Enllaç a l'àudio del programa:
Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà amb un programa de Jazz per a vosaltres que us
agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un
petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla,
presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i
editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma
col·lectiva i internacional anomenada “Esfera
Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.
I el programa d’avui anirà dedicat a Sedajazz Col·lectiu de Músics, València
i la seva discogràfica, Sedajazz Records,
al capdavant de la qual, el gran Latino
Blanco i alguns dels seus més recents projectes, enviats abans de la
desgràcia de la maleïda Dana.
Escoltarem doncs a Martina Sabariego, “xano
xano”; el E-Spioca Project; el “Where do we Start” de Yuri Storione i el “Cool Session” de Latino
Blanco – Mark Nigthtingale & Friends, i avui amb un de ben segur sentit
micro conte de Carme de la Fuente. I
ara més que mai, convindria ajudar-los adquirint els seus CDs entrant a la seva
pàgina web:
https://sedajazz.es/tienda_sedajazz_discos.php.
Començaré el programa amb el “xano xano” de Martina Sabariego, publicat el 2023. Mesclat per Bernat Villà i masteritzat per Álex Almirall. Amb Martina Sabariego, contrabaix, guitarres, veus, direcció artística i
composicions. Joan Saus, saxo alt;
José Luís Rodrigo, trompeta; Isaac Romagosa, guitarra; Pablo Rizo, teclats;
Daniel Orts, piano i Josep Reillo,
bateria.
I en aquest CD hi ha temes inversemblants com és
el cas de “Inner bug /Error” amb el saxo alt de Joan Saus. I Martina canta
en algun tema com és el cas del bonic “Nowhere Land” o sigui que serà el primer
tema que escoltarem aquesta nit.. una cançó, un tema molt maco, que ella
mateixa iniciarà dolçament amb la seva veu, piano, i demés instruments, i ja
ben aviat hi haurà un canvi rítmic molt interessant a tot vals. Uns moments
molt bonics amb sons del teclat i d’altres acompanyants i encara la seva
delicada veu. Una vegada la presentació del tema cantat, el pianista Daniel Orts farà la seva improvisació
seguida per un solo de la bateria de Josep
Reillo i ves que serà ell que acabarà el tema. Escoltem-los...
1.3.- Nowhere Land (M. Sabariego) 5:08.
Doncs sí que ha estat una delícia de tema per
començar-los a escoltar...havent escoltat la molt reeixida improvisació del
pianista i solo final del baterista, i la seva càlida i bonica veu.
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
I seguirem i així més o menys de càlids amb un altre
molt bonic tema anomenat “Elvira” i ara amb la trompeta d’entrada de José Luís Rodrigo ell fent-ne la
melodia que de ben segur us agradarà força. De nou un tempo mèdium slow ideal
per gaudir amb la melodia. Ell mateix n’iniciarà les improvisacions quasi de
manera ininterrompuda després de la melodia. El ritme del tema és així com
trencat, cosa que notareu de ben segur. I el pianista Daniel Orts ens tornarà a impressionar per la calidesa del seu
discurs en la seva improvisació, així com també farà la líder que ens en farà
una també de magnífica i profunda. I la dolça trompeta de Rodrigo acabarà el tema amb una mena de “Turn Around” preciós,
som-hi doncs amb...
2.7.- Elvira (M.Sabariego) 6:15.
I de nou hem gaudit d’allò més amb una altra
composició de Martina Sabariego,
ella també amb un solo al contrabaix, i molta maca la sonoritat de la trompeta
de Rodrigo. Molt bonic aquest
“Elvira”.
I Martina
també canta en un tema “Anestesia” on Romagosa
fa una Intro a guitarra sol, i després ells dos segueixen desenvolupant-lo amb
la mateixa delicadesa. I també Romagosa comença
el “Bolero Tonal” ara però amb la guitarra elèctrica i també ella el canta, i
ves per on que també només són ells dos els que ens en fan tota la molt bonica
música.
