Programa 580: J. Bonell & J.Farrés; M. Tuset & J. Bonell; Eran Har Even Trio i Ethic Labs (J. Garrabella) 31 de gener de 2024.

 

Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà  amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.
 
I el programa d’avui anirà dels darrers singles que han fet els nostres amics Jordi Bonell i Jordi Farrés, i un tema recuperat de fa 11 anys amb  Marina Tuset i Jordi Bonell com també el darrer projecte a trio del també guitarrista Eran Har Even, “Shorter Days” i els Ethic Labs i el seu “Black Red Blue Green” de l’ideòleg i líder de la formació, en Javi Garrabella.
 
I com no podria ser de cap més manera, començarem amb els singles de Jordi Bonell i Jordi Farrés, Enregistrats a Moojal Records. Mix & Mastering: Aniol Bestit. ArtWorks, portades dels singles: Alba Cols. “I Remember Faregot” (J. Bonell), publicat el 11/3/2023. “Here Comes Faguester” (J. Farrés) publicat el 28/7/2023. “Never End” (J. Farrés) publicat el 12/11/2023. I finalment “Lullaby” (J. Farrés) publicat el 12/1/2024.


I ja començarem amb el més delicat de tots ells, per tempo, car de delicats i preciosos ho són tots ells, el compost per Jordi Farrés i anomenat...
 
1.3.- Never End (J. Farrés) 10:23.
 
I quin bonic i preciós tema, en tonalitat de Bm, com “La Misa” de Bach em va dir Farrés que per això té aquesta profunditat; tema distribuït en quatre trams musicals, melodia de Farrés i solo de Bonell, i solo i melodia de Farrés, aquest amb un so un pelet més agut, molt pelet i sense delay. Difícil, oi? I també perquè el llenguatge d’ambdós músics en les seves improvisacions té una continuïtat que fa de tot plegat un únic missatge, el de la bellesa. Què bonic tema per començar-los a escoltar.
 
I podreu llegir al blog algunes de les coses que em va dir en Jordi Farrés a partir d’una pregunta meva relacionada amb el perquè d’aquests singles que han  tret ells dos. I ell parla d’originalitat, de tipus de música, i d’atmosferes creades, que són úniques. I sí, perquè després d’escoltar aquest llarg tema de més de 10 minuts, un es pregunta, com és que no se m’ha fet llarg si només hi ha dues guitarres? Doncs per coses com la originalitat que em va dir el Jordi. I jo afegiria també que per la bellesa d’aquesta composició de Farrés, per la calidesa dels sons de les dues guitarres, amb sons molt iguals, i certament se m’ha fet difícil esbrinar quan acaba un i quan comença l’altre. He tingut una ajuda, Jordi Farrés sí, que m’ha parlat del “delay” emprat per Bonell i que ell no empra.
 
I jo vaig voler saber el perquè de tot plegat i per això li ho vaig preguntar a Jordi Farrés, que en Bonell te moltes feines.....i tot i que el text íntegre el podreu llegir al blog, aquestes varen ser les primeres paraules de Jordi Farrés....
 
“Tot això és un joc que estem fent, per la profunda amistat i relació molt estreta que tenim, que tinc amb el Jordi, Bonell, de fa molts i molts anys, de quan jo era molt i molt jovenet. El Jordi és un dels pares de la guitarra elèctrica del nostre país, és un referent absolut, i jo sempre he pensat, i cada cop que em faig més gran ho tinc més clar, que el Jordi en desenvolupament melòdic, capacitat melòdica, és dels números “1” mundial, i no exagero....etc, etc...
 
I fa uns anys, ja havíem fet concerts a duo i tal, i és allò que deies, “ja farem un disc, ja farem un disc”, i va quedar tot pendent. I en aquests darrers temps vaig somiar que gravàvem, i que com ara la tecnologia ho permet, podríem gravar ell a casa seva i jo a casa meva, i així solucionàvem els problemes de mobilitat.
I parlant li vaig dir en plan de broma, i pensant-me que es fotria un far de riure, va dir, doncs va som-hi, anem a fer un tema. I ens hi vam posar pensant que gravaríem un tema i llestos, dient-nos que bé, el disc no el farem, però farem una cançó, i vam agafar un tema seu que ell tenia a l’ordinador, el vam recuperar, el vam gravar, i és el primer tema que vam publicar que es diu “I Remember Faregot”, i quan el vam acabar, n’estàvem molt contents i li vaig dir, “saps què, n’escriuré un de tornada, i així tindrem el teu i el meu. I jo vaig escriure un altre tema que es diu “Here Comes Faguester” què és el segon, i ho vam tornar a aconseguir. I amb la tonteria, (lo del Faregot i lo del Faguester és una broma que ens portem de fa un temps amb el Jordi, són noms inventats, és un joc, tot és per riure i tal).


