Programa 698: Marta Sánchez, Torrecillas-Vázquez-Von Schultz i Esther Fernández & 13 Ensemble, dimecres 4 de novembre de 2026

0 comentaris

Enllaç a l'àudio del Programa:

 
Aquest programa i qui us parla, diu això: «Ei, vosaltres dos, atureu les guerres, mala gent». Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.

I avui faré un programa diferent dels habituals, i dedicat al Jazz més d’avantguarda, el que ens oferiran Marta Sánchez, «For The Space You Left»; Jorge Torrecillas, «Physis» i Ester Fernández & 13 Ensemble, «Traffic is the New Silence».


Comencem parlant del disc de Marta Sánchez, «For The Space You Left». Publicat el 17 d'abril de 2026. Enregistrat a Opus Studios, a Berkeley (Califòrnia), per Adam Muñoz el febrer de 2024. Mesclat i masteritzat per Dave Darlington a Bass Hit Studio. Marta Sánchez - piano preparat. Tots els temes han estat compostos per ella. Produït per Marta Sánchez. Productor associat: Mark Weiss. Il·lustració i disseny: TJ Huff (huffart.com). Fotografia de la portada: OGATA.

Aquest disc de piano preparat en solitari va sorgir de períodes d'aïllament i solitud, marcats per dos paisatges emocionals ben diferents. El projecte va començar el 2017 durant una residència a MacDowell, on vaig anar amb la intenció d'experimentar amb la preparació del piano i d'enfrontar-me a una por que arrossegava des de feia temps: tocar el piano tota sola. Sempre m'havia sentit incòmode exposant-me tota sola davant l'instrument, i crear un projecte en solitari em va semblar la manera més directa d'afrontar aquesta por —i de créixer gràcies a ella. En aquell moment, m'interessava traslladar el meu llenguatge compositiu —basat en capes, ritmes entrellaçats i contrapunt— a un únic timbre. La preparació del piano va ser la solució: alterant-ne el so, podia crear múltiples veus internes i transformar un sol instrument en un petit ecosistema de textures contrastades. L'estada a MacDowell va ser una experiència intensa i solitària. Vivia tota sola en una cabana aïllada, envoltada de boscos i tempestes de neu; sovint passava dies sencers sense veure ningú. Aquest aïllament, sumat a una sensació de vulnerabilitat i inseguretat personal, va influir profundament en la música que hi vaig escriure. Les peces d'aquell període transmeten una malenconia serena, fragilitat i una obertura crua.

I dels temes del disc he pogut copsar que n’hi ha de delicats de tempo i d’altres de més vitals. O sigui que proposo que la escoltem en algun dels primers, i així poder valorar la seva sensibilitat tocant el seu piano modificat i tunejat. I doncs escoltem-la en un d’aquests temes que de ben segur us impressionaran..

1.7.- The Regret (M. S.) 5:15.

I 10-n’hi-C quina sensibilitat que Marta ens ha regalat alhora també una mena d’elegància interpretativa, tot i la sonoritat sovint un tan estranya, la del seu piano tunejat. Certament és, va ser un exercici d’aproximació al seu jo, al seu interior, enfrontada ella al piano, i no sempre amb la millor disposició personal, com ens ha explicat ella mateix, pel seu aïllament en una zona inhòspita.

I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Sedajaz Records:
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.

I seguirem més vitals amb....

2.6.- Echolord (M. S.) 4:04.
3.1.- Frost Bloom (M. S.) 4:17.

Després de la residència, em vaig centrar a compondre per a altres projectes —música per a conjunt, obres per a quintet— i les peces per a piano sol van quedar inacabades. No va ser fins a l'inici de la pandèmia que aquesta música va tornar a prendre vida. Durant les primeres setmanes de confinament, vaig escriure a un amic proper suggerint-li que era el moment de dedicar-nos, per fi, als nostres projectes en solitari. Ens vam reptar a escriure una peça per setmana, una manera de mantenir el compromís mutu i l'energia creativa en uns temps plens d'incertesa. Un cop més, escrivia en aïllament, però el context emocional havia canviat: la música composta en aquest període reflecteix un món interior més intens, marcat per la pèrdua, l'amor, la incertesa i els interrogants existencials. Si les peces de MacDowell neixen de la solitud i la manca de confiança, les peces de la pandèmia sorgeixen d'una saturació emocional: cicles obsessius, abstracció i una vida interior exacerbada. En conjunt, l'àlbum explora dues formes de solitud, filtrades a través de diferents òptiques emocionals. En les primeres etapes, cada peça es va compondre a partir d'una preparació del piano molt específica i complexa. No obstant això, després d'interpretar la música en directe per primera vegada, va quedar clar que canviar les preparacions entre peces no era pràctic, ja que sovint requeria llargues pauses. Per solucionar-ho, vaig replantejar la configuració i vaig optar per una preparació més senzilla i flexible, capaç de servir per a la major part del repertori amb només ajustos mínims. Per respecte als instruments i atenent les preocupacions dels espais on es fan els concerts, totes les preparacions utilitzen materials suaus i no invasius, com ara paper, pasta adhesiva (tipus Blu-Tack) i cinta adhesiva.

I ja l’acabarem d’escoltar en un dels temes més vitals..
.
4.9.- One For Blake (M. S.) 4:17.

I ha estat molt potent per la seva rítmica, aquest «One For Blake», on ella ens ha colpejat de manera reiterativa amb la seva mà dreta, mentre l’esquerra feia el motiu principal en els més greus, i després com s’ha posat a improvisar. Brutal, i per això, ideal tema per ja deixar-la d’escoltar i també felicitats Marta Sánchez per aquest gran i arriscat treball.


