Molt bona nit a tothom, i primer de tot desitjar que estigueu la mar de bé de salut, que hàgiu passat un molt bon estiu i unes molt bones vacances, i que ja estigueu totes i tots plegats ben embolicats en les vostres labors quotidianes, i que duri. Benvinguts de nou a Jazz Club de Nit i ja encetant la 13ena temporada aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “esfera jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz. Us recordo que al blog i ivoox del programa, sempre el podreu llegir i escoltar complet, amb els textos i tota la música, car per qüestions dels tempos que té cada emissora, em veig obligat a retallar-ho i adaptar-ho per a cadascuna d’elles, excepte per a Ràdio Sant Vicenç, on no tinc cap tipus de restricció.

I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteve. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys. 

I després de la presentació de l’editorial toca parlar dels discos, i com els oïdors fidels ja sabeu, d’aquesta editorial seran els discos que escoltarem avui, coses aquestes que sempre faig. Dir-vos també que tot i disposar de material de la mateixa discogràfica, com cada any i des de en fa 12, avui us posaré dos treballs reeditats per FSR que el meu amic i gran vibrafonista Geni Barry em va fer escoltar, amb 7 CDs més, un dels dies que el vaig anar a veure a casa seva, o sigui que gràcies Geni. Tots aquests discos que em vas deixar del nostre amic Jordi Pujol, sonaran a Jazz Club de Nit. 

Així doncs som-hi amb els projectes que escoltarem avui. I tot i ser dos CDs, us haig de dir que realment seran temes de diverses sessions d’enregistrament, de fet, dues d’un projecte i cinc de l’altre, posteriorment compilats i reeditats en CD per Jordi Pujol. I aquests seran els liderats per dos trompetistes, ves quina casualitat, o no. Gene Shaw Quintet & Sextet, de dos LPs anomenats “Break Trough” i “Debut in Blues”, aquest darrer editat també en vinil de 180 grams per la mateixa editorial. Per acabar amb les cinc sessions enregistrades per Conte Candoli & Friends encabides en aquest doble CD, “Coast to Coast” de les quals ja us en parlaré. I de nou, amb un micro conte de Carme de la Fuente.

 


Comencem amb el Gene Shaw Quintet/Sextet, i no pel fet cronològic, car és posterior al del seu company trompetista, i sí per com més de suaus són les seves músiques. Ho farem amb el seu “Break Trough”. Tots aquests enregistraments van ser supervisats originalment per Esmond Edwards. Disc enregistrat per Ron Malo a Ter Mar Recording Studio, Chicago, Illinois, l'11 d'octubre de 1962. Amb Gene Shaw, trompeta; Sherman Morrison, saxo tenor; James Taylor, piano; Sidney Robinson, baix; Bernard Martin, bateria. Produït per a la publicació en CD per Jordi Pujol, estèreo, remasteritzat digitalment a 24 bits, referència: FSRCD 926. I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web:

https://www.freshsoundrecords.com/gene-shaw-albums/6566-break-through-debut-in-blues-2-lp-on-1-cd.html 

Comencem doncs ja escoltant una mica de música, i ho farem amb el tema del pianista James Taylor, i ja per començar amb aquest deliciós Blues anomenat.. 

1.- “Autumn Walk” (James Taylor) 5m25s. 

I amb quin swing més delicat i suau hem començat el primer programa d’aquesta temporada 2021-2022. Un Blues de 16 compassos, no massa habitual, amb els primers 8, normals, mentre que els altres 8 amb els canvis rítmics i harmònics que hem escoltat. El tema l’han fet dues vegades, i ja per començar els solos, el primer del líder, la mar de melòdic amb tot el seu lirisme, com després podrem escoltar, o llegir al blog. Perquè, recordeu que la versió completa del programa la trobareu al blog del programa que ja sabeu, i si no ho sabíeu, és https://jazzclubdenit.blogspot.com. I el líder n’ha fet dos chorus, de la mateixa manera que el saxo tenor, Morrison, i també el compositor i pianista Taylor. I com sol passar, després dels solos, de nou el tema, i tal i com l’han començat, també amb dos chorus, tot i acabant amb un preciós “Turnorund” que es va diluint, coses aquestes que volen dir que en un directe s’allargassaria segons músics i public. 

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es  allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada. 

Seguirem ara amb un tema de Jack DeJohnette, a tot delicat swing, anomenat.. 

2.- “Our Tune (Jack DeJohnette) 4m56s. 

Un tema preciós i també amb un Swing magnífic, iniciat amb els darrers compassos del tema a mode d’intro, d’estructura típica de 32 compassos i de la forma AABA, amb una B marcada pel canvi harmònic i rítmic, cadascuna de 8. Sempre mirem de posar una mica de llum als temes, i de passada compartir amb vosaltres qüestions relacionades amb les composicions, coses senzilles que ens els fan entendre millor i estimar més. Després de fer-ne un chorus del tema sencer, el pianista Taylor ha estat qui primer ha iniciat els solos, i també n’ha fet un chorus. Bona pulsió del pianista i bones maneres, llenguatge i demés. Els vents l’han seguit, ara bé, el saxo tenor, fent-ne les primeres AA i després el líder a la trompeta amb la resta, BA, el pont, la B, i la darrera A, mostrant-nos de nou la seva calidesa sonora. I després tots ells recuperant el tema sencer i acabant-lo amb el mateix i delicat Swing, tot plegat farcit de bon gust. El final, d’aquella manera que ja sabem, coses i músiques que en un directe serien encara més llargues. Temes i estil de Jazz, que si no és un Hard Bop en tota regla, té totes les condicions per ser-ho, per tècnica dels músics, i no tant per les composicions, que per arranjaments podrien estar encabides en el West Coast Jazz. 

Procedent de Detroit, el trompetista Clarence Eugene Shaw, Gene Shaw (16 de juny del 1926 – 17 d’agost del 1973) és un altre jazzman que va merèixer molt més reconeixement del que ha rebut fins ara. A Detroit havia tocat amb Lester Young, Wardel Gray, Lucky Thompson i amb alguns més. De petit havia començat amb el piano i trombó, però es va decidir per la trompeta després d’escoltar a Dizzy Gillespie en el tema “Hot House”. Va estudiar al Detroit Institut of Music amb el gran pianista Barry Harris. Va marxar a New York i va aparèixer per primera vegada en el món del jazz com a Clarence Shaw, un dels membres del Charlie Mingus Jazz Workshop del 1955 al 1957. Mingus, en les seves notes del disc "Tijuana Moods", va comentar l'excel·lent treball del seu trompetista. No era capaç d’elogiar fàcilment, de manera que quan va assenyalar Shaw així, la gent va començar a parar-li molta atenció. La cosa és que si el disc s'hagués publicat el 1957 —quan es va enregistrar— en lloc del 1962, el trompetista hauria estat fins llavors tan famós com "qualsevol dels actuals músics de jazz". Malgrat això, i després de diverses vicissituds, personals o no, Shaw va deixar de tocar i va deixar l'escena durant cinc anys. 

I acabarem amb el quintet de Gene Shaw amb el tema a tot vals de Carl Davis anomenat... 

3.- “Six bits” (Carl Davis) 6m31s. 

I quin altre tema més bonic que acabem d’escoltar, ara però a tot vals, i igualment amb el delicat swing que ens acompanya des dels inicis, tema que han iniciat amb una preciosa i llarga “Intro”, de fet, n’han fet 32 compassos del tema, les dues primeres As. La melodia l’ha iniciat el líder i trompetista, i ja hem pogut esclarir que el tema te una estructura de 64 compassos a ritme ternari simple, un 3x4, de la forma AABA i cadascuna de les parts, de 16 compassos. Ell mateix n’ha iniciat les improvisacions, fent-ho amb la mateixa dolçor, boniques frases, millor llenguatge, i tot plegat amb un gust exquisit i també fent una repassada a tot el tema. I recordem qui són: Gene Shaw, trompeta; Sherman Morrison, saxo tenor; James Taylor, piano; Sidney Robinson, baix; Bernard Martin, bateria. El saxo tenor Morrison ens ha tornat a acaronar amb la seva mestria i magnífica sonoritat, i igualment ens ha fet el tema sencer. Unes maneres que ens recorden a Joe Henderson alhora que també per la seva sonoritat. Taylor al piano, de nou brillant i dolçament percussiu, ens ha acaronat amb mestria. I finalment tots ells han recuperat aquest preciós tema i melodia. 

