Molt bona nit a tothom benvinguts al Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà. Aquest és un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz dedicat al nostre mestre, a Juan Claudio Cifuentes, “Cifu” per a les amigues i amics, vosaltres, nosaltres, o sigui que un petó ben gran Cifu. M’escoltareu a mi, Miquel Tuset i Mallol presentant discos, comentant temes i parlant dels músics, i per tant havent fet la selecció de la música que escoltareu, i com sempre amb les novetats de les  editorials amigues i dels propis músics, a vegades ells mateixos productors executius dels seus treballs. Un programa que forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”
 
I ja hi tornem amb un altre "programa especial" i ara dedicat al Jazz que publiquen les editorials italianes, enregistrats a Itàlia o a Àustria. I sí perquè hi ha dos CDs de A.MA Records de l'amic Antonio Martino, els de la pianista Katarina Kochetova, "Beyond Motion" fet a Àustria i el del també pianista Bruno Montrone, "Unaware Beauty" fet a Itàlia com també el del guitarrista Daniele Vettori 4tet featu. Max Ionata, "Sincerely Mine", de Dodiciliune de l’amic Maurizio Bizzochetti. I de nou amb un micro conte de Carme de la Fuente.


I proposo que comencem amb el darrer treball de Daniele Vettori, "Sincerely Mine" publicat per l'amic Maurizio Bizzochetti a Dodicilune aquest 2024. Enregistrat per Francesco Cherubini el 31 de maig, l'1 de juny de 2023 per Emanuele Braca i Francesco Rubenni a la Sala del Rosso Fiorentino, Bagno a Ripoli (Fi), Itàlia. Mesclat i masteritzat del 23 de setembre a l'abril de 2024 a Infondo Studio, Florència, Itàlia. Foto de portada (c) Fandorina Liza. Fotos d'Andrea De Donato. Amb Daniele Vettori, guitarra; Max Ionata, saxo tenor; Leonardo Volo, piano; Guido Zorn, contrabaix i Francesco Cherubini, bateria. Totes les composicions són de Daniele Vettori excepte #6 de Guido Zorn, #7 de Ralph Towner. (p) 2024 DODICILUNE (Itàlia). (c) 2024 DODICILUNE (Itàlia). www.dodicilunedischi.it Produït per Daniele Vettori i Maurizio Bizzochetti, Dodicilune. Contacte: www.danielevtori.it i mail daniele@danielevtori.it

"Sincerely Mine" va néixer en un període particular de la meva vida, en el qual els estímuls externs i els meus estats emocionals em van portar a compondre nombroses cançons en un curt període de temps. Després d'haver gravat molts àlbums, fins i tot de diferents gèneres, he arribat a la  personal conclusió que les millors composicions són les escrites amb total sinceritat envers un mateix i en la recerca de la pròpia personalitat artística; lliure de trampes estilístiques de gènere i lliure d'expectatives inherents a qualsevol forma de tecnicisme. Personalment, considero fonamental que les composicions reflecteixin no només el que l'autor vol transmetre, sinó també el què és l'autor, tant musicalment com humanament, en aquell moment concret. El leitmotiv d'aquesta obra està lligat a aquest tipus d'aproximació a l'escriptura que, no ho nego, s'ha mostrat a vegades difícil i desestabilitzador: la recerca de la pròpia personalitat artística porta inevitablement a moments de conflicte, en els quals, per ser realment sincer amb un mateix i posar-se al nu, despullar-se, es perden totes les certeses madurades al llarg dels anys. Espero que l'oient sigui capaç d'entendre aquesta filosofia, que va prevaldre en els meus processos creatius, i l'autenticitat amb què vaig abordar l'escriptura d'aquest disc. (Daniele Vettori).
 
I tot i haver-hi el molt delicat tema de Ralph Towner, "Celestial", els escoltarem en el canviant i preciós tema anomenat "Killer Joe", que no té res a veure amb el del malaguanyat i estimat Benny Golson....
 
1.5.- Killer Joe (Daniele Vettori) 6:41.
 
Un tema a tempo mèdium iniciat pel contrabaix de Guido i ja algunes notes del piano de Leonardo i ja la melodia a càrrec del saxo tenor de Max Iionata, fetes amb una certa delicadesa, i ja la improvisació del líder i jove guitarrista italià Daniele Vettori. I sí que ens ha agradat com ha gestionat el seu discurs, amb un so net, amb un bon llenguatge a tot Jazz, tot i escoltar alguns moments amb espurnes bluesy. Bona tècnica i digitació prístina. I després de l’Interludi curtet ha aparegut el so del saxo tenor de Ionata, amb un so fresc, primer de manera calmada per després arribar a uns moments de creació impressionants per la seva qualitat. També han estat molt maques les seves línies creades. Bon tema per començar-los a escoltar.

Dono les gràcies a tots els músics que van participar en la realització del disc: Max, Leonardo, Guido i Francesco, per la seva disponibilitat i la seva aportació artística humana; A Francesco Cherubini pel magnífic treball realitzat durant la mescla i el mastering; la Sala del Rosso Fiorentino, en la persona de Francesco Rubenni, per haver posat a la meva disposició un esplèndid estudi d'enregistrament i les eines tècniques per a la creació del disc; Emanuele Braca per la seva aportació fonamental en la part tècnica de l'enregistrament d'àudio; Andrea De Donato pel rodatge del vídeo i el llibre de fotografies, però sobretot pel suport moral durant la fase de pre i postgravació. Un agraïment especial a Hope Custom Lab en la persona d'Andrea Guasti i a Cornerstone Music Gear en la persona d'Emilio Massari.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
Sunset Jazz Club, Girona:
i al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.


I seguim amb un tema que esdevindrà força més potent i anomenat...
 
2.2.- JK (Daniele Vettori) 6:01.
 
I quin tema més interessant que acabem d’escoltar, aquest “JK” del Daniele. Una melodia molt ben aconseguida i també per com els acords repetitius del piano ens han remarcat aquest, el motiu principal. Saxo tenor i guitarra han fet la melodia a duet, ells dos ben acompanyats pel marcatge al canto de la caixa del baterista Francesco, també per la bona tasca del baixista Guido, i els acords marcats del piano de Leonardo. I ja d’entrada la primera improvisació a càrrec del guitarrista i líder Daniele Vettori, el qual, molt amablement ha accedit a enviar-me el seu treball via Internet. Ens ha tornat a impressionar molt gratament per com ha fet el seu solo, amb uns moments molt intensos, gran tècnica i sonoritat i digitació lleugera i gràcil. Ben cert que el tindrem en compte per nous projectes, a Daniele. El so del saxo tenor de Max Ionata i la seva gestió solista ha estat de traca i mocador per la seva solvència i consistència. Velocitat de fraseig i un so robust alhora que creativitat. I encara hem pogut gaudir amb el solo de Francesco a la bateria, amb un fons de les notes del contrabaix i acords del piano, alhora que melodia a càrrec del líder a la guitarra, brutal solo del baterista, que ens ha portat a la melodia i al final sobtat d’aquest altre gran tema de Daniele Vettori.


i ja els acabarem d'escoltar en el tema amb el qual comencen aquest disc...
 