I parlant del disc de Jorge Torrecillas, «Physis». Publicat el 9 de maig de 2026 per Plus Timbre especialistes en música improvisada i experimental. Enregistrat el 6 de febrer de 2025 a Estudio Libres, Buenos Aires, Argentina. Mesclat i masteritzat per Sam Nacht a Estudio Libres. Amb Jorge Torrecillas: saxo tenor i alt; Pablo Vázquez: contrabaix i veu; Marcelo von Schultz: bateria. https://plustimbre.bandcamp.com/album/physis.

No hi ha massa informació sobre aquest projecte, més aviat cap ni una, que ens parli dels seus ets i uts, o sigui que ho deixaré al vostre criteri. Sí que us dic que, tal i com hem escoltat en els temes de Marta Sánchez, el Swing està totalment desaparegut, cosa evident en aquest tipus de música. Sí que estem front un disc a trio de saxos, contrabaix i bateria, com féu Sonny Rollins, però no amb el seu estil de música. Seguirem amb l’esperit de l’avantguarda més descarada, cosa que ben aviat notareu tot i escoltant la seva música. Són 9 temes agosarats, lliures de concepció, amelòdics (o sigui sense melodia, tal i com l’entenem). 

Comencem doncs amb el seu primer track, i ja tota una declaració d’intencions i tema anomenat.

5.1.- Caliope (T. V. S.) 5:01.

I sí que hem fet una passa endavant respecte el piano sol de Marta Sánchez, oi? Aquí el trio s’ha esplaiat amb sonoritats punyents, les dels saxos de Jorge, i la companyia rítmica dels dos companys, i el baixista Vázquez amb un solo a contrabaix brutal amb el qual ha acabat el tema!

I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.

I ara els escoltarem amb..

6.6.- Polimnia (T. V. S.) 4:50.
7.3.- Erato (T. V. S.) 3:09.

I quines músiques més interessants que ens han ofert aquest trio de cracs en aquesta música experimental i improvisada. Estem escoltant Jazz Avantgarde i no Free Jazz del que feia Ornette Coleman i els seus a finals dels anys 50s del segle XX.

I ja els acabarem d’escoltar en el tema....

8.5.- Melpomene (T. V. S.) 5:22.

Brutal també aquest tema d’aquest trio de màsters en això de les músiques improvisades, o sigui que felicitats nois Jorge Torrecillas, Pablo Vázquez i Marcelo Von Schultz.


I ara ja ens situarem a les acaballes del programa escoltant alguns temes d’un altre projecte força agosarat, el de la formació liderada per Ester Fernández, 13 Ensemble i disc «Traffic is the New Silence». Publicat el 15 de maig de 2026. Enregistrat en directe a l'Amare, a La Haia, el 5 de maig de 2025. Mesclat per Valters Vagotiņš-Vagulis. Masteritzat per Giovanni Agosti. Amb Antonio Onieva (flauta), Antonio Sánchez Torralbo (saxo alt), Nadine Serhalawan (saxo soprano), Guillermo López (saxo tenor i clarinet) i Eduardo Doreste Velázquez (clarinet baix i saxo alt). Amb Mireia Costa (violí), Jieun Park (violí), Sofia Chatzi (viola), Emma Zarzuela Castro (violoncel), Demetrio Schintu (vibràfon), Abhinav Khokhar (contrabaix) i Leo Michael Bird (bateria). Ester F. Mata (composicions, direcció i electrònica). Fotografia de Kirill Mikhnevich. Disseny gràfic de Binomi Design. https://esterfmata.bandcamp.com/album/traffic-is-the-new-silence.

*Traffic Is the New Silence* és l'àlbum de debut de 13 Ensemble, un col·lectiu de 13 membres liderat per la compositora, intèrpret i directora Ester F. Mata. L'àlbum explora un univers sonor singular on el minimalisme hipnòtic es troba amb textures cinematogràfiques, tot impulsat per un enfocament altament interactiu —i sense instruments harmònics fixos— en la interpretació de conjunt. Combinant jazz modern, una orquestració eclèctica, electrònica i improvisació, l'Ester compon tant *amb* el conjunt com *per* al conjunt. Les peces estructurades s'obren a la interacció en temps real, en què els músics donen forma a la música mitjançant senyals, improvisació, electrònica, paraula parlada i sons quotidians. El resultat és una experiència auditiva rica i immersiva que difumina la línia entre composició i improvisació, convidant l'oient a endinsar-se en un paisatge sonor en constant evolució.

Doncs resulta que en aquest projecte hi ha 5 temes, tres de llargs de més de 10 minuts, i dos de més curtets. És complicat parlar de ritmes i tempos en aquest tipus de músiques, però sí que n’hi ha algun que el podríem situar a un tempo força delicat, tot i les seves diverses variacions, la qual cosa notareu ben aviat, car ara mateix sonarà i amb un cor que no pararà de bategar.

9.3.- Leave The Door Open (Esther Fernández) 6:25.

I què bonica aquesta composició per començar-los a escoltar. Delicada sí, però amb el ritme del cor amb pulsió permanent, la qual cosa ens parla de VIDA.

Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
Sunset Jazz Club, Girona:
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.

I ja els deixarem d’escoltar en el tema més llarg, essent el que titula el disc i anomenat...

10.4.- Traffic Is The New Silence (Esther Fernández) 12:58.

I sí que amb aquest tema ens han captivat també, com en el primer, però aquest essent més potent, més punyent en alguns moments, i també melòdic, i grans interpretacions de tots ells, i amb un piano extraordinari ja en els inicis, ideal tema per deixar-los d’escoltar i nosaltres acabar el programa d’avui que com sempre espero que us hagi agradat tant com a mi, o sigui que felicitats Esther Fernández i a tots els 13 Ensemble.

Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Llibreria Byron: Barcelona
Nova Jazz Cava: Terrassa
Jazz Club Sant Vicenç: Sant Vicenç dels Horts
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres ja fins el 20 de novembre que tindrem un concert de Jazz amb el quartet liderat pel saxo tenor Ernie Orts amb Neter Calafati guitarra, Juan Carlos Buchan contrabaix i Carlos Falanga bateria, i això passarà a la Sala Xica a partir de les 22h. Entrades a taquilla i a Entrapolis. Us hi esperem.

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

Programa 697 - Jazz Terrassa: David Allyn i Judy Niemack amb la Big Band Jazz Terrassa, dimecres 28 d'octubre de 2026.

0 comentaris

Enllaç a l'àudio del programa:


Aquest programa i qui us parla, diu això: «Ei, vosaltres dos, atureu les guerres, mala gent». Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.

I avui faré un programa dedicat a Jazz Terrassa i a un parell de produccions, de discos que van fer ja fa una colla d’anys. Perquè passa que un dia hi vas, i te’n donen un, i un altre dia hi va un altre, li’n donen un altre, i te’l regala (gràcies Rafa i Olga), i per això aquest programa. Estic parlant dels discos «Playing The Field» de David Allyn & B.B. Jazz Terrassa i del «What’s Goin’ On?» de Judy Niemack & B. B. Jazz Terrassa, i avui amb un micro conte de Carme de la Fuente.


I començaré amb el més antic, el de "Playing The field" de David Allyn & B.B. Jazz Terrassa publicat per Picap S.L. i  gravat el novembre de 2002 a la Nova Jazz Cava de Terrassa i als estudis de l'Òscar Roig. Mesclat i masteritzat al Laboratori de So de Metrònom. Enregistrat, mesclat i masteritzat per Ferran Conangla que també va fer la producció tècnica, mentre que la producció artística la va fer John DuBuclet i la producció executiva, Jazz Terrassa. Textos al CD de Susanna Carmona.

Direcció musical: John Dubuclet. Veu: David Allyn. Trompetes: David Pastor, Dennis Hernández (solista a #4,10), Lluís Figuerola, Josep Gomariz. Trombons: John DuBuclet (solista a #10), Josep Tro, Enric Mestre (tots els temes excepte #7,9,10), Xavier Anglada (a #7,9,10), Sergi Vergés (a #2,6,8,11,12,14). Saxos: Carlos Nostro (solista saxo alt a #4,7,10,13), Alfons Carrascosa (solista saxo alt a #6), Cesc Miralta (solista saxo tenor a #4,10), Enric Alegre, Joan Chamorro. Piano: Francesc Burrull. Contrabaix: Nono Fernández. Bateria: Pau Bombardó. Trompa: Lluís Romo (a #13). Arpa: Joan Manel Chouciño (a #13).

I el disc compta amb 15 temes curtets i 42m12» de música, car, no hi sol haver solos en formacions de cantant i big band, i si n’hi ha, algun i curtet. També dir-vos que la majoria de temes tenen un tempo viu tot i haver-hi algunes balades de George Handy anomenades «Yerxa» tema a més instrumental i preciós, i «Forgetful» aquest amb la seva profunda veu. Un altre delicat és «Someone To Light Up My Life» de A. C. Jobim & G. Leeds. També és així «Prelude To The Dawn» de J. Myrow. I un tema que sembla aventurar-se en d’altres derroters musicals és «Dalvatore Sally» també de Handy.


O sigui que ja els escoltarem en algunes temes enllaçats, i primer els que van a tempo de balada, i aquests són:

1.7.- Yerxa (George Handy) 3:50.
2.9.- Forgetful (Segal & Handy) 2:50,
3.11.- Someone To Light Up My Life (A. C. Jobim & G. Leeds) 2:10.
4.13.- Prelude To The Dawn (J. Myrow) 3:21.
5.3.- Dalvatore Sally (George Handy) 2:40. 

I ja hem pogut escoltar aquests quatre temes tan bonics i interpretats tan magistralment pel mestre però també pels membres de la BBJT i concretant amb Carlos Nostro i els seus solos a saxo alt en els temes «Yerxa» i «Prelude To The Dawn».

I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Sedajaz Records:
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.

Es presentava en societat l’octubre de 2000 en un concert celebrat a la Nova Jazz Cava de Terrassa i, des d’aleshores, no ha deixat de treballar a la recerca d’un so propi. Concerts amb músics de renom internacional com Robin Eubanks, Randy Brecker, Carmen Lundy, Michael P. Mossman, Denis Rowland, David Allyn, John Nugent o John Mosca entre d’altres, han posicionat aquesta banda com una de les orquestres de Jazz amb més qualitat del panorama nacional, Un programa musical ampli i divers, així com la qualitat dels seus solistes, són alguns dels trets més remarcables de la Big Band Jazz Terrassa. Sota la direcció del trombonista californià John DuBuclet i la tasca organitzativa de Jazz Terrassa un dels clubs de Jazz amb més trajectòria dins el ventall internacional.

I un Blues també hi és, i a un tempo un pèl més viu i anomenat «I Never Had The Blues». I ja la resta de temes van des del tempo mèdium fins els més vitals, o sigui que escoltarem uns quants temes magnífics d’aquest disc com és el preciós «Dream a Little Dream of Me» de Andre, Schwartz, Kahn. I més o menys és així «Picnic in The Wintertime» de George Handy. També el tema de Coleman & Leigh, «The Best is Yet To Come» i també «Fly me To The Moon».