I tal i com em va dir Farrés, vàrem començar aquesta moguda amb un tema de Jordi Bonell que ell tenia amagat en un calaix, (avui dia els calaixos estan al PC) i anomenat...
 
2.1.- I Remember Faregot (J. Bonell) 7:29.
 
I quina altra meravella que acabem d’escoltar, tema recuperat del Jordi Bonell en tonalitat de AM, oberta, brillant, que li agrada molt a ell, molt emprada pels guitarristes i allunyada del món del Jazz. I ves per on que en aquest tema he pogut esbrinar els seus trams musicals, i començant pel canal esquerra escoltant la molt bonica melodia a càrrec de Farrés i primera improvisació, per després i pel canal dret, la improvisació de Bonell i acabar ell mateix recuperant la melodia, crec que amb algunes variacions. De nou l’atmosfera creada, l’ambient íntim de màxim relax, la calidesa de les interpretacions, sense presses, plàcidament, com convé escoltar sempre la música. I com s’ha acabat el tema, com en suspensió, tot i dient, eps que això continuarà, com de fet va passar. Dos amics, dos grandíssims guitarristes, dos sons molt propers a voluntat, per l’amistat, pel respecte, per la mútua admiració. Una melodia farcida d’arpegis delicats i sovint amb intervals amplis tan i tan ben trobats i tan ben enllaçats, formant al final la melòdica cançó que acabem d’escoltar. I més intervals amplis en les seves sengles improvisacions, magistrals, esclar. I quin gust musical el d’ells dos. I si Farrés em deia que Bonell és una veu única en el món de la guitarra, mundial, pel que fa a l’aspecte melòdic de les seves improvisacions, ell mateix no n’està gens lluny, no, més aviat n’està al seu costat.
 
I més coses que em va dir les podreu llegir al blog...
 
I rés, que al final hem anat seguint perquè, bé, ens agrada el resultat, ens ho passem molt bé, i això, i ara en portem quatre i tenim alguna cosa més al calaix. Així com anècdota, vam posar-nos “Normas del Juego”, i vam dir que ha de ser música original, no podem posar calendaris, no podem posar terminis, no ha d’haver-hi cap “business” de res, no hi ha empresa, estem acostumats a anar a l’estudi i en dos dies gravar un disco, aquí no hi ha preses, si se’n tarda un mes, se’n tarda un mes, i si se’n tarden tres, se’n tarden tres. I musicalment no ha de tenir concessions, hem de fer lo que ens vingui de gust sense pensar en res, més que pensar en fer lo millor que puguem nosaltres, la millor música que puguem oferir en aquest moment amb dues guitarres. I jo crec què...i el Jordi també ho creu, i la gent que s’ho està escoltant m’han escrit feedbacks sobre aquestes cançons, doncs crec que tenim un so i creem un ambient molt particular, únic, quan toquem junts, es crea allà una cosa, i avui en dia és difícil ser originals, m’estic fotent masses flors, ho dic amb tota la humilitat del món, però crec que aquest so és únic, tan de la música com dels instruments, com dels llenguatges i els vocabularis, i que bàsicament lo que reflecteix és una gran amistat, la que et deia al principi, i reflecteix molt el respecte i admiració que ens tenim, i també un respecte per l’ofici i una devoció per la guitarra bestial, i també aquesta mania que tenim per la originalitat, per intentar no copiar, i també un punt de defensar casa nostra, la nostra cultura, i no estar copiant els ianquis com molta gent fa i ho intenta, i nosaltres estem, estem,  toquem Jazz però des d’una vessant una mica més personal, i llavors hi ha gent que pregunta, “i això què és, música clàssica, o es música mediterrània, o és Jazz, o què és”, no sabem què és, són composicions originals amb espai per a la improvisació i, i ja està, tampoc volem pensar més. Llavors, també a mode de joc, cada música, cada cançó, com que ens ha enganxat desprevinguts perquè no sabíem que en faríem tantes, doncs una amiga nostra ens fa una aquarel·la específica per cada cançó, un cop la pintora ha sentit la música, pues li ve al cap una cosa, i també com que ens coneix molt a tots dos, pues pinta, va pintant coses. I així és com una mena de partida a tres i anem fent.


