Jazz Club de Nit a Ràdio Sant Vicenç 90.2 FM

 

Molt bon any nou a tothom i molt bona nit, benvinguts al Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb el primer programa d’aquest 2022 que espero ens sigui molt millor que els dos anteriors, i com sempre amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “esfera jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz. 

I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys. 

I sí, perquè per començar aquest any i primer programa, què millor que fer-ho amb les músiques de tres projectes re-editats per Jordi Pujol i és clar, amb en Tete Montoliu Trio i disc que van fer amb en Jerome Richardson. També recordarem els treballs de Roger Guérin i Buddy de Franco & Tommy Gumina 4tet, tots tres de Fresh Sound Records. I tot plegat gràcies a l’estimat Geni Barry que em va fer escoltar aquests, i d’altres discos que ell tenia a casa, tots de Fresh Sound Records, o sigui que gràcies Geni. 

Doncs començarem amb el nostre estimat Tete Montoliu Trio & Jerome Richardson. Enregistrat per Paco Benages a l'Estudi Gema, Barcelona, 22 de maig de 1988. Mesclat per Paco Benages. Masterització i remasterització  estèreo digital de 24 bits per Pieter De Wagter. Fotos en color de Jordi Suñol. Notes de contraportada de Jordi Pujol. Produït per Jordi Suñol i Jordi Pujol. Productor executiu: Jordi Pujol per a Blue Moon Produccions Discogràfiques S.L. I aquí hi tenim a: Jerome Richardson (saxo alto, saxo soprano #1), Tete Montoliu (piano), Reggie Johnson (contrabaix), Alvin Queen (bateria). I com sempre, dir-vos que al blog hi tindreu l’enllaç a la pàgina web del disc: https://www.freshsoundrecords.com/jerome-richardson-albums/53685-groovin-high-in-barcelona.html d’en Tete i del Jordi. 

I aquest disc té una història, com la majoria tenen, i que comença amb el perquè de tot plegat, el motiu de l’enregistrament,  i acaba amb el perquè de posar-lo aquí, i avui, coses que us aniré comentant. I podríem començar amb un parell de precioses balades com són “Where is Love” i “A Child is Born”  però ho farem amb un Blues que van parir in situ els dos líders, Tete Montoliu i Jerome Richardson i tema anomenat, fàcil... 

1.10.- J & T (Richardson& Montoliu) 6m55s. 

Carall, què bé començar el primer programa de l’any amb un Blues arrastradet com el que ens han fet aquests mestres. Un tema sorgit, probablement, a partir dels concerts que varen fer i que van voler enregistrar en aquest disc. Per cert, tot plegat obra i gràcia dels dos productors, els dos Jordis, Suñol i Pujol, l’un promotor de la gira i l’altre creador de la discogràfica. D’això ja us en parlaré amb més detall, però ara parlem-ne del tema. Jerome Richardson l’ha iniciat amb el seu saxo alto ja amb la melodia, que ja sabeu que sol ser molt curteta, car un Blues típic o clàssic com aquest té només 12 compassos, i en la forma més simple, només té 3 acords, coses que aquí ja no hi són. Parker i demés es van encarregar d’omplir-los amb més cadències d’acords, enriquint-lo d’allò més. El saxo alto americà ha seguit amb la improvisació, mostrant-nos la seva mestria, que n’era molta. Un solo fet amb molta ascendència bluesera, la dels músics de la vella escola, la que feien els guitarristes de l’època de l’escola de Chicago. Tete l’ha seguit amb la mateixa aurèola i estil, i amb quina frase l’ha iniciat. Una digitació, la seva, la més clara i prístina que mai hàgim escoltat, la qual reconeixem ja a la primera nota que ens fa. Alhora, les seves frases, melodies creades són igualment magnífiques. Solo del contrabaixista Reggie Johnson, també estratosfèric per acabar la roda de solos i tornar a la melodia principal a càrrec del saxo alto americà i acabar el Blues molt delicadament. Brutal tema per començar el primer programa de l’any. 

El maig de 1988, Jerome Richardson (1920-2000) estava de gira per Espanya acompanyat del Tete Montoliu Trio. De camí i ja a Barcelona, ​​el quartet va tocar a l'antiga “Cova del Drac”. Les actuacions del saxo alto i soprano de Richardson amb el trio de Tete van despertar no només l'entusiasme dels fans de tota la ciutat, sinó també l'interès de Fresh Sound Records. Tots quatre músics es van posar d'acord en fer una sessió d'enregistrament que va tenir lloc el 22 de maig a l'Estudi Gema avui desaparegut. 

