Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit en aquest programa especial d’estiu només accessible des del blog pels textos i l’àudio mitjançant ivoox, amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa sempre que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa dedicat al Jazz més actual i que serà amb un parell de treballs de FSNT que van quedar pendents de la desena temporada.

Aquests projectes són els dels ja coneguts Vinnie Sperrazza, Jacob Sacks i Masa Kamaguchi, i el seu magnífic “Play Benny Golson”, mentre que l’altre treball és el del guitarrista Dave Allen i el seu “The Sky Above Her”, ambdós discos de FSNT tal i com us havia dit en la presentació.

I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys.

Comencem doncs amb aquest projecte d’aquest magnífic trio que s’ha especialitzat en fer revisions de músiques de grans compositors, en aquest cas del nostre estimat Benny Golson.


“PLAY BENNY GOLSON”
Vinnie Sperrazza - Jacob Sacks - Masa Kamaguchi

Editat per Fresh Sound New Talent    FSNT 555

Enregistrat als Acoustic Recording Studio el 27 de gener de 2017 a Brooklyn, NY.
Produït per Sperrazza, Sacks i Kamaguchi, The Trio
Productor executiu, Jordi Pujol

Jacob Sacks, piano
Masa Kamaguchi, contrabaix
Vinnie Sperrazza, bateria

Doncs ens trobem davant un disc força especial, dedicat a la música d’un dels més reconeguts compositors de Jazz, de temes de Jazz i no de musicals com varen ser els primers herois dels quals tant n’hem parlat en aquest programa no de manera directa i si indirectament. Dels 10 temes ens n’ofereixen quasi la meitat a un tempo slow i la resta a tempo mig uns i d’altres a tempo fast. Entre les balades originals hi ha la que va compondre Golson quan es va matar Clifford Brown en un accident automobilístic, “I Remember Clifford”. De fet no es va matar ell, que pobret anava dormint com també Richie Powell sinó que va ser la dona d’aquest qui es va estavellar en una nit de trons i llamps, matant-se tots tres. El sorprenent és poder escoltar el conegut “Blues March” a tempo slow amb un delicat swing, tema aquest que va a tota marxa en l'original, i que jo utilitzo per a despertar-me cada dia. Un altre tema quasi al mateix tempo que l’original és el conegut “Killer Joe”, havent-n'hi alguna versió de Golson que va aquest tempo mig i delicat swing, com també una de les primeres versions que va ser la de l’Art Farmer Jazztet & Benny Golson. Un dels temes no massa coneguts pel gran públic és “Domingo” que també va força suau essent l’original a un tempo mig alt, el del disc de Golson, “Horizon Ahead” i súper fast el de Lee Morgan que també havia tocat amb en Benny al saxo tenor. Un altre magnífic arranjament és el que han fet sobre el gran tema “Along Came Betty”, amb una intro força trencadora esdevenint tot el delicat swing després, ja en la melodia. De l’altre magnífic tema compost per Golson l’”Stablemates”, se n’han fet tantes i tantes versions, i l’han tocat tants i tants músics, màsters i demés que és un dels grans temes del Jazz de tots els temps. Els nostres herois però, l’han fet a un tempo més tranquil tot i seguint el tarannà dels anteriors temes tocats així com delicadament. Els quatre temes restants tenen un esperit força més viu i així és com escoltem el “Just by myself”, “Reggie of Chester”, “Fair Weather” i el més fast de tots, “Are You Real?”, tots quatre temes no massa tocats en repertoris de músics de casa i de fora, si més no, a mi no m’ho semblen massa.

I aquí teniu la pàgina web d’aquest disc:

Així és que us proposo escoltar una selecció d’alguns temes d’aquest disc sense massa preàmbuls ni comentaris començant pels temes a tempo slow i el darrer una mica més viu. Escoltareu les magnífiques versions que han fet de:

8.- I Remember Clifford    (B. Golson)   7m45s
3.- Blue March                  (B. Golson)   6m42s
7.- Domingo                     (B. Golson)   8m31s

I què bé que ens ho han fet aquests tres mestres revisant aquestes tres obres mestres de Golson. La primera al tempo de balada original, balada trista per la mort de l’estimat Brownie. L’exposició del tema ha donat peu al primer solo a càrrec del gran Sacks al piano, delicada improvisació acompanyada per notes soltes i profundes de Massa al contrabaix. El pianista ha recuperat la melodia final per així donar per acabada la seva improvisació i deixar pas al nostre estimat amic i contrabaixista. Massa ha fet el seu solo com sempre els fa, i només cal haver-lo vist en directe alguna vegada per veure’l abraçant-lo amb els ulls tancats i totalment immiscit en la seva interpretació, com sempre magistral. El tema l’ha recuperat el pianista fent-lo delicadament i acabant-lo d’igual manera. El segon ha estat un arranjament molt més tranquil que l’original a ritme de marxa i tempo prou viu. I és que els temes ràpids també es poden reconsiderar i interpretar-los lents, la qual cosa ens sobta sí però també ens agrada. Recordo que en el darrer programa de la temporada tot just acabada hi hagué temes tocats molt més lents que l’original i també em van agradar força com el que va fer Sergi Sirvent & Octopussy Cats de l’”Impressions” de Coltrane. Després de la primera exposició de la melodia del tema, ha estat de nou Massa qui ha desenvolupat el primer solo, acompanyat suaument pels seus dos amics. Sacks l’ha seguit al piano, dolçament i ja ho heu pogut escoltar amb una nota per fer tot el tema, cosa que sovint es fa, la tònica, la tercera o la quinta de la escala de blues utilitzada. Tot i això l’ha desenvolupat amb més recursos però seguint el tarannà iniciat en el tema, el del minimalisme. I així ha seguit interpretant el seu solo amb un lleuger “walking” de Massa i copets als plats a mode de contingut swing pel baterista Sperrazza. Al final, de nou la melodia d’aquest “Blues March” que de marxa no n’ha tingut res, ans al contrari. Abans però, moments estel·lars pel baterista i les seves escombretes.  El tercer, el no massa conegut “Domingo”, és una preciosa composició que poques vegades haureu escoltat, m’atreveixo a dir, i que mostra la gran creativitat melòdica, harmònica i rítmica d’aquest gran mestre, actualment havent fet la gira dels seus 90s i sense passejar-se per casa nostra, la qual cosa ens va fer molta pena, un gira que ha fet amb els seus i nostres Joan Monné, Ignasi González i Jo Krause i als qui esperem veure l’any vinent en la gira dels 91 del genial compositor, molt bon saxo tenor i millor persona, Benny Golson. Un tema i melodia preciosos, on el ritme de Bossa i harmonia de la composició ens el fan fàcilment reconeixible ja a la primera escolta. Sacks n’ha fet la primera impro delicadament com ja ens han acostumat, i ben bé que ens agrada aquesta delicada manera de fer música, com la que ha fet Massa en la seva improvisació, característica i personal, amb tota la contundència i creativitat que n’és capaç. Després d’ell, han recuperat la preciosa melodia i l’han acabat quasi en suspensió, deixant pendent algun acord potser...


Seguirem ara amb dues de les seves “perles” les quals segur que coneixeu, i que són...

