Programa 683 - Origin Records: Gabriel Espinosa, Jared Hall i Barry Greene, dimecres 27 de maig de 2026.

0 comentaris

Enllaç a l'àudio del programa:


Aquest programa i qui us parla, diu això: «Ei, vosaltres dos, atureu les guerres, mala gent».

Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.

Doncs ja tocava fer un programa dedicat a l’editorial Origin Records radicada a Seattle, EEUU, la de l’amic John Bishop. Podreu escoltar tres projectes actuals com ara són: Gabriel Espinosa, «The Brazilian Project»; Jared Hall, «Hometown» i Barry Greene, «Giants» i de nou amb un micro conte de Carme de la Fuente.


I proposo que comencem amb el «The Brazilian Project» de Gabriel Espinosa, publicat el 18 de maig de 2026. Enregistrat per Roger Rocha a RB Recording Studio, Rio de Janeiro, Brasil (Vitòria, Es) del 2022 al 2025. (6) Cordes gravades per Kira Malevskaia a Err Studio Tallinn, Estonia. Mesclat i masteritzat per Dave Darlington al Bass Hit Studio, New York, NY. Amb Roger Rocha, saxo alt, saxo soprano (6,10), flauta (1,3,7); Josué López saxo tenor, flauta (4,5,8,10); Daniel Freire, saxo baríton; Bruno Santos, fiscorn; Rafael Rocha, trombons; Joabe Reis, trombó (2,3,9); André Lopez, piano (1,2,7); Felipe Silveira, piano (3,4,6); Eduardo Farias, piano (5,8,9,10); Giovani Malini, guitarra (9); Hugo Maciel, baix elèctric; Renato Rocha, bateria; Rafael Barata, bateria (6); Mafran Maracana, percussió (1,2). Tota la música composta per Gabriel Espinosa. (1-4,6,7) arranjats per Rafael Rocha, (5,8,9,10) arranjats per Bruno Santos. (6) Tallinn Studio Orchestra dirigida pel mestre Kleber Augustinho Da Silva. Produït per Gabriel Espinosa. Disseny i maquetació de la portada per John Bishop. https://originarts.com/recordings/recording.php?TitleID=82952.

Doncs dir-vos que aquest és un disc encabit en el Latin Jazz sí, però més situat en un entorn de balades i temes a mig tempo, tot i haver-n’hi alguns de més ràpids. Es diu Brazilian Project pel fet que es va enregistrar a Rio de Janeiro i per la formació, pels músics, que són brasilers. I de temes delicats hi ha «Fe» i «Paz», el primer un preciós boleret amb melodia feta pel trombó de Joabe Reis i el segon amb la col·laboració de les cordes fregades de la Tallinn Studio Orchestra. Un tema amb marcatge del bateria és «Euro 12», i posterior melodia feta pels vents, els uns pujant i els altres baixant de registre. I «Mi Jarana» el comencen amb una Intro de piano per ja aparèixer la melodia feta pels vents, i ja amb tota la seva càrrega rítmica. I «Morning Breeze» comença també amb una melodia compartida pels diferents vents, cadascun fent-ne una part.

Doncs ja els podríem escoltar en el tema «Fe» boleret maco però ho farem amb el preciós i també quasi boleret...

1.10.- Morning Breeze (Gabriel Espinosa) 4:08.

I què bonic ha estat aquest tema de Gabriel Espinosa. I ves per on que han sonat com una Big Band, per la gamma d’instruments que hi tenen, metalls i canyes, tot i no haver-n’hi tants en cada secció, i és clar que també amb una molt bona base rítmica. Ja sabem que hi ha la Tallinn Studio Orchestra dirigida pel mestre Kleber Augustinho Da Silva però només en el tema #6. I hem pogut escoltar un parell de magnífics solos, primer amb el trombó de Reis i després amb el fiscorn de Bruno Santos, ell que també ha fet els arranjaments d’aquest «Morning Breeze». Una melodia que fa la flauta, fiscorn i d’altres companys, mentre per dessota sonen metalls i canyes fent una mena de background. I què dir del solo de Reis al trombó, doncs que ha estat fet amb una calidesa remarcable alhora que sensibilitat musical. Per descomptat que l’hem escoltat amb atenció, i notat el seu llenguatge de lo més «Jazzy».I la melodia ha aparegut de nou amb el so delicat de la flauta i saxo alt, al final. I quin final més llarg i maco amb tots ells acaronant-nos, ideal per començar-los a escoltar.

«...una expedició musical melosa liderada per aquest baixista madur, que elabora la seva música amb la màxima confiança i gràcia... La profunditat de l'emoció de la seva música és realment commovedora...» Latin Jazz Net.

I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Club del Disco: https://www.clubdeldisco.net
Sedajaz Records:
https://sedajazz.es/tienda_sedajazz_discos.php,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.

I més temes són «Klavier Latino» amb una bona marxeta rítmica, alhora que amb gran tasca de la secció de vents, ells que són els partícips en totes les melodies amb un solo magnífic al trombó de Joabe Reis i saxo tenor de Josué López. També hi tenim el tema «Caramelo» amb una bonica melodia i ritme força controlat.

I encara els escoltarem en el primer track del disc i anomenat...

2.1.- Gabriela (Gabriel Espinosa) 5:13.

Doncs de nou hem gaudit amb aquesta delícia de músiques que ha compost Gabriel Espinosa, i alhora, quins arranjaments més increïblement bells. Realment és una música molt agradable d’escoltar, per melodies, però també per les improvisacions, que sí, són subtils i molt ben executades. Un tema on de nou els arranjaments són la mare dels ous, on ara els ha fet Rafael Rocha, ell també al trombó en aquest tema. I sí, el tema comença amb un duet de trombons fent la primera part de la melodia, tot i intervenir-hi d’altres companys fent-la. I ves que després de la presentació de la complexa melodia, pels canvis encabits en ella, Rafael ens ha fet un tros de solo al trombó, fet amb delicadesa alhora que Jazzero d’allò més, vaja, de «Latin Jazzero». I, gran suport de la resta de vents en acabar ell el seu solo. I quin break ja cap al final amb el piano de André López i ja recuperar el tema, una darrera part de la melodia, i acabar-lo delicadament, aquest «Gabriela» de Gabriel.

