Programa 686: Hasard Noir, José Luís Santacruz i Dinbi Danba, dimecres 17 de juny de 2026.

0 comentaris

Enllaç a l'àudio del programa:


Aquest programa i qui us parla, diu això: «Ei, vosaltres dos, atureu les guerres, mala gent».
Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.

I avui farem un altre programa dedicat a les produccions independents, de gent d’aquí, i d’allà. I sí perquè podrem escoltar un disc que tot just acaba de sortir el 12 de juny, i aquest és el de la formació ubicada a Lille i liderada pel pianista Luis Galceran, formació anomenada Hasard Noir i disc «l’Adversaire». Seguirem amb el darrer treball del saxofonista Jose Luis Santacruz i disc «Nostalgic Evolution» per acabar amb una formació a tot Jazz Rock ubicada al País Basc, Donosti, anomenada Dinbi Danba i disc «lasai, presarik gabe» i avui amb un micro conte de Carme de la Fuente.


I començarem amb Hasard Noir i disc «l’Adversaire». No tinc dades de l’enregistrament, què hi farem. I sí que el trio inicia és Luis Galceran, piano i composicions; Victor Lay, contrabaix; Xavier Pernett, bateria i amb Baptiste Horcholle, flauta, saxo tenor, soprano. https://www.hasardnoir.com

I ves per on que aquest disc és força tranquilet pel que fa als tempos dels temes, car, dels 9 que hi ha, 4 són la mar de delicats, amb algunes diferències. Així doncs tenim el preciós tema «Plus personne» força delicat amb en Baptiste al saxo soprano i un molt bonic solo de Galceran al piano. El tema «Invincible» té aquest tarannà també, tot i que amb un puntet més de tempo i ara amb el saxo tenor de Baptiste. I «Bleu Rêve» té un marcatge al canto de la caixa, tot i que a tempo lent, que el diferencia dels dos primers, per més incisiu, i de nou amb el saxo tenor. També és així «Spirale» de bonica, i ara amb el saxo soprano fent la melodia. I sí que «La chute» té un tarannà més vital, amb una bonica Intro de Galceran al piano, i ja la melodia a duet d’ell i el saxo de Baptiste i improvisació del líder al piano.


I els començarem escoltant en els temes més vitals tot i la seva delicadesa, i per això ara mateix l’anomenat....

1.7.- La chute (Luis Galceran) 4:35.

I sí que el tema ha començat dolçament amb el piano de Luis, sí, i també amb la melodia a duet amb ell i el saxo tenor de Baptiste. I ja amb la magnífica improvisació de Luis al piano, i una base rítmica marcada per la gestió a la bateria de Pernett i la de Lay al contrabaix. Solo bonic i rítmic, com n’és el tema. I ves per on que Baptiste ha fet un solo de traca i mocador ara però amb el saxo soprano. I de nou, melodia preciosa a duet d’ells dos i final preciós, ideal i bonic tema per començar-los a escoltar.

Hasard Noir és un projecte de jazz contemporani liderat pel pianista i compositor Luis Galceran. Des del seu primer àlbum, Luna (2023), el grup va establir les bases d'un univers musical on la composició i la improvisació s'entrellacen amb l'elegància. Amb Fortuna (2025), aquesta recerca es va aprofundir, revelant una música íntima i generosa alhora, on cada peça sembla explicar una història, oscil·lant entre la dolçor malenconiosa i l'energia contagiosa. Per al seu tercer àlbum, Hasard Noir s'obre a una nova dimensió acollint un saxofonista, transformant el trio en un quartet. Aquesta evolució els permet explorar textures sonores més riques alhora que es mantenen fidels a l'esperit del projecte: un jazz contemporani que s'inspira en artistes com Tord Gustavsen i Espen Berg, però que conrea una identitat pròpia, alhora reflexiva i espontània.

I la resta de temes ja són un pèl més vitals, i amb el ritme marcat per les notes de la mà esquerra del líder, també amb les del contrabaix, comença «Désert» per ja aparèixer la melodia amb el saxo tenor de Baptiste. I amb la improvisació del pianista hi ha també la pulsió persistent del baixista Lay, i posteriors i brutals solos de pianista i saxofonista. I més vital és el tema iniciat amb piano i saxo soprano, «Sur le fil», tema únicament interpretat a duet per ells dos. I ja els restants tenen més trempera, tot i que «Carnyx» comença amb arpegis del pianista i melodia a càrrec del saxofonista, que sembla doblar-se amb el tenor i una flauta. Tema potent per com li fot Pernett a la bateria tot i moments delicats entremig i tempo tranquilet. És doncs un tema majestuós.


I ara els escoltarem en dos temes seguits, i anomenats...

2.4.- Désert (Luis Galceran) 3:23.
3.8.- Sur le fil (Luis Galceran) 3:33.

I quin canvi rítmic en aquest primer «Désert» de Luis. Com deia abans, marcat per la mà esquerra del pianista i seguint-li el contrabaix. I de nou Baptiste fent parts de la melodia amb el saxo tenor, unes ziga-zagues amunt i avall increïbles. I com el contrabaix de Lay segueix amb el motiu principal mentre saxo i piano van fer de les seves, car, no es pot dir que hagin improvisat, no. I si ho han fet, ha estat com d’una impro col·lectiva, de dos. El cert però, és que en els moments més sublims, tots s’han enlairat emocionalment, saxo tenor, piano, contrabaix i bateria, arribant a una mena clímax impactant, i ja recuperar el motiu principal i recurrent i acabar el tema de cop.

I amb el segon tema «Sur le fil» ja d’entrada hem constatat un canvi de sonoritat i ritme evident. I quin so ara el de la flauta de Baptiste, què bonica la melodia feta per ell, en un tema on ells dos n’han estat els protagonistes, car, ja ben aviat, Luis s’ha esplaiat la mar de bé executant un solo molt delicat i bonic, ell a piano solo. I després, quins moments més macos amb el solo de la flauta de Baptiste, quina bellesa d’interpretació i so. I és clar que mentre ell volava vers les altures, Luis l’ha acompanyat amb els acords al piano. Magnífics els dos temes que acabem d’escoltar.

