Programa 682: Juan Romeros Manuella Orkester, Alain Metráiller i David Bristow, dimecres 20 de maig de 2026.

0 comentaris

Enllaç a l'àudio del programa:

Aquest programa i qui us parla, diu això: «Ei, vosaltres dos, atureu les guerres, mala gent».


Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.

I avui faré un programa amb músics molt potents de l’escena europea, com són Dave Bristow, «Sides» disc que vaig comprar al Jamboree Sala 3 el dia del seu concert. També hi haurà el «Heights Prospection» de l’Alain Metráiller i el del Juan Romeros-Manuella Orkester, «Lua Armonia» aquest darrer arribat mitjançant Esfera Jazz.


I començaré el programa amb el disc de Juan Romeros-Manuella Orkester, «Lua Armonia» publicat per Supertradicional Records com a vinil. Gravat per Gustav Lindelöw a Studio Ingrid, Estocolm. Overdub musical Natalie Knutzen, enginyer de gravació a Studio El Sol y la Luna. Mesclat i masteritzat per Sven Runadotter. Amb Julia Strzalek: saxo alt, saxo soprano; Alexander Zethson: piano, teclats; Vilhelm Bromander: baix, contrabaix; Pelle Vallgren: bateria, percussió; Juan Romero: congues, percussió; Convidat especial Goran Kajfes: trompeta. Foto de portada de José Figueroa. Disseny Klara Viriden. Produït per Juan Romero i Supertraditional. https://www.supertraditional.com/store/juan-romero.

I sí que a les músiques de Juan Romero el que més notarem és l’aspecte rítmic, pel fet d’haver-hi la bateria de Vallgren i les percussions i congues del líder Juan Romero. Hi ha però l’avinentesa que aquesta és un formació amb seu a Europa del nord, a Estocolm, i per això aquestes músiques rítmiques tenen també un esperit de la més estricta modernitat. I això vol dir què, tot i ser els tempos no massa vitals i havent-ni de lents, no podem parlar del concepte de balada, car les seves músiques se’n van per d’altres derroters. I ves per on que el tema més tranquilet és «Softness», amb unes percussions subtils del líder i melodies etèries. Temes al mateix tempo més o menys n’hi ha, com és el cas de «Hos Visnek», tot i haver-hi sempre els sons de les percussions i congues del líder Romero, tema on a la meitat doblen el tempo, esdevenint una altre cosa. Això mateix passa en «Caretta, Caretta», el començar delicadament i esdevenir quelcom més més endavant, ja amb més trempera en la impro de Julia Strzalek. I amb aires caribenys hi tenim «La Sabrosura» a tempo mèdium slow i del mateix pal i un pèl més viu de tempo hi ha «Terrella».


I podríem començar escoltant-los en el preciós «La Sabrosura», però ho farem amb dos temes seguits, «Softness» i «Caretta,Caretta» aquest darrer amb més tempo a la meitat del tema.

1.B5.- Softness (Juan Romeros Manuella Orkester) 3:45.
2.B4.- Caretta Caretta (Julia Strzalek) 3:53.

Doncs amb quina delicada manera hem començat el programa i tema «Softness», amb una permanent presència d’unes subtils percussions amb les quals l’han començat, i és clar que de la mà del líder Romero. I quina profunditat de so del contrabaix de Vilhelm Bromander. I ja el teclat a tot so Rodhes i la trompeta de Goran Kajfes i així va anant el tema amb el motiu recurrent del baixista, seguint una mena de «Vamp», una seqüència d’acords, a vegades amb un de sol i únic sobre el qual gira tot plegat.

I què maco aquest «Caretta, Caretta» de Julia, iniciat amb el motiu principal a càrrec del saxo alt per ella mateixa. La resta de companys hi han aparegut ben aviat, amb el baix, piano, i és clar que les percussions del líder, en un tema amb un tarannà que es va fent vital i més consistent. I ja amb tots plegats pujant el nivell emocional i també amb la improvisació de Julia al saxo alt. Posterior solo de Pelle Vallgren a la bateria i de les percussions del líder Juan Romero ideals temes per començar-los a escoltar. 

I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.


Juan Romeros Manuella Orkester, que ve a ser l'orquestra manual de Juan Romero. La meva idea del començament era fer música inclusiva sense posar en compromís l'expressió artística. Com a eines de treball utilitzem pedagogs de diferents tradicions folklòriques del món, utilitzem l'idioma del jazz, amb la possibilitat d'estar en moments totalment lliures d'estructures, tempos, escales i altres teories musicals, per donar-li espai a la intuïció i a l'expressió de cada music@. El més important era que hi hagués algun tipus de ritme on aferrar-nos-hi com oients.

I ell ens parla de cadascun dels temes, coses que si no m’escolteu aquí les podreu llegir al blog. «Hos Visnek» Aquest tema juga també amb els tempos. Es en 6/8, i vàrem tractar d'estar a un mig temps a l'inici generant un ambient de Dub, per entrar en un sentiment més africà a la segona part del tema. El tema està dedicat a un gran amic danès, el qual és un gran percussionista. Visnek és el seu cognom. «Terrella» és un tema compost per Alexander Zethson i té un deix etíop segons jo. I del tema «El balcon de Ana» ens diu que està inspirat en el Candombe de l'Uruguai. El tema parteix d'una melodia que vaig escriure a Montevideo fa molts anys. Jo diria que és una cançó d'amor. En aquest moment, a Ana i al Candombe.

Doncs els seguirem escoltant en el tema que inicia aquest projecte on la carta de presentació és l’energia rítmica, escoltem-los en...

2.A1.- El balcón de Ana (Juan Romero) 7:12.