"The Brazilian Project" del baixista i compositor Gabriel Espinosa és la realització d'una devoció de tota la vida a la música que va despertar per primera vegada la seva imaginació a la dècada de 1960, quan els sons de Jobim, João Gilberto i Sérgio Mendes van remodelar el panorama mundial del jazz. Criat a Mèxic amb boleros i els Beatles, Espinosa va trobar més tard en la bossa nova un llenguatge de gràcia melòdica i subtilesa rítmica que definiria el seu camí artístic a través de Berklee, a l'estat del nord de Texas, i fins a la seva actual llar a Iowa. Per al seu vuitè àlbum en solitari, el seu baix es deixa de banda mentre que les seves composicions cobren vida vívidament per un nonet amb seu al Brasil, amb arranjaments brillants del trombonista Rafael Rocha i el cornetista Bruno Santos. Enregistrat a Rio de Janeiro i millorat per la Tallinn Studio Orchestra, l'àlbum irradia calidesa, elegància i vitalitat rítmica. El Projecte Brasiler es presenta com un cim alegre en el viatge de dècades d'Espinosa: una inspirada col·laboració intercultural que honra la tradició mentre parla amb una veu fresca i contemporània. "Bossa nova significa literalment "nova tendència" o "cosa nova". Gabriel Espinosa renova el gènere amb les seves imaginatives composicions i músics de primera classe. Music Web International.

I tot i que «Nuevos Horizontes» comença amb una determinada trempera per com els metalls prenen protagonisme, ben aviat es calmaran els ritmes de les seves melodies, i sobretot en el solo al trombó de Reis.

Doncs ja els deixarem d’escoltar en el tema anomenat...

3.7.- Encuentro Maya (Gabriel Espinosa) 4:46.

I ja heu copsat com va aquesta projecte, car, aquest tema, un pèl més vital, ha seguit però amb una delicadesa interpretativa i nivell de qualitat molt remarcable. Gust musical en majúscules, el del líder i compositor, i subtils arranjaments, també de Gabriel Rocha, ell que també ens ha fet de nou un subtil solo amb el seu trombó. Un tema iniciat melòdicament a duet de saxos de Roger Rocha i Josué López, afegint-s’hi també el trombó de Rafael Rocha i d’altres instruments. I quina dolçor de solo de Bruno Santos al fiscorn, primer, per ja després escoltar el saxo tenor de Josué López, més punyent, i seguir el trombó dolç de Rafael. I quina base rítmica més sòlida, portant la mar de bé aquests càlids ritmes, ells que han estat André Lopez, piano; Hugo Maciel, baix elèctric; Renato Rocha, bateria. I recuperant el motiu principal fent un «Vamp», s’han acostat al final, acabant-lo delicadament, ideal per ja deixar-los d’escoltar, o sigui que felicitats nois, i concretant, felicitats Gabriel Espinosa i resta de músics d’aquest projecte. Bravo.

I després d’aquestes vibrants músiques sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente. Gràcies Carme per com sempre ens acarones amb la teva poètica i musical veu, la del programa.


I segueixo amb un altre d’aquests projectes, alhora que allunyant-nos del concepte del Latin Jazz i centrant-nos en el més bopper i els seus aires més moderns i actuals els del trompetista Jared Hall, «Hometown» publicat el 13 d’abril de 2026. Enregistrat per Reed Ruddy al Sage Arts Studio d'Arlington, WA, el 8 de maig de 2023. Enginyer assistent: Jordan Cunningham. Mesclat per Dave Darlington al Bass Hit Studio, Nova York, NY i Brian Lynch al Hollistic MusicWorks Studio, Milwaukee, WI. Masteritzat per Dave Darlington al Bass Hit Studio, Nova York, NY. Amb Jared Hall, trompeta; Troy Roberts, saxo tenor; Ben Markley, piano; Michael Glynn, contrabaix; Kyle Swan, bateria. Tota la música està composta per Jared Hall, Jared Hall Music (ASCAP), excepte: (3) Bobby Hutcherson, (6) Thelonious Monk. Produït per Jared Hall i Brian Lynch. Foto de portada d'Armando Martinez. Foto del concert de Vince Allis. Disseny i maquetació de la portada de John Bishop. https://originarts.com/recordings/recording.php?TitleID=82950.

I sí que farem canvi d’estil deixant el Latin i situant-nos en un de proper al Jazz West Coast del més actual. I ves per on que en aquest projecte no hi ha cap balada, declaració d’intencions clara per com són els tempos i ritmes dels 8 temes que hi ha. De fet són 7 temes diferents, havent-hi una presa alternativa del primer track del disc, «Hometown (Reprise)». I així van les coses, car el bonic tema i balada de Monk, «Ask me Know» ells la fan amb un puntet de tempo i a ritme de vals. I el «Hometown» ja comença amb un marcatge rítmic força consistent i copets al canto de la caixa i ja la melodia a càrrec de duet de vents, saxo i trompeta.

Doncs ja els començarem escoltant en el tema més tranquilet de tempo, i també amb un determinat marcatge rítmic, tot i que mantingut en el tempo mèdium, i tema anomenat...

4.5.- Family Groove (Jared Hall) 5:26.

I ves per on que no ens hem allunyat gaire per sensibilitats i dolçors, del projecte anterior, no. No és Latin Jazz però no hi està gaire lluny. De les dolçors, tampoc. La melodia també ha estat molt maca, ara feta pels dos vents a duet, la trompeta de Jared Hall i el saxo tenor de Troy Roberts. I què maco el solo del líder, i amb quin so més brillant que l’ha fet. També ens ha agradat força la seva mestria en fer la seva improvisació, feta amb una gran tècnica i bon gust. I quin magnífic treball que han fet els de la base rítmica, Ben Markley, piano; Michael Glynn, contrabaix; Kyle Swan, bateria durant tot el tema. I quina dolçor la del saxo tenor en els inicis de la seva improvisació, car de mica en mica s’ha anat reforçant, s’ha enlairat creativament i per potències sonores i registre agut. Brutals solos de tots, i ja recuperar la melodia i acabar-lo delicadament, ideal tema per començar-los a escoltar.

«...L'estil de trompeta expressiu i penetrant de Hall ofereix un so magistral i ampli i un paisatge emocional variat.» All About Jazz.

I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
A.MA Records: https://www.amaedizioni.it/
Notami Jazz: https://www.edizioninotami.it/
Dodicilune: https://www.dodicilunestore.com/
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.

