Àudio del Programa:
Molt bona nit a
tothom, benvinguts de nou a la ja 16a temporada del Jazz Club de Nit la corresponent al 2024-2025 aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà. Aquest és un programa de
Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz dedicat al nostre mestre, a Juan Claudio Cifuentes, “Cifu”, per a amigues
i amics, vosaltres, o sigui que un petó ben gran Cifu. M’escoltareu a mi, Miquel
Tuset i Mallol presentant discos, comentant temes i parlant dels músics, i
per tant havent fet la selecció de la música que escoltareu, i com sempre amb
les novetats de les editorials amigues i
dels propis músics, a vegades ells mateixos productors executius dels seus
treballs. Un programa que forma part de la plataforma col·lectiva i
internacional anomenada “Esfera Jazz”.
Començarem aquest
programa repassant tres treballs, dos treballs, editats pel nostre estimat Jordi Pujol, i publicats per FSNT el 2023. Els de Jonny Wickham, “Terra Boa”; Tom Ollendorf,
“Open House” i el de Simon Moullier
Trio, “Inception”. Un programa amb diversitat de les seves músiques, des de
les que tenen un esperit i ritmes brasilers, les que escoltarem a “Terra Boa” de Wickham, passant per les del
“Open House” de Ollendorf, algunes delicades i d’altres més vitals, fins arribar a
les que ho són més i també enèrgiques les del “Inception” de Moullier. Per a aquests discos
tenim com a Productor Executiu a Jordi
Pujol. Aquesta gravació sonora © 2023 de Fresh Sound Records per a
Blue Moon Produccions Discogràfiques, S.L.
I el programa
començarà amb el disc de Jonny
Wickham, “Terra Boa”. Enregistrat a Livingston Studio 2, Basement 10 Studio, Harness 7 studio, a l’estudi
Hutch i a casa, el juny de 2021.
Enregistrat mesclat i masteritzat per Alex
Killpartrick. Assistit i editat per Tris
Ellis. Sobre doblatges dissenyats per Alex
i Lloyd Haines. Art de l'àlbum de Daisy
Newdick. Disseny de Pedro Velasco.
Produït per Jonny Wickham. Amb: Jonny Wickham (baix elèctric, guitarra,
percussió, mandolina), Ben Brown (bateria, percussió), Greg Sanders (guitarres,
cavaco), Lyle Barton (teclats), Jeremy Shaverin (percussió, cavaco), Irini
Arabatzi (veu), Tom Barford (vents fusta), James Copus (flugelhorn), Rosie
Bergonzi (handpan), Jonny Mansfield (vibràfon), Tom Hutchison (percussió).
Tota la música composta per Jonny
Wickahm. I sí que al blog hi trobareu l'enllaç a la pàgina web del disc:
I sí que podríem
escoltar la preciosa i delicada balada “Mono No Aware”, iniciada amb una
delicada “Intro” a guitarra i posterior entrada del saxo tenor i demés companys
i esclar que després amb la veu d’Irini
Arabatzi, però els escoltarem en la molt bonica bossa anomenada ”Neon Muse”
amb la delicada veu d’Irini Arabatzi
com si fos ella Flora Purim, sí, la
que va aparèixer en el primer disc i formació de Chick Corea, “Return to Forever”. La presentació del tema el fa
ella mateixa acompanyada de la base rítmica per ja aparèixer el saxo tenor amb
notes soltes i llargues a mode de notes guia i després la seva molt delicada
improvisació ell que és Tom Barford.
Un suport consistent de Jonny Wickham,
contrabaix; Ben Brown, bateria; Lyle
Barton, teclats; Jeremy Shaverin i Tom Hutchison, percussió. Irini recuperarà
la melodia i tema per ja arribar al final delicat, que de ben segur el
gaudireu; som-hi doncs amb...
1.3.- Neon Muse
(Jonny Wickham) 6:03.
I sí que ens ha
agradat força aquest primer tema per començar programa i temporada, sí.
I ell ens diu algunes
coses del per què de tot plegat, que si no ho escolteu, ho podreu llegir al
blog del programa:
Les meves influències
per a la música d'aquest disc van ser tan extenses, que hi havia d'haver alguns
elements (a part de la meva brillant banda) per mantenir-ho tot unit com un so
cohesionat. Així, fonamentalment, aquesta és la meva carta d'amor als molts
bells ritmes afrobrasilers que he estudiat durant els últims anys.
