Jazz Club de Nit a Ràdio Sant Vicenç 90.2 FM

 

Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2. I abans de tot, que tingueu una bona entrada d’any i que aquest 2022 ens sigui més benèvol que els dos anteriors, en tots els aspectes....i sí....amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “esfera jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz. 

I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com  per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys.

I sí, avui farem un altre programa temàtic, completament diferent del de la setmana passada, coses que passen aquí al Jazz Club de Nit. O sigui que podreu escoltar el darrer treball de Manel Fortià, “Libèrica”, amb l’Antonio Lizana de convidat, editat per Segell Microscopi. També el darrer de Matías Míguez, “Buzz”, editat per Temps Record i finalment el de Roque Martínez, “GuajiroSax”, autoeditat, probablement. 

Per cert, tornem a posar-nos les mans a la butxaca, sense tocar res, la boca tancada, que no hi entrin mosques, i no respirem gaire, que amb una mica ja n’hi ha prou, i sempre veient com “ell” cau després de respirar o tossir i no més enllà de metre i mig, o sigui que, “calma, calma i calma”. 

I com que hi ha algunes diferències entre les seves músiques, unes més properes a les altres, escoltareu primer el treball del Manel per després escoltar barrejades les músiques més properes d’en Matías i Roque. Així doncs escoltarem alguns temes del projecte “Libèrica” liderat pel Manel Fortià, editat el 2021 per Segell Microscopi. Enregistrat per Marc Piña, Marc Casanovas i Oriol Vinyoles al Local Estudi de Vilablareix, Girona. Mesclat i masteritzat per Gerard Porqueres a Heartwork Studios, Barcelona. Produït per Manel Fortià però és també una co-producció del Manel Fortià, La Marfà – Centre de Creació Musical i l’Auditori de Girona. I aquí hi tenim a Manel Fortià, contrabaix i arranjaments; Antonio Lizana, saxo alto i veu; Pere Martínez, veu; Max Villavecchia, piano i Raphael Pannier, bateria. I com sempre, dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc: https://www.microscopi.cat/product-page/lib%C3%A9rica-arrels del Manel. 

Aquest és un treball de recerca, de mixtura i arranjaments de cançons tradicionals catalanes, cantades amb tots els aires del flamenc, pel Pere en català, i per l’Antonio en andalús, ell que és gadità, o sigui que escoltem-los ja amb la molt bonica cançó i millor arranjament a tot Jazz/Fandango la de l’havanera anomenada.... 

1.7.- La calma de la mar (tradicional catalana) 7m12s. 

I amb aquesta preciosa havanera transformada, hem començat delicadament el programa d’avui. I en Pere Martínez n’ha fet les quatre primeres estrofes i amb el saxo alto de Lizana omplint l’espai de manera melòdica amb frases curtetes,  per ja el líder Fortià fer la seva improvisació per després en Max fer la seva bonica al piano. El líder i contrabaixista Manel Fortià l’ha acompanyat creant unes línies magnífiques alhora que el baterista francès Raphael Pannier tampoc ha parat de crear les seves rítmiques línies. Hem pogut escoltar la veu de l’Antonio Lizana primer, i en Pere acabant la lletra d’aquesta bonica havanera ara a tot fandanguito i el saxo alto sempre al voltant. Després, i ja cap el final, el saxofonista gadità també ens ha fet una magnífica i curteta improvisació, ell que és la primera vegada que sona en aquest programa. I ja l’heu pogut escoltar; és un crac en això d’improvisar. Preciós tema per començar el programa d’avui. 

Primer treball de Libérica, un nou projecte liderat pel contrabaixista cassanenc Manel Fortià, que després d'una temporada vivint a Nova York i havent tocat amb grans icones del jazz com Dave Liebman, Eliot Zigmund, Ari Hoenig, Chris Cheek, entre d'altres, decideix tornar a casa i endinsar-se en el repertori tradicional català sense desprendre's de l'efervescència musical de la meca del jazz, on la seva multi-culturalitat sempre ha propiciat què es fusionin diferents estils per crear-ne de nous. Amb aquesta filosofia, Libérica busca punts en comú entre la cançó tradicional catalana i el flamenc, utilitzant el jazz lliure com a vehicle conductor. La renovació i actualització del folklore és necessari i l'ajuda a què segueixi viu. 

