Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials.

Doncs ja hi tornem amb un programa dedicat a líders pianistes, amb dos projectes diferents on prima la qualitat i la creació en tots dos. El programa el podríem titular “Dos diferents Tres”, Trios, vaja, i en anglès, “Two different Three”, o dues maneres diferents de fer música en format trio. Us proposo escoltar el darrer treball de Jose Carra, “Diario de Vuelo” editat per Taghrid Records i per acabar el programa, el primer treball de l’Álvaro Torres Trio  anomenat “Specious Present” editat per FSNT-1000. I aquesta setmana amb un micro conte de Teresa Tuset.

I resulta que el proper concert que farem al Molí dels Frares serà el proper divendres 22 de novembre, on l’Álvaro Torres ens presentarà el seu treball, “Specious Present” on tindrem a l’Álvaro Torres, piano; Masa Kamaguchi, contrabaix i l’Ivo Sans, bateria. Entrada gratuïta en un esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament de SVdH.

Doncs deixarem pel final el projecte de l’Álvaro Torres i així és que començarem el programa amb el disc de Jose Carra, pianista malagueny que vam tenir al Jazz Club La Vicentina tot i formant part del projecte de l’Ernesto Aurignac....



“DIARIO DE VUELO”
Jose Carra

Editat per Tahgrib Records
Produït per Jose Carra

Jose Carra, piano, Fender Rhodes, Wurlitzer, Celesta i sintetitzador
Bori Albero, contrabaix
Dani Domínguez, bateria

Aquest és un projecte personal on el compositor ha volgut fer una passa endavant vers els seus anteriors projectes. Per això ha donat cabuda a sistemes electrònics diversos, i sobretot en els directes, a sistemes informàtics i sons i veus prèviament gravades. El seu món musical és ampli on el Jazz hi respira per improvisacions i estructures similars, però també hi conviuen d’altres estils com el del món clàssic. Els tempos són així també diversos, havent-hi balades i temes a tempo mig, tot i que no arriben als més vitals i vius, als més veloços, amb 12 temes propis i quasi una hora i deu minuts de música.
El tema més profund per emocions és el 5è track “Charlie”, on els acords del pianista acompanyen una melodia lenta i majestuosa a càrrec de Bori Albero al contrabaix, això en els inicis, que després desenvoluparan. El 10è track “Domingo” és també d’una profunditat i emocions a flor de pell. Les notes soltes del piano i contrabaix deixaran pas quasi al fina a la veu d’una noia recitant un poema amb el so del mar de fons. El 1er track “97%” l’inicien molt lentament  amb uns acords a mode de campanades profundes per després començar arpegis i notes al piano i contrabaix, les d’una melodia dolça que ens acarona. Amb les veus d’unes nenes i nens jugant, que semblen ser les d’ell mateix, les d’un cinta enregistrada de quan era petit, deixen pas al delicat piano sol en el 8è track “Tardes para jugar”. També amb tempo suau és el tema darrer, 12è track “Resurrección” sembla ser una juguesca car dels 9m26s que dura, n’hi ha uns quants amb un silenci total. Però és que la primera part sonora està enregistrada amb un so com si s’hagués fet a casa, amb un so proper al mortuori, per després del llarg silenci, tornar a sonar la música, brillant, a mode de resurrecció, i vitalitat rítmica amb veus enregistrades que semblen venir de la ultratomba. Final brillant d’un projecte que busca i troba en els efectes diversos una bona companyia per encarrilar tota la creativitat de Jose Carra. I amb tempo similar, i quasi que harmonies, tenim el 4rt track “Animal de Dios”, on semblen seguir les estructures del “Resurrección” amb la veu d’una noia llegint el seu text relacionat amb les seves pors a volar. La veu, el seu text, és el més important en aquest tema, on la música només l’acompanya. Amb el 6è track “2008”, inicien una cançó amb acords al piano i amb l’arc del contrabaix, amb melodies melancòliques, les que imperen en aquest projecte de records d’imatges i sons del seu passat, però també la de les pors, les seves a volar. Amb “Nocturna”, 11è track, Carra enceta el tema amb la dolça vitalitat de les notes fresques i nítides al piano, per després esdevenir quelcom més potent rítmicament parlant. I tot i començar a piano sol, el 2n track “Alba”, estarà marcat posteriorment pel ritme quasi beat del baterista Domínguez. El break protagonitzat per Bori  en el seu solo, serà un miratge, car, desenvoluparan el tema seguint un tarannà més vital. Amb el 3er track “Latido de papel”, el líder enceta el tema amb una descàrrega suau d’arpegis a dues mans, tot i que la melodia a notes soltes la fa el contrabaixista. El tema seguirà per camins moderns per estris electrònics, amb tempo viu, i tot i haver-hi moments per a la calma, esdevindrà quelcom més de potent. Tot i això, els canvis no pararan de succeir-se. El 9è track “Niño Arbol” l’inicia el líder a piano sol, amb notes permanents les de la mà esquerra i melodia conjunta amb el contrabaix. També hi haurà un canvi rítmic, melòdic i inclusió d’efectes que ens el farà mereixedor dels nostres elogis. I finalment, el 7è track l’inicien també amb melodies a càrrec de piano i contrabaix, amb notes soltes, i seguirà el camí dels anteriors amb la inclusió potent del baterista, baixista i pianista. Esdevindrà un tema carregat també de canvis harmònics i rítmics alhora que també amb improvisacions, les que fan tots ells al llarg d’aquest projecte que vam poder veure a la Sala Artte no fa massa dies.

I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web d’aquest disc de Jose Carra Trio: https://josecarra.com/inicio/

I després d’aquesta llarga presentació, us proposo escoltar el darrer track “Resurreción” tot i havent-lo modificat una mica, traient-li el llarg silenci d’entremig i escurçant la primera part per així adequar-lo al programa, o sigui que ara es diu....

12.- Resurrecció     (Jose Carra)           3m36s

Doncs ja heu pogut escoltar aquesta meravella de composició farcida de melancolia inicial amb els sons guturals del seu piano, amb un enregistrament probablement casolà, per després d’un molt curtet silenci, esdevenir una joia de música, brillant, positiva, vital, la de les resurreccions, la dels nois i noies als quals criden i dels quals n’esperen resposta, la de la vida. En aquesta segona part, Jose Carra desenvolupa el tema, amb melodies i improvisacions, alhora que amb la inclusió del sintetitzador, tot i embolcallant-nos en una determinada atmosfera fins arribar al final sobtat.

