Molt bona nit a
tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit
aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un
programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic
Cifu. A ell li dediquem el programa
avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui presenta i realitza aquest programa i com
sempre amb les novetats de músics i editorials.
Doncs avui hi tornem
amb un programa temàtic per instrument, i aquesta vegada estarà dedicat al
saxo. També a discos enviats a casa o cedits en mà pels mateixos músics com va
ser el cas del Gorka Garay amb qui
vam quedar davant de la Sala Xica,
seu del Jazz Club La Vicentina, on
em va donar el seu darrer treball de composicions pròpies “Drunk Jumps”, del seu Cazador
de Luz Vol. 2 amb Joan Monné i Dee Jay Foster, disc editat per Quadrant Records. Edu Cabello em va enviar el seu “Bucle” per correu ordinari, disc autoeditat sota el BCNJazz Collective amb Eddie Mejía, Jim Monneau, Adrià Claramunt
i la col·laboració de María Esteban,
Sergio Osorio i Òscar Latorre. També em va enviar el “Onrology”, el saxofonista Xose
Miguélez, disc editat per Origin
Records i amb gent com Storm Nilson,
Ben Leifer, John Kizilarmut, Peter Schlamb i Matt Otto, i aquesta setmana
amb un micro conte de Carme de la Fuente.
Recordeu que podeu
trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es allà tindreu la possibilitat d’adquirir els
discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta
abraçada.
Doncs sense més
dilació comencem amb el projecte promogut per l'amic Gorka
Garay...
“DRUNK
JUMPS”
El
Cazador de Luz Vol. 2
Editat
per Quadrant Produccions Q00085J
Enregistrat,
mesclat i masteritzat per Ferran Conangla
Produït
per Gorka Garay
Productor
executiu Josep Ramon Jové per a Quadrant Records
Gorka
Garay, saxo tenor
Joan
Monné, piano
Dee
Jay Foster, contrabaix
Totes les
composicions són de Gorka Garay.
El
Cazador de Luz Vol. 2 “Drunk Jumps” presenta la nova proposta del
saxofonista Gorka Garay. Per a l’ocasió el músic ha comptat amb la complicitat
de dos grans instrumentistes com el pianista Joan Monné i el contrabaixista DJ
Foster. Jazz d’alta qualitat, en to de present però mostrant sempre un profund
coneixement i respecte per la modernitat de gènere. Amb aquest nou lliurament,
Gorka Garay evidència la seva validesa i originalitat com a músic, així com el
bon estat de salut del jazz més proper.
Nou temes originals i
una concepció personal del Jazz, de la música en general que permeten al líder
seguir investigant noves cadències i sonoritats. Ara mateix està composant tota
una obra per a Big Band,o sigui que el seu caminar sembla que no s’aturarà. Un
projecte concebut bàsicament amb temes a mig tempo on hi ha encabides també
dues precioses balades, com són “Night Of Lament” i “Travelling to Unknown”,
aquesta darrera amb una preciosa introducció a càrrec de Gorka, tot i ser potser més balada com a tal la primera, per com la
melodia segueix un tempo súper slow. Amb el tercer track escoltem d’entrada la
melodia de “Last Dance of Shiva”, melodia que quasi podríem identificar al
projecte, cançó aquesta també delicada de tempo. El segon track “Tim” l’inicia
l’amic Joan al piano on s’escolten
de nou melodies que ens acompanyaran durant tot el disc per com tot plegat
segueix un camí predeterminat pel compositor. Les melodies i intervals
segueixen en aquest tema el tarannà del projecte. Amb el cinquè track “Lost
Proton”, Gorka ens enlaire per com
n’és la melodia feta quasi com un himne. Els ritmes, tot i que delicats i suaus
de tempo també hi són, i així és que amb el primer track del disc “As Paint in
Water”, ens podem situar melòdicament propers a alguns temes del The Great American Songbook per
cadències d’acords i no tant per ritmes, aquests més trencats. El tema que
titula el disc i quart track “Drunk Jumps” és també un treball on la melodia se
situa en un context de tradició i l’estructura sembla la d’un estàndard de 32
compassos i fins i tot en un R&Ch. Magnífic swing el d’aquest preciós tema
amb solos remarcables de tots ells. El setè track “The Dark Side Of The
Street”, segueix el tarannà encetat amb el swing i melodies recordant-nos la
tradició amb també estructures típiques del Jazz. I finalment, el vuitè track
“Blue Light Among Shadows” ens acaba de mostrar la capacitat compositiva del
líder, el qual, i seguint les directrius d’una determinada concepció, no es
traeix a sí mateix, així és que melodies i swing alhora que estructures
segueixen uns patrons determinats enriquits per les interpretacions de tots
tres fent esment en la de l’amic Dee Jay
al contrabaix.
