Programa 695 Italy Jazz: "Close to Mars" (J. Taylor...); "Secret Garden" (Enrico Braco....); "Afrikalia" (Rossi & Zechini), dimecres 14 d'octubre de 2026.

0 comentaris

Enllaç a l'àudio del programa:


Aquest programa i qui us parla, diu això: «Ei, vosaltres dos, atureu les guerres, mala gent». Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.

I de nou un programa dedicat al Jazz que es fa a Itàlia i per això escoltarem tres projectes de discogràfiques amigues i els seus artistes, músics, com són: Cam Jazz i disc «CLOSE TO MARS» amb Taylor, Danielsson, France; Notami Jazz i disc «AFRIKALIA» de Rossi & Zechini; A.MA Records i disc «SECRET GARDEN» de Braco, Poeti, Sciommeri featu. Matt Renzi i doncs amb un micro conte de Carme de la Fuente.


Comencem el programa amb el disc publicat per Cam Jazz i disc «CLOSE TO MARS» amb Taylor, Danielsson, France. Producció artística: Ermanno Basso. Enregistrat i mesclat per Johannes Wohlleben a Ludwigsburg l'octubre de 2006 als Bauer Studios. Masteritzat per Danilo Rossi. Amb John Taylor (piano), Palle Danielsson (contrabaix) i Martin France (bateria). Tota la música és de John Taylor, excepte el tema 9, de Kenny Wheeler. Tots els temes © KEPACH Music S.r.l. (p) 2025 KEPACH Music S.r.l. Sota llicència de CAM CINE TV MUSIC, Inc. Fotografies de Peter Bastian. Fotografia de portada per cortesia de Luca Theodoli.

Doncs quin goig poder escoltar aquesta meravella de treball recuperat per la gent de Cam Jazz. Un disc emblemàtic sobre la figura de John Taylor i insignes companys. Un treball en l’ona dels que feia també el Esbjorn Svensson Trio però amb el personal segell de Taylor. El projecte segueix un tarannà determinat; tots els temes guarden una relació entre ells. És l’esperit del títol del disc, «Prop de Mart». I no és que la música sigui estratosfèrica, com a vegades dic. Close to Mars ens situa en un entorn melòdic farcit de ritme, sovint trencat, gràcies a la gestió de Martin a la bateria i el contrabaix de Danielssen, ambdós traspassats, com també en John, ell el 2015. Un dels temes delicats de tempo i el més curtet és «Ritual»; una delícia de composició pel pianíssim del líder i les escombretes del bateria. «Ballada» és delicat també i més llarg, 5 minuts d’excelsa música amb tots tres en perfecte i dolça comunió. És clar que el tema que titula el disc «Close to Mars» és també d’una profunditat d’allò més aclaparadora amb una línia melòdica preciosa i dolçor rítmica.

És per això que ja els començarem escoltant en aquest tema, i com faig darrerament, sense comentar el tema, que vosaltres ja ho enteneu tot. Som-hi doncs amb aquest...

1.8.- Close To Mars (John Taylor) 6:55.

Quina delícia que acabem d’escoltar per començar el programa, aquest tema que titula el disc «Close to Mars».
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.

Hi ha un tema més amb aquest tarannà íntim i és «Spring», tot i anar-se desenvolupant a mida que passa el temps amb més contingut rítmic. És així també de dolç en els inicis el 4r tema, «Oats» i també amb un puntet més de trempera en els canvis posteriors. D’altres temes amb un pèl més de tempo són els dos primers tracks, «Obstinate» i «Summer», el primer amb un obstinato de la mà esquerra fent aquest motiu recurrent i principal, i començant delicadament. El segon ja amb un tarannà rítmic, melòdic i harmònic d’entrada força interessant. Val a dir que aquests dos aspectes darrers ho aplico a tots els temes del disc.

Per això mateix els escoltarem en aquests dos temes seguits...

2.1.- Obstinate (John Taylor) 5:27.
3.2.- Summer -Phases- (John Taylor) 4:52.

I quins dos temes més interessants que acabem d’escoltar, on l’aspecte rítmic ha estat també molt important. És clar que ambdues melodies i els aspectes harmònics han definit també els temes.


La mort del pianista John Taylor el 2015 va privar el jazz britànic d'un dels seus exponents més singulars: un improvisador i compositor que combinava amb seguretat formes folklòriques i clàssiques amb un enfocament propi i poc convencional del *swing*. Tanmateix, el llegat discogràfic de Taylor —ja de per si considerable— no és estàtic. *Close To Mars* és un enregistrament en trio realitzat a Ludwigsburg el 2006 i publicat ara per CAM JAZZ, el segell que Taylor va triar durant l'última i molt creativa dècada de la seva vida. Acompanyat pel veterà contrabaixista Palle Danielsson i per Martin France —un bateria d'una musicalitat excepcional—, tots dos malauradament traspassats (una altra prova del pas del temps), Taylor interpreta vuit composicions originals (i una del seu difunt amic Kenny Wheeler). Aquest disc no només farà les delícies dels seus seguidors de sempre, sinó que també donarà a conèixer la seva obra a una nova generació que no va tenir l'oportunitat de veure'l actuar. No es tracta encara d'una publicació històrica, però sí d'una d'important i agredolça. *Close To Mars* ens mostra John Taylor en la plenitud de la seva maduresa: familiar, però alhora audaç... (Brian Morton).

