Programa 673: Holger Scheidt, Freysteinn Gíslason i Cèsar Joaniquet, dimecres 18 de març de 2026.

0 comentaris

Enllaç a l'àudio del programa:


Aquest programa i qui us parla, diu això: “Dirigents de l’estat d’Israel, atureu el genocidi que esteu perpetrant a Gaza. Llibertat per a Palestina i Cisjordània”.

Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.

I sí que ja tocava fer un programa de Jazz Contemporani, i per això avui n’escoltareu tres mostres, amb el "Live at Jazz Cava" de Cèsar Joaniquet, (UnderPool) i dos discos liderats per baixistes, "Thoughts" de Freysteinn Gíslason, (Protomaterial Records) i el "Schwimmende Elefanten" de Holger Scheidt (Enja Records). I avui amb un micro conte de Carme de la Fuente. I res, que si podeu escoltar el programa amb auriculars o amb un bon equip d’HIFI, doncs que molt millor.


I començaré el programa amb "Schwimmende Elefanten" de Holger Scheidt Quartets publicat el 2018 per Enja Records. Enregistrat per Sebastian Ohmert el 2016 i 2017 als Blackbird Studios, Berlin. Mesclat i editat per ell mateix i Holger Scheidt. Masteritzat per Uwe Schwidewski. Produït per Holger Scheidt. Amb Holger Scheidt, contrabaix ell, amb nou components més formant 3 quartets. Així doncs tenim:
1er grup en temes #1,4,7: Voro Garcia, trompeta; Rich Perry, saxo tenor; Matthias Gmelin, bateria.
2n grup en temes #3,5,8: Florian Menzel, trompeta; Ben Kraef, saxo tenor. Antony Pinciotti, bateria.
3er grup en temes #2,6,7: Matthias Lindermayr, trompeta; Peter Ehwald, saxo tenor; Marc Ayza, bateria.

I aquest és un disc amb tot el Jazz Contemporani a les seves músiques i melodies. La formació és la mateixa que emprà el genial Ornette Coleman ell iniciador d’aquest anomenat Jazz d’Avantguarda i posterior immersió que va fer en el Free Jazz. Hi ha diversitat de ritmes i tempos no havent-n’hi però cap de molt vital. Esclar que només n’hi ha un que té Swing i també és prou vital, «Canon». I sí que la resta tenen el seu Groove que se t’emporta irremissiblement, tot i els tempos no massa vitals. Els temes tenen també canvis rítmics i breaks on sembla aturar-se tot, però no. La veritat és que els posaria tots per com en són d’interessants. També tenen moments delicats i després intensos com és el cas de «Jump Start Broken Heart».


I els escoltarem en els tres temes més vitals, i per això ho farem en el tema on hi tenim al tercer grup de músics i anomenat...

1.6.- Amities (Holger Scheidt) 5:03.

Doncs ja ho heu escoltat, així aniran més o menys les músiques del programa d’avui, amb uns aires d’avantguarda i sí que allunyades del que en diem «la tradició». I ves per on que en aquest primer tema hi hem tingut a Matthias Lindermayr, trompeta; Peter Ehwald, saxo tenor; Marc Ayza, bateria i esclar que al líder Holger Scheidt al contrabaix. I ves per on que el tema té una bellesa atípica, pels sons pelats, sense cap instrument harmònic, sense acords de fons que sempre omplen una mica. Aquí el so és pelat, com el que feu Sonny Rollins, ell amb el trio de saxo, contrabaix i bateria. De fet, aquí el tenim una mica més ple pel fet d’haver-hi també la trompeta. En Matthias ens ha fet una interpretació de la melodia amb un so súper nítid i clar, notes llargues, exposició tranquil·la, i suport delicat i contingut dels de la base rítmica, amb Peter recolzant-lo amb el tenor. I sí que els solos han estat magnífics, el primer el de Matthias amb la trompeta i amb quin canvi rítmic al cap d’una mica. I la delicadesa del saxo tenor de Peter als inicis, s’ha vist alterada pel seu posterior desenvolupament del tema, que ha estat brutal. I recuperant el motiu principal l’han acabat delicadament, ideal tema per començar-los a escoltar.

I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.


Després de set anys moguts, aquest quartet liderat pel baixista alemany Holger Scheidt tornà a visitar la Nova Jazz Cava. El nom del llançament del grup a enja records, "Schwimmende Elefanten", s'ha convertit cada cop més en el nom del projecte en si, i ha crescut i evolucionat des de la seva sortida el 2018.

"... parts de trompeta àgilment encaixades... temes senzills i arranjaments escassos però efectius... unitat de forma i to...", va escriure Tom Greenland a NewYorkCityJazzRecords. La composició precisa estableix les bases per a les formes sovint lliures d'improvisació. La direcció vocal estilísticament oberta crea una música de jazz acústica directa que ressona tant amb el modernisme atonal com amb el romanticisme clàssic. El 2026, el quartet es basa en l'obra de Scheidt i cita el punt de partida del projecte: "Pots ser pesat, però encara estàs flotant"; la pregunta continua sent: quant pesen els elefants que neden?

I encara els escoltarem en un altre d’aquests magnífics temes de l’amic Holger Scheidt on hi ha els músics del segon grup i anomenat...

2.3.- November Sunday Beauty (Holger Scheidt) 5:35.

I ves per on que un altre tema per emmarcar, i ara amb Florian Menzel, trompeta; Ben Kraef, saxo tenor. Antony Pinciotti, bateria i sempre amb el contrabaix, líder i compositor, Holger Scheidt. I els platerets inicials han deixat pas a la melodia feta per la trompeta de Florian, acompanyat pel saxo tenor de Ben Kraef i esclar que amb la pulsió vital i ràpida del contrabaix del líder, què interessant la proposta, ell més que doblant el tempo dels dos vents. I quin break on el saxo s’ha quedat sol per ja encarar el solo del trompetista. I què maco el solo del trompetista, ell quasi sol, sense suport dels més baixos, i sí amb els copets a la bateria de Pinciotti i un fons de saxo tenor. I quina llarga exposició solista i molt melòdica del trompetista Florian Menzel. I molt consistent el solo del líder al contrabaix i de quina brutal manera l’ha acompanyat el bateria Pinciotti, ell però, fent-ho durant tot el tema i fins i tot acabant-lo amb el seu motiu principal.

