Programa 688 - Italy Jazz: Reis, Demuth, Wiltgen featu. Joshua Redman; Luca Mannutza i Dexter Gordon - Italy 1981, dimecres 1 de juliol de 2026.

0 comentaris

Enllaç a l'àudio del programa:


Aquest programa i qui us parla, diu això: «Ei, vosaltres dos, atureu les guerres, mala gent». Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.

I ja hi tornem amb un programa dedicat al Jazz que es publica i que es fa a Itàlia. Podrem escoltar un parell de novetats i acabar el programa amb una publicació d’un concert que el grandíssim Dexter Gordon va fer a Itàlia i disc «More Than You Know». De les novetats, la primera «FREEDOM TRAIL» amb Reis - Demuth - Wiltgen & Luxembourg Philharmonic amb Vince Mendoza, featuring Joshua Redman, mentre que la segona és el «Circles» de Luca Mannutza. I aquesta setmana amb un micro conte de Carme de la Fuente.


I començarem el programa amb el disc FREEDOM TRAIL. Reis - Demuth - Wiltgen & Luxembourg Philharmonic amb Vince Mendoza, featuring Joshua Redman. Publicat per Cam Jazz el 19 de juny de 2026. Enregistrat el juliol de 2022 a la Philharmonie Luxembourg. Enginyers de gravació: Tijmen Zinkhaan i Werner Pensaert. Enginyer ajudant: Marko Schneider. Mesclat a Huizen, Països Baixos, el juliol de 2025 per Tijmen Zinkhaan. Mastering: Nathan James a Vault Mastering Studios, Phoenix, Arizona, EUA. Amb Michel Reis, piano; Marc Demuth, contrabaix; Paul Wiltgen, bateria; Joshua Redman, saxo tenor (a les pistes 1, 3, 4). Vince Mendoza director de la Filharmònica de Luxemburg. Tota la música de Michel Reis excepte les pistes #5, 6, de Paul Wiltgen, #7, de Marc Demuth. Pistes #1, 2, 3, 7 arranjades per Vince Mendoza; #4, 5, 6, 8 arranjades per Michel Reis. Tots els temes © KEPACH Music S.r.l. excepte les pistes núm. 3, 8a edició Double Moon. ℗ 2026 KEPACH Music S.r.l. Sota llicència de CAM CINE TV MUSIC, Inc. Produït per Michel Reis, Marc Demuth, Paul Wiltgen. Producció assistent: Brian Seeger. Producció executiva: Ermanno Basso.

I aquest és un projecte amb unes composicions allunyades del món del Jazz, sí, però imbuïdes d’una gran bellesa. El fet de sonar en el Jazz Club de Nit està motivat per diverses raons, la primera, la de recolzar la discogràfica italiana Gleam Records amb una producció jazzística important; la segona, la participació del gran Joshua Redman, a qui veurem el 4 de juliol a Can Reon, quin goig. També hi ha el motiu de les improvisacions de músics com el pianista i compositor, Michel Reis, i és clar que les de Redman, i potser d’altres, com les del baixista Marc Demuth. O sigui que situem-nos en una atmosfera amb obertura de mires i deixem-nos portar pels ritmes d’aquestes músiques. Hi ha però cançons d’una meravellosa tendresa com «Never Seen Again», amb una dolça melodia. Recordeu que al darrere hi tenim tota una orquestra filharmònica, la Luxembourg Philharmonic amb Vince Mendoza al capdavant. «Cross Country» té també uns inicis força delicats tot i pujar de to amb les cordes fregades de l’orquestra. Ben aviat el ritme ens imbuirà d’energia, tot i haver-hi Breaks com el del solo del baixista, on sembla que s’aturi tot, però no. Després tot canviarà esdevenint quasi un terratrèmol. Hi ha més temes, també diversos de ritmes i tempos, però n’hi ha un altre que és força potent i aquest és el que titula el projecte, «Freedom Trail».

Considerant que n’hi ha un parell de llargs, de més de 9 minuts, doncs res, que seran aquests dos els que podreu escoltar, ambdós arranjats per Vince Mendoza i començant pel...

1.3.- Cross Country (Michel Reis) 9:49.

Doncs què us ha semblat aquesta composició. A mi m’ha semblat increïble, la composició, però també les interpretacions dels músics, dels solistes, i és clar que tots els membres de la Luxembourg Philarmonic. Un tema que té «cinc» moments crucials, cadascun d’ells d’una bellesa força remarcable; també, cadascun amb diversitat de músiques, tot i que tot sembla girar a partir d’un motiu principal que de ben segur haureu copsat. El moment més brutal i llarg, és el darrer, potentíssim, amb el solo increïble del gran Joshua Redman, i després moments amb tota l’orquestra. I com li fot el bateria Paul Wiltgen i ja fins el brutal final que acaben de cop. El tema ha començat però delicadament amb les cordes fregades de l’orquestra, endinsant-nos ja amb el motiu principal interpretat per un fagot de l’orquestra, i ja aparèixer el quartet amb Michel Reis, piano; Marc Demuth, contrabaix; Paul Wiltgen, bateria; Joshua Redman, saxo tenor amb uns moments de crescendo brutals, sonor, però també d’emocions. Motiu de nou amb Joshua al tenor i desenvolupament d’aquest amb una intensitat esfereïdora i brutal final, obrint la porta al magnífic i delicat solo del contrabaix de Marc Demuth. I ja després, l’inici del darrer tram, amb motiu i crescendo de nou fins arribar al gran solo de Michel Reis al piano, brutal solo recolzat pel baixista i bateria; i ja el definitiu solo de Redman. Increïble tema per ja començar-los a escoltar.

I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Sedajaz Records:
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.


I ja els acabarem d’escoltar en el tema que titula el disc....

2.1.- Freedom Trail (Michel Reis) 9:30.