Recordar-vos que entreu al web de masimas on podreu veure’n tota la seva programació dedicada al Jazz però també a diversos estils com són el Blues, el Funk i demés variants. Val la pena que us deixeu caure per la Plaça Reial per anar al Jamboree. Els dilluns amb una magnífica Jam Session. Al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web: https://jamboreejazz.com/agenda/ la de la seva agenda. 

Seguirem escoltant-los amb la coneguda cançó i magnífic arranjament a tot fandango/seguiriya.. 

2.1.- La Dama d’Aragó (tradicional catalana) 6m24s. 

Com passa amb totes les cançons tradicionals que ens han arribat per via oral, les més de les vegades, les lletres es veuen lleugerament modificades en passar els anys, i així és el cas també en aquesta lletra que en podeu trobar versions diverses. En aquest cas, el Manel ha escollit la lletra de 3 estrofes, repetint els darrers versos. I així és que en Pere n’ha cantat les dues primeres per després ells improvisar en tots els aspectes. El tema l’ha començat l’Antonio Lizana dolçament amb el seu saxo fent-ne la coneguda melodia per després el cantaor. I després del “ai amorós”, Lizana s’hi ha posat amb tot el seu “cante” gadità, alhora que la base rítmica marcant una pulsació contínua, la que fa el Manel, els acords persistents d’en Max i les rítmiques d’en Raphael. I els dos cantaros fent-nos una gran demostració. Això però ha canviat amb la improvisació de Lizana al saxo alto, magnífica de nou. Canvi també de tempo, doblant l’anterior agafant tot plegat una trempera impressionant, arribant a un clímax brutal, moment en el qual en Pere Martínez ens ha cantat la darrera estrofa, i l’han acabat de cop. Gran arranjament del Manel i intervenció de tots plegats. 

Es tracta d'un disc que revisita grans cançons del repertori de la cançó tradicional catalana, fruit de la nostàlgia viscuda per Manel Fortià els darrers anys als Estats Units. D'alguna manera allà se li desperta la necessitat de buscar a les seves arrels musicals i comença a incorporar al seu repertori alguns himnes catalans com “El Cant dels Ocells”, el qual també versiona amb sonoritats flamenques juntament amb la cantant Magalí Sare, també versiona “La Dama d'Aragó” o “Els Tres Tambors” en clau de flamenc-jazz, mesclant les seves lletres amb cants tradicionals que parlen de les mateixes temàtiques però amb altres paraules.

 

Un altre lloc emblemàtic és el 23 Robadors espai on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes que s’hi han parit i que així seguirà sent. Cada dia hi teniu Jazz i els dimecres, concert primer i després Jam Session amb Miguel Pinxo Villar, Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga. Al blog us en posaré la seva pàgina web:

https://23robadors.com/programacio/ la de la seva programació. 

Seguirem amb la cançó que Pau Casals ens va ensenyar a estimar.... 

3.2.- El Cant dels Ocells (tradicional catalana) 5m47s. 

I d’aquesta lletra, molt llarga la que va fer el 1865 en Josep Maria Ventura i Casas, n’han agafat un parell de les seves estrofes, de 6 versos, la primera amb la que tothom la comença a cantar, “En veure despuntar...” i una posterior, “Cantava el rossinyol.....”, coses que s’entenen, car, la lletra és important però potser en aquest cas, la música ho ha de ser més. I l’han començat amb unes palmes delicades, piano, i notes al contrabaix i la veu d’en Pere Martínez, per ja ben aviat, en Manel inicià una magnífica i sentida, de sentiment, improvisació, amb tot el Jazz del món, esclar. Després d’ell les coses han canviat, amb la veu de Lizana, “los dos cantamos a un tiempo”....i la darrera cantada d’en Pere i tot, tot, s’està eixamplant, creixent, i ja per doblar el tempo amb la magnífica improvisació del gran saxofonista gadità, també amb tot el Jazz del món. I la  veu d’en Pere, i la base rítmica amb una potència brutal acompanyant al saxofonista gadità, acabant-lo delicadament. Un altre magnífic arranjament del Manel Fortià. 

Durant l'època que Manel Fortià viu als Estats Units, coneix al llegendari pianista Chano Dominguez, un clar referent del flamenc-jazz i amb qui ara treballa de forma regular. És ell un dels músics que més l'inspira, li fa créixer la seva passió per aquest gènere i tenir més ganes de seguir experimentant en aquesta direcció, que ja havia despertat el seu mentor Javier Colina en la seva època d'estudiant al Taller de Músics. Les veus del català Pere Martínez i del gadità Antonio Lizana, representen aquests dos mons coexistents dins la Península que es troben a Libérica d'una manera orgànica i lliure gràcies al jazz, que es podria dir que s'ha convertit en una música integradora i en un llenguatge universal durant les darreres dècades. 