Si la gravitació o la levitació representa la força predominant ho determinen, en gran part, les circumstàncies externes i el moment present. Mai es pot estar segur, però es pot confiar en l'instint i la intuïció. L'instint musical i la intuïció dels 4 músics que s'uneixen aquí prometen pes i flotació lliure alhora. A principis dels anys 2000, amb poc més de vint anys, Scheidt va passar 2 anys a Barcelona, ​​estudiant a L'Aula de Música i descobrint l'escena musical catalana. Va ser durant aquest període formatiu que va conèixer no només Marc Ayza, sinó també la Nova Jazz Cava. L'últim concert d'aquest grup aquí va tenir lloc només unes setmanes abans que la pandèmia de la covid colpegés el món. Així doncs, aquesta oportunitat renovada de visitar i tocar a Terrassa de nou, ara amb músics i sales que han tornat i són vives, és encara més especial. Això és realment sobre línies de vida.


I ja els acabarem d’escoltar en el tema més vital i primer track del disc, amb els músics del primer grup, el magnífic..

3.1.- Canon (Holger Scheidt) 6:53.

I de nou sorpreses musicals, com en aquest tema que ha començat delicadament amb el motiu principal fet per saxo tenor i després la trompeta de....i sí perquè ara tenim l’altre formació, la primera banda amb l’amic Voro Garcia, trompeta; Rich Perry, saxo tenor; Matthias Gmelin, bateria. I com ha aparegut el Swing gràcies al Walking del líder al contrabaix, Holger Scheidt i els copets a plats i caixa, i xarles, de la bateria de Matthias. I esclar que la improvisació de Voro ha estat per emmarcar, per com de ben trenada l’ha fet. I també esplèndida ha estat la de Rich al saxo tenor, ambdós mostrant-nos el seu domini de l’instrument, el seu gust musical i delicadeses. I encara hem pogut gaudir amb la improvisació de Holger al contrabaix, amb quina contundència, amb quina pulsió l’ha fet, ell, anant amunt i avall pel mànec de la seva «verra» i arribant a un final delicat de nou pel fet de recuperar el motiu principal, saxo tenor i trompeta, bonic e interessant tema per ja deixar-los d’escoltar.

I després d’aquestes extraordinàries músiques, sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente. Gràcies Carme per fer-ho sempre amb la teva dolçor musical, la del programa.


I seguirem amb el disc "Thoughts" del baixista islandès Freysteinn Gíslason, publicat per Protomaterial Records. Produït per Joan Arnau Pàmies i enregistrat a Sundlaugin a Reykjavík. Amb Freysteinn Gíslason, contrabaix i composicions; Helgi R. Heiðarsson, saxo tenor; Hilmar Jensson, guitarra elèctrica; Óskar Kjartansson, bateria.

L'àlbum encarna una forma de jazz —o indie jazz, com l'anomena l'artista— que és avançada, acurada i intel·lectual, però alhora profundament emotiva, que parla igualment a la ment i al cor. A través d'estructures complexes, una interacció intuïtiva i un llenguatge sonor distintiu, Thoughts expandeix la ja singular identitat musical de Freysteinn, alhora que roman sorprenentment única.

I des del punt de vista de ritmes i tempos, dir-vos que la majoria dels temes són força delicats, uns més que els altres. I aquests són «The Rode» i «Ósköpuður», amb una guitarra esotèrica, la de Hilmar Jensson. I també el darrer «Hvað Ef?» l’inicien els sons esotèrics de la guitarra tot i aparèixer després el saxo tenor i fer sons a duet. I el que titula el disc i primer track, «Thoughts» tot i que iniciat a duet de baix i saxo tenor amb una determinada rítmica, esdevindrà més tranquil quan apareix la guitarra i els seus sons delicats, coses que canviaran posteriorment. I el tema «Hefur Byrjum Alltaf Endi…» comença subtilment amb la guitarra de Jensson però seguirà més potent amb el saxo de Helgi R. Hi haurà breaks i sons eteris de la guitarra i també amb més calma.


Doncs ja els començarem a escoltar en el tema

4.7.- Hefur Byrjum Alltaf Endi…(Freysteinn Gíslason) 4:17.

I sí que el baixista islandès Freysteinn Gíslason ens ha sorprès per la seva capacitat creativa evolucionada situant-nos en un context gens trillat. Si a més tenim en compte els companys que ha volgut com a col·legues, doncs encara més. I sí que aquest tema ha estat estratosfèric des del primer segon fins el darrer, sí. Hi tenen molt a veure els sons eteris de la guitarra de Jensson, sí. I això que a l’inici ens han sorprès per la contundència melòdica del motiu principal fet a trio de baix, guitarra i saxo tenor, essent aquest potser la veu més important, per més present. Després, subtileses de tots els membres del quartet, les del guitarrista Jensson i també a moments, la del bateria Óskar com també els sons de l’espai del saxo tenor de Helgi R. I sempre, sempre la persistència de les notes guia fetes pel baix del líder, arribant ja al final súper delicadament, ideal tema per començar-los a escoltar.

I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Sedajaz Records:
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog

La música mostra el domini de Freysteinn de la textura, el desenvolupament tímbric i la improvisació. Construït sobre la seva base de contrabaix ressonant i amb Helgi R. Heiðarsson al saxo tenor, Hilmar Jensson a la guitarra elèctrica i Óskar Kjartansson a la bateria, els temes combinen una interacció espaiosa amb una intensitat dinàmica. Thoughts es presenta com una declaració agosarada i curiosa, que convida els oients a imaginar què passa quan la improvisació es troba amb l'experimentació sense por.


Doncs seguirem escoltant-los en el tema que titula el disc...

5.1.- Thoughts (Freysteinn Gíslason) 4:53.