Escoltem-los doncs en els temes...

6.15.- I Never Had The Blues (S. Allen) 3:06.
7.2.- Dream a Little Dream of Me (Andre, Schwarts, Kahn) 1:50.
8.5.- Picnic In The Wintertime (George Handy) 3:00.
9.8.- The Best is Yet To Come (Coleman & Leigh) 3:30.
10.6.- Fly Me To The Moon (B. Howard) 2:20.
11.4.- Tonsilectomy (George handy) 3:45. 

I quina colla de temes acabem d’escoltar a tot delicat Swing i amb solistes com Alfons Carrascosa al saxo alt en el «Fly Me To The Moon» i el darrer tema amb un solo a saxo tenor de Cesc Miralta.


I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.

Fa dos anys naixia la Big Band Jazz Terrassa. El Club de Jazz Terrassa reunia a destacats solistes del panorama actual i s’engrescava en el projecte John Dubuclet, experimentat director musical, etc, etc. i més coses que es poden llegir al llibret del disc, text tot de la gran Susanna Carmona.

I parlant de David Allyn...
En aquest món impersonal i mediàtic en què vivim, sovint sembla que el més vistós i de més novetat preval sobre el veritablement valuós. Encara que David Allyn mai hagi gaudit de l’èxit popular que han aconseguit molts dels seus col·legues, la seva carrera professional, que començà fa uns 60 anys amb Jack Teagarden, Stan Kenton i Count Basie, ha aconseguit, ja fa temps, l’aclamació crítica que solament reben els artistes més selectes. Les col·laboracions i amics íntims de David han estat músics de la vàlua de Johnny Mandel, Al Cohn, Johnny Richards, Gerry Mulligan i Bob Brookmeyer. Les gravacions d’Allyn als anys 50 i 60 van buscadíssimes, mentre el seu fraseig musical i afinació són ja llegendaris. A banda, el seu treball com assessor en centres de desintoxicació li ha proporcionat una intensa satisfacció personal. David torna als estudis de gravació amb la Big Band Jazz Terrassa per a gravar una selecció de temes del seu repertori, alguns dels quals mai han estat enregistrats comercialment. Tota una primícia...


I ja la resta de temes són més vitals, i és clar que també amb tot el Swing del món, com ara els que ara escoltareu, és clar que n’hi haurà alguns que no podran sonar, coses del temps del programa...i ja els acabarem d’escoltar en aquests temes..
.
12.10.- Two Spoos In An Igloo (E. Finckel) 2:42.
13.12.- Change Partners (Irving Berlin) 2:16.
14.1.- Playing The Field (S. Allen) 3:16.
15.14.- Goody Goody (M. Malneck & J. Mercer) 1:36.

I quina marxeta que em pogut gaudir amb aquests darrers temes, ideals per ja deixar-los d’escoltar i per això gràcies mestre David Allyn i la colla de mestres de casa que l’han acompanyat i felicitats a tots ells.

I després d’aquestes magnífiques músiques enregistrades fa tants anys i encara actuals, sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente. Gràcies Carme per acaronar-nos amb la teva càlida veu tot i explicant-nos les teves històries relacionades sempre amb el programa.


I ara ja escoltarem alguns temes de l’altre disc enregistrat a la Nova Jazz Cava de Terrassa, "What's Goin' On?" amb Judy Niemack  & Big Band Jazz Terrassa aquest el 2005 i publicat per Temps Record i enregistrat per Ferran Conangla & David Casamitjana. Ajudants: Oriol Bacardit & Alfons Soriano. Mesclat i masteritzat al Laboratori de So de Metrònom per Ferran Conangla. Textos al CD de Susanna Carmona. Coordinació de la producció: Jaume Borràs. Producció executiva: Jazz Terrassa.

Direcció musical: Peter Herbolzheimer. Veu: Judy Niemack. Trompetes: David Pastor (solista a #12), Matthew Simon (solista a #3), Denis Hernàndez (solista a #10), Lluís Figuerola. Trombons: John DuBuclet (solista a #5), Josep Tro, Enric Mestre, Sergi Vergés. Saxos: Carlos Nostro, Alfons Carrascosa (solista saxo alt a #12), Xavier Figuerola (solista saxo tenor a #9,11; flauta en G a #4,9), Guim Garcia Balash (solista saxo tenor a #7,8), Joan Chamorro (solista saxo baríton a #1). Guitarra: Dave Mitchell (solista a #1). Piano: Xavier Algans. Contrabaix: Nono Fernández. Bateria: Pau Bombardó. Guitarra: Jean François Prins (solista a #4). Baix elèctric: Ignasi Zamora (a #4,7,9). Percussió: Daniel Forcada (a #4,7,9).

I en aquest disc una mica posterior hi ha també una colla de temes, que són 12, que també són més llargs pels solos que hi ha quasi a cada tema, inclosa és clar la cantant Judt Niemack que improvisa en Scat, i també pel fet d’haver enregistrat alguns dels temes en directe a la Nova Jazz Cava de Terrassa i també perquè els temes són més moderns. Hi ha també temes a tempo delicat de balada com és el preciós «Some Other Time» de Leonard Bernstein, Betty Comden, Adolph Green del musical del 1944 «On The Town». També és així de delicada «One More Time» de Eduardo del Barrio & Dianne Reeves. I també van fer el preciós i conegut «The Man I Love» dels germans d’or George Gershwin & Ira Gershwin. I és clar que una balada preciosa és «Angel Eyes» de Matt Dennis & Earl Brent.

Doncs crec que els podem escoltar en..