3.1.- Garden Island (Daniele Vettori) 6:18.
 
I què impressionant aquest darrer tema de Daniele i de quina manera l’han interpretat tots plegats. De nou la bateria de Francesco ha estat protagonista durant tot el tema, alhora que amb el suport de Guido al contrabaix, i els acords de Leonardo al piano, un trio base magnífic. Ara bé la part melòdica l’han fet de nou el duet de guitarra i saxo tenor, els de Daniele i Max, alhora que també amb les seves improvisacions. Una melodia molt ben aconseguida, imbuïda de la qüestió rítmica, tot plegat per donar suport a les improvisacions posteriors. I de quina manera ha entrat Max amb el seu tenor, de quina manera ha desenvolupat la seva improvisació, brutal. Una tècnica fora de dubtes, un llenguatge personal i personal manera de “llegir” la part harmònica del tema. I el líder Daniele l’ha seguit i de nou amb una altra demostració de tècnica i bon gust. Les seves passejades pel mànec de la seva guitarra amunt i avall ens han captivat, com també la seva creativitat, el fluir de les seves idees melòdiques partint de l’harmonia del tema. I ves per on que en aquest tema no hi ha hagut cap més solo, només els que ells dos ens han fet. I recuperant el motiu principal i melodia del tema, l’han acabat quasi que de manera delicada, ideal tema per ja deixar-los d’escoltar i ja acabar dient-los, felicitats nois Daniele Vettori, guitarra; Max Ionata, saxo tenor; Leonardo Volo, piano; Guido Zorn, contrabaix i Francesco Cherubini, bateria.
 
I després d'aquest magnífic projecte de Daniele Vettori, sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente. Gràcies Carme per la teva poètica dolçor i sempre seguint la línia musical del programa.


I ara seguirem amb el disc de la pianista Katarina Kochetova, "Beyond Motion", publicat el 21 de juny de 2023 per A.MA Records de l'amic Antonio Martino, enregistrat per Dusan Novakov al Dukkaton Studio Viena, el 29 i 30 d'agost de 2023, amb en Dave Darlington havent fet mescles i masterització. Amb Katarina Kochetova – Piano, Hugo Lof – Contrabaix, Matheus Jardim – Bateria amb Joander Cruz – Saxo Alt (Pistes 3,8) i Jure Pukl – Saxo tenor (Pistes 4,9). Tots els temes són de Katarina Kochetova, ©&
A.MA Edizioni. I com sempre dir-vos que al blog hi trobareu l'enllaç a la pàgina web de la jove pianista ucrainiana nascuda a Kiev: https://katarinakochetova.com/welcome i també al bandcamp del disc: https://amarecordsamaedizioni.bandcamp.com/album/beyond-motion on el podreu adquirir.
 
I els podríem escoltar en la preciosa "Ballad For Natasha", però ho farem ja d'entrada amb un puntet de tempo en el tema anomenat.....
 
4.9.- Eternal Goodbyes (K. Kochetova) 6:08.
 
Doncs 10-n’hi-do de quina manera seguim el programa d’avui, amb una energia desbordant. El tema però, ha començat amb una certa delicadesa, amb el Matheus i els copets delicats a la bateria, i ja la resta del trio base i el motiu principal del tema a mode d’Intro. Ben aviat ha aparegut el gran Jure Pukl al saxo tenor fent la gens trillada melodia, rica amb canvis diversos. Katarina n’ha iniciat les improvisacions cosa que ha fet amb solvència, tranquil·litat, amb silencis molt ben posats i de manera pausada, com si res. I el tema és sorprenent, per les seves variacions, i ja amb el solo de Pukl al tenor, ben bé que ens ha deixat impressionats per les seves inversemblants evolucions, i també en el registre agut, a vegades estripant el seu so. Brutal. Quina intensitat, com creixen les emocions escoltant-los a tots quatre. I després, final d’aquest magnífic “Eternal Goodbyes”, ideal per començar-los a escoltar.
 
Explorant els límits del jazz modern: presentant "Beyond Motion".
Conegut per superar els límits del jazz modern, l'últim projecte de Katarina Kochetova "Beyond Motion" promet captivar el públic amb el seu so innovador i la seva formació estel·lar. L'àlbum, que va sortir el 21 de juny de 2024, inclou una barreja eclèctica de composicions originals, que mostra la sinergia dinàmica  de Kochetova al piano, amb Hugo Löf al contrabaix i Matheus Jardim a la bateria. "Beyond Motion" no és només un àlbum; és un viatge pels paisatges vibrants del jazz contemporani. Inspirant-se en l'energia palpitant de l'escena del jazz de Nova York, cada tema teixeix melodies i ritmes intricats, convidant els oients a un món d'exploració musical. Afegint més profunditat al conjunt hi ha dos artistes convidats excepcionals, Jure Pukl al saxo tenor i Joander Cruz al saxo alt. El seu virtuosisme i habilitat creativa donen a l'àlbum un sabor diferent, elevant l'experiència d'escolta a noves altures.


I un altre tema força interessant és l'anomenat...
 
5.3.- UntitEled#4 (K. Kochetova) 5:51.
 
I de nou ens han sorprès en un tema canviant, havent-lo acabat més o menys com l’han començat. Els inicis de nou han estat marcats per els canvis melòdics i rítmics en la pròpia melodia feta pel saxo alt de l’altre convidat, Joander Cruz . Ell mateix n’ha iniciat les improvisacions, i primer de manera pausada, però ai las com s’ha anat estirant tot plegat de mica en mica. I sí, perquè els de la base rítmica, baix i baterista l’han seguit i intuït què s’havia de fer. Ells han arribat a uns límits energètics i emotius molt intensos, i també amb la líder al piano que ha fet els corresponents acords. Ella mateixa ha iniciat la seva impro, i sí que ben aviat ha agafat ja una determinada trempera, la dels dos de la base rítmica, concretament, el baterista Jardim està força potent, ho ha estat durant tot el tema, i fins i tot el final que ens ha fet un brutal solo a la bateria. Gran tema de nou de Katarina Kochetova.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com
Errabal Jazz:
enllaços que trobareu al blog.
 