Recordar-vos que entreu al web de masimas tot i que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web de la seva agenda del Jamboree: https://jamboreejazz.com/agenda/ ... 

I després d’escoltar el primer tema d’aquests quatre màsters, i més el nostre Tete, seguirem amb el següent projecte que serà el dels enregistraments parisencs d’en Roger Guérin, “Le Formidable Roger Guérin Paris Meetings” on ell hi participà liderant-los o com a sideman, i que Jordi Pujol es va encarregar de compilar en un CD a partir de diferents LPs enregistrats a l’època i que són: JAMES MOODY QUINTET, JIMMY RANEY QUINTET, ROGER GUÉRIN QUARTET, CHRISTIAN CHEVALLIER QUARTET, ROGER GUERIN-BENNY GOLSON QUINTET & ROGER GUERIN QUINTET. Fotografies de Jean-Pierre Leloir. Notes de contraportada de Jordi Pujol. Produït per a l'edició en CD per Jordi Pujol  i remasteritzat en estèreo a 24 bits. I com sempre, dir-vos que al blog hi tindreu l’enllaç a la pàgina web del disc: https://www.freshsoundrecords.com/roger-guerin-albums/6630-le-formidable-roger-guerin-paris-meetings.html d’aquesta compilació de Roger Guérin. 

Escoltem-los ja amb dos temes curtets seguits, i que seran el primer del contrabaixista Pierre Michelot i amb en ROGER GUÉRIN QUARTET amb: Roger Guérin, trompeta; Martial Solal, piano; Pierre Michelot, contrabaix; Christian Garros, bateria, enregistrat a Paris el juliol del 1956 i tema anomenat.... 

2.9.- Swing Feeling (Pierre Micehlot) 2m16s. 

Per després escoltar el JAMES MOODY QUINTET amb Roger Guérin, trompeta; James Moody, saxo alto; Raymond Fol, piano; Pierre Michelot, contrabaix; Pierre Lemarchand, bateria. Enregistrat a Paris el 27 de juliol de 1951, i tema de Vicent Youmans i lletra de Billy Rose i Edward Eliscu anomenat... 

2.3.- More Than You Know (Youmans-Rose-Eliscu) 3m14s. 

I després d’un blues, un parell de baladetes, per així esbrinar com les feien, com les varen fer molts anys abans. I la primera, una curteta i preciosa composició del contrabaixista francès Michelot, interpretada melòdicament per la trompeta pel líder del CD, Roger Guérin, trompetista també francès. Vaja, tots quatre eren francesos i ja he dit que ho van enregistrar el 1956, a París. Un bonic tema i melodia de Michelot que Guérin ens ha  tocat amb la màxima dolçor, i del qual ens  n’ha fet també una delicada improvisació. Mentre que la segona ja ha estat un estàndard interpretada pel quintet de James Moody, ell al saxo alto i amb quasi la mateixa formació, si n’exceptuem el pianista que ha estat Raymond Fol. Sorprèn però que el segon tema s’enregistrés el 1951, també a París, esclar, i no massa temps després del desastre que va representar la Segona Guerra Mundial. Tema publicat el 1929 i encabit en el musical “Great Day” i que la “Reina del Swing” Mildred Bailey va enregistrar el 1936 de la mà de l’editorial Vocation. Un bonic so el de l’alto de Moody, ell fent la melodia d’una part del tema i Guérin fent-ne la resta. I el saxo alto americà fent al final una curteta improvisació amb tots els aires parkerians. 

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

 

I ara acabaré amb aquesta primera presentació dels tres projectes posant-vos un parell de precioses balades, (per Abrerra......una baladeta) com faig de manera habitual, una mica per saber com les fan cadascun d’ells. I ells seran Buddy de Franco - Tommy Gumina 4tet, de dos LPs compilats per en Jordi Pujol en un CD anomenat “Pacific Standard Swinging! Time” Enregistraments originals supervisats per Leonard Feather (#1-12) i Jack Tracy (#13-22). Notes originals de contraportada de Leonard Feather. Produït per a l'edició de CD per Jordi Pujol, amb una remasterització estèreo digital  a 24-Bit. I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc:

https://www.freshsoundrecords.com/buddy-defranco-tommy-gumina-albums/5614-the-buddy-de-franco-tommy-gumina-quartet-2-lps-on-1-cd.html d’aquests dos músics. 

I els escoltarem en aquestes dues baladetes que us he comentat, ambdues amb el combo de Buddy De Franco (clarinet), Tommy Gumina (acordió), Bob Stone (contrabaix) i Frank De Vito (bateria). Enregistrat als Decca Recording Studio, Hollywood, els dies 15, 16 i 31 de març de 1960. I els temes són: 

3.2.- Ill Wind (Youre Blowin Me No Good) (Arlen-Koehler) 2m53s.

