Jazz Club de Nit a Ràdio Sant Vicenç 90.2 FM

 

Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “esfera jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz. 

Bé, doncs el programa d’avui va de conversacions íntimes, les de dos projectes homònims com el de l’Ignasi Terraza, “Intimate Conversations”, editat per la seva discogràfica, Swit Records. També les “Conversaciones desde el arrabal amargo”, de l’Adrián Iaies + Horacio Fumero, editat per BeByNe Records. I també tindrem unes precioses conversacions, socials, a càrrec del Lluís Capdevila i el seu “Social”, produït per ell mateix. I aquesta setmana tindrem un micro conte de Teresa Tuset. 

I també des de Siwt Records tenim una molt bona relació, i així és que li agraeixo a la Míriam Guardiola i a l’Ignasi Terraza la seva col·laboració amb aquest programa. I el disc de l’Ignasi Terraza, “Intimate Conversations”, "Converses íntimes", amb Andrea Motis, Scott Hamilton i Antonio Serrano, s’ha editat aquest 2021 i es va enregistrar a l'estudi Swit Records per David Casamitjana el 27 de juliol de 2019 amb Scott Hamilton, el 10 de gener de 2020 amb Andrea Motis i el 23 de gener de 2020 amb Antonio Serrano. Mesclat i masteritzat a l’Espai Sonor Montoliu per David Casamitjana i Toni Castaño. I aquí hi tindrem a l’Ignasi Terraza, piano; Andrea Motis (M), vocal, trompeta (a #2 i 6), saxo soprano (#8) i pandeiro (#4); Scott Hamilton (H), saxo tenor i Antonio Serrano (S), harmònica. 

I en aquest enllaç el podreu adrquirir:

https://www.switrecords.com/product/intimate-conversations/

I d’aquestes catorze meravelles n’hi ha de molt càlides, per tempo, per ser balades, per ser tocades i cantades amb el màxim sentiment, i aquestes són Luiza, An Emotional Dance, Alfonsina y el Mar, (aquesta amb un canvi de ritmes i tempo entremig) i You Call It Madness. Mentre que Que Reste-t-il de Nos Amours, Cristina, People i Temps de Canvis, són una mica més vitals, tot i que només una mica. La resta de temes són més vitals de tempo començant pel O Meu Amor, amb la rítmica càlida del Brasil. Pick Yourself Up segueix l’augment de tempo i el Swing adequat, com tenen també Shiny Stockings i Bye Bye Blackbird, essent els més vitals Confirmation i My Crazy Rhythm. 

I per començar de la millor i càlida manera ho farem amb l’harmònica de l’Antonio Serrano, i el sempre piano de l’Ignasi, amb aquesta gran cançó de l’Ignasi anomenada... 

1.5.- An Emotional Dance (Ignasi Terraza) 4m51s. 

I amb quina preciosa meravella hem començat el programa d’avui, tema molt bonic de l’Ignasi i que encara ho ha estat més per la interpretació de l’Antonio Serrano a l’harmònica, que ha estat molt profunda. Si la melodia ja ens arriba directament al cor, amb la seva improvisació ha arribat a l’ànima. I no parlo d’un, sinó que parlo de tots dos, pel que fa a improvisacions, car l’Ignasi ha deixat que l’amic i convidat amb qui ha volgut mantenir aquestes íntimes conversacions, hagi estat qui n’ha fet la preciosa melodia. I de quina manera més tendra l’han acabat, ideal per començar un programa que serà íntim, sí, però no només. 

I a mode de presentació....Ignasi Terraza presenta el seu nou disc "Intimate Conversations", en el qual s'entrellacen les tres sessions d'enregistrament en duo amb tres destacades figures del jazz actual: la cantant, trompetista i saxofonista Andrea Motis, amb qui l'Ignasi fa anys que i hi col·labora en altres formacions; el llegendari saxofonista nord-americà Scott Hamilton i el virtuós de l'harmònica Antonio Serrano. Terraza conversa musicalment amb ells creant moments de suprema bellesa en un entorn recollit i íntim. El repertori alterna originals de Terraza amb conegudes melodies de jazz i de la música llatinoamericana com "O meu amor" de Chico Buarque, Luiza de Jobim o "Alfonsina i el mar" d'Ariel Ramírez i la cançó francesa "Que Resti-t-il de nos Amours "de Charles Trenet. 

