Programa 674 - Italy Jazz: Pierfrancesco Ceregioli & Chamber-Jazz-Orchestra; Max Kochetov i Gian Luigi Trovesi Trio, dimecres 25 de març de 2026.

0 comentaris

Enllaç a l'àudio del programa:


Aquest programa i qui us parla, diu això: «Dirigents mundials, atureu les guerres a Ucraïna, Palestina, Líban, Iran, i a tants altres països. NO A LA GUERRA».

Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.

I de nou amb un programa dedicat al Jazz que es fa a Itàlia gràcies a discogràfiques amigues com són A.MA Records de l’Antonio Martino; CamJazz Records i Notami Jazz de Toto Cicco i discos respectivament com ara són: «Foolin’ Myself» de Max Kochetov Quartet; «Cinque Piccole Storie» de Gian Luigi Trovesi Trio i el «Live in Barcelona» de Pierfrancesco Ceregioli – Chamber Jazz Orchestra.


I com que aquests tres projectes són força diferents d’estils, començarem amb el més tranquilet i que és el «Live in Barcelona» de Pierfrancesco Ceregioli – Chamber Jazz Orchestra publicat per Notami Jazz (febrer 2026). Enregistrat en directe el 5 de juliol de 2022 a la Sala 4 de L'Auditori de Barcelona. Enregistrament i mescles en directe: ESMUC Escola Superior de Música de Catalunya i Pierfrancesco Ceregioli. Edició d'àudio: Pierfrancesco Ceregioli. Mescles i masterització: Claudio Marcozzi. Amb Neus Plana Turu – Flauta, Pablo Albarrán Lledó – Violí I, David Flores – Violí II, Johan Rondón – Viola, Angélica Guevara – Violoncel, Carlos A. Domínguez – Piano, Fabián Aguilera – Contrabaix, Antonio “Toto” Parraguez – Percussió, Diego Oyola – Bateria. Tots els temes van ser composts i arranjats per Pierfrancesco Ceregioli. Producció executiva de Notami Jazz.

Al concert varen fer cinc temes llargs, el més curt de més de 8 minuts, i el més llarg de més de 14. I sí que se’m fa difícil parlar de ritmes i tempos en aquest projecte on el món clàssic es barreja amb estils més moderns com el Jazz, el Latin Jazz, i demés. Però vaja, sí que hi ha una preciosa composició a tempo de balada com és «Burattino Ballerino». I així més vital i a tot Latin Jazz hi ha la delicada composició amb la qual varen començar el concert i primer track del disc, «Petali di Primavera», ambdues del líder. Però també hi ha temes més en l’ona del Jazz Contemporani, sobretot en els seus inicis, car després hi haurà canvis subtils encabits en el món clàssic i demés diversitats més càlides tipus Latin Jazz, com és el «Magic Bricks Fantasy». I amb tants temes llargs, només us en podré posar un parell.

Doncs començarem amb el primer track i bonic tema anomenat..

01 - Petali di Primavera (P. Ceregioli) 10:31.

Doncs ja heu pogut escoltar quina delícia de tema que van fer, ell, tot i dirigint-los, a elles i a ells, músics de casa nostra i en tota probabilitat de l’ESMUC. Una barreja del món clàssic amb el més modern, on les improvisacions separen els dos mons. I què bo, quan Neus Plana Turu ha fet la primera improvisació, per com l’ha feta, però també per com els de la base rítmica han passat d’un món a l’altre, i amb tots els aires càlids del Carib, pel ritme emprat per bateria de Diego Oyola i percussions de l’Antonio «Toto». I també ha passat així amb el solo del violí 1 de Pablo Albarrán Lledó. I sí, que tot i ser músics plens de clàssica a les seves venes, han sabut apropar-se al món més modern. És clar que amb el quartet base ja no passa el mateix, car ells de ben segur tenen en el seu ADN el Jazz o la música moderna, com el cas del pianista Carlos A. Domínguez. Quins moments més intensos durant l’execució de la seva brutal improvisació. I sempre, sempre, les cordes fregades fent un coixí melòdic alhora que potent, i ja fins el preciós final, amb aplaudiments de tothom, ideal per ja començar-los a escoltar.

L'Orquestra de Jazz de Cambra Pierfrancesco Ceregioli és un conjunt de cambra fundat per Pierfrancesco Ceregioli, que n'és el director, compositor i arranjador. Concebuda com un punt de trobada entre el jazz, el jazz llatí, la música de cambra i els paisatges sonors cinematogràfics, l'orquestra uneix diversos mons musicals en una sola veu cohesionada. La seva formació distintiva —flauta i quartet de corda entrellaçats amb una secció rítmica de piano, contrabaix, bateria i percussió— permet al conjunt moure's lliurement entre el jazz i el jazz llatí, alhora que abraça l'escriptura simfònica i el llenguatge evocador de la música de cinema. El resultat és un so íntim i expansiu alhora, refinat però profundament expressiu. Les peces del repertori reflecteixen fortament la sensibilitat personal i la visió artística de Pierfrancesco Ceregioli.


I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.

I ja els deixarem d’escoltar en tema anomenat...

2.3 - Game Toon Parade (T. Komuro, M. Hunter, Y. Ohno) 9:23.