I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n tot el seu catàleg.

 


Seguim ara amb el Gene Shaw Sextet i el seu “Debut in Blues". Enregistrat per Ron Malo a Ter Mar Recording Studio, Chicago, Illinois, el 8 de juliol de 1963. Amb Gene Shaw, trompeta; Herb Wise, trombó, Jay Peters, saxo tenor; James Taylor, piano; Sidney Robinson, contrabaix; Gerald Donovan, bateria. Escoltem-los en un tema del pianista James Taylor... 

4.- “Karachi” (James Taylor) 5m07s. 

I ja us n’heu adonat que del quintet inicial només hi ha el líder i el pianista, alhora compositor de molts dels seus temes, com és el cas, el d’aquest tema amb tots els aires orientals possibles, que per això el títol, i com aquells del preciós “Caravan” de Duke Ellington. La melodia la trobo molt bonica, i més encara el canvi tonal del pont, ja ho sabeu, la B del tema. Amb la inclusió del trombó de Wise hi hem guanyat força, amb molt més color musical. Gene Shaw ha estat qui primer ha iniciat els solos, i ves per on que em recorda d’altres trompetistes que com ell no varen ser massa reconeguts, i parlo de Carmel Jones. Ara el so del saxo tenor és una mica més fosc, més profund, el de Peters, igualment però amb un grandíssim llenguatge. El trombonista ha fet la darrera part del tema, pont i darrera A, amb una molt bona interpretació i so al trombó. I com era habitual, i més en aquells anys del primer Hard Bop, han recuperat el tema principal per acabar-lo delicadament. I ja us he comentat que aquet treball va estar enregistrat a Chicago, o sigui que tot el “regust” del Jazz d’aquesta ciutat americana. 

Un altre lloc emblemàtic és el 23 Robadors espai on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes que s’hi han parit i que així seguirà sent. Cada dia teniu Jazz i els dimecres, concert primer i després Jam Session amb Miguel Villar, Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga. Trio que tindrem el 2 d’octubre, i no el 18 de setembre, a la Sala Xica. 

Els escoltarem encara amb el tema de Thomas Washington anomenat.. 

5.- “Not too Cool” (Thomas Washington) 3m45s. 

Ens hem tornat a trobar amb un altre tema, on el Swing i els arranjaments, alhora que intervencions dels músics ens situen més a l’est que a l’oest. Les delicadeses dels temes, les maneres delicades d’interpretar-los ens els situen més allà. I aquest tema i títol, “No massa Cool” també ens ho explicita. Cool, però no massa. Amb el sextet però, hem guanyat “cos” musical. I és que tots tres vents l’han iniciat fent-ne la melodia. Ben aviat, s’ha quedat sol el líder fent-la, i saxo tenor i trombó fent-li una mena de respostes, a les seves preguntes. Tema de 32 compassos i forma AABA, on els músics han fet els seus solos compartint el tema. El sempitern Taylor n’ha fet el primer solo, en les AAs, per després fer-ho el líder Shaw en la B i darrera A. Saxo tenor i trombó, Peters i Wise han fet el mateix, tot i recuperar tots plegats el preciós tema posteriorment, per acabar-lo delicadament. I quin so més bonic el de la trompeta del líder, i què bonic ha quedat amb la resta de vents. I quina base rítmica, magnífica, que fa que tot plegat camini la mar de bé. I sense solos de contrabaix i baterista, llàstima. 

I després de sortir al mercat el "Tijuana Moods" de Mingus el 1962, Gene Shaw va aparèixer a l’escena del Jazz i aquesta vegada a Chicago al capdavant d'un quintet hard-bop. Sobre la seva decisió va dir simplement: “Mingus ho va acabar; Mingus ho va tornar a començar”. El seu estil líric i relaxat va ser gairebé un refinament final del llenguatge de la trompeta hard-bop, i les qualitats úniques que Mingus va veure en aquest esperit lliure, van tenir un aparador magnífic en aquests dos discos, “Break Through” i “Debut in Blues”. 

I per acabar amb els projectes d’aquest trompetista massa desconegut, l’escoltarem amb un altre tema del pianista Taylor, anomenat... 

6.- “Thieves’ Carnival” (James Taylor) 4m15s. 

Doncs ens hem tornat a trobar amb un altre tema elaborat, amb una gran dosi d’arranjaments, amb una veu solista, la del líder, mentre que la dels altres vents li fan el contrapunt sonor. Un preciós tema amb uns canvis harmònics molt bonics i que t’enganxen ben aviat, tan ben trobats estan. El tema té també una trempera magnífica, per la qüestió rítmica, alhora que per les improvisacions des seus membres. L’han iniciat amb una roda prèvia de compassos. La melodia sempre a càrrec del líder i trompetista Gene Shaw. El canvi en el pont, pujant de to per després recuperar el to inicial, és la clau de volta de tot plegat. Què ben aconseguit, què bonic. El líder ha estat qui primer n’ha fet els solos, sempre amb el recolzament dels altres dos vents, i esclar de la base rítmica. També el trombó hi ha col·laborat, en una primera part que comparteixen tots tres amb el tenor. Aquest és qui ha fet un espaterrant solo del tema sencer, amb una energia envejable, la mateixa que li hem escoltat al trombonista. I és que amb un tema així, tots han tingut la oportunitat de brillar. 

I ara sembla un bon moment per recuperar els micro contes, i per això donem la benvinguda a Carme de la Fuente, o sigui que endavant Carme...

......gràcies Carme per tornar-nos a endolcir les nostres oïdes amb la teva veu, i sempre explicant-nos-ho tot plegat relacionat amb les músiques del programa.

 


I encarem el final del programa amb els molts projectes de Conte Candoli. I com que el doble CD inclou les diferents sessions d’enregistrament, començarem cronològicament, però abans dir-vos que el disc reeditat per Fresh Sound Records és el “Coast to Coast”, Conte Candoli & Friends, i que al blog hi trobareu l’enllaç al disc:

https://www.freshsoundrecords.com/conte-candoli-albums/3995-coast-to-coast-2-cd-set.html 

També, dir-vos que hi ha una web italiana sobre la seva discografia que està molt bé, i que també la trobareu al blog:

https://enciclopediadeljazz.wordpress.com/2015/06/20/conte-candoli-discography/ 

I en la 1era Sessió enregistrada a Chicago el març de 1954 hi hagué Conte Candoli (trompeta) Bob Wynn (saxo alto) Ira Sullivan (saxo tenor) Gene Esposito (piano) Chubby Jackson (contrabaix) Tony Pappa (bateria). I va ser un single amb dos temes, “Mambo Junior” i “Flamingo”, escoltarem la preciosa balada... 

7.- “Flamingo” (Anderson & Grouya) 2m57s. 

I amb aquesta preciosa balada hem iniciat el gran projecte d’aquest trompetista d’origen italià, Conte Candoli. El so d’aquest és més brillant i punyent que el de l’america Shaw, que per això la música és tan rica. El tema és curtet, que per això aquests temes estant enregistrats uns anys abans que els dels projecte anteriors. Una bonica melodia que segur haureu escoltat infinitat de vegades, i ara de la mà d’aquest trompetista poc conegut pel gran públic. El solo l’ha iniciat Ira Sullivan al saxo tenor, fent-ne però una petita part de la melodia i una mica d’improvisació. Tema de lluïment total del líder a base de la melodia. Passa també en d’altres balades com “Lush Life” i d’altres, on no en fan cap solo, alguns, i amb la melodia en diuen, i ens ho mostren, que ja n’hi ha prou. 

