Programa 671 - Origin Records: Maja Jaku, Kate Olson, Lisanne Lyons, dimecres 4 de març de 2026.

0 comentaris

Enllaç a l'àudio del Programa:


Aquest programa i qui us parla, diu això: “Dirigents de l’estat d’Israel, atureu el genocidi que esteu perpetrant a Gaza. Llibertat per a Palestina i Cisjordània”.

Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.

I de nou amb un programa dedicat a l’editorial de l’amic John Bishop, Origin Records i filial OA2 Records, i avui també dedicat a les dones de Jazz, cantants i instrumentistes com són Maja Jaku, «Blessed & Bewitched»; Lisanne Lyons, «May I Come In» elles dues cantants, i amb la saxofonista Kate Olson, «So it Goes» i avui amb un micro conte de Carme de la Fuente, un programa dedicat a les dones músics, i a la nostra rapsoda-poetessa, en la setmana on elles i nosaltres celebrarem el seu i nostre 8 de març, reivindicatiu.


I començarem delicadament amb el disc de Maja Jaku, «Blessed & Bewitched» publicat el 17 d’octubre de 2025 per Origin Regords. Enregistrat el 19 i 20 de febrer de 2025 per Alex Conroy a The Bunker Studio, Brooklyn, NY. Mesclat i masteritzat per Vlado Dzihan a Milkshop Mastering, Viena, Àustria. Amb Maja Jaku - veu, Michael Rodriguez - trompeta, Alan Bartuš - piano, Dezron Douglas - contrabaix, Johnathan Blake - bateria, Adrian Varady - bateria/percussió (3). Composicions de: (1) Adrian Varady i Maja Jaku; (3) Varady; (2,4) Jaku i Saša Mutić; (5) Livingston/Evans; (6) Mutić; (7) Bernard Ighner. Produït per Maja Jaku i Adrian Varady. Fotografia de Maja per Seva Mazurika. Disseny i maquetació de la portada per John Bishop. 

I aquest és una delícia de projecte, per la càlida i profunda veu de Maja però també per les composicions escollides. La majoria de temes són a tempo de balada, tot i haver-hi alguns temes relativament vitals. Balades precioses són «Everyting Must Change», de Bernard Ighner i «Never let me Go» de Livingston/Evans, ambdues estàndards de Jazz. I de temes propis així de macos n’hi ha alguns com són ara el primer track, «The Witch» i «Lonely Little Fox». I un pèl més vital és «Blessing Will Come».
O sigui que ja la escoltarem a ella i a ells en aquest tema de l’Adrian Varady...

1.4.- Blessing Will Come (Adrian Varaday) 7:02.

Doncs i de quina manera més potent hem començat el programa d’avui, per la veu de Maja però també per la contundència del contrabaix de Dezron Douglas, i una mica també pel contingut rítmic a càrrec del gran Jonathan Blake a la bateria. I després de la melodia feta per Maja, la del tema de l’Adrian Varady, quin tros de solo a la trompeta amb sordina que ens ha fet en Michael Rodriguez, brutal. I de nou la veu quasi recitant de la líder i cantant vienesa Maja Jaku, una crac. I què bé, al final ella improvisant en Scat. I el tema dura 7 minuts, i la veritat és que passa volant, per com n’és l’execució de tots els membres de la formació, ideal per començar-los a escoltar.

Blessed & Bewitched és un reflex profundament personal de l'esperit artístic de la vocalista vienesa Maja Jaku. Va créixer immersa en els sons del jazz amb el seu pare, trompetista, i més tard a través d'estudis amb mentors al Conservatori de Graz, com ara Mark Murphy, Sheila Jordan, Andy Bey i Jay Clayton. L'art de Jaku va evolucionar a través de la seva dedicació de tota la vida al continuum del llegat del jazz. Amb l'ànim del bateria Johnathan Blake, Jaku va reunir un conjunt de músics extraordinaris per marcar aquest període del seu camí i va gravar aquest, el seu cinquè àlbum, a la ciutat de Nova York conjuntament amb Blake, el baixista Dezron Douglas, el pianista Alan Bartuš i el trompetista Michael Rodriguez. El coproductor i bateria Adrian Varady també va actuar en una cançó que va compondre. Jaku convida els oients a aquest conjunt de cinc cançons originals i dos clàssics, oferint un viatge a través d'un espai de reflexió, connexió i honestedat emocional.

I seguirem escoltant-la a ella i a ells en el tema del bateria Adrian Varady anomenat...

2.2.- I'm a Queen (Adrian Varaday) 7:28.

I aquest tema ha tingut un puntet més de tempo, però quasi que s’ha mantingut en una atmosfera semblant, coses de la veu de la líder. I ves per on que el pont ens ha agradat força, car l’hem escoltat a tot delicat Swing. I què be, ella fent la primera improvisació a tot Scat, cosa que hem vist que domina la mar de bé. I de nou el Swing ja més marcat pel Walking del baixista Douglas i gran improvisació a la trompeta de Rodriguez, ara amb un so més obert i potent, sense sordina. Bon llenguatge tot i solejant, bon so, tot plegat a tot Jazz. I així ens ha corprès el pianista també per la seva inversemblant improvisació, el bo de l’Alan Bartuš. I de nou Maja amb la seva potent veu recuperant melodia, canvis a Swing en el pont, i de nou tema, i ja acabar-lo de manera magistral amb uns moments de solo del contrabaix de Dezron Douglas.

I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Sedajaz Records:
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.

La vocalista austríaca Maja Jaku canta amb potència, màgia, profunditat i un rang emocional impactant: un so atemporal i vibrant alhora. Era Jazzu (Polònia). "La veu de Maja Jaku irradia gràcia emotiva i honestedat crua: íntima, natural i plena de profunditat. Un so que sembla atemporal, però sorprenentment modern..." Otmar Klammer, periodista de jazz austríac.

I ja la deixarem d’escoltar a ella i a ells en el tema propi de Mutić i anomenat...

3.6.- Rituals (Mutić) 3:54.

