Enllaç directe a l'àudio del Programa:


Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà  amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.
 
I després del llarguíssim Programa 600 dedicat a J. LLiuret, K. Jarret, J. Abercrombrie i a ECM, ens toca dedicar-li un programa als amics d’Errabal Jazz, i no només, car hi haurà un disc de jazz&people. I per això escoltarem els projectes “Black on White”, Mikel Gaztelurrutia Trio; “999”, Raúl Sainz de Rozas i a quintet el disc “Following the Sun” de l’Alexis Valet.


Començarem el programa amb el “Black on White” de Mikel Gaztelurrutia Trio, featu. Aritza Castro i Javi Callén. Publicat per Errabal Jazz aquest 2024. Enregistrat per Josué Pascual a l’Estudio ONA. Mesclat per Josué i Mikel. Amb Mikel Gaztelurrutia, piano i composicions; Javi Callén, contrabaix i Aritza Castro, bateria. I com sempre dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc: 
https://hotsak.eus/es/product/black-on-white/.
 
I ells ens diuen això....
Black on White suposa tota una declaració d'intencions i el compromís infrangible de l'autor amb ell mateix i la pròpia creativitat. Amb traç ferm i audaç Mikel Gaztelurrutia, ens descobreix un veritable catàleg de policromies sonores de manufactura pròpia. Arranjaments, producció, edició i tasques de mescla al costat del tècnic de so Josué Pascual a Ona Estudios de Areatza, transcendeixen, se succeeixen sobre el tapet de la improvisació jazz.
 
Des de la sinuosa i imprevisible “Everyday life”, passant pels paisatges nocturns desxifrats al piano Rhodes a “Night Hunter”, fins a la pulsió rítmica i els bells arranjaments dissenyats a l'hora de recrear el vell tema de Sting, “Tea in the Sahara”, Mikel Gaztelurrutia i la seva banda, ens recorda les possibilitats infinites de l'expressió creativa a partir de nombroses influències en composicions com la lluminosa “Moon Flower” o “Doors”, dispensant-nos moments irrepetibles a través dels múltiples colors i formes de “Roadless Travel”, perfilant amb delicadesa els contorns de “Nana para un adulto”, una composició dedicada al seu avi i finalitzar amb l'exquisida “Parentesi”, executada només per Mikel al piano.
 
I ja els començarem escoltant en el tema anomenat...
 
1.7.- Nana para un adulto (M. Gaztelurrutia) 5:39.
 
Doncs quina preciositat de tema que acabem d’escoltar. No en sabíem gens de les virtuts d’aquest pianista, tampoc del seu trio. Una composició que transita plàcidament i ja des de l’inici, i ja amb la melodia. Quina mà esquerra més subtil fent uns acords així com a contratemps. La pulsió i nota del baixista és també encoratjadora. I la mà dreta, solista, ens ha acaronat per la suavitat com ho ha fet el líder Mikel. Una improvisació d’una remarcable tendresa, com n’és tot el tema.
 
Black on White és la metàfora que s'amaga darrere d'una nota i el contrari, el silenci. Un traç sobre el llenç que s'aventura a la recerca del que és desconegut i que es complementa amb el contrari. Eben i Ivori, negres alterades i blanques naturals, to i semitò, tensió i alliberament però sobretot Black on White és la declaració de principis i el compromís d'un artista anomenat Mikel Gaztelurrutia amb ell mateix i amb el seu art.


I un altre tema molt interessant i maco és....
 
2.5.- Doors (M. Gaztelurrutia) 7:44.
 
I ves quins copets més subtils els de les percussions que hem escoltat ja des de l’inici. Un altre tema molt interessant i que quasi ha durat 8 minuts. Una llarga “Intro” ens ha portat als espais melòdics. De fet, la pròpia melodia tampoc l’hem esbrinat clarament, on comença i on acaba. I per això Gaztelorrutia s’ha posat ben aviat a improvisar, i amb quina dolçor que ho ha fet. De nou els més greus, interpretats pel baixista aragonès Javi Callén  ens han colpit. També la gestió del baterista que toca les percussions alhora que plats diversos, ell que és Aritza Castro. I quin canvi quan aquest ha començat a marcar la caixa i el plat. I sempre el líder fent una tasca increïble improvisant.
 
