Programa 540 - FSR: Dave Burns, Herb Geller i René Thomas, dimecres 22 de març de 2023.

0 comentaris

 

Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “esfera jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz.
 
Doncs ja hi som de nou amb un programa dedicat a la nostra estimada editorial de casa nostra, Fresh Sound Records i avui amb projectes compilats pel Jordi Pujol Baulenas de diverses sessions fetes al 1962. Primer escoltarem a “Dave Burns 1962 Sessions” i després a dos projectes de músics, l'un americà i l'altre europeu i enregistraments fets a Paris com el “European Rebirth Herb Geller 1962 Paris Sessions” i també els rars i no editats del llegendari guitarrista belga i el seu “Remembering René Thomas” enregistrats a Paris, Brusel·les i al Festival d'Antibes Juan-les-Pins.


Comencem doncs amb el disc del trompetista americà i les seves “Dave Burns 1962 Sessions”. Jordi Pujol ha escrit algunes coses importants a la contraportada del disc. Enregistraments originals produïts per Benjamin Solomon (#1-7) i supervisats per Ralph Bass (#8 i 9) i Jack Tracy (#10-13). Aquest disc està produït per Jordi Pujol, estèreo amb remasterització digital de 24 bits, per a Blue Moon Produccions Discogràfiques, S.L. I com sempre, dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc:
https://www.freshsoundrecords.com/dave-burns-albums/55241-1962-sessions.html.
 
Aquí ens trobem amb tres diferents sessions i per tant formacions, les que ara mateix us diré:
Primera Formació: Temes #1-7, de l’LP "Dave Burns" (Vanguard VRS 9111).  Dave Burns, trompeta; Herbie Morgan, saxo tenor; Kenny Barron, piano; Steve Davis, contrabaix; Edgar Bateman, bateria. Enregistrat a la ciutat de Nova York, el juny de 1962.
 
Segona Formació: Temes #8 i 9, pertanyen al Al Grey "Snap Your Fingers" (Argo LP 700).  Dave Burns, trompeta; Al Grey, trombó; Billy Mitchell, saxo tenor; Bobby Hutcherson, vibràfon; Floyd Morris, piano; Herman Wright, contrabaix; Eddie Williams, bateria. Enregistrat a Ter Mar Recording Studio, Chicago, el 19 de febrer de 1962.
 
Tercera Formació: Temes del #10 al 13: Billy Mitchell "This Is Billy Mitchell" Smash (MGS 27027). Dave Burns, trompeta; Billy Mitchell, saxo tenor; Bobby Hutcherson, vibràfon; Billy Wallace, piano; Herman Wright, contrabaix; Otis Finch, bateria. Enregistrat a Universal Studios, Chicago, el 30 d'octubre de 1962.
 
En un disc com aquest hi ha balades molt dolces com són ara “Tali” i “Imagination” de la primera formació. Però escoltarem del "This Is Billy Mitchell" un preciós tema a tot delicat swing compost pel líder Billy Mitchell. Els músics són els de la Tercera Formació i ja els he comentat abans, o sigui que només parlaré dels que destaquin en els temes, en aquest i en els altre, i tema anomenat....
 
1.10.- You Turned the Tables on Me (Mitchell & Alter) 5m40s.
 
I com què el líder d’aquesta formació és el saxo tenor Billy Mitchell, ha estat ell qui primer l’ha començat, amb la melodia, per després ja encetar-ne les improvisacions. I quin walking més maco del baixista tot i fent-la. I el gran vibrafonista Bobby Hutcherson ha deixat una petita mostra del seu saber. I El nostre heroi Dave Burns ha estat qui l’ha seguit, ell amb la seva trompeta i sordina, i per això aquest so tan “cool”, com el que feu Davis. I també el pianista Wallace ha improvisat per després recuperar la melodia i acabar-lo delicadament. Bon tema per començar el programa, avui que serà a tot Swing.


I seguim amb el Swing, ara més vital en el tema llarg de més de 9 minuts i a tot Blues i Primera Formació i disc  "Dave Burns", on els escoltarem amb una “Intro” a càrrec del gran Kenny Barron, posterior tema a duet de Burns i Morgan, melodia senzilla com totes les dels Blues, per després ja encetar-ne les improvisacions el mateix líder a la trompeta. En un tema compost pel líder i anomenat...
 
2.1.- C.B Blues (Dave Burns) 9m42s.
 
I ja heu pogut constatar el bon tema que acabem d’escoltar amb un solo del baterista Bateman tot just abans de recuperar la melodia. I sense oblidar al gran baixista Steve Davis que tot i no haver fet cap solo, sempre hi ha estat donant-los el seu imprescindible suport. I sí, l’ordre de solos ha estat, trompetista, saxo tenor i piano, Burns, Morgan i Barron. S’ha de dir que la qualitat del nostre líder, gens considerat al seu moment, és del nivell de Blue Mitchell, Carmell Jones i demés músics que com ell, varen estar obviats, oblidats a la seva època. Sort que hi ha gent com en Jordi Pujol que l’ha sabut valorar en la seva correcta mesura. Morgan també ens ha agradat força per com ho ha fet amb el tenor. Un músic que tocà força amb l’organista Larry Young, allà pels 60s del segle passat.
 
Dave Burns (1924-2009) va ser un trompetista molt infravalorat que els executius de les discogràfiques van ignorar durant anys. El 1956, aquest veterà de la big band de Dizzy Gillespie, de la de Duke Ellington, del grup de James Moody, i de moltes altres formacions, va decidir donar un descans a la música. Va ser un breu descans, i va tornar a l'escena quatre anys més tard aclamat per part de molts crítics i companys músics, principalment pels seus enregistraments com a sideman i per la seva actuació amb el sextet de Al Grey-Billy Mitchell al 1962, quan va substituir Donald Byrd. Aquell estiu, Vanguard es va convertir en el segell que finalment va enregistrar el primer àlbum de Burns com a líder.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
 
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es,
 
I encara seguirem amb un altre tema del mateix disc i Primera Formació i també compost pel líder i trompetista Burns anomenat...
 
3.3.- Something Easy (Dave Burns) 7m0ss.
 
I quin altre tema a tot Swing, i gràcies per la feina de l’Steve Davis al contrabaix i seu permanent “Walking”. I ell, Barron i Bateman l’han inciat amb una curta “Intro”. La melodia a duet ha aparegut a càrrec de Burns i Morgan. Els solos han seguit i pel canal dret amb el del tenorista Morgan, i què bé l’ha fet; quin llenguatge i solo melòdic a tot Hard Bop. I pel canal esquerre hem tornat a gaudir amb el del líder Burns, so nítid, fraseig brutal, bon gust i tècnica, allà al registre més agut. Barron al piano, que nasqué el 1943 a Filadèlfia i per tant tenia 19 anys acabats de fer quan va enregistrar el disc. I quina solvència i tan jove, i quin coneixement del llenguatge jazzístic. I l’Steve Davis ha fet uns “quatres” i posterior solo curtet. Això mateix, lo dels “quatres” ha fet el baterista Bateman i ja després, tema i final. Magnífica composició del líder Dave Burns que ha acabat de la mateixa manera que l’han començat.
 
