Programa 691: Elisabet Raspall & Errol Woiski, Geni Barry Quintet i Samuel Marthe Organ Trio, dimecres 22 de juiol de 2026.

0 comentaris

Enllaç a l'àudio del programa:


Aquest programa i qui us parla, diu això: «Ei, vosaltres dos, atureu les guerres, mala gent». Molt bona nit a tothom, benvinguts al darrer programa d’aquesta temporada del Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.

I avui faré un programa especial dedicat a un concert enregistrat a La Cova del Drac el 1993 i mai publicat, el que van fer Geni Barry Quintet - «Latin Vibrations» però també recordant un disc que van fer Elisabet Raspall & Errol Woiski, «Two of a Kind» fa una colla d’anys. I la novetat serà el primer CD a nom de Samuel Marthe Organ Trio, «In Case You Missed It» i per això el programa d’avui es diu «Per si t’ho vas perdre».


I començaré amb el disc de Elisabet Raspall & Errol Woiski, «Two of a Kind». Es va enregistrat el juliol del 2002 a l’Estudi Laietana per Jordi Vidal. Us haig de dir que el vaig poder adquirir no fa gaire a la Nova Jazz Cava precisament en un homenatge que se li va fer a l’Errol motivat pel seu precari estat de salut. S’està en una residència després d’haver patit algun Íctus, malauradament. Tot i això, va ser capaç d’estar-se amb la seva cadira de rodes i cantar uns quants temes, i també fent improvisacions en Scat. Un homenatge organitzat per l’Elisabet Raspall, piano i pel Jose Alberto Medina, piano, car l’Errol també va viure una època a les llles Canàries. Un homenatge on hi van participar una llarga llista de músics entre els quals Horacio Fumero, contrabaix i David Xirgu, bateria, membres de la base rítmica inicial. També en Carles Pineda Jr. qui ens va emocionar cantant a duet amb l’Errol en alguns temes, boleros preciosos. També en Max el fill de l’Errol va fer un tema a tot Hip-Hop. I més cantants varen ser Nuri Palet, Anna Luna. I és clar que hi va haver en Matthew Simon, Martí Costalago, trompeta; Víctor de Diego, Xavi Figuerola, saxo tenor; Òscar García, contrabaix; Xavi Ortíz, baix elèctric; Oriol Ventura i Àlex Pons, bateria. De fet Carles Pineda, sènior, va filmar tot el concert-homenatge i penjà al seu canal Youtube i per això al blog hi trobareu l’enllaç: https://youtu.be/2-JnIJwHouE .

I com faig darrerament, escoltareu uns quants temes sense comentaris, o sigui que a gaudir molt amb aquestes músiques tan delicades, les primeres, i més potents les darreres.

1.13.- Lush Life (Billy Strayhorn) 4:06.
2.11.- You Don’t Know What Love Is (De Paul & Raye) 5:50.
3.5.- Yo lo aseguro (Benny Moré) 3:53.

I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Sedajaz Records:
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.


I després d’aquesta delícia de temes, tres més de vitals per ja deixar-los d’escoltar..

4.3.- Stella By Starlight (Victor Young) 4:48.
5.1.- The Days of Wine and Roses (Henry Mancini) 3:49.
6.17.- Billie’s Bounce – Scrapple from the Apple (Charlie Parker) 2:58.

Brutals tots ells, primer amb les precioses balades, amb l’Errol cantant delicadament i amb l’Elisabet acompanyant-lo de manera perfecta al piano. I és clar que en els darrers temes, més vitals, doncs han estat magnífics també, amb l’Errol improvisant en Scat d’una molt personal manera, i amb l’Elisabet al piano, i també improvisant. Un gran record! Una abraçada Errol i un petonet Elisabet!


I ara us posaré tres temes del concert que es va enregistrar a La Cova del Drac el 1993, el que van fer Geni Barry Quintet - «Latin Vibrations». No sabem qui ho va enregistrar, però vaja, va quedar força bé, i és possible, que masteritzat, s’acabi publicant. I aquí hi hagué Geni Barry, vibràfon; Lucky Guri, piano; Jordi Gaspar, baix elèctric; Daniel Levy, bateria i Dani Forcada, percussions. Geni el té en una cinta de cassette de diòxid de crom, de molt bona qualitat i ho va passar a un CD, que em va donar a mi, i per això sonaran aquests tres temes que he escollit. Dir-vos que tots cinc varen estar a un nivell altíssim, d’interpretacions i solos. Geni està increïble per com va executar els seus solos al vibràfon, per com sonaren les melodies. Sonà amb una gran claredat i discerniment de les seves masses, alhora que ho va fer a una gran velocitat, mostra de la seva destresa i imaginació creativa solista. I és clar que Lucky Guri va estar també immens, aleshores amb una gran i veloç digitació al piano amb un fraseig increïble, un gran sentit rítmic en les seves inversemblants improvisacions. I és clar que la base rítmica va ser imponent, amb un Jordi Gaspar al baix elèctric, immens, per la seva pulsió rítmica, per les seves evolucions solistes, per la seva gran intuïció estètica, pel seu magnífic so. També els dos màquines, Daniel Levy a la bateria i Dani Forcada a les percussions van donar suport potent a la resta de companys, amb una gran tasca rítmica i de tempo precís, alhora que sengles improvisacions.