Una brillant trajectòria com a trio que es corona amb aquest el seu tercer treball, Black on White per al qual Mikel Gaztelurrutia ha comptat amb la col·laboració de dos experimentats músics. D'una banda, el baterista de Baracaldo, Aritza Castro, que posseeix una sòlida formació tant clàssica com en l'àmbit del jazz. És Llicenciat en l'especialitat de jazz a Musikene i ha cursat estudis a l'Escola de Música Creativa a Madrid. A més de col·laborar amb un gran nombre d'artistes i bandes, el 2017 consolida el seu projecte personal, Aritza Castro Project amb l'edició del treball, “Família”. D'altra banda, Mikel Gaztelurrutia ha comptat per a aquest treball amb el contrabaixista aragonès Javier Callen, un sol·licitat músic llicenciat al Conservatòri Superior de Navarra l'ampli esdevenir del qual l'ha portat a participar en innombrables enregistraments d'estudi i col·laborar amb infinitat d'artistes i projectes al llarg del temps.


I seguirem escoltant-los en un altre d’aquests magnífics temes, l’anomenat..
 
3.2.- Night Hunter (M. Gaztelurrutia) 5:22.
 
I quin altre brutal tema, i ara amb el canvi de registre, de piano a Rhodes piano elèctric. I quin marcatge de la secció rítmica en aquells moments. Un tema que han començat molt suaument a trio de piano, contrabaix i bateria i que de mica en mica ha anat agafant una certa trempera. El ritme en els primers instants ha estat així com trencadet, i sí que ha aparegut més continuat en els moments del piano elèctric. Els copets al canto de la caixa fets pel baterista Aritza són d’allò més subtils. La línia de baixos impertorbable de Callén, magnífica i consistent í com hem gaudit amb la improvisació del líder al piano elèctric. Com es nota que és un instrument que gestiona la mar de bé. Un tema força interessant, aquest “Night Hunter”.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.


I ja els acabarem d’escoltar amb dos temes seguits...
 
4.1.1.- Every Day Life (M. Gaztelorrutia) 2:43.
4.2.4.- Moon Flower (M. Gaztelorrutia) 3:16.
 
Doncs ja heu pogut escoltar quin parell de temes brutals que ens han fet. El primer “Every Day Life”  a un tempo mèdium, iniciat ja amb el  motiu principal interpretat a dues veus al piano, amb ambdues mans. Un Swing espaterrant marcat pel “Walking” de Callén al contrabaix i tema on el líder ens ha meravellat per la seva gestió a les tecles, el seu exquisit gust musical i la se va gran composició, i tema que segur que en un directe s’allargassaria segons públic i músics. I el segon “Moon Flower” ha estat un pèl més  viu, amb subtilesa de les escombretes del baterista Aritza i també la de Callén al contrabaix. Ell mateix ha endegat un motiu rítmic per sobre del qual, Mikel ha desenvolupat una improvisació magnífica, ara al piano. Un parell de temes de gran factura ideals per ja deixar-los d’escoltar, o sigui que felicitats nois, Mikel Gaztelurrutia, Javier Callén i Aritza Castro.


I seguirem ara amb el “9,9,9” de Raúl Sainz de Rozas, publicat per Errabal Jazz també aquest 2024. Enregistrat per Alberto Rodríguez. I aquí hi tenim a tota una colla de músics que tocaran en diferents temes i són: Raúl Sainz de Rozas, guitarra; Juan Luís Castaño, bateria; Javier Mayor, contrabaix, César Giner, baix elèctric; Andrej Olejniczak, saxo soprano i Alberto Rodríguez, mandolina. Tots els temes són del líder Sainz de Rozas excepte “Falling Grace”, de l’Steve Swallow. I com sempre dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web:
https://hotsak.eus/es/product/9-9-9/.
 
