produït per Quadrant Produccions
Joan Solana, piano
Josep Colls, baix elèctric
Joan Carles Marí, bateria
Amb la col·laboració de David Pastor, trompeta i Leo
Tejedor, guitarra.
Totes les composicions són del grup.
Vegem què ens diu Ivet Pintó...en una entrada al web “BCN en clau de
Jazz”.
ThreeJay Trio va actuar per primer cop aquest any al
JazzSí Club, espai que cedeix la programació dels dilluns a donar a conèixer
els joves talents. Com el d’aquest trio nascut l’any 2011 pel bateria Joan
Carles Marí i el pianista Joan Solana. Els dos estudiants de grau superior del
Taller de Músics van coincidir en una Jam al mateix local i veient la
compenetració i similituds de gustos, van formar el grup juntament amb el
baixista Josep Colls, amb els estudis acabats al Liceu.
Comencem amb la suavitat que ens caracteritza amb el tema més delicat
del disc, tema on hi col·labora el gran David Pastor a la trompeta...Dir-vos
que dos d’aquests joves músics són de l’ona Taller de Músics, d’on en David
n’és professor....estem doncs davant d’un projecte personal, de grup, però amb
l’allargassada mà del Taller de Músics, una ona mixta, on la fusió n’és
paradigma, i també mixta pel fet que un d’ells és de l’ona Conservatori Liceu.
El tema és una cançó popular anomenada així mateix..
2.- PopSong 7m52s
Tema amb una participació estel·lar que és responsable de la senzilla
melodia amb tota la suavitat que el caracteritza, quan vol, és clar...Recordeu
el mateix David, el del programa anterior i el seu Nu-Roots?...Doncs ja vegeu,
res a veure...Melodia i després un solo impressionant...Encara però Joan Solana
ha pogut expressar la seva particular delicadesa en el seu magnífic solo,
primer i després en un petit clímax amb acords de molta intensitat
emocional....després de nou David i la melodia...amb un recolzament important
de baix elèctric i bateria...Una formació que ha actuat al Festival de Jazz
d’Eivissa el 2013 i 2014 i també ho ha fet al Festival Connexions amb el
guitarrista Jordi Matas, vinculat al Taller de Músics.
Escoltem ara un tema, “Avi Melchor” que és un homenatge a un dels seus
referents musicals, el contrabaixista Avishai Cohen de qui van intercalar el
cover “Nu Nu”....coses aquestes que ens diu la Ivet Pintó...
3.- Avi Melchor 5m06s
Doncs ja heu pogut escoltar de quina manera les gasten aquests nois;
molt bona tècnica i millors interpretacions solistes sempre amb un molt bon
suport del bateria..i així piano i baix elèctric fan de les seves....piano
barrejant classicisme sense avisar i immiscit de manera clara en tot el projecte.
Aquest tema però, farcit de ritme i al final amb un magnífic solo del bateria..
Seguim ara amb el tema setè del disc, a bon ritme també i amb la
col·laboració del Leo a la guitarra , és el tema...
7.-
Septentrional 7m43s
Un magnífic tema amb una gran intervenció del guitarrista Leo, amb un so
apagat a l’estil del John Abbrecombie, si se’m permet....després el solo modern
del pianista Joan Solana, mostrant-nos unes molt bones maneres...vaja, aquest
noi és un tros de pianista...després el ritme s’alenteix moment en el qual el
baixista Josep ens demostra la seva vàlua i després també ho fa amb el bateria
Joan Carles, tema amb un ritme ternari.
Acabem ja amb aquest projecte amb un tema també força viu és el
9.- Watla 4m33s 33m29s
Tema iniciat amb una clara fusió de Jazz-Rock amb un so de les cordes
del piano aparentment apagades o amortides, amb un so força modern....tema com
alguns dels altres, on les interrupcions o canvis ritmis o d’intensitat sonora
hi són força presents, aconseguint així una mena d’embolcall on l’oient no es
pot quedar en cap moment tranquil, ja que no sap quina li faran....aquests
joves entremaliats...he..al final també conjunt d’acords perquè el bateria faci
la seva aportació al tema...i així acabem tema i projecte, interessant projecte
on es mostra la saludable vida del Jazz a casa nostra, avui en el vessant
creatiu on la fusió hi ha estat present...llarga vida al nostre Jazz...de
Fusió, Alternatiu, de combustible fòsil, o del què sigui....
