Programa 604 - .CAT: Francesc Ubanell, Goran Levi i Jaume Llombart Sextet, dimecres 17 de juliol de 2024.

0 comentaris

Enllaç directe a l'àudio del Programa:
 


Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà  amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.
 
Doncs ves per on que ja arribem a les acaballes d’aquesta 15a temporada d’existència d’aquest Jazz Club de Nit, així doncs, el d’avui serà l’últim programa que li dedicaré a tres guitarristes de casa nostra. Ja sabeu que cada any faig algun especial estiu, programes que només es podran escoltar des del blog. Tindrem els darrers treballs de Francesc Ubanell Hamm Trio, “U”; Goran Levi, “Guide Tones” i Jaume Llombart Sextet i el seu “Fluttering Wings” i amb un micro conte de Carme de la Fuente.


Començarem amb el disc del guitarrista gironí Francesc Ubanell – Hamm Trio, “U”. Disc autoproduït. Gravat el 21 i 22 de març de 2024, mesclat i masteritzat a 5grama per Francesc Ubanell. Disseny de la portada de Josep Maria Ballbona. Amb Francesc Ubanell composicions i guitarra; Raül Marc Portell, orgue hammond i Agustí Borrell, bateria.
 
I aquest projecte presentació del darrer treball de Francesc Ubanell és d’una delicadesa remarcable. El format a trio de guitarra, orgue i bateria dóna per moltes opcions segons l’estil de Jazz emprat, des de l’opció Bopper, passant per la més funky i també en aquesta més melòdica. I sí perquè dels 6 temes n’hi ha un de preciós a tempo slow com és “Blau”, una molt bonica balada. Dos més són a mèdium slow, “Valor per volar” i el tema que titula el disc, “U”. I per això començarem escoltant-los en aquest tema de Francesc Ubanell, com ho són tots.
 
1.6.- U (Francesc Ubanell) 4:00.
 
I quin goig de composició acabem d’escoltar. La delicadesa de la seva proposta musical és més que evident. El tempo, delicat; i és curiós que el ritme podria ser a 4*4 però també ternari, com si fos un preciós vals. La melodia és molt bonica i la guitarra d’Ubanell sona dolça, alhora que amb el suport també càlid de l’orgue de Portell i les escombretes de Borrell. El líder ens ha fet una improvisació remarcable, així com també ho ha estat la de l’organista. Ambdós músics ens han acaronat pel seu bon gust musical, alhora que hem pogut constatar la seva molt bona tècnica. El líder ha sabut jugar amb els arpegis, barrejats amb la nova melodia creada en la improvisació. El so Hammond de l’orgue de Portell ha estat preciós. La seva tasca amb els més baixos, magistral, mentre solejava i acompanyava. Bonic tema per començar-los a escoltar... 
 
I els seguirem escoltant en el magnífic i a vegades un tant funky anomenat...
 
2.1.- The Tail of the Dragon (Francesc Ubanell) 4:17.
 
I sí que aquest tema té un tarannà més vital, sí. El so de la guitarra del líder en els primers moments de la melodia  sembla haver passat per un efecte, potser un Wha Wha tot i que força delicat. No pas en el pont, que ha recuperat un so més convencional. Un tema amb un beat evident del baterista, tot i que força moderat. La improvisació d’en Francesc, magnífica, i de nou fent gal·la dels efectes que sí li donen una nova dimensió. L’ha feta entretallada en la A del tema i més lligada en la B o el pont, coses aquestes que han anat d’acord amb les que ha fet el baterista Borrell. I Portell a l’orgue ens ha tornat a captivar pel seu bon gust, per com de bé sap remenar l’orgue, i també en la seva improvisació. També Borrell ha fet un bon solo a la bateria, per ja després recuperar el tema i melodia, i ja el final.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
 
I encara seguirem escoltant-los en el força interessant...
 
3.3.- Around the Corner (Francesc Ubanell) 3:47.
 
I de nou un altre magnífic tema,  amb un so molt present en els moments inicials a càrrec de guitarra i orgue, alhora que marcatge consistent del baterista Borrell. Una melodia entretallada que ben aviat ha deixat pas a la improvisació de Francesc, que de nou ens ha corprès. Quines més que bones maneres que té el lider tot i solejant. Un solo llarg i executat amb tècnica alhora que amb delicadesa. El so de l’orgue l’hem escoltat més en la B del tema, quan Ubanell ha improvisat. I de nou el baterista Borrell ha fet una més reeixida tasca solista i ja encarar melodia i final, melodia entretallada a duet d’orgue i guitarra.  


                                                            .
I ja els acabarem d’escoltar en el tema més vital del disc, l’anomenat...
 
4.4.- Rose Land (Francesc Ubanell) 4:29.
 
I sí que aquest tema sembla tenir un tarannà positiu, cosa que hem pogut percebre en la melodia. De nou el ritme és així com trencat coses que ens mostra Borrell amb la seva present bateria. I ja la improvisació d’Ubanell, molt reeixida que ha estat, ara amb un so fosc i natural, el de la seva guitarra de caixa, so jazzero magnífic. El seu discurs segueix essent molt interessant. El seu gust musical, preciós. Portell a l’orgue l’ha seguit, i de nou amb una remarcable improvisació. Els més greus els ha seguit trepitjant, ell fent de baixista també. I de nou un molt bon solo del baterista Borrell, en un projecte a trio a parts iguales, car tots tres músics han improvisat. Magnífic tema per ja deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats nois, Francesc Ubanell, Raül Marc Portell i Agustí Borrell.
 
I després d’aquest projecte, sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente. Gràcies Carme per la teva delicadesa narrativa envoltada de musicalitat, la del programa.


I seguirem amb el disc de Goran Levi, “Guide Tones” publicat el 2024 per Segell Microscopi. Jaume Blàzquez, gravació, mescla i màster. Gaizka Taro, producció de vídeo i fotografies. Amb Goran Levi, guitarra; Joan Garcias Tur, contrabaix; Josep Servera, bateria i Carles Medina, saxòfon tenor (del track 3 al track 6).
 
Aquest és un recull de composicions originals dedicades a les amistats, els mentors i els referents que han inspirat a Goran Levi al llarg del la seva vida musical. L'àlbum pretén ser eclèctic des del primer moment. Conté temes propers i íntims en format acústic, com és el cas de "waltz for tomeu / fisherman’s tale", un ¾ imbuit de la tradició musical folklòrica de la nostra terra,  baleàrica. Aquesta intimitat conviu amb temes energètics i explosius en format elèctric, com és el cas de "song for marius" o "que se yo".
 