I sí que el projecte es basa en reiteracions melòdiques sobre una base rítmica consistent i també reiterativa, que per això l’ànima de tot plegat Juan Romero n’és el percussionista alhora que ideòleg i compositor de tots els temes. I per això el tema l’ha començat ell amb les diferents percussions i acompanyat de la bateria Vallgren. I ja la recurrent melodia a càrrec de Julia al saxo alt, acompanyada pel so profund del contrabaix de Bromander i la subtilesa de les escombretes de Vallgren i és clar que les percussions del líder. I sí que l’Alexander Zethson s’ha posat a improvisar amb el seu teclat i so aeri intergalàctic, i sempre amb el motiu recurrent fet per Julia al saxo alt. I ella mateixa s’ha posat a improvisar sense massa escarafalls, seguint amb motius repetitius, amb la base fent el mateix, tema, i temes que respiren ritme per tot arreu i per això no hem escoltat ni grans ni llargues improvisacions dels músics, car tot gira al voltant de la «cosa rítmica». Gran tema de Juan Romero, ell que viu a Estocolm i on escoltaran aquestes músiques de manera més directe i freqüent.


I segueix parlant dels temes, i que si no m’escolteu aquí, ho podreu llegir al blog.
«La Sabrosura» té elements del folklore cubà, el merengue songo i el Son. A la introducció del tema i a la línia de baix fem referències a la música del Riu de la Plata. «Softness» També és un tema que parteix de la improvisació lliure on jo començao amb uns caxixis i ben aviat es varen anar sumant els músics. «Caretta Caretta» és un tema compost per Julia, la nostra fantàstica saxofonista. «Det Lilla Vemodet» és un tema que també es basa en la improvisació lliure on en aquest cas li vaig demanar a Pelle el nostre bateria que comencés amb alguna cosa rítmica, i després ens hi vam sumar. I jo afegeix-ho que és un tema situat en un context de música conceptual molt eclèctica, més o menys com és tot el projecte, tema però a tempo tranquil, amb unes percussions d’una profunditat remarcable per les seves greus sonoritats, tema força inquietant, sí. I sí que un dels més vitals és «La gran ciudad», amb una vitalitat que ja es percep d’entrada pels sons de la gent que hi viu, i ja seguir amb les percussions del líder. El tema parteix amb el ritme de samba dur com a inspiració. Fou gravat sense dir res, simplement vaig començar a tocar el ritme i la banda s’hi va acoblar.

I nosaltres ja els acabarem d’escoltar en un tema on m’he permès escapçar una primera part a mode d’Intro i posar-vos la resta, ja més potent de tempo, i aquest és..

4.A2.- One of those days (Juan Romeros Manuella Orkester) 7:57.

I diu ell d’aquest tema què...Té com a punt de partida generar ambient, després parteix tot d'un ritme de Badia, Brasil. A dalt del ritus tenia dues idees. Una era començar lent i acabar ràpid. L'altra era que tota la banda passés de tocar els temps a terra, que toqués els temps a l'aire, els del contratemps. A dalt de tot això toquen Julia i Goran, saxo alt i trompeta lliurement.

I ja heu pogut escoltar com ha anat evolucionant el tema partint d’uns primers moments delicats; com ha anat pujant de volums i més endavant de tempos, com ell ens ha explicat abans. Tot plegat té una constant, el motiu rítmic reiteratiu a càrrec del baixista Vilhelm Bromander a partir del qual es desenvolupa tot. Acaba però delicadament, després d’haver arribat a uns moments intensíssims, de ritmes, de tempo que va creixent, d’emocions. I per sobre, primer el saxo alt de Julia improvisant amb notes llargues; per sota el teclat de l’Alexander i ja la trompeta amb efectes de reverberació que li donen més espai, s’esplaia la mar de bé. I com va creixent tot, quina persistència rítmica més impressionant. Una formació que en directe déu ser impressionant de veure i d’escoltar. Com s’esplaien els dos vents, com hi van les percussions, com la bateria, de quina manera el baixista els porta a tots. Brutal tema per ja deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats nois Julia Strzalek: saxo alt, saxo soprano; Alexander Zethson: piano, teclats; Vilhelm Bromander: baix, contrabaix; Pelle Vallgren: bateria, percussió; Juan Romero: congues, percussió; Convidat especial Goran Kajfes: trompeta. Gràcies Juan per enviar-me el projecte i pels teus comentaris de cadascun dels temes. Abraçada.


I ara farem un saltet estilístic i ens endinsarem en el Jazz amb aires de «tradició» per com de presents tindrem als mestres dels anys 60s del segle XX, tot i la modernitat de la proposta i aquest és el disc «Heights Prospection» del saxofonista francès Alain Metráiller publicat per unitrecords el 3 de març de 2026. Enginyer de gravació, Aaron Nevezie. Enginyer de mescles, Joseph Branciforte. Enginyer de masterització, Joseph Branciforte. Amb Alain Métrailler, saxo tenor i composicions; Elias Stemeseder, piano; Chris Tordini, contrabaix; Eric McPherson, bateria i Grégoire Maret, harmònica a «Flight of the Humble Being». https://unitrecords.com/backstage/alain-mtrailler/67d42e64aa27b417fa92b423/

I sí que farem un saltet estilístic amb les músiques de l’Alain, sí. Doncs la veritat és que aquest disc m’ha sorprès agradablement per la música encabida, per la seva diversitat de ritmes i tempos, on dels 8 temes que hi ha, fins i tot n’hi ha un encabit quasi que en el Free Jazz i tema «Jump Load». Hi ha però uns quants temes a tempo de balada, músiques molt delicades com és «Crazy He Calls Me», melodia que ens recorda un estàndard de Jazz. Un altre tema així és «Flight of the Humble Being» amb l’harmònica de Maret. I ves per on que «I_m in Tears» és així de bonica per com Alain l’inicia a saxo tenor sol, després ja amb un delicat Swing.