I sí que aquest tema ha estat iniciat a duet de contrabaix i saxo tenor fent una a-melodia gens convencional. I amb el suport dels dos de la base, baix del líder i bateria de l’Óskar, en Hilmar Jensson ens ha fet una improvisació d’allò més etèria i subtil pel seu so, molt elaborada des del punt de vista harmònic, executada amb una precisió mil·limètrica alhora que amb un gust exquisit. I esclar que sense piano la cosa, el so és molt cru i pelat, com els moments del gran solo del líder al contrabaix, el qual s’ha quedat més sol que la una. Brutal improvisació del líder i ja recuperar el motiu principal fet a trio de guitarra, baix i saxo tenor i copets a la bateria i acabar-lo delicadament, molt interessant tema.


Al llarg dels anys, Freysteinn ha actuat en nombrosos festivals de jazz arreu d'Europa, com ara el Festival de Jazz de Reykjavík, el Dola Jazz a Noruega i el Festival de Jazz de Vílnius a Lituània. També ha aparegut com a líder de banda i com a músic de sessió molt sol·licitat en països com Holanda, Alemanya, Dinamarca, Portugal, Espanya i la seva Islàndia natal. Els seus enregistraments anteriors reflecteixen un compromís amb l'exploració i la innovació musical, amb llançaments caracteritzats per una profunda ressonància emocional i una interacció reflexiva. Thoughts marca el següent capítol de la seva evolució artística, un capítol que continua desafiant i captivant el públic. Freysteinn s'ha establert com una veu singular en el jazz contemporani i la música improvisada, conegut pel seu so poètic i dissonant que convida els oients a un viatge ple de girs inesperats.


I sí que «Building Blocks» comença amb el saxo tenor de Helgi R. Heiðarsson i també rítmicament, per després aparèixer la guitarra i tornar a la calma.

I ja els acabarem d’escoltar en un parell de temes seguits, amb el darrer molt potent, i anomenats...

6.4.- Building Blocks (Freysteinn Gíslason) 5:20.
7.3.- Downhill (Freysteinn Gíslason) 2:10.

I ves quin altre tema, "Building Blocks" que acabem d’escoltar, també sorprenent, tot i seguir una mica el tarannà de l’anterior. El tema és clarament diferent per com n’és el motiu principal i recurrent que ha fet el saxo tenor a duet amb el guitarrista a l’inici. Tot i la recurrència, té uns canvis de to que ens el fan entendre més ple. Té però unes derives basades en el substrat original. I el pas a les improvisacions ha estat força subtil gràcies als sons eteris del guitarrista Jensson. De fet ells dos semblen haver estat jugant, gaudint, compartint aquests moments, i ja Helgi R. Al saxo tenor ha fet la seva estratosfèrica improvisació a base de notes llargues. I què interessant l’aportació del guitarrista també ell fent les seves notes solistes, i acords, amb aquest so tan eteri, aeri. Esclar que el suport del líder al baix i de l’Óskar a la bateria ha estat imprescindible. I ja després d’aquests brillants moments Helgi al saxo tenor ha recuperat el motiu principal, afegint-s’hi el guitarrista Jensson moment aprofitat per l’Óskar i fer la seva particular intervenció a la bateria, acabant-lo amb el guitarrista amb un acord persistent. Un tema captivador, quasi que meditatiu pel «mantra» i motiu recurrent.


I el "Downhill", 10-n’hi-C de tros de potent tema per ja deixar-los d’escoltar, oi? Motiu recurrent fet amb contundència per saxo tenor i guitarra, esclar que amb tot el suport contundent de la bateria de l’Óskar. I de quina manera han passat a les improvisacions, la primera i brutal del guitarrista que aquí se’ns ha desmadrat, vaja, aquí s’han desmadrat tots, què brutals ells. I després del motiu principal, improvisació col·lectiva amb una potència sonora brutal. I sí que els dos, guitarrista i saxo tenor han estat brutals, sí. I quin brutal tema del líder i baixista Freysteinn Gíslason, tema acabat de cop amb una contundència increïble, ideal per ja deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats nois Helgi R. Heiðarsson, Hilmar Jensson, Óskar Kjartansson i esclar que Freysteinn Gíslason.

Freysteinn va començar els seus estudis musicals al Félag Íslenskra Tónlistarmanna de Reykjavík abans de cursar una llicenciatura en contrabaix al Conservatori Reial de la Haia, que va completar el 2016. Més tard va continuar la seva formació per obtenir un màster a l'Escola Superior de Música de Lisboa (ESML) a Portugal, perfeccionant encara més el seu ofici.


I ja encarem el final del programa amb el darrer projecte d’avui, el de "Live at Jazz Cava" de Cesar Joaniquet publicat per UnderPool. Enregistrat a la Jazz Cava de Vic el 4 de maig de 2024 durant el 26è Festival de jazz de Vic. Enregistrat, mesclat i masteritzat per Sergi Felipe. Il·lustracions i disseny de Pepon Meneses. Produït per Cesar Joaniquet. Amb Cesar Joaniquet, saxo tenor i soprano; Artur Tuzznik, piano; Brice Soniano, contrabaix; Kasper Tom Kristiansen, bateria.

I els sis temes que van tocar i enregistrar a la Jazz Cava de Vic segueixen el tarannà de la resta de músiques escoltades, a tot Jazz d’Avantguarda. Hi ha també temes delicats de tempo com n’és «Boira», ja d’entrada amb el saxo tenor de Cèsar iniciant-ne la melodia. El tema s’estirarà una mica en les improvisacions i més en la del pianista. I un tema més vital de tempo que fa amb el saxo soprano és «Dream Mood» ell i el bateria amb les escombretes, ja d’entrada. I n’hi ha un que comença amb el contrabaix fent el motiu principal així com molt delicadament, per ja aparèixer Cèsar amb el saxo soprano, bateria i piano. Esclar que el tema canviarà a més de tot, excepte el tempo, que es mantindrà.

Doncs ja els començarem a escoltar en aquest inversemblant tema anomenat..

7.6.- Hjemlaengsel (Cèsar Joaniquet) 9:33.