I els escoltarem en tres temes seguits, que seran aquests..

7.1.- Variacions – Cuando vuelva a tu lado (Maria Grever) 8:31.
8.3.- Bags Groove Latin (Milt Jackson) 11:07.
9.4.- Cantaloupe Island (Herbie Hanckok) 8:23.

I què impressionants aquests temes que acabem d’escoltar. I quin ambient hi devia haver a La Cova del Drac i què bé que ho van enregistrar, tot haver-hi la possibilitat de masteritzar-ho i deixar-ho de meravella. Una abraçada Geni i resta de companys i que al cel siguis Lucky.

I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.


I ja encarem el final del programa amb el disc del Samuel Marthe Organ Trio, «In Case You Missed It» enregistrat per Abel Boquera durant el 2025 als Amigo 42 Studios, Barcelona. Mesclat per ell mateix i masteritzat per David García als Z Estudios. Amb Samuel Marthe, trombó; Abel Boquera, Orgue Hammond B3; Caspar St. Charles, bateria. Disc a la memòria de Maurice Lamouré.

El Samuel Marthe Organ Trio va néixer d’una trobada a Barcelona entre aquests tres músics talentosos, Caspar, Abel i Samuel. Inicialment reunits per a un concert homenatge a Fred Wesley, van descobrir una alquímia musical evident que els impulsà a continuar l’aventura amb un repertori, aquesta vegada, inspirat en el Jazz Hard Bop, combinant energia i expressivitat. Aquest àlbum és el resultat de diverses sessions d’estudi realitzades el 2025 amb un enfocament autèntic i orgànic: enregistrar tots junts, a la mateixa sala, per capturar l’energia del directe, amb un so sincer i viu.

I per comentar-vos els temes, dir-vos que del 8 només hi ha una balada, la del tema de Charles Mingus, «Goodbye Pork Pie Hat» tema que li va dedicà a Lester Young quan aquest va marxar d’aquest món. De fet és una balada però amb un punt de «punch» el de la bateria del Caspar. Després, el bo i millor dels temes a Organ Trio, és clar que no tots, només alguns, la bona selecció que tots tres en van fer, i per això hi ha el conegut «Full House» de Wes Montgomery. Els tempos ja són vius, amb algunes variacions, i la resta de temes són aquests: «I Want You» de l’Horace Silver; «Appointement in Ghana» de Jackie McLean; «Rubberneck» de Frank Rosolino; el tema que titula el disc, «In Case you Missed It» de Bobby Watson; i els dos més vitals, «Scotch & Watter» de Joe Zawinul i «Big Bertha» de Duke Pearson.

Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
Sunset Jazz Club, Girona:
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.

Doncs ja els escoltarem en alguns temes seguits...

10.6.- Goodbye Pork Pie Hat (Charles Mingus) 5:23.
11.4.- Full House (Wes Montgomery) 5:48.
12.1.- I Want You (Horace Silver) 4:43.
13.2.- Big Bertha (Duke Pearson) 5:26.


I quina colla de magnífics temes que acabem d’escoltar, oi? Primer cançó dedicada a Lester Young i després els altres potents temes. I quines interpretacions que ens han fet tots tres, a quin gran nivell, les improvisacions, quin so més bo, què ben gravat. Els baixos del peu de l’Abel, quina mà dreta lleugera i gràcil solejant i fent melodies. Quina base rítmica conjuntament amb en Caspar a la bateria, quin control del tempo més precís, i quins solos en ha fet. I és clar que el líder del projecte, el gran Samuel Marthe al trombó, un dels trombonistes més sol·licitats de l’escena jazzística del país, ell involucrat en múltiples projectes i a qui veiem habitualment tocant, i ves per on que aquest trio el vam tenir el 24 d’abril a la Sala Xica seu del Jazz Club Sant Vicenç. I sí que Samuel ens ha fet també grans interpretacions amb el trombó, compartint melodies amb l’Abel, fent unes inversemblants improvisacions. Doncs res que felicitats nois Samuel Marthe, Abel Boquera i Caspar St. Charles, gran tema també el «Big Bertha» ideal per acabar el programa d’avui que com sempre, espero que us hagi agradat tant com a mi.

Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Llibreria Byron: Barcelona
Nova Jazz Cava: Terrassa
Jazz Club Sant Vicenç: Sant Vicenç dels Horts
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres ja fins el 25 de juliol que clourem el 17è Festival de Jam Sessions a SvdH a l’Auditori del Molí dels Frares amb alumnes i professors d’El Musical de Bellaterra i amb Geni Barry Quintet. Entrada gratuïta a partir de les 20h. Us hi esperem.

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la temporada vinent, cap el setembre, i si podeu, voleu i en teniu ganes, i que sobretot passeu unes bones vacances i que l’estiu el puguem aguantar bé, i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

Programa 690 - FSR: Moisés P. sánchez, Nick Adema, Fabrizio Doberti i Martín Léiton Quartet, dimecres 15 d'abril de 2026.

0 comentaris

Enllaç a l'àudio del programa:


Aquest programa i qui us parla, diu això: «Ei, vosaltres dos, atureu les guerres, mala gent». Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.