I com que tots els temes són així de delicats,
els acabarem d’escoltar amb tres del temes curtets i seguits una mica més
vitals...el primer “Elogi del trànsit” és encara força delicat, ideal són aquestes
músiques que tenen un punt de melancolia i això ens fa recordar la pena que
estan vivint els nostres germans i germanes del País Valencià. Un tema on el teclat fent el so de l’orgue és el més
protagonista, seguint una cadència d’acords repetitiva i molt sentida. “Intro”
té un tarannà un pèl més viu i marcat per les notes també repetitives a
l’inici, les del piano de Daniel Orts.
De mica en mica el tema agafarà cos amb la bateria de Reillo i sobretot amb la trompeta de Rodrigo, ell que desenvoluparà la melodia fent una delicada improvisació.
També el so profund del contrabaix de la líder, de Martina ens captivarà. I finalment escoltareu “Follow, Follow” que
sí té un punt de vitalitat, ja d’entrada, amb sons eteris del teclat, possibles
també de la guitarra i sobretot el tarannà també repetitiu d’aquestes músiques,
i tema que acabarà de cop.
3.1.8.- Elogi al trànsit (M. Sabariego) 3:28.
3.2.1.- Intro (Martina Sabariego) 2:53.
3.3.2.- Follow Follow (M. Sabariego) 1:19.
Doncs crec que amb aquests tres temes seguits
hem gaudit totes i tots, i també hem copsat el tarannà global del projecte de Martina Sabariego, i amb els altres
temes escoltats, o sigui que felicitats Martina
Sabariego, Joan Saus, José Luís Rodrigo, Isaac Romagosa, Pablo Rizo, Daniel
Orts i Josep Reillo.
I seguirem ara una mica més vitals i amb un
canvi estilístic de la mà del grup i projecte anomenat “E-Spioca Project” publicat aquest 2024. Gravat, mesclat i
masteritzat per Sergio Peiró a Pentasonic Studios, els dies 2 i 3 de
desembre de 2023. Amb Borja Baixauli –
Ewi, Jaume Pedrós – Guitarra, Oscar Cuchillo – Contrabaix i Joan Muñoz –
Bateria. Borja Baixauli ha fet servir un sintetitzador DSI Evolver amb sons de John
Swana, i altres programats a partir d'aquests. Borja ha compost 3 temes i Jaume
4. I l’enllaç a la pàgina web del disc és https://sedajazz.es/tienda_sedajazz_discos_detalle.php?disco=253.
I en els temes del CD hi ha el so de l’EWI que domina els sons i balades
precioses com és ara “Odai” i un pèl més viva a tot Bossa, el tema anomenat
“Blava com la Mar”, ambdós de Borja
Baixauli però els escoltarem amb el preciós “Vals para María” que iniciarà
la guitarra de Jaume Pedrós fent una
“Intro” molt maca seguint el tarannà delicat del programa, coses que canviaran
ben aviat. El so del saxo electrònic EWI
de Borja i el de la guitarra faran
la melodia a duet, tot plegat molt maco. La base rítmica els acompanyarà
suaument i Borja seguirà fent una
molt reeixida improvisació amb l’EWI.
Apareixerà de manera velada un Swing molt delicat amb el “Walking” del baixista
Oscar Cuchillo i la bateria de Joan Muñoz. I sí que gaudireu també amb
el molt bonic solo de Jaume a la
guitarra. També el baixista farà una molt bona improvisació per ja recuperar la
melodia a duet de guitarra i EWI.
Escoltem-los doncs en aquest vals...
4.3.- Vals para María (Jaume Pedrós) 7:44.
I sí que ha estat maco, sí, ideal per
començar-los a escoltar, i molt suau, però aviat canviarà tot això.
I més sons de l’EWI són els del preciós tema de Jaume Pedrós anomenat “Summer Song”. I el tema més llarg de quasi
10 minuts és el “Blues for Siena”, també del Jaume amb una forta presència de la base rítmica i més la del
baixista.
5.1.- Criatures de l’infern (Borja Baixauli)
8:21.
Doncs sí que ha estat un mot bon tema, amb el
qual hem crescut una mica pel que fa a tempo, tot i que encara no massa. Un
tema força potent on hem pogut constatar el domini de l’EWI a les mans del compositor, Borja
Baixauli.