I com sempre dir-vos
que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web d’aquest disc del Gorka i Quadrant... http://www.quadrantcorner.com/product/el-cazador-de-luz-vol-2-drunk-jumps/
Escoltem ja les seves
músiques, i em sembla una bona idea començar dolçament amb una de les seves
balades, la que és més balada de les dues anomenada....
6.- Night Of Lament (Gorka Garay) 5m31s
I quina preciosa
melodia i balada ha compost Gorka,
encetant també les músiques d’aquesta formació no gens habitual de saxo, piano
i contrabaix, on les feines rítmiques corren a càrrec de piano i contrabaix,
ambdós instruments elements d’aquesta base rítmica peculiar, sense bateria. El
líder ha encetat la melodia, un tant melancòlica, però d’una gran bellesa, i
després ha estat Dee Jay Foster qui
primer ha iniciat els solos, fent-ho amb la seva contrastada solvència i bon
gust. Poques notes, les bàsiques, les suficients per seguir-ne l’harmonia amb
el suport però del Joan amb acords
fonamentals. Quasi sense adonar-nos-en, ell mateix ha seguit desenvolupant el
tema amb el seu delicat solo, interpretat amb nítida pulsió i ara amb les notes
base del contrabaixista. Gorka ha
tornat a situar-nos en la melodia principal del tema, acabant-lo tots tres
delicadament. Un inici de programa i projecte amb una preciosa balada, reeixida i dolça composició, alhora que
interpretacions de tots tres. El so del tenor de Gorka, és força característic i jo diria que hi té a veure, a banda
d’ell mateix, el fet que sigui un saxo Rampone
& Cazzani.
Gorka
Garay
neix el 1978 a Barcelona. Estudia
saxo amb Lluís Rovira a l’Escola Municipal de Música de Molins de
Rei i al Conservatori Superior de
Música del Liceu, on obté la millor nota d’accés a grau superior
aconseguint una beca. Durant la temporada 2001-2002 toca amb la Banda Municipal de Barcelona actuant al
Liceu, al Palau de la Música i a l’Auditori.
Actua diverses vegades amb la formació “The
family sax” dirigida per Lluís
Rovira. El 2004 obté el 1er premi al “Festival
de jazz de Cubelles” amb el seu grup “Gorka
Garay Quartet” interpretant les seves pròpies composicions, enregistrades
també al 2004. Va formar part de la Drop
Big Band dirigida per Joan Monné
actuant a diversos espais tant a Catalunya
com arreu del territori espanyol. Aquesta Big Band va tenir l’oportunitat de
col·laborar amb solistes com Carme
Canela o Laura Simó. Gorka Garay també ha tocat en diverses
ocasions amb les prestigioses Big Band
de Terrassa, Big Banana Reunion i la Girona Jazz Project, aquesta última va
ser dirigida per Guillermo Klein i Bob
Mintzer.
Seguim amb més temes
de Gorka ara situant-nos en el
context del delicat swing amb el primer track del disc anomenat....
1.- As Paint in Water (Gorka Garay) 3m31s
Doncs amb aquest tema
hem fet un salt rítmic situant-nos en un tempo mig. L’altra cosa són els
aspectes rítmics que podríem situar en un
Groove cadenciós gràcies a la pulsió de Dee Jay i els acords del piano. Tot i això, el tema l’inicien amb
una no tan clara referència rítmica, per diversa i variada, i així és que la
melodia encetada pel Gorka té
aquesta connotació rítmica en ella mateixa. Sense albirar la transició entre
tema i solo, ell mateix ha fet la seva aportació solista en aquest “pintat en
aquarel·la” jo diria. Un tema amb uns canvis força interessants, harmònics en
el pont i també per la qüestió rítmica. El seu solo ens l’ha fet farcit d’un
bon fraseig i llenguatge alhora que bon gust. La seva interpretació ha estat
també melòdica i amb aquesta sonoritat característica la del seu magnífic
instrument. Joan ha seguit amb la
seva delicada i magnífica aportació en el seu solo, primer amb la mà dreta,
gràcil i lleugera per la pulsió quasi cristal·lina amb la qual ha premut les
tecles del piano, amb l’esquerra fent els acords. I és que el Joan és un dels nostres referents
pianístics al més alt nivell, i sinó ja em direu el perquè en Benny Golson l’inclou en el seu quartet
per les seves gires per tot Europa.
