Jazz Club de Nit a Ràdio Sant Vicenç 90.2 FM

 

Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “esfera jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz. 

I vet aquí que al programa d’avui hi podreu escoltar alguns temes de quatre projectes als quals hi he pogut accedir gràcies a en Iouri Lnogradski, un promotor/mànager rus que es va posar en contacte amb mi tot i parlant-me dels músics i projectes que ell representa. Després d’escoltar-los, ja li vaig dir que em semblaven molt bons i que li faria algun programa, o sigui que aquí el teniu. Escoltarem a l’Adrien Chicot, i el seu "Babyland", a l’Altfrid M. Sicking en el seu "I am", a l’Anna Koroleva amb "Antigravity"  i a l’Alon Farber - Hagiga, amb el seu "Reflecting on Freedom” i ja de nou amb un micro conte de Carme de la Fuente.

 

Comencem escoltant doncs el projecte del pianista Adrien Chicot, i el seu "Babyland" publicat el 15 d’octubre de 2021 per Gaya Music Production. Enregistrat, mesclat i masteritzat, doncs no ho he trobat. Produït per l’Adrien Chicot i producció executiva de Gaya Music Production. I aquí hi tenim a: Adrien Chicot / piano, Fender Rhodes, composicions; Julien Alour / trompeta; Ricardo Izquierdo / saxo tenor; Sylvain Romano / contrabaix i Antoine Paganotti / bateria. Tots els temes són del líder Adrian Chicot. I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del músic: http://adrienchicot.com i també la d’aquesta editorial francesa:

http://gayamusicproduction.com/artistes/ ..... 

i els escoltarem en un tema llarg i força canviant anomenat... 

1.3.- Birth (Adrien Chicot) 9m07s. 

I ja heu pogut escoltar de quina manera hem començat el programa d’avui, amb un tema llarg i canviant amb una trompeta i saxo tenor, i amb una base rítmica de piano, contrabaix i bateria. Aquest ha estat un tema llarg i complex per les variacions rítmiques que ha tingut, alhora amb la incorporació d’una veu infantil, que per això el tema es diu “Birth”. El tema l’han iniciat amb un “intro” per després aparèixer la melodia a càrrec dels dos vents i els canvis rítmics que el tema incorpora. Els “breaks” rítmics hi han estat presents en diverses ocasions amb uns moments molt delicats, amb el contrabaix sol per ben aviat una dolça melodia amb els dos vents. Els arpegis inicials del líder al piano, repetits ara, han deixat pas a l’inici del solo de l’Adrien Chicot al piano. El suport de contrabaix i bateria, ells dos a moments a tot swing, li han donat tot el seu suport. Gran solo del líder. Un altre “break” ens ha obert les portes al solo del baterista Paganotti i la veu i cançoneta infantil. Contrabaix de nou per donar pas a la improvisació càlida del trompetista Alour, preciosa i sentida improvisació, dolça de tempo i ritme, incrementant-se de mica en mica la qüestió de potència sonora i clímax final. Pel canal esquerra hem escoltat al saxo tenor i després pel dret la trompeta, tot i recuperant la magnífica melodia, la d’un tema força complex pels canvis encabits, recuperant el piano i la melodia inicial per acabar-lo ja de manera força vital, a tot swing, i final delicat.  

Veritable electró lliure de l'escena jazzística francesa, el pianista i compositor Adrien Chicot porta el seu quintet de jazz clàssic a la seva singular i anàrquica creativitat al servei del seu sentiment musical; el jazz directe contemporani en el seu millor moment. En les vuit composicions originals de l'àlbum apareixen múltiples atmosferes. La nostàlgia d'un record d'infantesa manifestada per l'aparició de la flauta i el Fender Rhodes amb un baix de línia hipnòtica, hipnotitzat per el vertiginós rimshot del tema “Cala Carbo”... La transcendència musical a l'espai en el seu frenesí, com en la seva ingravidesa i somnis sobre el tema “Birth”, que convida a percussions africanes i ritme japonès. La gràcia d'un moment suspès en la melodia del  “Sunlight”. L'elasticitat de la veu del trio harmònic a “Low Latency”. Tots aquests moments estan marcats pel  joc animat i tendre del pianista-compositor, imbuït aquí d'una lluminosa alegria. Els músics que ballen junts al voltant dels temes donen el cos, que és flexible i ferm, a cada títol del disc. 