I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteve. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys.

 

I ara seguiré presentant-vos els projectes, el del duet de mestres Adrián Iaies i Horacio Fumero i el seu “Conversaciones desde el arrabal amargo”. Aquest és un doble CD amb dos noms tan diferents com en són la nit i el dia, car el primer CD es diu “Dia” y el segon “Noche”. Disc editat el 2013 per Bybyne Records. 

I el “Dia” el va enregistrar Ricardo Sanz el gener de 2010 als SoundRec, mesclat i masteritzat per ell mateix. I hi tenim a Adrián Iaies, piano Yamaha C7; Horacio Fumero, contrabaix. Hi varen col·laborar Mariano Loiácano, fiscorn (#4), trompeta (#11); Roxana Amed, veu (#8). 

I aquets 12 temes, la majoria són així com molt càlids de tempo, havent-n’hi algun de més vital com és el que fa Horacio a contrabaix sol, “La dejé partir”. El tema que canta Roxana té també una dolçor preciosa. “Mi refugio” i “Monk’s Mood”, són vitals també. 

Escoltem-los ja en el preciós tema on Mariano toca el fiscorn, i anomenat.... 

2.1.4.- Tonada del viejo amor (Falú/Dávalos) 7m50s. 

I quina altra meravella acabem d’escoltar. Una tonada i ritme amb tots els aires de la música de l’Argentina, interpretada amb una dolçor impressionant. L’Horacio ha fet notes guia i ha estat qui ha marcat el ritme, així, lentament, nota darrere nota. Les improvisacions de tots tres han estat també en sintonia amb el tema, per la delicadesa amb què les han fet. El fiscorn de Mariano ens ha acaronat amb la melodia, una molt bonica i tendra melodia, un tant melancòlica però d’una bellesa inqüestionable. Adrián l’ha començat, amb una preciosa i delicada “intro”, i l’Horacio qui primer ens ha acaronat amb la melodia. Mariano ha seguit en el que seria el “pont” del tema i l’ha anat desenvolupant, tot i afegint-s’hi l’Adrián, i acabant-lo el trompetista, amb el seu fiscorn. Mariano ha improvisat de manera càlida i un evident llenguatge jazzístic i sonoritat. Adrián després, amb igual delicadesa, amb l’Horacio marcant ritme i fons harmònic. I Mariano ha acabat aquest preciós tema acompanyat dels dos mestres, Adrián i Horacio. 

Un altre lloc emblemàtic és el 23 Robadors espai on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes que s’hi han parit i que així seguirà sent. Cada dia teniu Jazz i els dimecres, concert primer i després Jam Session amb Miguel Pinxo Villar, Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga. Al blog us en posaré la seva pàgina web:

https://23robadors.com/programacio/

I el disc “Noche”, es va enregistrar en viu al Café Vinilo el 28 i 29 de gener de 2012. L’enregistrament, mescla i masterització va anar a càrrec de Florencio Justo. I l’Adrián Iaies va tocar un piano Bluthner de gran cua. I Roberto Rovira va ser qui va revisar-los tots dos, el del “dia” i el de la “nit”. Horacio Fumero, contrabaix. Hi varen col·laborar Roxana Amed, veu (#3), Mariano Loiácano, trompeta (#6) i León Gieco, veu (#8). 

I ja notareu que tota la música la varen fer en directe, pels constants aplaudiments d’aficionades i aficionats, la plèiade de fans. Escoltem-los en el primer tema que varen fer, l’anomenat... 

3.2.1- Boedo (DeCaro) 7m47s. 

I ja heu escoltat els aplaudiments que el públic els hi va fer tot just aparèixer a l’escenari del Café Vinilo ara fa 9 anys. I és que poder veure a l’Horacio ha de ser pels argentins una mena d’esdeveniment, com quan hi van anar ara no fa gaire amb la seva filla Lucía. També reconeixien amb els aplaudiments la mestria de l’Adrián, ell sí, establert allà. Recordo que ara ja fa uns anys, i en un viatge que va fer l’Adrián a Barcelona, els vam poder veure a l’Hotel Mandarín a ells dos, al gran menjador que hi tenen a baix, amb el preciós piano de cua blanc.