Als 38 anys, Burns s'havia convertit en un dels trompetistas més madurs del jazz modern. Va tocar amb fluïdesa i autoritat en un context obert o silenciós, i els seus solos es van construir amb lògica, força i bon gust. Hi havia un altre músic destacat present en aquesta data concreta: el pianista Kenny Barron. Amb només 18 anys, Barron ja era un solista constant que mostrava profunditat i maduresa emocional, i era capaç de projectar un aire d'honestedat. El saxofonista tenor Herbert Morgan va oferir uns bons solos, i Steve Davis i Edgar Bateman es combinen la mar de bé. Aquest àlbum en si és un esforç impressionant, sobretot quan es tracta de Burns i Barron, aleshores força desconeguts.
 

I seguim amb més temes a tot Swing, que avui va d’això i ho farem amb un tema de la Segona Formació liderada per l’Al Grey  i disc "Snap Your Fingers"  amb un tema de Gene Kee i anomenat...
 
4.9.- R.B.Q. (Gene Kee) 4m55s.
 
I aquí els hem escoltat de nou a tot Swing, ara però amb un líder diferent, l’Al Grey, trombó, el qual ens ha impressionat molt gratament, car tampoc és un dels massa coneguts. Un tema iniciat pel baixista i ja ell, iniciar-ne la melodia i,  després ja amb tots els vents. Solos de Hutcherson primer, i de quina magistral manera dominà l’instrument amb 21 anyets. I el saxo tenor Billy Mitchell l’ha seguit amb una magnífica improvisació, i com l’han recolzat amb “Riffs” els altres companys. Solo de Burns, brutal també, amb el seu so clar i nítid com una patena, alhora que fraseig, solo magnífic com el del líder i trombonista Grey, ell en l’ona de J. J. Johnson més que en la de Curtis Fuller. Brutal solo i tema de Gene Kee.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Campari Milano:
https://www.camparimilano.com/programacio-musical/,
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
 
I en aquest tema i els temes del #8-13, hi trobem a Burns tocant en dues sessions com a sideman amb els seus companys del sextet Grey-Mitchell, que inclouen el dur saxofonista Billy Mitchell, així com el talentós vibrafonista Bobby Hutcherson, un altre jove destacat de 21 anys que havia arribat recentment a Nova York des de la West Coast. Escoltar Dave Burns envoltat de tan bona companyia i parir el que van fer, realment és emocionant. La sensació d'unitat global d'aquestes sessions del 1962 ofereix a l'oient una experiència càlida i gratificant. Coses que ens ha dit en Jordi Pujol.
 
I acabarem d’escoltar-los en el tema de la Primera Formació liderada per "Dave Burns" i disc homònim, i tema del líder i anomenat...
 
5.5.- Straight Ahead (Dave Burns) 6m57s.
 
Bé, doncs amb aquest tros de tema ja els hem acabat d’escoltar, que han estat 5 temes, o sigui que déu-n’hi-do, cosa especial, que ben bé s’ho mereixia, s’ho mereixien. I l’han començat els dos vents, trompeta i saxo tenor, Burns  i Morgan, per després ell mateix fer el primer solo pel canal dret. I per l’esquerre el líder amb la seva prístina sonoritat de la seva trompeta, alhora que magnífic fraseig i llenguatge, tècnica i bon gust interpretatiu, sempre amb unes melodies aconseguides força boniques, elles situades en l’harmonia del tema. Barron al piano de nou amb una sonoritat plena i executat de manera sòbria, increïble per un jove de 19 anys. “Quatres” del baterista Bateman amb els dos vents i final d’aquest gran tema amb la melodia inicial a duet dels dos vents. Grans temes d’aquestes formacions liderades pel trompetista i compositor Dave Burns.
 
I després d’aquests magnífics temes del trompetista americà, ens situarem en un entorn europeu amb els dos projectes que ens queden per escoltar.


I seguirem amb el “European Rebirth Herb Geller 1962 Paris Sessions”. I les notes de contraportada són de Jordi Pujol com també la compilació i  producció del disc de Fresh Sound Records © 2022 per a Blue Moon Produccions Discogràfiques S.L. Tot plegat amb Hi Fi i remasterització digital de 24 bits. I aquí sí que no, que no us podré parlar de totes les formacions, car, n’hi ha quasi tantes com temes, o sigui que la relacionada amb els temes que no posi la trobareu a l’enllaç del disc que trobareu al blog: https://www.freshsoundrecords.com/herb-geller-albums/55314-european-rebirth-1962-paris-sessions.html.
 
De fet, la majoria d’aquestes sessions es van enregistrar a Paris, RTF Studio, per al programa de ràdio "Jazz aux Champs Elysées", i el que sí canvia òbviament, són les dates. També hi hagué les més de les vegades una mateixa base rítmica, la de Jack Dieval, piano; Jacques Hess, contrabaix; Franco Manzecchi, bateria. O sigui que si no us dic res, aquests seran els acompanyants de Herb Geller, ell sempre al saxo contralt.
 
O sigui que començarem amb aquesta formació i de manera subtil i a tot delicat swing amb el tema de Jack Lawrence & Peter Tinturin enregistrat el 2 de juliol de 1962 i anomenat....
 
6.4.- Foolin’ Myself (Lawrence & Tinturin) 4m14s.
 
Doncs ja heu pogut escoltar que hem començat la mar de suaus, pel tema, però també per la sonoritat “cool” del seu saxo contralt. Un tema que sona a Jazz Clàssic, i sí perquè el primer enregistrament el va fer Chick Bullock el maig del 1937, i després al juny, la gran Billy Holiday amb Teddy Wilson and his Orchestra. I aquest “deix” de  la veu de Lady Day, també és el del líder Geller amb el seu saxo contralt. Jaky Byard Trio va fer un disc homònim al 1988 interpretant-lo també. I després de la melodia, primer solo a càrrec del pianista francès Jack Dieval, ben acompanyat de Hess i Manzecchi, contrabaix i bateria. I el líder ens ha acaronat amb la seva improvisació, per dolç so i també pel missatge que ens ha explicat.
 
Herb Geller (1928-2017), nadiu de Los Angeles, va ser un saxofonista contralt consumat i respectat que va començar la seva carrera professional a finals dels anys quaranta, influenciat per Charlie Parker. Va enregistrar amb líders com Earle Spencer, Claude Thornhill, Stan Kenton, Billy May, Shorty Rogers, Bill Holman, Clifford Brown, Maynard Ferguson, Marty Paich i tota la camarilla de la costa oest.
 
I ara proposo que els escoltem amb el preciós tema compost per Isham Jones  amb la mateixa formació i enregistrat entre l’1 d'abril i el 19 de maig de 1962, car van enregistrar aquest tema i el “While the Cigarette Was Burning”.
 
7.10.- There is No Greater Love (Jones & Symes) 4m38s.
 
I la primera versió la van fer l’Isham Jones Oschestra on hi hagué Woody Herman. Un tema del 1936 que va ser el darrer hit del compositor, saxofonista, baixista i líder de banda, car, després ell va plegar i li va deixar les regnes de l’orquestra al bo de Herman on començà els seus 50 anys de carrera com a líder de la seva orquestra. El tarannà segueix essent el del so “cool” de la seva West Coast, ell però trepitjant terres parisenques. Dieval al piano, sobri, elegant i amb un magnífic Jazz après d’escoltar als gran mestres americans. Geller, subtil als inicis i més punyent posteriorment, ens ha tornat a captivar, ara però amb un solo un tan més bopper. Una base rítmica de dos, Hess i Manzecchi que hi han estat sempre en un altre estàndard interpretat magistralment.
 