El trio de Jose Carra és un joc de personalitats musicals. Carra és sobretot un compositor, i sobre la seva arquitectura musical és capaç d'obrir-se a un món extremadament ric en el qual tenen cabuda la música clàssica, el jazz, el rock o l'electrònica. Gràcies a la improvisació i a una base tremendament enèrgica formada per Bori Albero al contrabaix (Chano Domínguez, Lee Konitz) i Dani Domínguez a la bateria (Llibert Fortuny, Jorge Pardo, Perico Sambeat, KASE-O, La Mala Rodríguez) cada concert del trio és una experiència, un viatge a través de la complexa personalitat musical de Carra.

Un altre lloc emblemàtic és el 23 Robadors espai on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes que s’hi han parit i que així seguirà sent. Cada dia teniu Jazz i fins i tot les sessions de Lliure improvisació dels primers dijous de cada mes. Els dimarts primer concert de Jazz i després Flamenc. Els dimecres, concert primer i després Jam Session amb Miguel Pinxo Villar, Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga.

Seguim però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió.

I nosaltres seguim amb aquesta preciosa música de Jose Carra i ho farem amb el tema....

11.- Nocturna         (Jose Carra)           4m38s

I de quina manera més delicada ha començat aquest “Nocturna”, a piano sol, per després seguir amb la melodia a piano i contrabaix. Ben aviat el tempo ha esdevingut més viu i ben marcat el seu ritme pel bateria Dani Domínguez alhora que per contrabaix i melodia i acords pel líder. Bori Albero ens ha fet una demostració solista, acústica, amb tota la sonoritat que ell aconsegueix polsant les cordes de la seva “berra”, nestre en Bori pels qui no el conegueu. Un break que ben aviat deixarà pas a la improvisació del líder, pianista i compositor, amb tota la dinàmica i brillantor similar a la del final del tema “Resurrección”. Uns canvis harmònics al final ens el fan apreciar, valorar encara més on aconsegueixen enlairar-nos gràcilment.

Recordar-vos que entreu al web de masimas on podreu veure’n tota la seva programació dedicada al Jazz però també a diversos estils com són el Blues, el Funk i demés variants. Val la pena que us deixeu caure per la Plaça Reial per anar al Jamboree. Els dilluns amb una magnífica Jam Session.

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es  allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.



I encara escoltarem un altre tema d’aquest projecte del pianista malagueny, anomenat...

3.- Latido de papel  (Jose Carra)           7m45s

Doncs ens tornem a trobar amb un tema on el final és el desenvolupament rítmic i vital de tempo d’un inici força delicat. Als arpegis del piano s’hi han afegit les notes soltes del contrabaixista. Aquest “Latido de papel”, ens mostra de nou a un inquiet i creatiu compositor el qual aprofita tots els mitjans per aconseguir els seus propòsits, i així és que després d’aquesta introducció al tema, han aparegut sons sintetitzats. Posteriorment, l’aspecte rítmic ha esdevingut potent i ben marcat per tots tres, per esdevenir de nou una meravella sonora càlida i delicada amb la impro del pianista. Uns preciosos moments per a la calma i gaudi de l’escolta, la d’aquest magnífic pianista i compositor. Després d’un altre delicat impàs tot i recordant-nos els rellotges despertadors amb música de campanetes i sons cristal·lins, el tema ha tornat a potenciar l’energia provinent del sintetitzador amb el recolzament de tota la base rítmica. La seqüència repetitiva dels acords del piano, les notes del contrabaix i l’energia rítmica del baterista, han acabat de nou amb els arpegis cristal·lins del pianista, acabant el tema delicadament.

I en dimarts podeu anar a diversos espais on s’hi fan Jam Session com La Farola del barri de la Ribera on també hi ha el Guzzo, restaurant magnífic on també s’hi fan concerts i Jam Sessions. I cada dia podeu anar a la Cocteleria Campari Milano on s’hi fan concerts de jazz i demés meravelles, a diari. I també al Sinestesia que hi ha prop de la plaça del Centre a Sants, on cada dia s’hi fan concerts.

També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaça a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es

I acabarem el seu projecte amb el tema anomenat..

7.- Aurora     (Jose Carra)           6m15s

Doncs amb aquest magnífic tema hem acabat el curtet repàs a aquest projecte de 12 temes diversos de tempos, ritmes i melodies, tot i seguir un fil conductor que ens apropa a la figura del líder Jose Carra. Gaudeix ell d’intercalar sempre els moments plàcids de calma i relaxació en cadascun dels temes, com ha fet també en aquest. Alhora insereix canvis harmònics també en aquest i ja quasi al final, deixant un espai al baterista Domínguez per a desenvolupar les seves arts que en són moltes i conegudes de molts de nosaltres. I és que en Dani havia format part del Llibert Fortuny Electric Trio. Els inicis són delicats però duren un sospir, i ben aviat la potència rítmica de contrabaix i bateria donen el suport adequat al líder per tocar les seves soltes notes a mode de melodia trencada. El canvi harmònic ha esdevingut també, repetitiu, per després iniciar ja les improvisacions, i primer les del pianista Carra, tot i mostrant-nos una magnífica tècnica i pulsió rítmica alhora que creativitat. El moment plàcid de calma és el del Bori Albero en la seva curta però intensa improvisació, moment a partir del qual succeeix el comentat abans del solo del baterista Domínguez, a partir del qual tornen a la melodia principal deixant el tema penjat, en suspensió, magnífica manera d’acabar el projecte de Jose Carra.

i després d’aquest magnífic projecte sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Teresa Tuset..
.................
Gràcies Teresa per sempre fer-ho amb aquesta frescor, vitalitat i energia.

I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys.

I ja per acabar el programa us proposo escoltar el projecte d’aquest jove pianista que tindrem el divendres vinent a Sant Vicenç dels Horts.



“SPECIOUS PRESENT”
Álvaro Torres Trio

Editat per Fresh Sound New Talent (sèrie 1000)    FSNT 1018

Enregistrat per Jordi Vidal a l’Estudi Laietana, Barcelona 24 de maig de 2018
Mesclat i masteritzat per Ferran Conangla
Produït per Álvaro Torres
Productor executiu: Jordi Pujol

Álvaro Torres, piano
Eric Surmenian, contrabaix
Ivo Sans, bateria.

Tots els temes estan compostos per Álvaro Torres, excepte el # 2 de Carla Bley i el # 8 d'Eric Surmenian.