Secondo "Conte" Candoli (12 de juliol de 1927 - 14 de desembre de 2001) va ser un trompetista de jazz nord-americà amb seu a la costa oest. Va tocar a les grans bandes de Woody Herman, Stan Kenton, Benny Goodman i Dizzy Gillespie. Va tocar amb Gerry Mulligan i en els especials de televisió de Frank Sinatra. També va gravar amb Supersax, una banda tribut de Charlie Parker que consistia en un quintet de saxos, la secció rítmica i una trompeta o un trombó. Conte era el germà petit del trompetista Pete Candoli. Va néixer a Mishawaka, Indiana, Estats Units. Durant l'estiu de 1943, mentre estava a l'escola secundària, Secondo "Conte" Candoli es va asseure amb el primer ramat, “First Herd” de Woody Herman. Després de graduar-se el 1945, es va unir a la banda a temps complet, on va seure al costat del seu germà Pete a la secció de trompetes. Conte va sortir immediatament a la carretera, on va romandre els deu anys següents amb Herman, Stan Kenton, Benny Goodman i Dizzy Gillespie. 

També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es 

Seguirem amb la 2na Sessió editada en el disc: Conte Candoli, “Sincerely, Conte”. Es va enregistrar a Los Angeles el 20 de novembre de 1954 i hi hagué Conte Candoli (trompeta), Claude Williamson (piano), Max Bennett (contrabaix) i Stan Levey (bateria).  

https://www.discogs.com/es/Conte-Candoli-Sincerely-Conte/release/12273957 

Escoltem-los en el tema del 1922 escrit per Isham Jones, el conegut... 

8.- “On the Alamo” (Jones & Khan) 2m56s. 

I ja amb tot el swing del món, i si el “Flamingo” es va enregistrar a Chicago, doncs amb aquest magnífic “On The Alamo” van marxar a Los Angeles a enregistrar-lo, i per això el doble CD es diu Coast to Coast”. I tot i fer-ho a la West Coast té tots els aires del Hard Bop. Swing, Blues i potser no hi ha el Gospel que fa falta per ser-ho fermament, però deu n’hi do quina potent marxa. De quina manera han començat el tema, ja amb tota l’energia del món, primer amb el líder fent-ne la melodia per després iniciar ell mateix les improvisacions, després d’un magnífic i previ “pick up”. De cada part n’ha fet el tema sencer, n’ha fet tota l’estructura. Candoli s’ha mostrat de nou força brillant, força potent, i amb un gran llenguatge jazzístic i tècnica força depurada. Claude Williamson al piano n’ha fet també un gran solo, amb una digitació prístina i diàfana. I com ens ha sorprès el líder pujant el to del tema, alhora que fent-ho amb una gran improvisació i amb un plus de l’energia apareguda en el canvi tonal darrer, i ja al final, recuperar la melodia del tema i acabar-lo. 

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com  i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport. 

I a tot “drap”, els escoltarem en el conegut tema de Ray de Paul anomenat.. 

9.- “I’ll Remember April” (Ray de Paul) 2m31s. 

I amb aquest tema hem notat encara més la força de la base rítmica, de piano, contrabaix i bateria, i els dos darrers, Max Bennett i Stan Levey, car del primer Williamson ja n’havíem parlat. Tema que Clifford Brown & Max Roach Quintet feia també amb una bona trempera, però no a un tempo tan ràpid com ells ens han fet. El tempo fast en temes com aquest ens diu molt o quasi tot de la tècnica del músic, i si és trompetista encara més. I això és el que estem notant a cada tema que l’escoltem, que en Conte Candoli va ser un gran trompetista, i en aquests temes de la seva primera època ho estem constatant. Ens ha fet un solo “brutal”, després d’haver-lo escoltat en el tema, amb tot un fraseig increïble per com el fa i amb la velocitat com el fa. El pianista Williamson l’ha fet també a un gran nivell, i abans d’acabar el tema hem pogut escoltar uns moments de “quatres” amb el líder i el baterista Stan Levey. Gran i curtet tema, que per això va tan de pressa arribant abans. (heee.) 

I per descomptat que podeu anar als concerts que fem al Jazz Club La Vicentina, i ves per on que enguany serà la primera vegada que des del Festival l’Hora del Jazz “Memorial Tete Montoliu” farem un concert a la Sala Xica, i serà el 25 de setembre. Podrem escoltar a Marina Vallet Quartet, Marina Vallet, saxos; Txema Riera, orgue i piano; Paco Weht, baix i contrabaix i Pep Mula, bateria. Entrada gratuïta en un concert on el Jazz Club la Vicentina i l’Ajuntament donaran el suport logístic. Les reserves es faran igualment trucant com sempre al 93 656 98 26 del dimecres al divendres de la mateixa setmana, de 9h a 14h. 

I de la 3era Sessió: Conte Candoli, “Toots Sweet”, Enregistrat a Los Angeles el 26 de juliol de 1955 i editat el mateix any per Bethlhem Records en monoaural. Amb Conte Candoli (trompeta),  Bill Holman (saxo tenor), Lou Levy (piano), Leroy Vinnegar (contrabaix) i Lawrence Marable (bateria).

https://www.discogs.com/es/Conte-Candoli-Conte-Candoli/master/648882 

Escoltem-los en el tema del saxo tenor Holman, anomenat.. 

10.- “Jazz City Blues” (Bill Holman) 4m11s. 

I després de la “bogeria” del “I’ll remember April”, tocava reposar una mica i recuperar els aires de la West Coast. Amb aquest Blues crec que ho hem aconseguit, pel tempo, però també pels arranjaments tocant els vents tots dos plegats, i amb el suport de la base rítmica. El tema l’han tocat dos Chorus, coses aquestes que passen sovint en els Blues de 12 compassos, com és el cas d’aquest. Bon solo del pianista, ara Lou Levy, amb qui el líder va fer d’altres discos. Bill Holman al saxo tenor té un so ple, robust, alhora que fraseig magnífic, com també el líder ens ha mostrat, aquest darrer en una més llarga exposició solista, car el saxo tenor ha fet dos chorus i el líder n’ha fet tres. Hem pogut escoltar també al contrabaixista Leroy Vinnegar fent-ne la seva curta però reeixida aportació solista en aquest magnífic blues del saxo tenor Holman. 

El 1954, Conte, després d’abandonar Stan Kenton, Candoli va formar el seu propi grup amb els companys de secundària, Chubby Jackson, Frank Rosolino i Lou Levy. Aviat es va traslladar a Los Angeles per unir-se al Lighthouse All-Stars amb Shorty Rogers, Bud Shank i Bob Cooper, i va estar amb ells durant quatre anys.

 


I encara els escoltarem en un tema “Contrafact” del conegut de Dizzy Gillepsie, “Groovin’ High”, però que quasi n’és una còpia, o millor dit, un arranjament de l’original i que el líder es va posar al seu nom. Bé, no és idèntic, però deu n’hi do... 

11.- “Groovin’ Higher” (Conte Candoli) 5m09s. 

I ves per on que “Groovin’ High” de Gillespie, tema que va compondre el 1945 i que va ser el primer tema i referent en això del Be Bop, i segons alguns, el primer i més important enregistrament del Be Bop, alhora venia de l’estructura dels acords d’un tema anterior del 1920 de Paul Whiteman i tema anomenat “Whispering”. O sigui que hem escoltat un contrafact d’un contrafact d’aquest tema del 1920. I us recordo que això del “contrafact” és el terme que indica que un tema s’ha “construït” a base dels acords d’un tema anterior. S’ha fet molt, i hi ha moltíssims “contrafacts” i del que més se n’han fet, probablement, és del Rhythm & Changes “I Got Rhytm” de George Gershwin. I el tema l’han iniciat els dos vents després d’una “intro” a càrrec del líder, i ja els hi hem escoltat la melodia, propera a la de Gillespie. El saxo tenor Holman és qui primer ens ha acaronat amb el seu so ple alhora que càlid, mostrant-nos un fraseig magnífic i unes “maneres” exquisides. El líder l’ha seguit amb mestria i bon gust, seguint amb claredat l’estructura dels acords, i així és que li seguim la nova i bonica melodia creada. I Lou Levy ens ha acaronat de nou, per com ho ha “pelat”, per la melodia de la mà dreta i pels acords de l’esquerra, ambdues amb una gran conjunció. El tema ha aparegut posteriorment, acabant-lo després d’un curtet redoble del baterista i sense oblidar la base rítmica de dos, Leroy Vinnegar (contrabaix) i Lawrence Marable (bateria). 

