Àudio del Programa:
Molt bona nit a
tothom benvinguts al Jazz Club de Nit
aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a
Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà. Aquest és un programa de
Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz dedicat al nostre mestre, a Juan Claudio Cifuentes, “Cifu”, per a
amigues i amics, vosaltres, o sigui que un petó ben gran Cifu. M’escoltareu a mi, Miquel
Tuset i Mallol presentant discos, comentant temes i parlant dels músics, i
per tant havent fet la selecció de la música que escoltareu, i com sempre amb
les novetats de les editorials amigues i
dels propis músics, a vegades ells mateixos productors executius dels seus
treballs. Un programa que forma part de la plataforma col·lectiva i
internacional anomenada “Esfera Jazz”. El programa d’avui li
dedico a la memòria del meu estimat Jesús
Getan, que ens va deixar el divendres passat a l’edat de 74 anys. Gran
aficionat al Jazz, s’escoltava aquest programa i venia sempre, sempre, amb la
meva cosina Teresa Tuset als
concerts del Jazz Club la Vicentina,
ja des del principi allà pel 2009 i també cada any, al Festival de Jam Sessions. Ell i ella, ella i ell, varen formar part
del grup d’amics i col·laboradors gràcies als quals el club va poder subsistir
fins als temps on ja ens va ajudar l’Ajuntament de SVdH. Descansa en pau, Jesús i que al cel siguis. Sempre et
recordarem i estimarem.
Doncs avui, i tot i
ser només el segon programa de la temporada toca fer un programa especial
dedicat a un gran guitarrista italià que vam poder veure al Jamboree, on, malauradament aquell dia
érem ben pocs, coses que passen, i que no haurien de passar, car la gent
aficionada hauria de cercar informació del músic si és que no el coneix. També
és convenient fer confiança a qui programa, que per això està on està, perquè
hi entén. Parlo de Jan Sturiale.
Aquell dia em vaig presentar abans de començar el concert tot i explicant-li la
meva tasca radiofònica en aquest programa. Com que tenia uns quants discos
sobre el taulell del bar, va voler donar-me’n un, el darrer que presentava, “In The Life”, del 2022, però al final
me’n va donar un de cada dels seus anteriors, l’”Electric Water”, del 2014; “Two
Roads”, del 2016 i “Roadmaps”,
del 2017. O sigui que el programa anirà d’això, de la progressió musical
d’aquest músic iconoclasta, quasi un virtuós de la guitarra i que sembla vol
tothom per enregistrar, vaja, que és també un cotitzat músic de sessió. Per
cert, tots aquests discos els ha publicat DTL
Records.
Començarem pel
principi, per l’”Electric Water” publicat
el 15 de setembre de 2014. Enregistrat els dies 17 i 18 de juliol de 2013 per Talley Sherwood als Tritone Studios, Los Angeles, CA. Mesclat
per John Davis. Masteritzat per Nathan James a The Vault. Fotos i vídeos d'estudi de Valentina De Palo. Portada de l'àlbum i disseny gràfic de David Miklus. Amb Jan Sturiale - guitarra, Bob Reynolds – saxo tenor, Vardan Ovsepian -
piano, Damian Erskine – baix, Chaun Duprè Horton - bateria i Tatiana Parra -
veu. Tota la música composta, arranjada i produïda per Jan Sturiale (Jan Sturiale Music, BMI). I ja sabeu que al blog hi
trobareu l’enllaç al Bandcamp del disc:
https://jansturiale.bandcamp.com/album/electric-water.
I tot i que hi ha un
tema què també és molt maco, el “Dark Grey”, els començarem escoltant amb un
altre delicat tema que té dues parts i on canta Tatiana Parra amb la seva delicada veu, i anomenat....
1.4.- Do Sonho Azul,
Pt.I (J. Sturiale) 0:54.
2.5.- Do Sonho Azul,
Pt II (J. Sturiale) 6:05.
I què bonic aquest
tema, i què bonica la veu d’Irini. I
les improvisacions, què delicades, la primera la del pianista Ovsepian, curteta però molt reeixida.
Hem escoltat també la del saxo tenor Reynolds,
personalitat potent, ens dirà Marta
Ramon, i sí que ho hem notat. Després uns “Chorus” improvisant tots
plegats, líder Jan Sturiale a la
guitarra, Ovsepian i Reynolds. Per sota, una base rítmica
potent pel baixista Erskine i pel
baterista Horton. Un preciós tema
per començar-los a escoltar, que les coses canviaran de manera quasi radical
ben aviat.