Un altre lloc emblemàtic és el 23 Robadors espai on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes que s’hi han parit i que així seguirà sent. Cada dia teniu Jazz i fins i els dimecres, concert primer i després Jam Session amb Miguel Pinxo Villar, Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga. Al blog us en posaré la seva pàgina web:

https://23robadors.com/programacio/ la de la seva programació. 

I seguirem amb un altre magnífic tema d’aquest pianista francès, anomenat.. 

2.5.- The Rooster in the hat is watching TV (Adrien Chicot) 5m21s. 

I amb quina rítmica seqüència ha començat aquest tema, amb el baterista marcant el canto de la caixa, i posteriors canvis que hi hem escoltat. Una bona composició del líder i pianista francès, com ho són totes. Melodia feta a duet dels dos vents, tan en les primeres tongades del tema, com després també al final amb canvi rítmic, i tot plegat previ al solo del líder, ara al Fender Rhodes. I quina preciosa sonoritat que té aquest piano elèctric que va aparèixer a mitjans 60s del segle passat, revolucionant l’estètica de les músiques que es feien aleshores. L’Adrien n’ha fet una delicada aportació solista, amb gust, imaginació i utilització dels sons d’aquest teclat magnífic que tanta gent va utilitzar com són: Chick Corea, Joe Zawinul, Herbie Hancock, etc, etc. El solo del trompetista, Julien Alour pel canal dret, situat en el registre mig i a moments pujant als més aguts, ha estat també molt reeixit. I el saxo tenor cubà Ricardo Izquierdo ha aparegut per l’esquerra, de quina manera magistral l’ha fet, amb un so magnífic alhora que llenguatge. I després, tots plegats recuperant el tema per situar-nos-en cap el final, i amb quin canvi rítmic l’han acabat delicadament. 

Ricardo Izquierdo va néixer a Cuba. Admès a la prestigiosa "Escuela National de Artes - E.N.A", va continuar aprofundint en els seus coneixements i millorant les seves qualitats com a instrumentista, sobretot al costat d'Herbie Hancock i Steve Coleman. Arribat a París l'any 2001, col·labora amb artistes francesos i internacionals, com Jason Palmer, Jeff Ballard, Bojan Z, Baptiste Herbin, etc. 

Julien Alour va néixer a Quimper. Va estudiar música clàssica fins a obtenir la medalla d'or l'any 1999. Des de l'any 2001 es dedica al jazz i col·labora amb Eric Legnini, Daniel Mille, Jacques Schwarz-Bart, Rhoda Scott, Aldo Romano, Panam Panic etc. 

I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n tot el seu catàleg. 

I acabarem amb aquest primer projecte amb el tema vital anomenat... 

3.7.- Brain Eaters (Adrien Chicot) 4m14s. 

I amb quin tema a tot Neo-Bop i espurnes de Funk i bona composició del pianista Chicot hem acabat aquest el seu projecte. Un gran tema on de nou han tornat a brillar els instrumentistes, els vents i el líder, de nou al piano. Una base rítmica sòlida amb uns grans moments de Swing els ha acompanyat en tot moment. La melodia l’han fet els dos vents a duet, seguint les evolucions harmòniques i rítmiques del tema de Chicot. Pel canal esquerra hem escoltat el primer solista, el cubà Izquierdo al saxo tenor, músic del qual no en sabíem res, com tampoc de tots els que estan sonant avui en aquest programa especial dedicat a la producció/management d’en Iouri i el seu  “Music4Review”. Magnífic solo d’Izquierdo, melòdic, alhora que amb arpegis diversos i escales inversemblants, bon llenguatge, tècnica a dojo i mestria. La mateixa que ens ha mostrat el francès Julien Alour pel canal dret i amb la trompeta. Bon so, idees i gust musical la d’aquest trompetista. El líder ha aparegut pel canal central amb un solo al piano força reeixit, amb un suport magnífic de contrabaix i bateria, amb el típic “walking” del primer, tot i que no durant tot el tema, coses aquestes de l’arranjament del líder. Recuperen la melodia a duet, amb canvis rítmics inclosos i l’acaben delicadament. 

Fill del baixista Bernard Paganotti, Antoine Paganotti va començar a aprendre música als 9 anys. L'any 1999 es va incorporar com a cantant al grup francès Magma fins al 2008. Continua tocant com a bateria en molts projectes com són els de Pierre Perchaud, Christophe Panzani, Baptiste Trotignon, Kenny Wheeler, Benny Golson, Chris Cheek, Jérémy Pelt, Pierrick Pédron, Vincent Peirani, etc. 