I podríem començar amb un tema que s’acosta als conceptes del Jazz Contemporani també a un tempo tranquilet, anomenat «Obvious Transmission» però els començarem escoltant a tot delicat Swing en el tema..

5.3.- EWR Hero Saynt (Alain Metráiller) 5:27.

I sí que el delicat Swing ha aparegut, sí, ara bé, ha estat després de la Intro feta a saxo tenor del líder Alain Metráiller. La melodia l’ha feta ell, tot i ser curteta, la part de la A, mentre que el pont o la B, l’ha remarcat més el piano, i ja de nou tema i improvisacions la primera la del pianista Elias Stemeseder. I què subtil interpretació del pianista en el seu solo, a base d’arpegis i demès pianíssims; i per de sota la magnífica profunda pulsió del baixista i els delicats copets a plats i caixa del bateria McPherson. I vés que l’Alain s’ha posat a improvisar i de quina brutal manera l’ha fet. So potent, llenguatge modern amb aires de Wayne Shorter, car sembla ben bé el seu mirall estilístic, improvisant, per so i per melodies creades. Gran solo del líder que ja ens situa al final del tema que han acabat delicadament, ideal per començar-los a escoltar.

I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Sedajaz Records:
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.

“Heights Prospection” és l'àlbum de debut del saxofonista tenor suís, adoptat a Brooklyn, Alain Metrailler. Aquest projecte compta amb una formació impressionant, que inclou Elias Stemeseder al piano, Chris Tordini al contrabaix, Eric McPherson a la bateria i el convidat especial Gregoire Maret a l'harmònica. L'àlbum consolida la identitat musical d'Alain a través d'un sentit homenatge a les seves principals influències, que inclou mentors i el seu pare, Richard, percussionista, director d'orquestra i el seu primer mentor, la marxa prematura del qual va deixar un profund impacte. En honor a Prospect Heights, el barri de Brooklyn que ha estat central en el seu desenvolupament artístic, el títol de l'àlbum reflecteix la recerca inquebrantable d'Alain per coneixements socials, musicals i espirituals més profunds.


I seguiré amb un tema un pèl més viu i també a tot modern Swing, anomenat...

6.2.- Crispy (Alain Metràiller) 6:16.

I ves per on amb quina melodia més vital i un punt de divertida ens ha captivat, i ja les improvisacions, la primera, la seva. Tema que té un Swing a batzegades, vaja, que el baixista no manté un Walking estable, alhora que tampoc el bateria. Tot plegat té un Groove molt potent, car la cosa rítmica va així com una mica trencada. I de nou l’Alain ens ha deixat clavats a la cadira per la seva molt més que solvent improvisació, tot i que m’ha semblat curteta. Després d’ell l’Elias al piano ens n’ha brodat una altre. Com ha construït les frases jugant amb els acords amb ambdues mans, quin goig. I ves quina profunditat de so la del baixista i contundència sonora continguda. Improvisació inversemblant per línies melòdiques creades, per pulsió rítmica, vaja, brutal solo de Chris Tordini. I el líder recupera la melodia i ja per acabar el tema amb un llarg «Vamp», magnífic aquest «Crispy» de l’Alain Metráiller.

Alain Métrailler és un saxofonista i compositor suís conegut pel seu so expressiu i la seva veu distintiva en el jazz contemporani. Originari de Valais, Suïssa, es va traslladar a la ciutat de Nova York el 2019, on es va convertir en una part activa de la vibrant escena musical de la ciutat com a líder de banda i músic de suport. Establert a Brooklyn i format a The New School for Jazz and Contemporary Music, Métrailler va passar sis anys desenvolupant la seva visió artística i donant forma al seu quartet. El 2018, va ser guardonat amb el premi Langnau Jazz Nights, seleccionat personalment pel llegendari bateria Adam Nussbaum. Fins ara, Ohad Talmor, un estret col·laborador de Lee Konitz, n’ha estat el seu mentor, així com dels principals artistes de jazz Reggie Workman, Dave Douglas, Chris Cheek i Mark Turner.

Métrailler ha gravat recentment el seu àlbum debut a Nova York, amb Elias Stemeseder, Eric McPherson, Chris Tordini i Grégoire Maret. Ara, de tornada a Suïssa, és un músic molt sol·licitat i continua col·laborant regularment amb Ohad Talmor i Eric McPherson, i recentment va actuar a la banda de McPherson a l'AMR de Ginebra. Actualment està preparant el llançament del seu àlbum amb Unit Records a la primavera del 2026, i té previst fer una gira internacional.

I ja per acabar us podria posar el tema «Jump Loud» a tot Free Jazz però no, esteu tranquils, car sonarà el molt potent...

7.6.- Unstablemates (Alain Metráieller) 7:31.

Doncs ves per on que el títol d’aquest tema fa una referència al «Stablemates» de l’estimat i enyorat Benny Golson, tot i que possiblement vulgui dir el contrari, harmònicament parlant, vés a saber. El tema és però brutal, per concepció, estructura, però també per la qüestió rítmica on de nou el bateria McPherson de nou està brutal. És clar que també Chris Tordini al contrabaix. Inciat a Intro de saxo tenor sol, després piano i la resta de companys, i ja amb la melodia, curteta, que deixa pas a la primera improvisació a càrrec del pianista Elias Stemeseder qui ha fet un solo encabit en el Jazz Contemporani, com és molt i molt aquest projecte, en temes com aquest. Quins moments més intensos de rítmica, de creativitat. I és clar que l’Alain Metráiller al saxo tenor l’ha seguit en aquest contemporània ona musical, què brutal. Quina tralla de solo que ens ha fet el líder, quins recursos que té, quina sonoritat més potent i brillant, quines línies creades més inversemblants. Després d’ell, tranquil·litat en el solo del baixista Chris Tordini, ell i els copets al canto de la caixa de Mc Pherson. I ves que aquest s’hi ha afegit a la roda de solos, i quina meravella que ha fet. Quins cops a les timbales, redobles obviant els plats, al final sí, i ja tema i final, ideal per ja deixar-los d’escoltar, o sigui que felicitats nois Alain Métrailler, saxo tenor i composicions; Elias Stemeseder, piano; Chris Tordini, contrabaix; Eric McPherson, bateria i Grégoire Maret, harmònica.