En Joan va venir al JCLV ara ja fa uns anys, precisament
després d’haver-lo vist al Jamboree
amb aquest genial compositor i saxo tenor americà. Li vaig proposar fer un
projecte dedicat a la música de Golson
i el músic molinenc va venir amb Lluc
Casares fent de Golson, a més a
més de la base rítmica. Joan ha
respost sempre positivament a les meves crides i sempre em diu, “a veure quina
en tens al cap, ara”, quan l’embolico. La darrera va ser muntar un projecte amb
la Coral Som Cor del Centre, fent temes de Jazz i amb un
quartet de Jazz que ell mateix va liderar tot i arranjant els temes proposats
pel director de la coral. I parlant de les músiques del tema, una vegada fets
els solos, Gorka hi ha tornat amb la
melodia i tots tres l’han acabat delicadament.
L’any 2011 es
llicencia a l’ESMUC després de
quatre anys tenint com a professor de saxo a Eladio Reinón. Durant els anys a l’ESMUC va rebre algunes classes amb Maria Schneider, Tim Garland i Bob Sands, amb els quals va poder
compartir diversos concerts amb la Big
Band de l’ESMUC. El projecte final de l’ESMUC amb les seves pròpies composicions i format per Carlos Falanga (bateria), Marco Mezquida
(piano), Paco Perera (contrabaix) i Pau Domenech (clarinet baix) va ser
finalment disc “El cazador de luz” al
2013 amb el segell Quadrant Records,
que ja vaig posar en aquest programa alhora que presentà al Jazz Club La Vicentina. Ha tocat i
enregistrat disc amb la formació Nestor
Gimènez Orchestra (Rite) i amb Toni
Vaquer and the Voodoo children colective vol.1, que també han sonat no fa
gaire aquí mateix. Actualment forma part del grup d’afrosoul “Outer Space” amb qui ha enregistrat
dos discos, “Chase across Orion” amb
el segell Tucxone Records i “Into the unknown” amb el segell La Cupula Music. Ara presenta “Drunk Jumps, El cazador de luz vol.2”
amb Joan Monné al piano i Dee Jay Foster
al contrabaix amb el segell Quadrant
Records, que és aquest que esteu escoltant.
Seguim amb aquest
tarannà tan maco amb el tema...
7.- On The Dark Side
Of The Street (G. Garay) 4m38s
Tema aquest que fa la
rèplica del “The Sunny Side of the Street”, que potser no tot és tan plàcid i
bonic com ens deien que seria si estàvem al cantó adequat de la vida. Però aquí
sí que hem gaudit amb el permanent swing, i és que el “walking” d’en Dee Jay és precís i farcit d’aquest
swing ja en el moment de la interpretació. A la melodia hi ha implícit però un
magnífic Groove, a les As, mentre que al pont, la B, sí que hi ha el preciós
swing que després sempre hi haurà en les improvisacions. En Gorka ha compost un tema que ben bé el
podríem situar en el context dels estàndards de Jazz de tots els temps, per la
seva concepció, estructura i harmonia, alhora que melodia. I sí, trobo que és
un tema magnífic. Ell mateix l’ha desenvolupat amb un magnífic solo, sempre
recolzat pels dos de la base rítmica, l’un amb walking i l’altre, amb els
acords i així situar-nos més fàcilment en el context del tema. En Joan ha fet el seu amb una presència
important d’acords diversos i més rics a base de tensions tot i mostrant-nos
l’altra manera que tenen els pianistes (i també guitarristes) de fer els seus
solos, a base d’inversemblants acords i la seva rítmica interpretació. Amb en Gorka hi ha tornat amb la melodia, la
d’aquest tema tan collonut compost per aquest altre músic molinenc.
I deixeu-me que us
digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure
l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més
relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi
trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en
tot lo de Fresh Sound Records,
editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel
teu suport tots aquests anys.
Recordar-vos que
entreu al web de masimas on podreu
veure’n tota la seva programació dedicada al Jazz però també a diversos estils
com són el Blues, el Funk i demés variants. Val la pena que us deixeu caure per
la Plaça Reial per anar al Jamboree. Els dilluns amb una magnífica
Jam Session.
I acabarem aquest
projecte del Gorka amb el tema
anomenat....
8.- Blue Light Among
Shadows (G. Garay) 3m51s
Doncs i amb quin
magnífic tema hem acabat el projecte del Gorka,
on ens ha mostrat la capacitat que té pel que fa a composar alhora que també en
interpretar. Aquest és un altre tema molt ben trenat per la seva estructura i
canvis harmònics, alhora que amb una melodia que ben aviat s’enganxa. I sí,
aquesta és la gràcia de fer un bon tema, que tingui una harmonia interessant,
que la melodia sigui agradable i millor encara si ben aviat te l’has aprés.