I ells ens diuen això.....què Raúl Sainz de Rozas pertany a aquest gènere de músics que tenen una capacitat creativa inesgotable i la qualitat del que és imprevisible, a mig camí de l'ortodòxia i de l'eclecticisme. Un creador polièdric que ha sabut nodrir-se de múltiples influències i sensibilitats al llarg de la seva ja dilatada carrera fins a arribar a aquest el seu darrer treball “Nine, Nine, Nine”. Un disc que compta amb la col·laboració dels músics comentats i que posa de manifest el que és atemporal de les composicions del guitarrista bilbaí.
 
I d’aquests 11 temes n’hi ha a guitarra sol com “Diciembre” i “Falling Grace”, preciosos com aquest que escoltarem ara mateix, on rendeix tribut a Joe Pass i tema dedicat a  Eduardo Castillo anomenat...
 
5.7.- Lord Castle (Raúl Sainz de Rozas) 6:27.
 
I amb la guitarra de Raúl hem fet un canvi de registre. Subtilesa llarga de la melodia del tema a guitarra sol, per ja aparèixer els dos de la base acompanyant, Javier al contrabaix i Juan Luís a les escombretes de la seva bateria, abraçada gran Juan Luís. Un tema on el guitarrista sembla haver-se doblat, car mentre ha fet melodia i improvisació, l’hem pogut escoltar amb uns preciosos acords, omplint molt més l’espai harmònic. I tot i que aquest tema és propi del líder, té tots els aires dels estàndards de Jazz, potser sigui un “contrafact” d’un d’ells. Un tema llarg de quasi set  minuts on hem percebut la mestria del líder a la guitarra. Un so de lo més autèntic, el de les guitarres de caixa, el d’una Gibson de ben segur. I quin Swing més arrastradet hem copsat ja amb la melodia i més encara en la increïble improvisació del líder. Una delícia de tema, deliciosament interpretat, ideal per començar-los a escoltar.
 
I ens segueixen explicant coses sobre els temes, coses que si no escolteu, podreu llegir al blog:
 
Passatges en solitari amb guitarra acústica i reminiscències clàssiques a l'exquisida “Diciembre” s'alternen amb composicions com “Mic Mic” i “Olga decir”, peces que juntament amb “Paisaje con lluvia”, ja van ser prèviament registrades amb el seu projecte ”Organizing” i que ara, adquireixen una nova dimensió sota la sonoritat del jazz contemporani i els ressons de John Scofield, Jaco Pastorius o Pat Metheny. Raúl Sainz homenatja els seus ídols de jazz clàssic a “Variaciones sobre Alice in Wonderland” per rendir tribut a un altre dels seus mestres, Joe Pass a “Lord Castle” amb Juan Luis Castaño a la bateria i Javier Mayor al contrabaix. “Falling Grace” de l’Steve Swalow, és revisitada en solitari per Raúl en tot un exercici de reconeixement als nous guitarristes. “Samba do Lidia” evidencia l'empremta deixada per La Bossa a l'imaginari creatiu del guitarrista, mentre que “Nine, Nine, Nine” és l'espai perfecte de lliure improvisació de tres músics en la recerca del moment com a forma d'expressió. “Vals de las Nubes Calladas” obre noves portes sonores a partir de Granados o Albeniz per apropar-nos a “Al Faro” transitant pel manouche i evidenciant l'admiració primerenca de Raúl per Django Reinhardt.


I els seguirem escoltant en aquesta altra preciosa cançó, anomenada...
 
6.4.- Paisaje con lluvia (Raúl Sainz de Rojas) 7:43.
 
