Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials.

Doncs espero que estigueu totes i tots la mar de bé. Aquí, confinat com tothom, però amb els ànims a dalt de tot esperant que aquest malson s’acabi, tot i semblar que encara durarà una mica més. I mentre puguem, anirem fent programa.

Aquesta setmana us proposo escoltar quatre projectes també de les novetats que he anat rebent de músics i editorials. I així és que escoltarem el primer projecte personal de l’Andreu Domènech Quartet, “Hirundo Rústica”, autoproduït, i també ho és el projecte de l'Alexander Reichardt, "Playgrounds". Mentre que el de Pablo Selnik Quartet, "Decadence as a Virtue" és de Fresh Sound World Jazz. I ho és de Moonjune Records de l’amic Leonardo Pavkovic, el projecte de Nikolov-Ivanovic The Undectet "Frame and Curiosity”, i aquesta setmana escoltarem un micro conte de Carme de la Fuente.

Comencem doncs amb les músiques del programa d’avui i ho farem amb el projecte anomenat....


“HIRUNDO RÚSTICA”
Andreu Domènech Quartet

Enregistrat i mesclat per Sergi Felipe a Underpool Studio, nov ,des de 2019 a Esplugues de Llobregat, Barcelona.
Masteritzat per Fran Paredes.
Autoproduït

Andreu Domènech, saxo baríton i composicions
Daniel Ferruz, piano
Juan Pastor, contrabaix
Asier Olabarrieta, bateria
Convidats a “Ruscus Aculeatus”:
César del Val, saxo soprano; Iñigo Peña, saxo tenor.
Veus: Núria Domènech (1), Àngel Amador i Paquita Amat (2), Andreu Matamoros (3), Cristina Miguel (4), Andreu Domènech (6), Maria Josep Amador (7).
Poemes de Núria Domènech (1,4,6), Màrius Torres (2), Andreu Domènech (3) i Miquel Martí i Pol (7).

Aquest és un projecte amb 7 temes i prop de 40 minuts de músiques molt ben concebudes, diverses també pel fet d’haver-les composat en èpoques diferents. Música i poesia és el que ens ofereix l’Andreu que després ens explicarà de manera resumida el seu projecte. Els tempos i ritmes també són diversos, i així és que el 7è track és un resum de tot plegat amb el líder al baríton i la veu de Maria Josep Amador recitant a Miquel Martí i Pol, dient serem allò que vulguem ser. El 2n track “Vultur Gryphus” l’inicien Àngel Amador i Paquita Amat, tot i recitant a Màrius Torres, per després seguir en Daniel al piano l’Andreu amb una dolça i bonica melodia a tempo de balada. El 4rt track “La masia” l’inicia Cristina Miguel, magnífica saxofonista ella, tot i recitant Núria Domènech, per després seguir l’Andreu en un altre preciós tema a tempo de balada on el Juan fa un magnífic solo a contrabaix. Amb el 1er track “Hirundo Rústica” encetem el canvi de tempos i ritmes, iniciat per Núria Domènech recitant un poema propi. De fet, tots són trossets de poemes, però suficient per fer-nos entendre el missatge que ens vol fer arribar el líder. El tema es desenvoluparà posteriorment amb un ritme més o menys trencat i tempo mig-slow, amb moments delicats com en el solo del líder i que posteriorment seran una mica més potents. I el 6è track “Myotis Ruber” iniciat a “beat” pel baterista i la veu del pare del líder Andreu Domènech tot i recitant la seva filla Núria. Aquest ritme constant canviarà ben aviat amb breaks diversos amb el bateria, piano, saxo i contrabaix, i una vegada acabats seguiran les constàncies rítmiques en els solos. I el 3er track “Ruscus Aculeatus” l’inicien l’Andreu Matamoros tot i recitant a Andreu Domènech, ara no sé si pare o fill i amb col·laboracions diverses, en un tema amb un ritme similar a l’anterior i tempo un pèl més viu. I finalment el 5è track “Osmosi” és el tema més viu i totalment instrumental del projecte on el líder ens mostra la seva vena més bopper tot i haver-hi entremig un “break” on el Juan es queda sol i tranquil, i molt suau, durant una bona estona. Al final però, tornen a recuperar tempo i melodia per acabar-lo a tot tren.

Escoltem doncs la música de l’Andreu Domènech i començarem amb la balada on Cristina Miguel, l’inicia tot i recitant Núria Domènech,  anomenada....

4.- La masia           (A. Domènech)       5m25s

Un tema iniciat per saxo baríton i la veu de Cristina Miguel. La música ha aparegut posteriorment i dolçament, quasi com una pregaria amb el baríton del líder fent la curta melodia acompanyat de piano i contrabaix i les delicades escombretes de la bateria. Ell mateix ha iniciat la improvisació feta amb la màxima dolçor i recolzat pels seus companys aconseguint entendrir-nos amb el seu so i melodia, un tan trista, o si més no melancòlica. Juan Pastor al contrabaix ha fet un solo també molt ben aconseguit lliurant-nos el mateix missatge tendra i tristot. L’Andreu ha recuperat la melodia al final per acabar-lo delicadament. Una cançó que té una gran càrrega emotiva, al menys això em sembla a mi. Per la melodia, pel tempo i ritme pausat, i per descomptat per l’harmonia, la qual en definitiva dóna sentit a la resta. Una preciosa cançó per començar projecte i programa d’avui.

I veiem què ens diu el mateix líder i compositor....
Aquest primer recull de cançons és una petita mostra del que ha sigut el meu camí com a músic i com a persona fins a dia d'avui. Els músics que m'acompanyen són amics que em saben llegir més enllà dels pentagrames. Els versos que hi trobareu venen de la influència de la meva germana durant tota la meva vida, i hi posen la veu gent molt propera a la que estimo. Les cançons han estat cuinades a diferents velocitats. Des de composicions més antigues dels anys viscuts com a estudiant a Barcelona (“Vultur Gryphus” i “Osmosi”), a composicions fetes els primers mesos de la meva estada a la ciutat austríaca de Graz (“Ruscus Aculeatus” i “Hirundo Rustica”).

I més música de l’Andreu Domènech ara amb el tema on Andreu Matamoros recita a l’Andreu Domènech amb la col·laboració de César del Val, saxo soprano i Iñigo Peña, saxo tenor a...

3.- Ruscus Aculeatus        (A. Domènech)       5m46s

De nou, el tema iniciat per veu i ara a duet amb l’Andreu primer delicadament per després derivar rítmicament. I és que hem pogut escoltar un magnífic solo al saxo soprano del César del Val primer i després el de l’Iñigo Peña al tenor, companys de l’Andreu del Liceu, a un tempo vital i tema amb tarannà positiu, ara sí. El final però, a piano sol amb el Daniel Ferruz ha estat també molt delicat. La intro però l’han començat els vents, el soprano bàsicament, mentre que baríton i tenor li feien tot un coixí melòdic. El ritme ha aparegut ja, amb la melodia a càrrec del soprano primer, per després afegir-s’hi la resta, i ja els solos. Tema maco on el so del soprano li dóna el plus de brillantor adequat a un tema vital, i el del tenor acaba d’omplir el registre dels vents, dels que hi ha.
Bon tema aquest el “Ruscus Aculeatus”, amb final delicat, com el mateix inici.

També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es

I l’Andreu ens diu....Espero que us agradi i que el gaudiu tant com jo he gaudit del procés fins arribar a les vostres mans. Vull aprofitar per agrair a tota la meva família, l'Andreu, la Maria Josep i la Núria, el seu suport i amor incondicional. A la Cristina, per haver estat al meu costat compartint el seu carinyo i saviesa, donant-me un cop de mà quan més ho he necessitat. I a tots els anomenats anteriorment, més l'Àngel, la Paquita i l'Andreu Matamoros, per donar vida als versos amb les seves veus.

Seguim ara ja una mica més vius de tempo amb el tema..

6.- Myotis Ruber     (A. Domènech)       3m58s

I aquest tema ha acabat delicadament per saxo baríton, contrabaix i piano, tot i que no ha començat de la mateixa manera, car, el beat del baterista, el contrabaix fregat per l’arc, i el baríton l’han començat a bon tempo, i entremig la veu de l’ Andreu Domènech pare recitant la seva filla Núria. Després de la llarga Intro ha aparegut un break on fan uns compassos, dos  semblen, els companys i el baterista. Després de nou el ritme persistent i harmònicament fent una línia descendent mentre Daniel fa un magnífic solo on els acords i arpegis, tot plegat a bon tempo i ritme van agafant una volada magnífica i emotiva fins a un clímax final a partir del qual la delicadesa torna a aparèixer de la mà del saxo baríton i resta de companys, acabant-lo delicadament. Bones composicions les de l’Andreu, i diverses, també com la darrera que us posaré amb la qual acabarem aquest projecte, el tema més vital del disc en una ona més bopper.

5.- Osmosi   (A. Domènech)       8m44s

Bé, doncs amb aquest tros de tema, per cert un dels que va fer quan feia el G.S. a la Institució Centenària que diu l’estimat Sergi Vergés, ens acomiadem del seu projecte. Tema que ha tingut un break entremig amb un magnífic solo del Juan Pastor al contrabaix, ell ben sol, que l’ha anat desenvolupant amb elegància i majestuositat alhora que bon gust interpretatiu. Ell mateix ha tornat a recuperar el motiu principal del tema, com ha fet també a l’inici, per després tots plegats a tot swing i tempo l’han seguit desenvolupant fins fer-lo en una primera part i acabar-lo de cop. Però el tema ha començat amb les escombretes primer fent els primers 8 compassos a mode d’intro, per després el contrabaix afegir-s’hi amb 8 més, i seguir aquest amb la melodia de la A també amb 8 compassos, i afegir-s’hi el saxo baríton fent-ne tots tres 8 més. El canvi a la B a tot swing també de 8 compassos i la C final de 8 ha deixat pas als solos del grup. L’Andreu ha fet el primer magnífic, llarg i reeixit de tècnica i ritme a tot swing. El break ha deixat pas al solo al piano de Daniel Ferruz, magnífic també, ara el trio base, amb el Juan a tot “walking” com ja estava fent, però amb més preponderància, la del trio base. El swing també a càrrec dels estris de la bateria de l’Asier Olabarrieta, magnífic músic i compositor. El solo de Daniel va derivant cap a un altre break on Juan li ha agafat el relleu, com he explicat abans. I després, ja el final, d’un gran tema de l’Andreu Domènech, ideal per acabar el seu projecte. Felicitats Andreu, felicitats nois i per descomptat a totes i tots els convidats.

I deixem aquest molt bon projecte del jove saxo baríton i molt bon compositor Andreu Domènech i seguirem amb una formació gran, sense arribar a una Big Band i també amb unes magnífiques músiques arribades des de Sèrbia en el projecte anomenat.....


“FRAME AND CURIOSITY”
Ivanovic-Nikolov The Undectet

Enregistrtat per Milan Prokop el 10 i 11 de juliol del 2019 a Future Nature Sound Studio, Pancevo, Sèrbia.
Mesclat per Sasha Jankovic.
Masteritzat per Emil Spanmyi.
Comercialitzat per MoonJune Records.