I d’aquest tema n’he suprimit el final, de més d’1 minut, maco i delicat com n’ha estat el seu inici, i ho he fet per no perdre el sentit rítmic que pràcticament hi ha hagut durant tot el tema. Un tema que ha tingut moments diversos de canvis de ritmes i tempos, com ha estat el primer moment, on hem pogut escoltar com el bateria marcava el beat a cop de caixa i xarles. Ha començat delicadament amb un permanent frec de violí, i ja el ritme càlid a base de bateria i percussions. I sí que la melodia principal feta pel violí ha estat força maca, sí. Després ha estat quan hem entrat en el canvi de ritme a tot beat i esclar que amb la improvisació a la flauta de Neus Plana. Uns moments molt intensos amb ella improvisant i ben recolzada per la rítmica, on per cert ella ho ha trenat la mar de bé. També el pianista Carlos A. Domínguez ha fet una molt bona feina, solejant però també amb un seu final a base de matxucar els diferents acords. I sí que després del pianista, tots, elles i ells, han recuperat la melodia principal, mentre la secció rítmica els hi feia el seu background! Molta intensitat sonora, amb un so un pèl escardat, coses del directe, què hi farem. I què bo el posterior break on el baixista s’ha quedat sol fent el motiu principal, recordant-nos amb el seu motiu, músiques relacionades amb el West Side Story , oi? I amb aquesta melodia han arribat al definitiu final, el meu, car el disc segueix amb la flauta sola tocant melodies inversemblants, gran i magnífic tema per ja deixar-los d’escoltar, que són dos temes llargs, o sigui que per concretar, felicitats Pierfrancesco Ceregioli i resta de músics Neus Plana Turu, Pablo Albarrán Lledó, David Flores, Johan Rondón, Angélica Guevara, Carlos A. Domínguez, Fabián Aguilera, Antonio “Toto” Parraguez, Diego Oyola.

Abracen elements que són profundament significatius per a ell —com les flors, la natura i el diàleg entre diferents cultures— alhora que expressen la seva identitat com a viatger constant pel món. Juntament amb aquestes influències, els mons del cinema, els còmics i l'art animat tenen un paper essencial en la configuració de la seva imaginació i llenguatge musical. Aquest sentit de moviment, obertura i intercanvi intercultural esdevé una part integral de la música, creant un so que es percep alhora íntim i universal.


I seguirem amb més músiques del Jazz que es fa a Itàlia i per això ara escoltarem alguns temes del disc «Foolin’ Myself» de Max Kochetov Quartet, publicat el 30 de gener de 2026. Enregistrat per Danijel Vuković @ FNS Studio. 4-5 d'octubre de 2025 Oslobodjenja 72, Pančevo. Mesclat i masteritzat per Ivan Uzelac i Max Kochetov. Amb Max Kochetov, saxo soprano; Katarina Kochetova, piano; Hugo Lof, contrabaix; Milos Grbatinic, bateria; Fabrizio Bosso, trompeta (#2,8); Ivan Radivojevic, trompeta (#6); Alex Sipiagin, fiscorn (#3,5); Samuel Blaser, trombó (#4,9). Tots els temes han estat composts per Max Kochetov ©&℗ A.MA Edizioni - Produït per A.MA Records Per a A.MA Edizioni Coproductors: Ivan Uzelac i Max Kochetov.

I amb aquest disc farem un saltet estilístic situant-nos en un Jazz d’autor i amb improvisacions en l’ona Bop, les que fa ell amb el saxo soprano. I ves que de ritmes i tempos també anem ben servits. I el disc comença amb una «Intro» i acaba amb un «Outro» tot i recordant una gravació de jazz clàssic, amb clics sonors de disc ratllat. Entremig vuit temes preciosos i magnífiques improvisacions, i amb convidats de luxe. I una molt bonica balada és «Silence» feta a duet de piano i soprano. També és molt maco el tema «Fusion Flow» amb Alex Sipiagin al fiscorn.

Doncs per això mateix ja els començarem a escoltar en aquest tema...

3.3.- Fusion Flow (Max Kochetov) 5:11.

I sí que m’ha semblat que no ens hem apartat gaire de les músiques del projecte anterior, al menys en els primers instants d’aquest tema. El tarannà és també delicat per la pròpia composició, però també per com són de continguts els sons de la secció de la base rítmica, i esclar que pel mateix ritme i tempo, tot plegat força delicat. Si a això li afegim el so càlid del fiscorn de Sipiagin i el del saxo soprano del líder, doncs això, que encara més. I sí que el tema ens ha passat la mar de ràpid, sí, i no pel tempo, i sí per com n’hem estat de bocabadats tot i escoltant als dos solistes i base rítmica subtil acompanyant-los amb Katarina Kochetova, piano; Hugo Lof, contrabaix i Milos Grbatinic, bateria. I sí que el final ha estat la mar de bonic i delicat, sí, ideal per començar-los a escoltar.

I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Sedajaz Records:
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.

El primer llançament d'A.MA Records del 2026 inclou el nou àlbum del saxofonista ucraïnès Max Kochetov amb el seu nou quartet. Foolin' Myself és el segon llançament d'àlbum de Max a A.MA Records i arriba com una notable continuació del seu àlbum del 2022, Altered Feelings, i un nou capítol per afegir a la sèrie de l'ona sèrbia. Amb totes les composicions de Max Kochetov i amb el seu sublim estil de saxo soprano, el quartet també compta amb la pianista Katerina Kochetova, l'innovador "Beyond Motion" el qual va ser publicat per A.MA el 2024, Hugo Lof al contrabaix i el nou i emocionant talent del bateria Milos Grbatinic. Als quatre membres principals del Quartet s'hi uneixen artistes convidats a cada cançó per formar els 4 membres, entre els quals hi ha el trombonista Samuel Blaser, Fabrizio Bosso a la trompeta, Alex Sipiagin al fliscorn i Ivan Radiovejic trompeta;, l'àlbum del qual "In Plain View" també es va publicar a A.MA el 2022.


I d’altres temes interessants a tempo mèdium són: «Mood» amb Ivan Radivojevic als metalls més daurats. I un que tot i començar delicadament tindrà canvis posteriors a tot Swing, és «Sun» i aquest amb Alex Sipiagin. També hi ha «Rdance», divers, potent a vegades i d’altres força delicat, i amb l’ insigne trompetista Fabrizzio Bosso. I n’hi ha un que es desmarca inicialment de la resta, per la potència rítmica quasi a tot beat, tema que inclou moments delicats també, i aquest és el sorprenent «Kirioki». 

