Programa 699: Virginie Daïdé Quartet i Pierre Bauzerand Projecte, 11 de novembre de 2026.

0 comentaris

Enllaç a l'àudio del programa:


Aquest programa i qui us parla, diu això: «Ei, vosaltres dos, atureu les guerres, mala gent». Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà i sempre dedicat al nostre estimat Cifu. o sigui que un petó ben gran Cifu. I sí aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I recomanar-vos la plataforma col·lectiva “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.

I el programa d’avui anirà d’un parell de projectes, els protagonistes dels quals vistos en sengles concerts i ella i ell són Virginie Daïdé Quartet - «While We’re Strollin’» i Pierre Bauzerand Project - «Serenity» i avui de nou amb un micro conte de Carme de la Fuente.


I començaré el programa amb el disc de la gran saxo tenor Virginie Daïdé Quartet - «While We’re Strollin’» publicat el 2024 per Du Savons dans les yeux, DSY. Enregistrat el 2, 3 i 4 de juliol de 2024 per Philippe Gaillot al Recall Studio (30) França. Amb Virginie Daïdé, saxo tenor; Nicolas Dri, piano; Thomas Posner, contrabaix i Tony Rabeson, bateria. Tots els temes són de Virginie Daïdé excepte #4 Tony Rabeson, #6 Thomas Posner, #10 Nicolas Dri. https://www.paris-move.com/reviews/virginie-daide-quartet-while-were-strollin/

Doncs resulta que a Virginie la vam poder veure l’agost d’aquest 2026 en un concert a duet amb l’estimat Albert Bover al Byron Milano Jazz Club de Barcelona. Allà ja ens va impressionar en un context de duet de piano i saxo tenor, gens habitual, però que va funcionar la mar de bé, que per això hi hagué l’Albert. Aquest és un projecte inspirat en els trajectes amb bicicleta de la saxofonista per París i fusiona el jazz contemporani amb ritmes amb molt de groove.

El concepte de While We're Strollin': El web de l'artista explica detalladament que la música va ser completament imaginada a sobre d'una bicicleta. La Virginie recorria els carrers de París i enregistrava les melodies que li venien al cap directament amb un dictàfon, seguint el ritme, el moviment i les trajectòries de la ciutat. La connexió amb el moviment (Jazz & Roller Dance): El projecte de l'àlbum va lligat a un format escènic molt particular de cultura urbana. S'inspira en l'energia dels roller rinks (pistes de patinatge) i les cultures freestyle, fusionant en directe el quartet de jazz contemporani amb coreografies de ball sobre patins (roller dance). Així doncs, el text oficial de presentació de DSY defineix el disc com un "diàleg compartit entre la música, els cossos i la improvisació".

I parlant de les seves músiques, dir-vos que la calidesa sonora del saxo tenor de la líder és un dels punts remarcables d’aquest projecte. També que hi ha alguns temes delicats de ritmes i tempos, imbuïts tots ells d’una gran bellesa, tot i que el gruix del material està farcit de Groove. «Gone» és un d’aquests preciosos temes, pura improvisació i diàleg obert entre saxo i base rítmica, essent un dels temes més tranquilets, car de balada, balada no n’hem trobat cap. «Forgetting» és també un d’aquests temes que a més es com un joc d'intercanvi melòdic molt bonic entre el quartet, tot i que un pèl més vital. Hi ha també un tema de Nicolas Dri farcit d’inspiració llatina anomenat «El Descarrilador» iniciat per la líder amb el saxo soprano i tot el seu lirisme, canviant ben aviat a un context més rítmic.

Doncs res, que ja la podríem començar a escoltar a ella i ells en...

1.8.- Gone (Virginie Daïdé) 3:40.
2.10.- El Descarillador (Nicolas Dri) 5:51.

Doncs què bé començar el programa amb aquestes músiques a la vegada delicades i farcides d’un Groove contingut a vegades, i a vegades més marcat.

I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.

Com que l'àlbum es va llançar a principis de 2025, la premsa especialitzada francesa de jazz en va publicar diverses crítiques molt entusiastes que analitzen els detalls de les cançons.

Això és el que destaca la crítica especialitzada de While We're Strollin':
• L'atmosfera de Film Noir: Mitjans com Paris Move defineixen el disc com un treball ple de sensualitat. Destaquen especialment la cançó "Rue Du Poulet", de la qual diuen que té els accents característics de la banda sonora d'una pel·lícula de cinema negre clàssic, jugant de manera divertida amb la idea que el títol evoca un "investigador" (en l'argot francès, poulet significa policia).

• Complicitat i Interplay: Els crítics lloen l'evident connexió d'idees que hi ha entre els quatre músics. Cançons com "Gone", "Forgetting" o "Blowing Notes" es descriuen com un "joc d'intercanvi lúdic que encanta literalment l'oïdor". La mateixa Virginie Daïdé va explicar a la premsa la seva filosofia per a aquest àlbum: "M'agrada deixar viure les notes. Compartir les melodies amb la rítmica i el contrabaix. Que hi hagi espai".


I ves per on que el tarannà dels temes restants està tot ple de Groove car de Swing aquí no en tindrem; ens haurem d’esperar fins el següent disc de la nit, que allà n’hi ha. O sigui que temes com «Blowing Notes» ens acompanyarà i a més amb molt espai aeri. Un altre tema amb aquest tarannà amb un ritme bop-funk amb molt de ritme que anima qualsevol nit és «Ginger Blues». També «Esplanade» és així, tot i que més reposada i atmosfèrica.

