Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “esfera jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz. 

Doncs aquesta setmana tenim el concert de Jazz de novembre, car ja sabeu que en fem un cada mes. Comptarem amb un trio de joves músics liderat per Víctor Oller, piano i amb Carla González, contrabaix i Jordi Pallarés, bateria. Ens presentaran el seu darrer projecte amb les seves composicions pròpies i els estàndards de Jazz. Divendres 25 de novembre a partir de les 22h a la Sala Xica, organitzat des del JClV i patrocinat per l’Ajuntament de SVdH i per això amb l’entrada gratuïta. 

I el programa d’avui anirà de músics i músiques d’aquí i de més enllà dels Pirineus. D’aquí és el disc a guitarra baixa de Jordi Gaspar, “So Tender”. De més enllà són els danesos Kosmos Trio, “Brev Til en Ven” i els britànics Ant Law & Alex Hicthcock, amb el seu “Same Moon in the Same World”.

 

Comencem doncs amb el disc en solitari de l’amic i grandíssim músic, professor, baixista i contrabaixista, en Jordi Gaspar, “So Tender” quan el baix pot ser 'So Tender', “Tan Tendre”. Jordi Gaspar presentà l'àlbum de versions a guitarra baixa sola el 3 de juny a la sala T24 del Taller de Músics, on vaig tenir el goig i plaer de poder-hi assistir, gràcies Jordi, i el 5 de juliol a l'Escola Joan Llongueres. “So Tender” el conformen estàndards de jazz i alguns boleros que Jordi ja interpretava abans als seus concerts a manera de "sobretaula" i que han anat "evolucionant" fins a transformar-los en delicatessen. La recepta? "Interpretar-los com si fossin composicions pròpies". A cada tema treuen el cap "improvisacions en el sentit més jazzístic", afegeix, així com sentiments, records, vivències i persones que Jordi ens descobreix en la tasca que li vam proposar: desgranar aquest disc peça a peça. Recomanem escoltar 'So Tender' amb aquestes explicacions i gaudir així de tot el seu “imaginari emotiu”. 

Escoltem-lo ja en un preciós bolero, el conegut... 

1.3.- Tres palabras (Osvaldo Farrés) 4m41s. 

Doncs aquest preciós Bolero també l’havia cantat en Nat King Cole amb la seva vellutada veu. I aquí el Jordi ho ha fet de manera magistral, amb tota la delicada rítmica implícita en la cançó. També li ha afegit tot el seu sentiment, car li va dedicar a Sole, la seva parella. I ell ens diu què: Aquestes tres paraules són: “Como me gustas”, Com m'agrades”. I no hi ha dubte: penso en la meva companya, Sole. Hi ha una exposició de la melodia i després un desenvolupament, i a continuació un solo a la tessitura de veu masculina, com si la cantés jo, per descomptat. Melodia, solo i melodia. El seu solo és d’una gran factura musical i sense abandonar la qüestió rítmica, coses aquestes que en un tema interpretat per un músic sol no són gens fàcils de fer. El seu domini melòdic és innegable, és, incommensurable. Preciós bolero per començar el programa. 

“Turn Out The Stars” està dedicada a la meva filla Núria, ja que ella ho fa (encendre les estrelles). Bill Evans va dedicar “Time Remembered” al seu pare, i jo dedico aquesta interpretació/improvisació al meu. A l'àlbum hi ha dos boleros. Dedico “Tres Palabras” a Sole.”. I “El Reloj” és el bolero preferit de la meva mare, Pilar, el que va ballar en la seva joventut. Vaig tenir l'honor d'acompanyar l'admirat Lucho Gatica a la televisió cantant aquesta cançó. 


I el seguirem escoltant en el “So Tender”, primer track de l'àlbum que dóna el nom a la feina. És una peça de Keith Jarrett que dedico al meu fill Ricard. 

2.1.- So Tender (Keith Jarrett) 4m31s. 

I ell diu que “So Tender”, de Keith Jarrett dóna nom a l'àlbum. El vaig escoltar en directe en algun festival de Vitòria als 90 i després sempre als "Standards Vol.2" del Keith Jarrett Trio, que llavors escoltava de forma compulsiva. Trenta anys després, amb el meu fill Ricard al piano, sovint el toquem al menjador de casa. 'So Tender' significa "tan tendre", i així és ell: la meva referència emotiva quan l’interpreto. Doncs sí que aquest tema ens ha recordat la seva tendresa interpretativa i també la personal, la d’ell, encara que a ell li recordi a Ricard, el seu fill. La seva interpretació solista, increïble. La seva guitarra baixa de cinc cordes, és una guitarra que té història i que després us explicaré amb les seves paraules. Ell la usa com si en tingués sis, vull dir que també fent-ne acords, alhora que soleja. La mestria de Gaspar en els moments solistes és de totes i tots ben coneguda. Nosaltres ho hem tornat a copsar en aquest deliciós tema de Jarrett. 

Vaig descobrir “You Must Believe in Spring” al disc “Àngel” de Jordi Bonell. Tota la meva admiració per a ell. I la meva dedicatòria. També hi ha dos temes de Duke Ellington que no tenen dedicatòria explícita. En realitat, són miralls en els quals em reconec. I “Got it Bad” té una primera part (el “vers”) on la lletra proclama optimisme, i una segona part on confessa les coses que no van gaire bé. I “Star Crossed Lovers” es refereix a amants a qui el destí arriba a separar. Tots dos pinten el desfasament entre la passió de l'artista i la realitat, això em semblen excuses boníssimes per a una mica de blues. 


I tampoc podia faltar un tema del gran Bill Evans, el preciós.... 

3.9.- Very Early (Bill Evans) 3m40s. 

I ens diu què “Turn Out The Stars”, “Time Remembered” i “Very Early” són les tres composicions de Bill Evans que hi ha en aquest àlbum. I sobre la que acabem d’escoltar comenta que aquest tema és al primer disc de Bill Evans que vaig tenir, quan encara no havia complert 20 anys. Fa tota la vida que l'escolto i amb ganes d'entendre'l per poder-lo tocar. Sempre he tingut facilitat per despistar-me i arribar tard. Des de ben petit vaig començar un procés intern per veure què fer per arribar aviat i no puc dir que l'èxit hagi estat del 100%. Ah, el títol significa "molt d'hora". I quan el toco, em ressona. I a nosaltres també ens ha ressonat, Jordi. I un dels discos on Bill Evans toca aquest tema és el que va fer el 1970 en directe al Festival de Jazz de Montreux, a Suïssa. La primera vegada i versió va ser al 1962 en el disc Moon Beams, amb Chuck Israels i Paul Motion. I Jordi ens en fa una preciosa versió, amb la guitarra baixa com si d’una solista es tractés, ja m’enteneu. I sí, va de solista en aquest projecte, la seva primera vegada en disc i no sé si en algun directe abans d’aquest disc. Poques paraules ens queden per parlar de la seva mestria, car, escoltant-lo només, ja en tenim prou. Un solo brutal entremig del tema de Bill Evans, on es passeja per tot el mànec de l’instrument de la manera més delicada possible. 