I amb aquesta cançó amb els aires surenys, també ens han acaronat. L’ha començat Adrián amb una mena de “Intro”, per ben aviat aparèixer la melodia i la base de l’Horacio amb tota la seva profunditat. I la rítmica continua estan implícita en la melodia i les notes guia de l’Horacio, que alhora d’estar encabides en l’harmonia, tenen el ritme adequat. I el pas de melodia a improvisació ha estat també imperceptible, coses aquestes que ens indiquen el bon gust dels músics. Molt bona feina amb les dues mans, just abans dels moments de Swing que hem tingut en la improvisació de l’Adrián, ell, magnífic en la seva llarga intervenció solista. L’Horacio ha fet, com sempre una magnífica feina de co-lider, i donant-li tot el suport al pianista, que ha brillat d’una manera evident, amb un final vital magnífic, encarant de nou la bonica melodia d’aquest tema de DeCaro. 

Recordar-vos que entreu al web de masimas on podreu veure’n tota la seva programació dedicada al Jazz però també a diversos estils com són el Blues, el Funk i demés variants. Val la pena que us deixeu caure per la Plaça Reial per anar al Jamboree. Els dilluns amb una magnífica Jam Session. Al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web: https://jamboreejazz.com/agenda

 

I acabem ja amb la presentació amb el darrer projecte del Lluís Capdevila i el seu “Social”. Editat i produït per ell mateix i en Petros Klampanis. Ho va enregistrar Goerge Kariotis el juny de 2021 als Sierra Studios, Atenes, Grècia. Mesclat i masteritzat per Jeremy Loucas als Sear Sound Studios, N.Y. I aquí hi tenim a Lluís Capdevila, piano; Petros Klampanis, contrabaix; Luca Santaniello, bateria, pandeiro i percussions, i la col·laboració de Joe Lovano, saxo tenor (#6). Totes les composicions són de Lluís Capdevila menys #5, Bob Dylan; #7, Hoagy Carmichael i #8, Bob Thiele & George David Weiss. 

I aquest magnífic projecte de 10 temes, té majorment els tempos vitals, la majoria amb el seu Groove tot i haver-n’hi algun amb tot el Swing del món. Els arranjaments dels temes d’altri, estan fets amb un gran gust musical com és el cas del conegut “Stardust”, el qual sembla tenir una altra i bonica vida, la que li ha donat el Lluís. Les lentes balades, com a tal, no hi són, havent-hi algunes cançons precioses a un tempo un pèl més viu, com la de Dylan, “To make you feel my love”. 

Escoltem-los doncs en aquest preciós tema de Bob Dylan... 

4.5.- To Make You Feel My Love (Bob Dylan) 4m28s. 

I Bob Dylan va incloure aquest tema farcit d’amor en el seu disc “Time Out Off Mind”, amb una lletra força colpidora. “Quan la pluja et cau a la cara; i el món sencer t’està fent costat; t’oferiria una calorosa abraçada; per fer-te sentir el meu amor”. I aquesta melodia té un no se què de Gospel, preciós. Un sí que sé, car, la situo en una església baptista, amb tots els congregats cantant,  seguint el ritme i picant de mans, com només elles i ells saben fer. I el Lluís li ha sabut donar aquest punt més de calidesa en la seva delicada interpretació, en un tema que Dylan cantà amb la seva aspre veu. Petros al contrabaix, a qui veurem aviat al Jamboree, ha fet ja d’entrada un trosset de la melodia, la segona A, crec, seguint-lo Lluís en el pont i la A final. Les escombretes del baterista Santaniello han acompanyat també amb la dolçor adequada. La improvisació del pianista de Falset, ha estat precisa, nítida la seva digitació i seguint amb claredat la melodia. I és que els solos es poden fer verticals, seguint els acords, o horitzontals, seguint la melodia, i en aquest solo hi ha hagut moments de tot, tot i que potser m’ha semblat dominar l’aspecte melòdic. Preciós final també, amb ell sol fent-la encara més dolça, la melodia de Dylan. 

I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n tot el seu catàleg.

 

I després d’aquesta primera repassada dels tres projectes, que són en realitat quatre compactes, seguirem amb el del duet Iaies – Fumero, i el seu preciós tema del disc “Dia” anomenat... 