Coneix els visionaris darrere de "Beyond Motion":
- Katarina Kochetova - Música polifacètica procedent de Kíev, el domini del piano i la composició de Kochetova brilla a través de les seves actuacions. Amb una rica formació en piano clàssic i una passió pel jazz, aporta una combinació única de tradició i innovació al conjunt.
 
- Hugo Löf - Emergent com una estrella en ascens a l'escena del jazz suec, la destresa de Löf al contrabaix afegeix profunditat i groove a cada nota. La seva sensibilitat i musicalitat, juntament amb una varietat d'influències, el converteixen en una part indispensable del conjunt.
 
- Matheus Jardim - Nascut al Brasil i nodrit de les riques tradicions musicals de la seva terra natal, la destresa rítmica de Jardim a la bateria afegeix una dimensió dinàmica al conjunt. Amb una carrera que abasta col·laboracions amb artistes de classe mundial, les seves contribucions a "Beyond Motion" són ni més ni menys que fascinants.


I ja els acabarem d'escoltar en el més vital i tema que titula el disc i anomenat...
 
6.8.- Beyond Motion (K. Kochetova) 5:18.
 
I sí que amb aquest tema que titula el disc ens han agradat força, sí. De nou hem escoltat les evolucions inversemblants que ha fet el saxo alt de Joander Cruz. I el tema l’ha començat el baixista amb el motiu principal, i ja la melodia a càrrec de Cruz i el seu alto. I el seu solo l’ha iniciat pausadament però ja ben aviat s’ha enlairat vers les altures de la interpretació arribant de nou a cotes emotives i estilístiques inversemblants, mostrant-nos la seva impecable tècnica i sonoritat alhora que llenguatge. Katarina l’ha seguit amb energies renovades per com han anat les seves evolucions amb les dues mans. No m’oblido no dels dos de la base rítmica amb el baixista suec i el baterista brasiler, ells dos que han estat brutals, Hugo Lof i Matheus Jardim. I amb la recuperació de la melodia l’han acabat quasi que de cop, magnífic tema per ja acabar-los d’escoltar, o sigui que felicitats Katarina, Hugo, Matheus, Jure i Joander.
 
- Jure Pukl - Procedent d'Eslovènia, les emotives interpretacions del saxo tenor de Pukl li han valgut el reconeixement a tot el món. Amb un bagatge impregnat d'educació clàssica i jazz, les seves col·laboracions amb artistes llegendaris afegeixen un toc de màgia a l'àlbum.
 
- Joander Cruz - Saxofonista i compositor del Brasil, la veu distintiva de Cruz al saxo alt aporta una nova perspectiva a "Beyond Motion". El seu viatge musical eclèctic, que abasta continents i gèneres, dota l'àlbum d'una sensació de ressonància global. Amb "Beyond Motion", Katarina Kochetova i el seu conjunt conviden els oients a una odissea musical transcendent, empenyent els límits del jazz i redefinint l'essència de la innovació sonora. Katarina Kochetova.


I nosaltres ja encarem el final del programa amb l'altre treball publicat per l'amic Antonio Martino a A.MA Records el 29 de març de 2024 el de Bruno Montrone, "Unaware Beauty". Enregistrat per Massimo Stano (MAST - Music Academy Recording Studio) els dies 24 i 25 de juliol de 2023. Amb Bruno Montrone, Piano - Giulio Scianatico, Contrabaix - Joe Farnsworth, Bateria amb convidats especials: Serena Grittani - Veu (Pistes 3,5) & Sarah Hanahan - Saxo Alt (Pistes 1,6). Tota la música és de Bruno Montrone ©&
A.MA Edizioni excepte la pista 1 de Harold Mabern - Control de copyright - Pista 5 de Richard Rogers i Lorenz Hart, - Chappel And CO Inc. - Pista 6 de Guido Di Leone - ABEAT Records - Pista 8 de Tom McIntosh - Second Floor. I com sempre dir-vos que al blog hi podreu trobar l’enllaç al Bandcamp del dic:
 
I ja els escoltarem en el tema...
 
7.8.- With Malice Toward None (Bruno Montrone) 7:23.
 
Doncs sí que ha estat preciós aquest primer tema fet a trio amb el Bruno, Giulio i Joe, piano, contrabaix i bateria. Un delicat swing ens ha acaronat ja des dels inicis, sobretot per les escombretes de Joe Farnsworth i també per les notes soltes i swingades del baixista Giulio Scianatico, ells dos acompanyant la melodia feta pel jove líder al piano, el bo de Bruno Montrone. El baixista n’ha iniciat les improvisacions, i la seva l’ha fet amb una gran solvència, notes molt ben posades, sense escarafalls, poques i al seu lloc, seguint el tarannà melòdic del tema. I el líder m’ha agradat com ha entrat en la seva tasca solista, amb una mena d’arpegi molt bonic i melòdic, que ha repetit alguna altra vegada. La seva ha estat una digitació delicada, prístina i pura, precisa, continguda, amb una improvisació marcada per la gestió de la mà dreta en una primera part, per després ja fer-ho amb les dues mans, enriquint encara més el contingut. Preciós tema per començar-los a escoltar.
 
La producció de jazz d'alta qualitat d'A.MA Records continua amb "Unaware Beauty", el nou àlbum del Bruno Montrone Trio. Un àlbum que fusiona jazz directe amb noves interpretacions dels estàndards i les composicions originals de Montrone que a "Unaware Beauty" uneixen fils teixint un drap molt fi. Una col·laboració italo-nord-americana dels músics Bruno Montrone al piano, Giulio Scianatico al contrabaix i gairebé el llegendari Joe Farnsworth a la bateria. Potser és aquest darrer nom el que us sonarà molt més, pels seus  treballs anteriors, els del novaiorquès Joe, fent gires amb músics com Horace Silver, Lou Donaldson, McCoy Tyner i Pharaoh Sanders, ell, un veterà amb més de 100 enregistraments com a líder i sideman. Per cert, músic que va sonar la setmana passada en l'especial dedicat a Origin Records.

Bruno Montrone és un jove pianista, una mica un jove prodigi amb un currículum d'actuacins i gravacions que desmenteix la seva joventut. De la mateixa manera, Giulio Scianatico s'ha construït una gran reputació en el jazz italià, sobretot amb la seva interpretació a l'àlbum "Social Music" d'Enrico Le Noce també publicat per A.MA. Amb les convidades, la novaiorquesa Sarah Hanahan, llicenciada al Jackie McLean Institute i a la Juilliard School of Music, al saxo alt, i na Sarah Grittani a la veu, "Unaware Beauty" és un àlbum que es pot entendre millor en el context de les seves improvisacions atrevides, swing impecable i barreja de Jazz Contemporani amb pinzellades als grans que van venir abans, a la "tradició". Això es pot veure al tema que titula el disc "Unaware Beauty", amb la veu inquietant de Sarah Grittani i la innovadora interpretació d'"Edward Lee" d'Harold Mabern, al qual se li dóna una nova i estimulant veu, sobretot amb els impressionants solos del saxo alt de Sarah Hanahan.