Vladimir Nikolov, piano, teclat, composicions, arranjaments
Srdan Ivanovic, bateria, composicions
Luka Ignjatović, saxo alto
Kristjan Mlačak, saxo tenor
Dorde Kujundžić, saxo baríton
Marko Dordević, trompeta, flugelhorn
Teodor Blagojević, trompa francesa
Vladimir Veres, trombó
Milos Budimirov, tuba
Mihail Ivanov, contrabaix i baix elèctric
Noé Clerc, acordió
i convidat especial Magic Malik, flauta.

Tots els temes els comparteixen els dos líders i tots els arranjaments són de Nikolov, excepte els 7 i 8 que són d’ells dos, Ivanovic i Nikolov.

Doncs aquest és un projecte amb 11 temes i quasi 1h i 10 minuts de les músiques dels dos líders, de tempos i ritmes diversos, i per tant els més dolços també com per exemple el tema més curt, el 2n track, una Intro sembla del tema “Long Long” interpretada pel Noé a l’acordió. Els tempos del projecte no són tampoc massa vius, havent-hi força temes a tempo medium, i algun potser una mica més viu. Les orquestracions, arranjaments vaja per a la formació és la gràcia de tot plegat alhora que els mateixos temes. Delicat és el 10è track “Memories”, iniciat delicadament pel piano i ben aviat la melodia amb la flauta de Malik. També delicat és el 2n track “Timbre and Pray”, iniciat per bateria i baix amb el motiu rítmic, per després ja els vents afegir-s’hi amb la melodia principal. El 8è track iniciat per acordió i piano és també una meravella melòdica a un tempo suau, i posteriorment el tema es desenvoluparà amb la inclusió de la resta de companys. També segueix aquest tarannà el 4rt track “Acros The Threshold”, iniciat per piano amb el motiu principal per després afegir-s’hi el baix i els altres vents, alhora que l’acordió. I l’11è track és una delícia també tot i que a un tempo una mica més viu, iniciada amb una Intro preciosa per la guitarra de Nikolov. Després s’hi van afegint el baix, la bateria i els vents amb un ritme cadenciós que se t’emporta. I el 6è track “Carefree” també l’inicien amb una Intro de guitarra preciosa per després i ja a bon tempo entrar la resta de companys. I el 1er track “L’Etranger” iniciat per acordió ja amb el tempo implícit amb el motiu encetat, té una vitalitat rítmica important per baix i bateria, alhora que també per la resta dels vents. I el 5è “Anonymous” l’inicia també el piano amb un motiu força recurrent, repetitiu, amb redobles de bateria i també amb el baix amb la línia de baixos principal, per després afegir-s’hi els vents ja fent-ne la melodia i també l’acordió. I el 9è track “Sade Sati”, l’inicia el baix amb el motiu principal i bateria marcant el tempo i els vents fent el tema melòdicament parlant, encara a un tempo medium. I ja finalment, el 3er track i tema més vital “Komšija”, iniciat per baix i bateria marcant motiu, tempo i ritme, per després piano i la resta dels vents, fent-ne la melodia i ja deixar pas als canvis posteriors i solos com el del baixista amb un break inclòs. Una magnífica formació que desenvolupa els temes dels dos líders Nikolov-Ivanovic.

I dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web d’aquest projecte:

I per començar us proposo escoltar el tema de Vladimir Nikolov anomenat..

11.- One More Day (Nikolov)       7m41s

I aquest magnífic tema l’ha començat el co-líder, pianista i també guitarrista Vladimir Nikolov amb una delicada “intro”, per després esdevenir quelcom més. Tema que s’ha desenvolupat a un tempo medium així com molt delicat de sonoritat amb uns solos magnífics, com per exemple el del saxo alto Luka el qual ens ha frapat per so però també per llenguatge i tècnica. Un solo molt maco, sí senyor, el darrer a partir del qual recuperen la melodia del tema per anar-lo acabant. I de quina manera el baterista ha acompanyat tota l’estona només amb les escombretes. I és que després de la “intro” del Nikolov a la guitarra, l’acordió ha aparegut, la bateria també, el baix, i amb aquesta cadència rítmica han deixat pas a una part de la melodia feta pels vents per desenvolupar-la el saxo alto, també amb el coixí dels seus companys. Un break amb la guitarra i hem escoltat el saxo alto iniciant delicadament el seu solo, amb baix i guitarra i les escombretes que no faltin. Un preciós tema per començar aquest projecte, on hem pogut copsar la mestria d’aquesta formació The Undected amb els seus dos líders al capdavant.


I seguim amb més música d’aquesta formació, i ara amb el tema també de Vladimir Nikolov i primer track del disc anomenat...

1.- L’Etranger         (Nikolov)       9m17s

I quin altre tema més impressionant i llarg, més de 9 minuts amb una música força impressionant, com també ho ha estat el solo del baterista i co-líder  Srdan Ivanovic ben aviat, després de la reeixida intervenció de la flauta de Magic Malik. El solo del baterista ha estat magistral, amb tot de recursos percussius, per sons diversos que se li escolten mentre fa els redobles, i el bombo sona repetidament. Plats diversos i diverses les seves sonoritats, i al final, el seu company al piano repetitivament donant el pas al tema de nou amb els vents fent-li un coixí a la flauta, al trombó, a l’acordió, i tots ells embrancats en una mena de follia controlada van desenvolupant el tema amb tot d’improvisacions i solis dels saxos. Un final magnífic, intens, tot i no ser el tempo massa viu, però de quina manera se’ns emporta, i al final, amb el baix recuperant el motiu principal, tota la banda es va encarant vers el final acabant-lo amb el teclat i finalment fent-ho de cop.

I aquesta formació, Nikolov - Ivanovic The Undectet està dirigida per l’arranjador, pianista i guitarrista Vladimir Nikolov i el baterista Srdjan Ivanovic. Amics dels seus dies de conservatori, el duet havia treballat en el passat en bandes i en música de cinema i, finalment, el 2017, se’ls va ocórrer la idea d’una banda que podrien dirigir junts, que seria prou gran perquè els arranjadors poguessin expressar molts colors diferents i prou petits com per permetre’n la reproducció en una banda petita. Així va néixer The Undectet, una banda formada per una instrumentació atípica: trompa francesa, trompeta, tuba, secció de metall amb trombó, secció de canyes amb saxo alto, tenor i  baríton, secció rítmica amb piano, baix i bateria i també l’acordió. Els colors són encara més versàtils quan la secció de vents canvia els saxos per flauta, clarinet o clarinet baix.

I ja per acabar aquest projecte us proposo escoltar el tema de Srdan Ivanovic..

3.- Komšija   (Ivanovic)     7m09s

Doncs amb aquest tema ens han tornat a sorprendre per la vitalitat rítmica tot i no ser el tempo tampoc massa viu. I el tema bàsicament ha consistit amb una melodia inicial, amb tots els vents fent-lo, tema amb una una forma AB que han repetit dues vegades tota la secció de vents, a l’inici, per després deixar al contrabaixista Mihail Ivanov fer un magnífic solo amb una profunditat de so i pulsió rítmica remarcable. Després d’ell ha estat Kristjan Mlačak, el qual ha fet també un magnífic solo al saxo tenor, i mentrestant la resta de la banda donant-li el seu suport a base de la resta de vents i la secció rítmica. Posterior al solo del saxo tenor, tots plegats han recuperat el tema i motiu principal per anar-se apropant al final del tema, ja de manera més marcada i amb el preciós so de la flauta.

I comentant una mica el projecte ens diuen que....
The Undectet llançà un nou àlbum, titulat Frame and Curiosity el desembre de 2019. L’objectiu d’aquest projecte és l’espai com a terme, i sobretot com a esdeveniment musical. Una sorpresa agradable va tenir la forma del flautista Malik Mezzadri, conegut com Magic Malik, inicialment només com a convidat per a la seva actuació al Festival de Jazz de Belgrad aquest mes d'octubre, però en adonar-se’n de lo ajustat de la interpretació musical i so de Malik amb aquesta formació The Undectet i en el Festival, es va convertir en un factor important en el so del nou àlbum.

i després d’aquest magnífic projecte sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente....
..................
Gràcies Carme per la teva dolçor i històries sempre relacionades amb les músiques del programa perquè ara escoltarem aquest projecte.


“ PLAYGROUNDS”
Alexander Reichardt

Enregistrat el 2 de novembre de 2019 als estudis Sol de Sants, Barcelona

Alexander Reichardt, saxo alto
Àlvar Monfort, trompeta
Aram Montagut, trombó
Juanjo Fernández, piano i Fender Rhodes
Pau Lligadas, contrabaix
Hilario Rodeiro, bateria
Saphie Wells, vocals a #5
Antonio Navarro, vocals a #8

Totes les composicions són de l’ Alexander Reichardt menys "Sakura", que és una cançó tradicional japonesa arranjada pel líder.

Doncs aquest és un molt bon projecte de l’Alexander amb 11 temes i quasi 1 hora de música pròpia on s’hi poden copsar moments de lirisme, funk, bop i demés variants, alhora que també unes precioses balades com per exemple la del 9è track “New Neighbourhoods”, iniciada amb intro per vents i ben aviat el líder al saxo alto amb la preciosa melodia. I el 3er track “Marseille”, és també una melodia molt bonica a tempo de balada, iniciada pel piano i després la trompeta de l’Àlvar fent-ne la melodia, un tan melancòlica i d’una gran bellesa. I amb l’11è track, “A Simple Ode To Summer”, ens trobem amb una preciosa i positiva melodia, també per com els acords del piano i la trompeta ens acarona, i tot a un ritme i tempo delicats. I el 1er track “Murciélago” enceta ja el canvi de tempos i ritmes, començant amb una nota persistent del contrabaix del Pau, per després piano, bateria i la melodia del saxo alto del líder amb el motiu principal. I amb una mica més de tempo tenim el 7è track, “No Spring”, iniciat pel saxo alto del líder amb una sonoritat i lirisme que ens recorda el món clàssic, així com de passada, en la melodia sobretot. Després vindran els canvis seguint però el tarannà de la melodia. I els inicis del 5è track “Whenever You Fall In Love”, dolços a càrrec del piano del Juanjo, han obert la porta del tema a la veu de Saphie per descobrir un tema que ben bé podria ser un estàndard de Jazz, i més amb el Swing posterior en les improvisacions. El 4rt track “Sakura” l’inicien amb les palmes ja amb el ritme implícit, acabant-ho de copsar en el moment d’escoltar la melodia dels vents amb els aires orientals, els de les músiques del Japó, en un tema que no li és propi, i sí el seu arranjament en clau de Jazz. Aquí en Pau fa un llarg solo magistral, per parlar només d’ell. I el canvi a un tempo més vital el tenim en el 10é track “Play!”, tot i ser també melòdicament força delicat, iniciat a mode d’intro pel baterista per després tots els vents fer-ne la melodia. I el pas al Boogaloo vital el tenim amb el magnífic tema del 6è track “Hilly Billy”, iniciat per piano, seguint més o menys una estructura Bluesy, per després escoltar-los fent la curta però preciosa melodia feta pels vents, i iniciar els solos l’Aram  amb el trombó, en un tema en l’ona dels que va fer el gran Lee Morgan. I el tema més Bopper, una mena de “Donna Lee”, no tant ràpid però el tenim amb el 8è track “Bobby The Babling Bee”, iniciat pels vents primer i després cantat a tot bop per l’Antonio, en un dels temes més vitals del projecte que ens recorda ara al Jazz dels anys 40s-50s amb unes intervencions remarcables de tots els músics, com també fan en tots els temes. I finalment el 2n track “Flix Flax” més o menys al mateix tempo de l’anterior i també recordant-nos el món del Bop, ara més Hard que Be, tema vital, melodia curta que ben aviat ens la fem nostra per després gaudir amb les seves improvisacions.