I sí que el disc té registres sonors diversos, com acabem d’escoltar. Bellesa ja d’entrada amb el so del baix elèctric, ara amb César Giner, ell que n’ha estat l’artífex de la melodia, la molt bonica melodia del líder Raúl Sainz. I què macos els arpegis fets per ell. Un tema on hi ha també la mandolina de l’Alberto Rodríguez, o sigui tema amb tres instruments de cordes. La qüestió rítmica està però assegurada, com acabem d’escoltar. I quin tros de solo ens ha fet Giner més impressionant. I ves per on quin canvi de sonoritat la de la guitarra del líder, ara en una ona més de fusió. I la seva improvisació ha estat magnífica, subtil, delicada alhora que feta amb la màxima modernitat. Quins moments finals amb el baix i la guitarra del líder més bonics, en un tema llarg, proper als vuit minuts, però que se’ns ha fet curtet, per la  seva bellesa. Una meravella.
 
“Nine, Nine, Nine” és un treball d'estètica jazz, eclèctic i versàtil on cohabiten múltiples colors i textures facturades des del virtuosisme i la saviesa d'un guitarrista com Raúl Sainz de Rozas. Un artista a la recerca del que és sublim amb maneres i formes pròpies sota l'influx dels músics i de totes aquelles músiques que el van precedir.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
A.MA Records: https://www.amaedizioni.it/
Notami Jazz: https://www.edizioninotami.it/
Dodicilune: https://www.dodicilunestore.com/
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.


I més temes interessants com és aquest i anomenat...
 
7.2.- Mic Mic (Rául Sainz de Rojas) 3:59.
 
I un altre canvi de registre ha estat el d’aquest tema a tot Funk, però també per la inclusió del saxo soprano d’Andrej Olejniczak. I esclar que hem seguit amb el baix elèctric de César Giner ara amb la bateria potent de Juan Luís Castaño. Tema on la melodia l’han fet a duet guitarra i saxo soprano. I el líder ens ha clavat un tros de solo, molt electrificat, encara amb més Fusió, la del Jazz-Rock-Progressiu. La seva versatilitat és total. Els seus gustos diversos. Es nota que ha passat per tots els sedassos d’estils de la guitarra, des del Jazz més ortodox, tipus Joe Pass, fins els moments funks de la guitarra de John Scofield per parlar només d’aquests dos. I què dir del solo de l’Andrej Olejniczak al soprano....impressionant. Un so característic, un estil modern seguint la tradició, tot i el ritme funky. També Juan Luís ha fet uns moments de solo a la seva bateria, en aquest altre brutal tema del líder Raúl Sainz de Rojas.


I ja per acabar d’escoltar-los, i tot i ser molt bonica les “Variaciones sobre Alice in Wonderland”, us posaré un tema la mar de vital amb tots els aires de Django Reinhardt i anomenat...
 
8.11.- Al Faro (Raúl Sainz de Rojas) 4:52.
 
I he volgut acabar amb aquest tema vital, fins i tot un tan divertit, a lo Django Reinhardt, per així acabar de copsar la seva gran diversitat. Raúl és un enamorat de l’instrument en general, i en cada tema d’aquest àlbum el podrem escoltar, com hem fet en alguns, tocant les diferents guitarres i estils que ell hi ha encabit. I acabem d’escoltar a un trio, tot i semblar que n’hi havia més, amb les guitarres del líder, el violí de Nika Bitchiashvili i el contrabaix de Javier Mayor. I és que en cada tema, en cada estil, s’acompanya dels músics amics i els més adequats per instruments. Un record al Jazz Manouche, al Gipsy Jazz en aquest tema. I sí que hem flipat de nou amb les improvisacions, la primera la del líder a la guitarra manouche. I quina gran tècnica que té Raúl i quin gran amor per l’instrument. També el violí de Nika ha volat literalment, ell fent de Stephan Grapelli. Tema ideal per ja deixar-los d’escoltar, o sigui que felicitats Raúl Sainz i companys, que en són una bona colla.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz Club, Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.