O sigui que ja la podem escoltar a ella i ells en...

3.2.- Ginger Blues (Virginie Daïdé) 3:28.
4.3.- Esplanade (Virginie Daïdé) 5:28.

I de nou ens han corprès les composicions de Virginie totes elles d’un tarannà positiu, com ella mateixa és; i ho dic perquè vam tenir la sort d’estar-nos amb ella, primer xerrant després del concert al Byron Milano Jazz Club i després sopant amb l’Albert Bover, Ramon Fossati, Montse Sánchez, nosaltres dos, Joan Recolons i jo mateix.

I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Sedajaz Records:
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.

El paper dels seus acompanyants preferits:
Nicolas Dri: La crítica destaca la seva composició "El Descarillador", una peça aèria de clara inspiració llatina on el seu piano brilla especialment.
Thomas Posner: Es destaca el seu treball a "The Milkman On The Steps", on la seva línia de contrabaix serveix de propulsió elèctrica per inspirar la resta de companys.
Tony Rabeson: Es menciona que a la cançó "Let's Go To The Gig" (el tema que tanca el disc convidant la banda a retrobar-se amb els escenaris), el mític bateria s'ho passa d'allò més bé demostrant tota la seva energia.

Revistes com Jazz Magazine s'han referit a ella com una "líder del jazz a seguir de prop", celebrant la maduresa que demostra en aquestes onze composicions originals.

La discogràfica Du Savon Dans Les Yeux (DSY) funciona com un segell de producció independent molt familiar i artesanal. Més que una gran plataforma web corporativa amb contingut exclusiu, utilitzen el seu catàleg i la seva xarxa de distribució (L'Autre Distribution) per donar llibertat absoluta als artistes.


I ja, de la resta de temes tenen, alguns, més trempera de ritmes i tempos. I per això tenim el primer track «Last Minute» amb les primeres notes del contrabaix i ja la melodia, els seus canvis i primer solo de Nicolas Dri al piano. I el tema del bateria Tony Rabeson «Cerise Pêche Prune Abricot» té un tarannà Latin en la seva rítmica, essent el tema més llarg i narratiu del disc. I ja un pelet més vital i també a tot Latin tenim el « Let's Go to the Gig», tema enèrgic amb el bateria Rabseon molt vibrant. I ja els dos que queden són els més potents i el primer és el compost pel baixista Thomas Posner tema que destaca per la línia elèctrica del contrabaix tocat per ell mateix. I finalment, el tema més potent és «Rue du Poulet», tema d'estil Film Noir, perfecte per aquesta nostra franja nocturna.

Doncs acabem d'escoltar-los en...

5.6.- The Milkman on the Steps (Thomas Posner) 4:04.
6.7.- Rue du Poulet (Virginie Daïdé) 3:29.

I quines músiques més potents, alhora que ben marcades en l’aspecte melòdic, ritmes diversos, alguns molt Latin, d’altres amb tot el Groove del món, tots temes d’una qualitat interpretativa més que evident. Remarcar que tot i ser un projecte de la líder, hi ha en el disc composicions dels altres tres, la qual cosa ens fa pensar en una persona-líder farcida de democràcia. I així hem acabat d’escoltar-la a ella i ells o sigui que felicitats Virginie Daïdé, Nicolas Dri, Thomas Posner, Tony Rabeson, i gràcies Virginie per cedir-me aquest magnífic disc.

Doncs ves per on que després d’aquest magnífic disc i temes escoltats de Virginie Daïdé escoltarem el micro conte de Carme de la Fuente sempre inspirada ella amb les músiques del programa. Gràcies Carme per com ens acarones amb la teva poètica sensibilitat.


I ara seguirem per ja acabar el programa amb el disc del pianista francès establert a Mallorca, en Pierre Bauzerand Project i disc «Serenity». Aquest és un músic que vam veure fa quatre dies al magnífic local Club del Disco, a ell, i a la resta del quintet que forma part també d’aquest magnífic disc. Publicat per Red Carpet Productions enregistrat per Pedro Rosa i Jordi Tugores als estudis Red Carpet. Amb Pierre Bauzerand, piano i composicions; Pepe Ragonese, trompeta; Iscle Datzira, saxos; Toni Cuenca, contrabaix i Shayan Fathi, bateria.

L'àlbum complet té una durada total d'1 h i 4 minuts i està format per 11 temes.

Crítiques i concepte musical. La premsa internacional (com la ràdio pública RTVE en la seva emissió en francès) destaca que Serenity és una mescla d'estils que resumeix el recorregut vital i musical de Bauzerand. El pianista aconsegueix harmonitzar totes les seves influències sota el fil conductor del seu piano, oferint un jazz contemporani elegant, pur, molt texturat i amb un gran equilibri entre la improvisació i el groove. Els crítics lloen la gran complicitat de la banda, deixant molt d'espai de lluïment al saxo d'Iscle Datzira i a la trompeta de Pepe Ragonese.

Dir-vos a més, que una bona part dels temes són d’una delicadesa extrema, per la musicalitat dels temes, pel tempo delicat de balada, per la seva bellesa. Alguns d’aquests són «Interlude», gran tema i interpretació del líder a piano sol; «Serenity» que dóna el títol al disc amb un inici preciós i lluminós amb tota la banda. També «Like a Shooting Star» és així de lluent, i amb molta força melòdica dels dos metalls. I un tema nostàlgic on el saxo d’Iscle ens omple d’entrada amb la seva tendresa és «Sweet Memories». I sorprenent és la delicadesa d’arranjament que ha fet el líder de la coneguda cançó pop del 1970, «Close to You» de The Carpenters.