La llarga relació de Candoli amb The Tonight Show va començar el 1967 i es va convertir en un músic permanent de la secció de trompetes de l’orquestra, quan Johnny Carson va traslladar l’espectacle a Burbank, Califòrnia, el 1972. Durant molts anys va preferir quedar-se a Califòrnia on va poder fer The Tonight Show, agafar tota la feina d’estudi que podia, i fer concerts i clínics , (màstes classes) ocasionals. Es va aventurar a anar a Kansas el 1986 com a WJF All-Star amb Jerome Richardson, Barney Kessel i Monty Alexander al Wichita Jazz Festival de 1986. Després de la jubilació de Carson el 1992, va viatjar ocasionalment amb Doc Severinsen, però quan va poder, va tocar en solitari o amb combos petits. 

I anem seguint amb les sessions, i ara ho farem amb la 4ta Sessió de la qual se’n va fer el disc: Conte Candoli & Lou Levy, “West Coast Wailers” i amb la mateixa formació, però en un enregistrament posterior, al mateix Los Angeles el 16 d’agost del 1955. 

Escoltem-los en el tema de Step, Brown i Tobias, anomenat... 

12.- “Comes Love” (Step, Brown & Tobias) 4m16s. 

I amb quin altre magnífic tema ens hem tornat a trobar, a tot swing...i l’han iniciat amb uns redobles previs del baterista, tot i que molt curtets. I després de l’exposició del tema de 32 compassos i forma AABA, a qui hem escoltat primer fent-ne els solos ha estat el pianista Lou Levy, magistral, ell però més treballador del registre mig, i no tant en els més aguts. Les coses són més brillants quan les escoltem d’un metall, d’una trompeta, la qual sí s’ha passejat pels aguts, tot i que no pels súper aguts, com feia Gillespie. El so del tenor ens situa en la “mare Terra”, més profund i amb aquest “cos” és el so que té Bill Holman. El tema té però una barreja de Latin i Swing, tal i com passa en d’altres temes amb la melodia a Latin i el pont a tot Swing. Temes així són “On Green Dolphin”, per exemple, i aquest “Comes Love”. Magnífics solistes, els tres que han aparegut, i súper sòlida la base rítmica de dos, la de Leroy Vinnegar i Lawrence Marable. 

La seva manera de tocar, el seu fraseig, el va portar a actuar i enregistrar amb noms destacats de l’espectacle, com Gerry Mulligan, Shelly Manne, Terry Gibbs, Teddy Edwards, Bing Crosby, Sammy Davis Jr. i Sarah Vaughan. Ha aparegut en moltes pel·lícules amb diverses orquestres i ha treballat en tots els especials de la televisió de Frank Sinatra. Candoli va ser inclòs al The International Jazz Hall of Fame el 1997. Va morir de càncer de pròstata a l'edat de 74 anys, a Palm Desert, Califòrnia. 

I tot i haver el “Jordu” de Duke Jordan, proposo que els escoltem amb un tema original del líder anomenat... 

13.- “Marcia Lee” (Conte Candoli) 4m51s 

Gran tema del líder també, curtet de melodia, tema de 16 compassos del qual n’han fet dos “chorus” per després encetar les improvisacions. Qui primer les ha “clavat” ha estat el saxo tenor Bill Holman, fent-ne un magnífic solo, passejant-se per quatre “chorus” del tema amb total solvència i mestria. El líder Candoli n’ha fet també quatre “chorus”, amb un Swing espaterrant també, alhora que amb tota la seva desimboltura, tècnica i habilitats, les d’un mestre Bopper, com un dels bons, però ai las, poc conegut. Tema aquest més situat en l’ona Bopper i no tant en la West Coast per improvisacions, ritmes, swing i tema gens farcit d’arranjaments i més “pur i dur”, tema pelat i impros, com els dels primers boppers. La base rítmica, ara amb el trio acompanyant ha fet també una tasca brutal, amb un “walking” del contrabaixista i “swing” del xarles de la bateria, i ells dos que ja sabem que són Leroy Vinnegar i Lawrence Marable. I el company del líder en d’altres projectes, el pianista Lou Levy ha fet també un gran solo, ell i amb els seus dos, car ja sabeu que el trio de piano, contrabaix i bateria és la “màquina rítmica” perfecta. No semblen necessitar a ningú. Tros de tema per anar encarant el final del programa, tros de tema com quasi tots els que portem escoltant. Deu n’hi do per començar la temporada, la 13ena temporada a Ràdio Sant Vicenç, la primera amb qui vam començar, havent-n’hi ara algunes més com Ràdio Abrera, Ràdio Molins de Rei, i enguany Ràdio Joventut de les terres de l’Ebre. 

I ja per acabar el primer programa de la 13ena temporada, i dedicat a Fresh Sound Records, escoltarem algun tema de la seva 5ena Sessió editada en disc, “Rhythm Plus One: Conte Candoli with the Hank Jones Quartet.” Enregistrat a Nova York l’11 de juny del 1956, on hi hagué Conte Candoli (trompeta), Hank Jones (piano), Barry Galbraith (guitarra), Milt Hinton (contrabaix) i Osie Johnson (bateria). 

Escoltem-los en un parell de temes extrets de l’àlbum “After Hours Jazz”,  i primer amb el tema del líder i anomenat.. 

14.- “Thank you Judge” (Conte Candoli) 3m27s. 

I quin gust escoltar a Conte Candoli & Hank Jones Quartet, i fer-ho pausadament amb aquest Blues del líder. Tema que ha iniciat el contrabaixista Milt Hinton, i després afegir-s’hi només el líder a la trompeta fent-ne la melodia del tema, ells dos molt delicadament. Les impros han aparegut amb el pianista i co-líder de la sessió, el gran dels germans Jones, Hank. Recordem que hi hagué el Thad, trompetista i líder de Big Band amb Mel Lewis. I el gran Elvin Jones, baterista del John Coltrane Quartet. El trio base, amb la solidesa característica de Jones al piano. Després s’hi ha afegit la guitarra càlida de Barry Galbraith  fent-ne un curtet solo, més o menys com ha estat el que ha fet el líder a la trompeta. De nou el contrabaixista Milt Hinton ens ha regalat la seva profunditat de so, la del seu contrabaix. El tema, el Blues, ha aparegut de nou, ara però amb els solistes fent-ne la melodia, trompeta, piano i guitarra. 

Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com  i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable. 

I ara sí que acabarem el programa a tot swing amb el curtet tema.. 

15.- T.N.T. (Tiny Khan) 2m51s. 

I amb aquest tempo brutal i gran tema d’aquest quartet de luxe més un, el líder Conte Candoli, acabem el programa d’avui, el primer d’aquesta temporada 2021-2022. Gran tema de Khan i que ells han sabut interpretar la mar de bé. I ves per on que l’han iniciat amb el líder amb la sordina posada a la seva trompeta. El tema el comencen fent-ne 8 compassos, sembla, repetint-lo tres vegades com a melodia, per després començar el guitarrista les improvisacions. Però ai las que les fa sobre la base d’un Blues de 12 compassos, fent-ne dos magnífics chorus. El mateix fa el líder, o sigui, la seva magnífica improvisació dura 12 compassos, els d’un Blues, i fent-ho amb una gran mestria, gràcies també a la base rítmica que li dóna suport. Hank Jones Ha desenvolupat la seva improvisació de la mateixa manera, amb solvència alhora que bon gust, i així també ho ha fet el contrabaixista Milt Hinton. Encara han tingut temps de fer uns ràpids “quatres”, el líder amb el baterista Johnson, per acabar el tema recuperant els compassos inicials tot i combinant-los amb el baterista, 4 els uns, i 4 l’altre. Gran tema alhora que amb tota la gràcia del món per aquesta combinació atípica de melodia de 8 compassos i solos de 12 en clau de Blues.