I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n tot el seu catàleg.

 

I acabarem amb el projecte del Manel i companys, amb la cançó tan coneguda per totes i tots nosaltres... 

4.4.- Els Tres Tambors (tradicional catalana) 6m23s. 

I ja heu pogut escoltar quina versió més brutal ens han fet, i començada la cançó amb un “pizzicato” del Manel al contrabaix, i en Pere cantant la coneguda tonada. I ben aviat l’Antonio amb els seus “cantares” flamencs i la seva magnífica veu. En Max fent la seva primera aproximació a la melodia del tema, ell i el saxo alto de Lizana. Aquest s’ha desfermat en una improvisació brutal, llenguatge jazzísitc immens, alhora que so estripat a voluntat i un tempo doblat de tots plegats. I tot això, que no ha durat massa, ha anat a parar a un “break” delicat, amb en Pere recuperant part de la lletra i melodia d’aquests Tres Tambors, i tots plegats en una mena de improvisació col·lectiva, primer el pianista Villavecchia, i l’Antonio, i la resta acompanyant-los a bon tempo, en una altra demostració de compenetració col·lectiva, arranjament del líder pensant en els espais on la llibertat d’execució ha de ser possible per cadascun dels membres del grup. Llibertat també i trencament de “patrons fixats” en les maneres d’enfocar aquestes cançons tradicionals. El Manel ja ho havia fet abans amb na Magalí Sare també amb “El Cant dels Ocells”, cosa que va provocar un cert “rebombori” en les ments més tancades a noves experiències sensitives i sonores. Un gran treball de recerca, de trobada de cultures, de germanor de tots plegats, que la música té també aquesta tasca. Felicitats, Manel, felicitats nois. 

La formació Libérica, a part de tenir la col·laboració estel·lar del saxofonista i cantaor gadità Antonio Lizana, un músic excepcional amb llarga trajectòria internacional i que s'ha consolidat com un referent en el seu estil, també compta amb dos dels nous valors del flamenc-jazz fet a Catalunya com són el cantant Pere Martinez i el pianista Max Villavecchia de "Los Aurora". A més de la col·laboració internacional d'una de les noves revelacions dins del jazz modern Europeu, el bateria francès Raphael Pannier (Miguel Zenón, Aaron Goldberg, etc.), resident entre París i Nova York. El Manel ja va col·laborar amb en Raphael en el trio liderat per l’Albert Marquès. Manel Fortià diu: "En una societat on cada cop ens trobem amb més normes que ens atrapen i controlen, la música és dels pocs espais on encara podem ser lliures. Aquest és un dels motius pel qual neix Libérica, per ajudar-nos a connectar amb les nostres arrels des de l'aire i fer-nos viatjar a través d'elles per descobrir nous camins i trobar punts en comú entre elles". 

I el Nota 79 ha iniciat ja una nova temporada amb noves iniciatives amb programació estable cada dijous vespre i diumenges tarda. Al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web: https://www.nota79.cat/events/ la dels seus esdeveniments.

 

I deixarem aquest projecte i seguiré amb els altres dos, compartint-ne els temes, més afins entre ells i encabits en els ritmes càlids del Carib el primer, i en les músiques del Con Sud el segon i demés. Començarem doncs amb el saxofonista cubà establert a Madrid, després d’aterrar primer a Eivissa, en Roque Martínez i el seu “Guajiro Sax”. Enregistrat als Estudis Infinity Madrid. Mesclat per José Mendoza/Jorge Pérez Soria als Estudios Mercader Lab Madrid i Moma Music València. Masteritzat per Jorge Pérez Soria als Moma Music València. Produït per Roque Martínez i coproducció de l’amic Ximo Tebar. I a la GuajiroSax Band hi tenim a Luis Guerra, piano; Dayan Abad, guitarra en tots els temes menys el #4; Yelsy Heredia, contrabaix; Kiki Ferrer, bateria; Pedro Pablo Rodríguez Mireles, percussió i Roque Martínez, saxo alto i soprano, flauta i veu. Amb diversos artistes convidats i temes, com són: Iván Ruíz, baix a #2,4,8,10; Ximo Tebar, guitarra a #4; Diego Guerrero, veu a #9; Iván “Melón” Lewis, piano a #7; Carlos Sarduy, trompeta a #3 i #7; Benji Habichuela, cajón a #3,5; Debra Feliú, veu a # 7; Rubén Martínez, veu a #7 i Juliol Montalvo,trombó a # 11. I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web: https://roquemartinez.net , la del músic. 