I per això proposo que els comencem escoltant en el preciós tema que titula el disc...

7.1.- Serenity (Pierre Bauzerand) 5:44.

Doncs ja heu escoltat quina preciositat de tema del líder Bauzerand i què bé que ho han fet tots els companys, amb una base rítmica molt sòlida del contrabaix de Toni i la bateria de Shayan, i com s’ha anat estirant posteriorment amb improvisació col·lectiva dels dos vents, Iscle i Pepe, ideal tema per començar-los a escoltar.

Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
Sunset Jazz Club, Girona:
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.


I més temes d’aquest magnífic disc ja tenen una mica més de trempera, i és clar que la mateixa qualitat interpretativa i compositiva de la formació i líder. Un d’aquests temes és «To Chick», un homenatge al mestre Chick Corea i el seu estil de piano. També és així d’interessant «Jazz & Wine», un tema elegant amb un ritme que evoca sofisticació. I ja amb un bon contingut però precís Swing amb Intro de Toni a contrabaix i posterior inclusió de l’Iscle al saxo baríton és «In Quarantine», segurament inspirat en l'època del confinament, més introspectiu.

Doncs seguirem escoltant-los en...

8.6.- Jazz & Wine (Pierre Bauzerand) 5:58.
9.7.- In Quarantine (Pierre Bauzerand) 7:24.

I quins grans temes acabem d’escoltar, (i quin gran tema acabem d’escoltar), cadascun d’ells amb la seva particular musicalitat, tempo i ritme, amb «In Quarantine» a tot delicat Swing i grans solos dels dos vents, Pepe a la trompeta i Iscle al saxo baríton, i és clar que la delicadesa de Pierre al piano, i tot el suport dels dos de la base rítmica, Toni al contrabaix i Shayan a la bateria: Genials tots ells.

I ja la resta de temes tenen tots un bon tempo i Swing com és el cal del segon track «Palma Blues», curtet, directe i amb molta ànima, amb molta trempera amb Iscle al saxo soprano. També té molta energia i Groove envoltat de Fusio el «Here We Go», tema que va ser un dels primers senzills previs a la presentació del CD. I finalment tenim «Ulysse» iniciat amb una Intro i solo brutal de Shayan a la bateria per ja seguir un viatge musical narratiu i de llarg recorregut a tot Swing i tempo vital.


I nosaltres ja acabarem el programa d’avui d’aquesta manera, escoltant-los en...

10.10.- Here We Go (Pierre Bauzerand) 5:06.
11.8.- Ulysse (Pierre Bauzerand) 6:13.

I quina trempera oi? Aquest és un projecte brutal d’un músic, pianista i compositor, que ja en el directe a Club del Disco ens va impressionar moltíssim. De fet, el directe va ser impactant, potent i també delicat en alguns dels temes que van interpretar. I d’aquesta manera els hem deixat d’escoltar o sigui que felicitats nois Pierre Bauzerand, piano i composicions; Pepe Ragonese, trompeta; Iscle Datzira, saxos; Toni Cuenca, contrabaix i Shayan Fathi, bateria i nosaltres ja hem acabat el programa d’avui que com sempre espero que us hagi agradat tant com a mi.

Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Llibreria Byron: Barcelona
Nova Jazz Cava: Terrassa
Jazz Club Sant Vicenç: Sant Vicenç dels Horts
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres ja fins el 20 de novembre que tindrem un concert de Jazz amb el quartet liderat pel saxo tenor Ernie Orts amb Neter Calafati guitarra, Juan Carlos Buchan contrabaix i Carlos Falanga bateria, i això passarà a la Sala Xica a partir de les 22h. Entrades a taquilla i a Entrapolis. Us hi esperem.

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

Programa 698: Marta Sánchez, Torrecillas-Vázquez-Von Schultz i Esther Fernández & 13 Ensemble, dimecres 4 de novembre de 2026

0 comentaris

Enllaç a l'àudio del Programa:

 
Aquest programa i qui us parla, diu això: «Ei, vosaltres dos, atureu les guerres, mala gent». Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.

I avui faré un programa diferent dels habituals, i dedicat al Jazz més d’avantguarda, el que ens oferiran Marta Sánchez, «For The Space You Left»; Jorge Torrecillas, «Physis» i Ester Fernández & 13 Ensemble, «Traffic is the New Silence».


Comencem parlant del disc de Marta Sánchez, «For The Space You Left». Publicat el 17 d'abril de 2026. Enregistrat a Opus Studios, a Berkeley (Califòrnia), per Adam Muñoz el febrer de 2024. Mesclat i masteritzat per Dave Darlington a Bass Hit Studio. Marta Sánchez - piano preparat. Tots els temes han estat compostos per ella. Produït per Marta Sánchez. Productor associat: Mark Weiss. Il·lustració i disseny: TJ Huff (huffart.com). Fotografia de la portada: OGATA.

