Enllaç directe a l'àudio del Programa:


Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà  amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.
 
I ves per on que ja hem arribat al Programa 600. Qui m’ho havia de dir 15 anys abans quan vam començar que hi arribaria. No m’ho hauria cregut pas. El primer any, amb en Joaquim Rabassa amb qui ho vam començar tot, el Jazz Club la Vicentina i el Jazz Club de Nit. Al cap d’un any va plegar de tot, i jo, que també podia haver plegat, vaig decidir tirar endavant sol. També hi va haver el Carles Guillem una temporada, crec, i després també se’n va cansar. Es veu que s’ha de tenir no sé què, per tirar endavant els projectes. Crec que només cal tenir moltes ganes de fer coses, per fer-les. En fi, seguirem mentre el cos aguanti.
 
I avui faré un programa especial. El dedico a Jordi Lliuret, a qui no vaig tenir el plaer de conèixer. Malauradament ens va deixar ja fa uns anyets, i ves per on que la seva cosina Marta Sugrañes em va lliurar quasi la totalitat dels CDs del seu cosí, la majoria de Jazz. Va pensar en el Miquel del Jazz. Li he dedicat programes anteriors, ja fa un cert temps, i també posava temes dels seus discos, un, a mode de “bonus track” al final dels meus programes, cosa que vaig deixar de fer encara no sé el perquè. Potser per tenir recopilat tan material com rebo de músics i editorials. En fi. Avui el programa serà per a ell, la seva mare, i la cosina Marta, esclar. Teníem gustos similars; tenia bon gust, vaja. I per això, i com que a mi també m’agrada l’editorial alemanya de Manfred Eicher, ECM, vaig pensar en posar algun dels seus CDs d’aquesta editorial i jo en posar uns quants dels meus vinils també, comprats als anys 70s, tot i que també n’hi haurà algun que no serà de ECM, sinó d'Atlantic. Així doncs el programa anirà d’això. No parlo dels músics i discos, ara tots de cop, sinó que els anireu escoltant de mica en mica; el que sí faré és posar-los per ordre cronològic i començant pel 1972 i acabant el 1977; entre mig, 9 discos, o sigui que el programa complet serà llarg podent-lo escoltar a l’ivoox del programa que trobareu al blog https://jazzclubdenit.blogspot.com. També dir-vos que faré curtets comentaris dels temes, car, seria massa llarg i feixuc comentar-los com sempre faig, repassant el tema de dalt a baix.


Començarem amb el “Birth” de Keith Jarrett, car també és un programa dedicat a la seva figura, ara que ja fa massa que està impossibilitat per tocar el piano pels vessaments cerebrals que va tenir fa dos anys. És un disc enregistrar el 1972 i publicat el mateix any per Atlantic Recording Corporation. Imprès als USA, o sigui que el devia comprar a Andorra. Aquí tenim a Keith Jarrett, piano, saxo soprano, steel drum, banjo i veu; Dewey Redman, saxo tenor i clarinet; Charlie Haden, contrabaix i Paul Motian, bateria. Tots els temes són de Keith Jarrett.
 
I ja els començarem escoltant en el tema que titula el disc...
 
1.A1.- Birth (Keith Jarrett) 6:15.
 
I hem començat molt delicadament amb aquest “Birth” de l’estimat Keith Jarrett, coses que canviaran ben aviat. Un Dewey Redman que en aquest tema no ha desenvolupat tota la seva modernitat, que en d’altres sí que ho fa. I què gran Keith improvisant, sempre expressant molt més del què és habitual.


I seguirem amb un tema amb els aires melòdics de Jarrett, car li reconeixem aquestes melodies. No oblidem no, que en aquesta època ell feia i venia de la Fusió, la que endegà Miles Davis, seguí Weather Report, Chick Corea “Return to Forever”, etc....
 
2.B2.- Forget your Memories (Keith Jarrett) 6:58.
 
Brutal tema amb un ritme trencat, res relacionat amb el Swing, i sí amb les coses que feren també Ornette Coleman. Redman ens ha situat també en l’ona del Jazz Avantgarde, del Free Jazz, no endebades també hi tenim a l’estimat Charlie Haden, que al Cel sigui.