Començarem escoltant-los en aquest magnífic tema de Eliseo Grenet arranjat per Roque Martínez a tot ritme “danzón”, on hi col·laboren Luis Guerra, piano; Dayan Abad, guitarra; Yelsy Heredia, contrabaix; Kiki Ferrer, bateria; Pedro Pablo Rodríguez, percussions i esclar el líder Roque Martínez, saxo alto, i tema anomenat.... 

5.6.- Tabaco Verde (Eliseo Grenet & arranj: Roque Martínez) 7m10s. 

Doncs ja heu pogut constatar que de les nostres arrels, les catalanes, hem anat a parar a les cubanes de la mà d’en Roque i el seu “combo sabrosson” amb un ritme danzón, que és a més a més el ritme nacional cubà, i tempo delicat, amb unes precioses percussions. La bonica melodia l’han feta el líder al saxo alto a duet amb la guitarra de Dayan. La base rítmica ha estat molt subtil, a base d’acords del pianista i amic Luis Guerra el contrabaix de Heredia i la bateria de Ferrer i percussions de Pedro Pablo... El guitarrista n’ha fet una primera improvisació, maca, delicada, amb un gust exquisit, i una sonoritat de guitarra clàssica amb cordes de niló, tot plegat molt bonic. Una composició on el líder n’ha recuperat la segona part de la melodia, després del solo del guitarrista. El “break” posterior ha deixat la porta oberta a la molt bona improvisació del líder al saxo alto. Un molt bon fraseig, llenguatge jazzístic i unes “maneres” de mestre, pel so, pel bon gust, per la tècnica, no debades ell també va estudiar a la Escuela Nacional de Arte, com totes i tots els cubans que posteriorment han anat per tot el món, ensenyant-nos el seu art. El pianista Guerra també ens ha fet una reeixida improvisació, ell cubà també i resident a la capital del reino, com també els germans Vistel, Jorge i Maikel. Un bon tema per començar amb aquest projecte de Roque Martínez. 

Jorge Roque Martínez Martínez “ROQUE MARTÍNEZ” . Nascut a Santa Clara, Cuba, saxofonista graduat per l'Escola Nacional d'Art(ENA) a l'Havana. El 1985 comença a treballar com a professional, formant part de diversos grups i orquestres de Jazz, funk, blues, latin Jazz, música cubana, va ser membre de diverses agrupacions de renom en el panorama musical cubà com Raíces Nuevas, Tablas, Latin Ensemble, Diakara, i amb Isaac Delgado. El 1998 es trasllada a Espanya, a Eivissa, on aquest versàtil instrumentista comença a aventurar-se en el món dance, fa els seus primers passos a Savannah i Mambo a Sant Antoni, Eivissa compartint escenari amb diversos dels djs més importants del panorama nacional i internacional, que en diverses ocasions l'han convidat a col·laborar en els seus discos, com és el cas de José Padilla (Navigator), Judge Jules (Saxuality), entre uns quants més. 

Seguim però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió.

 

I seguint amb aquesta tònica musical, més o menys, ara escoltarem un primer tema d’en Matías Míguez i el seu “BUZZ”, editat el 2021 per Temps Record. Hi ha hagut molts tècnics d’enregistrament, com són: Leo Barreto, Josep Roig, Mariano Míguez, Charlie Moreno i Janio Santone. Mesclat per Raúl del Moral i masteritzat per Ives Roussel. Produït per Matías Míguez. I en Mati ha tingut la gran idea de fer un quadre on relaciona músics i instruments amb els 9 temes. Al blog us posaré la fitxa, però igualment aquí us els comento: Vicenç Solsona, Mariano Míguez, Wagner Monroy, Dani Baraldés, guitarra i aquest darrer Lab Steel i Raúl del Moral, guitarra i teclats; Gabriel Mastronardi, teclats; Marcelo Mercadante, bandoneón; Ana Archetti, acordió; Rodrigo G. Pahlen, Joan Pau Cumellas, harmònica; Pere Bardagí, violí; Louis-Denis Acosta, flauta; Denis Inysani Kuta, veu; Jeffe Otto, Anton Jarl, Xavier Tribolet, bateria i aquest darrer teclats i Salvador Toscano, bateria i percussions; Alan Sousa,  Albert Sabater, percussions i Matías Míguez, baix elèctric (en tots els temes, mentre que els altres músics van canviant). Totes les composicions són de Matías Míguez.  I dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web d’aquest disc: https://www.tempsrecord.cat/albums/world/buzz/ d’en Matías. 