Aquest disc de piano preparat en solitari va sorgir de períodes d'aïllament i solitud, marcats per dos paisatges emocionals ben diferents. El projecte va començar el 2017 durant una residència a MacDowell, on vaig anar amb la intenció d'experimentar amb la preparació del piano i d'enfrontar-me a una por que arrossegava des de feia temps: tocar el piano tota sola. Sempre m'havia sentit incòmode exposant-me tota sola davant l'instrument, i crear un projecte en solitari em va semblar la manera més directa d'afrontar aquesta por —i de créixer gràcies a ella. En aquell moment, m'interessava traslladar el meu llenguatge compositiu —basat en capes, ritmes entrellaçats i contrapunt— a un únic timbre. La preparació del piano va ser la solució: alterant-ne el so, podia crear múltiples veus internes i transformar un sol instrument en un petit ecosistema de textures contrastades. L'estada a MacDowell va ser una experiència intensa i solitària. Vivia tota sola en una cabana aïllada, envoltada de boscos i tempestes de neu; sovint passava dies sencers sense veure ningú. Aquest aïllament, sumat a una sensació de vulnerabilitat i inseguretat personal, va influir profundament en la música que hi vaig escriure. Les peces d'aquell període transmeten una malenconia serena, fragilitat i una obertura crua.

I dels temes del disc he pogut copsar que n’hi ha de delicats de tempo i d’altres de més vitals. O sigui que proposo que la escoltem en algun dels primers, i així poder valorar la seva sensibilitat tocant el seu piano modificat i tunejat. I doncs escoltem-la en un d’aquests temes que de ben segur us impressionaran..

1.7.- The Regret (M. S.) 5:15.

I 10-n’hi-C quina sensibilitat que Marta ens ha regalat alhora també una mena d’elegància interpretativa, tot i la sonoritat sovint un tan estranya, la del seu piano tunejat. Certament és, va ser un exercici d’aproximació al seu jo, al seu interior, enfrontada ella al piano, i no sempre amb la millor disposició personal, com ens ha explicat ella mateix, pel seu aïllament en una zona inhòspita.

I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Sedajaz Records:
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.

I seguirem més vitals amb....

2.6.- Echolord (M. S.) 4:04.
3.1.- Frost Bloom (M. S.) 4:17.

Després de la residència, em vaig centrar a compondre per a altres projectes —música per a conjunt, obres per a quintet— i les peces per a piano sol van quedar inacabades. No va ser fins a l'inici de la pandèmia que aquesta música va tornar a prendre vida. Durant les primeres setmanes de confinament, vaig escriure a un amic proper suggerint-li que era el moment de dedicar-nos, per fi, als nostres projectes en solitari. Ens vam reptar a escriure una peça per setmana, una manera de mantenir el compromís mutu i l'energia creativa en uns temps plens d'incertesa. Un cop més, escrivia en aïllament, però el context emocional havia canviat: la música composta en aquest període reflecteix un món interior més intens, marcat per la pèrdua, l'amor, la incertesa i els interrogants existencials. Si les peces de MacDowell neixen de la solitud i la manca de confiança, les peces de la pandèmia sorgeixen d'una saturació emocional: cicles obsessius, abstracció i una vida interior exacerbada. En conjunt, l'àlbum explora dues formes de solitud, filtrades a través de diferents òptiques emocionals. En les primeres etapes, cada peça es va compondre a partir d'una preparació del piano molt específica i complexa. No obstant això, després d'interpretar la música en directe per primera vegada, va quedar clar que canviar les preparacions entre peces no era pràctic, ja que sovint requeria llargues pauses. Per solucionar-ho, vaig replantejar la configuració i vaig optar per una preparació més senzilla i flexible, capaç de servir per a la major part del repertori amb només ajustos mínims. Per respecte als instruments i atenent les preocupacions dels espais on es fan els concerts, totes les preparacions utilitzen materials suaus i no invasius, com ara paper, pasta adhesiva (tipus Blu-Tack) i cinta adhesiva.

I ja l’acabarem d’escoltar en un dels temes més vitals..
.
4.9.- One For Blake (M. S.) 4:17.

I ha estat molt potent per la seva rítmica, aquest «One For Blake», on ella ens ha colpejat de manera reiterativa amb la seva mà dreta, mentre l’esquerra feia el motiu principal en els més greus, i després com s’ha posat a improvisar. Brutal, i per això, ideal tema per ja deixar-la d’escoltar i també felicitats Marta Sánchez per aquest gran i arriscat treball.


I parlant del disc de Jorge Torrecillas, «Physis». Publicat el 9 de maig de 2026 per Plus Timbre especialistes en música improvisada i experimental. Enregistrat el 6 de febrer de 2025 a Estudio Libres, Buenos Aires, Argentina. Mesclat i masteritzat per Sam Nacht a Estudio Libres. Amb Jorge Torrecillas: saxo tenor i alt; Pablo Vázquez: contrabaix i veu; Marcelo von Schultz: bateria. https://plustimbre.bandcamp.com/album/physis.

No hi ha massa informació sobre aquest projecte, més aviat cap ni una, que ens parli dels seus ets i uts, o sigui que ho deixaré al vostre criteri. Sí que us dic que, tal i com hem escoltat en els temes de Marta Sánchez, el Swing està totalment desaparegut, cosa evident en aquest tipus de música. Sí que estem front un disc a trio de saxos, contrabaix i bateria, com féu Sonny Rollins, però no amb el seu estil de música. Seguirem amb l’esperit de l’avantguarda més descarada, cosa que ben aviat notareu tot i escoltant la seva música. Són 9 temes agosarats, lliures de concepció, amelòdics (o sigui sense melodia, tal i com l’entenem). 