Anem ara amb el darrer projecte del programa....Per cert, recordar-vos
que podeu anar a la botiga de Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de
tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds,
vinils....etc....tot el de Fresh Sound Records i ara per acabar una meravella
d’aquest segell en la seva secció New Talent amb el darrer projecte del
saxofonista polonès Roman Ott acompanyat del gran Kurt Rosenwinkel a la guitarra i més gent....
“IF YOU LIED HERE YOU’D BE HOME BY NOW”
Roman Ott
Editat per Fresh Sound Records (New Talent) FSNT 446
Enregistrat a Recpublica Studio Poland el 27 i 28 de
novembre de 2012
Produït per Roman Ott
Productor Executiu Jordi Pujol
Roman Ott, saxo alto
Kurt Rosenwinkel, guitarra
Manuel Schimiedel, piano
Lars Gühlcke, contrabaix
Peter Gall, bateria
Totes les composicions són del Roman Ott, excepte el tema 8
Comencem amb el segon tema del disc, un tema força impressionant...i és
el que dóna títol a l’àlbum...tema de Roman Ott...
2.- If you lived here yo’d be home by now (R. O.) 9m29s
Un tema impressionant on la participació del Kurt és importantíssima en
un gran solo que ens ha deixat...Roman és un saxofonista de gran talla amb
diversos discos editats...i amb col·laboracions importants amb projectes
diversos...un d’ells, amb coprotagonisme amb el Kurt i també editat a Fresh
Sound és el Seeing People..amb la mateixa formació excepte el pianista Florian
Höfner. Aquesta formació es deia Inner Shape, Forma interna, i és
un quartet de jazz de Berlín. El Saxofonista Roman Ott va formar
la banda el 2003, quan quatre d'ells van començar a estudiar música a la Universitat
d'Art / Jazzinstitut
de Berlín. Des de llavors, treballen junts, tocant
de manera incondicional estructures modernes que a "Seeing People" segon CD i el seu primer
sota el segell Fresh Sound
New Talent, combinen
a la perfecció amb les línies de guitarra
incisives d'un verdaderament
inspirat Kurt Rosenwinkel.
Seguim amb el tercer tema del disc...i seguim amb aquesta ona soft jazz
contemporani...
3.- Prag Song (R.
O.) 6m18s
Un tema iniciat de manera suau per la melodia del saxo alt...contrabaix
i escombretes a punt per deixar pas a Kurt a fer la seva incursió
delicada....després d’ell aquest tros de saxofonista, no massa conegut pel gran
públic i sí pels aficionats i músics seguidors...l’haurem de seguir de més a
prop...
Seguim ara amb un tema amb una melodia força assequible, amb una
estructura típica dels estàndards de Jazz, vaja és un estàndard no massa
interpretat actualment i que ho feia ja el Bing Crosby el 1935...i que aquí el
fan amb un magnífic swing, és el tema de Revel i Gordon anomenat...
8.- Love thy neighbor (R
& G) 3m29s
Ja vegeu que de les pedres en treuen or, aquests grans músics, un tema
aparentment simple, és simple si l’escolteu cantat pel Bing, i ja vegeu quina
trempera més potent li han fotut a l’assumpte...Gran solo del Roman primer i
després el del Manuel al piano..
Acabarem ara amb un tema força viu, anomenat Blues....deu ser un blues
doncs...
5.- Blues (R.
O.) 5m42s
Un tema aquest amb gran potència rítmica, vaja, que van a tota
hòstia...grans intervencions dels solistes a un tempo endimoniat, mostrant-nos
el seu saber....
Saxo alto primer i guitarra després, mare meva, com van....calma sonora
que no rítmica i ja el Manuel al piano ens deixa també clavats...llenguatge
modern i precisió pulsatòria...després saxo alto preparant el solo del bateria
tocant els 12 compassos, compàs a munt, compàs a vall....i així tornen al tema
acabant-lo...un Blues.