I sobre aquest disc, Marta Ramon ens diu això:
Jan
Sturiale
va tornar a l'estudi amb una nova formació de quintet. Enregistrat als Tritone Studios, a Los Angeles, aquest és el treball més internacional de Sturiale, tant pels llocs de gravació com pels músics (i la vocalista
destacada) que configuren el seu quintet. En aquest disc, Electric Water (Drawtheline Records, 2014), segueix desenvolupant
el seu llenguatge compositiu en un de més acurat. Aquesta “Aigua Elèctrica”
atrau per la seva senzillesa captivadora, lleugera però plena de sensació de
moviment. Hi ha una energia constant irradiada sobretot per la convergència
entre la guitarra i el saxo tenor de Reynolds,
una personalitat robusta en aquest disc. Tot encaixa aquí de manera natural,
des de les estructures musicals fins a les improvisacions mesurades, permetent
a Jan Stuariale ser fidel al seu
propòsit musical. Marta Ramon va dir
això a All About Jazz.
I seguim amb un altre
tema, ara ja més potent i anomenat...
3.9.- Echo (J.
Sturiale) 4:52.
I sí que han canviat
les coses musicals, sí. Ja heu pogut notar amb quina trempera han començat
aquest tema, primer amb la “Intro” i després amb la melodia feta pel líder i
saxo, ambdós a l’uníson, notant-se abastament l’estructura del tema i forma AABBCC,
amb un total de 48 compassos, gents típica, amb el pont, la B del tema, ben
reconeixible amb canvi tonal inclòs. El tema ha seguit amb la improvisació de Jan a la guitarra, electrificada amb
efectes però ben mesurats, escoltant-lo clarament, i com de bé s’ha passejat
per l’harmonia del tema. Un Ovsepian
al piano que també ha estat increïble, per després encetar un “Riff” persistent
per a gaudi del baterista Horton i
solo que ens ha clavat, i ja arribar al final d’aquest “Echo”, que té una
melodia en la “Intro” un tant inquietant. Per cert, el ritme a la “Intro”, un
3*4, res a veure amb el que han fet després, molt més beat amb un possible 4*4.
Jan
Sturiale.
Nascut a Itàlia, la primera atracció
de Jan per la guitarra va començar a
una edat molt primerenca. Va ser exposat i influenciat per una varietat de
gèneres musicals. No se’l classifica fàcilment, ja que la seva manera de tocar
és una barreja creativa d'estils. Jan
ha actuat, girat i gravat amb alguns dels noms més respectats de la indústria
com Hiram Bullock, Bob Reynolds, Jure
Pukl, Dean Brown, Vardan Ovsepian, Damian Erskine, Stef Burns, J. Kyle
Gregory, Chaun Duprè Horton, Tatiana Parra, Ziv Ravitz, Marco Panascia, Janek
Gwizdala, Joe Sanders, Audun Waage, Colin Stranahan, Alba Nacinovich, Marko
Churnchetz, Sam Minaie, Lawrence Leathers, Klemens Marktl, Barry
Finnerty, Alessandro Turchet, Sid Jacobs i molts altres.
I encara els
escoltarem en el tema que titula el disc i anomenat...
4.8.- Electric Water
(J. Sturiale) 5:05.
I ja heu pogut
escoltar quin altre tema més interessant, i també un tant inquietant la seva
melodia. Primer amb la línia de baixos i motiu principal pel baixista, després
amb el líder a la guitarra, i ja per encetar la melodia a duet de saxo tenor i
guitarra. Jan ha estat el primer en
encetar les improvisacions, mostrant-nos el seu discurs solista, la seva
interpretació melòdica sobre l’harmonia, que sí, segueix un estil més en l’ona
del Jazz-Rock. Ovsepian al piano ha
estat també molt brillant, i ves per on que aquest amb un discurs més jazzero
en la seva improvisació. El contrast del so net del piano amb el so un pèl més
brut de la guitarra un tant distorsionada de Jan ha estat molt adequat, sí. I sempre hem escoltat la
contundència del baix elèctric, que no contrabaix, de Erskin. Al final hem gaudit de nou amb uns moments potents amb el
baterista Horton, ell ben acompanyat
per la resta de companys, i ja final sobtat tot i recuperant el tema, la
melodia d’aquest magnífic “Electric Water”.