Però encara els escoltarem en l’interessant tema on hi col·labora Fabrizzio Bosso a la trompeta anomenat...

4.2.- Tetra (Max Kochetov) 5:03.

Eps, i quin tros de tema més potent, oi? I aquí sí que hem notat alguns canvis pel que fa a les músiques, tot i haver-hi moments també delicats. El tema té però un tarannà molt potent, per com es desenvolupen les improvisacions, primer delicades i posteriorment més potents. Esclar que la mare dels ous és l’aspecte rítmic de la pròpia melodia; amb ella l’han començat i també acabat, i diria que a duet de trompeta i contrabaix. Després, i en el pont del tema on hi ha hagut canvi tonal i rítmic, el duet ha estat de trompeta i soprano del líder. I sí que ha estat aquest qui primer s’ha posat a improvisar, i amb un crescendo de tot plegat, amb un so espaterrant i potent, amb contundència del bateria Milos. Esclar que el llenguatge d’aquests músics europeus és particular, personal, on potser no hi notarem moments de Blues, cosa evident també pel propi tema. El que sí està clar és, que tant el líder com Fabrizzio Bosso a la trompeta ens han deixat estabornits per com de bé ho han fet. Brutals tots, brutals també els de la base rítmica, i encara sense escoltar cap solo de la pianista Kochetova i curiós que el líder sigui en Kochetov.


Foolin' Myself és una llista de cançons d'històries i Max ajuda a explicar-les amb autèntica autenticitat. La música de "Foolin' Mysef" realment encapsula l'esperit de Max de lluitar cap a la modernitat alhora que va a les seves arrels de jazz per trobar respostes en la música inspirada en les seves interaccions diàries amb el món. Foolin' Myself és imprescindible per als aficionats al jazz i es va publicà en digital i en CD el divendres 30 de gener i està disponible a A.MA Records A.MA Edizioni.

I ja els acabarem d’escoltar en el tema més vital i anomenat...

5.9.- Terminal 3 (Max Kochetov) 6:56.

Doncs sí que el tema té un tarannà rítmic proper a «Tetra», sí, tot i haver variat i molt la melodia del tema. I els copets al canto de la caixa de la bateria fets per Milos han iniciat el tema, i ja Katarina amb el piano fent el motiu principal, i ja la melodia amb el soprano del líder. I de nou un canvi magnífic en el pont o la B del tema. I ja Max amb el soprano fent una brutal improvisació, allà al registre agut, què és on sembla estar-s’hi més a gust. L’ha començat delicadament, amb dolçor, cosa que ha durat poc per com s’ha anat estirant tot plegat, de potència rítmica pel bateria Milos, però també pel so del soprano. I quin break delicat amb l’entrada del trombó de Samuel Blasser, sí, però això també ha durat lo justet, car, el piano de Katarina i contrabaix de Hugo Lof i la bateria de Milos li han fet un crescendo energètic important. I ha passat el mateix amb el solo de l’Hugo al contrabaix, primer delicat i després potent amb l’ajut de la resta de companys. I final també amb el bateria amb contundència, solos compartits de soprano i trombó arribant a un brutal final on l’han acabat de cop, què bèsties. Doncs això, que brutal tema per ja deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats noia Katarina Kochetova, piano i nois Max Kochetov, Hugo Lof, Milos Grbatinic, Fabrizio Bosso, Ivan Radivojevic, Alex Sipiagin, Samuel Blaser.


I després d’aquestes meravelles ens situarem ja cap al final del programa amb un altre canvi d’estil musical, endinsant-nos una mica en el Jazz Contemporani i un pèl més atrevit amb una formació atípica, pel violoncel, la del projecte «Cinque Piccole Storie» de Gian Luigi Trovesi Trio publicat per Cam Jazz el 6 de febrer de 2026. Enregistrat el 9 de juliol de 1980 a l'Studio Barigozzi i remasteritzat a Roma per Danilo Rossi el 2022. Publicació original ℗ 1981 amb el segell Dischi Della Quercia. Edició digital remasteritzada ℗ 2026 KEPACH Music S.r.l. Amb Gianluigi Trovesi, saxòfons, clarinet, flauta; Paolo Damiani, contrabaix, violoncel; Gianni Cazzola, bateria. Tota la música és de Gianluigi Trovesi. Tots els temes són © KEPACH Music S.r.l.

I aquest és un disc que tot i haver estat enregistrat el 1980 s’acaba de reeditar per Cam Jazz i ja escoltareu i entendreu el perquè s’han atrevit a fer-ho, potser perquè són uns irreverents com ho són els tres músics d’aquestes «cinc petites històries». Cinc temes amb canvis rítmics, amb breaks on sembla aturar-se tot, i quasi que sí. Anem des d’un tema amb 3 minuts i mig a un altre d’11, i els altres tres de 8 minuts cadascun, més o menys. Hi ha Jazz Contemporani barrejat amb sons medievals que fa el líder amb els saxos i amb un total de quasi 40 minuts de música agosarada.

Doncs ja els començarem escoltant en el tema anomenat...

6.3.- C’era Una Volta Un Piccolo Cammello (Gianluigi Trovesi) 07:59.

