Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “esfera jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz. 

I si la setmana passada vàreu escoltar Jazz Contemporani, Avantgarde i Free Jazz, aquesta setmana escoltareu una part de la música que es fa a Andalusia, coses que passen al Jazz Club de Nit on la diversitat hi viu a les seves “anches”. Escoltarem una primera part de Flamenc i fusió de la mà de Gautama del Campo i el seu Salvaje Moderado” editat per Karonte i també de la del Daniel García Trio, “Vía de la Plata”, editat per ACT. I en lo que serà la segona part, escoltareu la Suite del Pedro Cortejosa, “Dr. Frankenstein” amb la Andalucía Big Band i aquesta setmana amb un micro conte de Teresa Tuset.


 

I sí, darrerament també ens envien projectes des de Karonte i ACT,o sigui que agrair-los el seu suport sobretot al Carlos Martín que és qui m’ho envia. I per això començarem amb un dels seus dos projectes i serà el del Daniel García Trio, “Vía de la Plata”, editat per ACT. Publicat per ACT el 2021 i gravat per Shayan Fathi a Camaleón Music Studio, Madrid, Espanya. Ibrahim Maalouf enregistrat per Oscar Ferran a Studio Diasporas, Ivry-Sur-Seine, França. Anat Cohen va gravar a Paraiso Recording Studio, Rio de Janeiro, Brasil. Mesclat i masteritzat per Shayan Fathi. Tècnic de piano: David Izquierdo. Produït per Daniel García mentre que Siggi Loch n’és el productor executiu. Amb Daniel García / piano, Fender Rhodes & sintetitzadors; Reinier Elizarde “El Negrón” / contrabaix i Michael Olivera / bateria. Amb els convidats: Ibrahim Maalouf / trompeta; Gerardo Núñez / guitarra i Anat Cohen / clarinet. Tots els arranjaments de Daniel García excepte Calima, de Gerardo Núñez. I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc: https://www.actmusic.com/en/Artists/Daniel-Garcia/Via-de-la-Plata/Via-de-la-Plata d’ACT i també la del líder: https://www.danielgarciadiego.com/ Daniel García. 

Doncs començarem de manera molt delicada, tema com tots arranjats pel líder, i ho farem amb el primer track del disc, on hi participa Ibrahim Maalouf / trompeta tema encabit en l’Amor Brujo de Falla i anomenat.. 

1.1.- Canción del Fuego Fatuo (Manuel de Falla) 3m13s. 

I què càlids hem començat amb aquesta dolça trompeta de l’Ibrahim Maalouf, tot i recordant aquesta cançó del Fuego Fatuo de Falla. El trompetista ja s’ha posat a improvisar delicadament, i sempre acompanyat per la pulsió del contrabaix, alhora que els arpegis suaus i melodies a càrrec del líder i pianista Daniel García. Molt bonic tema, tot i que curtet, però ideal per començar el programa d’avui. 

Daniel García ha esdevingut una de les veus més originals i influents de la nova generació del jazz espanyol. En aquesta ocasió ens presenta el seu darrer àlbum a trio, “Vía de la plata”, gravat al segell alemany ACT, un dels més prestigiosos del món del jazz. Àlbum en què participen grans noms com Ibrahim Maalouf, Anat Cohen o Gerardo Núñez. Acompanyat en aquest àlbum de dos dels músics més creatius i inquiets de l'escena nacional, els cubans Reinier Elizarde “El Negrón” i Michael Olivera, el trio aconsegueix una maduresa fora del comú tant en allò compositiu com en allò creatiu, confirmant-se com un dels trios més sòlids i de més projecció del jazz Europeu. Daniel García s'endinsa en la música de la seva terra natal i combina les seves influències amb el llenguatge del trio de jazz més contemporani, sense prejudicis a l'hora de deixar-se influenciar per altres músiques, des del clàssic fins a la música electrònica o el rock, però a la vegada amb un discurs altament personal i reconeixible. El resultat és una música expressiva, amb segell propi, en què la intensitat rítmica s'alia amb la riquesa melòdica i l'harmonia refinada en una música lírica i desafiant a parts iguals. 

Recordar-vos que entreu al web de masimas on podreu veure’n tota la seva programació dedicada al Jazz però també a diversos estils com són el Blues, el Funk i demés variants. Val la pena que us deixeu caure per la Plaça Reial per anar al Jamboree. Els dilluns amb una magnífica Jam Session. Al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web: https://jamboreejazz.com/agenda/ la de la seva agenda.

 


I seguirem i una mica més flamencs, que això sí que ho som molt, i ara us posaré el projecte de Gautama del Campo i el seu Salvaje Moderado” editat el 2021 per Karonte. Enregistrat als estudis: “Bajo la cama Rec.”, “Cañamón Estudios” i “KPF Records”. Sergio Delgado ha mesclat alguns temes, Pablo Prada n’ha fet uns altres i Jesús Arispont l’ha masteritzat a Masterispont. Produït pel líder Gautama del Campo. I aquí hi tenim a Gautama del Campo saxo alto i soprano; Ezequiel Reina cante i guitarra de flamenc; Joaquín Huertas “Cani" percussió; Juan Miguel Guzmán, contrabaix; Inma "La Carbonera”, cante i Guillermo Macgill bateria. Artistes convidats: Rafael Riqueni i Pedro María Peña, guitarra de flamenc; Juan José Amador, cante; Gero Domínguez ball, Bobote i Torombo, palmes i Cristian de Moret cante i piano. Tots els temes són de Gautama del Campo i Ezequiel Reina excepte “Último tango en París” que és de Pedro María Peña i Gautama del Campo. Hi ha d’altres artistes convidats que ja us comentaré si s’escau. I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web https://www.gautamadelcampo.com/ del músic. 

I us proposo que els escoltem en un tema amb tots els “cantes del levante” on hi participa Ezequiel Reina, guitarra de flamenc ell en el canal esquerra, tema anomenat... 

2.4.- En lo Hondo (Gautama del Campo) 5m00s. 

I aquesta serà la tònica d’aquesta primera part, conjuntament amb les músiques del pianista García. I quina guitarra flamenca més maca la del Ezequiel Reina, i què maco el so del saxo tenor del líder Gautama, ells dos en la preciosa “introducció” que ens han fet. Després, el boleret, delicat, dolç i molt bonic, ja amb la resta de companys, contrabaix, bateria i demés. El líder al saxo tenor ens ha fet una molt delicada improvisació, seguint de ben a prop l’harmonia amb tots els aires flamencs, que de moment anem d’això, i que és molt bonic. 

Aquesta és un música de marcat caràcter flamenc fusió, interpretada amb una orquestració que afegeix com a element innovador el so del saxo flamenc i on destaquen el toc a la guitarra de RAFAEL RIQUENI, la flauta de JORGE PARDO, els cants de JUAN JOSE AMADOR, DAVID SÁNCHEZ “EL GALLI”, IMMA LA CARBONERA I CRISTIAN DE MORET. Els temes d'aquest treball són de composició pròpia i estan inspirats en diferents pals flamencs. Gautama, aprofundeix en els cants flamencs fent una transcripció molt personal en la seva manera d'interpretar melodies que recorden els cants antics que al saxo, prenen una sonoritat personal i inconfusible. Sons que fluctuen entre el flamenc i el blues, entre un riu que banya les ribes del Guadalquivir i un altre que xiuxiueja a la vora del Mississipí, inspirant-se en determinats temes del jazz i del flamenc que troben en la seva fusió una nova llera expressiva i creativa. Als temes de “Salvaje Moderado” hi ha els pals flamencs de la zona del Llevant i Sevilla, com la levantica, els tarantos, mineres i els cants de Triana, lloc d'origen de l'autor. 