I de nou quina barbaritat de tema, per potència, per ritme, per canvis, per solos dels músics, el llarg del pianista Michel Reig, que per cert ha estat increïble. També el potent del gran Joshua Redman, què impressionant el seu solo per ja acabar aquest increïble tema! I què important és tenir una base rítmica tan sòlida, com és la de Michel Reis, piano; Marc Demuth, contrabaix; Paul Wiltgen, bateria tot i acompanyant Joshua Redman, saxo tenor. I amb quina majestuositat ha començat el tema, oi? Però ja ben aviat el ritme marcat pel bateria i cops al canto de la caixa, i ja el motiu principal al voltant gir tot. Sí que és un motiu recurrent, sí. El van recuperant al llarg del programa. I és clar que Redman al saxo tenor també. I després d’aquest primer i potent tram, el solo del gran Reis al piano. Magnífic i percussiu solo, també recolzat pels de la base rítmica de Demuth, contrabaix i Paul Wiltgen, bateria. I ja encarar el llarg final d’aquest «Freedom Trail» amb el brutal solo de Joshua Redman al saxo tenor, brutal tema ideal per ja deixar-los d’escoltar, o sigui que felicitats nois Michel Reis, piano; Marc Demuth, contrabaix; Paul Wiltgen, bateria; Joshua Redman, saxo tenor, Vince Mendoza, director de la Luxembourg Philarmonic i a tots els seus membres.

I després d’aquestes impressionants músiques sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente. Gràcies Carme per la teva dolçor interpretativa i musicalitat poètica, i sempre la de les músiques del programa.


I segueixo el programa fent un canvi estilístic endinsant-nos en el Jazz més ortodox, tot això entre cometes, amb el «Circles» de Luca Mannutza. Publicat per A.MA Records el 21 de novembre de 2025. Enregistrat per Enrico Furzi a La Strada Studio – Roma – març de 2024. Enginyers assistents: Francesco Bennati i Sasha Mashin. Enginyer de mescla i masterització: Sasha Mashin. Gràcies a Nevaton Microphones – Yamaha Drums – D’Addario Zildjan/VicFirth – Nino Sortino Ligatures. Amb Luca Mannutza, piano; Paolo Recchia, saxo alt; Jordan Corda, vibràfon; Daniele Sorrentino, contrabaix; Sasha Mashin, bateria. Tots els temes són de Luca Mannutza excepte el #2 de Matteo Sabattini ℗ Jordi Pujol Baulenas, editor. Tema #4 de Tony Williams ℗ Timon Music CO; tema 5 de Bobby Hutcherson ℗ Control de drets d'autor; tema 8 d'Edward Readding ℗ Duchess Music Corporation. Productor: Sasha Mashin SMASHIN PRODUCTION. Produït per A.MA Records per A.MA Edizioni ©. Pistes 3-6 Publicat per A.MA Edizioni. Pistes 1-7 Publicades per Edizioni Ishatr. https://amarecordsamaedizioni.bandcamp.com/album/circles.

Doncs amb aquest projecte fem una passa endavant endinsant-nos directament en el món del Jazz, sense preàmbuls ni fusions; en un Jazz proper al més «Neo-Bopper» alhora que interpretacions contemporànies en les improvisacions dels músics. 8 temes majorment potents de ritmes i tempos, havent-hi però temes més tranquils som ara «Metamorpho» i «December». També dir-vos que alguns són llargs, de més de 9 minuts; de fet, aquests dos comentats, tenen aquesta durada.

I els començarem escoltant en el preciós tema del líder anomenat..

3.6.- December (Luca Mannutza) 9:01.

I després del potent tema d’aquells quatre monstres de la música, ja tocava escoltar un tema delicat de tempo, una baladeta, tot i tenir també uns moments molt intensos, emotius, però. El so del saxo alt ha influït molt per assolir aquestes sensacions, car, primer fent la melodia i després en la seva inversemblant improvisació, ens ha deixat clavats a la cadira per com de bé ho ha fet, increïble Paolo Recchia, per sonoritat, per llenguatge. I també s’ha lluït el jove Jordan Corda al vibràfon, per la delicadesa de la seva interpretació. I de quina manera més delicada l’han acabat. I ja heu escoltat de quina manera l’han començat, amb el vibràfon, amb el saxo alt, ells dos amb una preciosa i delicada Intro del tema. I ja la melodia amb l’alt de Paolo i la resta de companys, remarcant la profunditat del so del contrabaix de Sorrentino i les escombretes de la bateria de Sasha i sempre, sempre la pulsió delicada del piano del líder i compositor. Magnífic tema per començar-los a escoltar.

Recordeu el 2006 i l'àlbum del mestre Mario Biondi, Handful of Soul, i aquí és on ja hauríeu conegut el geni de Luca Mannutza. Membre de Blue Note Records, va publicar The High Five Project, que va aparèixer a Handful of Soul, i Luca també hi va participar com arranjador de totes les cançons de l'àlbum, inclòs l'èxit mundial «This Is What You Are». Ara, amb Circles, The Luca Mannutzi Quintet afegeix al magnífic catàleg d'A.MA Records un àlbum basat en una profunda comprensió de l'exploració harmònica i rítmica. Amb versions de l'innovador «Herzog» de Bobby Hutcherson i la consumada «The End of the Affair» de Bud Redding, aquest àlbum és imprescindible tant per als aficionats al jazz com per als col·leccionistes de música; de fet, Circles està destinat a convertir-se en un clàssic del seu gènere. La formació del Luca Mannutza Quintet al piano, aborda les composicions amb una perícia bellament lànguida, pausada i relaxada; desmentint i millorant alhora els arranjaments meravellosament complexos que es presenten aquí. Circles es va publicà en digital i CD a través d'A.MA Records i va estar disponible a la plataforma Bandcamp a partir del 21 de novembre.

I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.


I més temes interessants alhora que potents rítmicament ho són tots els restants, com per exemple «D-Isolation», aquest però de tempo mèdium i melodia encoratjadora. També és així de tempo el tema de Bobby Hutcherson, «Herzog» amb solos increïbles al vibràfon, saxo alt.