El 1958 la seva vida es va capgirar. Mentre estava de gira amb Benny Goodman, va rebre notícies que la seva jove dona, la pianista Lorraine Geller, havia mort. Feia set anys que estaven casats i actuaven junts, i tenien moltes esperances per a les seves futures carreres de jazz. La seva mort inesperada va colpejar amb força a Geller, ell però, va cavar fons per poder oblidar. Va fer dues gires més amb Benny Goodman, l'última d'elles a Amèrica del Sud sota l’ègida del Departament d'Estat dels Estats Units, i a la seva tornada va fer molts concerts a la costa oest. Però la tristesa perdurava.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Tejo Milenario: http://www.tejomusic.com/,
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.


I ves per on que en els temes #1-2 hi tenim a Sonny Grey, trompeta; Herb Geller, saxo contralt; René Urtreger, piano; Jacques Hess, contrabaix; Franco Manzecchi, bateria. Enregistrat l’11 de juliol, 19 de maig de 1962. I seguirem amb un altre tema magnífic compost per Thelonious Monk anomenat....
 
8.2.- Brake’s Sake (Thelonious Monk) 5m40s.
 
I el bo d’en Gigi Gryce va encabir aquest tema de Monk en el disc “Gigi Gryce” del 1955, amb la seva Big Band i també a quartet. El tocà a la cara B de l’LP amb el quartet on hi hagué Thelonious Monk, Percy Heath i l’Art Blakey. I aquesta és una melodia típica de les de Monk, tot i que no es va enregistrar sembla que només dues vegades. I el nostre heroi Geller ha fet de Gryce, i què  bé ho ha fet, amb una molt bona improvisació, i si tenim en compte l’època i tema, poc tocat, doncs és evident que indica que estava al lloro de la modernitat. Sonny Grey ha sonat una mica més ple i fosc que sonava a l’època el bo de David Burns. Bon fraseig, sí, per descomptat i bon gust. I ara com a pianista hi tenim a René Urtreger, que conjuntament amb els de sempre, o sigui, Jacques Hess, contrabaix i Franco Manzecchi, bateria, han fet de base rítmica.
 
Finalment, Geller va decidir trobar-se a si mateix i, com Dexter Gordon, Kenny Clarke i una sèrie d'altres músics de jazz que van abraçar la vida d'expatriat, es va traslladar a Europa el març de 1962. "Volia veure coses noves i allunyar-me de tot", va dir. Les coses van començar a millorar per a l'altista de 34 anys. Va tocar en clubs i sales de concerts d'arreu d'Europa: a París, Berlín Est, Ginebra, Montecarlo, Copenhaguen, Estocolm i Roma. "Estic fent una pilota de tot plegat, ben grossa i bona", va dir. "És molt més divertit que als Estats Units. I he tocat amb grans músics".
 
I encara els escoltarem en el tema de Sammy Cahn & Jules Stein on hi tenim a: Bernard Vitet, trompeta; Herb Geller, saxo contralt; François Jeanneau, saxo tenor; Dany Doriz, vibràfon; i el trio seu de quasi sempre, Jack Dieval, piano; Jacques Hess, contrabaix; Franco Manzecchi, bateria. Enregistrat l’1 de maig de 1962, i tema anomenat...
 
9.6.- It’s You or No one (Cahn & Stein) 6m57s.
 
I aquest és un tema del 1948 que ells dos van escriure per a la pel·lícula musical “Romance on the High Seas”, “Romanç a alta mar”, on la va cantar Doris Day. Un tema a tot Swing i tempo vital, coses que la base de dos, contrabaix i bateria, ens han mostrat, sobretot el primer amb el seu “walking”, i ja des de l’inici, car l’ha iniciat ell mateix. Melodia del tema i improvisacions, i la primera i brutal a càrrec del líder Herb Geller. Fraseig ràpid, tècnica a dojo, llenguatge, què més podem demanar. Bon gust? No, que ja el té. I aquí hi hem tingut el saxo tenor de François Jeanneau i què bé ho ha fet, ell i la resta de companys parisencs que tenien aleshores un gran nivell. També el vibrafonista ho ha clavat, seguint les passes dels més moderns, com en Bobby Hutcherson. I la trompeta dolça, quasi un fiscorn de Bernard Vitet també ha sigut magnífica. En fi, un gran tema i grans interpretacions amb un final de “vuits” entre ells, i també el baterista.


Durant la primavera i part de l'estiu de 1962, Herb residia a París, on va actuar en concert amb grups dirigits pel pianista Henri Renaud. Junts, també van enregistrar música per a anuncis publicitaris i curtmetratges. També va fer treballs radiofònics amb grups All Star organitzats pel pianista Jack Dieval. Els excel·lents enregistraments recopilats aquí provenen d'aquesta època, i en hi  podem escoltar l'altoista en la seva millor forma. Els primers exemples del renaixement d'Herb Geller, tocant amb alguns dels millors jazzmen de l'escena francesa i europea. —Jordi Pujol.
 
I ja els acabarem d’escoltar en el tema de Parker on hi tenim a: Sonny Grey, trompeta; Herb Geller, saxo contralt; i la mateixa base rítmica comentada a l’inici, enregistrat entre l’11 de juliol i el 19 de maig de 1962. I el tema és el magnífic....
 
10.1.- Crazeology (Charlie Parker) 5m47s.
 
I els nostres herois l’han fet ràpid sí, però Parker el va fer encara una mica més, ell, el que posà les bases del Jazz Modern, conjuntament amb Gillespie, Monk, Powell, ells, els nostres herois del Bebop. Es pot escoltar per Parker a la caixa “Complete Charlie Parker on Dial” en el 4rt CD. Kenny Dorham i Hank Mobley també el van enregistrar, i també com Parker a tempo vital. I resulta que Bud Powell el va enregistrar el 1963 a Paris com a “Little Benny, o Bub’s Bubble”, el mateix any de contraure la tuberculosis, ell un músic molt turmentat també mentalment, va fer “Un poco loco”, i que morí 3 anys després a Nova York amb només 41 anys. I Geller ha fet de Parker a tot Bebop, ell a duet amb la trompeta de Sonny Grey que devia passar per allà. Un Swing brutal del trio base que tantes vegades varen tocar junts amb el líder. Solo de llibre del líder com també el que ha fet el trompetista, aquest amb un so ple i contundent. També sona així de ple el piano de Dieval recolzat per la seva base rítmica. Al final, uns “quatres” dels vents amb el baterista i final del tema. Gran tema de Parker  que ells van fer de manera extraordinària allà pel 1962, ideal per deixar-los d’escoltar.


I ja encarant el final del programa, escoltarem alguns temes del disc “Remembering René Thomas”, Joan, això va per a tu. Aquest és un doble CD i com que en el primer hi ha enregistraments d’abans del 1962, els escoltarem en temes del segon. Aquest recull ha estat elaborat per a l'edició en CD per Jordi Pujol. Masteritzat per Pieter De Wagter amb notes de contraportada escrites també per Pujol. El disc és monoaural, remasterització digital de 24 bits, produït per Jordi Pujol per a Blue Moon Produccions Discogràfiques S.L. I també passa com en l’anterior, que hi ha diverses formacions quasi a cada tema, o sigui que per trobar la informació completa haureu de clicar a l’enllaç del disc: https://www.freshsoundrecords.com/rene-thomas-albums/51379-remembering-rene-thomas-2-cd.html. I el disc que  escoltarem té un subtítol que diu així: Actuacions rares i inèdites del llegendari guitarrista de jazz, car això és el que són.
 