I un altre tema brutal és l'anomenat....
 
8.6.- Phrygian Sound Connotation (Bruno Montrone) 8:09.
 
I en aquet tema relativament llarg de 8 minuts, hem pogut escoltar la sonoritat del saxo alt de Sara, què brutal ha estat ella. El tema però l’han començat delicadament a trio base de piano, contrabaix i bateria, fent els dos primers el motiu principal, i ja aparèixer el saxo fent part de la melodia. El ritme i Swing ha aparegut a moments, on també el baterista americà Joe Farnsworth ha tingut una tasca molt rellevant. Un so del saxo molt punyent i que m’ha sonat molt contemporani. Ha estat però el líder al piano qui primer ha improvisat, i d’entrada amb una mà dreta vital, mentre l’esquerra ha fet acords i algunes notes guia dels més baixos. La tasca dels dos de la base rítmica ha estat impressionant, amb el Walking del baixista i la tasca immensa del baterista americà, ell tot una referència. Bruno ha estat genial, per les seves idees exposades i per la manera com les ha interpretat. Sara ens ha deixat bocabadats pel so, per l’energia, pel llenguatge, per les línies que ens ha fet del “A Love Supreme” de Coltrane. Quina mestria la d’aquesta saxofonista, que per cert i també amb en Joe vam veure al Jamboree en un concert impressionant. Un tema on ella és la que brilla amb la màxima excel·lència, sense oblidar al mestre Farnsworth. Un altre brutal tema de Bruno Montrone i amb quin final més delicat.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com,
A.MA Records: http://amaedizioni.it,
Segell Microscopi: http://microscopi.cat,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com,
enllaços que trobareu al blog.


I ja els acabarem d'escoltar en el tema vital anomenat..
 
9.4.- The Hodgepodge (Bruno Montrone) 4:54.
 
I 10-n’hi-do de tema impressionant que acabem d’escoltar, per la seva vitalitat rítmica però també per la seva qüestió melòdica i rítmica. Esclar que tots els implicats ens han deixat bocabadats per com d’excelses han estat les seves intervencions. I un tema a trio, car no sembla que necessitin a ningú més, no. L’ha començat el llegendari baterista americà Joe Farnsworth amb una Intro marca de la casa i ja d’entrada la melodia del tema a càrrec del magnífic pianista italià, a qui hem descobert avui gràcies a aquest enregistrament produït per l’amic Antonio Martino. Brutal i llarga improvisació de Bruno en un tema on ha estat sense cap mena de dubtes el nostre heroi. Què impressionant, quin gran pianista i amb quina velocitat i mestria que ha tocat el piano. Al final del tema han get uns “vuits”, després passats a “quatres” compassos improvisant baterista i pianista per ja arribar al final d’aquest brutal tema de Bruno Montrone, i nosaltres ja deixar d’escoltar-los, o sigui que felicitats nois i noies, a la cantant Serena, ves per on que no l’hem pogut escoltar: Bruno Montrone, Piano - Giulio Scianatico, Contrabaix - Joe Farnsworth, Bateria amb convidats especials: Serena Grittani Vocals (Pistes 3,5) & Sarah Hanahan Alto Saxophone (Pistes 1,6) i nosaltres acabar el programa d’avui, un altre especial i avui dedicat al Jazz que es fa a Itàlia, i gràcies a Antonio Martino de A.MA Records i a Maurizio Bizzochetti de Dodicilune, i a Daniele per enviar-me el seu disc.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Nova Jazz Cava:
Jazz Club la Vicentina:
https://jazzclublavicentina.blogspot.com, i nosaltres fins el 18 d’octubre amb en Ramón Díaz Quartet presentant el seu “Conversaciones con Chopin” en un esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts i organitzat des del Jazz Club la Vicentina. Us hi esperem.
 
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.


Molt bona nit a tothom benvinguts al Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà. Aquest és un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz dedicat al nostre mestre, a Juan Claudio Cifuentes, “Cifu”, per a amigues i amics, vosaltres, o sigui que un petó ben gran Cifu. M’escoltareu a mi, Miquel Tuset i Mallol presentant discos, comentant temes i parlant dels músics, i per tant havent fet la selecció de la música que escoltareu, i com sempre amb les novetats de les  editorials amigues i dels propis músics, a vegades ells mateixos productors executius dels seus treballs. Un programa que forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”.

I el programa d’avui serà de nou un especial i dedicat a la discogràfica americana Origin Records i filial OA2 Records de l’amic John Bishop. Podrem escoltar els treballs de la pianista sud coreana, Jihee Heo, “Flow” (OA2 Records) i els dels trompetistes Jared Hall, “Influences”; Eric Jacobson, “Heading Home” i David Weiss Sextet, “auteur”, tots de Origin Records. 



I començarem amb el disc de Jihee Heo, “Flow” publicat per OA2 Records el juny de 2024. Enregistrat per Maureen Sickler a Rudy Van Gelder Studio, Englewood, NJ, 21 de setembre de 2023. Mesclat i masteritzat per Katsuhiko Naito, Brooklyn, NY. Fotos de Drew Bordeaux. Disseny i maquetació de la portada per John Bishop. Produït per Jihee Heo. I aquí hi tenim a: Jihee Heo - piano, Alexander Claffy - contrabaix, Joe Farnsworth - bateria i Vincent Herring - saxo alt (6,8). Tota la música és de Jihee Heo, Heonah Music (BMI), excepte: (5) d'Adolfo Utrera; (7) de Duke Ellington. 

I sí que hi ha el “In a Sentimental Mood” del Duke, sí, però ja els començarem escoltant en el preciós bolero de l’Adolfo Utrera el conegut i preciós.. 

1.5.- Aquellos ojos verdes (Adolfo Utrera) 6:08. 

Doncs sí, què maca aquesta cançó, aquest boleret. Recordeu que al Tete li agradaven molts els boleros, i que va fer diversos CDs només d’aquestes melodies. Són ideals per improvisar, i ell, les clavava, com en tots els temes que tocava, esclar. I sí que la nostra heroïna Jihee Heo ho ha fet també la mar de bé. Amb la mà esquerra ha fet una bona tasca tot i acompanyant-se fent els acords, mentre la seva dreta volava lleugera i gràcil, desenvolupant noves melodies al voltant de l’harmonia. Ens ha mostrat el seu pianíssim, i ens ha agradat força. Un posterior solo del baixista Alexander Claffy també ens ha sorprès per la profunditat del seu so, i velocitat del seu fraseig, alhora que perfectament afinat. I sí que el baterista Joe Farnsworth s’ha estat tot el tema amb uns tocs al canto de la caixa de la seva bateria, portant-los a bon port, sí. Un preciós tema per començar-los a escoltar. 