I tot i haver canviat de projecte, de músics, seguim amb aquest tarannà d’avantguarda, del Jazz més contemporani des del punt de vista estilístic. I recordar-vos que aquest disc es va enregistrar en directe a la Cava de Vic, o sigui, a pèl, sense preses alternatives, i per això heu escoltat els aplaudiments del públic assistent al final del tema. I què bonica i inquietant melodia feta pel saxo soprano del líder i amic Cèsar Joaniquet havent-lo escoltat després de la Intro feta pel Brice Soniano al contrabaix. I què bé els acompanyants amb Artur Tuzznik, al piano i la magnífica bateria de Kasper Tom Kristiansen el primer també amb diverses incursions. I com han passat de la melodia a les improvisacions, quasi que de manera imperceptible, seguint els ets i uts de la melodia, coses que ha muntat el bo de Cèsar. I sí que baixista i bateria han fet una improvisació col·lectiva uns moments per ja aparèixer Cèsar ara al saxo tenor improvisant i sumant-se a la resta de companys, tots plegats compenetrats en aquest increïble tema. I cap al final, el solo de Tuzznik al piano, i seguir tots plegats arribant al final d’aquest increïble tema de Cèsar Joaniquet ideal tema per començar-los a escoltar.

                                                          foto de Joan Cortès

La música que trobem a Live at Jazz Cava és el reflex d’una etapa de maduresa i estabilitat del saxofonista i compositor Cèsar Joaniquet, que li han permès aprofundir, per una banda, en la seva activitat com a compositor i per una altra en el desenvolupament d’un llenguatge propi com a intèrpret. Tot plegat s’aprecia en aquest nou disc on la improvisació és l’element clau. Les composicions de Joaniquet proposen idees musicals definides, que esdevenen un punt de partida que empeny aquest quartet a crear plegats una música enèrgica, on els motius s’entrellacen, les idees s’anticipen, i on s’interpel·la directament a l’oient a formar part del diàleg que ens proposa aquest grup.

I també amb el soprano és «Winter» iniciat amb una nota aguda que et situa ben bé a l’hivern, fred i punyent, i amb canvis brutals posteriorment i tema potent. I encara els escoltarem en aquest potent tema anomenat...

8.1.- Winter (Cèsar Joaniquet) 7:27.

I quin altre brutal tema de Cèsar de nou amb el soprano i després amb el tenor. Una melodia incisiva ja d’entrada i situada en el registre agut que ens ha frapat. També el piano l’ha seguit, i esclar que els dos de la base rítmica, contrabaix i subtilesa de plats i caixa del bateria, ells que han estat Artur Tuzznik, piano; Brice Soniano, contrabaix i Kasper Tom Kristiansen, bateria. I sí que Cèsar els ha deixat sols a tots tres en la improvisació del pianista, modernitat al més alt nivell. Magnífic solo del pianista Artur Tuzznik que l’ha compartit amb el de Cèsar amb el tenor, brutals tots dos. I què impressionants els dos de la base rítmica, el contrabaix de Soniano i més contundent el bateria Kasper Tom Kristiansen. Uns moments increïbles plens d’energia i creativitat al més alt nivell i ja, arribant al final, recuperació de la calma inicial amb el motiu principal fet pel soprano i piano, i aplaudiments de totes i tots els presents.

En aquest enregistrament Cèsar Joaniquet s’ha retrobat amb el contrabaixista francès Brice Soniano i el bateria danès Kasper Tom Christensen amb els qui ja havia enregistrat l’aclamat Songbook (Astropi 2014). Aquest nou quartet es completa amb la incorporació del pianista polonès Artur Tuznik, el quart element d’aquest grup que aporta una nova dimensió consolidant un projecte que tot just comença.

Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
Sunset Jazz Club, Girona:
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.

I nosaltres ja els acabarem d’escoltar i també el programa d’avui en el tema a tot Swing i anomenat...

9.2.- Lavandula (Cèsar Joaniquet) 7:16.

I què bé acabar el programa a tot Swing, que avui no n’hem tingut gaire. Swing però encabit en la més estricta modernitat d’aquest projecte i en algun tema dels projectes anteriors. En fi, tema iniciat amb els darrers compassos de l’estructura per ja aparèixer la melodia feta amb el saxo tenor del líder i compositor de tots els temes, l’amic Cèsar Joaniquet. Recordo amb carinyo com, i després del concert que va fer ell amb els Tres Tenors a la Sala Xica un desembre de fa anys, em va ajudar a preparar el sopar post concert. I ja la improvisació que ell mateix ha desenvolupat i de quina manera l’ha fet. En aquests sons hi ha Rollins però també Brecket i esclar que molts més. I què bonic el solo del pianista Tuzznik amb quina nitidesa l’ha fet, allò que a vegades dic, de digitació prístina i pura, alhora que una tècnica depuradíssima. Quin goig de quartet. I ja, tot i recuperant la melodia d’aquest magnífic «Lavandula» han arribat al final amb un Vamp entre piano, baix i bateria entre els aplaudiments del públic que de ben segur va gaudir com nosaltres avui, ideal tema per ja deixar-los d’escoltar i nosaltres acabar el programa d’avui que com sempre espero que us hagi agradat tant com a mi, o sigui que felicitats nois Artur Tuzznik, piano; Brice Soniano, contrabaix; Kasper Tom Kristiansen, bateria i esclar que a l’ànima de tot plegat, en Cèsar Joaniquet, saxo tenor, soprano i composicions.

Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Llibreria Byron: Barcelona
Nova Jazz Cava: Terrassa
Jazz Club Sant Vicenç: Sant Vicenç dels Horts
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres aquest divendres 20 de març on tindrem a l’Elisenda Julià Quartet a la Sala Xica i a partir de les 22h. Entrades a taquilla i a Entrapolis. Us hi esperem.

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

Programa 672: Ramon Mirabet All Star Jazz Project, Alba Caerta, Joan Fort, dimecres 11 de març de 2026.

0 comentaris

Enllaç a l'àudio del programa.


Ramon Mirabet - All Star Jazz Project, "Songs I Heard".