5.10.- Mi refugio (Cobián/Córdoba) 4m54s. 

I ja haureu notat que l’aspecte de tempos s’ha incrementat una micona. La melodia feta primer per l’Adrián, per després l’Horacio fer-ne un trosset per acabar la melodia de nou l’Adrián. El nostre estimat contrabaixista ens n’ha fet una reeixida improvisació, amb l’aspecte rítmic adequat, iniciant-la de manera melòdica per després afegir-hi moments més elaborats, més tècnics. El pianista l’ha seguit amb una preciosa pulsió, prístina digitació, improvisació un tant percusiva, alhora que farcida de melodies. Horacio i Adrián han recuperat la melodia, la qual han compartit a moments, acabant el tema després d’una mena de “turn around” curtet. Un bonic tema també que ens ha mantingut clavats en aquelles terres, alhora que havent-nos eixamplat el territori, situant-nos a vegades en espais interestel·lars, per com ens ha fet volar.

I cada dia podeu anar a la Cocteleria Campari Milano on s’hi fan concerts de jazz i demés meravelles, a diari. Al blog us en posaré la seva pàgina web:

https://www.camparimilano.com/programacio-musical/. I també al Sinestesia que hi ha prop de la plaça del Centre a Sants, on ja s’hi fan concerts. És qüestió de mirar-ne la programació.

I després del dia ve la nit, o sigui que ells ens seguiran acaronant amb delicadeses com aquesta música de José Dames i lletra d'Horacio Sanguinetti, que no escoltarem. 

6.2.- Nada (Dames/Sanguinetti) 6m40s. 

I quin tema més jazzístic que van fer en aquell directe, i quin tema més marxós, alhora essent un tango originàriament. La reconversió que n’han fet del tango original a la versió swingada és brutal, reconvertint-lo quasi en una altra cosa. El Swing hi és quasi ja des dels inicis, i quan no, hi és el Groove, que ja sabeu què és allò que fa que un tema camini. I l’ha iniciat l’Adrián a piano sol a mode de “intro” per ben aviat reconèixer el moment de l’inici de la melodia amb el seu pont amb canvi tonal inclòs. Una rítmica imposada per ells dos, car en la digitació hi ha inclosa la qüestió rítmica, la que ha mantingut Horacio també amb les seves notes guia. La improvisació de l’Adrián ha estat de nou magnífica, amb tots els aires Swingats del món, digitació precisa alhora que percusiva. El seu recorregut per la part baixa del piano, tot i que curtet, ens ha omplert de profunditat, car durant la resta de l’estona, ens ha omplert de joia. Horacio ha fet també de nou una gran improvisació, no oblidant mai la melodia alhora que recorrent la “berra” amunt i avall amb la seva gran solvència. I han recuperat la melodia per encarar el final d’aquest tango reconvertit a Swing i/o Groove. 

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com  i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.

 

I com a cloenda dels dos discos “Día” i “Noche”, els escoltarem en el tema de Thelonious Monk.... 

7.5.- Monk’s Mood (Thelonious Monk) 5m12s. 

I també em sembla que han reconvertit aquest tema de Monk, car, has d’estar-hi molt atent per reconèixer-ne la melodia original. Sí, és Monk, però ara també és Iaies, car suposo que ha estat ell qui n’ha fet els arranjaments, potser també en la resta de temes, tot i que els poden haver fet entre ells dos, o posant-se d’acord en algunes parts. Se li reconeix l’aspecte rítmic, tot i haver canviat una mica per com la mà esquerra en fa els acords. I el pianista ha iniciat la seva improvisació, havent-la fet una bona estona a piano sol, en la primera part del tema, i afegint-s’hi l’Horacio, la cosa ha agafat més profunditat. I quin complement sonor és el contrabaix al piano. I ves per on que en el primer concert de la temporada del Nota 79, vam poder veure a l’Ignasi Terraza i a l’Horacio Fumero, com ara són Iaies i Horacio, ara, de fa 9 anys, esclar. I en aquest tema, ells dos han improvisat amb una mestria inqüestionable, com en cada tema que han fet, esclar. Però en aquest, encara més. I ja els deixem, que els hem escoltat déu n’hi do de l’estona, gaudida des del primer tema fins aquest darrer. 