Seguirem amb el “TRIPTYKON” amb Jan Garbarek, saxo tenor,  soprano, baríton i flauta; Arild Andersen, contrabaix i Edward Vesala, percussions. Un record molt gran pels dos darrers, que ja no hi són. Disc enregistrat també el 1972 i publicat per ECM el 1973, i CD de Jordi lliuret.
 
Dels set temes n’he escollit un parell, i no seran els que duren 10:34  i 12:42, no, seran els que ara mateix escoltareu.
 
3.7.- Bruremarsj (vella cançó folklòrica noruega) 4:12.
 
I el bo de Jan Garbarek també fou, i és encara, un dels puntals del so ECM. I en aquest tema antic i folklòric, alhora que renovat i recuperat amb tota la modernitat, els hem pogut escoltar i situar-nos en aquells aventurers anys 70s, que tant m’agradaven, i encara m’agraden.


I ara els escoltarem en un sorprenent tema, i ell, amb el saxo soprano, que quasi sona com un sopranino, instrument que Garbarek ha utilitzat moltes vegades.
 
4.3.- J.E.V. (Garbareck, Andersen, Vesala) 7:31.
 
I de nou modernitat, aventura, cerca de sonoritats desconegudes, de melodies agosarades, i amb una rítmica, la de Vesala, del tot trencada. Arild Andersen i Edward Vesala, foren també uns monstres de l’entorn ECM.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.


Seguirem amb un vinil meu enregistrat el 1974, l’abril, i publicat per ECM el mateix any és el “Belonging” de Keith Jarrett, piano; Jan Garbarek, saxo tenor i soprano; Palle Danielsson, contrabaix i Jon Christensen, bateria. Un disc que vaig comprar a Amsterdam. Tots els temes són de Keith Jarrett.
 
I ara ens situarem en l’ona Keith Jarrett, la de la seva primera col·laboració amb ECM, que jo tingui en vinil i que so sàpiga, musicalment parlant, i per tant amb un canvi respecte al disc de Jan Garbarek, disc primer de les futures col·laboracions d’ells dos, Jarrett i Garbarek. Escoltem-los en el tercer track de la cara A.
 
5.A3.- Long as you know...(Keith Jarrett) 6:10.
 
I sí que ha estat molt més calmada la rítmica i musicalitat del tema, al menys en els inicis, car després amb el solo de Garbarek, també s’ha desmadrat, ell. Una melodia molt maca feta a duet de piano i saxo soprano. I Jarrett no ha fet un solo convencional, no, un de molt curtet i ja quasi al final, amb el baixista.


I el primer tema de la cara A és el magnífic...
 
6.A1.- Spiral Dance (Keith Jarrett) 4:08
 
I un altre tema amb l’esperit de Jarrett, el de la seva gestió rítmica, el de les seves melodies. Iniciat amb una llarga Intro on ja hi teníem tot, ritme i tempo. I la melodia, de nou, sublim, típica d’ell, i feta de nou a duet de saxo i piano. I aquí hem escoltat al malauradament desaparegut Palle Danielsson i magnífic contrabaixista, fent el seu inversemblant solo. I quina gran feina de John Christensen a la bateria. I vés per on que ni Jarrett ni Garbarek han fet cap improvisació, bravo.


I un altre disc enregistrat el 1974, coses que podreu veure a la contraportada del disc. És el “Timeless” de John Abercrombie publicat per ECM el 1975 i disc que vaig comprar a la botiga HMV de Londres. Em va costar 3 lliures i 65 penics. Aquí hi tenim a John Abercrombie, guitarra; Jan Hammer, piano, orgue i sintetitzador i Jack de Johnette, bateria.
 
Aquí també hi ha temes llargs, com el “Lungs” i el que titula el disc, “Timeless” ambdós de 12 minuts. Com que no tenim tan temps, podreu escoltar..
 
7.A3.- Ralph’s piano Waltz (John Abercrombie) 4:50.
 