I un dels temes que també va a tot vals és «Little B’s Poem» iniciat amb la melodia a duet de saxo tenor i trompeta, i ja la primera improvisació del baixista. I un altre tema marcat per l’aspecte rítmic és «Echoes and Origins» tema iniciat pel motiu principal a càrrec del baixista acompanyat del bateria, per ja aparèixer la melodia a càrrec del líder Hall a la trompeta. Per dessota hi ha els de la base rítmica portant-los a tots a bon port.

I encara els escoltarem en el tema anomenat...

5.2.- Step by Step (Jared Hall) 5:18.

I quin tema més simpàtic per com la melodia fa els seus intervals, amunt i avall. També ens recorda a un estàndard, al menys uns trossets, i potser sí que aquest «Step by Step» ha partit d’aquell tema. Un ritme així com trencat és el que porten els de la base rítmica, també un tant Latin, ves per on. I si el líder ens ha fet la melodia en la primera A, i després a duet amb el saxo tenor, el líder després també ens ha fet la primera improvisació, i és clar que l’ha clavat de nou, per gust exquisit, per musicalitat, per calidesa, la de la seva trompeta, que en cap cas ha sonat estrident i emprenyadora, ans al contrari. I després d’ell un bon solo, tot i que potser un pèl més curtet, el del pianista Markley, ell amb una pulsió delicada per la mà esquerra i lleugera i gràcil per la dreta. I quin gust el del bateria Swan quina suavitat picant al canto de la caixa, i greus profunds del baix de Glynn. Solo elegant i sense escarafalls el del pianista, que aquí qui li fot més és el saxo tenor Roberts, i per això ens ha fotut una improvisació contundent, fresca sí, però potent per so i també llenguatge. És clar que tots ells dominen el llenguatge del Jazz en les improvisacions. De fet, tots els músics que sonen en aquest programa, el dominen. I després del solo del saxo, els dos vents han recuperat la melodia principal acabant-lo delicadament, aquest «Step by Step» del líder.

Amb HOMETOWN, el trompetista i compositor Jared Hall porta els oients a una reflexió musicalment rica sobre el lloc, el propòsit i el creixement artístic. Nascut a Spokane i experimentat per comunitats creatives vibrants des de Bloomington fins a Miami i Seattle, Hall torna a les seves arrels amb una veu lírica modelada per dècades d'actuació i col·laboració. Aquí, celebra el poder fonamental de la família, la història compartida i l'alegria de reconnectar amb les persones i les experiències que el van formar. Des dels intel·ligents gestos al llinatge del jazz a "Step by Step" i "Echoes and Origins", fins a la inspiració nostàlgica darrere de "Room 111", aquesta gravació mapeja el viatge de Hall amb claredat, cor i una intenció musical inquebrantable. Amb el suport d'un quintet estel·lar —que inclou el saxofonista Troy Roberts, el pianista Ben Markley, el baixista Michael Glynn i el bateria Kyle Swan—, HOMETOWN es desplega amb una tradició arrelada i un esperit amb visió de futur. El resultat és ressonant i convincent. "Aquí hi ha veritat, descarada, directa a l'oient."
All About Jazz.

I ja els acabarem d’escoltar en el tema més vital a tot Swing i anomenat...

6.7.- Room 111 (Jared Hall) 6:39.

I sí que aquest tema ens ha tornat a copsar, sí. I ves per on que hem acabat amb un magnífic Blues, car, l’estructura dels 12 compassos es nota fàcilment; i també pel fet que hagi estat tan curta la melodia, cosa que també ha afavorit el tempo vital d’aquest «Room 111» de Jared. I aquí el Swing és brutal per com el baixista ha fet la seva interpretació a tot Walking, i també amb l’ajuda del bateria i copets a plats, caixa i xarles. I el líder ens ha fet un altre grandíssim solo, amb el seu característic so, net, clar com una patena, i digitació veloç tot i creant unes línies melòdiques increïbles. El què es pot fer amb un Blues, només ho saben els que ho saben fer. I després d’ell les notes soltes i acords del pianista Markley, i sempre l’esquerra marcant-los i la dreta solejant amunt i avall del seu teclat. Gran solo d’ell, i només diria que jo l’hauria amplificat més el dia de la gravació. I Roberts al saxo tenor ha estat de nou el més punyent de tots quatre, per sonoritat, per llenguatge més agosarat, més contemporani, més agressiu. I quin duet han fet ell i el bateria Swan més impressionant, aquest fent també la seva particular improvisació, alhora que acompanyant-lo. I quin final més brutal d’aquest tema «Room 111» que han acabat de cop, ideal tema per ja deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats nois Jared Hall, trompeta; Troy Roberts, saxo tenor; Ben Markley, piano; Michael Glynn, contrabaix; Kyle Swan, bateria.


I ja acabem el programa fent un saltet estilístic, tot i que no massa, amb el darrer treball del guitarrista Barry Greene, «Giants» publicat el 13 d’abril del 2026. Enregistrat per Chris Sulit a l'estudi de gravació de Trading 8 els dies 17 i 18 d'octubre de 2025. Mesclat i masteritzat per Dave Darlington a Bass Hit Productions, Nova York. Amb Barry Greene, guitarra; Ulysses Owens Jr., bateria; David Kikoski, piano (2,4,5,7,8); Steve Nelson, vibràfon (2,4,5,7,8); Marco Panascia, contrabaix (2,4,5,7,8); Pat Bianchi, orgue B3 (1,3,9,10). Produït per Ulysses Owens Jr. Disseny i maquetació de la portada per John Bishop.
https://originarts.com/recordings/recording.php?TitleID=82948.

I aquest és un projecte divers per com el líder es belluga pels diferents temes escollits de compositors tan diversos com són Lonnie Smith, Sam Jones, Grant Green, Pat Metheney, Wes Montgomery, Guy Wood, etc posant-hi però un tema propi, «In her Room», una balada preciosa. I per això ens trobem temes com «My One and Only Love» de Guy Wood interpretat a guitarra sol, la del líder Barry Greene. I hi tenim «Bactrack» de Lonnie Smith, amb un marcatge rítmic molt delicat i també tempo ben tranquilet. Així de tempo però més complex i més llarg, proper als 13minuts és el «Question And Answer» de Pat Metheny, tota una demostració de creativitat d’aquest mestre seu. I un tema més viu a tot Blues és el de Grant Green «Green Street».