Comencem doncs amb el seu primer track, i ja tota una declaració d’intencions i tema anomenat.

5.1.- Caliope (T. V. S.) 5:01.

I sí que hem fet una passa endavant respecte el piano sol de Marta Sánchez, oi? Aquí el trio s’ha esplaiat amb sonoritats punyents, les dels saxos de Jorge, i la companyia rítmica dels dos companys, i el baixista Vázquez amb un solo a contrabaix brutal amb el qual ha acabat el tema!

I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.

I ara els escoltarem amb..

6.6.- Polimnia (T. V. S.) 4:50.
7.3.- Erato (T. V. S.) 3:09.

I quines músiques més interessants que ens han ofert aquest trio de cracs en aquesta música experimental i improvisada. Estem escoltant Jazz Avantgarde i no Free Jazz del que feia Ornette Coleman i els seus a finals dels anys 50s del segle XX.

I ja els acabarem d’escoltar en el tema....

8.5.- Melpomene (T. V. S.) 5:22.

Brutal també aquest tema d’aquest trio de màsters en això de les músiques improvisades, o sigui que felicitats nois Jorge Torrecillas, Pablo Vázquez i Marcelo Von Schultz.


I ara ja ens situarem a les acaballes del programa escoltant alguns temes d’un altre projecte força agosarat, el de la formació liderada per Ester Fernández, 13 Ensemble i disc «Traffic is the New Silence». Publicat el 15 de maig de 2026. Enregistrat en directe a l'Amare, a La Haia, el 5 de maig de 2025. Mesclat per Valters Vagotiņš-Vagulis. Masteritzat per Giovanni Agosti. Amb Antonio Onieva (flauta), Antonio Sánchez Torralbo (saxo alt), Nadine Serhalawan (saxo soprano), Guillermo López (saxo tenor i clarinet) i Eduardo Doreste Velázquez (clarinet baix i saxo alt). Amb Mireia Costa (violí), Jieun Park (violí), Sofia Chatzi (viola), Emma Zarzuela Castro (violoncel), Demetrio Schintu (vibràfon), Abhinav Khokhar (contrabaix) i Leo Michael Bird (bateria). Ester F. Mata (composicions, direcció i electrònica). Fotografia de Kirill Mikhnevich. Disseny gràfic de Binomi Design. https://esterfmata.bandcamp.com/album/traffic-is-the-new-silence.

*Traffic Is the New Silence* és l'àlbum de debut de 13 Ensemble, un col·lectiu de 13 membres liderat per la compositora, intèrpret i directora Ester F. Mata. L'àlbum explora un univers sonor singular on el minimalisme hipnòtic es troba amb textures cinematogràfiques, tot impulsat per un enfocament altament interactiu —i sense instruments harmònics fixos— en la interpretació de conjunt. Combinant jazz modern, una orquestració eclèctica, electrònica i improvisació, l'Ester compon tant *amb* el conjunt com *per* al conjunt. Les peces estructurades s'obren a la interacció en temps real, en què els músics donen forma a la música mitjançant senyals, improvisació, electrònica, paraula parlada i sons quotidians. El resultat és una experiència auditiva rica i immersiva que difumina la línia entre composició i improvisació, convidant l'oient a endinsar-se en un paisatge sonor en constant evolució.

Doncs resulta que en aquest projecte hi ha 5 temes, tres de llargs de més de 10 minuts, i dos de més curtets. És complicat parlar de ritmes i tempos en aquest tipus de músiques, però sí que n’hi ha algun que el podríem situar a un tempo força delicat, tot i les seves diverses variacions, la qual cosa notareu ben aviat, car ara mateix sonarà i amb un cor que no pararà de bategar.

9.3.- Leave The Door Open (Esther Fernández) 6:25.

I què bonica aquesta composició per començar-los a escoltar. Delicada sí, però amb el ritme del cor amb pulsió permanent, la qual cosa ens parla de VIDA.

Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
Sunset Jazz Club, Girona:
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.

I ja els deixarem d’escoltar en el tema més llarg, essent el que titula el disc i anomenat...

10.4.- Traffic Is The New Silence (Esther Fernández) 12:58.

I sí que amb aquest tema ens han captivat també, com en el primer, però aquest essent més potent, més punyent en alguns moments, i també melòdic, i grans interpretacions de tots ells, i amb un piano extraordinari ja en els inicis, ideal tema per deixar-los d’escoltar i nosaltres acabar el programa d’avui que com sempre espero que us hagi agradat tant com a mi, o sigui que felicitats Esther Fernández i a tots els 13 Ensemble.

Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Llibreria Byron: Barcelona
Nova Jazz Cava: Terrassa
Jazz Club Sant Vicenç: Sant Vicenç dels Horts
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres ja fins el 20 de novembre que tindrem un concert de Jazz amb el quartet liderat pel saxo tenor Ernie Orts amb Neter Calafati guitarra, Juan Carlos Buchan contrabaix i Carlos Falanga bateria, i això passarà a la Sala Xica a partir de les 22h. Entrades a taquilla i a Entrapolis. Us hi esperem.

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

Programa 697 - Jazz Terrassa: David Allyn i Judy Niemack amb la Big Band Jazz Terrassa, dimecres 28 d'octubre de 2026.

0 comentaris

Enllaç a l'àudio del programa:


Aquest programa i qui us parla, diu això: «Ei, vosaltres dos, atureu les guerres, mala gent». Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.