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
A.MA Records: https://www.amaedizioni.it/
Notami Jazz: https://www.edizioninotami.it/
Dodicilune: https://www.dodicilunestore.com/
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
I ja els acabarem d’escoltar en el tema també de
Jaume a tot Swing, i anomenat
“Changes”. I aquest tema és més vital i positiu, i de nou escoltarem la melodia
a càrrec de l’EWI de Borja, i a vegades els escoltarem a
tots dos a duet. Serà però el guitarrista qui farà la primera i magnífica
improvisació, i el Swing serà impressionant, el del “Walking” del baixista Trujillo i la bateria de Muñoz. També Borja ens enlluernarà de nou amb el so de l’EWI tot i fent una brutal improvisació. Aquest parell de músics ens
han impressionat molt gratament, i això ho escoltarem de nou en aquest tema.
Uns “vuits” compassos entre ells dos, guitarrista i saxofonista, amb el
baterista ens aproparan al final d’aquest gran tema de Jaume Pedrós on recuperaran el motiu principal. Escoltem-los en
aquest...
6.2.- Changes (Jaume Pedrós) 6:48.
I sí que la veritat és que el tema ha estat molt
interessant i més encara les intervencions dels quatre magnífics músics, ideal
per ja deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats nois Borja Baixauli, Jaume Pedrós, Oscar Cuchillo i Joan Muñoz.
I després d’aquest interessant projecte sembla
un bon moment per escoltar a Carme de la
Fuente amb el seu micro conte. Gràcies Carme
per les teves sempre boniques paraules encabides en les músiques del programa.
I ara deixarem la modernitat instrumental per
endinsar-nos en una de més clàssica, instrumental, i amb tota una referència a
la “tradició” del Jazz ben entesa i interpretada amb tota la més recent
actualitat amb el disc de Yuri Storione,
“Where do we Start” publicat aquest 2024. Enregistrat, mesclat i
masteritzat per Hannes Kumke al Bird’s Eye de Basilea el 19 i 20 de setembre de 2023. I aquí hi tenim a Perico Sambeat, saxo alt; Yuri Storione,
piano; Joan Codina, contrabaix i , Marton Juhasz, bateria. Produït per Yuri Storione ell que hi participa amb
5 temes, mentre que n’hi ha de Jimmy
McHugh, Vinicius de Moraes, McCoy Tyner i Harry Warren, completant així els
9 temes del disc.
I com que és un disc enregistrat en directe,
doncs que els temes són més llargs, cosa de les improvisacions que tots els
músics solen fer en aquests casos. I sí que els podríem escoltar en el tema
“Say It” de Jimmy McHugh, sí, balada
que totes i tots havíem escoltat interpretada per John Coltrane però els escoltarem en la molt bonica Bossa anomenada
“Eu Sei que vou te Amar” amb la música de Jobim
i lletra, que no escoltareu, de Vinícius
de Moraes ...
7.3.- Eu Sei que vou te Amar (A.C. Jobim & Vinícius
de Moraes) 9:23.
"Eu Sei Que Vou Te Amar" és un
estàndard de jazz de bossa nova compost per Antônio Carlos Jobim i Vinícius
de Moraes. El primer enregistrament va ser el de la cantant brasilera Maysa, i va aparèixer en el seu LP de
33 rpm (Maysa Maysa É... É Maysa, Maysa
It!) publicat el 1959. Una altra versió va ser a la 13a cançó de L'àlbum de
Vinícius de Moraes de 1970 En 'la Fusa' amb Maria Creuza y Toquinho
enregistrat a Buenos Aires.