I tot i haver començat amb una curteta Intro a contrabaix a un tempo lent, no ens esperàvem el canvi de ritme, amb el marcatge a tot Beat del bateria Jonathan Blake. I ja la veu de la cantant tan característica, en aquest tema a tot Funk. I ell quasi que recitant, com si ho fes a tot Hip-Hop jazzístic. I de nou el metall brillant i daurat de la trompeta de Rodriguez, ens ha enlluernat per la seva presència i contundència. Bona improvisació que més ha semblat feta per ajudar a omplir el tema amb la seva presència que per a lluïment propi. I el pianista l’ha seguit fent una bona tasca solista, amb línies creades força inspirades, pels acords acompanyant-lo, per la cosa rítmica dels companys de la base, rítmica. I així ha anat desenvolupant el seu solo, acabant el tema d’aquella manera que sempre us dic, que en un directe s’allargassaria segons públic i músics, ideal tema per ja deixar-los d’escoltar, o sigui que felicitats nois, i concretant, felicitats Maja Jaku per aquest treball tan seriós i contundent.


I seguirem ara amb la saxofonista Kate Olson, «So it Goes» publicat el 16 de gener de 2026 per OA2 Records. Enregistrat i mesclat per Floyd Reitsma a Studio Litho, Seattle, WA. Enregistrat del 17 al 19 de gener de 2025. Masteritzat per Ed Brooks a Resonant Mastering, Seattle, WA. Amb Kate Olson - saxo soprano, Conner Eisenmenger - trombó (excepte 6), Tim Carey - baix elèctric (excepte 6), guitarra elèctrica (4), Evan Woodle - bateria i percussió, Wayne Horvitz - piano (5,6,8), Geoff Harper - contrabaix (5,6,8). Tota la música és de Kate Olson (Knockout Noise), excepte: (6) Alice Coltrane (Universal Music Publishing Group/Hipgnosis). Produït per Kate Olson. Il·lustracions de la portada de Haren Vakil. Fotos de Lisa Hagen Glynn. Disseny i maquetació de la portada de John Bishop.

I ara farem un petit canvi estilístic, car, a més a més de deixar la veu, ens endinsarem en una música instrumental d’alta volada amb aires d’allò més contemporani. Hi ha també diversitat de ritmes i tempos en els 9 temes del disc, havent-hi una balada, que a més és el títol del CD, la magnífica i sorprenent «So it Goes». Un altre tema súper lent és «Pink Mountain» iniciat compartint melodia trombó i la líder al saxo soprano, tot plegat molt bonic. També té aquest tarannà delicat el tema iniciat amb una Intro a piano sol i ja la melodia a soprano, el tema «Afterthoughts». Hi ha també temes com el «Translinear Night» lents, quasi que arrítmics durant quasi la meitat del tema, per ja després aparèixer una rítmica complexa alhora que sonoritats de lo més avantgarde. I «Nominally Challenged» té un puntet més de tempo i ritme adequat a tot vals.

Però ja la començarem escoltant a ella i a ells en el tema a tot Vals i puntet de Swing anomenat...

4.2.- ShouldaCoulda (Kate Olson) 4:18.

I sí que hem fet un salt estilístic, pel fet de passar de la veu al saxo soprano, i no tant per com sonen aquestes músiques en relació a les anteriors. De nou el baix, ara elèctric, domina la pulsió rítmica, ara amb unes escombretes picant la bateria, i sí que podem que hi ha una mena de Swing, vaja, el que sí hi ha és un Groove brutal. I després de la melodia on hem escoltat soprano i trombó a duet, la líder s’ha posat a improvisar i de quina brutal manera ho ha fet. Un so brillant, afinació perfecte tot i en el registre agut. Llenguatge contemporani, allunyat de concessions. Jazz de totes, totes. Uns grans moments amb la líder improvisant, per després afegir-s’hi el trombó de Conner Eisenmenger. I sí que mentre tot això passava, els de la base rítmica, guitarra, baix més present, i la bateria de Evan Woodle encara més present, han fet una tasca brutal. I ves per on que aquest darrer ha acabat el tema amb un tros de solo a la seva bateria, ideal tema per començar-los a escoltar.

So It Goes, de la saxofonista Kate Olson, captura la imaginació oberta i la frescor discreta del seu quartet de Seattle sense acords, que prospera gràcies a la interacció i la invenció construïdes a través de la col·laboració constant als escenaris del nord-oest. Amb Tim Carey al baix elèctric, Evan Woodle a la bateria i Conner Eisenmenger al trombó, la banda presenta un conjunt d'originals, amb la seva química brillant en melodies angulars amb influències de bebop com "All Pear Shaped" i "Bumbling Thumbs Blues", i en les seves exploracions nostàlgiques d'"Afterthoughts" i "Pink Mountain". Els convidats Wayne Horvitz i Geoff Harper aporten calidesa al tema principal, una reflexió amb tocs de gospel sobre el personatge de Kurt Vonnegut, Billy Pilgrim, i s'uneixen de nou a la cançó de la versió, una versió radiant de "Translinear Light" d'Alice Coltrane. De l'alegre al contemplatiu, el quartet d'Olson valora la conversa per sobre de la perfecció, donant forma a un so que és alhora exploratori, orgànic i profundament del nord-oest.

"...jazz directe, una bola ràpida just al cor del plat, i és fantàstic... El que és especialment gratificant d'aquest projecte és que li proporciona l'espai per revelar l'abast del seu lirisme i portar-lo a la seva plena floració." Dave Sumner, Bird is the Worm.

I encara la escoltarem a ella i a ells en el tema ja més potent anomenat..

5.3.- All Pear-Shaped (Kate Olson) 5:31.

I sí que amb aquest tema ens hem endinsat encara més en el Jazz Contemporani, sí. Esclar que una formació com aquesta, amb saxo soprano, trombó, guitarra, baix i bateria, no és gens clàssica, més aviat força estranya. Ja allà a finals dels 50s del segle XX, Ornette Coleman es va treure de la màniga un quartet sense instrument harmònic, encara més pelat que aquest, que hi tenen guitarra, tot i no sonar en aquest tema; de fet, el baixista la toca només en un tema. I ves que després de la curta melodia ja ha aparegut el trombó de Conner el qual ens ha clavat una magnífica improvisació, per potència i per llenguatge de lo més Avant Garde. I esclar que la líder l’ha seguit amb la mateixa contundència estilística, plena de modernitat, de contemporaneïtat alhora que creativitat a dojo. Encara uns moments amb un solo interessant amb el baixista Tim Carey i posteriors quatres compassos alternant improvisacions els vents amb el bateria, recuperar el motiu principal a duet de vents, i acabar aquest sorprenent tema.

Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Llibreria Byron: Barcelona
Nova Jazz Cava: Terrassa
Jazz Club Sant Vicenç: Sant Vicenç dels Horts
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres fins el 20 de març que tindrem a Elisenda Julià Quartet amb Guillem García, Camil Arcarazo i Joan Moll, concert que farem a la Sala Xica a partir de les 22h, entrades a taquilla i per Entrapolis.

I ja els deixarem d’escoltar a ella i a ells amb dos temes seguits i anomenats..

6.1.- Bumbling Thumbs Blues (Kate Olson) 2:30.
7.9.- Weigh Out (Kate Olson) 2:51.

I què bons i vitals aquests dos temes que hem acabat d’escoltar. El primer amb el típic duet de melodia dels dos vents, curteta, i ja uns compassos alternant solos dels dos vents amb el bateria Evan i també amb el baixista Tim Carey. Tema que respira els aires d’Ornette de totes, totes. I també el segon tema «Weigh Out», i de nou el duet melòdic, i de nou una magnífica improvisació al trombó del gran Conner, el qual ens ha deixat clavats a la cadira. I quins moments posteriors amb la líder al saxo soprano, quina brutal improvisació ens ha fet, per contingut temàtic, per tècnica, per modernitat, per creativitat il·limitada. I amb quin final l’han acabat, a duet de nou els dos vents, tot i acabant el tema de cop, brutals els dos temes, que tot i curtets, han estat súper ben aprofitats, ideals per ja deixar-la d’escoltar a ella i a ells, o sigui que felicitats nois, i concretant en la líder, felicitats Kate Olson, bravo!

I després d’aqueste s boniques músiques sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente. Gràcies Carme per fer-ho sempre amb la teva calidesa poètico musical, la del programa.


I nosaltres ja encarem el final del programa i de nou amb les veus, i ara passant de la música conceptual i contemporània del projecte de Kate Olson a un de més clàssic per estil i també ampli, sovint amb la impressió d’escoltar una veu i una Big Band, i si més no, amb una formació més àmplia, i també situant-nos en un Jazz on la tradició la viurem i notarem de manera evident, tot i la modernitat, per actual, del projecte de Lisanne Lyons, «May I Come In» publicat per OA2 Records. Enregistrat per Hal Batt a Criteria Studios i Afterhours Studios, North Miami, FL durant el desembre de 2022, desembre de 2023, gener de 2024. Mesclat per Hal Batt / Masteritzat per Jake Batt a Afterhours Studio. Edició addicional de Ryan Chapman. Amb Lisanne Lyons - veu, John Toomey - piano, John Hart - guitarra, Chuck Bergeron - contrabaix, Mike Harvey – bateria, com a banda base. BANDA 1 (1,4-7): Billy Ross i Ismael Vergara - saxo alt, Dr. Ed Calle i David Fernandez - saxo tenor, Mike Brignola - saxo baríton, Ryan Chapman (lead), Cisco Dimas, Rodrigo Gallardo i Bobby Keating - trompeta, Seth Weaver, Steve Sigmund, Jason Pyle - trombó i Chris Lundquist - trombó baix. BANDA 2 (2,3,8-10): John Michalak i Peter Brewer - saxo alt, Billy Ross - flauta (8), Tom McCormick, Randy Emerick i Dr. Ed Calle (3,10) - saxo tenor, Mike Brignola - saxo baríton, Ryan Chapman (lead), Bobby Keating, Peter Francis i Michael Hankins - trompeta, Steve Sigmund, Jason Pyle, Ruben Caban - trombó i John Kricker – trombó baix. CORDES (2,8,10): Jeremy Miller i Mei Mei Luo - violí i Debbie Spring - viola. Produït per Mike Lewis i Hal Batt. Fotografia de portada de Suzette Niess Photography. Fotos d'estudi de Ryan Chapman. Disseny i maquetació de portada de John Bishop.

I dels 10 temes i quasi 45 minuts d’una molt bonica música i grans interpretacions solistes, i amb la líder i cantant i també improvisant en Scat en alguns temes, dir-vos que també hi ha boniques balades com per exemple «This is Always» amb una remarcable intervenció solista del guitarrista John Hart. També és així de maco el tema que titula el disc «May I Come In». D’altres temes així de delicats són «Unless It's You», amb una Intro de cordes fregades i ja presentant la melodia, i «There'll Be Another Spring» aquest amb una maca Intro a saxo tenor.

Doncs ja els començarem escoltant-la en el preciós tema que titula el disc..

8.6.- May I Come In? (Lisanne Lyons & Cisco Dimas) 5:13.

I doncs quin canvi d’estil que acabem de fer, oi? Bé, a vegades també convé canviar de manera radical les músiques, i aquesta vegada també pel fet que el programa li dedico a les dones músics, i amb la molt maca veu de Lisanne, doncs la veritat que és un canvi molt adequat, també pel fet de trobar-nos amb aquesta bonica balada. Té ella una veu molt agradable, més clara que la nostra primera cantant Maja Jaku, car cadascuna té les seves cordes vocals. I què maca i ben executada improvisació del trompetista lead d’aquesta banda, en Ryan Chapman. I de nou amb Lisanne recuperant la melodia d’aquesta preciosa balada, ideal per començar-la a escoltar, a ella i a ells, que les músiques canviaran i seran més vitals.

I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.

"...recordant-nos la màgia que pot succeir quan la cantant adequada, la cançó adequada i l'acompanyament adequat encaixen al seu lloc. Beneïda amb una soprano lluminosa i semblant a la flauta, Lyons ofereix una col·lecció especialment adequada al seu to brillant i al seu talent improvisador." The Washington Post.

"...un cant de jazz brillant i vibrant... No importa el que interpreti, prepareu-vos per escoltar-ho de manera diferent a com es toca habitualment." All Music Guide.

I temes una mica més vius són «Waiter, Make Mine Blues», i comença amb una intro de trombons marcant ritme i motiu i ja ella amb la seva veu. I «Moonlight» va a un preciós ritme de Bossa encara força delicat. I sí que «Baubles, Bangles, & Beads» és més vital, iniciada amb els metalls amb sordines i ja la melodia amb Lisanne cantant delicadament.