I en aquest segon CD hi ha precioses balades com són: “Easy Living”, “Moonnight in Vermont” i “Stardust”. I del magnífic “It Could Happen To You”, en fan dues versions, i ambdues a bon tempo i Swing.
 
Però proposo que els escoltem en el preciós tema a tot Blues, compost per P.D. I amb el RENÉ THOMAS TRIO  & JIMMY SMITH amb René Thomas, guitarra; Jimmy Smith, orgue Hammond B3; Donald Bailey, bateria. Enregistrat al Festival d’Antibes Juan-les-Pins, el 22 de juliol de 1962, i tema....
 
11.12.- Blues (P. D.) 7m50s.
 
I resulta que aquell juliol del 1962 hi hagué Jimmy Smith al Festival d’Antibes Juan-les-Pins encabit ell en el grup de Fats Domino, i per això el nostre heroi René Thomas devia aprofitar la seva estada per tocar i enregistrar el seu concert, esclar, que els devien contractar pel Festival. I he volgut posar aquest tema amb l’organista Jimmy Smith perquè sé que li agradarà molt al meu amic Joan Recolons, tot i estar a punt de no posar-lo per lo llarga que ha estat la nota mantinguda, i forta de volum, que ell ha fet en la seva improvisació. Un tema que l’organista ha fet jo diria que improvisant des de l’inici, tot i semblar la melodia. René l’ha seguit a la guitarra i ja ens ha mostrat tota la seva gran tècnica i bon gust fent un solo magnífic, ell que aprengué les maneres de Jimmy Raney. Una anècdota del Joan és que el va veure a Barcelona just abans de morir d’un atac de cor el dia següent a Santander, el 3 de gener de 1975. I el llarg solo de Smith sí que ha estat brutal, sí, però potser li sobrà la nota mantinguda tanta estona i tan forta que va quedar enregistrada. Un tema per a lluïment propi de l’organista on el nostre heroi va tenir un paper quasi que secundari.
 
René Thomas (25 de febrer de 1927 - 3 de gener de 1975) va ser un guitarrista de jazz belga. A principis de la dècada de 1950, es va traslladar a París, França, i va passar a formar part de l'escena del jazz modern, tocant a l'estil de Jimmy Raney. Va passar breus estades als Estats Units del 1958 al 1962. De tornada a Europa, va fer gires i enregistrar amb Chet Baker, Bobby Jaspar, Kenny Clarke, Eddy Louiss, Stan Getz, Lucky Thompson, Sonny Criss, Jacques Pelzer, Lou Bennett, Charles. "Lolo" Bellonzi i Ingfried Hoffmann.


I ves per on que en els temes #3 al 6 hi tenim al INTERNATIONAL JAZZ QUINTET amb Bobby Jaspar, saxo tenor i flauta; René Thomas, guitarra; Amedeo Tommasi, piano; Benoît Quersin, contrabaix; Daniel Humair, bateria. Enregistrat en directe a Radio-TV, RTBF, Brussel·les, el 16 de gener de 1962. I els seguirem escoltant amb un altre gran tema compost pel líder i guitarrista i el tema es diu...
 
12.6.- I Remember Sonny (René Thomas) 5m11s.
 
I aquí hi tenim a René encabit en aquest quintet internacional, amb un tema propi com el que va fer Benny Golson, “I Remember Clifford”, i aquí ell, “I Remember Sonny”, per a Sonny Rollins, tot i no ser una trista balada. Un tema a tot Swing, de tempo mèdium alt, amb molt bones interpretacions de tots ells. El tema l’han començat amb la melodia a càrrec del guitarrista i heroi nostre. En el segon “chorus” s’hi ha afegit Jaspar al saxo tenor, i ell mateix n’ha iniciat les improvisacions. Gran solo d’aquest tenorista i flautista que també ha sonat a Jazz Club de Nit en vinils de 180 grams reeditats per Jordi Pujol per a Fresh Sound Records. I ara sí que el solo del nostre heroi ha estat de la mida temporal adequada, alhora que l’ha fet amb una gran tècnica i solvència. So net i clar, sense cap efecte, que aleshores només els utilitzaven els guitarristes de rock i ni un dels de Jazz. Improvisacions del pianista Tommassi i una molt reeixida del baixista Benoît Quersin. I no me n’oblido d’un dels millors bateristes de l’escena de Paris, el bo de Daniel Humair disc però enregistrat a la radio televisió de Brussel·les, car el nostre heroi era un guitarrista belga, com també en Philip Catherine. I com l’han acabat, amb la melodia a duet de saxo tenor i guitarra així com molt delicadament.
 
René Thomas va ser considerat el millor guitarrista de jazz europeu de la seva generació per companys músics i crítics, però la seva carrera es va veure afectada per l'escepticisme generalitzat dels aficionats al jazz. Tot i esforçar-se per aconseguir el seu propi espai, mai va obtenir el reconeixement que es mereixia pel seu immens talent, potser pel seu caràcter introvertit i per llargues retirades de l'escena. Tímid i taciturn per naturalesa —sempre arrelat darrere d'un parell de bons puntals—, Thomas es va fer convincent tan bon punt va escollir la guitarra. Va ser llavors quan aquest jazzman únic va brillar realment. Amb un so profund i ric i un control absolut del seu instrument, sempre estava a gust, destil·lant amb delicadesa els passatges més difícils d'una manera senzilla i directa. En els 45 anys que han transcorregut des de la seva mort, René Thomas s'ha convertit en una llegenda, i encara que avui gaudeix del respecte i l'admiració mundial, encara és sovint infravalorat en comparació amb altres grans guitarristes. Aquest disc és un humil homenatge a aquest geni de la guitarra. Jordi Pujol.


Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Nota 79: https://www.nota79.cat/events/,
Nova Jazz Cava:
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club la Vicentina:
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, nosaltres ja fins el 21 d’abril on tindrem de nou al gran saxo tenor de Boston, Benny Sharoni a Quartet. A partir de les 10 de la nit i entrada gratuïta. etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
 
I encara els escoltarem en un tema compost per Tadd Dameron. I ves per on que en els temes #7-11 hi tenim al RENÉ THOMAS QUARTET amb René Thomas, guitarra; Joël Vandroogenbroeck, piano; Benoît Quersin, contrabaix; Daniel Humair, bateria. Enregistrat al Festival d'Antibes Juan-les-Pins, el 20 de juliol de 1962, i el tema es diu...
 
13.9.- Our Delight (Tadd Dameron) 4m59s.
 
I el nostre heroi es veu que va participar diversos dies en aquest gran Festival de la Costa Blava i aquí ho feu amb la seva formació i quartet. Un magnífic tema a tot bebop aplaudit pel públic present al  Festival d'Antibes Juan-les-Pins. I després de la complicada melodia, ell ha fet la primera improvisació, la d’un tema amb una progressió d’acords força entremaliada, com després podreu escoltar o llegir al blog del programa. En aquest solo, realment ens mostrà una gran tècnica i control sobre l’instrument. Velocitat d’execució alhora que bon gust i llenguatge amb tot el Jazz del món. El pianista Joel l’ha seguit, ell amb els aires i maneres de Powell. I després uns “quatres” amb el baterista Humair i final del gran tema de Dameron.
 