I quina delícia de tema acabem d’escoltar, una
preciositat de música d’un dels més genials compositors del segle XX, el més
melòdic, per descomptat. La melodia ens l’ha fet el grandíssim i estimat Perico Sambeat, ell que com totes i
tots els nostre amics valencians haurà patit per les pèrdues de tantes i tantes
vides amigues i estimades. Una melodia que ha deixat pas a la primera
improvisació a càrrec del baixista Joan
Codina, ell un tros de baixista. Magnífica improvisació de Codina, amb una gran profunditat de so,
afinació i gust musical de l’alçada d’un campanar. També Perico ens ha meravellat per la calidesa del seu so alhora que per
com ha gestionat l’harmonia del tema en la seva improvisació. I no coneixíem
les virtuts del líder i pianista Yuri
Storione i ves per on que ens ha agradat força la seva delicada pulsió i el
seu pianíssim, en la seva impro. I la melodia ens ha apropat al final del tema,
ideal per començar-los a escoltar.
Us recordo també que entreu a les següents
pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz Club, Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la
seva programació.
I un dels temes interessants de Yuri Storiane és el delicat “Until the
End”. I més vital és el “Un sueño maravilloso” també del líder i pianista. I un
que té una magnífica i delicada Intro per ja després el canvi de ritme a tot
delicat Swing i també del líder és el darrer track del disc, anomenat “El tren de las 00h45”.
I els seguirem escoltant en un tema del líder i
ja amb un tarannà més potent i rítmic en l’anomenat..
8.6.- Día de Luz (Yuri Storione) 5:49.
I haureu notat que el tema que acabem d’escoltar
ha seguit una estructura no gaire típica en els temes de Jazz, això però
després de la Intro que ells ens han fet. Uns primers 8 compassos amb la A,
quatre de la B, quatre també amb la A i
un final amb 8 i de la C del tema. Té uns aires de Blues, atípic però. I el
líder ens ha acaronat de nou amb la seva improvisació, la d’un tema de la seva
autoria, per cert, un molt bon tema i composició. Ens ha agradat la seva gestió
en el solo, amb la mà esquerra molt present fent els acords i una dreta àgil i
decidida en prémer les tecles del piano. Arpegis brillants i escales
inversemblants, tot això ens ha fet. Perico
de nou ha brillat amb el seu fraseig, la seva percepció solista de l’harmonia
del tema, el seu càlid so, el del seu saxo alt molt vintage. I també hem
escoltat un final amb uns “vuits” compassos improvisant el baterista Marton amb el líder al piano i Perico
al saxo alt. Molt bon tema de Yuri.
I un dels temes més vitals és el conegut
“Inception” de McCoy Tyner amb una
interpretació magistral del gran Perico
Sambeat. I el més llarg de tots ells de quasi 11 minuts és el tema de Harry Warren i anomenat “Summer Night”.
I ja els acabarem d’escoltar amb un altre
magnífic tema propi, el primer track del disc i anomenat..
9.1.- Portál (Yuri Storione) 7:26.
I sí que aquest tema propi de Storione ha estat també molt
interessant, per la manera com l’ha compost. Un ritme així com trencat, coses
del baterista, tot i anar a 4x4, ha estat l’adequat per a que els companys
desenvolupessin l’harmonia amb sengles improvisacions. Una melodia feta pel Perico amb el seu so tan característic,
i ja la primera improvisació a càrrec d’ell mateix, amb un so més directe que
el de la melodia, més present i vital. No oblido no la base rítmica de Joan Codina, contrabaix i Marton Juhasz, bateria, impressionants,
com també la tasca acompanyant del líder Storione
al piano. Perico de nou ens ha
frapat per la seva tasca solista, so personal i gust musical. I de nou Yuri al piano ha brillat per com ha
executat la seva improvisació, un punt percusiva, destra, precisa i rítmica per
la mà esquerra, i melòdica per la dreta que ha creat unes línies
inversemblants. I al final ha aparegut una frase melòdica que ha estat la porta
d’entrada per a la improvisació del baterista Martin, i ja recuperar el tema i melodia principal i acabar aquest
gran tema, ideal per ja deixar-los
d’escoltar o sigui que felicitats nois per
aquesta gravació en directe, felicitats Perico Sambeat, Yuri Storione,
Joan Codina i Marton Juhasz.
I nosaltres ja acabarem aquest programa dedicat
a les nostres amigues i amics de Sedajazz
Col·lectiu de Músics amb seu a València,
amb el Cd del seu director Latino Blanco
– Mark Nigthtingale & Friends, “Cool Session”. Publicat aquest 2024.