'Terra Boa' és com es
diu en portuguès 'Good Earth', 'Terra Bona', respecte al paisatge musical
vibrant i fèrtil del Brasil. Bona
terra que va nodrir el creixement de les meves branques musicals úniques des
d'arrels fortes i profundes. Els grooves estan fortament influenciats per les
tradicions rítmiques afrobrasileres, que juntament amb l'harmonia i la
improvisació del jazz contemporani formen la columna vertebral de la música.
I seguirem amb
aquestes músiques d’arrels brasileres, i ara amb un altre tema interessant per
les rítmiques implicades com és l’”Uncanny Valley” primer amb una “Intro”
delicada per després aparèixer ja el tema...
2.1.4.- Uncanny
Valley Intro (Jonny Wickham) 0:54.
2.2.5.- Uncanny
Valley (Jonny Wickham) 6:44.
I ja heu pogut
escoltar que la “Intro” inicial ha estat de lo més suau, dolç i delicat. I com
ha entrat el tema amb la veu d’Irini
ara cantant la melodia sense lletra i ja la cosa rítmica incorporada amb tota
la contundència, la més adequada. Maco el “break” després de la presentació
melòdica, amb els companys esplaiant-se durant uns moments per ja aparèixer el
vibràfon i fer la seva improvisació, amb la secció rítmica força potent, pel
baix elèctric del líder, la bateria i percussions acompanyant-lo, en uns
moments força consistents on sembla que arribin a una mena de clímax, i ja de
nou amb la veu d’Irini recuperant la
melodia, el tema i acabar amb un final feliç a càrrec del baterista Ben Brown i seu solo, acabant-lo de
cop, brutal.
I segueix
explicant-nos unes coses molt interessants....
La unificació
conceptual de la música de l'àlbum es va derivar del concepte estètic japonès de
Wabi-Sabi. En l'estètica tradicional
japonesa, Wabi-Sabi és una visió del
món centrada en l'acceptació de la fugacitat i la imperfecció i l'apreciació de
la integritat ingènua dels objectes i processos naturals. Així ho exemplifica Enso, un cercle que es dibuixa a mà amb
una o dues pinzellades sense inhibició amb tinta per expressar un moment en què
la ment és lliure de deixar que el cos creï. Aquestes set dimensions de Wabi-Sabi, Fukinsei (asimetria;
irregularitat), Kanso (simplicitat), Koko (bàsic; resistent), Shizen (sense
pretensió; natural), Yugen (gràcia subtilment profunda), Datsuzoku (llibertat)
i Seijaku (tranquil·litat), em
van donar una idea d'equilibri a l'hora de compondre els set temes d'estudi
[...] —Jonny Wickham (Fragment de les notes interiors).
I ja els acabarem
d’escoltar en el magnífic tema anomenat “Millennium
Seagall”
3.8.- Millennium
Seagall (Jonny Wickham) 7:25.
10 n’hi do de tema
que acabem d’escoltar on la rítmica ha estat de nou la mare dels ous de tot
plegat, primer amb uns moments impressionants, i ja després de manera més
calmada tot i acompanyant la veu d’Irini
ella de nou cantant-ne la melodia. Quin goig haver escoltar el càlid so del
flugel i improvisació feta per James
Copus, el qual ens ha deixat clavats a la cadira per com de bé l’ha feta. I
esclar que el suport de la resta de companys ha estat imprescindible havent
escoltat a: Jonny Wickham (baix elèctric,
guitarra, percussió, mandolina), Ben Brown (bateria, percussió), Greg Sanders
(guitarres, cavaco), Lyle Barton (teclats), Irini Arabatzi (veu), Tom Barford
(saxo tenor), James Copus (flugelhorn), Rosie Bergonzi (handpan), Jonny
Mansfield (vibràfon) i quin final més brutal amb les percussions de, Jeremy Shaverin i Tom Hutchison i ja per Irini
recuperar la melodia amb canvi tonal inclòs, com a pas previ a un llarg motiu i
repetitiu final, nou amb els sons del
flugel de Copus, i guitarra de Greg Sanders amb el qual arriben al sí
definitiu final acabant-lo d’aquella manera que sempre us dic, que en un
directe s’allargassaria segons públic i músics. Magnífic i potent tema per ja
deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats Jonny Wickham i resta de companys, que en són una bona colla.