I ves per on que aquest projecte el vam poder veure al JazzSí Taller de Músics ara ja fa uns mesos, i dir-vos que el seu directe va ser força impactant, i tant. I sembla que no he trobat cap pàgina web relacionada amb el projecte i poder-lo adquirir, però sí una que parla d’ell amb algun vídeo i tot:

Per començar el projecte de l’Alexander us proposo escoltar el preciós...

9.- New Neighbourhoods   (A. Reichardt)         4m25s

Doncs i quina melodia més maca aquesta de l’Alexander, feta amb saxo alto la part A per després ésser l’Àlvar a la trompeta, i recolzament de la resta de companys. Tema AABC força evident amb una intro preciosa, i amb un primer solo a càrrec del piano del Juanjo, i per sota un “walking” delicat del contrabaix del Pau i escombretes de la bateria de l’Hilario. Un magnífic solo de Juanjo, delicat, com el tema és, amb una bona digitació, tranquil·la, pausada i amb swing també, i bonica melodia creada. L’Aram l’ha seguit al trombó, també amb pausa i sense preses, amb calidesa i swing, i bon so alhora que dolç fraseig també. El líder ha reprès la melodia de nou i així, tots plegats han acabat dolçament aquest primer tema del saxo alto Alexander Reichardt i com veiem també molt bon compositor.

I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n tot el seu catàleg.

Alexander Reichardt comença a estudiar clarinet clàssic als 15 anys. En aquell temps ja s'interessa pel jazz i després de dos anys canvia al saxo alto. Pren classes durant un any al conservatori de Frankfurt i estudia musicologia i harmonia clàssica a la Universitat de Frankfurt. El 1994 es muda a Hamburg on estudia filologia.

I escoltem ara el tema on hi col·labora Saphie Wells a tot delicat swing en el tema...

5.- Whenever You Fall In Love    (A. Reichardt)         3m43s

Doncs similar de títol n’hi ha alguns (en el món del Jazz) el “When I Fall in Love” de Nat King Cole primer i després una versió que va enregistrar la seva filla Natalie Cole amb el seu pare, fent un muntatge ple d’amor en una balada preciosa. Sinatra també va fer un “Falling in Love with Love” una mica més carrincló amb orquestra de cordes, però maco també. Els nostres herois han fet una composició pròpia del líder, amb música i lletra, cantada per Saphie Wells, ella encabida també en el món del Blues i el Rh&B i tocant sovint al Campari Milano. L’ha iniciat Juanjo al piano a mode d’intro per després escoltar ja la veu de la cantant fent el tema sencer en un tema de 32 compassos i d’estructura AABC. Després d’ella, els vents n’han fet un “Soli” tots plegats per seguir el solo de l’Aram al trombó, i amb un swing magnífic gràcies al contrabaix del Pau Lligadas, també recolzat per la resta de la base rítmica. Saphie recupera la melodia, i així tots plegats el fan fins el final, tot i acabant-lo delicadament, amb un riff final dels vents. Molt bona melodia i lletra, que ens ha situat en el món dels estàndards dels anys 30s, com si d’un musical es  tractés. 

Seguim parlant del líder...
La seva formació en el jazz és bàsicament autodidacta fins que el 2005 es trasllada a Barcelona i reprèn els estudis al Taller de Músics de la mà de Marc Sort i Alfons Carrascosa on ja coincideix amb Aram Montagut a la "Jove Big Band" que potser ja dirigia l’amic Vicens Martín. Després passà uns anys per les jams de Barcelona on conegué a Juanjo Fernández, Pau Lligadas, Saphie Wells i altres músics de l'escena barcelonina.

I encara escoltarem un altre tema, que aquests són curtets, o sigui que us proposo el magnífic....

4.- Sakura    (A. Reichardt)         5m46s

Doncs amb aquest tema ens ha sorprès, per la melodia pròpia de les músiques del Japó i que ell ha sabut arranjar per l’entorn del Jazz. El tema no és seu, l'únic que no ho és i sí tots els altres del projecte, per descomptat. I com l’han iniciat, amb palmes rítmiques i després percussions per seguir amb la bonica melodia tots plegats per deixar pas al Pau Lligades el qual ha fet un llarg i magistral solo, ell, què és un dels molt bons contrabaixistes, un dels millors de la seva generació i que vam tenir a Sant Vicenç dels Horts en el Festival de Jam Sessions encabit en el combo-sextet de l’Esmuc quan encara estudiava, i això fou el 2013, crec. Un solo melòdic, farcit de pulsió rítmica i total afinació, alhora que velocitat d’execució mostrant-nos la seva tècnica i també bon gust. Àlvar Monfort ha fet el seu a la trompeta amb sordina, també molt interessant, perfecta afinació també i ben estructurat melòdica i rítmicament. El líder els ha seguit amb una altra magnífica interpretació i com sempre amb una magnífica sonoritat la del seu Conn Chu Berry del 1926, encara que digui a l'àudio que és un  Selmer Mark VI. Juanjo ha acabat la tanda de solos, amb pulsió nítida i rítmica, amb els acords ajudant-lo harmònicament, amb un so ple, i ajudat per la resta de la base rítmica. Després han recuperat la melodia acabant-lo de cop.

Amb Juanjo Fernández va participar en diversos projectes. El 2015 participà en el disc a quintet Frozen Frame, el 2017 gravà el disc a octet Mambo Italiano al costat del cantant italià Stefano Riva, on estrenà una composició i arranjament seu. També va participar en l'ampliació a trio de Radament i en Azaroa, una suite per a orquestra de cordes i quartet de jazz, tots dos projectes de Juanjo Fernández.

I seguirem encara a tot Boogaloo amb el magnífic tema....

6.- Hilly Billy  (A. Reinchardt)       4m58s

I quina variació rítmica i de tempo amb aquest tema tan vital, a tot Boogaloo, com deia a l’inici tot i recordant-nos temes de Lee Morgan, i perquè no, alguns també de l’Horace Silver. Molt bon tema, vital i positiu, molt ben fet seguint l’estructura no tan clàssica d’un Blues amb estructura de 16 compassos i forma AABA, cadascuna de 4, si no vaig errat. Tots plegats han fet la melodia fent-ne dos chorus, abans però amb una intro de la base rítmica fent-ne un chorus. Els solos els ha començat l’Aram al trombó amb una entrada magnífica, un “Pickup” previ a l’inici del tema. El seu solo ha estat trempador, amb bon so i fraseig alhora que tempo i molt ben estructurat, acabant amb una mena de “growling” trombonístic. El líder l’ha seguit amb el seu fraseig lligat i magnífica sonoritat, la del seu saxo alto, alhora que molt bona melodia obtinguda, preciós en el canvi a la B, també. Àlvar a la trompeta n’ha fet un altre igual de trencador, amb una demostració de tècnica abassegadora, preciós so i també gran fraseig, fent alguns riffs repetitius però també bona melodia obtinguda. El piano de Juanjo els ha seguit, fent-ne el seu molt reeixit també, força percussiu, alhora que amb un so ple i ja en el segon chorus, amb un riff dels vents. I sempre per sota ha estat la base rítmica de contrabaix del Pau i la bateria de l’Hilario, magnífics tots dos. Després, tots plegats han recuperat la melodia fent-ne també dos chorus, com cadascú ha fet en els seus solos. Molt bon tema aquest “Hilly Billy” de l’Alexander Reichardt.

A l'estiu de l'any 2018, després de conèixer al trompetista Àlvar Monfort en el projecte Músiques Afortunades del cantant Antonio Navarro, decideix revisar algunes composicions seves, arranjar-les per a sextet i gravar-les. En els següents mesos escriu set temes nous per completar el repertori. Després d'estrenar el projecte en sengles concerts l'Institut Goethe i el JazzSí Club a Barcelona porta els músics a l'estudi Sol de Sants. I així va néixer “Playgrounds”. Per cert, al JazzSí hi vam ser.

I acabarem amb el tema més bopper del projecte, el

8.- Bobby The Babbing Bee        (A. Reichardt)         4m04s

I amb aquest tema Bopper del tot, seguint l’ona del Donna Lee de Charlie Parker hem acabat el seu projecte, i ara amb la col·laboració de l’Antonio Navarro a la veu. Un tema del líder, música i lletra, a tot tempo viu i tornant-nos a mostrar la seva capacitat com a compositor. Tema d’estructura bàsica de 24 compassos i de la forma ABA’ cadascuna de 8 compassos, la darrera em sembla que amb alguns compassos més. La A’ vol dir que és quasi com la A, però amb alguna lleugera modificació. Tema que han fet globalment primer els vents per després la veu del cantant, els corresponents solos, de nou la veu del cantant per acabar ja amb els vents fent-ne la melodia. S’ha de dir que és una molt bona composició i melodia, que sí, ens recorda el tema de Parker però que té la seva personalitat, també pel fet d’haver-hi lletra i ésser cantat. L’Àlvar ha començat els solos, fent-ne un de magnífic amb una gran presència i sonoritat alhora que tècnica i fraseig i a tot swing gràcies al “walking” del Pau i el “Ride” del baterista. El líder l’ha seguit amb el seu habitual fraseig i magnífica sonoritat alhora que bona tècnica interpretativa, la d’aquest solista i alhora molt bon compositor. I l’Antonio ha cantat el tema a tot Bop, de manera magnífica, amb una molt bona veu, comprensió lingüística i afinació, considerant la dificultat de cantar un tema tan ràpid. L’ha clavat, que diem. Doncs com ja he dit abans, després dels solos, la veu del cantant, el tema de nou amb tots plegats per acabar-lo de cop. Gran tema per acabar el projecte de l’Alexander Reichardt “Playgrounds”, que seria com “tocar els fonaments” del Jazz.

I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys.

I per acabar el programa d’avui, escoltarem  més músiques i seran les de Pablo Selnik amb un canvi substancial de conceptes pel que fa a la concepció de les seves músiques, o sigui que prepareu-vos pel canvi......


“DECADENCE AS A VIRTUE”
Pablo Selnik Quartet

Editat per Fresh Sound World Jazz
Enregistrat per Sergio Cuquejo el juliol de 2018 a Spirit & Sound Studio, Asunción, Paraguay.
Mesclat per Dave Bianchi a Dry Town Studio, Barcelona.
Masteritzat per Marc Parrot a Grabaciones Silvestres, St. Quirze Safaja.
Produït per Pablo Selnik.
Productor executiu, Jordi Pujol Baulenas.