I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys.

 


I recuperarem el projecte de Daniel García Trio, “Vía de la Plata”, i recordem que són Daniel García / piano, Fender Rhodes & sintetitzadors; Reinier Elizarde “El Negrón” / contrabaix i Michael Olivera / bateria. Els escoltarem a trio amb el preciós tema anomenat... 

3.4.- Spring of Life (Daniel García) 3m35s. 

Doncs amb quin Groove ens han acaronat aquest trio d’asos. Un tema delicat, sí, però amb una constant rítmica que se t’emporta irremissiblement, tot i ser el tempo mèdium slow. Una preciosa composició de García iniciada pel contrabaix de Reinier Elizarde amb el que sembla el motiu principal de la base. La melodia ha aparegut de la mà del pianista, compositor i líder del projecte. Bonica melodia que es va repetint diverses vegades fins trobar el “pont” i canvi tonal i fins i tot amb canvi rítmic. Per mi, aquests temes són un pèl curtets, aquest de tres minuts i mig, tan acostumats que estem a escoltar llargues improvisacions. Tot i això, i en el cas d’un directe, les coses canvien sempre, i a vegades pels convidats que pugin a l’escenari. Que el trobi curtet no resta valor ni res de res, només és un comentari, car la qualitat dels músics i la seva interpretació ha estat magnífica, suau, sí, però d’un gust exquisit. 

Daniel García va néixer a Salamanca el 1983. De família de músics, des del principi va estar en contacte amb una gran varietat d'estils musicals, cosa que va afavorir una visió musical lliure de prejudicis. Es va llicenciar al Conservatori Superior de Música de Castella i Lleó, per posteriorment traslladar-se a Boston, becat per Berklee College of Music, durant dos anys. Allí rep classes del pianista de jazz panameny Danilo Pérez, que es va convertir en el seu mentor i va tenir una influència decisiva en el seu desenvolupament musical. "La sinceritat i l'autoconeixement són vitals a la música - diu García - només així pots anar fins al fons de les coses i trobar la teva pròpia forma d'expressió artística, Danilo em va mostrar aquest camí". 

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.


 

I de nou amb el projecte de Gautama del Campo i el seu Salvaje Moderado” i recordem que hi tenim a Gautama del Campo saxo alto i soprano; Ezequiel Reina cante i guitarra de flamenc; Joaquín Huertas “Cani" percussió; Juan Miguel Guzmán, contrabaix; Inma "La Carbonera”, cante i Guillermo Macgill bateria  i alguns artistes convidats: I els escoltarem en el tema a tota “buleria”, anomenat... 

4.9.- Los Grillos (Gautama del Campo) 4m39s. 

I ja amb una mica més de tempo, sí, però amb la mateixa delicadesa, ja ho heu escoltat. Un tema on les percussions tenen la màxima preponderància, així com el cajón, que també hem reconegut. Els arpegis de la guitarra de Reina  ens han acaronat quasi tota l’estona. La melodia ha anat a càrrec del líder al saxo tenor, i després ell mateix n’ha iniciat les improvisacions, i sempre amb les percussions, palmes, cajón i demés estris que mantenen el ritme així de vital. Hem escoltat la veu de l’Ezequiel i Juan José Amador, primer l’un, i després l’altre i tots dos, i les palmes de Bobote i Torombo. Gautama ha recuperat la melodia per anar-nos situant de cara al final del tema, tot i això, l’han aguantat encara un estoneta més, repetint el motiu principal, que per això anem de buleríes. 

Salvaje Moderado, és una obra musical de flamenc fusió que realitza l'autor, i des de fa més de tres anys, amb l'ajuda d'un gran elenc d'artistes i músics del panorama flamenc actual: RAFAEL RIQUENI (Saxoleà, En lo Hondo i Salvaje Moderado), JORGE PARDO (Bajo una Caracola), JUAN JOSE AMADOR (soleà i Llevant), DAVID SÁNCHEZ “EL GALLI” (Huellas de Morón), PEDRO MARIA PEÑA (Último fandango en París), PACO DE AMPARO (buleries a Diego del Gastor, Huellas de Morón), INMA LA CARBONERA (tanguillos, tangos i buleries), GUILLERMO MACGILL (Manuela, Salvaje Moderado, En lo hondo), CRISTIAN DE MORET (Último fandango en París, Salvaje Moderado) i JUAN MAYA (Tangos del Olvío). 

Un altre lloc emblemàtic és el 23 Robadors espai on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes que s’hi han parit i que així seguirà sent. Cada dia teniu Jazz i els dimecres, concert primer i després Jam Session amb Miguel Pinxo Villar, Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga. Al blog us en posaré la seva pàgina web:

https://23robadors.com/programacio/ la de la seva programació.

 



I hi tornarem amb el delicat flamenc-fusió del Daniel García Trio, “Vía de la Plata”, i recordem que són Daniel García / piano, Fender Rhodes & sintetitzadors; Reinier Elizarde “El Negrón” / contrabaix i Michael Olivera / bateria. I el tema que us proposo escoltar és el... 

5.2.- Calle Compañia (Daniel García) 4m59s. 

I també hem començat amb palmes i escoltat una guitarra, i ells són: Gerardo Núñez, guitarra de flamenc, i les palmes les déu haver fet el Michael, en un altre tema farcit de Groove, amb un tempo mèdium també, tot i que un pèl més viu. Una maca composició també amb canvis rítmics ja a les acaballes, i que ens indiquen que el tema dura molt més, coses que passaran en els seus directes. El piano de García és qui ens ha situat en la melodia del tema, i baixista i guitarrista n’han fet el contrapunt. Una vegada presentat el tema de manera completa, Nuñez a la guitarra n’ha fet una reeixida improvisació, amb aires flamencs sí, però també els clàssics. El líder l’ha seguit improvisant i li hem escoltat moments d’una determinada música folklòrica, la propera a la seva terra. En recuperar la melodia ens n’adonem que sí, que els aires són flamencs. Que la base de el Negrón / Michael Olivera són imprescindibles per fer anar amb suavitat la màquina rítmica. 

El 2011 rep el premi a la millor actuació de jazz a Berklee, on va actuar amb músics com Arturo Sandoval, Jorge Drexler o Greg Osby. En tornar el 2011 es va convertir en un dels músics més sol·licitats de l'escena nacional, treballant amb Javier Colina, Antonio Serrano, Jorge Pardo, Guillermo McGill, Maureen Choi, Antonio Lizana, Ariel Brínguez o Becca Stevens entre altres i produint discos per a Mariola Membrives (Lorca Spanish Songs, Karonte 2019), Antonio Lizana (Una Realidad Diferente, Warner 2020), o Antonio Carmona (Obras son amores, Universal 2017), disc que li va valer la nominació a millor disc de l'any als Grammy Llatins de 2017 com a productor. Paral·lelament va començar la seva faceta creadora amb “Alba” (2014, Karonte) i “Samsara” (2018, Rock CD), i “Travesuras” (2019, ACT) discos que el van col·locar com una de les veus més originals i inspirades del jazz nacional. 