I aquest "Our Delight" és un estàndard de jazz del 1946, compost per Tadd Dameron. Es considera una de les seves millors composicions juntament amb "Good Bait", "Hot House", "If You Could See Me Now" i "Lady Bird". És un tema de  bebop moderadament ràpid, i va comptar amb el trompetista Fats Navarro, de qui es va dir que "exhibeix el domini de la difícil progressió d'acords". “El que és bopper aquí és la melodia descentrada i sincopada, així com les veus internes canviants del acords, especialment al final. Aquestes veus, juntament amb l'amor per les melodies, van ser el llegat principal de Tadd a compositors i arranjadors com Benny Golson, Gigi Gryce i Jimmy Heath." Rolling Stone la descriu com una "joia del bop”. La primera publicació és de Dizzy Gillespie l'agost de 1946. En total hi ha més de 120 versions de “Our Delight”. Bill Evans va enregistrar la seva versió per al seu àlbum debut New Jazz Conceptions el 1956.


I seguim ara amb un tema de Parker i mateixa formació del tema anterior de Dameron i el tema és el conegut...
 
14.7.- Au Privave (Charlie Parker) 5m42s.
 
I de nou l’escoltem amb el seu quartet i 20 de juliol de 1962 al Festival d'Antibes Juan-les-Pins. Un magnífic tema de Parker del 1951 i que va enregistrar el 17 de gener del mateix any per Verve. Es pot trobar en la caixa de 10 CDs ”The Complete Charlie Parker on Verve” del 1990, en el 6è CD.  I hem escoltat un Blues, que de ben segur ja ho heu notat, Un blues típic de 12 compassos, però no tant típic per l’harmonia, car ell hi afegí cadències II-V-I a dojo, o sigui que va refer i ampliar els tres acords del Blues original, enriquint-lo molt més pels diferents colors que s’hi poden trobar. I el nostre heroi ens ha mostrat de nou el seu gran talent, malauradament poc valorat pel gran públic al seu moment. Un improvisador nat, veloç, tècnic i ric en idees i molt millor aplicades a la guitarra. Esclar que el van ajudar molt la base rítmica de Joël Vandroogenbroeck, piano; Benoît Quersin, contrabaix i Daniel Humair, bateria, i el primer fent també una bona improvisació al piano. I després, els “quatres” compassos alternant improvisacions el baterista amb el nostre heroi. I després, tema i final.
 
I acabarem aquesta selecció i nosaltres el programa d’avui, amb el tema de Thelonious Monk amb la mateixa formació a quartet, la del 20 de juliol de 1962 i tema anomenat...
 
15.11.- Well You Needn’t (Thelonious Monk) 5m25s.
 
I resulta que aquesta tema, Monk el va enregistrar el 24 d’octubre de 1947 encabit en el seu disc “Genius of Modern Jazz”. Un tema força entremaliat, per melodia i cadència d’acords al pont o la B. Té una estructura típica de 32 compassos i de la forma AABA. O sigui a les A’ es repeteix la melodia, i a la B, sempre hi ha un canvi tonal i a vegades rítmic, explicant altres històries melòdiques, i en aquest cas, famós per la seva seqüència d’acords ascendents i descendents de manera cromàtica, amb mitjos tons. I els aplaudiments venien del tema anterior que van fer al Festival. I el líder ens ha fet la complicada melodia per després executar una altra magistral improvisació. Un tema molt ràpid, i que ell ha sabut explicar d’una manera brutal, on també ha afegit frases utilitzades en d’altres temes. En fi, un grandíssim guitarrista i que gràcies a Jordi Pujol nosaltres hem pogut escoltar en aquestes Actuacions rares i inèdites del llegendari guitarrista de jazz. Doncs amb aquesta meravella de Monk hem acabat el programa d’avui que com sempre espero que us hagi agradat tan com a mi, avui amb aquestes compilacions fetes per Jordi Pujol sobre Sessions enregistrades el 1962 on hem pogut escoltar a Dave Burns, Herbe Geller i René Thomas.
 
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

Programa 539: Víctor Correa, Néstor Giménez i Jaume de Viala, dimecres 15 de març de 2023.

0 comentaris

 


Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “esfera jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz.
 
Doncs primer de tot dir-vos que el concert del divendres va anar molt bé, pels qui vàreu venir i per descomptat que per la magnífica música que ens van fer el Jaume Llombart, Marc Cuevas i Carlos Falanga. Gràcies, gràcies i gràcies a vosaltres i a l’ajuntament de SVDH.
 
I ja parlant del programa d’avui, dir-vos que serà un tant especial, car hi haurà músiques diverses en clau de Jazz i lletres de Castella i Catalunya en els projectes: “Movimiento” de Víctor Correa i “Calidoscopi Embruixat” de Jaume de Viala. I també escoltarem el darrer projecte de la Néstor Giménez Pocket Orchestra, “Astrology”. Amb un microconte de Carme de la Fuente.


I començarem el programa amb el agosarat projecte de Víctor Correa, on “trenca” els esquemes i s’endinsa en la música popular castellana, tota vestida de Jazz, i amb textos populars i de l’Antonio Machado. És el “Movimiento”, que se demuestra andando. Enregistrat en directe el 27 de maig de 2022 al teatre Juan Bravo de Segòvia. I aquí hi tenim a: Violeta Vint: Veu, Mandolina, Pandereta i violí. Víctor Antón: Guitarra i piano. Adal Fernández: so i bateria. Sergio López: Gaita gallega i percussions. Javier Moreno: Contrabaix i Víctor Correa: Creació, lletres, veus, trombó, pandero quadrat i pandereta. I com sempre, dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web del músic i projecte:
https://victorcorrea.info/project/movimiento/.
 
I després de força temps d’absències discogràfiques del Víctor Correa, resulta que ens ha sorprès per aquest canvi estilístic. Anteriors treballs, amb Mayte Alguacil per exemple, dedicats al lletrista Oscar Hammerstein II posats en aquest programa i a tot Jazz, ens ho corroboren. El que avui us presento està farcit de les seves arrels castellanes, després d’haver-se passat uns anys a Mèxic i fent de docent a la Universidad de Veracruz. Trombonista que es va estar entre nosaltres força temps, mentre acabà el seu Grau Superior a l’ESMUC, que després donà classes al Conservatori Superior del Liceu i ESEM Taller de Músics tocant molt pel país, (de fet va venir al Jazz Club la Vicentina amb un projecte a nonet, tots alumnes seus del Liceu i Taller) fent amics per tot arreu on passà, i que en aquest retorn a la seva pàtria petita, ha volgut retre un homenatge als seus avantpassats, musicals i literaris, car la majoria de les lletres són textos, o fragments de textos de l’Antonio Machado. La inclusió de dos grans del Jazz actual, Javier Moreno i Víctor Antón, ambdós havent sonat en aquest programa, i el darrer no fa gaire, fan que l’ambient jazzístic de les seves interpretacions sigui total, també per les del propi líder i trombonista Víctor Correa. Un directe amb un parell de temes que superen els 10 minuts, i que devia ser molt emocionant, també per la “Saeta” que varen tocar. I no m’oblido que en aquest projecte hi ha un actor, català, en Pau que és qui balla en els directes, i per això “Movimiento” és el títol de tot el que passa a l’escenari.
 