Pablo Selnik, flauta i veus
Bruno Muñoz, saxo tenor
Chino Corvalán, baix Fretless
Seba Ramírez, bateria i percussions

Doncs aquest és un projecte sorprenent, també experimental, i em quedo curt, amb 9 temes i prop de 45 minuts de música. I ja sabíem de les aficions del líder a la lliure improvisació i a projectes conceptuals com el que feien amb Yexza Lara i Clara Lai anomenat Black Flower. Però el que avui us presento és una passa més endavant en la seva investigació musical tan personal. És també una investigació sobre les emocions que aquesta música provoca, i doncs perquè de ben segur tothom que l’escolti quedarà sotmès al seu divers influx. Entre els diferents estils hi ha un preciós bolero a tempo mig molt delicat i darrer track, el 9è, anomenat “De Reojo”, com a mode de cloenda de projecte amb aires del sud, referència als llocs on el van enregistrar, tot i ser també força elaborat i gens típic. Bé, hi ha un tema que es diu “Asunción”, l’altre referència. Per què tampoc no es gens típic el 3er track que titula el disc “Decadence as a Virtue”, on el concepte rítmic és sorprenent, anant el bateria per un cantó, el baix per un altre, i la melodia sí, a duet de saxo i flauta. És fins i tot una sonoritat gòtica la que em ve al cap, la d’aquest tema majestuós també a tempo slow i ritme beat.  I el 5è track ” Astralopithecus” és igualment molt inquietant, iniciat pel baxista cantant-ne la seva improvisació, tot i que després derivarà vers la música contemporània amb el diàleg de flauta i saxo tenor, amb el baix per sota fent-ne la melodia. El 7è track “Dulce Aflicción”, comença amb flauta i ritme marcat per bateria i baix fins arribar a un punt de suposada bogeria que ho trenca tot. Amb el saxo passarà el mateix en un altre tema força inquietant i no només. I més o menys al mateix tempo i ritme tenim el 8è track ”Sha-Mat”, i fins i tot amb alguna relació estructural també amb l’anterior, tot i que cadascun es desenvolupa de manera diferent. Més viu i un tant allunyat de la resta dels temes és el 4rt track “Asunción”, on la vitalitat de la flauta alhora que dolçor en els moments inicials, contrasta amb el canvi rítmic i inquietud per com la base rítmica modifica les sensacions. Un altre tema impressionant per melodies però també pels canvis rítmics del molt vital al molt delicat, és el 1er track “Círculo de los Círculos”. Un motiu repetitiu i molt insistent rítmicament amb flauta i demés, contrasta pel break, però també per com es desenvolupa el tema després, a ritme constant, i improvisacions de flauta i saxo tenor. El 2n track “Tariqat”, iniciat també amb un motiu repetitiu i ritme persistent i constant, el desenvoluparan posteriorment segons les improvisacions dels dos vents, mantenint-se però la tensió rítmica de manera brutal fins el moment del break quasi a la meitat del tema, amb baterista i baixista. I el 6è track “Ad Nauseam” comença a un tempo vital per arpegis de flauta i saxo tenor, per després desenvolupar-se encara més a contrapunt, i amb una insistència rítmica impressionant. Els moments puntuals de lliure aportació hi són també. Però el tema ens deixa finalment “noquejats” rítmicament. 

I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc de Fresh Sound Records...

I doncs ara és el moment d’escoltar alguns temes d’aquest increïble projecte i ho farem amb el surrealista tema que titula el disc....

3.- Decadence as a Virtue (Pablo Selnik)         5m54s

Doncs ja heu pogut comprovar que el canvi estilístic ha estat brutal. Un tema on els tres elements, instruments l’interpreten a un ritme diferent, amb la dificultat que això implica alhora d’interpretar-lo i més durant la seva concepció. Per què, de quina manera es devia plantejar el projecte el Pablo, com el va pensar, com el va anar desenvolupant. El tema és un reflex de la seva personalitat com a investigador i creador, també cercador de noves propostes, com aquesta que esteu escoltant. La melodia és força enigmàtica també, feta pels dos solistes, saxo tenor i flauta. El baixista toca per sobra la base persistent que ell mateix ha creat, i també ho fan la resta de companys. La melodia segueix omplint l’espai sonor, i així van fent tot el tema, i ja al final, saxo tenor i flauta amb un punt d’asincronia respecte cadascú d’ells, es van apropant al final d’aquest inquietant tema.

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com  i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.

I extret de la web del Conservatori Superior del Liceu, on dóna classes.....
Pablo Selnik toca la flauta travessera, també veu i guitarra. Graduat en Estudis Superiors en Jazz i Música Moderna, ha estat nominat a diversos premis. En gairebé 20 anys com a professional ha gravat al voltant de 50 discos. Ha tocat i gravat múltiples estils musicals, des black metall a jazz contemporani, des de rumba catalana fins a música clàssica orquestral, des free-jazz a gales d'Operación Triunfo.

I amb un altre canvi ara d’estil, tot i la modernitat de l’arranjament i interpretacions, us proposo escoltar el bolero anomenat...

9. De Reojo  (Pablo Selnik)         7m21s

I ja veieu quina visió musical més oberta que té el Pablo, on a partir d’un tema a ritme de bolero i melodia càlida és capaç de desenvolupar-lo segons camins diversos, lliures de concepció, sense oblidar el tema. S’allunya de lo senzill, de lo bàsic per apropar-se a d’altres espais, deixant lliure la imaginació, deixant volar les idees, les transgressions que en definitiva no ho són, i només són d’altres maneres d’entendre-ho tot plegat. Un tema amb una melodia preciosa interpretada pel saxo tenor Bruno Muñoz, per després el líder encetar un solo llarg i magistral, i com els companys hi intervenen a moments, i sempre deixant penjada la seva participació, en suspensió. Tot arranjat pel líder i compositor. Després ha fet el mateix, a la seva manera el saxo tenor Muñoz i baix i bateria fent el mateix que abans. Magnífica improvisació de tots dos en un tema que se les donava de tranquil, de clàssic, i ja veieu com l’han desenvolupat. La melodia ha aparegut de nou quasi al final, perquè el final també ha estat brutal per com l’han modificat, allargassant-lo amb una mena de “turn around”, que ho seria si el tema i músics fossin estàndards, cosa que no passa amb ells. I quina manera més impressionant d’acabar un bolero...

Ha tocat, fet gires i enregistrat a Espanya, França, Alemanya, Àustria, Bèlgica, Portugal, Holanda, Hongria, Uruguai, Argentina, Paraguai, Brasil, Hong-Kong, col·laborant amb Dj 's, Vj' s, ballarins de contemporània, butoh, contact, dansa -teatre, actors, performers. Ha exercit la docència en el Centre Superior de Música Liceu, Taller de Músics, Escola de Música Moderna de Badalona entre d'altres, així com també ha fet de catedràtic de flauta clàssica i moderna a la Universitat Nacional d'Asunción. D’aquí aquest projecte amb músics d’allà i el tema que es diu “Asunción”.

I encara seguirem amb un altre tema impressionant, anomenat...

1.- Círculo de los Círculos (Pablo Selnik)         6m37s

I segueixen sorprenent-nos, vaja, el líder i les  seves composicions. Els companys igualment estan magistrals. El baix, com juga amb l’instrument passat per sedassos electrònics, i ara amb una base profunda i molt greu i persistent, coses que passen als inicis. El tema però et deixa garratibat pels canvis ritmis que té, passant d’un tempo viu i interpretació moderna i brutal a una dolçor interpretativa i tempo súper slow, magnífic, com han fet amb  un llarg i delicat final. Però els inicis han estat ben diferents, esclatants, per després el primer break rítmic amb dolçor melòdica inclosa. De nou el canvi brutal, de tempo, ritme i melodia repetitiva a mode de mantra, com el del canvi delicat i dolç. Concepció moderna de la música, sense etiquetes. El solo del líder a ritme constant fent uns “setzes” amb el saxo tenor, ells dos improvisant de manera magistral seguint l’estructura harmònica del tema que ben bé marquen les notes soltes i llargues del baixista. I després, bogeria estratosfèrica a tempo doblat fent el mateix ells dos, per arribar de nou a la dolçor majestuosa del llarg i delicat final. Una meravella de creació, de concepció, i és que aquesta és la manera global com el Pablo entén la música, sense etiquetes i sí, amb la màxima creativitat i modernitat.

Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com  i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.

«Selnik trenca tots els clixés relacionats amb la flauta travessera. Veu l'instrument com una extensió de la seva personalitat i és capaç d'extreure els sons més insospitats per elaborar un discurs que va des del free més esbudellat a la melodia més fina »...» Un dels renovadors de l'escena jazzística catalana, Selnik aporta sempre un plus de risc i originalitat. » B. Duñó (Diari Ara, Timeout).

I acabarem aquest increïble projecte amb el tema més brutal en l’aspecte rítmic, i no només....

6.- Ad Nauseam     (Pablo Selnik)         4m06s

I què podria dir-vos d’aquesta irrupció d’energia cinètica, la d’aquest tema marcat per la persistència rítmica de bateria i baix i per les combinacions dels solistes, primer alhora i després retardats un vers l’altre. I de quan en quan, descàrrega elèctrica a tot Free. I de nou el ritme i ells dos fent una melodia a base d’intervals amplis súper contemporània, i ja ben arribats al final la llibertat s’ha eixamplat encara més, on cadascú ha desenvolupat les seves línies, amb el bateria deixant el ritme persistent, amb el baixista fent la seva improvisació, el saxo tenor, increïble també, i el líder seguint impertorbable la seva línia d’intervals amplis, i al final, acabant-lo amb nota llarga del saxo tenor. Brutal, el tema i projecte, aquest força diferent dels anteriors, que per acabar el programa crec que ha estat l’adequat. 

I ja hem acabat el programa d’avui recordant-vos que hem escoltat a l’Andreu Domènech Quartet, “Hirundo Rústica”, al Nikolov-Ivanovic The Undectet "Frame and Curiosity”, a l'Alexander Reichardt, "Playgrounds" i acabat amb el del Pablo Selnik Quartet, "Decadence as a Virtue” i amb el micro conte de Carme de la Fuente.

Doncs res, que quan acabi aquest malson i puguem tornar a veure concerts, us recordo que aneu a veure jazz  en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit.

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.


Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, i aquesta encara més, car aquest dimarts ha fet 5 anys que ens va deixar, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials.

Doncs no tinc paraules per expressar els diversos sentiments, entre els quals també la por, i d’altres com una mica de desesperança, incomprensió, i mala llet, molta mala llet pel tracte que rebem de conillets d’índies i jo què sé quins sentiments, sensacions i pensaments tinc, tal és la confusió que m’embarga. En fi, espero que estigueu totes i tots força bé, que en això ens hi juguem la vida, la nostra i la dels nostres, les més estimades i estimats. I dir-vos que aquest programa el podeu escoltar pel fet que l’he preparat a casa i enviat via internet a l’emissora i allà l’han programat perquè soni avui els responsables de fer-ho.