I després de la gosadia de Keith Jarret,  Jan Garbarek i demés, una mica de calidesa musical, la del gran i malauradament desaparegut John Abercrombie. Aquest programa també va dedicat a ell. Apareix de nou el  baterista, Jack de Johnette que serà, i encara és, una ànima viva del Jazz més contemporani. Etern acompanyant que serà a partir d’aquestes dates, de Keith Jarrett. Quin goig d’orgue amb Jan Hammer i delicada sonoritat de la guitarra d’Abercrombie.


I seguim amb un altre tema...
 
8.B1.- Red and Orange (Jan Hammer) 5:17.
 
Déu-n’hi-do de brutal tema. I ves per on que m’ha sonat a moments a Yes, l’orgue de Hammer, a Rick Wakeman. Un tema increïble, amb una potència descomunal. Des de l’inici ja amb els més greus de l’orgue, marcant tempo. Els solos d’ells dos, incommensurables, Abercrombie, genial, elèctric, estratosfèric. Hammer, aeri. Increïble tema de Jan Hammer.


Un altre vinil meu i enregistrat el 1975 és el “Gateway” amb John Abercrombie, guitarra; Dave Holland,  contrabaix i Jack DeJohnnete, bateria i publicat per ECM el 1975. Disc que vaig comprar a Stuttgart  i que em va costar 16 marcs amb 90.
 
Hi ha també un parell de temes llargs, el “May Dance” i “Sorcery I” d’11 minutetes, o sigui que us posaré...
 
9.A1.- Back – Woods Song (Dave Holland) 7:49.
 
I quin canvi de nou, amb la subtilesa de la guitarra de Abercrombie i no pel darrer tema escoltat amb Jan Hammer, i sí en el primer d’ells, “Ralph’s piano Waltz”. I de nou amb Jack DeJohnette, ell incommensurable sempre. Iniciat amb una “Intro” llarga i ja melodia curteta i brutal improvisació de John a la guitarra. I esclar que tenim a un altre dels “mostrus” de l’època, d’un que també va passar pel sedàs de la Fusió de Miles, ell, que encara està en actiu, el magnífic Dave Holland, un anglès fora d’òrbita, al contrabaix, que ens ha clavat una gran improvisació. Un trio d’”Asos”, de lo més gran, com són tots els músics que estant sonant i sonaran en aquest programa especial dedicat bàsicament a ECM.


I un altre de brutal, per tempo, per sonoritats és aquest increïble...
 
10.B1.- Unshielded Desire (Abercrombie & DeJohnnette) 4:45.
 
I sí, heu escoltat un tema compost per Abercombie i DeJohnette, que ben bé ha semblat que va ser una improvisació endegada per ells dos, que es va convertir en tema. No he pogut esbrinar-ne la melodia, no. Ha estat una bogeria des de l’inici fins el final. I el Jordi Lliuret va adquirir la majoria de discos de la ECM situats a partir dels anys 80s i fins uns de Keith Jarrett del 2004, i per això no sonen en aquest programa dedicat a la música d’aquesta editorial, la que feren als anys 70s. N’he posat, un, sí, el del 1973 que ja ha sonat, el TRIPTYKON” amb Jan Garbarek i demés.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
A.MA Records: https://www.amaedizioni.it/
Notami Jazz: https://www.edizioninotami.it/
Dodicilune: https://www.dodicilunestore.com/
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.


I un altre vinil meu enregistrat el 1975 i publicat per ECM el 1976 és el “Cloud Dance” de Collin Walcott. I vés per on que hi ha els mateixos músics a més a més del líder Collin Walcott, probablement, aquell març s’hi van trobar tots i van fer diverses sessions d’on van sortir diferents discos. O sigui que com que ja sabeu què toquen els tres d’abans, dir-vos que Collin Walcott toca el sitar i la tabla indú. Comprat també a Stuttgart per 14 marcs amb 90.
 
Us he seleccionat el que titula el disc...
 
11.B5.- Cloud Dance (Collin Walcott) 5:47.
 