Després de presentar el tema sencer, hem escoltat el magnífic solo d’en Dee Jay i a ell tot i cantant-lo fins i
tot entonadament, mentre Joan li
donava tot el suport harmònic, i és que Dee
Jay és un dels grans del contrabaix. Aquest músic de mare malaguenya i pare
americà, resident a cavall de Màlaga
i ara prop de Terrassa, és un dels
sempre acompanyants dels projectes de Jordi
Rossy, però també ho fa quan venen músics de més enllà de l’atlàntic on sol
ser requerit per donar-los el seu suport. Un tema curtet del Gorka on només ha fet solos en Dee Jay, tot un detall per part del
músic de Molins de Rei cosa no massa
habitual quan el líder i compositor dels temes d’un projecte sol fer tots els
solos.
Un altre lloc emblemàtic
és el 23 Robadors espai on es fa el
Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes que s’hi
han parit i que així seguirà sent. Cada dia teniu Jazz i fins i tot les
sessions de Lliure improvisació dels
dijous i algun dimarts de Flamenc. Els dimecres, concert primer i després Jam
Session amb Miguel Pinxo Villar, Juan
Pablo Balcázar i Carlos Falanga.
Seguim però dir vos
què si entreu al web de Temps Record:
https://tempsrecord.cat hi trobareu tot
el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra
amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i
evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió.
I després del
projecte del músic de Molins de Rei
sembla ara un bon moment per a escoltar el micro conte de Carme de la Fuente....
..............................
Gràcies Carme per dir.nos les coses tal i com són. Woody Allen, fes cine i deixa el clarinet home. Si vols fer-ho, que sigui gratis.
Per Abrera i
Molins.... I ara acabarem el programa d’avui amb el disc enviat pel músic
malagueny Edu Cabello anomenat....
“BUCLE”
Edu
Cabello
Auto
editat mitjançant BCNJazz Collective
Enregistrat
a Sol de Sants Studios, Barcelona
Mesclat
i masteritzat per Ferran Conangla
Produït
per Edu Cabello
Edu
Cabello, saxo alto
Eddie
Mejía, guitarra
Jim
Monneau, contrabaix
Adrià
Claramunt, bateria
I la col·laboració de
María
Esteban, veu a #5
Sergio
Osorio, piano a #1
Òscar
Latorre, trompeta a #3 i 6
Totes les
composicions són d’Edu Cabello
excepte “The Nearness of You” que és de Hoagy
Carmichael.
Aquest és un projecte
amb sis temes i prop de 40 minuts de música amb cinc temes originals. I sembla
que alguns dels músics que s’autoediten els seus discos opten cada vegada més
per fer projectes no massa llargs, amb molts temes, la qual cosa implica
encarir força les despeses globals. Diferent és si hi ha un productor que es fa
càrrec de tot plegat, on llavors com més millor. Aquest Bucle inclou una preciosa balada de Carmichael, la comentada abans i preciosa “The Nearness of You”
cantada delicadament i càlidament per María
Esteban. I seguint amb aquest tarannà delicat de tempo tenim el segon tema
anomenat “De la Nada”, preciosa balada original de l’Edu Cabello on ens mostra el seu gust compositiu alhora que
interpretatiu amb el seu saxo alto. Amb aires dolços també tenim el quart track
“Odd versus Evening” on el líder l’enceta amb una llarga i melancòlica
introducció per després esdevenir quelcom més. Igualment amb uns inicis
delicats, ara amb plats, contrabaix i guitarra tenim el tema que titula el
disc, “Bucle” on hi participa Òscar
Latorre ala trompeta. Així és que aquest és un disc melòdic, càlid per les
melodies i precioses composicions del líder i saxo alto malagueny. El swing
però el tenim en els dos temes restants, “De Wan De Wain” on també hi
col·labora el magnífic trompetista d’Olesa
de Montserrat. I el més potent és el primer track del disc, l’anomenat
“Merced” on hi col·labora el pianista Sergio
Osorio. Aquí el líder hi encabeix una diversitat de ritmes entre els quals
el Swing tot i estar majorment situat en el millor dels Grooves possibles amb
un Claramunt i Monneau immensos a la base rítmica, sense oblidar al guitarrista Mejía.
I sempre us dic que
al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc de l’Edu Cabello i així el podreu ajudar a tirar endavant a ell i al
Jazz.
Comencem amb les
músiques de l’Edu Cabello o sigui
que us proposo escoltar una de les balades del projecte, la cantada per María Esteban i coneguda de Carmichael....
5.- The Nearness Of
You (H. Carmichael & N.