Doncs tenim entre mans un disc de 9 temes i més de 40 minuts d’una música excepcional i d’una gran creativitat. La diversitat rítmica hi és, per les quatre composicions que té a tempo slow, però també la estilística, car el músic ha desenvolupat unes composicions modernes de concepció, i fins i tot algunes relacionades en el més Avant-Garde. Una preciosa composició a piano sol és la del track 4rt anomenada “Transición”. Com també ho és la del 3er track anomenada “Abantos”, aquesta a trio, amb tot un reguitzell de delicats arpegis. La del 6è track “2 & 3”, l’inicien a piano sol, per després fer el contrabaix una introducció solista, també a tempo slow, però amb una concepció més contemporània, de concepte. El 9è tema “Like Paul”, podria estar dedicat a Paul Bley, i ens recorda, només pel títol, el “Like Sonny” que va fer John Coltrane dedicat a Sonny Rollins. També és una composició moderna on segueixen un determinat tarannà, el d’improvisar tots tres ja quasi des dels inicis del tema, cosa que fan en d’altres temes. I a partir d’aquí, els temes adquireixen una trempera rítmica que ja no s’aturarà, i així és que el 8è track  compost pel contrabaixista Eric Surmenian, “Catorze”, és el primer que enceta el tempo viu tot i tenir un break entremig, el del solo cantat pel mateix compositor, i també essent aquest un de composició contemporània. El 2n track del disc, el tema de Carla Bley “King Korn”, és igualment viu i amarat d’Avant-Garde amb una excelsa interpretació, per repetitiva i demés, la del líder. El tema més llarg del disc i 5è track “Cuartas” de més de 8 minuts, és una composició del líder plena de creativitat Avant-Garde on els tres músics desenvolupen les seves habilitats interpretatives en els seus diversos solos, on s’evidencia la consigna donada pel líder, “sortiu a jugar i passeu-vos-ho bé”, que jo faré el mateix, Johan Cruiff díxit. I l’Álvaro ha tingut en compte allò de que sempre hi hauria d’haver un Blues en un projecte, i per descomptat en un concert, i aquest és el seu “Raval Blues”, 7è track dedicat suposo jo, a un espai on s’hi feien concerts i Jam Sessions i on ens hi trobàvem sovint, i aquest és La Sala Fènix del carrer de la Riereta. Un Blues amarat també de la més actual contemporaneïtat. I el tema més viu del projecte resulta ser el 1er track, així com avisant de com aniran les coses, el “Hillcrest Club”, el club dels de la cresta de l’ona, del turó, podria ser, on les maneres Avant-Garde et posaran a prova quan l’escoltis a casa. Vitalitat rítmica imparable la de tots plegats amb swing, Groove, els del “walking”, més aviat “running” del contrabaixista i les magnífiques interpretacions de la resta de companys.

I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web d’aquest disc:

I comencem ja amb les seves músiques i ho farem amb un dels temes delicats del projecte, anomenat....

9.- Like Paul           (Álvaro Torres)       5m10s

Doncs ja heu comprovat que hem fet un salt estilístic que espero podreu assolir. Aquesta és una mostra de la modernitat que vindrà, endinsats ara en el Jazz més avantguardista, essent aquest un tema a tempo relativament suau. Explica ell que els temes tenien poques rigideses o que no en tenien cap, i només amb idees ho van enregistrar tot. Es tractava de desenvolupar-los en el moment de l’enregistrament, i així ho hem pogut constatar en aquest “Like Paul”, de Paul Bley, suposo. Aquest divendres escoltarem aquest tema i tots els del projecte i gaudirem d’allò més amb la mestria de les improvisacions del mestre japonès establert a casa nostra, Masa Kamaguchi, el magnífic improvisador i baterista avesat ell a les mogudes més Avant-Garde com són les d’aquest projecte, i parlem de l’Ivo Sans, baterista que escoltarem la resta del programa, sense oblidar les bones maneres com a improvisador les del líder del projecte, alhora que magnífic compositor. Una joia de llibertat interpretativa, on els membres del trio s’estan en una permanent improvisació col·lectiva, tal i com heu pogut escoltar.

I l’Álvaro ens parla d’aquest concert “The Specious Present” o “El present enganyós”.... que és un terme filosòfic que ens convida a reflexionar sobre les nostres percepcions de l'ara. Implica que vivim en un present il·lusori; el que creiem que és el present és en realitat un passat molt recent. És en aquest espai marginal on la nostra consciència se situa quan improvisem, prenent decisions en temps real mentre percebem el passat més recent.



I seguim amb el tema del contrabaixista Erci Surmenian anomenat....

8.- Catorze   (Eric Surmenian)     4m12s

Doncs en un tema d’un contrabaixista hi ha d’haver un llarg solo d’aquest, per descomptat. Però el que hem escoltat és, a més a més, la seva aportació com a cantant, tot i afinant les notes que a temps real ha improvisat. I si un tema acaba diluint-se en el no rés poc a poc, ens diu que aquest serà un tema que s’allargarà en un directe, com és el cas d’aquest tema i que nosaltres podrem escoltar el proper divendres al Molí dels Frares tot i gaudint d’aquesta proposta tan trencadora, a les antípodes del swing manouche del concert del mes passat, on també vam gaudir d’allò més amb el projecte d’en Valentí Moya. Però el que ha esdevingut abans de tot això, solo de contrabaixista i final aigualit, ha estat magnífic també. Han iniciat el tema amb el walking del compositor tot i que curtet, i la melodia o a-melodia del jove pianista i líder. El baterista ha seguit aquest Groove al tempo imposat pel contrabaixista que ha seguit amb el walking, tot i desenvolupant improvisacions diverses com les que han fet els dos companys, pianista i baterista. Tema en l’ona Ornette Coleman per canvis i melodies, i per concepcions diverses. Quan semblava que el tema s’acabava, ha estat quan el contrabaixista s’ha posat a cantar i a fer el seu magnífic solo, i després, doncs ja ho he comentat.

Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com  i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.

I no us oblideu de la Nova Jazz Cava on a partir dels dijous, amb la Jam Session, s’hi fan concerts cada cap de setmana amb els diumenges oferint l’espai per a projectes mes populars. I també en dijous, però el segon i quart de cada mes, podeu anar al Falstaff de Gràcia, on s’hi fan unes magnífiques Jam Sessions amb Fran Suárez, Carlos Enrique i Albert Whiles.