3.5.- Darn That Dream(Van Heusen-DeLange) 4m16s. 

I hem pogut escoltar un parell de temes, el primer curtet i el segon no tant. I el tempo ha estat una mica més viu, un tempo mèdium slow, i amb un Swing molt delicat. I ja heu pogut constatar que ara els instruments solistes seran els de l’acordió de Tommy Gumina i el clarinet de Buddy de Franco. Ells dos ens han acaronat amb la seva sonoritat en el primer tema “ill wind”, mal vent, de Harold Arlen del qual en vam escoltar les seves músiques en el recent Programa 479, i tema que va estar encabit en el darrer show del 1934 muntat per Arlen & Koehler al Cotton Club. Un estàndard de Jazz interpretat de manera vocal per Ella Fitzgerald “Ella at the Opera House” del 1958, entre moltes altres, i instrumentalment per Lee Morgan “Cornbread” del 1967, entre molts més i que ells dos ens han interpretat amb la màxima dolçor. Melodia compartida i bonic el canvi tonal i rítmic del pont, la “B” del tema de la forma AABA de 32 compassos. Gumina n’ha fet una curta improvisació en la primera part del tema, i ells dos fer la resta de la melodia del tema i acabar-lo delicadament. 

I quina delícia de “Darn That Dream” ens han fet, amb la melodia a càrrec del clarinet de Buddy de Franco, en les dues “A” del tema, per després fer-ho l’acordió de Gumina en la “B”, o pont del tema i acabar-lo de nou De Franco en la darrera “A”. I avui recordem les estructures dels temes, cosa que ens els fa estimar més, el fet de saber-ne els seus “ets” i “uts” i així esbrinar què va passant, a quina part del tema toquen melodia, improvisacions, etc, etc. Un tema a compàs de 4x4, o sigui un compàs té 4 temps, 1 2 3 4, un compàs, 1 2 3 4 un altre compàs, etc. El mateix clarinetista ha estat qui primer n’ha iniciat les improvisacions, i amb quina delicadesa i mestria les ha fet, ell de ben segur admirat pel nostre amic Chema Peñalver, també ell clarinetista. I després d’un l’altre, i Tommy Gumina ha fet l’altre part del tema improvisant també. Dos mestres ells dos, subtils, delicats, i amb un bon “feeling” i Swing, i gran compenetració. Bonic tema aquest “Darn That Dream”. 

I "Darn That Dream" és una cançó popular composta per Jimmy Van Heusen amb lletra d'Eddie DeLange. Es va publicar el 1939 i va ocupar el primer lloc el 1940 quan Benny Goodman va enregistrar-ho, en un arranjament d'Eddie Sauter amb Mildred Bailey de cantant. Altres enregistraments populars el 1940 van ser els de Blue Barron & His Orchestra (amb la veu de Russ Carlyle) (# 14 a les llistes de Billboard) i el de Tommy Dorsey (i la veu d'Anita Boyer) (# 16 a les llistes de Billboard). 

Un altre lloc emblemàtic és el 23 Robadors espai on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat, al blog us en posaré la seva pàgina web:

https://23robadors.com/programacio/ la de la seva programació.

 

I seguirem recuperant el projecte del trompetista francès Roger Guerin “Le Formidable Roger Guérin Paris Meetings” i tema amb ROGER GUÉRIN QUARTET amb: Roger Guérin, trompeta; Martial Solal, piano; Pierre Michelot, contrabaix; Christian Garros, bateria i Dave Rivera, congues,  enregistrat el juliol de 1956 a París i tema del líder a tot swing i anomenat.... 

4.10.- Ça Tourne (Roger Guérin) 5m24s. 

I ara ja ens hem situat en un tempo un pèl, poc pèl més viu i també a tot swing, havent-hi però les congues de Rivera, les quals hi són força presents. Un Blues d’estructura, ja ho haureu notat, i iniciat pel contrabaix de Michelot i base rítmica per després fer el líder a la trompeta les senzilles notes de la melodia. Ell mateix n’ha iniciat les improvisacions fent-ne una de força reeixida, en Roger Guérin, en el registre mig de l’instrument. El gran Martial Solal al piano l’ha seguit també amb precisió, i ja amb un “walking” del contrabaix de Pierre Michelot. Aquest ha estat qui ha seguit amb les improvisacions, alhora amb les escombretes de Garros i congues permanents de Rivera. Recuperació de la melodia d’aquest Blues pel líder i final de tema. Ja ho heu escoltat, el Jazz no necessita melodies elaborades per existir, car la seva essència rau en les improvisacions fetes a partir de l’estructura i acords del tema. 