El programa d’avui anirà de veus, dues femenines i dues masculines. Les primeres força dolces i les dels homes molts menys, com és normal, habitual, o com li vulgueu dir. Podrem escoltar la veu femenina de Gessamí Boada la qual forma part del projecte liderat per Alessandro Berghella, “Waves of Sand - The Inevitable Downfall”, editat per LaCupula Music mentre que la segona veu femenina és la  de Belén Bandera i el seu “Origins”, editat per Tushita Edicions encabit el disc en un llibre mai vist en aquest format llibre-cd, ple de pensaments escrits i artístiques grafies diverses, tot relacionat amb els seus orígens i viatges, car d’això va el seu projecte.. Les veus masculines seran les del Víctor Bocanegra i el seu “Poesies de Broadway” disc editat per Quadrant Records. Finalment l’Ales Cesarini serà l’altra veu masculina encabida en el seu projecte “Dandelion”, disc de Youkali Music, i aquesta setmana amb un micro conte de Teresa Tuset.

Doncs comencem amb els projectes del programa d’avui, i així és que us proposo el...



“WAVES OF SAND - The Inevitable Downfall”
Alessandro Berghella

Editat per LaCupula Music 2020
Enregistrat per Ferran Donatelli entre els mesos de desembre del 2018 i abril del 2019 a Vertigo Studios (Llinars del Vallès)
Mesclat i masteritzat per Guillem Ibañez (BSO, Barcelona).

Alessandro Berghella, composicions
I la col·laboració d’una formació variable segons els temes i que són:
Gessamí Boada, veu
Sabas Yagüe, pianista
Apel·les Carod, violí
Marçal Ayats, violoncel
Christian Mascetta, guitarra
Bernat Guàrdia, baix elèctric

Aquest és un projecte on la suavitat de les composicions i delicadesa de les interpretacions, alhora que la preciosa veu de Gessamí Boada i demés músics, el fan força especial. Poques vegades m’he trobat amb un projecte on tots els temes tenen el mateix tarannà de tempo slow, perquè així són totes les composicions de l’Alessandro Berghella. La veu de Gessamí s’hi escau a la perfecció i sembla evident que els temes estan compostos per a ella. Menys de 40 minuts i 9 temes d’una profunditat molt remarcable on la música ens acarona ja des del primer tema. Es tracta d’un àlbum conceptual que conté nou composicions originals interpretades per piano, baix, veu, violí i cello. El disc s’obre i es tanca amb dues peces instrumentals, “Alpha” i “Omega”, a través de les quals assistim al naixement i la mort figuratives d’un home, d’una civilització, d’un somni i, en definitiva, de l’Univers. Algun d’aquests temes ha estat coescrit amb la mateixa cantant, com és el cas del 8e track “Waves of Sand”. En tots ells, el piano de Yagüe és predominant com en els temes que fan a duet amb Gemma el 4rt track “My Sweet Battleground” iniciat per ella mateixa a mode de recitatiu, i el 6è “Lonely Dance of a Monster”. En el 3er “No More Encores”, i el primer single que van treure, hi tenim la formació al complet amb el violí de l’Apel·les i el violoncel del Marçal. En fi, tot un reguitzell de delicades cançons totes a un tempo slow que finalment són com una mena de missatge meditatiu de calma i amor tan necessari en aquests dies increïbles que ens toca viure, tan increïbles que jo encara no m’ho puc creure. Espero que estigueu totes i tots bé del tot.

Escoltem ja les seves músiques, tot i dient-vos que estan allunyades del Jazz i sí que tenen la qualitat i sobretot bellesa adequades, i per això sonen i també per recolzar-los, per recolzar al líder i compositor Alessandro Berghella. Us proposo que escoltem el

2.- While the Mute Keeps on Screamin' (A. Berghella)  3m38s

Doncs ja veieu quina delicadesa de cançó i quina preciosa veu te Gessamí Boada, en una intro delicada a piano de Yagüe i posterior veu i baix del Bernat. Una melodia molt ben trobada, molt maca i sobretot el que en podríem dir el pont que te un canvi harmònic preciós, si no vaig errat, que podria ser. La improvisació en “scat” de la cantant ens ha apropat al Jazz encara que hagi estat curteta, i ella mateixa hi ha tornat amb la magnífica melodia i ja per acabar el tema, així com en suspensió.

Alessandro Berghella és un compositor italià nascut a Pescara el 1992 i resident actualment a Barcelona. Va estudiar Composició i Producció Contemporània al Conservatori de Pescara, on va desenvolupar les seves habilitats com a compositor. El 2015 va compondre la música original per a la banda sonora de la pel·lícula d’animació ‘Bangland’, que va ser guardonada amb el Premi SIAE en la 72a edició del Festival de Venècia. Més tard aquell mateix any, va participar en el projecte Erasmus i va estudiar Producció musical durant un semestre a la Popakademie Baden-Württemberg   (Mannheim, Alemanya). Allà va conèixer la cantant que posaria veu a les seves cançons: la maresmenca Gessamí Boada.

Seguirem amb una altra preciosa cançó a duet de piano i veu anomenada..

6.- Lonely Dance of a Monster  (A. Berguella)  3m31s

De fet, un paper fonamental per portar a bon port aquest ambiciós àlbum conceptual és el que li confia a la cantautora Gessamí Boada (“White Flowers”, 2018, Segell Microscopi), que, amb la seva ànima  i veu càlida, transmet eficaçment les profunditats del sentiment contingut en les composicions i les lletres. Durant el transcurs de l’àlbum, l’oient s’introdueix en un univers de melodies cantades i interpretades per harmonies profundament complexes. Es complementen amb lletres igualment profundes que busquen reflexionar sobre problemàtiques socials actuals: la desigualtat, la guerra, la xenofòbia, la religió, etc. El primer treball d’Alessandro Berghella, "Waves of Sand – The Inevitable Downfall", pretén ser un viatge, més que una mera col·lecció de cançons, que condueix l’oient a les profunditats de la condició humana sota una estètica musical única. Prepareu-vos per emocionar-vos i deixeu-vos endur simultàniament per la bellesa i per la duresa del fet de ser humà.

Doncs sí, de nou amb aquesta composició ens hem tornat a emocionar, per la veu i també per com toca el piano Sabas Yagüe, amb molta profunditat, deixant que la sonoritat de la nota ens abraci en tota la seva plenitud. La composició del líder torna a ser preciosa, així doncs entenem que li donessin el premi al Festival de Venècia. La veu de Gessamí, càlida i amb una perfecta afinació és el contrast de colors adequat per com sona el piano.

Seguim ara amb una altra meravella de composició, i ara amb la col·laboració del guitarrista italià Christian Mascetta en el tema...

7.- Time To Fall (Alessandro Berghella)    5m06

I certament hem escoltat una altra meravella de cançó, iniciada primer per piano per després a duet amb Gessamí fent la melodia sense lletra i el piano de Yagüe. Ella mateixa ha seguit cantant-ne ara el contingut escrit, ara amb la guitarra de Mascetta. Més melodia sense lletra, en una cançó en la qual Gessamí hi és omnipresent i que té també uns aires d’una certa majestuositat. El piano de Sabas i la guitarra molt i molt delicada de Mascetta li obren la porta definitiva del preciós tema de l’Alessandro.

I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys.

I acabarem aquest projecte amb el tema que van compondre tots dos, el líder i la cantant del maresme.

8.- Waves of Sand  (Berghella & Boada)  2m54s

I amb aquest tema a trio de veu, piano i baix acomiadem aquest, un dels més delicats projectes que mai hagi posat, amb lletres que parlen de les problemàtiques actuals. Bé, de les més actuals no parlen, no, perquè crec que les músiques haurien de tenir molta més mala llet. O sigui, hi ha un ara i posteriors moments, i un abans on les coses eren d’una altra manera, amb tots els problemes causats per la manca d’humanisme de la pròpia humanitat. Aquesta mateixa manera de fer, de mal fer, és la que ens ha portat a la situació actual, digne de la pitjor de les ficcions. Un tema iniciat pel baix elèctric de Guàrdia fent una introducció improvisada per deixar pas a la veu de Gessamí ella mateixa doblada, omplint mol més l’espai sonor. El Groove delicat apareix amb el piano i el riff del baixista, seguint amb les veus de Gessamí, en una altra cançó d’una sensibilitat remarcable i magníficament interpretada. Bernat acaba el tema de la mateixa manera que l’ha començat, amb el seu baix elèctric i la seva reeixida i profunda interpretació. Una meravella com totes les d’aquest projecte, tot i estar allunyat del concepte del Jazz. Dir-vos però que alguns, jo diria que tots els músics que hi han participat sí viuen en l’entorn del Jazz. Deixem-los doncs....

Seguirem amb el projecte anomenat...



“ORIGINS”
Belén Bandera

Edició de Tushita Edicions
Enregistrat per Juanjo Alba (amb Daniel Val i Àlex Pérez) el 8, 9 i 10 de març de 2019 a Medusa Estudi
Mesclat i masteritzat per Ferran Conangla
Produït per Belén Bandera

Belén Bandera, veu, composicions, escrits, cal·ligrafies i il·lustracions
Arnau Pallarols, piano
Carla González, contrabaix o veu a #1, 2, 3, 5 i 9
Enric Fuster, bateria
I les col·laboracions de:
Rita Payés, trombó i veu a #1, 3 i 9
Joel Moreno, guitarra a # 8
Albert Bover, piano a #1, 6 i 10

I per aquest primer projecte Belén ha comptat amb una formació base molt sòlida, però també amb la mestria d’un dels mestres del piano Jazz europeu, l’estimat Albert Bover. A la guitarra hi ha també un crack, en Joel Moreno i compta també amb el saber fer i cantar de Rita Payés. De totes elles i ells en parlaré en els temes que acabi posant.

Un projecte de quasi una hora de músiques delicades i tempos suaus, la majoria. Cantat en català, castellà i anglès, on ens parla dels seus orígens però també dels seus viatges. Comença i acaba amb el mateix tema, “Orígenes”, que suposo deu ser com tancar el cercle, tot i haver-hi de segur d’altres motius. Tots hi guanyem, car així escoltem l’Albert una altra vegada, i a ella, per descomptat. Hi ha precioses balades com és ara la cançó del 5è track “Confessió d’un desig meu” on la contrabaixista i cantant Carla González fa un reeixit solo, tema a quartet base. També és una preciosa balada el tema i 4rt track “Spring without you”, amb la mateixa formació i iniciat pel piano de l’Arnau Pallarols. Amb l’Albert al piano tenim el 6è track “Out of time” iniciat per ells dos delicadament i que més endavant esdevindrà quelcom més, mantenint-se però en el context de tempo slow. Iniciat també delicadament amb el piano de l’Arnau tenim el 9è track “The Monster Outside The Closet” on hi intervé Rita Payés al trombó i la veu, també amb Carla. Esdevindrà relativament més vital en el solo de la trombonista, recuperant la calma en el solo de l’Arnau i acabant delicadament. El 2n track “That’s Insane” amb el quartet base i Carla també a la veu, és també força delicat tot i tenir presència la bateria de l’Enric Fuster, tema que es manté també a tempo slow tot i el solo del baterista. I el 1er i 10è track “Orígenes”, comencen dolçament a piano i veu, i després contrabaix i bateria omplint els espais. Tema complex i divers, on a partir de la “intro” inicial, el tempo esdevé vital, el d’una cançó on recorda als seus avantpassats, a la seva iaia, i d’ella n’ha extret allò “cada uno hace con lo que tiene y puede, lo que le da la real gana”. Són doncs dues preses, takes, d’una mateixa cançó, i per tant amb les seves variacions sobretot en les improvisacions de l’Albert i també en d’altres àmbits del mateix tema. Els tres temes restants són vitals de tempo, tot i iniciar-los delicadament com és el cas del 3er track “Baltic Sunset”, una posta de sol al Bàltic, iniciada amb sons força estranys per cordes fregades de manera inusual i demés, on a partir de dir-nos que és a Riga, el Reggae i ritmes similars ens omplen l’espai com també en el solo de Carla també cantat mentre improvisava. Comença també molt suau el 7è track “Quantums de llum” a piano i veu, per després la base rítmica indicar-nos quins seran els ritmes, tot i que canviants, com és usual en el projecte. El tema es mantindrà així on l’Enric farà també un magnífic solo i abans Belén improvisarà en “scat”. I ja finalment el 8è track “Bata Gara Komtú” cantat en català tot i el títol, on la guitarra d’en Joel i la seva “fosca” sonoritat a la vegada que càlida, ens acaronarà amb un magistral solo, recolzat per la base rítmica en el tema més viu d’aquest projecte de Belén Bandera.