Doncs així hem acabat el programa d’avui, dedicat a músics de casa com
l’Alba Serrano que tot i canària també és d’aquí, amb un projecte autoeditat,
després amb el trio de les tres jotes, ThreeJay,Joan Solana, Josep Colls i Joan
Carles Marí en un disc de Quadrant Produccions i finalment amb el saxofonista
Roman Ott acompanyat del Kurt Rosenwinkel, Manuel Schmiedel, Lars Gühlcke i
Peter Gall, en un disc de Fresh Sound Records...
Res més, agrair-vos la vostra atenció i fidelitat i desitjar-vos bona
nit i bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú.
Programa nº 179: Berni-Quadrada Duets "In Essence"; Nu-Roots, "Nu Tunes & Old Tunes"; Jesse Stacken, "Helleborus", dimecres 29 d'octubre de 2014
0 comentaris
Molt bona nit a tothom, benvinguts totes i tos al programa de Jazz del
Baix Llobregat que fem els dimecres a partir de les 22h....Jazz club de Nit
aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 i per online a la nova web radiosvh.info i des
d’allà prement el botó del directe....aquí el currant qui us parla, qui
decideix la música que escoltareu, qui la manipula, qui la penja al blog del
Jazz Club de Nit...Miquel Tuset i Mallol, per servir-vos i recordar-vos que el
31 d’octubre fem un concert-jam amb el Jaume Vilaseca Trio i el seu projecte
JazzNesis II, amb la música de Genesis del 1970-1974 en clau de Jazz...primer
concert i després Jam Session....gratuït i patrocinat pel nostre Ajuntament.
Ja sabeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra
entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové i de la
qual ara mateix us presento un projecte del 2011 amb el Jordi Berni, piano i
Ramon Quadrada, trompeta.
“IN ESSENCE”
Berni-Quadrada
Duet
Editat per Quadrant
Produccions Q00038J
Enregistrat i masteritzat per Jordi Vidal als estudis
Laietana, Barcelona els
dies 4, 7 i 18 de novembre de 2011.
Productor executiu, Josep Ramon Jové.
Jordi Berni, piano
Ramon Quadrada, trompeta i fiscorn.
Del Ramon Quadrada en vam parlar en un anterior programa de la temporada
passada, concretament el 158, on vam posar la música de dues Big Bands, la Sant
Andreu Big Band i la Ramon Quadrada Big Band..Ja llavors vàrem gaudir força amb
la proposta musical del Ramon en un disc del 2003 i on hi havia ves per on el
mateix David Pastor entre d’altres grans músics de l’escena musical de casa
nostra. Vaig penjar una de les fotos del compacte al facebook i li va agradar a
tant gent i diversa que vaig al·lucinar. El projecte d’avui és de només fa 3
anys, producció de Quadrant i un treball a duet que vaig tenir l’ocasió
d’escoltar en un local preciós que hi ha al Poble Sec, el Cafè Mandacarú situat
al carrer Magalhaes. Això va ser el dijous de la setmana passada i vaig gaudir d’allò
més amb aquest projecte que ara us presento. Escoltem ja el primer tema i que
és el cinquè del disc, el conegut tema de Rodgers & Hart.....tema escrit
per un musical de Billy Rouse anomenat Jumbo el 1935. Posteriorment va ser
interpretat per innumerables artistes entre els quals Art Blakey, Bill Evans,
Dave Brubeck, etc...o sigui que sí que us recomano que aneu a veure qui és
l’amic Ramon Quadrada...programa 158....i ara el tema....
5.- My Romance (Rodgers,
Hart) 6m52s
Doncs acabem d’escoltar un magnífic tema, un estàndard d’aquells tant
conegut i interpretat de manera magistral a trompeta i piano, una formació no
massa utilitzada en el món del Jazz i que Jordi i Ramon han sabut posar al dia.
Ves per on, però, que l’artista que escoltareu al final, el pianista
americà Jesse Stacken també va fer alguns projectes a duo amb el cornetista
Kirk Knuffke.