I també podeu entrar al web http://youkalimusic.com i veure’n tot el seu catàleg.

 

I quines ganes de tornar a escoltar en Tete, i parlant d’ell, doncs serà a qui escoltarem amb el disc “Groovin’ High in Barcelona” Tete Montoliu Trio & Jerome Richardson i formació que ja sabeu que són: Jerome Richardson (saxo alto), Tete Montoliu (piano), Reggie Johnson (contrabaix), Alvin Queen (bateria). I els escoltarem a tot delicat swing en el tema de Jimmy Van Heusen i Johnny Mercer, tema anomenat... 

5.10.- I Thought About You (Van Heusen- Johnny Mercer) 10m40s. 

I quina meravella de llarg tema varen fer aquests mestres, en aquell enregistrament del 1988. I ves per on que Jordi Suñol els va muntar la gira i va fer venir a Jerome Richardson pels nostres lars, recalant una setmana a “La Cova del Drac”. Tema iniciat per una curta “Intro” d’en Tete al piano, feta sobre els darrers acords,  per ja ben aviat ésser el saxo alto americà qui s’hagi posat a fer-ne la melodia d’aquest bonic tema de Van Heusen. Ell mateix n’ha iniciat les improvisacions, i la que ens ha fet ens ha “noquejat”, per llarga, per tan ben elaborada i interpretada amb mestria, amb exquisit gust i una profusió de frases i llenguatge jazzísitc de primer nivell. Alhora el so que n’obté del seu instrument és d’aquells tan “boppers”, tan “parkerians” i no només, car hi ha molta de la seva “collita” musical, que no és poca. Fraseig ràpid, idees que sorgeixen fàcilment, aparentment, però que són producte de llargues hores al peu del canó del seu saxo alto. Tete ha aparegut amb “sobrietat” i “elegància”, per després embarcar-se en una increïble improvisació, tot i que no tan llarga com la de l’americà. Els acords han acompanyat amb discreció les línies melòdiques creades per la mà dreta, i aquesta ha volat lleugera i gràcil pels derroters de la delicada creació feta pel Tete. Digitació percussiva per com de nítida i precisa  n’és, alhora que clarivident la ment creativa del nostre més genial pianista. Músic admirat per genis com Thelonious Monk per Oscar Peterson, i per tots els músics negres que com ell tenien la seva ànima, cor i cervell. Reggie Johnson ha fet també un magnífic i reeixit solo, fent una bona exposició de l’harmonia del tema a base de pulsació precisa, melòdica alhora que rítmica, la feta pel contrabaixista. Al final, uns “quatres” entre Tete i Jerome tot just abans de recuperar la melodia i acabar aquest llarg i increïble tema. 

I l’amic Joan Carles Abelenda, fotògraf professional alhora que reconegut crític o comentador de discos de Jazz i de Música Clàssica, autor d’un magnífic blog anomenat http://jazzrecordings.blogspot.com on penja les seves fotos i comentaris, doncs això, que va posar al Facebook la seva admiració pel fet que aquest disc hagi passat sense pena ni glòria. Allà que ens hi vam afegir uns quants entre els quals l’amic Antonio Narváez, també fotògraf; en Jordi Suñol, promotor i productor d’aquest disc conjuntament amb en Jordi Pujol; els amics Toni Oller i Enrique Heredia, jo mateix i alguns més. En Suñol ens explicà com en Tete va voler enregistrar un disc a trio, que per cert ja ha sonat en aquest programa. I ampliant les sessions també van enregistrar aquest a quartet. 

Un tema que van composar el 1939. Va ser una de les tres col·laboracions que Van Heusen i Mercer van escriure per a l'editorial Mercer-Morris iniciada per Mercer i l'exeditor de Warner Bros, Buddy Morris. Les  altres dues es van anomenar "Blue Rain" i "Make with the Kisses". "I Thought About You" va ser, de bon tros, la més popular de les cançons. La lletra es va inspirar en el viatge amb tren que va fer Mercer a Chicago. Mercer va dir sobre la cançó: "Puc recordar la tarda que l'escrivíem. Ell (Van Heusen) em va tocar la melodia. Encara tenia ni idea del que havia d’escriure, però vaig haver d'anar a Chicago aquella nit, crec que era al programa de Benny Goodman, i em vaig posar a pensar en això en el tren. Estava despert, no podia dormir. La melodia estava passant per la meva ment, i va ser llavors quan vaig escriure la lletra de la cançó. Al tren, realment anant a Chicago. 