I sí que els podríem escoltar en el magnífic Blues del màster Grant Green «Green Street» però ho farem amb el gran tema d’un altre màster de la guitarra com va ser el malaguanyat Russell Malone i tema anomenat..

7.7.- Mughshot (Russell Malone) 5:51.

I ves per on que aquest tema també te uns aires Latin per com el baix i la bateria va picant al canto de la caixa, no res a veure amb els bolerets, però sí que te un aire això com càlid. En alguns moments del solo del líder a la guitarra ho he notat, però també amb el del pianista, ells dos que han estat Barry Greene i David Kikoski, al qual hem vist algunes vegades al Jamboree. A qui no m’ha semblat escoltar massa és al vibrafonista Steve Nelson, que semblava havia de sonar. I la melodia és bastant sorprenent sobretot en les As del tema, i no tant en la B o el pont, on és més amable, en podríem dir, car els acords assonants de la guitarra del líder els escoltem en les dues As. I el motiu melòdic i rítmic el fan el baixista i pianista de manera recurrent, també en les As. I el bateria li ha anat fotent tota l’estona, en les As del tema, car a la B, tot es torna més melòdic i contingut. I de solos, el primer i magnífic, amb sonoritat fosca la de la seva guitarra, la del líder Greene. Un llenguatge divers en cadascuna de les parts del tema, punyent i més melòdic després, As i B. I és clar que amb Kikoski si escoltes un solo al piano, és per caure de cul. Intensitat i energies és el que ell ens ha regalat, alhora que velocitat, fraseig, gust musical i tècnica. I encara ha tingut temps el bateria Ulysses Owens Jr. fer la seva part solista i ja ben al final del tema que ves per on han acabat de cop, ideal per començar-los a escoltar.

Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz Club, Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.

«Barry Greene és pràcticament un dels millors; no només com a músic, sinó també com a escriptor i professor... un músic de classe mundial.» Pat Martino.

I per això mateix els escoltarem en el tema de Pat Martino anomenat...

8.10.- El Hombre (Pat Martino) 6:41.

I és clar que si Pat Martino ens ha parlat d’aquest projecte i Barry ha inclòs un tema d’ell, doncs això, que l’haig de posar. També perquè és un gran tema, a tot Martino. I ves per on que el so fosc de la guitarra del líder se li escau la mar de bé, per com ell també sonava més o menys així. I sí que és una gran composició del genial guitarrista, sí, i per això el líder hi ha volgut afegir el so de l’orgue, com Pat féu en alguns dels seus projectes, i amb el gran Pat Bianchi; A Pat Martino l’acompanyà però el gran Joey DeFrancesco. I quina feina fa Bianchi amb els més greus, se suposa que trepitjant les notes dels pedals que té als peus. També l’Ulysses a la bateria ha estat genial. I quin brutal solo ha fet el líder Greene a la guitarra. Gust exquisit, on també hi ha barrejats moments a lo Wes Montgomery, un altre «mostru» que liderà un trio amb orgue, guitarra i bateria, ell amb un altre genial guitarrista, Kenny Burrell. I també Pat Bianchi ha fet un brutal solo a l’orgue Hammond amb el seu característic so i tècnica depurada. Melodia del tema i final d’aquest gran tema de Pat Martino.

GIANTS és l'enregistrament més complet del guitarrista de jazz Barry Greene fins ara: un poderós homenatge als músics que van donar forma a la seva veu musical, com ara Pat Martino, Grant Green, Wes Montgomery i Russell Malone. Amb un trio d'orgue, un conjunt modern i arranjaments de guitarra solista, l'àlbum reflecteix tota una vida d'immersió profunda en la tradició del jazz, amb autoritat, swing i una veu personal inconfusible. Amb Pat Bianchi a l'orgue B3 i el bateria Ulysses Owens Jr., Greene captura l'energia crua i l'impuls emotiu del trio d'orgue clàssic. La paleta sonora més àmplia del seu quintet amb David Kikoski al piano, Steve Nelson al vibràfon, el baixista Marco Panascia i Owens, produeix actuacions ricament texturitzades que equilibren el foc, el lirisme i la profunditat harmònica. Més que un homenatge, Giants és una declaració: un artista en el cim del seu poder que honora el llinatge mentre parla inconfusiblement amb la seva pròpia veu. "Uns talls monstruosos, una sensació emotiva, un to de jazz clàssic complet i ric i unes tècniques harmòniques virtuoses el confereixen com un guitarrista de primer nivell". Benedetto Guitars.

I dels tres temes restants dir-vos que són els més vitals i aquests són el de Sam Jones «Unit 7», i els dos de Wes Montgomery «SOS» i «Jingles», i per això, difícil selecció. Però vaja, ja els acabarem d’escoltar i nosaltres el programa d’avui en el conegut tema de Montgomery anomenat..

9.9.- Jingles (Wes Montgomery) 6:10.

I ves per on que Wes Montgomery va incloure aquest tema en el disc enregistrat el 18 i 19 de desembre del 1961 i publicat per Riverside el 1962, on l’acompanyà Milt Jackson al vibràfon, ells dos co-líders del projecte, amb Wynton Kelly, piano; Sam Jones, contrabaix i Philly Joe Jones, bateria.

I quina magnífica interpretació ens ha fet el líder Greene tot i mostrant-nos el nivellàs tècnic i creatiu que té, en aquest tema, però també en els altres temes. I sí que sempre us recomano que féu un esforç i adquiriu els discos del programa d’avui, que us haig de dir que són brutals, de bons. I de ben segur haureu reconegut la melodia d’aquest clàssic de Montgomery, oi? I després en Barry ha improvisat com si de Wes es tractés, per com de bé ho ha fet. Una digitació veloç, una tècnica depurada, un gust musical exquisit, i és clar que una imaginació desbordant. I també en Bianchi ha fet la seva tasca tot i solejant d’una manera increïble. Com li reconeixem també les seves influències, les de Jimmy Smith, ell el mestre indiscutible dels organistes amb Hammond B3. I de nou els més greus els ha fet ell amb els pedals de l’orgue. I és clar que la tasca de l’Ulysses Owens Jr acompanyant ha estat magnífica, i més encara els moments solistes que ha fet ell amb el líder ja arribant al final d’aquest gran «Jingles» de Wes Montgomery, ideal tema per ja deixar-los d’escoltar i nosaltres acabar el programa d’avui, que com sempre, espero que us hagi agradat tan com a mi, o sigui que felicitats nois Barry Greene, guitarra; Ulysses Owens Jr., bateria; David Kikoski, piano (2,4,5,7,8); Steve Nelson, vibràfon (2,4,5,7,8); Marco Panascia, contrabaix (2,4,5,7,8); Pat Bianchi, orgue B3 (1,3,9,10).

Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Llibreria Byron: Barcelona
https://llibreriabyron.com/calendari/
Nova Jazz Cava: Terrassa
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club Sant Vicenç: Sant Vicenç dels Horts
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres ja aquest divendres 29 de maig a les 22h amb Jose Alberto Medina Trio – Tribut to Bill Evans amb Horacio Fumero, contrabaix i David Xirgu, bateria. Entrades a taquilla i a Entrapolis.

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

Programa 682: Juan Romeros Manuella Orkester, Alain Metráiller i David Bristow, dimecres 20 de maig de 2026.

0 comentaris

Enllaç a l'àudio del programa:

Aquest programa i qui us parla, diu això: «Ei, vosaltres dos, atureu les guerres, mala gent».


Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.

I avui faré un programa amb músics molt potents de l’escena europea, com són Dave Bristow, «Sides» disc que vaig comprar al Jamboree Sala 3 el dia del seu concert. També hi haurà el «Heights Prospection» de l’Alain Metráiller i el del Juan Romeros-Manuella Orkester, «Lua Armonia» aquest darrer arribat mitjançant Esfera Jazz.


I començaré el programa amb el disc de Juan Romeros-Manuella Orkester, «Lua Armonia» publicat per Supertradicional Records com a vinil. Gravat per Gustav Lindelöw a Studio Ingrid, Estocolm. Overdub musical Natalie Knutzen, enginyer de gravació a Studio El Sol y la Luna. Mesclat i masteritzat per Sven Runadotter. Amb Julia Strzalek: saxo alt, saxo soprano; Alexander Zethson: piano, teclats; Vilhelm Bromander: baix, contrabaix; Pelle Vallgren: bateria, percussió; Juan Romero: congues, percussió; Convidat especial Goran Kajfes: trompeta. Foto de portada de José Figueroa. Disseny Klara Viriden. Produït per Juan Romero i Supertraditional. https://www.supertraditional.com/store/juan-romero.

I sí que a les músiques de Juan Romero el que més notarem és l’aspecte rítmic, pel fet d’haver-hi la bateria de Vallgren i les percussions i congues del líder Juan Romero. Hi ha però l’avinentesa que aquesta és un formació amb seu a Europa del nord, a Estocolm, i per això aquestes músiques rítmiques tenen també un esperit de la més estricta modernitat. I això vol dir què, tot i ser els tempos no massa vitals i havent-ni de lents, no podem parlar del concepte de balada, car les seves músiques se’n van per d’altres derroters. I ves per on que el tema més tranquilet és «Softness», amb unes percussions subtils del líder i melodies etèries. Temes al mateix tempo més o menys n’hi ha, com és el cas de «Hos Visnek», tot i haver-hi sempre els sons de les percussions i congues del líder Romero, tema on a la meitat doblen el tempo, esdevenint una altre cosa. Això mateix passa en «Caretta, Caretta», el començar delicadament i esdevenir quelcom més més endavant, ja amb més trempera en la impro de Julia Strzalek. I amb aires caribenys hi tenim «La Sabrosura» a tempo mèdium slow i del mateix pal i un pèl més viu de tempo hi ha «Terrella».


I podríem començar escoltant-los en el preciós «La Sabrosura», però ho farem amb dos temes seguits, «Softness» i «Caretta,Caretta» aquest darrer amb més tempo a la meitat del tema.

1.B5.- Softness (Juan Romeros Manuella Orkester) 3:45.
2.B4.- Caretta Caretta (Julia Strzalek) 3:53.

Doncs amb quina delicada manera hem començat el programa i tema «Softness», amb una permanent presència d’unes subtils percussions amb les quals l’han començat, i és clar que de la mà del líder Romero. I quina profunditat de so del contrabaix de Vilhelm Bromander. I ja el teclat a tot so Rodhes i la trompeta de Goran Kajfes i així va anant el tema amb el motiu recurrent del baixista, seguint una mena de «Vamp», una seqüència d’acords, a vegades amb un de sol i únic sobre el qual gira tot plegat.

I què maco aquest «Caretta, Caretta» de Julia, iniciat amb el motiu principal a càrrec del saxo alt per ella mateixa. La resta de companys hi han aparegut ben aviat, amb el baix, piano, i és clar que les percussions del líder, en un tema amb un tarannà que es va fent vital i més consistent. I ja amb tots plegats pujant el nivell emocional i també amb la improvisació de Julia al saxo alt. Posterior solo de Pelle Vallgren a la bateria i de les percussions del líder Juan Romero ideals temes per començar-los a escoltar. 

I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.


Juan Romeros Manuella Orkester, que ve a ser l'orquestra manual de Juan Romero. La meva idea del començament era fer música inclusiva sense posar en compromís l'expressió artística. Com a eines de treball utilitzem pedagogs de diferents tradicions folklòriques del món, utilitzem l'idioma del jazz, amb la possibilitat d'estar en moments totalment lliures d'estructures, tempos, escales i altres teories musicals, per donar-li espai a la intuïció i a l'expressió de cada music@. El més important era que hi hagués algun tipus de ritme on aferrar-nos-hi com oients.

I ell ens parla de cadascun dels temes, coses que si no m’escolteu aquí les podreu llegir al blog. «Hos Visnek» Aquest tema juga també amb els tempos. Es en 6/8, i vàrem tractar d'estar a un mig temps a l'inici generant un ambient de Dub, per entrar en un sentiment més africà a la segona part del tema. El tema està dedicat a un gran amic danès, el qual és un gran percussionista. Visnek és el seu cognom. «Terrella» és un tema compost per Alexander Zethson i té un deix etíop segons jo. I del tema «El balcon de Ana» ens diu que està inspirat en el Candombe de l'Uruguai. El tema parteix d'una melodia que vaig escriure a Montevideo fa molts anys. Jo diria que és una cançó d'amor. En aquest moment, a Ana i al Candombe.

Doncs els seguirem escoltant en el tema que inicia aquest projecte on la carta de presentació és l’energia rítmica, escoltem-los en...