Al voltant de Luis Galceran, músics de diversos orígens aporten la seva sensibilitat a aquesta aventura. Victor Lay, al contrabaix, desplega un estil orgànic i precís, mentre que Léo Darras, a la bateria, hi infon una dinàmica subtil, entre el groove i la llibertat. L'arribada del saxofonista Baptiste Horcholle afegeix una nova dimensió, entre el lirisme i la improvisació, enfortint la paleta expressiva del grup. Cada concert, cada gravació, és un nou pas en aquesta exploració col·lectiva, on l'escolta i l'audàcia es troben. Hasard Noir ofereix així un jazz que sedueix pel seu equilibri: prou accessible per atraure un públic ampli, prou exigent per captivar els oients més exigents.


I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Sedajaz Records:
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.

I sí que «L’Adversaire» és potent pel marcatge al canto de la caixa per Pernett, tot i mantenir-se el tempo dintre d’uns marges força tranquils.

Doncs ja els acabarem d’escoltar en el tema que titula el disc, i anomenat...

4.1.- L’Adversaire (Luis Galceran) 4:11.

I tot i que no és el tema més viu, sí que és el més potent pel marcatge del bateria Pernett i també per la profunditat del so del contrabaix, alhora que amb els acords del piano de Luis. I quins moments amb notes llargues i so reverberat el del saxo tenor, i acords repetitius del piano de Luis. Uns acords a mode de motiu principal que ell ha executat una bona part del tema, en les As i en la B o el pont del tema. Notes llargues i so lànguid el del saxo tenor que dóna al tema una dimensió afegida, la estratosfèrica. I sí que la melodia segueix aquest tarannà rítmic i repetitiu durant tot el tema. No he albirat els moments clau on els músics improvisen, car, m’ha semblat un tema col·lectiu i no tant personal per a lluïment dels solistes, tal és la idiosincràsia d’aquesta formació, els Hasard Noir. Tot i això, sí que Baptiste ha fet un curtet solo. Magnífic tema per ja deixar-los d’escoltar, car ara canviaran les tornes, les músiques, els ritmes, amb el Jose Luis Santacruz i els seus. O sigui que felicitats nois Luis Galceran, piano i composicions; Victor Lay, contrabaix; Xavier Pernett, bateria i amb Baptiste Horcholle, flauta, saxo tenor, soprano.

I després d’aquestes magnífiques músiques sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente. Gràcies Carme per sempre acaronar-nos amb la teva dolça musicalitat, la del programa.


I segueixo amb més música produïda de manera independent, amb el difícil que això representa. I serà el darrer disc de Jose Luis Santacruz, «Nostalgic Evolution». Enregistrat per Miguel Fernández al Teatro de Ciudad Quesada el 17 de abril de 2026. Amb Jose Luis Santacruz, saxo soprano, composicions; Pierre León, saxo tenor; Marcos Aguliar, saxos baríton i soprano; Kike Vidal, teclat; S. P., baix; Miguel Ángel Orenjo, bateria. Jose Luis Santacruz, arranjaments de la part C del «Jaco Blues», on Steve Gadd i Max Suñer han arranjat l’Interludi. Produït per Miguel Fernández i Jose Luis Santacruz.

I aquest és un treball intens, per qüestions filosòfiques i psicològiques, alhora que també per la intensitat de les només quatre composicions, a mode de Suite, crec que en podríem dir. I jo diria que l’ha publicat en vinil, per com estan distribuïts els temes, dos, semblen a la Cara A, i dos a la Cara B. Coincideix que tres dels temes són llargs, arribant el que més als 15m i pico, mentre n’hi ha un de curtet, d’uns 5 minutets. I sí que un dels temes llargs va a un tempo força delicat, i aquest és la composició «Tasmània» amb un so magnífic del saxo tenor de León. Els altres tres ja són més vitals, havent-hi diversitat entre ells pel que fa a ritmes i tempos, i per això el «Jaco Blues» està molt marcat per la bateria d’Orenjo tot i el tempo mèdium, car, no va així la melodia a duet del soprano de Santacruz i tenor de León, ells dos aparellant-se una bona estona a base de la melodia doblant-ne el tempo, i ja la primera improvisació del líder al soprano. I amb més marcatge rítmic hi tenim el tema més llarg, de més de 15 minuts i anomenat «Suite Honestly». Tema amb breaks inclosos, com quan apareix el baríton i posterior solo del tenor, i tempo més tranquilet. I sí que el més vital és també el més curtet, «Changes» que ves per on és un Rhythm&Changes, que per això Jose Luis sempre ha admirat i estimat a Sonny Rollins, i darrerament el va plorar, literal, molt més que nosaltres. Que al cel siguis, Sonny.


I doncs ja els escoltarem en el magnífic..

5.B1.- Jaco Blues (Jose Luis Santacruz) 11:50.

I 10-n’hi-C de canvi musical que hem fet, oi? El tempo però s’ha mantingut més o menys en el mèdium. Una formació més contundent, tot i no haver-ho demostrat gaire, car amb el baix elèctric les músiques tenen aquest plus de «power» afegit per aquest instrument. I el tema ha acabat de cop, i amb la melodia amb la qual l’han començat, a duet de saxos, el tenor de León i el soprano del líder. I sí que el tema té unes evolucions complexes i diverses, car, quan te l’escoltes, et sembla que ja estan a punt d’improvisar, però no, segueixen en una altre part del «Jaco Blues». I després de més de 2 minuts i mig fent melodies diverses, Jose Luis ha començat la seva inversemblant improvisació amb el saxo soprano. I quin so més maco que li extreu, fins i tot en el registre agut. I quins moments en el pont o la B del tema, més intensos, més potents, una part del tema que ens ha recordat a un tema del qual en tenim la melodia guardada, però no el títol. Moments magnífics també de Vidal al teclat, amb acords preciosistes i so estratosfèric, alhora que mà dreta lleugera i gràcil; moments a trio de la base rítmica. I ves que de nou motiu principal i melodia principal, la qual ens ha acompanyat en el rerefons. Break delicat i so controlat de saxo tenor i baix. I és clar que León ens ha deixat clavats a la cadira per la majestuositat del seu so i improvisació que ens ha fet. I sempre baix i bateria dient-li, tranquil nen, que estem aquí. Llenguatge a tot Jazz, el d’ell, el del Jose Luis, el de tots ells, tot i que hi ha també la Fusió. Brutal tema del líder, i què maco és el canvi tonal en el pont o la B del tema, d’aquest magnífic «Jaco Blues».