Nascut a Marsella, Sylvain Romano ha compartit des d'aleshores escenari amb Lee Konitz, Johnny Griffin, Al Foster, Roy Hargrove, Tom Harrell.. Pel que fa als Jazzmen de França, ja no els podem comptar: Pierrick Pedron, Jacky Terrasson, Stéphane Belmondo, Thomas Enhco, André Ceccarelli, Simon Goubert, etc.

 

I ara us proposo escoltar les músiques del vibrafonista Altfrid M. Sicking "I am" publicat el setembre de 2021 per Mons Records. Enregistrat per Bernward Müller el 29/30 d'octubre de 2020 a MundArt Tonstudio Münster. Mesclat per B. Müller i AM Sicking al Soundatelier Studio Münster, masteritzat per B. Müller i produït per AM Sicking. I aquí hi tenim al líder Altfrid M. Sicking, marimba i vibràfon; Sebastian Altekamp, piano; Ingo Senst, contrabaix i Christian Schoenefeldt, bateria. I de convidats en alguns temes hi tenim a  Christian Kappe, trompeta i fliscorn (#1,5,7,8), Martin Classen, saxo tenor (#1,5,7) i Markus Passlick, percussió (#2,4,7). Totes les composicions són del líder Altfrid M. Sicking. I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del músic: https://www.amsicking.de/ en alemany, però, i de la discogràfica https://monsrecords.de/en/altfrid-m-sicking-i-am-en/ en anglès. 

I començarem escoltant-los en una preciosa composició amb uns grans moments de swing i demés ritmes en el tema on hi participen Christian Kappe, trompeta i Martin Classen, saxo tenor, anomenat.. 

4.5.- On The Road Again (Altfrid M. Sicking) 6m10s. 

Doncs ja heu pogut copsar que hem començat el seu projecte ja a un tempo mèdium molt delicat, obviant les balades per fer avui el programa diferent i més rítmic. Aquest tema incorpora també canvis rítmics, havent començat amb una “Intro” del quartet base per després els vents començar la melodia que han compartit en el “pont” amb el líder Sicking i a tot Swing, per després tornar al ritme inicial així com trencat i resta de tema amb trompeta i saxo tenor. Kappe a la trompeta ha fet la seva improvisació, magnífica en el registre mig en els inicis per després pujar una mica de registre, fent-ne un parell de chorus amb els canvis rítmics que incorpora el tema. Bon llenguatge i melodia creada, i exquisida improvisació. Classen al saxo tenor ha fet la seva amb la particularitat que el Swing no l’ha abandonat en cap moment. Aquí no han fet el canvi rítmic que els hi hem escoltat abans, i també n’ha fet dos chorus, amb una remarcable tècnica i bon so. El líder sí ha recuperat els canvis rítmics en la seva improvisació, fent-la molt percussiva per com ha colpejat les làmines del seu vibràfon, i també executant-la amb un molt bon gust musical. Recuperen el tema, i al final encara hem pogut escoltar el solo del baterista Schoenefeldt acabant-se el tema així, coses que us dic que en un directe, el tema s’allargassaria segons públic i músics. 

Altfrid M. Sicking, el vibrafonista alemany i especialista en marimba publica el seu àlbum tant valorat per tothom, ara com a líder, amb composicions exclusivament originals; la formació, propera al Modern Jazz Quartet, ofereix uns magnífics arranjaments amb terrenys dissenyats de manera molt conscient per a un desenvolupament solista relaxat. Amb “I AM”, Altfrid M. Sicking ha complert un desig molt estimat durant la pausa pandèmica: després de dècades com a sideman, solista permanent a la Götz Alsmann Band i com a professor universitari a Münster i al Folkwang d'Essen, el vibrafonista i especialista en marimba va reunir uns quants companys amics preferits per gravar un àlbum sota el seu propi nom exclusivament amb les seves pròpies composicions. 

I no us oblideu de la Nova Jazz Cava on ja han començat la temporada i on cada dijous fan una Jam Session i on s’hi fan concerts cada cap de setmana. Al blog us posaré la seva pàgina web: https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming la de la seva programació.

 

I seguirem amb aquesta trempera i tema on hi participa la formació a base a quartet més el percussionista Markus Passlick anomenat.... 

5.2.- I Love These Days (Altfrid M. Sicking) 5m47s. 

