Programa 696 - AMJM: Eva Verde, Marta Garrett, Elisenda Julià, Anggie Obin, dimecres 21 d'octubre de 2026.

0 comentaris

Enllaç a l'àudio del programa:


Aquest programa i qui us parla, diu això: «Ei, vosaltres dos, atureu les guerres, mala gent». Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.

I aquesta setmana faré un programa especial, dedicat a l’Associació de Músics de Jazz i Música Moderna, la AMJM. Enguany van fer el seu 36a Festival l’Hora del Jazz – Memorial Tete Montoliu i nosaltres que hi vàrem ser, de dues maneres, la primera assistint a algun dels seus concerts, i la segona, i ja com Associació Jazz Club Sant Vicenç fent un dels concerts de la seva programació, el de Jossy Botte & Giusepe Campisi Quartet, tot un honor. El dia que hi vam poder anar, i en acabar el concert, em van lliurar tres dels discos de músics que hi havien participat, i per això aquest programa. Ja em vaig preocupar jo de cercar el quart, per acabar-ho d’arrodonir.

Així doncs que en el programa d’avui podrem escoltar dos projectes a duet, de portada de disc, el d’Eva Verde – Danilo Tarso, «CHRYSALIS» de Segell Microscopi i el de Marta Garrett & Lennardo Mezzini, «assanhado» aquest amb diverses col·laboracions, i de The Changes. Acabarem el programa amb dos projectes més amplis, a quartet el de Elisenda Julià, «Give Me the Simple Life», i el «LUZ» de Anggie Obin a quintet. És doncs un programa eclèctic per la diversitat d’estils entre els diferents projectes.


Comencem doncs amb el disc d’Eva Verde – Danilo Tarso, «CHRYSALIS» publicat el 2024 per Segell Microscopi. Enregistrar el 6 i 7 de febrer de 2023 a l’estudi Virus, Siena, Itàlia. Mesclat i masteritzat per Alessandro Guasconi. Amb Eva Verde, veu i composicions; Danilo Tarso, piano i composicions. Producció d’Eva Verde i Danilo Tarso.

Dir-vos que, en l’esmentat festival d’enguany, ells dos van presentar un projecte a quartet i encara no publicat, per això, a la carpa de la AMJM tenien aquest del 2024. Aquest «CHRYSALIS» és doncs un compendi de la música que feien llavors, on les composicions pròpies d’ells dos ens els mostren en la seva essència. Hi ha també un parell de magnífics estàndards, 1r track de Cole Porter i tema «So in Love», i el 9è de Antonio Carlos Jobim, el preciós «Luiza». Sí que els temes a tempo delicat són majoria, tot i haver-n’hi alguns de vitals, com són ara «Potser una papallona» i «Nunca es como parece», temes que tenen una certa similitud rítmica i vocal, amb lletra de l’Eva i música de Danilo. D’ells dos hi ha també un parell de delicades composicions, «Inside My Mind» i el darrer track, «Sogno e Realtà», amb Andrea Beninati al violoncel.

I dels dos estàndards se’m fa difícil posar-ne un o l’altre, car ambdós són preciosos. Ara bé, la versió que en fan del tema de Jobim és una meravella, i per això els començarem escoltant en aquest...

1.9.- Luiza (Antonio Carlos Jobim) 6:33.

Estareu d’acord amb mi que ha estat una meravella de reinterpretació la que ens han fet tots dos d’aquesta preciosa cançó de Jobim. Primer vocal, després a piano, i després tots dos. Una delícia com canta Eva i com l’acompanya Danilo.

I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.

Hi ha una cançó tradicional italiana, de la Puglia, a tot delicat vals, anomenada «Bella ci Dormi». Els tres temes d’Eva són «Ets del Mar», «Estimada» i «Espriu», tots amb un determinat i aproximat tarannà rítmic, el més delicat, el del primer tema. I hi ha un tema de Danilo «Ancestor» on Eva canta la melodia, a duet amb Danilo tot i fer-ho sense haver-hi cap lletra. Després ella improvisarà en «Scat», mostrant-nos la seva més que evident habilitat.


Doncs ja els seguirem escoltant en «Espriu» de l’Eva i el «So in Love» de Porter...

2.3.- Espriu (Eva Verde) 3:25.
3.1.- So in Love (Cole Porter) 3:22.

I sí que aquests temes que hem escoltat ens mostren les qualitats vocals d’Eva, sí, però també les de Danilo al piano, ell també en les improvisacions.

I ja per deixar-los d’escoltar els podrem escoltar en el tema més vital, on ells dos fan un exercici musical de compenetració i tema anomenat..

4.7.- Nunca es como parece (Danilo Tarso, Eva Verde) 4:00.

I aquest vital tema ens els han mostrat potents, rítmics, inventius i valents a l’hora de compondre’ls, ideal tema per deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats Eva i Danilo.


Doncs després d’aquestes boniques i personals cançons de l’Eva i Danilo, seguirem amb el disc de Marta Garrett & Lennardo Mezzini, «assanhado» publicat el 13 de març de 2026 per The Changes. Enregistrat i mesclat per Otger Ibars a Radi Studios. Masterizat per Jan Valls. Amb Marta Garrett, veu; Leonardo Mezzini, guitarra i la col·laboració en diversos temes de Juan Pastor, contrabaix; Giuseppe Campisi, baix elèctric; Joan Terol, bateria i percussió i Lara Tannus, pandeiro, ells també fent cors en alguns temes. Disseny de Paula Graell. Fotografia de Laura Maneiro.