I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.

I es pot llegir aquesta reflexió de Paco Marín que hi ha al llibret interior del CD:
«La Nostàlgia és una reacció psicològica: L’Evolució és una condició biològica.
Difícilment evolucionarem si no recuperem, a mode de revulsiu emocional, la nostre identitat històrica, el nostre llegat existencial. Tot és psicosomàtic en la nostra constitució animal»


I com que són així de llargs, ja els acabarem d’escoltar en el tema més llarg i anomenat..

6.A1.- Suite Honestly (Jose Luis Santacruz) 15:39.

I és clar que acabem d’escoltar un increïble i llarg tema de prop de 16 minuts. Increïble composició per com els dos vents fan la melodia, com si fossin ocells mentre els de la base rítmica marquen un tempo i ritme ben consistent tot i que no massa potent. I quin Break amb el so del saxo baríton de Aguilar per ja deixar pas al solo de León al saxo tenor, que de nou ha estat brutal. Improvisació melòdica feta amb molt gust musical. El mateix que ha tingut el líder al soprano. Melodies aparegudes en la improvisació seguint les evolucions de l’harmonia del tema. So càlid tot i situar-se al registre agut. Quins moments més harmoniosos. Llavors, un canvi melòdic, com si aparegués un altre tema, amb els dos vents fent una nova melodia, impressionant. I més ens ha impressionat el moment on el teclista Kike i baixista han fet de les seves, un amb sons estratosfèrics, i l’altre fent un solo impressionant pel so obtingut, el bo de P. S. al baix, que no sabem qui és. I fins aquí, a la meitat del tema, quina meravella de tema, per com l’ha ideat el líder. I quins moments solistes d’ell amb el saxo soprano més intensos, amb el suport dels altres dos vents, saxo tenor i baríton, els de León i Aguilar. I el tema va seguint amb més evolucions, amb el solo de León al saxo tenor, què impressionant aquests moments, amb la base rítmica impertorbable marcant el tempo matemàticament. Duet amb el soprano; duet del tenor i baríton; increïbles. Evolucions solistes allà a dalt de tot del líder al soprano. Nou motiu melòdic fet per tots tres; increïble. So estratosfèric del teclat de Kike que ens ha deixat sense respiració, ell situat en l’ona d’aquells anys de Corea i Hancock els de la Fusió més electrònica i rítmica, a tot Funk. En fi, un brutal tema del líder ideal per ja deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats nois Jose Luis Santacruz, saxo soprano, composicions; Pierre León, saxo tenor; Marcos Aguilar, saxos baríton i soprano; Kike Vidal, teclat; S. P., baix; Miguel Ángel Orenjo, bateria.


I nosaltres ja encarem el final del programa d’avui amb el darrer projecte a tot Jazz-Rock, amb tota la Fusió que s’inventà el bo de Miles Davis en aquells magnífics anys finals dels 60s i primers 70s, amb la formació Dinbi Danba i disc «lasai, presarik gabe», «tranquil, sense pressa». Enregistrat als estudis Tumatxa el 2025-2026 per ells mateixos. I aquí hi tenim a Joserra Lorenzo, guitarra i teclats; Imanol Lorenzo, baix; Roge García, bateria. Amb la col·laboració de Ibon Irijoa, saxos; Iñaki Alberro, violoncel. Tots els temes són de Dinbi Danba. Produït per ells mateixos.

I sí que la majoria dels temes tenen força trempera, sí; n’hi ha però un parell que van força delicats, i el que més l’anomenat «Slow & Martial», que tot i els copets al canto de la caixa, la seva sonoritat és força agradable com també el seu tarannà amb el so delicat de la guitarra de Joserra. Un pèl més vital és «One for Elder» amb una melodia un tant entremaliada a la B del tema, i més popular en les As. Un altre tema mantingut de tempo i ritme és «Hala Bada Badu», iniciat per l’esotèrica guitarra de Joserra i ja el solo al baix de l’Imanol i més incisives interpretacions de tots ells, ara amb el saxo alt d’Irijoa i posterior i brutal solo del guitarrista. I sorprenent és pel ritme i melodies el «Mundutik Kaleratua» amb el violoncel d’Alberro. A partir d’ara els temes ja van amb una bona trempera i a tot Funk, a tot Fusió.


O sigui que els començarem escoltant en un dels temes més tranquilets, l’anomenat...

7.9.- Hala Bada Badu (Dinbi Danba) 6:04.

I sí que hem fet una passa endavant pel que fa al context musical, sí. I ja us he avisat que aquesta formació ha volgut fer en aquest el seu tercer CD, un treball amb els aires del Jazz-Rock, els aires de la Fusió més electrificada. Aquí va tot elèctric, menys la bateria, o potser també, ves a saber. I sí que el tema l’han repassat una bona estona per ja aparèixer el so de Jazz-Rock de la guitarra de Joserra. I quin tros de solo que ens ha fet més impressionant, per tècnica emprada, sense utilitzar massa recursos d’efectes. I després uns «vuits» compassos compartint improvisacions amb el bateria García la guitarra de Joserra i el baix de Imanol, que ves per on, va ser ell qui em va enviar aquest disc. Moments intensos, per ja aparèixer de nou la melodia del tema i anar-lo acabant d’una manera força maca, tot i la contundència de la bateria de García, ideal tema per començar-los a escoltar, que les coses canviaran força.

Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
Sunset Jazz Club, Girona:
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.


I de la resta de temes, tots tenen una determinada trempera, com per exemple l’anomenat «Niaro Korurih» iniciat pel guitarrista amb el motiu principal, i també amb el baix i bateria amb la qüestió rítmica i amb la seva sonoritat estratosfèrica. I també el tema «Bi Zahar» comença esotèricament i delicada, per ja amb un marcatge potent però contingut, el del bateria i ja el baix fent la melodia. Tema que tindrà diversos canvis rítmics i potències diverses.

Doncs encara els escoltarem en el primer track del disc, tota una declaració d’intencions on hi tenim la col·laboració de Irijoa al saxo tenor i tema anomenat...

8.1.- Beste 13 (Dinbi Danba) 5:10.

I ves quina altre passa endavant hem fet amb aquest tema que ves per on han acabat de cop. Ha començat amb el baix i guitarra, i ja la melodia a duet de saxo i guitarra. Quins sons més estratosfèrics que hem escoltat de la guitarra i saxo, aquest amb un so un tant metàl·lic que potser ha passat per alguns efectes electrònics. Un tema amb diversos canvis encabits, mostra també de la seva creativitat compositiva. I quina base rítmica més potent, i quin canvi tonal en la B del tema. I és clar que el solo de Joserra a la guitarra i sons estratosfèrics passats per sedassos electrònics diversos, ens ha deixat noquejats i clavats a la cadira. Què bèstia, com sembla titular-se el tema, «Beste 13». I Break entremig amb el solo de Irijoa al saxo tenor, jo diria, per so, tot i estar modificat electrònicament, suposo. Uns acompanyants d’una gran solvència rítmica li han donat tot el seu suport. I recuperant el motiu principal hem arribat al final d’aquest potent tema, brutal tema col·lectiu de tota la formació, com ho són tots.

Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Llibreria Byron: Barcelona
Nova Jazz Cava: Terrassa
Jazz Club Sant Vicenç: Sant Vicenç dels Horts
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres ja aquest divendres 19 de juny amb el Xavier Casellas Quintet amb ell mateix a la veu, Dani Pérez, guitarra; Jaume Vilaseca, teclat; Matías Míguez, baix i Josep Cordobés, bateria a partir de les 22h a la Sala Xica. Entrades a taquilla i a Entrapolis.


I dels quatre restants tots van amb una trempera impressionant i el que menys és «Edgar Katua», tot i els copets al canto de la caixa de la bateria a càrrec de Roge García, tema on hi col·labora Ibon Irijoa al saxo alt i brutals solos que hi escoltarem. I el marcatge del bateria també el tenim en el tema «Hemen Ibiltzen» on també hi escoltarem el saxo alto de l’Ibon i posterior guitarra a tot Jazz-Rock, primer, per ja després endolcir el seu so sense les punyents distorsions. Però el tema més potent rítmicament és «Ushuer Etxean Bizi» i de nou amb una canya tremenda amb el saxo alt i també per la guitarra estratosfèrica de Joserra.

Doncs ja els acabarem d’escoltar i nosaltres el programa d’avui, amb aquest potent tema...

9.8.- Usher Etxean Bizi (Dinbi Danba) 5:06.

I quin final més brutal d’aquest darrer tema, i també de cop, i amb l’ai al cor. Tema iniciat ja amb la qüestió rítmica a tot drap amb el motiu principal fet pel baix elèctric de l’Imanol. I més motius d’ell per dessota mentre Joserra ha desenvolupat el seu brutal i curtet moment solista. La cosa però s’ha enlairat de potències i energies en un moment solista a càrrec del saxo, per ja aparèixer de nou el so estratosfèric de la guitarra de Joserra ara sí fent un brutal i més llarg solo. Espaterrant solo, és clar. Break i moments solistes a càrrec del saxo tenor de Irijoa el qual de nou ha tornat a brillar amb intensitat sonora i creativa.

De nou uns moments potents i més vitals amb la guitarra i el saxo per ja aparèixer la calma en el solo d’Imanol al baix elèctric. Moments que s’han anat estirant per insistències dels de la base rítmica, sobretot baix i bateria, per ja acabar aquest brutal tema de cop, ideal per ja deixar-los d’escoltar i nosaltres acabar el programa que com sempre, espero que us hagi agradat tant com a mi, o sigui que felicitats nois Joserra Lorenzo, guitarra i teclats; Imanol Lorenzo, baix; Roge García, bateria. Amb la col·laboració de Ibon Irijoa, saxos; Iñaki Alberro, violoncel.
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

Programa 684: Jordi Farrés, Holger Scheidt i Florian Arbenz, dimecres 3 de juny de 2026

0 comentaris

Enllaç a l'àudio del programa:



Aquest programa i qui us parla, diu això: «Ei, vosaltres dos, atureu les guerres, mala gent».

Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.

Doncs el programa d’aquesta setmana serà força atípic, pel fet que no serà temàtic ni per músiques ni per instruments, ni pes editorials discogràfiques. I és que escoltarem primer el darrer treball del guitarrista Jordi Farrés, «Nexus» on s’hi percep el llegat del seu amic, i nostre, en Jordi Bonell. Després seguirem amb un disc publicat per Enja Records i anomenat «The Tides of Life» del baixista Holger Scheidt Group, per acabar amb una més de les moltes conversacions del bateria Florian Arbenz, la Conversation Lab 2025 amb una colla molt gran de músics.


Doncs som-hi ja amb el projecte «Nexus», Jordi Farrés. Mesclat i masteritzat per Aniol Bestit a The Sound Of Wood. Gravació i producció de Jordi Farrés, Moojal Records, 2025-26. Jordi Farrés, guitarres. Orquestra Filharmònica de Varsòvia a la pista 11. Tota la música composta per Jordi Farrés excepte l'arranjament de cordes del tema 11 (bonus track), compost per Carles Cases. Linear Notes de John Stowell. Obra de Geometria Sagrada d'Assum Vilaseca. Foto de Lluís Comaposada. Disseny d'Albert Farrés.