I ja encarem el final del programa i per això escoltarem el darrer projecte de la nit, el del vibrafonista francès resident a Nova York, Alexis Valet i  disc anomenat “Following The Sun”. Ho ha publicat jazz&people i es pot trobar al web de Fresh Sound Records. Enregistrat per David Stoller al Samurai Hotel, Astoria, Nova York, el 4 de desembre de 2022. Mesclat i masteritzat per Dave Darlington. Produït per Alexis Valet. Productor executiu: Vincent Bessières per a © Jazz & People. Alexis Valet (vibràfon), Dayna Stephens (saxo tenor), Aaron Parks (piano), Joe Martin (contrabaix), Kush Abadey (bateria). I com sempre dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc a Fresh Sound:
https://www.freshsoundrecords.com/alexis-valet-albums/57349-following-the-sun-digifile.html.
 
A la tardor del 2022, el vibrafonista de jazz francès Alexis Valet va seguir el sol, d'est a oest, i es va embarcar en un viatge a Nova York. Després de tres mesos allà tocant, intercalant i absorbint la màxima música possible, va decidir gravar un disc, "Following the Sun", que resumeix la seva experiència a la Gran Poma. Envoltat d'un equip de gran volada, Dayna Stephens, Aaron Parks, Joe Martin i Kush Abadey, el francès no es va retreure, aprofitant del seu passat esportiu els recursos per donar el millor de si mateix i demostrar que ell és un dels nous mestres del seu instrument. Una metàfora de la seva aventura, “Following the Sun”, ancorada al cor del jazz actual, sona com una recerca d'aquesta llum que permet créixer i desenvolupar-se a tots els éssers vius, i que d'altra manera podríem anomenar inspiració. http://www.jazzandpeople.com/.
 
I aquí estem davant d’un treball llarg, amb 8 temes i un parell de 8 minutets.  El Jazz és de lo més actual, per melodies però també per la qüestió de tempos i ritmes. Els tempos no són molt vius en 6 temes, i sí en els altres dos, i tenen un magnífic Groove. Els ritmes són així com trencats, coses de la modernitat, la del seu llenguatge. De balades, tal i com les entenem, no n’hi ni una. Així de forts van. I sí que el tema que més s’acosta és l’anomenat....
 
9.7.- Lekeitio (Alexis Valet) 4:47.
 
I de nou hem passat a un altre registre musical, ara de la mà d’una formació amb tots els aires del Jazz Modern pel que fa a instruments on la tradició hi serà, com hi ha estat en aquest tema del vibrafonista Alexis Valet. I sí perquè hi ha vibràfon, piano, saxo tenor, contrabaix i bateria. I ves per on que al líder i vibràfon no l’hem escoltat improvisant, i sí acompanyant la resta de músics. Una melodia força maca, delicada, interpretada a duet de saxo i vibràfon, amb una rítmica força subtil, amb els copets al xarles tancat, caixa, i plats, notes guia dels més greus, tot plegat amb un piano més present que el vibràfon, aquest en segon terme. I Dayna ha estat qui primer ha improvisat, ell un pes pesant del saxo tenor, qui ha tocat amb gent com Eric Harland, Ben Street, Greg Hutchinson, Aaron Parks a qui hem escoltat aquí al piano. Va estudiar al Thelonious Monk Institute, va obtenir una beca al Berklee College of Music, dóna classes a la Manhattan School of Music, etc. I si el seu solo ens ha captivat, més ho ha fet el del pianista Aaron Parks. A considerar els dos de la base Joe Martin (contrabaix), Kush Abadey (bateria). Un preciós tema per començar-los a escoltar.
 
I hi podem llegir diferents comentaris...
"Aquí tothom és conegut i el disc gravat als EUA és més que la suma de les seves il·lustres parts [...] 'Following the Sun' té un enfocament ultra modern". —Marlbank.
 
"Alexis Valet va fer bé en seguir el sol que el va portar a absorbir l'energia de Nova York i que va contribuir a convertir-lo en un dels "grans" d'avui en el seu instrument". —Jazznicknames.
 
"El resultat és un disc de jazz modern perfectament equilibrat on cada individualitat dóna el millor de si mateixa al servei d'un col·lectiu molt unit que en definitiva "la clava”. —Culture Jazz.


I un altre tema amb aquest tarannà tan actual és l’anomenat...
 
10.6.- Cyphex (Alexis Valet) 5:08.
 