Pel que fa a músiques, dir-vos que els 8 temes tenen diversitat d’estils que van des dels temes brasilers, que n’hi ha cinc, a un de Stevie Wonder anomenat «Evil». Marta hi col·labora en un tema «My Love» encabit en la cançó d’autor i situat en un entorn de música popular, com és també «Enyorança», de Maria Casanovas, Marta i Leonardo. Situant-nos en els de tempo delicat, a tempo de balada, hi tenim una meravella de cançó de Antonio Carlos Jobim anomenada «Olha Maria». Igualment dolça és «Evil» de Wonder. També és així de bonica «Enyorança», cantada en català. I més o menys així de delicada és també la composició de Marta, «My Love». I tot i començar delicadament, després el tema agafarà una delicada trempera a tota Samba, i canvis posteriors que hi haurà, i estic parlant del tema, que de fet són dos temes enllaçats, tot i que jo només us posaré el primer i que ara mateix escoltareu, de Caetano Veloso i Dorival Caymmi anomenat..

5.1.- Desde que o Samba Terra (C. Veloso & D. Caymmi) 5:14.

I quin tema més bonic, primer amb ells dos a duet de veu i guitarra, tot molt dolç, per ja després entrar els convidats Juan Pastor, contrabaix, Lara Tannus, pandeiro i és clar que una colla més als cors.

I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Sedajaz Records:
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.

Assanhado és la victòria de l’instint sobre la raó. És deixar que les ganes de fer el que el cos i el cor demanen t’emportin, i importin més que qualsevol dubte o expectativa. Assanhado és confiar cegament en l’experiència i connexió, en els anys de carinyo, en la cançó. És ràbia, crit i reivindicació, ancorats en l’esperança, memòria i amor.

I un altre dels temes brasilers, i amb una potència rítmica és el tema de Leci Brandao i anomenat...

6.4.- Zé do Caroço (Leci Brandao) 4:58.


I quina trempera de tema que acabem d’escoltar amb una gran intervenció vocal de Marta i un brutal solo a guitarra elèctrica de Leonardo. Magnífics.

I ja els deixarem d’escoltar en un altre tema brasiler interpretat a un tempo endimoniat, compost per Waldir Azevedo & Ruy Pereira Costa anomenat..

7.2.- Brasileirinho (W. Azevedo & R. P. Costa) 3:46.

Impressionant demostració d’habilitats, vocal i guitarrística dels dos líders, ideal tema per deixar-los d’escoltar, o sigui que felicitats noia i noi, Marta Garret i Leonardo Mezzini i és clar que també a la resta de companys, Lara Tannus, Juan Pastor, Giuseppe Campisi i Joan Terol.


I ara podríem dir que ens situarem en una hipotètica segona part del programa, pel fet que les formacions estables ja són més àmplies, i per això el disc d’Elisenda Julià, «Give Me The Simple Life» publicat aquest 2026 per una mena de secció, suposo jo, Sidepool, dins el segell Underpool. A aquest quartet els vam veure en l’anterior Festival l’Hora del Jazz però va ser en aquest on ja tenien el disc publicat que els companys de l’AMJM, concretament en Sergi, em va lliurar. Enregistrat per David Casamitjana a l’Espai Sonor Montoliu. Masteritzat per Ferran Conangla. Amb Elisenda Juilà, veu; Guillem García, piano; Camil Arcarazo, contrabaix i Joan Moll, bateria. Produït per Elisenda Julià.

I sí que en aquest disc ens endinsarem en el món dels estàndards de Jazz i quasi que estrictament situats en la dècada dels anys 30s del segle XX, època daurada, d’altra banda, per la gran qualitat i quantitat de composicions, també propiciada per la llibertat de creació que Roosvelt oferí sense cap mena de limitacions, coses que passarien després d’ell. Aquí trobarem també joies, com és el tema de l’Antonio Carlos Jobim anomenat «Modinha», una delícia de només 1m47s. I a aquest delicat tempo de balada hi ha el tema de Gigi Gryce – John Hendricks, «Reminiscing», una vertadera delicadesa també per la càlida veu de l’Elisenda. Més meravelles són «I Wish I Knew», de Harry Warren – Mack Gordon. I tot i començar delicadament «Can’t We Be Friends» de Kay Swift – Paul James, després dels primers compassos, el tema entrara a tot delicat Swing i tempo un pèl més viu.

I per això els escoltarem en...

8.12.- Modinha (A. C. Jobim) 1:47.
9.10.- Can’t We Be Friends ( Kay Swift & Paul James) 3:09.

I si el primer tema ha estat brodat per l’Elisenda, en el segon, ella i els companys han estat brillants.

Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
Sunset Jazz Club, Girona:
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.


I amb similar Swing tenim el primer tema del medley de «A Beautiful FriendShip / I Could Write a Book» de D. Kahn – S. Styne / R. Rodgers – L.Hart, car en el segon doblaran el tempo inicial, també a tot Swing. I delicadament comença la Intro del 1er track «They All Laughed» dels germans d’or George & Ira Gershwin seguint després a un bon Swing i tempo mèdium slow. I igualment fa «Easy Love» de Cole Porter, primer delicadament i després a tempo doblat i ritme ternari en els inicis.

I per això els escoltarem en...

10.1.- They All Laughed (George & Ira Gershwin) 3:57.
11.6.- Easy To Love (Cole Porter) 3:27.

Quin goig l’haver escoltat aquests temes, primer amb una Intro delicada i després a tot Swing, també força delicat i a tempo mèdium. Quina formació més compenetrada, i què bons solistes són tots ells, i ella, és clar.


I ja la resta de temes tenen tots un tarannà més vital de tempo i és clar que a tot Swing. I aquests són: «Sometimes I’m Happy» de Vincent Youmans – Irving Caesar; «Give Me The Simple Life» de Rube Bloom – Harry Ruby on Elisenda ens fa una magnífica improvisació a tot SCAT; «I Hear Music» de Burton Lane – Frank Loesser. I més vitals són «It’s Crazy» de Timmie Rogers – Al Fields amb un gran solo de Camil al contrabaix tot just acabada la melodia. I sí que el més vital és «Thou Swell» de Richard Rodgers – Lorenz Hart, una de les millors parelles de compositors, l’un la música i l’altre la lletra.

O sigui que per ja deixar-los d’escoltar ho farem en aquests dos darrers temes..