I ja encarem el final del programa amb el disc del pianista Dave Bristow, «Sides» publicat per Elastic Stage, i com he dit, comprat al Jamboree Sala 3 el dia de la seva presentació a casa nostra. No hi ha dades de l’enregistrament, ni posats al CD, prova de la total auto-producció del disc tot i col·laborar-hi els de Elastic Stage. Amb Christian Altehülshorst, trompeta; Félix Hardouin, saxo alt; Dave Bristow, piano/composicions; Gabriel Pierre, contrabaix; Guillaume Prévost, bateria i amb la col·laboració del gran Mike Stern, guitarra (#2,3), Caloé (#6) i Katrin-Merili Poom, Gustave Reichert i Tommy Scott (#9). https://elasticstage.com/davebristow.

Doncs aquest és un projecte també molt interessant, amb unes interpretacions magistrals de tot el quintet, i és clar que de les convidades i convidats. De temes a tempo slow, el de la balada n’hi ha un parell, el preciós «Réverie d’Automne» amb la càlida veu de Caloé i també hi ha el bonic tema anomenat «Magenta». I un pèl més vital és el darrer track del disc on hi col·laboren una colla de músics amics, entre els quals na Katrin-Merili Poom la qual ens acarona amb la seva veu, tema amb una determinada consistència rítmica. N’hi ha un d’instrumental iniciat amb una Intro a piano sol pel líder que té uns aires festius i melodia un tant popular, vital també, que està força bé, i anomenat «We Three».

Però ja els escoltarem amb un pèl més de trempera en el brutal tema on hi col·labora el gran Mike Stern a la guitarra i anomenat...

8.3.- The Buddha (Dave Bristow) 4:41.

I de nou fem un saltironet estilístic i ho dic per la guitarra de Mike Stern la qual ens ha situat en un entorn de Jazz-Rock-Progressiu, vaja, de Fusió. Però no ens enganyem que la resta de companys van més en l’ona del Jazz del més actual per com remenen ells els seus instruments, per com improvisen, pels mateixos temes del líder Dave Bristow. I quin motiu fa el baixista Gabriel Pierre més potent i com li fot a la bateria en Guillaume Prévost. I la melodia, què maca i com va descendent per sota mentre a primera línia es manté per la trompeta de Christian. I ja la improvisació del mestre Stern i què bé que encara vagi fent col·laboracions com aquesta, car, de tocar en gires potser ja no ho faci. Brutals les seves maneres improvisant, maco el so fosc que li extreu a la guitarra passada per determinats efectes. I ja la improvisació del líder David Bristow al piano, més ortodox que en Mike. Tot i això el tema té un caminar un tant trencat, per com n’és el seu ritme. I ja els dos vents recuperant la melodia, amb més presència de la trompeta, acaben el tema de cop, ideal per començar-los a escoltar.


Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
Sunset Jazz Club, Girona:
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.

I dels temes restants dir-vos que són els que tenen més trempera, entre els quals hi tenim el que ara mateix escoltarem...

9.7.- Rauschenberg (Dave Bristow) 7:04.

I ves per on que acabem d’escoltar un altre tros de tema amb una quasi absència de Swing, car el ritme de nou ha estat així com una mica trencat. Els culpables, entre cometes són el baixista Pierre, el bateria Prévost i és clar que el compositor Bristow. I després de la Intro, la melodia descendent feta a duet de saxo alt i trompeta. I després de la melodia ja hem pogut escoltar la magnífica improvisació del saxo alt Fèlix, què bé que ho ha fet, i amb quin magnífic so que li extreu del seu Mark VI. El dia del directe al Jamboree vam gaudir d’allò més de les seves improvisacions, a un pam de distància, la d’ell però també la de tota la resta de companys, i és clar que les del líder Bristow com acabem d’escoltar després del saxo alt. El líder ha fet un solo controlat, sense escarafalls, amb poques notes però molt ben posades. Sí que hem pogut escoltar el Walking del baixista creant una gran sensació de Swing en el solo del líder Bristow al piano. I així han seguit els de la base, més o menys, acompanyant el solo del trompetista Christian. Aquest l’ha fet de traca i mocador, sempre ell amb un so molt brillant i potent, un crac, com tots. Gran tema aquest « Rauschenberg».

Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Llibreria Byron: Barcelona
Nova Jazz Cava: Terrassa
Jazz Club Sant Vicenç: Sant Vicenç dels Horts
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres ben aviat, el 29 de maig amb el Jose Alberto Medina Trio – Tribut to Bill Evans, amb Horacio Fumero, contrabaix i David Xirgu, bateria, a la Sala Xica a partir de les 22h, entrades a taquilla i a Entrapolis.


I dels dos restants, els més potents i magnífics tots dos, m’hauré de decidir per un d’ells, cosa difícil, car ambdós temes són increïbles, però vaja, doncs res que ja els acabarem d’escoltar i nosaltres el programa d’avui amb el primer track i tema anomenat...

10.1.- Stars of Orion (Dave Bristow) 7:41.