1.- Along Came Betty        (B. Golson)             7m22s
9.- Stablemates                (B. Golson)             6m05s

El primer i magnífic tema de Golson se sol tocar un pèl més viu però que maco l’han fet així de suau. La manera com l’han començat en Massa i companys ha estat sorprenent, tot gràcies als seus arranjaments, reconduint el tema posteriorment a la versió i swing originals, amb el tempo prou similar. Ara bé, ja se sap que els temes es poden tocar a diferents tempos, més vius, al mateix tempo i més lents, aconseguint diferents sensacions a l’oïdor, com la de calma i relax que estan aconseguint amb aquestes delicades músiques. Una vegada el pianista ha acabat el tema, ell mateix s’ha encarregat de continuar-lo amb la seva magnífica improvisació. La seva delicadesa és d’un nivell fora del comú, i sembla ser que la de la resta dels companys és així de gran també, i si no per què toquen junts. El “walking” li ha donat més ales, i també el soterrat swing del “xarles”. Massa ha desenvolupat el seu llenguatge i ràpid fraseig amunt i avall del mànec de la “Berra”, del contrabaix. La seva tècnica és abassegadora i la seva humanitat i cor amb que toca el seu instrument és total. Sperrazza ha fet una petita aportació però poquet, deixant pas al tema de nou amb pianista, el qual ha recuperat la melodia, acabant-lo també, ai las, en suspensió...què voldran dir amb tot això.
Del segon han fet una versió una mica més lenta de la que va fer Golson en el seu disc amb els Philadelphians, tot i que quasi, quasi és el mateix tempo. Ara bé, hi ha versions en directe que va fer Golson amb Freddie Hubbard tocades a tot drap, a tot tren, a tota hòstia, coses aquestes dels directes i que també fer entre molts altres Miles Davis i el seu “So What” i demés. Massa ens ha fet un magnífic solo en aquest “Stablemates” només acabada la melodia, ben recolzat però pels seus dos amics, amb notes al piano i escombretes a la bateria. Sacks al paino l’ha seguit amb un magistral solo també, mentre Massa el recolzà a tot “walking” i Sperrazza igualment amb les escombretes. Al final aquest mateix ha fet el seu solo a base d’escombretes, amb tot l’esforç de canell que això significa, i ara recordo a l’amic i gran baterista Enrique Heredia al qual hem pogut veure a la Sala Xica amb una demostració d’aquest tipus. Recuperar el tema a base de melodia pel pianista i acabar-lo de cop. Magnífic tema de Golson i millor interpretat per ells.

Acabarem amb un dels temes més vius d’aquest disc i que serà l’anomenat..

2.- Are You Real?   (B. Golson)   3m19s

Aquest és un tema que Golson inclogué en la seva època de Director Musical i saxofonista dels Art Blakey & Jazz Messengers i que també feu en un dels seus discos homònims “The Other Side Of Benny Golson” amb Curtis Fuller i demés, ambdós interpretats a tempo mig alt però no súper fast com quasi ens han fet els nostres herois, al menys així l’hem escoltat en només començar-ne la seva exposició. El solo de Sacks també ha seguit aquesta ona ràpida amb els dos companys recolzant-lo abastament. Aquí ens ha acabat de meravellar per la seva mestria, velocitat i precisió alhora que per la seva creativitat. El final d’aquest solo ha obert la porta al del nostre amic Massa el qual igualment l’ha fet a tot tren, amb un control total sobre l’instrument, l’harmonia i ritme brutal,  i al final d’aquest el pianista s’hi ha afegit amb un tros de la melodia final acabant-lo de cop, i també m’ha semblat que faltant el darrer acord, carall, carall de gent.

Deixem ja aquest magnífic projecte i ara ja acabarem aquest programa especial d’estiu amb l’altre treball de FSNT el del guitarrista Dave Allen anomenat...


“THE SKY ABOVE HER”
Dave Allen

Editat per Fresh Sound New Talent    FSNT 560
Enregistrat per Michael Brorby el 9 i 10 de gener de 2018 a Acoustic Sound, Brooklyn Nova York.
Mesclat i masteritzat per Paul Wickliffe a Skyline Productions, Warren, Nova Jersey
Produït per Dave Allen
Productor executiu: Jordi Pujol

Dave Allen, guitarra
Jon Irabagon, saxo tenor
Gary Versace, piano, Fender Rhodes
Drew Gress, contrabaix
Mark Ferber, bateria

Totes les composicions i arranjaments són de Dave Allen.

Tenim aquí un treball de nou temes i més d’una hora de magnífica música i millors interpretacions. I és que si no reconeixeu aquests músics, dir-vos que alguns d’ells han sonat en aquets programa com per exemple el que més, el bo del Jon Irabagon. Del Dave Allen crec que és el primer que li poso, tot i haver-lo escoltat en projectes de d’altres músics amics seus. En va fer dos anteriors per a FSNT però són de fa alguns anys i el primer ja està descatalogat com ara després us explicaré tot i xerrant de la seva carrera musical. Pel que fa a les seves músiques dir-vos que estan farcides de bon gust i qualitat musical alhora que varietat rítmica, així és que tenim una preciosa balada a ritme suau de bossa anomenada “West Wind”, amb una melodia que se t’emporta poc a poc. També el tema “The World Beneath Her Feet”, té una connotació delicada tot i la melodia força enigmàtica i fins i tot preocupant. El tema més curtet de poc més d’un minut és el darrer del projecte i s’anomena “The Playground Part 2”, tot i no saber-ne res de la primera part. El tema que titula el disc “The Sky Above Her”, torna a fer referència a “ella”, per la qual cosa podem imaginar que tot aquest treball té a veure amb una dona que per a ell és força important. El tempo esdevé més viu en el tema “Russian Dragon”, aquest però a un ritme ternari força interessant també pels diversos canvis encabits. Un dels temes més interessants és també el més llarg de quasi 16 minuts on hi podem copsar la diversitat melòdica, harmònica i rítmica desenvolupada en aquest tema anomenat “Thrown Voices”, magnífic tema i interpretació de tots ells, els quals, en tot aquest temps només fan que constatar la seva mestria solista i també com la sòlida formació que són i dóna suport al líder, compositor i guitarrista. Els tres temes restants estant farcits de tempo viu i ritmes diversos alhora que bones melodies com la del tema iniciat per saxo tenor i guitarrista a base de notes llargues, tema anomenat “Soar”. Un altre tema interessant per la concepció rítmica és el tema “Lacuna”, iniciat pels dos mateixos solistes a duet fent una melodia en l’àmbit del NeoBop. El ritme no és ni de bon tros el del swing a tot tempo Bopper, i sí que és una qüestió a base de ritmes trencats. I el segon tema i més viu del projecte s’anomena “Pulsion” com no podia ser de cap més manera.

Aquí teniu l’enllaç a la pàgina web del disc on també el podreu aconseguir:

Us proposo escoltar un parell de temes seguits, el primer el ja comentat a tempo de bossa i el segon el que titula el disc. Som-hi doncs amb:

4.- West Wind                  (D. Allen)      5m40s
1.- The Sky Above Her      (D. Allen)      7m21s

Doncs ja he pogut escoltar quina delícia de tema, el primer, i com mica a mica se t’emporta sense que tu ho puguis impedir, tal és la seva bellesa melòdica i rítmica. El llarg solo del pianista Gary Versace ha estat brillant i delicat com el suau ritme que l’embolcallà. De fet, la seva ha estat la única improvisació del tema, tot un detall per part del líder que, conjuntament amb la resta de companys només s’ha limitat a acompanyar. Preciós tema per a començar aquest darrer treball d’aquest programa especial de l’agost d’enguany. El tema que dóna títol a l’àlbum l’ha iniciat el líder molt delicadament, apareixent el ritme també delicat i poc després el so magnífic del saxo tenor de Jon Irabagon, conjuntament amb el de la guitarra del líder, ambdós fent la melodia. Dave Allen ha estat qui primer ens ha dedicat el seu preciós solo. Una sonoritat i estil que ens recorda a Kurt Rossenwinkel en algun dels seus projectes més “normals”, i ho poso entre cometes. Magnífic fraseig i llenguatge el d’aquest guitarrista americà amb residència a Istanbul i Nova York com més endavant us explicaré. Jon Irabagon l’ha seguit amb la seva reconeguda mestria i sonoritat propera a la de gent com Joe Henderson però també al Michael Brecker menys metàl·lic. De nou el solo del pianista Versace ens ha acaronat per la seva calidesa, de la mateixa manera que ho han fet el líder i Irabagon recuperant la melodia per així anar acabant el tema amb un llarg “Vamp”, tema que en un directe s’allargaria adequadament a les expectatives de músics i públic.

Dave Allen és una de les veus més distintives en el seu instrument d’avui dia. Ha buscat contínuament forjar una visió única a través de la seva forma de tocar i escriure, una que presenti melodies líriques amb ritmes complexos i riques harmonies. A l'edat de 16 anys, Allen ja era reconegut per la revista Guitar Player com un talent per veure i escoltar. Nascut a Filadèlfia, Allen es va traslladar a Nova York el 1988 per assistir a la Manhattan School of Music. Liderant els seus propis grups durant els últims 20 anys, Allen ha treballat amb molts dels músics més emocionants de Nova York, inclosos David Liebman, Mark Turner, Seamus Blake, Joey Baron, Jeff Ballard, Ravi Coltrane, Drew Gress, Donny McCaslin, Dave Binney, Marcus Gilmore, Tyshawn Sorey, Miguel Zenon, Ted Poor, Tom Rainey i molts altres. Allen té dos CD aclamats per la crítica amb les seves composicions originals; "Untold Stories" i "Real and Imagined" també per FSNT. Allen també està buscant formes d'integrar la seva passió per altres formes d'art, com la poesia, el cinema i la pintura en els seus projectes musicals, profundament influenciats per poetes com Wallace Stevens i Adrienne Rich, el visionari cineasta experimental Stan Brakhage i els pintors Willem DeKooning i Anselm Kiefer. Actualment ha editat el seu últim CD, que és aquest que esteu escoltant. Viu a la ciutat de Nova York i a Istanbul, Turquia.