Washington) 5m48s
I per començar el
projecte de l’Edu Cabello quina
meravella de cançó, de balada, ens han interpretat aquest quartet ara però amb
la càlida veu de María Esteban. "The
Nearness of You" és una cançó popular escrita el 1938 per Hoagy Carmichael amb lletres de Ned Washington. La cançó es va gravar
el 1940 per Glenn Miller i la seva
orquestra, amb la veu de Ray Eberle.
Posteriorment, el 1956, ho van fer Ella
Fitzgerald i Louis Armstrong en el seu disc a duet, entre molts altres.
Aquesta és una preciosa balada encabida ben aviat en el The Great American Songbook, i doncs un “estàndard de jazz”. María ens l’ha cantada delicadament i
amb la seva bonica veu. El guitarrista Mejía
ha fet la primera improvisació força reeixida i delicada també, amb molt bon
gust, com també ha estat reeixida la del líder del projecte, l’Edu Cabello, en un tema llarg, on quasi
tot el protagonisme l’ha cedit a la cantant, tot un detall.
Neix a Màlaga, el 18 d'agost de 1994. Comença
la seva carrera musical en el si de la Banda
Juvenil de Música Miraflores i Gibraljaire,
on roman fins a l'any 2015. El 2017 conclou els seus estudis de saxòfon clàssic
al Conservatori Superior de Música de
Màlaga. Durant aquest període comença a interessar-se pel jazz, de manera
que s'uneix a l'AJM (Associació de Jazz
de Màlaga), i estudia a EMMAT i CAMM Maestro Puyana durant 3 anys, amb
professors com Tete Leal, Ernesto
Aurignac, Enrique Oliver, Jose Carra o Arturo Serra. Ha rebut també classes
de saxofonistes com Perico Sambeat,
Gianni Gagliardi i Johan van der Linden i Classes Magistrals de músics de
la talla de Brandford Marsalis, Eric
Alexander, Michael Kanan, Steve Grossman, Seamus Blake, Chris Cheek, Peter
Bernstein, Jimmy Wormworth, Alexandre Doisy i Arno Bornkamp. Des de finals
de 2016 resideix a Barcelona,
creant i participant en nous projectes i començant a escriure la seva pròpia
música. Ha participat en festivals com ara el Festival Internacional de Jazz de Màlaga, Festival Coincierto i Coast
Town a Blackpool, Regne Unit. Ha rebut també diversos premis com el Premi Da Camera a la millor
interpretació de música de cambra al concurs Màlaga Crea 2016 o el Segon Premi en el concurs de bandes del Festival Internacional de Jazz Puerta del
Jazz d'Alhaurín de la Torre, durant dos anys consecutius.
Seguim amb aquestes
precioses músiques, ara amb una mica de swing i ritmes diversos amb el tema....
3.- The Wan The Wain (Edu Cabello) 6m52s
I amb aquest tema amb
un títol força catxondo que ens recorda al Chiquito
de la Calzada, hem gaudit a tot swing i amb la magnífica col·laboració del
gran trompetista Òscar Latorre. El
“walking” de Jim Monneau i les
rítmiques diverses de l’Adrià Claramunt a la bateria, ell sempre investigant i no
quedant-se en un estricte swing al “ride” o “xarles”, han recolzat a la resta
de músics en els seus respectius solo. Tema però que han iniciat els dos vents
a mode de duet melòdic inicial. El solo de l’Òscar ha estat molt ben executat, melòdic també, però amb detalls
tècnics i escales inversemblants alhora que magnífica sonoritat la de la seva
trompeta. I és que l’evolució d’aquest noi, a qui coneixem de fa anys, ha estat
i està essent imparable. El líder ens ha mostrat el seu saber al saxo alto,
ell, l’Edu, qui va ser alumne allà a
Màlaga del nostre estimat amic i un
dels millors saxos altos peninsulars, Ernesto
Aurignac. A aquest músic el vam veure no fa massa a 23 Robadors amb la majoria dels músics d’aquest projecte com l’Òscar, el guitarrista Eddie Mejía i el contrabaixista Monneau. Edu té una moderna sonoritat i fraseig no acabat d’albirar en
aquest projecte i més que ho vam fer el dia de Robadors. I és que les possibilitats d’inventar estan relacionades
amb els temes, tipus de projectes i llargària dels mateixos. El guitarrista Mejía ha fet una molt bona aportació
solista amb la mateixa delicadesa mostrada abans, i el contrabaixista Monneau ens ha meravellat per com ha
solejat el seu solo cantant-lo afinat, a cada nota que tocava, la qual cosa és
força difícil de fer i que no fan massa contrabaixistes, alhora, la seva
improvisació igualment ha estat molt remarcable.
I
darrerament amb els amics de Youkali Music i concretament amb
el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és
que em fan arribar alguns dels projectes del seu extens catàleg, o sigui que
agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu
web http://www.youkalimusic.com/ i
veure’n tot el seu catàleg.