I seguirem el tarannà del tema iniciat pel saxo alto cubà Roque Martínez i començarem escoltant aquest projecte amb el delicat tema on hi toquen Marcelo Mercadante, bandoneón; Mariano Míguez, guitarra; Anton Jarl, bateria; Albert Sabater, percussions i Matías Míguez, baix elèctric anomenat.... 

6.3.- Puzzle (Matías Míguez) 5m01s. 

I ja heu pogut escoltar amb quina delicadesa hem començat el projecte de l’amic Matías Míguez, amb ell mateix amb una “intro” a baix elèctric, i ves per on més o menys al mateix tempo. Una composició amb tots els “aires porteños”, coses del bandoneó de l’amic Marcelo. El tema es va desenvolupant seguint la melodia principal a càrrec del bandoneó i el recolzament dels companys, tot plegat molt relaxat. Tema amb una certa persistència harmònica, coses que ens el fan captar molt més. I també hem pogut notar el canvi tonal al final del tema, per després recuperar la melodia en una darrera passejada. Abans d’arribar al final, el líder ens ha fet una magnífica improvisació, sentida, de sentiment, per ja acabar el tema dolçament. Un bon tema per començar a escoltar el projecte de l’amic Mati. 

“BUZZ” és un àlbum amb 9 temes en correlació paisatgística que convida a ubicar-los com a banda sonora d’una mateixa pel·lícula. L’acompanyen 19 músics en aquest nou projecte, músics com Vicenç Solsona, Salvador Toscano, Gabriel Mastronardi, Ana Archetti i molts més. 

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

 

I recuperem de nou el “Guajiro Jazz” d’en Roque Martínez i els escoltarem amb una mica més de tempo en un tema molt maco de Jim Ridl i arranjament de Roque Martínez on hi tindrem a: Luis Guerra, piano; Iván Ruiz, baix elèctric; Kiki Ferrer, bateria; Pedro Pablo Rodríguez, percussions i de convidat, la magnífica guitarra de Ximo Tebar en el tema amb una barreja de ritmes de guajira i cha cha cha,  anomenat... 

7.4.- Conversation Piece (Roque Martínez) 5m41s. 

I quin altre tema més maco ens han fet els “Guajiro Jazz”, tema propi d’en Roque, líder i saxo alto. El cha cha cha és prou evident per la qüestió rítmica, i potser no tant la guajira. El que sí està clar que les percussions, el propi ritme i la melodia, se’t van emportant ja d’entrada a bellugar el teu esquelet. El tema ha començat però amb una “intro” a piano a càrrec de Guerra, per ben aviat escoltar-ne la melodia a duet de saxo alto i la guitarra de l’amic Ximo Tebar, melodia de la qual n’han fet un parell de chorus abans que n’iniciïn les improvisacions, la primera la del líder. Gran solo, melòdic sí, però també amb un fraseig modern el de la seva melodia creada, amb un so preciós, el del seu alto. El gran Ximo tebar ens ha mostrat la seva mestria en el seu solo, i amb quin gust ens l’ha fet, alhora que llenguatge brutal. Al final, ells dos recuperen la melodia a duet acabant-lo de cop, així com en suspensió. Maco el tema de Roque Martínez amb el plus de Ximo Tebar. 

Ha passejat el seu saxo per discoteques com ara: Pachá, Privilege, Amnesia, El Divino, Space, Penélope, Sparadis i Eden(totes aquestes a Eivissa), CatWalk, CDLC i Pachá(Barcelona), Guru, La Indiana, L´Umbracle, Puzzle, Barraca, Noise i Mya (a València), Bataplán(Sant Sebastià) entre moltes més, i ha participat en festivals internacionals de MTV-Eivissa 2000 i el festival de RadioOne & BBC-Eivissa 2001,2002 i 2004. A La península ha actuat a sales de tot Espanya i també ha girat per diversos països d'Europa i Àsia: Alemanya, Àustria, Holanda, França, Itàlia, Rússia, Lituània, Algèria, Portugal i la Xina (en aquesta última com a part de l'elenc de l'Eivissa Team " a la gira Heineken World Tour 2002. Entre les seves últimes actuacions cal destacar els seus “liveacts” a Cavalli Club/Dubai al setembre de 2012 i març de 2013, on l'artista va deixar una molt bona impressió ja passat a formar part de la programació habitual de tan prestigiosa sala. 