12.7.- It’s Crazy (Timmie Rogers – Al Fields) 3:23.
13.9.- Thou Swell (Richard Rodgers & Lorenz Hart) 2:22.

Doncs amb aquests dos magnífics temes, el darrer força vital de tempo, els acomiadem alhora que felicitem per la molt bona feina feta, Elisenda Julià, Guillem García, Camil Arcarazo, Joan Moll, una formació que vam tenir el març d’enguany a la Sala Xica.


I ja per acabar el programa, us proposo fer un salt estilístic quasi al buit, car podrem escoltar alguns temes del disc estrictament publicat en vinil per Underpool, «LUZ» de l’Anggie Obin, on les composicions de la líder ens situaran en el Jazz Contemporani. Publicat el 26 de juny de 2026. Enregistrat en directe al Teatre de l'Aurora (Igualada) el 4 de juny de 2025, durant el 13è Estival de Jazz d'Igualada. Enregistrament, mescla i masterització a càrrec de Sergi Felipe, Underpool Studio. Amb Anggie Obin, flauta; Bill McHenry, saxo tenor; Miguel «Wiwi» García, piano; Masa Kamaguchi, contrabaix i Estefania Chamorro, bateria. Totes les composicions són d'Anggie Obin. Art de la portada i disseny de la funda del vinil: Fátima Tocornal. Disseny: Julia Neddermann. Fotografia de la portada: Paul Gibert. Fotografia de la contraportada: Marc Vila. https://www.underpool.org/releases/aanggie-obin/

I ves per on que Anggie va ser seleccionada pels gestors de l’Estival d’Igualada 2025 per fer una obra d’autoria pròpia, amb premi final de gravació i publicació en vinil. El resultat varen ser 5 temes, 3 de llargs, i 2 de normalets, que per això va ser un directe. Els acompanyants varen ser d’excepció, com heu pogut escoltar, i per això els temes van sortir com ho van fer. Amb el primer track «For Mr. G» de poc més de 6 minuts albirem que devien començar l’actuació; una meravella de composició, molt delicada de tempo amb improvisacions remarcables de Bill i Masa i és clar que amb el magnífic so de la flauta de la líder Anggie. També el darrer tema i Blues amb aires de Gospel «Ballot or The Bullet» és una composició remarcable, carregada de profunditat melòdica i emocional.

O sigui que ja els podem començar escoltant en aquest magnífic tema...

14.5.- Ballot or The Bullet (Anggie Obin) 10:10.

I què impressionant aquest tema ja d’entrada; et quedes en un estat quasi meditatiu tot i escoltant-lo, i esperant la següent nota, el següent cop de mà, tot i portant el lent tempo i ritme, tal i com varen fer el públic assistent a l’Estival de Igualada el juny del 2025.

Amb un so únic i característic, Anggie Obin presenta *Luz*, un àlbum que reafirma la seva veu dins l'escena del jazz contemporani i la consolida com una de les figures emergents més prometedores del jazz llatinoamericà actual. La música de *Luz* està profundament arrelada a l'herència panamenya de l'artista, alhora que incorpora influències de diversos llenguatges musicals que convergeixen en el jazz contemporani. El resultat és una obra amb una identitat artística ben definida, que uneix tradició i modernitat amb una sensibilitat musical singular.

El tercer tema que van tocar, «La Eucaristia», curtet també de 5m i mig, és delicat també de tempo, amb una primera melodia feta per la flauta de la líder, i un rerefons del saxo tenor de Bill. Té una profunditat quasi mística, per com ens situa en una determinada atmosfera. I sí que el Jazz Contemporani el podrem tastar també en el quart tema «Luz Boom», on la rítmica ternària és força important, alhora que les improvisacions de Miguel «Wiwi» García al piano i el saxo tenor de Bill. I ves per on que en el segon «Flash Of The Spirit» s’hi varen posar a tot Swing, i més que es nota en les improvisacions, la primera la de Bill.

I per això ja els acabarem d’escoltar en aquest gran tema...

15.2.- Flash Of The Spirit (Anggie Obin) 10:10.

Doncs sí que ens ha impressionat també aquest gran tema de l’Anggie, sí, ideal per ja deixar-los d’escoltar i nosaltres acabar el programa d’avui que com sempre espero que us hagi agradat tant com a mi, i per això felicitats noies Anggie Obin i Estefania Chamorro i nois Bill Mc Henry, Miguel «Wiwi» García, Masa Kamaguchi.

Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Llibreria Byron: Barcelona
Nova Jazz Cava: Terrassa
Jazz Club Sant Vicenç: Sant Vicenç dels Horts
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres ja fins el 20 de novembre amb l’Ernie Otts Quartet amb ell mateix saxo tenor; Neter Calafati, guitarra; Juan Carlos Buchan, contrabaix i Carlos Falanga, bateria. Us hi esperem. Entrades a Taquilla i a Entrapolis.

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

Programa 695 Italy Jazz: "Close to Mars" (J. Taylor...); "Secret Garden" (Enrico Braco....); "Afrikalia" (Rossi & Zechini), dimecres 14 d'octubre de 2026.

0 comentaris

Enllaç a l'àudio del programa:


Aquest programa i qui us parla, diu això: «Ei, vosaltres dos, atureu les guerres, mala gent». Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.

I de nou un programa dedicat al Jazz que es fa a Itàlia i per això escoltarem tres projectes de discogràfiques amigues i els seus artistes, músics, com són: Cam Jazz i disc «CLOSE TO MARS» amb Taylor, Danielsson, France; Notami Jazz i disc «AFRIKALIA» de Rossi & Zechini; A.MA Records i disc «SECRET GARDEN» de Braco, Poeti, Sciommeri featu. Matt Renzi i doncs amb un micro conte de Carme de la Fuente.