Ja parlant del disc que estem escoltant dir-vos que els temes sonen
d’una altra manera, amb piano i trompeta....sense instruments que quan hi són
diem, carall què bé el swing de la bateria, etc....
Jordi Berni és un músic força reconegut en l’escena del nostre país el
qual actualment col·labora amb l’Institut del Teatre i dóna classes al Taller
de Músics. Ens hem de remuntar cap el 2003 quan el Jordi va acompanyar a
diversos saxofonistes de l’escena mundial com el tenor canadenc Grant Stewart
resident a Nova York fent una gira per la península. També el mateix any va
acompanyar a Kike Perdomo, saxofonista canari fent diverses actuacions al
Jamboree..
Anem a escoltar ara mateix un altre estàndard, magnífic tema del Brooks
Bowman, el conegut ...East of the sun ...and west of the moon..que és el nom
d’una llegenda noruega...
1.- East of the sun (Brooks.
Bowman) 4m38s
Quin magnífic tema i quin so més profund que te el Ramon amb la seva
trompeta....registre mig ben temperat....un llenguatge ple de meravelles
interpretatives amb grans recursos tècnics, això és el que ens deixa el gran
solo del Ramon i mentrestant, en Jordi perfecte acompanyant de la mateixa
manera, i així de gran també ha estat en el seu solo...domini total de les 88
tecles, recursos de la mà esquerra a la vegada que els de la mà dreta, aquesta
fent un gran solo i recordant-nos que tenim uns quants molt bons pianistes...
Hi ha crítics que troben pedestres els
arranjaments de corda per els enregistraments del Charlie Parker; però,
l’àlbum de Bird és
un clàssic i la seva forma de tocar, que podria ser erràtica de vegades, és
meravellosa. A "East of
the Sun" de
1950 Parker s'eleva sobre l'orquestra en
l'arranjament de Joe Lippman.
El saxofonista tenor John Haley "Zoot" Sims, que va saltar a la fama amb el Second Herd de Woody Herman, on recordem que hi havia Stan Getz, Serge Chalofs i Herbie Steward, tenia un estil meravellós vagament basat en l'obra de Lester Young, però, igual que molts dels joves inspirats tenors, va trobar la seva pròpia veu. La versió de Zoot de "East of the Sun" de 1951 és excepcional: més d'onze minuts de swing d’un jazz altament audible.
Anem ara amb un tema del Ramon..en clau de Blues...és el....
4.- Blues Lògic (R.
Quadrada) 4m35s
Un gran tema amb l’estructura clàssica del blues però iniciat a cops
rítmics i melòdics aconseguint una trama melòdica força interessant ideal per
iniciar ja la tanda dels solos..i mentre el Ramon feia el seu, Jordi amb la mà
dreta feia un walking a falta del contrabaix....una gran parella d’amics i de
músics que van junts des de fa una colla d’anys...un perfectament desenvolupat
solo on en Jordi ens mostra el seu saber..
Recordem que el Jordi ha tocat amb Geni Barry, Nono Fernández i que
aquests dos músics conjuntament amb el guitarrista Javier Juanco els tindrem al
JCLV el 19 de desembre en un concert-Jam gratuït patrocinat per l’ajuntament
del nostre poble...
Participa el Jordi en projectes del Jaume Llombart amb l’Eladio Reinón, el
Colectivo Pi, etc...i lidera els seus projectes tals són Jordi Berni Trio, i
Jordi Berni Trio més el gran saxofonista Santi de la Rubia...el qual ens va
acompanyar al JCLV amb el quintet de l’Albert Vila...anem doncs ara amb un tema
dels clàssics més clàssics el conegut.....
9.- Autumn Leaves (Kosma,
Mercer) 4m59s
Amb aquest magnífic tema, gran estàndard el de les fulles mortes
interpretat a un tempo mig però prou viu per assaborir-ne els detalls tècnics
d’ambdós músics acabem aquest tast d’aquest suau disc de Berni-Quadrada Duet
amb tot de temes que segur heu reconegut....
