Programa 670: Isaac Romagosa, Karles Pérez i Ray Castells, dimecres 25 de febrer de 2027.

0 comentaris

Enllaç a l'àudio del programa:




Aquest programa i qui us parla, diu això: “Dirigents de l’estat d’Israel, atureu el genocidi que esteu perpetrant a Gaza. Llibertat per a Palestina i Cisjordània”.

Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.

Doncs el programa d’avui anirà de dos nous projectes i Cds publicats per Sedajazz Records l’un de l’Isaac Romagosa, «Fast Forward» i l’altre de Karles Pérez, «Scarpetta» i un de FSR el de Rai Castells, «Shifting».


I podem començar amb el disc de l’Isaac Romagosa, «Fast Forward». Dades de l’enregistrament a la caràtula interior del CD que trobareu al blog. Amb David Gimeno, bateria #1,3,5,7; Arnau Torné, baix elèctric #1,3,5,7; Martina Sabariego, contrabaix, #7; Dylan Chandler, saxo #1,3,5; Arman Wall, piano #1,3,4,6,7; Vicente Marín, piano #5; Isaac Romagosa, guitarra clàssica i elèctrica. Tots els temes són de l’Isaac Romagosa excepte «Falling Grace» de Steve Swallow.

Doncs d’entrada dir-vos que aquest disc és força sorprenent; ho és bàsicament per la diversitat de la proposta, per la gosadia de la proposta, per les seves diverses composicions alhora que per les sonoritats emprades. D’això darrer, relacionat amb la utilització de les seves dues guitarres, clàssica amb cordes de niló, i l’elèctrica, amb un so directe, clar, a vegades, i d’altres amb efectes diversos. Esclar que també pels ritmes i tempos diversos dels seus temes. Hi ha quatre delicadeses curtetes, des d’1 minut fins a 2 i mig. La primera és «Intro to Rewind As A Change», a solo de guitarra clàssica, una Intro al següent tema «Rewind As A Change» d’una subtil bellesa. Mentre que a «Rendezvous» s’hi barregen sonoritats esotèriques d’entrada, arpegis del piano, i sempre la gràcia de la seva guitarra espanyola, tot plegat farcit de música contemporània. I seguint aquest esperit contemporani hi ha «Confluence» on també hi podem escoltar la veu de Ralu Vi ja quasi al final del tema. I amb «Falling Grace» de Swallow, Isaac ens captiva ara per la seva espectacular versió d’aquest tema, de nou amb la sonoritat nítida de les cordes de niló, fent-ne una nova recreació. Quina subtilesa i delicadesa, alhora que també execució brillant per veloç en alguns moments brutals.


I tot i haver-hi «Synergies», els escoltarem en el tercer track anomenat...

1.7.- Choro (Isaac Romagosa) 6:09.

10-n’hi-C de tema per començar el programa d’avui, oi? Amb una Intro a duet, de guitarra i piano, i també amb una melodia situada en plena contemporaneïtat musical, la qual es fa palesa pel fet dels amplis intervals entre les notes, alhora que per la seva aparent dissonància. 10-n’hi-C. I Isaac ha iniciat les improvisacions del tema, amb un entramat musical, una estructura musical contemporània, una seva interpretació solista que ha brillat amb llum pròpia, tal és la gràcia del seu «guitarríssim», usant un terme aplicat al piano. La seqüència de notes que ell ens ha fet, ens fa, podríem dir que te el paral·lelisme del genial Coltrane i les seves «Sheets of Notes». Aquí hi tenim el baix de l’Arnau però també el contrabaix de Martina Sabariego. I els amplis intervals els hem escoltat en la improvisació de l’Arman Wali al piano, què brutal. I de nou melodia a duet de guitarra i piano amb la mateixa dosi intervàl·lica i serialisme musical. I la base rítmica molt consistent ha permès als solistes desenvolupar-se, ells que han estat David Gimeno, bateria, Arnau, Martina i Arman. Segons el títol, això podria estar relacionat amb el ritme del Choro. Molt bonic tema per començar-los a escoltar.

I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.


I seguiré amb el magnífic tema...

2.3.- Rewind As A Change (Isaac Romagosa) 7:04.

I quin tros de tema que acabem d’escoltar, pels canvis que hi hem notat, tema amb molta modernitat, contemporaneïtat. I la seva modernitat rau en conceptes del Serialisme de la Segona Escola de Viena, amb influències de compositors com Arnold Schoenberg o Anton Webern i la fusió amb el jazz. I aquest tema és la continuació d’un que n’és la seva pròpia Intro feta amb la guitarra clàssica i per això la delicadesa d’entrada. I quina entrada amb el baix elèctric de l’Arnau Torné ell fent ja el motiu principal que després escoltarem amb el saxo soprano de Dylan Chandler ell a duet amb la guitarra de l’Isaac, m’ha semblat. Tots junts desenvolupant la melodia què és la mar d’entremaliada. I amb quina classe i subtilesa ell ha fet la seva improvisació. Control absolut del seu instrument, amb una tècnica esfereïdora, alhora que creativitat contemporània. I què maco el so del soprano de Dylan ell també creant línies melòdiques inversemblants i ja recuperar moments de la melodia inicial, de nou a duet, i arribar al final encara però amb uns moments estel·lars al piano de l’Arman Wali embolcallat pels dos magnífics de la base rítmica, Arnau i David Gimeno. Brutal tema de l’Isaac.

Isaac Romagosa és un guitarrista i compositor de Sant Sadurní d’Anoia (Barcelona) establert a Nova York. Ha publicat 1 àlbum d'estudi, “From Now On” (2022), amb Chano Domínguez d'artista convidat i ha participat en diferents àlbums i gires com sideman amb artistes com Jerry Bergonzi, Al Di Meola, Lumanyano Mzi, Martina Sabariego, Edmar Colón, Alfred García, Ciara Moser, Lefteris Kordis i Alfred García. En aquest segon àlbum d'estudi, Fast Forward (2025), Isaac Romagosa explora alguns conceptes musicals del Serialisme de la Segona Escola de Viena, amb influències d'Arnold Schoenberg o Anton Webern i la fusió amb el jazz.