I per començar-los a escoltar ho podríem fer amb la magnífica “Saeta” cantada per Violeta i Víctor, però ho farem amb la dolça cançó on canta Violeta i anomenada..
 
1.2.- Soledad Delibes (Víctor Correa) 5m12s.
 
Doncs de quina manera més subtil hem començat el programa d’avui. La personal veu de Violeta ens ha acaronat ja d’entrada. El piano de Víctor, el violí d’ella mateixa, i la pandereta de Víctor, tot plegat abans d’escoltar-la cantant, ha estat la Introducció al tema. La veu de Violeta té un registre molt particular. Gran feina del guitarrista, ara tocant el piano acompanyant-la perfectament i fent unes precioses frases. I després d’aquesta emocionant veu, la improvisació del contrabaixista, que residí força temps a Nova York i del qual li he posat els seus projectes, ha mantingut la subtilesa del tema. Preciós, per començar-los a escoltar.
 
I he pogut llegir això a la seva pàgina web:
“Aquest projecte plasmarà la universalitat d'allò que ens fa humans mostrant com el folklore és fruit de la terra -terra que ja hi era i que en romandrà generant un de nou- a través de la meva pròpia vivència a Castella i de l'estudi de les seves tradicions. El vehicle elegit serà el moviment a través del cos de Pau, el context serà la música i dins de tot això brillaran: el ritme, el cicle, el patró, el pregó. Allò ancestral. Tot això serà revisat des del prisma del present, mirant cap al futur, mantenint la flama, però afegint llenya nova. L'equip està format per set grans professionals i artistes amb gran presència castellana ja que quatre dels set components són nascuts i/o residents a Castella, dos més resideixen a la part madrilenya del nostre “Parc Natural de Guadarrama” i Pau que és de Barcelona.”
 
I un dels dos temes llarg, conjuntament amb “Amanecer Moaña” és el que escoltareu i anomenat...
 
2.7.- Milonga (Víctor Correa) 10m16s.
 
I quin tema més divers i bonic; i de quina manera l’han acabat, cantant-ne una frase que han anat repetint. I amb quina veu l’ha començat Violeta, i ja per després, amb el motiu principal a càrrec del Javier, el violí i piano d’ella mateixa i Víctor Antón, i més endavant el trombó del líder, amb uns moments trencadors, estripats, brutals. El contrabaixista ha donat pas a  la improvisació del líder al trombó. I què maco ho ha fet Correa, amb el recolzament dels arpegis subtils de l’altre Víctor, aquest l’Antón. I aquest l’ha seguit amb una improvisació preciosa, i recordeu que tots els temes els van enregistrar en un directe que van fer a Segòvia. Tres pesos pesants del Jazz en aquest CD personal i sorprenent. Arribant al final, com ha rugit el trombó per deixar pas a la frase cantada per ells i ella, a mode de “Vamp” i així anar-la acabant, aquesta bonica “Milonga”, amb una improvisació col·lectiva final preciosa.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
 
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es,
 
I encara els escoltarem en el tema anomenat...
 
3.3.- Cúpula (Víctor Correa) 7m48s.
 
I “la muerte todo lo acaba”, i el gràcies del Víctor després dels aplaudiments de la gent que assistí al concert. I com l’han començat, primer amb la veu de Violeta i els arpegis de la guitarra de Antón i després ja amb tota la rítmica de les percussions i bateria i els acords del guitarrista. I les veus d’ella i del líder tot i explicant-nos coses que havia escrit Machado, “Creó de la nada un mundo”....probablement. I amb una subtilesa de fons, el líder ens ha fet una magnífica improvisació al trombó amb tot el Jazz del món. Quina mestria la de Correa a les vares del trombó. I quin exquisit gust el de Segòvia. I amb la rítmica del baixista i baterista, Víctor Antón ens ha fet una meravella d’improvisació. Mestre ell de totes les cordes, les de la guitarra i ves que també ho clava amb les del piano, acompanyant com ho fa en aquest projecte. El seu solo ha estat magnífic. Arpegis inversemblants, melodies creades precioses, i tot farcit de Jazz. I després “el sol dijo a la luna, que te beso que te beso. Y la luna le contestó, siempre me vienes con eso, siempre me vienes con eso” i més textos cantats.
 
I també Víctor en dius què:
“Es diu que durant el recorregut de la nostra vida tots els éssers humans compartim un sentiment d'anhel, al nostre interior sentim la manca d'una cosa. Des del nostre naixement vivim en una mena de futur, sempre aprenent i preparant-nos pel demà deixant enrere el nostre «ser original», les nostres arrels, la connexió amb el més primari d'un mateix. Aquest projecte és permetre aprofundir-me en l'enteniment, del què és Castella, la terra on la meva vida va començar, com ha estat la seva influència sobre el camí ja recorregut i com continuar el meu viatge d'una manera conscient des del coneixement. No hi ha res més primitiu que el so i el moviment i des d'aquest enfocament sorgeix el meu projecte. Els sons castellans com a concepció de l'obra, músics professionals que viuen de la inquietud creativa i un cos estudiat i dedicat a la dansa amb què transmetre visualment el missatge.”
 
I ja acabarem aquest interessant projecte amb el tema anomenat....
 
4.8.- India (Víctor Correa) 6m28s.
 
I de nou el baterista amb els sons profunds i ara encetant aquest tema. Víctor al trombó l’ha iniciat fent-ne ja el que seria la melodia. Senzillesa de sonoritat la d’ells dos. Rítmica i melodia, aquí hi és tot. Ell ha desenvolupat la melodia ampliant-la amb la seva improvisació, tot plegat a mode d’Introducció. I aquesta melodia té tot el regust d’una de les melodies jazzístiques, que segur haureu reconegut, aquelles que ens féu John Coltrane. I després, el baterista ha desenvolupat una llarga i magnífica improvisació. Els acords de la guitarra d’Antón i les veus de tots dos, Violeta i Víctor, ells i ella en un tema bàsicament per a lluïment del baterista. I d’aquest manera els hem acabat escoltant, a tot ritme, car, melodies n’hi ha hagut i molt boniques, com també improvisacions.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Campari Milano:
https://www.camparimilano.com/programacio-musical/,
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
 
I després d’aquest projecte sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme tot i parlant-nos d’aquest “Movimiento”. Gràcies Carme per la teva dolçor textual i sempre musical, la de les músiques que escoltem.


I després d’aquesta delícia de composicions de Víctor Correa, farem un salt estilístic a totes bandes on escoltarem alguns temes del darrer projecte publicat el 2021 per Seed Músic, el de l’amic pianista i compositor, Néstor Giménez, “Tetralogy”. I aquí hi tenim a: Jaume Guri, violí; Gabriel Amargant, clarinet; Adrià Plana, guitarra i Néstor Giménez, composició i piano. I com sempre dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç al disc ...
https://seedmusic.eu/en/album/tetralogy/..
 
