Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “esfera jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz.
I dic, i diem No a la guerra de Putin, no a la guerra de ningú, utopia aquesta última que mai les classes dominants han volgut eliminar, car el negoci armamentista no el volen perdre. No ens volen deixar viure en pau, no. Maleïts siguin tots ells. Un món en guerra, de tota la vida. Vaja quina manera de viure.
I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys.
I sí, perquè un dels
tres projectes del programa d’avui és d’aquesta editorial estimada i amiga, i
aquest és el que em va cedir en Geni
Barry un dia d’aquells de música, aprenentatge i amistat a casa seva, el de
l’Arnold Ross Trio, “Just You & He
& Me”, en una reedició d’un clàssic feta pel Jordi Pujol. I com que el programa anirà de Jazz a seques, aquell
que es feia i que se segueix fent ara, amb la “tradició” ben apresa, podreu
escoltar el darrer treball de Víctor
Antón, “Standards Session”, editat per Errabal
Jazz. I el darrer treball que escoltarem és el de l’amic Xose Miguélez, “Contradictio”, editat
per Origin Records. Com que hi ha
molt de Swing en molts dels temes, avui anirem d’això, i alguna baladeta,
esclar.
Comencem el programa
amb el pianista americà i el seu trio, l’Arnold
Ross Trio, “Just You & He & Me”, editat per Fresh Sound Records. Disc enregistrat a Califòrnia entre el 1975 i 1976,
i aquí hi tenim a: Arnold Ross
(piano), Harry Babasin (contrabaix), Roy Harte (bateria). La majoria dels
temes són del pianista, havent-n’hi de tots tres i d’algun altre compositor, i
tot i que cap dels temes és un d’aquells reconeguts estàndards, són tots unes
precioses composicions i sobretot a “tot Swing”. I com sempre dir-vos que al
blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc:
https://www.freshsoundrecords.com/arnold-ross-albums/1121-just-you-he-me.html. ..
Comencem el programa amb dos temes seguits, que no són massa llargs, el primer a piano i contrabaix, tema del líder molt delicat i el segon, un dels pocs estàndards d’aquest projecte, tema compost per Jerome Kern & De Sylvia....
1.4.- Then Or Now (Arnold
Ross) 1m40s.
2.8.- Look For The Silver Lining (Kern-DeSylvia) 2m56s.
I de quina manera més bonica hem començat el programa, primer amb la composició de Ross, ell a piano i amb algunes espurnes sonores a contrabaix. I del segon tema us puc dir què....va ser escrita l'any 1919 per al musical infructuós Zip, Goes a Million. El 1920, es va publicar i reutilitzar al musical Sally, d'on va ser popularitzat per Marilyn Miller. Entre d'altres, més tard va ser interpretat diverses vegades per Judy Garland, la versió de la qual també es va fer, i segueix sent, potser la més coneguda. El 1949 es va publicar un biopic amb el mateix títol car la cançó tracta sobre Marilyn Miller. Un tema amb un swing molt tranquilet i música que ens ha acaronat per la seva dolçor melòdica amb un pianníssim de Ross preciós. El duet de la base rítmica amb Harry Babasin (contrabaix) i Roy Harte (bateria) han estat immensos, el primer amb el walking i el segon amb les escombretes. Dos temes seguits i delicats, que per començar el programa han anat la mar de bé.
I un altre lloc
emblemàtic és el 23 Robadors espai
on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes
que s’hi han parit i que així seguirà sent. Cada dia teniu Jazz i els dimecres,
concert primer i després Jam Session amb Miguel
Pinxo Villar, Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga. Al blog us en posaré la
seva pàgina web:
https://23robadors.com/programacio/ la de la seva programació.
I seguim a tot delicat swing amb el tema del líder i anomenat..
3.5.- Hugo (Arnold Ross) 5m01s.
I vet aquí que hem
descobert a aquest molt bon pianista, alhora que compositor, i la prova
l’acabem d’escoltar. Aquest programa ens ajudarà a conèixer-lo tot i que sigui
de passada. L’assumpte és que només ens caldrà cercar més dels seus projectes
musicals, alhora que de la seva vida i
miracles.