La música d'aquest àlbum es construeix essencialment en aquests moments. Vaig escriure peces amb un ampli espai per a la interpretació, per a la improvisació, amb la intenció de descobrir-les durant la sessió de gravació. El resultat és 9 composicions breus i diferents premisses a partir de les quals es construeix principalment música improvisada, música que reflecteix la nostra relació i percepció del present.

I encara seguim amb més música, la d’aquest jove pianista i compositor, amb el tema de Carla Bley anomenat....

2.- King Korn                    (Carla Bley)            4m35s

Doncs d’aquest tema el que va ser la seva parella i marit, d’aquí el cognom de Bley per a la Carla, ella que de nom de soltera era Lovella May Borg,  en va enregistrar la seva versió amb en Paul Bley Trio en el seu “Piano Jazz Essentials”. Ella mateixa el va enregistrar en viu amb l’Steve Swallow en el disc “Are You There Yet?”. Doncs els inicis els ha marcat la melodia curta i contemporània de la magnífica compositora Carla Bley. Ben aviat el jove pianista s’ha desfermat en la seva improvisació amb un moment llarg i de reiteració sonora marcat per l’execució d’un parell de notes. Després, el baterista a tota màquina, el contrabaixista a tot “walking” i el líder desenvolupant la seva reeixida improvisació. Tot això barrejat amb les del baterista que n’ha fet un parell, l’una més curta que l’altra. I així han anat tirant fins al final, moment de retrobament amb la curta melodia del tema “King Korn” de la senyora Carla Bley. I jo és que me l’estimo molt a aquesta magnífica artista, i d’això en fa ja alguns anys, des dels seus “Escalator Over the Hill”  amb Paul Haines col·laborant amb la Jazz Composer’s Orquestra també amb Mike Mantler.  

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com  i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.



I també podeu anar al JazzSi Taller de Músics del passatge Requesens, on hi teniu Jazz els dilluns i els dimecres, aquest darrer amb Jam Session. I també en dilluns i dimecres podeu anar a Casa Fígari a Gràcia on en aquests dies s’hi fant concerts primer i després jam session.

I ara toca escoltar el Blues del projecte, dedicat bàsicament al barri del Raval, car sapigueu que l’Álvaro Torres va fer el seu Grau Superior  al Conservatori Superior del Liceu situat en ple barri del Raval. Tot i això, he dit abans que la Sala Fènix estaria també en les seves dedicatòries d’aquest blues..

7.- Raval Blues       (Álvaro Torres)       4m14s

Doncs tot i ser d’estructura un Blues, déu n’hi do de la seva modernitat. Segueix ben bé fil per randa la dinàmica del projecte per concepció Avant-Garde la de la resta de temes. Veiem a més a més que la tècnica interpretativa del jove pianista és extraordinària. La seva velocitat d’execució és aclaparadora en aquest tema i en els altres del projecte, alhora que la seva creativitat imbuïda de contemporaneïtat i d’Avant-Garde. El tema comença amb la melodia del Blues i ben aviat es llença a improvisar aixoplugat per contrabaix a tot walking i baterista, l’Ivo Sans, el mateix que podreu escoltar aquest divendres. Una llarguíssima improvisació del pianista que ha durat quasi tot el tema, exceptuant-ne la intro melòdica inicial i el final. Entremig però hem gaudit d’un moment de calma i relax però poc ha durat, iniciant de nou la moguda rítmica amb la melodia del tema, acabant-lo delicadament.

I darrerament amb els amics de Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar alguns dels projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n tot el seu catàleg.

Un altre espai on anar és al Big Bang del carrer Botella, al Raval. Cada cap de setmana s’hi fan unes Jam Sessions magnífiques. Els divendres hi trobareu a Luca Tondena, Jim Monneau i Ramiro Rosa i els dissabtes a Samuel Marth al capdavant d’una formació Dixieland. I els dilluns també podeu anar al Jazzman on hi sol haver el gran Pere Ferré Trio. Els dijous també s’hi fan concerts.

I ja acabem aquest projecte i programa i ho farem amb el tema més vital del projecte, el primer track del disc anomenat....

1.- Hillcrest Club     (Álvaro Torres)       4m06s

I ves per on que la melodia curta i potent segueix l’estímul Avant-Garde de la resta de temes, però és clar que l’ordre de reproducció del disc ens diu que aquest és el primer track, i per tant ja situa ben situat a l’oient en la resta de temes que acabarà escoltant. Tema potent de l’Álvaro amb tota l’energia de la base rítmica, el “walking” del contrabaixista i tota la mestria de l’Ivo Sans a la bateria, que recordeu, serà ell mateix a qui tindrem als timbals. Masa Kamaguchi gaudirà d’allò més amb totes aquestes composicions i més que ens farà gaudir a nosaltres per tan com és ell un dels més alts exponents en això d’acaronar la “berra” com ell fa. El Swing, el Groove potent hi és ja d’entrada, tot i escoltar a l’Ivo  en una constant voràgine improvisatòria durant tot el tema. De nou reconèixer la mestria d’aquest jove pianista madrileny que va decidir venir a estudiar entre nosaltres i fer el seu G.S. tot i estar-se ara mateix fent un Màster a Copenhague, ciutat a partir de la qual i més al nord, es fa el Jazz més avantguardista d’Europa. Paraula de Cèsar Joaniquet que hi viu i treballa des de fa uns quants anys. El baterista ha desenvolupat un parell de curtets solos del tema sencer entremig de les intervencions del jove pianista, i ja hem escoltat que l’Ivo tampoc és un baterista habitual, o sigui habituat a matxucar el seu “Ride” amb un constant swing; és quelcom més. El trio de l’Álvaro Torres és quelcom més.

Doncs res, ja hem acabat el programa d’avui dedicat a dos magnífics trios, cadascun d’ells amb un projecte personal i diferent sota el braç, i ambdós d’una gran qualitat compositiva i per descomptat interpretativa. I és que primer hem escoltat el treball de Jose Carra, “Diario de Vuelo” i acabem de fer-ho amb el del jove pianista Álvaro Torres Trio i els seus “Presents Ficticis”, o sigui “The Specious Present”, i aquesta setmana amb un micro conte de Teresa Tuset.

I dintre del marc del Voll Damm Barcelona Jazz Festival 2019, en Jaume Vilaseca Trio ens presentarà el treball del qual ara us en posaré unes mostres. Això serà el dimarts 3 de desembre a la Sala Luz de Gas. Us recomano que mireu d’aconseguir les entrades que necessiteu, car, aquest projecte que nosaltres  hem tingut la sort de veure, és realment impressionant.