I la seguirem escoltant a ella i a ells en el tema a tot Swing anomenat..

9.5.- Tulip or Turnip (Lisanne Lyons & Cisco Dimas) 4:04.

I sí que amb aquest tema ens hem trobat amb quasi tota una Big Band, per lo impactant de la música, ells ja amb una potent Intro, i seguint amb els mateixos membres de la Banda 1, coses que podreu llegir al blog, si jo no us les he dit. I quin Swing més impressionant marcat pel Walking de Chuck Bergeron al contrabaix, i Mike Harvey amb la seva bateria, i de nou la veu clara i nítida de la líder Lisanee Lyons. I esclar que la impro a trompeta amb sordina és la del trompeta lead Ryan Chapman fent amb la líder uns quants compassos alternant les improvisacions, i què bé que ha fet la seva en Scat, la líder del projecte. Quina potent secció de vents, i quin arranjament més ben trenat, tot plegat aixoplugant la resta de membres de la Banda i a la pròpia líder i cantant Lisanne Lyons en aquest gran tema on hem respirat la tradició dels temes encabits en bandes sonores de pel·lícules o en aquells musicals de l’època daurada dels anys 30s.

Amb una veu preciosa, un sòlid sentit del swing i una història embolicada dins del Great American Songbook, Lisanne Lyons s'endinsa en els arranjaments que va contractar Mike Lewis per crear per a una orquestra de jazz formada per alguns dels millors de Miami i Nova York. Des de la contundent "The Song is You" fins a l'exuberant "This is Always", Lyons mostra una musicalitat intel·ligent guanyada a través de les seves vastes experiències, incloent-hi anys viatjant pel món amb la NORAD Command Band, gires nacionals amb City of Angels, tocant als clubs de la ciutat de Nova York i després el seu treball en educació, amb antics alumnes entre els millors vocalistes d'avui. Amb el seu pianista de tota la vida, John Toomey, Lyons ret homenatge a alguns dels grans intèrprets vocals de la cançó posant el seu propi segell en aquestes històries d'amor i vida reimaginades.

Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
Sunset Jazz Club, Girona:
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.

Doncs ja els acabarem d’escoltar en dos temes seguits i nosaltres acabarem el programa d’avui ...
10.9.- Lover Come Back to Me (Lisanne Lyons & John Hart) 4:13.
11.1.- The Song is You (Jerome Kern) 2:47.

Doncs amb quina trempera de primer tema hem encarat el final del programa d’avui dedicat a les dones músics. I sí que aquest «Lover Come Back to Me» ens ha agradat força, per la pròpia melodia, per com la secció de vents li ha donat el seu suport, amb la primera Intro al tema, amb backgrounds però també amb el gran «Soli» que han fet posterior a la improvisació compartida del guitarrista John Hart i la líder de tot plegat, Lisanne Lyons. I sí que el «Soli» de la secció de vents, que ja sabeu què és una part del tema on els vents executen un solo escrit per a ells, semblant a una improvisació, però no, car ha estat escrita abans. Gran tema aquest que han acabat de cop, després d’haver pujat mig to tot just abans del final. Brutals finals amb la permanent trempera i Swing de tota la base rítmica.

I esclar que acabar el programa d’avui amb un tema tan potent de Jerome Kern doncs és el millor que podríem fer. També per la veu de Lisanne, i també per com tota la orquestra l’ha recolzat durant tot el tema, i més encara per com ells han executat de nou un brutal «Soli» gràcies als arranjaments de Mike Lewis. I sí que el tema segueix amb una potència brutal amb una secció rítmica impactant pel Swing i la trempera, ells que han estat John Toomey - piano, John Hart - guitarra, Chuck Bergeron - contrabaix, Mike Harvey – bateria, quartet base acompanyant a la gran veu que tot just acabem d’escoltar, Lisanne Lyons, i tema que ella mateixa ha acabat de cop, brutal i ideal per deixar-la d’escoltar a ella i a ells, o sigui que felicitats nois, i concretant amb ella mateixa, felicitats Lisanne Lyons, gran treball ideal per acabar el programa d’avui que com sempre espero que us hagi agradat tant com a mi.

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

Programa 670: Isaac Romagosa, Karles Pérez i Ray Castells, dimecres 25 de febrer de 2027.

0 comentaris

Enllaç a l'àudio del programa:




Aquest programa i qui us parla, diu això: “Dirigents de l’estat d’Israel, atureu el genocidi que esteu perpetrant a Gaza. Llibertat per a Palestina i Cisjordània”.

Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.

Doncs el programa d’avui anirà de dos nous projectes i Cds publicats per Sedajazz Records l’un de l’Isaac Romagosa, «Fast Forward» i l’altre de Karles Pérez, «Scarpetta» i un de FSR el de Rai Castells, «Shifting».


I podem començar amb el disc de l’Isaac Romagosa, «Fast Forward». Dades de l’enregistrament a la caràtula interior del CD que trobareu al blog. Amb David Gimeno, bateria #1,3,5,7; Arnau Torné, baix elèctric #1,3,5,7; Martina Sabariego, contrabaix, #7; Dylan Chandler, saxo #1,3,5; Arman Wall, piano #1,3,4,6,7; Vicente Marín, piano #5; Isaac Romagosa, guitarra clàssica i elèctrica. Tots els temes són de l’Isaac Romagosa excepte «Falling Grace» de Steve Swallow.

Doncs d’entrada dir-vos que aquest disc és força sorprenent; ho és bàsicament per la diversitat de la proposta, per la gosadia de la proposta, per les seves diverses composicions alhora que per les sonoritats emprades. D’això darrer, relacionat amb la utilització de les seves dues guitarres, clàssica amb cordes de niló, i l’elèctrica, amb un so directe, clar, a vegades, i d’altres amb efectes diversos. Esclar que també pels ritmes i tempos diversos dels seus temes. Hi ha quatre delicadeses curtetes, des d’1 minut fins a 2 i mig. La primera és «Intro to Rewind As A Change», a solo de guitarra clàssica, una Intro al següent tema «Rewind As A Change» d’una subtil bellesa. Mentre que a «Rendezvous» s’hi barregen sonoritats esotèriques d’entrada, arpegis del piano, i sempre la gràcia de la seva guitarra espanyola, tot plegat farcit de música contemporània. I seguint aquest esperit contemporani hi ha «Confluence» on també hi podem escoltar la veu de Ralu Vi ja quasi al final del tema. I amb «Falling Grace» de Swallow, Isaac ens captiva ara per la seva espectacular versió d’aquest tema, de nou amb la sonoritat nítida de les cordes de niló, fent-ne una nova recreació. Quina subtilesa i delicadesa, alhora que també execució brillant per veloç en alguns moments brutals.