I ara sí que hem fet una passa endavant pel que fa a estils musicals, i també és una passa agosarada, per com han estat, per com són les músiques d’aquest projecte enregistrat fa tants i tants anys, i remasteritzat de nou. I ves per on que les melodies no ens semblen gens fora d’època, no; i és que la música de qualitat és atemporal, com aquesta ho és. Sí que el soprano del líder Trovesi és força més punyent que el de Kochatov, sí. I és que aquest disc, la mateixa editorial Cam Jam el té situat com a Jazz Contemporani, del 1980, i del 2026. I 10-n’hi-C de canvis rítmics que hi varen encabir en el seu moment, i la mostra, el final quasi que amb música medieval. I ves com l’han començat, amb el líder Trovesi al clarinet baix i el contrabaix de Damiani. I de mica en mica ha aparegut la bateria de Cazzola, aquest la mar de discret, tot i que augmentant de mica en mica el seu volum sonor, mentre el líder ha desenvolupat la melodia amb el clarinet. Posteriorment, el líder ha iniciat una inversemblant improvisació per sons, per llenguatge més enllà del Jazz Contemporani. Diria que ha emprat el clarinet per fer aquests increïbles sons, què bèstia. I quina entrada delicada de nou amb la melodia, tot just obrint-li la porta al baixista, i així aquest fer la seva increïble improvisació amb el contrabaix. Increïble solo, ell més sol que la una. I com l’ha desenvolupat per escoltar com, a base de doblatge, hem pogut escoltar també el violoncel fregat pel mateix Damiani i arribar al delicat final i música de l’edat mitjana, època medieval, ideal tema per començar-los a escoltar.


Aquest disc és una marca dels grans músics de jazz que no només mostren un domini tècnic complet, sinó que també fan declaracions i narratives creatives poderoses. El 1981, Gianluigi Trovesi i el seu trio, el baixista/violoncel·lista Paolo Damiani i el percussionista Gianni Cazzola, van seguir el seu primer enregistrament «Baghet» amb el subtilment diferent «Cinque piccole storie», un disc que s'està al costat de la gran tradició de la narrativa italiana que va culminar en l'obra estretament contemporània d'Italo Calvino. Publicat originalment el 1981 amb el segell Dischi Della Quercia, aquesta música es presenta avui dia amb la mateixa frescor i urgència que ho va fer en el primer llançament. No hi ha res sense desenvolupar ni res experimental. Trovesi ha estat treballant les implicacions d'aquesta música des de llavors, creant noves versions i interpretacions amb cada disc i actuació successius. Una oportunitat rara i valuosa per escoltar exactament on va començar la història. (Brian Morton).

Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
Sunset Jazz Club, Girona:
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.

I encara els escoltarem en un altre tema, un pèl modificat per qui us parla per fer-lo més assequible i anomenat...

7.4.- C’era Una Strega, C’era Una Fata 1 (Gianluigi Trovesi) 9:58.

Doncs de nou els aires melòdics medievals els hem escoltat. Esclar que això no ha encobert l’extrema modernitat de les seves exposicions solistes, sobretot la del líder al saxo soprano que ha estat brutal. I el tema l’han acabat amb el motiu principal fet pels més baixos, els més greus, els del clarinet baix, i doblant-se el líder amb el soprano i esclar que amb la persistència rítmica de la bateria de Cazzola. I què impressionant tota l’estona de la improvisació del líder al clarinet. Podríem dir que en aquells temps, el 1980, aquesta manera de tocar s’apropava a la de l’Ornette Coleman per les seves dissonàncies tan brutals. I després d’aquestes músiques tan heavies, la calma de la música medieval, quins canvis, i sí, ara amb el soprano del líder fent-ne la melodia. Però esclar que no ha durat gaire, car ell mateix ha volat vers les altures més inversemblants per com ha improvisat amb el soprano, i amb quin domini tècnic que ho ha fet, a la vegada que fer-ho de la manera més inversemblant, per modernitat agosarada, la d’aquells 1980, la d’aquest 2026. Quin bèstia, quin tros de músic en Gianluigi Trovesi. I amb la bateria de Cazzola han recuperat el motiu principal i inicial, i ja acabar aquest increïble tema de Trovesi.


Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Llibreria Byron: Barcelona
Nova Jazz Cava: Terrassa
Jazz Club Sant Vicenç: Sant Vicenç dels Horts
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres ja fins el 24 d’abril en plena setmana de Sant Jordi amb el Samuel Marthe Organ Trio i també a la Sala Xica a partir de dels 22h.

I ja els acabarem d’escoltar i nosaltres el programa d’avui amb el no menys sorprenent tema anomenat..

8.5.- C’era Una Volta Un Circo (Gianluigi Trovesi) 08:46.

I de nou doblatge de músics, escoltant el clarinet i el soprano. I quins altres moments de música medieval amb el clarinet del líder. I què bo el canvi de tempo, cada vegada més de pressa, arribant al límit de les forces físiques dels músics. I quina improvisació amb el soprano del líder, alhora amb el contrabaix de Damiani, mentre el bateria ha anat acompanyant-los, sobretot en el moment del Swing pel Walking de Damiani, una improvisació de Trovesi increïble, i de nou pel domini de l’instrument, per la velocitat de la seva improvisació, arribant a un break silenciós, amb un motiu recurrent per sota, i notes soltes per sobra amb el clarinet. Copets a la bateria de Cazzola. I sí que el líder s’ha quedat ben sol fent un brutal solo amb el clarinet i de nou amb un Swing brutal gràcies al Walking del baixista Damiani. I quin altre canvi de músiques al final, amb el clarinet, el contrabaix i les escombretes de la bateria de Cazzola trobant-nos ara en una època més recent, als anys 20 a base clarinet i contrabaix. I quin brutal final, amb diversitat de canvis rítmics. I com l’han acabat, què bonic, amb quina delicadesa, brutal tema per ja deixar-los d’escoltar i nosaltres acabar el programa d’avui que com sempre espero que us hagi agradat tant com a mi, o sigui que felicitats nois Gianluigi Trovesi, Paolo Damiani i Gianni Cazzola.

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

Programa 673: Holger Scheidt, Freysteinn Gíslason i Cèsar Joaniquet, dimecres 18 de març de 2026.

0 comentaris

Enllaç a l'àudio del programa:



Aquest programa i qui us parla, diu això: “Dirigents de l’estat d’Israel, atureu el genocidi que esteu perpetrant a Gaza. Llibertat per a Palestina i Cisjordània”.

Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.