I de nou un programa dedicat a la nostra estimada editorial discogràfica, Fresh Sound Records i algunes de les seves darreres novetats com per exemple el darrer disc del pianista Moisés P. Sánchez, «Where Light Begins», disc de la sèrie 5100. Hi haurà també tres discos m és, i de FSNT, el de Nick Adema, «Incandescence», el de Fabrizio Doberti, «FRIB! FRIB!! FRIB!!!» i el de Martín Léiton Quartet, «Qué dirían?» i avui de nou amb un micro conte de Carme de la Fuente.

Els discos d’avui estan produïts per Jordi Pujol i són © & Ⓟ copyright 2026 de Fresh Sound Records per a Blue Moon Produccions discogràfiques S.L..


I començarem amb el disc de Moisés P. Sánchez, «Where Light Begins». Enregistrat per Shayan Fathi als Camaleon Studios, Barcelona, ​​​​del 17 al 20 de febrer de 2026. Mesclat i masteritzat per Shayan Fathi. Enginyer d'àudio auxiliar: Diego Román. Afinador de piano: Javier Alonso Sancho. Amb Moisés P. Sánchez, piano, Rhodes, teclats i programació; Chris Jennings, contrabaix; Naíma Acuña, bateria. Fotos: Noah Shaye, Canvas Gallery (portada). Produït per Moisés P. Sánchez.

El procés de crear música nova sempre ha estat un repte per a mi des de moltes perspectives diferents. Amb els anys, una pregunta ha anat adquirint cada cop més importància: per què? Per què vull compondre noves peces? Quin significat vull que portin? Quina història espero explicar amb cada cançó?

Des dels meus primers àlbums, he estat obsessionat amb la idea que hi ha d'haver un fil narratiu que doni un propòsit a l'experiència d'escolta completa, que l'oient se senti recompensat quan arriba al final, com si hagués compartit un moment únic amb els músics. Només llavors l'àlbum deixa de pertànyer-nos i esdevé seu.


Where Light Begins va néixer de la necessitat de trobar un punt de llum al qual aferrar-se en els moments de més foscor. Parla de descendir als propis inferns i encara tenir la voluntat de fer el treball interior que et permet tornar al món i trobar un camí a seguir. La llum més brillant sempre emergeix dels llocs més foscos, i així és com he viscut aquests darrers anys, per raons molt personals que he intentat posar al descobert en aquestes composicions.
Després de tants anys component, he arribat a la conclusió que la música que escric ha de néixer de la vida, no de fórmules. Necessito que tant la interpretació com la composició creixin a partir de les meves pròpies experiències perquè puguin ser vertaderes, així no em refugio en recursos funcionals que, tot i ser útils, no poden ser la finalitat última de l'art. Almenys no per a mi.

Cada peça d'aquest àlbum està arrelada en aquesta convicció i revela una part de la meva vida, de vegades més íntima, de vegades menys, però sempre deixant prou espai perquè l'oient la faci seva. Algunes peces tenen una lectura més evident —com «10 de febrer», dedicada a Lyle Mays, o «Kioto contigo», escrita per a la meva dona Cristina— i d'altres són més personals, com «Un gran futuro a tus espaldas» o «Unfinished Conversations». En totes elles, cada oient hi trobarà la seva pròpia història.


Aquest treball també marca un canvi important: per primera vegada en vint anys com a líder de la banda, he renovat el trio que m'acompanya. He compartit música i vida amb Borja Barrueta i Toño Miguel, i sé que continuarem fent-ho, però en aquest moment em va semblar natural portar dos músics excepcionals, Chris Jennings i Naíma Acuña, que han elevat les meves composicions i han aportat una frescor que crec que els oients gaudiran.


A tots ells, gràcies de tot cor per compartir el vostre talent amb mi. Aquí tornem. Espero que gaudiu d'aquesta música, feta amb tot el cor i la passió que vaig ser capaç de donar en aquest moment de la meva vida. Ens veiem a la carretera, i que aquesta llum sigui sempre el nostre refugi secret.—Moisés P. Sánchez.

I ja els escoltarem en dos temes seguits.

1.2.- Invisible Maps (Moisés P. Sánchez) 7:14.
2.5.- Kioto Contigo [to Cristina Mora] (Moisés P. Sánchez) 6:02.

I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Sedajaz Records:
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.

I després d’aquestes magnífiques músiques, sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente. Gràcies Carme per la teva delicadesa interpretativa i dolçor poètica embolcallada de les músiques del programa.


I segueixo ara amb els tre s discos restants, els de FSNT i primer el de Nick Adema, «Incandescence». Enregistrat per Alessandro Mazzieri als estudis Wisseloord, Hilversum, Països Baixos, 1 i 2 de juny de 2025. Mesclat per Jordi Matas Domenech. Masteritzat per Pieter De Wagter. Amb Nick Adema (trombó), Lage Lund (guitarra als números 1, 5, 7, arranjaments als números 1 i 7), Ben van Gelder (saxo alt, excepte el 4), Maël Idris Mercier (piano), Paddy Fitzgerald (contra baix), Genius Wesley (bateria). Grup fotogràfic: Julius Proost. Disseny gràfic: Beatriz Lainez i Nick Adema. Produït per Lage Lund.