I no us oblideu de la Nova Jazz Cava , al blog us posaré la pàgina web de la seva programació  https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming ....

 

I ara escoltarem un parell de temes de Duke Ellington amb tot el swing del món i projecte “Pacific Standard Swinging! Time” amb Buddy De Franco (clarinet), Tommy Gumina (acordió), Bob Stone (contrabaix) i Frank De Vito (bateria). I els temes són els coneguts: 

6.4.- Satin Doll (Duke Ellington) 3m20s.

6.9.- In a Mellow Tone (Duke Ellington) 3m02s. 

I aquests dos han estat uns temes de Duke Ellington que de ben segur haureu reconegut. Poca cosa podem dir d’ells que no sapigueu i una mica més de com els han interpretat els dos mestres líders i els dos mestres acompanyants. A “Satin Doll”, els dos líders ens n’han fet la melodia a duet, per posteriorment Buddy De Franco fer ell sol el “pont” i després tots dos acabar-lo. El clarinetista n’ha fet la seva primera improvisació en les dues “A” del tema, mentre que l’acordionista Tommy Gumina l’ha fet en el pont i darrera “A” compartint mestria i moments estel·lars, l’un pel canal esquerra i l’altre pel canal dret. Al final, un motiu afegit en l’arranjament que ha servit al contrabaixista per quedar-se sol, i de pont per tornar a trobar-nos amb el tema, i acabar-lo delicadament. I “In a Mellow Tone” també és una reconeguda melodia que Duke es va encarregar de popularitzar per tot el món. De Franco al clarinet l’ha començat pel canal esquerra, mentre que la  resta de companys l’han anat contestant pel canal dret. Ells dos han compartit moments en la improvisació, on l’arranjament és força interessant alhora que és el que fa créixer el tema, reconvertint-lo en quelcom més. De Franco per l’esquerra ha volat en la seva improvisació, tal i com ha fet Gumina pel dret, amb una mestria i bon gust inqüestionables. Entremig però, una pujada cromàtica dels dos líders ens els ha fet veure així de grans. Dos clàssics temes amb tot el Swing del món. 

També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz o sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es ...

 

I recuperaré el projecte “Groovin’ High in Barcelona” Tete Montoliu Trio & Jerome Richardson amb Jerome Richardson (saxo alto), Tete Montoliu (piano), Reggie Johnson (contrabaix), Alvin Queen (bateria). I els escoltarem a tot delicat swing en el tema de Randy Weston anomenat... 

7.7.- Hi-Fly (Randy Weston) 8m47s. 

"Hi-Fly" és una de les composicions més conegudes del pianista Randy Weston, escrita a la dècada dels 50s del segle passat, i inspirada en la seva experiència de fer 2,03 metres d'alçada, "i per com el terra et sembla diferent de com el veuen els altres". Des que es va gravar per primera vegada a “New Faces at Newport” de 1958, "Hi-Fly" apareix en diversos altres àlbums de Weston, inclosos “Live at the Five Spot” (1959) i uns quants més. I el tema l’han començat ja amb la coneguda melodia feta pel saxo alto americà, a ritme latin, i com el pont ja va a tot Swing, i la melodia de nou a latin, com passa en alguns temes més. Jerome n’ha iniciat les improvisacions i de quina manera més increïble l’ha tornat a fer. Un “bopper” en tota regla, llenguatge brutal, nascut ell el mateix any que Charlie Parker, el 1920 ell però a Oakland, Califòrnia. Una exposició solista de primer nivell, moderna també però sempre encabida en el món “bopper”, si voleu “post bop” o “neo bop”. Tete l’ha seguit de la seva peculiar manera i digitació precisa i nítida, amb un punt de percussiva. Creació infinita la que Montoliu podia desenvolupar en qualsevol tema, coses que ja sabem. Escales inversemblants amb ambdues mans, en fi, meravella, l’una darrera l’altra. El bo d’en Reggie ens ha tornat a copsar per la mestria de la seva improvisació, melòdica alhora que rítmica, i farcida de motius interessants, recorregut pel mànec de la “berra”, precisió i afinació. Després el “motiu principal del tema modificat” tan conegut i que els músics fan tot just abans de recuperar-ne la melodia i acabar-lo dolçament. Gran tema i millors les interpretacions de tots quatre, amb l’Alvin Queen amb un swing brutal a la seva bateria i curtets moments estel·lars quasi al final. 