 Doncs ja hem acabat el primer programa d’aquesta temporada, i com sempre desitjar que us hagi agradat tant com a mi. Recordeu que heu escoltat dos CDs amb material reeditat i compilat per Jordi Pujol Baulenas, ànima i cor de Fresh Sound Records, l’editorial més important de la península, amb més de trenta anys a les seves esquenes. I les músiques han estat les que han fet les diverses formacions liderades per dos trompetistes, Gene Shaw  i Conte Candoli, les encabides en les 7 diferents sessions d’enregistrament, havent escoltat un micro conte de Carme de la Fuente. 

Doncs res, que us recordo que aneu a veure jazz  en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit. 

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 


Molt bona nit a tothom, benvinguts al darrer programa de la 12ena temporada del Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “esfera jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz.

I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys. 

Doncs comencem a parlar d’aquest darrer programa i us diré que serà un especial dedicat a quatre projectes eclèctics, allunyats per estils, ritmes, tempos i per la manca del swing, del programa de la setmana passada. Tenim el “7 Visions” del trio SUMRRÁ, disc que trobareu a clermontmusic.com. Un altre, amb la guitarra del líder, és el del Ángel Unzu Cuarteto, “ORAIN”, editat per Moskito Records. De guitarra i teclat és el dels amics Dusan Jevtovic & Vasil Hadzimanov, presumiblement auto editat. Finalment escoltareu el projecte dels “Artbeaters anomenat “Life Compass On!” amb el darrer micro conte de la temporada de Carme de la Fuente. 


Comencem doncs amb el projecte de Dusan Jevtovic & Vasil Hadzimanoz, disc auto editat el 23 de juny de 2021, enregistrat als Aclam Studio, per Jose Cattaneo, Barcelona, Catalunya. Mesclat i masteritzat per Juan Pablo a Buenos Aires, Argentina. Produït per Dusan Jevtovic i Vasil Hadzimanov. I aquí hi tenim a Dusan Jevtovic, guitarra acústica/elèctrica i diversos efectes, i a Vasil Hadzimanov, piano acústic, Rhodes i Korg MS20. I dir-vos que al blog us posaré l’enllaç al seu bandcamp:

https://dusanjevtovic.bandcamp.com/album/dusan-jevtovic-vasil-hadzimanov-duo-2

Comencem ja amb les seves músiques, eclèctiques i preciosistes, com la que ara us proposo escoltar, anomenada... 

1.1.- Searching for New (Dusan & Vasil) 6m01s 

I de quina manera més dolça hem començat el programa d’avui, el darrer d’aquesta temporada. Els arpegis de la guitarra i del piano, amb l’afegitó dels efectes, reverberacions i demés tenen una majestuositat que impressiona. I aquesta és una de les composicions més profundes del projecte d’aquests dos amics que es van trobar a casa nostra, a Barcelona, per enregistrar aquesta meravella amb aires balcànics i no només. 

I aquí hi tenim a la inspirada parella formada per el guitarrista Dusan Jevtovic i el pianista Vasil Hadzimanov. I ens poden fer pensar en les vibracions del segell discogràfic ECM filtrada a través de Radiohead, tot i reproduint-se en un local de jazz, íntim, després de l’horari normal, tot i captant l’ambientació d’altes hores de la matinada. El bell piano arpegiat de Vasil serveix de delicat contrapunt a la crua interpretació de Dusan igual que amb la millor música instrumental. Convé gaudir-ho amb una escolta acurada, la d’aquestes composicions creatives, tot i aprofitant l’energia dels dos intèrprets, coses que donen lloc a una música alhora inspirada i original. 

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es  allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada. 


I seguirem amb els projectes, i ara escoltarem a aquestes “7 Visions” del trio SUMRRÁ. Disc editat per Clermont Music el 2021, enregistrat per Xurxo Pinheiro als Estudios Mans el 2 i 3 de desembre de 2020. Mesclat per ell mateix al Laboratorio Soyz el gener de 2021 i  masteritzat per Juan Lameiro. Produït per Christopher Nolan. I aquí hi tenim a  Manuel Gutiérrez, piano; Xacobe Martínez, contrabaix i Lar Legido, bateria. I dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web d’aquesta formació: http://www.sumrra.com/ 

I ells ens faran gaudir amb una de les seves cançons, així, tan delicada com la que acabem d’escoltar, però amb la seva personal concepció musical, la del compositor i pianista Manuel Gutiérrez, anomenada.. 

2.2.- Perifèria Universal (Manuel Gutiérrez) 5m26s 

I seguim amb el tarannà majestuós, coses que es noten per les notes i arpegis del piano amb en Gutiérrez, però també pel so dels plats de la bateria de Legido. A mida que es desenvolupa el tema, el contrabaix de Xacobe acaba d’omplir l’espai sonor i també amb la mateixa preponderància. El pianíssim del compositor ens recorda a moments algunes de les músiques clàssiques, les que ells també van aprendre en estudiar el piano. Molt bonic el tema, i com s’enlaira al final cap a cotes de vertader èxtasi i clímax. 

Recordar-vos que entreu al web de masimas on podreu veure’n tota la seva programació dedicada al Jazz però també a diversos estils com són el Blues, el Funk i demés variants. Val la pena que us deixeu caure per la Plaça Reial per anar al Jamboree. I ja de cara a l’agost, amb el seu Festival Mas i Mas. Al blog es en posaré la pàgina web: https://masimasfestival.com/agenda/ 


I seguim ara amb el projecte de l’Ángel Unzu Cuarteto anomenat ORAIN, editat per Moskito Records el 2021, enregistrat per Víctor Sánchez als Elkar Estudioa, l’11 i 12 de desembre de 2020, mesclat i masteritzat per ell mateix. I aquí hi tenim al líder Ángel Unzu, guitarra; Andrej Olejnicjak, saxos tenor, soprano i clarinet baix; Gonzalo Tejada, contrabaix i Juan Manuel Urriza, bateria. Totes les composicions són del líder Ángel Unzu. Produït per Ángel Unzu, i productors executius Gorka Reino & Carlos 'Tato' Gracia. I ves per on que el podeu aconseguir a la pàgina web de fresh sound records, o sigui que al blog us posaré l’enllaç:

https://www.freshsoundrecords.com/angel-unzu-albums/53994-orain-digipack.html 

I els escoltarem de manera delicada amb el tema... 

3.10.- 12618 (Ángel Unzu) 5m35s 

I quina altra delicada guitarra hem escoltat, sí, però també el preciós so del soprano de l’Andrej Olejnicjak. Una melodia molt bonica que a vegades fan el soprano i el contrabaix. El solo posterior està farcit d’efectes, i costa esbrinar quin instrument el fa. Te la pinta de contrabaix i potser també amb la guitarra. Quan és el soprano no hi ha cap dubte. Tampoc quan el fa el líder Unzu a la guitarra, potser doblant-se a ell mateix amb els acords/arpegis de la guitarra, però que també podia ser el baix o contrabaix. Una bella composició de l’Ángel Unzu, amb tot el suport del preciós so del soprano de l’Olejnicjak. 

Un altre lloc emblemàtic és el 23 Robadors espai on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes que s’hi han parit i que així seguirà sent. Cada dia teniu Jazz i els dimecres, concert primer i després Jam Session amb Miguel Pinxo Villar, Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga, trio que tindrem el 18 de setembre al Jazz Club la Vicentina. 