El tema té un Swing magnífic amb un tempo mèdium ideal per aquest tema. La interpretació del pianista ha estat sòbria, elegant, amb una sonoritat plena alhora que brillant. La melodia és molt maca, i la digitació de la mà dreta ha estat feta amb pulsió rítmica precisa, alhora que amb Swing. La seva improvisació, molt reeixida i rica en idees. Harry Babasin al contrabaix, ha fet també una bona improvisació, melòdica per com n’ha seguit la melodia alhora que amb pulsió rítmica. Els “quatres” de Roy Harte a la bateria, han permès al baterista esplaiar-se, en aquest tema tan maco del líder.
Arnold Ross (Boston, 29 de gener de 1921 - Culver City, Califòrnia, 5 de juny de 2000) va ser un pianista de jazz nord-americà. L'Arnold va aprendre clarinet, trompeta i violí de petit abans d'aprendre el piano quan tenia dotze anys. Va tocar en un creuer abans de traslladar-se a la ciutat de Nova York, treballant-hi amb Jack Jenney. Després es va unir a la banda de suport de Vaughn Monroe, i el 1943 va ser seleccionat per entrar a la Glenn Miller Army Air Force Band. Del 1944 al 1947 va treballar amb Harry James; al mateix temps va tocar amb Harry Edison, Charlie Ventura i Charlie Parker. Es va traslladar a Califòrnia el 1947, treballant amb Lena Horne, Dizzy Gillespie, Bob Crosby i Billy Eckstine, a més de dirigir el seu propi grup petit.
Recordar-vos que
entreu al web de masimas on podreu
veure’n tota la seva programació dedicada al Jazz però també a diversos estils
com són el Blues, el Funk i demés variants. Val la pena que us deixeu caure per
la Plaça Reial per anar al Jamboree. Els dilluns amb una magnífica
Jam Session. Al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web: https://jamboreejazz.com/agenda/ la de la
seva agenda.
I fora d’un parell de temes, tots tenen aquest Swing i tempo mèdium tan bonic, com serà el tema que escoltarem ara mateix, tema també del líder i anomenat...
4.7.- Might Be (Arnold Ross) 3m30s.
I ara els hem escoltat amb un altre tema propi i amb una mica més de tempo. La sonoritat d’aquest piano és però sorprenent, diferenciada no sé jo si per l’enregistrament o per què, però la noto especial. El tema és impressionant i com ja ha començat a tot swing i un motiu principal que li hem reconegut posteriorment, alhora que amb un “pont” preciós. Més s’ha notat el Swing amb el “walking” de Harry Babasin al contrabaix i la magnífica feina de Roy Harte a la bateria, amb un colpeig al plat “Ride” i “xarles” un tant especial, tot això en el solo del líder. I com l’ha iniciat i l’ha seguit desenvolupant i amb quina mestria i llenguatge jazzísitc. Posterior solo del contrabaixista, també reeixit, i els “quatres” amb el baterista, per recuperar de nou la melodia i acabar el tema amb un “turnaround”. Bona feina de tots tres i magnífica composició.
El 1960 Ross s'havia tornat addicte a l'heroïna i va entrar en un programa de tractament Synanon; es va afiliar a l'organització Synanon i va aparèixer a la pel·lícula Synanon del 1965. Va treballar àmpliament amb Nelson Riddle des de 1968 fins a 1976, i va ser actiu com a intèrpret de gira durant la dècada de 1990. Ens va deixar el juny del 2000.
Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.
I ja per acabar amb el seu projecte, escoltem-los en el tema del líder i anomenat...
5.1.- N S A (Ross) 4m13s.
I quin altre tema més farcit de Swing, iniciat però amb una “Intro” marcada rítmicament per tots tres. La delicada melodia a càrrec del pianista ha estat molt bonica, i sobretot en el “pont” l’hem reconegut com un “Rh&Ch”, o sigui tema a partir de l’harmonia i estructura del “I Got Rhythm” de Gershwin. Temes enregistrats en els 70s del segle passat però que respiren una autenticitat del Jazz de les primeres èpoques, les modernes vull dir. La tradició l’ha atresorava aquest mestre del piano que ja havia tocat de jove amb Charlie Parker i demés boppers. Disc enregistrat a la West Coast, la qual cosa ens indicaria que “rasca” una mica d’aquest estil de Jazz, a camí entre el Cool i el Hard Bop, amb uns arranjaments i melodies més carregades de substància, i potser amb menys Blues i Gospel. Gran tema per acabar aquest projecte, gràcies Geni.