"Jan és un individu complex, un
intel·lecte penetrant juntament amb una profunditat de sentiment. Aquestes
característiques es manifesten igualment en la seva música. La seva calidesa i
emoció profunda impregnen la seva música, que està plena de personalitat i
diversitat d'estats d'ànim". – Vardan
Ovsepian, pianista
I no deixaré de
dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions:
www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços
que trobareu al blog.
I ja els acabarem
escoltant en el magnífic tema anomenat...
5.3.- Mark’s
Evolution (J. Sturiale) 5:51.
I de nou ens han
sorprès, sobretot ell, el líder i compositor, per com d’entremaliades són les
seves melodies i harmonies dels seus temes, i en aquest s’ha emportat la
“palma”, car és un tema força complex. I després de la presentació d’aquest
“Mark’s Evolution” ha vingut la improvisació del pianista Ovsepian, de nou magnífica amb digitació fina alhora que consistent
i línies melòdiques de lo més Jazzy. El seu so net de nou ha contrastat amb el
del líder Sturiale a la guitarra, i
de nou, diferents missatges emprats, i estils. Jan domina el del Jazz, sí, però el passa pels seus sedassos, els
del Rock i demés que ell utilitza en el seu discurs. Finalment hem tornat a
gaudir amb el so i improvisació del saxo tenor Reynolds per com de bé l’ha feta. Un so robust, present, i
llenguatge de Jazz en cada nota. I finalment han recuperat el tema, difícil
tema i melodia entremaliada alhora que harmonia, o sigui que brutal tema per ja
acabar-los d’escoltar, o sigui que felicitats nois i noia, Jan Sturiale, Bob Reynolds, Vardan Ovsepian, Damian Erskine, Chaun
Duprè Horton i Tatiana Parra.
I nosaltres seguim
amb el següent treball de Jan Sturiale
anomenat “Two Roads” i publicat el
28 de juny de 2016. Enregistrat per David
Stoller al Samurai Hotel Studos,
Astoria, N.Y. l’abril del 2015. Mesclat per John Davis a Bunker Studios,
Brooklyn, N.Y. el març del 2016. Masteritzat per Alex DeTurc a Strange
Weather Studios, Brooklyn, N.Y. el març del 2016. Amb Jan Sturiale - guitarra, Marko Churnchetz - piano i Fender Rhodes,
Audun Waage - trompeta, Joe Sanders - contrabaix i Ziv Ravitz - bateria. Tota
la música composta, arranjada i produïda per Jan Sturiale (Jan Sturiale Music, BMI). I com sempre, al blog hi
trobareu l’enllaç al Bandcamp del disc: https://jansturiale.bandcamp.com/album/two-roads.
En aquest segon disc
de Jan, “Two Roads” es nota un canvi
vers una música més pausada i no tant elèctrica i potent com en l’anterior “Electric Water”. De fet el so de la
seva guitarra ja és més net, el d’una guitarra acústica electrificada i sense
efectes. Els temes tenen un tempo més pausat, no havent-n’hi de massa vitals ni
amb marcat accent rítmic de baix i bateria. El so de la trompeta de l’Audun li dóna també una altra dimensió
sonora. De fet, els temes que comencen amb una determinada trempera, tindran
canvis de dimensió rítmica posteriorment. Aquest és el tarannà d’aquest
projecte si n’exceptuem els que tenen un tempo slow, com és el cas de “Long”.
Comencem doncs
escoltant-los en aquest primer tema d’aquest compacte....
6.2.- Long (J.
Sturiale) 6:20.
I sí que haureu notat
el canvi sonor respecte als temes del projecte anterior, sí. El so és molt més
contingut, sí què és una mena de balada, sí, però la sonoritat és molt més neta
en termes globals. La melodia d’aquest “Long” és un punt melancòlica alhora que
força bonica. La trompeta de Audun
ha sonat amb un punt de reverberació que ha ampliat la seva dimensió sonora. La
guitarra de Jan, neta, nítida, i amb
la ressonància de la caixa oberta de la seva guitarra. La seva improvisació,
preciosa, amb arpegis diversos i una línia melòdica molt bonica. Una base
rítmica que ha estat quasi que imperceptible, tanta ha estat la seva
delicadesa. També Audun amb la
trompeta ens ha quallat una improvisació carregada de sentiments alhora que amb
tot el Jazz del món, i crec, que la reverberació s’ha notat més quan ha
improvisat. I recuperació de tema i final, preciós tema per començar-los a
escoltar en aquest primer tema d’aquest “Two
Roads”.