I més coses d’aquest projecte podreu llegir al blog del programa.... 

Richardson era un talentós improvisador de jazz de la tradició bop, la seva passió per tocar només es va temperar per l'estricta disciplina que emanava de la seva ment musical ben educada. Era un baladista sensible i també un swinger viril. El seu estil de jazz versàtil però consistent a l'alto va ser el resultat de diferents influències, des de la tonalitat neta dels millors altistes de l'era del swing, Willie Smith, Johnny Hodges i Benny Carter, passant pel fraseig de Charlie Parker o fins i tot el hard bop ardent, estil de Cannonball Adderley i Phil Woods. No obstant això, al final, tot resulta ser Jerome Richardson. 

I cada dia podeu anar a la Cocteleria Campari Milano al blog us en posaré la seva pàgina web: https://www.camparimilano.com/programacio-musical/.

 

I hi tornarem amb dos temes d’en Roger Guérin, “Le Formidable Roger Guérin Paris Meetings”  i primer amb en Benny Golson i formació ROGER GUERIN-BENNY GOLSON QUINTET, amb Roger Guérin, trompeta; Benny Golson, saxo tenor; Bobby Timmons, piano; Pierre Michelot, contrabaix; Christian Garros, bateria, enregistrat el 12 desembre de 1958 a Paris, i conegut tema de Golson anomenat... 

8.15.- Blues March (Benny Golson) 4m02s. 

I després amb JAMES MOODY QUINTET amb Roger Guérin, trompeta; James Moody, saxo alto; Raymond Fol, piano; Pierre Michelot, contrabaix; Pierre Lemarchand, bateria i tema de James Moody anomenat... 

8.2.- Bootsie (James Moody) 3m45s. 

I el primer tema sembla que es va enregistrar en una gira per Europa  dels “Art Blakey & Jazz Messengers” on aleshores el bo d’en Benny Golson n’era el director musical. Un “Blues March”, brutal composició de Golson i que va ser durant força temps el tema identificatiu de la formació, com també havia estat el “Moanin’” de Timmons. I el tema l’han fet a “imatge i semblança” de l’original dels Messengers, per com l’han iniciat, però també per com les improvisacions, primera la de Roger Guérin, el qual va fer quasi calcada la que havia fet el jove trompetista Lee Morgan. I és que el mateix Golson n’ha iniciat la seva amb la mateixa frase o motiu que feia amb els Messengers. Després l’ha seguit quasi fent-la igual que com la feia. Passa també amb el solo de Timmons que ha fet el mateix que ell feia amb els Messengers, cosa que pot sorprendre, però que reafirmava en tot cas l’aurèola dels Jazz Messengers. 

 I el “Bootsie” de James Moody ha estat un altre Blues, cosa que heu pogut notar per com de fàcil i repetitiva n’ha estat la seva melodia. I ell mateix n’ha encetat les improvisacions, la seva també al saxo alto, una mica més en l’ona “cool”, i per sonoritat propera a la de Paul Desmond per parlar només d’un. El seu estil no és que sigui 100x100 “Cool”, car se li poden reconèixer frases i moments més Bluesy, més parkerians, però vaja, domina “lo Cool”. El trompetista francès Roger Guérin ha brillat en la seva exposició solista, també en aquesta ona “Cool” amb un gran Miles Davis al seu darrere. Al final uns “quatres” amb el baterista Lemarchand. 

I el Nota 79 ha iniciat ja una nova temporada amb noves iniciatives amb programació estable cada dijous vespre i diumenges tarda, ll blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web: https://www.nota79.cat/events/ la dels seus esdeveniments.

 

I encara seguirem amb dos temes més d’en Buddy de Franco & Tommy Gumina 4tet i el seu “Pacific Standard Swinging! Time” amb Buddy De Franco (clarinet), Tommy Gumina (acordió), Bob Stone (contrabaix) i Frank De Vito (bateria). I els temes són: 

9.3.- A Foggy Day (George & Ira Gershwin) 2m37s.

9.1.- All the Things You Are (Jerome Kern-Oscar Hammerstein II) 3m01s. 

I el primer tema i melodia l’han feta ells dos, els dos líders, i més el clarinetista amb melodia i acordionista amb acords. Buddy de Franco és qui primer n’ha iniciat les improvisacions, i ja heu pogut constatar amb quina mestria l’ha fet. Fraseig ràpid i llenguatge modern, allunyat del de Benny Goodman. El Swing ha estat brutal, el marcat per la base de Bob Stone (contrabaix) i Frank De Vito (bateria). L’ha seguit pel canal dret en Tommy Gumina a l’acordió, instrument no gens utilitzat en el món del Jazz, però que ja heu vist de quina manera ho ha fet el Tommy. De fet, qualsevol instrument serveix per fer Jazz. I amb uns “vuits” amb el baterista Frank De Vito han recuperat la melodia per acabar-lo després. 