I ja per acabar-los d’escoltar ho farem amb el brutal tema que titula el disc...

3.1.- Fast Forward (Isaac Romagosa) 4:41.

I de nou un tema impressionant amb tots els aires de la contemporaneïtat, tema molt agosarat, com tots els d’aquest disc, on hem pogut comprovar la valentia d’Isaac Romagosa amb aquestes músiques allunyades del què és «trillat». I els canvis d’aquest tema són tants i tan complexes que se’m fa difícil comentar-ne els ets i uts. O sigui que res, només dir que hi ha una primera part de presentació de tema i melodia, començada però de manera estratosfèrica, amb sons de les galàxies i veu de Ralu Vi, i tema desenvolupat de manera brutal per saxo tenor i guitarra. Una segona part i solo del líder a la guitarra, iniciat dolçament i evolucionat posteriorment de manera més enèrgica. Una tercera i darrera amb la inversemblant improvisació de Dylan Chandler ara al saxo tenor, brutal solo de l’americà per com d’atrevit també l’ha fet, seguint a la perfecció el tarannà de la màxima modernitat que aquest disc representa. I tema que han acabat de cop, de manera brutal, també, ideal per ja deixar-los d’escoltar o sigui que felicitat nois, i ho resumiré ara amb la figura i personalitat del líder Isaac Romagosa. Felicitats Isaac. Gran i agosarat treball.


I després d’aquests impressionants temes de l’Isaac Romagosa i companys, seguiré amb l’altre disc de SedaJazz Records, el de l’amic Karles Pérez, «Scarpetta» publicat per Sedajazz Records recentment. No tinc dades de l’enregistrament. Amb Victor Carrascosa. trompeta: Xavi Maldonado, saxo tenor; Paco Soler, trombó; Tom Amat, piano; Xavi Castillo, contrabaix; Karles Pérez, bateria.

I ara farà l’efecte que tornem a la Terra tot plegat a tot Hard Bop. I aquest és un disc amb 7 temes, on només un dels quals és una balada, l’anomenada «Tendresa», car així és de tendre el tema. Un tema a tempo súper lent on el saxo tenor de Maldonado ens captiva per sonoritat, delicadesa, ell fent-ne la melodia, en la qual hi ha un preciós canvi tonal en el pont o la B del tema. I sí que Xavi Castillo fa una inversemblant improvisació per la consistència de la seva pulsació, alhora que per la nova melodia creada. I com que la resta de temes tenen ja un tarannà viu, ja els començarem escoltant en el tema primer track i anomenat...


4.1.- El xicotet gegant (Karles Pérez) 4:47.

Doncs sí que en aquest tema hem entrat en uns àmbits musicals més convencionals, per dir-ho d’alguna manera. Aquí les coses són més «normals», entre cometes, i sobretot parlant de la melodia. Sí que les improvisacions són modernes, sí, i molt ben executades, situades en un context on la «Tradició» la palpem de manera evident. Primer Víctor Carrascosa a la trompeta i després Xavi Maldonado, ambdós «alumni» del Conservatori del Liceu i per tant havent compartit força moments tocant junts. Ells dos ens han mostrat la seva indiscutible qualitat com a instrumentistes en els solos respectius, brillant el primer i més greu el segon, i gran so de tots dos. I encara hem pogut escoltar uns compassos de solo del líder a la bateria mentre els dos vents li feien un background. I ja recuperació de melodia i final de tema, ideal per començar-los a escoltar.

I certament és sorprenent la versió que en fan del tema de Lennon & McCartney, «Norwegian Wood», del qual en reconeixem la melodia, esclar, tot i l’arranjament del líder. Maldonado fa la primera, llarga i increïble improvisació, per ja després escoltar el so del trombó de Paco Soler, també improvisant la mar de bé. Tot plegat amb el mateix ritme original, a tot vals, car sinó, seria un altre tema. El piano de Tom Amat també brilla per com s’ho manega, per com l’adorna. I també sorprenen la resta de temes, tots amb un tarannà vital i envoltats d’improvisacions a tot Hard Bop com ell mateix ens explicarà.

I el 5è track és un pèl més vital, cosa evident tot i escoltant el marcatge rítmic fet pel líder tot i picant al canto de la caixa de la seva bateria. Tot i això, la melodia feta pel Víctor Carrascosa amb notes més llargues, també amb el suport del trombó de Soler i saxo tenor de Maldonado. Escoltem-los doncs en aquest tema...


5.5.- El Pelusa (Karles Pérez) 5:36.

I amb quina trempera ha començat el tema, i que valguin els meus comentaris fets abans de l’escolta. I per això ja la primera i inversemblant improvisació de Víctor a la trompeta, per fraseig i llenguatge Bopper i brillant exposició i estil. Xavi l’ha clavat també al saxo tenor amb carretades de notes com el trompetista, ambdós joves i ja cracs de l’escena musical del país. També Tom Amat al piano ha fet una magnífica tasca solista, amb digitació prístina i pura, en un tema amb aires càlids quasi tals que ens podrien fer ballar a tot Salsa. Que 10 em perdoni. Motiu recuperat pels vents i aixopluc pel llarg i brutal solo del líder Karles Pérez a la bateria arribant a un final espaterrant, el d’aquest gran tema «El Pelusa» que ben bé podria ser José López, contrabaixista amic de tants.

Karles Pérez Sextet és un nou projecte, on es reflecteix una influència hard bop dels anys 60 i 90. Músics com Roy Hargrove, Cedar Walton, Benny Golson, Ralph Peterson o Jeff Tain Watts, entre d'altres, han influït a dur a terme aquesta banda. En paraules del mateix Karles; "El projecte Scarpetta, és un disc que mostra els canvis vitals que m'han succeït durant els darrers anys. Per dur-ho a terme, m'he envoltat d'amics molt propers, els quals resulta que a més són grans músics. Per això, l'enorme repte que suposa portar a la pràctica un projecte com aquest, finalment ha resultat un plaer només comparable al de «rebanyar» un suculent plat, amb un bon tros de pa, o, com dirien els veïns transalpins, «Fare la Scarpetta».