El compositor i pianista Néstor Giménez dirigeix ​​i presenta “Tetralogy” (Seed Jazz 003), un disc a quartet que sona com una "orquestra de butxaca" i ens transporta a dos universos estimulants. Es tracta de jazz de cambra: música instrumental, meticulosament elaborada, una mica improvisada i amb esperit orquestral, interpretada per quatre músics de trajectòria consolidada i molt vinculats al panorama musical actual. “Tetralogy” repassa dues suites musicals originals inspirades en les tetralogies cinematogràfiques de Mad Max i Indiana Jones. Aquest nou projecte suposa un pas més en la voluntat d'investigar les idees de composició en la música clàssica i contemporània transportades al món del jazz i la improvisació.
 
I les dues Suites són aquestes: Suite I: La llegenda de Henry Jones Jr. on hi tenim: “L'arca de l'aliança”, “El maharajà del palau de Pankot”, “El calze de Crist” i “Les línies de Nazca”, i la Suite II, amb La llegenda de Max el boig, amb “La fina línia del deliri”, “El cowboy de la carretera”, “Negociutat” i “La carretera de la còlera”.
 
I els començarem escoltant en una composició minimalista del Néstor encabida en la Suite La llegenda de Max el boig,
 
5.6.- El cowboy de la carretera (Néstor Giménez) 4m48s.
 
I déu-n’hi-do quin canvi estilístic que acabem de fer. Els sons també han estat força diferents. Aquí no hi escoltarem cap baterista fent de les seves. La rítmica la faran, com ja han fet, els quatre músics amb violí, clarinet, guitarra i piano. Néstor ha fet un treball de recerca dins la música clàssica contemporània, en podríem dir, d’una gran volada. Un tema que ha iniciat l’Adrià a la guitarra, ell de manera sòbria, ja amb la melodia i rítmica inclosa. El piano de Néstor s’hi ha afegit, a mode de contrapunt. I ja per escoltar també la melodia a càrrec del clarinet de Gabriel en el mateix tarannà. La guitarra i piano, alhora, a duet. Melodia del violinista Jaume Guri, també força evolucionada. Moments intensos, canvis diversos, Néstor a munt i a vall del piano. Delicadesa, subtilesa allunyada del Jazz a tot Swing, però amb moments de caire contemporani i espurnes jazzístiques. Així seran les músiques d’aquest quartet, cosa que requerirà potser un petit esforç i atenció.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Nota 79: https://www.nota79.cat/events/,
Nova Jazz Cava:
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club la Vicentina:
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres ja fins el 21 d’abril que tornarem a tenir al bo d’en Benny Sharoni en Quartet i amb l’entrada entrada gratuïta. etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
 
I encara els seguirem escoltant en una altra composició més o menys minimalista del Néstor encabida en la Suite La llegenda de Max el boig, anomenada...
 
6.7.- Negociutat (Néstor Giménez) 6m25s.
 
I de quina manera més dolça l’han acabat, res a veure per com l’han començat, car ho han fet amb el piano de Néstor ja marcant el motiu principal amb tota la rítmica inclosa. Clarinet i violí s’hi han afegit amb moments melòdics. Els delicats arpegis del pianista han servit per incloure-hi més melodies i improvisacions. A partir de llavors, intervencions de violí i clarinet. De moment, sense notícies de Wally-Adrià. I el tema l’han fet a trio. I ja cap al final, el preciós so del violí i el del clarinet, ells dos fent una mena de “téte a téte” impressionant. La persistència del piano del líder, i per sobre d’ell, els sons de violí i clarinet, acabant el tema dolçament.
 
I encara els seguirem escoltant en un tema de la primera Suite La llegenda de Henry Jones Jr, anoment....
 
7.4.- Les línies de Nazca (Néstor Giménez) 5m25s.
 
I de quina manera més rítmica ha començat aquesta composició, primer amb el piano del líder, amb els arpegis, i sempre els acords de la guitarra de l’Adrià. El violí fent-ne la melodia primer sol i després amb el clarinet de Gabriel. I Néstor s’hi ha posat amb una magnífica improvisació on el Jazz més modern hi respira folgadament. Modernitat, més que modernitat diria jo. Contemporaneïtat, això. I de nou una melodia a duet de violí i clarinet, la guitarra puntejada, i allà al fons de tot, el piano del líder. I el duet de Jaume al violí i Gabriel al clarinet és d’una gran volada melòdica i creativa, coses però que deuen estar ben escrites. I al final hem reconegut la melodia inicial feta pels dos solistes del tema, violí i clarinet i sempre els arpegis de fons del líder i pianista. Gran tema.
 
I ja per acabar el seu projecte els escoltarem en una altra composició amb tots els aires de la música clàssica contemporània envoltada de flaires jazzístics, encabida en la Suite II, La llegenda de Max el boig, i anomenada..
 
8. La carretera de la còlera (Néstor Giménez) 5m00s.
 
I vaja quin tema més original que acabem d’escoltar. I l’han acabat de la mateixa manera que l’han començat, amb dues frases de violí i clarinet força potents, sempre però amb el piano de fons rítmic. I després, melodia a duet de violí i clarinet, amb uns crescendos magnífics. I la qüestió rítmica s’ha doblat amb la incursió de la improvisació de la guitarra de Plana. I després, una mena de break relax, amb un so net de la seva guitarra i alguns suaus efectes, i sempre la rítmica del piano del líder. Un Adrià Plana subtil i creatiu, que ha deixat pas a la improvisació de Jaume al violí, farcit ell de modernitat i bon gust. I un final sobtat pel canvi del guitarrista on ha aparegut Gabriel al clarinet i tots ells acabant-ne les seves actuacions prèvies al final del sorprenent tema, el qual han acabat de cop. Bons temes, en l’ona de la més estricta contemporaneïtat, que aquest programa d’avui toca diversos pals, com esteu comprovant. Bravo Néstor, Jaume, Gabriel i Adrià.


I ja encarant la recta final del programa escoltarem un treball on la veu també hi té cabuda, i aquesta vegada amb textos cantats en català, guitarres més rockeres i de fusió, i per tant i de nou, canvi estilístic amb el projecte del Jaume de Viala anomenat “Calidoscopi embruixat”. Enregistrat a Aclam Studios, Barcelona 2021-2022 per Jose Cattaneo. Mesclat i masteritzat per Juan Pablo Alcaro a Argentina (Buenos Aires). Produït i arranjat per Jaume de Viala i Dusan Jevtovic. Producció executiva: Jaume de Viala. I aquí hi tenim a: JAUME DE VIALA: guitarres elèctrica, clàssica i acústica. DUSAN JEVTOVIC: guitarres elèctrics i acústica. JUDIT CUCALA: veu solista. VASIL HADZIMANOV: pianos, sintetitzadors i orgue Hammond. BERNAT HERNÁNDEZ: baix elèctric i fretless bass. ASAF SIRKIS: bateria. ALEKSANDAR PETROV: percussions i Tapan. Col·laboradors: PABLO SELNIK (1,4,6,7,8,10): flauta travessera. ROBINDRO NIKOLIC (3,8): clarinet. CARLES BENAVENT: baix elèctric (11). JOAQUIM "MAX" SUNYER: guitarres elèctrics i flamenca (2). JORDI BONELL: guitarra elèctrica (10). ARNAU GIORDANI: veu solista (11). PAULA DOMÍNGUEZ (2,3,4,5,6,7,8,11): cors. ELVIRA PASCUAL: lletres. Totes les cançons han estat compostes per Jaume de Viala, excepte "Revifalla", de Salvador Avià.
 