I ja els seguirem escoltant en aquest magnífic tema del gran Bobby Hutcherson..

4.5.- Herzog (Bobby Hutcherson) 8:06.

Doncs què impressionant aquest tema que Hutcherson va encabir en el seu àlbum del 1969 publicat per Blue Note i anomenat «Total Eclipse» on hi hagué Bobby Hutcherson, vibràfon; Chick Corea, piano; Harold Land, saxo tenor; Reggie Johnson, contrabaix i Joe Chambers, bateria.

I de nou una interpretació brutal d’un gran tema del bo de Bobby. I quin final més impressionant, per crescendo, per emocions a flor de pell, per intensitat de tots els tipus, i tema que han acabat de cop. Però com l’han començat, oi? Amb acords descendents del piano del líder, un bateria desfermat, i ja un saxo alt que sembla volar com els ocells, per gràcil sons, ell fent la melodia a duet amb el vibràfon. I ja el primer canvi amb el gran solo de Sorrentino al contrabaix. Potent solo per la pulsió, però també per com va amunt i avall del mànec de la «verra». I és clar que el jove vibrafonista de nou ens ha deixat clavats a la cadira per la seva inversemblant i llarga improvisació. Increïble com ha manegat les masses del seu instrument i quin solo més impressionant que n’ha tret. I de nou un canvi ara amb el solo de Paolo al saxo alt, què bé, que maco el so «Vintage», quin fraseig més interessant alhora que tècnic, quin llenguatge més modern. Magnífic Paolo Recchia. I de nou motiu principal a duet melòdic de vibràfon i saxo alt i ja acabar amb el brutal solo del bateria Sasha Mashin i acabar aquest brutal tema de cop!

Porto diversos anys sortint i col·laborant amb en Luca i puc dir amb absoluta certesa que és un dels músics més reeixits que conec; la seva capacitat per navegar pels diversos llenguatges del jazz és sorprenent. Malgrat el seu profund coneixement de la tradició, el seu univers compositiu ha canviat en els darrers anys cap a un enfocament decididament més contemporani. Des d'aquesta perspectiva, puc dir que el seu enfocament en l'escena musical contemporània, tant a Nova York com a altres llocs, és tan fort que s'ha convertit en un punt de referència i una mena de divulgador per a molts músics. Les cançons del seu nou àlbum revelen vívidament aquesta exploració, basada en una profunda comprensió de l'harmonia —particularment evident a la cançó "D-Isolation"— i del ritme, com es veu a les cançons "Circles" i l'arranjament de la cèlebre "End of a Love Affair", per anomenar-ne només algunes. L'exploració harmònica i rítmica no és mai un exercici estèril d'estil, sinó sempre funcional al desenvolupament d'un discurs melòdic complex i lluny de ser banal, com per exemple a la peça de tres quarts Vortex, una composició amb una progressió harmònica circular en la millor tradició del jazz posttonal dels anys 60. És impossible no esmentar els fantàstics músics que ho milloren tot magistralment: Paolo Recchia al saxo alt, el jove talent Jordan Corda, una estrella emergent al vibràfon, Daniele Sorrentino, amb una gran pulsió al contrabaix i Sasha Mashin, bateria, un intèrpret de ritme increïble capaç d'afrontar les vicissituds compositives del líder amb facilitat i facilitat! Notes del disc d'Enrico Bracco.


I sí que hi ha temes magnífics a tot delicat Swing, sí, com és ara «Vortex», iniciat a duet de piano i vibràfon, com també ho és «Black Comedy», aquest amb un Swing més vital. I sí que fan una recreació del estàndard de Jazz «The End of A Love Affair», amb un ritme ternari, a tot estrany vals per com va la «cosa rítmica».
I ja els acabarem d’escoltar en el tema que titula el disc..

5.1.- Circles (Luca Mannutza) 9:40.

I de nou un increïble tema de Luca Mannutza alhora que també gran Intro d’ell a piano sol, que per cert ha durat una bona estona. Quin gust musical, quina velocitat d’execució, quina Intro improvisada ja d’entrada, què bo el Luca. I és clar que com l’han seguit tots ells, amb quina rítmica més impressionant. I ja la melodia a càrrec del saxo alt, amb unes notes llargues que ens la identifiquen. I mentre, els de la base rítmica amb una brutalitat rítmica inversemblant, per com s’agermanen Sorrentino al contrabaix i Mashin a la bateria, amb el líder i pianista en el seu llarg i increïble solo. Mare de 10 Sr, que brutal. I quin canvi rítmic a tot delicat Swing en la improvisació de Paolo al saxo alt. Quins moments més melòdics d’aquest músic, però també amb uns de més punyents per carretada de notes descarregada. I què bé els de la base rítmica com l’han acompanyat. I de manera igual ho han fet en el solo de Jordan al vibràfon, què impressionants tots tres, i potser amb algunes notes del líder al piano. Grandíssim solo de Jordan al vibràfon per ja aparèixer les notes llargues de la melodia fetes per Paolo al saxo alt i Jordan al vibràfon, i ja acabar el tema delicadament, ideal per ja deixar-los d’escoltar, o sigui que felicitats nois Luca Mannutza, piano; Paolo Recchia, saxo alt; Jordan Corda, vibràfon; Daniele Sorrentino, contrabaix; Sasha Mashin, bateria.

Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
Sunset Jazz Club, Girona:
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.