I també podeu anar al JazzSi Taller de Músics del passatge Requesens, on ja s’hi torna a fer Jazz. I també podeu anar a Casa Fígari a Gràcia on ja s’hi fan concerts de jazz. 

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es  allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

 

I recuperarem el projecte del Lluís Capdevila i companys que són Lluís Capdevila, piano; Petros Klampanis, contrabaix; Luca Santaniello, bateria, pandeiro i percussions, i la col·laboració de Joe Lovano, saxo tenor (#6). 

I seguint amb els comentaris dels temes....el “Legacy” és també d’una gran bellesa, i de manera particular el seu pont. Tot i el ritme “beat”, la cosa és suau per com les escombretes fan la feina. I el disc comença amb el tema positiu i que ara tant necessitem, “We’ll fly again”, tan de bo. El tempo i ritme és encara mèdium, essent així la majoria de temes, excepte els més vitals. La seva mà esquerra fa una gran tasca per la qüestió rítmica i no tant per la d’omplir-nos d’acords. I un altre tema positiu és el que popularitzà Louis Armstrong, el conegut “What a Wonderful World”, del qual en fa un sòlid arranjament, amb una esquerra ara situant-nos en els més greus, els que també fa en Petros. Dels solos ja en parlarem si s’escau, car són tots d’una gran precisió i bellesa, i el d’aquest, amb aires a tot Gospel. I poder tenir a Joe Lovano tocant amb tu, i amb els companys, déu ser com una mena de premi, merescut evidentment, però per això, una cosa excepcional, car els premis no et cauen cada dia, sobretot si no hi jugues, if you don’t plays. 

8.6.- Fast Broadway (Lluís Capdevila) 4m11s. 

Bonic tema aquest “Fast Broadway”, amb canvis rítmics i de tempo, per quan el mestre Lovano improvisa com ell sap fer. I el tema ha començat delicadament, amb el tempo mèdium i rítmica adequada, la que hem notat de la base de piano, contrabaix i bateria. Com deia a l’inici, les qüestions rítmiques i de tempo han canviat quan Joe Lovano ha improvisat. Lluís l’ha començat però amb una curta “intro” per ben aviat escoltar a Lovano fent-ne la bonica i càlida melodia. Lluís ha fet la seva improvisació amb una delicadesa que ens ha posat la pell de gallina. Dolçor en les seves maneres, amb una preciosa melodia creada per la mà dreta, alhora que amb una esquerra harmònica i subtil. Un solo un tant percussiu, tot i que fet de manera delicada, amb un molt bon gust musical. Lovano ha entrat a sac, amb la seva força i amb tota la intenció del món, la de fer-li fer un tomb al tema, enlairant-lo una mica és, cosa que ha aconseguit de manera evident. Ha quallat una improvisació magnífica, amb una sonoritat del seu tenor un tant esquerdada, a voluntat. Un so tristot, en podríem dir, seguint el tarannà melancòlic del tema del Lluís. Les seves anades i vingudes per tot el recorregut de l’instrument han estat magnífiques, fetes amb tota la tècnica del món, la d’un dels millors saxos tenors del moment. Quin luxe i goig, Lluís. I la recuperació de la melodia ha acabat encara amb més dolçor amb un lent i càlid final amb un Lovano apoteòsic, per dolç. 

També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es

 

I ara seguirem amb tot el delicat Swing del món de la mà de l’Ignasi i les seves íntimes conversacions i ara les que va tenir amb l’Scott Hamilton i el seu preciós... 

9.9.- People (Bob Merrill-Jule Styne) 4m09s. 