Un tema amb contingut contemporani i qüestió rítmica adequada és «In February», on tots tres semblen coincidir improvisant plegats, en una improvisació col·lectiva. I ves per on que el tema més vital és el darrer, per això mateix ja els deixarem d’escoltar en aquest gran tema del seu gran amic Kenny Wheeler anomenat..

4.9.- Ever After (Kenny Wheeler) 4:16.

Sorprenent tema de Wheeler que Taylor va voler incloure en aquest disc, i no ens estranya, no, per la seva modernitat i amb una mica més de vitalitat que els seus propis. Gran tema per ja deixar-los d’escoltar o sigui que moltes gràcies màsters John Taylor, Palle Danielssen i Martin France.

Doncs després d’aquestes meravelloses músiques, sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente. Gràcies Carme per explicar-nos-ho sempre amb la teva poètica i càlida veu.


Seguim el programa amb un altre d’aquests discos publicats a Itàlia, i ho farem amb el disc de A.MA Records publicat el 3 de juliol de 2026 i disc «SECRET GARDEN» de Enrico Braco, Francesco Poeti, Armando Sciommeri featu. Matt Renzi. Enregistrat per Clive Simpson a Extrabeat Recording el juliol de 2025. Amb Enrico Bracco (guitarra), Francesco Poeti (baix elèctric), Armando Sciommeri (bateria) i Matt Renzi (saxo tenor). Temes 1, 5, 7 i 8 compostos per Francesco Poeti. Temes 2, 4, 5 i 6 compostos per Enrico Bracco © i A.MA Edizioni, 2026. Tema 3 d'Irving Berlin.

I ves per on que aquest és un disc que respira delicadeses extremes per la calidesa de les seves músiques. Bracco i Poeti signen unes composicions que parlen de la seva delicada manera d’entendre la música, al menys en aquest darrer disc. Tots els temes tenen, més o menys, un tarannà plàcid, de tempo tranquil, tot i notar-se el Groove que hi ha als temes, allò que fa que el tema camini, em diu la meva filla Marina. Així de delicats hi tenim temes com «Flow» i «Finestrelle», els que més. També «Durante» té aquests ritmes suaus i també «Blue» respira igual, amb un pèl més de vitalitat. 

I per això ja els escoltarem en aquest darrer tema compost per Enrico Braco...

5.4.- Blue (Enrico Braco) 6:11.

I què em dieu d’aquesta meravella, oi? Una delícia de tema, de composició, d’interpretacions d’aquest trio de guitarra, saxo tenor i bateria, formació un tant atípica.

Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
Sunset Jazz Club, Girona:
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.


I la resta de temes segueixen la mateixa dolçor tot entre els quals hi ha una magnífica interpretació del tema d’Irving Berlin, el preciós «How Deep is the Ocean». I hi ha un altre tema que ens recorda el «All The Things You Are» de Jerome Kern anomenat «All Intervals You Are» de Francesco Poeti. I un pèl més vital és la revisió que fa Braco de «Stella by Starlight» aquí anomenat «Stella Variation». 

Doncs proposo que els escoltem en aquests dos temes seguits....

6.2.- Stella Variation (Enrico Braco) 6:32.
7.7.- All Intervals You Are (Francesco Poeti) 4:04.

Estareu d’acord amb mi que aquestes revisions fetes de estàndards de Jazz tenen una personalitat ben marcada, la dels dos compositors, i més diria jo, la del grup i disc, car té tot ell un tarannà ben definit, com estem escoltant.

El trio Secret Garden és el fruit d'una col·laboració consolidada entre tres músics molt actius en l'escena jazzística italiana. El seu repertori inclou composicions originals d'Enrico Bracco i Francesco Poeti, que combinen a la perfecció gràcies al seu caràcter melòdic i a la seva profunditat expressiva. La seva escriptura posa un èmfasi especial en l'exploració harmònica i rítmica no convencional, sense perdre de vista la gran musicalitat i el caràcter cantable de les seves peces.

La seva música s'inspira en diversos corrents estilístics: des de l'ambient jazzístic de Nova York fins a les atmosferes més etèries d'influència europea, passant pel repertori de la gran tradició jazzística, amb una referència especial a l'estil "cool" de Lennie Tristano. No és casualitat que hagin decidit incloure —a més de l'estàndard "How Deep Is the Ocean" d'Irving Berlin— *contrafacts* basats en la inspiració melòdica i harmònica de temes com "Stella by Starlight" i "All the Things You Are". L'àlbum es veu enriquit per la presència del saxofonista nord-americà Matt Renzi, un músic d'estil molt personal amb qui els tres líders del grup han col·laborat en diverses ocasions.


I ja els acabarem d’escoltar en el magnífic tema de Francesco Poeti anomenat...

8.5.- ​​Surf (Francesco Poeti) 6:10.

I sí que aquest tema és un pelet més vital i amb quin Swing que l’han fet més increïble, gràcies al Walking del baixista Poeti ell també el compositor. I quina sort haver pogut comptar amb el saxo tenor americà Matt Renzi, que pel cognom déu tenir arrels italianes. Ideal tema per ja deixar-los d’escoltar, o sigui que felicitats nois Enrico Bracco, Francesco Poeti, Armando Sciommeri i és clar que a Matt Renzi.


I ja acabarem el programa d’avui amb el darrer disc publicat per Notami Jazz publicat el 6 de juny de 2026 i disc «AFRIKALIA» de Mike Rossi & Roberto Zechini. Enregistrament en directe en concert, mescla i masterització de Dario Aspesani. Productor: Toto Ciccotelli de Notami Jazz. Amb Mike Rossi (saxo tenor, saxo soprano, flauta) i Roberto Zechini (guitarra elèctrica, guitarra acústica, efectes).