Disc també de 6 temes on hi ha baladetes precioses com són “forget me not / simbelmynë”, aquesta molt i molt delicada. També ho és “remembrance”, iniciada amb una “intro” molt bonica per ja després aparèixer la melodia a duet de guitarra i saxo. I més vital de tempo és la molt maca melodia del tema “song for marius”, feta també a duet de saxo i guitarra.
 
I ja els començarem escoltant en aquest tema...
 
5.6.- song for Marius (Goran Levi) 6:04.
 
I sí que hem començat aquest projecte més vitals de lo habitual, sobretot en la posterior melodia a duet. La “Intro” a guitarra sol, tot i que curteta, ha estat preciosa. Sort que les aigües s’han calmat en la molt bona improvisació del baixista Joan Garcias. A dos dels músics que toquen aquí els vam veure al Jamboree, al baixista i també al saxo tenor, Carles Medina. I quines bones maneres solistes que ens ha mostrat el líder Goran Levi a la guitarra. Un so consistent, present, i història explicada, remarcable. El saxo tenor de Medina ha volat, literalment, desenvolupant la seva improvisació de manera magistral. De nou, melodia a duet de saxo i guitarra i ja per arribar al final d’aquest magnífic tema, on el baterista s’ha esplaiat la mar de bé, ideal per ja començar-los a escoltar.
 
Goran Levi (Veliko Tarnovo, Bulgària, 1998) porta amb ell una història de determinació i passió musical. Originari de Bulgària, va arribar a l'illa de Mallorca als quatre anys. Als dotze, va començar a estudiar guitarra elèctrica durant dos anys. Malgrat un període d'interrupció en els seus estudis, als disset anys la seva passió per la música es va reprendre, marcant l'inici del seu camí artístic.


I seguirem amb el tema anomenat...
 
6.1.- que se yo (Goran Levi) 4:37.
 
I quina composició més vital i positiva de Goran Levi. Iniciada per la seva guitarra, quasi que sola, car els sons del baix i la bateria s’escolten ben poc. I de nou ens ha captivat la improvisació que ell ens ha fet. Vitalitat, bon gust, sons vibrants, enèrgics, alhora que fets amb un gust i tècnica remarcables. La seva sonoritat ha estar potent, el seu discurs, interessant. També ens ha captivat la improvisació de Joan Garcias al contrabaix. Precís, potent, amb un llenguatge amb força contingut melòdic. I ja de nou, recuperar la melodia per acabar el tema de cop.
 
Gràcies a la vibrant comunitat musical mallorquina, Goran Levi ha tingut la sort de compartir escenari amb músics extraordinaris com Ramon Cardo, Toni Vaquer, Marko Lohikari, Teo Salvà, Joan Garcias, Tomeu Garcias, Pep Garau, Carles Medina, Miquel Àngel Rigo, Llorenç Barceló, Jaume Riera, Marius Koopman o Josep Servera, entre d'altres. La seva presència en l'escena del jazz mallorquina es va consolidar el 2023 gràcies a la seva participació en el concert inaugural del Festival de Jazz de Portocolom, A Jazz De Mar, juntament amb Aina Tramullas. Cadascuna d'aquestes experiències ha deixat una empremta indeleble en el camí de Levi, configurant el seu estil musical únic.


I un altre tema magnífic és
 
7.3.- waltz for tomeu / fisherman’s tale (Goran Levi) 3:21.
 
I sí que ens ha agradat força aquest tema que ha iniciat melòdicament el saxo tenor de Carles Medina, amb espurnes de la guitarra clàssica, acústica del líder. I sí, perquè també hem escoltat a Goran Levi improvisant a pèl, que es diu, sense cap efecte que “ompli” la sonoritat d’una guitarra d’aquestes característiques. Ens ha mostrat el seu domini complet de l’instrument, de la guitarra que sigui. I sí que Medina ens ha captivat per la sonoritat i seva improvisació al saxo tenor. Un tema curtet que ha passat com una exhalació, perquè dura poquet, però també per com de vital ens ho han fet ells. I amb quin delicat final ens ha regalat el líder, on també hem escoltat als companys gaudint després d’enregistrar aquest magnífic tema.
 
A més de la seva carrera artística, Goran Levi també gaudeix explorant la música a través del prisma de l'ensenyament. La seva dedicació a l'educació es reflecteix en el seu estudi privat, que acull estudiants des del 2016, i en projectes educatius com Major82, un centre on l'enfocament en l'ensenyament no només es basa en la tècnica, sinó també en fomentar una profunda apreciació per la música i el creixement de l'estudiant.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
A.MA Records: https://www.amaedizioni.it/
Notami Jazz: https://www.edizioninotami.it/
Dodicilune: https://www.dodicilunestore.com/
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.


I ja els acabarem d’escoltar en el brutal tema dedicat a Monk anomenat....
 
8.4.- thelonious yo (Goran Levi) 3:41.
 
I què potent aquest tema dedicat a Thelonious Monk. I la melodia ha estat la mar d’entremaliada i vital el tempo. El Swing ha estat brutal, i no durant tota l’estona, en alguns moments puntuals de la melodia i sobretot en les improvisacions, i la primera la del baixista Joan Garcias. També amb les escombretes de Josep Servera, les de la seva bateria. Ambdós músics ens han deixat bocabadats per la mestria de les seves intervencions, primera la del baixista i posterior del baterista. Quina suavitat. I de nou el líder ens ha enlluernat per la seva mestria interpretativa a la guitarra en la seva més que brutal improvisació. I el Swing ha entrat per la porta gran amb la improvisació al saxo tenor de Carles Medina. Més Swing amb la melodia i ja per acabar aquest altre gran tema del líder, Goran Levi, I un final divertit que ells varen viure a l’estudi, tot just després del tema, ideal per ja deixar-los d’escoltar, o sigui que felicitats nois, Goran Levi, Joan Garcias Tur, Josep Servera i Carles Medina.


I ja encarem el final del programa, darrer d’aquesta 15a temporada a l’emissora on va començar tot, la del meu poble, Sant Vicenç dels Horts. Escoltarem el darrer disc del Jaume Llombart Sextet, “Fluttering Wings”, publicat aquest 2024 per FSNT. Enregistrat per Adrià Serrano el ​​24 de setembre de 2023 a Gravacions Silvestres, Sant Quirze Safaja, Barcelona. Masteritzat per Marc Parrot. Collage de coberta de Juanma Nieto. Fotografia: Belén Bandera & Pablo Bustos. Produït per Jaume Llombart. Productor executiu: Jordi Pujol per a Blue Moon Producciones Discograficas S.L. Aquesta gravació de so és © 2024 de Fresh Sound Records. Amb Jaume Llombart (guitarra, percussió i veu al #6), Pau Domènech (clarinet baix), Miguel 'Pintxo' Villar (saxo tenor), Alfred Artigas (guitarra), Marc Cuevas (contrabaix), Joe Smith (bateria).
 