I també tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es ...
I seguim amb els projectes i ara serà el del guitarrista Víctor Antón i disc aquest sí dedicat als estàndards de Jazz i anomenat “Standards Session”, editat aquest 2022 per l’editorial amiga Errabal Jazz. El va enregistrar Pablo Baselga el 29 i 30 de desembre de 2021 als Infinity Studios fent-ne també les mescles i masterització. I aquí hi tenim a: Víctor Antón, guitarra; Pablo Gutiérrez Calvo, piano; Francisco López “Loque”, contrabaix i Daniel García Bruno, bateria. I tots els temes són estàndards de Jazz excepte el darrer, “Adderley”, que és del líder Víctor Antón. I com sempre dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc: http://www.hotsak.com/tienda/standards-session?set_language=es..
I començarem escoltant-los en el molt bonic tema de Sammy Fain & Irvin Kahal anomenat..
6.4.- I'll be seeing you (Fain/Kahal) 7m30s.
I seguim amb el Swing en aquest tema tan ben interpretat per aquest quartet i sobretot per la guitarra del líder. Fain & Kahal el van compondre el 1938, el primer la música i el segon la lletra. La pel·lícula amb el mateix nom es va estrenar el 1944, amb Ginger Rogers & Joseph Cotten, incloent-hi la cançó en la banda sonora de la peli. Un tema que aviat va esdevenir un estàndard de jazz interpretat i cantat per tothom, i també usual a les Jam Sessions. I Víctor ens explicarà els motius pels quals es va animar a fer aquest tema, i la resta de temes del seu disc “Standards Session”. Les seves maneres a la guitarra ens recorden a alguns dels grans de l’instrument, i recordo a Pat Martino. El so és fresc, no massa fosc, i càlid, sí que ho és. El que més sobta és el seu llenguatge, farcit de tradició alhora que amb la seva modernitat, la seva actual visió de com fer-ho, de com explicar-nos-ho. I ho ha fet amb personalitat, amb un jazz pels descosits, i el que és més important, un gran respecte a la música original. Un solo brutal del líder. Francisco López “Loque” al contrabaix l’ha seguit amb igual mestria, amb pulsió, amb melodia, amb molt bon gust. Una “quatres” del baterista amb les escombretes, tema i final.
I ell ens diu que li ha costat decidir-se per fer un disc d’estàndards, havent-n’hi tants, i ha estat un exercici d’atreviment contribuir-hi, fent-ne la meva selecció i interpretació d’aquests temes. I això mateix és el que m’ha motivat, des del respecte a la “tradició”, assumir aquest repte, enregistrar la música que més m’agrada. M’ha servit també d’aprenentatge, primer el d’intentar aconseguir una interpretació i so tradicionals, alhora poder compartir aquestes sessions amb els meus companys i extraordinaris músics, mestres en aquest estil de Jazz. El disc és una bona fotografia personal, i mostra la meva identitat interpretant estàndards de Jazz, música en la qual estic aprofundint des de fa anys. És un enregistrament fet amb naturalitat i que crec, respecta l’esperit del moment, tot i considerant que és fresca i honesta, perquè reflecteix l’espontaneïtat de la sessió. This is Jazz!. I ens acaba dient...espero que en gaudiu escoltant-lo tant com nosaltres ho varem fer enregistrant-lo els darrers dies del 2021. Víctor Antón.
I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n tot el seu catàleg.
I els seguirem escoltant amb la única Bossa del projecte, la de Antonio Carlos Jobim i preciosa...
7.8.- Corcovado (A.C. Jobim) 4m55s.