Comencem el programa amb el disc publicat per Cam Jazz i disc «CLOSE TO MARS» amb Taylor, Danielsson, France. Producció artística: Ermanno Basso. Enregistrat i mesclat per Johannes Wohlleben a Ludwigsburg l'octubre de 2006 als Bauer Studios. Masteritzat per Danilo Rossi. Amb John Taylor (piano), Palle Danielsson (contrabaix) i Martin France (bateria). Tota la música és de John Taylor, excepte el tema 9, de Kenny Wheeler. Tots els temes © KEPACH Music S.r.l. (p) 2025 KEPACH Music S.r.l. Sota llicència de CAM CINE TV MUSIC, Inc. Fotografies de Peter Bastian. Fotografia de portada per cortesia de Luca Theodoli.

Doncs quin goig poder escoltar aquesta meravella de treball recuperat per la gent de Cam Jazz. Un disc emblemàtic sobre la figura de John Taylor i insignes companys. Un treball en l’ona dels que feia també el Esbjorn Svensson Trio però amb el personal segell de Taylor. El projecte segueix un tarannà determinat; tots els temes guarden una relació entre ells. És l’esperit del títol del disc, «Prop de Mart». I no és que la música sigui estratosfèrica, com a vegades dic. Close to Mars ens situa en un entorn melòdic farcit de ritme, sovint trencat, gràcies a la gestió de Martin a la bateria i el contrabaix de Danielssen, ambdós traspassats, com també en John, ell el 2015. Un dels temes delicats de tempo i el més curtet és «Ritual»; una delícia de composició pel pianíssim del líder i les escombretes del bateria. «Ballada» és delicat també i més llarg, 5 minuts d’excelsa música amb tots tres en perfecte i dolça comunió. És clar que el tema que titula el disc «Close to Mars» és també d’una profunditat d’allò més aclaparadora amb una línia melòdica preciosa i dolçor rítmica.

És per això que ja els començarem escoltant en aquest tema, i com faig darrerament, sense comentar el tema, que vosaltres ja ho enteneu tot. Som-hi doncs amb aquest...

1.8.- Close To Mars (John Taylor) 6:55.

Quina delícia que acabem d’escoltar per començar el programa, aquest tema que titula el disc «Close to Mars».
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.

Hi ha un tema més amb aquest tarannà íntim i és «Spring», tot i anar-se desenvolupant a mida que passa el temps amb més contingut rítmic. És així també de dolç en els inicis el 4r tema, «Oats» i també amb un puntet més de trempera en els canvis posteriors. D’altres temes amb un pèl més de tempo són els dos primers tracks, «Obstinate» i «Summer», el primer amb un obstinato de la mà esquerra fent aquest motiu recurrent i principal, i començant delicadament. El segon ja amb un tarannà rítmic, melòdic i harmònic d’entrada força interessant. Val a dir que aquests dos aspectes darrers ho aplico a tots els temes del disc.

Per això mateix els escoltarem en aquests dos temes seguits...

2.1.- Obstinate (John Taylor) 5:27.
3.2.- Summer -Phases- (John Taylor) 4:52.

I quins dos temes més interessants que acabem d’escoltar, on l’aspecte rítmic ha estat també molt important. És clar que ambdues melodies i els aspectes harmònics han definit també els temes.


La mort del pianista John Taylor el 2015 va privar el jazz britànic d'un dels seus exponents més singulars: un improvisador i compositor que combinava amb seguretat formes folklòriques i clàssiques amb un enfocament propi i poc convencional del *swing*. Tanmateix, el llegat discogràfic de Taylor —ja de per si considerable— no és estàtic. *Close To Mars* és un enregistrament en trio realitzat a Ludwigsburg el 2006 i publicat ara per CAM JAZZ, el segell que Taylor va triar durant l'última i molt creativa dècada de la seva vida. Acompanyat pel veterà contrabaixista Palle Danielsson i per Martin France —un bateria d'una musicalitat excepcional—, tots dos malauradament traspassats (una altra prova del pas del temps), Taylor interpreta vuit composicions originals (i una del seu difunt amic Kenny Wheeler). Aquest disc no només farà les delícies dels seus seguidors de sempre, sinó que també donarà a conèixer la seva obra a una nova generació que no va tenir l'oportunitat de veure'l actuar. No es tracta encara d'una publicació històrica, però sí d'una d'important i agredolça. *Close To Mars* ens mostra John Taylor en la plenitud de la seva maduresa: familiar, però alhora audaç... (Brian Morton).

Un tema amb contingut contemporani i qüestió rítmica adequada és «In February», on tots tres semblen coincidir improvisant plegats, en una improvisació col·lectiva. I ves per on que el tema més vital és el darrer, per això mateix ja els deixarem d’escoltar en aquest gran tema del seu gran amic Kenny Wheeler anomenat..

4.9.- Ever After (Kenny Wheeler) 4:16.

Sorprenent tema de Wheeler que Taylor va voler incloure en aquest disc, i no ens estranya, no, per la seva modernitat i amb una mica més de vitalitat que els seus propis. Gran tema per ja deixar-los d’escoltar o sigui que moltes gràcies màsters John Taylor, Palle Danielssen i Martin France.

Doncs després d’aquestes meravelloses músiques, sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente. Gràcies Carme per explicar-nos-ho sempre amb la teva poètica i càlida veu.


Seguim el programa amb un altre d’aquests discos publicats a Itàlia, i ho farem amb el disc de A.MA Records publicat el 3 de juliol de 2026 i disc «SECRET GARDEN» de Enrico Braco, Francesco Poeti, Armando Sciommeri featu. Matt Renzi. Enregistrat per Clive Simpson a Extrabeat Recording el juliol de 2025. Amb Enrico Bracco (guitarra), Francesco Poeti (baix elèctric), Armando Sciommeri (bateria) i Matt Renzi (saxo tenor). Temes 1, 5, 7 i 8 compostos per Francesco Poeti. Temes 2, 4, 5 i 6 compostos per Enrico Bracco © i A.MA Edizioni, 2026. Tema 3 d'Irving Berlin.