I ja acabarem el programa d’avui amb el magnífic concert que va fer Dexter Gordon publicat per Gleam Records el 7 de novembre de 2025, enregistrat el 7 de juliol de 1981 a l'Estate Jazz 81 - Villa Imperiale (Gènova) (Itàlia). Amb Dexter Gordon, saxo tenor; Kirk Lightsey, piano; David Eubanks, contrabaix; Edward Gladden, bateria. Direcció artística "Ellington Club", Gènova. Lino Zero, Marco Travagli. Restauració i masterització a Sorriso Recording Studio - Bari (Itàlia). Enginyer de so: Tommy Cavalieri. Direcció artística: Angelo Mastronardi. Productor executiu: Angelo Mastronardi. Coproductor: Alvearium Holding (Chris Besson). Agraïments a Maxine Gordon, presidenta de la The Dexter Gordon® Society, Inc. Estate of Dexter Gordon®. www.dextergordon.com.

I aquest increïble concert que van enregistrar en directe, enregistrat el 1981 i publicat el 2025, inclou una sèrie de llargs temes, per com de llargues varen ser les improvisacions dels músics del quartet de Dexter. Una de les més llargues és la que va fer el bateria Edward Gladden d’una pila de minuts en un dels llarguíssims temes, el propi de Dexter anomenat «Back Stairs» de més de 28 minuts. Per això mateix l’han editat en un doble CD i també en quatre vinils, quina meravella. I més temes són «Hi Fly» de Randy Weston; «It’s You or No One» de Sammy Cahn & Jules Styne, i el «More Than You Know» de Youmans, Rose, Eliscu.

I com que són així de llargs, els escoltarem en dos d’aquests magnífics temes, i el primer i baladeta preciosa anomenada..
.
6.CD2.2.- More Than You Know (Youmans, Rose, Eliscu) 20:23.

Doncs ja heu pogut escoltar quin preciós tema ens acaben de fer, i sobretot de quina manera més dolça Dexter ens ha fet la melodia d’aquest tema que titula el disc. I després, quines dues llargues improvisacions ens han ofert, van oferir aquell 1981, primer el gran heroi nostre, Dexter Gordon i després el seu insigne acompanyant al piano, Kirk Lightsey. I què dir dels dos de la base rítmica, David Eubanks, al contrabaix i Edward Gladden, a la bateria, què impressionants. I és clar que podria comentar alguna cosa de la improvisació de Gordon, sí, però la veritat és que no hi ha massa paraules que puguin expressar la bellesa que hem escoltat, la d’ell al tenor, amb aquest «trémolo» que tan bé fa servir al final d’algunes notes. Un llarg solo on el mestre es va esplaiar la mar de bé per a gaudi del públic present, és clar. Quin goig poder-lo escoltar tanta estona improvisant. I què generós que fou. I després, uns magnífics moments de Kirk Lightsey ell a piano sol, en una delicada i tendra improvisació. I ja al final de la impro de Lightsey a piano sol, quin delicat Swing que han fet els dos companys, amb quin Walking més delicat del baixista i copets a plats i caixa del bateria, i ja aparèixer de nou Gordon recuperant el tema per ja anar encarant el final, cosa que encara tardaria una estona, coses dels directes que feia aquest monstre, aquest músic tan generós. I sí, perquè encara faria un final a saxo tenor ell sol, moments espaterrants, és clar, per ja arribar al final d’aquest llarguíssim tema de més de 20 minuts, que totes i tots hem pogut gaudir d’allò més.

Aquest títol inaugural presenta una gravació en directe inèdita d'una de les autèntiques llegendes de la història del jazz: The Sophisticated Giant, el mestre del saxo tenor Dexter Gordon, actuant amb el seu quartet de principis dels anys 80: Kirk Lightsey al piano, David Eubanks al baix i Edward Gladden a la bateria. El concert es va gravar a Gènova, Itàlia, el 1981, a Villa Imperiale, durant el Festival Estate Jazz 81. L'àlbum està disponible com a doble CD (Gatefold 3 Limited Edition) i en plataformes de descàrrega/streaming digital des del 7 de novembre de 2025. Distribuït per IRD International distribution Service, Galileo Music, Market Music i Believe Digital.


Un breu extracte de les notes del disc: "Aquesta gravació captura més que una simple actuació excepcional: documenta el tipus de declaració artística seriosa que es fa possible quan els músics saben que la seva obra serà escoltada i apreciada al seu veritable nivell de sofisticació. (...) La gravació de "More Than You Know" es manté com a testimoni permanent de la profunda relació entre Dexter Gordon i la devota comunitat del jazz a Itàlia. Conserva un moment en què el jazz havia aconseguit un veritable estatus internacional alhora que manté el seu caràcter essencial com a forma d'art basada en l'expressió individual dins de la interacció col·lectiva". Maxine Gordon.

I ja els acabarem d’escoltar i nosaltres el programa d’avui amb el potent tema de Sammy Cahn & Jules Styne anomenat..

7.CD1.1.- It’s You or No One (S. Cahn & J. Styne) 12:42.

I quin altre brutal tema, no tant llarg com el «More Than You Know», però vaja, de quasi 13 minuts. Aquí els hem pogut escoltar fent la melodia del tema una bona estona, i és clar que mitjançant el saxo tenor del grandíssim Dexter Gordon. Abans, abans, quins moments més intensos del trio base fent una Intro marcadíssima per l’acord permanent, a mode de «Vamp» i ja aparèixer la coneguda melodia d’aquest gran tema de Sammy Cahn. Després, a volar Mr. Gordon. La seva velocitat d’execució amb el tenor és una constatació del seu passat, ell, un dels saxos tenors que va «acceptar» el BeBop en aquells anys 40 del segle XX, i el va saber desenvolupar al costat d’aquells altres monstres, Charlie Parker i Dizzy Gillespie. Quin llarg i increïble solo. Igualment dir-vos que el trio base va estar-s’hi una llarga estona fotent-li, i que el llarg solo de Kirk Lightsey va estar, ha estat també increïble. I sí que al final, amb en Dexter al tenor hem pogut escoltar a l’Edward Gladden fent un grandíssim solo a la bateria i ja tots quatre recuperar el tema, la melodia del tema, això sí, amb l’arranjament no hem escoltat aquell acord únic a mode de «Vamp», ideal tema per ja deixar-los d’escoltar i nosaltres acabar el programa d’avui que com sempre, espero que us hagi agradat tant com a mi, o sigui que moltes gràcies mestres, Kirk Lightsey, piano; David Eubanks, contrabaix; Edward Gladden, bateria i sobretot moltes gràcies Dexter Gordon.

Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Llibreria Byron: Barcelona
Nova Jazz Cava: Terrassa
Jazz Club Sant Vicenç: Sant Vicenç dels Horts
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres ja fins el 18 de juliol que farem el 1er dia del 17è Festival de Jam Sessions a SvdH on comptarem amb combos d’alumnes de G.S. de quatre de les millors escoles de música de casa nostra: ESM Jam Session, ESEM Taller de Músics, ESMUC i Conservatori del Liceu, i això serà a l’Auditori del Molí dels Frares, a partir de les 20h, i amb l’entrada gratuïta. Us hi esperem, i també amb l’instrument si voleu venir a tocar o a cantar.

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

Programa 687 - The Changes: Isa Mirallas & Rai Paz, Néstor Giménez i Irene Reig, dimecres 24 de juny de 2026.

0 comentaris

Enllaç a l'audio del Programa:


Aquest programa i qui us parla, diu això: «Ei, vosaltres dos, atureu les guerres, mala gent». Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.

I aquesta setmana de nou amb un programa dedicat a una de les discogràfiques més joves de casa nostra, The Changes. Escoltarem temes de tres dels seus projectes, el primer, l’ultimíssim disc alhora que primer d’ells dos, Isa Mirallas & Rai Paz, «Oh, The Tricks Your Mind Can Play». També el darrer del pianista Néstor Giménez, «Anthropic Principles» per acabar amb l’«Ánima» de Irene Reig.


I començaré el programa amb el disc de l’Isa Mirallas & Rai Paz featu. Giusepppe Campisi, «Oh, The Tricks Your Mind Can Play». Publicat el 22 de maig de 2026. Enregistrat el 23 de Febrer de 2025 a l’Espai Sonor Montoliu (Montoliu de Segarra). Gravació i mescla, David Casamitjana. Màstering, Ferran Conangla. Disseny gràfic, Júlia Neddermann. Amb Isa Mirallas, veu i percussió (#7); Rai Paz, guitarra i Giuseppe Campisi, contrabaix. Al blog hi trobareu l’enllaç al Bandcamp del disc.

El repertori de l’àlbum, aparentment heterogeni però amb el jazz com a eix central, transita des de Broadway fins a Bill Evans, passant per petites incursions en la música brasilera i la cançó d’autor. Tot plegat acaba configurant un relat cohesionat al voltant de les múltiples maneres de viure l’amor i les relacions humanes, per acabar rendint-nos —resignats o fascinats— davant la inevitable ignorància que envolta les grans preguntes de la vida.
Així doncs que també hi ha diversitat de ritmes i tempos, havent-hi balades precioses i temes amb tot el Swing del món, i és clar que també un amb tota la calidesa de la música del Brasil, «A Rita», de tempo vital. De balades a tempo delicat n’hi ha diverses com és ara la preciosa «Both Sides Now», tema de la psicodèlia dels anys 60s, compost per la gran Joni Mitchell. També és així de delicat un tema de la parella creativa Oscar Hammersteim II i Jerome Kern, «The Folk Who Lives on The Hill». I encara més tendra és «The Two Lonely People», de Bill Evans amb lletra de Carol Hall, del 1971. Però n’hi ha una que sempre m’ha captivat i aquesta és «Where or When», d’una altra parella de màsters, Richard Rodgers & Lorenz Hart aquest a un pèl més de delicat tempo.

I ves per on que per començar a escoltar-los, ho farem amb aquesta preciosa cançó on ells en fan una magnífica recreació..

1.2.- Where or When (Rodgers & Hart) 6:08.

Doncs quina versió ens han fet d’aquest preciós tema «Where or When» de Rodgers & Hart del 1937, i encabit en el musical de Broadway, «Babes in Arms». De fet, l’han iniciat amb una Intro molt delicada a veu i guitarra, i encara sense albirar la qüestió rítmica. Aquesta ha aparegut amb les primeres notes greus del contrabaix de Giuseppe, i ja la coneguda i molt bonica melodia i amb els acords de Rai acaronant-nos ja d’entrada. I què maco el canvi a tot Swing en el pont o la B del tema. I sí que Rai ha iniciat la seva improvisació molt melòdica amb el Walking del contrabaix de Giuseppe, ells dos, en uns moments magnífics de sobrietat, d’elegància. És clar que d’elegant, la veu de l’Isa, alhora que amb una perfecte afinació, la que té Isa, i també bonica veu. I el final ha estat per emmarcar, de dolç, ideal tema per començar-los a escoltar.

I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Sedajaz Records:
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.

Isa Mirallas & Rai Paz feat. Giuseppe Campisi recullen en aquest primer treball conjunt, part del repertori que han anat desenvolupant sobre els escenaris, amb la voluntat de captar i transmetre a l’àlbum la frescor, la proximitat i el so de la interpretació en directe. Alhora, el disc és també fruit d’un treball minuciós al voltant del sentit dels textos, les melodies i els seus acompanyaments, buscant vestir cada peça amb la màxima cura.

I la resta dels temes ja tenen tots ells una determinada vitalitat. Així són «I Didn’t What Time Is Now», també de Rodgers & Hart a tot delicat Swing i Scat d’Isa després de fer la melodia. Més o menys al mateix tempo i Swing hi podrem escoltar el més que conegut «Pennies From Heaven» del 1937 i compost per Arthur Johnston & Johnny Burke, aquest darrer el lletrista. I el primer track «I Hear Music» de Burton Lane & Frank Loesser és també així, tempo mèdium i a tot Swing.

I els podríem escoltar en «I Didn’t What Time Is Now», tema també de Rodgers & Hart, però per canviar de compositors els escoltarem en el magnífic..