“Jan Sturiale forma part del grup poc convencional de músics de jazz
que barregen la tradició del llenguatge creatiu del jazz amb l'esperit de la
música rock i un rerefons clàssic. La seva capacitat per traduir les seves
variades influències musicals a un llenguatge de jazz coherent dóna a les seves
composicions un caràcter distintiu"- Jazz
In Europe.
Seguim ara amb un
d’aquests temes que comencen amb una determinada trempera i posteriorment
esdevindrà més delicat, havent-hi canvis posteriors i tema anomenat...
7.3.- Cori (J.
Sturiale) 5:18.
I sí, aquest és el
tarannà en alguns temes d’aquest disc, el començar-los d’una embranzida i una
certa trempera, per després esdevenir més càlids amb canvis diversos. I si la
melodia l’han feta tots plegats en els primers moments, després, i ja amb el
canvi de l’energètic al més pausat, ha estat Audun qui n’ha iniciat les improvisacions. Quin so més càlid el de
la seva trompeta i discurs més maco que ens ha fet. I Jan l’ha seguit amb el seu so clar, bonica història explicada,
delicadesa en la seva execució i demostració de la seva tècnica. Fer-vos notar
que, tot i la calma de la seva intervenció, per darrera d’ell ha estat el
baterista Ravitz amb una permanent trempera
rítmica, quasi aliè al missatge delicat del líder. Després de Jan ha estat el baterista qui ha seguit
amb l’ona que ja portava de quasi els inicis, fent un brillant i déu-n’hi-do de
llarg solo. I aquí hem escoltat el so del Fender
Rhodes a càrrec de Marko,
acompanyant, que ja improvisarà en altres temes. I el final feliç ha vingut
després d’haver recuperat la melodia del tema. Un altre esclatant tema.
I no deixaré de
dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
A.MA Records: https://www.amaedizioni.it/
Notami Jazz: https://www.edizioninotami.it/
Dodicilune: https://www.dodicilunestore.com/
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Etc, etc...enllaços
que trobareu al blog.
I encara els
escoltarem en un altre tema d’aquest projecte i anomenat...
8.4.- Red Gold (J.
Sturiale) 5:08.
I de nou ens han
acaronat amb els seus sons i melodies, i també seguint el tarannà de començar
un tema de manera potent, per després endolçir-lo amb el corresponent canvi
rítmic. De fet el canvi en aquest tema ha estat impressionant, cosa que hem
constatat en la primera improvisació a càrrec del piano de Marko. El baterista però, sembla aliè, i tot i que mantenint una
certa tranquil·litat, li ha anat fotent sense parar. Si el pianista ens ha
acaronat amb la seva improvisació, també ho ha fet el líder a la guitarra, Jan Sturiale, que de nou ens ha
captivat per la seva dolçor interpretativa. Així mateix ho ha fet el
trompetista Audun Waage tot i improvisant
dolçament i so un tant reverberat. I després, recuperació de motiu principal i
tema potent per ja arribar a un final força delicat i bonic. Gran tema de nou
de Jan Sturiale.
I ja per acabar
d’escoltar els temes d’aquest “Two
Roads” els escoltarem en el tema que titula el disc, tema variat de
rítmiques...
9.7.- Two Roads (J.
Sturiale) 4:23.
I un altre tema força
complex amb melodia entremaliada i canvis diversos. La faceta de compositor de Jan està al mateix altíssim nivell que
la seva com a intèrpret, cosa que ens parla d’un músic complet. Un tema amb uns
canvis ja en la pròpia melodia, on es fa difícil esbrinar-ne l’estructura i
encara més, la seva forma. De nou el canvi ens ha acaronat i sobretot per la
tasca de Jan en la seva increïble i
càlida improvisació. Una base acompanyant perfecta li ha donat suport, amb el
contrabaix magnífic de Joe Sanders,
a qui no hem escoltat improvisant, llàstima, i per descomptat que amb la
bateria del potent i persistent Ziv
Ravitz. De nou el piano de Marko
ens ha captivat per com de lleugera i gràcil ha estat la seva mà dreta. I
recuperant el tema, la melodia que han fet a duet guitarra i trompeta, i potser
també amb el piano, ens hem situat al final del tema que ha quedat així com en
suspensió, increïble tema per ja deixar-los d’escoltar, o sigui que felicitats
nois, Jan Sturiale, Marko Churnchetz,
Audun Waage, Joe Sanders i Ziv Ravitz.