I dels tres temes restants, també vitals alhora que magnífiques composicions de Karles, de nou se’m fa difícil decidir quin no posar, car tots ells tenen la qualitat adequada per poder sonar. I és que «Who Know’s Roy» té tots els aires del seu i nostre estimat Roy Hargrove, sonant ben bé com si fos un tema seu. I tot i el ritme així com trencat, Latin, vaja, durant l’exposició del tema, ben aviat estarem situats a tot Swing en les improvisacions dels seus companys, i la primera i brutal la de Xavi Maldonado. El segueixen el trombó de Paco Soler i la trompeta de Víctor Carrascosa, sonant més aguda, pel fet d’haver tocat més al registre alt, i ja el piano de Tom Amat. I sí que hi ha també un gran tema a tot «Calypso» brutal precisament per la qüestió rítmica i esclar que també per les seves improvisacions, totes elles d’un gran nivell..


I ja els deixarem d’escoltar en el tema més vital i potent, amb un Swing brutal, on Karles Pérez l’acaba després de realitzar un llarg i inversemblant solo a la seva bateria, tema anomenat....

6.4.- KBB-24 (Karles PéreZ) 7:15.

Doncs què brutal aquest tema, per melodia, per ritme i tempo, i pels canvis rítmics encabits. Una melodia que ha passat com una exhalació precisament per estar encabida en tots aquests canvis, i ja aparèixer la improvisació de Tom Amat al piano, ell també en l’ona del Liceu. Gran solo de Tom del qual en recordo bolos que havia fet amb la meva filla Marina, a la Torre del Bellesguard, fa uns quants anys. I quin solo amb sordina fet pel Víctor a la trompeta, amb quina gràcia l’ha fet, per sonoritat, per història explicada molt de pressa, car així va aquest tros de tema. També Soler ha brillat en la seva inversemblant improvisació al trombó, per velocitat d’execució, pel tarannà Bopper de les seves improvisacions, Hard Bopper, vaja. I esclar que Karles Pérez s’ha volgut quedar sol fent un llarg i magnífic solo de bateria fet amb gust musical, creant línies rítmiques, amb tot un reguitzell de redobles i cops als plats de lo més maco, per ja recuperar la melodia i acabar el tema delicadament ideal per ja deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats nois, i resumint, felicitats Karles Pérez per aquest teu primer i magnífic disc, en una estrena de luxe.

I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Sedajaz Records:
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.

.
I nosaltres ja acabem el programa d’avui amb el disc de Rai Castells, «Shifting». Enregistrat a El Local, Vilablareix (Girona), el 3 i 5 de Juliol de 2023 Enginyer de so: Marc Piña. Mesclat per: Marc Piña & Jordi Gaspar. Masteritzat per: Jordi Gaspar. Amb Rai Castells, guitarra; Pablo Martín, saxo tenor; Diego Hervalejo, piano; Jordi Gaspar, contrabaix; Jordi Gardeñas, bateria. Disseny gràfic: Rai Castells. Produït per: Rai Castells Productor executiu: Jordi Pujol ℗ © 2025 Fresh Sound Records per a Blue Moon Produccions Discogràfiques, S.L.  Amb més d’1 hora de música celestial!

El jazz és moviment, evolució constant. Shifting captura aquest procés de transformació: cercar una veu personal i una identitat col·lectiva expressades a través de la interacció i l'exploració sonora. Després d'un debut molt ben rebut per la crítica, el quintet fa un pas endavant amb un so més definit i personal. Les arrels del bebop són presents, sempre amb la mirada posada en el futur, donant forma a un llenguatge propi nascut de la química entre aquests cinc músics.

I parlant de ritmes i tempos, dir-vos que dels 7 temes n’hi ha un parell de delicats, un més que l’altre, però ambdós temes d’una gran bellesa, com són «Wedding Song» i The Crossing», el primer amb una llarga i delicada Intro a guitar solo del líder i amic Rai Castells per ja després fer ell el motiu principal a base de bonics arpegis, i ja la melodia a duet de guitarra i saxo tenor, per ja Pablo Martin fer la seva molt bonica improvisació al saxo tenor. I del segon dir-vos que alhora de ser una meravella de tema, també és el més llarg, de més d’11 minuts. 


Doncs per això mateix els començarem escoltant en aquest magnífic tema de Rai, com ho són tots...

7.3.- The Crossing (Rai Castells) 11:01.

Doncs 10-n’hi-C de llarg i molt bonic tema, iniciat amb una Intro a contrabaix sol amb l’estimat Jordi Gaspar i el seu so profund. La melodia ha aparegut a duet de saxo tenor i guitarra, amb Pablo Martín i el líder Rai Castells. Una melodia un tan inquietant, amb una determinada càrrega emotiva, alhora que càrrega rítmica per dessota, que tot i anar a 4x4 té o més aviat provoca una sensació diferent pels moments on cauen les notes del baix. Entremig un curtet solo de Diego al piano, i ell també amb uns moments intensos fent un motiu repetitiu molt interessant, i més moments del duet melòdic per acabar ja l’exposició de la melodia del llarg tema. I esclar que Rai ens ha captivat amb la seva improvisació, i d’entrada, amb molta subtilesa. El llenguatge jazzístic és de primera línia, el so nítid i personal, la seva història explicada, preciós tot plegat. I esclar que el suport de la base rítmica és substancial i per això ell s’ha anat enlairant de mica en mica vers celestials espais. I quina subtilesa sonora posterior al seu solo i quasi moments de quietud amb els de la base rítmica fent el motiu principal, per ja recuperar la llarga melodia a duet.