I ves per on que aquest és un disc que respira delicadeses extremes per la calidesa de les seves músiques. Bracco i Poeti signen unes composicions que parlen de la seva delicada manera d’entendre la música, al menys en aquest darrer disc. Tots els temes tenen, més o menys, un tarannà plàcid, de tempo tranquil, tot i notar-se el Groove que hi ha als temes, allò que fa que el tema camini, em diu la meva filla Marina. Així de delicats hi tenim temes com «Flow» i «Finestrelle», els que més. També «Durante» té aquests ritmes suaus i també «Blue» respira igual, amb un pèl més de vitalitat. 

I per això ja els escoltarem en aquest darrer tema compost per Enrico Braco...

5.4.- Blue (Enrico Braco) 6:11.

I què em dieu d’aquesta meravella, oi? Una delícia de tema, de composició, d’interpretacions d’aquest trio de guitarra, saxo tenor i bateria, formació un tant atípica.

Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
Sunset Jazz Club, Girona:
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.


I la resta de temes segueixen la mateixa dolçor tot entre els quals hi ha una magnífica interpretació del tema d’Irving Berlin, el preciós «How Deep is the Ocean». I hi ha un altre tema que ens recorda el «All The Things You Are» de Jerome Kern anomenat «All Intervals You Are» de Francesco Poeti. I un pèl més vital és la revisió que fa Braco de «Stella by Starlight» aquí anomenat «Stella Variation». 

Doncs proposo que els escoltem en aquests dos temes seguits....

6.2.- Stella Variation (Enrico Braco) 6:32.
7.7.- All Intervals You Are (Francesco Poeti) 4:04.

Estareu d’acord amb mi que aquestes revisions fetes de estàndards de Jazz tenen una personalitat ben marcada, la dels dos compositors, i més diria jo, la del grup i disc, car té tot ell un tarannà ben definit, com estem escoltant.

El trio Secret Garden és el fruit d'una col·laboració consolidada entre tres músics molt actius en l'escena jazzística italiana. El seu repertori inclou composicions originals d'Enrico Bracco i Francesco Poeti, que combinen a la perfecció gràcies al seu caràcter melòdic i a la seva profunditat expressiva. La seva escriptura posa un èmfasi especial en l'exploració harmònica i rítmica no convencional, sense perdre de vista la gran musicalitat i el caràcter cantable de les seves peces.

La seva música s'inspira en diversos corrents estilístics: des de l'ambient jazzístic de Nova York fins a les atmosferes més etèries d'influència europea, passant pel repertori de la gran tradició jazzística, amb una referència especial a l'estil "cool" de Lennie Tristano. No és casualitat que hagin decidit incloure —a més de l'estàndard "How Deep Is the Ocean" d'Irving Berlin— *contrafacts* basats en la inspiració melòdica i harmònica de temes com "Stella by Starlight" i "All the Things You Are". L'àlbum es veu enriquit per la presència del saxofonista nord-americà Matt Renzi, un músic d'estil molt personal amb qui els tres líders del grup han col·laborat en diverses ocasions.


I ja els acabarem d’escoltar en el magnífic tema de Francesco Poeti anomenat...

8.5.- ​​Surf (Francesco Poeti) 6:10.

I sí que aquest tema és un pelet més vital i amb quin Swing que l’han fet més increïble, gràcies al Walking del baixista Poeti ell també el compositor. I quina sort haver pogut comptar amb el saxo tenor americà Matt Renzi, que pel cognom déu tenir arrels italianes. Ideal tema per ja deixar-los d’escoltar, o sigui que felicitats nois Enrico Bracco, Francesco Poeti, Armando Sciommeri i és clar que a Matt Renzi.


I ja acabarem el programa d’avui amb el darrer disc publicat per Notami Jazz publicat el 6 de juny de 2026 i disc «AFRIKALIA» de Mike Rossi & Roberto Zechini. Enregistrament en directe en concert, mescla i masterització de Dario Aspesani. Productor: Toto Ciccotelli de Notami Jazz. Amb Mike Rossi (saxo tenor, saxo soprano, flauta) i Roberto Zechini (guitarra elèctrica, guitarra acústica, efectes).

I com més endavant entendreu, el duo Afrikalia ve de la llarga col·laboració entre dos músics, l’un italià, en Roberto i l’altre sudafricà, en Mike Rossi. Un duo de guitarra i saxos, gens habitual, però que inclou ja els aspectes de l’harmonia i ritme, per la guitarra, i de la melodia pel saxo i també guitarra. Dels 6 temes del disc, recordeu que és una gravació en directe, n’hi ha un que sobrepassa els 13 minuts i segon track, «Mente Sovrana» el qual incorpora molts canvis. Ara bé, un dels més dolços de tempo i de melodia és el que Mike interpreta al saxo soprano, amb una melodia que et posa la pell de gallina, i anomenat «Il Mentecatto» i tema de Roberto. Un altre amb aquest tarannà de tempo delicat és «Buongiorno le Marche» tema de Mike i que aquest toca amb el saxo tenor, tema que va agafant corpulència, la del so del tenor. I sí que també hi varen incorporar un «Tango» titulat així mateix, amb Mike amb el saxo soprano ja fent la melodia a l’inici, i posterior improvisació. Roberto ho farà després. I ves per on que varen fer un Blues amb el qual obren la llista de temes en aquest disc, i tema anomenat «40 Club».

I per això, i perquè és un gran tema, ja els començarem a escoltar en aquest tema del saxofonista..

9.1.- 40 Club (Mike Rossi) 7:20.

I què bo, haver-los escoltat en aquest magnífic tema a tot Blues i magnífiques improvisacions, amb el guitarrista fent també la línia de baixos i la rítmica, a la vegada, mentre que Mike al saxo tenor desgranava un reguitzell de notes. I què subtil el solo del guitarrista Roberto.

I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Sedajaz Records:
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.

I sí que hi ha aquell tema que us he comentat, el més llarg de més de 13 minuts, i per això ara mateix l’escoltareu, anomenat....

10.2.- Mente sovrana (Roberto Zechini) 13m49.