I encara els escoltarem en el tema de Jordi Farrés i anomenat…
 
3.2.- Here Comes Faguester (J. Farrés)
 
I em va dir Farrés ...” i vam agafar un tema seu que ell tenia a l’ordinador, el vam recuperar, el vam gravar, i és el primer tema que vam publicar que es diu “I Remember Faregot”, i quan el vam acabar, n’estàvem molt contents i li vaig dir, “saps què, n’escriuré un de tornada, i així tindrem el teu i el meu. I jo vaig escriure un altre tema que es diu “Here Comes Faguester” què és el segon, i ho vam tornar a aconseguir. I amb la tonteria, (lo del Faregot i lo del Faguester és una broma que ens portem de fa un temps amb el Jordi, són noms inventats, és un joc, tot és per riure i tal), doncs ja teníem el segon.”
 
I de nou un tema en AM i amb quatre trams musicals, melodia de Farrés, solo de Bonell, i solo i melodia de Farrés. I en aquest encara se’m fa més difícil saber on acaba un i comença l’altre, tan similars són els seus sons de la seva amistat guitarrera. I primer hem escoltat a Jordi Farrés fent de nou una preciosa melodia farcida d’arpegis preciosos. Un tema que té un pont amb un bonic canvi tonal que s’ha percebut la mar de bé; i m’ha semblat que te una estructura allunyada de les típiques dels estàndards i que el ritme sembla que va a 6*8, o sigui un ritme ternari complex, amb estructura gens típica i sí la forma, AABA que tenen aquests temes que estem escoltant. I les sensacions escoltant-los són tals que t’omplen de pau, car aquestes melodies estan plenes d’amor, d’amistat, de respecte. I de nou ens han captivat amb les seves improvisacions, per la sonoritat plàcida, per les seves idees creades i plasmades a l’instrument. El pas sonor d’una guitarra a l’altre no es percep, no. Sí que el so de la primera guitarra solista té un delay que la darrera no té, i per això sabem que és la guitarra de Bonell. I què melòdics ells dos en fer les improvisacions, què bonic aquest tema, també.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.


I ja els acabarem d’escoltar en el tema també de Jordi Farrés i anomenat...
 
4.4.- Lullaby (J. Farrés) 6:41.
 
I quina altre meravella de composició i esclar, d’interpretacions de tots dos, en un tema que ha començat dolçament però ja amb la rítmica incorporada a la melodia. Melodia feta per Farrés on ell mateix n’ha fet la primera improvisació. De nou els arpegis, la sensibilitat, el bon gust musical, la tendresa, la tècnica, la gràcia d’ells dos fent-nos gaudir. I sí que he pogut constatar el moment a partir del qual ha sonat la guitarra solista de Bonell, car m’ha sonat un puntet més fosc el seu so, res, un puntet de res. I quina improvisació que ens ha fet en Jordi, amb quina mestria melòdica l’ha feta. I d’aquest tema, Farrés em va comentar que estava construït harmònicament sobre  quatre tonalitats, C, Eb, G i Bm, i que va pivotant, tot i que no se senten aquests canvis, són molt de matís, però estan allà, aquí està potser la gràcia del tema aquest. I també que les melodies campen lliures i són les que realment dominen el tema. I fent referència a les harmonies dels temes, em va dir que són molt complexes, que tenen diverses modulacions, però que a la balada “Never End” no tant. I que això ens portaria a la clau de tot això, car, quan una melodia és clara, és cantabile, en certa manera, fins i tot lírica, doncs provoca varies coses, entre d’altres, que les estructures puguin ser irregulars, i que no ens n’adonem, que no ens molestin perquè la melodia té un gran poder. En Jordi (Bonell) és un màster fent això, i per això he composat temes pensant en el llenguatge, el vocabulari del Jordi perquè sabia que ell ho tocaria; volia que se sentís tan còmode com fos possible, i anar una mica, sobretot al seu món, de sons, valeeee? Perquè és un tio que m’ha influït en varis aspectes i per tant era hora de posar-ho sobre la taula. I l’estructura i el llenguatge dels solos, està molt lluny del que serien els estàndards.
 
I com a final, en Jordi Farrés em va dir això tan impressionant:
Jo crec que el Jordi Bonell es mereix tanta difusió i reconeixement com sigui possible, perquè lo que ha fet per tots els que han vingut darrera, guitarristes o no, és un disbarat, sense ell, tots tocaríem diferent, vale? Vinga una abraçada Miquel, ja em dius.. Adéuuu.