Seguim però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió.

 


I de nou amb el projecte de Gautama del Campo i el seu Salvaje Moderado” i recordem que hi tenim a Gautama del Campo saxo alto i soprano; Ezequiel Reina cante i guitarra flamenca; Joaquín Huertas “Cani" percussió; Juan Miguel Guzmán, contrabaix; Inma "La Carbonera”, cante i Guillermo Macgill bateria. Artistes convidats: Rafael Riqueni i Pedro María Peña, guitarra flamenca; Juan José Amador, cante; Gero Domínguez ball, Bobote i Torombo, palmes i Cristian de Moret cante i piano, elles i ells en el tema, també bulería on hi col·labora Fernando Molina a les palmes i anomenat.... 

6.2.- Calle Moraima (Gautama del Campo) 4m28s. 

I de quina manera ha començat aquesta cançó, amb unes percussions precioses alhora que amb la “intro” del saxo, ara el saxo alto, el de Gautama del Campo. Un gran tema i posterior melodia del líder, ja acompanyat per percussions i acords del guitarrista, i amb un magnífic ritme, també per la bona feina que fa el baix elèctric, i que es veu ampliat per les palmes dels convidats. I en la molt reeixida improvisació del líder al saxo alto, on se’ns mostra amb una gran tècnica i bon gust interpretatiu. Tot plegat es va desenvolupant, i més encara després de la intervenció del guitarrista, i el motiu que fan, repetitiu que dóna pas a les veus dels cantaors i cantaores, tot plegat amb una trempera magnífica, arribant al final i acabant-lo de manera delicada, així com l’han començat. Preciós tema de Gautama del Campo. 

Gautama del Campo & Co. Destacat saxofonista que ha traçat un pont imaginari entre el flamenc i el jazz. La sonoritat càlida del saxo, la manera de fondre els sons a manera de glissandos carregats d'emoció, unit a una gran sensibilitat expressiva a l'hora d'interpretar, captiven l'espectador més exigent. És una figura rellevant dins de l'anomenat flamenc jazz, gràcies al seu inconfusible so i indiscutible musicalitat que s'evidencia en el to delicat amb què interpreta i la potència que emergeix del saxo en els temes més enèrgics. 

I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n tot el seu catàleg.

 


I ja per darrera vegada escoltarem el delicat flamenc-fusió del Daniel García Trio, “Vía de la Plata”, i recordem que són Daniel García / piano, Fender Rhodes & sintetitzadors; Reinier Elizarde “El Negrón” / contrabaix i Michael Olivera / bateria. I els escoltarem en el bonic tema on hi tenim a Gerardo Nuñez, guitarra de flamenc i anomenat... 

7.10.- Calima (Daniel García) 4m51s. 

I aquesta “Calima” és potser el tema més flamenc-fusió del disc del Daniel. Tot i això, que passa durant l’estona on el guitarrista convidat Gerardo Nuñez fa el seu solo, el tema l’inicia ell mateix amb una preciosa “intro” a guitarra sol, per després afegir-s’hi el líder al piano de la mateixa delicada manera, per després encetar-ne la melodia del tema, encara sense l’evidència del flamenc-fusió, que apareix poc després, en el solo de Nuñez, com he comentat. La qüestió rítmica és també fonamental i gràcies a la feina de El Negrón i a Michael Olivera, ambdós cubans i residents a Madrid. El tema té un delicat break després de la intervenció del guitarrista, què és quan el líder inicia la seva improvisació al piano, primer de manera delicada, per després seguir amb la mateixa trempera, la que li dóna la base rítmica de dos, contrabaix i bateria. I és que en David García havia tingut com a mentor Danilo Pérez, allà al Berklee College of Music de Boston. I després l’han acabat també així com molt delicat. Preciós tema de Daniel García. 

Daniel ha portat la seva música per molts dels principals escenaris europeus (Elbphilarmonie Hamburg, NDR Jazz Concerts, Ràdio Nacional Köln, Porgy & Bes Vienna, Unterfhart Munic, Festival de Jazz de Düsseldorf, Piano Festival Katovice, Bimhuis Amsterdam, Schloss Elmau, A- Trane Berlin, Festival de Jazz de Cracòvia, Zeche Zolverein Essen o WND Jazz Festival entre molts altres). Ja ho veieu, tot un crac. 

També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es la de la seva programació.

 


I ja acabarem aquesta primera part temàtica on el flamenc i les seves fusions ha tingut la màxima importància, i ho farem recuperant el projecte de Gautama del Campo i el seu Salvaje Moderado” i recordem que hi tenim a Gautama del Campo saxo alto i soprano; Ezequiel Reina cante i guitarra de  flamenc; Joaquín Huertas “Cani" percussió; Juan Miguel Guzmán, contrabaix i Inma "La Carbonera”, cante. El tema que escoltarem va a “tangos”, i hi col·laboren Juan Maya, guitarra de flamenc i Daniel Suárez, bateria,  anomenat... 

8.7.- Tangos del Olvío (Gautama del Campo) 4m04s. 

I aquest tema ja l’han començat amb tota la intenció rítmica, coses que hem anat veient posteriorment. El saxo alto del líder, de nou ens ha captivat per com d’especial és la seva sonoritat, així com una mica estripada a voluntat. Després de la presentació del tema, han aparegut les veus, la del cantaor i cantaora. Ells però han fet una primera curta intervenció, per deixar pas als instrumentistes, en un tema que em recorda algun d’aquells que havia fet Paco de Lucia, per com n’és la seva sonoritat, ritme i per com n’és la seva fusió amb el Jazz, el Flamenc-Jazz. I ves per on que la frase que ens han fet després dels cantaors, enllaçada amb el motiu principal del tema, ens ha captivat per la seva melodia, i gust exquisit. Un tema magnífic per acabar amb el seu projecte, i nosaltres amb la primera part dedicada al la Fusió del Flamenc amb el Jazz, coses aquestes que ens venen amb tots els aires del sud, com també ho són els del projecte que ara escoltarem, el de Pedro Cortejosa. 

Des del 2015 és Primer Premi “Filón” al millor instrumentista de Flamenc al prestigiós Festival Internacional del Cant de les Mines de la Unió. Actualment pertany a la formació que acompanya el guitarrista Rafael Riqueni i el compagina, amb una gira internacional del llaudista iraquià Naseer Shamma; a més, forma part de la Spanish Fusión Band, projecte que relaciona músics andalusos amb senegalesos a terres africanes. El fet d'haver nascut al si d'una família d'artistes sevillans el va predisposar per a una dedicació ràpida a la música, tenint sempre com a referents músics com Paco de Lucía, Jan Garbareck i Kenny Garrett, entre d'altres. 

I cada dia podeu anar a la Cocteleria Campari Milano on s’hi fan concerts de jazz i demés meravelles, a diari. Al blog us en posaré la seva pàgina web:

https://www.camparimilano.com/programacio-musical/. I també al Sinestesia que hi ha prop de la plaça del Centre a Sants, on ja s’hi fan concerts. És qüestió de mirar-ne la programació. 

I després d’aquesta primera part amb tots els aires del flamenc, sembla un bon moment per escoltar el micro-conte de Teresa Tuset.... Gràcies Teresa per fer-ho sempre amb la teva vitalitat expositiva..