Acabarem aquest programa especial d’estiu amb dos temes seguits, on podrem copsar la diversitat rítmica i harmònica d’aquest mestres de les sis cordes, Dave Allen. Som-hi doncs amb:

3.- Russian Dragon           (D. Allen)      8m55s
2.- Pulsion                        (D. Allen)      9m23s

Doncs ja heu pogut copsar l’aspecte divers dels seus ritmes alhora que melodies i harmonies. El primer tema “Russian Dragon” es força interessant la manera com l’han iniciat on el concepte rítmic sembla ser la “mare dels ous”, o sigui, lo més important per sobre lo qual gira tot plegat. Allò que en diem el “motiu principal”, en aquest cas rítmic. Hi ha implícit també l’aspecte harmònic, solapats tots dos, alhora que la pròpia melodia que hem escoltat de manera repetida. I tot això ha durat quasi tres minuts, temps d’exposició del tema abans del solo del líder. El ritme trencat l’ha acompanyat a la perfecció marcat per baterista però també pels acords del pianista, notes del saxo tenor i contrabaix i també piano, recordant-nos quin és el motiu principal. Irabagon s’ha enlairat vers la més estricta modernitat estilística tot i mostrant-nos la seva faceta més propera a l’Avant-Garde, a la manera d’estripar el so que tenia Gato Barbieri entre molts altres. I és que aquest és un dels saxos tenors del moment, no l’oblideu, Jon Irabagon. Després d’ell tema de nou i final delicat recuperant la melodia saxo tenor i piano. I amb una mica més de tempo, i iniciat per guitarra i contrabaix hem pogut escoltar com han començat el darrer tema d’aquest programa, “Pulsion”. La melodia però l’han fet saxo tenor i guitarra en lo que seria la “A” a base de notes llargues al principi del tema i la “B”, ja amb la contundència rítmica de contrabaix i bateria ajudats per acords del piano. La “C” s’identifica força tot i els diversos canvis que hi ha tot i recuperant la darrera “A” del tema. El líder ha estat qui primer ha desenvolupat els solos, fent el seu d’una manera magistral per velocitat d’execució i evolució de llenguatge i sonoritat un pèl fosca la de la seva guitarra. Recuperant el final del tema, ha aparegut el contrabaixista fent una mena d’introducció al magnífic solo del pianista Versace. De quina manera ens ha anat emportant vers les seves músiques també gràcies a la força rítmica del contrabaixista i baterista, Drew Gress i Mark Ferber. Final de solo de pianista i moments de glòria pel magnífic baterista Ferber el qual ha desenvolupat un magnífic i potent solo, acompanyat per una base repetitiva a càrrec de contrabaix i guitarra. El retorn al tema l’han fet plegats els qui de la mateixa manera l’han començat, fent però només la “A”, “B” i la darrera “A” acabant-lo de cop.

Bé, doncs ja hem acabat el programa especial de l’estiu, i potser no sigui aquest l’únic i en faci algun més, cosa que passarà si tots els planetes s’alineen i jo en tinc les ganes adequades, que per això estem de vacances, alguns, perquè hi ha companys de les ones jazzeres i demés que no saben què és això de les vacances, com per exemple el Ramon Robusté, Santi Molina i Jose Luis Caucelo. En fi, espero que us hagi agradat aquest programa especial i fins la propera, que potser sigui aviat, i això serà que m’hauré animat a fer-ne un altre “Off The Record”. Gràcies per ser-hi. 
Miquel Tuset i Mallol.


Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials.

Doncs dir-vos que aquest dissabte passat vam inaugurar la desena edició del Festival de Jam Sessions de Sant Vicenç dels Horts. Vam comptar amb els nois i noies del ESEM Taller de Músics i tota la colla dels de El Musical de Bellaterra, amb la col·laboració estel·lar dels professors que els van acompanyar. Va venir molta gent i alguns músics a tocar a la Jam, però anem a pams. Primer van tocar els nois del Musical de Bellaterra amb Antonio González (baix i piano), David Julbe (veu), Ignasi Rius (piano) i Gerard Farré (violí) acompanyats de l’Eladio Reinón, Jordi Martínez i Adriàn Mateos. El combo del ESEM Taller de Músics van tocar després i van ser Clara Palet (veu), Marc Urrutia (saxo tenor), Marina Vinent (guitarra elèctrica), Héctor Tejedo (contrabaix) i Pol Leiva (bateria). Uns projectes d’ambdós combos magnífics tot i mostrant-nos el molt bon nivell de tots ells i elles. Després vam fer la Jam Session tocant entre ells i amb els músics que van venir, el Juan Carlos Speedy, Maria Teresa Poris, Ferran i jo mateix al saxo alto. Molt content per com els tècnics de l’ajuntament ens van ajudar a solucionar els problemes que van sorgir, i parlo de Marcel·lina Bosch, Tina i Toni. Moltíssimes gràcies a ells i al públic i també al consistori anterior que són els qui durant els darrers anys ens han donat suport i de manera especial al Miquel Àngel Camacho qui va voler que el Jazz anés a buscar els barris del poble i no a l'inrevés.

Ara us vull recordar que el proper dissabte 20 de juliol a les 20h a la Plaça Joan Prats i Escala (prop Estació Can Ros FGC) farem el segon dia de Festival amb...
Combo ESMUC, amb Álvaro Ocón (trompeta), Isaac Romagosa (guitarra), Alberto López (baix) i David Gimeno (bateria).
Combo Conservatori del Liceu, amb M. Antonia Gili (trompeta), Sergi Massana (saxo tenor), Fran Ramos (saxo alto), Marçal Xirau (guitarra elèctrica), Juan Pastor (contrabaix) i Adrià Claramunt (bateria). Ja sabeu com va, primer toquen uns, després els altres i després tots junts fent una Jam Session també amb els músics que vinguin a tocar i/o a cantar. Us hi esperem.

I ja entrant en el programa d’aquesta setmana, dir-vos serà el darrer de la temporada i que el dedicaré a projectes de músics de l’entorn proper de casa nostra a més a més d’un fet a Nova York però d’un músic madrileny que nosaltres coneixem prou bé, el Javier Moreno. Aquest em va enviar el seu treball via Internet del seu disc “In Sides” editat per FSNT. Un altre disc enviat pel mateix mitjà en aquest cas pel Gonzalo del Val és el dels Monographic Trio editat per Underpool del qual tinc l’honor d’haver-hi col·laborat com després us explicaré, disc anomenat “Caleidoscopi 23”. Un altre és el del Max Villavecchia, autoeditat i que em va enviar a casa anomenat “Midstream”. Finalment el darrer projecte de Sergi Sirvent Octopussy Cats anomenat “Flax Golden Tales”, també de FSNT, el vaig adquirir un dia de Jam Session al Jamboree on hi participà un combo de G.S. del ESEM Tallers de Músics del qual en Sergi n’és el professor. I aquesta setmana amb un micro conte de Carme de la Fuente.

Doncs comencem amb les propostes musicals, i us proposo escoltar el disc del pianista de l’entorn del Taller de Músics, Villavecchia, anomenat....



“MIDSTREAM”
Max Villavecchia Trio

Disc autoeditat
Enregistrat per Juanjo Alba l’abril de 2018 als Medusa Studios
Mesclat i masteritzat per David Casamitjana
Produït per Max Villavecchia

Max Villavecchia, piano
Javi Garrabella, baix elèctric
Joan Carles Marí, bateria

Totes les composicions són de Max Villavecchia excepte “Danza del gaucho Matrero”, de Alberto Ginastera i “Bela Bye”, d’en Javi Garrabella.