I ja heu pogut comprovar de quina subtil manera han fet aquest tema, amb tots els aires calents dels ritmes del Carib, iniciat també amb una “Intro” magnífica. Un tema farcit de “sabor” per la qüestió rítmica on el quartet base es veu reforçat per en Passlick ell amb les seves percussions diverses i “tumbadores”. De fet, el mateix baterista Schoenefeldt s’ha posat també del seu costat, fent una màquina rítmica magnífica i precisa. La primera part de la melodia ha aparegut de les mans del líder Altfrid al vibràfon, per després i en el pont aparèixer el pianista i després acabar el tema tots dos, tot plegat previ a la improvisació del líder al vibràfon. Una trempera rítmica increïble amb bateria i percussions, i per descomptat la feina del contrabaixista Ingo Senst. El líder al vibràfon ens ha acaronat amb una preciosa improvisació, vital, amb un bon llenguatge, amb el Jazz per totes bandes. També el pianista Altekamp ha fet una tasca solista, començant fent un “break” delicat a quartet amb un vibràfon “silent” i sí, una base rítmica que de mica en mica es va animant. Un magnífic solo al piano i uns “background” al seu darrere increïbles. Vibrafonista i pianista recuperen la melodia i d’aquesta manera arribar al final d’aquest preciós tema i fer-ho de cop. 

Com a músic de concert i d'estudi ocupat amb WDR Bigband, Charlie Mariano o Romy Camerun, entre d'altres, Sicking sap com tractar amb diversos estils i gèneres i dóna a l'ambient clàssic entre el swing i el neo-cool una actualització elegant: balades, temes avançats amb un atractiu bop i infusions llatines que fomenten el moviment i ball. Un àlbum rodó i animat amb encant vintage, gravat en directe durant dos dies amb una alegria que es fa evident a l’hora de l’escolta. 

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

 

I ja els acabarem d’escoltar amb el primer track del disc i hi tenim de nou a Christian Kappe, trompeta i Martin Classen, saxo tenor, anomenat.. 

6.1.- Song for Alf (Altfrid M. Sicking) 6m44s. 

I quin altre gran tema per acabar amb aquesta formació liderada per aquest vibrafonista alemany, tots ells alemanys, i per tant, també ho és el seu Jazz, el Jazz que es fa allà. La melodia no és cap cosa del altre món, no. És senzilla sí, una part, i que no és pas simple, no. El tema sembla haver-se “construït” a partir de la frase inicial repetida dues vegades per després fer el “pont”, acabant-lo recuperant les primeres passes. El líder al vibràfon n’ha iniciat les improvisacions feta també amb una gran mestria, bon gust, frases ben trobades i tot plegat amb un sentit rítmic brutal. I sempre, sempre la base rítmica de piano, contrabaix i bateria  donant-li el seu suport. Classen al saxo tenor ens ha copsat de nou, i més pel so, que s’emmarca en el que solen fer els saxos tenors més propers al Jazz Avantgarde, per com li sona així com una mica “enregollat”, paraula inexistent però que utilitzem sovint. Kappe a la trompeta l’ha seguit amb una gran improvisació, farcida de tècnica, bones frases i maneres i estil, tot plegat força bop. El baterista Schoenefeldt ha tingut també uns moments de lluïment previ al tema i final d’aquest tema, ideal per acabar el seu projecte. 

I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys. 

I després d’aquest projecte sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente....gràcies Carme per tornar-hi amb nosaltres després d’aquest  merescut descans, i gràcies per fer-ho com sempre amb la teva calidesa i sempre amb les músiques del programa en els teus curtets contes.

 

I seguirem amb aquests projectes tan interessants i ara ho farem amb la saxofonista russa Anna Koroleva "Antigravity",  publicat el 12 de setembre de 2021 per l’editorial Jazzist.  Enregistrat, mesclat i masteritzat per Andrey Levin als Mosfilm Music Studios. Produït per Anna Koroleva, productor executiu: Araik Hakobyan. I aquí hi tenim a: Anna Koroleva, saxo alto; Anton Baronin: piano; Daria Chernakova: contrabaix i Vartan Babayan: bateria. Tots els temes són d'Anna Koroleva. I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web https://jazzist.club/antigravity-eng/ del disc. 

I ja els escoltarem, a ella i companys en el tema anomenat... 

7.4.- Aqua de Coco (Anna Koroleva) 7m21s. 