 


I ara seguirem a les terres andaluses però deixarem el flamenc-fusió tot i recuperant el Jazz sobretot en les improvisacions dels solistes,  i ens centrarem en la “Suite” que ha fet Pedro Cortejosa amb la Andalucía Big Band, “Dr. Frankenstenin”, editat aquest 2021 per Blue Asteroid Records. Enregistrat per Jaime Cuadrado als Tempo Estudios a Mairena de l'Aljarafe (Sevilla) el 29 i 30 de desembre de 2020. Edició i mescles, Trevor Coleman i masterització de Roman Beilharz, UVASONAR, Alemanya. I la Andalucía Big Band són: 


I aquesta suite del Pedro dura 60 minuts, on ell ha sabut plasmar les seves inquietuds musicals tot i recordant la pel·lícula homònima, coses que aviat ens explicarà ell mateix. I com que és una “Suite”, i no la podem posar sencera, us recomano que mireu d’aconseguir-la entrant a la web de https://discmedi.com/es/disco_new/12854/dr.-frankenstein on també ho podreu fer. 

I sembla que començar pel principi i acabar pel final sembla lo més adequat per escoltar alguns temes de la Suite, o sigui que escoltem-los ja en el primer tema i inici d’aquesta “Suite Dr. Frankenstein”, amb en Xema Espinosa solista al saxo alto, i tema anomenat... 

9.1.- El rayo de luz que trajo la vida al mundo (Pedro Cortejosa) 6m04s. 

Doncs ja heu vist que hem tornat al Jazz, coses que hem vist en la improvisació d’en Xema al saxo alto, i també per com en són les músiques, les d’aquest primer tema del Pedro. L’ha començat Amada Blasco, amb la seva recitació fent referència a Frankenstein, tot i acompanyada primer pels arpegis del piano, i després per moments de lliure improvisació dels metalls, i posteriors companys amb tots els vents i instruments, i tot plegat agafant una gran intensitat. El solista al saxo alto ens ha captivat pels seus moments inicials delicats amb la base dels metalls recolzant-lo, per poc després aparèixer la secció rítmica de baix elèctric, piano i bateria, donant-li tot el seu suport. La seva improvisació, emmarcada en el Jazz més modern, el més actual, ha estat magnífica, com també la seva nítida sonoritat del seu instrument. El seu llenguatge també ens ha agradat força, i tot plegat va agafant un “cos” amb l’afegitó de la resta de companys omplint de sons tot l’espai, arribant al final de manera delicada. Gran tema per començar aquest projecte de Pedro Cortejosa. 

Encara que sigui difícil de creure “Dr. Frankenstein”, la pel·lícula de James Whale del 1931, que forma part de la iconografia personal de molts de nosaltres, no té banda sonora. Va ser una de les primeres grans estrenes del cinema sonor i ens va sorprendre a molts per l'impactant dels seus efectes de so, però la superba expressivitat de les seves imatges funcionava per si sola sense l'ajuda de cap música que la sustentés, encara que precisament per això a la nostra memòria ens resulti estrany recrear-les sense música. Durant el confinament del 2020 vaig decidir compondre aquesta banda sonora. Va ser un exercici de llibertat sobre una figura que simbolitzava molt del que estava passant. 

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com  i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.

 


I seguirem amb el segon tema de la suite... 

10.2.- Resurrección, Tema de La Criatura (Pedro Cortejosa) 4m48s. 

I la melodia d’aquest tema, amb aquesta cadència descendent d’acords és una meravella. I sí, té tota la pinta d’ésser-ne una resurrecció. El tema però l’han començat els vents amb pizzicatos, quasi, de les notes principals dels acords que segueixen una cadència descendent en forma de dent de serra. S’hi van afegint els companys, trompeta amb sordina, frases tipus pregunta resposta entre un saxo alto i alguns dels vents, i tot plegat encara sense una qüestió rítmica de la base, bàsicament del baterista. Tot això però canviarà al cap d’una estona, amb la melodia feta per guitarra i trompeta,  apareixent el baterista amb el seu marcatge rítmic, també amb la insistència del baix elèctric. I el tema,  majestuós com en déu ser una resurrecció, que ningú ha vist  ni veurà mai, va agafant una empenta brutal amb tota la Big Band i trempera rítmica, i així van estirant-lo una estona fins arribar a un moment on els vents es queden sols, acabant-lo amb la mateixa majestuositat. Magnífic tema del Pedro Cortejosa, també. I és que ens ha agradat molt aquest tema, i més que en vindran. 

I seguint en el que ens deia en Pedro...

El gran depredador humà havia arribat a dissociar-se tant de la natura, a considerar-se tan aliè a ella, que la sorprenent explosió natural que va provocar la seva reclusió va ser una cosa inesperada. La mort i la incertesa assolaven el món mentre animals transitaven per carrers buits i creixien herbes a llocs insòlits. La mort i la vida, una vegada i una altra, no s'entén l'una sense l'altra. I aquí hi havia la història: l’arrogància d’un creador de vida que renega de la seva obra i la innocència d’una criatura que només necessita un motiu per viure, possiblement amor. A qui se li nega per por, el pitjor dels nostres enemics per afrontar aquests nous temps. Al final de la pel·lícula, Frankenstein, que encara que no té nom li diem igual que el pare, mor, i així acaba la suite. Però vaig voler afegir un epíleg, un final de llum per donar una nova oportunitat al monstre, a la naturalesa, a la vida!, i a nosaltres mateixos, perquè aprenguem a estimar. Pedro Cortejosa, composició i arranjaments. 

Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic Andrés Rojas abans El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.


 

I del tema anterior ara passarem al cinquè on hi tenim com a solistes el saxo alto de Pedro Cortejosa; el saxo tenor de Javier Ortí, el piano de Javier Galiana i la trompeta de Trevor Coleman. I el tema es diu: 

11.5.- Laboratorio, Tema de Víctor (Pedro Cortejosa) 8m26s. 

I quin altre tema més potent, sobretot per la guitarra distorsionada, i pels rifs que fan guitarrista i metalls. El pianista l’ha començat amb aquests dos acords que va repetint, i després guitarra i trombons, semblen. La melodia va apareixent, amb la trompeta de Trevor, i després els solistes es van alternant,  a base de pregunta-resposta, i apareixen, i ells són el saxo alto del líder Cortejosa, primer, fent un magnífic solo, allà al registre agut, i quasi els súper aguts. El so que té és magnífic també, alhora que el seu llenguatge jazzísitc. Javier Galiana, gran pianista del qual ja li hem posat alguns dels seus projectes, com el Tumbando a Monk, ens ha captivat per com els seus acords ens han acaronat tot i seguint l’harmonia del tema. I a la trompeta, dolça també la del Trevor Coleman, ens ha seguit acaronant, i també per quan s’hi han  afegit els seus companys amb les notes principals. I Javier Ortí s’hi ha afegit ell, amb un so un tan estripat a moments, en una improvisació de saxo tenor i baterista, i ells dos sols, en un espaterrant solo d’aquest saxofonista del qual també li he posat els seus projecte, aquí al Jazz Club de Nit. Gran solo del saxo tenor, i bon recolzament del baterista, per després afegir-s’hi tots els vents, baix elèctric, piano, en fi, tota la ABB, i acabar-lo dolçament, més o menys com l’havien començat. Un tema molt impactant i potent del Pedro. 