Aquest és un disc força delicat amb unes composicions precioses, encabides més en un àmbit de Jazz d’autor i fins i tot en alguns aspectes de l’ona ECM amb una hora de músiques diverses pels ritmes, la majoria suaus tot i que també hi ha temes d’una gran vitalitat rítmica. El primer track a mode de curta introducció, “Dormant Mons Igneus” ja ens corprèn per la seva dolçor. “Caramelo” és el quart track, una altra delicada cançó, no sé si dir-li balada car sembla quelcom més profund. En la mateixa ona tenim el novè track “One for the Lab”, preciosa composició també amb una intro a piano sol d’una bellesa remarcable, esdevenint després una preciosa balada súper slow. El tema de Garrabella “Bela Bye” segueix l’esperit del projecte per calidesa i bellesa participant ell mateix amb un solo remarcable. Amb el segon track “Bardo” inicien el canvi en l’aspecte rítmic amb una intro a càrrec de Marí a la bateria, que ben bé ens situarà en el nou context, rítmic, tot i que encara no massa potent. Amb el mateix protagonista inicial a la bateria iniciaran el “Síntesis”, cinquè track, amb marcatges diversos a les timbales i bombos, i tot i el posterior desenvolupament del líder, una mica més delicat, el tema seguirà liderat pels ritmes del baterista i baixista. L’onzè track “Mariannata” ja comença viu gràcies a la mà esquerra del líder, el qual ens marca el tempo i notes guia del tema. La dreta, gràcil i viva, farà les nítides notes de la melodia. Amb el vuitè i curtet track “Erumpentium Volcano” notem com ja d’entrada la música esdevé així com magnificent. La intro a piano sol del líder en el tercer track “En vela”, és també una meravella, eixamplant-se aquest concepte per la persistència melòdica i rítmica inicial del tema, després encara el desenvoluparan més en les improvisacions. El desè track “Tatlin’s Tower”, iniciat també pel líder amb notes soltes i prístines a mode de llarga introducció, esdevindrà també quelcom més mica a mica arribant quasi a un èxtasi, moment en el qual s’hi afegiran els dos companys. Tema divers, amb breaks entremig però amb una clara demostració de com un tema pot esdevenir una peça magistral, també de manera emocional. I ja finalment, i el més viu de tots ja des de l’inici és el conegut tema “Danza del gaucho Matrero”, de Alberto Ginastera. Un tema a amb aires del folklore de la Pampa, però amb tota la modernitat del concepte contemporani de la música del segle XX al voltant del dodecafonisme i demés modernitats, i no parlo de jazz. Doncs amb aquesta exposició del projecte en l’aspecte rítmic espero haver-vos-el presentat de manera suficient.

I dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del líder, pianista i compositor, Max Villavecchia, al qual vam tenir en una anterior edició del Festival de Jam Sessions formant part del combo del ESEM Taller de Músics com han fet el dissabte els seus companys, aquests encara estudiants.

Comencem doncs amb les seves músiques i ho farem amb el tema....

9.- One for the lab  (M. Villavecchia)     7m03s

Doncs he volgut començar amb aquesta preciosa balada del Max i ves per on que amb les tres primeres notes em sentia convidat a escoltar un altre conegut tema, però no, hem pogut gaudir d’aquesta preciosa cançó d’aquest pianista format al Taller de Músics de la mateixa manera que els seus dos companys i amics. Una melodia dolça i interpretada amb tot el sentiment, car aquest traspua a cada nota. En Javi Garrabella al baix elèctric acarona la melodia de la mateixa manera que en Joan Carles Marí  a la bateria. El líder i pianista ha desenvolupat un solo que ben bé a estat una continuació melòdica del tema, i quasi que no ens n’hem adonat quan acabava una cosa i començava l’altra. El final, diluint-se suaument, ens diu que s’allargassaria a voluntat en un directe, com sempre fan els músics en temes que no tenen un final definit. Preciosa balada per començar el darrer programa de la 10 ena temporada.

I aquest projecte el va presentar el 4 d’abril de 2018 a la Sala 3 Tete Montoliu de l’Auditori.... Max Villavecchia  lidera un projecte a trio amb Javi Garrabella i Joan Carles Marí. Un trio que neix a les aules de l’Escola Superior del Taller de Músics i que ha tocat en diverses formacions com Aurora, Midstream o l’espectacle "Nadando en el olvido", homenatge a Leopoldo Maria Panero dirigit per Enric Palomar. Presenten un repertori original buscant un so transversal entre diferents estils com el jazz, minimalisme, world music i improvisació. El repertori es complementarà amb algun homenatge als mestres que han inspirat al trio, i pretén ser el material per la gravació del primer disc de la gravació.

Seguirem amb un altre tema del Max i que serà el

5.- Síntesis   (M. Villavecchia)     5m35s

I com ha començat aquest tema pel que fa a ritmes i amb els dos de la base, baixista i baterista. Després però, el líder ha fet la melodia que sembla consistir en una seqüència ascendent d’intervals preciosos, i això seria la A del tema, mentre que a la B, s’enlairen vers quelcom més i situat a l’entorn clàssic. El retorn primer a la A i després recuperant la intro, ens situa en el solo d’en Max  amortint les cordes amb la mà, i acompanyat per baix i bateria. Després, amb el so obert i clar, segueix desenvolupant el tema amb la seva personal concepció i nítida digitació. I sense adonar-nos-en ens hem trobat de nou amb la melodia principal del tema, la de la primera part de la seva estructura i primera lletra de l’abecedari.

I des del Taller de Músics ens parlen d’ell d’aquesta manera:
Nascut a Barcelona el 1990, estudia piano clàssic a l'Acadèmia Marshall amb Viqui Canut i Alfredo Armero. Més tard estudia piano flamenc al Taller de Músics amb Carlos Torijano. Ha quasi acabat els estudis de Grau d'Interpretació de Jazz i Música Moderna a l'ESEM Taller de Músics amb Joan Monné i Marco Mezquida. També ha rebut classes de la mà de músics com Javier Colina, Ignasi Terraza, Danilo Pérez, David Mengual i Joan Díaz entre d'altres. Ha treballat amb diferents formacions com Clau de Funk, on ha col·laborat amb David Pastor, el Big Ensemble Taller de Músics -dirigit per Enric Palomar-, l'Original Jazz Orquestra (OJO) del Taller de Músics, la companyia de dansa Laura Vilar, Rocío Seligrat Quartet, acompanyant el cantautor Enric Hernàez, Think Twice, Landscape Experience, i com a líder i compositor en el seu propi quartet. També ha col·laborat com a músic d'estudi per a projectes publicitaris. Ha treballat de professor a l'escola Musicalex i actualment és professor del Taller de Músics.

I seguirem amb un altre magnífic tema del Max anomenat...

3.- Noche en vela   (M. Villavecchia)     7m03s

I quina altra preciosa melodia ens ha fet en Max, seguint el tarannà d’intervals però ara situat en els preciosos arpegis del tema. La reiteració de determinades formes musicals que incorpora el líder en aquest tema ens el fa més reconeixible a mida que l’anem escoltant. Un tema que passa per diferents moments estilístics i de calma rítmica i que ell ha sabut situar en els tempos adequats. Els arpegis ens van acompanyant canviants, i seguint l’harmonia d’aquest “Noche en vela”, alhora que endinsant-nos en l’aspecte rítmic gràcies a les delicades escombretes de Joan Carles. Moments intensos amb tots tres els hem tingut i també amb tot de canvis i abans del break suau, una línia ascendent feta per pianista i baixista ens acostà al límit de l’èxtasi. Després, sí, la calma, i l’inici de les improvisacions del pianista i compositor. I així ens ha acaronat una miqueta tot i incrementant-ne l’aspecte emotiu i el rítmic, pujant de nou vers un punt de culminació al qual hi arriben tots tres. El final, amb els acords greus del pianista i notes iguals del baixista, han permès al baterista expressar-se amb la contundència adequada i així acabar aquesta nit sense tancar els ulls.

I acabarem amb el tema de Alberto Ginastera...