"Els moviments fluids d'una sola nota s'uneixen a veus d'acords de colors que Heo estableix on aquesta unitat s'integra a la gran tradició del trio de jazz". Això deien els de All About Jazz. 

Ara, gairebé 15 anys després de la seva arribada a Nova York, la pianista i compositora sud-coreana Jihee Heo ha prosperat durant el seu profund viatge cap a l'alt llegat del piano jazz de la ciutat. Els seus estudis a Amsterdam i a la Manhattan School of Music van combinar jazz experimental amb clàssic i bop, però la rica connexió que va descobrir amb el bateria Joe Farnsworth i el baixista Alex Claffy fa uns quants anys va despertar sons que havia emmagatzemat des que va conèixer el jazz. Ara, i amb una presència constant als clubs de Nova York, el viatge d'aquest trio està documentat a "Flow", que va ser, adequadament, enregistrat per Maureen Sickler al famós i mític estudi de Rudy Van Gelder a Englewood, NJ. I per acabar-ho d’adobar el tità saxo alt, Vincent Herring, s'uneix al trio en dos temes. 

 "La pianista Jihee Heo té un bell toc legato que es basa en un lirisme robust i harmonies brillants, però el seu treball també està ple de figures delicades i detallades". Downbeat. 

I un altre tema interessant i aquest propi de la líder, i amb tots els aires del Blues, és l’anomenat...

2.4.- Extrem Noise (Jihee Heo) 4:44. 

I sí, quin Blues i amb quin Swing ens l’han fet. No endebades els Blues en el Jazz és on tots els músics s’esplaien improvisant, i canviant el seu discurs a cada Chorus mostrant-nos la seva creativitat. El baterista i els altres dos han fet la curteta melodia, tot i jugant quasi a mode de pregunta i resposta, i ja les improvisacions, la primera a càrrec de la líder. De nou hem gaudit escoltant com desgranava el seu discurs, i sempre amb el Swing dels dos de la base, amb el “Walking” del baixista Alexander Claffy i també els copets a plats, caixa i xarles del baterista Joe Farnsworth. De nou una gran interpretació de la pianista passejant-se amb solvència per les línies del Blues, amb tota la negritud possible. La seva mà dreta ha anat amunt i avall de les tecles del piano, amb uns silencis que han augmentat la sensació de Swing. Idees a dojo i tècnica, la que vulgueu. I després d’ella, de nou la improvisació del baixista, que de nou ens ha copsat per la seva contundència, presència, sonoritat, nitidesa de notes i llenguatge, amunt i avall del seu mànec de la berra. I final de tema recuperant el motiu principal i el mateix joc amb el baterista. Magnífic Blues de Jihee Heo. 

I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:

Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,

Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es

Temps Record: https://tempsrecord.cat,

Youkali Music: http://youkalimusic.com,

Origin Records: https://originarts.com/,

Errabal Jazz:

http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es

UnderPool: https://www.underpool.org

Etc, etc...enllaços que trobareu al blog. 

I ja els escoltarem en el darrer tema on hi ha el gran Vincent Herring al saxo alto, i tema anomenat... 

3.8.- The Late Bloomer (Jihee Heo) 6:13.

I esclar que amb aquest tema hem guanyat una mica més per la inclusió del gran saxo alt Vincent Herring. Dir-vos que vam tenir el plaer de veure’l al Jamboree ara ja fa uns quants anys, i que per descomptat ens va deixar bocabadats, ell i tota la banda, tots americans, que es van deixar caure a la nostra estimada cova cava. Un tema vital, el que més del disc, on ha estat ell mateix qui n’ha fet la melodia ja des de l’inici. Les improvisacions han anat d’aquesta manera, primer amb el piano de la líder, que de nou ens ha impressionat per com ha gestionat el seu discurs en un tema ràpid com aquest. Ha seguit el saxo alt de Herring i ja heu pogut escoltar de quina manera més brutal l’ha feta, a tot tren, a tota hòstia, si se’m permet. Un fraseig impressionant alhora que tècnica emprada i velocitat d’execució, i també un magnífic so. I ves per on que el baixista Claffy ens ha deixat estabornits per com ha fet la seva improvisació, fent-ho a base de “Walking”, brutal. I sí que també hem pogut escoltar un gran solo del baterista Farnsworth el qual també ens ha impressionat molt gratament. Brutal solo i ja recuperació de la melodia a càrrec de Herring i ja final de tema, brutal per ja deixar-los d’escoltar. O sigui que felicitats noia i nois Jihee Heo, Alexander Claffy, Joe Farnsworth i Vincent Herring. 



Seguim doncs amb més música i ara amb els treballs que ens queden publicats per Origin Records, i tot gràcies a l’amic John Bishop. Thanks, John. I ja he dit que ara tindrem líders trompetistes, i començarem pel disc de Jared Hall, “Influences”, enregistrat el 8 de febrer de 2022 per Robb Davidson a Avast! Recording Co., Seattle, WA. Mesclat per Dave Darlington a Bass Hit Studio, Nova York, NY i Brian Lynch a Hollistic MusicWorks Studio, Miami, FL. Masteritzat per Dave Darlington al Bass Hit Studio, Nova York, NY. Foto de portada de Vince Allis, fotos de Lisa Hagen-Glynn (banda, Bishop) i Jim Levitt (Hall, Cohen). Disseny i maquetació de la portada per John Bishop. Produït per Jared Hall. Amb: Jared Hall - trompeta, Tal Cohen - piano, Michael Glynn - contrabaix i John Bishop - bateria. Tota la música composta per Jared Hall, Jared Hall Music (ASCAP), excepte (8) de Gigi Gryce, Melotone Music. 

...L'estil de trompeta expressiu i profund de Jared Hall ofereix un so magistral i ampli i un paisatge emocional variat. Paul Rauch, All About Jazz. 

I ja els escoltarem en el primer tema propi i anomenat... 

4.6.- Beyond the Thorns (Jared Hall) 4:28. 