I aquest disc del Jaume té 11 temes havent-n’hi un parell d’un minut i mig. Els tempos són slow en alguns temes, com són ara “Sombre and Thoughtful”, “Fluttering Wings” i “You Know I Care”. Un pèl més viu de tempo és el preciós “Alfred in a Summer Dream” i és aquest el que ara mateix escoltarem...
 
9.5.- Alfred in a Summer Dream (Jaume Lombart) 5:15.

I 10-n’hi-do amb quin canvi estilístic encarem el final del programa i temporada. I sí, perquè aquest darrer disc del Jaume amb els membres del seu sextet, ens aproparà a unes músiques, a un Jazz de lo més contemporani. I amb aquest preciós tema els hem començat a escoltar. Amb quin delicat Swing en Marc al contrabaix ens ha portat, i no amb cap “walking”, no, només amb dues notes per compàs, i les delicades escombretes de Joe. Un tema preciós, amb una melodia a càrrec del saxo tenor de Miguel i potser a duet amb el clarinet d’en Pau. I Marc ha fet la primera i curteta improvisació amb la subtilesa de Joe a les escombretes. I jo diria que Alfred ha estat qui l’ha seguit a la guitarra i pel canal central, amb la seva més que reconeguda mestria. I què maco el suport dels dos vents tot i recolzant-lo. I m’ha semblat que hem escoltat un “Soli” de vents i ja per recuperar el motiu principal i acabar aquest preciós tema de Jaume, ideal per començar-los a escoltar.
 
Jaume Llombart (Igualada, 1980), guitarrista referent dels més emblemàtics i distingits de l'escena jazzística, amb una trajectòria consolidada a nivell nacional i que ha desenvolupat diverses col·laboracions, concerts i gires a nivell internacional. És considerat un dels músics més creatius de l'escena actual, essent definit per la crítica com un artista versàtil, camaleònic i inquiet amb un llenguatge i univers propis.


I ara els seguirem escoltant en tres temes, els dos més curtets i un altre de no gaire llarg tocats seguits, a mode de “delicatessen” anomenats...
 
10.1.10.- Subida (Jaume Llombart) 1:23.
10.2.6.-  Ramo de Girasol (Hermeto Pascoal) 1:31.
10.3.7.- Bus34 (Jaume Llombart) 3:34.
 
I quins tres temes acabem d’escoltar, cadascun d’ells amb la seva particularitat. El primer “Subida”, marcat per la rítmica imposada per Joe picant els plats de la seva bateria. I com a contraposició les notes soltes i allargades de fons, i amb la melodia per la dreta, la d’una guitarra que podria ser la de Jaume. I el segon, el del genial Hermeto Pascoal, d’una trempera increïble. Melodia feta a duet de saxo tenor i guitarra, primer amb una certa tranquil·litat, per ja després amb molta més trempera, amb la inclusió dels altres membres del sextet. Una melodia, per cert, força entremaliada. Molta vitalitat després de la meitat del tema, amb més trempera. I sí que el que més m’ha sorprès ha estat el Blues i tercer tema anomenat “Bus34”. Un tema que quan ha començat no ens ha semblat que havia de derivar cap a un Blues amb un tempo inferior a l’inicial i ja amb tot el Swing del món. Solo de la guitarra del Jaume pel canal dret; solo de Joe a la bateria, i el brutal i més llarg a càrrec del saxo tenor de Miguel, i pel canal esquerra el clarinet baix de Pau i de nou un solo de guitarra, també pel canal esquerra, amb la guitarra de l’Alfred amb tot el Swing del món i delicadesa extrema. Improvisació brutal de Marc al contrabaix  i de nou una improvisació del baterista Smith, tema i final sobtat.
 
Fluttering Wings destaca per la recerca d'un enfocament creatiu i sofisticat cap a la música, reflectint les inquietuds artístiques i l'univers propi de Llombart, arrelat en el jazz i la música clàssica, i el seu interès per escapar de les formes musicals preestablertes. A través de composicions originals i arranjaments innovadors, aquest àlbum ofereix una experiència sonora fresca i desafiant, proposant un viatge sonor per als oients que busquin alguna cosa més enllà del tradicional.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz Club, Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.


I els seguirem escoltant en el magnífic i vital tema de Jaume  anomenat...
 
11.3.- Sé verla al revés (Jaume Llombart) 3:44.
 
I quin altre gran tema acabem d’escoltar. Un tema on Jaume ha fet una composició i arranjament brutal per tempo i ritme, a tot Swing. Tema iniciat a duet de guitarra i saxo, compartint els moments de pregunta i resposta amb la bateria de Joe. I Jaume fa el primer solo pel canal dret a tot Swing, amb un so profund i càlid i mentre amb notes llargues de Miguel al saxo tenor, ell qui després s’ha posat a improvisar, i de quina manera ho ha fet. Un so càlid, fraseig lligat i una història explicada preciosa. Pau al clarinet i pel canal esquerra l’ha seguit ell amb el so del clarinet baix tan característic alhora que també reeixida improvisació. Alfred a la guitarra i pel mateix canal ha fet la seva tasca solista amb el seu característic so i mestria. I mentre, els companys marcant una nota de l’acord corresponent. Joe a la bateria també ha fet la seva tasca de manera brutal, i com els companys han continuat marcant la nota principal, la d’un brutal tema de Jaume Llombart.
 
Ales batent
Tan daurades, tan angelicals, tan exasperadament invisibles
Que bateguen constants en els nostres pits i ments
Amb el moviment bell i regular de l'espurna que detona l'explosió
Que ensenya el deixeble a alçar-se
A aixecar de terra els seus peus bruts i polsegosos
Emprant el moviment constant i sedós que ens plau manipular i controlar
Estrènyer amb força o fer-lo gradualment més lent o més ràpid
O més ferm en les nostres intencions
En els dissenys arquitectònics dels nostres destins palatins
Tan personals, tan importants
De tal importància que ens fan oblidar l'èxtasi del nostre constant trasbals
Que s'obre pas només en aquell moment incopsable
En què les mans ens ballen sobre el cos i els nostres instruments i màquines
Que bomben el suc cap al centre de l'univers
On tot comença de nou a saltar i no posar-se
Fins al proper cop
Quan la màscara de joia innocent se'ns retiri amb suavitat i tant d'amor dels ulls
Que miren lluny, a la distant perfecció
Text original de Joe Smith // Traducció de Sergi Vergés.


I els acabarem escoltant en dos temes brutals seguits i anomenats...
 