També hi ha «Road Movie» que té també un tarannà delicat de tempo amb molta insistència del motiu principal i recurrent fins la subtil improvisació del líder a la guitarra, tot plegat a ritme de delicat vals. I afegeix-ho que la majoria de temes superen els 7 minuts excepte el darrer, essent doncs un projecte generós per tanta estona de molt bona música. I quin final més intens amb Jordi Gardeñas fotent-li a la bateria con només ell sap fer amb el suport dels companys i un lick repetitiu i persistent. Gran tema.

Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
Sunset Jazz Club, Girona:
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.

Des de l'energia vibrant de “Downtown”, on el groove es construeix i transforma amb fluïdesa, fins a la melodia suspesa de “The Crossing”, l'àlbum es desplega com una conversa matisada. El saxo tenor i la guitarra s'entrellacen en línies melòdiques que es complementen i es desafien mútuament mentre el piano aporta colors harmònics que amplien l'espai sonor. El contrabaix i la bateria proporcionen solidesa i flexibilitat a parts iguals, impulsant la música sense imposar límits. A mesura que avança el disc, es fa evident que Shifting no és només un títol, sinó una filosofia: un moviment constant cap a nous territoris sense perdre l'essència. Un àlbum que respira, evoluciona i convida l'oient a escoltar amb l'oïda oberta i expectant. Rai Castells.


I ves que queden temes força consistents amb algunes diferències de ritmes i tempos entre ells, esclar, com és el cas del sorprenent «Uneven» amb un marcatge molt potent de la cosa rítmica en els primers moments de presentació del tema, per ja aparèixer el Swing gràcies al Walking de Jordi Gaspar al contrabaix en la improvisació al piano de Diego Hervalejo. Un altre tema similar de tempo és «East Side» on de nou hi haurà el Swing en la primera improvisació del líder a la guitarra. El tema però comença delicadament amb una Intro a duet de saxo tenor i guitarra, per ja doblar el tempo i desenvolupar-lo a tot Swing ja a la melodia i improvisacions, tema també amb breaks rítmics incorporats.

I encara els escoltarem en un altre molt interessant tema i darrer track del projecte i anomenat...

8.8.- Cube (Rai Castells) 6:22.

I ves per on quin tros de tema aquest «Cube» i de nou amb Jordi al contrabaix fent una curteta Intro amb el motiu principal. I de nou un ritme que és d’una manera però sembla que sigui d’una altre. El trio base l’ha seguit i ja aparèixer la melodia a duet de saxo tenor i guitarra, amb Pablo i Rai. El pont o la B del tema és també impactant per la cosa rítmica, com n’és tot el tema. I Diego ha fet la primera improvisació amb un so global més contingut per l’absència dels dos del «front-line» més potents de so. Hervalejo s’ha lluït de totes, totes, fent un gran solo, sobri, elegant, ell amb una rítmica solista diferent dels que l’han sustentat, car baix i bateria segueixen una mena de ritme beat. I què interessant el canvi rítmic a tot Swing pel Walking de Jordi al baix i els copets subtils als plats de l’altre Jordi el Gardeñas. I els «vuits» compassos que han compartit Pablo i Rai improvisant una estoneta de manera brillant, han passat a ser moments d’improvisació col·lectiva amb ells dos. I després d’aquestes magnífiques evolucions han recuperat la melodia principal acabant de cop aquest gran tema «Cube» de Rai Castells.

Rai Castells és un guitarrista, compositor i educador de Catalunya, Espanya. Es va graduar Summa Cum Laude en Interpretació de Jazz al Berklee College of Music de Boston, on va rebre diverses beques, entre elles el prestigiós Elvin Jones Award (Departament d'Interpretació) i la Berklee World Scholarship Tour. Durant els seus anys a Boston va estudiar amb músics de reconegut prestigi com George Garzone, Joe Lovano, Hal Crook, Mick Goodrick i Joanne Brackeen, experiències que van marcar profundament la seva visió musical i desenvolupament artístic.


I com que m’agrada força aquest disc, encara en posarem un altre, i que serà el tema que titula el disc...

9.4.- Shifting (Rai Castells) 7:15.

I vaja quin altre tros de tema, a tot Swing i a un tempo d’allò força vital. Quina trempera amb la curteta Intro feta pel Jordi a la bateria, i ja la melodia un tant entremaliada feta de nou a duet per saxo tenor i guitarra. I Rai s’hi ha plantat fent-ne la primera improvisació, i amb quin nivell interpretatiu que les fa més impressionant. Nitidesa, claredat, sense efectes, so pur i dur de la seva Gibson negra, estreta de caixa com la de l’Alvin Lee, la d’ell vermella. I esclar que la seva destresa i tècnica li permeten crear i fer unes línies melòdiques inversemblants, per complexes i pel tempo, coses que només poden fer uns poquets. I finalment hem pogut escoltar el solo de l’estimat Pablo Martín, «alumni» de G.S. del Taller de Músics a qui conec des de fa una colla d’anys. Del Pablo li he posat crec que els seus dos treballs com a líder del seu trio, i també els vam convidar a tocar al Jazz Club Sant Vicenç. La seva creixent evolució l’hem pogut comprovar havent-lo escoltat desenvolupar la seva nova visió melòdica sobre l’harmonia del tema, fent-ho de manera brillant també pel control tècnic de l’instrument a partir del qual es pot fer la meravella que ens ha fet. I Diego ha fet la seva aportació solista que de nou ha estat impactant, per rítmica també, alhora que creativa melòdicament parlant. I abans de recuperar el motiu i melodia principal, hem pogut escoltar com Gardeñas feia de les seves, amb la seva molt personal i quas i que única, manera de tocar la bateria i fer solos, brillant com ell sap fer. Brutal aquest «Shifting» que titula el disc.