I com més endavant entendreu, el duo Afrikalia ve de la llarga col·laboració entre dos músics, l’un italià, en Roberto i l’altre sudafricà, en Mike Rossi. Un duo de guitarra i saxos, gens habitual, però que inclou ja els aspectes de l’harmonia i ritme, per la guitarra, i de la melodia pel saxo i també guitarra. Dels 6 temes del disc, recordeu que és una gravació en directe, n’hi ha un que sobrepassa els 13 minuts i segon track, «Mente Sovrana» el qual incorpora molts canvis. Ara bé, un dels més dolços de tempo i de melodia és el que Mike interpreta al saxo soprano, amb una melodia que et posa la pell de gallina, i anomenat «Il Mentecatto» i tema de Roberto. Un altre amb aquest tarannà de tempo delicat és «Buongiorno le Marche» tema de Mike i que aquest toca amb el saxo tenor, tema que va agafant corpulència, la del so del tenor. I sí que també hi varen incorporar un «Tango» titulat així mateix, amb Mike amb el saxo soprano ja fent la melodia a l’inici, i posterior improvisació. Roberto ho farà després. I ves per on que varen fer un Blues amb el qual obren la llista de temes en aquest disc, i tema anomenat «40 Club».

I per això, i perquè és un gran tema, ja els començarem a escoltar en aquest tema del saxofonista..

9.1.- 40 Club (Mike Rossi) 7:20.

I què bo, haver-los escoltat en aquest magnífic tema a tot Blues i magnífiques improvisacions, amb el guitarrista fent també la línia de baixos i la rítmica, a la vegada, mentre que Mike al saxo tenor desgranava un reguitzell de notes. I què subtil el solo del guitarrista Roberto.

I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Sedajaz Records:
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.

I sí que hi ha aquell tema que us he comentat, el més llarg de més de 13 minuts, i per això ara mateix l’escoltareu, anomenat....

10.2.- Mente sovrana (Roberto Zechini) 13m49.

Meravella de llarg tema per com els dos músics interactuen entre ells, ajudant-se, col·laborant l’un en l’aspecte rítmic mentre l’altre fa el melòdic. També s’acoblen la mar de bé durant les corresponents improvisacions, essent dos en un, i per això els temes els surten tan rodons.
El duo AFRIKALIA representa un diàleg sonor que fusiona el jazz contemporani i la improvisació espontània amb influències culturals africanes i italianes. La seva sinergia neix d'un vincle profund entre Itàlia i Sud-àfrica, una relació que ha evolucionat amb el temps fins a convertir-se en una amistat fraternal. Aquesta publicació té una història de fons llarga i bonica: és una instantània musical del viatge que hem compartit al llarg dels anys. Des del 2012, quan en Mike em va convidar a Sud-àfrica per a una sèrie de 22 concerts, la nostra col·laboració artística ha florit gradualment fins a esdevenir una amistat duradora. No hi ha un repertori únic i fix que defineixi Afrikalia; hem actuat arreu d'Europa i l'Àfrica en escenaris molt diversos —des de cicles de concerts i festivals fins a clubs— i sovint hem col·laborat amb els mons del teatre, la literatura i la fotografia. Al llarg de la nostra trajectòria creativa, hem conegut innombrables artistes que s'han unit a nosaltres en diverses ocasions per a concerts i actuacions. El juliol del 2025, durant el World Land Festival de Falerone (a la regió de Les Marques) —dirigit per Dario Aspesani—, vam ser convidats a actuar i a enregistrar el concert en directe que esteu escoltant ara. Després de parlar del projecte amb en Toto Ciccotelli, de Notami Jazz, l'equip de producció va decidir publicar aquest enregistrament en format de llibre, oferint així una visió de les nostres vides com a artistes.

I ja només ens queda un tema, un pel més vital i per això ja els deixarem d’escoltar en el tema anomenat..

11.5.- SO SO (Mike Rossi, dedicat a Roberto Zechini) 8:05.

Ja heu escoltat la introducció que ha fet Mike Rossi el qual li ha dedicat al seu amic italià Roberto Zechini. Magnífic tema de Rossi el qual ens ha frapat pel potent so del seu tenor. I és clar que gran feina de Roberto a la guitarra fent la cosa rítmica i la solista, improvisant tots dos com hem escoltat avui. O sigui que ideal tema per deixar-los d’escoltar i felicitats nois Mike Rossi i Roberto Zechini i nosaltres acabar el programa d’avui, que com sempre espero que us hagi agradat tant com a mi.

Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Llibreria Byron: Barcelona
Nova Jazz Cava: Terrassa
Jazz Club Sant Vicenç: Sant Vicenç dels Horts
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres ja fins el 18 de juliol que començarem el 17è Festival de Jam Sessions a SvdH a l’Auditori del Molí dels Frares amb alumnes de G.S. de quatre de les millors escoles de música de casa nostra, ESM Jam Session, ESEM Taller de Músics, ESMUC i Conservatori del Liceu. Entrada gratuïta a partir de les 20h. Us hi esperem.

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

Programa 694 - Origin Records: Brad Goode Quintet featu. Ernie Watts, Andrew Kim i Ben Patterson, dimecres 30 de setembre de 2026.