I tot i haver-hi «Synergies», els escoltarem en el tercer track anomenat...

1.7.- Choro (Isaac Romagosa) 6:09.

10-n’hi-C de tema per començar el programa d’avui, oi? Amb una Intro a duet, de guitarra i piano, i també amb una melodia situada en plena contemporaneïtat musical, la qual es fa palesa pel fet dels amplis intervals entre les notes, alhora que per la seva aparent dissonància. 10-n’hi-C. I Isaac ha iniciat les improvisacions del tema, amb un entramat musical, una estructura musical contemporània, una seva interpretació solista que ha brillat amb llum pròpia, tal és la gràcia del seu «guitarríssim», usant un terme aplicat al piano. La seqüència de notes que ell ens ha fet, ens fa, podríem dir que te el paral·lelisme del genial Coltrane i les seves «Sheets of Notes». Aquí hi tenim el baix de l’Arnau però també el contrabaix de Martina Sabariego. I els amplis intervals els hem escoltat en la improvisació de l’Arman Wali al piano, què brutal. I de nou melodia a duet de guitarra i piano amb la mateixa dosi intervàl·lica i serialisme musical. I la base rítmica molt consistent ha permès als solistes desenvolupar-se, ells que han estat David Gimeno, bateria, Arnau, Martina i Arman. Segons el títol, això podria estar relacionat amb el ritme del Choro. Molt bonic tema per començar-los a escoltar.

I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.


I seguiré amb el magnífic tema...

2.3.- Rewind As A Change (Isaac Romagosa) 7:04.

I quin tros de tema que acabem d’escoltar, pels canvis que hi hem notat, tema amb molta modernitat, contemporaneïtat. I la seva modernitat rau en conceptes del Serialisme de la Segona Escola de Viena, amb influències de compositors com Arnold Schoenberg o Anton Webern i la fusió amb el jazz. I aquest tema és la continuació d’un que n’és la seva pròpia Intro feta amb la guitarra clàssica i per això la delicadesa d’entrada. I quina entrada amb el baix elèctric de l’Arnau Torné ell fent ja el motiu principal que després escoltarem amb el saxo soprano de Dylan Chandler ell a duet amb la guitarra de l’Isaac, m’ha semblat. Tots junts desenvolupant la melodia què és la mar d’entremaliada. I amb quina classe i subtilesa ell ha fet la seva improvisació. Control absolut del seu instrument, amb una tècnica esfereïdora, alhora que creativitat contemporània. I què maco el so del soprano de Dylan ell també creant línies melòdiques inversemblants i ja recuperar moments de la melodia inicial, de nou a duet, i arribar al final encara però amb uns moments estel·lars al piano de l’Arman Wali embolcallat pels dos magnífics de la base rítmica, Arnau i David Gimeno. Brutal tema de l’Isaac.

Isaac Romagosa és un guitarrista i compositor de Sant Sadurní d’Anoia (Barcelona) establert a Nova York. Ha publicat 1 àlbum d'estudi, “From Now On” (2022), amb Chano Domínguez d'artista convidat i ha participat en diferents àlbums i gires com sideman amb artistes com Jerry Bergonzi, Al Di Meola, Lumanyano Mzi, Martina Sabariego, Edmar Colón, Alfred García, Ciara Moser, Lefteris Kordis i Alfred García. En aquest segon àlbum d'estudi, Fast Forward (2025), Isaac Romagosa explora alguns conceptes musicals del Serialisme de la Segona Escola de Viena, amb influències d'Arnold Schoenberg o Anton Webern i la fusió amb el jazz.


I ja per acabar-los d’escoltar ho farem amb el brutal tema que titula el disc...

3.1.- Fast Forward (Isaac Romagosa) 4:41.

I de nou un tema impressionant amb tots els aires de la contemporaneïtat, tema molt agosarat, com tots els d’aquest disc, on hem pogut comprovar la valentia d’Isaac Romagosa amb aquestes músiques allunyades del què és «trillat». I els canvis d’aquest tema són tants i tan complexes que se’m fa difícil comentar-ne els ets i uts. O sigui que res, només dir que hi ha una primera part de presentació de tema i melodia, començada però de manera estratosfèrica, amb sons de les galàxies i veu de Ralu Vi, i tema desenvolupat de manera brutal per saxo tenor i guitarra. Una segona part i solo del líder a la guitarra, iniciat dolçament i evolucionat posteriorment de manera més enèrgica. Una tercera i darrera amb la inversemblant improvisació de Dylan Chandler ara al saxo tenor, brutal solo de l’americà per com d’atrevit també l’ha fet, seguint a la perfecció el tarannà de la màxima modernitat que aquest disc representa. I tema que han acabat de cop, de manera brutal, també, ideal per ja deixar-los d’escoltar o sigui que felicitat nois, i ho resumiré ara amb la figura i personalitat del líder Isaac Romagosa. Felicitats Isaac. Gran i agosarat treball.


I després d’aquests impressionants temes de l’Isaac Romagosa i companys, seguiré amb l’altre disc de SedaJazz Records, el de l’amic Karles Pérez, «Scarpetta» publicat per Sedajazz Records recentment. No tinc dades de l’enregistrament. Amb Victor Carrascosa. trompeta: Xavi Maldonado, saxo tenor; Paco Soler, trombó; Tom Amat, piano; Xavi Castillo, contrabaix; Karles Pérez, bateria.