Arranjament: Ramon Mirabet & Albert Sanz
Producció: Ramon Mirabet & Joel Condal
Mescla: Ramon Mirabet & Joel Condal
Mastering: Joel Condal
Enginyer de gravació: Joel Condal i Vicente Sabater

Ramon Mirabet - veu
Albert Sanz - piano
Jorge Rossy - bateria
Perico Sambeat - saxos
Masa Kamaguchi - contrabaix


1.8.- That's All (Bob Haymes, Akan Brand)

2.4.- I Must Have That Girl 
        I Must Have That Man (Jimmy McHugh, Dorothy Fields)

3.1.- Three Coins in the Mountain (Jule Styne, Sammy Cahn)

4.3.- The Lady is a Tramp (Richard Rodgers, Lorenz Hart)


Alba Careta, "Panical".


Alba Careta, trompeta, veu i composicions
Lucas Martínez, saxo tenor
Roger Santacana, piano
Giuseppe Campisi, contrabaix
Jordi Pallarés, bateria


5.1.- Panical (Alba Careta)

6.8.- D.O. (Alba Careta)

7.9.- El Metec (Georges Moustaki)

8.5.- El Diluvi (Alba Careta)


Joan Fort. "Hangin' IN".


Joan Fort, guitarra
David Wong, contrabaix
Aaron Kimmel, bateria
Grant Stewart, saxo tenor (#1,3,5,7,9)
Michael Weiss, piano (#1,3,4,5,6)
Daniel Cohen, saxo tenor (#2)


9.6.- Hangin' IN (Joan Fort)

10.9.- Philly Twist (Kenny Dorham)

11.3.- 5 in 1 Flat (Joan Fort).

Miquel Tuset.







 

Programa 671 - Origin Records: Maja Jaku, Kate Olson, Lisanne Lyons, dimecres 4 de març de 2026.

0 comentaris

Enllaç a l'àudio del Programa:



Aquest programa i qui us parla, diu això: “Dirigents de l’estat d’Israel, atureu el genocidi que esteu perpetrant a Gaza. Llibertat per a Palestina i Cisjordània”.

Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.

I de nou amb un programa dedicat a l’editorial de l’amic John Bishop, Origin Records i filial OA2 Records, i avui també dedicat a les dones de Jazz, cantants i instrumentistes com són Maja Jaku, «Blessed & Bewitched»; Lisanne Lyons, «May I Come In» elles dues cantants, i amb la saxofonista Kate Olson, «So it Goes» i avui amb un micro conte de Carme de la Fuente, un programa dedicat a les dones músics, i a la nostra rapsoda-poetessa, en la setmana on elles i nosaltres celebrarem el seu i nostre 8 de març, reivindicatiu.


I començarem delicadament amb el disc de Maja Jaku, «Blessed & Bewitched» publicat el 17 d’octubre de 2025 per Origin Regords. Enregistrat el 19 i 20 de febrer de 2025 per Alex Conroy a The Bunker Studio, Brooklyn, NY. Mesclat i masteritzat per Vlado Dzihan a Milkshop Mastering, Viena, Àustria. Amb Maja Jaku - veu, Michael Rodriguez - trompeta, Alan Bartuš - piano, Dezron Douglas - contrabaix, Johnathan Blake - bateria, Adrian Varady - bateria/percussió (3). Composicions de: (1) Adrian Varady i Maja Jaku; (3) Varady; (2,4) Jaku i Saša Mutić; (5) Livingston/Evans; (6) Mutić; (7) Bernard Ighner. Produït per Maja Jaku i Adrian Varady. Fotografia de Maja per Seva Mazurika. Disseny i maquetació de la portada per John Bishop. 

I aquest és una delícia de projecte, per la càlida i profunda veu de Maja però també per les composicions escollides. La majoria de temes són a tempo de balada, tot i haver-hi alguns temes relativament vitals. Balades precioses són «Everyting Must Change», de Bernard Ighner i «Never let me Go» de Livingston/Evans, ambdues estàndards de Jazz. I de temes propis així de macos n’hi ha alguns com són ara el primer track, «The Witch» i «Lonely Little Fox». I un pèl més vital és «Blessing Will Come».
O sigui que ja la escoltarem a ella i a ells en aquest tema de l’Adrian Varady...

1.4.- Blessing Will Come (Adrian Varaday) 7:02.

Doncs i de quina manera més potent hem començat el programa d’avui, per la veu de Maja però també per la contundència del contrabaix de Dezron Douglas, i una mica també pel contingut rítmic a càrrec del gran Jonathan Blake a la bateria. I després de la melodia feta per Maja, la del tema de l’Adrian Varady, quin tros de solo a la trompeta amb sordina que ens ha fet en Michael Rodriguez, brutal. I de nou la veu quasi recitant de la líder i cantant vienesa Maja Jaku, una crac. I què bé, al final ella improvisant en Scat. I el tema dura 7 minuts, i la veritat és que passa volant, per com n’és l’execució de tots els membres de la formació, ideal per començar-los a escoltar.

Blessed & Bewitched és un reflex profundament personal de l'esperit artístic de la vocalista vienesa Maja Jaku. Va créixer immersa en els sons del jazz amb el seu pare, trompetista, i més tard a través d'estudis amb mentors al Conservatori de Graz, com ara Mark Murphy, Sheila Jordan, Andy Bey i Jay Clayton. L'art de Jaku va evolucionar a través de la seva dedicació de tota la vida al continuum del llegat del jazz. Amb l'ànim del bateria Johnathan Blake, Jaku va reunir un conjunt de músics extraordinaris per marcar aquest període del seu camí i va gravar aquest, el seu cinquè àlbum, a la ciutat de Nova York conjuntament amb Blake, el baixista Dezron Douglas, el pianista Alan Bartuš i el trompetista Michael Rodriguez. El coproductor i bateria Adrian Varady també va actuar en una cançó que va compondre. Jaku convida els oients a aquest conjunt de cinc cançons originals i dos clàssics, oferint un viatge a través d'un espai de reflexió, connexió i honestedat emocional.

I seguirem escoltant-la a ella i a ells en el tema del bateria Adrian Varady anomenat...

2.2.- I'm a Queen (Adrian Varaday) 7:28.