Començant com una marxa per conquerir un castell a l'Edat Mitjana, Incandescence s'inicia des del principi en composicions boniques i ben pensades i una improvisació seriosa al més alt nivell. La meva introducció al trombonista canadenc Nick Adema va ser a través d'un missatge a les xarxes socials fa uns tres anys, el 2023. Nick em va contactar per preguntar-me si podia tocar al seu disc, Urban Chaos, i des de llavors ens hem fet amics i hem tocat junts en un grapat de concerts. Com a saxofonista, també m'he adonat de la manera de tocar de l'holandès Ben van Gelder durant l'última dècada; la resta de la banda amb el pianista belga Mael Idris Mercier, el baixista australià Patrick Fitzgerald i el bateria estatunidenc Genius Wesley, és nova per a mi, però a través d'aquest àlbum, ha estat un plaer absolut "conèixer-los".

Incandescence mostra diverses qualitats importants: composicions extremadament satisfactòries amb una orquestració i una composició de parts tremendes, una forta identitat personal amb els instruments potencials de cadascú, tocant els seus ja saps què amb una sensació de temps i sensibilitat harmònica de bon gust, etc. Però el component més important pot ser el de la unitat de la banda; aquests cinc membres de la banda toquen junts en una manera que encaixa, i la meva esperança és que hi hagi més música per escoltar en el futur des del conjunt. —Noah Preminger.

I parlant dels temes, dir-vos que estan imbuïts d’una gran personalitat, d’una sonoritat pròpia, la que ha aconseguit el líder del projecte, trombonista i compositor de la majoria dels temes. Ja d’entrada, primer tema «Screaming Boats» del pianista Maël Idris Mercier amb una contundència potent del bateria Genius Wesley i melodia sorprenent de la resta de companys. I amb quina suavitat rítmica comença el segon track «No Worries If Not» del baixista Paddy Fitzgerald, alhora que delicadesa melòdica. També el 3r «Ça va Maël?» del líder Nick Adema, comença amb una intervenció del bateria Wesley i ja la melodia del tema a càrrec del líder i gran solo del saxo alt i amic Ben Van Gelder i a tot Swing. En fi, que com sempre us dic, adquiriu el seu disc, i tots els del programa, dels programes que faig, per seguir mantenint l’ànima del Jazz, la flama del Jazz. 

I ja els escoltarem en aquests dos temes seguits...

3.2.- No Worries If Not (Paddy Fitzgerald) 6:00.
4.9.- Ah! (Nick Adema) 6:43.

I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.


I segueixo amb un altre dels projectes d’avui, el de Fabrizio Doberti, «FRIB! FRIB!! FRIB!!!». Enregistrat per Guillem Salles al Jazz Campus, Basilea, Suïssa, els dies 21 i 22 de juny de 2025. Mesclat i masteritzat per Patrik Zosso. Amb Fabrizio Doberti, bateria; Lorenz Widauer, trompeta a #1-3, 5 i 6, trompeta piccolo a #9; Darius Moglia, saxo alt a #1-3, 5, 6 i 9, saxo soprano a #7; Iannis Obiols, piano a #1 i 5; Alistair Peel, contrabaix a #1-3, 5-7 i 9. Fotografia de portada: Jakob Jäger. Fotos interiors: Albin Ormegard. Produït per Fabrizio Doberti.

Fabrizio Doberti és un bateria i compositor italià, nascut a Lucca, Itàlia, el 2001 i actualment establert a Copenhaguen, Dinamarca. Va començar a tocar als 14 anys i, amb els anys, va ampliar els seus coneixements musicals a través d'un fort impuls per involucrar-se amb noves experiències i una profunda dedicació a construir col·laboracions artístiques. El 2018, va assistir als seminaris d'estiu de la Siena Jazz Academy, una experiència que va repetir el 2019. Durant aquests cursos, va tenir l'oportunitat d'estudiar amb músics de jazz de renom com Jeff Ballard, Matt Penman, Avishai Cohen, Lage Lund i Nir Felder. Aquell mateix any, també va començar a estudiar piano a través de classes particulars.

Es va graduar amb honors al programa de tres anys en Bateria i Percussió de Jazz de la Siena Jazz University. Ha estat membre de la Focus Year Band 25, on va tenir l'oportunitat de conèixer i actuar amb músics de renom internacional com Guillermo Klein, Linda May Han Oh, Jordi Rossy i Becca Stevens. Aquest és el meu primer àlbum com a líder. Va ser divertit fer-lo i m'he sentit molt privilegiat de tenir l'oportunitat de tocar amb tots aquests músics increïbles: Lorenz, Darius, Iannis i Alistair. M'agradaria dedicar aquest àlbum a totes aquelles persones que es van adonar, s'estan adonant o s'adonaran de com de dolent és aquest món i, en comptes d'aturar-se a lluitar, van decidir, estan decidint o decidiran intentar canviar-lo....
—Fabrizio Doberti (extracte de les notes interiors del disc).