Doncs acabem d’escoltar un tema que ha anat de menys a més, pel que fa a intensitats sonores i emocions. Ha començat força delicadament, i tot i no ser una balada convencional a tempo slow, ha resultat ser un tema a tempo mèdium slow amb un ritme un tant trencat, coses que hem copsat per com el baterista ha colpejat la seva bateria, i també per les evolucions del baixista, ells dos que han estat Michael Glynn, contrabaix i el nostre estimat amic John Bishop, bateria. El tema ha acabat també amb la melodia inicial a càrrec del líder i trompetista, Jared Hall, ara sense la sordina. Els inicis han estat subtils amb uns acords inicials a càrrec dels tres de la base, i ja la melodia, a càrrec del líder amb la trompeta i sordina. Després ha tocat sense, i ja per encarar la seva improvisació. Ens ha agradat el so, les seves evolucions en el registre agut, tot i que no el súper agut. Ha brillat en la seva exposició solista, el seu llenguatge i fraseig. Tal Cohen al piano l’ha seguit amb tot una demostració de mestria, per com ha fet anar ambdues mans, i més la dreta que ha volat allà cap el registre agut amb tot un seguit d’arpegis i línies melòdiques inversemblants. Bonic tema per començar-los a escoltar. 

Amb el seu segon llançament d'Origin, Jared Hall dirigeix ​​la seva atenció a les influències que primer van encendre i després nodrir i mantenir el seu camí vital com a trompetista/compositor. Els pensaments de Woody Shaw, Tom Harrell, Wallace Roney i altres van ser la inspiració per a les vuit composicions originals, juntament amb "Minority" de Gigi Gryce, mentre que el seu esperit aventurer, la seva brillantor tècnica i el compromís amb una veu impregnen les actuacions del quartet de Hall. L'emocionant interacció del pianista Tal Cohen, resident a Miami i guanyador d'un Grammy, juntament amb l'elevació dinàmica de Michael Glynn de Seattle al contrabaix i el bateria John Bishop, fan que el tema "Song for Shaw" tingui un impuls dels anys 70. Ofereixen una calor expansiva a "Dear Roy" perquè Hall reflexiona profundament sobre Roy Hargrove, i l'homenatge al seu principal mentor Brian Lynch, "Professor B.L.", està imbuït d'un foc llatí. 

I ara un tema magnífic i també propi del líder és aquest que li dedica a Brian Lynch... 

5.3.- Professor B.L. (Jared Hall) 4:45. 

I quin bon tema acabem d’escoltar, ja amb una certa vitalitat de ritmes i tempos. Un tema on el nostre amic John Bishop torna a tenir un paper fonamental en aquestes qüestions. L’ha iniciat el baixista, després el pianista ambdós amb el motiu principal, per ja aparèixer el líder fent la melodia amb la trompeta. Una melodia que sí té calidesa alhora que evident modernitat. I ja, quasi sense adonar-nos-en, ell mateix, Jared Hall n’ha iniciat les improvisacions. De nou ens ha impressionat pel seu discurs melòdic, per com sap jugar amb els conceptes harmònics, tot i que sembla fer una improvisació horitzontal i no tant, vertical, seguint els acords. El pianista Cohen ens ha tornat a deixar “KO” per com de nou ha gestionat els seus recursos estilístics. Per com ha tocat el piano i per l’energia mostrada. També arribant al registre agut i estant-s’hi allà una estona amb els seus arpegis. I de nou tema principal i final d’aquest “Professor B.L. Brian Lynch. Gran tema també d’en Jared Hall.

I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:

Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,

Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,

Auand Records: https://auand.com/,

A.MA Records: https://www.amaedizioni.it/

Notami Jazz: https://www.edizioninotami.it/

Dodicilune: https://www.dodicilunestore.com/

Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,

The Changes Music: https://thechangesmusic.com/

CRU Records: https://alcrurecords.com/,

Etc, etc...enllaços que trobareu al blog. 

I ja els acabarem d’escoltar en el vital i conegut tema de Gigy Gryce anomenat.. 

6.8.- Minority (Gigy Gryce) 5:11. 

"Minority" és un estàndard de jazz de 16 compassos en to menor de Gigi Gryce, gravat per primera vegada amb Clifford Brown a París el 8 d'octubre de 1953. Gryce el va tornar a gravar amb Art Blakey i al seu àlbum “The Hap'nin's” per a Prestige (1960). El tema s'ha gravat més de 40 vegades. 

I ves per on que abans d’escoltar la coneguda melodia, en Jared l’ha iniciat fent una “Intro” a trompeta solo que ha resultat una meravella. Després, la coneguda melodia amb la seva trompeta i amb tots ells. El tempo és més o menys el mateix amb el qual es toca aquest tema, el de l’original, crec. Una melodia un tant entremaliada però que té una determinada bellesa, potser perquè la reconeixem després d’escoltar-la tantes vegades. El pianista Cohen de nou ens ha corprès per la seva insistència interpretativa, per la seva pulsió energètica i llenguatge farcit de malabarismes estilístics i per la seva mà dreta, lleugera i gràcil. El líder Jared Hall ha brillat de nou i de nou allà a dalt de tot del registre agut, i amb quina solvència ho ha fet. Gran estilista, gran tècnic i alhora posseïdor d’una sonoritat força càlida. I ja recuperant la curta melodia, l’han acabat i nosaltres que els hem aplaudit, gran tema per ja deixar-los d’escoltar, o sigui que felicitats nois Jared Hall, Tal Cohen, Michael Glynn i John Bishop. Abraçada John. 



I seguim amb un altre treball i liderat per un trompetista, i ell és Eric Anderson, i disc anomenat “Heading Home”. Gravat, mesclat i masteritzat per Vijay Tellis-Nayak a Transient Sound, Chicago IL. Enregistrat el 29 d'octubre de 2023. Notes de folre de Neil Tesser. Foto de portada de Furkan Yavuz: disseny i maquetació de la portada de John Bishop. Produït per Eric Jacobson i Vijay Tellis-Nayak. Amb Eric Jacobson - trompeta, Geof Bradfield - saxo tenor, Bruce Barth – piano, Dennis Carroll - contrabaix i George Fludas - bateria. Tota la música d'Eric Jacobson - ASCAP.: 

Eric és el veritable líder! Un trompetista de jazz de classe mundial... una tècnica forta i segura, un so fosc a la trompeta i expressiu sense trucs. Brian Lynch. 

I començarem escoltant-los en el tema propi del líder Eric Jacobson, el que titula el disc i anomenat... 

7.8.- Heading Home (Eric Jacobson) 4:49. 