També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es .

 

I així de delicats seguirem i ara recuperant el ”Buzz” de Matías Míguez escoltarem un tema on hi col·laboren: Vicenç Solsona, guitarra; Gabriel Mastronardi, teclats; Ana Archetti, acordió; Salvador Toscano, bateria; Alan Sousa, percussions; Pere Bardagí, violí; Raúl del Moral, teclats i guitarra i Matías Míguez, baix elèctric en el tema.. 

8.2.- Busao da Pluma (Matías Míguez) 5m00s. 

I ja ho esteu escoltant, seguim així de delicats de tempo en els dos projectes. I és que aquestes temes a tempo mèdium són ideals per millor copsar els continguts rítmics. I la”intro” l’ha fet en Pere Bardagí al violí, per després compartir la melodia amb l’Ana Archetti. Ella mateixa n’ha fet el pont i canvi tonal. I del tema n’han fet de nou la primera part, amb el ritme ben marcat per la base de teclats, baix, bateria i percussions, reiteratiu, bona manera que se’t fiqui al cervell i al cor. Un “break” després de presentar-nos el tema a càrrec de violí i acordió, ha deixat pas al solo d’en Matías. Magnífica interpretació que també s’ha vist recolzada pels baixos d’algun teclat, jo diria, a no ser que ell mateix s’hagi doblat. I de quina manera les percussions ens han acompanyat tota l’estona, com la resta de la base rítmica, sí, coses que fan que el tema sigui més consistent, per reiteratiu, i esclar que també el fa ballable. I després d’esplaiar-se abastament interpretant-lo, l’han acabat de cop. 

Baixista argentí, resident a Barcelona des del 2003, ha col·laborat amb diferents grups, actuant, enregistrant, compartint escenari i sessions d'estudi amb artistes locals i internacionals com Jorge Pardo, Noi Cessar, Antoni Restucci, Vicenç Solsona, Claudia Acuña, Paula Dominguez, Antonio Serrano, Miguel Zenon, Seamus Blake, Cece Giannotti, Dani Nel·lo, Gabriel Grossi, Pee Wee Ellis, Tom Principat, Mike Sponza i Aaron Abernathy entre molts més. 

I cada dia podeu anar a la Cocteleria Campari Milano on s’hi fan concerts de jazz i demés meravelles, a diari. Al blog us en posaré la seva pàgina web:

https://www.camparimilano.com/programacio-musical/. I també al Sinestesia que hi ha prop de la plaça del Centre a Sants, on ja s’hi fan concerts. És qüestió de mirar-ne la programació.

 

I hi tornem amb el projecte d’en Roque Martínez, “Guajiro Sax” on hi col·laboren: Luis Guerra, Dayan Abad, Iván Ruiz, Kiki Ferrer, Pedro Pablo Rodríguez  i de convidat Benji Habichuela tema del líder més vital de tempo i ritme de punto cubano, anomenat... 

9.2.- Nostalgia Guajira (Roque Martínez) 4m52s. 

Doncs aquesta segona part del programa està resultant “amable”, per com les músiques són de càlides alhora que els seus ritmes, coses que també van bé de tant en tant. I si vàreu escoltar el programa de la setmana passada, doncs recordareu que anàvem molt més heavis amb les tres guitarres de Rosenwinkel, Scofield i Stern, quina canya de programa. I és que aquestes músiques i ritmes calents, els del Carib ens van la mar de bé, sense oblidar que les improvisacions no tenen res de fàcils ni amables, i sí són potents, amb tot el Jazz a la sang. Un tema que ha començat amb el motiu principal a càrrec de piano i guitarra, per després iniciar-ne ja la melodia el líder al saxo alto. I el canvi tonal que té al final és molt maco. I qui primer n’ha iniciat les improvisacions ha estat el contrabaixista Iván Ruiz fent-ne una de molt reeixida, rítmica, amb una bona pulsió. El guitarrista Abad també ha fet la seva, molt delicada, amb el so de la seva guitarra amb cordes de niló. I més encara pel seu fraseig ha estat la del líder i saxo alto Roque Martínez el qual ens ha fet gaudir d’allò més. Al final en Benji Habichuela al cajón ha fet també la seva improvisació, en un tema que han acabat de cop. Bon tema de Martínez. 