I l’aparició de Collin Walcott aquella època, recordo que em va copsar, impressionar. La seva delicadesa, el seu sentit espiritual de fer la música, tocar el sitar, la tabla, instruments allunyats del món del Jazz. El so global és força esotèric. La rítmica marcada per Jack DeJohnette i Dave Holland, i sempre la subtil guitarra de John Abercombie. Quins moments, ell i el líder a duet, improvisant, dansant.


I un altre gran tema d’aquest disc és el que comença amb el so de la tabla que el líder Walcott toca, també amb Dave Holland al contrabaix, per seguir de manera brutal i només ells dos...
 
12.A2.- Prancing (Collin Walcott) 3:24.
 
Quin inici més impressionant amb contrabaix i tabla, el d’aquest “Prancing”, i com l’han seguit interpretant ells dos sols, amb una brutal improvisació de Holland que podríem dir ha durat tota l’estona.


I ara he seleccionat el “Sargasso Sea” a dos guitarres, les de John Abercrombie i Ralph Towner, i disc enregistrat el maig del 1976 i publicat per ECM el mateix any. També comprat a Stuttgart per 14 marcs amb 90. Especificaré els instruments, car John Abercrombie toca la guitarra acústica i l’elèctrica, mentre que Ralph Towner toca piano, guitarra clàssica i la de 12 cordes.
 
Podreu escoltar-los en el tema....
 
13.B2.- Staircase (Ralph Towner) 6:24.
 
I quina meravella de sonoritats les de les dues guitarres d’aquests dos grans “mostrus” de l’instrument. I aquest és un altre d’aquests mítics vinils que esteu escoltant publicats per ECM, les “Editions of Contemporary Music”, “Edicions de música contemporània”, també, “The Music Next to Silence”, “La música més propera al Silenci”. I si John ens ha impressionat amb la seva guitarra elèctrica, Ralph ho ha fet amb la seva guitarra clàssica, m’ha semblat que era. I què dir de la composició d’aquest darrer, una preciositat. Una música atemporal que es pot escoltar les vegades que vulguis, i fixeu-vos que tot el programa es basa en música dels anys 70s del segle passat.


I seguirem amb un altre preciós tema, ara de John Abercrombie..
 
14.A2.- Avenue (John Abercrombie) 5:19.
 
I sí que ha estat preciós sí. Quina gran parella musical que varen fer aquests dos mestres de les sonoritats etèries. Tema vital, temes vitals els que hem escoltat, on la mestria d’ambdós músics s’ha pogut escoltar en les seves sengles improvisacions, primera la de John al canal dret, i la posterior de Ralph pel canal esquerre. Brutals tots dos. I què macos els moments finals on tots dos han compartit moments solistes, tot just abans de recuperar la melodia del tema. Preciós.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz Club, Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html .


I un altre dels meus vinils és el “Tales of Another” de Gary Peacock, contrabaix amb Keith Jarrett i Jack DeJohnette, els mateixos membres del que seria el trio de Keith Jarrett aquí però amb les composicions de Peaocok. Disc enregistrat el febrer de 1977 i publicat per ECM el mateix any. Aquest disc el vaig comprar, com tants altres, a la desapareguda botiga de discos Transbord, d’Andorra.
 
D’aquest disc us posaré....
 
15.A3.- Major Major (Gary Peacock) 8:54.
 
I esclar que si les composicions són del líder i baixista, ell mateix ha estat qui l’ha iniciat amb una “Intro” inversemblant, per ja aparèixer el motiu principal, el rítmic i de tempo. I què celestials els sons del piano de l’estimat Keith. I ben aviat s’ha posat a cantar, a la seva manera, la seva improvisació. Què subtils els tocs a la bateria del també estimat Jack DeJohnette. Recordeu que ells tocarien molts anys junts formant part del trio de Jarrett. De fet ho van fer fins el trist moment que Keith va patir els vessaments cerebrals. Una gran pena, per a ell i per a totes i tots nosaltres. I aquest ha estat un tema llarg de 9 minuts, i també d’una gran bellesa, on hem pogut constatar la mestria de tots tres, les subtileses musicals i rítmiques, les típiques d’aquest trio increïble.


I encara els escoltarem en un altre tema del líder i baixista...
 