6.- Danza del Gaucho Matrero    (A. Ginastera)         4m14s

I de quina manera ha començat aquest tema de Ginastera, ja a tot tempo i amb el marcatge del baterista. I la rítmica melodia ens ha acompanyat des de l’inici i segur que l’hem reconegut car és una mostra del nou concepte que el gran Alberto Ginastera es va encarregar de desenvolupar, barrejant els ritmes argentins amb harmonies modernes properes a la música contemporània, serialismes i demés. Tot i això, dir-vos que els tempos de l’original són força més vius que els que hem escoltat, i pianistes com Elena Casanova entre d’altres l’han interpretat al tempo viu original. Magnífica peça i mostra de les reiteracions melòdiques a les quals ens ha acostumat el mateix Max amb les seves composicions, com si hagués “parit” aquest disc partint de la concepció d’aquest tema, evidentment no en totes les seves cançons. Aquesta és una de les tres Danzas Argentinas, Op. 2, conjunt de tres danses per a piano solo, escrites el 1937 per Alberto Ginastera (Buenos Aires 11 d'abril de 1916 - Ginebra, 25 d juny de 1983), va ser un compositor argentí de música contemporània, considerat com un dels més importants del segle XX a l’Amèrica Llatina. Deixeble destacat d'Aaron Copland, el seu estil va discórrer al voltant del dodecafonisme, el serialisme, el microtonalisme i la música aleatòria amb un ampli ús de motius propis del patrimoni folklòric argentí. Va ser degà de la Facultat d'Arts i Ciències Musicals de la Universitat Catòlica Argentina des de 1959 fins el 1964. Les altres dues danses són “Danza del viejo boyero” i “Danza de la moza donosa”.

Doncs amb aquesta dansa deixem el projecte del Max Villavecchia  i ara és un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente....
.................................
Gràcies Carme per com ens ho expliques sempre de delicat i relacionat amb les músiques del programa.

I seguim ara amb el projecte editat per Underpool....
I acabarem el programa amb el projecte editat per Underpool...




“CALEIDOSCOPI 23”
Monogràphic Trio

Editat per Underpool       UNDP
Enregistrat per Sergi Felipe entre març i abril de 2017 a l’Underpool Studio
Mesclat i masteritzat per Sergi Felipe.
Produït per Monographic Trio

Toni Saigi, piano
Juan Pablo Balcázar, contrabaix
Gonzalo del Val, bateria

Aquest va ser un projecte que vaig tenir la sort de seguir des del seu inici. De fet van començar a fer un concert al mes a 23 Robadors amb la particularitat que cada mes el van dedicar a interpretar els temes d’un disc, d’un compositor, d’un músic. Cada mes hi vaig anar, enregistrar els àudios, els hi vaig enviar per a una posterior escolta, fer vídeos, fotos, en di, compartint la feina que varen fer durant tot un any. El premi em va arribar podent anar un dia, i una estona, a l’enregistrament a l’estudi que Sergi Felipe te a Esplugues. Aquest “Caleidoscopi 23” és una mena de resum dels temes que més els hi van agradar dels diversos músics als quals van interpretar. Tot i això, dels 8 temes del disc, n’hi ha però un de propi deixant doncs també la seva empremta amb la resta de temes de Fred Hersch, dos, Charlie Haden, Herbie Nichols, Lenny Tristano, Duke Ellington i Cedar Walton. Quasi 40 minuts de magnífica música, amb magnífiques interpretacions de tots tres, mestres dos d’ells, mentre que al més jove Toni Saigi li va servir per anar-se desenvolupant d’una excel·lent manera, i així ho va anar constatant amb els diversos projectes en els quals hi està implicat. El concepte rítmic global és bàsicament vital. Tot i això hi ha dues precioses balades com són “Melancholia” de Duke Ellington i “Night Fall” de Charlie Haden on l’aspecte més íntim de tots tres, potser més el del jove pianista, arriba a cotes molt elevades. El “Tango” de Fred Hersch és una altra meravella, aquesta amb els ritmes delicats implícits indicats pel títol. I del mateix Hersch tenim, ja més vital, el magnífic tema “Aria”. També té aquest tarannà el tema de Cedar Walton, “Clockwise”. Els tres temes restants són els més vitals rítmicament parlant i així tenim el magnífic “Smog Eyes” de Lenny Tristano, amb un “walking” magnífic de Juan Pablo. El swing del “Ride “ i “xarles” del Gonzalo del Val seguirà amb el tema de Herbie Nichols “It didn’t happened” per acabar a tot fast amb el tema propi, de tots tres, anomenat “Lanada”. Un molt bon projecte d’aquest trio que es va muntar per a l’ocasió i que espero segueixin desenvolupant nous projectes i no s’acabi aquí la seva història com a trio.

Com que encara no ha sortit físicament, no el podem veure a la pàgina web de Underpool. Tot i això us la posaré amb l’ànim de recordar-vos que quan sí hagi sortit, mireu d’adquirir-lo.

Comencem amb les músiques d’aquest projecte, i ho farem amb el tema de Fred Hersch...

5.- Tango     (Fred Hersch)         5m40s

Fred Hersch (nascut el 21 d'octubre de 1955) és un pianista i educador de jazz nord-americà. Ha actuat en solitari i dirigit als seus propis grups, inclosa la Pocket Orchestra que consta de piano, trompeta, veu i percussió. Va tocar com a pianista solista al Village Vanguard a la ciutat de Nova York. Ha gravat més de 70 de les seves composicions de jazz. Hersch ha estat nominat per a diversos Premis Grammy com el de desembre de 2014. També ha estat (amb pauses), a la facultat d'Estudis de Jazz del Conservatori de Nova Anglaterra des de 1980. Aquest tema el va incloure Hersch en el seu “Songs without words”. Té discos amb el gran Julian Lage interpretant algunes d’aquestes cançons sense lletra. El tempo original del compositor americà és sensiblement més lent que el que ens han fet els nostres herois. La melodia l’han iniciat Toni i Juan Carlos fent un preciós duet melòdic a piano i contrabaix, per ben aviat afegir-s’hi Gonzalo del Val a les escombretes. El contrabaixista colombià establert entre nosaltres de fa anys ha fet el primer solo, melòdic, i seguint fil per randa l’estructura harmònica d’aquest preciós tango. I és que el Juan Pablo és un dels referents del contrabaix a casa nostra. Toni Saigi ha seguit desenvolupant el tema amb el seu precís i delicat solo, d’una manera tal que ens ha apropat encara més a la concepció sonora d’aquest tango de Fred Hersch. Després de la seva reeixida interpretació solista hi ha tornat amb la dolça i ja molt reconeixible melodia d’aquest mestre americà.

Recordar-vos que entreu al web de masimas on podreu veure’n tota la seva programació dedicada al Jazz però també a diversos estils com són el Blues, el Funk i demés variants. Val la pena que us deixeu caure per la Plaça Reial per anar al Jamboree. Els dilluns amb una magnífica Jam Session.

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es  allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

I seguim ara amb un altre tema i que serà el de Cedar Walton..

3.- Clockwise          (Cedar Walton)       4m35s

I amb quin delicat ritme de vals va fer aquest tema el gran Cedar Walton, ells però a un tempo una mica slow que l’original tot i que no massa. Cedar Anthony Walton, Jr. (17 de gener de 1934 - 19 d'agost de 2013) va ser un pianista de jazz nord-americà. Va arribar a la fama com a membre dels Art Blakey & The Jazz Messengers abans d'establir una llarga carrera com a director i compositor. Diverses de les seves composicions s'han convertit en estàndards de jazz, incloent "Mosaic", "Bolívia", "Holy Land", "Mode for Joe" i "Fantasy in D" entre algunes més.  I és que aquest “Mostru” va enregistrar el Giant Steps amb John Coltrane, el Broken Shadows amb l’Ornette Coleman i una llarguíssima llista de temes i discos amb tots els més grans. Un tema que va enregistrar en el disc “Soweto” de Billy Higgins amb Bob Berg i Tony Dumas, però que també va afegir en el seu “Seasoned Wood” amb Vincent Herring, Jeremy Pelt i alguns més. La interpretació que ens n’han fet els nostres herois és magnífica per pulcra i nítida digitació del Toni alhora que per la pulsió al contrabaix del Juan Pablo i el sempre perfecte control rítmic del Gonzalo del Val, tots tres incommensurables. Després d’introduir la melodia, Toni ha desenvolupat un solo farcit de ritme alhora que seguint el fil de la melodia i les diverses aportacions de la seva mà dreta acompanyant-se amb els acords. Juan Pablo ha fet la seva aportació igualment seguint l’aspecte harmònic, força identificable, i també fent-lo molt melòdic. Després, tots ells de nou recuperant la melodia principal i acabant el tema delicadament.