És impossible parlar de Jordi i no esmentar la seva guitarra baixa acústica Tacoma Thunderchief amb les cinc cordes de baix, afinades E-A-D-G-C. "Vaig trobar aquest instrument en una botiga de Nova York el 2005 i va ser un fletxat, encara que el venedor no tenia cap ganes que em passés el matí provant-la", riu. Aquest instrument “de registre mitjà-alt, tessitura de tenor, harmònics que ressonen de seguida i que sembla que tingui reverberació natural” està íntimament lligat al seu creixement professional. "Descobrir la seva paleta de colors ha fet que creixés amb ella". 


I ja l’acabarem d’escoltar en el tema del gran Thelonious Monk, 

4.7.- Bye Ya (Thelonious Monk) 3m05s. 

I ell ens diu que d’aquest “Bye Ya” de Thelonious Monk, m'he atrevit a acostar-lo al boogaloo i que penso en el meu fill Pau quan el toco. I també que quan tocava al trio de Victor de Diego, sempre fèiem algun tema de Monk en boogaloo. 'Bye-Ya' té una melodia sorprenent i en boogaloo resulta divertida: és com anar amb cotxe amb la finestreta oberta; és un moment que vius al màxim però ja no ets tu qui decideix. Vaig començar a pensar en el meu fill gran, Pau, tan vital; i així la vaig enregistrar. Si fos meva es diria "Cançó del Pau". 

I quina altra obra mestre ens ha fet el nostre heroi, en aquest tema de Monk. La melodia primer i al final, com sempre sol passar, i entremig un brutal solo a la guitarra baixa. Ja en la melodia l’hem pogut escoltar gestionant-ne també els acords. La seva improvisació ha estat impressionant. La seva pulsió rítmica no ha parat en cap moment. Les seves frases, inversemblants. Brutal solo i magnífic tema per acabar-lo d’escoltar. Bravo estimat Jordi Gaspar. 

I aquest tema de Monk és un tema Latin de 32 compassos de la forma AABA que originalment es va anomenar "Playhouse" (com a dedicació al Minton's, on Monk en va ser pianista de la casa a principis dels anys quaranta amb Kenny Clarke). Inicialment es va suposar que el va arranjar Gil Fuller, quan Monk era el pianista de la big band de Dizzy Gillespie, però no es va gravar fins el 15 d'octubre de 1952 per a l'àlbum Thelonious Monk Trio amb el nom de "Bye-Ya". El productor Bob Weinstock volia anomenar la melodia "Go", però a causa de la influència llatina, ell mateix va demanar una traducció a l'espanyol, així "Go" es va convertir en "Vaya", i "Vaya" es va convertir en "Bye-Ya". La melodia es va gravar més tard en el Monk's Dream, i apareixen versions en directe als àlbums gravats al Carnegie Hall, Five Spot i Lincoln Center. 

I el meu agraïment més sincer a Iñaki Salvador, Lluís Cabrera, Andreu Jacob i Marco Mezquida pel seu compromís personal i les seves paraules, d'incalculable valor per a mi. A Sole, Núria, Ricard i Pablo pel seu alè i complicitat; especialment a elles per les sessions de fotografia. Jordi Gaspar. Músic. 


I seguirem amb el trio de joves danesos, projecte que em va passar la incansable Arlette Hovinga. Àlbum publicat el 14 d'octubre de 2022. Enregistrat a Finland Studio, Aarhus, Dinamarca, del 6 al 7 d'octubre de 2021. Enregistrat, produït i mesclat per Jacob Worm. Masteritzat per John Fomsgaard a Karmacrew. Amb: Frede Holger Thorsen: Piano, Harald Hagelskjær: contrabaix i Gustav Hagelskjær: Bateria. Totes les composicions són de Kosmos Trio. Publicat per April Publishing ApS. I aquí teniu el seu bandcamp: https://kosmostriodk.bandcamp.com/album/brev-til-en-ven i el de la discogràfica danesa: https://aprilrecords.bandcamp.com/artists. 

Malenconia nòrdica barrejada amb el drama, aquest és el projecte d'un dels trios joves de piano jazz més nous d'Europa. En una època de projectes i idees en constant canvi, el Kosmos Trio de Dinamarca destaca com un grup que s'ha creat el seu propi so i espai a l'escena del jazz nòrdic a una edat impressionantment jove. El seu àlbum debut “Brev Til En Ven” ens mostra els resultats d'un treball d'amor per la música que ja dura cinc anys. 

Escoltem-los en aquest primer delicat i íntim tema i sisè track anomenat... 

5.6.- En anden gang (Kosmos Trio) 5m18s.

 I quin sorprenent tema ens han fet aquests nois. Una melodia molt dolça interpretada primer a piano sol, per després afegir-s’hi la resta de companys, així ha passat a l’inici i al final del tema. Entremig però diverses sorpreses com la del solo al piano de Frede Holger Thorsen. Espurnes de classicisme per tot arreu. Música íntima. En els moments entremitjos hem escoltat també la mestria del baixista Harald Hagelskjær, ell amb una preciosa improvisació ben acompanyat pel piano i després, amb molta energia, la del seu germà Gustav a la bateria. El pianista ha recuperat la melodia i tots tres l’han anat reconduint cap el final afegint-hi una mena de “vamp” tot i allargassant-ne el final i acabant-lo delicadament. Delícia de tema per començar-los a escoltar.

I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de: 

Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,

Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es

Temps Record: https://tempsrecord.cat,

Youkali Music: http://youkalimusic.com,

Origin Records: https://originarts.com/,

Errabal Jazz: 

http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es, 

I seguirem ara situats en entorns de Satie i demés meravelles, amb el tema anomenat... 

6.7.- Langfredag (Kosmos Trio) ​​4m03s. 

I aquest tema és d’una profunditat i emoció ben palpables. Els cops del baterista amb les masses; les notes llargues del contrabaix, i els sons amb els aires d’Erik Satie ens han posat la pell de gallina. Els sons i harmònics creats pel baixista mentre el pianista va fent notes soltes i un pèl tenebroses, són impressionants. És sorprenent que tres joves facin aquest tipus de música que més aviat sembla parida per gent més experimentada en tot el que ens ateny a la vida, en aquest cas més aviat les pèrdues i demés tristeses. 

El pianista Frede Holger Thorsen i el bateria Gustaf Hagelskær es van conèixer el 2017 gràcies a la seva participació a Play!Ground, una branca de l'Orquestra de Jazz Europea a través de la qual van fer nombroses gires. Després de reunir-se a casa de Gustaf per compondre música junts, el germà petit de Gustaf, Harald, es va unir amb el seu contrabaix, completant el trio. Instal·lant-se en un espai segur d'exploració, o un laboratori com ells l'anomenaven, ja havien escrit set cançons a finals del cap de setmana. "La primera vegada que vam tocar junts vaig pensar que havíem de fer això durant la resta de les nostres vides, i vull dir el que dic". - Frede Holger Thorsen. 