El seu saxofon ha sonat als festivals internacionals de Santa Clara-1989, l'Havana Jazz Plaza 1990/91, Eivissa 2002, IVAM-València 2010/11/12/13, Seminari de Jazz De València 2008, Donostia 2012, San Javier 201 13, Festival de Jazz de la Universitat de Valladolid 2012. Al llarg d'aquests anys a Espanya ha col·laborat en nombrosos projectes musicals i discogràfics entre els quals destaquen haver estat membre de la banda del mític trompetista Jerry González, La CMQ Big Band, Ivan Melon Lewis i The Cuban Swing Express, Diego Guerrero Sextet, a més de liderar dos projectes propis com són “Roque Martínez Cuban Quartet” i “Roque Martínez & IVAM Jazz Ensemble”, aquest darrer conjuntament amb el reconegut guitarrista valencià Ximo Tebar qui es va encarregar de produir el seu primer treball discogràfic “Six Hours Later”, un disc eclèctic i versàtil on s'envolta d'un elenc de músics extraordinaris que el converteixen en un disc exquisit. 

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com  i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.

 

I encara escoltarem un altre tema del “Buzz” d’en Matías Míguez on hi col·laboren: Wagner Monroy, guitarra; Laura-Denis Acosta, flauta; Joan Pau Cumellas, harmònica; Xavier Tribolet, teclats; Jeffe Otto, bateria i Matías Míguez, baix elèctric  en el tema anomenat... 

10.6.- Chuva das seis (Matías Míguez) 4m32s. 

I ara amb aquest preciós tema d’en Mati, també a un tempo mèdium i ritme cadenciós que se’t va emportant ja d’entrada. L’han començat amb la flauta de Laura-Denis, i amb la base rítmica marcant-ho tot, i de manera particular el baix del líder, i també la bateria i tocs al canto de la caixa de la bateria de Jeffe Otto a ritme de “Bossa” preciós, que per això el títol. I ara hem escoltat la guitarra acústica de Monroy amb punteig i acompanyant-los amb els acords. Joan Pau ha estat qui primer n’ha fet les improvisacions, ell que és  un dels millors harmonicistes que tenim, sense oblidar a l’amic Rodrigo G. Pahlen, que potser no escoltarem avui. Laura-Denis, Joan Pau, Wagner s’han anat alternant fent uns compassos, ara tu, ara jo, o sigui compartint improvisacions, però qui més l’ha fet ha estat l’harmonicista català, amb el qual hem arribat al final. Bonic tema d’en Mati que no ha volgut fer cap impro i ha deixat que les fessin els convidats. 

El seu treball com a “sideman” i/o director musical, la seva solidesa i so, sumats a una infreqüent destresa i coneixement de la improvisació li han valgut, nombrosos elogis de la premsa musical a més de 18 països. El seu baix apareix a més de 25 discos de prestigiosos segells com Boa Records, New Mood Jazz, Fresh Sound, Ozella Records, Temps Records, i Buenritmo entre altres. Des de 1997 imparteix classes particulars de baix elèctric i ha treballat a nombroses institucions educatives impartint diverses assignatures musicals. 

Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic Andrés Rojas abans El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.

 

I ara ja per darrera vegada els escoltarem a tots dos, i ja per anar encarant la recta final del programa d’avui, i ho farem primer amb el “Guajiro Sax” de Roque Martínez amb els músics: Luis Guerra, Dayan Abad, Iván Ruiz, Kiki Ferrer i ritme híbrid entre punto cubano i zapateo amb un cert aire flamenc, tema del líder anomenat... 

11.10.- Mariposas en mi cabeza (Roque Martínez) 5m58s. 

I amb la bonica “intro” i aires clàssics l’han començat, tot i canviar als ritmes cubans, el punto cubano i palmes flamenques ja amb la melodia a càrrec del líder, també al saxo alto, i so preciós. El canvi té també uns aires folklòrics força evidents, molt bonic també. Ara bé, de quina manera canvia el tema en el “break”, moment en el qual tot sembla aturar-se. A partir d’aquí, l’energia del líder en la seva improvisació s’ha desfermat, fent un solo brutal, vital, amb un llenguatge jazzístic de primer nivell. La persistència de la base rítmica ens els fa seguir sense remissió. El solo de Guerra al piano, brutal també, fent unes escales inversemblants, recorregut per tot el piano, solo percussiu alhora que melòdic. I què bonic el “break” posterior al seu solo, deixant el protagonisme al baterista Ferrer, el qual ens ha mostrat les seves habilitats, i sempre els acords del pianista recolzant-lo. Un solo que ha anat a més, arribant a uns moments brutals, moment de recuperació de la melodia pel líder i així acabar-lo dolçament. Preciós tema per acabar amb el projecte de Roque Martínez. 