Bé doncs per fer una bona transició i a petició del mateix David Pastor
que em va demanar que posés un tema de la Ramon Quadrada Big Band, i aquesta és
l’explicació que em va donar el mateix David després de dir-li que ja havia
posat alguns temes de la Ramon Quadrada Big Band en un anterior programa....i
diu en David...
Però es un memorandum del que hem tocat junts
Quadrada i jo... de fet hi ha una historia molt maca... un dels primers solos
que em vaig transcriure va ser d'en Ramon, d'un concert que ell va fer amb la
"Valencia Jazz Big Band" quan jo tenia 14 anys del tema "Miss
Fine" de l'Oliver Nelson.. crec que encara tinc el cassette per
València...
escoltareu ara mateix un trosset del Paradisos Imparells...en honor a
tots dos, Ramon i David...
7.- Paradisos Imparells (Ramon Quadrada) 5m45s
Bé, doncs aquest petit record a la Ramon Quadrada Big Band, gràcies al
David Pastor, ens situa ja en el seu nou projecte, res a veure amb el què
acabem d’escoltar. David va encetar el seu projecte Nu-Roots a trio, el qual
vàrem tenir al Jazz Club La Vicentina en la primera temporada, i ara
n’escoltareu el darrer disc, amb composicions pròpies les de la sèrie Nu-Tunes,
noves canons, i amb estàndards els de la sèrie Old-Tuners, cançons antigues.
Per problemes temporals només en posarem un parell de cadascuna de les sèries i
així tothom content..he.
“NU TUNES & OLD TUNES”
Nu-Roots
Editat per Omix Records 14034
Enregistrat per Pere Aguilar l’abril de 2014 als
estudis Nòmada 57, Barcelona.
Mesclat i masteritzat per Toni Pagès el setembre de
2014.
David Pastor, trompeta, fiscorn i FX
José Luís Guart, teclats
Toni Pagès, bateria, loops i laptop
Amb la participació en els Old Tunes de:
Gemma Abrié, veu (6)
Ximo Tébar, guitarra (7)
Saphie Wells, veu (8)
Susana Sheiman, veu (9)
Tots els temes del Nu-Tunes són de David Pastor.
Comencem amb el tercer tema del disc, iniciat a piano solo pel Josep
Lluís Guart de manera suau i sense imaginar-nos de quina manera canviaran les
tornes....l’anomenat....
3.- In Memoriam (D.
Pastor) 9m43s
Un projecte carregat de funk amb un groove força potent i una trompeta
que sona allà lluny, ben lluny...tot i recordant què, qui? So nítid el
d’aquesta magnífica veu del metall passada en aquest cas pel sedàs de
l’electrònica; aquest és el projecte Nu-Roots, això ja ho sabíem....tema
delicat on el David brilla literalment mentre els seus companys mantenen una
pulsió rítmica continguda però precisa i ben marcada per la caixa del Toni, i
els acords delicats del Josep Lluís....tema llarg, ideal per introduir-nos en
el món sonor del David...Guart ens demostra de quina manera es fa un solo amb
els baixos més baixos i greus del seu teclat...i ja de nou la melodia, la
melosa melodia...
Del David Pastor vàrem posar el seu disc Armageddon en el programa nº
124 i allà hi podeu trobar referències biogràfiques si us interessa que segur
que sí, en l’hipotètic i improbable que no sapigueu qui és aquest monstre del
metall....
Escoltem ara el següent tema Take 15 que no Take 5, seguint amb aquesta
mena de Smooth Jazz amb el magnífic tema....
5.- Take 15 (D.
Pastor) 5m57s
Ja us heu adonat de la grandiositat d’aquest projecte, oi?....modernitat
sense embuts...tècnica al servei de la creativitat... un tema més viu després
d’una intro enganyosa, però tornant als orígens ja amb un solo del David passat
pel Wah Wah...esclatant aquest projecte força trencador, apartat de
convencionalismes estilístics, i trobant sí, una veu pròpia dins de tot aquest
entramat de músiques i músics...per això David Pastor és qui és....ara mateix
director de la OJO del Taller de Músics havent-hi passat músics tan diversos
com Cris Juanico, Santiago Auserón, Big Mama Montse i darrerament amb el millor
músic de Jazz europeu del 2013, el Sr. Jorge Pardo, en un concert impressionant
que vaig poder veure al Jamboree....I ara canviem d’estils tot i que no de
concepció moderna del background instrumental...i sí que escoltarem dues veus
conegudes, primer la de la Gemma Abrié en un tema de Jobim amb lletra de la
mateixa Gemma i cantada en català....és el conegut...