Castells ha compartit escenari amb figures destacades del panorama jazzístic com Bill McHenry, Jeff Galindo, Robert Kaufman, Miguel «Pintxo» Villar, Benet Palet, Martí Serra, Jordi Gaspar, Jordi Gardeñas, Marco Mezquida i Raynald Colom. Actualment lidera el Rai Castells Quintet, el Rai Castells Organ Trio i el Rai Castells Trio, projectes que exploren diferents facetes del jazz modern a través de la improvisació, la interacció col·lectiva i la composició original. Com a artista discogràfic, ha participat en nombrosos àlbums, entre ells Impros & Films (codirigit juntament amb Jordi Gardeñas, Temps Records), Aramateix, Big Band Vic, Jordi Boixadós – Jocs de Rol i Vuitanta Mil Segons (produïts i gravats pel mateix Castells), Chico de la Moto, A Year from Welcome (Another Planet Records).


I ja els deixem d’escoltar en el tema més potent de tempo i anomenat...

10.6.- Downtown (Rai Castells) – 8:25.

I doncs quina tralla de tema que acabem d’escoltar, què bo i brutal que ha estat. El tempo, viu ben viu. El Swing, des de l’inici fins al final amb la Intro dels tres de la base rítmica, per ja aparèixer la melodia a duet de saxo tenor i guitarra, de Pablo i Rai. Una melodia amb diversos canvis, entremaliada alhora que impactant i amb trempera. I diria que el pont o la B del tema és el tros a partir del qual hi ha unes interrupcions rítmiques de la melodia. I al final hi ha una mena de Coda que ja deixa pas a les Impros. I sí que Pablo ha estat el primer en improvisar, i ves per on de quina brutal manera ho ha fet, pel tempo del tema, però també per com ha sabut trenar les seves noves línies melòdiques, fetes a tot tren. Un seu inici a trio de saxo, baix i bateria, tal i com Sonny Rollins va mostrar al món. So més net, per manca d’acords del piano, en els primers moments, per ja acabar-se d’omplir amb el piano de Diego i els seus acords. Mentrestant, Pablo ha volat vers les estrelles amb tota la seva energia i capacitat pulmonar, alhora que increïble creativitat i tècnica. I el solo del pianista també ha estat polit i nítid, pel fet del trio de piano, baix i bateria. I de nou fent-ne un de brutal, el bo de Diego. Què dir-vos dels dos de la base rítmica, baix i bateria, doncs que han estat increïbles, mantenint una pulsió rítmica i Swing increïbles durant tot el tema, i afegiria que en tots els temes vitals i no, d’aquest magnífic Shifting de Rai Castells, brutal tema, ideal per ja acabar-los d’escoltar i nosaltres el programa d’avui, que com sempre espero que us hagi agradat tant com a mi, o sigui que felicitats nois, i per resumir-ho, felicitats Rai i gràcies per fer-me arribar el teu disc. Abraçada gran.

Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Llibreria Byron: Barcelona
Nova Jazz Cava: Terrassa
Jazz Club Sant Vicenç: Sant Vicenç dels Horts
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres fins el 20 de març que tindrem a Elisenda Julià Quartet amb Guillem García, Camil Arcarazo i Joan Moll, concert que farem a la Sala Xica a partir de les 22h, entrades a taquilla i per Entrapolis.

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

Programa 669 - Errabal Jazz: Ramón García Lara, OMG i Iosu Izaguirre Sextet, dimecres 18 de gener de 2026.

0 comentaris

Enllaç a l'àudio del programa:


 
Aquest programa i qui us parla, diu això: “Dirigents de l’estat d’Israel, atureu el genocidi que esteu perpetrant a Gaza. Llibertat per a Palestina i Cisjordània”.

Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.

I aquesta setmana dedicaré el programa a l’editorial basca i amiga Errabal Jazz i tres dels seus projectes. El primer a trio, el de Ramón García Lara, «Timeline»; el segon a quintet, el de l’Óscar Muñoz Group, «Stick» i el tercer amb el sextet Iosu Izaguirre Sextet, «Ilusio», i aquesta setmana amb un micro conte de Carme de la Fuente. Uns projectes amb temes força delicats, la majoria, tot i haver-hi temes a tempo vital, tot i que no massa.


I començarem amb el trio de Ramón García Lara, «Timeline». Enregistrat, mesclat i masteritzat als estudis Pottoko de Beasain per Fredi Peláez, Timeline ens proposa una estètica fonamentalment clàssica: jazz viu i orgànic, d'impecable manufactura, desenvolupat en format de trio. Un disc amb grans dosis d'emocionalitat i improvisació que, a través del catàleg de composicions escrites pel pianista navarrès, es torna memorable a mesura que avança la seva escolta. Amb Ramón García, piano; Kike Arza, contrabaix; Hilario Rodeiro, bateria. https://hotsak.eus/es/product/timeline/ .

Des de la lluminosa i esperançadora «Prelude», passant pel caràcter íntim de «Stroke», fins a les ondulants dinàmiques de «Lost Time», Timeline desplega un plantejament sonor que remet a figures com Bill Evans, Oscar Peterson o Keith Jarrett, transportant-nos pels bells passatges d'»Empty Room» i acaronant-nos amb la deliciosa «Morning Lullaby». La variada paleta de colors ideada per Ramón García i secundada magistralment per Kike Arza i Hilario Rodeiro s'enriqueix amb el sabor brasiler de «Little Star» i l'elegància i dinamisme de «The Source», per concloure amb «Manhã de Carnaval», adaptació del tema compost pel guitarrista i compositor brasiler Luiz Bonfá.

Doncs tot i haver-hi temes com «Manhà de Carnaval», «Empty Room» i el primer track «Prelude», ja els començarem escoltant en el preciós tema anomenat..

1.2.- Stroke (Ramón García) 5:05.