I acabarem amb la presentació dels projectes, i ho farem amb el projecte anomenat “Life Compass On!” de la formació Artbeaters, disc que em va enviar, amb tres més, l’amic Sergio Cabanillas, gràcies guapu. Editat el 2016 per SAZAS, enregistrat, mesclat i masteritzat per, Stefano Amerio als Artesuono Recording Studios, Cavalicco, (Udine), Itàlia. Producció i disseny de Peter Ugrin. I aquí hi tenim a Peter Ugrin, violí; Marko Čepak-Maki, guitarra; Aleš Ogrin, piano; Ilj Pušnik, baix i Janez Gabrič, bateria. I quatre temes són de Peter Ugrin, havent-hi un parell de Marko Čepak i dos més de Aleš Ogrin. I dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web de discogs del projecte:

https://www.discogs.com/es/Artbeaters-Life-Compass-On/release/17083965 

I ells també ens acaronaran amb el tema del Peter que titula l’àlbum, anomenat 

4.4.- Life Compass On! (Peter Ugrin) 5m55s 

Molt bonic també aquest tema delicat, com han estat els anteriors, tot i començant com fem sempre, amb els temes més lents per veure com els fan com els tracten. Aquí la dolçor del violí d’Ugrin fent la melodia amb notes llargues es veu reforçada pels arpegis de la guitarra de Marko. El canvi tonal en el que seria el pont és realment impressionant, per majestuós, també. I de quina manera i ja cap al final del tema, el baterista Gabrič amplia la majestuositat del tema, repetitiu, ja ho heu escoltat. Els arpegis del guitarrista ens acaronen també, tot i imposar-se la presència del baterista. Un bonic tema que acaben dolçament. 

Seguim però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. 


I seguirem amb aquestes músiques, escoltant-los ara amb temes de mica en mica més potents de tempo, coses que passen en aquest programa. O sigui que recuperarem les “7 Visions” del trio SUMRRÁ. I recordem que hi tenim a  Manuel Gutiérrez, piano; Xacobe Martínez, contrabaix i Lar Legido, bateria, i el tema de Xacobe Martínez, i primer track del disc, anomenat... 

5.1.- Ra (Xacobe Martínez) 5m00s 

I ja heu notat de quina manera més rítmica ens han acaronat aquest magnífic trio gallec. I tot i que el tema és del contrabaixista, el motiu melòdic principal el fa el pianista Gutiérrez. Ara bé, això canvia ben bé a la meitat del tema, amb una preponderància del baterista Legido. Fins i tot el mateix compositor Xacobe desenvoluparà la seva improvisació, amb un fons rítmic imponent, tot i el tempo mèdium baix. I el pianista recupera la melodia principal, per acabar-lo dolçament.


 

I seguirem amb Dusan Jevtovic, guitarra acústica/elèctrica i diversos efectes, i a Vasil Hadzimanov, piano acústic, Rhodes i Korg MS20. 

Els escoltarem en una preciosa composició anomenada... 

6.3.- Coming back from yesterday (Dusan & Vasil) 4m36s 

I de nou el bonic so de la guitarra de Dusan i el del piano de Vasil en una altra composició col·lectiva, i molt maca introducció al tema. La guitarra acústica de Dusan, fent de rítmica, canvia el tarannà del tema, reconvertint-lo en quelcom més. Amb aquesta base, ell mateix recupera l’elèctrica, la seva Strato passada pels efectes adequats, i l’energia i potència del tema creix, i creix, i també amb la inclusió dels arpegis del pianista Hadzimanov. La intensitat emotiva, la majestuositat, el bon gust d’aquesta composició un tant recursiva, o reiterativa, ens va apropant al final, al qual hi arriben ells dos, però amb l’afegitó dels diferents instruments i estris, acabant-lo però, delicadament. 

Dusan Jevtovic és un guitarrista, educador i productor serbi que viu a Barcelona des de 2003. "La veu de Jevtovic és immediatament reconeixible. El seu estil d'interpretació innat el porta a les zones més atrevides del jazz-rock i el rock progressiu, tal com el defineixen artistes tan diversos com Terje Rypdal i Nels Cline". (Todo sobre Jazz). Dusan ha enregistrat at i actuat amb artistes internacionals com Tony Levin, Gary Husband, Assaf Sirkis, Vasil Hadzimanov, Marko Djordjevic, Xavi Reija, Bernat Hernandez, Markus Reuter i David Cross. 

I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n tot el seu catàleg. 


I seguint amb guitarres i demès, escoltarem un preciós i llarg tema de l’Ángel Unzu Cuarteto i el seu ORAIN, amb el líder Ángel Unzu, guitarra; Andrej Olejnicjak, saxos tenor, soprano i clarinet baix; Gonzalo Tejada, contrabaix i Juan Manuel Urriza, bateria. 

Escoltem-los amb el tema anomenat.. 

7.9.- 118 (Ángel Unzu) 9m57s 

I acabem d’escoltar una obra certament magna, per longitud del tema però també pels diferents estats anímics i rítmics amb els quals ens hem trobat. El so del saxo tenor de l’Andrej Olejnicjak ara s’hi escau la mar de bé. Les escombretes permanents del baterista Juan Manuel Urriza tenen una persistència rítmica que li dóna un tarannà molt maco al tema. Els moments solistes van de la guitarra delicada del líder i compositor, a l’energia del saxofonista, ara amb el tenor, havent desenvolupat aquest un magnífic i potent solo. Les coses han canviat a la dolçor, amb el solo al contrabaix de Gonzalo Tejada, fent aquest una gran tasca solista. I el tema té més canvis, i aquest ja ens situa en el solo final del líder, acompanyat per una base de dos, contrabaix i baterista, ara una mica més consistent amb els plats, tot i que no gaire. Ángel ens ha mostrat les seves habilitats solistes que ja hem vist que estan a l’alçada de les seves composicions. I el tema s’amplia d’energies, amb el saxo i guitarra recuperant el motiu principal. Gran tema de l’Ángel Unzu. 

I l’Àngel ens diu aixó...

Oràin (Ara) fa referència al moment creatiu present com a intèrpret i com a compositor. Algunes peces van ser creades amb anterioritat i altres escrites expressament per a aquest quartet. "Avui, ara, toco i composo així, pel meu passat he arribat fins aquí, demà ja es veurà. Un cop més he apostat per les composicions originals i encara que sempre he coquetejat amb el jazz, en aquesta ocasió aquesta estètica és més evident. Volia aquesta sonoritat elèctrica no habitual en els meus altres discos, de vegades dolça i de vegades agra. He tingut la gran sort de comptar amb tres grans músics i creadors que han elevat les partitures que els vaig proposar a cotes molt altes de exquisidesa, energia i elegància. Desitjava que aquesta música pogués ser íntima i delicada per moments i extremadament sorollosa en altres a la recerca d'aquests contrastos i dinàmiques que són imprescindibles. En els meus concerts a Guitarra Sola buscava aquestes dinàmiques però amb aquests músics i aquesta sonoritat, aquestes coses aconsegueixen ser molt més evidents". 

També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es

 


I acabaré aquesta roda amb un tema magnífic del “Life Compass On!” de la formació Artbeaters, amb Peter Ugrin, violí; Marko Čepak-Maki, guitarra; Aleš Ogrin, piano; Ilj Pušnik, baix i Janez Gabrič, bateria. 

I el tema compost pel pianista Ogrin, anomenat... 