Meravella de llarg tema per com els dos músics interactuen entre ells, ajudant-se, col·laborant l’un en l’aspecte rítmic mentre l’altre fa el melòdic. També s’acoblen la mar de bé durant les corresponents improvisacions, essent dos en un, i per això els temes els surten tan rodons.
El duo AFRIKALIA representa un diàleg sonor que fusiona el jazz contemporani i la improvisació espontània amb influències culturals africanes i italianes. La seva sinergia neix d'un vincle profund entre Itàlia i Sud-àfrica, una relació que ha evolucionat amb el temps fins a convertir-se en una amistat fraternal. Aquesta publicació té una història de fons llarga i bonica: és una instantània musical del viatge que hem compartit al llarg dels anys. Des del 2012, quan en Mike em va convidar a Sud-àfrica per a una sèrie de 22 concerts, la nostra col·laboració artística ha florit gradualment fins a esdevenir una amistat duradora. No hi ha un repertori únic i fix que defineixi Afrikalia; hem actuat arreu d'Europa i l'Àfrica en escenaris molt diversos —des de cicles de concerts i festivals fins a clubs— i sovint hem col·laborat amb els mons del teatre, la literatura i la fotografia. Al llarg de la nostra trajectòria creativa, hem conegut innombrables artistes que s'han unit a nosaltres en diverses ocasions per a concerts i actuacions. El juliol del 2025, durant el World Land Festival de Falerone (a la regió de Les Marques) —dirigit per Dario Aspesani—, vam ser convidats a actuar i a enregistrar el concert en directe que esteu escoltant ara. Després de parlar del projecte amb en Toto Ciccotelli, de Notami Jazz, l'equip de producció va decidir publicar aquest enregistrament en format de llibre, oferint així una visió de les nostres vides com a artistes.

I ja només ens queda un tema, un pel més vital i per això ja els deixarem d’escoltar en el tema anomenat..

11.5.- SO SO (Mike Rossi, dedicat a Roberto Zechini) 8:05.

Ja heu escoltat la introducció que ha fet Mike Rossi el qual li ha dedicat al seu amic italià Roberto Zechini. Magnífic tema de Rossi el qual ens ha frapat pel potent so del seu tenor. I és clar que gran feina de Roberto a la guitarra fent la cosa rítmica i la solista, improvisant tots dos com hem escoltat avui. O sigui que ideal tema per deixar-los d’escoltar i felicitats nois Mike Rossi i Roberto Zechini i nosaltres acabar el programa d’avui, que com sempre espero que us hagi agradat tant com a mi.

Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Llibreria Byron: Barcelona
Nova Jazz Cava: Terrassa
Jazz Club Sant Vicenç: Sant Vicenç dels Horts
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres ja fins el 18 de juliol que començarem el 17è Festival de Jam Sessions a SvdH a l’Auditori del Molí dels Frares amb alumnes de G.S. de quatre de les millors escoles de música de casa nostra, ESM Jam Session, ESEM Taller de Músics, ESMUC i Conservatori del Liceu. Entrada gratuïta a partir de les 20h. Us hi esperem.

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

Programa 694 - Origin Records: Brad Goode Quintet featu. Ernie Watts, Andrew Kim i Ben Patterson, dimecres 30 de setembre de 2026.

0 comentaris

 Enllaç a l'àudio del programa:



Aquest programa i qui us parla, diu això: «Ei, vosaltres dos, atureu les guerres, mala gent». Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.

Doncs ja hi tornem de nou amb un programa dedicat a l’editorial amiga, la de John Bishop, «Origin Records» i algunes de les seves novetats aparegudes el mes de juliol. Podrem escoltar al jove trombonista d’origen asiàtic Andrew Kim i disc «Lineage». També a un altre trombonista ja més maduret, en Ben Patterson i disc anomenat «Stretch» i ja acabar amb el disc enregistrat en directe, el de Brad Goode Quintet featu. Ernie Watts, «Live Your Dream at North Street Cabaret».


I començarem el programa d’avui amb aquest darrer disc «Live Your Dream at North Street Cabaret» de Brad Goode Quintet featu. Ernie Watts publicat el 19 de juny de 2026. Enregistrat per Buzz Kemper, Audio for the Arts a North Street Cabaret, Madison, WI, el 5 d'octubre de 2025. Mesclat per Socrates Garcia, Johnstown, CO. Masteritzat per Chris Wright a Violet Studio, Boulder, CO. Amb Brad Goode - trompeta, Ernie Watts - saxo tenor, Adrean Farrugia - piano, Jay Anderson - contrabaix, Adam Nussbaum - bateria. Composicions de: (1) Goode; (2,5) Watts; (3,8) Farrugia; (6) Nussbaum; (4) Jimmy Davis, Roger Ramirez i James Sherman; (7) Frank Churchill i Larry Morey. Notes del disc de Neil Tesser. Disseny i maquetació de la portada de John Bishop. Produït per Brad Goode.

I un concert enregistrat en directe té sempre un punt més d’emoció, car, la qüestió vivencial del públic assistent es palpa, alhora que se senten els seus aplaudiments. També passa que els temes són més llargs, bàsicament perquè les improvisacions són més llargues i normalment, improvisen tots els músics. En aquest concert hi va haver balades, com és normal, i la més sentida, de sentiment va ser la interpretació que van fer del clàssic «Lover Man» que tant Billie Holiday com Charlie Parker van immortalitzar. En aquest tema, el líder Brad Goode va ser l’estrella única fent una increïble improvisació. Un altre tema delicat és el que titula el disc «Live Your Dream» i tema el més llarg de més d’11 minuts ara però amb els dos vents la melodia. Un altre amb aquest tarannà però un pèl més vital és «I Miss Missing You». També és així de bonic el clàssic que va popularitzar Miles Davis, «Some Day My Prince Will Come», amb el saxo tenor d’Ernie Watts acaronat-nos ja d’entrada, i aquesta vegada essent ell la única estrella al firmament, sense oblidar la base rítmica, és clar. Un directe amb força temes delicats, cosa no massa habitual, i per això el tema «For Michael» que podria estar dedicat a Michael Brecker és així també de bonic.