Doncs res, que us recordo que aneu a veure jazz  en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Sala Artte, Casa Fígari, Falstaff, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit.

I recordar-vos, no me’n cansaré de fer-ho, que resulta que el proper concert que farem al Molí dels Frares serà aquest divendres 22 de novembre, on l’Álvaro Torres ens presentarà el seu, “Specious Present” del qual avui n’heu pogut escoltat una bona part, on tindrem a l’Álvaro Torres, piano; Masa Kamaguchi, contrabaix i Ivo Sans, bateria. Entrada gratuïta en un esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament de SVdH.

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.


Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials.

Doncs avui us proposo un programa certament relaxat potser més en la primera part que en la segona. I és que primer us proposo escoltar un parell de treballs a piano sol però entremig el de Marta Mansilla i Jaby Sánchez anomenat “Aquarela de paso” disc autoeditat. El primer disc a piano sol serà el de Roger Mas anomenat “Segles lligats”, disc de Fresh Sound New Talent. El darrer disc que sonarà, també a piano sol serà el de Xavi Torres anomenat “Curiosity” editat per Just Listen Records, i aquesta setmana amb un micro conte de Carme de la Fuente.

Doncs comencem ja amb el treball de l’amic Roger Mas, anomenat....



“SEGLES LLIGATS”
Roger Mas

Editat per FSNT 562
Enregistat per Miquel Roger Casamada el 20 de gener de 2017 a l’estudi Auditorium, Jafre de Ter, Girona.
Produït per Roger Mas
Productor executiu, Jordi Pujol Baulenas

Roger Mas, piano.

Totes les composicions són d’en Roger Mas.

Doncs estem davant d’un projecte personalíssim d’en Roger amb 15 cançons i més d’una hora de música. El títol és en català de la mateixa manera que totes les seves composicions, i això ja en diu que aquest és un disc dedicat a molta part de la seva vida, com a remembrança de sensacions, emocions, vivències i moltes més coses. El títol “Segles lligats” podria tenir referències polítiques clarament, car aquesta és la sensació que un pot tenir de la nostra relació com a poble català amb el castellà borbònic. Se’m fa difícil fer-vos la meva valoració rítmica per tal que no hi ha cançons molt lentes ni molt ràpides, i és que no estem davant d’un projecte de Jazz, i sí però que estem davant d’un projecte d’un magnífic pianista de Jazz. La diversitat és tal, de melodies i ritmes que més val que l’escolteu directament, i per descomptat que l’adquiriu al web de FSNT.
O sigui que us poso el que el mateix Roger ha escrit en aquest mateix web.


Aquest conjunt d'originals ve després de passar molt de temps sense escriure cap material nou, i s'han inspirat en un nou capítol, en un nou lloc amb noves motivacions.

· Persones, projectes, ambients, cançons, obertures, aventures, cases, accions, creences, festes, pensaments, jocs, moments, teles, famílies, voluntats.
· Gent, persones, paraules, reunions, personatges, déus, llocs, mapes, vocacions, harmonies, esferes, històries, passats, professions, balls.
· Gent, gent, gent, sorpreses, ironies, possibilitats, temperaments, creacions, imatges, bromes, esperances, ajuda, mans, camins, cels.
· Gent, gent, gent, gent ... escolta, companyonia. Epiqueia.

El conjunt d'originals es va fer real i va prendre forma en la data de gravació, impulsat pels botons REC i STOP. Llavors, es podria dir que aquest conjunt d'originals era un conjunt d'esbossos i esborranys que van agafar forma i es van vestir en el moment en què va començar la gran festa de la data de gravació. Aquesta experiència, la d’enregistrar noves composicions a piano sol, ha estat tenyida per la pèrdua del meu bon amic Miquel Roger Casamada. Amb ell, hem recorregut el camí a través de sis enregistraments en el seu estudi Auditòrium a Jafre de Ter (Girona), un camí d'amistat. La seva generositat i qualitat humana han deixat una empremta d'amor en tots els que ho van compartir. Aquest àlbum està, llavors, dedicat a Miquel Roger Casamada.

La veritat és que se’m fa difícil decidir-me per quines músiques posar i quines no. De fet, tots els temes tenen la seva particularitat i el seu ritme. No hi ha balades d’aquelles súper slow i sí que els tempos són diversos però tampoc massa evidents. Comencem dons amb les seves músiques i ho farem amb....

9.- Punt cardinal     (Roger Mas)           3m14s

Doncs hem començat amb aquest tema on el Roger ens ha mostrat com ha anat trenant la melodia a un ritme ternari complex, i que sembla un 7x4 a moments. La pulsió hi és de manera permanent tot i els moments previs al final que tenen una puntuació ben clara. Però tot això ha passat després de la intro del tema i el motiu principal, marcat per aquestes puntuacions comentades. Entremig la improvisació. És clar que en temes així a piano sol és força complicat discernir on acaba una cosa i comença l’altra. Sí que s’esbrinen el motiu principal però i la seva melodia. Una preciositat de cançó, aquest “Punt cardinal” d’en Roger Mas.

I és que al Roger l’hem tingut al Jazz Club La Vicentina diverses vegades. El recordo amb el Víctor de Diego Quartet, amb la Clara Luna Quartet, amb el seu trio amb Marc Ayza i Tom Warburton, i sempre amb grans aportacions seves al piano, amb tota la seva mestria i diversitat. L’hem vist també darrerament amb el seu trio a més a més de Clara Cagigal cantant ella composicions del mateix Roger. Us haig de dir que conjuntament amb Dee Jay Foster són la mà dreta del Jordi Rossy i el seu permanent Jazz Begues Camp, curset d’una setmana on ells i professors com Mikel Kanan, Peter Bernstein i d’altres, ensenyen als joves alumnes els secrets del Jazz.

I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys.

Un altre espai on anar és al Big Bang del carrer Botella, al Raval. Cada cap de setmana s’hi fan unes Jam Sessions magnífiques. Els divendres hi trobareu a Luca Tondena, Jim Monneau i Ramiro Rosa i els dissabtes a Samuel Marth al capdavant d’una formació Dixieland. I els dilluns també podeu anar al Jazzman on hi sol haver el gran Pere Ferré Trio. Els dijous també s’hi fan concerts.

I seguim amb una altra preciosa composició d’en Roger Mas i serà el tema...