I aquest tema ha acabat dolçament, havent-lo començat el líder Dave Bristow amb una llarga Intro a piano sol, on ja hem albirat la melodia principal. El que no veiem ha estat el ritme del tema. I el líder ha fet tota la melodia a piano, i ja el canvi de ritme i tempo brutal, amb el baixista fent un motiu principal a partir del qual el líder desenvolupà el tema. Un tema que va a un tempo increïble, per com li foten els dos de la base rítmica, contrabaix i bateria, Pierre i Prévost. I de nou la melodia l’han fet els dos vents, trompeta de Christian i saxo alt de Félix. I qui primer ha improvisat ha estat el magnífic trompetista, i de nou amb una carretada de notes i totes molt ben posades. Gran solo que ens ha fet, amb aquest so tan potent i ara no tant brillant per situar-lo més en el registre del mig. I també s’hi ha posat el líder Dave Bristow al piano, i de nou fent un solo força ben muntat, força ben realitzat, amb bones idees i bon joc d’ambdues mans. I és clar que de nou el so del saxo alt ens ha captivat, ell que és en Félix, i també la seva brutal improvisació, en un tema increïble, que va a un tempo brutal, ideal per ja deixar-los d’escoltar i nosaltres acabar el programa d’avui que com sempre espero que us hagi agradat tant com a mi, o sigui que felicitats noies i nois Christian Altehülshorst, trompeta; Félix Hardouin, saxo alt; Dave Bristow, piano/composicions; Gabriel Pierre, contrabaix; Guillaume Prévost, bateria i amb la col·laboració del gran Mike Stern, guitarra (#2,3), Caloé (#6) i Katrin-Merili Poom, Gustave Reichert i Tommy Scott (#9).


Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

Programa 681: Ben García-Lucas Martínez, Pablo Martín Trio i Jossy Botte-Giuseppe Campisi Quartet, dimecres 13 de maig de 2026.

0 comentaris

Enlaç a l'àudio del programa:


Aquest programa i qui us parla, diu això: «Ei, vosaltres dos, atureu les guerres», mala gent!

Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.

I aquesta setmana podreu escoltar músiques súper actuals i discos de gent jove, com és Pablo Martín Trio, «The Standard US»; Ben García – Lucas Martínez, «Raices» i «The Gathering», Jossy Botte / Giuseppe Campisi Quartet i aquesta setmana amb un micro conte de Carme de la Fuente.


I començaré el programa amb el disc "Raices" de Ben García - Lucas Martínez featu. Antonio Sánchez, disc autoproduït amb tot l’esforç que això representa. Enregistrat el 13 i 14 de març de 2025 per Marc Piña als Music Lan Studios, Girona, CAT. Mesclat i masteritzat per Dave Darlington al Bass Hit Studio, New York. Editat per Vernau Mier, Lucas Martínez i Ben García. Amb Lucas Martínez, saxo tenor i composicions (#2,3); Marco Mezquida, piano; Ben García, contrabaix i composicions (#1,4,5); Antonio Sánchez, bateria i de convidat Dariel Peniazek, guitarra i composició de «La Plaza» conjuntament amb Lucas Martínez. Produït per Ben García i Lucas Martínez.

I dels 6 temes que hi ha en aquest disc, dir-vos que n’hi ha de delicats de tempo, i el que més, l’anomenat «Colibrí» i 3er track. El segueixen «Montañas», 4rt de la sèrie, i el segon track i anomenat «Morriña», aquest amb un pèl més de tempo. El 5è «Pradera» també és així de bonic.

Doncs ja els començarem escoltant en aquest darrer compost per Ben García...

1.5.- Pradera (Ben García) 5:02.

I de quina delicada manera hem començat el programa d’avui, amb aquesta composició de Ben García tan bonica alhora que sentimental. I quin goig poder tenir a Marco Mezquida formant part d’un projecte que no sigui algun dels seus. Alhora és una cosa bastant única, car, ara mateix només recordo un altre projecte on Marco hi col·labora, i és «Orangina» de l’Albert Cirera & Tres Tambors. I amb quina sensibilitat ha fet ell la seva tendra improvisació, ben emmarcada en el context melòdic del tema. I quina entrada ha tingut Lucas amb el saxo tenor tot i encetant la seva improvisació. Velocitat de fraseig, sonoritat continguda, melodia creada al voltant de l’harmonia del tema, ell havent fet un solo curtet, però molt reeixit. I melodia feta pel contrabaix del líder Ben i piano de Marco i seguir amb la resta de companys, per ja aparèixer el gran solo de bateria del gran Antonio Sánchez, brutal bateria resident a N.Y. Molt bonic tema per començar-los a escoltar.


I com que hi tenim a Dariel Peniazek la guitarra, els seguirem escoltant en el tema on aquest els acompanya, compost per ell i Lucas anomenat..

2.6.- La Plaza (D. Peniazek & L. Martínez) 4:25.

I sí que ens hem trobat amb una altre melodia també amb un tarannà similar, tot i ser el ritme i tempo força diferent de l’anterior. I és clar que la sonoritat del tema ha canviat pel fet d’haver-hi la guitarra de Peniazek, cosa que hem percebut més ja cap al final del tema amb un canvi rítmic en el tema, que quasi el reconverteix en un altre, tema. I sí perquè, saxo tenor i guitarra han encetat un motiu melòdic principal força diferent de l’original, i acabant el tema de cop després d’algunes evolucions. I és que ha començat, com he dit, de manera melòdica similar a l’anterior. Però ja la guitarra de Peniazek ens ha frapat per com de moderna ha estat la seva improvisació. També Lucas l’ha seguit fent la seva de manera magistral, ell, amb el seu característic so. Gran tema, aquest «La Plaza», i també al final amb un Antonio Sánchez desbocat.


I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Sedajaz Records:
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.



I ja els deixarem d’escoltar en el tema més potent, compost per Ben García i anomenat..

3.1.- TJ – Paris (Ben García) 5:42.