I encara els escoltarem en un altre tema, el primer tema del disc anomenat.. 

7.1.- Mørkevandring (Kosmos Trio) 5m12s. 

Un altre tema delicat, tot i que entremig ha tingut també algunes espurnes rítmiques. Arpegis d’una mà, i melodia amb notes llargues i soltes de l’altra. Presència del baterista i baixista ja en aquests moments inicials. I una vegada presentada la melodia, el baixista ens ha fet una bona interpretació solista. L’harmonia del tema ens inspira pels canvis que té. El pianista l’ha seguit una estoneta fent la seva preciosista aportació solista, no massa llarga, amb cada vegada més presència del baterista, aquest més i més potent. Arpegis a dojo utilitzats pel pianista, com a “Leit Motiv” del tema. El “Groove” del tema és evident. Vital. Els arpegis finals, el canvi de tempo i ritme final amb els cops al canto de la caixa de la bateria, amb les notes més greus del baixista i pianista, han deixat el tema amb un final penjat, en suspensió. 

Inicialment inspirat en virtuosos de la mètrica, com Tigran Hamasyan i Avishai Cohen, en els primers dies del trio es van dedicar a explorar les complexitats del comptador imparell que es poden escoltar clarament en el seu estil compositiu. El seu so va evolucionar cap a un so tranquil, melancòlic però dinàmic que expressa la naturalesa tranquil·la i curiosa dels tres nois. Les harmonies en to menor, familiars i reconfortants i els grooves rítmicament satisfactoris es juxtaposen amb passatges d'incertesa i tensió, tempo lliure i els harmònics del contrabaix. Aquest trio de joves, tocant, mostra una maduresa molt més enllà dels seus anys; una reunió interactiva i sense ego de tres instrumentistes que estan decidits a crear música bonica junts durant els propers anys. 

I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:

Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,

Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,

Auand Records: https://auand.com/,

Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,

CRU Records: https://crurecords.com/,

Tejo Milenario: http://www.tejomusic.com/, 

I ja els acabarem d’escoltar en el tema anomenat... 

8.4.- Blue Garden (Kosmos Trio) 4m56s. 

I ves per on que aquests joves ens han tornat a impressionar per com van desenvolupant els seus temes, per com li van afegint canvis dinàmics i a vegades rítmics. Les dinàmiques en aquest  projecte són més que evidents alhora que també els diversos canvis rítmics i de tempo. En aquest tema però, el que sobta és el “crescendo” de la bateria partint d’uns moments delicats. La melodia o motiu principal és una barreja de diversos motius claus, coses provocades per la diversitat de la composició. Recurrències d’una sola tecla, repeticions rítmiques. Silencis, pauses, i de nou motius rítmics. Sorprenents composicions del trio, que recordeu que són col·lectives. També el “break” que ens ha deixat al pianista ben sol d’entrada a la meitat del tema, per posteriorment aparèixer baixista i baterista amb la seva enèrgica pulsació. El Groove hi és clarament en els moments on el baixista i el baterista fan la seva aportació. I el tema ha finalitzat de nou en suspensió. Ha quedat així com “penjat”. Molt bon projecte d’aquests joves danesos, els Kosmic Trio.  


I ja acabarem el programa amb el projecte del guitarrista Ant Law i el saxofonista Alex Hitchcock que s'uneixen a "Same Moon In The Same World" disc que Outside in Music ha publicat el 4 de novembre de 2022, un àlbum de dues de les veus més originals de l'escena musical creativa del Regne Unit. Aquest àlbum col·laboratiu, enregistrat a distància, compta amb una llista internacional de convidats, com ara Joel Ross, Eric Harland, Jasper Høiby, Linda May Han Oh, Kendrick Scott, Shai Maestro, Tim Garland, Ben Williams i Sun-Mi Hong, que s'uneixen per explorar les composicions conceptuals reflexives de Law i Hitchcock. Enregistrat entre octubre de 2020 i setembre de 2021. Mesclat per Sonny Johns l'octubre de 2021. Masteritzat per Peter Beckmann el novembre de 2021. Amb: Ant Law - guitarres (elèctrica, acústica, 8 cordes), Alex Hitchcock - saxo tenor, Joel Ross - vibràfon (6, 7, 8), Shai Maestro - piano (3, 4), Linda May Han Oh - contrabaix (1, 6), Jasper Høiby - contrabaix (3), Ben Williams - contrabaix (5, 8), Eric Harland - bateria (1, 2), Jeff Ballard - bateria (3, 8), Kendrick Scott - bateria (4, 7), Sun-Mi Hong - bateria (5, 6) Tim Garland - clarinet baix (6, 8) . Els temes 1, 3, 5 i 7 són d'Alex Hitchcock. Els temes 2, 4, 6 i 8 són d’Ant Law i el 9 és de John Coltrane (Jowcol Music). Els drets d'autor d'aquesta gravació sonora són propietat d'Alex Hitchcock i Ant Law sota llicència exclusiva de Outside In Music. PER A MÉS INFORMACIÓ, VISITEU els webs de: AntLaw.co.uk / AlexHitchcock.co.uk / OutsideInMusic.com.

I dir-vos que al blog us posaré l’enllaç al seu bandcamp:

https://antlaw.bandcamp.com/album/same-moon-in-the-same-world.

I també la web de la discogràfica “Outside in Music”:

https://www.outsideinmusic.com/artistsandreleases/category/Artists 

Escoltem-los ja en el delicat tema compost per Ant Law  i anomenat.... 

9. 8.- Don’t Wait Too Long (Ant Law) 6m06s. 

I en aquesta meravella de tema hi hem escoltat als dos líders acompanyats d’alguns dels seus convidats com són: Tim Garland, clarinet baix; Joel Ross, vibràfon; Ben Williams, contrabaix i Jeff Ballard, bateria. I què maco aquest primer tema d’aquests dos líders. Una repetició o nota solta pel guitarrista ens apareix com a possible motiu principal. El canvi melòdic i harmònic del “pont” és força evident i ja amb el vibràfon i acords del guitarrista. El so del tenor de Hitchcock, el del clarinet baix de Garland; què preciós tot plegat. El marcatge al canto de la caixa de la bateria de Ballard. Canvis diversos, melòdics i rítmics alhora que variació de les dinàmiques sonores. Improvisació del jove saxo tenor Alex. Moments amb crescendo. Impressionant com va creixent tot plegat amb quasi una improvisació col·lectiva, la del saxo tenor, però també la del vibràfon de Ross. Preciós final, on encara han tingut temps de recuperar la calma i motiu inicial i principal. Interessant i delicat tema per començar-los a escoltar, que les coses canviaran. 