6.- Aigües de març (T.
Jobim, G. Abrié) 4m33s
Doncs una sèrie de temes antics, els Old Tunes interpretats per amics
del David, primer amb aquest preciós tema de Jobim amb una lletra força ben
trobada, original de la Gemma. Hi ha un tema després amb el guitarrista i gran
amic del David, Ximo Tébar, el Maria de Bernstein de la pel·lícula west side story ...després el
preciós Blue in Green cantat per la Saphie Wells...i finalment el Night in
Tunísia cantat per la gran i simpàtica Susana Sheiman en un tema passat per
tots els efectes possibles...i sinó, escolteu....
9.- A nigth in Tunisia (D. Gillespie) 4m15s
Estareu d’acord amb mi que és un tema força enginyós...tècnica al servei
de la intel·ligència...us haig de dir que crec que la Susana és la primera
vegada que passa pel sedàs de la tècnica més electrificada, informatitzada....i
se’n surt gloriosament...tècnica n’hi sobra i s’adequa a la perfecció amb el
projecte del David....veus passades per distorsionadors, o ves a saber quins
estris malignes..he..i per contra, el Josep Lluís amb un delicat
teclat...després bogeria a l’orgue, veu i trompeta....uau...fins i tot el Toni
ens deixa anar un trosset de mostra de la seva mestria...al final, canvi rítmic
per encarar un final apoteòsic.
Doncs deixem aquest magnífic projecte dels Nu-Roots i endinsem-nos ara
en el darrer treball del pianista americà Jesse Stacken....
Vegem qui és el Jesse Stacken..i o mirem directament al seu web i
convenientment traduït....és clar....
El pianista, compositor i improvisador, Jesse Stacken
ha estat una força
vital en l'escena de la música creativa de la ciutat
de Nova York durant
més d'una dècada. Aporta contínuament frescor
a l'escena, ja
sigui a través de les idees conceptuals
o l’espontaneïtat inventiva. Ha liderat el
Jesse Stacken Trio
amb el baixista Eivind Opsvik i el bateria Jeff
Davis des de 2005. El grup compta amb tres discos aclamats per la crítica i editats per Fresh Sound
New Talent. Stacken
també té un duo amb el cornetista Kirk Knuffke
que ja dura una colla d’anys. Amb aquest duo, tenen quatre discos guardonats
i editats pel segell Steeplechase. El proper disc, (aquest que
escoltareu ara mateix) d'Stacken compta
amb estrelles emergents com Tony Malaby,
Sean Conly, i Tom
Rainey per tocar diverses de les seves
composicions originals. El Jesse
toca en els millors cubs de la ciutat de Nova York i ha realitzat
gires per l’Amèrica del Nord i
Amèrica del Sud, Europa,
i el Japó, incloent
presentacions al Festival de Jazz del Mar del Nord,
el North Sea Jazz Festival, i el Festival de Jazz de Vancouver. Stacken
també ha rebut
elogis de la crítica per diversos projectes de
gravació d'internet que ha
fet en els
últims anys en la
seva pàgina web. Ha tocat i/o gravat amb Andrés
D 'Angelo, Donny
McCaslin, Peter Van
Huffel, Liam Sillery,
Michael Blake, Darcy
James Argue’s Secret Society i Tyshawn Sorey.
“HELLEBORUS”
Jesse Stacken
Editat per Fresh Sound Records, New Talent FSNT 454
Enregistrat per Joe Marciano el 16 d’abril de 2014
als estudis Systems Two a Brooklyn, New York.
Productor executiu Jordi Pujol.
Jesse Stacken, piano
Tony Malaby, saxos tenor i soprano
Sean Conly, contrabaix
Tom Rainey, bateria
Totes les composicions són del Jesse Stecken.