I segur que el segon tema també l’heu reconegut, el “All The Things You Are” tema que té una progressió per intervals de quartes. O sigui que per exemple de C a F hi va una quarta, C D E F, quatre notes vaja. I així va canviant quasi a cada compàs, canviant per quartes, coses que es noten prou bé, si s’escolta amb atenció. Una melodia que també han compartit els dos líders, l’un amb melodia i l’altre amb acords. El magnífic clarinetista Buddy de Franco n’ha iniciat les improvisacions pel canal esquerre, fent-ne un “chorus”, car el tempo és força viu, ja ho heu notat també. I és que aquestes són algunes de les coses que passen en aquest programa. Ràpid fraseig i mestria inqüestionable la d’aquest clarinetista modern i tècnica depurada. Gumina a l’acordió ens n’ha fet la seva amb un llenguatge jazzísitc brutal i so “força especial” el de l’acordió en el món del Jazz. L’arranjament que han fet després, amb uns “quatres” del baterista i un motiu increïble de la seva collita, ha donat pas al final d’aquest gran tema de Jerome Kern. 

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com  i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.

 

I ara ja els escoltarem a tots tres per darrera vegada i primer ho farem amb en Roger Guerin & Benny Golson 5tet amb Roger Guérin, trompeta; Benny Golson, saxo tenor; Bobby Timmons, piano; Pierre Michelot, contrabaix; Christian Garros, bateria, i tema de Golson anomenat... 

10.17.- Stablemates (Benny Golson) 8m09s. 

I recuperem un dels temes més emblemàtics de Benny Golson, del qual, i quan Miles Davis se’n va assabentar, li va preguntar.... “què t’has pres (referint-se a alguna droga miraculosa) per parir aquest gran tema”. I què bé que els músics americans que s’estaven de gira per Europa volguessin enregistrar amb els ja molt bons músics europeus, per això n’hem pogut gaudir nosaltres. Un tema llarg de més de 8 minuts, on tots els músics s’han esplaiat en les seves improvisacions. Melodia interpretada pels dos vents per ja iniciar els solos el gran Benny Golson i també ell ha fet la seva improvisació basant-se amb els patrons de la que va fer i que quedà enregistrada en els seus discos i els dels Jazz Messengers. Un tema interpretat a imatge i semblança de l’original, per solo de Golson però també pel de Timmons. I Roger Guérin amb la sordina sonant a Miles executant sí un magistral solo molt “Cool”, i no només i també fent algunes frases que ja les havíem escoltat pels seus originals, com per exemple pel Lee Morgan en el disc “Benny Golson & The Philadelphians”. I el solo de Timmons amb una sonoritat plena, la del registre mig del piano. Frases reconeixibles, i un gust exquisit, tot plegat amb un Swing brutal. Recuperació de melodia, i final d’aquest gran tema de Benny Golson. 

Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable. 

I també escoltarem per darrera vegada el projecte “Groovin’ High in Barcelona”, Tete Montoliu Trio & Jerome Richardson. I recordem que són: Jerome Richardson (saxo alto), Tete Montoliu (piano), Reggie Johnson (contrabaix), Alvin Queen (bateria) i tema del gran Dizzy Gillespie anomenat...

 

11.3.- Groovin’ High (Dizzy Gillespie) 6m40s. 

I ja amb un tempo ben viu hem escoltat el que van fer aquests mestres el 1988, interpretant un dels temes més característics del Be Bop, aquest “Groovin’ High” de Gillespie. El Swing és imparable, per contrabaix i “walking” de Johnson, però també per la bateria de Alvin Queen. Solo brutal de Jerome Richardson, posterior a la interpretació de la curta melodia del tema, curta també per velocitat d’execució. El trio base li ha donat tot el suport del món mentre l’astre americà ha brillat d’allò més amb una mostra més de tècnica i control de l’instrument, alhora que dolçor interpretativa. En Tete hi ha tornat amb la seva mestria, pulsió i digitació prístina i clara, alhora que creativitat a dojo. Fraseig, llenguatge, tot, tot, ens el relaciona i situa com un dels astres mundials en això de tocar el piano, i ja cap el final, hem gaudit amb uns “vuits” que han fet el baterista Queen amb el saxo alto Richardson, tot just abans de recuperar la melodia i acabar-lo amb un redoble de l’Alvin Queen. 