10.- Mestratge        (Roger Mas)           4m09s

Una altra bellesa de composició que l’ha iniciat amb una intro per després encetar una preciosa melodia, aquesta amb la mà dreta, mentre que l’esquerra la recolza amb uns arpegis delicats. El ritme torna a ser ternari i sembla un 5x4 o sigui un ritme que es pot comptar com a 1 2, 1 2 3; 1 2, 1 2 3. També hem vist com en la seva improvisació, la mà esquerra l’ha acompanyat fent les notes guia, les que faria el contrabaix, notes soltes que permeten a la dreta seguir l’harmonia del tema. Quan hi ha contrabaix, el pianista fa els acords i el contrabaix les notes guia, però en aquest cas, l’esquerra fa de contrabaix. Aquesta és la meva opinió després d’escoltar-lo amb atenció. I quina vitalitat que té aquest tema, alhora que missatge positiu. I és que em sembla això, una cançó amb un missatge positiu, el del mestratge.

Recordar-vos que entreu al web de masimas on podreu veure’n tota la seva programació dedicada al Jazz però també a diversos estils com són el Blues, el Funk i demés variants. Val la pena que us deixeu caure per la Plaça Reial per anar al Jamboree. Els dilluns amb una magnífica Jam Session.

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es  allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.



I seguim ara amb una altra preciosa cançó, anomenada...

8.- Trinitat     (Roger Mas)           4m55s

I aquest tema l’ha iniciat amb una intro repetitiva marcada també per una bona pulsió rítmica. Després el tema principal ha aparegut clarament reconegut i situat en la A, per després notar el canvi harmònic a la B, i tornar de nou a la A i motiu principal tot i no ser una estructura típica de 32 compassos, ens ha semblat això, que es repetia el cicle dues vegades: després en Roger s’ha posat a improvisar tornant sovint a algun trosset melòdic del tema. Una magnífica improvisació i més si recordem com va anar el procés de gravació on ens deia que tot era com un esborrany i que allà mateix es va anar clarificant. El títol “Trinitat” no sembla tenir cap relació amb l’assumpte religiós, així doncs deu ser un tema homenatge a la Trinitat, persona estimada. I m’agrada constatar que tot i ser un disc a piano sol no es fa gens “avorrit”, i ho poso entre cometes. I amb això no vull dir res ni pressuposar res, només constato que tots els temes que he escoltat i aquests que us estic posant, tenen tots un punt vital rítmic que t’impedeix fer la migdiada.

Un altre lloc emblemàtic és el 23 Robadors espai on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes que s’hi han parit i que així seguirà sent. Cada dia teniu Jazz i fins i tot les sessions de Lliure improvisació dels primers dijous de cada mes. Els dimarts primer concert de Jazz i després Flamenc. Els dimecres, concert primer i després Jam Session amb Miguel Pinxo Villar, Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga.

Seguim però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió.

I acabarem el projecte d’en Roger Mas amb un altre magnífic tema, anomenat...

3.- Teixits     (Roger Mas)           3m50s

I amb aquest tema ens ha passat el mateix relacionat amb l’adormir-se un escoltant el disc d’en Roger. Impossible no estar-ne atent, no seguir-lo en les seves interpretacions. Aquest tema ha començat ja amb la melodia, que crec ha repetit dues vegades, un motiu principal curtet, a partir del qual s’ha posat a improvisar. El moment inicial l’hem pogut discernir clarament, i així mateix l’hem pogut anar seguint en la impro al llarg dels diferents moments harmònics del tema. Hi ha força moments brillants en la seva interpretació, i sempre amb la positivitat al capdamunt. Els “Teixits” li recordaren a en Roger coses que només ens podrà dir ell.

Doncs deixem aquest projecte d’en Roger Mas a piano sol, i ara sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente.
.......................................
Gràcies Carme per sempre situar les teves curtes històries en l’àmbit de les músiques del programa.

I nosaltres seguim i ens situem en un àmbit diferent, deixant el piano per al final del programa, i ara la flauta i la guitarra en seran els protagonistes, tot i que els  vertaders protagonistes seran els autors del projecte anomenat...



“AQUARELA DE PASO”
Marta Mansilla & Jaby Sánchez

Disc autoeditat i autoproduït
Enregistrat per Alfonso Ferrer el març de 2019 a La Casa de la Madera.

Marta Mansilla, flauta
Jaby Sánchez, guitarras

Tota la música està composta i arranjada per Javier Sánchez Grande, Jaby Sánchez.

Estem davant d’un projecte subtil amb la subtilesa de només dos instruments i composicions força delicades a càrrec d’en Jaby. Set temes i més de 40 minuts de músiques variades però amb el denominador comú de la delicadesa. De fet la majoria de temes tenen aquesta particularitat, la de la delicadesa dels dos instruments, la flauta i la guitarra. Així és com tenim de delicat el primer track del disc “Uno”.  També el “Quatro”, quart track iniciat per la preciosa i càlida sonoritat de la flauta de Marta. Mentre que el sisè track “Cinco” l’inicia el guitarrista i compositor Jaby Sánchez, tot i que la melodia sonarà a càrrec de la flauta. Els dos temes més curts tenen un “punch” marcat pel sons de la guitarra del compositor com són el cinquè track “Siete”, i també en el tercer “Aisha’s Playground”, tot i que ben aviat sonarà la flauta acompanyant la guitarra. El segon track “Dos” l’inicia el guitarrista amb un so nítid i diàfan tot i doblar-se posteriorment amb sons més profunds, i els més dolços de la flauta de Marta. L’últim i setè track, “Old Lion’s Mirror”, l’inicia la flauta dolçament però ben aviat intervindrà el guitarrista amb tot un seguit d’arpegis que donaran suport a la flautista. I aquesta ha estat la primera exposició del projecte, on no us puc parlar de les diferències de tempo perquè hi són però quasi imperceptibles.

Escoltem doncs les seves músiques i us proposo escoltar primer el primer track anomenat, ja ho sabeu.....