I seguint amb les delicadeses, ara n’acabem d’escoltar una de molt bonica, la íntima conversa de l’Ignasi i l’Scott, Terraza i Hamilton, dos vells amics que han compartit escenari tantes vegades, i quasi totes elles de la mà del Joan Chamorro, sigui amb els combos o amb la Sant Andreu Jazz Band. Un tema banda sonora del musical del 1964 “Funny Girl” que Barbra Streissand va cantar tan bé. Ella però l’havia enregistrat el desembre del 1963 en el seu disc “I Am Woman”. I aquest és un duet atípic, com el de piano i harmònica, que per això aquest disc té aquestes gràcies. I el Swing ja ha aparegut a les mans del pianista, marcant tempo i ritme, apareixent primer el so robust alhora que prou càlid, el del saxo tenor de l’Scott, fent-ne ja la melodia. Ells dos ens han acaronat dolçament per com s’han complementat, amb la rítmica de l’Ignasi i la dolçor melòdica de l’Scott. Ell mateix n’ha fet la seva curta improvisació enllaçada de manera imperceptible amb la melodia. L’Ignasi sí que s’ha situat de manera evident en la seva improvisació, i sempre amb aquest contingut rítmic, amb un piano situat en l’ona de com l’Oscar Peterson percudeix les tecles del piano i per com el Swing de la mà esquerra domina la situació. El so de l’Scott i les seves maneres “Mainstream” són les adequades per com n’és el tema i l’Ignasi ha quallat una vital improvisació, també adequada a com han volgut que sigui aquest tema. 

Intimate Conversations (Converses íntimes). El títol ja ens porta cap a multitud de reflexos i imatges. Confort i emoció. Honestedat i respecte. Il·lusió pels nous àmbits que s’exploren tot rememorant els vells. Ignasi Terraza visita l’ambient de la intimitat a través de converses musicals amb vells amics i col·laboradors: Andrea Motis a la trompeta, Scott Hamilton al saxo i Antonio Serrano a l’harmònica. Gravades en tres sessions separades, cadascuna de les converses ens posa alguna cosa esplèndida sobre la taula mentre fem coneixença de la química que hi ha entre aquests músics increïbles. També s’hi fan paleses les magnífiques textures que es creen entre el piano i aquests instruments. Els intèrprets ho treballen amb saviesa; saben allunyar-se de llocs comuns per després tornar a redós segur.

I per descomptat que podeu anar als concerts que fem al Jazz Club La Vicentina, i ves per on que nosaltres ja fins el 6 de novembre amb l’Oriol Vallès Quartet, amb ell mateix a la trompeta, Roger Santacana, piano; Xavi Castillo, contrabaix i Andreu Pitarch, bateria. En un concert organitzat des del  Jazz Club la Vicentina i patrocinat per l’Ajuntament i amb l’entrada gratuïta. Reserves a mtuset@xtec.cat.

 

I seguim amb ells i les converses que va tenir l’Ignasi amb l’Andrea...en el tema... 

10.6.- Shiny Stockings (Frank Foster-Jon Hendricks) 5m01s. 

I la col·laboració de l’Ignasi amb l’Andrea ja ve de lluny. Recordo quan van venir amb el quintet amb en Josep Traver, Joan Chamorro i Esteve Pi, omplint el teatre de la Vicentina. Va venir gent de tot Catalunya a veure’ls. I aquest és un tema de Foster, saxo tenor amb Count Basie, i lletra de Hendricks. Ell mateix l’ha cantat una pila de vegades, essent-ne característic del seu estil, ple de Swing, com és característica personal la seva manera d’improvisar en Scat. I aquí Andrea fa una bona interpretació vocal, amb una bona afinació, començant ella la melodia, amb el suport imprescindible de l’Ignasi al piano. Ell mateix ha iniciat la seva improvisació, seguint amb l’ona de la rítmica del Jazz de l’Oscar Peterson, per la qüestió rítmica de la mà esquerra, alhora que amb una dreta lleugera i gràcil, creant una bonica nova melodia, amb tot el Swing del món. L’esquerra, a moments, ha fet també la feina de crear els més baixos, mentre la dreta brillava en els més aguts, ambdues amb la mateixa vitalitat. Andrea canta i toca diversos instruments, com la trompeta com ha estat el cas en aquest tema. En un altre toca el saxo soprano, també. La seva improvisació amb el metall més daurat ha estat molt reeixida, començant amb una línia melòdica molt ben trobada. Les seves frases estan farcides de Swing i bon gust. El so és ample en el registre mig, que és on s’hi troba més bé, alhora que so Jazzístic. I amb l’Andrea i demés joves músics, tenim el Jazz ben assegurat. Ella mateixa recupera el tema cantant-lo de nou, fent ells dos una magnífica tasca, en aquestes íntimes conversacions de l’Ignasi, Motis, Serrano i Hamilton. 