Descrit com un “modificador de maneres de tocar" i un "innovador" per The Guardian, Ant Law forma equip amb el tenorista Alex Hitchcock ("un saxofonista increïble, amb una música molt única i original per dir" - Walter Smith III) per al seu primer àlbum com a líders conjunts. És el primer de molts projectes que han planificat junts; aquí, tots dos intèrprets porten quatre composicions cadascun  sobre la taula, desenvolupant-les i donant-les forma en tàndem abans d'enviar-les arreu del món. “Quan cap artista no podia fer una gira, tothom tenia més temps disponible per gravar. Ho vam descobrir gairebé per casualitat", recorda Law. "Vam enviar mostres als nostres músics preferits del món i vam estar encantats de saber que estaven disposats a gravar amb nosaltres". Les seves històries de col·laboració impliquen artistes que prenen el material i el porten a noves direccions, llargues hores teixint-ho tot junts i fins i tot "intercanviant quatres", a l'estil pandèmic; tots els participants varem estar en línia al mateix temps, tocant algunes frases, penjant-les i enviant-les per correu electrònic per rebre després una resposta musical espontània. 


I més música d’aquest duet amb tants convidats de luxe, i ara amb el primer track i tema d'Alex Hitchcock molt més marxós i anomenat.. 

10.1.- Outliers (Alex Hitchcock) 5m30s. 

Doncs ja heu pogut escoltar que ara hem tingut a un quartet, amb els dos líders més Linda May Han Oh, contrabaix i Eric Harland, bateria. I quina trempera la del baterista Harland al qual hem vist algunes vegades al Jamboree en aquest tema potent del jove saxo tenor britànic. I què bé l’han recolzat els altres tres de la base rítmica. I si recordem el que ens han dit, que el van fer a distància, doncs encara és més sorprenent. En aquest “Outliers”, el tenorista ha tingut un protagonisme interpretatiu quasi total. El tema però l’ha començat el guitarrista també amb una nota repetitiva, i ja amb tota l’energia de la base rítmica. La primera improvisació ha estat a càrrec del company i co-líder Ant Law. Bona feina la d’aquest jove músic que també vam conèixer al Jamboree i per això sona el seu disc aquí. El saxofonista l’ha seguit amb una gran dosi d’energia i creativitat, alhora que gran tècnica. Afegeix-ho que a l’Alex Hitchcock també el vam veure al mateix local i per això també sona aquí. Ambdós músics han sonat amb els seus respectius projectes individuals. Ara els tenim plegats. Entremig del tema han fet una “línia melòdica” repetitiva on el baterista s’ha esplaiat la mar de bé. De fet, em sembla que s’ho ha passat la mar de bé durant tot el tema. Bravo. I quin final més impressionant. 

L'àlbum pren el nom d'una línia de la novel·la Sputnik Sweetheart de l'autor japonès Haruki Murakami de 1999: "Tots dos estem mirant la mateixa lluna al mateix món. Estem connectats a la realitat per la mateixa línia". Aquesta cita es va convertir en un bon resum de l'experiència de confinament compartida per músics de tot el món, i aquesta connexió amb altres en una situació similar es va convertir en un tema que recorre la música que Hitchcock i Law escrivien. "Crec que aquesta és una de les raons per les quals l'àlbum està tan melòdicament impulsat: estàvem intentant connectar directament amb la gent, en lloc de buscar i explorar idees més abstractes". Però a l'àlbum hi ha més que melodies dolces, el duet busca veritats universals: llenguatge musical, experiència humana, maduresa emocional, compartides per músics en diferents racons del planeta. O, com diuen, "des dels nostres punts de vista únics, tots estem mirant la mateixa lluna". 

Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz.. 

23 Robadors: 

https://23robadors.com/programacio/,

Jamboree Festival Mas i Mas: 

https://jamboreejazz.com/agenda/,

Campari Milano: 

https://www.camparimilano.com/programacio-musical/,

Nota 79: https://www.nota79.cat/events/,

Nova Jazz Cava: 

https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,

Jazz Club la Vicentina: 

https://jazzclublavicentina.blogspot.com/,

etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació. 


I seguim amb la seva música, i ara amb un tema del guitarrista Ant Law anomenat... 

11.2.- Haven’t Meta Yet (Ant Law) 6m59s. 

I en aquest tema que han iniciat tan rítmicament hi ha col·laborat el baterista Eric Harland i del baixista no en tinc informació. Tema potent del guitarrista on també hem pogut gaudir de  canvis diversos com el potent i llarg solo del convidat a la bateria, amb el qual han finiquitat el tema de cop. Doncs la importància del baixista és primordial, sí. El baterista però és un protagonista indiscutible car en tot moment està creant amb els seus redobles inversemblants. Hitchcock ha fet un solo impressionant per potent, per fraseig i la seva velocitat, alhora que arpegis i escales inabastables. Mentre, la base rítmica l’ha recolzat totalment, amb el guitarrista fent-ne arpegis. Aquest mateix s’ha desfermat en el seu solo, primer però, de manera tranquil·la. Un so i estils propers als més moderns mestres actuals com per  exemple Kurt Rosenwinkel i a d’altres que ja ens han deixat. I amb aquets moments finals a càrrec del baterista hem acabat de gaudir amb ells. 

Amb "Don't Wait Too Long", Law descriu una peça que es basa en la dualitat: "la tensió que experimentem quan estem esperant el moment adequat per fer alguna cosa, però no volem perdre el moment perfecte". La cançó és una festa meditativa de frases a mode de preguntes i respostes. "Va ser una experiència estranyament emotiva gravar el solo al final, sabent que estàvem elaborant la melodia amb tanta cura com a equip, tot i estar separats per milers de milles..." 

"Haven't Meta Yet" inclou una llei extrapolada que estira les capacitats de la  guitarra de vuit cordes a través d'un registre enorme amb un solo lúdic i desenfrenat de Harland al final. Una determinada melancolia emana del suaument i sinuós tema "Low Glow" d'Hitchcock amb un solo a la deriva i viatger del pianista Shai Maestro. 


I ja els acabarem d’escoltar en el tema més vital compost per l'Alex Hitchcock i anomenat... 

12.7.- Salvo (Alex Hitchcock) 5m14s. 

I en aquest tema hi ha participat Joel Ross,vibràfon i Kendrick Scott, bateria sense oblidar a la baixista o baixista del qual no ens en diuen res i això que el tema comença amb ella, sí, jo diria què és ella, la Linda May Han Oh. I el tema té una melodia força entremaliada, cosa que hem escoltat a càrrec dels dos líders a duet, saxo tenor i compositor, Hitchcock i guitarrista Ant Law. I mentre, el baixista i baterista fotent-li sense parar. Un primer solo al vibràfon del Joel Ross ens l’ha fet apreciar pel llenguatge i nítids cops a les lames. El jove tenorista ens ha captivat de nou per com ho remena. Quines melodies més maques n’extreu tot i improvisant a un bon tempo. Al final uns “licks” de baixista i vibrafonista han obert la porta al solo del baterista Kendrick Scott el qual ens ha enlluernat. Un tema on el company i co-líder ha col·laborat tot i acompanyant-los amb subtils acords. I el tema l’han acabat a duet de vibràfon i saxo tenor, melòdicament parlant, i de cop, de manera sobtada. 