I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web:

Bé, comencem doncs amb les músiques de la compositora, i cantant (crec que també pianista), i ho farem amb la cançó...

4.- Spring Without You      (Belén Bandera)     5m30s

I el 20 de març jo tenia concert a la Sala Xica i ella havia d’estrenar el seu projecte a la Sala Utopia. Ja li havia dit que no hi podria anar per la coincidència dels dos concerts. Quan li ho vaig dir, li va saber molt greu. Amb el seu llibret-compacte meravellós em va fer arribar una carta escrita a mà i cal·ligrafiada en un estil únic i personal, on em deia que seria fantàstic poder posar el seu disc en el meu programa abans del concert per així poder-ne fer més ressò. Ni ella ni jo hem pogut fer els concerts, ni ningú, i com que no sabem quan podrem fer els respectius concerts, he pensat que ara era un bon moment. La seva música té la calma que necessiten els nostres esperits per tirar endavant aquesta eixelebrada situació.

I en el seu magnífic llibret, i per a cada cançó, Belén hi ha posat fotos dels viatges corresponents, alhora que textos que devia escriure llavors com també textos d’escriptors i també les corresponents fotografies. Així doncs una primavera va sortir de Barcelona arribant a Civitavecchia, Roma, Nàpols, Pompeia, Catània i Siracusa, ja a Sicilia. En aquest viatge que va fer sola, i per això “Spring Without You”, ens mostra la seva visió un punt melancòlica d’aquell viatge sense la seva anterior parella. L’hem pogut escoltar acompanyada pel trio base l’Arnau, Carla i Enric, piano, contrabaix i bateria, sòlida base i bona improvisació de l’Arnau, ben recolzat pel contrabaix de Carla i les escombretes de l’Enric. També l’hem escoltat i haig de dir que és molt peculiar la seva manera de cantar, íntima i propera, com si t’expliqués les seves històries a cau d’orella. La seva afinació és perfecte i la seva veu té calidesa i personalitat. I aquesta composició és també força reeixida, amb uns canvis harmònics i variacions tonals que la fan força rica. 

Belén Bandera (Premià de Mar, 1994) inicia els seus estudis musicals de piano clàssic a l'edat de vuit anys amb Montse Massaguer a l'Escola Municipal de Música de Premià de Mar, on estudia també quatre anys de violí amb Raúl Munizaga, solfeig i harmonia clàssics, i participa en diferents formacions orquestrals i de Big Band. A l'edat de divuit anys decideix seguir la seva formació pianística en l'àmbit del jazz, estudiant Harmonia amb Ramón Montoliu i Tècniques de la Improvisació amb Martí Serra a l'Escola de Música Moderna de Badalona; piano jazz amb Albert Bover i Roger Mas; cant jazz amb Juliane Heinemann i Mayte Alguacil, solfeig amb Cristina Canet becada per l'AIE al Taller de Músics de Barcelona.

Escoltem ara el tema on hi col·labora Rita Payés, anomenat...

9.- The Monster Outside The Closet      (B. Bandera) 7m19s

I ella ens diu en el llibret què: “El títol d’aquest tema és una metàfora. Els nens solen tenir por de monstres imaginaris que habiten dins dels armaris i amenacen de sortir per les nits, mentre dormen. El meu monstre va estar-se allà fora, a la vida real, mentre jo estava desperta. Aquest tema és la meva manera d’explicar-ho.” Hi ha també pensaments, textos de l’Alejandra Pizarnik, Lluís Llach, Vladimir Nabokov, etc...

I aquest és el tema més llarg del seu projecte, ara amb la formació base més Rita al trombó. Els inicis del piano, delicats, esdevenen una mica “terrorífics” amb els primers acords. Sort que ben aviat escoltem la tendra veu de Belén parlant-nos de les seves pors d’una manera subtil. El tema es va desenvolupant amb la melodia, força ben trobada, i més encara el que podria ser el “pont”, on ja escoltem el trombó de Rita. De fet, no em queda massa clar que això sigui el pont, i sí que a partir d’aquí, la trombonista inicia el seu solo. El Jazz el respirem constantment, car d’alguna manera hi és en les seves composicions, i molt més encara amb el magnífic solo de Rita, ella que ja fa temps que destaca per mèrits propis després de la seva etapa al costat de l’amic Joan Chamorro. L’Arnau la segueix amb la seva bonica improvisació, interpretada d’entrada baixant el “ritme emotiu”, per després anar-lo ampliant fins el moment de recuperar la melodia amb Belén, i així anar arribant al final.



“Origins” són composicions inspirades en paisatges, rutes, horitzons observats amb ulls molt oberts, coneixedors que la vida és de qui la somia despert. Música escrita amb infinitat de detalls que evoca vivències i histories d'avui i d'ahir. Una obra cuidada fins al darrer detall, presentada en un llibre dissenyat a mode de quadern de viatge, amb escrits de l'autora en tres idiomes (català, castellà i anglès) que contextualitzen la música, fotografies dels paratges visitats, mapes dels recorreguts, il·lustracions... Un viatge tant d'introspecció fins a les arrels, així com de punt de partida cap al futur, cap a la següent destinació.

«Te invito a sentarte en el sofá de una noche cálida o al arrullo de una mañana contemplativa, junto a una copa de vino o una aromática taza de café, y a vivir conmigo el eterno regreso. Bon voyage!»
(Belén Bandera)

Seguim amb la música d’aquesta polifacètica artista, ara amb el tema que titula el projecte on hi participa l’Albert Bover...

10.- Orígenes         (Belén Bandera)     6m29s

I de les dues versions del tema “Orígenes”, he escollit la darrera i última, no sé si perquè és més llarga, o pel fet que sigui la que tanca el cercle. I la seva iaia li cantava això: “Si mi niño se durmiera, yo le echaria a la cuna, con los piececitos al sol y la carita a la luna.” I de Miguel Hernández, “Andaluces de Jaén, aceituneros altivos, pregunta mi alma: ¿de quién, de quién son estos olivos?”. I ves per on que aquest tema l’han fet Belén i l’Albert a duet, i no hem trobat a faltar cap més instrument, per com l’un omple els espais sonors mentre l’altra canta. Un tema que té dues parts des del punt de vista rítmic i també harmònic, alhora que relacionats amb el text acabant la primera amb “decías tú”....i començant el canvi amb el “lerelere, En mi vida yo no he visto...”. De fet semblen dues cançons en una, i Belén segueix amb el seu text relacionat amb les vivències post guerra dels seus avis. Iniciat amb una magnífica introducció a càrrec de piano sol amb l’Albert tot ple de lirisme amb una interpretació i música visual, la qual ens permet veure els ocells i la primavera, així de bonica és. La veu de Belén i les històries relacionades amb les seves arrels, i el ritme ara més vital i l’Albert amb les dues mans emportant-se-la rítmicament com pocs podrien haver-ho fet i seguint-la melòdica i harmònicament. I que macos són els arpegis ascendents que ha fet, i com l’ha acompanyat fins el moment de la seva improvisació. L’Albert enceta la seva magnífica improvisació plena de ritme gràcies a la mà esquerra, mentre la seva dreta “vola” amb les notes més belles. Tenir l’oportunitat d’escoltar l’Albert improvisant és un dels plaers més grans que un aficionat al jazz pot tenir. I ves per no que en aquest projecte el tenim en tres temes, repetint el que hem escoltat en el 1er track. La combinació d’ambdues mans és extraordinària, i així és que el ritme no només no s’ha aturat, sinó que dóna la sensació fins i tot de més vitalitat per com les dues mans ho han interpretat, l’esquerra amb els acords i ritmes i la dreta també, lleugera i vital, creant la nova melodia d’una bellesa molt remarcable.    Una improvisació brillant, plena d’energia, de ritme, a piano sol, i no notant en cap moment la solitud del pianista. Extraordinari. Belén torna a cantar la segona part de la cançó per arribar al final “Y su hija, la niña de la Visa”.

Als seus vint anys es trasllada a Barcelona per estar submergida en l'escena jazzística local, continuar els seus estudis de veu jazz amb Sabina Witt, Celeste Alías i Diana Palau; piano amb Toni Vaquer i iniciar la seva formació en arranjaments orquestrals de Big Band amb Sergi Vergés. Després d'un temps estudiant de forma autodidacta, actualment finalitza els seus estudis musicals al Conservatori Superior de Liceu de Barcelona -amb mestres com Horacio Fumero, David Mengual, Pablo Selnik, Benjamin Davies, Alex Dee ... -, i compaginant aquesta formació amb la creació del seu primer treball discogràfic Origins. Ha participat en diversos seminaris de la península com a cantant i pianista, estudiant i compartint experiències musicals en escenaris amb referents com Dena DeRose, Michael Kanan, Jo Krause, Joey Baron, Steve Cardenas, Doug Weiss, Scott Hamilton, David Mitchell, Debora Carter ...

I acabarem amb el tema on hi col·labora Joel Moreno a la guitarra...

8.- Bata Garà Komtú        (Belén Bandera)     3m46s

I sembla que el viatge va sortir de Barcelona a Bratislava, o aquest és el mapa que es veu a la pàgina de l’esquerra. Perquè a la de la dreta ens diu ella...”La vida és intensa i, en especial, ho han estat els darrers temps. Aquest tema plasma alguns dels molts moments d’èxtasi, de felicitat viscuts amb ànimes afins: nits i matins. Especialment, conté la lletra de diàlegs i converses reals amb una de les belles persones que ha tingut més influència vital i musicalment parlant en el moment contemporani d’escriure aquest tema. El solo compartit de guitarra i veu representa un diàleg, etc....”. També hi ha un text de Marguerite Yourcenor de “Las Memorias de Adriano”, un trosset de Josep Pla i una foto de dues ànimes afins, Carla i l’Arnau tocant al Jazzman de l’amic David.