I avui faré un programa dedicat a Jazz Terrassa i a un parell de produccions, de discos que van fer ja fa una colla d’anys. Perquè passa que un dia hi vas, i te’n donen un, i un altre dia hi va un altre, li’n donen un altre, i te’l regala (gràcies Rafa i Olga), i per això aquest programa. Estic parlant dels discos «Playing The Field» de David Allyn & B.B. Jazz Terrassa i del «What’s Goin’ On?» de Judy Niemack & B. B. Jazz Terrassa, i avui amb un micro conte de Carme de la Fuente.


I començaré amb el més antic, el de "Playing The field" de David Allyn & B.B. Jazz Terrassa publicat per Picap S.L. i  gravat el novembre de 2002 a la Nova Jazz Cava de Terrassa i als estudis de l'Òscar Roig. Mesclat i masteritzat al Laboratori de So de Metrònom. Enregistrat, mesclat i masteritzat per Ferran Conangla que també va fer la producció tècnica, mentre que la producció artística la va fer John DuBuclet i la producció executiva, Jazz Terrassa. Textos al CD de Susanna Carmona.

Direcció musical: John Dubuclet. Veu: David Allyn. Trompetes: David Pastor, Dennis Hernández (solista a #4,10), Lluís Figuerola, Josep Gomariz. Trombons: John DuBuclet (solista a #10), Josep Tro, Enric Mestre (tots els temes excepte #7,9,10), Xavier Anglada (a #7,9,10), Sergi Vergés (a #2,6,8,11,12,14). Saxos: Carlos Nostro (solista saxo alt a #4,7,10,13), Alfons Carrascosa (solista saxo alt a #6), Cesc Miralta (solista saxo tenor a #4,10), Enric Alegre, Joan Chamorro. Piano: Francesc Burrull. Contrabaix: Nono Fernández. Bateria: Pau Bombardó. Trompa: Lluís Romo (a #13). Arpa: Joan Manel Chouciño (a #13).

I el disc compta amb 15 temes curtets i 42m12» de música, car, no hi sol haver solos en formacions de cantant i big band, i si n’hi ha, algun i curtet. També dir-vos que la majoria de temes tenen un tempo viu tot i haver-hi algunes balades de George Handy anomenades «Yerxa» tema a més instrumental i preciós, i «Forgetful» aquest amb la seva profunda veu. Un altre delicat és «Someone To Light Up My Life» de A. C. Jobim & G. Leeds. També és així «Prelude To The Dawn» de J. Myrow. I un tema que sembla aventurar-se en d’altres derroters musicals és «Dalvatore Sally» també de Handy.


O sigui que ja els escoltarem en algunes temes enllaçats, i primer els que van a tempo de balada, i aquests són:

1.7.- Yerxa (George Handy) 3:50.
2.9.- Forgetful (Segal & Handy) 2:50,
3.11.- Someone To Light Up My Life (A. C. Jobim & G. Leeds) 2:10.
4.13.- Prelude To The Dawn (J. Myrow) 3:21.
5.3.- Dalvatore Sally (George Handy) 2:40. 

I ja hem pogut escoltar aquests quatre temes tan bonics i interpretats tan magistralment pel mestre però també pels membres de la BBJT i concretant amb Carlos Nostro i els seus solos a saxo alt en els temes «Yerxa» i «Prelude To The Dawn».

I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Sedajaz Records:
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.

Es presentava en societat l’octubre de 2000 en un concert celebrat a la Nova Jazz Cava de Terrassa i, des d’aleshores, no ha deixat de treballar a la recerca d’un so propi. Concerts amb músics de renom internacional com Robin Eubanks, Randy Brecker, Carmen Lundy, Michael P. Mossman, Denis Rowland, David Allyn, John Nugent o John Mosca entre d’altres, han posicionat aquesta banda com una de les orquestres de Jazz amb més qualitat del panorama nacional, Un programa musical ampli i divers, així com la qualitat dels seus solistes, són alguns dels trets més remarcables de la Big Band Jazz Terrassa. Sota la direcció del trombonista californià John DuBuclet i la tasca organitzativa de Jazz Terrassa un dels clubs de Jazz amb més trajectòria dins el ventall internacional.

I un Blues també hi és, i a un tempo un pèl més viu i anomenat «I Never Had The Blues». I ja la resta de temes van des del tempo mèdium fins els més vitals, o sigui que escoltarem uns quants temes magnífics d’aquest disc com és el preciós «Dream a Little Dream of Me» de Andre, Schwartz, Kahn. I més o menys és així «Picnic in The Wintertime» de George Handy. També el tema de Coleman & Leigh, «The Best is Yet To Come» i també «Fly me To The Moon».

Escoltem-los doncs en els temes...

6.15.- I Never Had The Blues (S. Allen) 3:06.
7.2.- Dream a Little Dream of Me (Andre, Schwarts, Kahn) 1:50.
8.5.- Picnic In The Wintertime (George Handy) 3:00.
9.8.- The Best is Yet To Come (Coleman & Leigh) 3:30.
10.6.- Fly Me To The Moon (B. Howard) 2:20.
11.4.- Tonsilectomy (George handy) 3:45. 

I quina colla de temes acabem d’escoltar a tot delicat Swing i amb solistes com Alfons Carrascosa al saxo alt en el «Fly Me To The Moon» i el darrer tema amb un solo a saxo tenor de Cesc Miralta.