I darrerament amb els amics de Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar alguns dels projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://www.youkalimusic.com/ i veure’n tot el seu catàleg.

I en dimarts podeu anar a diversos espais on s’hi fan Jam Session com el Maki de Ciutat Vella, o La Farola del barri de la Ribera on també hi ha el Guzzo, restaurant magnífic on també s’hi fan concerts i Jam Sessions.

I seguim amb un altre magnífic tema d’aquest disc, i ara serà el de Lennie Tristano anomenat...

8.- Smog Eyes        (Lennie Tristano)    4m53s

Aquest és un tema que va incloure Tristano en el seu disc amb en Warne Marsch saxo tenor i disc anomenat “Intuition”, disc amb temes enregistrats entre el 1949 i el 1956 i amb col·laboradors il·lustres com Lee Konitz. Els originals amb tot el glamour del Jazz de la Costa Oest, i el so més Cool possible, i els nostres herois, al mateix tempo i també a tot swing. Aquest és un tema bastant conegut de Tristano i el nostre trio l’ha interpretat amb la màxima solvència i mestria. A remarcar el gran treball que ha fet el Toni Saigi en la seva magistral improvisació seguint l’estil del tema, del pianista i sense oblidar el seu gran amor per la música de Theloinous Monk i la seva personal manera de tocar el piano. Juan Pablo al contrabaix ha estat igualment magistral i així és que hem tornat a gaudir amb com l’ha desenvolupat i la seva magnífica pulsió rítmica alhora que tècnica abassegadora. El control sobre l’estructura harmònica ha estat total seguint l’estructura del tema sense allunyar-se massa amb súper estructures i tensions dels acords, coses que a vegades ens poden fer pensar que estan fora, quan no és així, i sí que desenvolupen altres línies melòdiques llunyanes a les més bàsiques. Després d’ell, han fet uns “vuits” amb el Gonzalo per després tornar al tema i acabar-lo dolçament.

Leonard Joseph Tristano (19 de març de 1919 - 18 de novembre de 1978) va ser un pianista, compositor, arranjador i mestre d'improvisació de jazz nord-americà. Tristano va estudiar llicenciatura i mestratge en música a Chicago abans de traslladar-se a la ciutat de Nova York el 1946. Va tocar amb els músics de bebop més destacats i va formar les seves pròpies petites bandes, que aviat van mostrar alguns dels seus primers interessos: la interacció de contrapunts dels instruments , la flexibilitat harmònica. i la complexitat rítmica. El 1949, el seu quintet va gravar les primeres improvisacions grupals lliures. Les innovacions de Tristano van continuar el 1951, amb els primers enregistraments de jazz improvisades fetes amb “dubbing”, i dos anys més tard, quan va gravar una peça atonal a piano sol improvisada que es basava en el desenvolupament de motius en lloc d’harmonies. Es va desenvolupar encara més a través dels polirritmes i el cromatisme a la dècada de 1960, però va enregistrar poc. Tristano va començar a ensenyar música, especialment improvisació, a principis de la dècada de 1940, i a mitjans de la dècada de 1950 es concentrà més en l'ensenyament que en la interpretació. Va ensenyar de manera estructurada i disciplinada, la qual cosa era inusual en l'educació de jazz d’aquells temps. El seu paper educatiu durant tres dècades va significar que va exercir una gran influència en el jazz a través dels seus estudiants, inclosos saxofonistes com Lee Konitz i Warne Marsh. Músics i crítics varien en la seva valoració sobre Tristano com a músic. Alguns descriuen la seva manera de tocar com freda i suggereixen que les seves innovacions van tenir poc impacte; altres afirmen que va ser un pont entre el bebop i més tard, formes més lliures de jazz, i afirmen que és menys apreciat del que hauria de ser perquè els comentaristes el van trobar difícil de classificar i perquè va optar per no fer música comercial.

I acabarem el projecte d’aquest trio d’amics, els Monographic Trio amb el seu tema original, el qual a més a més és el més viu de tempo del projecte...

4.- Lanada    (Monographic Trio)           2m46s

És el tema més curtet però amb diferència el més viu de tempo del projecte. De fet, el “walking” del Juan Pablo no ha parat des de l’inici fent-lo a tot tren. Igualment el “Ride” de la bateria de Gonzalo no ha parat d’estar colpejat per aquest mantenint la sensació de velocitat a tot swing. I Toni Saigi ha sabut desenvolupar solo i melodia del tema, aquesta no gaire identificada, amb una total capacitat. Entremig del tema, Gonzalo ha fet la seva aportació amb un reeixit solo a la bateria encoratjat pel Juan Pablo, essent aquest qui ha arribat al final del tema, també amb el seu solo. Tema curtet però intens, amb tots tres brillant de la mateixa manera que han fet en la resta de temes, i és que d’aquest trio esperem molt més encara, o sigui que els hi haurem de dir que vagin preparant material per un altre disc. Ara que, ben vist, tenen material de sobres per fer-ne no un, no, sinó dos o tres o més, després d’haver estat tocant cada mes temes de discos o de diversos compositors com avui hem pogut escoltar.

I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys.

Bé doncs, deixem aquest magnífic projecte i nosaltres seguirem amb els dos discos que ens queden, ambdós de Fresh Sound New Talent..i seguirem amb el de l’amic Sergi Sirvent......



“FLAX-GOLDEN TALES”
Sergi Sirvent Octopussy Cats

Editat per FSNT 568
Enregistrat per Jordi Vidal els dies 16, 17 i 18 de setembre de 2017 a Laietana Estudis, Barcelona
Mesclat i masteritzat per Jordi Vidal i Sergi Sirvent
Produït per Sergi Sirvent
Productor executiu: Jordi Pujol

Els Octopussy Cats són:
Sergi Sirvent (piano, contrabaix en # 6 i 7)
Benet Palet (trompeta)
Hugo Astudillo (saxo alt, saxo soprano en # 5)
Albert Cirera (saxo tenor, saxo soprano en #2)
Pau Doménech (clarinet baix, clarinet soprano #10, flauta # 3 i 5)
Jaume Llombart (guitarra)
Jordi Gaspar (contrabaix baix a #1-5)
Horacio Fumero (contrabaix a #8-11)
Jordi Gardeñas (bateria).

Totes les composicions han estat arranjades per Sergi Sirvent

Quasi una hora de música encabida en 8 estàndards de jazz i una del líder i dues composicions de tots plegats a mode d’improvisació col·lectiva i tots arranjats pel líder. Sergi explica que entremig de l’enregistrament Jordi Gaspar va haver de marxar per un problema personal i urgent i que l’Horacio Fumero s’hi va afegir i immiscir al màxim, tal i com sempre fa. Mentrestant, es van dedicar a fer els dos temes improvisats allà mateix, i és que així són els nostres músics i així és la camaraderia entre ells. I tal i com ens explica en Sergi Sirvent, els cinc primers temes els va fer Gaspar, els dos següents, tots plegats improvisant esperant l’Horacio i la resta ja amb ell al contrabaix. Aquest és l’ordre dels temes i la seva història relacionada. I com sempre faig, dir-vos relacionat als tempos dels temes que tenim el sisè track, improvisació col·lectiva anomenada “By pass”, a un tempo súper slow tot i creant en temps real una petita meravella. Que el primer track és el magnífic “Body & Soul” de Johnny Green i que ells acaronen dolçament. També així de suau és el “Fall” de Wayne Shorter, i un pèl més viva és la balada de Coltrane, “Naima”. D’ell mateix podreu escoltar una versió del seu “Impressions” iniciada a un tempo slow, gens habitual en un tema que es toca a tot tren. Entremig però hi ha una incursió curteta al tempo habitual improvisant tots els vents per després tornar a la calma. El conegut tema de Bill Evans “Time remembered” segueix en aquesta ona melòdica i suau de tempos. El quart track “Sus” del Sergi Sirvent és una meravella amb un swing contingut i amb una base de piano i contrabaix fent el preciós motiu principal, i el baterista a tot delicat swing. Un altre magnífic arranjament per ritme ternari incorporat és el conegut “Invitation” de Bronislaw Kaper. Mentre que amb “Isotope” de Joe Henderson ens retrobem amb el swing tot i a un tempo medium up, darrer tema tocat pel Jordi Gaspar. Amb el tema “La llamada”, que suposo va ser el moment en què Sergi devia trucar a l’Horacio, tots plegats desenvolupen el motiu cantat prèviament pel líder, i també a tot swing. I finalment i ja fast, ràpid, és el tema de Duke Ellington “Wig Wise”, i a tot swing up darrer tema amb l’Horacio Fumero.