El 2014 es trasllada a Madrid per continuar la seva carrera a la capital d'Espanya formant un nou projecte de latin jazz al costat de la seva parella sentimental i excel·lent cantant Debra Feliú en el qual mostren la seva particular visió de la música cubana fusionada amb elements del jazz i la música moderna, treballant amb estils com el feeling, el txa txa ​​txa, mambo, bolero entre altres, a més de continuar amb el Cuban Quartet, també lidera dos projectes més, el quintet de latin funk “Red Blasers” i la banda de salsa “ ZaSon”. Actualment està centrat en el seu nou projecte titulat “GuajiroSax” on el músic s'ha submergit a les arrels més profundes de la música camperola cubana per fusionar-la amb el jazz i elements del flamenc, a més d'interpretar-la amb el saxofon, instrument que fins ara ha tingut força poc o cap protagonisme en aquest gènere, Roque a més combina temes de la seva autoria amb temes emblemàtics de la música camperola, paral·lelament és membre de The Cuban Swing Express capitanejat per Iván Melón Lewis i The Cuban Sound Project capitanejat per Demetrio Muñiz, a més de dirigir musicalment la #malasañalatinjazzjam al Club Malasaña a Madrid. 

I no us oblideu de la Nova Jazz Cava on ja han començat la temporada i on cada dijous fan una Jam Session i on s’hi fan concerts cada cap de setmana. Al blog us posaré la seva pàgina web:  https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming la de la seva programació.

 

I ja per acabar el programa d’avui que ha estat molt càlid, per les músiques darreres i molt català per les primeres amb el flamenc-jazz que ha posat ritme a les nostres cançons, escoltarem per darrera vegada el “Buzz” d’en Matías Míguez i tema on hi col·laboren: Vicenç Solsona, guitarra; Gabriel Mastronardi, teclats; Marcelo Mercadante, bandoneó; Salvador Toscano, bateria i Matías Míguez, baix elèctric en el tema i primer track del disc anomenat....

12.1.- En aquesta casa (Matías Míguez) 4m01s. 

I he volgut acabar el programa amb el tema més vital del projecte de Matías Míguez amb una primera guitarra estel·lar, la del Vicenç Solsona, el qual l’ha encetat amb una preciosa “intro” i posteriorment ha aparegut en diversos moments, mentre la melodia la feien el bandoneó de Mercadante i el teclat de Mastronardi. El guitarrista i amic Solsona, ha estat qui primer ens ha fet les improvisacions, fent-ne una de magnífica, amb un so un tant fosc a voluntat, càlid, i un fraseig i llenguatge brutals, en un tema curtet, que s’ha acabat com sempre us dic diluint-se en el silenci, car en un directe s’allargassaria segons públic i músics. Un tema que també té la persistència rítmica que ens faria bellugar el cos, o de ben segur ballar-lo, si en fos la ocasió. Bon tema, marxós, vital, i amb una bonica melodia, amb una baixada harmònica al final molt ben trobada que ens situa en la seva Argentina natal. La melodia feta a duet ens ha semblat preciosa, alhora que la seva estructura harmònica, la dels seus acords i parts del tema. Un magnífic tema per acabar el seu projecte, i nosaltres el programa d’avui, que com sempre dic, espero que us hagi agradat tan com a mi. 

I recordeu que hem escoltat una primera part amb els “Arrels” d’en Manel Fortià & Antonio Lizana, arrels nostres també, mentre que la segona part s’ha basat amb les “raíces” d’ells, d’en Roque Martínez, “Guajiro Sax” i el “Buzz” de l’amic Matías Míguez. 

I per descomptat que podeu anar als concerts que fem al Jazz Club La Vicentina, i ves per on que nosaltres ja fins el 15 de gener que tindrem com cada any a la Marina Tuset Quartet en el concert de la Festa Major d’Hivern organitzat des del  Jazz Club la Vicentina i patrocinat per l’Ajuntament i amb l’entrada gratuïta. 

Doncs res, que us recordo que aneu a veure jazz  en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff, Nova Jazz Cava, Nota 79, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit. 

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.