12.1.1.- Minor Pennies (Jaume Lombart) 3:41.
12.2.4.- Pau en el món (Jaume Llombart) 3:29.
 
I quin parell de temes més impressionants per acabar el programa i temporada 2023-2024, la quinzena a Sant Vicenç dels Horts. Dos temes increïbles per tempo i a tot Swing. I el primer “Minor Pennies” l’han començat fent-ne la melodia els vents i potser les dues guitarres, tan ple sona tot plegat. I el líder ha estat qui primer ha improvisat pel canal dret. Jaume ens ha tornat a demostrar el perquè és un dels guitarristes del país amb més projecció. La seva musicalitat, la seva creativitat no sembla tenir límits. El seu és un llenguatge molt i molt personal. Miguel al saxo tenor és un altre dels referents d’aquest instrument també amb un so i fraseig molt personals. I Marc sempre és el baixista de Jaume, per alguna cosa serà, ell sempre tan precís solejant i acompanyant. I encara més vital ha estat el “Pau en el món”, i de nou amb melodia, ara curteta, compartida per vents i guitarres. Per un cantó el clarinet, i per l’altre els altres. De fet Pau ha estat el primer en improvisar al clarinet baix, ell que n’és el mestre indiscutible a casa nostra, car no hi ha gaires més músics que el toquin de manera habitual. Llarg i impressionant solo el que ell ens ha fet. I quin Swing més impressionant per Walking” del contrabaix d’en Marc i els copets a plats, xarles i caixa d’en Joe. Un tema on l’estrella ha estat el clarinet baix de Pau Domènech. Brutal tema i solo d’en Marc només acompanyat de Joe. Melodia entremaliada i final sobtat i tots amb un crit de satisfacció. Uau...Magnífic tema per acabar el programa i temporada, que com sempre espero que us hagi agradat tan com a mi, o sigui que felicitats nois Jaume Llombart, Pau Domènech, Miguel 'Pintxo' Villar, Alfred Artigas, Marc Cuevas i Joe Smith.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Nota 79: https://www.nota79.cat/events/,
Nova Jazz Cava:
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club la Vicentina:
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres fins aquest dissabte 20 de juliol al pati jardí de Can Comamala, en plena Festa Major d’Estiu i com sempre a partir de les 20h del vespre i fins les 23h. Tindrem un combo d’alumnes i professors de l’escola El Musical de Bellaterra i el magnífic Geni Barry Septet on clourem el 15è Festival de Jam Sessions a SVdH, esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament i organitzat des del Jazz Club la Vicentina.
 
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

Programa 603: Tomàs Fosch Trio, Sam Braysher i Sam Newbould, dimecres 10 de juliol de 2024.

0 comentaris

Enllaç directe a l'àudio del Programa:



Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà  amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.
 
I abans de començar el programa d’avui, dir-vos que el primer dia de Festival va anar la mar de bé. Que els nois ho van fer magníficament, que va venir prou públic, i també músics que van participar a la Jam Session. Ara ja fins el proper dissabte 13 a la mateixa Sala Xica.
 
I després de l’especial dedicat a l’Oriol Bordas que en la versió completa va durar 2h15m, avui el programa anirà de projectes de gent jove i la seva particular manera d’entendre el Jazz. Ells seran Tomàs Fosch Trio, “Swing’ing”; Sam Newbold, “Homing” i Sam Braysher, “That’s Him, the music of Kurt Weill”.


I començarem amb el darrer disc del català Tomàs Fosch Trio, “Swing’ing”, publicat el 26 d’abril de 2024 per New Trad. Dades de l’enregistrament, a la contraportada del vinil que podreu veure al blog, perquè aquest un vinil, sí, senyores i senyors. Aquí hi tenim a Tomàs Fosch, piano i arranjaments; Xavi Castillo, contrabaix i Adrià Claramunt, bateria. Hi ha 4 temes a la cara A del disc i 3 a la cara B. I dels 7 temes, 5 són del líder mentre que el “Love for Sale” és de Cole Porter i “Stompin’ at the Savoy” és de Goodman & Webb.
https://www.emusic.com/album/246837362/Tomas-Fosch/Swinging-feat-Xavi-Castillo--Adri-Claramunt.
 
Majorment és un projecte vital de tempo i molt de Swing com el títol del disc ja indica. N’hi ha però a tempo mèdium slow i no hi ha cap balada a tempo slow, que per això lo del Swing’ing. I el més tranquilet és el conegut...
 
1.3A.- Stompin’ at the Savoy (Goodman & Webb) 5:43.
 
I després de rodar per món, tothom sembla que torna al Born, com també en Tomàs ha fet en aquest el seu darrer “Swing’ing”, car ha tornat a la tradició del Jazz i a tot Swing. Un projecte a trio de piano, contrabaix i bateria amb tots els aires d’aquest Jazz que tant ens agrada, barrejat però amb la modernitat de les seves improvisacions. Un tema del gran Benny Goodman que Clifford Brown & Max Roach 5tet van incloure en el seu disc Brown & Roach Incorporated del 1954. Tomàs però ens ha fet un arranjament ple de subtileses, trobant-les també en les seves interpretacions i improvisacions, la primera d’en Xavi Castillo, i mentre, escombretes delicades de l’Adrià i acords del líder. Ell mateix ha endegat després la seva tasca solista on ens ha agradat molt el tarannà tranquil de la seva execució a tot Swing, i en els moments finals amb ambdues mans. Preciós tema per començar-los a escoltar.
 
Tomàs Fosch. Tortosa (1982), estudia piano al Conservatori de Tortosa. Posteriorment a l’Aula de Músics de Barcelona. Entra al Conservatori Superior del Liceu on obté una llicenciatura en piano jazz l’any 2011. Seguidament viatja a Texas (USA), on realitza un màster en piano jazz a la UNT (University of NorthTexas). Ha rebut classes i master classes de Aaron Goldberg, Michael Kanan, Dave Kikosky, Stefan Karlsson, Michael Palma, Jerry Bergonzi, Tygran Hamasyan, Mariano Díaz, Iñaki Sandoval entre d’altres. Debuta a trio amb Lluç Jazz (Quadrant Records, 2013). Posteriorment presenta MASO, disc a sextet (Temps Record, 2016), segon àlbum gravat a USA als estudis Panhandle (NorahJones, Snarky Puppy). Al 2018 enregistra el seu tercer àlbum “Solid Society” Live at Jamboree (Tres Ceps 2018) amb el contrabaixista Tom Warburton, la bateria de Jesse Simpson i el saxofonista Gianni Gagliardi. És co-organitzador de les 2edicions del #SitgesJazzLab, seminari internacional de jazz de Sitges. Actualment és el teclista de l’artista xilena Ana Tijoux i forma part d’activació de l’escena musical de BCN.