Doncs aquest és un altre disc sorprenent on el líder i bateria te una remarcable presència, és clar, com a líder, però també per les seves grans intervencions. I és que es marca un tema a bateria solo, i aquest és el «We Hope» de Redman & Blackwell de menys de 2m. I és que aquest disc està imbuït del Jazz Contemporani i melodies inversemblants en l’ona de l’Ornette Coleman, com en el segon track i tema propi de Fabrizio, «Ok, Let’s Move On» de 3m i mig. I també hi ha una dolça composició, en els inicis, la del 3r track «Bells Promenade» del saxo alt Darius Moglia de menys de 4m, tot i derivar cap a diverses modernitats. I tot i això el 1r tema està situat en un espai més Neo-Hard-Bopper «The Way I Feel When I Speak to You» tema de Fabrizio Doberti de 6m i mig i amb un bon Swing en les improvisacions, la primera la del saxo alt Moglia.

En fi, els altres temes també són magnífics com els dos que ara mateix escoltareu..

5.5.- Bag Machine (Fabrizio Doberti) 6:39.
6.9.- Tears Inside (Ornette Coleman) 6:20.

Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
Sunset Jazz Club, Girona:
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.


I nosaltres ja acabarem el programa d’avui amb el darrer disc de FSNT el del Martín Léiton Quartet, «Qué dirían?». Enregistrat per Jordi Matas a El Local Estudi de Gravació, Vilablareix, Girona, 15 de març de 2025. Assistència a la gravació: Marc Piña. Mescla: Jordi Matas. Masteritzat per Pieter De Wagter. Amb Martín Leiton, contrabaix; Santi de la Rubia, saxo tenor; Toni Saigi, piano; Andreu Pitarch, bateria. Produït per Martín Leiton.

QUÈ DIRIEN?
Viure el jazz significa sentir la mitologia que habita la història d'aquesta música. Mentre escrivim, toquem o ens preparem, sentim la força de les grans figures de les quals hem après. Sempre m'he preguntat: què dirien? Què dirien sobre com vivim aquesta música avui, sobre com interpretem el llenguatge que ens van deixar? Aquesta pregunta em porta a pensar en aquells que ja no hi són, però que continuen presents al nostre món musical. Els parlem, i a través d'ells, parlem.

ELS MÚSICS: El quartet que dóna vida a aquesta música reuneix quatre veus distintives de l'escena jazzística barcelonina. El baixista Martín Léiton, líder del projecte, és un músic amb una àmplia visió sonora: compositor i improvisador amb un so profund i flexible, ha desenvolupat una carrera que abasta des del jazz fins a les tradicions folklòriques llatinoamericanes, el flamenc i el pop, col·laborant amb artistes de mons musicals molt diversos mentre consolida una veu personal al contrabaix contemporani. Al seu costat, el saxofonista Santi de la Rubia aporta un llenguatge musical intens i expressiu, arrelat en la tradició del saxo tenor però profundament connectat amb el llenguatge del jazz modern cultivat a Barcelona. El seu so directe i el seu fort sentit narratiu l'han convertit en un dels improvisadors més sòlids de l'escena jazzística espanyola actual. El pianista Toni Saigi, músic de gran sensibilitat harmònica i lirisme, és una figura molt activa tant com a líder de banda com a col·laborador freqüent en diferents projectes dins del món del jazz, on destaca pel seu equilibri entre tradició i exploració sonora. Completa el quartet el bateria Andreu Pitarch, l'enfocament rítmic del qual combina precisió, energia i un fort sentit d'escolta col·lectiva. La seva manera de donar suport i interactuar amb el grup aporta dinamisme i profunditat al conjunt, i és una presència habitual en nombrosos projectes dins de l'escena jazzística catalana i europea. Junts, aquests quatre músics representen una generació que ha tingut un paper important en la configuració de l'evolució del jazz a Barcelona durant els darrers trenta anys. —Martín Leiton.

I dels temes, resumiré dient-vos que són una meravella ho és la preciosa balada i 3rtrack «45» de l’amic Martín Leiton com ho són tots, i primera i delicada improvisació de Toni al piano. Després la del Santi, preciosa. I també és així el 5è track, «Julia» iniciat per Martín a contrabaix amb piano i bateria de l’Andreu, i ja la bonica melodia a càrrec de Santi al tenor. I això, que hi ha força temes magnífics que podreu escoltar entrant a la pàgina web del disc, i adquirint-lo, és clar.

I nosaltres ja acabarem el programa d’avui escoltant-los en dos temes seguits i sense comentar, o sigui que a gaudir de la música, i el primer un magnífic Blues..

7.6.- 10 de Octubre (Martín Leiton) 5:18.
8.2.- This is the Way (Martín Leiton) 7:40.

Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Llibreria Byron: Barcelona
Nova Jazz Cava: Terrassa
Jazz Club Sant Vicenç: Sant Vicenç dels Horts
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres ja fins el 18 de juliol que començarem el 17è Festival de Jam Sessions a SvdH a l’Auditori del Molí dels Frares amb alumnes de G.S. de quatre de les millors escoles de música de casa nostra, ESM Jam Session, ESEM Taller de Músics, ESMUC i Conservatori del Liceu. Entrada gratuïta a partir de les 20h. Us hi esperem.

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

Programa 689 - Down Beat Magazine: Joe Lovano, Jamie Baum Septet, Steve Wilson i Emmet Cohen, dimecres 8 de juliol de 2026.

0 comentaris

Enllaç a l'àudio del Programa:

 
Aquest programa i qui us parla, diu això: «Ei, vosaltres dos, atureu les guerres, mala gent». Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.