I ara farà l’efecte que tornem a la Terra tot plegat a tot Hard Bop. I aquest és un disc amb 7 temes, on només un dels quals és una balada, l’anomenada «Tendresa», car així és de tendre el tema. Un tema a tempo súper lent on el saxo tenor de Maldonado ens captiva per sonoritat, delicadesa, ell fent-ne la melodia, en la qual hi ha un preciós canvi tonal en el pont o la B del tema. I sí que Xavi Castillo fa una inversemblant improvisació per la consistència de la seva pulsació, alhora que per la nova melodia creada. I com que la resta de temes tenen ja un tarannà viu, ja els començarem escoltant en el tema primer track i anomenat...


4.1.- El xicotet gegant (Karles Pérez) 4:47.

Doncs sí que en aquest tema hem entrat en uns àmbits musicals més convencionals, per dir-ho d’alguna manera. Aquí les coses són més «normals», entre cometes, i sobretot parlant de la melodia. Sí que les improvisacions són modernes, sí, i molt ben executades, situades en un context on la «Tradició» la palpem de manera evident. Primer Víctor Carrascosa a la trompeta i després Xavi Maldonado, ambdós «alumni» del Conservatori del Liceu i per tant havent compartit força moments tocant junts. Ells dos ens han mostrat la seva indiscutible qualitat com a instrumentistes en els solos respectius, brillant el primer i més greu el segon, i gran so de tots dos. I encara hem pogut escoltar uns compassos de solo del líder a la bateria mentre els dos vents li feien un background. I ja recuperació de melodia i final de tema, ideal per començar-los a escoltar.

I certament és sorprenent la versió que en fan del tema de Lennon & McCartney, «Norwegian Wood», del qual en reconeixem la melodia, esclar, tot i l’arranjament del líder. Maldonado fa la primera, llarga i increïble improvisació, per ja després escoltar el so del trombó de Paco Soler, també improvisant la mar de bé. Tot plegat amb el mateix ritme original, a tot vals, car sinó, seria un altre tema. El piano de Tom Amat també brilla per com s’ho manega, per com l’adorna. I també sorprenen la resta de temes, tots amb un tarannà vital i envoltats d’improvisacions a tot Hard Bop com ell mateix ens explicarà.

I el 5è track és un pèl més vital, cosa evident tot i escoltant el marcatge rítmic fet pel líder tot i picant al canto de la caixa de la seva bateria. Tot i això, la melodia feta pel Víctor Carrascosa amb notes més llargues, també amb el suport del trombó de Soler i saxo tenor de Maldonado. Escoltem-los doncs en aquest tema...


5.5.- El Pelusa (Karles Pérez) 5:36.

I amb quina trempera ha començat el tema, i que valguin els meus comentaris fets abans de l’escolta. I per això ja la primera i inversemblant improvisació de Víctor a la trompeta, per fraseig i llenguatge Bopper i brillant exposició i estil. Xavi l’ha clavat també al saxo tenor amb carretades de notes com el trompetista, ambdós joves i ja cracs de l’escena musical del país. També Tom Amat al piano ha fet una magnífica tasca solista, amb digitació prístina i pura, en un tema amb aires càlids quasi tals que ens podrien fer ballar a tot Salsa. Que 10 em perdoni. Motiu recuperat pels vents i aixopluc pel llarg i brutal solo del líder Karles Pérez a la bateria arribant a un final espaterrant, el d’aquest gran tema «El Pelusa» que ben bé podria ser José López, contrabaixista amic de tants.

Karles Pérez Sextet és un nou projecte, on es reflecteix una influència hard bop dels anys 60 i 90. Músics com Roy Hargrove, Cedar Walton, Benny Golson, Ralph Peterson o Jeff Tain Watts, entre d'altres, han influït a dur a terme aquesta banda. En paraules del mateix Karles; "El projecte Scarpetta, és un disc que mostra els canvis vitals que m'han succeït durant els darrers anys. Per dur-ho a terme, m'he envoltat d'amics molt propers, els quals resulta que a més són grans músics. Per això, l'enorme repte que suposa portar a la pràctica un projecte com aquest, finalment ha resultat un plaer només comparable al de «rebanyar» un suculent plat, amb un bon tros de pa, o, com dirien els veïns transalpins, «Fare la Scarpetta».

I dels tres temes restants, també vitals alhora que magnífiques composicions de Karles, de nou se’m fa difícil decidir quin no posar, car tots ells tenen la qualitat adequada per poder sonar. I és que «Who Know’s Roy» té tots els aires del seu i nostre estimat Roy Hargrove, sonant ben bé com si fos un tema seu. I tot i el ritme així com trencat, Latin, vaja, durant l’exposició del tema, ben aviat estarem situats a tot Swing en les improvisacions dels seus companys, i la primera i brutal la de Xavi Maldonado. El segueixen el trombó de Paco Soler i la trompeta de Víctor Carrascosa, sonant més aguda, pel fet d’haver tocat més al registre alt, i ja el piano de Tom Amat. I sí que hi ha també un gran tema a tot «Calypso» brutal precisament per la qüestió rítmica i esclar que també per les seves improvisacions, totes elles d’un gran nivell..


I ja els deixarem d’escoltar en el tema més vital i potent, amb un Swing brutal, on Karles Pérez l’acaba després de realitzar un llarg i inversemblant solo a la seva bateria, tema anomenat....

6.4.- KBB-24 (Karles PéreZ) 7:15.

Doncs què brutal aquest tema, per melodia, per ritme i tempo, i pels canvis rítmics encabits. Una melodia que ha passat com una exhalació precisament per estar encabida en tots aquests canvis, i ja aparèixer la improvisació de Tom Amat al piano, ell també en l’ona del Liceu. Gran solo de Tom del qual en recordo bolos que havia fet amb la meva filla Marina, a la Torre del Bellesguard, fa uns quants anys. I quin solo amb sordina fet pel Víctor a la trompeta, amb quina gràcia l’ha fet, per sonoritat, per història explicada molt de pressa, car així va aquest tros de tema. També Soler ha brillat en la seva inversemblant improvisació al trombó, per velocitat d’execució, pel tarannà Bopper de les seves improvisacions, Hard Bopper, vaja. I esclar que Karles Pérez s’ha volgut quedar sol fent un llarg i magnífic solo de bateria fet amb gust musical, creant línies rítmiques, amb tot un reguitzell de redobles i cops als plats de lo més maco, per ja recuperar la melodia i acabar el tema delicadament ideal per ja deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats nois, i resumint, felicitats Karles Pérez per aquest teu primer i magnífic disc, en una estrena de luxe.