I dir-vos que al blog us penjaré l’enllaç a la pàgina web d’aquest disc..

I comencem aquest projecte escoltant les seves meravelloses músiques, i així és que podeu escoltar el tema original del líder anomenat...

4.- Sus         (Sergi Sirvent)        4m12s

I amb quin magnífic i delicat swing comencem i preciós tema del Sergi, amb el suport de tot el seu “Ensemble” amb una base rítmica de Jordi Gaspar i Jordi Gardeñas, contrabaix i bateria, i els solistes als vents Albert Cirera, Hugo Astudillo, Pau Domènech i Benet Palet, saxos tenor, alto, clarinet baix i trompeta, respectivament, amb unes improvisacions magnífiques, curtes i l’un darrera l’altre. I tot això amb el swing que no ha parat en cap moment, ans al contrari, que ens ha anat atrapant més i més. El tema (la melodia), col·lectivament interpretat, ha tornat de nou i sempre amb el fons harmònic i melòdic de piano i contrabaix que marca en alguns moments unes situacions fortament emotives, amb una línia melòdica en forma de dent de serra creixent, motiu principal d’aquest gran tema del Sergi. Magnífic tema per immiscir-nos en les seves músiques i gaudir com ho hem fet i com us asseguro farem a continuació.

També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaça a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es

Seguim ara amb el tema de Joe Henderson, el conegut..

5.- Isotope    (Joe Henderson)     3m14s

I resulta que aquest tema el va incloure Joe Henderson en el seu magnífic disc “Inner Urge” àlbum del saxofonista editat el 1966, el quart gravat com a líder amb Blue Note Records. Va ser gravat per Rudy Van Gelder al seu estudi, a Englewood Cliffs, Nova Jersey, el 30 de novembre de 1964. Aquí hi hagué el pianista McCoy Tyner, Elvin Jones a la bateria, ambdós músics i base rítmica de John Coltrane, el contrabaixista Bob Cranshaw i el líder Joe Henderson al saxo tenor. Els nostres herois l’han fet a un tempo relativament slow però amb el plus de riquesa instrumental, la de tots els solistes i que han estat Albert Cirera, Hugo Astudillo, ara saxo tenor i soprano respectivament, mentre que Pau Domènech sembla haver fet el solo més llarg i ara amb la flauta travessera. Després d’ells, tota la formació ha fet un chorus col·lectiu, per després encarrilar la melodia del tema també tots plegats i acabar-lo, sense oblidar que qui l’ha començat ha estat el nostre estimat Benet Palet a la trompeta. I quin swing que hem tornat a sentir en els nostres cossos, a les nostres cames, al nostre cap i cor. I és que el “walking” del Jordi Gaspar i el “ride” i “xarles” de la bateria de Gardeñas no ens han abandonat en cap moment. Magnífica interpretació d’aquet clàssic de Henderson.


Un altre lloc emblemàtic és el 23 Robadors espai on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes que s’hi han parit i que així seguirà sent. Cada dia teniu Jazz i fins i tot les sessions de Lliure improvisació dels dijous i algun dimarts de Flamenc. Els dimecres, concert primer i després Jam Session amb Miguel Pinxo Villar, Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga.

Seguim però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió.

I seguirem amb el tema que van fer abans o després d’haver trucat a l’Horacio perquè vingués corra-cuita a substituir al Jordi en les tasques dels sons més profunds i greus, les del contrabaix. El tema s’anomena....

7.- La llamada        (Octopussy Cats)    4m01s

I ja heu pogut escoltar com va anar tot plegat. En Sergi creant una curta línia melòdica i la resta de companys aprenent-la al moment, swing pel “walking” ara amb el mateix Sirvent (car encara no havia arribat l’Horacio) i amb tots plegats desenvolupant el tema amb les seves improvisacions havent-hi participat tots els vents comentats amb en Benet Palet primer, Cirera després, i en els solos l’Hugo Astudillo al saxo alto, magnífic l’Hugo i a qui no escoltem en massa projectes. A l’Albert Cirera sí se l’escolta més però ves per on en l’ona de la “lliure improvisació”, ell que és mestre de totes les arts improvisatòries. Pau Domènech, el rei del clarinet baix a casa nostra entre d’altres reiets, que en tenim molts i cap d’ells és monàrquic. I sembla que finalment hem pogut escoltat al Jaume Llombart una miqueta amb la seva guitarra quasi ja acabant el tema, i qui l’ha acabat ha estat el líder i compositor Sergi Sirvent escoltant després unes rialles i un....”hosti, de puta mare tio...” per com va anar tot plegat.

I també podeu anar al JazzSi Taller de Músics del passatge Requesens, on hi teniu Jazz els dilluns i els dimecres, aquest darrer amb Jam Session. I no us oblideu de la Nova Jazz Cava on a partir dels dijous, amb la Jam Session, s’hi fan concerts cada cap de setmana amb els diumenges oferint l’espai per a projectes mes populars.

I per acabar el projecte del Sergi Sirvent i els Octopussy Cats escoltarem el tema més viu i també a tot swing de Duke Ellington anomenat...

11.- Wig Wise         (D. Ellington)          4m34s

Doncs aquest tema el va incloure Ellington en el seu disc “Money Jungle”, que van fer a trio amb en Charles Mingus i Max Roach, disc enregistrat el 1962 i editat el 1963 per United Artists. En aquest disc hi ha també “Caravan”, “Solitude” i alguns temes més. El tempo dels nostres herois és el mateix de l’original, es noten però algunes variacions al piano, concretament les notes de la mà esquerra de Duke, que no semblen ser-hi tant en la interpretació dels nostres herois i concretament del líder, pianista i compositor, i és que les fan els vents i no ell, cosa força més enriquidora. Gran tema de Ellington i millor versió la que ens ha fet el líder i arranjador de tot plegat, on finalment també l’hem pogut escoltar al piano en un magnífic solo. Sergi Sirvent, músic polifacètic, multi-instrumentista, ell tocant també contrabaix, bateria i trompeta, havent fet un disc amb el metall més daurat a trio, els seus “Trumpet Affaires” que vam posar en aquest programa ja fa una mica. El solo del líder ha estat percussiu alhora que ple de recursos harmònics a base d’acords, arpegis i demés motius i línies melòdiques improvisades seguint el fil conductor de l’estructura. Benet Palet l’ha seguit amb la seva trompeta i magnífica sonoritat a l’estil de Baker i sempre amb les notes més inversemblants possibles. Hugo Astudillo l’ha seguit amb un solo súper lligat, dolç i ben trenat, per després escoltar una mica de Fumero, i acabar reprenent la melodia de Duke Ellington i així acabar el tema de cop. 

Magnífic tema per acabar el projecte de Sergi Sirvent & The Octopussy Cats, i ideal per acabar el darrer programa de la 10ena temporada amb el magnífic i modern projecte del contrabaixista madrileny Javier Moreno anomenat....



“IN-SIDES”
Javier Moreno

Editat per FSNT 574
Enregistrat per Christopher Benham el 25 de setembre de 2017 al Big Orange Sheep, Brooklyn, Nova York
Mesclat i Masteritzat per Mariano Míguez a Buenos Aires, març del 2018
Produït per Javier Moreno
Productor executiu: Jordi Pujol

Javier Moreno (contrabaix)
Michael Attias (saxo alt)
Hery Paz (saxo tenor, clarinet i flauta baix)
Eden Bareket (saxo baríton, clarinet baix)
Santiago Leibson (piano)
Jeff Hirshfield (bateria).

Totes les composicions són de Javier Moreno.