16.2.- Some Other Time (L. Bernstein, B. Comden/A. Green) 5:27.
17.6.- One More Time (Eduardo del Barrio & Dianne Reeves) 4:21.
18.8.- The Man I Love (George Gershwin & Ira Gershwin) 5:13.
19.11.- Angel Eyes (Matt Dennis & Earl Brent) 7:00. 

I quina meravella de temes hem pogut escoltar, i què maca la veu de Judy Niemack a qui hem pogut escoltar alguna vegada al Begues Camp que organitza Jordy Rossy cada agost a Begues i col·laboradors com Roger Mas, Jaume Llombart etc. És clar que també hem escoltat solistes, i aquests han estat Guim Garcia Balash saxo tenor a «The Man I Love» i Xavier Figuerola al saxo tenor en «Angel Eyes».


Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
Sunset Jazz Club, Girona:
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.

I sí que hi ha un tema, el que titula el disc, «What’s Goin’ On?» de Marvin Gaye i companys, un clàssic del Soul adaptat al Jazz. I a aquest tempo, més o menys hi ha el magnífic «Fever» d’Eddie Cooley & John Davenport, pseudònim d’Otis Blackwell i marcatge rítmic i intro de flauta en G increïble a càrrec de l’amic Xavier Figuerola i col·laboracions d’Ignasi Zamora baix elèctric, Dani Forcada percussió i Jeanfrançois Pins guitarra. I així de delicat és «I Wish You Love» de Charles Trenet (música original francesa de "Que reste-t-il de nos amours ?") & Albert Beach (lletra en anglès). I a tot Swing i un pelet més de tempo és el tema de Cole Porter, «Love For Sale». També és així el primer track i tema de Judy Niemack & Dan Tepfer compartint lletra amb ella, «New York Stories».

Doncs ja els escoltarem en alguns d’aquests temes...

20.4.- Fever (Eddie Cooley & John Davenport) 4:59.
21.10.- I Wish You Love (Charles Trenet & Albert Beach) 3:38.
22.1.- New York Stories (Judy Niemack & Dan Tepfer/Judy Niemack) 6:04.
23.5.- Love for Sale (Cole Porter) 4:39. 

I de nou ella i ells ens han corprès per com de bé ho han fet en aquests diferents temes i quines interpretacions més reeixides, amb solos de Xavier Figuerola a la flauta en G i Jeanfrançois Prins guitarra i tema «Fever; Dennis Hernández trompeta a «I Wish You Love»; Judy Niemack en Scat, Joan Chamorro saxo baríton i Dave Mitchell guitarra a «New York Stories»; John DuBuclet trombó a «Love For Sale».

La veu ha estat sempre una bona aliada de les Big Bands i la de la californiana Judy Niemack és excepcional. La premsa nord-americana l’ha qualificat de gloriosa, versàtil, provocativa i d’extrema sensibilitat. La seva passió pel jazz orquestral l’ha portat a enregistrar amb la BBJT un treball en què desenvolupa totes les seves qualitats com a solista. En poques ocasions coincideix director i arranjador en una mateixa persona. Aquest ha estat, però, el cas del nou treball enregistrat. Peter Herbolzheimer, alemany d’origen romanès, porta tota una vida dedicada a les big bands, experiència que queda reflectida en una gran capacitat per ajudar les seccions, donar vida a les harmonies i treure el millor de cada músic.


Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Llibreria Byron: Barcelona
Nova Jazz Cava: Terrassa
Jazz Club Sant Vicenç: Sant Vicenç dels Horts
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres ja fins el 20 de novembre que tindrem un concert de Jazz amb el quartet liderat pel saxo tenor Ernie Orts amb Neter Calafati guitarra, Juan Carlos Buchan contrabaix i Carlos Falanga bateria, i això passarà a la Sala Xica a partir de les 22h. Entrades a taquilla i a Entrapolis. Us hi esperem.

I ja la resta de temes són ja més vitals començant pel «Night in Tunisia» de Dizzie Gillespie també amb Ignasi Zamora i Dani Forcada baix elèctric i percussió. Una mica més vital és «Them There Eyes» de Maceo Pinkard i el que més, el magnífic tema de Ray Noble «Cherokee».

Escoltem-los doncs en els temes..

24.7.- Night in Tunisia (Dizzy Gillespie &Frank Paparelli) 4:56.
25.3.- Them There Eyes (M.Pinkard, D. Tauber/W. Tracey) 4:02.
26.12.- Cherokee (Ray Noble) 6:59. 

I quines gran interpretacions que ens acaben de fer ella i ells, en uns temes vitals i carregats també de Swing i és clar que fen solos increïbles com ara el de la mateixa Judy Niemack en Scat i de Guim Garcia Balash al saxo tenor, aleshores el seu instrument abans de canviar al saxo alt. I de nou Judy Niemack en Scat i també el bon amic Matthew Simon n’ha fet un de molt reeixit a la trompeta en «Them There Eyes» i David Pastor trompeta i Alfons Carrascosa saxo alt a «Cherokee».

La qualitat sonora d’una producció discogràfica és essencial. En aquest treball hem comptat amb l’experiència i el rigor professional de Jeanfrançois Prines, guitarrista d’origen belga, actualment establert a Berlín, on toca de forma regular amb el seu trio i sovint amb Lee Konitz. Han treballat colza a colza amb Ferran Conangla, un vell amic de la BBJT que ha lluitat de valent per assolir el millor.

Doncs res, que amb aquests temes els hem acabat d’escoltar i per això gràcies i felicitats noia, lady Judy Niemack i tota la colla d’amics que formaven en aquell temps la Big Band Jazz Terrassa i que malauradament van haver de dissoldre evidentment per l’excessiu cost de manteniment d’una Big Band estable en un local com la Nova Jazz Cava de Terrassa. I és clar que també hem acabat el programa d’avui, que com sempre espero que us hagi agradat tant com a mi.