1.- Uno         (Jaby Sánchez)      9m51s

Doncs després del projecte força vital d’en Roger Mas ens va força bé escoltar aquestes delicades melodies, tan magníficament interpretades per aquests dos instrumentistes de gran nivell com són Marta Mansilla i Jaby Sánchez. Una cançó iniciada pel guitarrista amb acords tot i construint la melodia que ben aviat desenvolupa Marta a la flauta. I quina preciosa sonoritat la d’aquesta flauta, i amb quin calidesa interpreta la melodia, on també hem pogut reconèixer les clares parts de l’harmonia d’aquesta cançó, primer track del disc i anomenada “Uno”. La seva primera improvisació també ha estat  reeixida, ben acompanyada pel company a la guitarra i compositor. Ell mateix ha seguit amb la seva improvisació, delicada també, amb una sonoritat força nítida, també en la seva primera intervenció solista a base d’acords. Marta hi ha tornat amb la melodia de nou també amb en Jaby acompanyant-la per acabar aquesta segona roda. El que passa posteriorment és quelcom màgic, car, amb els acords del compositor, allunyats aquests del que hem estat escoltant, i la inclusió de les notes més greus fent de baix i d’un “loop” on ha anat afegint diversos licks de la seva guitarra, ha permès tot això que el guitarrista fes un altre magnífic solo, ara un pèl més electronificat, o sigui passat per sedassos diversos. Marta s’hi ha afegit arribant tots plegats a moments de catarsi, moments àlgids, els quals han anat davallant per obra i gràcia del tècnic de so, la qual cosa ens diu que força estona l’estarien tocant, i més en un directe. Preciós tema d’en Jaby i magníficament interpretat per tots dos.

I darrerament amb els amics de Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar alguns dels projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n tot el seu catàleg.

I en dimarts podeu anar a diversos espais on s’hi fan Jam Session com La Farola del barri de la Ribera on també hi ha el Guzzo, restaurant magnífic on també s’hi fan concerts i Jam Sessions.

I seguim amb una altra delicada composició, anomenada...

3.- Asha’s Playground       (Jaby Sánchez)      3m22s

Doncs amb quin altre tema ens han corprès aquest magnífic duet. La veritat és que han seguit amb el tarannà delicat i càlid dels seus instruments i melodies, tot i escoltant una melodia retallada a l’inici pel guitarrista. Aviat però ha aparegut la flauta dulcificant-ho tot, sense oblidar al guitarrista que també aporta la seva, de calidesa. La utilització dels “loops” per aconseguir omplir de més sonoritats l’espai és l’adequada, escoltant a la vegada notes més greus conjuntament amb les més agudes del solista. També s’ha de dir que ho poden haver fet amb diverses pistes i preses de so i després mesclant-ho tot, però tot pinta que no, que el guitarrista ha utilitzat els efectes adequats. A mida que els escoltem ens anem veien immiscits en les seves sonoritats, i sobretot quan el guitarrista “juga” amb els efectes fent-nos escoltar diversos instruments alhora. La melodia torna de nou després de la magnífica aportació solista del compositor i guitarrista, arribant delicadament cap el final amb la ja reconeguda i preciosa melodia.



També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaça a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es

I cada dia podeu anar a la Cocteleria Campari Milano on s’hi fan concerts de jazz i demés meravelles, a diari. I també al Sinestesia que hi ha prop de la plaça del Centre a Sants, on cada dia s’hi fan concerts.

I acabarem el projecte amb el tema anomenat...

5.- Siete       (Jaby Sánchez)      2m05s

I amb aquest “Siete”, cinquè track del disc, hem gaudit d’allò més, considerant que en Jaby ens ha transportat a un espai llunyà i estil de guitarra, quasi més de banjo que de guitarra, tot i mostrant-nos la seva amplitud de mires i diverses sonoritats en aquest tema curtet on ha brillat per composició i per interpretació, on hem pogut escoltar moments de country, de blues i demés estils propers als d’aquesta guitarra amb un so tant puntejat. Doncs tot i haver-hi d’altres temes, crec que aquesta ha estat una bona mostra de la diversitat musical i qualitat d’aquest projecte de dos músics dels quals qui primer me’n va parlar és la meva estimada amiga i gran aficionada al Jazz, Begoña Villalobos, la qual ens va posar en contacte enviant-me ells posteriorment el seu disc. Us recomano seguir-la a les xarxes socials i a visitar el seu blog inandoutjazz

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com  i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.

I també podeu anar al JazzSi Taller de Músics del passatge Requesens, on hi teniu Jazz els dilluns i els dimecres, aquest darrer amb Jam Session. I també en dilluns i dimecres podeu anar a Casa Fígari a Gràcia on en aquests dies s’hi fant concerts primer i després jam session.

I sí deixem el projecte d’aquests dos subtils músics Marta Mansilla & Jaby Sánchez i ara ens endinsarem en les músiques de Xavi Torres també a piano sol, en el seu projecte anomenat...



“CURIOSITY”
Xavi Torres

Editat per Just Listen Records           JL017
Enregistrsat en DSD 256 per C. Jared Sacks el 23 de juny de 2019 al MCO, Hilversum dels Països Baixos.
Masteritzat per Tom Caulfield.

Xavi Torres, piano sol.

Totes les composicions són d’en Xavi Torres.

Estem davant d’un projecte majúscul per diverses coses. Musicalment ho és, de la mateixa manera que el del Roger Mas, cadascun amb la seva particularitat, evidentment. Però aquest ho és una mica més per l’aspecte tècnic, per tot el material emprat del qual hi ha la llista en el llibret interior del disc, però definitivament per haver utilitzat un sistema d’altíssima fidelitat com és el Direct Stream Digital 256 o sistema de gravació Modulació Delta-Sigma. Al blog us posaré l’enllaç a la pàgina que en parla de manera suficient perquè en tingueu una bona idea de què va tot plegat.

També us poso l’enllaç a la pàgina web del disc, des d’on el podreu adquirir i descarregar en diferents formats digitals.

Per l’aspecte musical en Xavi ens mostra un projecte on sembla apostar més pel món del piano clàssic i les seves vessants contemporànies i no tant pel món del Jazz, del qual ell n’està profundament enamorat. A la portada se’l veu amb tants dits com tecles les d’un piano de cua, la qual cosa ja ens parla del seu més que reconegut virtuosisme tot i la seva joventut dels seus 28 anys.

Doncs us comento el què n’ha dit el mateix Xavi Torres del seu
Curiosity, definint primer el concepte de Curiositat.
Essència humana i punt en comú entre la ciència i les arts; la curiositat implica l’acceptació de la ignorància i l’interès per descobrir, aprendre, conèixer. Antídot contra l’arrogància, és senyal de ments obertes, respectuoses i humils, d’ànimes lliures i vives. La curiositat és insubordinació, especialment en els nostres dies, on sembla que primi el refús a allò desconegut i se’ns vulgui conformes, porucs i apagats. Ens necessitem curiosos.