"Outliers" és un complex ritme a 11/8 que Oh, Harland i Law van aconseguir: la melodia d'Hitchcock és brillant i amb aires d’himne com a contrast. "Alguns de nosaltres tendim a experimentar el món amb colors vius i brillants", diu encertadament Law en l’anomenat "Vivid". És un tribut de Law a Linda Oh, i una oportunitat per a ella de brillar, acompanyada d'orquestracions de peluix: el vibràfon, el clarinet baix i la veu s’afegeixen a la intriga sonora. 

Una interpretació atmosfèrica i millorada digitalment de "After The Rain" de John Coltrane és l'única portada de l'àlbum, abans d'un retorn a la formació combinada de "Salvo" amb els talents d'improvisació del vibrafonista Joel Ross. Les cançons finals veuen als dos líders enlairar-se seriosament: "Third" on Law s'eleva acústicament, mentre que "Chrysalis" presenta Hitchcock sobrevolant un groove eufòric cada cop més gran. "Crec que hem fet alguna cosa molt especial juntament amb aquest àlbum. No ho podríem haver aconseguit en cap altre moment", conclou Hitchcock. "Crec que és molt poc probable que tornis a escoltar aquesta combinació de músics en un sol disc". Una afirmació puntual, potser, però certament definitiva, nascuda d'una lluita sentit universalment. 

Doncs ja hem acabat el programa d’avui que com sempre espero que us hagi agradat tan com a mi. I hem partit de delicadeses, les del Jordi Gaspar, “So Tender” per seguir amb les subtileses modernistes dels Kosmos Trio, “Brev Til en Ven” i la potència dels britànics Ant Law & Alex Hicthcock, i el seu “Same Moon in the Same World”.

Us recordo que aquest divendres 25 de novembre tenim un gran concert de Jazz a la Sala Xica de La Vicentina amb en Víctor Oller Trio ell al piano i acompanyat de Carla González, contrabaix i Jordi Pallarés, bateria. 

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 


Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “esfera jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz. 

I aquesta setmana també li dedicaré el programa a Jordi Pujol, ànima i cos de Fresh Sound Records i totes les seves variants o sucursals, (de fet no sé pas com dir-ho) quasi tantes com estils de Jazz que hi ha. El motiu, el fet d’haver compilat en dos CDs 12 discos entre vinils de 12”, 10” i eps, i tots sobre el jazz que es feu a Holanda entre el 1955 i el 1957. Una tasca ingent que ben bé es mereix un reconeixement internacional. De fet ha rebut premis a França sobre tasques d’aquest tipus. O sigui que el treball es diu “COOL JAZZ FROM HOLLAND”, The First Dutch modern jazz recordings 1955-1957. 

I si parlava de reconeixements internacionals, el molt reconegut Scott Yanow de Los Angeles Jazz Scene li fa una llarga ressenya. També en parla glòries en Marc Myers del reconegut https://www.jazzwax.com com també ho fa en George W. Harris a https://www.jazzweekly.com. Algun d’aquests comentaris us els comentaré de manera resumida. El mateix Jordi Pujol ens en fa una breu explicació del perquè de tot plegat. Aquestes ressenyes i tota la informació relativa a les diferents formacions i líders, així com la data de l’enregistrament i en quin disc van aparèixer la trobareu al web del disc:

https://www.freshsoundrecords.com/cool-jazz-from-holland-albums/55243-the-first-dutch-modern-jazz-recordings-1955-1957-2-cd-box-set.html.

 


Començaré amb les músiques del programa d’avui situant-nos en el primer CD, el del Jazz que varen fer aquells grandíssims músics al 1955. I com sempre faig, primer amb les baladetes, car aprofitarem que en aquesta compilació hi ha una magnífica cantant anomenada Rita Reys, ella encabida amb la formació de The Wessel Ilcken. O sigui que ja la escoltarem a ella i ells en dues balades seguides aprofitant que no són llargues. 

1.11.- My Funny Valentine (Rodgers & Hart) 3m00s.

2.19.- I Should Care (Cahn-Stordahl-Weston) 2m38s. 

I el primer preciós i conegut tema el van fer THE WESSEL ILCKEN COMBO amb RITA REYS: Jerry Van Rooyen, arranjador; Dick Bezemer, trombó; Toon van Vliet, saxo tenor; Chris Bender, contrabaix; Wessel Ilcken, bateria; Rita Reys, vocal. Enregistrat a Phonogram al Hof van Holland Studio, Hilversum, el 17 de gener de 1955. Doncs molt maca la veu de Rita Reys, càlida, dolça i amb una perfecte afinació en un tema que a vegades dóna malt de caps a les veus, femenines i masculines. I què bé que ho feia aquesta gent i en aquells primers anys de quasi tot, car el 1955, tot just feia 10 anys del final de la Segona Guerra Mundial. Ells i ella, però, ja s’havien preocupat per escoltar de la manera que fos aquelles músiques que venien de l’altre cantó de la gran piscina. Aquestes són algunes de les històries que ens explica Jordi Pujol. I en el segon tema varen ser: Jerry van Rooyen, trompeta; Toon van Vliet, saxo tenor; Rob Madna, piano; Dick Bezemer, contrabaix; Wessel Ilcken, bateria; Rita Reys, veu. Enregistrat al mateix estudi d’Hilversum el 16 d'agost de 1955. Un parell de baladetes molt boniques, ideals per començar el programa d’avui estrictament dedicat a aquesta caixa compilada pel Jordi. 

I el mateix Jordi Pujol ens explica el per què de tot plegat, o sigui què conté la caixa i d’on ve: Caixa de 2 CD · Fullet de 28 pàgines a partir de 4 LPs originals + 3 EP. Inclou personal detallat, dates d'enregistrament i notes originals de contraportada. 

A finals de la dècada de 1940, una nova generació de músics de jazz va sorgir als Països Baixos. Havien començat a modelar la seva música a l'estil bebop, el "jazz modern" amb què Charlie Parker i Dizzy Gillespie havien revolucionat l'escena nord-americana. Tanmateix, la incomprensió general del nou estil a causa del seu accés limitat als enregistraments originals va dificultar la seva difusió entre els entusiastes del jazz. Aquestes primeres aliances de músics locals amb bebop poques vegades tenien prou suport dels fans locals, i tampoc hi va haver gaire interès per part de les discogràfiques. Els oients van necessitar temps per entendre què implicava el nou estil, i el bebop es va convertir en una font de controvèrsia, dividint les files dels aficionats al jazz en modernistes i tradicionalistes.