2.A1.- El balcón de Ana (Juan Romero) 7:12.

I sí que el projecte es basa en reiteracions melòdiques sobre una base rítmica consistent i també reiterativa, que per això l’ànima de tot plegat Juan Romero n’és el percussionista alhora que ideòleg i compositor de tots els temes. I per això el tema l’ha començat ell amb les diferents percussions i acompanyat de la bateria Vallgren. I ja la recurrent melodia a càrrec de Julia al saxo alt, acompanyada pel so profund del contrabaix de Bromander i la subtilesa de les escombretes de Vallgren i és clar que les percussions del líder. I sí que l’Alexander Zethson s’ha posat a improvisar amb el seu teclat i so aeri intergalàctic, i sempre amb el motiu recurrent fet per Julia al saxo alt. I ella mateixa s’ha posat a improvisar sense massa escarafalls, seguint amb motius repetitius, amb la base fent el mateix, tema, i temes que respiren ritme per tot arreu i per això no hem escoltat ni grans ni llargues improvisacions dels músics, car tot gira al voltant de la «cosa rítmica». Gran tema de Juan Romero, ell que viu a Estocolm i on escoltaran aquestes músiques de manera més directe i freqüent.


I segueix parlant dels temes, i que si no m’escolteu aquí, ho podreu llegir al blog.
«La Sabrosura» té elements del folklore cubà, el merengue songo i el Son. A la introducció del tema i a la línia de baix fem referències a la música del Riu de la Plata. «Softness» També és un tema que parteix de la improvisació lliure on jo començao amb uns caxixis i ben aviat es varen anar sumant els músics. «Caretta Caretta» és un tema compost per Julia, la nostra fantàstica saxofonista. «Det Lilla Vemodet» és un tema que també es basa en la improvisació lliure on en aquest cas li vaig demanar a Pelle el nostre bateria que comencés amb alguna cosa rítmica, i després ens hi vam sumar. I jo afegeix-ho que és un tema situat en un context de música conceptual molt eclèctica, més o menys com és tot el projecte, tema però a tempo tranquil, amb unes percussions d’una profunditat remarcable per les seves greus sonoritats, tema força inquietant, sí. I sí que un dels més vitals és «La gran ciudad», amb una vitalitat que ja es percep d’entrada pels sons de la gent que hi viu, i ja seguir amb les percussions del líder. El tema parteix amb el ritme de samba dur com a inspiració. Fou gravat sense dir res, simplement vaig començar a tocar el ritme i la banda s’hi va acoblar.

I nosaltres ja els acabarem d’escoltar en un tema on m’he permès escapçar una primera part a mode d’Intro i posar-vos la resta, ja més potent de tempo, i aquest és..

4.A2.- One of those days (Juan Romeros Manuella Orkester) 7:57.

I diu ell d’aquest tema què...Té com a punt de partida generar ambient, després parteix tot d'un ritme de Badia, Brasil. A dalt del ritus tenia dues idees. Una era començar lent i acabar ràpid. L'altra era que tota la banda passés de tocar els temps a terra, que toqués els temps a l'aire, els del contratemps. A dalt de tot això toquen Julia i Goran, saxo alt i trompeta lliurement.

I ja heu pogut escoltar com ha anat evolucionant el tema partint d’uns primers moments delicats; com ha anat pujant de volums i més endavant de tempos, com ell ens ha explicat abans. Tot plegat té una constant, el motiu rítmic reiteratiu a càrrec del baixista Vilhelm Bromander a partir del qual es desenvolupa tot. Acaba però delicadament, després d’haver arribat a uns moments intensíssims, de ritmes, de tempo que va creixent, d’emocions. I per sobre, primer el saxo alt de Julia improvisant amb notes llargues; per sota el teclat de l’Alexander i ja la trompeta amb efectes de reverberació que li donen més espai, s’esplaia la mar de bé. I com va creixent tot, quina persistència rítmica més impressionant. Una formació que en directe déu ser impressionant de veure i d’escoltar. Com s’esplaien els dos vents, com hi van les percussions, com la bateria, de quina manera el baixista els porta a tots. Brutal tema per ja deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats nois Julia Strzalek: saxo alt, saxo soprano; Alexander Zethson: piano, teclats; Vilhelm Bromander: baix, contrabaix; Pelle Vallgren: bateria, percussió; Juan Romero: congues, percussió; Convidat especial Goran Kajfes: trompeta. Gràcies Juan per enviar-me el projecte i pels teus comentaris de cadascun dels temes. Abraçada.


I ara farem un saltet estilístic i ens endinsarem en el Jazz amb aires de «tradició» per com de presents tindrem als mestres dels anys 60s del segle XX, tot i la modernitat de la proposta i aquest és el disc «Heights Prospection» del saxofonista francès Alain Metráiller publicat per unitrecords el 3 de març de 2026. Enginyer de gravació, Aaron Nevezie. Enginyer de mescles, Joseph Branciforte. Enginyer de masterització, Joseph Branciforte. Amb Alain Métrailler, saxo tenor i composicions; Elias Stemeseder, piano; Chris Tordini, contrabaix; Eric McPherson, bateria i Grégoire Maret, harmònica a «Flight of the Humble Being». https://unitrecords.com/backstage/alain-mtrailler/67d42e64aa27b417fa92b423/

I sí que farem un saltet estilístic amb les músiques de l’Alain, sí. Doncs la veritat és que aquest disc m’ha sorprès agradablement per la música encabida, per la seva diversitat de ritmes i tempos, on dels 8 temes que hi ha, fins i tot n’hi ha un encabit quasi que en el Free Jazz i tema «Jump Load». Hi ha però uns quants temes a tempo de balada, músiques molt delicades com és «Crazy He Calls Me», melodia que ens recorda un estàndard de Jazz. Un altre tema així és «Flight of the Humble Being» amb l’harmònica de Maret. I ves per on que «I_m in Tears» és així de bonica per com Alain l’inicia a saxo tenor sol, després ja amb un delicat Swing.

I podríem començar amb un tema que s’acosta als conceptes del Jazz Contemporani també a un tempo tranquilet, anomenat «Obvious Transmission» però els començarem escoltant a tot delicat Swing en el tema..

5.3.- EWR Hero Saynt (Alain Metráiller) 5:27.