I avui faré un programa especial, dedicat a les produccions que comenten i publiciten els cracs especialistes de la revista Down Beat Magazine, a més de parlar-ne de les seves actuacions. Per això podrem repassar alguns temes de quatre dels discos que ells comenten, «critiquen», entre cometes, que són aquests: «Enduring Sonance» del gran saxofonista Steve Wilson; «What Times Are These» de Jamie Baum Septet, i els de Down Beat comentant-ne el seu bolo; «Universal Truth» del genial Emmet Cohen i el darrer de Joe Lovano, «Paramount Quartet» amb la possibilitat que faci una segona part de tot plegat en un altre programa, car les magnífiques músiques ben bé s’ho valen.

La particularitat del programa d’avui és que podreu escoltar la música sense cap interrupció ni comentaris, els justos per presentar els projectes que escoltareu, o sigui que de ben segur serà un gaudi estiuenc per a totes i tots vosaltres.


I començaré aquest programa especial amb el disc de Joe Lovano, «Paramount Quartet». Publicat el 29 de maig de 2026 per ECM. Enregistrat el febrer del 2025 als Studios La Buissonne, Pernes les Fontaines. Aquí tenim a Joe Lovano, saxo tenor i soprano; Julian Lage, guitarra; Asante Santi Debriano, baix i Will Calhou, bateria.

I des de DownBeat en Michaell J. West ens diu això, parlant sobre el disc i temes: «Que els músics d'aquesta nova gravació de Joe Lovano puguin mantenir una sensibilitat tan exquisida en les seves interaccions, fins i tot quan tots quatre estan pràcticament desbordats d'energia creativa, indica amb quin tipus de domini estem tractant aquí. Però no confongueu la sensibilitat amb la suavitat. Paramount Quartet està format per una colla de músics, on cap dels quals és un xiuxiuejador. La major part de l'àlbum els troba impulsors, afirmatius, ritmats, fins i tot —com a "Amsterdam" i "The Great Outdoors"— empenyent-se cap a territori lliure.

A les tres balades del disc, on els músics es posen guants de nen, encara podem sentir les idees sorgir ràpidament i amb fúria. Si la textura de la cançó inicial, titulada amb precisió "First Song", és elegant, el tenor sedós de Lovano sobre l'encaix de Lage i Debriano i el full d'or raspallat de Calhoun, el saxofonista encara aconsegueix filtrar, tenint tant a dir que ha de doblar el temps, el tempo (encara que amb tanta agudesa que gairebé no se n'adona). De la mateixa manera, a "Lady Day", Lage s'estableix amb línies de precisió microscòpica que gradualment es converteixen en puntes punxants, però fràgils i melòdiques.

La sensibilitat en qüestió, però, rau en la seva capacitat per detectar, examinar i respondre a les fineses de l'altre. "Fanfare For Unity" presenta breus esclats d'improvisació col·lectiva i polirítmica entre leitmotivs; això és tot el que necessita. Aquests músics estan tan afinats que Calhoun pot esbossar una frase rítmica ràpida; Lage i Debriano poden agafar-la i meloditzar-la, fer-la melodia, a l'uníson i sense dubtar-ho; i Lovano pot invertir-la i estendre-la abans d'haver-la acabat. A "Congregation", el tema soul i amb ritme, Calhoun sembla anticipar totes les formes en solitari de Lovano; quan el solo de Lage segueix el saxofonista, Debriano comparteix una telepatia similar amb ell. És l'escolta la que esdevé així la part primordial de «Paramount Quartet».»

I nosaltres els escoltarem en un parell de temes seguits, o sigui que a gaudir d’aquestes magnífiques músiques amb els temes:

1.6.- The Great Outdors (Joe Lovano) 6:39.
2.7.- Congregation (Joe Lovano) 5:35.

I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Sedajaz Records:
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.


I segueixo amb els altres projectes comentats pels amics i amigues de Down Beat, i ara amb el disc conceptual de la flautista Jamie Baum Septet, «What Times Are These», publicat per Sunny Side Records el 5 d'abril de 2024. Amb Jamie Baum, flautes, spoken word; Jonathan Finlayson, trompeta, spoken word; Sam Sadigursky, saxo alt, clarinet, clarinet baix; Chris Komer, trompa; Brad Shepik, guitarra, bols tibetans; Luis Perdomo, piano, Fender Rhodes; Ricky Rodriguez, contrabaix, baix elèctric; Jeff Hirshfield, bateria; Theo Bleckmann, KOKAYI, Sara Serpa, Aubrey Johnson, veu; Keita Ogawa, percussió.

I en aquest enllaç al seu Bandcamp hi podem llegir uns llarguíssims comentaris, i dir-vos que els podreu llegir al blog.

On What Times Are These (Sunnyside), el cinquè enregistrament de Jamie Baum amb The Jamie Baum Septet+, el seu conjunt insígnia, l'aclamada flautista i compositora amb seu a Nova York presenta la seva primera exploració de la paraula parlada i la cançó artística. Per ser més específics, set de les deu composicions de Baum responen a obres d'un grup d'eminents poetes dels segles XX i XXI (Adrienne Rich, Marge Piercy, Tracy K. Smith, Lucille Clifton i Naomi Shihab Nye), interpretades per les reconegudes vocalistes convidades Theo Bleckmann, Sara Serpa, Aubrey Johnson i KOKAYI.