I no us oblideu de la Nova Jazz Cava on ja han començat la temporada i on cada dijous fan una Jam Session i la del 21 d’octubre amb Carles Pineda Quartet i on s’hi fan concerts cada cap de setmana. Al blog us posaré la seva pàgina web: https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming

 

I recuperant el projecte del Lluís, seguirem dient que.. el tema “Misery” té un Groove magnífic, ja des dels inicis amb els copets amortits a la timbala. Aquesta qüestió rítmica sembla així com la mare dels ous del tema, on en el temps 2, els plats marquen de manera constant el camí per on anar, ideal per els solistes en el seu caminar solitari. Un tema Funky amb els aires del gran Horace Silver. I jo crec que el tema “Bocoi” jo ja l’hi havia escoltat en algun altre seu projecte, per com de maca n’és la melodia, i fins i tot reconeixible. Sigui com sigui, aquesta és una melodia vital alhora que quasi coneguda. No sé si a vosaltres us passarà el mateix. El solo de Klampanis apareixerà després de la melodia, i serà com tots, brutal. I una altra preciosa meravella a tot delicat tango és el tema propi anomenat “Everything has and end”, on el compositor ha quallat un gran tema fet amb un gust exquisit. El ritme càlid d’aquest tango, tan ben marcat pel baterista dóna el suport adequat al líder en la seva reeixida improvisació. I com he dit abans, “Stardust” ha reviscut de nou amb l’arranjament del Lluís, on l’aspecte rítmic és fonamental. També ho són els diversos canvis i breaks, car, tots plegats fan que el tema tingui aquesta segona vida, coses aquestes que podrem copsar ara mateix...amb el Lluís, Petros Klampanis i Luca Santaniello... 

11.7.- Stardust (Hoagy Carmichael) 5m48s. 

I aquest tema, una cançó inicialment, Carmichael la va compondre el 1927 mentre estudiava a la Indiana University, reconvertit en un estàndard de Jazz posteriorment i enregistrat milers de vegades, de manera instrumental i cantat, també. Sembla que treballà amb els editors Mills Music, i que el van acomiadar, desgraciats, i el 1929 li van dir a Mitchell Parrish que en fes la lletra. 

La versió que ens n’han fet el Lluís i el seu trio ha estat magnífica, també marcada per la qüestió de la rítmica, coses aquestes de l’arranjament que ell n’ha fet. El tema sembla també viure una altra vida, coses que estan passant en aquest programa. Així doncs ens hem trobat amb un tema conegut però modificat, havent de canviar el Switch del cervell per situar-nos en el nou entorn musical. Ha estat fàcil. Ens ho ha fet molt fàcil, ell i ells. Tot i els canvis, no l’hem perdut de vista, i la melodia, i els seus canvis rítmics els hem assimilat fàcilment. Hi ha breaks diversos i d’altres modificacions, per com quan marca les notes de la melodia amb la mà dreta. Klampanis i Santaniello li han donat un magnífic suport i molt més quan ell s’ha enfrontat amb la seva improvisació. Una mà dreta brillant, amb les notes ben puntejades, percutides, quasi, això sí, amb l’adequada dolçor. Creació melòdica reeixida la obtinguda pel Lluís, que ha donat pas al solo del contrabaixista Klampanis, magnífic solo, del contrabaixista grec establert a Nova York, al menys abans de la pandèmia. Solo ben marcat per la qüestió rítmica, alhora que per la pulsió rítmica i idees desenvolupades. Melodia de nou, i final d’aquest magnífic arranjament. Bravo Lluís. 

Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com  i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic Andrés Rojas (El Pricto) on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.

 

I per acabar amb les íntimes conversacions de l’Ignasi, escoltarem la que va tenir amb l’Antonio Serrano...i el tema de Charlie Parker.... 

12.3.- Confirmation (Charlie Parker) 3m46s. 