2.1.- I Hear Music (Lane & Loesser) 4:27.

I sí que aquest tema del 1940 estava dins del musical Dancing on a Dime. I ves que el tema ja ha entrat amb les primeres notes de la guitarra de Rai i la veu i melodia d’Isa i ja després a tot Swing en la improvisació d’Isa a tot Scat. I què bé ho ha fet, amb solvència i seguretat, la d’una cantant que ha treballat la veu, també donant classes al Conservatorium van Amsterdam on hi va estar una colla d’anys. Afortunadament ja la tenim entre nosaltres formant aquesta parella musical amb en Rai. Una improvisació amb tota la «classe» d’una màster. Com també amb en Rai improvisant, amb elegància amb les notes i també amb els acords. Profund el so del contrabaix de Giuseppe en la seva més que brutal improvisació. Quina seguretat que dóna poder disposar d’una base rítmica tan sòlida com la de Giuseppe. Gran tema de nou d’aquest trio un tan atípic de veu, guitarra i contrabaix.

I sí que The Changes és un projecte endegat pel Joan Casares, Oriol Vallès i una colla més com en Lluc, Héctor Floría, etc i amb elles també, que en són unes quantes entre les quals Irene Reig, Alba Pujals, etc. És per això un col·lectiu de músics joves, dones i homes, que potser siguin elles i ells els únics embarcats en una història de producció discogràfica a casa nostra i fins i tot també a la península ibèrica. O sigui que els hi fem des d’aquí un fort aplaudiment.

I dels temes més vitals tenim «Three Little Words» de Harry Ruby & Bert Kalmar del 1930, a tot Broadway com la majoria dels anteriors. És clar que també és així de vital «A Rita» de Chico Buarque, però ara amb tota la sabrosura brasilera.

I ja els deixarem d’escoltar en aquests dos temes seguits...

3.7.- A Rita (Chico Buarque) 3:08.
4.4.- Three Little Words (Ruby & Kalmar) 3:14.

I què be ha cantat «A Rita» en portuguès Isa; i quina marxeta de tema de Buarque. El tema l’ha iniciat Isa delicadament amb les delicades percussions, i ja la melodia. Un tema vital, on després de cantar-la, car ben aviat s’ha acabat, de nou Isa ens ha encantat tot improvisant en Scat. Ímpro melòdica però amb l’harmonia ben a prop. I és clar que Giuseppe igualment l’ha clavat en el seu solo, i tema de nou amb la veu d’Isa per ja acabar-lo de cop.

I què vital el tema «Three Little Words» ja d’entrada amb un Swing impressionant de Giuseppe. I ha estat Rai qui ha donat la veu de «som-hi amb el tema» amb els seus acords a mode d’Intro. Isa ha acabat la melodia ben aviat, pel tempo, i ja s’ha posat a improvisar de nou en Scat, i és clar que de nou l’ha clavat. Tècnica, sí, però també bon gust interpretatiu alhora que també amb les noves melodies. I sí que Rai i Giuseppe l’han acompanyat la mar de bé mentre ella ha cantat. Però és que després ells dos han clavat uns solos magnífics, primer el de Rai més llarg, amb notes i acords, però després amb en Giuseppe fent tots dos uns «quatres compassos» compartint improvisació. I és clar que de nou la melodia i final d’aquest gran tema, ideal per ja deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats Isa Mirallas, Rai Paz i Giuseppe Campisi.


I segueixo amb aquestes músiques de creadors de casa nostra, i ara deixant de banda les veus i centrant-nos en temes instrumentals, els del disc de Néstor Giménez, «Anthropic Principles». Publicat el 23 de gener de 2026. Enregistrat a Sol de Sants Studio. Mesclat i masteritzat per Vic Moliner. Amb Néstor Giménez, piano; Camil Arcarazo, contrabaix; Andreu Moreno, bateria. Tota la música composta per Néstor Giménez. Treball d'art gràfic de Laura Carbonell. Al blog hi trobareu l’enllaç al Bandcamp del disc.

I si la música pogués anar més enllà dels límits de la física? Així comença el paràgraf d’un text que escoltareu després.

I ves per on que farem un canvi estilístic, car passarem de temes i projecte encabit en el Jazz Clàssic, per data de composicions dels temes, a un amb temes propis i estil de Jazz força contemporani. Aquesta és la sensació que a un li queda després d’haver-los escoltat detingudament. Dels 8 temes, només dos tenen el tarannà de les balades, o temes a tempo Slow. Un d’aquests és el que titula l’àlbum «Anthropic Principles», amb espurnes melòdiques avançades. L’altre de dolç és el «A Million Light Years Away», tema que t’enganya, car d’entrada sembla que hagi d’anar súper tranquil, però no, car té uns canvis força entremaliats. Com aquest darrer és el primer track «Speed Of Light», i també amb la seva melodia estratosfèrica.

Escoltem-los ja en aquest magnífic tema....

5.1.- Speed Of Light (Néstor Giménez) 4:39.

Doncs i quin canvi musical que acabem de percebre, oi? La veritat és que, a mi, en escoltar-lo aquests dies tot i preparant el programa em va passar el mateix que ha vosaltres. Quina modernitat; quina visió més oberta la seva, la del Néstor en concebre aquest, aquests temes del seu disc. Hi ha de manera evident, pels títols dels temes, una orientació científica, una admiració científica per com n’és d’immens i majestuós l’univers i les seves lleis. Ell ho ha sabut plasmar, ha sabut trobar les melodies adequades alhora que també l’aspecte dels ritmes i tempos dels temes. I és que la melodia és brillant, amb uns intervals força atípics que també ens situen el tema en el Jazz Contemporani. I de quina manera més delicada ha començat la seva inversemblant improvisació, quasi que amb un «Break», on a partir d’aquí, ell s’ha anat esplaiant desenvolupant la seva creativitat. I quin suport de Camil al contrabaix i més incisiu l’Andreu a la bateria. Gran solo del primer, del qual ja en coneixem les virtuts, com a baixista però també com a guitarrista; un putu crac, vaja. Gran tema de Néstor ideal per començar-los a escoltar.