Al Dr. Frankenstein li va encegar la torxa que portava la flama de la vida, l'electricitat que en temps de Mary Shelley fascinava tothom. El modern Prometeu va jugar a ser Déu però va oblidar les conseqüències dels seus actes, formant a una criatura miraculosa i terrorífica, càndida i maleïda, condemnada al pitjor desterrament, el menyspreu dels homes. Pedro Cortejosa ens explica aquí la història de la criatura, del seu naixement, del seu patiment i de la seva redempció. Amb accent de jazz i claus elèctriques, la flama amb què el Dr. Cortejosa injecta de vida a la seva partitura, després d'un muntatge difícil que mai hem abordat fins ara com a banda, ens regala una criatura que no està disposat a descuidar . Al contrari, ha vingut al món a ser estimada i apreciada en un disc que mostra la bellesa del collage que tota obra col·lectiva és, amb versos cosits de Amada Blasco, Julián Sánchez, Trevor Coleman o Jose Manuel Posada. Allò dispar, allò asimètric, allò divers, allò impossible és precisament per això mateix més bonic si és possible. Miguel Àngel López. Pianista, compositor/arranjador. Director titular de l'ABB. 

I per descomptat que podeu anar als concerts que fem al Jazz Club La Vicentina, i ves per on que nosaltres ja fins el 15 de gener del 2022, concert de Festa Major d’Hivern que segurament farem al Teatre de La Vicentina, i com ja és habitual, amb na Marina Tuset Quartet. En un concert, que com sempre estan organitzats des del  Jazz Club la Vicentina i patrocinats per l’Ajuntament i amb l’entrada gratuïta.

 


I després de fer feina al laboratori ens n’anirem de festa i hi tindrem com a solistes a Pedro Cortejosa, saxo soprano i a Nacho Megina, bateria. 

12.8.- La Fiesta (Pedro Cortejosa) 6m28s. 

I sí, aquest ha estat un tema a tot “Festa”. Iniciat amb percussions delicades primer per després arpegis del piano situant-nos en el motiu principal del tema. I després ja, el soprano del líder Cortejosa fent-ne la melodia. De mica en mica s’hi van afegint més companys, tot seguint-ne l’harmonia, i després amb un crescendo harmònic molt bonic, amb els acords anant pujant de to dolçament. La qüestió rítmica també es va ampliant, i aviat ja amb una trempera increïble. I ell, Pedro Cortejosa allà dalt, volant amb el seu soprano, i el tema va agafant una majestuositat anar-hi anant, fins el moment del break potent. En aquest punt els trombons ens expliquen una altre història i el tema té un canvi rítmic imponent, molt més marcat, sobtat. El baterista Nacho aprofita per fer la seva aportació potent, i la resta de companys tirant del tema, tot i recuperant-ne els motius inicials, els que ens l’identifiquen. El diàleg marcat entre ells és impressionant, i al final, deixant pas al solo del baterista Megina amb el qual acaben el tema. Gran solo final de Nacho Megina, el qual l’ha acabat amb tota la dolçor del mon amb els seus plats. 

I no us oblideu de la Nova Jazz Cava on ja han començat la temporada i on cada dijous fan una Jam Session i on s’hi fan concerts cada cap de setmana. Al blog us posaré la seva pàgina web: https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming la de la seva programació. 

I ara escoltarem un parell de temes seguits, car són els més curtets i que seran: 

13.9.- La caza (Pedro Cortejosa) 1m52s.

14.10.- Redención. La muerte de Frankenstein (P. Cortejosa) 3m46s. 

I el primer tema “La Caza” ha estat marcat per la qüestió rítmica ja en els inicis, per ben aviat aparèixer-ne l’entremaliada melodia, amb trossos a càrrec del trompetista, i després on hi hem escoltat a tots els vents, fent-ne una mena de diàleg entre ells. Tema de quasi dos minuts que té una bona trempera alhora que resulta ser un tema col·lectiu de tota la ABB. Mentre que “Redención” ha començat molt delicadament, amb el piano fent-ne les notes principals, i també després amb alguns dels vents. El baix, guitarra, i bateria li han donat però un tarannà rítmic potent i profund alhora, moment on s’hi ha afegit el saxo baríton de Nacho Guarrochena, fent una sentida, de sentiment, improvisació. I la resta de companys afegint-s’hi també i pujant el llistó del clímax fins després arribar a un final delicat, el d’un tema divers i també impactant. Es ben bé el sentiment de la redempció, com n’és el títol del tema. 

I el Nota 79 ha iniciat ja una nova temporada amb noves iniciatives amb programació estable cada dijous vespre i diumenges tarda. Al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web: https://www.nota79.cat/events/ la dels seus esdeveniments.

 


I ja acabarem el programa d’avui amb l’epíleg de la suite on tenim a Jose Manuel Posada “JM.Popo”, solista en el baix elèctric... 

15.11.- Epílogo: Reencarnación (Pedro Cortejosa) 7m04s. 

I quin gran tema acabem d’escoltar, primer amb la veu d’Amada Blasco recitant els seus textos, amb una ABB pletòrica i solo del baixista Manuel Posada “JM.Popo”. Doncs sí, amb aquest “Epílogo” he volgut acabar el seu projecte i programa d’avui. Havíem començat amb el seu primer tema, “El rayo de luz que trajo la vida la mundo”, i hem anat seguint la seqüència de temes, saltant-ne alguns per qüestions òbvies a la ràdio, fins arribar a aquest final, epíleg magnífic, cirereta del magnífic pastís que ha representat aquesta Suite del Pedro Cortejosa, feta durant la pandèmia dels pebrots, tot i recordant una gran pel·lícula sense banda sonora, ja en el cinema sonor del 1931. Un treball que ens ha copsat per les qüestions melòdiques, harmonies boniques i rítmiques potents, en alguns temes. Molta creativitat i bones idees les que ha tingut Pedro, alhora que treball de grup amb tota la Andalucía Big Band, magníficament dirigida pel Miguel Ángel López, i amb uns solistes de primer nivell, i alguns que no hem escoltat com el Julián Sánchez, trompeta; Miguel Barrones, trombó; Leandro Perpiñan, saxo tenor; Javier Delgado, contrabaix i Álvaro Vieito, guitarra. Amb la informació que Pedro Cortejosa em va fer arribar hi ha una sèrie de cròniques, més que crítiques, de gent especialitzada, director i músics  com són Miguel Ángel López, Perico Sambeat, Ramon Cardo, però també companys meus per feines similars com Salvador Galán, “Rockdelux”; Javier Domínguez, “Bulevard del Jazz”; José Miguel López que fins no fa gaire estava al capdavant de “Radio Tres” i jubilat forçat i Julián Ruesga, “Tomajazz”. Tots ells en parlen meravelles d’aquest projecte, com jo també  les he glosat i que espero us hagin arribat amb els meus comentaris. 

Bé, doncs ja hem acabat el programa d’aquesta setmana, res a veure amb el de la setmana anterior musicalment parlant, perquè sí tenen en comú la novetat de les seves músiques. I com sempre dir-vos que espero us hagi agradat tan com a mi. I us recordo que hem escoltat a Daniel García Trio, Gautama del Campo, magnífics projectes també amb tots els aires flamencs del món i bons solistes i líders al capdavant, i al final amb Pedro Cortejosa i la Andalucía Big Band  havent escoltat un micro conte de Teresa Tuset. 

I res, que us recordo que aneu a veure jazz  en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff, Nova Jazz Cava, Nota 79, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit. 