Doncs ja veieu que hem començat amb un bon tempo aquest primer tema d’aquest projecte, i de nou amb un líder a la trompeta, el bo de l’Eric Jacobson. Un tema encabit en el que en podríem dir Jazz-Funk, coses que es va inventar el bo de l’Horace Silver. El tempo és mèdium o sigui que ja va bé per començar-los a escoltar. I el tema ha començat amb uns quants acords amb la base rítmica, per ja aparèixer la melodia amb els dos vents, trompeta i saxo, Jacobson i Bardfield. Un tema amb un pont reconeixible pel canvi tonal. El saxo tenor Bardfield és qui primer ha improvisat fent-ho amb una llarga llista d’habilitats, les seves. També ens ha agradat el seu so, un tant fosc, personal. I més encara les seves evolucions solistes al registre agut. Ha creat unes línies melòdiques força entremaliades. El líder Jacobson l’ha seguit, d’entrada amb més calma, per ja de mica en mica anar pujant el nivell i la tensió emocional. Ens han agradat les seves evolucions solistes, el seu so, la seva tècnica. Un so potser més metàl·lic que el de Jared Hall però igualment, un gran so. El llenguatge, també ha estat brutal. Calma inicial de nou amb el solo del nostre amic i pianista Bruce Barth. D’ell ja en sabem les seves moltes virtuts per haver-lo vist algunes vegades al Jamboree. Aquí ens les ha mostrat de nou, molt controlat ell, amb molt de Blues en els seus motius. Gran tema per començar-los a escoltar. 

Amb la publicació de “Discovery” el 2023 i les gires pel Midwest i Nova York, la relació del trompetista Eric Jacobson amb el seu quintet, on hi ha el pianista de Nova York, Bruce Barth i el saxofonista de Chicago, Geof Bradfield, el baixista Dennis Carroll i el bateria George Fludas, tots ells s'han fusionat en un conjunt pròsper als nivells més alts. Les seves vuit composicions originals proporcionen el vehicle perfecte per a la interpretació de la calidesa sota el foc de Jacobson i la presència emotiva de la banda, cadascun d’ells perpètuament a punt de pujar encara més a munt. “Heading Home” és una celebració intrigant de l'amistat, l'exploració i la passió compartida per la música. És un viatge sonor que et porta des de Milwaukee i Chicago fins a Nova York i, finalment, et porta de tornada a casa. 

I un altre tema que ens ha agradat força i a tot Blues és l’anomenat... 

8.3.- Manty Time (Eric Jacobson) 6:08. 

I sí que ja tocava escoltar un tema a tot Swing, i en aquest “Manty Time” l’hem pogut gaudir, per cert a tot Blues, car és un Blues de 12 compassos. La melodia m’ha agradat força, el tempo és mèdium up, ideal per copsar el feeling del Swing, cosa aconseguida gràcies al “Walking” del baixista Carroll i els copets a plats, xarles i caixa del baterista Fludas. El tema l’han començat a trio base per ja aparèixer la melodia amb els dos vents. Després de l’exposició melòdica ha aparegut el primer solo a càrrec del líder Jacobson a la trompeta. Un solo farcit de classe, de tècnica, amb tranquil·litat, amb silencis i amb un Swing interpretant-lo que ha estat impressionant. Línies melòdiques precioses, ben bé al voltant de l’harmonia del tema. I què bé el solo del saxo tenor Bradfield, ell de nou amb el seu so fosquet, i a moments recordant-nos al bo de Benny Golson, qui ens va deixar el 22 de setembre, i per tant, ens vam quedar molt tristots. Bruce al piano ha tornat a fer-nos gaudir per la seva solvència, per la seva solemnitat, per la seva majestuositat i calma interpretativa. I amb un gran solo del baixista Carroll, contundent, potent, precís, han recuperat el motiu principal melòdic d’aquest magnífic Blues de l’Eric Jacobson. 

Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..

23 Robadors, Barcelona:

https://23robadors.com/programacio/,

Jamboree Jazz Club, Barcelona:

https://jamboreejazz.com/agenda/,

Sunset Jazz Club, Girona:

http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html

etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació. 

I ja els acabarem d’escoltar  (Abrera, i nosaltres el programa d’avui) en el tema, que tot i que no és el més vital, és el que m’ha agradat per posar-vos-el,  i anomenat. 

9.5.- Sunset Suite (Eric Jacobson) 7:25. 

I quin altre gran tema de l’Eric Jacobson i de nou amb una “Intro” a trio base, i ja la melodia amb els dos vents a duet. Un ritme així com trencat, a tot Latin Jazz, i tema força positiu, marxós per tempo però també amb la vitalitat de les músiques càlides del Carib i els seus “aires”. Bruce n’ha fet la primera improvisació, i de nou amb la seva contrastada solvència i classe, magistral la seva. Bon discurs, amb molt bon ritme i idees expressades mitjançant les seves mans. Calma en l’entrada solista del líder Jacobson i posteriors moments també, ell desenvolupant unes línies precioses, melòdiques, amb un so net i clar, amb una tècnica més que evident i llenguatge jazzero, el del seu fraseig. Bradfield també ens ha tornat a captivar, primer més calmadament, però després amb potència i passejant-se pel registre agut a moments, i diria que amb un discurs més agosarat que el del líder. I sí que hem pogut gaudir molt de nou amb el solo de Bruce al piano, després d’uns moments recuperant la melodia, i ell acabant el tema a mode de “Coda final”...gran tema per ja deixar-los d’escoltar, o sigui que felicitats nois Eric Jacobson, Geof Bradfield, Bruce Barth, Dennis Carroll i George Fludas. Abrera...i nosaltres el programa d’avui que com sempre espero que us hagi agradat tant com a mi. 



I ja per acabar aquest especial dedicat a Origin Records i filial OA2 Records ho farem amb el disc del també trompetista David Weiss Sextet, “Auteur”. Enregistrat per Chris Benham el 23 i 24 de gener de 2023 a Big Orange Sheep, Brooklyn, Nova York. Ajudant: Cat Evers. Enregistrament i edició addicionals: David Turk. Mesclat per Katherine Miller. Masteritzat per Fred Kevorkian a Kevorkian Mastering, Brooklyn, Nova York. Foto de portada de Vincent Soyez. Foto de la banda de Chris Benham. Disseny i maquetació de la portada per John Bishop. Amb: David Weiss - trompeta, Myron Walden - saxo alt, Nicole Glover - saxo tenor, David Bryant - piano, Eric Wheeler - contrabaix i E.J. Strickland - bateria. 

"Les harmonies canvien en patrons inestables; els temes, per bells que siguin, treballen amb els seus problemes amb frases llargues i sovint complicades; i els solistes també presenten el seu virtuosisme a la recerca d'un lloc, esquivant el que puguin anomenar, casa... Les melodies són precioses". DownBeat. 

"...innovant tot aprofitant la tradició... creant una força potent i propulsora". JazzTimes. 

I comencem escoltant-los en el tema anomenat.... 

10.5.- The Mirror (David Weiss) 9:15. 