Doncs ja els començarem escoltant en el magnífic tema del bateria Adam Nusbaum anomenat...

1.6.- I Miss Missing You (Adam Nusbaum) 8:58.

I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Sedajaz Records:
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.

Pràcticament tots els sons possibles sorgeixen de la trompeta de Brad Goode... les seves línies melòdiques amb tota l’energia, són repetides ràpidament per Ernie Watts al tenor; els seus passatges igualen i sovint amplien els solos i les idees de Goode. «DownBeat».

"... talents brillants, i juntament amb una secció rítmica excepcional, han format un conjunt magnífic... la seva música ofereix tot tipus d'oportunitats per a la creativitat i l'expansió." Thomas Cuniffe.

I la resta de temes són més vitals, tot i que alguns no massa més, com és el cal d’un altre dels que depassa els 11 minuts, «Half Moon», iniciat amb una Intro a piano sol, i ja la melodia de la càlida trompeta del líder Brad Goode. Serà després quan intervendran els demès companys i aparèixer també la qüestió rítmica amb els copets a plats a la bateria de Nussbaum. I sí que hi ha un tema força divertit amb un ritme així com Latin que d’entrada ens captivarà, i més que ho faran els sons dels dos vents fent la melodia i posteriors improvisacions i tema anomenat «Goose Dance».

Escoltem-lo doncs...

2.8.- Goose Dance (Adrean Farrugia) 7:36.

Documentats per primera vegada junts al disc That's Right! del 2018, la relació musical del virtuós trompetista Brad Goode i el llegendari saxofonista Ernie Watts es remunta a 8 anys abans, quan es van conèixer junts en un escenari. La seva vívida relació musical es fa immediatament evident i, des de llavors, han buscat oportunitats anuals per fer gires, emocionant cada vegada el públic amb les seves improvisacions d'estil funambulista d'alta energia dins d'una col·lecció de composicions originals en constant expansió. Live Your Dream captura el quintet en directe al North Street Cabaret de Madison, Wisconsin, on la secció rítmica del bateria Adam Nussbaum, el baixista Jay Anderson i l'inventiu pianista Adrean Farrugia impulsen la banda a través de les melodies aportades per cada membre, a més d'àmplies lectures de quartet de "Someday My Prince Will Come", amb Ernie, i la col·laboració de Brad a "Lover Man".

I sí que el tema que sembla més vital és el primer track del disc «Covid Nightmare», el «mal son del Covid», i ho sembla per la Intro dels dos vents. La cosa és que posteriorment també esdevé un tema a tempo mèdium, i finalment, no hi ha cap tema vital d’aquells tan evidents.

I nosaltres ja els acabarem d’escoltar en aquest tema..

3.1.- Covid Nightmare (Brad Goode) 8:36.


I segueixo amb aquest programa dedicat a Origin Records i ara amb el jove trombonista Andrew Kim i disc «Lineage» publicat el 24 de juliol de 2026. Enregistrat el 16 de maig de 2025, mesclat i masteritzat per Corey DeRushia als Troubadour Recording Studios, Lansing, MI. Amb Andrew Kim - trombó; Sharel Cassity - saxo alt, saxo tenor, flauta; Xavier Davis - piano; Rodney Whitaker - contrabaix; Ulysses Owens Jr. - bateria. Convidats: Randy Napoleon - guitarra (5,10); Michael Dease - saxo baríton (3,7); Steven Bowman - contrabaix (1,3,5,9). Composicions (1,5,6,7,9) Andrew Kim; (2) Rodney Whitaker; (3) Xavier Davis; (4) J. J. Johnson; (8) Curtis Fuller; (10) Victor Young. Fotografia de la portada per Yujen Tsai / ÜJIN Studio. Disseny i maquetació de la portada per John Bishop. Produït per Michael Dease.

I aquest magnífic disc té una diversitat de ritmes i tempos, alhora que de compositors, com heu escoltat ara mateix. De balades n’hi ha una, que a més és una composició pròpia del líder Kim anomenada «Welcome Home» on destil·la delicadesa i maduresa interpretativa-compositiva. I un altre tema més o menys en aquesta ona és el de Victor Young, el conegut «Stella by Starlight» interpretat a tempo doblat i Swing en la primera improvisació, la del líder al trombó i tema a trio de trombó, guitarra i contrabaix. A partir d’aquí, els temes ja tenen una determinada trempera, alguns més i d’altres menys com és «Nostos» iniciat pel bateria i després amb motiu a càrrec del pianista i Swing en la improvisació del guitarrista i tema de Kim. Un altre amb aquest tarannà i propi també és «Awaken» amb una primera improvisació a càrrec del pianista.

I ja els escoltarem en el preciós tema de Victor Young amb Randy Napoleon a la guitarra i Steve Bowman contrabaix, ells dos els convidats...

4.10.- Stella By Starlight (Victor Young) 6:08.

I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.

Té habilitat, té gust i té aquest gran so daurat. Per això ell és el futur del trombó de jazz? Sí... és molt brillant. Michael Dease.

"Andrew Kim forma part del renaixement actual del jazz. La seva interpretació és expressiva, precisa i sorprenentment virtuosa. És una meravella." Randy Napoleon.

I ja la resta de temes segueixen el tarannà de la «tradició» a tot Swing i Neo-Bop, tot i recordar-nos alguns aspectes del Jazz West Coast com és el cas del tema de Curtis Fuller «Bit of Heaven» amb el mateix Swing i gust musical. Un pèl més viu és el també tema propi «Discovered Ease». 

I és clar que si podem escoltar el saxo baríton de Michael Dease ho farem en el tema del pianista Xavier Davies anomenat..

5.3.- Shadrach, Meshach, and Abednego (Xavier Davies) 6:42.