I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.

El nou trio de Néstor Giménez transforma el so en una experiència poderosa i immersiva, on cada nota desafia les lleis de l’univers i convida l’oient a endinsar-se en un territori musical inexplorat. Impulsat per una visió artística innovadora i valenta, Néstor Giménez, músic experimentat i amb una mirada cap al futur, al capdavant de la Barcelona Art Orchestra, reuneix dos intèrprets excepcionals: el prodigiós Camil Arcarazo al contrabaix i l’aclamat Andreu Moreno a la bateria. Junts creen un diàleg vibrant entre composició i improvisació, estructura i llibertat. Aquest trio convida el públic a un viatge metafísic ple d’emoció, intensitat i sorpresa, on el jazz contemporani, l’experimentació i la profunditat expressiva convergeixen per crear una experiència veritablement memorable.

I temes potents pel marcatge de l’Andreu a la seva bateria n’hi ha una colla, com per exemple el «Speed of Sound», a tempo un pèl més viu que els anteriors. També és així de sorprenent per canvis rítmics i melodies més enllà de la nostra galàxia és «Wormhole», tot i que un pelet més lent que l’anterior. I un altre d’aquests temes que et deixen amb l’ai al cor és el sorprenent «Rondo Lumina».

Doncs encara els escoltarem en aquest darrer....

6.7.- Rondo Lumina (Néstor Giménez) 4:53.

De nou un tema sorprenent, i aquest encara més per com n’és la seva entremaliada melodia, amb uns arpegis del pianista mentre Camil al contrabaix feia també de les seves. I el tema té uns canvis melòdics i rítmics força increïbles, car l’Andreu a la bateria també s’ha esplaiat més que bé fent un solo brutal. Quins moments d’ells dos, car semblava no ser-hi Camil. I de nou un «Break» primer a piano sol, del líder Néstor, i ja un altre desenvolupament a un nivell estratosfèric per com ell mateix ha fet la seva improvisació; de fet sembla que hagi creat una altre melodia galàctica. I com els dos de la base rítmica l’han acompanyat; que més sembla que hagin també improvisat. Realment és força complicat comentar un tema com aquest, car et deixa sense paraules. També per la diversitat de canvis, melòdics, rítmics i de tempo, tot i romandre-hi sempre aquest darrer. Brutal tema de nou de Néstor.

Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
Sunset Jazz Club, Girona:
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.

I més temes súper interessants que segueixen aquests preceptes estratosfèrics són «Black Hole», que segueix el tarannà de l’anterior, a més a més d’afegir-hi breaks diversos on sembla que s’aturi tot, però no, tot segueix si més no amb la mateixa trempera rítmica a tempo mèdium. I sí que el tema més potent m’ha semblat que és el segon track del disc «CTC», també amb canvis diversos.

Doncs ja els acabarem d’escoltar en aquest gran tema de l’amic Néstor Giménez...

7.2.- CTC (Néstor Gimènez) 6:19.

I quina paleta de colors més increïble que té Néstor Giménez al seu abast, i com els utilitza; d’una manera increïble. De nou un tema per emmarcar per conceptes, per la qüestió rítmica, per melodies, i és clar per les interpretacions, la magistral del líder al piano, però també la de Camil Arcarazo al contrabaix i de l’Andreu Moreno a la bateria. El primer ha fet un solo de «traca i mocador», com ja fa temps que ens té acostumats. Pulsió, ritme, llenguatge a tot Jazz en un tema tan complex. I ves que el líder també s’hi ha posat fent-ne un altre d’increïble, de brillant per com puja al registre agut, per com de puntillista és la seva digitació, prístina i pura. I com domina l’execució dels diferents arpegis que ha fet. El que més sobta és la seva visió improvisant en aquests temes intergalàctics. També flipa la perfecta compenetració entre tots tres. Com de bé han treballat conjuntament abans d’enregistrar el disc, cosa evident. De nou una dificultat immensa la de seguir i comentar aquest tema, els temes d’aquest magnífic projecte de Néstor, ideal tema per ja deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats nois Néstor Giménez, Camil Arcarazo i Andreu Moreno.


Doncs ara ja encarem el final del programa amb el disc «Ànima» d’Irene Reig. Publicat per The Changes el 14 de novembre de 2025. Enregistrat a Heartwork Studios per Gerard Porqueres. Mesclat i masteritzat per Jan Valls. Amb Irene Reig, saxo alt/soprano i composicions; Xavi Torres, piano; Pau Sala, contrabaix; Andreu Pitarch, bateria. Disseny de COURE. Fotos de Clara Ruiz.

Ànima reflecteix les possibles etapes que experimentem com a individus: moments en què la nostra ànima lluita, es lamenta, es cura i evoluciona davant les adversitats de la vida. És un viatge que desperta una àmplia gamma d'emocions i ens crida a seguir endavant i nodrir el creixement de la nostra pròpia ànima.

Dir-vos que dels 7 temes que hi ha, només dos són delicades composicions, la que més, i també més curta és «La bassa» de només 2 minutets. L’altre de delicada i més llarga de més de 6 minuts és «Centauras» amb un gran solo de Sala al contrabaix ja després d’escoltar la melodia a càrrec d’Irene. El primer track té també un tarannà tranquil tot i els diversos canvis encabits en ell, i aquest és «Felicitat continguda».

Doncs ja la començarem a escoltar a ella i a ells en el preciós

8.3.- Centauras (Irene Reig) 6:32.