I de nou una composició que no ens ha deixat impassibles, no. Els temes d’aquest músic i líder del quintet són força interessants. Sí que els dos de la base rítmica, contrabaix i bateria, tenen la consistència adequada. I després d’una curta “Intro” ha aparegut la gens trillada i un tant entremaliada melodia feta pel saxo tenor Stephens, i vibrafonista Alexis. I de nou Dayna al saxo tenor ens ha tornat a captivar en la seva improvisació. I finalment ha estat el líder al vibràfon qui n’ha iniciat les improvisacions. L’hem pogut escoltar molt precís, molt modern, un pèl més enllà de les idees del Hard Bop, quasi que amb un llenguatge propi. També Aaron ha fet una gran improvisació, en la seva ona, la de la més  autèntica modernitat. Gran tema aquest “Cyphex.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Nota 79: https://www.nota79.cat/events/,
Nova Jazz Cava:
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club la Vicentina:
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres ja hem acabat la 15a temporada al Jazz Club la Vicentina i com cada any, pel juliol, farem el que serà el 15è Festival de Jam Sessions a SVdH amb els combos de les millors escoles de música de casa nostra, amb ESMUC, Conservatori del Liceu, ESEM Taller de Músics, ESM Jam Session, El Musical de Bellaterra  i com sempre amb el Geni Barry Sextet, el 6 i 13 a la Sala Xica i el 20, en plena Festa Major d’Estiu, al pati jardí de Can Comamala, sempre  a partir de les 20h del vespre i fins les 23h, en un esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts i organitzat des del Jazz Club la Vicentina. Us hi esperem.


I encara els escoltarem en el tema que titula el disc....
 
11.5.- Following the Sun (Alexis Valet) 6:33.
 
I sí, amb quin Swing acabem d’escoltar-los. El tema té però uns moments així com trencats que l’identifiquen, l’emmarquen en un context especial, passats els quals, el Swing hi apareix de nou. La melodia ha aparegut de nou a duet de saxo tenor i vibràfon. Dir-vos que aquest disc me’l va cedir el mateix Alexis Valet el dia del concert a la Sala 3 del Jamboree. O sigui que moltes gràcies Alexis. De nou Dayna al saxo tenor ha estat qui primer ens ha noquejat per la seva execució. Un fraseig lligat i inversemblant, un so, una tècnica i  bon gust, modern, sí, però amb la tradició ben a prop. El solo del líder al vibràfon ha estat igualment brutal. Velocitat d’execució, tècnica, bon gust i personalitat. Un Swing brutal en ambdues improvisacions, i un altre gran tema d’aquest músic francès  resident a Nova York.


I ja els acabarem d’escoltar, i nosaltres el programa d’avui amb el vital tema anomenat....
 
12.8.- Myrtle (Alexis Valet) 5:27.
 
I de nou amb una melodia entremaliada la feta pel saxo i vibràfon, Alexis i Dayna, i ja ben aviat les improvisacions, i la primera la del líder al vibràfon. De nou ha tornat a brillar per la seva velocitat d’execució, fraseig súper modern i bon gust. També el saxo tenor ho ha fet, tocar veloç, amb Swing, un tocar tècnic, un tocar de mestre. De fet ens ha deixat  de pasta de moniato per com ha fet la seva inversemblant improvisació. Un crac del saxo tenor. Uns temes la mar d’interessants i amb unes interpretacions brutals, car també hem pogut gaudir amb la del pianista Aaron Parks, el qual també en ha mostrat tota la seva tècnica. Músics joves, relativament, i per això amb un tarannà i unes maneres de lo més actual, de lo més modern. I de nou comentar-vos la gran feina dels dos de la base rítmica, en Joe Martin (contrabaix) i Kush Abadey (bateria). Increïble temarro per ja deixar-los d’escoltar i nosaltres el programa d’avui. O sigui que felicitats nois Alexis Valet, Dayna Stephens, Aaron Parks, Joe Martin i Kush Abadey.
 
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

0 Comments:

Post a Comment



 

blogger templates |