Pistes 1-8 tocades amb “La Novia” fabricada per Fernando de Oleza. Pistes 9-11 tocades amb “La Coloraines”, “La Bromista” i “La Dora” fabricada per Josep Melo. Agraïments molt especials a: Assum Vilaseca, Aniol Bestit, Carles Cases, John Stowell, Jordi Gaspar, Josep Melo, Lluis Comaposada, Stevie i tota la gran quantitat d'amics increïbles al llarg d'aquesta llarga aventura. Els meus pares Jaume i Maria Dolors, el meu germà Albert i els meus avis Joaquim, Elena, Joan i Montserrat. “La Marisa”, sense la vostra amabilitat aquest disc no existiria. Núria.

A la memòria del meu estimat amic i músic excepcional Jordi Bonell, el punt de color a l'ala de la papallona.

I sí que aquest darrer projecte del Jordi és molt delicat i íntim, on totes les composicions respiren aquest dolç tarannà. Els tempos són lents, havent-n’hi de més vitals, tot i que només un puntet. I també hi ha tres meravelles curtetes a mode d’intro de possibles futures cançons, i aquest són «1 Despertar», «7 Enllà» i «Steve’s Chorale» no arribant als 6 minuts entre les tres. I delicadeses n’hi ha tantes que se’m fa difícil seleccionar-ne una, car totes tenen una determinada qualitat, melòdica, harmònica i/o de dolça rítmica. I és clar que hi ha un parell de Blues, el dedicat al seu amic i també gran guitarrista, en John Stowell i anomenat «John’s Scissors Blues».

Doncs res que ja el començarem escoltant en aquest tema...

1.4.- John’s Scissors Blues (Jordi Farrés) 5:13.

I de quina delicada manera hem començat el programa d’avui, amb un tema que d’entrada no semblava cap Blues, no. Però ben aviat l’hem copsat, l’hem assimilat, sobretot durant la seva improvisació. Un projecte seu on s’endinsa en el Blues, cosa que ell no feia de fa temps, si és que ho havia fet tot i enregistrant-ho. Tema dedicat a les tisores del seu amic i també gran guitarrista, en John Stowell. I és clar que tot aquest disc li dedicat també al seu amic, mestre i referent guitarrístic, en Jordi Bonell. I al final, quin solo més bonic tot i fent-lo per sobre d’un «Vamp» que ell mateix s’ha fet, doblant-se amb la guitarra rítmica, acabant-lo d’aquella manera que sempre us dic, que en un directe s’allargassaria segons públic i músic, ideal i bonic tema per començar-lo a escoltar.

I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Sedajaz Records:
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.


"El guitarrista Jordi Farrés és un músic consumat i elegant que toca i compon des del cor. Les seves improvisacions i composicions es basen en una forta sensibilitat melòdica, i els seus solos se senten com a extensions de les seves cançons en el millor sentit de l'expressió. El seu nou CD en solitari, titulat «Nexus», està dedicat al seu millor amic Jordi Bonell. Quan va morir, la seva família li va regalar a Jordi Farrés una de les seves guitarres "La Novia", i aquesta guitarra és l'instrument principal que Farrés utilitza a "Nexus". Escoltant aquest CD, em va impressionar la meticulosa atenció de Jordi al to, amb el fraseig lligat, la seva articulació de la melodia i el desenvolupament motívic dels seus solos. L'ús discret de l’overdubbing crea una agradable varietat en les textures de les peces. Per concloure, dir-vos que Jordi és un bon amic amb qui he col·laborat en nombrosos concerts, sessions d'enregistrament i workshops, i espero tocar amb ell durant molts anys més.” John Stowell, Portland, Oregon, USA, gener de 2026.

Temes com «Ennio» que comença delicadament amb una Intro i ja aparèixer la melodia amb un so fosc que ens acarona i arpegis per dessota, fets en el Dubbing. I «La Novia» és d’una delicadesa remarcable, a més a més d’haver-la tocat amb la guitarra que Jordi Bonell li va regalar, anomenada La Novia. I sí que se li reconeix el so Bonell. «Maese» comença amb un arpegi contundent i ja la melodia amb un so encoratjador per la seva potència sonora tot i el tempo delicat. I hi ha un parell de temes amb una característica similar, la del ritme emprat per la guitarra rítmica que hi ha de background, i aquests són «Il Viaggo del Produttore» i «Petit Gegant», un parell de meravelles més que Jordi Farrés ha dedicat al seu amic Jordi Bonell.

Doncs per això encara l’escoltarem en el tema....

2.5.- Petit Gegant (Jordi Farrés) 4:59.

I quin tema més maco ens ha fet; d’una bellesa molt remarcable, per com la melodia ens ha acaronat, per la dolçor del seu missatge, per l’amor que brolla delicadament d’aquesta música. Un «gran Gegant», com ho són tots, els gegants. I aquí estic pensant en tots tres, els dos Jordis i el John. I si la melodia ha estat bonica, ja heu escoltat de quina magistral manera ha improvisat, doblant el tempo per la quantitat de notes emprades en la seva exposició solista magnífica. I de nou, la molt bonica melodia, que ja ens ha impressionat d’entrada. I tot i sonar pels dos canals, la solista, melòdica i improvisadora, és més vital pel canal dret. I de nou ha acabat el tema amb un «Vamp» de dos acords, i acabant-lo de la mateixa manera; preciós aquest «Petit Gegant».


"Aquest àlbum conté els sons d'un profund viatge emocional i espiritual, d'una reconnexió amb la meva pròpia essència. Ara, en escoltar-lo un cop acabat, m'adono que el procés era inevitable i que, de manera no conscient, he intentat transformar el dolor i l'enyorança en bellesa, pau i llum. Nexus connecta persones, situacions, etapes, ,... el meu estimat amic Jordi Bonell va morir, la seva família, amb la més sincera generositat i amor, em va regalar la seva última guitarra, “La Novia”, amb què havíem gravat el disc Musica Cordis i que jo també vaig posar en un programa anterior.