Disc enregistrat en dues dates diferents a Millenia
el 13 de novembre de 2009 i el 22 de juny de 2022 i per això amb dues bases
rítmiques diferents, amb Jordi Vila,
contrabaix i Jeff Jerolamanon,
bateria el 2009 i Miquel Álvarez,
contrabaix i Vicente Espí, bateria, i esclar que sempre ells dos Latino Blanco, saxo baríton i Mark Nigthtingale, trombó. És per això
un homenatge al quartet de Gerry
Mulligan en l’època que hi hagué Bob
Brookmeyer al trombó, i no tant a la de Chet Baker amb la trompeta. I aquest és el Bandcamp del disc:
https://sedajazz.bandcamp.com/album/cool-session i aquest l’enllaç a la botiga.
https://sedajazz.es/tienda_sedajazz_discos_detalle.php?disco=250
Tot va començar quan era un xaval i va arribar a
les meves mans un disc d'un col·leccionable de la història del jazz que vaig
comprar a la botiga Amigo Disco al
carrer San Vicente, al disc hi havia
temes de Gerry Mulligan i
directament del disc vaig començar a transcriure temes com “Festive Minor”, “North
Atlantic Run”, “Carioca”....ens deia Francisco
Blanco....i per això aquest final de programa el farem a tot West Coast Jazz....
I si que hi ha una balada preciosa com és
“Stardust”, però us en posaré l’altre que hi ha al CD on hi toquen Miquel Álvarez al contrabaix i Vicente a la bateria i aquesta és la
molt bonica...
10.6.- Darn That Dream (Jimmy Van Heusen) 5:28.
I sí que aquest "Darn That Dream" és
una cançó popular composta per Jimmy Van
Heusen amb lletra d'Eddie DeLange.
Va ser publicat el 1939 i va ocupar el primer lloc el 1940 quan Benny Goodman va publicar un
enregistrament en un arranjament d'Eddie
Sauter amb Mildred Bailey de cantant.
Altres enregistraments populars de l'any 1940 van ser els de Blue Barron & His Orchestra (veu de
Russ Carlyle) (#14 a les llistes de Billboard) i de Tommy Dorsey (veu d'Anita
Boyer) (#16 a les llistes de Billboard).
La cançó es va presentar al musical de Broadway
Swingin' the Dream, una variació d'A
Midsummer Night's Dream de William
Shakespeare ambientada a la Nova
Orleans del 1890. El musical es va estrenar al Centre Theatre el novembre de 1939 i van cloure les representacions
després de 13 actuacions. Poc èxit van tenir.
I quin canvi de sonoritat, oi? Aquesta és una de
les balades més boniques del Jazz, esclar que n’hi ha moltes més de precioses
com aquesta, quina sort que tenim. I l’ha començat Latino fent de Mulligan,
fent les As de la coneguda melodia. I recordem que tenim la profunditat de so
del contrabaix del jove crac Miquel
Álvarez, quin goig haver-lo tingut al Jazz
Club la Vicentina ja fa una mica de temps, sí. I també la suavitat de les
escombretes de Vicente Espí. I el
pont o la B del tema l’ha fet en Mark
Nightingale el fent de Bob
Brookmeyer, quin goig de sons. I després d’acabar la presentació del tema Latino, ha estat Bob qui ens ha impressionat per la brillant improvisació que ell
ens ha fet, músic britànic, un dels puntals més sòlids del Jazz allà. I Latino ha improvisat el pont del tema,
amb una solvència aclaparadora, com ha estat la del britànic, i ja recuperar la
melodia i acabar-lo amb un “Turn Around”, preciós tema per començar-los a
escoltar.