Foto promocional del concert amb J. Bonell, V. Miralles i A. Figueras

I després d’aquests temes de Jordi Bonell i Jordi Farrés, i per les casualitats de la vida, us posaré un tema “delicatessen” amb Marina Tuset, veu, la meva filla, i Jordi Bonell, guitarra en un tema de Wayne Shorter anomenat “Miyako”, el nom de la filla de Shorter que van enregistrar ells dos (i mai publicar) ara fa 11 anys, i per tant quan ella en tenia 18 i feia el 1er de G.S. al Conservatori del Liceu amb Jordi Bonell per allà fent-los-hi classe..
 
Miyako (Wayne Shorter) 5:20.
 
Sense comentaris, que ja n’hi ha molts.


I seguirem amb Wayne Shorter i ara amb un altre gran guitarrista, en Eran Har Even i projecte “Shorter Days” dedicat a la música de Shorter publicat el 18 de gener de 2024. Enregistrat per Philip Ten Brink al Roode Bioscoop. Mesclat per Alessandro Mazzieri. Masteritzat per  Marci Fenyvesi @ F.M Mastering. Obra d'art d’Hagar Cohen. World Citizen Music Records 2024. Amb Eran Har Even, guitarra; Omer Govreen, contrabaix i Wouter Kühne, bateria. Totes les composicions són de Wayne Shorter i els arranjaments de l’Eran Har Even Trio.
 
El guitarrista Eran Har Even reimagina vuit de les obres mestres atemporals de Wayne Shorter a “Shorter Days”. Amb el baixista emergent Omer Govreen i el buscat bateria holandès Wouter Kühne, Eran ofereix noves interpretacions de clàssics com “Nefertiti” i “Lost” en aquest format a trio.
 
I els començarem escoltant en el preciós...
 
5.6.- Dance Cadaverous (Wayne Shorter) 4:47.
 
I de nou ens hem situat en unes delicades melodies amb la guitarra de nou com a protagonista, i és clar que amb la música de Wayne Shorter. I el nostre estimat Wayne va incloure aquest tema en el seu imprescindible “Speak No Evil” disc publicat per Blue Note el 1966, on hi hagué Freddy Hubbard, Herbie Hancock, Ron Carter i Elvin Jones, ni més ni menys. Disc de culte, com ho són la majoria del nostre gran heroi. I de l’Eran Har Even ja li he posat algun altre treball seu, un que va presentar al Festival de Jazz de Granollers ara ja fa una mica. Ens ha captivat la seva tendresa a l’hora d’interpretar aquesta melodia tan particular i bonica. Aquest format de trio és força adequat, guitarra, contrabaix i bateria, per acaronar-nos com ells ho han sabut fer. Un tema que ha estat permanentment situat en un entorn càlid i on la qüestió rítmica no ha variat, coses que sí passaran en els altres temes. En seguirem parlant d’ells i també podreu llegir al blog coses d’aquest projecte.
 
Inspirat pel llegat inimitable de Shorter i per la seva visió de la vida, el guitarrista d'Amsterdam, nascut a Israel, va portar el seu trio a l'icònic Roode Bioscoop per gravar l'homenatge definitiu al seu heroi. "Durant els últims tres anys, un desig profund em va obligar a emprendre un viatge de redescobriment, profundament arrelat en l'art atemporal de Wayne Shorter. Immers en les intricades composicions que formen el seu llegat musical, em vaig trobar aprofundint simultàniament en ell mateix, amb l'essència de la seva ideologia i forma de vida. El que va sorgir va ser un vast i il·limitat mar d'inspiració, no només en l'àmbit de la música, sinó també com a mitjà per descobrir una comprensió més profunda del meu propi jo", explica Eran. El resultat és un col·lecció d'adaptacions creatives i nous arranjaments que abracen la versatilitat del swing de Shorter alhora que amb cura, joc i habilitat deixen les seves empremtes dactilars en aquesta part vital de l'herència del jazz.
 
I els seguirem escoltant en el primer track i tema anomenat...
 
6.1.- Lost (Wayne Shorter) 5:50.
 