Doncs ja heu escoltat de quina manera més dolça hem començat el seu projecte. Ho hem fet amb un tema càlid, amb el baterista amb copets al canto de la caixa simulant percussions caribenyes o similars. L’ha iniciat la contrabaixista Chernakova amb una “Intro”, per després escoltar ja la líder al saxo alto fent-ne la melodia. Un tema on la líder ha deixat el protagonisme als seus companys, en bona part del tema, i primer amb la improvisació de la contrabaixista, la qual ens ha agradat força per com de melòdica l’ha feta. Bona pulsió rítmica, bon gust musical deixant espais pels silencis amb un baterista donant-li el suport i el pianista silent, amb acords puntuals. Ell mateix l’ha seguida amb una bona improvisació, percussiva, amb acords i situada en el registre mig del teclat. Les seves excursions a dreta i esquerra del centre amb escales inversemblants han estat molt reeixides. I al final del tema, la líder ha recuperat unes seccions de la melodia, que els hi ha servit per fer uns “quatres” amb el baterista per després sí, fer ella uns moments d’improvisació barrejats però amb el motiu principal del tema i acabar-lo diluint-se en el silenci. Bon tema de l’Anna Koroleva. 

Aquesta és la música original d'una saxofonista alto, compositora i directora d'orquestra russa, i aquesta vegada es tracta d'un disc post-bop acústic sinuós centrat al voltant de la interpretació dramàtica del saxo de Koroleva. La seva música original és un cop d'ull a les obres de lluminàries com Eric Dolphy i Paul Bley. La saxofonista, pianista i vocalista Anna Koroleva presenta el seu nou disc “Antigravity”. 

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com  i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.

 

I seguim amb un altre tema d’aquesta magnífica creadora i saxofonista, anomenat.... 

8.2.- 14 (Anna Koroleva) 6m51s. 

I ves per on quin canvi més brutal de tema vers l’anterior, sobretot també per la improvisació en clau Dolphy de la líder. Un Swing impressionant també ens ha acompanyat durant tot el tema gràcies al “walking” de la contrabaixista. Un quartet on tots els membres brillen de manera individual, coses que fan de la líder més una companya de projecte que no pas la “jefa”. Així és doncs que tothom té el seu espai per improvisar, i potser menys el baterista, que en aquest tema ha fet la permanent tasca de màquina rítmica. Un tema que ha començat amb la líder ja amb la melodia del tema i el Swing de la base de dos. Una melodia força entremaliada, gens trillada, a vegades altisonant, assonant, seguint com deia l’estela del nostre heroi Eric Dolphy i més en aquesta ona ha estat la seva improvisació. L’Anna Koroleva ens ha noquejat amb un solo brutal, moderníssim de factura, quasi situat en l’Avantgarde, on ens ha mostrat les seves idees i creativitat, alhora que gran tècnica i increïble sonoritat. El pianista Anton Baronin també ens ha recordat a un altre dels grans, en Keith Jarrett, i sí, a vegades aquest quartet ens recorda el seu quartet americà. Bona feina del pianista, com a solista i com a acompanyant en la resta del tema, com en la improvisació de la contrabaixista Daria, reeixida, ben marcada, amb una precisió de sonoritat pròpia però potser també gràcies a l’enginyer de so, Andrey Levin. 

Dins d'aquest paisatge creat amb amor, Anna Koroleva deixa espai per a la seva pròpia expressió artística. Anna prospera en la improvisació i l'exploració creativa constant. Un cop acabat el tema, el seu quartet es posa en marxa. Quan es queda en solitari, Koroleva no segueix un camí predeterminat sinó que es dispersa en un grapat d'idees noves. Els altres les recullen, les desenvolupen, i després el quartet ho porta tot a una conclusió lògica. L'enginyer de so Andrey Levin, cofundador de Jazzist, podria ser anomenat el cinquè membre del quartet de Koroleva. El seu treball impecable va fer que el so de "Antigravity" fos cristal·lí i vibrant. La part artística de l'àlbum va ser creada pel dissenyador de renom mundial Victor Melamed. Araik Hakobyan, director d'art del Kozlov Jazz Club (un altre cofundador de Jazzist), es va convertir en el productor executiu. A Anna Koroleva li encanta el diàleg musical creatiu. "Antigravity" és fruit de la col·laboració entre aquells que toquen magistralment i escolten amb sensibilitat. 

Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic Andrés Rojas abans El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.

 

I ja acabarem el seu projecte amb el tema anomenat... 

9.1.- Meet Today (Anna Koroleva) 7m35s. 