8.6.- Broken Spirits (Aleš Ogrin) 7m59s 

I un altre tema llarg ha estat aquest d’aquesta formació anomenada Artbeaters, on els aires de la fusió hi són més evidents. Una mena de Jazz-Rock a moments delicat i en d’altres, força més consistent, com quan la guitarra elèctrica de Marko es fa més evident amb les seves evolucions solistes, com hem pogut escoltar. La rítmica és també d’aquest tarannà potent, amb una base de baix i bateria i amb un piano remarcant els acords de manera insistent. El solo de Marko ha estat a nivell estratosfèric. I amb quina dolçor han reconvertit el tema a quelcom més dolç amb el solo del pianista i compositor del tema, Aleš Ogrin. Gran feina solista la d’aquest, i sempre amb l’adequada contundència rítmica. El canvi tonal en el pont, és també molt maco. I tot i recuperant el motiu principal, ha aparegut el violí de Peter Ugrin fent la melodia i més coses que ens ha fet, totes solistes, on també s’hi ha afegit el guitarrista Cèpak. Gran tema també d’aquests els ArtBeaters. 

I cada dia podeu anar a la Cocteleria Campari Milano on s’hi fan concerts de jazz i demés meravelles, a diari. I també al Sinestesia que hi ha prop de la plaça del Centre a Sants, on ja s’hi fan concerts, o sigui que és qüestió de mirar-ne la seva programació. 

I ara sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente...gràcies Carme per la sempre teva dolçor i imbuïda de les músiques del programa. Bon estiu a les dues, Carme i Teresa, i fins el setembre. 


I anem seguint amb aquestes músiques tan maques, amb els aires de totes les fusions, amb tot de temes propis, res a veure amb els estàndards de la setmana passada, coses que passen aquí, al Jazz Club de Nit. I seguirem més vius de tempo, i de nou amb aquest magnífic duet Dusan Jevtovic, guitarra acústica/elèctrica i diversos efectes, i a Vasil Hadzimanov, piano acústic, Rhodes i Korg MS20 i el seu tema... 

9.6.- Carried by the Wind (Dusan & Vasil) 4m16s 

I seguint més o menys l’aspecte de ritmes i tempos, ens hem trobat amb aquest magnífic tema de Dusan & Vasil. I ja veieu de quina manera omplen l’espai sonor dos instruments, guitarra i piano/teclat, els d’aquests dos mestres en això d’acaronar-nos amb les seves músiques. I el tempo és certament vital, car hi ha un Groove que se’ns emporta irremissiblement. Tot i això, la netedat del so dels dos instruments ens podria fer pensar una altra cosa. Primer Dusan amb la seva magnífica Strato, i després Vasil amb un teclat i els seus efectes ens han omplert de dolçor amb aquest el seu tema “Carried by the Wind”, “portat pel vent”. 

Vasil Hadzimanov, pianista, compositor, arranjador i educador, és un element intrínsec del jazz serbi que sorgeix a finals del segle XX i començaments del nou mil·lenni. És la conseqüència, el resultat d'una gran quantitat d'avantpassats talentosos que, a la seva manera, han deixat una marca indeleble en la música i el patrimoni cultural dels Balcans. Alumne del Berklee College of Music, Vasil ha enregistrat i actuat amb Theodossi Spassov, Marko Djordjevic, Dusan Jevtovic, Toni Kitanovski, David Binney, Antonio Sanchez, Matt Garrison, Nigel Kennedy i Vlatko Stefanovski. 



I encara més amb les músiques del trio SUMRRÁ i les seves “7 Visions”. I recordem que hi tenim a  Manuel Gutiérrez, piano; Xacobe Martínez, contrabaix i Lar Legido, bateria. Escoltem-los en el tema compost per Xacobe, anomenat.. 

10.3.- Asuán Alexandria 7 graos (Xacobe Martínez) 5m55s 

I de quina manera hem canviat els ritmes i tempos del programa, en un tema on fins i tot hem recuperat un magnífic Swing. I ves per on que ens l’hem trobat ja quasi des dels inicis amb la melodia del tema, però sobretot, i d’una manera més evident, en el solo del pianista Manuel Gutiérrez. Aquest ens ha sorprès de nou per la seva mestria solista, alhora que la manera rítmica com aquest tema demana ésser desenvolupat. I després d’ell, i amb el suport de contrabaix i piano, el baterista Lar Legido ens ha fet una bona demostració solista, la mateixa que la del compositor i contrabaixista, Xacobe Martínez, qui em va enviar aquest disc a casa, o sigui que gràcies Xacobe. I després d’ell, han recuperat el motiu principal, melòdic i rítmic, i també el pont, amb el seu canvi tonal. Gran tema d’aquest trio d’amics, els SUMRRÁ. 

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com  i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.


 

I de nou amb el disc de l’Ángel Unzu Cuarteto i el seu ORAIN, amb el líder Ángel Unzu, guitarra; Andrej Olejnicjak, saxos tenor, soprano i clarinet baix; Gonzalo Tejada, contrabaix i Juan Manuel Urriza, bateria. Els escoltarem en un dels temes de la seva Suite anomenada Geroa i serà el primer.. 

11.6.- Geroa-1(Ángel Unzu) 5m55s 

I de quina manera han començat l’Ángel i companys aquesta primera part de la Suite “Genoa”, amb la rítmica i tempo adequada, seguint la dels temes anteriors. La molt maca melodia ja ha aparegut i de nou amb el saxo tenor de l’Andrej Olejnicjak, i amb un so magnífic, arribant a uns aguts ben potents i brillants. El compositor i líder ha desenvolupat un magistral solo, amb un estil més proper a la Fusió però amb un contingut jazzístic magnífic. L’Ángel ens ha tornat a mostrar les seves diverses habilitats. Trobo molt remarcable el moment on ell i la resta fan un “lick” repetitiu i molt potent, amb tot el suport del baterista, moment de lluïement total pel saxo tenor Olejnicjak, acabant-se aquesta potència sonora, per tornar a recuperar la bonica melodia del tema i de nou amb els aguts del saxo tenor, per acabar amb tota la contundència possible, aquella del “lick” repetitiu, que ara no ha durat tant. Magnifica composició de Unzu i interpretació de tots ells. I de nou, el baterista ha mantingut una gran i delicada pulsió amb les escombretes. 


I ja acabant la tercera roda, si escolteu el programa complet, escoltarem el projecte “Life Compass On!” de la formació Artbeaters, amb Peter Ugrin, violí; Marko Čepak-Maki, guitarra; Aleš Ogrin, piano; Ilj Pušnik, baix i Janez Gabrič, bateria i el tema compost pel pianista Ogrin, anomenat... 

12.3.- Golden Wings (Aleš Ogrin) 7m56s 

I què bonica és aquesta música, agradable, subtil, i per sobre de tot, interpretada magistralment. I els temes, llargs, la qual cosa farà que en la versió completa del programa sobrepassem de nou les dues hores llargues. Molt maca la melodia d’aquestes “ales daurades”, alhora que el ritme, així com un tant latin soft. El motiu principal ha aparegut ja des dels inicis, amb el contingut rítmic incorporat. El violinista Ugrin n’ha fet la melodia, la d’aquest tema del pianista Ogrin. El pont també és molt maco amb els canvis tonals i demés meravelles. Marko ha estat qui primer ha realitzat la tasca solista, ara amb un so més net, sense efectes, sí, però amb la mateixa gràcia i mestria interpretativa. El seu so ha esdevingut més potent en el pont, i també més proper a la Fusió. La delicadesa del solo del compositor i pianista ens ha acaronat en aquells els seus primers moments, car, de mica en mica, i gràcies al ritme del tema, les energies van pujant alhora que les nostres emocions. El ritme Latin a càrrec del pianista ha estat evident. I al final, delicadesa de nou, sobretot en els inicis del solo de Peter Ugrin al violí, car de nou, i de mica en mica, tot va agafant un determinat caràcter, el d’aquest bonic tema de Ogrin. 

Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com  i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.


 

I ja acabant amb els quatre projectes, els escoltarem per darrera vegada en aquest programa. O sigui que hi tornarem amb el projecte del Dusan Jevtovic, guitarra acústica/elèctrica i diversos efectes, i a Vasil Hadzimanov, piano acústic, Rhodes i Korg MS20 i tema anomenat...