I sí que aquest tema ha estat un pèl més canyero, tot i mantenir-se també a un tempo no massa vital. Sí que les evolucions melòdiques i rítmiques estant molt influïdes per com Antonio Sánchez li fot a la seva bateria. I sí que la melodia ha aparegut de la mà de Lucas al saxo tenor, i sempre el motiu recurrent fet per Marco i Ben. I quin canvi de tonalitat i de ritme hem escoltat en el pont o la B del tema, i ja els quatres compassos improvisant l’un i després l’altre. I més endavant sembla que hagin aparegut uns moments de quasi improvisació col·lectiva on tots ells deixen anar tota la seva creativitat farcida d’energies diverses. De nou i ja cap el final, solo de Sánchez ben recolzat per un motiu recurrent fet pel Marco i acompanyat del contrabaix de Ben Garcia. Llargs i intensos moments on el bateria sembla estar posseït pels àngels més potents. Un solo llarg i consistent on l’Antonio s’ha esplaiat la mar de bé, i és clar que sí, ell tot un crac internacional de la bateria, ben recolzat per un altre crac, de casa nostra, ja molt merescudament reconegut per tot arreu, l’amic Marco Mezquida en aquest brutal tema, ideal per ja deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats nois Lucas Martínez, saxo tenor i composicions (#2,3); Marco Mezquida, piano; Ben García, contrabaix i composicions (#1,4,5); Antonio Sánchez, bateria i de convidat Dariel Peniazek.

Doncs ves per on que després d’aquestes magnífiques músiques, sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente. Gràcies Carme per la sempre poètica sensibilitat envoltada de la musicalitat del programa.


I seguiré ara amb el disc del Pablo Martín Trio, «The Standard US» publicat per Fresh Sound Records - FSNT el 30 d'abril de 2026, enregistrat per Sergi Felipe el 30 i 31 de maig de 2025 a l’Underpol Studio, Barcelona. Mesclat i masteritzat per ell mateix. Amb Pablo Martin, saxo tenor; Héctor Tejedo, contrabaix i Kike Pérez, bateria i amb Héctor Floría, saxo tenor #4, 8. Produït per Pablo Martin. Productor executiu, Jordi Pujol per a Blue Moon Produccions Discogràfiques S.L. I al blog hi podreu trobar el seu Bancamp: https://freshsoundrecords1.bandcamp.com/album/the-standard-us.

I us haig de dir que la selecció d’estàndards que va fer Pablo va ser molt acurada. Entre els 9 temes, n’hi ha però dos de propis. Pel que fa a ritmes i tempos, dir-vos que són diversos, considerant que el que podrien ser balades com són els temes «Body and Soul» i «Pannonica» han estat reconduïts amb arranjaments molt subtils alhora que amb un puntet més de tempo en cadascun d’ells. I sí que un dels temes de Pablo està fet a tempo mèdium slow i a tot delicat Swing, i aquest és el preciós «It’s All About That», que ben bé té tot el necessari per ésser un estàndard de Jazz. I amb un pelet més de tempo han inclòs el magnífic tema de Tadd Dameron, «On a Misty Night».

I sí que començarem amb el magnífic arranjament del tema de Johnny Green anomenat...

4.5.- Body and Soul (Johnny Green) 3:11.

I sí que acabem d’escoltar una increïble i magnífica versió d’aquest clàssic tema del Jazz. És clar que ha estat degut a les aportacions rítmiques de la bateria de Kike i també les notes del contrabaix de l’Héctor. Una versió que s’allunya molt de les escoltades fins ara, la qual cosa els situa en un plus per la seva creativitat. De fet, només hem escoltat la melodia del tema feta pel Pablo amb el seu saxo tenor, i per dessota, les evolucions de Kike i Héctor. Pablo ha fet les dues primeres As del tema, per ja aparèixer el preciós pont, o B del tema, amb aquest canvi tonal tan maco i increïble. Ha seguit amb la darrera A, tot i recuperant la melodia, i ja encarar el final d’aquest tema de Johnny Green.


I ell mateix ens diu això, i si no m’escolteu, ho podreu llegir al blog..
Quan vaig començar el projecte del trio, recordo escoltar sense parar "The Standard Joe" (Joe Henderson), "Way Out West" (Sonny Rollins), "Sun Sol" (Seamus Blake) i "Twio" (Walter Smith III). Em va hipnotitzar el format, la llibertat creativa, l'espai, la interacció, l'energia i la manera com tocaven estàndards. Aquesta referència sempre m'ha acompanyat, i és el que volíem, definir-nos com a grup: diàleg creatiu, l'alegria de tocar junts i l'energia de l'actuació en directe. En els nostres primers concerts, fa gairebé vuit anys, treballàvem principalment amb estàndards, ens encantava triar-los, donar forma a un concepte d'arrel i després deixar-nos portar pel moment. El nostre primer àlbum, "State of the Trio: Live at Nova Jazz Cava" (2020), va ser una exploració inicial del format de trio a través de composicions originals, i "Forward" (2023) va proposar una evolució sonora i estilística, amb música més arranjada i un so més contemporani.

I seguirem amb el tema propi anomenat....

5.3.- It's All About That (Pablo Martin) 05:10.

Doncs la veritat és que aquesta melodia m’ha semblat maquíssima, i que ben bé podria formar part del «Spanish Jazz Standards Song Book». Recordem que estem escoltant un trio de saxo tenor, contrabaix i bateria, tal i com Sonny Rollins el va concebre. Una melodia que ben aviat l’hem incorporat al nostre cervell, per tan ben feta com ho està. I Héctor ens ha clavat una grandíssima improvisació al contrabaix, feta amb una pulsió rítmica molt potent, alhora que llenguatge emprat, de lo més Jazzero, ell, com tots tres, vivint un creixement musical més que evident, de la qual cosa totes i tots n’estem molt contents. I Pablo s’ha posat a volar amb el seu tenor, més que doblant el tempo original, deixant anar una gran carretada de notes, aquelles «Sheets of Sound» de Coltrane, «Capes de sons». Ens ha mostrat la seva acurada tècnica, alhora que el seu bon gust musical. Si quan improvises n’extreus melodies, doncs això ja és una mostra del teu valor com a improvisador. Brutal tema de Pablo Martín.
I un altre dels temes a tempo mèdium és el «Re corda-me» de Joe Henderson, un dels seus referents, com hem pogut escoltar. I amb un pelet més de tempo hi tenim el de Cole Porter, «You do Something to me».