0 comentaris

 Enllaç a l'àudio del programa:



Aquest programa i qui us parla, diu això: «Ei, vosaltres dos, atureu les guerres, mala gent». Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.

Doncs ja hi tornem de nou amb un programa dedicat a l’editorial amiga, la de John Bishop, «Origin Records» i algunes de les seves novetats aparegudes el mes de juliol. Podrem escoltar al jove trombonista d’origen asiàtic Andrew Kim i disc «Lineage». També a un altre trombonista ja més maduret, en Ben Patterson i disc anomenat «Stretch» i ja acabar amb el disc enregistrat en directe, el de Brad Goode Quintet featu. Ernie Watts, «Live Your Dream at North Street Cabaret».


I començarem el programa d’avui amb aquest darrer disc «Live Your Dream at North Street Cabaret» de Brad Goode Quintet featu. Ernie Watts publicat el 19 de juny de 2026. Enregistrat per Buzz Kemper, Audio for the Arts a North Street Cabaret, Madison, WI, el 5 d'octubre de 2025. Mesclat per Socrates Garcia, Johnstown, CO. Masteritzat per Chris Wright a Violet Studio, Boulder, CO. Amb Brad Goode - trompeta, Ernie Watts - saxo tenor, Adrean Farrugia - piano, Jay Anderson - contrabaix, Adam Nussbaum - bateria. Composicions de: (1) Goode; (2,5) Watts; (3,8) Farrugia; (6) Nussbaum; (4) Jimmy Davis, Roger Ramirez i James Sherman; (7) Frank Churchill i Larry Morey. Notes del disc de Neil Tesser. Disseny i maquetació de la portada de John Bishop. Produït per Brad Goode.

I un concert enregistrat en directe té sempre un punt més d’emoció, car, la qüestió vivencial del públic assistent es palpa, alhora que se senten els seus aplaudiments. També passa que els temes són més llargs, bàsicament perquè les improvisacions són més llargues i normalment, improvisen tots els músics. En aquest concert hi va haver balades, com és normal, i la més sentida, de sentiment va ser la interpretació que van fer del clàssic «Lover Man» que tant Billie Holiday com Charlie Parker van immortalitzar. En aquest tema, el líder Brad Goode va ser l’estrella única fent una increïble improvisació. Un altre tema delicat és el que titula el disc «Live Your Dream» i tema el més llarg de més d’11 minuts ara però amb els dos vents la melodia. Un altre amb aquest tarannà però un pèl més vital és «I Miss Missing You». També és així de bonic el clàssic que va popularitzar Miles Davis, «Some Day My Prince Will Come», amb el saxo tenor d’Ernie Watts acaronat-nos ja d’entrada, i aquesta vegada essent ell la única estrella al firmament, sense oblidar la base rítmica, és clar. Un directe amb força temes delicats, cosa no massa habitual, i per això el tema «For Michael» que podria estar dedicat a Michael Brecker és així també de bonic.

Doncs ja els començarem escoltant en el magnífic tema del bateria Adam Nusbaum anomenat...

1.6.- I Miss Missing You (Adam Nusbaum) 8:58.

I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Sedajaz Records:
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.

Pràcticament tots els sons possibles sorgeixen de la trompeta de Brad Goode... les seves línies melòdiques amb tota l’energia, són repetides ràpidament per Ernie Watts al tenor; els seus passatges igualen i sovint amplien els solos i les idees de Goode. «DownBeat».

"... talents brillants, i juntament amb una secció rítmica excepcional, han format un conjunt magnífic... la seva música ofereix tot tipus d'oportunitats per a la creativitat i l'expansió." Thomas Cuniffe.

I la resta de temes són més vitals, tot i que alguns no massa més, com és el cal d’un altre dels que depassa els 11 minuts, «Half Moon», iniciat amb una Intro a piano sol, i ja la melodia de la càlida trompeta del líder Brad Goode. Serà després quan intervendran els demès companys i aparèixer també la qüestió rítmica amb els copets a plats a la bateria de Nussbaum. I sí que hi ha un tema força divertit amb un ritme així com Latin que d’entrada ens captivarà, i més que ho faran els sons dels dos vents fent la melodia i posteriors improvisacions i tema anomenat «Goose Dance».

Escoltem-lo doncs...

2.8.- Goose Dance (Adrean Farrugia) 7:36.

Documentats per primera vegada junts al disc That's Right! del 2018, la relació musical del virtuós trompetista Brad Goode i el llegendari saxofonista Ernie Watts es remunta a 8 anys abans, quan es van conèixer junts en un escenari. La seva vívida relació musical es fa immediatament evident i, des de llavors, han buscat oportunitats anuals per fer gires, emocionant cada vegada el públic amb les seves improvisacions d'estil funambulista d'alta energia dins d'una col·lecció de composicions originals en constant expansió. Live Your Dream captura el quintet en directe al North Street Cabaret de Madison, Wisconsin, on la secció rítmica del bateria Adam Nussbaum, el baixista Jay Anderson i l'inventiu pianista Adrean Farrugia impulsen la banda a través de les melodies aportades per cada membre, a més d'àmplies lectures de quartet de "Someday My Prince Will Come", amb Ernie, i la col·laboració de Brad a "Lover Man".

I sí que el tema que sembla més vital és el primer track del disc «Covid Nightmare», el «mal son del Covid», i ho sembla per la Intro dels dos vents. La cosa és que posteriorment també esdevé un tema a tempo mèdium, i finalment, no hi ha cap tema vital d’aquells tan evidents.