 


I més coses que ens dirà, però ara seguirem amb més música tot i escoltant un altre tema d’aquesta formació THE WESSEL ILCKEN COMBO amb un tema a tot delicat Swing compost pel trompetista Jerry Van  Rooyen i anomenat.. 

3.18.- For Minor’s Only (Jerry Van Rooyen) 3m12s. 

Doncs ja heu pogut copsar quina melodia més bonica acabem d’escoltar, composició del trompetista Van  Rooyen i quin solo més ben trenat ha fet el saxo tenor Toon van Vliet. També el trompetista l’ha seguit en la mateixa ona “Cool”, aquella música que aparegué a la Costa Oest, i per això se li va dir West Coast Jazz, música més “tranquila” que el Be Bop en aspectes com el melòdic i harmònic, i tot plegat a un tempo més suau. Bon tema, bona impro també del pianista i bon swing de la base rítmica. 

 


I ara seguirem amb dos temes seguits, aprofitant que són curtets, el primer compost pel pianista i líder de l’Stido Alstrom Trio, amb Stido Alstrøm, piano; Hans Weelink, contrabaix; Jan Goedkoop, bateria. Enregistrat a Phonogram al mateix estudi d’Hilversum, el 23 de gener de 1955. 

4.13.- Jean (Stido Alstrom) 2m42s. 

Mentre que el segon tema el van fer HERMAN SCHOONDERWALT SEPTET amb Koos van Beurden, trompeta; Tony Vos, saxo contralt; Flip van Glabbeek, saxo tenor; Herman Schoonderwalt, saxo baríton; Rein Verbeek, piano; Børge Ring, contrabaix; Fred Gilhuys, bateria. Enregistrat a Phonogram al mateix estudi d’Hilversum, el 13 de juliol de 1955. 

5.16.- Nowhere (Frans Elsen) 2m49s. 

I el primer tema a trio base amb l’Stido Alstrom Trio amb ell mateix al piano, ha estat també molt delicat. La digitació potent del pianista ens ha sorprès. La precisió i contundència en la interpretació ens l’ha mostrat com a bon pianista que fou, ja a aquella època. La base de dos l’ha acompanyat la mar de bé. I què bo el segon tema executat pel septet liderat pel saxo baríton Herman Schoonderwalt. Un tema feta la melodia per tots els vents a mode de “soli”, per després escoltar el magnífic so i improvisació del saxo contralt, en Tony Vos. El líder també s’ha ficat a fer la seva reeixida improvisació com si Gerry Mulligan fos, ell, a qui en Herman es devia haver escoltat “manta vegades”. 

A partir de 1954, a mesura que la flama del bebop es va esvair lentament, els modernistes van començar a quedar atrapats per la bogeria del jazz de la costa oest. De sobte l'escena es va activar i van començar a aparèixer diversos grups entranyables amb diferents formacions. Van aconseguir oferir actuacions competents amb solos notables dels solistes amb l'aclamació de la crítica i una bona acollida per part dels fans. Aquest nou interès va donar lloc als primers enregistraments holandesos de jazz modern l'any 1955, que van veure la llum el 1956 en l'àlbum de 10 polzades de Columbia "Jazz from Holland", una mostra indiscutible del nivell assolit pels músics holandesos que afavorien el “Cool”, amb el so més relaxat de la costa oest, que es basa més en la composició i els arranjaments que en la improvisació d'estil lliure de bebop. Aquest esforç de gravacions inicial de Gerry Oord de Bovema va inspirar al productor Michiel de Ruyter a gravar els millors grups i bandes holandeses per a una sèrie d'LPs de tres volums titulada "Jazz Behind the Dikes", així com diversos senzills EP publicats entre 1955 i 1957 per Philips. La revista holandesa "Rhythme" va presumir que gràcies a les "prestacions i interpretacions dels principals músics del país", els combos destacats van rebre elogis internacionals dels "coneixedors del jazz dels quatre continents del món". Aquest conjunt de 2 CD conté tots aquests enregistraments històrics. O sigui que gaudiu-ne força  escoltant-los. Jordi Pujol.

 




I ara us proposo escoltar un parell de temes de dos trios de piano, contrabaix i bateria, el primer THE ROB MADNA TRIO amb Rob Madna, piano; Dick Bezemer, contrabaix; Wessel Ilcken, bateria. Enregistrat a Phonogram al mateix estudi d’Hilversum, el 25 d'agost de 1955, compost pel mateix pianista... 

6.25.- Papernote (Rob Madna) 3m02s. 

I el segon amb THE ROB PRONK TRIO amb: Rob Pronk, piano; Dick Bezemer, contrabaix; Wessel Ilcken, bateria. Enregistrat a Amsterdam el 7 de gener de 1955 i compost pel líder.. 

7.6.- Static Test (Rob Pronk) 2m57s. 

I acabem d’escoltar dos temes a trio base de piano, contrabaix i bateria, i ja a un pèl més de tempo i sobretot amb un Swing brutal. Es pot notar la diferència de so d’un piano vers l’altre, per l’instrument, però també pel diferent estudi de gravació, i per descomptat pel pianista. Si Rob Madna ha sonat més ple, un pèl més contundent, en Rob Pronk ha sonat més lleuger, més delicada la seva digitació, el seu “pianíssim”. El Swing dels dos baixistes i “Walking”, magnífic els dels dos amb els dos havent fet una curta “impro” en cada tema i uns “quatres” fets pel segon trio i baterista Wessel Ilcken, ell líder del seu combo, com ja hem escoltat. 

I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de: 

Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,

Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es

Temps Record: https://tempsrecord.cat,

Youkali Music: http://youkalimusic.com,

Origin Records: https://originarts.com/,

Errabal Jazz: 

http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es,

 


I ara els escoltarem en dos temes, el primer ben conegut compost per Cole Porter amb la formació: THE ROB MADNA QUARTET amb: Karel Reys, saxo contralt; Rob Madna, piano; Dick Bezemer, contrabaix; Wessel Ilcken, bateria. Enregistrat a Amsterdam el 7 de gener de 1955. 

8.1.- Easy To Love (Cole Porter) 2m56s. 

I el segon compost pel líder de la formació THE TONY VOS QUARTET amb: Tony Vos, saxo contralt; Henk Vos, piano; Børge Ring, contrabaix; Fred Gilhuys, bateria. Enregistrat a Phonogram al Hof van Holland Studio, Hilversum, 22 d'agost de 1955. 

9.21.- Young Peter (Tony Vos) 2m41s. 

I el “Easy to Love”, és un tema del 1934 que Cole Porter va compondre perquè el cantés en William Gaxton pel musical “Anything Goes”. Tema aquest cantat per Billie Holiday entre moltes altres i interpretat de manera instrumental com ens han fet els nostres herois, per Hank Mobley entre molts altres. I nosaltres l’hem escoltat amb el so del saxo contralt Karel Reys, magnífic so i improvisació que ens ha fet. I el segon tema, un original del líder i saxo contralt Tony Vos també ens ha sorprès pel seu so, un pèl més clar, i per descomptat per la seva molt reeixida improvisació. Els pianistes de les dues formacions han fet també sengles i bones improvisacions. I és que aquells músics holandesos eren molt i molt bons. I en el darrer tema hem escoltat també una bona impro del baixista Børge Ring. 