I sí que el delicat Swing ha aparegut, sí, ara bé, ha estat després de la Intro feta a saxo tenor del líder Alain Metráiller. La melodia l’ha feta ell, tot i ser curteta, la part de la A, mentre que el pont o la B, l’ha remarcat més el piano, i ja de nou tema i improvisacions la primera la del pianista Elias Stemeseder. I què subtil interpretació del pianista en el seu solo, a base d’arpegis i demès pianíssims; i per de sota la magnífica profunda pulsió del baixista i els delicats copets a plats i caixa del bateria McPherson. I vés que l’Alain s’ha posat a improvisar i de quina brutal manera l’ha fet. So potent, llenguatge modern amb aires de Wayne Shorter, car sembla ben bé el seu mirall estilístic, improvisant, per so i per melodies creades. Gran solo del líder que ja ens situa al final del tema que han acabat delicadament, ideal per començar-los a escoltar.

I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Sedajaz Records:
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.

“Heights Prospection” és l'àlbum de debut del saxofonista tenor suís, adoptat a Brooklyn, Alain Metrailler. Aquest projecte compta amb una formació impressionant, que inclou Elias Stemeseder al piano, Chris Tordini al contrabaix, Eric McPherson a la bateria i el convidat especial Gregoire Maret a l'harmònica. L'àlbum consolida la identitat musical d'Alain a través d'un sentit homenatge a les seves principals influències, que inclou mentors i el seu pare, Richard, percussionista, director d'orquestra i el seu primer mentor, la marxa prematura del qual va deixar un profund impacte. En honor a Prospect Heights, el barri de Brooklyn que ha estat central en el seu desenvolupament artístic, el títol de l'àlbum reflecteix la recerca inquebrantable d'Alain per coneixements socials, musicals i espirituals més profunds.


I seguiré amb un tema un pèl més viu i també a tot modern Swing, anomenat...

6.2.- Crispy (Alain Metràiller) 6:16.

I ves per on amb quina melodia més vital i un punt de divertida ens ha captivat, i ja les improvisacions, la primera, la seva. Tema que té un Swing a batzegades, vaja, que el baixista no manté un Walking estable, alhora que tampoc el bateria. Tot plegat té un Groove molt potent, car la cosa rítmica va així com una mica trencada. I de nou l’Alain ens ha deixat clavats a la cadira per la seva molt més que solvent improvisació, tot i que m’ha semblat curteta. Després d’ell l’Elias al piano ens n’ha brodat una altre. Com ha construït les frases jugant amb els acords amb ambdues mans, quin goig. I ves quina profunditat de so la del baixista i contundència sonora continguda. Improvisació inversemblant per línies melòdiques creades, per pulsió rítmica, vaja, brutal solo de Chris Tordini. I el líder recupera la melodia i ja per acabar el tema amb un llarg «Vamp», magnífic aquest «Crispy» de l’Alain Metráiller.

Alain Métrailler és un saxofonista i compositor suís conegut pel seu so expressiu i la seva veu distintiva en el jazz contemporani. Originari de Valais, Suïssa, es va traslladar a la ciutat de Nova York el 2019, on es va convertir en una part activa de la vibrant escena musical de la ciutat com a líder de banda i músic de suport. Establert a Brooklyn i format a The New School for Jazz and Contemporary Music, Métrailler va passar sis anys desenvolupant la seva visió artística i donant forma al seu quartet. El 2018, va ser guardonat amb el premi Langnau Jazz Nights, seleccionat personalment pel llegendari bateria Adam Nussbaum. Fins ara, Ohad Talmor, un estret col·laborador de Lee Konitz, n’ha estat el seu mentor, així com dels principals artistes de jazz Reggie Workman, Dave Douglas, Chris Cheek i Mark Turner.

Métrailler ha gravat recentment el seu àlbum debut a Nova York, amb Elias Stemeseder, Eric McPherson, Chris Tordini i Grégoire Maret. Ara, de tornada a Suïssa, és un músic molt sol·licitat i continua col·laborant regularment amb Ohad Talmor i Eric McPherson, i recentment va actuar a la banda de McPherson a l'AMR de Ginebra. Actualment està preparant el llançament del seu àlbum amb Unit Records a la primavera del 2026, i té previst fer una gira internacional.

I ja per acabar us podria posar el tema «Jump Loud» a tot Free Jazz però no, esteu tranquils, car sonarà el molt potent...

7.6.- Unstablemates (Alain Metráieller) 7:31.

Doncs ves per on que el títol d’aquest tema fa una referència al «Stablemates» de l’estimat i enyorat Benny Golson, tot i que possiblement vulgui dir el contrari, harmònicament parlant, vés a saber. El tema és però brutal, per concepció, estructura, però també per la qüestió rítmica on de nou el bateria McPherson de nou està brutal. És clar que també Chris Tordini al contrabaix. Inciat a Intro de saxo tenor sol, després piano i la resta de companys, i ja amb la melodia, curteta, que deixa pas a la primera improvisació a càrrec del pianista Elias Stemeseder qui ha fet un solo encabit en el Jazz Contemporani, com és molt i molt aquest projecte, en temes com aquest. Quins moments més intensos de rítmica, de creativitat. I és clar que l’Alain Metráiller al saxo tenor l’ha seguit en aquest contemporània ona musical, què brutal. Quina tralla de solo que ens ha fet el líder, quins recursos que té, quina sonoritat més potent i brillant, quines línies creades més inversemblants. Després d’ell, tranquil·litat en el solo del baixista Chris Tordini, ell i els copets al canto de la caixa de Mc Pherson. I ves que aquest s’hi ha afegit a la roda de solos, i quina meravella que ha fet. Quins cops a les timbales, redobles obviant els plats, al final sí, i ja tema i final, ideal per ja deixar-los d’escoltar, o sigui que felicitats nois Alain Métrailler, saxo tenor i composicions; Elias Stemeseder, piano; Chris Tordini, contrabaix; Eric McPherson, bateria i Grégoire Maret, harmònica.


I ja encarem el final del programa amb el disc del pianista Dave Bristow, «Sides» publicat per Elastic Stage, i com he dit, comprat al Jamboree Sala 3 el dia de la seva presentació a casa nostra. No hi ha dades de l’enregistrament, ni posats al CD, prova de la total auto-producció del disc tot i col·laborar-hi els de Elastic Stage. Amb Christian Altehülshorst, trompeta; Félix Hardouin, saxo alt; Dave Bristow, piano/composicions; Gabriel Pierre, contrabaix; Guillaume Prévost, bateria i amb la col·laboració del gran Mike Stern, guitarra (#2,3), Caloé (#6) i Katrin-Merili Poom, Gustave Reichert i Tommy Scott (#9). https://elasticstage.com/davebristow.