I ara toca repassar
una mica de la música del seu “Roadmaps”,
publicat el 23 de desembre de 2017. Enregistrat per John Davis a Bunker Studios,
Brooklyn, Nova York, el març de 2017. Mesclat per John Davis a Bunker Studios,
Brooklyn, Nova York, el novembre de
2017. Masteritzat per Alex DeTurc a Strange Weather Studios, Brooklyn, Nova
York, el novembre de 2017 Amb Jan
Sturiale - guitarra, Jure Pukl – saxo tenor, Marko Churnchetz - piano i Fender
Rhodes, Miha Koren - contrabaix i Klemens Marktl - bateria. Tota la música
composta, arranjada i produïda per Jan
Sturiale (Jan Sturiale Music, BMI) excepte dos temes. I sí que al blog hi trobareu l’enllaç al
Bandcamp d’aquest disc: https://jansturiale.bandcamp.com/album/roadmaps.
I en aquest disc hi
tornem a tenir a un Jan Sturiale ara
però amb la guitarra ben electrificada i amb els seus corresponents efectes,
tot i que no en fa un ús massa exagerat i sí molt adequat i amb bon gust. Jure Pukl, músic eslovè que va passar
pel Berklee College of Music i vell
conegut nostre hi participa amb el so del seu saxo tenor i la seva magistral
manera de tocar-lo, a ell, que l’hem vist algunes vegades al Jamboree, i una de les vegades amb la
que era la seva parella del moment, la gran Melisa Aldana. Els tempos dels temes tampoc són massa vitals, si
n’exceptuem a un, “Major Suspension” que escoltareu al final de la selecció. Hi
ha un parell de temes que no li són propis, com és el “Mercy Street” de Peter Gabriel i el “Blessed Relief” de Frank Zappa, mostra també dels seus
diversos gustos musicals de gent que ell ha escoltat i admirat.
I ja els escoltarem amb
un tema força interessant i ben trenat anomenat...
10.1.- Full Moon (J.
Sturiale) 5:02.
I tot i ser del 2017
aquest disc, en aquest tema segueix el tarannà dels canvis rítmics dels temes
del seu anterior treball, que tot just acabem d’escoltar. I sí perquè el tema
ha començat amb una forta embranzida melòdica i rítmica, per ja després
apaivagar-se amb la primera improvisació a càrrec del líder a la guitarra. Ja heu
escoltat que aquí el so és més eteri, estratosfèric, amb un possible “phasing”
que li atorga un so esfèric. El seu llenguatge segueix envoltat de Jazz-Rock i
tècnica, la que vulgueu i més. Aquí hi tenim a Jure Pukl al saxo tenor, donant-li doncs una altre dimensió sonora
al projecte, diferent del de la trompeta de Audun Waage del “Two Roads”
anterior. Jure és un “mostru” del
saxo tenor, com ja acabeu d’escoltar. Ens ha clavat una improvisació magnífica,
plena de melodia, alhora que amb un ús adequat dels acords. La seva velocitat
d’execució fent les notes de més curta durada, ha estat esclatant. Un gran Klemens els ha acompanyat a la bateria,
així com també en Miha Koren al
contrabaix. Preciós tema per començar-los a escoltar.
“Jan és un músic excel·lent. Actua activament, escriu i ensenya
música a un alt nivell. Mostra una tècnica excel·lent a la guitarra. També és
un compositor prolífic. A nivell personal, Jan és una persona càlida
i sincera. El considero el company ideal dels músics del món professional. És
fàcil de treballar i molt professional." – Tim Miller, guitarrista.
I seguirem ara amb el
conegut tema de Frank Zappa i
anomenat...
11.8.- Blessed Relief
(Frank Zappa) 5:53.
I aquest tema, Fank Zappa & The Mothers of Invention
el van encabir en el seu magnífic i brutal “The
Gran Wazoo”, disc del 1972 que hauré escoltat milers de vegades. I cercant
per les xarxes he trobat uns comentaris que van fer els amics anglesos del Jazz Impressions on diuen això d’aquest
tema: “El tema final, 'Blessed Relief', és un vals de jazz estranyament serè construït
sobre un llit rítmic amb un remolí de les tecles de Duke, el baix d'Alex
"Erroneous" Dmochowski
i la bateria d'Aynsley Dunbar, i amb
bells solos de Zappa, Duke i Sal Marquez a la trompeta. Un tema brillant
amb calidesa i personalitat, porta la qualitat única de Zappa d'un perfeccionisme total que sona com si l'haguessin parit
en una tarda. I no crec que li importaria que digués això”.
https://www.jazzimpressions.co.uk/frank-zappa-and-the-mothers-blessed-relief/.