I més coses sobre les nostres xerrades a Facebook relacionades amb aquest projecte....I l’Àngel Casas els va portar al seu programa de TV3 durant una altra gira organitzada per en Jordi Suñol, i això va ser el 1986. I en Toni Oller ens va parlar d’un vídeo d’aquesta actuació amb una base de contrabaix i bateria diferent, amb l’amic Horacio Fumero i el desaparegut Peer Wyboris, els membres del Tete Montoliu Trio. I al blog us posaré l’enllaç a aquesta actuació del 1986 de Tete, Jerome, Horacio i Peer:

https://youtu.be/V56-lWbChY0 .... 

El seu vell amic pianista Tete Montoliu va aportar la seva part de solos gratificants, sensibles, i ondulants compings, i es complementaven bé, ja que Tete sempre va ser prou ferm per seguir el ritme de Jerome, però també prou subtil i suau per contrarestar-lo. Un conjunt emocionant ple de moments realment d’alt voltatge, de molt bon treball en solitari i una secció rítmica amb el baixista Reggie Johnson i el bateria Alvin Queen que, a més de tenir un crono impecable, és pura energia i foc. 

Jerome Richardson va ser un músic de jazz, saxofonista tenor i flautista nord-americà, que també tocava el saxo soprano, el saxo alto, el saxo baríton, el clarinet, el clarinet baix, la flauta alto i el flautí. Va tocar amb Charles Mingus, Lionel Hampton, Billy Eckstine, amb la Thad Jones/Mel Lewis Big Band, Kenny Burrell, i més tard amb la petita banda d'Earl Hines. Richardson va morir a Englewood, Nova Jersey d'una insuficiència cardíaca als 79 anys.

 

I ja per acabar el programa d’avui i primer del 2022 dedicat a Fresh Sound Records, escoltarem el “Pacific Standard Swinging! Time” amb Buddy de Franco & Tommy Gumina 4tet i primer tema amb els músics Buddy De Franco (clarinet), Tommy Gumina (acordió), Bob Stone (contrabaix) i Frank De Vito (bateria). 

12.7.- The Song Is You (Jerome Kern-Oscar Hammerstein II) 4m10s 

I segon tema amb músics Buddy De Franco (clarinet), Tommy Gumina (acordió), Bill Plummer (contrabaix) i John Guerin (bateria) enregistrat als Universal Recording Studios, Chicago, els dies 17 i 18 d'octubre de 1961 i tema de Parker anomenat... 

12.20.- Scrapple from the Apple (Charlie Parker) 4m45s. 

Doncs ja heu pogut constatar de nou que hem acabat el programa d’avui amb un tema vital, aquest “The Song Is You”, de la parella Kern-Hammerstein II, a tot Swing per un quasi “Running” més que “Walking” del contrabaixista Bob Stone i escombretes de De Vito. Melodia primer i solo brutal pel canal esquerre de Buddy de Franco amb un llenguatge impressionant, i mestria interpretativa a dojo. Gumina pel canal dret ens ha tornat a dir que amb l’acordió també es pot fer Jazz. 

I sí el programa l’he volgut acabar a tot tempo fast, el d’aquest tema de Parker interpretat a tot tren, que no és de rodalies, no. El tema de Bird, pseudònim de Charlie Parker, ha estat brutal amb una improvisació inversemblant del clarinetista Buddy de Franco, súper ràpida, mostrant el seu nivell de Màster en el seu instrument. També ha fet el mateix a l’acordió en Tommy Gumina, el qual inicialment ha fet una gran tasca d’acompanyant a De Franco en la seva improvisació. Ara bé, quan li ha tocat donar la cara, la galta dreta, ens ha deixat també bocabadats. Un parell de cracs a tot tempo fast ideal per acabar el primer programa del 2022 dedicat a Fresh Sound Records que com sempre espero que us hagi agradat tan com a mi. 

I recordeu que hem escoltat a Tete Montoliu Trio & Jerome Richardson,  Roger Guérin i Buddy de Franco & Tommy Gumina 4tet, tots tres, discos de Fresh Sound Recors. 

I per descomptat que podeu anar als concerts que fem al Jazz Club La Vicentina, i ves per on que nosaltres ja fins el 15 de gener que tindrem com cada any a la Marina Tuset Quartet en el concert de la Festa Major d’Hivern organitzat des del  Jazz Club la Vicentina i patrocinat per l’Ajuntament i amb l’entrada gratuïta. 

Doncs res, que us recordo que aneu a veure jazz  en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff, Nova Jazz Cava, Nota 79, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit. 

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.