I d’aquest “Lost”, dir-vos que Wayne el va incloure en el seu disc enregistrat el 1966, “The Soothsayer”, publicat però el 1979, coses que no s’expliquen. Hi hagué Freddy Hubbard, James Spaulding, McCoy Tyner, Ron Carter i Toni Williams. I acabem d’escoltar una altra meravella de tema de Shorter i ara sí que hem notat els canvis en la qüestió rítmica, i de quina manera, ja a les acaballes del tema amb el baterista Wouter Kühne fent ell i desfent una magnífica intervenció. I és que després de les improvisacions han recuperat la melodia principal per endegar un final espaterrant on el baterista s’ha esplaiat la mar de bé, sense oblidar al líder Eran Har Even i al baixista Omer Govreen. Un tema iniciat amb la preciosa melodia a càrrec de la guitarra del líder i ja ben aviat endegar aquest la seva improvisació. A notar el fons a càrrec de les notes entremaliades del baixista i els copets al canto de la caixa del baterista. Gran improvisació del guitarrista israelià resident a Amsterdam. Ens ha impressionat el treball que ha realitzat, brutal, i també gràcies al suport dels dos de la base. Gran tema del nostre heroi i per les interpretacions de tots tres.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Tejo Milenario: http://www.tejomusic.com/,
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.


I encara ho farem en el magnífic
 
7.5.- One by One (Wayne Shorter) 4:39.
 
I la primera vegada que va sonar aquest tema va ser en el disc “Ugetsu” a càrrec dels  Art Blakeys Jazz Messengers at Birdland, al 1963, on hi hagué Wayne Shorter, enregistrat en directe al Birdland, Nova York, NY el 16 de juny de 1963. Produït per Orrin Keepnews per a Riverside Records. On hi hagué Art Blakey (bateria), Curtis Fuller (trombó), Freddie Hubbard (trompeta), Wayne Shorter (saxo tenor), Cedar Walton (piano), Reggie Workman (contrabaix) i ho presentà Pee Wee Marquette.
 
I ara amb quins moments d’impressionant Swing han fet aquest brutal tema de Shorter. I quina feinada de tots tres, fotent-li sense parar des dels inicis. Pràcticament només hi ha hagut un “break” al final del solo del líder on tot semblava aturar-se, però no, car han seguit amb el ritme trencat i ja per encarar el final d’aquest gran tema. I és que el tema ha començat de la mateixa manera amb la melodia i arranjament del líder i el ritme així esberlat. I què bona la primera improvisació a càrrec del baixista Omer Govreen, quina pulsió rítmica la d’ell alhora que llenguatge i fraseig. Eran l’ha seguit i de nou amb unes maneres jazzístiques increïbles, gran tècnica alhora que gust en les melodies creades, i sempre amb el gran suport del baterista Wouter Kühne. Un trio de màsters on el baterista ha obviat la feina típica d’acompanyar només a Swing, i per contra ha anat creant les seves línies rítmiques entretallades. Brutals tots tres.
 
La gesta anterior d'Eran, “World Citizen”, es va presentar a l'Amersfoort World Jazz Festival el 2021, juntament amb el baterista coreà i signat per Edition. Amb èxit; L'actuació d'Eran va ser seleccionada per mostrar-la en col·laboració amb la coneguda plataforma de mitjans JazzCorner i va obtenir més de 9500 visualitzacions d'arreu del món. Ja aleshores Sun Mi Hong, el 2021, el seu conjunt incloïa una interpretació de “The Big Push”, la 3a melodia de “Shorter Days”. Des de llavors, ha estat titular d’aquesta plataforma i ha donat conferències a tot el món.
 
I ja els acabarem d’escoltar en dos temes seguits anomenats...
 
8.5.- Nefertiti (Wayne Shorter) 3:45.
9.7.- Capricorn (Wayne Shorter) 6:13.
 
I del primer i magnífic “Nefertiti”, dir-vos que el tema fou inclòs en el disc homònim, però de Miles Davis del 1968 on Wayne hi col·laborà amb dos temes més, “Fall” i “Pinocchio”, mentre que els altres temes foren “Madness “ i “Riot” de Herbie Hancock i “Hand Jive” de Toni Williams, ells tres amb Miles Davis i Ron Carter. Gran tema de Shorter com ho són tots, ell encetant per aquella època unes maneres “Post-Bop” i ja mirant cap al futur que seria força convuls i creatiu. I el nostre trio ha quallat de nou una gran feina grupal, sí, sense oblidar la individual, car ells sembla que vagin cadascú a la seva bola.
 