16.B2.- Trilogy II (Gary Peacock) 9:42.
 
I en el disc de Gary Peacock, hi ha tres parts d’aquest “Trilogy”, les que ocupen tota la segona cara del vinil. I m’ha semblat que aquesta segona és la més adequada. Primer amb una llarga “Intro” per després ja heu pogut comprovar quin canvi a tot Swing, pel “Walking” del baixista i pels subtils copets al plat “ride” de DeJohnette a la seva bateria. I què increïble de nou Jarrett en la seva llarga i increïble improvisació. I ja al final, també un gran solo del líder i màster del contrabaix, Gary Peacock.


I per acabar el programa d’avui, escoltarem algun tema d’un vinil comprat a Comando Import, d’Andorra (Les Escaldes) és el “My Song” de Keith Jarrett, piano; Jan Garbarek, saxo tenor i soprano; Palle Daniellson, contrabaix i Jon Christensen, bateria, disc enregistrat el novembre del 1977 i publicat per ECM el 1978. Aquí, tots els temes són de Keith Jarrett.
 
I escoltarem el tema.....
 
17.A1.- Questar (Keith Jarrett) 9:11
 
I quantes vegades vaig escoltar aquesta meravella de tema de Jarrett, i esclar que amb la magnífica sonoritat del saxo soprano de Garbareck. El so que n’obté del soprano és molt personal, un so quasi propi, també per les melodies, seves i de Jarrett. La improvisació de Keith ha estat de nou genial, ell, a qui hem seguit quasi que durant tota la seva vida musical, tot i que al final potser no tant. Ja sabíem i coneixíem les seves grans virtuts. I encara Garbareck ens ha fet la seva magnífica improvisació, ell que ha estat i encara és el màxim referent del Jazz, de la música contemporània dels països nòrdics, on també hi ha encara, per sort, una colla més com per exemple Terje Rypdal, Aril Andersen i alguns més.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Nota 79: https://www.nota79.cat/events/,
Nova Jazz Cava:
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club la Vicentina:
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres ja hem acabat la 15a temporada al Jazz Club la Vicentina i com cada any, pel juliol, farem el que serà el 15è Festival de Jam Sessions a SVdH amb els combos de les millors escoles de música de casa nostra, amb ESMUC, Conservatori del Liceu, ESEM Taller de Músics, ESM Jam Session, El Musical de Bellaterra  i com sempre amb el Geni Barry Septet, el 6 i 13 a la Sala Xica i el 20, en plena Festa Major d’Estiu, al pati jardí de Can Comamala, sempre  a partir de les 20h del vespre i fins les 23h, en un esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts i organitzat des del Jazz Club la Vicentina. Us hi esperem.


I ja acabarem aquest especial del Programa 600 que ha resultat dedicat a Jordi Lliuret, Keith Jarrett, John Abercrombie i a ECM amb el tema..
 
18.B2.- Mandala (Keith Jarrett) 8:18.
 
I no podíem haver acabat millor aquest especial Programa 600, car aquest tema i disc de Jarrett, casa molt bé, per modernitats musicals, amb el segon tema que he posat, també d’ell, “Forget Your Memories” i primer disc d’avui publicat el 1972, també en aquesta ona. Mai va deixar la seva modernitat, la seva contemporaneïtat musical, tot i que en els darrers anys es volcà en recuperar els estàndards interpretats però a la seva peculiar manera, amb les seves modificacions melòdiques i improvisacions personals. I el tema ha començat amb la melodia força agosarada i entremaliada. I més ho ha estat la improvisació de Jarrett el qual ens ha clavat un llarguíssim i increïble solo, marca de la casa. I aquest vinil va sonar tantes i tantes vegades que potser haureu escoltat algun crac, què hi farem. I també Garbareck ha fet un brutal solo al saxo soprano ja a les acaballes del tema. En fi, un gran tema per ja deixar-los d’escoltar i nosaltres acabar aquest magnífic i especial Programa 600, crec jo, que espero us hagi agradat tant com a mi. Gràcies per escoltar-lo.
 
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

0 Comments:

Post a Comment



 

blogger templates |