I també
en dimarts podeu anar a diversos espais on s’hi fan Jam Session com el Maki de Ciutat Vella, o La Farola
del barri de la Ribera on també hi
ha el Guzzo, restaurant magnífic on
també s’hi fan concerts i Jam Sessions.
I
acabarem aquest projecte de l’Edu
Cabello amb el tema més viu del seu projecte
1.-
Merced (Edu Cabello) 6m24s
I el tema més potent
d’aquest projecte és aquest primer track del disc “Merced” on hi col·labora el
pianista Sergio Osorio. Una bona
composició de l’Edu amb una melodia
curteta i que ben aviat han abandonat per situar-se en les improvisacions. Ell
mateix les ha encetat, amb la seva coneguda mestria tot i la seva joventut.
Gran i llarg solo del líder on sí ens ha mostrat molt més del seu saber.
Posseïdor d’un llenguatge propi, se li reconeixen mestres com el mateix Ernesto però també a Perico Sambeat. La base rítmica del Jim i l’Adrià recolzen abastament als solistes com després ha estat el
guitarrista Mejía, ell també amb una
bona interpretació, amb nítida digitació i sonoritat alhora que molt bon
fraseig. Bon guitarrista l’Eddie que
havíem vist amb l’Edu a les Jam
Sessions que es feien al Pipa Club i
que ara ja no es fan, coordinades ves per on pel Dee Jay Foster. Són nanos joves, amb estudis de Grau Superior
acabats i posteriors màsters que tenen o faran, i per tant amb totes les eines
al seu abast per a desenvolupar la seva carrera musical. El col·laborador i
pianista Osorio també ens ha copsat
per com ha fet la seva feina, primer acompanyant i posterior improvisació. Bona
formació la d’aquest projecte, i al final amb un solo de l’amic Adrià Claramunt, la majoria d’ells de
l’entorn del Conservatori Superior del
Liceu, mentre que l’Òscar Latorre
ve de l’ESMUC. Després del solo del
baterista, retorn al tema i final. Magnífic aquest primer projecte d’aquest
saxo alto i compositor malagueny, ell havent fet els seus estudis superiors a
casa nostra.
I cada dia podeu anar
a la Cocteleria Campari Milano on
s’hi fan concerts de jazz i demés meravelles, a diari. I també al Sinestesia que hi ha prop de la plaça
del Centre a Sants, on cada dia s’hi fan concerts i els diumenges a partir de
les 20h, quatre hores de música, de Jazz, amb un concert i posterior jam
session.
També tenim una bona
col·laboració amb l’editorial basca Errabal
Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que
els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaça a la seva
pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
I ara acabarem el
programa amb el projecte de Xose
Miguélez anomenat....
“ONTOLOGY”
Xose
Miguélez
Editat
per Origin Records Origin 82778
Enregistrat
per Nates Espy de l’11 al 13 d’agost de 2018 als Roof Top Media, Kansas Citiy,
MO.
Mesclat
per Jose Trincado & Matt Otto als Savik Sound, Galícia, Espanya
Masteritzat
per Trincado als Savik Sound.
Produït
per Matt Otto
Xose
Miguélez, saxo tenor
Storm
Nilson, guitarra
Ben
Leifer, contrabaix i baix elèctric
John
Kizilarmut, bateria i cajón flamenc
Peter
Schlamb, vibràfon en #2 i 9
Matt
Otto, saxo tenor en #1, 4 i 5 i EWI en #2
Totes les
composicions són de Xose Miguélez
excepte “Great Aunt Amparo” que va ser enregistrada el 1981 per la musicòloga Dorothé Schubart a Cercedelo-Laza,
Espanya.
Aquest és un projecte
original també, com els altres dos, amb 9 temes de Xose Miguélez i prop de 45 minuts d’una música també força
personal. El darrer tema és una troballa antropològica sobre una cançó popular
gallega. El quart tema és una de les balades del projecte, “Sweet Deli”, una
preciosa composició on els dos saxos tenors es doblen amb un petit retard
aconseguint un efecte estrany. La guitarra de Nilson enceta l’altra meravellosa cançó amb una llarga introducció,
anomenada “Shelter” en el vuitè track. El Groove apareixerà posteriorment, com
en quasi tots els temes del disc. Aquest Groove, delicat però, el tenim també
en el tercer track “Frozen Roses”. I també parlant de flors tenim el setè track “Autumn Flowers” on les melodies també
segueixen un tarannà que identifica el projecte. Amb ritmes ternaris i també
amb els dos tenors, un per cada canal, tenim el tema que dóna nom al projecte
“Ontology”, també amb melodies que situem aquí per dret propi. Els ritmes van
agafant cos amb el sisè track “Esperanza” tot i que encara d’una manera
delicada ara amb el saxo del líder en el canal central. En el segon track
“Chasing Myself” ja ens situarem en un context una mica més bopper on hi
col·labora Schlamb al vibràfon i
apareix també el swing. Un altre tema en un context rítmic relativament potent
és el novè track “Under the Big Tree”, també amb el vibrafonista esmentat i
ritmes ternaris i a vegades amb un punt de beat, on la guitarra elèctrica de Nilson pren un protagonisme a tot Rock
Progressiu. I el tema més viu del projecte és “Missed Call”, on els dos saxos,
amb el delay comentat, baix elèctric i guitarra elèctrica, protagonitzen
conjuntament amb el baterista tota una demostració de creativitat avant-garde
en el punt més culminant de la contemporaneïtat inclòs el solo del darrer.