I nosaltres ja els acabarem d’escoltar en aquest tema..

3.1.- Covid Nightmare (Brad Goode) 8:36.


I segueixo amb aquest programa dedicat a Origin Records i ara amb el jove trombonista Andrew Kim i disc «Lineage» publicat el 24 de juliol de 2026. Enregistrat el 16 de maig de 2025, mesclat i masteritzat per Corey DeRushia als Troubadour Recording Studios, Lansing, MI. Amb Andrew Kim - trombó; Sharel Cassity - saxo alt, saxo tenor, flauta; Xavier Davis - piano; Rodney Whitaker - contrabaix; Ulysses Owens Jr. - bateria. Convidats: Randy Napoleon - guitarra (5,10); Michael Dease - saxo baríton (3,7); Steven Bowman - contrabaix (1,3,5,9). Composicions (1,5,6,7,9) Andrew Kim; (2) Rodney Whitaker; (3) Xavier Davis; (4) J. J. Johnson; (8) Curtis Fuller; (10) Victor Young. Fotografia de la portada per Yujen Tsai / ÜJIN Studio. Disseny i maquetació de la portada per John Bishop. Produït per Michael Dease.

I aquest magnífic disc té una diversitat de ritmes i tempos, alhora que de compositors, com heu escoltat ara mateix. De balades n’hi ha una, que a més és una composició pròpia del líder Kim anomenada «Welcome Home» on destil·la delicadesa i maduresa interpretativa-compositiva. I un altre tema més o menys en aquesta ona és el de Victor Young, el conegut «Stella by Starlight» interpretat a tempo doblat i Swing en la primera improvisació, la del líder al trombó i tema a trio de trombó, guitarra i contrabaix. A partir d’aquí, els temes ja tenen una determinada trempera, alguns més i d’altres menys com és «Nostos» iniciat pel bateria i després amb motiu a càrrec del pianista i Swing en la improvisació del guitarrista i tema de Kim. Un altre amb aquest tarannà i propi també és «Awaken» amb una primera improvisació a càrrec del pianista.

I ja els escoltarem en el preciós tema de Victor Young amb Randy Napoleon a la guitarra i Steve Bowman contrabaix, ells dos els convidats...

4.10.- Stella By Starlight (Victor Young) 6:08.

I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.

Té habilitat, té gust i té aquest gran so daurat. Per això ell és el futur del trombó de jazz? Sí... és molt brillant. Michael Dease.

"Andrew Kim forma part del renaixement actual del jazz. La seva interpretació és expressiva, precisa i sorprenentment virtuosa. És una meravella." Randy Napoleon.

I ja la resta de temes segueixen el tarannà de la «tradició» a tot Swing i Neo-Bop, tot i recordar-nos alguns aspectes del Jazz West Coast com és el cas del tema de Curtis Fuller «Bit of Heaven» amb el mateix Swing i gust musical. Un pèl més viu és el també tema propi «Discovered Ease». 

I és clar que si podem escoltar el saxo baríton de Michael Dease ho farem en el tema del pianista Xavier Davies anomenat..

5.3.- Shadrach, Meshach, and Abednego (Xavier Davies) 6:42.

Celebrant aquells que van proporcionar anys de mentoria, juntament amb l'impuls continu a través de l'arribada d'aquest enregistrament de debut, el trombonista Andrew Kim ofereix un resultat que és molt més que un projecte final de carrera. «Lineage» és un àlbum formidable, un testimoni de l'abraçada i la immersió diligent de Kim en la «tradició» sota la guia dels magistrals músics Michael Dease (productor, aquí) i, últimament, Marshall Gilkes, mostrant un signe clar que està preparat per beneficiar aquest llegat a través de les seves pròpies contribucions innovadores. Juntament amb el saxofonista Sharel Cassity, el pianista Xavier Davis, el baixista Rodney Whitaker i el bateria Ulysses Owens Jr., els arranjaments de Kim de clàssics de J.J. Johnson i Curtis Fuller, juntament amb cinc de les seves pròpies composicions, fan que la banda vibri i vibri des del principi.

I de temes vitals n’hi ha alguns com és el cas del segon track i tema del conegut baixista Rodney Whitaker anomenat «The World Falls Again». També ho és el primer track i tema propi «Kimposter». 

Però nosaltres ja els acabarem d’escoltar en el gran tema de J. J. Johnson anomenat..

6.4.- Cube Steak (J. J. Johnson) 4:51.


I ja acabem el programa d’avui amb un altre trombonista, aquest ja no tan jove, i estic parlant de Ben Patterson i disc «Stretch» publicat el 19 de juny de 2026. Enregistrat per Bob Dawson el 17 i 18 de desembre de 2025 i mesclat per ell mateix als BIAS Studios, Springfield, VA. Enginyer assistent: Tom Tyra. Masteritzat per Mike Monseur a Axis Audio, Nashville, TN. Amb Ben Patterson - trombó, Shawn Purcell - guitarra, Harry Appelman - teclats, Miles Brown - contrabaix, Todd Harrison - bateria. Totes les composicions són de Ben Patterson. Pro Jazz Charts (ASCAP). Disseny i maquetació de la portada de John Bishop. Produït per Ben Patterson, Rich Sigler i Bob Dawson. https://originarts.com/recordings/recording.php?TitleID=82953.