I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.

Fa dos anys naixia la Big Band Jazz Terrassa. El Club de Jazz Terrassa reunia a destacats solistes del panorama actual i s’engrescava en el projecte John Dubuclet, experimentat director musical, etc, etc. i més coses que es poden llegir al llibret del disc, text tot de la gran Susanna Carmona.

I parlant de David Allyn...
En aquest món impersonal i mediàtic en què vivim, sovint sembla que el més vistós i de més novetat preval sobre el veritablement valuós. Encara que David Allyn mai hagi gaudit de l’èxit popular que han aconseguit molts dels seus col·legues, la seva carrera professional, que començà fa uns 60 anys amb Jack Teagarden, Stan Kenton i Count Basie, ha aconseguit, ja fa temps, l’aclamació crítica que solament reben els artistes més selectes. Les col·laboracions i amics íntims de David han estat músics de la vàlua de Johnny Mandel, Al Cohn, Johnny Richards, Gerry Mulligan i Bob Brookmeyer. Les gravacions d’Allyn als anys 50 i 60 van buscadíssimes, mentre el seu fraseig musical i afinació són ja llegendaris. A banda, el seu treball com assessor en centres de desintoxicació li ha proporcionat una intensa satisfacció personal. David torna als estudis de gravació amb la Big Band Jazz Terrassa per a gravar una selecció de temes del seu repertori, alguns dels quals mai han estat enregistrats comercialment. Tota una primícia...


I ja la resta de temes són més vitals, i és clar que també amb tot el Swing del món, com ara els que ara escoltareu, és clar que n’hi haurà alguns que no podran sonar, coses del temps del programa...i ja els acabarem d’escoltar en aquests temes..
.
12.10.- Two Spoos In An Igloo (E. Finckel) 2:42.
13.12.- Change Partners (Irving Berlin) 2:16.
14.1.- Playing The Field (S. Allen) 3:16.
15.14.- Goody Goody (M. Malneck & J. Mercer) 1:36.

I quina marxeta que em pogut gaudir amb aquests darrers temes, ideals per ja deixar-los d’escoltar i per això gràcies mestre David Allyn i la colla de mestres de casa que l’han acompanyat i felicitats a tots ells.

I després d’aquestes magnífiques músiques enregistrades fa tants anys i encara actuals, sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente. Gràcies Carme per acaronar-nos amb la teva càlida veu tot i explicant-nos les teves històries relacionades sempre amb el programa.


I ara ja escoltarem alguns temes de l’altre disc enregistrat a la Nova Jazz Cava de Terrassa, "What's Goin' On?" amb Judy Niemack  & Big Band Jazz Terrassa aquest el 2005 i publicat per Temps Record i enregistrat per Ferran Conangla & David Casamitjana. Ajudants: Oriol Bacardit & Alfons Soriano. Mesclat i masteritzat al Laboratori de So de Metrònom per Ferran Conangla. Textos al CD de Susanna Carmona. Coordinació de la producció: Jaume Borràs. Producció executiva: Jazz Terrassa.

Direcció musical: Peter Herbolzheimer. Veu: Judy Niemack. Trompetes: David Pastor (solista a #12), Matthew Simon (solista a #3), Denis Hernàndez (solista a #10), Lluís Figuerola. Trombons: John DuBuclet (solista a #5), Josep Tro, Enric Mestre, Sergi Vergés. Saxos: Carlos Nostro, Alfons Carrascosa (solista saxo alt a #12), Xavier Figuerola (solista saxo tenor a #9,11; flauta en G a #4,9), Guim Garcia Balash (solista saxo tenor a #7,8), Joan Chamorro (solista saxo baríton a #1). Guitarra: Dave Mitchell (solista a #1). Piano: Xavier Algans. Contrabaix: Nono Fernández. Bateria: Pau Bombardó. Guitarra: Jean François Prins (solista a #4). Baix elèctric: Ignasi Zamora (a #4,7,9). Percussió: Daniel Forcada (a #4,7,9).

I en aquest disc una mica posterior hi ha també una colla de temes, que són 12, que també són més llargs pels solos que hi ha quasi a cada tema, inclosa és clar la cantant Judt Niemack que improvisa en Scat, i també pel fet d’haver enregistrat alguns dels temes en directe a la Nova Jazz Cava de Terrassa i també perquè els temes són més moderns. Hi ha també temes a tempo delicat de balada com és el preciós «Some Other Time» de Leonard Bernstein, Betty Comden, Adolph Green del musical del 1944 «On The Town». També és així de delicada «One More Time» de Eduardo del Barrio & Dianne Reeves. I també van fer el preciós i conegut «The Man I Love» dels germans d’or George Gershwin & Ira Gershwin. I és clar que una balada preciosa és «Angel Eyes» de Matt Dennis & Earl Brent.

Doncs crec que els podem escoltar en..

16.2.- Some Other Time (L. Bernstein, B. Comden/A. Green) 5:27.
17.6.- One More Time (Eduardo del Barrio & Dianne Reeves) 4:21.
18.8.- The Man I Love (George Gershwin & Ira Gershwin) 5:13.
19.11.- Angel Eyes (Matt Dennis & Earl Brent) 7:00. 