Doncs quina delícia de tema del Ramón que acabem d’escoltar. Delicadeses, totes. Melodia encalmada, tot i haver un puntet de tempo a ritme de vals, quasi imperceptible. La improvisació del líder al piano ha estat sobria, brillant per estar situada al registre agut, i executada magistralment. La feina d’amdues mans és notòria, amb una esquerra fent els més greus i acords, i una dreta que no ha volat ràpida, però sí precisa i amb tota la sensibilitat i musicalitat del món. A destacar la feina dels dos companys de la base rítmica, amb Kike Arza contrabaix i el ja conegut nostre Hilario Rodeiro a la bateria. El líder, pianista i compositor, Ramón García ha fet la melodia, la única improvisació i ha recuperat la melodia per acabar-lo delicadament, aquest «Stroke» ideal per començar-los a escoltar.


I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Sedajaz Records:
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.

Timeline és una crònica musical brillant i íntima que oscil·la entre els eixos del jazz clàssic i la creativitat d'un músic com Ramón García Lara. La veu interior d'un artista que, a través de les seves composicions, evidencia instants inesborrables, moments que queden a la memòria com a petjades permanents, petjades marcades a l'irremeiable i constant transcórrer del temps. Per a tothom qui vulgui parar i escoltar.


I els seguirem escoltant amb un pèl més de tempo en el tema anomenat..

2.3.- Lost Time (Ramón García) 6:04.

I com ha acabat aquest tema de Ramón García, amb una llarga improvisació del bateria Rodeiro a més a més de fer-ho de cop. Esclar que el líder i el baixista l’han recolzat mentre feia ell el seu llarg i brutal solo. Un tema amb una rítmica així com trencada en els inicis, durant la presentació de la melodia del tema i que s’ha vist modificat a l’inici de la seva improvisació, la del líder al piano. Aquest ha tingut uns primers moments tranquilets, però ai las, com l’ha anat modificant, com ell mateix s’ha anat animant per la cosa rítmica. I el motiu principal i recurrent del baix i la mà esquerra del pianista, a duet, durant uns bons moments, i ja després de manera persistent en el solo final de Rodeiro a la bateria fent el motiu principal.
Per a aquest, el seu primer treball en solitari, tria com a companys de viatge dos dels músics més reconeguts de l'escena: Hilario Rodeiro a la bateria i Kike Arza al contrabaix. El gallec Hilario Rodeiro és col·laborador habitual de formacions com Pamplona Jazz Orquestra, R.S. Faktor, CiTriC, Bob Sands o Antonio Serrano, entre d'altres. La seva participació en més de trenta discos, juntament amb la seva faceta com a compositor i improvisador, el converteixen en un dels músics més sol·licitats actualment. Per part seva, la trajectòria de Kike Arza l'ha portat a compartir escenari amb artistes com Iñaki Salvador, Mikel Andueza, Carme Canela o Gorka Benítez. A més de liderar el seu aclamat projecte Kike Arza Quintet, ha col·laborat en bandes sonores per a cinema i en nombrosos projectes que el consoliden com a músic de referència.


I ja els acabarem d’escoltar en dos temes seguits i anomenats..

6.- Little Star (Ramón García) 3:59.
7.- The Source (Ramón García) 3:35.

I què maca la bossa «Little Star», amb quin gust musical l’han interpretat. Hem escoltat una melodia molt ben trobada, molt maca, que ben bé podria ser de Tom Jobim. Ben aviat han passat de la melodia a la improvisació, la del líder al piano. Remarcable de nou la seva digitació i musicalitat, alhora que amb una tècnica depurada, tot plegat fent allò que en diem un «pianíssim», per la manera de tocar el piano. I sí que Kike Arza s’ha esplaiat fent un gran solo al contrabaix. So profund, amb una gran ressonància, la del seu instrument, i també una molt bona pulsió rítmica, tot i improvisant, i quan ha acompanyat.

I sí que «The Source» ha estat vital, sí. La melodia del tema està marcada pels canvis rítmics incorporats en l’arranjament, uns ritmes que ens han sonat càlids, a tot Latin Jazz. La feina del bateria Rodeiro així ens ho ha mostrat. Esclar que el moment del solo del líder on canvien a tot Swing ha estat brutal, gràcies al Walking de Arza al contrabaix. Un tema on Rodeiro s’ha quedat sol fent un magnífic solo a la bateria, deixant pas de nou a la melodia del tema, ideal per ja deixar-los d’escoltar, o sigui que felicitats nois Ramón García, Kike Arza, Hilario Rodeiro.

I després d’aquest interessant projecte sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente. Gràcies Carme per sempre la teva càlida veu que ens acarona, de la manera més musical, la del nostre programa.


I ara seguirem, canviant de projecte i més endinsats en la Fusió, tot i afegint músics amb el quintet de l’Óscar Muñoz Group, titulat «Stick». OMG (Óscar Muñoz Group) és un projecte que compta a més de amb el mateix Óscar Muñoz al baix elèctric i composicions, amb el saxofonista navarrès Alberto Arteta, Francesco Casali al piano i teclats, Luis Giménez a la guitarra i Juanma Urriza a la bateria. Enregistrat el juny de 2025 als Pottoko Studios per Fredi Peláez. https://hotsak.eus/es/product/stick/

“Stick” és fonamentalment un treball de jazz contemporani que contempla moltes altres sensibilitats sense perdre gens ni mica de frescor o autenticitat. Un veritable catàleg d´improvisació i excel·lent expressió musical amb l´aval d’unes extraordinàries composicions originals. Sofisticada i audaç, aquesta primera creació d'OMG rememora la tradició del jazz juntament amb elements estilístics actuals. Ortodòxia i avantguardisme a parts iguals que ens suggereix tot un univers sonor ple de grates sorpreses. Imprevisibles laberints estructurals en temes com «EMI» obren tot un ventall de policromies des del principi, generant múltiples dinàmiques i donant lloc a moments d'improvisació magistrals per part d'Alberto Arteta i Luis Giménez a «Miedio». Stick és un disc polièdric i flexible que possibilita l‟expressió interpretativa de cada músic mantenint la cohesió narrativa en tot moment. Emocionants i foscos instants a «Inner life» i composicions de bells colors com «PatAn» serveixen com a preludi a l'experimentació sonora sota l'extraordinària precisió dinàmica de Juanma Urriza a «Cap and glasses» per concloure amb la imaginativa «Lutheny».