I sí que és molt maco i força delicat el tema “NBA”, però us en posaré un altre així de bonic, propi del líder, el preciós...
 
2.1A.- Puente Canal (Tomàs Fosch) 3:02.
 
I quina composició més brillant, vital alhora que bonica ens ha fet en Tomàs Fosch. Un tema a tot vals on la mà dreta interpreta una melodia de notes soltes combinades amb els acords de l’esquerra a mode de contrapunt, i al final, una melodia descendent. I què maca la improvisació del líder al piano, vivaç, situada en el registre agut, però no en el més agut, que ens la fa entendre amb un significat carregat de positivisme. Executada amb delicadesa i bon gust, alhora que ens ha mostrat la seva creativitat. El suport de la base de dos, contrabaix d’en Xavi i bateria de l’Adrià ha estat fonamental, en un tema propi curtet on Tomàs ens ha fet melodies i improvisació. Molt bonic aquest “Puente Canal”.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
 
El baixista de jazz Xavi Castillo va néixer a Terrassa (Barcelona), una ciutat coneguda per la seva llarga tradició jazzística. Es va llicenciar a l’ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya) especialitzada en interpretació de jazz. Durant la seva carrera, va tenir l’oportunitat de passar un semestre al Koninklijk Conservatorium (La Haia, Països Baixos). Xavi sempre va combinar la seva passió com a baixista amb la seva aposta per l’educació musical. Ha impartit innumerables classes particulars a alumnes de totes les edats així com a escoles municipals. Actualment és professor a l’escola pública de Terrassa, Conservatori de Terrassa. Va finalitzar el màster en Pedagogia per a músics a l’ESMUC el 2020. Està establert a Barcelona treballant amb diversos artistes locals i internacionals. Els seus projectes locals inclouen dos trios de Jazz, TRO, i el Xavi Castillo Trio, que co-dirigeix i dirigeix, respectivament, i el Jazz Quintet Gran Reserva que co-dirigeix. Destaquem entre altres, nombroses  col·laboracions com a sideman centrades principalment però no limitades en el Jazz.



I més o menys igual de tempo és el tema propi “Wax St”, sí. I més vital és el de Cole Porter, ”Love for Sale”, a trossos amb un ritme trencat, Latin, i d’altres a tot Swing, però us posaré el tema que titula el disc....
 
3.2A.- Swing’ing (Tomàs Fosch) 3:32.
 
I sí que hem crescut de tempo en aquest tema a tot Swing que per això és el tema que titula el disc, “Swing’ing”. I la melodia d’aquest m’ha sonat però farcida de Bop, melodia també curteta i un pèl entremaliada. Tema de 3m i mig, suficient temps on hem gaudit de nou de la improvisació d’en Tomàs al piano. Composició on ret un homenatge a gent com Lenny Tristano, Bud Powell i demés mestres d’aleshores, i de sempre. El Swing, gràcies al “walking” del baixista egarenc, Xavi Castillo i els copets al plat “Ride” del baterista de Vilafranca del Penedès. Fins i tot ell ha pogut fer uns moments improvisats, que per cert els ha fet amb molta delicadesa pels redobles a la caixa i demés.
 
Adrià Claramunt, Nascut a Vilafranca del Penedès l’any 1993, estudia al Conservatoridel Liceu el grau superior i màster en Música Moderna i Jazz. Els seus grans mentors han sigut Aldo Caviglia, Marc Miralta i David Xirgu. Ha tocat amb una llarga colla de músics entre els quals Giulia Valle, David Mengual, Milena Casado, Bill McHenry, Fèlix Rossy, Eva Fernández, Dee Jay Foster, Pascal Morente i Marina Tuset. Comparteix projectes consolidats amb Joan Codina 6tet, Edu Cabello 4tet, Jaume Guerra 4tet, Joan Mar Sauqué 5tet, Daniel Ferruz Trio, Tom Amat Trio, Tomàs Fosch Trio o la Liceu Jazz Big Band. Actualment també es troba actiu en l’àmbit de la música tradicional catalana, el pop, amb els grups com  Lucas Dalman i Trifàsic, en musicals com Pum-Sum-Ka, Generació de merda, o Jazz Bodas de Fígaro sota la direcció de Paco Mir.


I ja els acabarem d’escoltar en el tema més vital i anomenat....
 
4.3B.- Barcelona Hills (Tomàs Fosch) 4:18.
 
I què bo aquest “Barcelona Hills” d’en Tomàs. Tema amb melodia i ritme trencat, ternari quasi Latin, coses que han canviat ja en la primera improvisació a càrrec del líder, Tomàs Fosch car el Swing ja hi ha aparegut. Tema fet amb una estructura que li ha permès tornar a la melodia després de la seva improvisació repetint unes determinades frases amb força contingut rítmic. Una melodia que ens ha acaronat en els moments subtils i alhora ens ha sobtat pels canvis rítmics encabits. Bona tasca solista d’en Tomàs qui ens ha mostrat la més que evident evolució tècnica, estilística, la seva creativitat i el seu bon gust interpretatiu. Magnífic tema per ja deixar-los d’escoltar, o sigui que gràcies nois, Tomàs Fosch, Xavi Castillo i Adrià Claramunt.


I seguirem a tot Swing amb el disc del jove saxo alt i amic Sam Braysher dedicat a la música de Kurt Weill i per això el disc es diu “That’s Him: the music of Kurt Weill”. Dades de l’enregistrament a la contraportada del disc que podreu veure al blog. Aquest és un CD autoproduït pel Sam amb tot el sacrifici que comporta. I aquí hi tenim a Sam Braysher, saxo alt; Matyas Gayer, piano; Dario di Lecce, contrabaix; Steve Brown, bateria i Sara Dowling, veu (#2,6,9). I el seu Bandcamp és: 
 
Quan es va traslladar a la ciutat de Nova York des de Berlín (via París) a mitjans dels anys trenta, Kurt Weill va començar a escriure cançons per a pel·lícules i espectacles de Broadway. Treballant amb lletristes com Ira Gershwin i Alan Jay Lerner, la seva música formava part del mateix món sonor que George Gershwin, Harold Arlen i Irving Berlin: els compositors les obres col·lectives dels quals ara anomenem Great American Songbook. Weill va assolir la ciutadania nord-americana i es va considerar un compositor nord-americà, més que alemany, a partir d'aquest moment. I ja en parlaré més d’aquest projecte i sinó ho escolteu, ja sabeu que ho podreu llegir al blog del programa.
 