Nexus també representa la necessitat de crear i compartir amb aquest instrument tan especial, com ara un tribut, un record, una mostra de gratitud i memòria. Quan vaig començar a imaginar aquest àlbum, vaig sentir que no havia de revisitar les precioses composicions del meu amic, sinó oferir música nova, fresca i honesta, deixar-me portar pel desconegut i arribar on fos que em conduís. Tinc la sensació que no sóc jo qui l'ha escrit, qui ho sap, però estic feliç i agraït, i realment em sento acompanyat. Gràcies de tot cor per voler compartir Nexus. Espero sincerament que aquesta música, com fa amb mi, et commogui, t'acompanyi i es converteixi en un refugi.” Jordi Farrés, El Mujal, Barcelona, ​​gener 2026.

I sí que hi ha un tema iniciat amb uns acords persistents i quasi assonants per dessota, i ja la melodia que m’ha sonat un tan inquietant, i aquesta és la del tema anomenat, «Homeless». Hi ha però un tema, un Bues «Bluesions» i darrer track que és el més vital del projecte on en Jordi li ha encabit uns moments força agosarats que et deixen descol·locat, els de la Orquestra Filharmònica de Varsòvia.

I ja el deixarem d’escoltar en aquest tema, on Jordi va fer crec que són 6 curtets temes, sessions de Blues amb la Filharmònica i ves per on que posaré els 5 primers, i tema anomenat...

3.11.- Bluesions (Jordi Farrés) 8:06.

I del primer trosset, ja heu escoltat de quina impressionant manera l’ha començat la Filharmònica, amb les cordes fregades i dissonàncies diverses. I ja ell fent el tema, la melodia o la improvisació, car tampoc no s’albira res més en aquest curtet tema. I sorprenent final, que alhora obra la porta al segon trosset de Blues. I sí que aquest ha estat més incisiu, també essent un Blues arrastradet de tempo, com aquells dels primers guitarristes del Mississipi, tot i que no tant per la guitarra solista, més en l’ona del Blues de Chicago diria jo. I de nou un final dolç i principi sorprenent de la Filharmònica obrint-li de nou la porta al tercer trosset. Un tema amb un pèl més de tempo, i mestria interpretativa solista la d’ell fent la seva improvisació. Quina netedat interpretativa, quina precisió melòdica, quin gust el de Jordi Farrés tot i tocant Blues. I quin altre brutal final de la Filharmònica per seguir amb el quart trosset de Blues. I ves per on que ha incrementat el tempo en aquest trosset de Blues, i també com ha canviat la manera com s’acompanya amb la guitarra rítmica, tot i repetint dos acords i després una roda descendent. I quin altre final més brutal de les cordes fregades de la Filharmònica, que de nou li obra la porta a una altre sessió de Blues, la darrera que escoltarem. I quina altre modificació de com vol ell presentar aquest trosset de Blues. També per com els de la Filharmònica l’han acompanyat, i ell, ara fent la improvisació a tot Wes Montgomery per com ha jugat amb les notes octavades, ideal tema per ja deixar-lo d’escoltar, o sigui que moltes felicitats Jordi Farrés per aquest exquisit treball. Una abraçada ben gran.


I seguim amb el també delicat projecte del baixista Holger Scheidt, «The Tides of Life» publicat el 2014 per enja records. Enregistrat als Avatar Studios de Manhattan el 2012 per Anthony Ruotolo. Il·lustracions de Michael Hofstetter. Mesclat i editat per Anthony Puotolo i Holger Scheidt. Amb Holger Scheidt (contrabaix), Rich Perry (saxo tenor), Gordon Au (trompeta), Victor Gould (piano), Anthony Pinciotti (bateria). Música composta per Holger Scheidt.

De fet els títols dels temes del disc ja parlen per sí mateixos: 1 Fracàs, 2 Desesperació, 3 Ràbia, 4 Calma, 5 Esperança, 6 Triomf. I és clar que també les músiques hi estan relacionades, o sigui que no escoltarem el tema «Desperation» per motius evidents. I tot i que el tema «Calme» ja no és desesperant, i que quasi segueix el tarannà rítmic del primer, tampoc l’escoltarem, com tampoc el primer trac, «Failure» i melodia però no tan descoratjadora com la primera.

I per començar sembla que anirà molt bé fer-ho amb el tema anomenat....

4.6.- Triumph (Holger Scheidt) 5:59.

I tot i que els temes «descartats» entre cometes, són temes que t’arriben a commoure, m’ha semblat que era millor començar amb aquest «Triomf» i seguir amb els més «positius», també entre cometes. I tot i ser un projecte publicat el 2014, aquest projecte no ha perdut cap punt d’actualitat. És clar que això passa sovint amb el Jazz fet amb majúscules, com és el cas d’aquest disc del baixista Holger Scheidt. I sí que el canvi estilístic és prou evident, sí, però m’ha semblat que aquest tema enllaçaria la mar de bé amb les músiques escoltades abans, les de Jordi Farrés. Crec que és un tema força contingut, a mig tempo; i si que hi ha uns copets a la caixa del bateria Pinciotti, a tot Funk, sí, però crec que està força controlat. I ves per on que la melodia l’han fet a duet de vents, amb en Rich Perry saxo tenor, i Gordon Au, trompeta. I ja la primera improvisació a càrrec del pianista Victor Gould el qual l’ha fet també amb una gran elegància i magistral llenguatge. I també el solo de Gordon Au a la trompeta ha estat de traca i mocador, com també el del saxo tenor Rich Perry, tots tres mostrant-nos lo bé que ho feien aleshores, i que espero que encara ho facin millor. I recuperació de tema i ja acabar-lo delicadament, aquest «Triumph» ideal per començar-los a escoltar.

I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.