Si en el projecte d’en Roger Mas no n’he comentat l’aspecte rítmic, tampoc ho faré amb aquest d’en Xavi o sigui que us convido ja a escoltar-ne la seva música amb quatre temes curtets amb el nom de....

6.- Space 2   (X. Torres)    1m06s
9.- Space 3   (X. Torres)    1m09s
3.- Space 1   (X. Torres)    0m28s
12.- Space 4 (X. Torres)    0m44s

Doncs ja veieu que amb aquests quatre curtets temes en Xavi ens ha mostrat quelcom de quatre diferents espais musicals. Jo he volgut començar amb els més delicats i acabar amb els més vius, com és habitual en aquest programa. Quatre moments d’inspiració que varen succeir cronològicament al llarg de la sessió d’enregistrament i que us he volgut presentar a mode de presentació del projecte d’en Xavi Torres.

Ell mateix comenta com va anar tot plegat...

El procés de creació d’un disc a piano sol ha comportat molta determinació. He tingut la sort de poder-lo compartir i recolzar-me en molta gent. Gràcies a tots els amics amb qui comparteixo vivències i música, tant a Àmsterdam i Barcelona com a la resta del món. Em feu sentir molt afortunat. I especialment a la meva família, pel suport infinit. Joan i Bernard, per l’ajuda lingüística i l’amistat des de fa tants anys. Néstor, pels teus consells any rere any. Lluc, Bruno i Anna, per l’opinió sempre impagable. Rosanne i Julia, per la inspiració i la confiança en el que faig, i per la recomanació. Mylène, per l’ajuda i la dedicació. Nationaal Muziekinstrumenten Fonds, pel piano on s’ha creat aquesta música. Just Listen Records, per la confiança en  aquest projecte. Jared Sacks, per la mestria en el procés de gravació.

Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com  i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.

I per descomptat que podeu anar als concerts que fem cada mes al Jazz Club La Vicentina, i de moment al Molí dels Frares,  i el d’aquest mes de novembre serà el 22, amb Álvaro Torres Trio, amb Álvaro Torres, piano; Masa Kamaguchi, contrabaix i Ivo Sans, bateria. Entrada gratuïta en un esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament de SVdH.


I seguim amb la música d’aquest magnífic disc per músiques i tècniques digitals amb el primer track del disc anomenat....

1.- Resistance        (X. Torres)    5m32s

Doncs de quina manera més impressionant ens ha copsat aquest jove mestre tot i mostrant-nos el seu virtuosisme. I és que ja fa alguns anys que Xavi Torres va fer el seu primer concert a piano sol en un festival de Jazz i aquest va ésser en el Festival de Jazz de Girona. I aquest “Resistance” l’inicia amb tot d’arpegis imbuïts del sentit més clàssic del seu pianíssim, esdevenint posteriorment quelcom més a mida que va desenvolupant-lo. La intensitat va “in crescendo” arribant a cotes altíssimes on la seva tècnica i virtuosisme brillen a parts iguals. El ritme impregna també aquest tema i ja al final torna a recuperar el que seria el motiu principal, acabant-lo delicadament.

El pianista Xavi Torres és un dels músics més destacats i amb més projecció del panorama jazzístic europeu. Viu actualment a Àmsterdam, on té l'oportunitat de retroalimentar-se i col·laborar amb grans músics d'arreu del món, i on ha finalitzat el Màster de Jazz i la Llicenciatura de Clàssic al Conservatorium van Amsterdam, després de graduar-se a l'ESMUC de Barcelona. Amb el Xavi Torres Trio ha rebut diversos premis i reconeixements, com “Millor Grup de l'any 2015” per la AMJM; així com, entre d'altres, guanyar la “Dutch Jazz Competition 2016”. El reconeixement més important va arribar a finals del 2018 amb la participació com a solista a la final de la prestigiosa “Thelonious Monk Jazz Piano Competition” a Washington, DC, essent el segon espanyol que mai hi hagi participat. Ha gravat 4 discos com a líder i més de 30 Cds amb diferents projectes, essent part activa de l'escena europea.

I no us oblideu de la Nova Jazz Cava on a partir dels dijous, amb la Jam Session, s’hi fan concerts cada cap de setmana amb els diumenges oferint l’espai per a projectes mes populars. I també en dijous, però el segon i quart de cada mes, podeu anar al Falstaff de Gràcia, on s’hi fan unes magnífiques Jam Sessions amb Fran Suárez, Carlos Enrique i Albert Whiles.

I acabem ja projecte i programa i ho farem amb una altra meravella de tema, anomenat...

2.- Ignorance’s Discovery  (X. Torres)    6m13s

I amb aquest “descobriment de la ignorància” de Xavi Torres, hem tornat a gaudir per com desgrana el concepte dels arpegis, tot i escoltar les notes de la melodia, aquestes soltes i deslligades comparades amb el “Tsunami” dels arpegis. Uns inicis delicats s’han anat desenvolupant mica a mica i també seguint el concepte inicial d’arpegis i melodia. Ha arribat a un moment però, on les notes dels arpegis, més agudes i delicades, han omplert l’espai temps. Després ell ha anat esfilagarsant el concepte amb moments magnificents, grandiloqüents, per com ens van embolcallant arpegis i melodia. I és que estem davant d’un “màster jove” que ha guanyat premis diversos tal i com us he comentat abans. I resulta, cosa que ja he comentat aquí en anteriors programes, va ser en el 3er Festival de Jam Sessions a Sant Vicenç dels Horts, ara fa 7 anys quan va venir un combo d’alumnes de l’Esmuc en format sextet amb gent com Xavi Torres, Pau Lligades, Joan Casarea com a base rítmica de piano, contrabaix i bateria, i un front line de vents amb Lluc Casares, Pol Omedes i Albert Costa, saxo tenor, trompeta i trombó respectivament. Avui dia cadascun d’aquells jovenets, ara encara joves, triomfen per aquests els nostres mons del Jazz. I parlant del nostre heroi, dir-vos que presentarà aquest disc al Festival Terrer Priorat 2019, a Gratallops, el 23 de novembre, o sigui d’aquí quatre dies.

Doncs res, que ja hem acabat el programa d’avui, delicat programa primer amb el piano sol d’en Roger Mas i el seu “Segles lligats”, per després el preciós de Marta Mansilla i Jaby Sánchez, “Aquarela de paso” i acabar amb el del Xavi Torres, “Curiosity”, i aquesta setmana amb un micro conte de Carme de la Fuente.

Doncs res, que us recordo que aneu a veure jazz  en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, New Fizz, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit.

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.

 

blogger templates |