I quina meravella de temes hem pogut escoltar, i què maca la veu de Judy Niemack a qui hem pogut escoltar alguna vegada al Begues Camp que organitza Jordy Rossy cada agost a Begues i col·laboradors com Roger Mas, Jaume Llombart etc. És clar que també hem escoltat solistes, i aquests han estat Guim Garcia Balash saxo tenor a «The Man I Love» i Xavier Figuerola al saxo tenor en «Angel Eyes».


Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
Sunset Jazz Club, Girona:
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.

I sí que hi ha un tema, el que titula el disc, «What’s Goin’ On?» de Marvin Gaye i companys, un clàssic del Soul adaptat al Jazz. I a aquest tempo, més o menys hi ha el magnífic «Fever» d’Eddie Cooley & John Davenport, pseudònim d’Otis Blackwell i marcatge rítmic i intro de flauta en G increïble a càrrec de l’amic Xavier Figuerola i col·laboracions d’Ignasi Zamora baix elèctric, Dani Forcada percussió i Jeanfrançois Pins guitarra. I així de delicat és «I Wish You Love» de Charles Trenet (música original francesa de "Que reste-t-il de nos amours ?") & Albert Beach (lletra en anglès). I a tot Swing i un pelet més de tempo és el tema de Cole Porter, «Love For Sale». També és així el primer track i tema de Judy Niemack & Dan Tepfer compartint lletra amb ella, «New York Stories».

Doncs ja els escoltarem en alguns d’aquests temes...

20.4.- Fever (Eddie Cooley & John Davenport) 4:59.
21.10.- I Wish You Love (Charles Trenet & Albert Beach) 3:38.
22.1.- New York Stories (Judy Niemack & Dan Tepfer/Judy Niemack) 6:04.
23.5.- Love for Sale (Cole Porter) 4:39. 

I de nou ella i ells ens han corprès per com de bé ho han fet en aquests diferents temes i quines interpretacions més reeixides, amb solos de Xavier Figuerola a la flauta en G i Jeanfrançois Prins guitarra i tema «Fever; Dennis Hernández trompeta a «I Wish You Love»; Judy Niemack en Scat, Joan Chamorro saxo baríton i Dave Mitchell guitarra a «New York Stories»; John DuBuclet trombó a «Love For Sale».

La veu ha estat sempre una bona aliada de les Big Bands i la de la californiana Judy Niemack és excepcional. La premsa nord-americana l’ha qualificat de gloriosa, versàtil, provocativa i d’extrema sensibilitat. La seva passió pel jazz orquestral l’ha portat a enregistrar amb la BBJT un treball en què desenvolupa totes les seves qualitats com a solista. En poques ocasions coincideix director i arranjador en una mateixa persona. Aquest ha estat, però, el cas del nou treball enregistrat. Peter Herbolzheimer, alemany d’origen romanès, porta tota una vida dedicada a les big bands, experiència que queda reflectida en una gran capacitat per ajudar les seccions, donar vida a les harmonies i treure el millor de cada músic.


Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Llibreria Byron: Barcelona
Nova Jazz Cava: Terrassa
Jazz Club Sant Vicenç: Sant Vicenç dels Horts
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres ja fins el 20 de novembre que tindrem un concert de Jazz amb el quartet liderat pel saxo tenor Ernie Orts amb Neter Calafati guitarra, Juan Carlos Buchan contrabaix i Carlos Falanga bateria, i això passarà a la Sala Xica a partir de les 22h. Entrades a taquilla i a Entrapolis. Us hi esperem.

I ja la resta de temes són ja més vitals començant pel «Night in Tunisia» de Dizzie Gillespie també amb Ignasi Zamora i Dani Forcada baix elèctric i percussió. Una mica més vital és «Them There Eyes» de Maceo Pinkard i el que més, el magnífic tema de Ray Noble «Cherokee».

Escoltem-los doncs en els temes..

24.7.- Night in Tunisia (Dizzy Gillespie &Frank Paparelli) 4:56.
25.3.- Them There Eyes (M.Pinkard, D. Tauber/W. Tracey) 4:02.
26.12.- Cherokee (Ray Noble) 6:59. 

I quines gran interpretacions que ens acaben de fer ella i ells, en uns temes vitals i carregats també de Swing i és clar que fen solos increïbles com ara el de la mateixa Judy Niemack en Scat i de Guim Garcia Balash al saxo tenor, aleshores el seu instrument abans de canviar al saxo alt. I de nou Judy Niemack en Scat i també el bon amic Matthew Simon n’ha fet un de molt reeixit a la trompeta en «Them There Eyes» i David Pastor trompeta i Alfons Carrascosa saxo alt a «Cherokee».

La qualitat sonora d’una producció discogràfica és essencial. En aquest treball hem comptat amb l’experiència i el rigor professional de Jeanfrançois Prines, guitarrista d’origen belga, actualment establert a Berlín, on toca de forma regular amb el seu trio i sovint amb Lee Konitz. Han treballat colza a colza amb Ferran Conangla, un vell amic de la BBJT que ha lluitat de valent per assolir el millor.

Doncs res, que amb aquests temes els hem acabat d’escoltar i per això gràcies i felicitats noia, lady Judy Niemack i tota la colla d’amics que formaven en aquell temps la Big Band Jazz Terrassa i que malauradament van haver de dissoldre evidentment per l’excessiu cost de manteniment d’una Big Band estable en un local com la Nova Jazz Cava de Terrassa. I és clar que també hem acabat el programa d’avui, que com sempre espero que us hagi agradat tant com a mi.

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

Subscribe to: Missatges (Atom)
 

blogger templates |