I ell ens parla de com li van agradar els quintets dels 60s, el segon de Miles Davis, amb Wayne Shorter, Herbie Hancock, Ron Carter i Toni Williams i el de Herbie Hancock, «Mayden Voyage» i jo afegiria que també el del mateix Wayne Shorter i discos tan emblemàtics com el «Speak’s No Evil» i tants altres. I segueix dient li van fer pujar diversos graons en la seva comprensió de la música a un nivell més important i potent. Va ser aquell període que el Jazz em va obrir les meves oïdes a un univers molt més gran, el de la música que aquest mon pot oferir.

Doncs els seguirem escoltant en un altre d’aquests magnífics temes i anomenat...

5.5.- Hope (Holger Scheidt) 4:30.

I quin altre gran tema de Holger tot i farcit de modernitat, similar a la d’aquell mític segon quintet de Miles; al menys estaven al seu cap en compondre aquests temes. I sí que està molt ben trobada la melodia, sí. Moderna melodia pels intervals encabits en ella i per la seqüència de notes. I de nou el pianista ens ha copsat, ell fent de Hanckok i fen-t’ho la mar de bé. Delicadesa interpretativa sí, però també dissonàncies que ens situen en el Jazz Contemporani, per concepció musical també del compositor, que per cert, fa una gran tasca amb el contrabaix, acompanyant-los, tot i que encara no l’hem escoltat fent cap solo. I de nou Perry al saxo tenor ens ha clavat un solo d’aquells, per emmarcar, i ja acabant-lo delicadament tot i recuperant el motiu principal del tema. Maco aquest «Hope» de Holger.


I ja els acabarem d’escoltar en el tema més potent i per això el títol «Ràbia»...

6.3.- Rage (Holger Scheidt) 6:01.

I sí que m’ha semblat adequat aquest vital tema per ja deixar-los d’escoltar, sí. «Rage» es «Ràbia» o sigui que interpretem-la adequadament, com la necessària i justa per sortir d’una determinada situació, i per això el tempo viu i el Swing gràcies al Walking del baixista, compositor i líder de la banda. Tema potent, de melodia feta per Perry al saxo tenor, de ritme, de tempo, per sobre del qual els solistes hi cavalquen la mar de bé. I de nou qui enceta els solos és el pianista Gould i de nou amb la seva modernitat interpretativa, per la mà dreta, lleugera i gràcil improvisant, mentre que l’esquerra, matxucant amb delicadesa el teclat del piano amb els seus irreverents acords. I és clar que Perry al saxo tenor n’ha fet l’entremaliada melodia i també ha fotut un brutal solo, tal, que ens ha deixat clavats a la cadira. Llenguatge, fraseig, tempo, swing interpretant, tècnica al servei del bon gust, al servei de la música. I sempre, sempre, el trio base, la secció rítmica, potser més la dels dos, Holger al contrabaix i Pinciotti a la bateria, brutals tots dos, els quals han mantingut la brutal pulsió d’aquest increïble tema «Rage» que han acabat de cop, ideal per ja deixar-los d’escoltar, o sigui que felicitats nois Holger Scheidt (contrabaix), Rich Perry (saxo tenor), Gordon Au (trompeta), Victor Gould (piano), Anthony Pinciotti (bateria).


I nosaltres ja encarem el final del programa amb el Conversation Lab 2025 de Florian Arbenz amb tota una colla de músics. Conversation Lab, un moviment independent que fa que cada trobada sigui única. Publicat el 13 de març de 2026. I aquí hi tenim a tots aquests músics, dones i homes: Greg Osby: saxo alt (1, 2, 4, 5, 8, 9, 11, 12), Tineke Postma: saxo soprano (3, 7), saxo alt (10), Chris Cheek: saxo soprano (6), Immy Churchill: veu (2, 5, 11), Arno Krijger: hammond B3 (2, 5, 6, 8, 11, 12), Joāo Barradas: acordió (1, 3, 4, 7, 9, 10), François Moutin: contrabaix (1, 4, 9), Rafael Jerjen: contrabaix (3, 7, 10), Florian Arbenz: bateria, percussió.  

I aquest és un projecte sorprenent pels músics que hi col·laboren, però també per les músiques encabides en el Jazz Contemporani per la seva modernitat. També pel fet d’haver 12 temes i amb dos que superen els 10 minuts, dos que s’apropen als 15, 3 al voltant dels 7 minuts; un parell de prop de 9 i un parell al voltant dels 5. És doncs un projecte generós, cosa que li agraïm molt a Florian. De ritmes i tempos n’hi ha de diversos, havent-ni de molt vitals, temes a tempo mèdium i algun de molt delicat i dolç per la veu de Immy Churchill i tema de George Gershwin «I Love You Porgy» de l’òpera trencadora «Porgy and Bess». Un altre així i que també canta ella és l’anomenat «Stele». Però em sembla preciós el tema instrumental i interpretat per Greg Osby i anomenat «Still Searching», o sigui que si us plau, mireu d’entrar al seu Bandcamp i baixar-vos aquesta magnífica música, la única manera que podem ajudar als nostres herois i heroïnes.

Però ja els escoltarem en el tema d’aquest saxofonista on hi toca també l’acordionista Joāo Barradas anomenat...

7.9.- Please Stand By (Greg Osby) 7:33.

I ves que seguim amb la modernitat, amb el Jazz Contemporani, per com ha estat la melodia, per com Barradas ha acompanyat amb l’acordió, què brutal. Tot i això, la melodia l’ha fet Osby al saxo alt, després d’haver encetat el tema amb una Intro a saxo solo. Ell mateix s’ha posat a improvisar seguint l’aspecte harmònic i rítmic del tema. I ves per on que ens ha sonat un puntet balcànica, melòdicament, la seva improvisació, en alguns moments. Improvisació espaterrant del compositor, és clar que sí. Un tema on ell n’ha estat el quasi que total protagonista, i amb un permanent suport de la resta de companys, i més l’acordió de Barradas que sempre està per dessota fent-li un background brutal. També el baixista deixa anar el seu alè amb les seves profundes notes. I què impressionant el solo de Barradas a l’acordió, què brutal, tot i que no ha sigut massa llarg. I sempre, sempre, el saxo alt de Greg Osby recuperant-ne la presència. I sí que els de la base rítmica han estat brutals en aquest tema, ells que han estat Barradas, acordió, Moutin, contrabaix i Arbenz bateria. I quin final més delicat per com l’han anat acabant, magnífic aquest «Please Stand By», ideal per començar-los a escoltar.