I jo us dic que
l’arranjament que ens ha fet Jan per
a aquesta formació ha estat excel·lent.
I sí que es percep clarament el ritme de Vals, i sobre aquest, alguns moments
de Swing. Una “Intro” primer a càrrec del grup, per ja aparèixer la coneguda
melodia d’aquest bonic tema del molt estimat Frank Zappa. Melodia
feta a duet de guitarra i saxo tenor, i ja la primera etèria improvisació a
càrrec de Jan Sturiale, i de nou,
frapant-nos amb la seva delicadesa, el seu bon gust musical. Els arpegis han
volat i nosaltres amb ells. La base rítmica ha estat sòlida i molt discreta
ajudant als solistes en les seves elucubracions sonores. Un llarg solo del
líder que ha deixat pas al de Jure Pukl,
d’igual llargària. Uns altres moments de gaudi total amb la seva increïble
improvisació, pujant i baixant per tot el registre del seu tenor, i fent gal·la
d’una mestria totalment reconeguda per tothom. I al final, melodia d’aquest
“Blessed Relief” de Frank Zappa
acabant-lo de manera sobtada.
“Com a concertista i
instructor de música al Musicians
Institute (MI/GIT) durant més de trenta anys, veig molts músics talentosos
d'arreu del món. Poques vegades he vist un músic amb la seva barreja de talent
i experiència en la música moderna. Els seus coneixements, experiència i
originalitat fan que la seva obra sigui excepcional, entén tant la música
americana com europea i ha desenvolupat una estètica combinant les dues
tradicions.” – Sid Jacobs,
guitarrista.
I encara els seguirem
escoltant en el potent tema...
12.2.- The E Song (J.
Sturiale) 6:39.
I tot i que els
primers moments no han estat massa potents, sí que després han agafat més
embranzida. El tema té uns canvis subtils en la B del tema i acaba de nou amb
la marxeta inicial. Llavors és quan han començat a improvisar, i esclar que ha
estat primer el líder amb el seu discurs farcit de Jazz-Rock. I tot i no
haver-ho comentat abans, crec que va beure de les fonts de guitarristes
d’aquesta ona com va ser el magnífic i mai emulat Allan Holsdworth. Fins i tot aquest tema, i alguns altres, sonen a
un determinat moment de la música que feu Soft
Machine. La seva subtilesa improvisant, pot semblar que contrasti amb el
seu fons Rocker, però no, ho sap conjuminar la mar de bé. Gran solo d’ell com
no podia ser de cap més manera. I què bé comptar amb en Jure Pukl en projectes com aquest. De nou ha desenvolupat unes
línies melòdiques al voltant de l’harmonia fetes amb molt gràcia i amb tot el
Jazz del món. També hem gaudit dels bons moments solistes del gran Klemens Marktl a la bateria. Aquest és
un gran músic no gaire conegut pel gran públic. De nou tema i final força
delicat. Brutal també.
Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors,
Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club,
Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz Club,
Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog
hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
I ja els acabarem
d’escoltar en el tema més potent, tot hi haver-hi algun break entremig, i
primer amb una “Intro” força delicada i anomenats..
13.5.- Intro (J.
Sturiale) 0:58.
14.6.- Major
Suspension (J. Sturiale)
I sí que la “Intro”
primera ha estat molt bonica i delicada, sí. Ha donat pas al “Major Suspenion”,
aquest força més trempat. I ja ho hem vist d’entrada, com l’han començat, amb
una molt bona trempera. I de nou el tarannà dolç després dels primers moments
potents, aquests, aquesta vegada força curtets, força curteta la melodia
d’aquest tema. I ha estat en Marko
que s’ha embrancat en aquesta subtilesa
interpretativa en la seva més que brillant improvisació. Tot i els seus inicis
delicats, de mica en mica ha anat pujant de to el seu discurs, pujant
d’energies, cosa que s’ha vist refermada pel suport que li ha donat el
baterista. Gran intervenció de Marko
que ha donat pas al retorn al motiu principal i ja els “vuits” compassos
improvisant que han compartit Jan i Jure, ambdós fent-ho de manera
magistral, per després passar a “quatres” i finalment a “dosos”, els compassos
compartits improvisant. Moments de relax amb el piano de Marko per ja arribar a l’espaterrant final, ideal tema per ja
deixar-los d’escoltar en aquest “Roadmapes”
o sigui que felicitats nois Jan
Sturiale, Jure Pukl, Marko Churnchetz, Miha Koren i Klemens Marktl.