Anem a escoltar el segon tema del disc, un magnífic i profund tema, lent
tema anomenat la Solitud amagada....on el soprano del Tony brilla
abastament...endinsem-nos en el món oníric del Jesse Stackken...però no us
penseu que tot sigui igual..ans al contrari...després d’aquest tema canviarà la
música i els ritmes...som-hi ara amb la profunditat....
2.- Hidden Solitude (J.
S.) 9m00s
Doncs convindreu amb mi que aquest tema és impressionant...aquestes
notes llargues i mantingudes amb un preciós so del soprano del Tony Malaby són
magnífiques mostres de control i concentració. Un preciós tema que espero us hagi agradat
tant com a mi....trobo que per començar amb la música del Jesse, aquest tema
era força ideal....Ara continuem amb alguna cosa diferent, com ja hem dit...per
la música i pel ritme amb el......
4.- Cork Soles (J.
S.) 5m17s
Bé, sembla que aquest també és el món sonor del Jesse
Stacken.....melodies no gens fàcils i ritmes entretallats....per passar després
a un swing força mesurat....en Jesse al piano força modern, jazz contemporani
del més atrevit...tot i que no oblidem pas el Jazz Avant-garde dels 60s i la
seva ja gran modernitat...amb l’Eric Dolphy, per parlar només d’un dels meus
herois...això que estem escoltant te algunes semblances i evidentment ha begut
d’aquelles i d’altres fonts....Anem ara amb un altra tema de la mateixa factura
estilística...l’anomenat...
6.- Ambrose Burnside (J.
S.) 4m26s
Un tema iniciat amb un motiu recurrent que va donant voltes sobre si
mateix. Mentre, el saxo i piano, mà dreta, fan la recurrent melodia i la mà
esquerra conjuntament amb contrabaix i bateria fan un mena de walking....De
fet, aquest sembla ja el rerefons de tot aquest projecte. Aquesta manera de
fer, de composar, giren en torn a un objectiu final el qual és donar-li una
entitat al projecte final en tots els temes. Similitud que vol dir entitat, en
aquet cas. Un Jesse que desenvolupa els seus conceptes musicals en cadascun
dels solos realitzats mostrant-nos les seves antigues passejades pel món
clàssic....Un concepte que de vegades recorda la música concreta contemporània
dels 60s.
Acabem aquest projecte i programa amb el primer tema del disc, el camí
del gos, amb clares connotacions ara sí d’involucrar-se rítmicament en el món
del swing. Un Walking de nou ens situa de manera permanent en el projecte del
Jesse d’aquest Helleborus..
1.- Dog Walk (J.
S.) 4m30s
Quins magnífics solos ens han ofert aquests músics incidint en els dos
solists, piano i saxos tenor i soprano....una meravella de músics tot el
quartet i grans composicions del Jesse Stacken...
Doncs ja vegeu que aquest és un disc potent, exceptuant el primer tema
que hem escoltat i potser algun altre més...De fet, us he posat els tres
darrers que viuen en un món similar conceptualment parlant i que ens mostren el
Jazz que es fa ara mateix a Nova York, el que fa aquest jove pianista ja amb
força discos a Fresh Sound Records i a Steplechase. Per cert, recordar-vos que
podeu anar a la botiga de Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot
i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc....
I ja dir-vos que hem acabat el programa i que espero hàgiu gaudit
escoltant-lo amb les músiques diverses que avui us he seleccionat. Una primera
part compartida per dos amics trompetistes, cadascun amb el seu projecte diferent
per la data d’enregistrament i també per la concepció que Ramon Quadrada i
David Pastor tenen del jazz i la trompeta. Dos discos entre els quals us he
posat un trosset del tema que dóna títol al disc de la Ramon Quadrada Big Band,
el Paradisos Imparells. Després del David en hem endinsat en la profunditat
sonora del món musical de Jesse Stacken amb una balada lenta i llarga per
després enllaçar tres temes de característiques similars a mode de
reconeixement del seu projecte global.
Doncs res més, gràcies per escoltar-nos, per ser-hi, bona nit i bon Jazz
Club de Nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
Subscribe to:
Missatges (Atom)