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 


Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “esfera jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz.  

I aquesta setmana, el programa anirà de tres projectes de Jazz Contemporani, quasi més situats en l’Avantgarde i fins i tot el Free Jazz, o sigui que ja us podeu preparar per escoltar unes músiques força interessants, impactants i exemptes del típic Swing. Doncs aprofitant la presència de Luís Nacht (el dimarts al Jamboree em va cedir el seu disc i el divendres va tocar a 23 Robadors) i que Javier Moreno, que també em va cedir el divendres 12 un disc a trio enregistrat a Portugal en la mateixa, o similar ona de Jazz Contemporani, vaig pensar que havia de fer-los un programa. I també tenia guardat al calaix un disc que vaig adquirir al baterista Kresten Osgood a l'Auditori, Sala 3 Tete Montoliu, després de veure un concert, també de Jazz Contemporani que ens va fer l'Álvaro Torres Trio & Philipp Gropper. O sigui que el programa anirà d'això, de Jazz Contemporani, Jazz Avantgarde, no només pel fet de fer-se ara, sinó pel seu "estil". Els tres projectes són:  "Canto de Montañas" de Luis Nacht editat per Fresh Sound Records, "Responde Tu", de Vessel Trio editat per Porta Jazz, i el de "The Universal Quartet", amb Yusef Lateef, editat per Blackoutmusic. I aquesta setmana amb un micro conte de Carme de la Fuente.

 


Començarem amb el projecte dels “The Universal Quartet” editat per l’editorial danesa Blackoutmusic. Enregistrat al Focus Recording Studios el 13 i 14 d’agost de 2008, Copenhage, Dinamarca. Mesclat i masteritzat al gener de 2009. Produït per Kasper Tranberg i Kresten Osgood. I aquí hi tenim a Kasper Tranberg, trompeta; Yusef Lateef, flauta alto en C, Oboè, Saxo tenor, i diversos instruments més; Adam Rudolph, Congues, flautes i perscussions, i Kresten Osgood, bateria i percusions. Les composicions dels temes, les comparteixen els seus membres, o sigui que ja us ho diré en el seu moment. 

I em sembla que podem començar amb un tema de Lateef & Rudolph anomenat... 

1.8.- Andromeda (Yusef Lateef & Adam Rudolph) 4m09s. 

I déu n’hi do de tema per començar el programa d’avui, que ves per on anirà d’això. I aquest quartet ens ha sorprès per la delicadesa de la flauta de Lateef, iniciant el tema amb unes constants percussions, també força delicades de volums. La trompeta amb sordina de Trandberg i Lateef seguint amb la flauta, han anat desenvolupant-lo en un tema que podria durar l’estona que volguessin, car, els dos vents cavalquen suaument per sobre de les percussions, i aquestes podrien anar fent sense parar fins ad infinitum. 

I no us oblideu de la Nova Jazz Cava on ja han començat la temporada i on cada dijous fan una Jam Session i on s’hi fan concerts cada cap de setmana. Al blog us posaré la seva pàgina web:

https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming la de la seva programació.


 

I seguirem així de contemporanis amb el projecte dels Vessel Trio, “Responde Tu”, editat per Porto Jazz i enregistrat per Ruca Lacerda i Joao Guimaraes al Largo Recording Studio el 27 de maig de 2019, a Porto i mesclat i masteritzat per Joao Guimaraes. I aquí hi tenim a Hery Paz, saxo tenor; Javier Moreno, contrabaix i Marcos Cavaleiro, bateria. Dels sis temes, tres són d’Hery Paz, Moreno i Cavaleiro en  comparteixen un, i els Vessel Trio en tenen dos. Escoltem-los en el tema col·lectiu anomenat... 

2.5.- Mezcal (Vessel Trio) 5m18s. 

I de percussions, a percussions, i també força delicades les que ens ha fet aquest trio d’asos. Una llarga introducció al tema feta pel baterista Cavaleira, ell amb tot d’estris percussius, fet tot amb força delicadesa. El saxo tenor de Paz l’ha seguit amb una sonoritat a tot Free Jazz, com sembla tot plegat, en aquest tema del trio, que probablement hagin fet d’una tirada i sense masses pautes, i doncs a tot Free Jazz. 

I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteve. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys.

 


I per això seguirem ara amb el projecte del Luís Nacht Quartet, “Canto de Montañas”. Editat el 2021 per Fresh Sound Records FSR5112. Enregistrat de nou per Joao Guimaraes a Porta Jazz, Porto, el 16 de desembre de 2018. Mesclat i masteritzat per Luis Bacqué als Bacqué Recording, N.Y. Produït per Luís Nacht, productor executiu Jordi Pujol. I aquí hi tenim a Luís Nacht, saxo tenor; Sergio Wagner, trompeta; Demian Cabaud, contrabaix i Fermin Merlo, bateria. Tots els temes són de Luís Nacht excepte el #3 que és de Sergio Wagner. I dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc: https://www.freshsoundrecords.com/luis-nacht-albums/53912-canto-de-montanas-digipack.html de Fresh Sound Records. 

Escoltem-los en la mateixa ona i potser encara més heavy en el tema compost pel líder Luís Nacht i anomenat... 

3.5.- Madre Pereza (Luis Nacht) 6m28s. 

I seguint de manera delicada, ens hem trobat amb aquest quartet que he tingut la oportunitat de veure un parell de vegades, una al Jamboree i l’altre a 23 Robadors. Al Jamboree el Luis em va cedir el disc i així és que l’estem escoltant en primícia. Vam tenir l’agradable sorpresa d’escoltar al trompetista Sergio Wagner, al qual no coneixíem, i dir-vos que ens va entusiasmar força. La seva nítida sonoritat, fraseig inversemblant alhora que llenguatge improvisant en els directes que li hem vist ha estat espaterrant. La combinació del so del saxo tenor del líder Nacht amb la trompeta de Wagner, és magnífica. I el tema l’han anat desenvolupant tots quatre, delicadament, per després Demian Cabaud desenvolupar un magnífic solo, i sempre amb el baterista Merlo acompanyant-lo delicadament. Un tema de Nacht molt interessant, amb sons humans diversos, tot plegat barrejat amb intel·ligència i bon gust, en un tema també amb tots els aires del Free Jazz, Jazz Contemporani i Avantgarde. Una mixtura de tots tres, per no oblidar-nos de cap d’ells. 

Recordar-vos que entreu al web de masimas on podreu veure’n tota la seva programació dedicada al Jazz però també a diversos estils com són el Blues, el Funk i demés variants. Val la pena que us deixeu caure per la Plaça Reial per anar al Jamboree. Els dilluns amb una magnífica Jam Session. Al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web: https://jamboreejazz.com/agenda/, la de la seva agenda. 

I després d’escoltar-los a tots tres, ara sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente. Gràcies Carme per la teva implicació poètica en les músiques del programa.

 


I tornem a recuperar al  “The Universal Quartet” I recordem que hi tenim a Kasper Tranberg, trompeta; Yusef Lateef, flauta alto en C, Oboè, Saxo tenor, i diversos instruments més; Adam Rudolph, Congues, flautes i perscussions, i Kresten Osgood, bateria i percusions. Els escoltarem en el tema col·lectiu del quartet, anomenat... 

4.7.- Nine Dreams (The Universal Quartet) 3m40s. 