I sí que amb aquest tema, i projecte, hem fet una passa endavant vers la modernitat, vers la contemporaneïtat pel que fa a músiques, a improvisacions. Ja la melodia ens ha donat algunes pistes, per com de rebuscada, i ben trobada, ha estat. L’harmonia segueix els seus passos, car quan hi ha melodies així d’entremaliades, hi ha els seus acords i cadències d’acords relacionats amb aquesta. De fet, ho hem copsat abastament amb el primer solo, el del saxo tenor el d’ella, la Nicole Glover. Déu-n’hi-do quina lliçó ens ha donat de post-modernitat. So potent, molt present, melodies creades inversemblants, jazz del més contemporani, quasi que d’avantguarda. En els primers moments del solo del líder David Weiss semblava que seria més ortodox, més clàssic, per dir-ho d’alguna manera, però no, ben aviat se n’ha anat per les branques, escalant posicions vers la post-modernitat. Quin fraseig el d’ambdós solistes, què brutals. I en David Bryant al piano ha estirat del fil i ha anat teixint noves línies melòdiques sí, però ben a prop de la “a-melodia”, l’absència d’aquesta, coses que passen en el Jazz d’Avantguarda. I sempre hi ha hagut una sòlida base rítmica de dos, Eric Wheeler - contrabaix i E.J. Strickland - bateria. Molt interessant i llarg tema, per ja començar-los a escoltar. 

Com a compositor i líder de banda, el trompetista David Weiss es dedica a la proposta de cercar noves històries per explicar, des de la tradició del bebop. Les diverses bandes col·laboratives que ha encapçalat durant les últimes tres dècades, inclosa la superbanda, The Cookers, són exemples impressionants, però cap més personal per a la seva veu que aquest Sextet que escoltem. Amb col·laboradors de llarga trajectòria com el saxofonista Myron Walden i el baterista EJ Strickland, i socis musicals més nous com la saxofonista tenor Nicole Glover i el pianista David Bryant, Weiss crea marcs harmònics i rítmics expansius perquè el grup pugui explorar i assolir el cim. Melodies intrigants i solos virtuosos destaquen en aquest conjunt de cinc originals, juntament amb composicions de Freddie Hubbard i Slide Hampton. 

I aquest és un disc amb temes llargs, i també molt interessants, o sigui que els escoltarem en el llarg tema anomenat... 

11.3.- The Other Side of The Mountain (David Weiss) 10:59. 

I un altre tema llarg de prop d’11 minuts, aquest el de “l’altre cantó de la muntanya”. I el tema té uns inicis força delicats, sí, tot i la gestió del baterista, bastant contundent. La “Intro” ja ho heu escoltat, ha estat marcada per les notes llargues. I tot comença a caminar, amb dolçor, amb la melodia del tema a càrrec del líder i trompetista David Weiss. De mica en mica s’enlaira tot plegat degut als propis canvis que hi ha en el tema. I ves per on que apareix el Swing en el primer solo, el del saxo tenor d’ella, de Nicole Glover, i de nou amb una mestria desbordant. I sí que el solo de la trompeta del líder ha estat impressionant, silencis ben posats,  anades al registre més agut, brillantor en el seu discurs. I també  hem gaudit amb el so alt, el de Myron Walden. De nou el llenguatge, de nou el discurs, de nou els sons se’n van, marxen vers la llibertat expressiva. Un tercer solista fent tots tres un front-line de vents d’allò més potent. La delicadesa del pianista Bryant ha contrastat amb tota la música escoltada fins llavors, però tot i això, hi ha cabut la mar de bé. Gran tema del líder i interpretacions de tots plegats, i gran feina també dels dos de la base Eric Wheeler - contrabaix i E.J. Strickland – bateria, en tot el tema. I l’han acabat d’aquella manera que sempre us dic, que en un directe s’allargassaria segons públic i músics. 

Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..

Nota 79: https://www.nota79.cat/events/,

Nova Jazz Cava:

https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,

Jazz Club la Vicentina:

https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres fins el 18 d’octubre que podrem gaudir amb la música original de Ramón Díaz  a partir de diverses composicions de Chopin i per tant amb les “Conversaciones con Chopin”. Tindrem a Jeppe Rasmussen, saxo tenor i soprano; guitarra; contrabaix i a Ramón Díaz, bateria i composicions en un esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts i organitzat des del Jazz Club la Vicentina. Us hi esperem a partir de les 22h. 

I ja els acabarem d’escoltar i nosaltres el programa d’avui en el potent i canviant tema anomenat.... 

12.7.- One For Bu (David Weiss) 8:08. 

I ja heu pogut escoltar quin tros de tema que acabem d’escoltar, fast, ràpid de tempo, i amb una rítmica complexa, i ritme trencat, al menys en els inicis, car ja en les improvisacions, i la primera la del pianista, ha aparegut el Swing, tot i que no sempre; no ha estat un Swing permanent. Una “Intro” impressionant, per ja aparèixer la més que entremaliada melodia amb tots els vents fent un “Front-Line” de lo més potent. I la base de piano, contrabaix i bateria, impressionants. De fet el pianista Bryant ens ha tornat a enlluernar per la seva exposició solista, per les seves maneres 10-n’hi-do de modernes. La mà esquerra ha fet com feia el bo de l’Horace Silver, sobretot quan el tema repeteix una cadència d’acords. El Swing ha aparegut en el que podria ser el Pont, o la B del tema. I carall què impressionant ha estat de nou la saxo tenor Nicole Glover, brutal. El seu és un fraseig súper modern, amb un so un tant estripat, a voluntat, i energies que semblen no aturar-se mai. I sí que la trompeta del líder Weiss ha tornat a volar per sobre les harmonies dels tres de la base rítmica. Brillant, executant melodies amb intervals amplis, difícils de tocar, amb un llenguatge ratllant el Jazz de Vantguarda. Una base rítmica potent, consistent, que els ha portat a tots on han volgut anar. Quins “Riffs” han fet la resta de companys, vents, quan el líder feia la seva magnífica feina. La mateixa que ha fet el saxo alt Walden ha estat inversemblant, sí. De nou un llenguatge i sonoritat trencadors, velocitat d’execució, inventiva. I què bé que hem pogut escoltar un solo del baterista Strickland, car ho trobàvem a faltar, ell que ha fet tan bona tasca acompanyant, doncs ha pogut realitzar el seu somni, fer un solo al final del meu programa...heee. I quin final més impressionant en un altre tema de lo més brutal, ideal per deixar-los d’escoltar i nosaltres acabar el programa d’avui, que com sempre, espero que us hagi agradat tant com a mi, o sigui que felicitats nois David Weiss, Myron Walden, Nicole Glover, David Bryant, Eric Wheeler i E.J. Strickland. 

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

blogger templates |