I aquest tema ha tingut un puntet més de tempo, però quasi que s’ha mantingut en una atmosfera semblant, coses de la veu de la líder. I ves per on que el pont ens ha agradat força, car l’hem escoltat a tot delicat Swing. I què be, ella fent la primera improvisació a tot Scat, cosa que hem vist que domina la mar de bé. I de nou el Swing ja més marcat pel Walking del baixista Douglas i gran improvisació a la trompeta de Rodriguez, ara amb un so més obert i potent, sense sordina. Bon llenguatge tot i solejant, bon so, tot plegat a tot Jazz. I així ens ha corprès el pianista també per la seva inversemblant improvisació, el bo de l’Alan Bartuš. I de nou Maja amb la seva potent veu recuperant melodia, canvis a Swing en el pont, i de nou tema, i ja acabar-lo de manera magistral amb uns moments de solo del contrabaix de Dezron Douglas.

I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Sedajaz Records:
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.

La vocalista austríaca Maja Jaku canta amb potència, màgia, profunditat i un rang emocional impactant: un so atemporal i vibrant alhora. Era Jazzu (Polònia). "La veu de Maja Jaku irradia gràcia emotiva i honestedat crua: íntima, natural i plena de profunditat. Un so que sembla atemporal, però sorprenentment modern..." Otmar Klammer, periodista de jazz austríac.

I ja la deixarem d’escoltar a ella i a ells en el tema propi de Mutić i anomenat...

3.6.- Rituals (Mutić) 3:54.

I tot i haver començat amb una curteta Intro a contrabaix a un tempo lent, no ens esperàvem el canvi de ritme, amb el marcatge a tot Beat del bateria Jonathan Blake. I ja la veu de la cantant tan característica, en aquest tema a tot Funk. I ell quasi que recitant, com si ho fes a tot Hip-Hop jazzístic. I de nou el metall brillant i daurat de la trompeta de Rodriguez, ens ha enlluernat per la seva presència i contundència. Bona improvisació que més ha semblat feta per ajudar a omplir el tema amb la seva presència que per a lluïment propi. I el pianista l’ha seguit fent una bona tasca solista, amb línies creades força inspirades, pels acords acompanyant-lo, per la cosa rítmica dels companys de la base, rítmica. I així ha anat desenvolupant el seu solo, acabant el tema d’aquella manera que sempre us dic, que en un directe s’allargassaria segons públic i músics, ideal tema per ja deixar-los d’escoltar, o sigui que felicitats nois, i concretant, felicitats Maja Jaku per aquest treball tan seriós i contundent.


I seguirem ara amb la saxofonista Kate Olson, «So it Goes» publicat el 16 de gener de 2026 per OA2 Records. Enregistrat i mesclat per Floyd Reitsma a Studio Litho, Seattle, WA. Enregistrat del 17 al 19 de gener de 2025. Masteritzat per Ed Brooks a Resonant Mastering, Seattle, WA. Amb Kate Olson - saxo soprano, Conner Eisenmenger - trombó (excepte 6), Tim Carey - baix elèctric (excepte 6), guitarra elèctrica (4), Evan Woodle - bateria i percussió, Wayne Horvitz - piano (5,6,8), Geoff Harper - contrabaix (5,6,8). Tota la música és de Kate Olson (Knockout Noise), excepte: (6) Alice Coltrane (Universal Music Publishing Group/Hipgnosis). Produït per Kate Olson. Il·lustracions de la portada de Haren Vakil. Fotos de Lisa Hagen Glynn. Disseny i maquetació de la portada de John Bishop.

I ara farem un petit canvi estilístic, car, a més a més de deixar la veu, ens endinsarem en una música instrumental d’alta volada amb aires d’allò més contemporani. Hi ha també diversitat de ritmes i tempos en els 9 temes del disc, havent-hi una balada, que a més és el títol del CD, la magnífica i sorprenent «So it Goes». Un altre tema súper lent és «Pink Mountain» iniciat compartint melodia trombó i la líder al saxo soprano, tot plegat molt bonic. També té aquest tarannà delicat el tema iniciat amb una Intro a piano sol i ja la melodia a soprano, el tema «Afterthoughts». Hi ha també temes com el «Translinear Night» lents, quasi que arrítmics durant quasi la meitat del tema, per ja després aparèixer una rítmica complexa alhora que sonoritats de lo més avantgarde. I «Nominally Challenged» té un puntet més de tempo i ritme adequat a tot vals.

Però ja la començarem escoltant a ella i a ells en el tema a tot Vals i puntet de Swing anomenat...

4.2.- ShouldaCoulda (Kate Olson) 4:18.

I sí que hem fet un salt estilístic, pel fet de passar de la veu al saxo soprano, i no tant per com sonen aquestes músiques en relació a les anteriors. De nou el baix, ara elèctric, domina la pulsió rítmica, ara amb unes escombretes picant la bateria, i sí que podem que hi ha una mena de Swing, vaja, el que sí hi ha és un Groove brutal. I després de la melodia on hem escoltat soprano i trombó a duet, la líder s’ha posat a improvisar i de quina brutal manera ho ha fet. Un so brillant, afinació perfecte tot i en el registre agut. Llenguatge contemporani, allunyat de concessions. Jazz de totes, totes. Uns grans moments amb la líder improvisant, per després afegir-s’hi el trombó de Conner Eisenmenger. I sí que mentre tot això passava, els de la base rítmica, guitarra, baix més present, i la bateria de Evan Woodle encara més present, han fet una tasca brutal. I ves per on que aquest darrer ha acabat el tema amb un tros de solo a la seva bateria, ideal tema per començar-los a escoltar.

So It Goes, de la saxofonista Kate Olson, captura la imaginació oberta i la frescor discreta del seu quartet de Seattle sense acords, que prospera gràcies a la interacció i la invenció construïdes a través de la col·laboració constant als escenaris del nord-oest. Amb Tim Carey al baix elèctric, Evan Woodle a la bateria i Conner Eisenmenger al trombó, la banda presenta un conjunt d'originals, amb la seva química brillant en melodies angulars amb influències de bebop com "All Pear Shaped" i "Bumbling Thumbs Blues", i en les seves exploracions nostàlgiques d'"Afterthoughts" i "Pink Mountain". Els convidats Wayne Horvitz i Geoff Harper aporten calidesa al tema principal, una reflexió amb tocs de gospel sobre el personatge de Kurt Vonnegut, Billy Pilgrim, i s'uneixen de nou a la cançó de la versió, una versió radiant de "Translinear Light" d'Alice Coltrane. De l'alegre al contemplatiu, el quartet d'Olson valora la conversa per sobre de la perfecció, donant forma a un so que és alhora exploratori, orgànic i profundament del nord-oest.