I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:

Discordian Records: 

www.discordianrecords.bandcamp.com,

Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,

Auand Records: https://auand.com/,

Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,

CRU Records: https://crurecords.com/,

Tejo Milenario: http://www.tejomusic.com/,

Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.

 


I seguirem amb una mica més de tempo amb els temes, el primer on hi ha els DUTCH ALL STARS amb: Ack Van Rooyen, Jerry Van Rooyen, trumpetes; Karel Reys, saxo contralt; Toon van Vliet, saxo tenor; Herman Schoonderwalt, saxo baríton; Rob Pronk, piano; Dick Bezemer, contrabaix i Wessel Ilcken, bateria. Enregistrat a  Amsterdam, el 7 de gener del 1955. Tema compost per Jerry Van Rooyen i anomenat.. 

10.4.- Royal Mixed (Jerry Van Rooyen) 3m22s. 

I el segon amb el trio de THE ROB PRONK TRIO amb: Rob Pronk, piano; Dick Bezemer, contrabaix; Wessel Ilcken, bateria i tema anomenat... 

11.5.- Sonny Boy (Jolson-DeSylva-Brown-Henderson) 3m11s. 

I déu n’hi do, quina bona colla de músics en el primer tema, els DUTCH ALL STARS on hem pogut escoltar solos dels trompetistes, i “backgrounds” de la resta de vents, solo dels saxos, i sempre amb un bon Swing de la base rítmica i improvisació del pianista. I més vital de tempo ha estat el tema a trio amb el líder Rob Pronk al piano. Bona tasca d’aquest músic en aquest estàndard i tema del 1928 compost per quatre mestres de la ploma per a una peli amb so sincronitzat, l’anomenada “The Singing Fool”. Una tècnica aquesta que acoblà de manera tecnològica el so a la imatge. Una molt bona tasca del baterista que ens ha fet uns “quatres” magnífics, el bo d’en Wessel Ilcken.

 


I ja acabarem aquest primer CD amb el darrer i molt vital tema compost per Jerome Kern i  Hammersteim II amb la formació:  THE FRANS ELSEN QUARTET amb: Frans Elsen, piano; Robby Pauwels, guitarra; Chris Bender, contrabaix; Cees See, bateria. Enregistrat a Phonogram a l’estudi d’Hilversum, el 31 d'agost de 1955, i anomenat... 

12.27.- All The Things You Are (Kern-Hammerstein II) 2m34s. 

I ja coneixem totes i tots aquest estàndard tan especial, el “All The Things You Are”, tema que té una progressió d’acords per “quartes” i que Jerome Kern va compondre el 1932 per el musical “Very Warm for May”, molt càlid pel maig, més o menys com passa ara; vaja, ara passa molt més. Doncs aquí ens ha sorprès la guitarra de Robby Pauwels amb un so proper al de Barney Kessel, mestre a qui Pauwels devia haver escoltat. Bon so i solo del guitarrista holandès com també ha estat reeixida les improvisacions del pianista i els “quatres“ del baterista. Bon tema per acabar aquest primer CD del Jazz a Holanda, tots temes del 1955. 



Bé, i després d’aquest primer CD seguirem amb el segon, tot i recuperant d’altres temes i formacions, i també temes amb algunes de les formacions que ja hem escoltat. Escoltem més música d’aquesta magnífica caixa de 2CD compilada pel Jordi sobre 10LPs i EPs, i ho farem també amb dos temes seguits, el primer amb la mateixa formació i el tema compost per Vernon Duke anomenat... 

13.3.- Autumn in New York (Vernon Duke) 3m21s. 

I el segon amb la veu de Rita Reys encabida ella en el combo de  WESSEL ILCKEN QUINTET amb: Ack Van Rooyen, trompeta; Herman Schoonderwalt, saxo baríton; Rob Madna, piano; Dick Bezemer, contrabaix; Wessel Ilcken, bateria; Jerry Van Rooyen, arranjador. Enregistrat a Phonogram a l’estudi d’Hilversum, el 16 de febrer de 1956 i tema anomenat.. 

14.5.- Moonlight in Vermont (Suessdorf-Blackburn) 2m35s. 

I hem seguit dolçament amb aquestes músiques i vet aquí que amb la mateixa formació liderada per Frans Elsen, aquest al piano i fent-nos la molt bonica melodia i posterior i delicada improvisació. La guitarra de Pauwels els ha acompanyat subtilment, però quasi tota la feina l’ha feta el trio base. I de nou hem escoltat a la magnífica veu de Rita Reys en aquesta molt bonica cançó, “Moonlight in Vermont”. El “background” dels vents li ha donat un molt bon suport mentre ella n’ha fet la melodia durant tot el tema.

 


I seguim de dos en dos, que els temes són curtets, i ara de nou amb dos trios i amb el primer tema compost pel líder del seu trio, en THE ROB MADNA TRIO amb: Rob Madna, piano; Ruud Jacobs, contrabaix; Ruud Pronk, bateria. Enregistrat a Phonogram al mateix estudi de la població d’Hilversum, el 2 de novembre de 1956. 

15.16.- The Teacher (Rob Madna) 2m56s. 

I el segon, el conegut tema de Tadd Dameron i formació THE PIM JACOBS THREE amb: Pim Jacobs, piano; Ruud Jacobs, contrabaix; Wessel Ilcken, bateria. Enregistrat a l’estudi d’Hilversum, el 29 d'octubre de 1956 i tema anomenat..

16.11.- Lady Bird (Tadd Dameron) 3m02s. 

I quin més bon tema ens han fet Rob Madna Trio, el primer un Blues d’aquells de “traca i mocador”, amb una melodia molt ben trobada. Millor ha estat la improvisació del líder al piano i posterior la del baixista Jacobs. I el tema de Dameron és del 1939, i és un dels temes més interpretats de Jazz Modern. Té una estructura atípica de 16 compassos i per això és força sorprenent. I els nostres herois ens l’han feta amb total mestria alhora que reeixida improvisació, la del líder i pianista Pim Jacobs. Bon Swing el del “walking” del baixista i germà alhora que bona improvisació d’aquest.

 


I seguim amb més música d’aquest segon CD del Jazz a Holanda el que es va enregistrar posterior a 1955. El primer és un blues de Gray & Jordan i amb la formació THE WESSEL ILCKEN COMBO amb Ado Broodboom, trompeta; Karel Reys, saxo contralt; Toon van Vliet, saxo tenor; Pim Jacobs, piano; Ruud Jacobs, contrabaix; Wessel Ilcken, bateria i veu; Tom Disselvelt, arranjaments. Enregistrat a Phonogram al Hof van Holland Studio, d’Hilversum, el 5 de juny de 1957. 