I sí que ja tocava fer un programa de Jazz Contemporani, i per això avui n’escoltareu tres mostres, amb el "Live at Jazz Cava" de Cèsar Joaniquet, (UnderPool) i dos discos liderats per baixistes, "Thoughts" de Freysteinn Gíslason, (Protomaterial Records) i el "Schwimmende Elefanten" de Holger Scheidt (Enja Records). I avui amb un micro conte de Carme de la Fuente. I res, que si podeu escoltar el programa amb auriculars o amb un bon equip d’HIFI, doncs que molt millor.


I començaré el programa amb "Schwimmende Elefanten" de Holger Scheidt Quartets publicat el 2018 per Enja Records. Enregistrat per Sebastian Ohmert el 2016 i 2017 als Blackbird Studios, Berlin. Mesclat i editat per ell mateix i Holger Scheidt. Masteritzat per Uwe Schwidewski. Produït per Holger Scheidt. Amb Holger Scheidt, contrabaix ell, amb nou components més formant 3 quartets. Així doncs tenim:
1er grup en temes #1,4,7: Voro Garcia, trompeta; Rich Perry, saxo tenor; Matthias Gmelin, bateria.
2n grup en temes #3,5,8: Florian Menzel, trompeta; Ben Kraef, saxo tenor. Antony Pinciotti, bateria.
3er grup en temes #2,6,7: Matthias Lindermayr, trompeta; Peter Ehwald, saxo tenor; Marc Ayza, bateria.

I aquest és un disc amb tot el Jazz Contemporani a les seves músiques i melodies. La formació és la mateixa que emprà el genial Ornette Coleman ell iniciador d’aquest anomenat Jazz d’Avantguarda i posterior immersió que va fer en el Free Jazz. Hi ha diversitat de ritmes i tempos no havent-n’hi però cap de molt vital. Esclar que només n’hi ha un que té Swing i també és prou vital, «Canon». I sí que la resta tenen el seu Groove que se t’emporta irremissiblement, tot i els tempos no massa vitals. Els temes tenen també canvis rítmics i breaks on sembla aturar-se tot, però no. La veritat és que els posaria tots per com en són d’interessants. També tenen moments delicats i després intensos com és el cas de «Jump Start Broken Heart».


I els escoltarem en els tres temes més vitals, i per això ho farem en el tema on hi tenim al tercer grup de músics i anomenat...

1.6.- Amities (Holger Scheidt) 5:03.

Doncs ja ho heu escoltat, així aniran més o menys les músiques del programa d’avui, amb uns aires d’avantguarda i sí que allunyades del que en diem «la tradició». I ves per on que en aquest primer tema hi hem tingut a Matthias Lindermayr, trompeta; Peter Ehwald, saxo tenor; Marc Ayza, bateria i esclar que al líder Holger Scheidt al contrabaix. I ves per on que el tema té una bellesa atípica, pels sons pelats, sense cap instrument harmònic, sense acords de fons que sempre omplen una mica. Aquí el so és pelat, com el que feu Sonny Rollins, ell amb el trio de saxo, contrabaix i bateria. De fet, aquí el tenim una mica més ple pel fet d’haver-hi també la trompeta. En Matthias ens ha fet una interpretació de la melodia amb un so súper nítid i clar, notes llargues, exposició tranquil·la, i suport delicat i contingut dels de la base rítmica, amb Peter recolzant-lo amb el tenor. I sí que els solos han estat magnífics, el primer el de Matthias amb la trompeta i amb quin canvi rítmic al cap d’una mica. I la delicadesa del saxo tenor de Peter als inicis, s’ha vist alterada pel seu posterior desenvolupament del tema, que ha estat brutal. I recuperant el motiu principal l’han acabat delicadament, ideal tema per començar-los a escoltar.

I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.


Després de set anys moguts, aquest quartet liderat pel baixista alemany Holger Scheidt tornà a visitar la Nova Jazz Cava. El nom del llançament del grup a enja records, "Schwimmende Elefanten", s'ha convertit cada cop més en el nom del projecte en si, i ha crescut i evolucionat des de la seva sortida el 2018.

"... parts de trompeta àgilment encaixades... temes senzills i arranjaments escassos però efectius... unitat de forma i to...", va escriure Tom Greenland a NewYorkCityJazzRecords. La composició precisa estableix les bases per a les formes sovint lliures d'improvisació. La direcció vocal estilísticament oberta crea una música de jazz acústica directa que ressona tant amb el modernisme atonal com amb el romanticisme clàssic. El 2026, el quartet es basa en l'obra de Scheidt i cita el punt de partida del projecte: "Pots ser pesat, però encara estàs flotant"; la pregunta continua sent: quant pesen els elefants que neden?

I encara els escoltarem en un altre d’aquests magnífics temes de l’amic Holger Scheidt on hi ha els músics del segon grup i anomenat...

2.3.- November Sunday Beauty (Holger Scheidt) 5:35.

I ves per on que un altre tema per emmarcar, i ara amb Florian Menzel, trompeta; Ben Kraef, saxo tenor. Antony Pinciotti, bateria i sempre amb el contrabaix, líder i compositor, Holger Scheidt. I els platerets inicials han deixat pas a la melodia feta per la trompeta de Florian, acompanyat pel saxo tenor de Ben Kraef i esclar que amb la pulsió vital i ràpida del contrabaix del líder, què interessant la proposta, ell més que doblant el tempo dels dos vents. I quin break on el saxo s’ha quedat sol per ja encarar el solo del trompetista. I què maco el solo del trompetista, ell quasi sol, sense suport dels més baixos, i sí amb els copets a la bateria de Pinciotti i un fons de saxo tenor. I quina llarga exposició solista i molt melòdica del trompetista Florian Menzel. I molt consistent el solo del líder al contrabaix i de quina brutal manera l’ha acompanyat el bateria Pinciotti, ell però, fent-ho durant tot el tema i fins i tot acabant-lo amb el seu motiu principal.