I sí, dels temes escollits d’aquest projecte per al programa d’avui, n’hi ha amb swing, amb ritmes així com trencats i també us he volgut posar aquesta preciosa “Bossa”, per fer-lo més variat. Víctor no s’ha oblidat de Jobim en aquest disc d’estàndards, cosa que l’honora, i molt. Antonio Carlos Jobim ha estat el músic brasiler més prolífic, el més creatiu, el més imaginatiu, regalant-nos unes precioses melodies, alhora que farcides d’acords i arranjaments de gran factura musical. Aquest “Corcovado” n’és una mostra. La “intro” que ens han fet els nostres herois, ha estat una antesala adequada a la pròpia melodia del tema. Un tema on l’hem pogut escoltar de nou en una altra gran improvisació, i ara emmarcada en el context del tema, de l’estil, de la “Bossa”, i alhora amb una gran demostració de Jazz a les seves mans. Subtilesa i delicadesa farcides de Jazz. Una tècnica la seva al més alt nivell. Ves per on que hem descobert un altre gran guitarrista, quin goig. Pablo Gutiérrez al piano ho ha “clavat” també en la seva curteta “impro”, i la resta de la base rítmica han estat brutals, Francisco López “Loque”, contrabaix i Daniel García, bateria.
I sobre el Víctor Antón he pogut saber que, abans d’aquest darrer projectes feia coses com aquestes: Victor Anton Group neix de la inquietud del guitarrista i compositor zamorà Victor Anton, que s'envolta de bons amics i excel·lents músics per interpretar composicions originals que s'han plasmat a Motion, el seu primer treball discogràfic com a solista. La banda sorgeix al voltant del Centre Superior de Música del País Basc, Musikene, on es gesten les composicions i els primers assaigs.
Si voleu escoltar
jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens d’aquesta editorial
dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui
m’envia des de Nova York les seves
novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una
abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
I seguim amb el magnífic tema que tant m’agrada....
8.2.- Alone Together (Dietz/Schwartz) 6m05s.
I sí, del Swing, a la Bossa, i ara amb un arranjament d’un tema que jo m’estimo molt, i que toco sovint a les Jam Sessions, jo, que soc un aficionat i que més o menys m’apanyo. L’arranjament del tema és sorprenent car ha obviat el típic “swing” amb el qual sempre l’hem escoltat. I ja haureu notat com va el ritme de “trencat”, cosa que es nota en com va la bateria i el contrabaix. Ni un ni l’altre amb el Swing de “walking” ni els copets al plat “Ride”. Una vegada entesa la qüestió rítmica ja ens podem centrar en la interpretativa. La melodia feta pel líder i la seva posterior improvisació ens l’han seguit admirant per com de bé ho fa, pel gust musical que té. El piano l’ha ajudat en diversos moments tot i recolzant-lo amb els acords, i ell mateix s’ha esplaiat abastament en la seva altre cop reeixida improvisació, marcada per la melodia, per com van els canvis en el “pont”. Hem escoltat també com de “net” ha quedat el solo del pianista Pablo Gutiérrez el qual ha fet una gran tasca solista. Gran tema i millor arranjament i interpretació de tots ells.
La música de jazz suposa una renovació constant del llenguatge tradicional que es va superant per donar lloc a nous tipus de construcció de temes i de comunicació entre músics. És per això que els temes originals d'aquest projecte es nodreixen del jazz tradicional i del llenguatge del BeBop però alhora cercant ingredients nous que entronquen directament amb el jazz contemporani i fins i tot amb la fusió i el rock. Es presenta en formació de quintet i els instruments que l'integren són saxo alt, guitarra elèctrica, piano, contrabaix i bateria, un format clàssic en la música de jazz però buscant algunes sonoritats i formes d'interacció noves.
I cada dia podeu anar
a la Cocteleria Campari Milano on
s’hi fan concerts de jazz i demés meravelles, a diari. Al blog us en posaré la
seva pàgina web:
https://www.camparimilano.com/programacio-musical/. I també al Sinestesia que hi ha prop de la plaça del Centre a Sants, on ja s’hi fan concerts. És qüestió de mirar-ne la programació.
I acabarem escoltant-los en el magnífic tema de Benny Golson i anomenat...
9.7.- Stablemates (B. Golson) 5m30s.