I tot i ser molt boinc el tema «Inner Life», els escoltarem en un tema amb un caire molt interessant, tema amb alguns canvis rítmics, «XO» ens proposa evocadores atmosferes de caràcter avantguardista i progressiu amb la incorporació dels teclats dissenyats per Francesco Casali.

4.3.- XO (Óscar Muñoz) 5:41.

I 10-n’hi-C de canvi d’estil respecte al projecte anterior, oi? I si l’entrada ha estat tranquil·la, després s’ha situat en l’entorn diferent, més de Fusió, sobretot amb la potència del líder al baix elèctric. Esclar que el motiu principal i recurrent fet pel piano ja ens ha situat en un altre univers musical. Més encara quan ha aparegut la melodia feta a duet de baix i saxo tenor. Encara més profund ha estat el so després. I quins moments que han tingut amb el bateria Urriza executant uns compassos compartint-los amb ells, I ves per on quin break rítmic hem tingut en l’entrada solista de la guitarra de Luís Giménez. Quin brutal solo ens ha fet.
 Calidesa i musicalitat, tot i estar plena d’electrificacions i efectes diversos. Brutals moments amb el teclat de fons. I ja cap al final, recuperant el motiu del pianista i la melodia amb el saxo tenor de l’Alberto Arteta a duet amb el líder Óscar Muñoz al baix, I al final quin so més profund amb els diversos canvis rítmics del tema per ja arribar al delicat final, ideal tema per començar-los a escoltar.

I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.


Stick és l'expressivitat emocional d'un músic anomenat Óscar Muñoz i el seu projecte OMG, desentranyant els misteris que s'amaguen darrere de l'estranya i apassionant matemàtica de l'instant. El batec exacte aparentment casual que transmuta la simplicitat d'un tros de fusta en una cosa viva i sobretot excelsa.

I seguirem amb un altre d’aquests interessants temes anomenat..

5.2.- Mieidio (Óscar Muñoz) 6:20.

I sí que aquesta és l’essència d’aquest projecte parit pel baixista i líder de la banda, amb tots els temes propis. I així ha aparegut el motiu principal a càrrec del baixista, després melodia d’Arteta al saxo tenor i acords del teclista pianista. Però no ha acabat aquí la cosa, car els canvis posteriors amb la guitarra afegint-s’hi han estat brutals. Tots ells fent un canvi tonal espaterrant. Més encara la seva improvisació, la de Giménez on ens hem situat en una mena d’atmosfera d’allò més interessant. Grans moments amb ell i companys. Guitarrista i saxo tenor han compartit uns quants compassos improvisant d’allò més, tant que que se’ns ha posat la pell de gallina. I sempre els altres dos, baixista Muñoz i bateria Urriza portant aquest ritme tan marcat. Després Arteta ha aparegut recuperant la melodia i motiu principal pel baixista, i encara solo brutal d’Urriza a la bateria mentre els companys feien un motiu recurrent arribant al final, i acabant quest «Miedio» de cop, brutal!


Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
Sunset Jazz Club, Girona:
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.


I ja els deixarem d’escoltar en el tema que segueix el tarannà de «Miedio» i anomenat...

6.6.- Cap and Glasses (Óscar Muñoz) 5:58.

Quin altre sorprenent tema que ens han fet aquest quartet de cracs, i quina trempera que tenen les composicions del líder Óscar Muñoz. La potència i persistència sonora, i rítmica del seu baix elèctric és ben bé la mare dels ous de tot plegat. Esclar que tan bateria i guitarra li donen aquest punt de Fusió, amb ell mateix, esclar. Arteta i el seu saxo tenor és el que dóna el so jazzístic al conjunt, so més convencional, entre cometes. Aquest «Cap and Glasses» és sorprenent també pels canvis encabits, car, havent començat amb els sons del teclat així com esotèrics, ben aviat ha aparegut el motiu principal fet pel baixista, i després d’haver-lo desenvolupat, hi ha hagut un break rítmic en el moment quan Francesco Casali ha iniciat la seva improvisació, amb tots els efectes possibles, què bo. I un altre break amb el Luís Giménez quan s’ha posat a improvisar. Ell però també s’ha estirat i desenvolupat el solo amb l’ajut dels companys, i quin brutal solo que ha fet. També ens ha deixat clavats a la cadira la improvisació d’Arteta al saxo tenor, per com l’ha feta, i per com han acabat el tema, de cop. Brutal.


I ja encarem el final del programa amb el disc de Iosu Izaguirre Sextet, «Ilusio». Enregistrat a Vital Fundazioa Kulturunea, Vitòria-Gasteiz el 21 i 22 de juliol de 2025. Mesclat a Sonora Estudios. Enregistrat, mesclat i masteritzat per Martin Guridi. Producció de Pako Ruiz i Alma González. https://hotsak.eus/es/product/ilusio/

Després de la publicació de Mingus Mood (Errabal 2023)– un aclamat primer treball que evidenciava la influència de Charles Mingus tant als inicis de la banda, com en la seva música– Iosu Izaguirre ens ofereix aquest segon disc anomenat Ilusio. Una obra que torna a reivindicar el format de sextet, comptant per això amb el mateix col·lectiu de músics que el seu predecessor. Rubén Salvador a la trompeta, Pablo Ramos al saxo alt, Asier Iturbe al trombó, Koldo Uriarte al piano, Aitor Bravo a la bateria, a més del mateix Iosu Izaguirre com a líder, contrabaixista i autor de totes les composicions. Un treball que perpetua i resignifica l'esperit flexible i eclèctic de les obres signades per Izaguirre, sempre avalades per l'excel·lent química i el llenguatge comú desenvolupat per tots i cadascun dels integrants del projecte.


I tot i haver-hi temes bonics i delicats com són «El logro del ogro» amb uns aires una mica Gòspels, i també el «Salvadorren berpiztean», els començarem escoltant en un tema amb un marcatge rítmic de baix i piano que ens recorda alguns temes del projecte anterior, i tema anomenat..