I amb aquest quartet hem fet una passa endavant per estil musical més que modern que la líder li ha inculcat a les seves composicions i sobretot les seves interpretacions. I sí, aquest és el Jazz que es fa a Russia, i ja veieu quins trossos de músics que hi tenen allà, cosa que ja sabíem. Un tema llarg, de més de 7 minuts on de nou les improvisacions de la líder i pianista han estat brutals, i en aquest tema, també la del baterista, i ella i ells han estat Anna Koroleva, saxo alto; Anton Baronin, piano i Vartan Babayan, bateria. I el baterista és qui primer l’ha començat amb els coptes al canto de la caixa, cosa que utilitza molt en el seu llenguatge. També les notes soltes de saxo alto, piano i contrabaix, totes a l’uníson en la primera part del tema, que no en la B, o el pont, o la segona part del tema, on la líder s’ha esplaiat ella sola. Ella mateixa ha seguit amb una altra impressionant i moderníssima improvisació. La secció rítmica ens ha tornat a situar en un entorn càlid, pels ritmes, situats en el centre del ritme “sabrosón”, mentre ella volava cada vegada més enllà en una improvisació brutal arribant a la meitat del tema amb una trempera incommensurable. El final de la improvisació de la líder, ja més relaxada, ha deixat pas a la improvisació del pianista, de nou magnífica, amb una pulsió rítmica brutal, percussiva, alhora amb les dues mans fent-nos vibrar a l’hora que amb la dreta solista. Un tema on la contrabaixista Daria Chernakova ha fet la magnífica tasca de donar tot el seu suport a la resta de companys. I sí, el baterista s’ha lluït al final del tema amb una magnífica improvisació. Molt bon projecte aquest, el de l’Anna Koroleva, l’haurem d’anar seguint. 

Aquest “Antigravity” és el seu segon treball a Jazzist, un nou segell discogràfic amb seu a Moscou, Rússia. Han passat dos anys des del llançament de l'àlbum anterior de Koroleva, "Ocean Inside", on l'Anna combinava el piano jazz modern amb la música popular russa. "Antigravity" és totalment diferent i la seva música ens recorda de vegades el quartet americà de Keith Jarrett. 

I per descomptat que podeu anar als concerts que fem al Jazz Club La Vicentina, i ves per on que nosaltres ja fins el divendres 25 de febrer a les 22h que tindrem el Manuel Krapovitkas Quartet, amb Manuel Krapovitkas, guitarra baixa i composicions; Albert Cirera, saxo tenor; Jaume Llombart, guitarra i Carlos Falanga, bateria un un concert organitzat des del  Jazz Club la Vicentina i patrocinat per l’Ajuntament i amb l’entrada gratuïta.

 

I ara ja acabarem el programa d’avui amb el darrer projecte i que serà el de la  formació israeliana liderada per Alon Farber - Hagiga, "Reflecting on Freedom". Publicat el 17 de setembre de 2021 per Origin Records. enregistrat per Bill Tsur at Barbo Studios el 18 i 19 d’agost de 2020, Ramat Gan, Israel, mesclat per Bill Tsur a Tel Aviv, masteritzat per Aran Lavi als TanTan Studios, Tel Aviv . Produït per Alon Farber. I aquí hi tenim a: Alon Farber, saxos soprano i alto; Yehonatan Cohen, saxo tenor, flauta, clarinet; Oded Meir, trombó; Eden Giat, piano; Assaf Hakimi, contrabaix i baix elèctric i Roy Oliel, bateria. Convidats especials: Sarai Zak-Levi, veu ha (#1,3,7) i Rony Iwryn, percussió (#1,2 3,7,8). I hi ha temes del líder però també n’hi d’altres, cosa que ja us diré. I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc:

https://originarts.com/recordings/recording.php?TitleID=82829 ... 

I els escoltarem ja amb un tema on hi participen els dos convidats Sarai Zak-Levi, veu i Rony Iwryn, percussió tema de Matti Caspi i lletra de Shimrit Or  i arranjat pel líder Alon Farber anomenat... 

10.7.- You’ll See The Way (M. Caspi, S. Or) 7m49s. 

I d’aquest darrer projecte he volgut escollir els temes més trempats, com ha estat aquest, on també la rítmica ha estat força càlida, ara però situada a Israel. I ja heu pogut escoltar la càlida veu de Sarai Zak-Levi  i les percussions d’en Rony Iwryn. Un tema molt maco, per melodia, i sobretot la del canvi harmònic que s’ha produït en el pont. La veu de la cantant ens ha semblat preciosa, bonica i dolça i trobo que s’hi escau la mar de bé en aquest projecte majorment instrumental, tot i que ella hi col·labora en dos temes més. El contrabaixista està immens, marcant de manera clara la pulsió rítmica durant tot el tema. Alhora, en Yehonatan Cohen a la flauta ha estat immens, fent una preciosa improvisació, molt bonica alhora que farcida de tècnica. I després d’ell ha aparegut el líder Alon Farber al saxo alto, magnífic, amb un molt bon so i millor improvisació. I m’agrada molt, molt el canvi tonal que el tema incorpora, i més les improvisacions, i la del líder més encara en aquesta part del tema. I és que aquest projecte el lidera ell acompanyat del grup i concepte anomenat Hagiga. Bona tasca solista del líder, molt bona la secció rítmica, amb el suport del percussionista. Un tema llarg de melodia i que de nou han recuperat amb la veu de Sarai Zak-Levi i al final, tot i que de manera velada, les percussions d’en Rony, ell present però durant tot el tema. 