I sempre recordaré que llegint la autobiografia de Miles Davis vaig saber que, quan aquest es va assabentar d’aquesta composició del bo de l’encara viu Benny Golson, li va preguntar que què s’havia pres (quina droga) per parir aquest magnífic tema. L’altre va quedar estorat, esclar. I sí, he volgut acabar amb “Swing”, el d’aquest gran tema de Golson al qual voldríem tornar a veure al capdavant del seu “catalan combo”, amb en Joan Monné, Ignasi González i Jo Krause. I després de la “intro” del tema, ja l’hem viscut a tot Swing, sense oblidar els canvis de ritme que hi són. I el pianista Pablo Gutiérrez ha estat qui primer ens ha regalat amb la seva magnífica improvisació. Aquí l’hem escoltat en un solo brutal, llarg, precís, amb recursos diversos, els de la mà dreta i els de l’esquerra. Un so nítid, llenguatge i gust a dojo. Arpegis i formes musicals diverses que ell ha anat trobant. Quin goig en escoltar-lo. I el baterista ha marcat una mica més el Swing en el solo del líder a la guitarra. Antón ha estat de nou immens en un tema gens fàcil, car incorpora una harmonia entremaliada. La seva inventiva tampoc sembla tenir límits, sonant a “tradició” alhora que farcit el seu discurs de la seva modernitat, la més actual. I una base rítmica brutal que sempre els ha acompanyat i els ha fet “swingar” a tot drap. Gran projecte d’aquest gran guitarrista que avui hem descobert. Bravo noi, bravo nois.
Recordeu que si us
agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el
catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic Andrés Rojas abans El Pricto
on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions,
free jazz, o quelcom inclassificable.
I ja acabarem aquest programa amb el darrer treball d’en Xose Miguélez, “Contradictio”, editat aquest 2022 per Origin Records. Enregistrat per José Trincado & Nuno Couto el 27 i 28 de novembre de 2021 a Cara-ojm Studios, Matosinhos, Portugal. Mesclat i masteritzat per José Trincado a Savik Sound, Galícia. Produït per Xose Miguélez i Jean-Michel Pilc. I aquí hi tenim a: Xose Miguélez, saxo tenor; Jean-Michel Pilc, piano; Carlos Barretto, contrabaix i Marcos Cavaleiro, bateria. Aquest és un projecte amb temes propis i alguns estàndards, coses que us comentaré si cal. I dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc: https://originarts.com/recordings/recording.php?TitleID=82842 ...
I el disc de Xose Miguélez, dels 10 temes en té cinc que són precioses balades, pròpies, com són ara “Soul and Body”, un tema llarg de més de 8 minuts on ens proposa una mirada, la més càlida del seu projecte. I el tema del pianista Pilc “Galícia” és també d’una delicadesa remarcable. I a tot delicat vals ens regala el tema que titula el disc “Contradictio”. Mentre que hi ha dos temes relacionats amb el seu anterior treball “Ontology” l’un a duet de saxo i piano.
I proposo que els escoltem en el tema que titula el disc...
10.4.- Contradictio (Xose Miguélez) 5m53s.
I amb aquest tema ens hem volgut retrobar amb la calma, la dels temes més delicats. Us acabo de dir que n’hi alguns, entre els quals aquest a ritme ternari de vals així com molt cadenciós i càlid amb una bonica melodia. Dolçor la del saxo tenor del líder Miguélez en la pròpia melodia i en la improvisació on ell mateix ens ho ha exposat d’una tacada, l’una darrere de l’altre. Quasi que no ens n’hem adonat de quan acabava una i començava l’altra, coses que ens parlen del tarannà improvisador del líder. Sí que es percep el moment pel canvi melòdic i no pel so del seu tenor que continua essent preciós. Una gran tasca del líder tot i improvisant amb una dolçor que et posa la pell de gallina, i amb un gust musical exquisit. Ens ha recordat per exemple a l’Stan Getz a moments, pel seu so i fraseig delicat. El pianista Jean-Michel Pilc ens ha deixat “noquejats” per com de brillant ha estat el seu solo. L’ha començat fent la darrera frase del líder, coses aquestes que solen fer per així continuar amb el missatge, tot i que el canviaran posteriorment fent-lo a la seva manera. Arpegis i escales inversemblants ens han captivat, tot i mostrant-nos la seva tècnica i gust exquisit. Gran feina de tots dos, de tots quatre, en aquesta preciosa composició de Miguélez que ha acabat així com en suspensió.