7.3.- Leu nota memorian (Iosu Izaguirre) 7:18.

I de ben segur haureu notat un canvi pel que fa a la subtilesa de la música, que ara sí percebem, i més punyent la de l’anterior disc. Aquí hi ha un canvi de musicalitat pel fet d’haver-hi tres vents al capdavant, trompeta, trombó i saxo alt. Ara però, hi ha un contrabaix, que també és el del líder. Tema iniciat fent el motiu principal, piano i baix, i ja el piano de Uriarte, tot plegat molt delicat, i després també amb els vents ja notant la melodia. Hem notat el canvi en el que seria el pont, molt maco també, i de nou el tema. I Pablo Ramos al saxo alt ens ha deixat bocabadats per com de maca ha fet la seva improvisació. Després d’ell, tots tres vents han fet un curtet «Soli». I quin canvi rítmic després, a tot Latin Jazz, durant la impro del pianista Uriarte que tan bé ho ha fet. I quina trempera de la base rítmica, i com els vents i el piano es van contestant, com van dialogant, i així van arribant al final del tema que ves per on han acabat delicadament, ideal per començar-los a escoltar.

Ilusio, a més de nodrir-se de gèneres i influències molt diferents sota l'omnipresent essència del Jazz i la seva evident capacitat de seducció, posseeix la qualitat de l'orgànic i la virtut de l'inesperat. Un treball exempt de límits creatius o estètics la fórmula dels quals –més emotiva que intel·lectual– aconsegueix democratitzar un gènere no sempre accessible per a tothom, possibilitant l'oient a un íntim i passional apropament al particular i fascinant univers sonor dissenyat per Izaguirre.


I encara els escoltarem en el tema anomenat..

8.2.- Nostalgia in Kutxa Square (Iosu Izaguirre) 5:34.

I aquest tema ha acabat i començat amb percussions, bateria, vaja, cosa rítmica. I sí que els inicis han estat molt Latin Jazz per les percussions, sí. Ben aviat la melodia feta pels vents, primer a tot ritme, per després amb canvis rítmics i molta, molta música, la dels vents, tots alhora. De nou Ramos al saxo alt n’ha iniciat les improvisacions, i de nou fent-ne una de traca i mocador, per fraseig però també per història explicada, feta amb un bon gust musical. I també Uriarte ha fet la seva improvisació, ben trenada, i què bé quan ha aparegut el Swing gràcies als de la base rítmica, amb el Walking del líder i baixista Iosu i per la feina del bateria Bravo. I sí que els vents han fet de nou «Solis», ells que han estat Rubén Salvador, trompeta; Pablo Ramos, saxo alt, i Asier Iturbe, trombó, ells que han arribat al final del tema, que ves per on han acabat de cop amb un final on el bateria ha tingut una gran presència.


I segueixen dien què, és un nou marc musical desglossat en set interpretacions de policròmica narrativa, disposades gairebé de manera cinematogràfica, ple de sensacions i frenètics diàlegs en temes com «Presaren Preso», refrescants ritmes que ràpidament difuminen qualsevol camí predictible a «Nostalgia in Kutxa Square» i transitar lliurement pels múltiples passatges de «Lau Nota Memorian». Innovador i sofisticat, Ilusio ens transporta subtilment a la bellesa gairebé hipnòtica d’«Isiltasun Ituna» en una perfecta transició de dinàmiques sempre inesperades, embolicant-nos amb les aromes de Blues, Soul o Gospel d'«El logro del Ogro» i congratular-nos amb els subtils ritmes cubans. I «Salvadorren Berpiztean», posa punt final a aquest treball en un homenatge emotiu al bertsolari Xalbador.

Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Llibreria Byron: Barcelona
Nova Jazz Cava: Terrassa
Jazz Club Sant Vicenç: Sant Vicenç dels Horts
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres ja aquest divendres 20 de febrer que tornarem a la Sala Xica per gaudir amb un gran concert de Blues amb Sirjo Cocchi & Balta Bordoy - The Blues Way amb Sirjo Cocchi, teclat i veu; Balta Bordoy, guitarra; Fede Salgado, baix elèctric i Regi Vilardell, bateria, entrades a taquilla i per Entrapolis a l’enllaç:


I ja els acabarem d’escoltar i nosaltres el programa d’avui dedicat a l’editorial estimada i amiga Errabal Jazz amb el tema anomenat...

9.1.- Presaren preso (Iosu Izaguirre) 6:46.

I de nou amb un tema ple de musicalitat per la presència dels tres vents. Tot i això, la consistència de la base rítmica és força important, en un tema on de nou el bateria ha estat clau en tot plegat. Molta estona amb copets al canto de la caixa, mentre els vents feien la seva melodia. I quin canvi de ritme a tot Swing en el solo de Rubén Salvador a la trompeta, i què bé ho ha fet ell, ell que és un vell conegut per haver-li posat projectes seus. Bon solo de Rubén i de nou el Swing amb el solo de Ramos al saxo alt, que de nou ha brillat per llenguatge, tècnica i gust musical. I quins canvis rítmics que té aquest tema més impactants. I encarant el final del tema, gran i llarg solo de Bravo a la bateria, i ja després amb l’ajut dels tres vents. I quin final més espaterrant que ens han ofert, tot i recuperant la melodia del tema. I amb quin marcatge picant al canto de la caixa de la bateria de Bravo i quin final d’improvisació col·lectiva que ens han fet per ja arribar al final del tema, que han acabat delicadament, ideal per ja deixar-los d’escoltar i nosaltres acabar el programa d’avui que com sempre espero que us hagi agradat tant com a mi, o sigui que felicitats nois Rubén Salvador, Pablo Ramos, Asier Iturbe, Koldo Uriarte, Aitor Bravo i esclar que el líder Iosu Izaguirre.

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

Subscribe to: Comentaris (Atom)
 

blogger templates |