I aquest disc és també una joia de composicions, totes del líder i també trombonista, el bo de Ben Patterson. I de temes macos i delicats n’hi ha com és «This is What I’m Doing» amb un magnífic solo del líder. En aquest projecte contrasta molt la sonoritat de la guitarra de Shawn Purcell per dissonàncies, per exemple en aquest tema. I ja els temes deriven cap a d’altres derroters un tan funkies com és el cas del tema «Confidence and Doubt», amb moments a duet de trombó i guitarra, destacant molt la sonoritat estratosfèricament aguda de la guitarra de Purcell en el seu brutal solo. I un altre tema impressionant és «Ship of Fools» amb uns duets de trombó i guitarra ja fent la melodia, increïbles tots dos, i bon marcatge del bateria Harrison. I un pèl més vital és el tema que titula el disc i també amb un puntet de marcatge rítmic pel bateria i tema anomenat «Stretch». I un altre tema a tempo mèdium i carregat de Swing és el tema, aquest sí dedicat a Michael Breker anomenat «Missing Michael».

Doncs ja els començarem escoltant en aquest gran tema..

7.9.- Missing Michael 8:04.

"...una ploma i una ment lliures de normes i expectatives, i un equip unit de compatriotes musicals." Dan Bilawsky, All About Jazz. 

..una alegria absoluta de principi a fi, portada a la vida per un conjunt fenomenal. Paris Move.

Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
Sunset Jazz Club, Girona:
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.

I ja la resta de temes tenen una magnífica trempera, coses de les quals en té molta culpa el guitarrista Purcell i el bateria Harrison. I un d’aquests temes és «Davis and Francis» també amb la sonoritat de l’orgue a càrrec de Harry Appleman i participació i increïble sonoritat a tot «Wha-Wha» de la guitarra de Purcell. Temes més vitals són «Oops, Wrong Timeline» a duet melòdic ja d’entrada de trombó i guitarra i ja la impro de l’orgue de Harry. I així és també el primer track «Unbridled» a duet melòdic inicial de nou de guitarra i trombó, i ja la improvisació de Ben al trombó a tot Swing..

Escoltem-los doncs en aquest tema...

8.1.- Unbridled (Ben Patterson) 6:06.

Impulsat pels dies musicalment eclèctics, disciplinats i plens de gent com a director musical dels Airmen of Note, el trombonista/compositor Ben Patterson i el seu cercle reduït de col·legues de la zona de Washington DC han continuat amb aquesta energia des de llavors. Durant l'última dècada, el guitarrista Shawn Purcell, el pianista Harry Appelman i el bateria Todd Harrison han estat fonamentals per veure la visió de Patterson, ells sempre allà per donar-li suport, però també per impulsar-lo a llocs inesperats. A «Stretch», el baixista Miles Brown s'uneix a l'equip mentre s'endinsen a través d'un ampli conjunt de 10 originals, alguns dels quals reflecteixen influències en la música de Patterson, com ara les de Michael Brecker amb "Missing Michael", la de la secció rítmica de Tower of Power amb "David and Francis", mentre que els sons i maneres d’interpretar de John Scofield i Pat Metheny també impregnen el paisatge musical.

I ja els dos més bèsties són «Phrenetic» i «Or Maybe You Would» i per això nosaltres acabarem el programa i ja els acabarem d’escoltar en el tema..

9.6.- Or Maybe You Would (Ben Patterson) 5:38.

Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Llibreria Byron: Barcelona
Nova Jazz Cava: Terrassa
Jazz Club Sant Vicenç: Sant Vicenç dels Horts
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres ja fins el divendres 2 d’octubre a l’Auditori del Molí dels Frares, on podrem gaudir d’un concert del Festival l’Hora del Jazz – Memorial Tete Montoliu amb el Jossy Botte & Giuseppe Campisi Quartet, el primer, saxo tenor i el segon, contrabaix, amb Oriol Vallès, trompeta i Joan Casares, bateria. Entrada gratuïta Us hi esperem a partir de les 22h.

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

Programa 693 - FSNT: Francesca Tandoi, Agustín Grasso i Fran Ramos, 23 de setembre de 2026.

0 comentaris

Enllaç a l'àudio del programa:

 
Aquest programa i qui us parla, diu això: «Ei, vosaltres dos, atureu les guerres, mala gent». Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.

I ja en aquest segon programa d’aquesta temporada al Jazz Club de Nit i de nou dedicat a la nostra estimada editorial Fresh Sound Records i la seva vessant més contemporània, la de Fresh Sound New Talent amb alguns dels seus més actuals projectes com són el de l’amic i gran saxo alt Fran Ramos i disc anomenat «Steppin’ Beyond» i el de l’Agustin Grasso i disc «a Brooklyn MixTape» mentre que el de la sèrie 5100 és el de la gran pianista italiana Francesca Tandoy i el seu «Songbook, Vol.1» i avui amb un micro conte de Carme de la Fuente.

Enregistrament de tots aquests sons © i Ⓟ 2026 per Fresh Sound Records Blue Moon Produccions Discogràfiques S.L. i és clar que el Productor Executiu és Jordi Pujol.