I hi podem veure què:
Des de la regió de Galícia d'Espanya,
el saxofonista Xose Miguélez va
celebrar les melodies tradicionals de la seva família, vistes a través d'una
lent de jazz modern, per al llançament del 2019 i disc “Ontology”. A Contradictio,
Miguélez compta amb el virtuós pianista francès Jean-Michel Pilc, i la música que han anat desenvolupant junts
durant els darrers anys amb l'equip de la base rítmica de Portugal, el baixista Carlos
Barretto i el bateria Marcos
Cavaleiro. Junts, ofereixen timbres destacats i contemporanis dins d'un
entorn orgànic de jazz clàssic. A través d'una barreja d'estàndards, originals
de Miguélez i un original de Pilc dedicat a Galícia, la música es desenvolupa amb una espontaneïtat i vitalitat
que inspira les sensacions d'una experiència musical en directe. Per cert, i
això ho dic jo, que el seu anterior projecte “Ontology” va sonar al Programa 373, i aquí hi teniu l’enllaç per
si us fa gràcia recuperar-lo: https://jazzclubdenit.blogspot.com/2019/06/programa-373-el-cazador-de-luz-vol-2.html..
I seguirem a tot swing amb un altre tema propi i anomenat..
11.1.- Meniña (Xose Miguélez) 6m35s.
I després del primer tema delicat de tempo, ara hem seguit amb un altre tema propi però ja amb tots els aires vitals, els que ens acompanyaran fins el final del programa. I ves per on que ens ha recordat el tema de Duke Ellington, “Caravan” per estructura i demés coses, com per exemple el com han fet les improvisacions. És una meravella de composició o quasi sembla un “contrafact” del tema de Duke, coses que només ens parlen del respecte al mestre i l’amor al tema. Una melodia diferenciada, esclar, però amb un canvi tonal en el “pont” calcat al “Caravan” alhora que el “Swing” encabit en ell. Les improvisacions del líder al saxo tenor i del pianista han estat brutals. Xose al tenor ha estat immens, amb el seu so profund i delicat alhora, sense cap estridència, i sí amb un llenguatge brutal, i seguint fil per randa l’harmonia d’aquesta “Meniña Caravan”. Igualment Pilc al piano ens ha captivat per com l’ha feta, i també el joc de la mà dreta, amb notes soltes fent els greus i la dreta volant allà dalt del cel. Gran tema i interpretacions dels solistes i gran suport dels dos de la base rítmica, el baixista amb un magnífic “walking” en el pont i el baterista, brutal durant tot el tema.
I per descomptat que podeu anar als concerts que fem al Jazz Club La Vicentina, i ves per on que nosaltres ja fins el 22 d’abril que tindrem a un magnífic quartet liderat per l’Elisabet Raspall, piano; Benet Palet, trompeta; Jordi Mestres, contrabaix i Aldo Cavíglia, bateria en un concert organitzat des del Jazz Club la Vicentina i patrocinat per l’Ajuntament i amb l’entrada gratuïta.
I encara els escoltarem en el tema que Chet Baker es va encarregar de popularitzar, i no només ell, esclar, el compost pels germans Gershwin i conegut...
12.6.- But Not for Me (G. & I. Gershwin) 6m56s.
I "But Not for Me" és una cançó popular escrita originalment per George Gershwin i Ira Gershwin per al musical Girl Crazy (1930) cantada per Ginger Rogers. La versió que en va fer Ella Fitzgerald el 1959 i que va aparèixer a “Ella Fitzgerald Sings the George and Ira Gershwin Songbook”, va guanyar el premi Grammy de 1960 a la millor interpretació vocal femenina. El 1954 va aparèixer en dos LPs, el “Bag’s Groove” de Miles Davis i el “Chet Baker Sings” d’en Chet. Un estàndard de Jazz interpretat per tothom i també i per sempre més, a les Jam Sessions.