"...jazz directe, una bola ràpida just al cor del plat, i és fantàstic... El que és especialment gratificant d'aquest projecte és que li proporciona l'espai per revelar l'abast del seu lirisme i portar-lo a la seva plena floració." Dave Sumner, Bird is the Worm.

I encara la escoltarem a ella i a ells en el tema ja més potent anomenat..

5.3.- All Pear-Shaped (Kate Olson) 5:31.

I sí que amb aquest tema ens hem endinsat encara més en el Jazz Contemporani, sí. Esclar que una formació com aquesta, amb saxo soprano, trombó, guitarra, baix i bateria, no és gens clàssica, més aviat força estranya. Ja allà a finals dels 50s del segle XX, Ornette Coleman es va treure de la màniga un quartet sense instrument harmònic, encara més pelat que aquest, que hi tenen guitarra, tot i no sonar en aquest tema; de fet, el baixista la toca només en un tema. I ves que després de la curta melodia ja ha aparegut el trombó de Conner el qual ens ha clavat una magnífica improvisació, per potència i per llenguatge de lo més Avant Garde. I esclar que la líder l’ha seguit amb la mateixa contundència estilística, plena de modernitat, de contemporaneïtat alhora que creativitat a dojo. Encara uns moments amb un solo interessant amb el baixista Tim Carey i posteriors quatres compassos alternant improvisacions els vents amb el bateria, recuperar el motiu principal a duet de vents, i acabar aquest sorprenent tema.

Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Llibreria Byron: Barcelona
Nova Jazz Cava: Terrassa
Jazz Club Sant Vicenç: Sant Vicenç dels Horts
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres fins el 20 de març que tindrem a Elisenda Julià Quartet amb Guillem García, Camil Arcarazo i Joan Moll, concert que farem a la Sala Xica a partir de les 22h, entrades a taquilla i per Entrapolis.

I ja els deixarem d’escoltar a ella i a ells amb dos temes seguits i anomenats..

6.1.- Bumbling Thumbs Blues (Kate Olson) 2:30.
7.9.- Weigh Out (Kate Olson) 2:51.

I què bons i vitals aquests dos temes que hem acabat d’escoltar. El primer amb el típic duet de melodia dels dos vents, curteta, i ja uns compassos alternant solos dels dos vents amb el bateria Evan i també amb el baixista Tim Carey. Tema que respira els aires d’Ornette de totes, totes. I també el segon tema «Weigh Out», i de nou el duet melòdic, i de nou una magnífica improvisació al trombó del gran Conner, el qual ens ha deixat clavats a la cadira. I quins moments posteriors amb la líder al saxo soprano, quina brutal improvisació ens ha fet, per contingut temàtic, per tècnica, per modernitat, per creativitat il·limitada. I amb quin final l’han acabat, a duet de nou els dos vents, tot i acabant el tema de cop, brutals els dos temes, que tot i curtets, han estat súper ben aprofitats, ideals per ja deixar-la d’escoltar a ella i a ells, o sigui que felicitats nois, i concretant en la líder, felicitats Kate Olson, bravo!

I després d’aqueste s boniques músiques sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente. Gràcies Carme per fer-ho sempre amb la teva calidesa poètico musical, la del programa.


I nosaltres ja encarem el final del programa i de nou amb les veus, i ara passant de la música conceptual i contemporània del projecte de Kate Olson a un de més clàssic per estil i també ampli, sovint amb la impressió d’escoltar una veu i una Big Band, i si més no, amb una formació més àmplia, i també situant-nos en un Jazz on la tradició la viurem i notarem de manera evident, tot i la modernitat, per actual, del projecte de Lisanne Lyons, «May I Come In» publicat per OA2 Records. Enregistrat per Hal Batt a Criteria Studios i Afterhours Studios, North Miami, FL durant el desembre de 2022, desembre de 2023, gener de 2024. Mesclat per Hal Batt / Masteritzat per Jake Batt a Afterhours Studio. Edició addicional de Ryan Chapman. Amb Lisanne Lyons - veu, John Toomey - piano, John Hart - guitarra, Chuck Bergeron - contrabaix, Mike Harvey – bateria, com a banda base. BANDA 1 (1,4-7): Billy Ross i Ismael Vergara - saxo alt, Dr. Ed Calle i David Fernandez - saxo tenor, Mike Brignola - saxo baríton, Ryan Chapman (lead), Cisco Dimas, Rodrigo Gallardo i Bobby Keating - trompeta, Seth Weaver, Steve Sigmund, Jason Pyle - trombó i Chris Lundquist - trombó baix. BANDA 2 (2,3,8-10): John Michalak i Peter Brewer - saxo alt, Billy Ross - flauta (8), Tom McCormick, Randy Emerick i Dr. Ed Calle (3,10) - saxo tenor, Mike Brignola - saxo baríton, Ryan Chapman (lead), Bobby Keating, Peter Francis i Michael Hankins - trompeta, Steve Sigmund, Jason Pyle, Ruben Caban - trombó i John Kricker – trombó baix. CORDES (2,8,10): Jeremy Miller i Mei Mei Luo - violí i Debbie Spring - viola. Produït per Mike Lewis i Hal Batt. Fotografia de portada de Suzette Niess Photography. Fotos d'estudi de Ryan Chapman. Disseny i maquetació de portada de John Bishop.

I dels 10 temes i quasi 45 minuts d’una molt bonica música i grans interpretacions solistes, i amb la líder i cantant i també improvisant en Scat en alguns temes, dir-vos que també hi ha boniques balades com per exemple «This is Always» amb una remarcable intervenció solista del guitarrista John Hart. També és així de maco el tema que titula el disc «May I Come In». D’altres temes així de delicats són «Unless It's You», amb una Intro de cordes fregades i ja presentant la melodia, i «There'll Be Another Spring» aquest amb una maca Intro a saxo tenor.