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

Programa 696 - AMJM: Eva Verde, Marta Garrett, Elisenda Julià, Anggie Obin, dimecres 21 d'octubre de 2026.

0 comentaris

Enllaç a l'àudio del programa:


Aquest programa i qui us parla, diu això: «Ei, vosaltres dos, atureu les guerres, mala gent». Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.

I aquesta setmana faré un programa especial, dedicat a l’Associació de Músics de Jazz i Música Moderna, la AMJM. Enguany van fer el seu 36a Festival l’Hora del Jazz – Memorial Tete Montoliu i nosaltres que hi vàrem ser, de dues maneres, la primera assistint a algun dels seus concerts, i la segona, i ja com Associació Jazz Club Sant Vicenç fent un dels concerts de la seva programació, el de Jossy Botte & Giusepe Campisi Quartet, tot un honor. El dia que hi vam poder anar, i en acabar el concert, em van lliurar tres dels discos de músics que hi havien participat, i per això aquest programa. Ja em vaig preocupar jo de cercar el quart, per acabar-ho d’arrodonir.

Així doncs que en el programa d’avui podrem escoltar dos projectes a duet, de portada de disc, el d’Eva Verde – Danilo Tarso, «CHRYSALIS» de Segell Microscopi i el de Marta Garrett & Lennardo Mezzini, «assanhado» aquest amb diverses col·laboracions, i de The Changes. Acabarem el programa amb dos projectes més amplis, a quartet el de Elisenda Julià, «Give Me the Simple Life», i el «LUZ» de Anggie Obin a quintet. És doncs un programa eclèctic per la diversitat d’estils entre els diferents projectes.


Comencem doncs amb el disc d’Eva Verde – Danilo Tarso, «CHRYSALIS» publicat el 2024 per Segell Microscopi. Enregistrar el 6 i 7 de febrer de 2023 a l’estudi Virus, Siena, Itàlia. Mesclat i masteritzat per Alessandro Guasconi. Amb Eva Verde, veu i composicions; Danilo Tarso, piano i composicions. Producció d’Eva Verde i Danilo Tarso.

Dir-vos que, en l’esmentat festival d’enguany, ells dos van presentar un projecte a quartet i encara no publicat, per això, a la carpa de la AMJM tenien aquest del 2024. Aquest «CHRYSALIS» és doncs un compendi de la música que feien llavors, on les composicions pròpies d’ells dos ens els mostren en la seva essència. Hi ha també un parell de magnífics estàndards, 1r track de Cole Porter i tema «So in Love», i el 9è de Antonio Carlos Jobim, el preciós «Luiza». Sí que els temes a tempo delicat són majoria, tot i haver-n’hi alguns de vitals, com són ara «Potser una papallona» i «Nunca es como parece», temes que tenen una certa similitud rítmica i vocal, amb lletra de l’Eva i música de Danilo. D’ells dos hi ha també un parell de delicades composicions, «Inside My Mind» i el darrer track, «Sogno e Realtà», amb Andrea Beninati al violoncel.

I dels dos estàndards se’m fa difícil posar-ne un o l’altre, car ambdós són preciosos. Ara bé, la versió que en fan del tema de Jobim és una meravella, i per això els començarem escoltant en aquest...

1.9.- Luiza (Antonio Carlos Jobim) 6:33.

Estareu d’acord amb mi que ha estat una meravella de reinterpretació la que ens han fet tots dos d’aquesta preciosa cançó de Jobim. Primer vocal, després a piano, i després tots dos. Una delícia com canta Eva i com l’acompanya Danilo.

I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.

Hi ha una cançó tradicional italiana, de la Puglia, a tot delicat vals, anomenada «Bella ci Dormi». Els tres temes d’Eva són «Ets del Mar», «Estimada» i «Espriu», tots amb un determinat i aproximat tarannà rítmic, el més delicat, el del primer tema. I hi ha un tema de Danilo «Ancestor» on Eva canta la melodia, a duet amb Danilo tot i fer-ho sense haver-hi cap lletra. Després ella improvisarà en «Scat», mostrant-nos la seva més que evident habilitat.


Doncs ja els seguirem escoltant en «Espriu» de l’Eva i el «So in Love» de Porter...

2.3.- Espriu (Eva Verde) 3:25.
3.1.- So in Love (Cole Porter) 3:22.

I sí que aquests temes que hem escoltat ens mostren les qualitats vocals d’Eva, sí, però també les de Danilo al piano, ell també en les improvisacions.

I ja per deixar-los d’escoltar els podrem escoltar en el tema més vital, on ells dos fan un exercici musical de compenetració i tema anomenat..

4.7.- Nunca es como parece (Danilo Tarso, Eva Verde) 4:00.

I aquest vital tema ens els han mostrat potents, rítmics, inventius i valents a l’hora de compondre’ls, ideal tema per deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats Eva i Danilo.


Doncs després d’aquestes boniques i personals cançons de l’Eva i Danilo, seguirem amb el disc de Marta Garrett & Lennardo Mezzini, «assanhado» publicat el 13 de març de 2026 per The Changes. Enregistrat i mesclat per Otger Ibars a Radi Studios. Masterizat per Jan Valls. Amb Marta Garrett, veu; Leonardo Mezzini, guitarra i la col·laboració en diversos temes de Juan Pastor, contrabaix; Giuseppe Campisi, baix elèctric; Joan Terol, bateria i percussió i Lara Tannus, pandeiro, ells també fent cors en alguns temes. Disseny de Paula Graell. Fotografia de Laura Maneiro.