L’han iniciat amb una “intro” del pianista afegint-s’hi el líder amb la continuació de la melodia. Pilc al piano ha estat el primer en improvisar recolzat pel brutal “Swing” de la base dels dos amics i músics portuguesos, Carlos Barretto, contrabaix i Marcos Cavaleiro, bateria. Aquest pianista francès és realment magnífic. El seu solo ha estat sobri en els inicis, sense massa escarafalls, amb poques notes, tant de la dreta com de l’esquerra. Posteriorment ens ha clavat uns acords dissonants brutals, alhora que la dreta s’ha desfermat anant amunt i avall del teclat del piano. Posseïdor d’una gran tècnica, ens ha mostrat també la seva gran creativitat. El líder ens ha captivat de nou, amb una entrada força temperada, tranquil·la. El seu fraseig lligat i so ens el segueix situant en l’ona de Getz. Ell però ha desenvolupat la seva improvisació amb una gran despesa de creativitat alhora que tècnica i gust interpretatiu. Una curta impro del baixista i posteriors “quatres” amb el baterista ens han apropat al final d’aquest magnífic tema dels germans Gershwin i grans interpretacions de tots ells.
I no us oblideu de la
Nova Jazz Cava on cada dijous fan
una Jam Session i on s’hi fan concerts cada cap de setmana. Al blog us posaré
la seva pàgina web:
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming la de la seva programació.
Un altre espai on
anar és al Big Bang del carrer Botella, al Raval. Cada cap de setmana s’hi fan unes Jam Sessions magnífiques.
Els divendres hi trobareu a Luca
Tondena, Jim Monneau i Ramiro Rosa i els dissabtes a Samuel Marth al capdavant d’una formació Dixieland.
I ja per acabar projecte i programa els escoltarem en el magnífic estàndard de Johnny Green amb lletra d'Edward Heyman i que avui no escoltarem..
13.8.- Out of Nowhere (J. Green & E. Heyman) 5m40s.
I aquest és un tema que Green & Heyman varen composar el 1931. Bing Crosby va ser qui primer el va enregistrar, esdevenint quasi com un tema propi, amb el qual el varen reconèixer. El 1937 va ser Coleman Hawkins, Benny Carter & Django Reinhardt els qui el varen enregistrar a tot swing i tempo vital, més o menys com el que acabem d’escoltar. La versió de Charlie Parker del 1947, amb Miles, és però una de les que marcaria època. Un tema que a més va aparèixer en més de 15 pel·lícules des del 1931 fins el 1999.
I els nostres herois l’han interpretat a tot swing i a un tempo brutal. I l’han començat a quartet sí, però amb una bateria quasi que diluïda per com de suau ha començat. El domini i so del contrabaix alhora com el del líder al saxo tenor han estat dominants respecte als seus dos companys. El “walking” del baixista ha estat increïble. El baterista s’hi ha afegit amb el swing quan ha volgut, amb moments de diversitat rítmica quasi com el pianista, que ha anat fent els seus puntuals acords. El solo de Miguélez ens ha impressionat ara per la seva velocitat d’execució alhora que brillant exposició melòdica sobre l’harmonia del tema. Un discurs brillant i potent, ric en creativitat alhora que deixant espais pel silenci, a moments, tot i estar bàsicament farcit de precioses notes. El del pianista Pilc ens ha sorprès per com l’ha iniciat amb notes soltes i greus. Posteriorment, per com hi ha encabit un parell de frases de solos de d’altres músics, que segur haureu reconegut. La seva mà dreta ha volat de manera literal, mentre l’esquerra l’acompanyava amb notes soltes i greus, a mode de contrapunt melòdic. Els “quatres” finals amb el baterista, l’han permès gaudir fent la seva curteta improvisació. Gran tema, interpretacions i projecte Xose Miguélez, felicitats. Bravo noi, bravo nois.
I el Nota 79 ha iniciat ja una nova temporada amb noves iniciatives amb programació estable cada dijous vespre i diumenges tarda. Al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web: https://www.nota79.cat/events/ la dels seus esdeveniments. I els dilluns també podeu anar al Jazzman on hi sol haver el gran Pere Ferré
Doncs res, que us recordo que aneu a veure jazz en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff, Nova Jazz Cava, Nota 79, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit.
Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les
seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i
us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel
Tuset i Mallol.