Doncs dir-vos que els 43 minuts que duran l'àlbum constitueixen un emocionant viatge que transita per paisatges progressius ("Llangardaixos a les portes de l’alba", "Mel i fel", "Les Jordies"...), de Jazz-Fusion dels 70´s ("Cavalcada per la nocturnitat aràbiga"...) o de l’Ona Laietana barcelonina més mediterrània (“La dansa de l’aigua”). Són 10 temes més aviat curtets, d’entre 3 i 4 minuts tots menys un, que en dura més de 8.
 
I tot i cantar Judit Cucala en la bonica cançó “Les Jordies”, resulta que n’han fet una cantada en anglès per l’Arnau Giordani, i us la posaré pel fet que hi col·labora el gran Carles Benavent amb el baix elèctric, o sigui que els començarem escoltant en la preciosa balada...
 
9.11.- Les Jordies (Jaume de Viala) 4m00s.
 
I ja heu pogut escoltar que aquesta música de Jaume de Viala va per d’altres camins, car, ell ha tornat a recuperar temes que havia compost fa una pila d’anys, a finals dels 70s, i per això aquest tarannà del rock progressiu que li hem escoltat. Els ha recuperat i ”vestit” musicalment parlant, de tota l’actualitat estilística, amb aires de Jazz-Rock-Progressiu. La improvisació del pianista serbi Hadzimanov, ha estat Jazzísticament delicada. També, com he dit en presentar el tema, pel fet de tenir-hi al gran Carles Benavent al baix elèctric, que el fa sonar com ningú més n’és capaç. Aquesta és una bonica cançó d’aquest músic de casa nostra, compositor i guitarrista, tot i que la guitarra que hem escoltat és la de l’amic Dusan Jevtovic. I la veu de l’Arnau també ens ha agradat força. Seguirem escoltant-los amb més i diversos temes.
 
Encoratjat per les crítiques tan positives -provinents de mitjans especialitzats de diferents parts del món- rebudes pel seu primer treball discogràfic "Sonoritat de mil miralls", Jaume de Viala ens presenta ara el seu segon àlbum, "Calidoscopi embruixat". Tot el repertori, excepte tres noves cançons, es remunta als llunyans anys 1978-79, prenent-se l’artista la llicència de retornar una vegada més al passat per actualitzar/reinventar les seves antigues composicions sense perdre les essències. En aquesta obra predomina un estil més Prog-Rock i de Fusion, sense perdre de vista la inspiració mediterrània (preferentment del vessant oriental) i recorrent a patrons rítmics més accelerats.
 
I els seguirem escoltant en un tema en l’ona de la Música Progressiva dels 70s, i esclar que amb alguna espurna de Jazz, on hi col·labora l’amic Pablo Selnik a la flauta, i Paula Domínguez, fent-ne cors.
 
10.8.- Calvet 1979 (Jaume de Viala) 8m00s.
 
I aquest tema és com una mena de Suite, pels diferents estadis per on passa. Ha acabat delicadament, de manera majestuosa, més o menys com l’han començat. I és que els inicis han estat subtils i emocionants amb la flauta de Pablo, i els cors de Paula. I quin canvi melòdic i rítmic amb la guitarra de Dusan, fins i tot amb alguns aires flamencs. I posteriorment, un altre moment per deixar-se anar, escoltant unes veus precioses que ens venen de l’espai. Els arpegis deixant pas al so dolç de la flauta de Selnik; el baterista marcant el ritme “beat”. I quin altre canvi rítmic més sorprenent, ben bé eren així les músiques que es feien en aquells anys “progressius” i “simfònics”. I un altre canvi rítmic i ara amb la improvisació del guitarrista serbi, i una base rítmica de baix, Bernat Hernàndez, teclat i bateria fent el motiu principal; solo del baterista Asaf Sirkis, brutal, i de nou un altre canvi rítmic i aires orientals per les melodies, la del teclat i de quina manera va marcant el ritme baix i baterista, i ja el darrer canvi apropant-nos al final del sorprenent tema.
 
I seguint amb la presentació d’aquest disc: ....Una vegada més, de la mà del guitarrista i coproductor serbi Dusan Jevtovic, Jaume de Viala ha pogut gaudir d'aportacions de músics d'alta escola. Un d’ells és el baterista israelià Asaf Sirkis (elogiat pel mateix Bill Bruford al seu llibre "Uncharted"), que compta amb un rutilant historial: Larry Coryell, Soft Machine Legacy, Carles Benavent, Jorge Pardo, Gary Husband, David Cross, Markus Reuter… Novetats destacables han estat també l’imaginatiu percussionista macedoni Aleksandar Petrov i la participació en tot el disc (al primer havien estat col·laboracions puntuals) de l’excels teclista serbi Vasil Hadzimanov, sense oblidar al baixista català Bernat Hernández. Tot i que aquest treball és més instrumental que l'anterior, la cantant de suggestives textures vocals Judit Cucala retorna interpretant tres peces.
 
I encara els escoltarem amb dos temes seguits, i anomenats..
 
11.4.- La dansa de l’aigua (Jaume de Viala) 2m23s.
12.2.- Cavalcada per la nocturnitat aràbiga (J. de Viala) 3m31s.
 
I la primera dansa és força agradable, vital, amb aires populars i quin final més potent amb la guitarra de Jevtovic. Ha començat dolçament amb veus i mandolines, per després entrar ja el persistent ritme del baterista, acords i melodia del nostre estimat guitarrista Max Sunyer, ell fent-ne la melodia, per després afegir-s’hi el teclat de Vasil Hadzimanov, tot plegat recordant-nos l’Ona Laietana dels 70s. I el segon tema és de nou una revifalla musical dels anys 70s amb tots els aires del Jazz-Rock-Progressiu de l’època. I també sonen aires flamencs, i per això es diu “Cavalcada per la nocturnitat aràbiga”. I quin solo magistral que ens ha fet en Vasil al teclat. Poder comptar amb tota aquesta colla d’amics i grans músics és tot un luxe. I sempre els cors de Paula. I quina potència rítmica té el tema.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records:
www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Tejo Milenario: http://www.tejomusic.com/,
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
 
I ja els acabarem d’escoltar i nosaltres el programa d’avui amb les...
 
13.6.- Espurnes del crepuscle mediterrani (J. de Viala) 3m05s.
 
I he volgut acabar d’aquesta manera, amb aquest brutal tema que ja heu escoltat com ha començat, amb el motiu principal a càrrec de Bernat al baix elèctric i tota la potència del baterista Sirkis. La magnífica melodia a càrrec del guitarrista Jevtovic i ell per sobre del coixí rítmic del  baixista Bernat Hernández i la bateria de Sirkis. Un projecte en l’ona del Jazz-Rock-Progressiu que he volgut recolzar perquè està molt ben parit, i perquè hi ha una bona colla d’amics i músics que també he posat en aquest programa, quan he posat discos de Moonjune Records, que ara ja molt massa que no en poso. De fet, el programa d’avui ha estat molt divers, començant per la música de Víctor Correa, per seguir amb el minimalisme contemporani de Néstor Giménez i acabar de la manera que hem fet, a tot Rock-Progressiu i improvisacions jazzístiques, més o menys. En fi, com sempre espero que us hagi agradat la selecció musical que us he fet, tant com m’ha agradat a mi. I amb un micro conte de Carme de la Fuente.
 
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

Subscribe to: Missatges (Atom)
 

blogger templates |