Doncs ja els començarem escoltant-la en el preciós tema que titula el disc..

8.6.- May I Come In? (Lisanne Lyons & Cisco Dimas) 5:13.

I doncs quin canvi d’estil que acabem de fer, oi? Bé, a vegades també convé canviar de manera radical les músiques, i aquesta vegada també pel fet que el programa li dedico a les dones músics, i amb la molt maca veu de Lisanne, doncs la veritat que és un canvi molt adequat, també pel fet de trobar-nos amb aquesta bonica balada. Té ella una veu molt agradable, més clara que la nostra primera cantant Maja Jaku, car cadascuna té les seves cordes vocals. I què maca i ben executada improvisació del trompetista lead d’aquesta banda, en Ryan Chapman. I de nou amb Lisanne recuperant la melodia d’aquesta preciosa balada, ideal per començar-la a escoltar, a ella i a ells, que les músiques canviaran i seran més vitals.

I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.

"...recordant-nos la màgia que pot succeir quan la cantant adequada, la cançó adequada i l'acompanyament adequat encaixen al seu lloc. Beneïda amb una soprano lluminosa i semblant a la flauta, Lyons ofereix una col·lecció especialment adequada al seu to brillant i al seu talent improvisador." The Washington Post.

"...un cant de jazz brillant i vibrant... No importa el que interpreti, prepareu-vos per escoltar-ho de manera diferent a com es toca habitualment." All Music Guide.

I temes una mica més vius són «Waiter, Make Mine Blues», i comença amb una intro de trombons marcant ritme i motiu i ja ella amb la seva veu. I «Moonlight» va a un preciós ritme de Bossa encara força delicat. I sí que «Baubles, Bangles, & Beads» és més vital, iniciada amb els metalls amb sordines i ja la melodia amb Lisanne cantant delicadament.

I la seguirem escoltant a ella i a ells en el tema a tot Swing anomenat..

9.5.- Tulip or Turnip (Lisanne Lyons & Cisco Dimas) 4:04.

I sí que amb aquest tema ens hem trobat amb quasi tota una Big Band, per lo impactant de la música, ells ja amb una potent Intro, i seguint amb els mateixos membres de la Banda 1, coses que podreu llegir al blog, si jo no us les he dit. I quin Swing més impressionant marcat pel Walking de Chuck Bergeron al contrabaix, i Mike Harvey amb la seva bateria, i de nou la veu clara i nítida de la líder Lisanee Lyons. I esclar que la impro a trompeta amb sordina és la del trompeta lead Ryan Chapman fent amb la líder uns quants compassos alternant les improvisacions, i què bé que ha fet la seva en Scat, la líder del projecte. Quina potent secció de vents, i quin arranjament més ben trenat, tot plegat aixoplugant la resta de membres de la Banda i a la pròpia líder i cantant Lisanne Lyons en aquest gran tema on hem respirat la tradició dels temes encabits en bandes sonores de pel·lícules o en aquells musicals de l’època daurada dels anys 30s.

Amb una veu preciosa, un sòlid sentit del swing i una història embolicada dins del Great American Songbook, Lisanne Lyons s'endinsa en els arranjaments que va contractar Mike Lewis per crear per a una orquestra de jazz formada per alguns dels millors de Miami i Nova York. Des de la contundent "The Song is You" fins a l'exuberant "This is Always", Lyons mostra una musicalitat intel·ligent guanyada a través de les seves vastes experiències, incloent-hi anys viatjant pel món amb la NORAD Command Band, gires nacionals amb City of Angels, tocant als clubs de la ciutat de Nova York i després el seu treball en educació, amb antics alumnes entre els millors vocalistes d'avui. Amb el seu pianista de tota la vida, John Toomey, Lyons ret homenatge a alguns dels grans intèrprets vocals de la cançó posant el seu propi segell en aquestes històries d'amor i vida reimaginades.

Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
Sunset Jazz Club, Girona:
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.

Doncs ja els acabarem d’escoltar en dos temes seguits i nosaltres acabarem el programa d’avui ...
10.9.- Lover Come Back to Me (Lisanne Lyons & John Hart) 4:13.
11.1.- The Song is You (Jerome Kern) 2:47.

Doncs amb quina trempera de primer tema hem encarat el final del programa d’avui dedicat a les dones músics. I sí que aquest «Lover Come Back to Me» ens ha agradat força, per la pròpia melodia, per com la secció de vents li ha donat el seu suport, amb la primera Intro al tema, amb backgrounds però també amb el gran «Soli» que han fet posterior a la improvisació compartida del guitarrista John Hart i la líder de tot plegat, Lisanne Lyons. I sí que el «Soli» de la secció de vents, que ja sabeu què és una part del tema on els vents executen un solo escrit per a ells, semblant a una improvisació, però no, car ha estat escrita abans. Gran tema aquest que han acabat de cop, després d’haver pujat mig to tot just abans del final. Brutals finals amb la permanent trempera i Swing de tota la base rítmica.

I esclar que acabar el programa d’avui amb un tema tan potent de Jerome Kern doncs és el millor que podríem fer. També per la veu de Lisanne, i també per com tota la orquestra l’ha recolzat durant tot el tema, i més encara per com ells han executat de nou un brutal «Soli» gràcies als arranjaments de Mike Lewis. I sí que el tema segueix amb una potència brutal amb una secció rítmica impactant pel Swing i la trempera, ells que han estat John Toomey - piano, John Hart - guitarra, Chuck Bergeron - contrabaix, Mike Harvey – bateria, quartet base acompanyant a la gran veu que tot just acabem d’escoltar, Lisanne Lyons, i tema que ella mateixa ha acabat de cop, brutal i ideal per deixar-la d’escoltar a ella i a ells, o sigui que felicitats nois, i concretant amb ella mateixa, felicitats Lisanne Lyons, gran treball ideal per acabar el programa d’avui que com sempre espero que us hagi agradat tant com a mi.

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

Subscribe to: Comentaris (Atom)
 

blogger templates |