Pel que fa a músiques, dir-vos que els 8 temes tenen diversitat d’estils que van des dels temes brasilers, que n’hi ha cinc, a un de Stevie Wonder anomenat «Evil». Marta hi col·labora en un tema «My Love» encabit en la cançó d’autor i situat en un entorn de música popular, com és també «Enyorança», de Maria Casanovas, Marta i Leonardo. Situant-nos en els de tempo delicat, a tempo de balada, hi tenim una meravella de cançó de Antonio Carlos Jobim anomenada «Olha Maria». Igualment dolça és «Evil» de Wonder. També és així de bonica «Enyorança», cantada en català. I més o menys així de delicada és també la composició de Marta, «My Love». I tot i començar delicadament, després el tema agafarà una delicada trempera a tota Samba, i canvis posteriors que hi haurà, i estic parlant del tema, que de fet són dos temes enllaçats, tot i que jo només us posaré el primer i que ara mateix escoltareu, de Caetano Veloso i Dorival Caymmi anomenat..

5.1.- Desde que o Samba Terra (C. Veloso & D. Caymmi) 5:14.

I quin tema més bonic, primer amb ells dos a duet de veu i guitarra, tot molt dolç, per ja després entrar els convidats Juan Pastor, contrabaix, Lara Tannus, pandeiro i és clar que una colla més als cors.

I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Sedajaz Records:
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.

Assanhado és la victòria de l’instint sobre la raó. És deixar que les ganes de fer el que el cos i el cor demanen t’emportin, i importin més que qualsevol dubte o expectativa. Assanhado és confiar cegament en l’experiència i connexió, en els anys de carinyo, en la cançó. És ràbia, crit i reivindicació, ancorats en l’esperança, memòria i amor.

I un altre dels temes brasilers, i amb una potència rítmica és el tema de Leci Brandao i anomenat...

6.4.- Zé do Caroço (Leci Brandao) 4:58.


I quina trempera de tema que acabem d’escoltar amb una gran intervenció vocal de Marta i un brutal solo a guitarra elèctrica de Leonardo. Magnífics.

I ja els deixarem d’escoltar en un altre tema brasiler interpretat a un tempo endimoniat, compost per Waldir Azevedo & Ruy Pereira Costa anomenat..

7.2.- Brasileirinho (W. Azevedo & R. P. Costa) 3:46.

Impressionant demostració d’habilitats, vocal i guitarrística dels dos líders, ideal tema per deixar-los d’escoltar, o sigui que felicitats noia i noi, Marta Garret i Leonardo Mezzini i és clar que també a la resta de companys, Lara Tannus, Juan Pastor, Giuseppe Campisi i Joan Terol.


I ara podríem dir que ens situarem en una hipotètica segona part del programa, pel fet que les formacions estables ja són més àmplies, i per això el disc d’Elisenda Julià, «Give Me The Simple Life» publicat aquest 2026 per una mena de secció, suposo jo, Sidepool, dins el segell Underpool. A aquest quartet els vam veure en l’anterior Festival l’Hora del Jazz però va ser en aquest on ja tenien el disc publicat que els companys de l’AMJM, concretament en Sergi, em va lliurar. Enregistrat per David Casamitjana a l’Espai Sonor Montoliu. Masteritzat per Ferran Conangla. Amb Elisenda Juilà, veu; Guillem García, piano; Camil Arcarazo, contrabaix i Joan Moll, bateria. Produït per Elisenda Julià.

I sí que en aquest disc ens endinsarem en el món dels estàndards de Jazz i quasi que estrictament situats en la dècada dels anys 30s del segle XX, època daurada, d’altra banda, per la gran qualitat i quantitat de composicions, també propiciada per la llibertat de creació que Roosvelt oferí sense cap mena de limitacions, coses que passarien després d’ell. Aquí trobarem també joies, com és el tema de l’Antonio Carlos Jobim anomenat «Modinha», una delícia de només 1m47s. I a aquest delicat tempo de balada hi ha el tema de Gigi Gryce – John Hendricks, «Reminiscing», una vertadera delicadesa també per la càlida veu de l’Elisenda. Més meravelles són «I Wish I Knew», de Harry Warren – Mack Gordon. I tot i començar delicadament «Can’t We Be Friends» de Kay Swift – Paul James, després dels primers compassos, el tema entrara a tot delicat Swing i tempo un pèl més viu.

I per això els escoltarem en...

8.12.- Modinha (A. C. Jobim) 1:47.
9.10.- Can’t We Be Friends ( Kay Swift & Paul James) 3:09.

I si el primer tema ha estat brodat per l’Elisenda, en el segon, ella i els companys han estat brillants.

Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
Sunset Jazz Club, Girona:
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.


I amb similar Swing tenim el primer tema del medley de «A Beautiful FriendShip / I Could Write a Book» de D. Kahn – S. Styne / R. Rodgers – L.Hart, car en el segon doblaran el tempo inicial, també a tot Swing. I delicadament comença la Intro del 1er track «They All Laughed» dels germans d’or George & Ira Gershwin seguint després a un bon Swing i tempo mèdium slow. I igualment fa «Easy Love» de Cole Porter, primer delicadament i després a tempo doblat i ritme ternari en els inicis.

I per això els escoltarem en...

10.1.- They All Laughed (George & Ira Gershwin) 3:57.
11.6.- Easy To Love (Cole Porter) 3:27.

Quin goig l’haver escoltat aquests temes, primer amb una Intro delicada i després a tot Swing, també força delicat i a tempo mèdium. Quina formació més compenetrada, i què bons solistes són tots ells, i ella, és clar.