Començarem amb el disc de la magnífica pianista italiana Francesca Tandoi i el seu «Songbook, Vol.1». Enregistrat per Francesco Ponticelli als estudis Cicaleto, Arezzo, Itàlia, el novembre de 2025, mesclat per Francesco Ponticelli. Amb Francesca Tandoi (piano i veu), Stefano Senni (contrabaix), Pasquale Fiore (bateria). Quartet de corda acústic de jazz (#1-4 i #6): Cesare Carretta (violí 1), Silvia Maffeis (violí 2), Monica Vatrini (viola), Enrico Guerzoni (violoncel). Convidats especials: Becca Stevens (veu, a #3), Stacey Kent (veu, a #6). Lletra de Joanna Wojtkiewicz per a "Hope". Lletra d'Ineke Heijliger per a "Memories of Love". Totes les composicions són de Francesca Tandoi. Arranjaments de corda de Cristiano Arcelli. Veus de "Hope" enregistrades, produïdes i editades per Becca Stevens. Edició addicional de lletres per Becca Stevens. Stacey Kent apareix cortesia de Naïve Records. Jim Tomlinson: coproductor de "Memories of Love". Produït per Francesca Tandoi.

I aquest preciós àlbum està farcit de músiques plenes de lirisme, per les pròpies composicions de Francesca, perquè l’acompanyen dues magnífiques veus les de Becca Stevens i Stacey Kent, per la dolçor del quartet de corda en 5 temes, i és clar que pel propi trio de la líder amb Stefano Senni contrabaix i Pasquale Fiore, bateria. També hi ha diversitat de ritmes i tempos, com és habitual. I de delicats en tenim diversos, com és «Hope» amb la veu de Becca i «Memories» amb la de Stacey i també el darrer track «Day Off» que Francesca interpreta a piano solo. Així és el segon track «Cicada Hilk» ja d’entrada amb el tema fet pel contrabaix de l’Stefano. I la resta de temes tenen tots una determinada trempera rítmica, començant pel primer «I’ll See You in My Dreams» que és força bonic i ja amb el quartet, com també és «Windance» a quartet.




Doncs per començar el programa els escoltarem en el tema...

1.3.- Hope [Feat. Becca Stevens] (Francesca Tandoi) 4:48.

Aquest àlbum marca un nou capítol en el meu viatge: el meu primer disc completament compost per composicions originals, algunes noves, algunes revisades amb arranjaments frescos. Estic profundament agraïda a Cristiano Arcelli, els increïbles arranjaments del qual van fer realitat els meus somnis musicals de tota la vida. L'extraordinària presència de Becca Stevens i Stacey Kent —dues de les meves veus preferides al món— va elevar aquesta música a un lloc més alt. Gràcies a Joanna Wojtkiewicz per capturar l'esperit de "Hope" en paraules, i a Ineke Heijliger per revelar l'ànima de "Memories of Love" a través de les seves lletres. El Quartet de Corda Acústica de Jazz —Cesare Carretta, Silvia Maffeis, Monica Vatrini i Enrico Guerzoni— va enriquir aquestes peces amb calidesa i profunditat. A Stefano Senni, el meu amor, el teu talent i el teu suport van donar forma a l'ànima mateixa d'aquest àlbum. A Pasquale Fiore, el teu art va obrir noves portes musicals dins meu. A Jordi Pujol de Fresh Sound, gràcies per creure en aquest projecte des del principi. A Luigi Sidero, gràcies per la teva guia constant. Vam crear aquest àlbum junts. I a través d'aquest viatge, finalment vaig entendre el veritable significat del treball en equip: molts cors donant forma a una sola veu. Gràcies per fer cantar aquest somni. —Francesca.

I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Sedajaz Records:
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog


I ja per acabar d’escoltar-la a ella i a ells, els escoltarem en..

2.8. Dark and Stormy (Francesca Tandoi) 4:38.
3.5. New Sol (Francesca Tandoi) 4:38.

I després d’aquestes magnífiques músiques sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente. Gràcies Carme per les teves renovades dolçors i benvinguda de nou al programa després de les merescudes vacances.


I segueixo amb els altres dos projectes de FSNT i el primer el de l’Agustin Grasso i disc «a Brooklyn MixTape». Enregistrat per Michael Brorby a Acoustic Recording, Brooklyn, Nova York, octubre de 2025. Mesclat per Paco Amenabar. Masteritzat per Klaus Luchs. Disseny de portada: Noah Wilson. Produït per Agustín Grasso, Hans Luchs, Felipe Arce. Amb Agustín Grasso (bateria), Hans Luchs (guitarra), Felipe Arce (contrabaix). Convidats: Sergio Wagner (trompeta a #2, 6 i 8), Ochion Jewel (saxo tenor a #1, 3, 4 i 5). Tots els arranjaments d'Agustín Grasso, Felipe Arce i Hans Luchs.

L'Agustín és un bateria, líder de banda i educador de Buenos Aires, Argentina. Va començar a tocar la bateria als 15 anys i des de llavors s'ha enamorat de la música moltes vegades. El 2013 va decidir deixar Buenos Aires i anar a Nova York per perseguir el seu somni d'aprendre i compartir escenari amb els herois vius de la música coneguda com a Jazz (Black American Music). Un cop als Estats Units, va passar els seus primers anys "formant-se" a l'escena del jazz de Nova York. Va ser una experiència intensa i fonamental que li va permetre perfeccionar les seves habilitats, construir una reputació i aprendre de mestres en l'entorn de jazz més competitiu del món.

I ja els escoltarem en el tema de Sting que ells han reconvertit a tot Jazz, sobretot en les improvisacions i aquí de convidat el saxo tenor de l’Ochion Jewel..

4.1.- If I Ever Lose My Faith in You (Sting) 5:13.