Durant més de 30 anys, he estat reunint formacions emocionants i poc convencionals, guiat per la meva afició pels sons distintius i les fortes personalitats musicals. Els projectes del laboratori uneixen músics de diferents països i generacions, cadascun amb les seves pròpies històries úniques. El que els connecta és el seu domini excepcional dels seus instruments, l'amor per la música jazz i el desig de superar límits. Alhora, el laboratori fa una declaració: de respecte, diversitat i unió, tant en la música com en la societat. El públic esdevé part d'aquest viatge intens: autèntic, analògic i únic. Estic orgullós i molt content de presentar algunes de les millors gravacions en directe del 2025 que vaig crear amb el col·lectiu. Gràcies a Greg, Tineke, Chris, João, Arno, François, Immy i Rafael, per la vostra musicalitat excepcional i per formar part d'aquest viatge! Això va dir Florian Arbenz.


I hi ha els magnífics i potents temes llargs com són 6 «Freedom Jazz Dance» (E. Harris) 10:28; 2 «Memòries / Weil Auf Mir» (Cap. Ives / Florian Arbenz) 10:42; 7 «Side Street» (F. Arbenz) 14:23; 12 «Stomp» (F. Arbenz) 15:14, tots enregistrats en directe, i increïbles temes i interpretacions. I també el més curtet d’aquests que queden, 1 «Boarding The Beat» (de Florian Arbenz) 7:23. i de nou us recomano que els descarregueu del seu Bandcamp, és clar.

I els podríem escoltar en algun d’aquests temes però els seguirem escoltant en el tema de l’acordionista Barradas on hi tindrem a la gran Tineke Postma al saxo alt i tema anomenat..

8.10.- Ozre (Joao. Barradas) 8:50.

I de nou amb la contemporaneïtat per bandera amb una melodia la mar d’entremaliada feta a duet d’acordió i saxo alt. I ja Tineke s’hi ha posat mostrant-nos tècnica, modernitat alhora que melodia, cosa no massa sovint obtinguda a l’hora d’improvisar. És clar que això ha passat uns primers moments, car després ja se’ns ha fet difícil de seguir, per com ella s’ha anat esplaiant, gràcies a una tècnica abassegadora que li ha permès tocar totes aquestes increïbles línies melòdiques creades, brutal. Com també Florian a la bateria, amb la contundència que l’ha acompanyat, i també amb el baixista Moutin. Barradas l’ha seguit improvisant, i 10-n’hi-C quin tros de solo que ens ha fet amb un instrument no gens habitual en el món del Jazz, i menys improvisant de la moderna manera que ell ha fet, tot solejant en el seu increïble tema. De nou quin Walking del baixista, ara Rafael Jerjen, quin Swing més brutal, quina trempera de Florian a la bateria. Brutal Barradas en el seu solo, per ja recuperar la melodia tots dos i acabar-lo de cop, en un altre dels temes que van enregistrar en viu, en concert, i per això els aplaudiments del respectable. Gran tema de Barradas i això que he estat temptat de posar-ne algun dels llargs, també gravats en directe.

Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
Sunset Jazz Club, Girona:
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.

I ja els acabarem d’escoltar i nosaltres el programa d’avui amb el tema més potent i anomenat...

9.4.- Evolution (Florian Arbenz) 8:54.

I de nou hem escoltat un tema farcit de modernitat, de contemporaneïtat. És clar que l’ha començat el líder i baixista, ambdós amb la pulsió adequada. I sí que la melodia l’han fet el saxo alt Osby i l’acordió sempitern de Barradas. I quin tempo més brutal, i com hi van els dos de la base rítmica, amb quina trempera. Una melodia curta feta pels dos solistes en la A del tema, i posterior interpretació inversemblant de tots dos improvisant, a mode d’improvisació col·lectiva. Quina tècnica l’emprada per tots dos, quina creativitat i velocitat d’execució més inversemblant. I sí que Florian està sempre a la bateria, sí; i el baixista és de nou el magnífic François Moutin que va a tot drap. I ell mateix s’ha posat a improvisar després de Greg i Barradas. I és clar que també ens ha noquejat per com ho ha fet; per també la velocitat del seu fraseig, alhora que per la seves idees exposades. I per dessota, Florian recolzant-lo amb copets discrets al canto de la caixa de la seva bateria. I després d’ells dos, a tot brutal Swing, els altres dos s’hi han afegit tot i recuperant el motiu principal per ja anar acabant aquest brutal tema del líder i ideòleg d’aquestes ja moltíssimes Conversations, acabant-lo de cop, ideal tema per ja deixar-los d’escoltar i nosaltres acabar el programa d’avui, que com sempre espero que us hagi agradat tant com a mi, o sigui que felicitats noia i nois, Greg Osby: saxo alt (1,2,4,5,8,9,11,12), Tineke Postma: saxo soprano (3, 7), saxo alt (10), Chris Cheek: saxo soprano (6), Immy Churchill: veu (2,5, 11), Arno Krijgerond B3 (2,5,6,8,11,12), Joāo Barradas: acordió (1,3,4,7,9, 10), François Moutin: contrabaix (1,4,9), Rafael Jerjen: contrabaix (3,7,10), Florian Arbenz: bateria, percussió.

Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Llibreria Byron: Barcelona
Nova Jazz Cava: Terrassa
Jazz Club Sant Vicenç: Sant Vicenç dels Horts
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres ja fins el 19 de juny on tindrem un quintet de luxe liderat pel Xavier Casellas. A la Sala Xica a partir de les 22h. Entrades a taquilla i a Entrapolis.

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

Subscribe to: Missatges (Atom)
 

blogger templates |