L'àlbum segueix els aclamats llançaments de Sunnyside, In This Life (2013) i Bridges (2018), en què Baum va explorar les connexions entre el qawwali del sud d'Àsia, el maqam del Pròxim Orient i les tradicions musicals sagrades jueves, incorporant les escales i els ritmes al seu viu argot harmònic i orquestral. Aquí, de nou, Baum combina múltiples influències, adaptant les seccions d'improvisació a les personalitats tonals individualistes del seu conjunt de virtuosos configurat de manera única, ella i el seu aclamat septet. Com va comentar el crític Dan Bilawsky sobre Bridges, Baum torna a "crear un món on la ressonància sonora i espiritual descansen en un pla uniforme" amb "un pronunciat sentit de propòsit il·luminant el camí".

El títol d’aquest disc, inspirat en el poema d'Adrienne Rich de 1995 "What Kinds of Times Are These", fa referència a l'entorn surrealista i caòtic que va seguir a l'esclat de Covid-19 a la primavera del 2020 quan, com diu Baum, "un per un, els concerts van caure com fitxes de dòmino i tot es va tancar". Ella continua: «Va ser bíblic, com les plagues. Anàvem endavant, i després, bum, ens aturem en sec». Aïllada amb el seu marit al seu petit apartament de Manhattan, Baum va respondre «llançant-se de cap a la composició».

El resultat final és una declaració artística magistral i polifacètica que aborda plenament la foscor existencial i la turbulència política de l'època en qüestió, però que també proporciona moments de gran bellesa, emoció i consol edificant.

I d’aquest projecte podreu escoltar aquests temes..

3.1.- In The Light of Day (Jamie Baum) 5:55.
4.3.- An Old Story (Jamie Baum) 9:22.

I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.


I segueixo amb el disc del saxofonista Steve Wilson, «Enduring Sonance» publicat per Smoke Sessions Records l’1 de maig del 2026. Enregistrat per Chris Allen el 9 i 10 de setembre de 2025 a Power Station, Studio A, Nova York. Mesclat per Chris Allen. Assistents de l'enregistrament: Ben Miller i Omisha Chaitanya. Masteritzat per Chris Allen, Michael Fossenkemper i Tyler McDiarmid. Produït per Paul Stache. Assistència de producció de Damon Smith. Notes del disc de Willard Jenkins. Amb Steve Wilson, saxo alt i soprano, flauta; Joe Locke, vibràfon; Renee Rosnes, piano i Fender Rhodes; Jay Anderson, contrabaix; Kendrick Scott, bateria i Kevin Newton, trompa a "Quiet Girl" i "Francisco". Tots els arranjaments són de Renee Rosnes. 

I algunes de les coses que ens diuen al Bandcamp les podreu llegir al blog, però vaja hi ha temes com «Pieces of Dreams» de Michel Legrand que són una meravella, «A Volta» de Eliane Elias; «How Long? de Bill Lee; temes amb orígens pop com el de Gino Vanelli, «The Surest Things can Change»; «The Eyes of Love» de Quincy Jones; també «Quiet Girl» del seu amic i col·laborador Billy Childs, etc, etc...

El saxofonista i flautista Steve Wilson reflexiona sobre tota una vida de records musicals inesborrables en el seu impressionant àlbum, ENDURING SONANCE, amb Renee Rosnes, Joe Locke, Jay Anderson i Kendrick Scott interpretant algunes de les cançons preferides de Wilson que abasten gèneres i dècades.

Algunes cançons tenen una manera d'insinuar-se en la nostra imaginació, deixant una impressió duradora que continua ressonant a les nostres orelles molt després de l'última vegada que les hem sentit, de vegades durant la resta de les nostres vides. En el seu impressionant nou àlbum, ENDURING SONANCE, el veterà saxofonista i flautista Steve Wilson celebra algunes de les composicions inesborrables que ha apreciat al llarg de la seva vida musical.

"Algunes de les melodies d'aquest disc m'han acompanyat, en alguns casos, durant més de 50 anys des del moment en què les vaig sentir per primera vegada", diu Wilson. "Volia treure a la llum música amb la qual la gent pogués connectar, independentment del tipus de música que els agradi".

ENDURING SONANCE es va concebre inicialment seguint la tradició del disc de balades. Però Wilson es va adonar ràpidament que la paraula «balada» era inadequada per descriure l'àlbum que tenia previst. El que ell tenia al cap tenia més a veure amb un sentit del lirisme que fa que una cançó sigui ressonant i memorable, independentment del tempo, l'estil, el gènere o el sentiment.

I també els escoltarem en dos temes seguits, sense dir-ne ni una paraula, o sigui que a gaudir d’aquests dos grans temes..

5.4.- How Long? (Bill Lee) 5:44.
6.5.- A Volta (Eliane Elias) 6:08.

Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
Sunset Jazz Club, Girona:
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.