Celebrant aquells que van proporcionar anys de mentoria, juntament amb l'impuls continu a través de l'arribada d'aquest enregistrament de debut, el trombonista Andrew Kim ofereix un resultat que és molt més que un projecte final de carrera. «Lineage» és un àlbum formidable, un testimoni de l'abraçada i la immersió diligent de Kim en la «tradició» sota la guia dels magistrals músics Michael Dease (productor, aquí) i, últimament, Marshall Gilkes, mostrant un signe clar que està preparat per beneficiar aquest llegat a través de les seves pròpies contribucions innovadores. Juntament amb el saxofonista Sharel Cassity, el pianista Xavier Davis, el baixista Rodney Whitaker i el bateria Ulysses Owens Jr., els arranjaments de Kim de clàssics de J.J. Johnson i Curtis Fuller, juntament amb cinc de les seves pròpies composicions, fan que la banda vibri i vibri des del principi.

I de temes vitals n’hi ha alguns com és el cas del segon track i tema del conegut baixista Rodney Whitaker anomenat «The World Falls Again». També ho és el primer track i tema propi «Kimposter». 

Però nosaltres ja els acabarem d’escoltar en el gran tema de J. J. Johnson anomenat..

6.4.- Cube Steak (J. J. Johnson) 4:51.


I ja acabem el programa d’avui amb un altre trombonista, aquest ja no tan jove, i estic parlant de Ben Patterson i disc «Stretch» publicat el 19 de juny de 2026. Enregistrat per Bob Dawson el 17 i 18 de desembre de 2025 i mesclat per ell mateix als BIAS Studios, Springfield, VA. Enginyer assistent: Tom Tyra. Masteritzat per Mike Monseur a Axis Audio, Nashville, TN. Amb Ben Patterson - trombó, Shawn Purcell - guitarra, Harry Appelman - teclats, Miles Brown - contrabaix, Todd Harrison - bateria. Totes les composicions són de Ben Patterson. Pro Jazz Charts (ASCAP). Disseny i maquetació de la portada de John Bishop. Produït per Ben Patterson, Rich Sigler i Bob Dawson. https://originarts.com/recordings/recording.php?TitleID=82953.

I aquest disc és també una joia de composicions, totes del líder i també trombonista, el bo de Ben Patterson. I de temes macos i delicats n’hi ha com és «This is What I’m Doing» amb un magnífic solo del líder. En aquest projecte contrasta molt la sonoritat de la guitarra de Shawn Purcell per dissonàncies, per exemple en aquest tema. I ja els temes deriven cap a d’altres derroters un tan funkies com és el cas del tema «Confidence and Doubt», amb moments a duet de trombó i guitarra, destacant molt la sonoritat estratosfèricament aguda de la guitarra de Purcell en el seu brutal solo. I un altre tema impressionant és «Ship of Fools» amb uns duets de trombó i guitarra ja fent la melodia, increïbles tots dos, i bon marcatge del bateria Harrison. I un pèl més vital és el tema que titula el disc i també amb un puntet de marcatge rítmic pel bateria i tema anomenat «Stretch». I un altre tema a tempo mèdium i carregat de Swing és el tema, aquest sí dedicat a Michael Breker anomenat «Missing Michael».

Doncs ja els començarem escoltant en aquest gran tema..

7.9.- Missing Michael 8:04.

"...una ploma i una ment lliures de normes i expectatives, i un equip unit de compatriotes musicals." Dan Bilawsky, All About Jazz. 

..una alegria absoluta de principi a fi, portada a la vida per un conjunt fenomenal. Paris Move.

Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
Sunset Jazz Club, Girona:
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.

I ja la resta de temes tenen una magnífica trempera, coses de les quals en té molta culpa el guitarrista Purcell i el bateria Harrison. I un d’aquests temes és «Davis and Francis» també amb la sonoritat de l’orgue a càrrec de Harry Appleman i participació i increïble sonoritat a tot «Wha-Wha» de la guitarra de Purcell. Temes més vitals són «Oops, Wrong Timeline» a duet melòdic ja d’entrada de trombó i guitarra i ja la impro de l’orgue de Harry. I així és també el primer track «Unbridled» a duet melòdic inicial de nou de guitarra i trombó, i ja la improvisació de Ben al trombó a tot Swing..

Escoltem-los doncs en aquest tema...

8.1.- Unbridled (Ben Patterson) 6:06.

Impulsat pels dies musicalment eclèctics, disciplinats i plens de gent com a director musical dels Airmen of Note, el trombonista/compositor Ben Patterson i el seu cercle reduït de col·legues de la zona de Washington DC han continuat amb aquesta energia des de llavors. Durant l'última dècada, el guitarrista Shawn Purcell, el pianista Harry Appelman i el bateria Todd Harrison han estat fonamentals per veure la visió de Patterson, ells sempre allà per donar-li suport, però també per impulsar-lo a llocs inesperats. A «Stretch», el baixista Miles Brown s'uneix a l'equip mentre s'endinsen a través d'un ampli conjunt de 10 originals, alguns dels quals reflecteixen influències en la música de Patterson, com ara les de Michael Brecker amb "Missing Michael", la de la secció rítmica de Tower of Power amb "David and Francis", mentre que els sons i maneres d’interpretar de John Scofield i Pat Metheny també impregnen el paisatge musical.

I ja els dos més bèsties són «Phrenetic» i «Or Maybe You Would» i per això nosaltres acabarem el programa i ja els acabarem d’escoltar en el tema..

9.6.- Or Maybe You Would (Ben Patterson) 5:38.

Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Llibreria Byron: Barcelona
Nova Jazz Cava: Terrassa
Jazz Club Sant Vicenç: Sant Vicenç dels Horts
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres ja fins el divendres 2 d’octubre a l’Auditori del Molí dels Frares, on podrem gaudir d’un concert del Festival l’Hora del Jazz – Memorial Tete Montoliu amb el Jossy Botte & Giuseppe Campisi Quartet, el primer, saxo tenor i el segon, contrabaix, amb Oriol Vallès, trompeta i Joan Casares, bateria. Entrada gratuïta Us hi esperem a partir de les 22h.

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

Subscribe to: Missatges (Atom)
 

blogger templates |