I amb aquest tema d’aquest també increïble quartet, ens trobem amb una trompeta, la de Kasper Tranberg i un saxo tenor, ara, el de Yusef Lateef. El concepte és força similar, el de les percussions tot just per sota, i de manera delicada acompanyant als dos vents. El tema però, l’han començat els dos solistes amb una “intro” a mode de pregunta i resposta, ara tu, ara jo, pel cap d’una estoneta aparèixer la bateria d’en Kresten Osgood. Aquest és un projecte on no hi ha contrabaixista, ja ho haureu notat. Els dos percussionistes, Kresten i Adam Rudolph omplen l’espai sonor amb els seus sons i ritmes, tot plegat a un tempo força maco, vital, vaja. La netedat del so, per manca d’instruments harmònics, coses que passen avui en els tres projectes, ens situa en un ambient sonor especial, i més encara aquest, que no té contrabaix. I hem escoltat com el diàleg dels dos vents ha seguit fins el final, que han acabat de cop. 

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.


 

I seguim amb les músiques del projecte dels Vessel Trio, “Responde Tu”, I aquí hi tenim a Hery Paz, saxo tenor; Javier Moreno, contrabaix i Marcos Cavaleiro, bateria. Escoltem-los amb el tema de Hery Paz que titula el projecte... 

5.1.- Responde Tu (Hery Paz) 6m21s. 

I anem seguint amb el tarannà del programa d’avui, i ja hem vist com aquest trio ha començat el tema, primer amb contrabaix i bateria a mode d’”intro”, per després afegir-s’hi el saxo tenor i compositor del tema. Saxo tenor i contrabaix s’han quedat sols una bona estona, fent una mena de diàleg, fins el moment d’un canvi, que podia ser el pont, on ja hi ha intervingut el baterista. Un tema força interessant per com en són les seves melodies. Hery Paz n’ha iniciat les improvisacions, tot plegat amb una bona base rítmica aixoplugant-lo, sí, però també, amb cadascú fent també la seva improvisació, que aquestes músiques van d’això, de llibertat interpretativa. Alhora, com que són uns gran tècnics, el resultat és així de magnífic. Una molt bona improvisació col·lectiva, i un bon tema de Hery Paz. I el tema l’ha acabat delicadament el mateix que l’ha començat, el Javier Moreno al contrabaix. 

Un altre lloc emblemàtic és el 23 Robadors espai on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes que s’hi han parit i que així seguirà sent. Cada dia teniu Jazz i els dimecres, concert primer i després Jam Session amb Miguel Pinxo Villar, Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga. Al blog us en posaré la seva pàgina web:

https://23robadors.com/programacio/ la de la seva programació. 



I de nou amb el saxo tenor argentí i projecte a quartet, Luís Nacht Quartet, “Canto de Montañas”. I recordem que són Luís Nacht, saxo tenor; Sergio Wagner, trompeta; Demian Cabaud, contrabaix i Fermin Merlo, bateria. I el tema propi del líder és... 

6.4.- Dejen soñar (Luís Nacht) 6m28s. 

I un altre tema iniciat delicadament per saxo tenor i contrabaix, Luis Nacht i Demian Cabaud fent ells dos una introducció preciosa i delicada. El baterista Merlo hi ha aparegut posteriorment, també amb la delicadesa de tots els bateristes que estem escoltant en aquest programa. Tema a trio durant la major part del temps, on podem constatar la mestria del líder al tenor. El tema, o melodia principal ha començat quan ha aparegut la trompeta de Sergio Wagner, delicada, també. Moments dolços amb trompeta i contrabaix, aquest darrer improvisant i el primer donant-li un color més brillant. El baterista s’hi ha afegit també, i després, amb el líder al tenor, arribant al final d’aquest “Dejen soñar” de Nacht. 

Seguim però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió.


 

I hi tornarem amb l’altre quartet, “The Universal Quartet” I recordem que hi tenim a Kasper Tranberg, trompeta; Yusef Lateef, flauta alto en C, Oboè, Saxo tenor, i diversos instruments més; Adam Rudolph, Congues, flautes i perscussions, i Kresten Osgood, bateria i percusions. Els escoltarem en el tema de Yusef Lateef anomenat..... 

7.9.- Clustigous (Yusef Lateef) 5m51s. 

Doncs déu n’hi do com ha canviat la qüestió del tempo, de la potència ara dels percussionistes en aquest tema de Lateef. I tot i les semblances entre aquest projecte i el de Nacht, recordeu que aquests temes es van enregistrar el 2008, déu n’hi do de la modernitat del quartet. Bé, hem d’anar més enrere, molt més  enrere, per recordar a l’Ornette Coleman, ell el primer que va beure i mamar de la música contemporània de l’època, la del segle XX, coses que també havia fet Eric Dolphy, ell en un context no tant Free. I els dos vents, saxo tenor i trompeta han aparegut junts a l’inici, per ben aviat ésser el trompetista Tranberg qui s’ha posat a improvisar, i de quina brutal manera ho ha fet. L’energia dels percussionistes li ha donat ales, i així ell ho ha fet, volar i volar. Lateef l’ha seguit amb el tenor de la mateixa manera, amb frases lligades, ràpides i enèrgiques. Ell que com a multiistrumentista fent un Jazz més convencional ha tocat amb quasi tothom dels màsters del Jazz. I vet aquí que aquesta “vena” Free no li coneixíem tant. Al final els percussionistes s’han quedat sols fent de les seves, amb congues i demés estris, arribant al final ells dos, acabant el tema com l’han començat, amb el motiu curtet dels dos vents. 

I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n tot el seu catàleg.

 



I ara tindrem la oportunitat d’escoltar un tema llarg compost per Marcos i Javier dels Vessel Trio, “Responde Tu”, I aquí hi tenim a Hery Paz, saxo tenor; Javier Moreno, contrabaix i Marcos Cavaleiro, bateria. I el tema es diu... 

8.3.- Obama + Lu (Javier Moreno, Marcos Cavaleiro) 10m51s. 

I seguint amb el tempo viu, ens hem trobat amb un llarg tema de quasi 11 minuts, amb una gran improvisació col·lectiva de tots tres. La melodia però l’han iniciat de seguida, fent-la saxo tenor i contrabaix, per després Paz iniciar les improvisacions. I com he dit abans, els altres dos l’han seguit de la mateixa manera, de manera col·lectiva. El saxo tenor s’ha quedat sol posteriorment amb un break delicat, fent de nou el motiu principal del tema. Uns moments de calma que han aprofitat per desenvolupar una altra part del tema, encara de manera tranquil·la. Javier Moreno ha fet la seva improvisació acompanyat dels plats del baterista Cavaleiro, que per això aquest tema és d’aquest dos. Gran improvisació del contrabaixista madrileny que vam veure no fa massa al Casino de Granollers i per això sona aquest disc, perquè ell me’l va voler cedir.  Les coses però han tornat als orígens enèrgics amb el saxo tenor Hery Paz, estirant tots tres el tema de la mateixa manera que han fet a l’inici. Després ha aparegut de nou la calma, per arribar al final d’aquest llarg “Obama + Lu” de Moreno i Cavaleiro. 

També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es doncs això.


 

I recuperarem el projecte del quartet del Luís Nacht Quartet, “Canto de Montañas”. I recordem que són Luís Nacht, saxo tenor; Sergio Wagner, trompeta; Demian Cabaud, contrabaix i Fermin Merlo, bateria. I ara els escoltarem amb una bona estona de bon swing en el tema del líder, anomenat.... 