Si la gravitació o la levitació representa la força predominant ho determinen, en gran part, les circumstàncies externes i el moment present. Mai es pot estar segur, però es pot confiar en l'instint i la intuïció. L'instint musical i la intuïció dels 4 músics que s'uneixen aquí prometen pes i flotació lliure alhora. A principis dels anys 2000, amb poc més de vint anys, Scheidt va passar 2 anys a Barcelona, ​​estudiant a L'Aula de Música i descobrint l'escena musical catalana. Va ser durant aquest període formatiu que va conèixer no només Marc Ayza, sinó també la Nova Jazz Cava. L'últim concert d'aquest grup aquí va tenir lloc només unes setmanes abans que la pandèmia de la covid colpegés el món. Així doncs, aquesta oportunitat renovada de visitar i tocar a Terrassa de nou, ara amb músics i sales que han tornat i són vives, és encara més especial. Això és realment sobre línies de vida.


I ja els acabarem d’escoltar en el tema més vital i primer track del disc, amb els músics del primer grup, el magnífic..

3.1.- Canon (Holger Scheidt) 6:53.

I de nou sorpreses musicals, com en aquest tema que ha començat delicadament amb el motiu principal fet per saxo tenor i després la trompeta de....i sí perquè ara tenim l’altre formació, la primera banda amb l’amic Voro Garcia, trompeta; Rich Perry, saxo tenor; Matthias Gmelin, bateria. I com ha aparegut el Swing gràcies al Walking del líder al contrabaix, Holger Scheidt i els copets a plats i caixa, i xarles, de la bateria de Matthias. I esclar que la improvisació de Voro ha estat per emmarcar, per com de ben trenada l’ha fet. I també esplèndida ha estat la de Rich al saxo tenor, ambdós mostrant-nos el seu domini de l’instrument, el seu gust musical i delicadeses. I encara hem pogut gaudir amb la improvisació de Holger al contrabaix, amb quina contundència, amb quina pulsió l’ha fet, ell, anant amunt i avall pel mànec de la seva «verra» i arribant a un final delicat de nou pel fet de recuperar el motiu principal, saxo tenor i trompeta, bonic e interessant tema per ja deixar-los d’escoltar.

I després d’aquestes extraordinàries músiques, sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente. Gràcies Carme per fer-ho sempre amb la teva dolçor musical, la del programa.


I seguirem amb el disc "Thoughts" del baixista islandès Freysteinn Gíslason, publicat per Protomaterial Records. Produït per Joan Arnau Pàmies i enregistrat a Sundlaugin a Reykjavík. Amb Freysteinn Gíslason, contrabaix i composicions; Helgi R. Heiðarsson, saxo tenor; Hilmar Jensson, guitarra elèctrica; Óskar Kjartansson, bateria.

L'àlbum encarna una forma de jazz —o indie jazz, com l'anomena l'artista— que és avançada, acurada i intel·lectual, però alhora profundament emotiva, que parla igualment a la ment i al cor. A través d'estructures complexes, una interacció intuïtiva i un llenguatge sonor distintiu, Thoughts expandeix la ja singular identitat musical de Freysteinn, alhora que roman sorprenentment única.

I des del punt de vista de ritmes i tempos, dir-vos que la majoria dels temes són força delicats, uns més que els altres. I aquests són «The Rode» i «Ósköpuður», amb una guitarra esotèrica, la de Hilmar Jensson. I també el darrer «Hvað Ef?» l’inicien els sons esotèrics de la guitarra tot i aparèixer després el saxo tenor i fer sons a duet. I el que titula el disc i primer track, «Thoughts» tot i que iniciat a duet de baix i saxo tenor amb una determinada rítmica, esdevindrà més tranquil quan apareix la guitarra i els seus sons delicats, coses que canviaran posteriorment. I el tema «Hefur Byrjum Alltaf Endi…» comença subtilment amb la guitarra de Jensson però seguirà més potent amb el saxo de Helgi R. Hi haurà breaks i sons eteris de la guitarra i també amb més calma.


Doncs ja els començarem a escoltar en el tema

4.7.- Hefur Byrjum Alltaf Endi…(Freysteinn Gíslason) 4:17.

I sí que el baixista islandès Freysteinn Gíslason ens ha sorprès per la seva capacitat creativa evolucionada situant-nos en un context gens trillat. Si a més tenim en compte els companys que ha volgut com a col·legues, doncs encara més. I sí que aquest tema ha estat estratosfèric des del primer segon fins el darrer, sí. Hi tenen molt a veure els sons eteris de la guitarra de Jensson, sí. I això que a l’inici ens han sorprès per la contundència melòdica del motiu principal fet a trio de baix, guitarra i saxo tenor, essent aquest potser la veu més important, per més present. Després, subtileses de tots els membres del quartet, les del guitarrista Jensson i també a moments, la del bateria Óskar com també els sons de l’espai del saxo tenor de Helgi R. I sempre, sempre la persistència de les notes guia fetes pel baix del líder, arribant ja al final súper delicadament, ideal tema per començar-los a escoltar.

I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Sedajaz Records:
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog

La música mostra el domini de Freysteinn de la textura, el desenvolupament tímbric i la improvisació. Construït sobre la seva base de contrabaix ressonant i amb Helgi R. Heiðarsson al saxo tenor, Hilmar Jensson a la guitarra elèctrica i Óskar Kjartansson a la bateria, els temes combinen una interacció espaiosa amb una intensitat dinàmica. Thoughts es presenta com una declaració agosarada i curiosa, que convida els oients a imaginar què passa quan la improvisació es troba amb l'experimentació sense por.


Doncs seguirem escoltant-los en el tema que titula el disc...

5.1.- Thoughts (Freysteinn Gíslason) 4:53.