I aquest és un disc amb algunes precioses balades que va compondre el bo de Kurt Weill com per exemple la que canta Sara Dowling , “That’s Him”. N’hi ha dues més d’instrumentals com són “Marterl” iniciada a delicat piano sol. També ho és “Liebeslied” tot i que un pèl més viva de tempo. De “Liebeslied” ens diu.... M'encanta la seqüència d'acords d'aquesta cançó de 1928. L'harmonia se sent més estranya, menys òbviament funcional en comparació amb la majoria dels temes del seu període nord-americà posterior; sembla que podria haver estat escrit per un músic de jazz contemporani. "Liebeslied", que significa "cançó d'amor", és de The Threepenny Opera, l'obra més famosa de Weill amb Bertolt Brecht, L’Òpera de tres rals”, ...i per això l’escoltarem en aquest tema..
 
5.5.- Liebeslied (Kurt Weill) 6:01.
 
I sí que totes i tots sabem qui va ser Kurt Weill, magnífic compositor alemany i jueu, i per això emigrat als EUA en els moments de l’auge del nazisme. I Sam ha volgut retre-li un homenatge tot i recuperant partitures de temes no massa coneguts, com aquesta preciositat que acabem d’escoltar, sí que coneixem l’Òpera de tres rals, això sí i també el tema més conegut d’aquesta òpera, el “Mack the Knife”. Sam ens ha fet una interpretació molt melòdica amb un so força càlid, el del seu saxo alt Balanced Action. Primera i delicada improvisació del baixista Dario di Lecce que ha deixat pas a la del líder, farcida de bon gust i melodia. Per sota, els acords del piano de Matyas Gayer, notes del contrabaix i subtileses rítmiques del baterista Steve Brown. I més subtileses han estat les del pianista en la seva bonica improvisació, i ja per retrobar la melodia inicial a càrrec del líder i final delicat d’aquest primer i bonic tema de Kurt Weill, ideal per començar-los a escoltar.
 
I ell ens parla dels altres temes com són...
“That’s Him”. Hi ha una gravació fantàstica d'Abbey Lincoln d'aquesta cançó amb una banda d'estrelles com Sonny Rollins i Kenny Dorham, dos dels meus improvisadors preferits. Sé que la Sara també és fan d'aquest disc, així que definitivament va ser un punt de referència per a nosaltres aquí. I de “Marterl” diu... Aquesta peça ombrívola és del “Rèquiem” de Berlin, un escenari de poemes de Brecht. Ho fem a duo amb Matyas i l'abordo d'una manera recta i clàssica amb molt poca improvisació.
 
Més coses de Kurt Weill les podreu llegir al blog.....
Però abans era un compositor formal que vivia a Berlín a l'època de la República de Weimar, format en la tradició clàssica i més conegut per la seva associació. amb el dramaturg Bertolt Brecht. Weill, que era jueu i tenia una inclinació política d’esquerres, va deixar Alemanya de cara a l'hostilitat creixent cap a la seva música del partit nazi i es va llançar amb entusiasme a una nova forma de vida americana. Després d'haver volgut fer jo un disc "temàtic" durant un temps, va ser, en part, aquest sentit de carrera feta en dues meitats el que em va portar a triar Weill com a tema. Les cançons de teatre i cinema nord-americans són candidates evidents per a la interpretació de músics de jazz, com ja sabem, però també volia intentar capturar una mica del sabor de la música d'art europea dels seus primers anys.


I Sam ens acaba dient.....Després de buscar un parell de compendis de partitures de Weill, vaig trobar una sèrie de cançons que poques vegades s'han enregistrat en un context de jazz, tot i tenir melodies precioses i harmonies interessants. Després d'haver tingut el privilegi de gravar un parell d'àlbums amb convidats internacionals, tenia ganes de documentar algunes més de les relacions musicals que he creat a Londres durant els darrers anys. Totes les persones que apareixen aquí amb mi són músics excepcionals, gent càlida i generosa i grans amics. Espero que gaudiu de les nostres interpretacions i arranjaments d'aquestes cançons fascinants.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
A.MA Records: https://www.amaedizioni.it/
Notami Jazz: https://www.edizioninotami.it/
Dodicilune: https://www.dodicilunestore.com/
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.


I seguirem amb un altre preciós tema ara amb més tempo i a tot Swing en el tema..
 
6.3.- Moon Faced – Sterry Eyed (Kurt Weill & Langston  Hughes) 4:57.
 
I ves per on que Benny Goodman & his Orquestra van ser els primers en gravar-lo el 1947 amb la veu de Johnny Mercer. I que Max Roach & Abbey Lincoln + 4 van fer un disc amb el mateix títol. I segur que recordeu que Kurt Weill també va fer el molt conegut i gran tema anomenat “Speak Low”.
 
I hem seguit amb les delicadeses d’aquestes músiques de Kurt Weill. La melodia feta per Sam Braysher i la seva càlida sonoritat ens han captivat. Més encara el pont o la B del tema, on hem percebut el canvi tonal. El líder ha brillat en la seva més que reeixida improvisació on de nou ens ha tornat a acaronar pel seu contingut melòdic. I també ens ha agradat el solo al piano de Matyas molt delicat i precís, com també la pulsió rítmica en la improvisació del baixista Dario. Bon Swing a càrrec del baixista Dario i baterista Steve Brown.
 
I ell només ens di això d’aquest “Moon Faced – Sterry Eyed”, que l'Steve, el Dario i el Matyas estan molt bé aquí!
 
I ell ens diu de temes com “This is New” què l'enregistrament de jazz més famós d'aquest tema podria ser la gran versió de Chick Corea a Tones for Joan's Bones. Posa els primers compassos del cor en una tonalitat menor, mentre que la nostra versió s'acosta una mica més a l'harmonia original. Com "My Ship", potser la cançó més famosa de Weill, aquesta té lletra d'Ira Gershwin.



I un altre tema i ara cantat per Sara Dowling és...
 
7.6.- The Right Guy for Me (Kurt Weill) 4:31.
 
I d’aquest tema ens diu..“The right Guy for Me”. Aquest tema és de la pel·lícula de Fritz Lang,  You and Me i és un dels temes que em vaig trobar en un llibre de partitures de Kurt Weill. Em vaig imaginar de seguida que la Sara la cantaria a tot swing i, per descomptat que ho fa amb un efecte brillant. La introducció rítmica utilitza l'harmonia del vers escrit a la partitura. Pel que jo sé, aquest és la primera interpretació jazzística d'aquesta cançó.
 