I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Sedajaz Records:
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.

.
I nosaltres ja acabem el programa d’avui amb el disc de Rai Castells, «Shifting». Enregistrat a El Local, Vilablareix (Girona), el 3 i 5 de Juliol de 2023 Enginyer de so: Marc Piña. Mesclat per: Marc Piña & Jordi Gaspar. Masteritzat per: Jordi Gaspar. Amb Rai Castells, guitarra; Pablo Martín, saxo tenor; Diego Hervalejo, piano; Jordi Gaspar, contrabaix; Jordi Gardeñas, bateria. Disseny gràfic: Rai Castells. Produït per: Rai Castells Productor executiu: Jordi Pujol ℗ © 2025 Fresh Sound Records per a Blue Moon Produccions Discogràfiques, S.L.  Amb més d’1 hora de música celestial!

El jazz és moviment, evolució constant. Shifting captura aquest procés de transformació: cercar una veu personal i una identitat col·lectiva expressades a través de la interacció i l'exploració sonora. Després d'un debut molt ben rebut per la crítica, el quintet fa un pas endavant amb un so més definit i personal. Les arrels del bebop són presents, sempre amb la mirada posada en el futur, donant forma a un llenguatge propi nascut de la química entre aquests cinc músics.

I parlant de ritmes i tempos, dir-vos que dels 7 temes n’hi ha un parell de delicats, un més que l’altre, però ambdós temes d’una gran bellesa, com són «Wedding Song» i The Crossing», el primer amb una llarga i delicada Intro a guitar solo del líder i amic Rai Castells per ja després fer ell el motiu principal a base de bonics arpegis, i ja la melodia a duet de guitarra i saxo tenor, per ja Pablo Martin fer la seva molt bonica improvisació al saxo tenor. I del segon dir-vos que alhora de ser una meravella de tema, també és el més llarg, de més d’11 minuts. 


Doncs per això mateix els començarem escoltant en aquest magnífic tema de Rai, com ho són tots...

7.3.- The Crossing (Rai Castells) 11:01.

Doncs 10-n’hi-C de llarg i molt bonic tema, iniciat amb una Intro a contrabaix sol amb l’estimat Jordi Gaspar i el seu so profund. La melodia ha aparegut a duet de saxo tenor i guitarra, amb Pablo Martín i el líder Rai Castells. Una melodia un tan inquietant, amb una determinada càrrega emotiva, alhora que càrrega rítmica per dessota, que tot i anar a 4x4 té o més aviat provoca una sensació diferent pels moments on cauen les notes del baix. Entremig un curtet solo de Diego al piano, i ell també amb uns moments intensos fent un motiu repetitiu molt interessant, i més moments del duet melòdic per acabar ja l’exposició de la melodia del llarg tema. I esclar que Rai ens ha captivat amb la seva improvisació, i d’entrada, amb molta subtilesa. El llenguatge jazzístic és de primera línia, el so nítid i personal, la seva història explicada, preciós tot plegat. I esclar que el suport de la base rítmica és substancial i per això ell s’ha anat enlairant de mica en mica vers celestials espais. I quina subtilesa sonora posterior al seu solo i quasi moments de quietud amb els de la base rítmica fent el motiu principal, per ja recuperar la llarga melodia a duet.

També hi ha «Road Movie» que té també un tarannà delicat de tempo amb molta insistència del motiu principal i recurrent fins la subtil improvisació del líder a la guitarra, tot plegat a ritme de delicat vals. I afegeix-ho que la majoria de temes superen els 7 minuts excepte el darrer, essent doncs un projecte generós per tanta estona de molt bona música. I quin final més intens amb Jordi Gardeñas fotent-li a la bateria con només ell sap fer amb el suport dels companys i un lick repetitiu i persistent. Gran tema.

Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
Sunset Jazz Club, Girona:
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.

Des de l'energia vibrant de “Downtown”, on el groove es construeix i transforma amb fluïdesa, fins a la melodia suspesa de “The Crossing”, l'àlbum es desplega com una conversa matisada. El saxo tenor i la guitarra s'entrellacen en línies melòdiques que es complementen i es desafien mútuament mentre el piano aporta colors harmònics que amplien l'espai sonor. El contrabaix i la bateria proporcionen solidesa i flexibilitat a parts iguals, impulsant la música sense imposar límits. A mesura que avança el disc, es fa evident que Shifting no és només un títol, sinó una filosofia: un moviment constant cap a nous territoris sense perdre l'essència. Un àlbum que respira, evoluciona i convida l'oient a escoltar amb l'oïda oberta i expectant. Rai Castells.


I ves que queden temes força consistents amb algunes diferències de ritmes i tempos entre ells, esclar, com és el cas del sorprenent «Uneven» amb un marcatge molt potent de la cosa rítmica en els primers moments de presentació del tema, per ja aparèixer el Swing gràcies al Walking de Jordi Gaspar al contrabaix en la improvisació al piano de Diego Hervalejo. Un altre tema similar de tempo és «East Side» on de nou hi haurà el Swing en la primera improvisació del líder a la guitarra. El tema però comença delicadament amb una Intro a duet de saxo tenor i guitarra, per ja doblar el tempo i desenvolupar-lo a tot Swing ja a la melodia i improvisacions, tema també amb breaks rítmics incorporats.

I encara els escoltarem en un altre molt interessant tema i darrer track del projecte i anomenat...

8.8.- Cube (Rai Castells) 6:22.

I ves per on quin tros de tema aquest «Cube» i de nou amb Jordi al contrabaix fent una curteta Intro amb el motiu principal. I de nou un ritme que és d’una manera però sembla que sigui d’una altre. El trio base l’ha seguit i ja aparèixer la melodia a duet de saxo tenor i guitarra, amb Pablo i Rai. El pont o la B del tema és també impactant per la cosa rítmica, com n’és tot el tema. I Diego ha fet la primera improvisació amb un so global més contingut per l’absència dels dos del «front-line» més potents de so. Hervalejo s’ha lluït de totes, totes, fent un gran solo, sobri, elegant, ell amb una rítmica solista diferent dels que l’han sustentat, car baix i bateria segueixen una mena de ritme beat. I què interessant el canvi rítmic a tot Swing pel Walking de Jordi al baix i els copets subtils als plats de l’altre Jordi el Gardeñas. I els «vuits» compassos que han compartit Pablo i Rai improvisant una estoneta de manera brillant, han passat a ser moments d’improvisació col·lectiva amb ells dos. I després d’aquestes magnífiques evolucions han recuperat la melodia principal acabant de cop aquest gran tema «Cube» de Rai Castells.