I no deixaré de
dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions:
www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços
que trobareu al blog.
I seguirem amb el
disc de Tom Ellendorf, “Open House”.
I tornem a tenir a l’Alex Killpartrick
enregistrant-lo als estudis Livingstone,
Londres, el 26 i 27 de novembre de 2022. Imatge de portada: Lee Madgwick. Produït per Tom Ollendorff. Amb: Tom Ollendorff (guitarra), Conor Chaplin (contrabaix),
Marc Michel (bateria) i Ben Wendel (saxo tenor als números 1, 3, 6 i 7). Totes
les composicions són de Tom Ollendorff,
excepte on s'indica.I l'enllaç a la pàgina web és:
https://www.freshsoundrecords.com/tom-ollendorff-albums/56564-open-house.html.
I sí que són molt
boniques les balades, però també ho és el seu....
4.4.- Carnival (Tom
Ollendorff) 4:53.
I vet aquí que la
majoria de temes són del líder, quasi tots ells baladetes precioses com són
“Istanbul Coda”, “Hollywood”, “Passing Ships” i una mica més viva de tempo
aquest “Carnival” que acabem d’escoltar. Hi ha més balades com la preciosa “My
Foolish Heath” de Victor Young. O
sigui que dels 9 temes, 5 són a tempo dolç i suau, cosa que ens parla de la
seva sensibilitat. Dels quatre temes més vius del disc, 2 són d’ell, “Three
Bridges” i “Istanbul”, mentre que els altres dos són de Charlie Parker, “Bongo Beep” i l’”Airegin” de Sonny Rollins.
I aquest “Carnival”
ha començat molt delicadament amb ell a la guitarra fent-ne la melodia, amb
unes escombretes quasi imperceptibles de Marc
Michel i els més greus del
contrabaix d’en Conor Chaplin, i
esclar que la guitarra de Tom. Ja
ben aviat ha aparegut el solo del contrabaixista Chaplin ell només subtilment acompanyat per la delicadesa de Michel. El tema ha agafat embranzida en
la improvisació de Tom. El seu
discurs melòdic ha estat molt reeixit, aconseguint transportar-nos al seu
univers musical, a les seves maneres estilístiques on hi ha barreja de tradició
i la seva modernitat. Uns moments solistes que s’han vist engrandits per la
consistència rítmica dels dos companys l’un al contrabaix i l’altre a la
bateria. Recuperació de tema i final feliç i delicat. Una delícia per
començar-los a escoltar.
I no deixaré de
dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
A.MA Records: https://www.amaedizioni.it/
Notami Jazz: https://www.edizioninotami.it/
Dodicilune: https://www.dodicilunestore.com/
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Etc, etc...enllaços
que trobareu al blog.
I ara escoltarem un
altre tema propi on hi participa Ben
Wendel al saxo tenor i tema anomenat...
5.6.- Istanbul (Tom
Ollendorff) 7:42.
I ves per on que la
melodia d’aquest tema té un tarannà un tant Pop, si se’m permet, coses però que
han desaparegut en les seves improvisacions, la primera la del convidat i saxo
tenor, el bo de Ben Wendell. De fet
el seu és un so potent alhora que amb un llenguatge de lo més jazzero. La seva
tècnica i control de l’instrument ha estat més que evident. El seu discurs,
coherent, amb tot el sentit harmònic del tema alhora que amb el sentit rítmic.
Per cert, parlant de la rítmica, dir-vos que la tasca de Conor Chaplin, contrabaix i sobretot Marc Michel a la bateria ha
estat brutal, increïble. De fet, el tema té un arranjament on l’aspecte rítmic
hi és molt present, pels canvis que hi hem pogut copsar. Una improvisació força
entremaliada per com ha fet evolucionar la melodia creada. Ha deixat pas però a
la del líder i compositor, ell ric en arpegis, brillantor en la sonoritat i
bones idees. M’ha semblat que el seu solo ha estat un pèl curtet, car ben aviat
han recuperat la melodia amb el saxo tenor de Wendell, acabant el tema amb un bon solo i moments estel·lars del
baterista Michel.