I sí que aquest tema ha estat iniciat a duet de contrabaix i saxo tenor fent una a-melodia gens convencional. I amb el suport dels dos de la base, baix del líder i bateria de l’Óskar, en Hilmar Jensson ens ha fet una improvisació d’allò més etèria i subtil pel seu so, molt elaborada des del punt de vista harmònic, executada amb una precisió mil·limètrica alhora que amb un gust exquisit. I esclar que sense piano la cosa, el so és molt cru i pelat, com els moments del gran solo del líder al contrabaix, el qual s’ha quedat més sol que la una. Brutal improvisació del líder i ja recuperar el motiu principal fet a trio de guitarra, baix i saxo tenor i copets a la bateria i acabar-lo delicadament, molt interessant tema.


Al llarg dels anys, Freysteinn ha actuat en nombrosos festivals de jazz arreu d'Europa, com ara el Festival de Jazz de Reykjavík, el Dola Jazz a Noruega i el Festival de Jazz de Vílnius a Lituània. També ha aparegut com a líder de banda i com a músic de sessió molt sol·licitat en països com Holanda, Alemanya, Dinamarca, Portugal, Espanya i la seva Islàndia natal. Els seus enregistraments anteriors reflecteixen un compromís amb l'exploració i la innovació musical, amb llançaments caracteritzats per una profunda ressonància emocional i una interacció reflexiva. Thoughts marca el següent capítol de la seva evolució artística, un capítol que continua desafiant i captivant el públic. Freysteinn s'ha establert com una veu singular en el jazz contemporani i la música improvisada, conegut pel seu so poètic i dissonant que convida els oients a un viatge ple de girs inesperats.


I sí que «Building Blocks» comença amb el saxo tenor de Helgi R. Heiðarsson i també rítmicament, per després aparèixer la guitarra i tornar a la calma.

I ja els acabarem d’escoltar en un parell de temes seguits, amb el darrer molt potent, i anomenats...

6.4.- Building Blocks (Freysteinn Gíslason) 5:20.
7.3.- Downhill (Freysteinn Gíslason) 2:10.

I ves quin altre tema, "Building Blocks" que acabem d’escoltar, també sorprenent, tot i seguir una mica el tarannà de l’anterior. El tema és clarament diferent per com n’és el motiu principal i recurrent que ha fet el saxo tenor a duet amb el guitarrista a l’inici. Tot i la recurrència, té uns canvis de to que ens el fan entendre més ple. Té però unes derives basades en el substrat original. I el pas a les improvisacions ha estat força subtil gràcies als sons eteris del guitarrista Jensson. De fet ells dos semblen haver estat jugant, gaudint, compartint aquests moments, i ja Helgi R. Al saxo tenor ha fet la seva estratosfèrica improvisació a base de notes llargues. I què interessant l’aportació del guitarrista també ell fent les seves notes solistes, i acords, amb aquest so tan eteri, aeri. Esclar que el suport del líder al baix i de l’Óskar a la bateria ha estat imprescindible. I ja després d’aquests brillants moments Helgi al saxo tenor ha recuperat el motiu principal, afegint-s’hi el guitarrista Jensson moment aprofitat per l’Óskar i fer la seva particular intervenció a la bateria, acabant-lo amb el guitarrista amb un acord persistent. Un tema captivador, quasi que meditatiu pel «mantra» i motiu recurrent.


I el "Downhill", 10-n’hi-C de tros de potent tema per ja deixar-los d’escoltar, oi? Motiu recurrent fet amb contundència per saxo tenor i guitarra, esclar que amb tot el suport contundent de la bateria de l’Óskar. I de quina manera han passat a les improvisacions, la primera i brutal del guitarrista que aquí se’ns ha desmadrat, vaja, aquí s’han desmadrat tots, què brutals ells. I després del motiu principal, improvisació col·lectiva amb una potència sonora brutal. I sí que els dos, guitarrista i saxo tenor han estat brutals, sí. I quin brutal tema del líder i baixista Freysteinn Gíslason, tema acabat de cop amb una contundència increïble, ideal per ja deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats nois Helgi R. Heiðarsson, Hilmar Jensson, Óskar Kjartansson i esclar que Freysteinn Gíslason.

Freysteinn va començar els seus estudis musicals al Félag Íslenskra Tónlistarmanna de Reykjavík abans de cursar una llicenciatura en contrabaix al Conservatori Reial de la Haia, que va completar el 2016. Més tard va continuar la seva formació per obtenir un màster a l'Escola Superior de Música de Lisboa (ESML) a Portugal, perfeccionant encara més el seu ofici.


I ja encarem el final del programa amb el darrer projecte d’avui, el de "Live at Jazz Cava" de Cesar Joaniquet publicat per UnderPool. Enregistrat a la Jazz Cava de Vic el 4 de maig de 2024 durant el 26è Festival de jazz de Vic. Enregistrat, mesclat i masteritzat per Sergi Felipe. Il·lustracions i disseny de Pepon Meneses. Produït per Cesar Joaniquet. Amb Cesar Joaniquet, saxo tenor i soprano; Artur Tuzznik, piano; Brice Soniano, contrabaix; Kasper Tom Kristiansen, bateria.

I els sis temes que van tocar i enregistrar a la Jazz Cava de Vic segueixen el tarannà de la resta de músiques escoltades, a tot Jazz d’Avantguarda. Hi ha també temes delicats de tempo com n’és «Boira», ja d’entrada amb el saxo tenor de Cèsar iniciant-ne la melodia. El tema s’estirarà una mica en les improvisacions i més en la del pianista. I un tema més vital de tempo que fa amb el saxo soprano és «Dream Mood» ell i el bateria amb les escombretes, ja d’entrada. I n’hi ha un que comença amb el contrabaix fent el motiu principal així com molt delicadament, per ja aparèixer Cèsar amb el saxo soprano, bateria i piano. Esclar que el tema canviarà a més de tot, excepte el tempo, que es mantindrà.

Doncs ja els començarem a escoltar en aquest inversemblant tema anomenat..

7.6.- Hjemlaengsel (Cèsar Joaniquet) 9:33.