I també hi ha un altre dels magnífics estàndards a tot vital Swing, el de Richard Rodgers i anomenat...

6.2.- I Could Write a Book (Richard Rodgers) 04:16.

I "I Could Write a Book" és una melodia del musical de Rodgers & Hart de 1940, «Pal Joey», introduïda per Gene Kel ly i Leila Ernst. Es considera un estàndard de Jazz.

I en aquest tema ja hem pujat de tempo alhora que amb un magnífic Swing, acabant-se el tema d’aquella manera que sempre us dic, que en un directe, s’allargassaria segons públic i músics. I vés què tranquil·la ha estat la presentació melòdica del tema. I quin canvi de tempo en la primera improvisació feta pel líder Pablo. I és clar que ens ha mostrat de nou la seva capacitat creativa, alhora que la tècnica emprada, la qual ha estat l’adequada per a poder fer ell aquest brutal i increïble solo alhora farcit de musicalitat. I quins «vuits» compassos improvisant que ens han fet Kike a la bateria i Héctor al contrabaix, ells dos també amb una gran tasca feta i delicadeses que ens han mostrat tots tres ja a les acaballes del tema, que han acabat d’aquella manera que ja sabeu, per no repetir-me tant.

Al final de la gira "Forward" a Andalusia, l'agost de 2024, vaig dir a Kike i Héctor: "Nois, el nostre proper àlbum es dirà "The Standard Us" i serà tot d’estàndards". Des de llavors, aquest disc ha estat al meu cap. Amb "The Standard Us" (un títol que ret homenatge a "The Standard Joe") volíem tornar a les nostres arrels i a l'esperit dels nostres primers concerts. Gravat als estudis UnderPool, l'àlbum ofereix una reinterpretació de set estàndards que juguen amb el so, la forma, la melodia i els papers de la banda, juntament amb dues composicions originals, "Something Tradi" i "It's All About That". Inspirats en duos històrics de saxo tenor com Lockjaw i Griffin, també vam convidar Héctor Floría a unir-se a nosaltres en dues cançons.


I tot i que també podríem escoltar-los en el «Serenity» també de Joe Henderson em sembla magnífic acabar d’escoltar-los en el tema propi, un dels dos on hi van convidar Héctor Floría al saxo tenor i tema anomenat..

7.4.- Something Tradi (Pablo Martin) 04:10.

I amb quin brutal tema hem acabat, i què bé ho han fet els dos saxos tenors, ells fent-ne a duet la melodia. I qui primer s’ha posat a improvisar pel canal esquerre ha estat l’Héctor Floría el qual s’ha esplaiat la mar de bé, alhora que fent un brutal solo per velocitat de fraseig. Musicalitat i creativitat la té també Héctor, del qual ja en coneixem les seves grans virtuts com a solista, però també com a compositor, havent-li posat alguns dels seus discos publicats per The Changes. Brutal tema, amb Pablo seguint-lo improvisant pel canal dret i fent-ho també de la millor manera possible. I fins i tot, després, ells dos han fet uns «quants compassos» compartint improvisacions, i és clar que fer-ho a aquest tempo tan vital, és una prova de foc que ells han superat sense cap problema. Al final, fent una improvisació col·lectiva de dos mostrus joves del Jazz de casa nostra, la qual cosa ens omple de satisfacció, ideal tema per ja deixar-los d’escoltar, o sigui que felicitats nois, Pablo Martín, Héctor Tejedo, Kike Pérez i l’Héctor Floría.

I Pablo ens acaba dient això....
Al llarg dels anys, el trio també s'ha convertit en un espai d'amistat i confiança. Aquest sentiment de complicitat forma part del nostre so, i crec que és més present en aquest àlbum que mai abans. Estic molt content amb el resultat, i veure'l publicat per Fresh Sound New Talent és sincerament un somni fet realitat. Espero que us agradi i gràcies per donar suport a la música, el jazz i el disc físic. Ens veiem en un concert! Pablo Martín.


I ja acabarem el programa amb el següent disc de la nit, i serà el «The Gathering» de Josyy Botte / Giuseppe Campisi Quartet, publicat per The Changes el 6 de febrer de 2026. Enregistrat per Sergi Felipe el 6 d'abril de 2025 a l'Underpool Studio, Barcelona. Mesclat i masteritzat per ell mateix a Underpool. Amb Jossy Botte (saxo tenor, i composicions #2, 5, 6 7), Giuseppe Campisi (contrabaix i composicions #1, 4), Oriol Vallès (trompeta), Joan Casares (bateria). I al blog hi podreu trobar el seu bandcamp: https://thechangesmusic.bandcamp.com/album/the-gathering.

«The Gathering» és el primer àlbum col·laboratiu del saxofonista tenor Jossy Botte i el contrabaixista Giuseppe Campisi. Els dos músics sicilians es van conèixer durant els seus estudis al Berklee College of Music i des d’aleshores col·laboren habitualment, desenvolupant una forta connexió musical. Units per unes arrels compartides, la seva música parteix de l’estètica del jazz tradicional amb una mirada contemporània. Per donar vida al projecte, compten amb la col·laboració de músics habituals de Campisi —Oriol Vallès a la trompeta i Joan Casares a la bateria—, donant lloc a una formació "pianoless" que obre espais de diàleg i llibertat sonora; l’àlbum inclou un conjunt de composicions originals, així com un arranjament de Campisi del clàssic de Jobim «Stone Flower».