L'Agustín va començar a descobrir els seus homòlegs musicals durant aquest període: artistes amb els quals comparteix una connexió natural, músics que entenen i senten la música d'una manera similar. El trio principal darrere d'aquest àlbum (el guitarrista Hans Luchs, el baixista Felipe Arce i l'Agustín a la bateria) és un reflex genuí d'aquest vincle. Durant els darrers tres anys, aquest grup ha actuat regularment a l'escena del jazz de Nova York, així com al Canadà i Mèxic. A través d'innombrables concerts i gires, han desenvolupat un llenguatge musical compartit i un profund sentit de confiança a l'escenari.

BROOKLYN MIXTAPE sorgeix com un desenvolupament natural d'aquest viatge: un mosaic musical d'estils i cançons, modelat a través de la lent de les seves personalitats diferents però profundament connectades. Per completar el conjunt, el trio va convidar el trompetista Sergio Wagner i el saxofonista Ochion Jewel a contribuir en algunes pistes seleccionades, afegint textures riques que milloren encara més els arranjaments i les composicions de l'àlbum.

I ja els acabarem d’escoltar en el tema anomenat, també amb el saxo tenor de l’Ochion Jewel..

5.3.- Rancho Relaxo (Hans Luchs) 5:02.

I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.


I ja per acabar el programa d’avui, escoltarem el primer treball personal del saxo alt valencià Fran Ramos, enregistrat per Alberto Pérez al Sol de Sants Estudis, Barcelona, ​​22 i 23 d'octubre de 2025. Mesclat per Jordi Matas. Masteritzat per Pieter De Wagter. Amb Fran Ramos (saxo alt), Diego Hervalejo (piano), Camil Arcarazo (contrabaix), Enric Fuster (bateria). Convidats especials: Gorka Benítez (saxo tenor a #5), Tomeu Garcias (trombó a #4,6,9,11,12), i Pep Garau (trompeta a #6,9,11). Fotos: Núria Sánchez. Produït per Fran Ramos.

I aquest és un disc la mar de generós per la quantitat de música que hi ha, i tota ella d’una excelsa qualitat. Us haig de dir que Fran ha demostrat una capacitat creativa de primer nivell. Temes amb una gran bellesa n’hi ha com és el més proper al tempo de balada, «Levanca Parsifunsu» i 7è track. I també és així de bonic el primer track «Abdullah» amb un ritme ternari que se li escau la mar de bé amb el contrabaix i piano fent el motiu principal i melodia que ens recorda una mica el tema a tot Blues «All Blues» de Miles. Un altre tema a un tempo similar el «Migrant», amb melodia i primer solo a càrrec de Fran, i ritme amb un puntet de Funk. «Las Malvas» és també així de tranquilet, i també a ritme ternari, a tot vals. Un d’una mica més vital és «Carmela» amb la melodia feta a duet de vents, el del trombó del Tomeu Garcias i el saxo alt de Fran Ramos. I temes més vitals ja en són la resta, com és el no massa vital i darrer track anomenat «The Great Missfortune» amb gran solo d’en Tomeu al trombó i brutal del líder. I un pelet més viu és «Terreta Messengers» a tot Swing en les improvisacions i primera la del líder Fran. I sí que «Sombra» és també força bonic i interessant, amb la pulsió permanent del contrabaix, a moments puntuals, sí. I un altre de magnífic i amb un punt de Latin és «Youthfulness». I encara hi ha més temes, com és el divertit i positiu tema «Afrodance» amb primer solo de Pep Garau a la trompeta i posterior d’en Tomeu Garcias al trombó, compartint aquest uns Chorus amb el saxo alt de Fran.


Doncs els començarem escoltant en els temes...

6.10.- Sombra (Fran Ramos) 6:26.
7.5.- Youthfulness (Fran Ramos) 4:12.

Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
Sunset Jazz Club, Girona:
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.

Beyond és el meu despertar, on reneixo per oferir un àlbum fresc, arrelat en el jazz, fet amb les millors intencions. Aquest àlbum parla de marxar, d'abandonar ciutats, de redescobrir persones; de com, llocs que abans eren obsolets, ara es revelen com a nous. Com Ulisses, abraço el canvi: el camí de l'efímer al costat del nen que tots portem dins, vist des de l'edat adulta necessària per aprendre'n i riure'ns de les lliçons apreses. I tot i que la sort sovint no ens acompanya, aquest intent no és més que una prova que és possible: podem fer un pas més enllà en aquest camí que tots compartim, passin els anys que passin. —Fran Ramos.
I també és impressionant «Elecciones» a duet de melodia a càrrec de saxo alt i trompeta, Swing en el solo d’en Tomeu al trombó. I sí que el tema més potent és el segon track «I Got it» a tempo fast a tot Swing pel Walking de Camil Arcarazo.

Doncs nosaltres ja els acabarem d’escoltar en aquests dos temes i ja per acabar el programa d’avui...

8.6.- Elecciones (Fran Ramos) 3:57.
9.2.- We Got It (Fran Ramos) 3:15.

Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Llibreria Byron: Barcelona
Nova Jazz Cava: Terrassa
Jazz Club Sant Vicenç: Sant Vicenç dels Horts
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres ja el 25 de setembre que començarem la 18a temporada al Jazz Club Sant Vicenç on tindrem al Víctor de Diego Quartet a la Sala Xica i a partir de les 22h. Entrades a taquilla i a Entrapolis. Us hi esperem.

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

Subscribe to: Missatges (Atom)
 

blogger templates |