També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es .

Aquest és un combo israelià que, com diu, "celebra la divergència cultural de la seva herència israeliana" amb una varietat de cançons originals d'inspiració ètnica en un complex jazz modern. Aquesta música està influenciada pel swing, la música marroquina, el funk i la música brasilera. Ara, entrant ja en la seva tercera dècada com a conjunt, el fundador d'Hagiga, el saxofonista Alon Farber, va buscar "Freedom Jazz Dance" d'Eddie Harris com a inspiració i com a tema per al seu quart enregistrament, "Reflecting on Freedom". Hagiga es delecta amb la diversitat de sabors i colors musicals que conformen la "banda sonora israeliana". Amb una primera línia emocionant de tres trompes, que recorda alguns conjunts de Dave Douglas o Booker Little, s'aprofiten de manera generosa del swing, el marroquí, el funk i la música brasilera per crear el seu so ampli i molt personal. Les atrevides composicions de Farber reflecteixen els seus anys a l'avantguarda de l'escena del jazz d'Israel, inclosa la cofundació de l'Orquestra de Jazz d'Israel i la recepció del Premi del Primer Ministre per a Compositors de Jazz, i el seu temps als Estats Units mentre estudiava a Berklee, on va guanyar el premi Wayne Shorter per a compositors. "Hagiga ha estat al capdavant de la miraculosa corba d'embolcall del jazz israelià des de fa uns anys". - Barry Davis.

 

Seguim amb un altre magnífic i potent tema que l’Eddie Harris va anomenar “Freedom Jazz Dance”, el qual va servir de referència a l’Alon Farber per fer el seu tema i projecte que ara escoltareu... 

11.2.- Reflecting on Freedom (A. Farber & E. Harris) 7m07s. 

I quina versió més brutal n’ha fet el líder del tema de l’Eddie Harris, increïble la “marxeta” d’aquest tema i formació. Una “Intro” ja amb tot el ritme i els acords i notes del pianista, i ben aviat la melodia del tema a dos vents i contestada per l’altre, el trombonista, tots plegats fent l’entrada al primer solista. I ara el flautista Yehonatan Cohen ha agafat el saxo tenor i ja heu vist de quina brutal manera ens n’ha fet la seva improvisació. Un llenguatge modern, potent, so estripat a voluntat. Tot i això, el tema em sembla una tasca col·lectiva per com tots plegats hi col·laboren en els moments previs a les impros. El solo del saxo alto i líder Alon Farber ha estat de nou immens, modern de factura, i tècnica a dojo, amb un fraseig modern, llenguatge brutal i bon gust. I sempre i abans dels solos dels companys, tots  plegats fent una feina col·lectiva brutal. I així també hem pogut escoltar, ara ja de manera més relaxada, el solo del pianista Eden Giat. Càlid a mode de contrast amb els altres més “heavis”, alhora que fet de manera exquisida. I com els companys l’han recolzat així molt delicadament a mode de “background”. Aquí el baixista sembla haver agafat el baix elèctric, per com l’hem escoltat en aquest tema tan “Funky. I després de nou la canya de tots plegats per acabar el tema de cop. 

I a l'hebreu Hagigain significa "celebració" i a la nostra música celebrem la divergència cultural de la nostra herència israeliana. És aquesta "celebració" única del jazz original israelià la que és Hagiga. AlonFarber - Hagiga va ser fundada l'any 2001 per Alon Farber i Dani Benedikt, i des de llavors han publicat tres àlbums: "Exposure" i "Optimistic View" van ser editats per Fresh Sound Records (Barcelona). Nathan Halaway, de jazzreviews.com va nomenar Hagiga "un dels grups més excel·lents que ha produït el segell Fresh Sound". "New Directions", editat per QFTF (Berlín), va fer que el saxofonista internacionalment aclamat Eli Degibri digués: "Pren-te el teu temps, aquesta banda captiva l'oient a través d'un viatge deliberat, fascinant i meravellós". El setembre de 2021, el nou àlbum de Hagiga "Reflecting on Freedom" es va publicar en un dels segells de jazz més importants del món, "Origin Records". 