I del segon “Capricorn” dir-vos que Wayne Shorter el va encabir en el disc “Supernova” del 1969, ja en plena moguda de Jazz-Fusió, època del “Bitches Brew” de Miles Davis i ves per on amb molts dels que amb ell varen realitzar la seva Obra Mestre, la segona, que la primera va ser el “Kind of Blue”. Hi hagué John McLaughlin, Chick Corea, etc, etc. I quin brutal i llarg solo ens ha fet el jove baterista Wouter Kühne just a la meitat del tema i ja fins recuperar el motiu principal i acabar-lo. L’han començat però amb la melodia a duet de guitarra i contrabaix i el baterista amb els seus típics copets al canto de la caixa i demés virgueries que fa. El Swing ha aparegut ben aviat, car la melodia és força curta. I ha estat en la improvisació brillant del líder Eran Har Even el qual ens ha tornat a deixar clavats a la  cadira per la seva clarividència solista i recursos emprats. Brutal aquest trio i projecte dedicat a la música de Wayne Shorter o sigui que felicitats nois, Eran Har Even, Omer Govreen i Wouter Kühne.
 
I més coses les podreu llegir al blog..
Després d'haver digerit les plantes perennes de Shorter i les joies menys conegudes durant anys en diferents formacions, el concepte musical d'Eran es manté arrelat en la curiositat i la conversa, estirant les fronteres de la melodia, l'harmonia, la textura i la forma. Amb el seu trio, vol expressar una alegria de viure que convida a volar, a celebrar la vida i a explorar-ne els misteris. Estem segurs que Shorter ho hauria aprovat.


I després d’aquests dos projectes amb líders de guitarristes, farem un salt al buit per la proposta trencadora, la del seu líder i ideòleg, el baixista Javi Garrabella i formació Ethic Labs anomenat “Black Red Blue Green”.  Gravat i mesclat per Gerard Porqueres Roma a Heartwork Recording Studio (Barcelona). Produït per Javier Garrabella. Disseny de l'artwork (suminigashi) per Carolina Gil (Kau Estudi) i maquetació per Camila Vargas. Amb Roger Martínez - Saxo Soprano i Alt. Pol Padrós - Trompeta i Flugel. Max Villavecchia - Rhodes & DX7. Javi Garrabella - Baix elèctric, Konnakkol, Electrònica i Joan Carles Marí - Bateria. Totes les composicions són de Javier Garrabella excepte "Orbits" i "Contrafall" que estan inspirades en Wayne Shorter; "Niranjana Nirakara" és una cançó tradicional de Dhrupad; i els tracks “Purple”, “Grey” i “The Spook” són improvisacions del moment.
 
I ja els començarem escoltant en un  dels delicats temes d’aquest projecte, on copsarem la seva inquietud en cercar melodies i sons contemporanis, en el tema de Wayne Shorter i anomenat..
 
10.4.- Orbits (W. Shorter & J. Garrabella) 5:01.
 
I aquest tema l’inclogué també Miles Davis en alguna de les seves gravacions, i també el propi Wayne el va tornar a interpretar en el seu “Alegria” del 2003 amb Danilo Pérez, John Patitucci i Brian Blade.
 
I en Javi Garrabella ens diu això: Inspirat en el tema de Wayne Shorter. És la transcripció del tema escrit al revés. Fixeu-vos en el saxo alt que apareix a la reexposició del tema. I ves per on que aquestes segueixen essent atmosferes típiques de la música de Wayne Shorter. Els inicis però han estat força foscos pels sons profunds també dels més greus, tot plegat a mode de “Intro”. La melodia ha aparegut a duet dels vents, la trompeta de Pol Padrós i el saxo alt  de Roger Martínez i amb quina subtilesa Joan Carles Marí colpeja la seva bateria. El líder al baix i efectes ha estat qui primer ens ha impressionat per la improvisació que ha fet. Ell tirant de la creativitat i de fons els sons dels vents, els del teclat de Max Villavecchia, i els copets a la caixa, tot plegat creant una atmosfera força especial. I els vents han recuperat la melodia i ja per encarar el final d’aquest primer tema de Wayne Shorter.
 
ETHIC LABS és un projecte de jazz fusió que experimenta amb les formes tradicionals i barreja diversos estils d’avantguarda per trobar el seu propi so. Després de tancar l'etapa del seu anterior repertori, el del disc debut “The Beauty and Mystery of the Prime Numbers” amb formació original de nonet (veu, saxo soprano, clarinet baix, tuba, sintetitzador, piano, baix, tabla, bateria), Javi Garrabella replanteja el grup reduint la seva formació i apostant per la frescor i l'espontaneïtat, sense deixar de banda l'afany per la cerca dels límits. En un concert de l'actual quintet es pot respirar aquesta barreja de densitat musical al mateix temps que una llibertat per a la interpretació, gràcies a la fluïdesa dels seus integrants.
 