Francisco
Blanco Latino està
embolicat sempre en més aventures de les que sembla raonable, però d'alguna
manera aconsegueix sortir-ne amb èxit, amb un optimisme a prova de bomba i una
inesgotable capacitat de gaudir com a senyes d'identitat. Una d'aquestes
aventures és recordar-nos de tant en tant la seva admiració per Gerry Mulligan, tant en versió de
quartet sense piano com al capdavant d'una orquestra. Va fer el primer ja fa
bastants anys amb David Pastor a la
trompeta, gràcies a una invitació del club Jimmy
Glass de València. Després, el
2006, el festival de jazz de Xàbia
va produir el seu espectacle “Around
Mulligan”, per a big band, que en anys successius ha pogut mostrar a
nombrosos escenaris nacionals i internacionals amb diferents protagonistes.
Finalment, el 2009, la bona disposició del trombonista britànic Mark Nightingale durant una fructífera
estada a València li va permetre
evocar el quartet de Mulligan amb Bob Brookmeyer. Van tocar en públic i
fins i tot van gravar set temes, però per diferents raons la sessió va romandre
inèdita. Latino se n'havia d'acordar
cada vegada que entrava en un estudi, però el 2022 Nightingale va accedir encantat a una nova col·laboració per
rematar la feina amb sis temes més. El resultat, estimat lector, és el que tens
entre mans (o a la pantalla més propera, qualsevol sap avui dia).
I si hi ha un Blues, vaig i el poso, com sempre
us dic, i aquest és un tema de Gerry
Mulligan, com no podia ser de cap més manera on hi toquen Jordi Vilà al contrabaix i Jeff Jerolamon a la bateria ...
11.3.- Blues (Gerry Mulligan) 5:40.
I sí que de ben segur reconeixeu el so West Coast Jazz, on no hi trobarem
gaire Gospel i musicalment parlant,
tot és així com més contingut, no tant “heavy” com fou el BeBop i tampoc com el Hard
Bop on sí n’hi hagué, de Gospel.
I tot i que és un Blues típic, ha resultat ser un tema molt reeixit, sobretot
com quan han doblat el tempo i afegit més Swing. I aquí Jordi Vilà fou el baixista, recordeu, dels temes del 2009. Una
melodia feta a duet de saxo baríton i trombó d’aquests dos mestres, que per
cert no es noten diferències de tècnica ni de so entre les dues gravacions, o sigui que ja al 2009 tocaven
com els àngels. I hem escoltat un primer solo de Latino brutal, amb les escombretes de Jeff, i “Walking” de Vilà.
I també ha estat brutal el solo de Mark
i què bé ho feu ja aleshores. Una mestria compartida per la resta de membres
del quartet tot i ser ells dos els més cracs i líders. Solo del baixista i
tema. Brutal aquest Blues de Mulligan.
Jordi Vilà al contrabaix i Jeff Jerolamon a la bateria van completar el quartet el 2009; Miquel Álvarez i Vicente Espí ho han fet tretze anys després. Són acompanyants
diferents, és clar, però igualment excel·lents, i el conjunt desprèn un intens
aire de família. El trombonista i el saxofonista baríton ja eren artistes
madurs quan van iniciar aquest camí, i anys després ni el temps ni les modes
semblen haver-los afectat: conserven els mateixos gustos i el mateix
entusiasme. Sembla com si haguessin sortit de l'estudi a prendre l'aire i
haguessin tornat en una estona, sense arribar ni tan sols a apagar els llums.
Un repertori ple de clàssics de Mulligan,
diversos estàndards mulliganescos i una coneguda composició de Brookmeyer són la demostració musical
del que dic.
I per tot això seguirem escoltant-los en un
clàssic de Mulligan amb en Miquel i Vicente,
el conegut...
11.5.- Festive Minor (Gerry Mulligan) 5:59.
I aquest tema tan popular de Mulligan el va encabir en el seu disc
del 1959 “What is There to Say?” publicat per Columbia on hi hagué Gerry
Mulligan - saxo baríton, Art Farmer - trompeta, Bill Crow - contrabaix i Dave
Bailey – bateria, sense la trompeta primera de Chet Baker.