I ja encarem el final del programa d’avui amb el darrer disc del gran Emmet Cohen, «Universal Truth» publicat per Mack Avenue Records el 29 de maig de 2026. Enregistrat per Chris Allen al Sear Sound de Nova York el 5 d'octubre de 2025. Enginyer assistent: Steven Sacco. Mesclat i masteritzat per Dave Darlington a Bass Hit Studios a Nova York. Amb Emmet Cohen, piano; Joe Farnsworth, bateria; Yasushi Nakamura, contrabaix (1, 5, 6, 7, 8); Ron Carter, contrabaix (2, 3, 4); Jeremy Pelt, trompeta (2, 4, 5, 6, 7, 8); George Coleman, saxo tenor (3, 8); Tivon Pennicott, saxo tenor (5, 6, 7, 8). Tots els temes estan arranjats per Emmet Cohen. Productors: Emmet Cohen, Christian Wiggs. Productor associat: Michael Ragan. Director de producció: Spencer Cole Porter.

Emmet Cohen, pianista de l'Any 2025 per la revista DownBeat i compositor i líder de banda aclamat per la crítica, ha estat molt ocupat. Ocupat de gira amb un tribut a Miles Davis i John Coltrane amb públics amb entrades exhaurides arreu del món, ocupat dirigint Live from Emmet's Place com el "programa de jazz en línia més vist del món" i ocupat gravant el seu nou àlbum, Universal Truth. Amb Joe Farnsworth, Yasushi Nakamura, Jeremy Pelt, Tivon Pennicott i els convidats Ron Carter i George Coleman, Emmet porta el seu cèlebre tribut a l'estudi, combinant clàssics atemporals ("Well You Needn't", "My Funny Valentine") amb nous temes originals que honoren la reialesa del jazz alhora que porten endavant la seva tradició.
I molta més informació sobre aquest disc i els seus temes la podreu llegir al blog, mentre n’escolteu la música.

El pianista Emmet Cohen sempre ha estat la quinta-essència de la vella ànima, submergint-se en la història de les melodies clàssiques del jazz, omplint d'adoració heroica les generacions d'artistes que el van precedir i animant la generació que el va seguir. Pel que fa a l'adoració heroica, la seva sèrie d'enregistraments Master Legacy ha inclòs Jimmy Cobb, Benny Golson i Albert "Tootie" Heath, per anomenar-ne alguns. I la llista de convidats del seu popular programa de vídeo en streaming, Live From Emmet's Place, inclou Houston Person (que també va formar part de la sèrie Master Legacy), Ken Peplowski, Kurt Elling, Sheila Jordan, Anat Cohen, Dick Oatts i Terell Stafford, entre d'altres. La llista és llarga i sorprenent. I què toquen? Estàndards, és clar, de la manera més orgànica i original possible, portant aquesta música a una nova generació de maneres que arriben a tot el món. Així doncs, no és d'estranyar que el seu últim enregistrament sigui una celebració dels centenaris de dos dels artistes més grans d'aquesta música: Miles i Coltrane, alhora que dóna amor als seus pianistes preferits. Al seu trio amb el baixista Yasushi Nakamura i el bateria Joe Farnsworth s'hi uneixen una munió d'invitats fantàstics. El trompetista Jeremy Pelt toca clar i net en una versió accelerada de "Well You Needn't" de Thelonious Monk. "My Funny Valentine" serveix com a reunió amb el baixista Ron Carter i el saxofonista tenor George Coleman, que va tocar la cançó a la banda de Miles uns 60 anys abans. Coleman i l'estrella tenor emergent Tivon Pennicott s'uneixen al trio en una versió dolça de "Blue Trane" de Coltrane. Entremig, hi ha homenatges a Bud Powell amb "Budo", que va aparèixer a The Birth Of The Cool; i a Jimmy Heath, un altre artista que celebra un centenari aquest any, amb "Gingerbread Boy". Però Cohen també és un bon compositor que escriu amb un somriure i un sospir. Està profundament immers en el present amb una afinitat pel passat. "Universal Truth", la seva suite en tres parts, ofereix una prova d'aquest abast, començant amb la vibrant interpretació grupal d'"Eternal Glimpse" fins a la balada negra de "Compassion" i impressionant amb el poder i l'ànima de "Universal Truth". Aquesta és una gravació realment excel·lent i la raó per la qual el Sr. Cohen serà a la portada del número de juliol de DownBeat. També està enmig d'una agenda de gira atapeïda. Si podeu, no dubteu a escoltar-lo en directe!

I també els escoltarem en dos temes seguits, i ja per acabar el programa especial d’avui. Som-hi doncs amb el tema de Heath i el primer tema de la Suite Universal Truth...

7.4.- Gingerbread Boy (Jimmy Heath) 4:22.
8.7.- III Universal Truth (Emmet Cohen) 6:22.

Doncs res, que espero que us hagi agradat força el programa especial d’avui, amb aquests grans músics i les seves magnífiques músiques.
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Llibreria Byron: Barcelona
Nova Jazz Cava: Terrassa
Jazz Club Sant Vicenç: Sant Vicenç dels Horts
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres ja fins el 18 de juliol que començarem el 17è Festival de Jam Sessions a SvdH a l’Auditori del Molí dels Frares amb alumnes de G.S. de quatre de les millors escoles de música de casa nostra, ESM Jam Session, ESEM Taller de Músics, ESMUC i Conservatori del Liceu. Entrada gratuïta a partir de les 20h. Us hi esperem.

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

Subscribe to: Missatges (Atom)
 

blogger templates |