Rai Castells és un guitarrista, compositor i educador de Catalunya, Espanya. Es va graduar Summa Cum Laude en Interpretació de Jazz al Berklee College of Music de Boston, on va rebre diverses beques, entre elles el prestigiós Elvin Jones Award (Departament d'Interpretació) i la Berklee World Scholarship Tour. Durant els seus anys a Boston va estudiar amb músics de reconegut prestigi com George Garzone, Joe Lovano, Hal Crook, Mick Goodrick i Joanne Brackeen, experiències que van marcar profundament la seva visió musical i desenvolupament artístic.


I com que m’agrada força aquest disc, encara en posarem un altre, i que serà el tema que titula el disc...

9.4.- Shifting (Rai Castells) 7:15.

I vaja quin altre tros de tema, a tot Swing i a un tempo d’allò força vital. Quina trempera amb la curteta Intro feta pel Jordi a la bateria, i ja la melodia un tant entremaliada feta de nou a duet per saxo tenor i guitarra. I Rai s’hi ha plantat fent-ne la primera improvisació, i amb quin nivell interpretatiu que les fa més impressionant. Nitidesa, claredat, sense efectes, so pur i dur de la seva Gibson negra, estreta de caixa com la de l’Alvin Lee, la d’ell vermella. I esclar que la seva destresa i tècnica li permeten crear i fer unes línies melòdiques inversemblants, per complexes i pel tempo, coses que només poden fer uns poquets. I finalment hem pogut escoltar el solo de l’estimat Pablo Martín, «alumni» de G.S. del Taller de Músics a qui conec des de fa una colla d’anys. Del Pablo li he posat crec que els seus dos treballs com a líder del seu trio, i també els vam convidar a tocar al Jazz Club Sant Vicenç. La seva creixent evolució l’hem pogut comprovar havent-lo escoltat desenvolupar la seva nova visió melòdica sobre l’harmonia del tema, fent-ho de manera brillant també pel control tècnic de l’instrument a partir del qual es pot fer la meravella que ens ha fet. I Diego ha fet la seva aportació solista que de nou ha estat impactant, per rítmica també, alhora que creativa melòdicament parlant. I abans de recuperar el motiu i melodia principal, hem pogut escoltar com Gardeñas feia de les seves, amb la seva molt personal i quas i que única, manera de tocar la bateria i fer solos, brillant com ell sap fer. Brutal aquest «Shifting» que titula el disc.

Castells ha compartit escenari amb figures destacades del panorama jazzístic com Bill McHenry, Jeff Galindo, Robert Kaufman, Miguel «Pintxo» Villar, Benet Palet, Martí Serra, Jordi Gaspar, Jordi Gardeñas, Marco Mezquida i Raynald Colom. Actualment lidera el Rai Castells Quintet, el Rai Castells Organ Trio i el Rai Castells Trio, projectes que exploren diferents facetes del jazz modern a través de la improvisació, la interacció col·lectiva i la composició original. Com a artista discogràfic, ha participat en nombrosos àlbums, entre ells Impros & Films (codirigit juntament amb Jordi Gardeñas, Temps Records), Aramateix, Big Band Vic, Jordi Boixadós – Jocs de Rol i Vuitanta Mil Segons (produïts i gravats pel mateix Castells), Chico de la Moto, A Year from Welcome (Another Planet Records).


I ja els deixem d’escoltar en el tema més potent de tempo i anomenat...

10.6.- Downtown (Rai Castells) – 8:25.

I doncs quina tralla de tema que acabem d’escoltar, què bo i brutal que ha estat. El tempo, viu ben viu. El Swing, des de l’inici fins al final amb la Intro dels tres de la base rítmica, per ja aparèixer la melodia a duet de saxo tenor i guitarra, de Pablo i Rai. Una melodia amb diversos canvis, entremaliada alhora que impactant i amb trempera. I diria que el pont o la B del tema és el tros a partir del qual hi ha unes interrupcions rítmiques de la melodia. I al final hi ha una mena de Coda que ja deixa pas a les Impros. I sí que Pablo ha estat el primer en improvisar, i ves per on de quina brutal manera ho ha fet, pel tempo del tema, però també per com ha sabut trenar les seves noves línies melòdiques, fetes a tot tren. Un seu inici a trio de saxo, baix i bateria, tal i com Sonny Rollins va mostrar al món. So més net, per manca d’acords del piano, en els primers moments, per ja acabar-se d’omplir amb el piano de Diego i els seus acords. Mentrestant, Pablo ha volat vers les estrelles amb tota la seva energia i capacitat pulmonar, alhora que increïble creativitat i tècnica. I el solo del pianista també ha estat polit i nítid, pel fet del trio de piano, baix i bateria. I de nou fent-ne un de brutal, el bo de Diego. Què dir-vos dels dos de la base rítmica, baix i bateria, doncs que han estat increïbles, mantenint una pulsió rítmica i Swing increïbles durant tot el tema, i afegiria que en tots els temes vitals i no, d’aquest magnífic Shifting de Rai Castells, brutal tema, ideal per ja acabar-los d’escoltar i nosaltres el programa d’avui, que com sempre espero que us hagi agradat tant com a mi, o sigui que felicitats nois, i per resumir-ho, felicitats Rai i gràcies per fer-me arribar el teu disc. Abraçada gran.

Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Llibreria Byron: Barcelona
Nova Jazz Cava: Terrassa
Jazz Club Sant Vicenç: Sant Vicenç dels Horts
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres fins el 20 de març que tindrem a Elisenda Julià Quartet amb Guillem García, Camil Arcarazo i Joan Moll, concert que farem a la Sala Xica a partir de les 22h, entrades a taquilla i per Entrapolis.

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

Subscribe to: Comentaris (Atom)
 

blogger templates |