I els seguim escoltant en l’altre tema on Garrabella es va inspirar en Wayne Shorter, que ves per on tornem a tenir per aquí, i anomenat..
 
11.7.- Contrafall (J. Garrabella) 7:30.
 
I ves per on que aquest tema és un “Contrafact” (nova melodia amb els mateixos acords) inspirat en el tema “Fall” de Wayne Shorter i així ens ho explica Javi Garrabella:” Tot i així, el ritme harmònic està reestructurat i reescrit. Originalment només tenia la melodia del soprano, però per a aquest enregistrament vaig escriure una mena de cànon lliure per a la trompeta.


I el tema té de nou els aires celestials de Wayne Shorter, què bé, com m’agrada. I quin final amb els dos vents anant per lliure, a mode de lliure improvisació, i sempre com a fons els més greus del baixista, els sons del teclat i la bateria, i ja per arribar al final de manera diluïda. Els inicis han estat de nou sorprenents per com juguen amb la melodia, trompeta i saxo soprano. La resta de companys recolzant-los de manera eficient, amb un contundent Joan Carles Marí a la bateria, el líder Garrabella al baix i Konnakkol, que no albiro quan l’usa, que potser sempre per com ha sonat el seu material. I quines línies més contemporànies ha creat Pol Padrós a la trompeta, ell que les ha realitzat amb el seu característic so. També Max Villavecchia ens ha captivat per la sonoritat del seu teclat DX7 i per les seves evolucions solistes. I com ha entrat de potent el saxo soprano de Roger Martínez, quina brutalitat, allà al registre més agut per on s’ha passejat tranquil·lament, tot i la dificultat de mantenir-lo afinat. Magnífica feina de tots plegats en aquest altre tema amb tots els aires de Wayne Shorter i de nou, quin final més acollonant.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz Club, Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
 
I un altre tema súper interessant és l’anomenat...
 
12.5.- Maze in Tangeria (J. Garrabella) 4:40.
 
I d’aquest brutal tema ens diu Javi Garrabella què: Aquest tema és la barreja de dues composicions. "Maze (Labyrinth)" és un tema que no té melodia escrita (s'improvisa) i en el qual és complicat establir un centre tonal, ja que l'harmonia es mou descendint i/o ascendint simètricament, desubicant-te en una mena de marea. "Tangeria" és de fa uns 7 anys i va ser un intent marcià de fusionar els Tangos i les Bulerías en un sol Riff. Com que no es deixava ascendir per tons ho vam fer amb la dimensió temporal. 10-n’hi-do.
 
I mare de 10 sr quina altra brutalitat de tema, per les diverses evolucions que ha tingut, i que per com l’han començat, poc ens esperàvem aquest final. Roger l’ha iniciat al saxo soprano amb una dolçor remarcable, amb els acords del teclat, notes greus del baix del líder i el baterista, acaronant la seva bateria. Roger s’ha passat al saxo alto, i és llavors quan ha començat la bogeria, la creació de tots plegats. Les improvisacions lliures, cadascú a la seva bola. Un motiu rítmic marcat rítmicament i interpretat pel saxo alt, ha servit perquè Max hagi desenvolupat la seva improvisació i sonoritats etèries, i esclar que amb el suport del líder Garrabella al fons de tot i la bateria de Marí. Llavors ha estat quan han desenvolupat un motiu recurrent i cada vegada més de pressa, més de pressa, arribant a una mena d’èxtasi rítmic-melòdic brutal i així fins l’increïble final. Quina barbaritat.


Sobre el concepte de l'àlbum: Aquest àlbum juga amb diversos colors: D'una banda revisita composicions que vaig escriure fa uns 10 anys, recuperades per muntar un repertori amb temes frescos i directes que donin joc per la seva flexibilitat. Hi ha un petit homenatge a Wayne Shorter i una incursió a la música clàssica de l’India (Nord i Sud). La improvisació hi juga un paper important. Hi ha temes que no es van tocar fins el dia de l'enregistrament, alguns d'improvisació lliure en els quals se secciona la banda i es dirigeix ​​a través de "guions" narrats (breus ordres). A més, el track que obre el disc tampoc estava previst; va ser una descàrrega accidental, enxampada al vol amb el meu mòbil. Sota aquests angles, el grup es comunica amb un llenguatge jazzístic picant i un so una mica esquinçat, creant així un discurs desenfadat i espontani. I finalment, després de gravar l'àlbum, vaig decidir produir una sèrie de “drones” que vaig posar camufladament en alguns dels temes, perquè acabessin de donar-los un espai i un fons més suggerent. El disc sona autèntic perquè es van deixar les pistes de les preses tal com es va gravar en directe, sense retocs; encara que en alguns temes podreu sentir preses afegides a posteriori de flugel i saxo alt.
 