I sí, ha estat un magnífic diàleg de Joel i Belén mentre ella anava cantant el tema, per cert, el més vital de tempo i ritme. L’han iniciat però guitarra i piano per després afegir-s’hi Belén i ho han fet amb el motiu principal, amb el ritme ja encabit. Posteriorment s’hi ha afegit la resta de companys, i ja tots plegats i amb el diàleg comentat de Joel i Belén. Després de cantar-nos tot el tema i acabar-lo amb...”pregàries amb miniatura”, Joel ha desenvolupat el seu magnífic solo, ben recolzat per la secció rítmica al complet. En Joel obté un so greu, fosc a voluntat, de la seva Gibson de caixa estreta, guitarra mixta de Blues i Jazz, em sembla que és també la Lucille de BBKing i la vermella de l’Alvin Lee, entre d’altres. El seu fraseig però és totalment jazzístic i el va desenvolupant després amb Belén al seu costat, en el diàleg comentat. Un diàleg que han fet quasi des de l’inici, si exceptuem els moments solistes d’en Joel. I així segueixen, a tot tempo, ella cantant, ell dialogant i la base rítmica recolzant-los fins arribar al final i acabar-lo de cop.

Els últims temps ha crescut musicalment i compartit projectes i escenaris al costat d'Albert Bover, Joel Moreno, Rai Paz, Carla Motis, Gabriel Llorach, Adrià Pinto, Arnau Pallarols, Carla Gonzàlez, Enric Fuster. Com a docent, ha impartit classes durant els últims cinc anys, tant a nivell particular com a diferents escoles. Sentint un gran interès per les tècniques d'orquestració -tant clàssiques com jazzísticas-, Bandera s'encamina també cap a la composició de gran formació. I més coses podreu trobar d’ella entrant al seu web que us posaré al blog.

I si teniu ganes de mirar més o menys com és el seu llibret, us recomano que mireu l’enllaç que també us posaré al blog:

I em sembla que amb aquests quatre temes haureu pogut esbrinar de què va tot plegat el projecte de Belén Bandera el qual es va poder fer gràcies a la col·laboració de molta gent en un Verkami que li va permetre enregistrar i fins i tot realitzar el magnífic llibret on hi ha el CD. Felicitats artista.

I després d’aquest delicat projecte, sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Teresa Tuset.
...........................
Gràcies Teresa per sempre explicar-nos-ho amb aquesta gràcia i vitalitat.

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es  allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

I ara ens centrarem amb les veus masculines, i el canvi d’estils i sonoritats serà notable, però és així aquest programa, donant veu a qui canti o toqui, o sigui que us proposo escoltar el projecte aquest sí jazzístic i cantat del tot en català...



“POESIES DE BROADWAY”
Víctor Bocanegra

Editat per Quadrant Records    Q00020CG
Enregistrat per l’Albert Moraleda el 23 de febrer de 2019 a La Garriga.
Produït per Quadrant Produccions

Víctor Bocanegra, veu
Iannis Obiols, piano
Horacio Fumero, contrabaix
David Xirgu, bateria

I en aquest projecte d’en Bocanegra hi tenim una hora i 14 temes, tots estàndards de Jazz on el líder els canta en català fent-ne una versió lliure adequada al seu tarannà, i seguint la dinàmica rítmica de cadascun dels temes, i tot això ens ho explica en el llibret interior, tot i parlant de les ”Poesies de Broadway”. ...”És per això que em sembla de justícia reivindicar aquesta part de l’obra d’art que constitueix una cançó, que és la lletra...”. I segueix més endavant...”Fer una versió cantabile en una altra llengua suposa sempre un repte. Ja és un desafiament qualsevol traducció literària, però en el cas d’una cançó la dificultat es multiplica: es tracta de ser fidel sobretot al ritme verbal, a les cadències, als accents i, en la mesura de lo possible, al sistema vocàlic que estructura el text de la cançó;” etc....

Els tempos i ritmes també són evidentment variats essent les balades les que dominen com són per exemple la del 2n track “Anit se’t veu com mai”, “The Way You Look Tonight”. I el 5è track iniciat  a piano solo del “Ill Wind”, o sigui “Vent dolent”. També el 4rt track “Allò que sentim”, “That old Feeling” amb un delicat groove del contrabaix de l’Horacio. I el preciós “Someone to watch over me”, “Algú que estigui per mi” en el 7è track. També ens acarona la seva veu amb el 10è track “Abans no apunti el dia”, “In the wee small hours in the morning”, i segueix en el 12è track amb les magnífiques balades el “Body & Soul”, o “Cos i Esprit sol” i també amb el “For all we know”, “Si hem de ser francs” en el 13è track. I en  el 14è el conegut “Lush Life”, o “Vida fàcil” en el seu cas. I el delicat swing el trobem en el 9è track “Young at heart” o el seu “Pots tenir un gran delit”. El tempo és una mica més viu en el profund “So in Love”, o “Tant d’amor” del 6è track. I el 8è track iniciat pel David a mode d’intro curteta de bateria, i també amb el swing més delicat és el preciós “I’ll be seeing you”, en el seu cas “Sols t’hi veuré a tu”. I més viu de tempo és el 1er track “It had to be you”, el seu “Per mi vas ser tu”, a tot swing també com ho és també el’11è track “But not for me”, el “No pas per mi” d’en Bocanegra amb un reeixit solo del seu fill Iannis Obiols al piano, com la resta dels que fa. I el més viu de tempo és el vital i positiu 3er track “Tot el que jo et puc donar és amor”, de l’original “I can’t give you anyting but love”, amb un “walking” de l’Horacio i “quatres” del David. En fi, 14 magnífics estàndards del The Great American Song Book que ha seleccionat en Victor Bocanegra i dels quals n’ha fet una recreació literària en català amb lletres a la mida d’ell i dels temes, i recolzant alhora el Jazz i la llengua pròpia. 

I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del músic:

I de tantes balades se’m fa difícil escollir quina sonarà i quina no, però havent-hi “Body and Soul”, doncs l’escoltarem...

12.- Cos i Esprit Sol                    (J. Green & V. Bocanegra)                   5m04s

Quan s’estava actuant a Londres, el compositor, pianista, arranjador i director d'orquestra Johnny Green va escriure "Body And Soul" per a l'actriu i cantant Gertrude Lawrence. Aquesta va interpretar la cançó en un programa radiofònic, però mai la va portar al disc. I quin canvi de sonoritat, de veu, de la més prima veu femenina a la plena i més greu de l’home, del Víctor. Tema iniciat per intro de piano i ja la veu del líder amb un fons de Groove delicat pel delicat “walking” de l’Horacio i les escombretes del David. El piano del Iannis va fent acords per omplir els espais tot i recolzant l’harmonia del tema. Ell mateix ha encetat les improvisacions, i hem de dir que ho ha fet amb una gran solvència, amb una pulsió consistent i ritme inclòs, ajudat de la mà esquerra a moments puntuals, tot i que la que domina és la dreta en el seu llenguatge solista amb escales ascendents precioses tot just de començar Víctor el pont. I és que en aquest tema, sol ser sempre així, que el solista improvisa en les dues A i si n’hi ha un altre, s’enganxa a la B o el pont. S’ha de dir que Horacio ha fet un acompanyament magnífic conjuntament amb el David. Recuperant la A que arriben al final d’aquesta, una de les grans balades de tots els temps, i de la qual Coleman Hawkins en va fer el seu primer i gran solo el 1939 que va canviar la manera d’entendre el saxo en el Jazz.

Víctor Bocanegra va néixer a Barcelona el 26 de maig de 1960. Estudis de piano amb Rita Brosa, Àngel Soler i Agustí Fernàndez, i de cant amb Dolors Cortès i Kirby Navarro. Estudis de música a l’Escola de Música de Vallvidrera, futura Aula de Jazz, dirigida per Lluís Claret, i a l’Estudi de Maria Anglada del carrer Avinyó. El 1978 guanya el concurs de cantautors Atticus, atorgat per un jurat format pels periodistes musicals Àngel Casas, Françoise Cahuet i JM Pallardó.

I seguirem amb els temes que tenen aquell punt de swing delicat com és el cas del preciós “I’ll be seeing you” i per ell...

8.- Sols t’hi veuré a tu       (S. Fain & V. Bocanegra)  3m01s

"I'll Be Seeing You" és una cançó popular sobre la nostàlgia, amb música de Sammy Fain i lletra original d'Irving Kahal.  Publicada el 1938, es va inserir al musical Right This Way de Broadway, que va haver de tancar després de quinze actuacions. El títol de la pel·lícula de 1944 I Be Seeing You va ser extret d'aquesta cançó per suggeriment de la productora de la pel·lícula, Dore Schary incloent-la a la banda sonora de la pel·lícula. Billie Holiday en va fer una de les més reeixides versions cantades a un tempo súper slow i molt arrastradet i preciós. Aquest tema de Fain és certament una delícia, estàndard de 32 compassos i forma AB de 16 compassos cadascuna. El tema l’ha començat el David amb una intro a escombretes per ben aviat immiscir-nos en el Swing també amb l’Horacio i la veu del Víctor interpretant-ne la seva magnífica versió. El solo del pianista Obiols ha estat magnífic i el Swing ha crescut encara més pel “walking” de l’amic contrabaixista i el “ride” i “xarles” de la bateria del David. Sòlida interpretació del jove pianista la qual “vola” gràcies al suport de la base rítmica de dos, però també per la seva bona tècnica i gust interpretatiu en un solo curtet a partir del qual el líder recupera la melodia i lletra personal, “Sols t’hi veuré a tu” per acabar-lo de la manera que sempre s’acaba, repetint tres vegades els darrers compassos.



I encara escoltarem més música d’aquest projecte dedicat als estàndards de Jazz però cantats en català i ho farem amb el tema que obre l’àlbum, el preciós “It Had to be You”....

1.- Per mi vas ser tu  (Isham Jones & Víctor Bocanegra)  4m00s

"It Had to Be You" és una cançó popular escrita per Isham Jones, amb lletra original de Gus Kahn que es va publicar per primera vegada el 1924. I amb més tempo ens trobem amb aquesta magnífica composició que tantes vegades hem escoltat al Big Bang local on els dissabtes hi ha un combo que obren una Jam de Jazz Clàssic. Aquesta formació havia de venir el 20 de març a la Sala Xica i com tot en aquest món, s’ha hagut de posposar, esperem que fins el 3 d’abril, car si aquesta desgràcia continua l’haurem de cancel·lar amb tota la pena que això implicarà per tots els motius. El Iannis ha fet una curteta intro dels darrers compassos del tema per iniciar-lo el líder i cantant, ja a tot swing, per “walking” de contrabaix i escombretes de bateria, Horacio i David, mentre el cantant n’ha fet tot el tema d’estructura de 32 compassos i forma ABAC. El piano de Iannis ha sonat i vibrat fermament per la seva sonoritat, majorment en el registre central de les 88 tecles, amb un so ple, i nítida digitació alhora que llenguatge jazzístic i fraseig molt ben aconseguit fent-ne un parell de chorus del tema, mostrant-nos la seva molt bona creativitat i gust interpretatiu alhora que molt bona tècnica. La veu del líder s’hi ha afegit de nou amb veu profunda i greu alhora que perfecte afinació i gust per acabar-lo després delicadament.