I sí que tornem a les melodies després d’haver viatjar per la Galàxia, sí. I és que amb aquest Ànima d’Irene Reig tornarem a situar-nos en un Jazz més melòdic; això no vol dir que els temes i improvisacions no siguin contemporànies, que sí, però de manera diferent als del projecte anterior. I el tema l’ha començat Xavi al piano fent el motiu principal a partir del qual ha sorgit la bonica melodia. Què maco el so que n’extreu del seu saxo alt Selmer. I ves per on que qui primer ha improvisat ha estat el bo de Pau Sala al contrabaix, ell, un gran màster, com la resta del grup. I si la melodia ha estat molt bonica, també ho ha estat la seva improvisació, la d’Irene al saxo alt. Quin solo més increïble que ens ha fet, amb quina musicalitat, amb quina tècnica més inversemblant. Brutal solo, magnífic so. Impressionant per la calidesa, també. Sorprenent però ha estat el final del tema, ella a saxo alt solo fent una Impro final espaterrant alhora que molt sentida, de sentiment, carregada també d’una gran bellesa i dificultat interpretativa.

«Ànima» és el nou àlbum d'Irene Reig Quartet, una obra que reuneix més que mai les diverses influències de l'artista i culmina en la composició de la seva primera suite: «Suite Ànima». Juntament amb el jazz, la música clàssica és una part essencial de la naturalesa d'Irene Reig, per això aquest projecte s'inspira directament en harmonies arrelades en el contrapunt i melodies amb matisos tradicionals i folklòrics que evoquen la imatgeria pròpia de la compositora. Tota l'obra està teixida amb elements musicals que reapareixen al llarg de l'experiència d'escolta, convidant el públic a un viatge sonor ple d'energia i expressivitat. La interacció i la química lentament construïda entre els músics del quartet donen lloc a improvisacions dinàmiques i estimulants que proporcionen l'espontaneïtat necessària per consolidar el nou so d'Irene Reig.

I sí que la resta de temes tenen tots una determinada trempera, amb més vitalitat també rítmica. Alguns d’aquests són «Mai vaig pensar en tu», ja d’entrada amb una melodia força entremaliada a càrrec de la líder al saxo alt, i grans sons en el registre agut. Tema de ritme trencat, com el tenen la majoria. Un altre així de sorprenent és el darrer del disc, «Dins d’un somni», amb la particularitat que el toca amb el saxo soprano, a més de tenir ambdós més de 9 minuts, a més de situar-nos a tot Swing en la seva improvisació.

I per això encara la escoltarem a ella i a ells en aquest gran tema amb el soprano..

9.7.- Dins un somni (Irene Reig) 9:26.

I amb aquest tema ens han deixat noquejats. I quin so amb el soprano més inversemblant. Una melodia feta a duet de soprano i piano en les As, mentre que ella l’ha fet sola en el pont del tema. Andreu Pitarch a la bateria ha estat increïble, i amb quin Swing ell i Pau Sala en la més que increïble improvisació d’Irene al soprano. I sempre, sempre, en Xavi Torres acompanyant amb acords increïbles. Ell mateix que s’ha posat a improvisar després d’Irene. És clar que estem parlant d’un dels pianistes més solvents de l’escena europea, ell resident entre Amsterdam i Tarragona. És posseïdor d’una gran tècnica, alhora que gust musical del més alt nivell. Creatiu com el que més. Tècnic com el que més. I quin «Break» després d’aquests moments solistes intensos de ritme i tempo. Sembla haver aparegut un altre tema. Quina delicadesa interpretativa. I sí que Irene ha seguit creant unes línies melòdiques tan i tan maques, que se’ns posa la pell de gallina. Quina bellesa. I com ha canviat tot de nou, amb més empenta dels de la base rítmica. Què impressionant aquest llarg tema d’Irene Reig i com n’han recuperat la melodia a duet, saxo i piano, increïble tema aquest «Dins un somni».

Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Llibreria Byron: Barcelona
Nova Jazz Cava: Terrassa
Jazz Club Sant Vicenç: Sant Vicenç dels Horts
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres ja fins el 18 de juliol que començarem el 17è Festival de Jam Sessions a SvdH a l’Auditori del Molí dels Frares amb alumnes de G.S. de quatre de les millors escoles de música de casa nostra, ESM Jam Session, ESEM Taller de Músics, ESMUC i Conservatori del Liceu. Entrada gratuïta a partir de les 20h. Us hi esperem.

I dels dos restants, dir-vos que «L’Atzucac» va a un tempo més o menys com algun dels anteriors, alhora que acaronar-nos de nou amb el so del seu saxo alt i melodies precioses que ella crea tot i improvisant. I també «Release» té una gran vitalitat rítmica sobretot en la improvisació de Xavi Torres al piano.

I per això ja els deixarem d’escoltar, a ella i a ells en aquest tema, i nosaltres acabarem el programa d’avui.

10.4.- Release (Irene Reig) 5:17.

I sí que acabar el programa d’avui amb aquest increïble tema ha estat el més adequat. Un tema amb una melodia un tant entremaliada, primer amb el marcatge a la bateria de Pitarch, també amb el contrabaix de Sala. Melodia entremaliada, gens trillada, i ja el solo de Torres al piano, primer tranquil de tempo, i després a tempo doblat i amb un Swing que hi és, tot i no d’una manera evident per cap Walking. Sí que ha aparegut en la improvisació d’Irene al saxo alt, i no sempre, vaja, a moments, quan Sala ha fet el Walking i Pitarch l’ha acompanyat amb la seva particular solvència. Uns moments solistes de la líder que ens la situen com una de les veus més personals en això de tocar el saxo alt, i avui també amb el soprano, en un altre dels grans temes d’aquest disc, que per cert, us recomano adquirir des del seu Bandcamp, cosa que amplio als altres dos projectes d’aquesta nit. Gran tema d’Irene ideal per ja deixar-los d’escoltar i nosaltres acabar el programa d’avui que com sempre, espero que us hagi agradat tant com a mi, o sigui que felicitats Irene Reig, Xavi Torres, Pau Sala i Andreu Pitarch.

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

Subscribe to: Missatges (Atom)
 

blogger templates |