9.7.- Vidurria (Luís Nacht) 7m38s. 

I seguint amb l’energia i ara amb un bon swing. El tema l’ha començat el baterista de manera delicada, per ben aviat el “walking” del contrabaixista Cabaud i tot el swing. Els dos vents ja s’hi han posat a mode de diàleg, i ves per on que al Sergio Wagner li hem reconegut una frase, la inicial del “Stablemates” de Benny Golson. Uns mestres ells dos, el líder i saxo tenor Nacht pel canal esquerre, i el trompetista Wagner pel dret. Sons diferenciats, l’un greu, l’altre brillant, net i més agut. Merlo a la bateria ha fet també una bona improvisació, no gens trallera, delicada, mostrant-nos les seves habilitats. Cabaud també ha fet la seva aportació solista, reeixida, càlida, amb incursions del saxo, i posteriors de la trompeta. El swing ha tornat a aparèixer, tot i acompanyant el magnífic solo de Sergio Wagner a la trompeta. Al final, tranquil·litat, delicadesa, tot i encarant el final, encara molt més delicat i dolç. El tema l’ha acabat el baterista, més o menys com l’ha començat. Gran tema d’aquest quartet, del líder, vaja. 

I cada dia podeu anar a la Cocteleria Campari Milano on s’hi fan concerts de jazz i demés meravelles, a diari. Al blog us en posaré la seva pàgina web:

https://www.camparimilano.com/programacio-musical/. I també al Sinestesia que hi ha prop de la plaça del Centre a Sants, on ja s’hi fan concerts. És qüestió de mirar-ne la programació.

 


I ja per darrera vegada els escoltarem a tots tres i per això ho farem amb el quartet i projecte de Luís Nacht Quartet, “Canto de Montañas”. I recordem que són Luís Nacht, saxo tenor; Sergio Wagner, trompeta; Demian Cabaud, contrabaix i Fermin Merlo, bateria. Els escoltarem en el tema compost pel líder i anomenat... 

10.1.- A Malaby A (Luís Nacht) 7m08s. 

Doncs déu n’hi do de tema. L’han iniciat amb tota l’energia i seguint el motiu principal, per després encetar un break tranquil·let amb els dos vents fent notes llargues, mentre el contrabaix seguia amb tota la vitalitat. I no l’ha deixat, no. Cabaud ha seguit amb la mateixa trempera, vitalitat i improvisació, mentre el baterista ha fet també el mateix. El diàleg dels dos vents ha seguit així una estoneta, fins arribar al magnífic so i solo de la trompeta de Wagner. Ell, amb la base de dos, ens ha tornat a meravellar per com de nítida és la seva sonoritat, fresca, i magnífic el seu llenguatge modern, contemporani. Nacht s’hi ha posat després d’ell amb tota la seva tècnica, bon gust contemporani, so controlat, gens estripat, fins i tot diria que dolç, el del seu tenor. Mostra també les ganes de fugir d’estereotips, no endebades ens va dir al Jamboree, que allò que diuen que és Jazz, per a ell, és només música folklòrica, la de la seva terra, com folklore és el Blues. El tema ha seguit el mateix tarannà, fins arribar al break final, on tot sembla haver-se aturat, i així de suaus arribaran al final del tema de Luís Nacht. 

I el Nota 79 ha iniciat ja una nova temporada amb noves iniciatives amb programació estable cada dijous vespre i diumenges tarda. Al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web: https://www.nota79.cat/events/, la dels seus esdeveniments.

 


Escoltarem també per darrera vegada el “The Universal Quartet” I recordem que hi tenim a Kasper Tranberg, trompeta; Yusef Lateef, flauta alto en C, Oboè, Saxo tenor, i diversos instruments més; Adam Rudolph, Congues, flautes i perscussions, i Kresten Osgood, bateria i percusions. I el tema és del baterista Osgood, anomenat.... 

11.1.- Clustonics (Kresten Osgood) 5m10s.

I bon tema aquest del baterista Osgood. Ell i en Rudolph han fet de nou les tasques de la bateria i percussions. I és que el tema ha començat amb un motiu descendent a càrrec dels dos vents, i ja les percussions a tope, tot i que suaus de volum. Els dos vents l’han seguit desenvolupant fins arribar al moment de la improvisació solista del gran Yusef Lateef. Ell ha seguit tirant del tema, i ves per on que els dos percussionistes semblen haver-se desmadrat, car hi han anat a totes. Lateef ha seguit amb una empenta increïble, frases inversemblants, so estripat a voluntat, llenguatge contemporani, i tot plegat amb la base dels dos percussionistes que ha anat a més, per potències diverses. Una gran demostració que ens ha fet en Yusef Lateef. Al final, break, amb curteta intervenció del baterista i retorn al motiu principal inicial, i final del tema del baterista Kresten Osgood. 

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com  i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.

 


I ja acabarem el programa d’avui escoltant també per darrera vegada als Vessel Trio, “Responde Tu”, I aquí hi tenim a Hery Paz, saxo tenor; Javier Moreno, contrabaix i Marcos Cavaleiro, bateria, en el tema compost pel saxo tenor Hery Paz  i anomenat... 

12.6.- Agno 3 (Hery Paz) 6m28s. 

I amb aquest tema tan potent i a tot Swing per “walking” del contrabaixista i plats i demés del baterista, clourem el programa d’avui. I el que seria la melodia l’han interpretat als inicis, saxo tenor i contrabaix, Hery  Paz i Javier Moreno. El saxo tenor de l’Hery Paz ens ha tornat a impressionar en la seva llarga improvisació, per llenguatge, per so robust, una mica en l’ona de Joe Henderson, que no per l’estil, ja ho sabem. Gran tema, vital, i magnífica la feina feta pel saxo tenor. Els moments finals han estat però pels dos de la base, contrabaix i baterista, i més aquest darrer que després s’ha quedat sol fent un magnífic solo de bateria. Potser en Cavaleiro, ha estat qui més s’ha acostat als típics solos dels bateristes de Jazz, els qui interpreten estàndards. Bona part de la seva intervenció ha estat però, continguda, i fent redobles a la caixa i timbales, alhora que amb un magnífic control sobre els diversos plats. Bon control rítmic, bona tècnica, i què bé acabar un programa de ràdio amb un solo de bateria, coses que no solen passar gaire, no. De fet però, el tema l’han acabat recuperant el curtet motiu principal, el saxo tenor de Paz i el contrabaix de Javier Moreno. Gran tema per acabar el seu projecte i programa d’avui. 

Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic Andrés Rojas abans El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable. 

Doncs ja hem acabat el programa d’avui, i com sempre espero que us hagi agradat tan com a mi. I ves per on que ha sigut un programa amb un Jazz Contemporani ben Avantgarde, i amb moments de Free Jazz, res a veure amb les músiques del programa de la setmana passada, coses aquestes que passen aquí, al Jazz Club de Nit. Recordem que hem escoltat als The Universal Quartet, als Vessel Trio i al Luís Nacht Quartet, amb un micro conte de Carme de la Fuente. 

Doncs res, que us recordo que aneu a veure jazz  en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, nosaltres ja fins el gener del 2022, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff, Nova Jazz Cava, Nota 79, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit. 

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

blogger templates |