Doncs aquest és un projecte també molt interessant, amb unes interpretacions magistrals de tot el quintet, i és clar que de les convidades i convidats. De temes a tempo slow, el de la balada n’hi ha un parell, el preciós «Réverie d’Automne» amb la càlida veu de Caloé i també hi ha el bonic tema anomenat «Magenta». I un pèl més vital és el darrer track del disc on hi col·laboren una colla de músics amics, entre els quals na Katrin-Merili Poom la qual ens acarona amb la seva veu, tema amb una determinada consistència rítmica. N’hi ha un d’instrumental iniciat amb una Intro a piano sol pel líder que té uns aires festius i melodia un tant popular, vital també, que està força bé, i anomenat «We Three».

Però ja els escoltarem amb un pèl més de trempera en el brutal tema on hi col·labora el gran Mike Stern a la guitarra i anomenat...

8.3.- The Buddha (Dave Bristow) 4:41.

I de nou fem un saltironet estilístic i ho dic per la guitarra de Mike Stern la qual ens ha situat en un entorn de Jazz-Rock-Progressiu, vaja, de Fusió. Però no ens enganyem que la resta de companys van més en l’ona del Jazz del més actual per com remenen ells els seus instruments, per com improvisen, pels mateixos temes del líder Dave Bristow. I quin motiu fa el baixista Gabriel Pierre més potent i com li fot a la bateria en Guillaume Prévost. I la melodia, què maca i com va descendent per sota mentre a primera línia es manté per la trompeta de Christian. I ja la improvisació del mestre Stern i què bé que encara vagi fent col·laboracions com aquesta, car, de tocar en gires potser ja no ho faci. Brutals les seves maneres improvisant, maco el so fosc que li extreu a la guitarra passada per determinats efectes. I ja la improvisació del líder David Bristow al piano, més ortodox que en Mike. Tot i això el tema té un caminar un tant trencat, per com n’és el seu ritme. I ja els dos vents recuperant la melodia, amb més presència de la trompeta, acaben el tema de cop, ideal per començar-los a escoltar.


Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
Sunset Jazz Club, Girona:
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.

I dels temes restants dir-vos que són els que tenen més trempera, entre els quals hi tenim el que ara mateix escoltarem...

9.7.- Rauschenberg (Dave Bristow) 7:04.

I ves per on que acabem d’escoltar un altre tros de tema amb una quasi absència de Swing, car el ritme de nou ha estat així com una mica trencat. Els culpables, entre cometes són el baixista Pierre, el bateria Prévost i és clar que el compositor Bristow. I després de la Intro, la melodia descendent feta a duet de saxo alt i trompeta. I després de la melodia ja hem pogut escoltar la magnífica improvisació del saxo alt Fèlix, què bé que ho ha fet, i amb quin magnífic so que li extreu del seu Mark VI. El dia del directe al Jamboree vam gaudir d’allò més de les seves improvisacions, a un pam de distància, la d’ell però també la de tota la resta de companys, i és clar que les del líder Bristow com acabem d’escoltar després del saxo alt. El líder ha fet un solo controlat, sense escarafalls, amb poques notes però molt ben posades. Sí que hem pogut escoltar el Walking del baixista creant una gran sensació de Swing en el solo del líder Bristow al piano. I així han seguit els de la base, més o menys, acompanyant el solo del trompetista Christian. Aquest l’ha fet de traca i mocador, sempre ell amb un so molt brillant i potent, un crac, com tots. Gran tema aquest « Rauschenberg».

Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Llibreria Byron: Barcelona
Nova Jazz Cava: Terrassa
Jazz Club Sant Vicenç: Sant Vicenç dels Horts
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres ben aviat, el 29 de maig amb el Jose Alberto Medina Trio – Tribut to Bill Evans, amb Horacio Fumero, contrabaix i David Xirgu, bateria, a la Sala Xica a partir de les 22h, entrades a taquilla i a Entrapolis.


I dels dos restants, els més potents i magnífics tots dos, m’hauré de decidir per un d’ells, cosa difícil, car ambdós temes són increïbles, però vaja, doncs res que ja els acabarem d’escoltar i nosaltres el programa d’avui amb el primer track i tema anomenat...

10.1.- Stars of Orion (Dave Bristow) 7:41.

I aquest tema ha acabat dolçament, havent-lo començat el líder Dave Bristow amb una llarga Intro a piano sol, on ja hem albirat la melodia principal. El que no veiem ha estat el ritme del tema. I el líder ha fet tota la melodia a piano, i ja el canvi de ritme i tempo brutal, amb el baixista fent un motiu principal a partir del qual el líder desenvolupà el tema. Un tema que va a un tempo increïble, per com li foten els dos de la base rítmica, contrabaix i bateria, Pierre i Prévost. I de nou la melodia l’han fet els dos vents, trompeta de Christian i saxo alt de Félix. I qui primer ha improvisat ha estat el magnífic trompetista, i de nou amb una carretada de notes i totes molt ben posades. Gran solo que ens ha fet, amb aquest so tan potent i ara no tant brillant per situar-lo més en el registre del mig. I també s’hi ha posat el líder Dave Bristow al piano, i de nou fent un solo força ben muntat, força ben realitzat, amb bones idees i bon joc d’ambdues mans. I és clar que de nou el so del saxo alt ens ha captivat, ell que és en Félix, i també la seva brutal improvisació, en un tema increïble, que va a un tempo brutal, ideal per ja deixar-los d’escoltar i nosaltres acabar el programa d’avui que com sempre espero que us hagi agradat tant com a mi, o sigui que felicitats noies i nois Christian Altehülshorst, trompeta; Félix Hardouin, saxo alt; Dave Bristow, piano/composicions; Gabriel Pierre, contrabaix; Guillaume Prévost, bateria i amb la col·laboració del gran Mike Stern, guitarra (#2,3), Caloé (#6) i Katrin-Merili Poom, Gustave Reichert i Tommy Scott (#9).


Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

Subscribe to: Missatges (Atom)
 

blogger templates |