I com sempre dir-vos
que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc de Xose Miguélez... http://xosemiguelez.com/es/shop
Doncs ara ja és
l’hora d’escoltar la seva música, o sigui que us proposo escoltar la delicada
composició anomenada.....
7.- Autumn Flower (Xose Miguélez) 5m27s
Doncs hem començat el
projecte de Xose no amb les balades
i sí amb un preciós tema a mig tempo i ritmes diversos per com el baterista
jugà amb els estris de la seva bateria. Hi ha un Groove determinat, sobretot en
les improvisacions però també implícit en la melodia feta pel líder, compositor
i saxofonista gallec. La flor de la tardor, que potser alguna n’hi deu haver,
és aquest primer tema de Miguélez,
on hem pogut escoltar la sonoritat del seu saxo tenor, en aquest cas un Paul Mauriat amb un so càlid. Una bella
melodia la del tema, amb un tarannà melancòlic apropiat a l’estació de l’any
esmentada en el títol del tema. També la bellesa l’hem copsat en la seva
improvisació, la d’en Xose, músic al
qual hem escoltat en anteriors programes, concretament el dedicat a Errabal Jazz. El so del guitarrista, Storm Nilson més nítid i clar que el de
l’anterior projecte, ens ha colpit igualment pel mateix concepte melancòlic encetat
pel líder, i és que aquest tema i els que vindran tindran una aurèola personal,
la d’aquest gobal “Ontology”.
Xose
Miguélez
està considerat un dels saxofonistes més destacats de l’escena gallega en
l’actualitat. Aquest projecte que escoltarem el va presentar l’agost de 2018 a
la sala Blue Room del American Jazz Museum de Kansas City i l’ha editat el segell
americà Origin Records. Obtingué un
màster en Jazz a la prestigiosa “Guildhall
School of Music” de Londres, i una llicenciatura en Jazz per l’escola Esmae d’Oporto. Complementà la seva educació musical estudiant amb mestres
com Chris Cheek, Jean Michel-Pilc, Jean
Toussaint i Matt Otto entre d’altres. Dóna classes de música tradicional
gallega i introducció al Jazz al “Conservatori
Professional de Música” a Vigo.
Acabem dient que és artista “Paul
Mauriat-Paris” i Jody-Jazz Usa.
Si voleu escoltar
jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens d’aquesta editorial
dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui
m’envia des de Nova York les seves
novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una
abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
Un altre espai on
anar és al Big Bang del carrer Botella, al Raval. Cada cap de setmana s’hi fan unes Jam Sessions magnífiques.
Els divendres hi trobareu a Luca
Tondena, Jim Monneau i Ramiro Rosa i els dissabtes a Samuel Marth al capdavant d’una formació Dixieland.
I també podeu anar al
JazzSi Taller de Músics del passatge
Requesens, on hi teniu Jazz els
dilluns i els dimecres, aquest darrer amb Jam Session.
I seguim amb més
música d’aquest artista gallec amb el tema original...
6.- Esperanza (Xose Miguélez) 4m31s
I de quina manera ha
anat desenvolupant-se aquest tema, partint dels inicis amb melodia i ja amb els
ritmes que ens sonen un tan càlids, un tan latins. “Esperanza” és una altra
molt bona composició de Xose Miguélez
on ens retrobem amb aquesta magnífica formació ara a quintet. Ell mateix ha
encetat el seu solo, farcit de profunditat de so i llenguatge, amb una
sonoritat dolça la que té com a pròpia aquest mestre gallec. Una bona exposició
del líder com també el solo del contrabaixista Leifer ha estat magnífic amb profusió de tècnica, ritme implícit i
pulsió contundent, alhora que sempre recordant-nos l’harmonia del tema. El
baterista Kizilarmut l’ha acompanyat
amb suavitat alhora que també ho ha fet el guitarrista am els seus acords.