I ja acabarem aquest
especial dedicat a Jan Sturiale amb
el disc més recent, el que va presentar al Jamboree
aquest juliol passat, l’”In The Life”,
publicat el 2022, enregistrat per Matej
Gobec a Cosmosonic Studios,
Ljubljana, SLO, l’octubre de 2021. Mesclat per John Davis a Bunker Studios,
Brooklyn, NY, el desembre de 2021. Masteritzat per Alex De Turk a Bunker
Studios, Brooklyn, NY, el desembre de 2021. Portada de Corinne Sturiale. Produït per Jan
Sturiale. Aquest disc està dedicat a la memòria amorosa del meu pare Salvatore Sturiale "nonno bubu".
Amb Jan Sturiale - guitarra, Francesco
Bearzatti – saxo tenor, Francesco De Luisa - piano, Alessandro Turchet - baix,
Luca Colussi - bateria. Tota la música composta i arranjada per Jan Sturiale excepte "Black Hole
Sun", "A Day In The Life", "Live To Tell", "Fee
Fi Fo Fum", "Goodbye Pork Pie Hat" composta per ordre per C.Cornell. , Lennon & McCartney,
Madonna & P.Leonard, W.Shorter, C.Mingus. I com sempre, dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç al Bandcamp del
disc:
https://jansturiale.bandcamp.com/album/in-the-life.
I si hi ha un tema de
Mingus, vaig i el poso, i és que
aquesta versió del tema que li va dedicar a Lester Young quan aquest ens va deixar, és una delícia, i a moments a tot Blues; escoltem el...
15.10.- Goodbye Pork
Pie Hat (Charles Mingus) 4:31.
I aquest tema, Charles Mingus el va encabir en el seu
disc “Mingus Ah Um” publicat per Columbia el 1959. Hi hagué John
Handy i Booker Ervin - saxo tenor, Horace Parlan - piano, Charles Mingus –
contrabaix i Dannie Richmond – bateria. Tema que li va dedicar a Lester Young quan aquest va haver de
marxar d’aquest món. El títol fa referència al tipus de barret que sempre portà
en Pres, el “Pork Pie”.
I el tema ha començat
dolçament amb la guitarra i el saxo fent-ne la coneguda melodia, amb un
respecte i reverència que s’han notat abastament. I què sorprenent ha estat el
pas a les improvisacions, la primera la del pianista i a tot “arrastradet
Blues”, què impressionant i corprenent. I aquí tota la colla són italians, i el
delicat pianista ha estat Francesco De
Luisa que ens ha gelat l’ànima, pel sentiment emprat. I de nou ells dos han
recuperat la melodia i l’han acabat de manera súper delicada. Què bonic tema
per començar-los a escoltar en aquest darrer disc del programa d’avui.
Jan està
escrivint, interpretant, produint i ensenya constantment, actualment treballa
setmanalment al seu lloc web d'instrucció VG
Education. Graduat al Conservatori
d'Udine i posteriorment al Conservatori
de Trieste al departament de jazz, Jan
va rebre la beca Gary Burton del Berklee College of Music per a fer-hi un Màster. Tant si Sturiale lidera la seva pròpia banda com si actua com a sideman,
aporta versatilitat, professionalitat, i té la capacitat de trobar maneres
creatives d'interpretar una varietat global d'estils i modismes.
I un altre tema que
comença amb un cert tarannà i que tindrà posteriors canvis és l’anomenat....
16.2.- Green Lake (J.
Sturiale) 4:53.
I de nou ens han
enlluernat. Un tema amb una melodia que ens balancejava d’un cantó a l’altre,
molt delicadament. Un primer solo del líder Jan Sturiale, i encara tot plegat força tranquilet. Mestria
emprada, so reconeixible, després de tanta estona escoltant-lo. I sobretot,
gaudi en l’escolta. Solo de Jure Pukl
en la seva ona, i per això s’ha anat eixamplant i arribant a moments força
potents, tal és el missatge d’aquest músic eslové. I de nou recuperació del
motiu principal amb el qual hem ballat dolçament d’un cantó a l’altre, i un
posterior final que també han volgut que fos dolç. Ja ho heu escoltat molta
estona, que aquesta música composta per un guitarrista en l’ona Jazz-Rock ha estat
força continguda, sempre controlats els moments que podrien ser molt rockers i
allunyats del Jazz. Bonic aquest “Green Lake”.