I ja la resta de temes tenen tots un tarannà més vital de tempo i és clar que a tot Swing. I aquests són: «Sometimes I’m Happy» de Vincent Youmans – Irving Caesar; «Give Me The Simple Life» de Rube Bloom – Harry Ruby on Elisenda ens fa una magnífica improvisació a tot SCAT; «I Hear Music» de Burton Lane – Frank Loesser. I més vitals són «It’s Crazy» de Timmie Rogers – Al Fields amb un gran solo de Camil al contrabaix tot just acabada la melodia. I sí que el més vital és «Thou Swell» de Richard Rodgers – Lorenz Hart, una de les millors parelles de compositors, l’un la música i l’altre la lletra.

O sigui que per ja deixar-los d’escoltar ho farem en aquests dos darrers temes..

12.7.- It’s Crazy (Timmie Rogers – Al Fields) 3:23.
13.9.- Thou Swell (Richard Rodgers & Lorenz Hart) 2:22.

Doncs amb aquests dos magnífics temes, el darrer força vital de tempo, els acomiadem alhora que felicitem per la molt bona feina feta, Elisenda Julià, Guillem García, Camil Arcarazo, Joan Moll, una formació que vam tenir el març d’enguany a la Sala Xica.


I ja per acabar el programa, us proposo fer un salt estilístic quasi al buit, car podrem escoltar alguns temes del disc estrictament publicat en vinil per Underpool, «LUZ» de l’Anggie Obin, on les composicions de la líder ens situaran en el Jazz Contemporani. Publicat el 26 de juny de 2026. Enregistrat en directe al Teatre de l'Aurora (Igualada) el 4 de juny de 2025, durant el 13è Estival de Jazz d'Igualada. Enregistrament, mescla i masterització a càrrec de Sergi Felipe, Underpool Studio. Amb Anggie Obin, flauta; Bill McHenry, saxo tenor; Miguel «Wiwi» García, piano; Masa Kamaguchi, contrabaix i Estefania Chamorro, bateria. Totes les composicions són d'Anggie Obin. Art de la portada i disseny de la funda del vinil: Fátima Tocornal. Disseny: Julia Neddermann. Fotografia de la portada: Paul Gibert. Fotografia de la contraportada: Marc Vila. https://www.underpool.org/releases/aanggie-obin/

I ves per on que Anggie va ser seleccionada pels gestors de l’Estival d’Igualada 2025 per fer una obra d’autoria pròpia, amb premi final de gravació i publicació en vinil. El resultat varen ser 5 temes, 3 de llargs, i 2 de normalets, que per això va ser un directe. Els acompanyants varen ser d’excepció, com heu pogut escoltar, i per això els temes van sortir com ho van fer. Amb el primer track «For Mr. G» de poc més de 6 minuts albirem que devien començar l’actuació; una meravella de composició, molt delicada de tempo amb improvisacions remarcables de Bill i Masa i és clar que amb el magnífic so de la flauta de la líder Anggie. També el darrer tema i Blues amb aires de Gospel «Ballot or The Bullet» és una composició remarcable, carregada de profunditat melòdica i emocional.

O sigui que ja els podem començar escoltant en aquest magnífic tema...

14.5.- Ballot or The Bullet (Anggie Obin) 10:10.

I què impressionant aquest tema ja d’entrada; et quedes en un estat quasi meditatiu tot i escoltant-lo, i esperant la següent nota, el següent cop de mà, tot i portant el lent tempo i ritme, tal i com varen fer el públic assistent a l’Estival de Igualada el juny del 2025.

Amb un so únic i característic, Anggie Obin presenta *Luz*, un àlbum que reafirma la seva veu dins l'escena del jazz contemporani i la consolida com una de les figures emergents més prometedores del jazz llatinoamericà actual. La música de *Luz* està profundament arrelada a l'herència panamenya de l'artista, alhora que incorpora influències de diversos llenguatges musicals que convergeixen en el jazz contemporani. El resultat és una obra amb una identitat artística ben definida, que uneix tradició i modernitat amb una sensibilitat musical singular.

El tercer tema que van tocar, «La Eucaristia», curtet també de 5m i mig, és delicat també de tempo, amb una primera melodia feta per la flauta de la líder, i un rerefons del saxo tenor de Bill. Té una profunditat quasi mística, per com ens situa en una determinada atmosfera. I sí que el Jazz Contemporani el podrem tastar també en el quart tema «Luz Boom», on la rítmica ternària és força important, alhora que les improvisacions de Miguel «Wiwi» García al piano i el saxo tenor de Bill. I ves per on que en el segon «Flash Of The Spirit» s’hi varen posar a tot Swing, i més que es nota en les improvisacions, la primera la de Bill.

I per això ja els acabarem d’escoltar en aquest gran tema...

15.2.- Flash Of The Spirit (Anggie Obin) 10:10.

Doncs sí que ens ha impressionat també aquest gran tema de l’Anggie, sí, ideal per ja deixar-los d’escoltar i nosaltres acabar el programa d’avui que com sempre espero que us hagi agradat tant com a mi, i per això felicitats noies Anggie Obin i Estefania Chamorro i nois Bill Mc Henry, Miguel «Wiwi» García, Masa Kamaguchi.

Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Llibreria Byron: Barcelona
Nova Jazz Cava: Terrassa
Jazz Club Sant Vicenç: Sant Vicenç dels Horts
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres ja fins el 20 de novembre amb l’Ernie Otts Quartet amb ell mateix saxo tenor; Neter Calafati, guitarra; Juan Carlos Buchan, contrabaix i Carlos Falanga, bateria. Us hi esperem. Entrades a Taquilla i a Entrapolis.

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

Subscribe to: Missatges (Atom)
 

blogger templates |