Llarg solo de Leifer, i després
d’aquest gran contrabaixista hi han tornat amb el tema, aquesta “Esperanza” que
no la perdem.
Recordeu que si us
agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial
dirigida per l’amic El Pricto on hi
trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free
jazz, o quelcom inclassificable.
I per descomptat que
podeu anar als concerts que fem cada mes a la Sala Xica de La Vicentina, però ara haureu d’esperar a l’inici de
la onzena temporada, al setembre i que serà amb els De Diego Brothers. Mentrestant, i el juliol encabit en l’Estiu de
Cultura de Sant Vicenç dels Horts, farem el 10è Festival de Jam Sessions durant tres dissabtes i que seran el
13, el 20 i el 27. Quan ens hi apropem, ja us en donaré més detalls.
I encara un altre
tema d’en Xose Miguélez anomenat...
2.- Chasing Myself (Xose Miguélez) 4m30s
Doncs amb aquest
“Chasing Myself” ens hem retrobat amb el Swing. Tema curtet de melodia que ha
encetat baix elèctric i bateria, per després escoltar-ne la melodia a càrrec
del líder i del vibrafonista Schlamb.
El swing ha aparegut ja en el solo d’aquest vibrafonista i hi ha hagut
desaparicions i aparicions posteriors com quan hem escoltat el solo de Matt Otto tocant el EWI que és un instrument electrònic que
es toca com un saxo, amb les claus disposades en el mateix format però passat
tot plegat per els sistemes digitals. Fins i tot, em sembla escoltar també, ja
des dels inicis del tema un so greu que ben bé podria ser provinent de l’EWI. Schlamb al vibràfon ho ha clavat per sentit rítmic alhora que pels
salts amplis d’intervals en la seva interpretació. Un solo farcit de modernitat
que ha deixat pas al més modern per sonoritat, el ja comentat del EWI de Akai. El swing ha aparegut de nou en el solo del líder al tenor,
aquest, força interessant per la seva exposició, per la seva execució sòlida
sense cap escletxa en el seu llenguatge, seguint perfectament una línia
personal.
I no us oblideu de la
Nova Jazz Cava on a partir dels
dijous, amb la Jam Session, s’hi fan concerts cada cap de setmana amb els
diumenges oferint l’espai per a projectes mes populars. I els dilluns també
podeu anar al Jazzman on hi sol
haver el gran Pere Ferré Trio. Els
dijous també s’hi fan concerts.
I ara sí, acabem
projecte i programa amb el tema...
5.- Missed Call (Xose Miguélez) 3m08s
Doncs i quin gran i
curtet tema de Miguélez per acabar
projecte i programa d’avui. Hem pogut escoltar els dos saxos tenors, al canal
dret i potser també al central, el del líder i a l’esquerre el de Matt Otto, i pel canal central,
guitarra i resta de base rítmica. Tema on predomina la improvisació reeixida
del baterista Kizilarmut on ha
desenvolupat tot un reguitzell de sons amb els cops a les timbales propers al
canto de cadascuna d’elles sonant el cop més sec tal i com sonen les timbales
en els temes latins. Després del tema interpretat a duet pels dos vents, ells
mateixos, guitarrista, baixista i baterista s’han introduït en una improvisació
col·lectiva on l’avant-garde ha brillat plenament, tot i mostrant-nos els
diversos “colors” d’aquest projecte. El so del tenor pel canal esquerre és
força diferent del que obté el líder, al qual ja ens hi hem acostumat. Matt Otto per l’esquerra obté un so més
fosc, la qual cosa ens va molt bé per veure encara més la diferent paleta de
colors sonors, ja m’enteneu. Amb el retorn al tema, ens hem trobat ràpidament amb
el final, final de tema, de projecte i de programa.
Doncs res més, espero
que us hagi agradat el programa d’aquesta setmana, totalment diferent del de
l’anterior, i aquest també de l’anterior, i així fins arribar al programa
número 1, d’ara fa deu anys. I és que avui hem escoltat “Drunk Jumps”, El Cazador de
Luz Vol. 2 de Gorka Garay i
amics, disc editat per Quadrant Records.
Edu Cabello i el seu “Bucle” disc autoeditat sota el BCNJazz Collective i el “Ontology”, del saxofonista Xose Miguélez, disc editat per Origin Records i aquesta setmana amb un
micro conte de Carme de la Fuente.
Doncs res, que us
recordo que aneu a veure jazz en directe
a llocs com Jazz Club La Vicentina, La
Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, New Fizz, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia,
Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els
d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit.
Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves
músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us
desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i
Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