17.24.- Lemonade (Gray & Jordan) 2m30s. 

Mentre que el segon tema és un que segur coneixeu compost per Van Heusen i amb la formació THE TONY VOS QUARTET amb Tony Vos, saxo contralt; Henk Vos, piano; Børge Ring, contrabaix; Fred Gilhuys, bateria. Enregistrat a Phonogram a l’estudi d’Hilversum, el 12 de desembre de 1956 i tema.. 

18.17.- Like Someone in Love (Van Heusen-Burke) 3m00s. 

I doncs quina bona veu que tenia el bo d’en Wessel Ilcken, ell líder i bateria de la seva formació. I amb un tema tan curtet, no hi hagué més temps per improvisacions dels companys. Un tema a tot Swing de la base rítmica i molt ben cantat pel líder. I el segon tema és un magnífic estàndard que Van Heusen va compondre el 1944 per a la peli “Belle of the Yukon”. I ves per on que hem tornat a gaudir amb el so del saxo contralt i líder, en Tony Vos i per l’arranjament que ell va fer, com també ho hem fet amb les improvisacions, la primera la d’ell mateix i posterior, la del pianista Henk Vos. Gran feina de la base a tot Swing. Bravo.

 


I encara amb més temes d’aquest segon CD amb el del líder de la formació THE FRANS ELSEN QUARTET amb: Frans Elsen, piano; Robby Pauwels, guitarra; Chris Bender, contrabaix; Cees See, bateria. Enregistrat a Phonogram al Hof van Holland Studio, Hilversum, el 31 d'agost de 1955 i anomenat.. 

19.2.- Mops (Frans Elsen) 2m30s. 

I el segon, tema del trombonista Cees Smal, i amb la formació THE DIAMONDS amb: Cees Smal, trombó de pistons; Harry Verbeke, saxo tenor; Wim van Beelen, piano; Henk de Jong, contrabaix; Tony Funke-Küpper, bateria. Enregistrat a Amsterdam el 28 de febrer de 1956 i tema... 

20.9.- The Beauty of the Ball (Cees Smal) 2m54s. 

I acabem d’escoltar dos temes originals d’una gran factura compositiva. El primer del pianista i líder del quartet, en Frans Elsen, i magnífiques improvisacions del guitarrista Pauwels i del mateix líder. Del guitarrista, noteu-ne la seva brillant pulsió i el bon fraseig de tots dos. I el segon tema del trombonista Cees Smal també ens ha agradat força, i més encara la seva improvisació amb un estil proper al de J. J. Johnson. Harry Verbeke al saxo tenor ens ha frapat també pel so i llenguatge. També els “quatres” que han fet ambdós músics, i més encara el melòdic duet que ells ens han fet. 

Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz.. 

23 Robadors: 

https://23robadors.com/programacio/,

Jamboree Festival Mas i Mas: 

https://jamboreejazz.com/agenda/,

Campari Milano: 

https://www.camparimilano.com/programacio-musical/,

etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.


 

I seguim amb un tema més llarg compost per Robert Pronk amb quasi una Big Band anomenada THE WESSEL ILCKEN ALL STARS amb Rob Pronk, Ack van Rooyen, Jerry van Rooyen, trompetes; Rudy Bosch, trombó; Piet Noordijk, saxo contralt; Toon van Vliet, Ruud Brink, saxos tenor; Herman Schoonderwalt, saxo baríton; Rob Madna, piano; Dick van der Capelle, contrabaix; Wessel Ilcken, bateria. Enregistrat a Phonogram al Hof van Holland Studio, Hilversum, el 29 d'octubre de 1956.  

21.13.- The Goffer (Robert Pronk) 4m43s. 

Carall, i quina banda més potent i tema del trompetista Rob Pronk, tema interpretat per tots els vents. Ara bé, la primera improvisació, la del pianista Rob Madna i posterior la d’un dels saxos tenors, que ha estat increïble també pel so, com també la del compositor, suposo. Havent-hi però més trompetistes, m’ha semblat que un altre d’ells s’hi ha afegit en les improvisacions. El so i llenguatge, brutals el de tots ells, saxo i trompetistes. Al final, un tros del tema amb tots el vents, la “Intro”, i ja per deixar pas a una altra improvisació de l’altre saxo tenor. També el trombonista s’hi ha ficat fent-la magnífica, el bo d’en Rudy Bosch i sempre els “riffs” de tots el vents, i un Swing brutal, el de la base rítmica, i curtet solo del baixista. Quin gran tema ens van fer aquests mestres holandesos allà pel 1956, bravo. 

Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..

Nota 79: https://www.nota79.cat/events/,

Nova Jazz Cava: 

https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,

Jazz Club la Vicentina: 

https://jazzclublavicentina.blogspot.com/,

etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.


 

I ja acabarem aquests magnífics CDs compilats per Jordi Pujol i ho farem escoltant un altre tema d’aquesta magnífica formació, ara un estàndard compost per Warren & Mercer anomenat. 

22.14.- Jeepers Creepers (Warren & Mercer) 5m15s. 

I quin tema més brutal ens van fer aquesta magnífica formació. I aquest tema compost per Harry Warren i lletra de Johnny Mercer del 1938 el van fer per a la pel·lícula “Going Places” i qui primer el va tocar va ser el gran Louis Armstrong. I els nostres herois la van “clavar” amb les seves interpretacions alhora que també amb les improvisacions. I per esmentar-los a tots ells dir-vos que han estat el baixista Dick van der Capelle, el baterista Wessel Ilcken, per parlar dels darrers. I que la melodia l’han feta tots els vents, a base de pregunta i resposta. I que els solos de saxos i trompetes han estat brutals, com també el del pianista. Trompetista amb sordina, més saxos, i esmentar de manera especial al trombonista Bosch, magnífic també, com també el del saxo baríton, en Herman Schoonderwalt. I ja al final, trossets de solos amb bateria i contrabaix. En fi, un gran tema on tots ells semblen haver tingut el seu temps en les improvisacions alhora que fent-ne la melodia. 

Doncs ja hem acabat el programa d’avui que com sempre espero us hagi agradat tant com a mi. Ha estat un especial dedicat a una caixa de dos CDs de 10 vinils compilats per Jordi Pujol sobre el Jazz a Holanda del 1955 al 1957 anomenada “COOL JAZZ FROM HOLLAND”, The First Dutch modern jazz recordings 1955-1957. 

I recordar-vos que el proper concert al Jazz Club la Vicentina serà el divendres 25 de novembre on tindrem un magnífic trio de joves músics de Jazz de casa nostra amb en Víctor Oller Trio amb ell mateix al piano, Carla González, contrabaix i Jordi Pallarés, bateria, entrada gratuïta, patrocinat per l’Ajuntament de SVdH. Us hi esperem. 

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

blogger templates |