I aquest tema de Parker és del 1945, i es basa amb tota una sèrie de canvis d’acords ràpids, més o menys seguint el cicle de quintes però ampliat amb els canvis que li va afegir, els seus Bird Changes. Tema d’estructura típica de 32 compassos i de la forma AA’BA, coses aquestes que ens fan estimar més els temes, si en reconeixem les seves parts. El Blues hi és de totes, totes, en la interpretació de l’Ignasi, la pulsió Blues que féu el seu mestre Peterson. I si parlem de mestres, l’Antonio va tenir, per escoltar-lo manta vegades al Toots Thielemans, armonicista belga, el millor del món del Jazz internacional. I així és que ells dos l’han començat, l’un amb la melodia i l’altre amb els acords. I l’Ignasi és qui primer ens ha improvisat, les dues A amb la mà dreta només,  mentre que el pont l’ha fet amb les dues mans i mateixa melodia improvisada, coses aquestes d’una certa dificultat. Oscar Peterson hi és de manera permanent, però també hi és Ignasi Terraza. En el segon chorus, desenvolupa unes noves línies ara ja amb la dreta melòdica i l’esquerra rítmica. L’Antonio ens ha tornat a impressionar d’allò més amb el seu solo. Ell aconsegueix unes melodies força complicades d’obtenir amb l’harmònica, mostrant-nos la seva gran mestria i tècnica. El final ha estat molt més brillant, car ells dos han creat una altra melodia, tot i semblar una improvisació, arrodonint encara més la feina realitzada per ells dos. Bravo Ignasi, Andrea, Antonio i Scott. 

I el Nota 79 ha iniciat ja una nova temporada amb noves iniciatives amb programació estable cada dijous vespre i diumenges tarda. Al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web: https://www.nota79.cat/events/

 

Finalment, el “Changing” és el tema més vital i amb tot el Swing del món, coses aquestes que comencen en la improvisació del líder, amb en Petros a tot “walking”. En definitiva, aquest és un projecte amb una gran “classe”, temes vitals alhora que magníficament interpretats, i on la qüestió contemplativa no hi te cabuda; ens hem de bellugar, que això és vida, sembla que ens vulgui dir. 

Així doncs els escoltarem ja per acabar el seu projecte i programa en aquest magnífic tema a tot swing anomenat... 

13.4.- Changing (Lluís Capdevila) 4m24s. 

I hem acabat el programa amb un canvi estilístic subtil, havent-hi el Swing en les improvisacions. I és que aquest tema del Lluís ens ha situat en un temps present, d’aquesta manera evident notem on ens situa aquesta música. El tema té diversos moments, ja ho haureu notat. Primer, amb la melodia i Groove inherent tot i el ritme trencat. El segon en la seva improvisació amb el Swing comentat, i el tercer amb un tempo doblat també en la seva improvisació. La melodia té trempera, vitalitat i frescor, alhora que una determinada bellesa. És curta, i té la forma AABA, sembla, i de 32 compassos a 4x4, jo diria, coses aquestes no sempre fàcils, i aquesta vegada ha estat el cas. El solo del Lluís, primer tranquil per com les notes van apareixent de mica en mica, i després amb una vitalitat evident. El ritme marcat per Klampanis i Santaniello, ha estat vital, per descomptat, amb un Swing per “walking” del primer, i plats i xarles del segon, brutal. Al líder i pianista li reconeixem més a Bill Evans que al Peterson de l’Ignasi, coses aquestes que va bé saber escoltar. I com he comentat abans, de cop i volta han doblat el tempo i s’han llençat a improvisar a tot drap, feina feta per la base de dos, i no tant pel líder que ha seguit més o menys amb la mateixa profusió de notes. Entremig han fet un diàleg amb el baterista, coses que ens fan parlar de “vuits” compassos l’un i vuit compassos l’altre. I després han recuperat la melodia i l’han acabat dolçament. Gran projecte del Lluís Capdevila, el qual el presentarà un dia d’aquests a la “Casa Seat”, espai on s’hi fan concerts i/o presentacions de discos. 

Doncs ja hem acabat el programa d’avui que com sempre espero que us hagi agradat tant com a mi. I ja sabeu que hem escoltat les “Intimate Conversations” de l’Ignasi, amb l’Andrea, Antonio i Scott. Les “Conversaciones desde el arrabal amargo” de l’Adrián Iaies i Horacio Fumero, i convidats, per acabar amb les “conversacions Socials” del disc del Lluís Capdevila, amb el seu trio i com a convidat de luxe, a Joe Lovano, havent escoltat un micro conte de Teresa Tuset. 

I us recordo que aneu a veure jazz  en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff, Nova Jazz Cava, Nota 79, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit. 

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.