I acabarem aquest projecte amb el “I can’t give you anything but love”...

3.- Tot el que jo et puc donar és amor (J. McHugh & V. Bocanegra) 3m07s

"I Can't Give You Anything but Love, Baby" és una cançó popular americana i estàndard de jazz de Jimmy McHugh (música) i Dorothy Fields (lletra). La cançó va ser presentada per Adelaide Hall al club Les Ambassadeurs de Nova York al gener de 1928 al Blackbird Revue de Lew Leslie, que es va obrir a Broadway més tard aquell mateix any com a Blackbirds amb gran èxit amb 518 actuacions, on va ser interpretada per Adelaide Hall, Aida Ward i Willard McLean. I el tema l’ha començat el David amb una intro curta i així donar pas al cantant, contrabaix i piano, i fer-ne la melodia amb la seva lletra, com en són totes de pròpies. Ens trobem amb un altre tema d’estructura de 32 compassos i forma ABAC on els solos els ha iniciat el pianista fent-ne els primers vuits, per després fer-los el David a la bateria. De fet ells dos han fet el tema dues vegades, la primera fent uns “vuits” i la segona fent uns “quatres”, la qual cosa vol dir el que heu escoltat, que cadascun d’ells ha improvisat en els seus corresponents espais o grups de compassos. Una magnífica intervenció de tots dos, i gràcies també al permanent “walking” del contrabaix de l’Horacio. Després d’ells , el líder ha recuperat la melodia per fer tot el tema sencer i acabar-lo dolçament amb un final a trio amb harmonia descendent.

I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n tot el seu catàleg.

I amb aquest tema tan vital acabem el projecte d’aquest quartet i ja acabarem el programa amb un altre canvi estilístic i rítmic el del projecte anomenat...




“DANDELION”
Ales Cesarini

Editat per Youkali Music           Youkali 169
Enregistrat per Javier Vercher al Pannonica Celia Studios
Mesclat i masteritzat per Iván López a l’Studio X
Produït per Ales Cesarini, Payoh Soul Rebel i l’Iván López

Ales Cesarini, contrabaix
Payoh Soul Rebel, vocals
Baptiste Bailly, piano
David Gadea, bateria
I la col·laboració de
Javier Vercher, saxo tenor a #8

Totes les composicions són de Ales Cesarini & Payoh Soul Rebel excepte #8 de Baptiste Bailly,

I aquest és un projecte que podríem encabir en el World Jazz, World Music farcit de tempos i ritmes diversos i sovint amb els aires càlids del sud. 11 temes i prop de 45 minuts de músiques originals, amb una veu masculina i força potent, la de Payoh Soul Rebel el qual ens recorda força per veu a Steve Wonder. El 1er track ja ens posa la pell de gallina tot i ser el més curtet, per la potent veu del cantant i harmonies, anomenat “Samasthitih”. El 3er a tempo slow-medium “Mad Fan” ens recorda també temes de Wonder per melodies i demés. També és delicat de tempo el 8è track “El templo del piñon”, iniciat amb aires orientals amb el saxo del Javier i el contrabaix del líder Ales Cesarini, esdevindrà quelcom més posteriorment amb un solo estratosfèric de l’amic Javier. El 5è track “Need You” comença amb una preciosa cadència rítmica un tan Reggae, amb unes congues subtils i veu de Payoh, un tempo mig-slow que es mantindrà fins el final i que se’ns haurà emportat des dels inicis. El 6è track “Khaliji” l’ha iniciat el piano amb una seqüència o motiu principal, també amb congues i el cantant fent-ho sense lletra. El ritme persistent de la base rítmica a tempo com l’anterior serà el suport pel solo del pianista. I amb el 10è track “I am a rebel” ens trobem de nou amb un nou motiu principal a càrrec pel líder i contrabaixista, abans que el cantant faci una mena de “Rap” amb veu doblada creant un bon efecte, en un tema on el Reggae segueix envaint-nos el cos. I resulta que el 4rt track “Movie Star” és el mateix tema que l’anterior, i dura igual. Haurem de suposar que deu ser un error, sinó, no s’entèn. I el 2n track, una mica més viu “Hustling”, també l’inicien amb un motiu a càrrec del contrabaixista i líder, amb un canvi rítmic en clau Reggae, molt africà per cert, on la veu de Payoh torna a brillar per dret propi i registre personal i també amb aires flamencs, quan diu “si yo tuviera dinero.....”. I una mica més viu és el 7è track “We are One”, a base de Rap per com ens explica la història, també amb veu doblada i persistència rítmica escoltant també un magnífic Hammond. I el tema que titula el disc i 9e track “Dandelion”, segueix la dinàmica rítmica dels anteriors tot i que un pèl més viu de tempo i també a tot Reggae amb acords de teclat al 2 i al 4, amb un magnífic motiu a càrrec del líder i contrabaixista. I finalment, el darrer i 11è track “Soy”, més viu de tempo i marcat ja per les palmes inicials fent una variació del “clave” llatí, i cantant en anglès primer a veu doblada, suposo, i després en castellà, fent-ho de la mateixa manera dient “Yo no soy lo que dicen que soy....”. I semblen haver-hi el contrabaix, una mica la bateria, les veus i para de comptar. I després d’aquesta exposició rítmica....

Dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disco de Youkali: https://www.youkalimusic.com/index.php/catalogo/1-dandelion

I comencem amb les músiques d’aquest darrer projecte i ho farem amb el tema increïble on hi participa l’amic Javier Vercher....

8.- El templo del piñon      (Baptiste Bailly)       4m57s

El contrabaixista Ales Cesarini ens proposa "Dandelion", una mirada a les diverses formes d'entendre la música, sense cap tipus de prejudicis, des de la seva experiència en disciplines com la World Music o el Reggae, fins a arribar d'una forma tangencial al Jazz, de gran atractiu i plena de matisos. Per això introdueix la magnífica veu i el discurs del cantant Payoh Soul Rebel, el fil conductor d'aquest especial treball.

I aquest tema és realment sorprenent per com ha anat evolucionant a partir del minimalisme agafant un caire rítmic diferent i amb aires orientals i ja per entrar de ple el saxo tenor del Javier amb una aurèola quasi surrealista i per sota d’ell, el ritme delicat primer i persistent després, i també com quan en Payoh Soul Rebel entra amb tota la seva força vocal, tema a moments “terrorífic”, sort que després s’han calmat. I el tema va derivant amb les variacions melòdiques i intervencions diverses, també les del piano a duet amb la veu, moment en què l’han acabat.

Seguim amb la meravella de composició del líder Cesarini, anomenada..

5.- Need You                    (Ales Cesarini)        5m25s

I què maco aquet tema “Need You”, ja amb l’entrada de les dues notes del piano, les quals es van repetint de tan en tan, quasi com a motiu principal melòdic. La veu de Payoh ens torna a meravellar per la seva força, alhora que afinació i timbre tan personal. El solo del pianista Baptiste Bailly ha estat delicat en la mateixa mesura, ell, sobre el coixí de la magnífica base rítmica amb percussions diverses, aquelles les del Carib. Entremig del tema, hi ha un break rítmic on només queda la veu i el piano, per després seguir amb la dinàmica pròpia del tema i la seva cadència tan preciosa i sempre les dues notes del piano tot i dient-nos que aquest és el “Need You” de Cesarini i Payoh, car tots els temes menys un, l’anterior, són d’ells dos. I així, amb una gran delicadesa han acabat aquest preciós tema.



El projecte d'Ales Cesarini és una amalgama d'estils provinent de la unió de les inquietuds musicals dels seus membres. El gust per la música impressionista de Baptiste Bailey al piano, la fusió de World Music i ritmes mozarabes de David Gadea a la percussió, el Jazz minimalista i el Roots Rock Reggae al bass line d'Ales Cesarini i la barreja entre Soul, Dancehall i Funk en la veu i les lletres de Payoh Soul Rebel, donen forma al personal so d'aquest quartet acompanyat pel mestratge i la paciència de Javier Vercher al saxo i als comandaments de la gravació en el seu evocador estudi de Pannonica Vintage. El disc es submergeix en una atmosfera minimalista que navega entre els càlids ambients caribenys de l'illa de Jamaica i la solemnitat de la música impressionista francesa passant pel Rhythm & Blues o els ritmes tribals africans.

I seguim amb un tarannà melòdic en els inicis del tema....

6.- Khaliji      (Ales Cesarini)        4m09s

I el piano de Bailey ha començat aquest tema també força delicadament, amb la veu de Payoh fent-ne la melodia sense lletra ja en els inicis. Les percussions són de nou la clau rítmica del tema. El solo del pianista ha estat brutal per persistència rítmica i arpegis inversemblants diversos i d’altres meravelles, i ha  anat creixent en intensitat emotiva mica a mica, entrant tots en una comunicació rítmica que se’ns ha emportat. El break que ha fet el cantant, ha anat derivant cap a la seqüència anterior per així acabar-lo amb un riff repetitiu i anar-se diluint mica a mica, cosa que ens diu que en un directe es podria allargassar segons vicissituds diverses de músics i públic.

També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaça a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es

I acabarem projecte i programa amb el tema més vital del projecte del contrabaixista Cesarini anomenat....

2.- Hustling   (Ales Cesarini)        4m13s

I quin tros de tema per acabar projecte i programa, aquest “Hustling”. Al final ha acabat dolçament amb piano més o menys com l’han començat. De fet, el motiu del piano inicial que han repetit dues vegades ha deixat pas al cantant i al ritme Reggae magnífic, ell amb una potència vocal increïble alhora que afinació en un altre tema impactant, potser el que més per canvis diversos com quan ell mateix parla com fan els Rappers, tot i explicant històries, com les que ell explica. El canvi amb palmes i amb el cante aflamencat li dóna un plus de diversitat multicultural i així han seguit amb els acords de piano i contrabaix fins retrobar de nou el motiu rítmic principal, ara amb les palmes, i arribar al final delicat del piano. Projecte sorprenent, aquest del contrabaixista Ales Cesarini per acabar el programa d’avui, programa que he fet a casa, confinat com totes i tots vosaltres i que he enviat via internet a l’emissora per així poder-lo programar els responsables per escoltar-lo avui.

Doncs res, reitero el meu desig que estigueu totes i tots molt bé, i espero jo també trobar-m’hi, coses aquestes més de tenir la sort dels campions que no pas una altra cosa. I recordar-vos que avui hem escoltat quatre projectes, el primer de l’Alessandro Berghella, “Waves of Sand - The Inevitable Downfall”, després el de Belén Bandera i el seu “Origins”, per seguir amb les veus masculines amb en Víctor Bocanegra i el seu “Poesies de Broadway” i acabar com ho hem fet amb  l’Ales Cesarini i el seu projecte “Dandelion”, i aquesta setmana hem escoltat un micro conte de Teresa Tuset.

Doncs res, que us recordo que quan aquest mal son hagi acabat,  aneu a veure jazz  en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit.

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.

 

blogger templates |