I decidir quin tema
posar per ja deixar-los d’escoltar ha estat una tasca difícil, i parlo de si
l’”Airegin” o si el “Bongo Beep”. I tot i que el conegut tema de Rollins és brutal, m’he decidit pel no
tan conegut de Parker i també perquè
va força viu de tempo i així podrem esbrinar lo bé que s’ho remena el bo de Tom Ollendorf, o sigui que escoltem-los
per darrera vegada amb el súper vital tema de Charlie Parker, a trio, com també fa amb el de Rollins...
6.2.- Bongo Beep
(Charlie Parker) 5:43.
I Charlie Parker va enregistrar aquest
tema en una de les sessions que va fer per Dial
on hi hagué Charlie Parker, Miles Davis,
J.J. Johnson, Duke Jordan, Tommy Potter, Max Roach als WOR Studios, Nova York, 17 de desembre de 1947. D’altres temes
d’aquella sessió varen ser “Quasimodo”, “Charlie’s Wig” i “Crazeology”. El
tempo emprat per Tom i el seu trio
ha estat brutal, més ràpid que el que va
emprar el genial Parker. De fet és
un Blues de 12 compassos que han repetit crec que tres vegades, tan curtet és
pel tempo súper fast emprat. I sí que hem constatat que la mestria del líder ha
estat més refermada per aquesta demostració de tècnica, fraseig i so força clar
i nítid, escoltant cadascuna de les notes. Per descomptat que ha quallat una
improvisació brutal, farcida de llenguatge jazzístic i bon gust interpretatiu.
També el baixista Conor Chaplin ha
fet una bona tasca solista com la que ha fet el baterista Marc Michel fent diversos “Chorus” del tema compartits amb el
líder. I quin tros de tema per ja acabar-los d’escoltar, o sigui que felicitats
nois, Tom Ollendorff, Conor Chaplin, Marc Michel i Ben Wendell.
I ja per acabar el
primer programa de la 16a temporada del Jazz
Club de Nit, escoltarem el trio d’un dels joves portents, talents del
vibràfon modern, en Simon Moulier Trio
i el seu “Inception”. Enregistrat
per Jeremy Loucas al Sear Sound Recording Studio, Nova York,
els dies 11 i 12 d'octubre de 2022. Mesclat per Jeremy Loucas. Masteritzat per David
Darlington. Fotògraf: Adrien H.
Tillmann. Fotos de Polaroid a l'interior: Anna Yatskevich. Produït per Simon
Moullier. Amb Simon Moullier (vibràfon), Luca Alemanno (contrabaix), Jongkuk
Kim (bateria). I ja ho sabeu que al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina
web del disc:
https://www.freshsoundrecords.com/simon-moullier-albums/56944-inception-digipack.html.
I aquest darrer treball
d’aquest jove “mostru” el dedica quasi que totalment a una sèrie
“d’estàndards”. Car dels 9 temes del disc, només un, el darrer track “RC” és
propi d’ell. I sí que li agraden els tempos vius, com ja hem constatat en els
concerts que l’hem vist en directe al Jamboree.
En aquest “Inception” hi ha però
temes força suaus, no masses, com són el que fa a vibràfon solo, el preciós
“Lush Life” de Billie Strayhorn. Un
pèl més viu de tempo és el bonic tema de Wayne
Shorter, “Lost”. Segueix l’ordre de tempos el “Desafinado” de Jobim. Fins i tot el preciós “You Must
Believe in Spring” de Michel Legrand
és un tema a tempo mèdium, lluny d’una balada típica d’aquest tema peliculero.
Un tema no massa conegut de l’Horace
Silver també a tempo mèdium és el “Ecaroh”. Amb el tema de Charles Mingus, “Peggy's Blue Skylight”
ens situem un pèl amunt. I una mica més amb el “Pfrancing de Miles Davis, i arribant als dos més
potents de tempo, el seu “RC” i acabant amb el de McCoy Tiner que titula el disc “Inception”. En definitiva un disc
per a gaudi dels amants del vibràfon i d’aquest jove crac, un dels referents
actuals d’aquest instrument d’aquest món mundial.
I com sempre, la
decisió de quin tema poses o no és la més difícil. Al final he optat per
començar amb el tema de Wayne Shorter,
el preciós...
7.7.- Lost (Wayne
Shorter) 5:21.