I ves per on que dels 7 temes del disc, només n’hi ha un a tempo de balada, tema de Giuseppe i que ara mateix escoltareu i anomenat...

8.4.- Conflittuale (Giuseppe Campisi) 7:57.

Doncs amb quin llarg tema de Giuseppe els hem començat a escoltar, alhora que tema molt interessant i melòdicament força maco. I el final ha estat molt xulu, ells fent una mena de «Vamp» repetint un fons base, per així anar solejant els dos vents, Jossy i Oriol. De fet aquest darrer ha estat qui ha encetat la melodia ja d’entrada, tema amb un delicat i magnífic Swing, que se t’emporta irremissiblement. El tema té els seus canvis i per això Jossy s’hi ha afegit en el pont o la B, el qual ha tingut un canvi tonal i on ell s’ha esplaiat també, afegint-s’hi també en la darrera A. De fet ell mateix n’ha iniciat les improvisacions i ja heu notat de quina brutal manera ha fet la seva. Avui estem gaudint molt amb els vents, saxos tenors però també ara amb la trompeta de l’Oriol, amb un seu so aconseguit la mar de polit, de nítid i clar com una patena. És clar que l’afinació també ha estat perfecte, alhora que el seu llenguatge i història explicada. I és clar que el compositor i co-líder del projecte, Giuseppe Campisi ens ha clavat una profunda improvisació, farcida de musicalitat i pulsió rítmica, ideal tema per començar-los a escoltar.

I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.


I ja la resta de temes tenen tots una determinada marxeta i Swing, entre els quals el de Jossy Botte «Don’t know what I like yet». També va així l’altre tema de Campisi, situat a Barcelona i per això es diu «Raval United». I potser un pèl més viu és l’arranjament de Giuseppe del tema de Jobim, «Stone Flower».

Doncs ja els seguirem escoltant en el tema del saxo tenor Botte anomenat...

9.2.- Don’t know what I like yet (Jossy Botte) 7:15.

I quin tema ara de Jossy Botte i amb quin Swing l’han fet. Estem escoltant un Jazz que respira West Coast Jazz per tots els porus. I sí que la melodia ha estat curteta, i ja la inversemblant improvisació del compositor i saxo tenor, sicilià com en Giuseppe i ves per on que on es van conèixer va ser al Berklee College of Music de Boston. Gran solo que ens ha fet, per les evolucions melòdiques que ell ens ha fet, alhora que fetes amb musicalitat i bon gust, i és clar, que amb una tècnica abassegadora. També Oriol s’ha passejat primer delicadament i ja després amb carretades de notes, tot plegat amb un Swing que els ha ajudat en les seva tasca solista. Oriol és ara mateix un dels millors trompetistes joves de l’escena catalana, conjuntament amb Joan Mar i també amb en Víctor Carrascosa, i és clar que més n’hi ha, però ara em venen aquests tres. I de nou hem pogut gaudir amb un solo al contrabaix de Giuseppe Campisi, sicilià però parlant un català que ja voldrien molts, suposo, que porten molt més anys al nostre país. I no m’oblido no del Joan a la bateria, que és la màquina rítmica que els porta a tots tres a bon port. I els dos vents han recuperat la melodia principal fent-la a duet de vents, també en el pont, per ja acabar-lo delicadament. Gran tema de Jossy Botte.

Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
Sunset Jazz Club, Girona:
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.

I dels tres temes restants de Jossy Botte, dir-vos que el «Contramalfact» està immers en una melodia força entremaliada feta a duet de vents, i ja el primer solo a càrrec del saxo tenor sicilià. I que «Fufy» segueix el tarannà de melodies a duet de vents, que té un tempo Latin a moments i Swing a la B del tema, i primera improvisació a càrrec de l’Oriol.

I ja els deixarem d’escoltar, i nosaltres el programa d’avui, en el més vital i anomenat...

10.7.- Shedding LoJo (Jossy Botte) 4:32.

I de nou acabem un projecte amb el tema més vital, i aquest també a tot Swing pel «Walking» de Giuseppe al contrabaix. I si la melodia del tema l’han fet a duet els dos vents, les improvisacions les ha començat Vallès a la trompeta, i de quina brutal manera l’ha fet, com és habitual en ell. Fraseig ràpid i lligat, també veloç, i llenguatge del més Jazzero que ens puguem imaginar. Tècnica i bon gust, tot plegat per poder gaudir escoltant-lo. Les moltes notes seguides també han brollat del saxo tenor de Jossy, ell fent també un solo de «traca i mocador», per velocitat d’execució, per notes lligades a aquest tempo, per gust i musicalitat, en definitiva, que estem davant d’uns magnífics solistes, i em refereixo també a tots els altres que avui hem escoltat. Oriol ha encetat una tanda de «compassos» per compartir improvisacions amb en Joan a la bateria, el qual ha brillat abastament per la seva qualitat interpretativa i mestria. També s’hi ha afegit Jossy Botte i el seu tenor, fent Joan una altre roda. Recuperació de la melodia principal per ja acabar el tema de cop, brutal tema de Botte ideal per ja deixar-los d’escoltar i nosaltres acabar el programa d’avui, o sigui que felicitats nois, Jossy Botte, Oriol Vallès, Giuseppe Campisi, Joan Casares.

Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Llibreria Byron: Barcelona
Nova Jazz Cava: Terrassa
Jazz Club Sant Vicenç: Sant Vicenç dels Horts
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres fins el 29 de maig on tindrem a Jose Alberto Medina Trio – Tribut to Bill Evans, amb Horacio Fumero i David Xirgu.

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

Subscribe to: Missatges (Atom)
 

blogger templates |