I sí que el que més m’ha copsat d’aquest tema ha estat la magnífica improvisació que ha fet Sam al saxo alto. L’ha fet farcida de modernitat, i de nou amb el concepte melòdic davant de tot, havent-se esplaiat la mar de bé fent més “chorus” o sigui que ha quedat força llarga. Un tema que ha començat amb una “Intro” amb les notes soltes fetes pel líder i ja escoltar la molt maca i delicada veu de la cantant Sara Dowling. Una base rítmica precisa els ha acompanyat, ells que són Matyas, Dario i Steve. Solo ben executat pel pianista Gayer i ja de nou la melodia cantada per Sara i final d’aquest tema que ha anat a tot Swing.


I també ens parla de més temes com és...
“Here I’ll Stay”. Hi ha una seqüència complicada amb un descens satisfactori a la línia del baix a la secció mitjana, i va ser idea de Sara de provar-ho com a vals. També vam gravar una versió amb veu, que podeu escoltar el meu canal de YouTube. La lletra és d'Alan Jay Lerner, la famosa associació de cançons del qual amb Frederick Loewe va produir èxits com My Fair Lady, Brigadoon i Camelot. “What good would the Moon be”. Aquesta i la següent cançó són cançons de Street Scene, l'intent de Weill d'una òpera americana amb paraules de l'escriptor i activista afroamericà Langston Hughes. Alguns crítics són bastant mordaces sobre aquest període de l'obra de Weill. Certament, pot ser molt diferent de caràcter a les cançons del seu període anterior, però crec que això és bonic.
 
I ja els acabarem d’escoltar en el tema propi de Sam Braysher....
 
8.4.- Shifts Adrift (Sam Braysher) 4:03.
 
I quina meravella de tema a tot Bop per tempo sí, i també per melodia entremaliada. És senzilla i segueix una seqüència d’acords determinada. I ves per on que el pont del tema l’han fet sense melodia i sí amb acords. Sam ha estat el primer en improvisar, però ja haureu vist que el que han fet ha estat una sèrie de compassos, primer vuit,  després quatre, dos i finalment improvisant ells dos a la vegada, ells dos que han estat Sam Braysher i Matyas Gayer, saxo alt i piano. Al final també hem escoltat la mestria del baterista Steve Brown el qual ens ha mostrat la seva qualitat i bon gust en colpejar els estris de la seva bateria en la seva més que brutal improvisació. I ja recuperació de melodia i final del tema, ideal per ja deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats nois i noia Sam Braysher, Matyas Gayer, Dario di Lecce, Steve Brown i Sara Dowling.
 
“Shifts Adrift”. Aquesta és l'única composició original de l'àlbum. És una nova melodia (bastant difícil!) sobre la seqüència d'acords de "Speak Low", una de les cançons de Weill més familiars als músics de jazz. Matyas i jo intercanviem solos junts abans del solo del baterista.
I també ens parla de “Bilbao-Song”. Una altra peça a duo, aquesta vegada amb Dario, "Bilbao-Song" va aparèixer a Happy End (1929) amb paraules de Brecht. En vaig escriure una breu etiqueta per tocar-la com a introducció i acabar a l'uníson de rítmic.


I ja encarem el final del programa fent un petit canvi estilístic amb el disc de Sam Newbould Quintet, “Homing”. Publicat l'1 de juny de 2024. Enregistrat als Wisseloord Studios, Països Baixos per Alessandro Mazzieri l'octubre de 2023. Masteritzat per Zino Mikory a Zino Mikory Mastering, Berlin. Amb: Sam Newbould - saxo alt, clarinet, veu, composicions; Bernard van Rossum - saxo tenor; Xavi Torres - piano, wurlitzer, sintetitzador; Jort Terwijn - contrabaix, baix elèctric i Guy Salamon - bateria, percussió. Beth Aggett - veu. I com sempre dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç a  la pàgina web del músic i al Bandcamp i: www.samnewbould.com. 
https://samnewbould.bandcamp.com/album/homing. 
 
I aquest és un projecte amb 11 temes, o sigui que molt generós. Hi ha temes a tempo slow, alguns, com són també els dos més curtets “BTE Reprise 1” i “BTE Reprise 2”, molt lents, profunds i delicats. El més llarg proper als 9 minuts “Little Boy Ghost” és també d’una delicadesa extrema. “Angleseley” comença lentament amb un marcatge al canto de la caixa i Intro al piano. Ja amb un ritme trencat i a tempo mèdium hi ha el “Odd Jobs” on la melodia ens captivarà i el ritme canviarà. I aquest marcatge rítmic es percep més clarament en el tema “Barba Tenus Sapientes”, encara a tempo mèdium. La melodia del líder al saxo ens acaronarà. I el tema que titula el disc “Homing” comença amb un duet de saxos per després aparèixer el piano, i ja el ritme trencat i copets a la caixa i tempo un pèl més viu.
 
I ja el començarem escoltant a ell i a ells en el preciós...
 
9.1.- Barba tenus Sapientes (Sam Newbould) 7:09.
 
I sí que haureu notat que hem fet un canvi estilístic, sí. El marcatge beat del baterista en els primers moments i posteriors així ens ho indica. També el tarannà de la melodia del tema de Newbould, ell també Sam. Un tema de més de set minuts, on ben bé quasi la meitat pertany a la primera part melòdica tot just abans de la improvisació del pianista de casa nostra, en Xavi Torres, ell resident a Amsterdam des que va anar a fer el Màster al Conservatorium van Amsterdam. Ha fet una improvisació magnífica, farcida de qüestió rítmica, la dels acords de la mà esquerra, alhora que delicadeses melòdiques de la seva mà dreta. Jort Terwijn al contrabaix ha marcat la seva profunda línia de baixos. I el líder Sam Newbolud, anglès com l’altre Sam, el Braysher ens ha impressionat pel seu lleuger i gràcil fraseig. I quines veus després dels solos, per descomptat de Beth Aggett i segur que algú més. Melodia de nou i final sobtat, ideal tema per començar-los a escoltar.
 
I coses d’aquest projecte les podreu llegir al bloc, sinó us les disc: Inspirat en la seva adopció temporal d'un colom missatger polonès, així com les seves pròpies reflexions sobre la construcció d'una vida a l'estranger, el saxofonista, compositor i director de banda Sam Newbould presenta “Homing” el 7 de juny. Combinant humor amb tristesa, drama amb banalitat, i virtuosisme amb senzillesa, Homing és la declaració musical més personal i sense disculpes de Newbould fins ara. "A diferència del colom missatger, el meu sentiment de casa ja no està lligat a un lloc en concret, i l'àlbum està inspirat en aquest procés de construcció d'una nova sensació de casa", explica Newbould. Combinant el talent d’alguns dels millors joves improvisadors d'Europa, Newbould presenta la seva tercera obra amb un sòlid sentit tant de la melodia com de l'humor.
 