I sí que hem reconegut totes i tots aquesta
melodia, oi? El tema l’han interpretat els dos líders com si fos una seqüència
de preguntes respostes, que no ha estat ben bé això. I Latino ha estat el primer en meravellar-nos amb la seva mestria
interpretativa en aquest tema gravat no fa gaire i per això amb Miquel i Vicente. El trombonista britànic l’ha seguit amb igual mestria i so
profund, més metàl·lic que la fusta del baríton, però amb igual profunditat,
car no s’aparten gaire del registre. I Miquel
ens ha enlluernat amb la seva improvisació, cantada al mateix moment i
entonada, cosa súper difícil i que pocs poden fer entre els contrabaixistes,
brutal en Miquel. I de nou han acabat
el tema amb un llarg i impressionant “Turn Around” on encara han improvisat una
mica. Brutal tema de Mulligan i
millors interpretacions de tots quatre.
Que el quartet de Mulligan amb Chet Baker
és una de les més felices trobades de la història del jazz és indubtable. Però
el grup del saxofonista baríton amb Brookmeyer,
encara que menys prolífic, ha estat potser massa oblidat. Brookmeyer va ser un individualista sempre fascinant, amb el
trombó de pistons, un modern entre els clàssics i un clàssic entre els moderns.
La suma d'aquests dos timbres greus podria haver resultat desassossegant, però
tant Mulligan com Brookmeyer
sempre van estar sobrats d'espurna.
I temes coneguts de Gerry Mulligan que totes i tots hem escoltat són “Walking Shoes”,
amb un Swing brutal, i també el molt conegut “The Cat Walk”. Un altre de Mulligan és el vital “Bike up the
Strand”. I l’altre gran tema de Bob
Brookmeyer és “Whooeee”. I ja per acabar, dir-vos que fan una versió
magistral amb arranjament inclòs del conegut “All The Things You Are” de Jerome Kern.
Us recordo també que entreu a les següents
pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Llibreria Byron: https://llibreriabyron.com/calendari/
Nova Jazz Cava:
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club la Vicentina:
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres fins el 13 de desembre amb un Ensemble Maresme amb l’Ivó Oller, trompeta; Ayna López,saxo alt i
veu; Gerard Nieto, orgue Hammond i Joan Casares, bateria en un esdeveniment
organitzat des del Jazz Club la
Vicentina. Us hi esperem a partir de les 22h. Aquesta vegada s’haurà de
col·laborar.
I ja els acabarem d’escoltar i nosaltres el
programa d’avui amb el tema més vital del disc, tema que no comentaré que ja
n’hi ha prou, i també del gran Gerry Mulligan
i anomenat...
13.13.- Limelight (Gerry Mulligan) 5:11.
I què bé acabar el programa d’avui, aquest
especial dedicat a les amigues i amics de Sedajazz
Col·lectiu de Músics i també a la seva secció amb la qual estem molt
relacionats, la de la seva discogràfica Sedajazz Records, perquè recordeu que
aquests discos me’ls van enviar a casa dies abans que la maleïda Dana destrossés una part del territori
germà. I esclar que felicitar als músics d’aquests darrers temes amb Latino Blanco, Mark Nightingale, Jordi
Vilà, Miquel Álvarez, Jeff Jerolamon i Vicente Espí.
Xispa és una cosa que tampoc els falta a Latino
i Nightingale. Diguem que aquest és
un dels músics més respectats i sol·licitats de l'escena britànica i europea;
si entréssim en detalls acabaríem amb el paper disponible. Però Francisco Blanco és així mateix un
jazzista superb, cosa que no sempre tenim present pel seu carisma com a
educador i impulsor de projectes per a lluïment dels altres. La química entre
tots dos és evident; i aquest disc, amb tot allò que té d'homenatge i record,
es converteix en una mirada endavant gràcies a la capacitat d'aquests dos
músics per seduir-nos amb les seves veus individuals. Escoltin, per posar només
uns quants exemples, Latino a “Love
me or leave me” i a Nightingale al “Blues”,
els intercanvis de cors a “Limelight” o les improvisacions a duo amb què
anticipen la reexposició a “The cat walk”. Mentre el jazz sigui això, i de
moment no sembla que canviï, els aficionats trobarem motius sobrats per
aplaudir la presència d'aquests talents. Jorge
García.
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi
aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits
d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la
setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i
bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.