13.5.- Space Salchicha (Dusan & Vasil) 5m34s 

I quina potència rítmica té aquest tema, ja d’entrada. La melodia o motiu principal, curta, com si d’un blues es tractés, és així de potent, també. I ves per on que amb les improvisacions les coses canvien. Dusan primer amb la guitarra, amb tota la força de la Fusió, del Jazz-Rock-Progressiu que en dèiem, les ha iniciat. I tot i les referències jazz-rockeres, els seus motius balcànics sempre hi són. Vasil l’ha acompanyat amb la mateixa contundència mentre ell s’esplaiava. Ara bé, Hadzimanoz en el seu solo ha estat, en els inicis, més sobri, més tranquilet. De mica en mica s’ha anat omplint de rítmica, d’energia, fins els moments on Dusan hi ha aparegut. Delicadeses, subtileses de tots dos tot just abans de recuperar el motiu principal per després acabar-lo de cop. Gran tema, compartit, com ho són tots. De fet, n’hi ha que són d’un, i n’hi ha que són de l’altre, però ho han volgut obviar. Temes compartits de tots dos, i ja està. 

I per descomptat que podeu anar als concerts que fem al Jazz Club La Vicentina, i fins aquest dissabte 24 de juliol, 3er i darrer dia del 12è Festival de Jam Sessions, on tindrem un combo de l’Escola Superior Jam Session i el combo del Jazz Club la Vicentina liderat pel Geni Barry. I com sempre amb l’entrada gratuïta en un esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament de SVdH i organitzat des del Jazz Club La Vicentina.

 


I escoltarem també per darrera vegada les “7 Visions” del trio SUMRRÁ. I recordem que hi tenim a  Manuel Gutiérrez, piano; Xacobe Martínez, contrabaix i Lar Legido, bateria. El tema és de Xacobe i s’anomena... 

14.5.- Sapiens Sapiens (Xacobe Martínez) 7m17s 

I aquí ens han sorprès per com de recurrent és el motiu principal, ara bé, amb les seves corresponents variacions. I de la manera que l’han començat no semblava que les coses havien d’anar com han anat. Piano, la mà esquerra, i contrabaix, a duet, fent el motiu on el baterista manté un marcatge fix de caixa, mentre amb el plat segueix la rítmica de la melodia. Compenetració total. I Gutiérrez ha començat amb els seus solos, fent-lo seguint la rítmica del tema en la primera part, mentre que després ha volat amb la mà dreta, lleugera i gràcil, i l’esquerra amb els acords puntuals. Xacobe amb el contrabaix ha seguit tot el tema amb la línia base, amb el motiu principal. Gran solo del pianista que ha deixat pas al del baterista Lar Legido, magistral també. Exquisidesa rítmica, seguint fil per randa l’estructura del tema, afegint també subtileses sonores sobre els “parxes” de caixa i timbales. I sempre els altres dos, recolzant-lo amb el motiu principal. Un gran tema d’aquest trio, del Xacobe, i que ells tres han interpretat la mar de bé. I ves per on que el compositor ha restat a l’ombra, car no ha volgut destacar més; ja n’hi ha hagut prou amb la seva aportació. 

I no us oblideu de la Nova Jazz Cava on encara podem gaudir amb el seu Jazz a la Fresca, o sigui que al blog ja us posaré l’enllaç a la seva pàgina web:

 



I també per darrera vegada amb les músiques de l’Ángel Unzu Cuarteto i el seu ORAIN, amb el líder Ángel Unzu, guitarra; Andrej Olejnicjak, saxos tenor, soprano i clarinet baix; Gonzalo Tejada, contrabaix i Juan Manuel Urriza, bateria, i el seu tema... 

15.3.- Arriba hay luz (Ángel Unzu) 8m11s 

I amb aquest tema Ángel crec que ens ha apropat a una estètica, la de la melodia si més no, propera a un determinat folklore amb espurnes de classicisme. Una mena de ball, ben bé podria ser. La composició és molt més diversa, tot i reconèixer el motiu a partir del qual gira tot. Hi ha també una mena de pont amb el seu canvi tonal. I la qüestió rítmica inicial, certament potent, s’ha diluït en la primera improvisació, la del contrabaixista Gonzalo Tejada, subtil i delicada, tot i que no massa llarga. Baterista primer, i després Unzu amb la guitarra, han omplert l’espai de sons estratosfèrics, coses aquestes d’alguns efectes especials. Ell n’ha extret unes sonoritats magnífiques, alhora que musicals i molt agradables. I la base rítmica de contrabaix i bateria, han estat magnífics, quina compenetració i Swing fins i tot el darrer amb les escombretes. Una meravella. I encara faltava l’Andrej Olejnicjak, el qual amb el soprano ens ha tornat a impressionar i de quina manera més brutal. Gran músic l’Andrej, el qual li dóna un “color” encara més jazzístic al projecte de l’Ángel Unzu, que de per sí ja el té. La innovació, la recerca melòdico-rítmica i la mestria interpretativa de tots ells, fa de ORAIN un magnífic treball. Felicitats, Ángel, felicitats nois.


 

I ja per acabar el darrer programa d’aquesta temporada, escoltarem finalment el projecte “Life Compass On!” de la formació Artbeaters, amb Peter Ugrin, violí; Marko Čepak-Maki, guitarra; Aleš Ogrin, piano; Ilj Pušnik, baix i Janez Gabrič, bateria. Els escoltarem en el tema compost per Peter Ugrin i anomenat.. 

16.2.- Driftin’ On Vis (Peter Ugrin) 6m49s 

I crec que hem acabat aquest programa de la millor manera possible, a un bon tempo i ritme, i crec que l’hem desenvolupat de la manera típica, començant amb els temes més tranquils, per acabar més vitals. I aquest tema té diverses parts, la primera amb l’energia inicial del baterista, per després, i ja amb la melodia principal certament tranquil·la, tot i el marcatge rítmic de baix i bateria, i posteriorment més encara amb el break rítmic delicat i dolç, el de la primera intervenció solista, la del pianista Ogrin. Posteriorment s’ha anat revitalitzant, i sobretot per la rítmica del baix i baterista. Un llarg i reeixit solo del pianista que sempre s’ha vist recolzat per violinista i guitarrista, els quals li han fet una mena de coixí amb un “riff”, amb el motiu principal. Bona intervenció del pianista, amb una mà dreta dinàmica, vital i brillant. I la melodia ha aparegut de nou, primer potent i després subtil. I el solo final del baterista ha estat igualment brutal, i també recolzat pels seus companys. Gabrič a la bateria ha estat sublim, executant-lo amb bona potència, passejant-se per totes les timbales, caixa i bombo. I al final, de nou la subtilesa, ara de la mà de la guitarra de Marko, acabant-lo delicadament. 

Bé, doncs ja hem acabat el programa 465, el darrer d’aquesta temporada, que ja en portem unes quantes, 12 a Ràdio Sant Vicenç, 5 a Ràdio Abrera i 4 a Ràdio Molins de Rei. I com sempre desitjar que us hagi agradat tan com a mi. Hem fet uns quants programes, tants com 44 que déu n’hi do. Programes llargs, en la versió completa que sempre podeu escoltar al blog del programa, com aquest que ha sobrepassat les 2h llargues. Però també amb l’ànim d’oferir-vos la millor música de cadascun dels projectes, cosa que crec hem aconseguit. Jo sempre dic que l’èxit de tot plegat rau en el bon gust de qui selecciona les músiques, i en el meu cas també amb l’ordre dels temes segons tempo, primer més delicats per acabar més vitals. Així podeu escoltar de quina manera fan tots ells, i elles, les balades i els temes més vius. En fi, un plaer haver estat un any més amb totes i tots vosaltres, i ara ja desitjar-vos unes bones vacances, un bon estiu, i fins la segona setmana del setembre, que hi tornarem de nou. Molta sort, salut i amor. 

Doncs res, que us recordo que aneu a veure jazz  en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, nosaltres el 24 de juliol a Can Comamala, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit. 

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

blogger templates |