Aquest és un projecte força potent amb vuit temes i més d‘una hora de música. I ens endinsarem ara amb unes músiques molt més elaborades rítmicament i no tant en el context del swing tot hi haver-hi el “Move” que ja ho diu, va a tot swing. La varietat de ritmes hi és de manera evident, havent-hi també temes amb una musicalitat allunyada de conceptes determinats essent aquesta una música d’autor, amb reminiscències de la modernitat més actual. El cinquè track “No One for The Rhine” és una mostra d’això on a un se li fa difícil emmarcar-lo en un estil concret. El cinquè track “Passby” segueix aquest tarannà. El tempo és mig i les melodies molt personals on hi ha conjuminacions de música clàssica amb la més actual. La sonoritat de les seves músiques t’embolcalla i mica a mica vas entrant en una mena de cercle tancat on no te’n pots escapar. Amb el sisè track ens passa tres quarts del mateix, on els sons solistes de la flauta es barregen amb els de fons, dels saxos i el més profund i greu del contrabaix i saxo baríton. Igualment el quart track “Move” resulta estar marcat per aquest segell d’identitat d’aquest projecte per melodies d’una certa assonància. El darrer tema del disc “Sights from a Lost Winter” et deixa meravellat per la conjunció de tots els instruments tocant alhora, des dels sons més greus  de saxo baríton i contrabaix fins els  més aguts de piano, saxo alto i flauta, en una mena de catarsi col·lectiva. El primer track “Oda a Ricardo” segueix la personal concepció de les composicions de Javier Moreno, amb una melodia, ara a un tempo viu, però que segueix el fil conductor d’aquest projecte alhora que amb un solo increïble del líder i la resta de companys. I finalment, amb el tercer track “Violet Sun” acabo aquesta exposició rítmica i primera dels temes d’aquest disc que realment m’ha sorprès per melodies i per canvis rítmics. I és que la música és infinita i infinites les seves possibilitats. En aquest tema s’han embrancat en desenvolupar la melodia d’aires orientals amb les seves magnífiques  improvisacions tot i mostrant-nos la seva capacitat instrumentista, la dels companys del Javier Moreno, i la d’ell mateix, incidint però amb l’aspecte compositiu d’aquest gran contrabaixista madrileny resident a Nova York com a eix vertebrador de tot plegat.

I dir-vos que al blog us penjaré l’enllaç a la pàgina web d’aquest disc...

I comencem amb les seves músiques o sigui que us proposo escoltar el tema a tot swing anomenat....

4.- Move       (Javier Moreno)      9m11s

Tot i les diverses variacions rítmiques d’aquest tema, recordeu que ha començat força delicadament amb les notes soltes del piano, per anar-s’hi afegint les de la resta de companys fent el que podríem identificar com la melodia del tema, melodia no tant evident com les anteriors, car aquest projecte el podríem emmarcar en el Jazz més contemporani que ara mateix es fa. Javier al contrabaix dóna peu a que la resta de vents vagin fent una mena d’improvisació col·lectiva magnífica tot i seguint les notes guia del líder i compositor. El nivell emocional va creixent mica a mica alhora que la seva sonoritat i missatge modern, més que modern diria jo. Arribaran a un clímax ben trobat a partir del qual sembla canviar tot i aparèixer unes noves línies melòdiques, alhora que també aparèixer un break rítmic aprofitat pel pianista per iniciar un nou caminar. Qui no ho ha parat de fer ha estat el líder i compositor Javier Moreno qui ha seguit al pianista conjuntament amb el baterista, i així tots tres desenvolupar una improvisació col·lectiva de tres, magnífica, i també per com ell mateix ha iniciat el “walking” a tempo fast, i així tots tres volar vers les altures més enigmàtiques. Quina manera de desenvolupar un tema, quin solo del pianista Santiago Leibson amb el suport del baterista que vam tenir no fa gens ni mica, en Jeff Hirshfield. Després del solo dels tres, tots plegats han recuperat la línia melòdica principal i inicial per així acabar aquest magnífic primer tema d’aquest gran del contrabaix i ja ho veiem, també de les composicions, en Javier Moreno.

I cada dia podeu anar a la Cocteleria Campari Milano on s’hi fan concerts de jazz i demés meravelles, a diari. I també al Sinestesia que hi ha prop de la plaça del Centre a Sants, on cada dia s’hi fan concerts i els diumenges a partir de les 20h, quatre hores de música, de Jazz, amb un concert i posterior jam session.

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com  i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.

I seguim amb una mica més de tempo amb el primer track i tema que és una oda....

1.- Oda a Ricardo   (Javier Moreno)      6m58s

D’entrada a un se li pot fer difícil emmarcar aquesta música, car s’allunya de cap estereotip ni estil conegut, així és que tan la melodia com el ritme i harmonia ens provoquen una mena de sotragada en acabar d’escoltar-lo. La melodia té un punt d’aire oriental tot i canviar posteriorment seguint una altra línia melòdica i repetitiva, gràcies a lo qual podem anar-lo seguint, al tema. El líder ha desenvolupat el seu magistral solo en un chorus per després afegir-s’hi al saxo baríton el conegut Eden Bareket del qual li hem posat alguns dels seus discos. Magnífic solo d’aquest baritonista impressionant. Després i a duet amb el baterista, el saxo tenor Hery Paz ha fet també el seu magnífic i reeixit solo afegint-s’hi després el piano de Leibson amb moments estridents del saxo a l’estil de Gato Barbieri, si el recordeu. Ell mateix i després del seu increïble solo, amb break incorporat, ha recuperat el motiu principal afegint-s’hi tots plegats amb una mena de catarsi final magnífica amb els canvis inherents al tema, canvis increïbles els d’una increïble composició d’un increïble compositor, anomenat Javier Moreno.

Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com  i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.

I per descomptat que podeu anar als concerts que fem cada mes a la Sala Xica de La Vicentina, però ara haureu d’esperar a l’inici de la onzena temporada, al setembre i que serà amb els De Diego Brothers. Mentrestant, i el juliol encabit en l’Estiu de Cultura de Sant Vicenç dels Horts, farem el 10è Festival de Jam Sessions durant tres dissabtes i que seran el 13, el 20 i el 27. Quan ens hi apropem, ja us en donaré més detalls.

I ara sí, acabarem projecte i darrer programa de la temporada,  de la desena temporada i ho recalco car crec que és quelcom màgic haver arribat fins aquí. El tema que us proposo escoltar s’anomena.

3.- Violet Sun          (Javier Moreno)      7m00s

Doncs amb aquest tros de tema hem acabat amb molt bona nota el darrer programa després de 10 anys fent-lo i darrerament sortint també amb versió reduïda per Ràdio Molins de Rei  i per Ràdio Abrera, car els seus timings són diferents als que tinc a Ràdio Sant Vicenç. Un projecte aquest del Javier Moreno encabit en lo més atrevit de concepte amb unes melodies repetitives però força elaborades, amb aires d’aquí i d’allà però no de Nova York tot i haver estat enregistrat allà. Les línies melòdiques reiteratives ajuden al seguiment tot i els canvis diversos existents entremig del tema. El pianista ha començat el tema amb notes soltes marcades i repetitives, ajudat per baterista per després ésser els vents els qui ens han situat en la melodia del tema, força elaborada a càrrec principalment del saxo tenor, però després amb l’alto i finalment amb tots plegats arribant a un clímax del qual han baixat delicadament amb el solo del saxo alto Michael Attias, magnífic aquest saxofonista al qual hem escoltat en anteriors programes. Final de solo i inici de línia melòdica principal i deixar pas al magnífic solo del pianista Leibson per després d’ell, enlairar-se tots plegats emocionalment per recuperar posteriorment la melodia principal i seguir tocant, tocant en un directe allargassant el final a voluntat. Aquí però, ha estat el tècnic de so qui ha anat rebaixant el volum de gravació per anar-se diluint poc a poc la línia melòdica d’aquest magnífic tema de Javier Moreno amb el qual hem acabat auesta temporada 2018-2019, la desena del Jazz Club de Nit.

Doncs deixeu-me que us recordi les músiques que hem escoltat i que han estat primer les de Max Villavecchia, “Midstream”, les dels Monographic Trio disc anomenat “Caleidoscopi 123”. També el projecte de Sergi Sirvent & Octopussy Cats anomenat “Flax-Golden Tales”, i haver acabat amb el del Javier Moreno, “In Sides” i aquesta setmana amb un micro conte de Carme de la Fuente.

Doncs res, que us recordo que aneu a veure jazz  en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, New Fizz, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit.

I recordar-vos que aquest dissabte 20 de juliol a les 20h a la Plaça Joan Prats i Escala (prop Estació Can Ros FGC) farem el segon dia de Festival amb els combos de Grau Superior de l’ESMUC  i Conservatori del Liceu. Us hi esperem.

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.

 

blogger templates |