“Jan Sturiale és un guitarrista italià que he conegut i crec que la
seva habilitat per tocar és extraordinària. Ens vam conèixer a través del
company Dean Brown amb qui Jan va fer una gira per Europa. També he vist el lloc web
d'instruccions d'en Jan amb els seus
vídeos tutorials de guitarra. Té grans lliçons educatives, i si ets guitarrista
de qualsevol nivell, des de principiant fins a expert i realment vols aprendre
l'instrument a un nou nivell,ves-hi. Al lloc, Jan mostra com treure el màxim profit de la música amb la teva
guitarra compartint tots els seus secrets per fer música fantàstica. Els
projectes anteriors, les gires, la formació i les tècniques de guitarra de Jan el converteixen en un talent
extraordinari. Creatiu, dedicat, agradable i amb una bona oïda per fer música, Jan també ha demostrat ser un
compositor i productor extraordinari". - Will Lee.
I encara els escoltarem
en un altre tema impressionant, i seguint amb diversitat rítmica i canvis en el
tema anomenat...
17.6.- Chelsea (J.
Sturiale) 5:19.
I sí que en aquest
tema ens han fet gaudir de valent, sobretot en els moments inicials, molt
potents i consistents. La línia o motiu principal del tema feta per pianista i
guitarrista, ha estat molt ben trenada, molt ben trobada. I de nou després dels
primers moments ha aparegut la calma, i ara amb la improvisació del baixista Alessandro Turchet el qual ens ha
meravellat per com de precís i rítmicament convincent ha estat el seu discurs
melòdic i solista. També hem gaudit amb el solo del pianista Francesco De Luisa, que ha brillat per
la seva senzillesa i brillantor expressiva. I esclar que Jan ha estat expressiu, eteri pel seu so, càlid és el seu discurs i
la manera com el construeix. I quin final més brutal amb el so estripat del
saxo tenor de Francesco Bearzatti
tots plegats fent una línea d’acords descendents per on ha circulat el discurs
del músic, acabant el tema delicadament tot i els moments brutals previs. Quin
tros de tema de Jan Sturiale.
Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz.. Nota 79: https://www.nota79.cat/events/,
Nova Jazz Cava:
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club la Vicentina:
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres
fins l’octubre, que tindrem al Ramón
Díaz Quartet en un esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament de Sant Vicenç
dels Horts i organitzat des del Jazz
Club la Vicentina. Us hi esperem.
I ja els acabarem
d’escoltar i nosaltres aquest programa especial dedicat a aquest gran músic i
guitarrista italià que vam tenir la sort de veure i conèixer una mica al Jamboree, en Jan Sturiale. Escoltem-los doncs en el tema de Wayne Shorter a tot swing...
18.8.- Fee Fii Fo Fum
(Wayne Shorter) 7:00.
I aquest tema,
l’estimat Wayne Shorter el va
incloure en el seu imprescindible “Speak
No Evil”, disc publicat el juny de 1966 per Blue Note i ells que varen ser Wayne Shorter – saxo tenor, Freddie Hubbard –
trompeta, Herbie Hancock – piano, Ron Carter – contrabaix i Elvin Jones –
bateria.
I l’arranjament que
n’ha fet Jan inclou una curteta
“intro” que aviat dóna pas a la melodia. M’ha semblat que el tempo emprat és
més viu que el de l’original. Cosa que permet afegir-hi el Swing de manera
quasi que natural. El “walking” de l’Alessandro
així ho ha aconseguit, esclar que també amb el recolzament de Colussi a la bateria. Les
improvisacions les ha iniciat el líder, i de nou amb el seu reconeixible
llenguatge i maneres que li són pròpies. Francesco
al saxo tenor ha quallat un magistral improvisació, també a un gran nivell, com
també ha fet el pianista De Luisa
quallant un solo magistral. En fi, com sol passar, han recuperat la melodia i
han acabat el tema amb un final força sorprenent, a mode d’acords descendents,
ideal per esplaiar-se el baterista Colussi
fent el seu solo. Acabant-lo molt delicadament, ideal tema per acabar-los
d’escoltar i nosaltres el segon programa de la 16a temporada, que com sempre,
espero que us hagi agradat tant com a mi, o sigui que felicitats i gràcies Jan Sturiale i gràcies nois Francesco Bearzatti, Francesco De Luisa,
Alessandro Turchet i Luca Colussi .
Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat,
xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves
músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us
desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset
i Mallol.