I seguirem escoltant-los en el tema anomenat...
 
13.3.- Come Alone (J. Garrabella) 7:39.
 
I sobre aquet tema que de nou sona a Wayne Shorter en Garrabella ens diu: Potser és el tema més antic d'aquest disc i el primer que vaig provar (fa més de 10 anys) quan començava a crear aquest projecte a trio i no tenia ni idea del que vindria després.
 
Doncs amb quin altre brutal tema els acabem d’escoltar. I quins canvis rítmics i de tempo, i amb moments de Swing. La major part del tema, però, va marcada pel baterista Marí i així ja ha començat el tema, amb el motiu principal a càrrec de baix i teclat, per ja aparèixer la melodia a càrrec de vents, amb uns aires així com sonava el “Birdland” de Joe Zawinul, si se’m permet. I després de la magnífica “Intro”, la primera improvisació increïble de nou a càrrec del saxo soprano de Roger Martínez, i què brutal l’ha fet, i amb quina trempera rítmica, la persistent i també la del canvi a tot Swing. I després d’ell ha aparegut Joan Carles Marí i el seu brutal solo, a moments acompanyat pels cops de vent. Un llarg solo que ell ha anat evolucionant i ja per enllaçar amb el solo del trompetista Pol Padrós que de nou s’ha situat en l’ona de l’avantguarda. I ell també alternant la rítmica de la persistent a la del Swing. També Max s’hi ha ficat amb la seva sonoritat delicada del Rhodes i les seves evolucions solistes i d’estil. I després d’ell ens hem tornat a trobar amb el motiu principal que té moments del Birdland de Joe Zawinul si se’m permet.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Nota 79: https://www.nota79.cat/events/,
Nova Jazz Cava:
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club la Vicentina:
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres ja fins el 16 de febrer que tindrem a Juan de Diego, “Grebalariak” amb Juan de Diego, trompeta i composicions; Toni Saigi, piano; Masa Kamaguchi, contrabaix i Carlos Falanga, bateria, amb l’entrada gratuïta com sempre en un esdeveniment patrocinat per l’ajuntament de SVdH i organitzat des del Jazz Club la Vicentina us hi esperem com sempre a partir de les 22h.
 
I ja els acabarem d’escoltar i nosaltres el llarg programa d’avui, en la versió completa que trobareu al blog i a l’ivoox en el tema que titula el projecte, l’anomenat...
 
14.2.- Black Red Blue Green (J. Garrabella) 5:20.
 
 I de nou ens han tornat a noquejar per la seva contundència, què bèsties. Quina banda més potent en aquests temes, perquè en tenen d’altres que són més tranquil·lets però també més agosarats, més amb els aires de la música d’avantguarda. Aquest darrer ha estat impactant, recurrent per l’aspecte rítmic, també per l’aspecte melòdic, on no hi hem trobat una melodia a l’ús. Sí que a l’inici del tema semblava que la qüestió melòdica seria més important, però no, car, ben aviat i ja després dels primers sons dels dos vents, el líder i baixista ha endegat el motiu principal i tota la màquina rítmica ha començat a treballar. En els primers moments, els dos vents han brillat per les seves improvisacions, intervencions, que han seguit l’ona de la potent rítmica. Què impressionants. Tema recurrent, persistent, potent per com Marí li fot a la bateria. Bogeria solista dels dos vents, del baixista, del teclista, de tots ells, que han estat magnífics en tots els temes i més en aquest tan potent, ideal per ja acabar-los d’escoltar i nosaltres el programa divers d’avui, que com sempre espero que us hagi agradat tan com a mi. O sigui que gràcies nois: Roger Martínez, Pol Padrós, Max Villavecchia, Javi Garrabella i Joan Carles Marí. 
 
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

0 Comments:

Post a Comment



Subscribe to: Comentaris del missatge (Atom)
 

blogger templates |