I cada dia podeu anar a la Cocteleria Campari Milano on s’hi fan concerts de jazz i demés meravelles, a diari. Al blog us en posaré la seva pàgina web:

https://www.camparimilano.com/programacio-musical/. I també al Sinestesia que hi ha prop de la plaça del Centre a Sants, on ja s’hi fan concerts. És qüestió de mirar-ne la programació.

 

I ja acabarem aquest projecte i programa d’avui a tot “fast Swing” i tema del líder Alon Farber anomenat... 

12.5.- Fresh Start (Alon Farber) 4m36s. 

I he volgut acabar aquest programa a tot swing però d’aquesta manera tan vital per tempo. I ves que aquest tema del líder ha estat increïble. Una melodia curteta i entremaliada que ben aviat ha deixat pas al primer i brutal solo del saxo tenor d’en Yehonatan Cohen. Quina manera de tocar l’instrument més bèstia, en un solo immens, ràpid de tempo i amb una tècnica magistral, alhora que un gust jazzísitc sense cap mena de dubtes. I què bé que hem pogut escoltar el solo del trombonista Oded Meir, i ja heu pogut escoltar de quina manera l’ha fet, a tot tempo fast, el d’aquest tema brutal del líder Alon Farber. Gran solo de Meir al trombó, per so, per tècnica, per com devia anar la seva “vara”, amunt i avall seguint les prèvies idees del músic, cosa difícil i com de perfecte afinació l’ha fet sonar. Un tema on el líder sembla haver deixat la presència solista als companys, alhora que hem escoltat al baixista a tot “running” més que “walking” per com fa córrer la màquina rítmica a tot Swing, i ara amb el contrabaix, el bo d’en Assaf Hakimi. I el pianista Eden Giat també ha fet una tasca solista immensa, on ens ha mostrat que quan vol és càlid i quan vol és de lo més bopper, com han estat la resta de companys. 

Hagiga ha actuat en festivals de jazz locals i internacionals i llocs, com ara el Festival de Jazz de París, el Festival de Jazz de Copenhaguen, el Festival de Jazz del Mar Roig, el Festival Internacional de Jazz de Jerusalem, el Festival OCT-LOFT (Shenzen, Xina), el Festival Internacional de Jazz de Tel AvivEl B-flat (Berlín) i aparadors internacionals israelians. Al llarg dels anys, Hagiga ha col·laborat amb artistes de gran talent i importants com Omri Mor, Eli Degibri, Anat Cohen, el trompetista Avishai Cohen, Ofer Ganor, Omer Klein, Amit Friedman, Amos Hoffman i molts altres. Alon Farber, el líder de la banda, va estudiar composició de jazz al Berklee College of Music de Boston, i ha rebut el premi del primer ministre israelià per a compositors de jazz (2016) i el premi Wayne Shorter per a compositors (1998). És un dels fundadors de l'"Israeli Jazz Orchestra" en la qual toca el saxòfon principal, i també exerceix d'arranjador i compositor associat "AlonFarber Hagiga ha estat al capdavant d'aquell miraculós sobre que impulsa la corba del jazz israelià des de fa uns anys" ( Barry Davis –escriptor de jazz, Jerusalem Post, antic col·laborador de Downbeat. Des de notes de folre fins a l'àlbum "Reflecting on Freedom"). 

Doncs ja hem acabat el programa d’avui que com sempre espero que us hagi agradat tan com a mi, i ves per on que amb unes músiques provinents d’una plataforma anomenada Music4Review de la mà d’en Iouri Lnogradski qui es va posar en contacte amb mi per oferir-me la possibilitat de promocionar-les, i esclar, una vegada escoltades no les podia obviar. I aquests projectes han estat els del vibrafonista, Altfrid M. Sicking, el pianista Adrien Chicot, la saxofonista Anna Koroleva i el també saxofonista i grup Alon Farber – Hagiga havent escoltat un micro conte de Carme de la Fuente. 

I el Nota 79 ha iniciat ja una nova temporada amb noves iniciatives amb programació estable cada dijous vespre i diumenges tarda. Al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web: https://www.nota79.cat/events/ la dels seus esdeveniments. 

Doncs res, que us recordo que aneu a veure jazz  en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff, Nova Jazz Cava, Nota 79, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit. 

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.