I aquest tema, Shorter el va encabí en el seu “The Soothsayer”, disc del 1965
publicat per Blue Note on hi hagué Freddie Hubbard - trompeta, James Spaulding
- saxo alt, Wayne Shorter - saxo tenor, McCoy Tyner - piano, Ron Carter -
contrabaix i Tony Williams - bateria. I ja heu pogut escoltar de quina
manera tan peculiar Simon toca el
vibràfon, sempre cantant-ne les notes que toca, sigui en la melodia o en les
improvisacions. El tema és una meravella del post Bop formant part de l’univers
musical que es va inventar Shorter.
La interpretació que ens n’han fet és d’allò més remarcable, primer ja amb el
repàs a la coneguda i inquietant melodia de Wayne i després per la brutal improvisació de Simon, on ens ha mostrat el seu gran talent i domini de
l’instrument, amb totes les notes posades al seu lloc. Gran inventiva,
velocitat d’execució, precisió, vaja, tot el que cal tenir per a ser un gran
mestre. També ens ha agradat el solo del contrabaix de Luca Alemanno, el qual també ha brillat per com ha fet la seva
improvisació. L’ha situat en la part alta del mànec de la seva “berra” amb un
so precís de cada nota i afinació. I de nou melodia i final amb un “Turn
Around”, magnífic tema per començar-los a escoltar,
Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors,
Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club,
Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz Club,
Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog
hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
I com que m’agrada
molt el cascarràbies que va ser, totalment justificades les ràbies de Charles Mingus, els escoltarem en el
seu tema anomenat...
8.4.- Peggy's Blue
Skylight (Charles Mingus) 6:31.
I aquest tema Mingus l’encabí en el seu disc “Tonight at Noon”, enregistrats alguns
temes el març de 1957 i d’altres el novembre de 1961 i publicat el 1964, coses
que no s’acaben d’entendre, que de ben segur hi hagué un motiu. El tempo del
tema original és tranquilet a tot Swing pel seu marcat “walking”, coses que en
el tema que acabem d’escoltar han canviat de manera radical, i no ho dic pel
Swing, perquè també n’hi ha hagut. El tempo però, ai las, això ja és una altra
cosa companyes i companys. De nou Simon
ha tornat a interpretar magistralment però ara amb una més que certa vitalitat,
amb un tempo no massa viu, però sí per com ell ha l’ha doblat en la seva
improvisació les més de les vegades introduint-hi les notes de més curta durada
i on n’hi caben unes quantes per compàs. Luca
Alemanno ha estat de nou artífex d’una magistral improvisació, amb afinació
i precisió alhora que bon gust. Uns “vuit” compassos improvisant el baterista Jongkuk Kim amb el líder, ens han
mostrat la compenetració d’aquest trio de joves cracs, liderats pel més jove i
més crac, en Simon Moulier. Gran
tema de Mingus i interpretació de
tots tres.
I sí que són fantàstics
els temes restants, els més vitals, sí, però els acabarem escoltant i nosaltres
també el primer programa d’aquesta 16a temporada, en el tema del líder
anomenat...
9.9.- RC (Simon
Moullier) 4:18.
I què bèstia és
aquest noi que tot just déu estar per la trentena. Ens acaba de fer un tema on
la melodia ha brillat per la seva absència, car ha estat tan curta que quasi ni
l’hem reconegut. Aquest tema però és un RH&CH, o sigui tema derivat del “I Got
Rhythm” de Gershwing cosa que es
nota quan passen pel “pont” del tema. És increïble com de veloç toca el
vibràfon i amb quina insultant precisió alhora que improvisant amb notes
increïbles i tan ben posades. El break ha aparegut en el solo del baterista fet
amb les escombretes, i amb quin bon gust l’ha executat. Una mostra més de la
mestria d’aquest trio d’asos. I el final ha estat sobtat, després d’haver
recuperat la curtíssima melodia del tema, ideal per ja deixar-los d’escoltar i
nosaltres el primer programa d’aquesta temporada 2024-2025, la 16a de Jazz Club de Nit. O sigui que
felicitats nois Simon Moullier, Luca Alemanno i Jongkuk Kim.
Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Nota 79: https://www.nota79.cat/events/,
Nova Jazz Cava:
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club la
Vicentina:
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres
començarem la 16a temporada també del Jazz
Club la Vicentina el 13 de setembre amb el Martí Carrasco Trio, amb Martí
Carrasco, saxo tenor; David Mengual, contrabaix i Gonzalo del Val, bateria
en un esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts i
organitzat des del Jazz Club la
Vicentina. Us hi esperem a partir de les 22h.
Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les
seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i
us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel
Tuset i Mallol.