I si “Below the Elbow” comença amb el líder delicadament, ben aviat canviaran les tornes, amb l’entrada de la resta de músics i els canvis i improvisacions, fent-se tot més vital. I ha fet un tema en honor a Monk i el seu “Trinkle Trinkle” que ell ha titulat “Twinkle Twinkle”, força remarcable. I sí que és vital i impressionant el “Believe You Me”, també amb un marcatge al canto de la caixa, melodies compartides pels dos saxos, ells dos sols, per ja ben aviat aparèixer la secció rítmica i tirar endavant el tema. I el més vital és el “Dog Dance” a tot Bossa o similars, ja d’entrada, amb un so magnífic del piano elèctric. Un tema brutal.
 
I els seguim escoltant en el tema que titula el disc...
 
10.4.- Homing (Sam Newbould) 5:36.
 
I què maco ha estat aquest “Homing”, per melodia i per improvisacions, alhora per sonoritat dels saxos alt i tenor i de nou amb els “Cors” de les veus, la de Beth Aggett i potser alguna més. i tot a ritme beat, marcat amb delicadesa pel baterista Guy Salamon. Tot i això, el tema ha començat amb la melodia que és un tant entremaliada, i ja la primera i brutal improvisació a càrrec del saxo tenor de Bernard Van Rossum, què bo. Ha seguit el líder al saxo alt i de nou amb un gust exquisit, per sonoritat i també històries explicades, tot plegat encabit en el ritme persistent i marcatge al canto de la caixa del baterista Salamon. De nou Xavi al piano ens ha captivat per la seva particular visió de l’harmonia del tema sobre la qual ha improvisat. I el tema es va diluint en el silenci, acabant-lo molt delicadament.                                          
 
I més coses les podreu llegir al bog, sinó les escolteu ara. Va fer primer dos senzills, el primer i tema principal, “Homing”, que sortí el 12 d'abril, sens dubte s'enganxà al cervell de l'oient, inspirat en l'estil de caminar incòmode del colom que Newbould cuidava. El segon senzill impactant i directe “Twinkle Twinkle” és un seriós homenatge a “Trinkle Tinkle” de Thelonious Monk, l'humor britànic de Newbould brilla realment a través de l'innegable i enganxós “Barba Tenus Sapientes”, el tema central al voltant del llançament de l'àlbum el 7 de juny. Celebrat pel seu enfocament desinhibit de l'escriptura tant al seu Regne Unit natal com als Països Baixos, on viu, Newbould porta un famós grup de músics, cadascun d’ells, líders de la banda per dret propi, per presentar onze composicions originals plenes de narracions musicals, ara encara més embellides amb veu i clarinet. "El to del saxo alt de Newbould esclata per sobre del conjunt i brilla com un far a la foscor" - Bebop Speken Here (Regne Unit).


Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz Club, Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
 
I encara els escoltarem en el tema anomenat...
 
11.2.- Below the Elbow (Sam Newbould) 5:18.
 
I sí que Sam Newbould l’ha començat a saxo alt per ja aparèixer els acords del pianista Torres. Després, el so dels dos saxos ha omplert més l’espai sonor, i encara amb el ritme trencat gens definit. Posteriorment en les improvisacions sí que hem notat canvis en la qüestió rítmica amb moments puntuals a tot Swing. Una melodia gens trillada i sí que tema força elaborat per tot plegat. I Sam al saxo alt ha estat el primer en improvisar i de quina manera ho ha fet, brutal. Xavi al piano l’ha seguit i amb quin bon gust. I ells dos han fet una seqüència de determinats compassos, primer improvisant l’un i després l’altre, i anant baixant de vuits a quatres i dosos. Quina qualitat interpretativa d’ells dos més impressionant. Recuperació de melodia i ja anar-lo acabant, aquest interessant “Below the Elbow” amb uns aires folklòrics del nord d’Anglaterra.
 
Nascut i criat als camps del nord d'Anglaterra, Sam Newbould és un saxofonista, compositor i director de banda amb seu a Amsterdam. Compositor prolífic i guanyador de múltiples premis, les seves composicions estan impregnades d'una passió per la narració i un desig d'evocar emoció, "les harmonies riques, sovint discordants, es combinen per fer aquesta escolta compulsiva" - Bebop Spoken Here (Regne Unit). El seu àlbum debut Blencathra (2019) va ser aclamat per la revista Windout com "Un mosaic musical d'idees futuristes i harmonies indie-jazz". Inspirat per la seva educació al nord d'Anglaterra, el seu segon àlbum, Bogus Notus (ZenneZ Records) va obtenir l'aclamació de la crítica com "un disc amb una escolta compulsiva" (Bebop Spoken Here, Regne Unit) amb "un talent máxim de classe mundial" (UK Vibe). Newbould ha publicat el seu tercer àlbum Homing el juny de 2024.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Nota 79: https://www.nota79.cat/events/,
Nova Jazz Cava:
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club la Vicentina:
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres seguirem el dissabte 13 de juliol el 15è Festival de Jam Sessions a SVdH amb els combos de  l’ESMUC i Conservatori del Liceu a la Sala Xica a partir de les 20h del vespre i fins les 23h, en un esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts i organitzat des del Jazz Club la Vicentina. Us hi esperem.
 
I ja els acabarem d’escoltar i nosaltres el programa d’avui amb el tema força interessant i vital anomenat..
 
12.11.- Dog Dance (Sam Newbould) 4:03.      
 
I ara hem escoltat que el so del piano era més electrificat, el del seu Wurlitzer. I hem seguit amb aquest tarannà rítmic d’un determinat marcatge a la bateria de Salamon. I de nou ens ha sorprès la melodia creada pel líder Newbould i la seva increïble improvisació. També hem gaudit per la que ha fet al tenor el bo d’en Bernard van Rossum i sempre amb el contingut rítmic tan ben marcat pel baterista i baixista, Guy i Jort. Xavi al teclat ens ha captivat de nou per la seva magistral mestria i bon gust. Melodia a dos vents, efectes de percussions i sons eteris, i final d’aquest magnífic tema ideal per ja deixar-los d’escoltar i nosaltres acabar el Programa 603  que com sempre espero que us hagi agradat tant com a mi.
 
A més del seu propi grup, Sam també és un company, “sideman” molt demandat amb bandes com la BvR Flamenco Big Band i la Peter Beets New Jazz Orchestra. Ha compartit escenari amb grans artistes internacionals com Jasper Blom, Ben van Gelder i Reinier Baas. Sam és professor al Conservatorium van Amsterdam i al Conservatori de Maastricht.
 
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

Subscribe to: Missatges (Atom)
 

blogger templates |