I tot i haver canviat de projecte, de músics, seguim amb aquest tarannà d’avantguarda, del Jazz més contemporani des del punt de vista estilístic. I recordar-vos que aquest disc es va enregistrar en directe a la Cava de Vic, o sigui, a pèl, sense preses alternatives, i per això heu escoltat els aplaudiments del públic assistent al final del tema. I què bonica i inquietant melodia feta pel saxo soprano del líder i amic Cèsar Joaniquet havent-lo escoltat després de la Intro feta pel Brice Soniano al contrabaix. I què bé els acompanyants amb Artur Tuzznik, al piano i la magnífica bateria de Kasper Tom Kristiansen el primer també amb diverses incursions. I com han passat de la melodia a les improvisacions, quasi que de manera imperceptible, seguint els ets i uts de la melodia, coses que ha muntat el bo de Cèsar. I sí que baixista i bateria han fet una improvisació col·lectiva uns moments per ja aparèixer Cèsar ara al saxo tenor improvisant i sumant-se a la resta de companys, tots plegats compenetrats en aquest increïble tema. I cap al final, el solo de Tuzznik al piano, i seguir tots plegats arribant al final d’aquest increïble tema de Cèsar Joaniquet ideal tema per començar-los a escoltar.

                                                          foto de Joan Cortès

La música que trobem a Live at Jazz Cava és el reflex d’una etapa de maduresa i estabilitat del saxofonista i compositor Cèsar Joaniquet, que li han permès aprofundir, per una banda, en la seva activitat com a compositor i per una altra en el desenvolupament d’un llenguatge propi com a intèrpret. Tot plegat s’aprecia en aquest nou disc on la improvisació és l’element clau. Les composicions de Joaniquet proposen idees musicals definides, que esdevenen un punt de partida que empeny aquest quartet a crear plegats una música enèrgica, on els motius s’entrellacen, les idees s’anticipen, i on s’interpel·la directament a l’oient a formar part del diàleg que ens proposa aquest grup.

I també amb el soprano és «Winter» iniciat amb una nota aguda que et situa ben bé a l’hivern, fred i punyent, i amb canvis brutals posteriorment i tema potent. I encara els escoltarem en aquest potent tema anomenat...

8.1.- Winter (Cèsar Joaniquet) 7:27.

I quin altre brutal tema de Cèsar de nou amb el soprano i després amb el tenor. Una melodia incisiva ja d’entrada i situada en el registre agut que ens ha frapat. També el piano l’ha seguit, i esclar que els dos de la base rítmica, contrabaix i subtilesa de plats i caixa del bateria, ells que han estat Artur Tuzznik, piano; Brice Soniano, contrabaix i Kasper Tom Kristiansen, bateria. I sí que Cèsar els ha deixat sols a tots tres en la improvisació del pianista, modernitat al més alt nivell. Magnífic solo del pianista Artur Tuzznik que l’ha compartit amb el de Cèsar amb el tenor, brutals tots dos. I què impressionants els dos de la base rítmica, el contrabaix de Soniano i més contundent el bateria Kasper Tom Kristiansen. Uns moments increïbles plens d’energia i creativitat al més alt nivell i ja, arribant al final, recuperació de la calma inicial amb el motiu principal fet pel soprano i piano, i aplaudiments de totes i tots els presents.

En aquest enregistrament Cèsar Joaniquet s’ha retrobat amb el contrabaixista francès Brice Soniano i el bateria danès Kasper Tom Christensen amb els qui ja havia enregistrat l’aclamat Songbook (Astropi 2014). Aquest nou quartet es completa amb la incorporació del pianista polonès Artur Tuznik, el quart element d’aquest grup que aporta una nova dimensió consolidant un projecte que tot just comença.

Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
Sunset Jazz Club, Girona:
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.

I nosaltres ja els acabarem d’escoltar i també el programa d’avui en el tema a tot Swing i anomenat...

9.2.- Lavandula (Cèsar Joaniquet) 7:16.

I què bé acabar el programa a tot Swing, que avui no n’hem tingut gaire. Swing però encabit en la més estricta modernitat d’aquest projecte i en algun tema dels projectes anteriors. En fi, tema iniciat amb els darrers compassos de l’estructura per ja aparèixer la melodia feta amb el saxo tenor del líder i compositor de tots els temes, l’amic Cèsar Joaniquet. Recordo amb carinyo com, i després del concert que va fer ell amb els Tres Tenors a la Sala Xica un desembre de fa anys, em va ajudar a preparar el sopar post concert. I ja la improvisació que ell mateix ha desenvolupat i de quina manera l’ha fet. En aquests sons hi ha Rollins però també Brecket i esclar que molts més. I què bonic el solo del pianista Tuzznik amb quina nitidesa l’ha fet, allò que a vegades dic, de digitació prístina i pura, alhora que una tècnica depuradíssima. Quin goig de quartet. I ja, tot i recuperant la melodia d’aquest magnífic «Lavandula» han arribat al final amb un Vamp entre piano, baix i bateria entre els aplaudiments del públic que de ben segur va gaudir com nosaltres avui, ideal tema per ja deixar-los d’escoltar i nosaltres acabar el programa d’avui que com sempre espero que us hagi agradat tant com a mi, o sigui que felicitats nois Artur Tuzznik, piano; Brice Soniano, contrabaix; Kasper Tom Kristiansen, bateria i esclar que a l’ànima de tot plegat, en Cèsar Joaniquet, saxo tenor, soprano i composicions.

Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Llibreria Byron: Barcelona
Nova Jazz Cava: Terrassa
Jazz Club Sant Vicenç: Sant Vicenç dels Horts
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres aquest divendres 20 de març on tindrem a l’Elisenda Julià Quartet a la Sala Xica i a partir de les 22h. Entrades a taquilla i a Entrapolis. Us hi esperem.

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

Subscribe to: Comentaris (Atom)
 

blogger templates |