Jazz Club de Nit a Ràdio Sant Vicenç 90.2 FM

 

Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “esfera jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz. 

I abans de començar, dir-vos que el dissabte passat 2 de novembre vam gaudir d’un dels concerts més esperats i desitjats, el que ens van oferir el 23 Robadors Trio, Miguel Villar, Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga. Vam tenir una Sala Xica amb un molt bon aspecte, coses aquestes que s’agraeixen molt, o sigui que gràcies al públic que va venir, a l’ajuntament pel suport i per descomptat als tres extraordinaris músics. Ara ja, fins el 6 de novembre, que no falta pas gaire. 

I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys. 

I comencem d’aquesta manera perquè el programa d’avui serà el primer d’aquesta temporada dedicat a aquesta nostra estimada editorial, i més concretament la de Fresh Sound New Talent, una de les seves moltes “sub-editorials” de la mare de totes, FSR. Així és que podrem escoltar tres projectes de joves músics, dos d’ells de casa nostra com són, el més jove i el més New Talent de tots tres, en Martín Díaz i el seu projecte “Identities”, i el ja no tant, Juan Pablo Balcázar  i la seva “Suite Resbalosa”. El tercer treball és el de l’americà Aaron Burnet & The Big Machine, anomenat “Jupiter Conjunct”, i aquesta setmana amb un micro conte de Teresa Tuset.

 

Comencem doncs amb les músiques del jove saxo alto M. Díaz, ell amb un G.S. del Conservartori del Liceu, i ara mateix fent un Màster en Jazz Sax al Conservatorium Van Amsterdam, o potser havent-lo acabat ja, car aquest disc el van enregistrar allà mateix, i podria ser el Treball Fi de Màster. Editat el 2020 per FSNT; enregistrat per Lex Tanger i Ido Zilberman al -2Studio Conservatorium Van Amsterdam, l'1 de desembre de 2019. Mesclat per Sergi Felipe de Underpool, i masteritzat per Pieter De Wagter. Produït per Martin Diaz i Sergi Felipe. Productor executiu: Jordi Pujol. Amb Martín Díaz (saxo alto i soprano a #5), Lucas Martínez (saxo tenor), Floris Keppeyne (piano), Omer Govreen (contrabaix), Ilia Rayskin (bateria). Convidat especial: Marti Mitjavila (clarinet #5). Totes les composicions són de Martin Diaz, excepte el #3 de Carl Sigman. I dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc:

https://www.freshsoundrecords.com/martin-diaz-albums/53366-identities.html 

Doncs aquest és una delícia de projecte, de composicions del Martín, amb una clara vocació de baladista, per com de boniques són les seves balades. Aquest és un disc de prop de 45 minuts de músiques molt maques, entre les quals les quatre composicions més lentes de tempo, les dues primeres més que les altres dues, i la que més lenta de tempo, la “Crazy She Calls Me”, és un tema preciós a piano i saxo alto. També és molt bonica “Algo Imposible”, aquesta amb un beat més marcat, tot i que delicat per les escombretes, i amb un “pont” que t’arriba al cor. Les altres dues no són ben bé balades, tot i ser les melodies d’una bellesa extraordinària, com la que aporta el so del clarinet d’en Martí en el tema “Sleeping Calm” en un tema on el swing apareix delicadament ja des dels inicis. Escolem-los en aquest preciós tema.. 

1.5. Sleeping Calm (Martín Díaz) 4m43s. 

I ja heu pogut escoltar el clarinet d’en Martí Mitjavila, i amb quina preciosa sonoritat s’han doblat ells dos, clarinet i saxo alto del líder en una bonica composició de Martín, i molt bonica melodia que han compartir ells dos. I quin bon solo ens ha fet el contrabaixista Omer Govreen, marcat amb ritme i swing, alhora que amb les notes més adequades, les de la seva improvisació. Els solos posteriors de clarinet i saxo alto, ens els presenten com uns joves cracks. M’ha agradat el canvi tonal en el pont, car trobo que l’hi ha afegit un “color sonor” d’una gran bellesa. Alhora, ha estat un moment en el qual s’han doblat. En fi una delícia de tema per començar el programa d’avui. 

I també podeu anar al JazzSi Taller de Músics del passatge Requesens, on hi teniu Jazz. I també podeu anar a Casa Fígari a Gràcia on en aquests dies s’hi fan concerts. Dels dos, és qüestió de mirar-ne la seva programació.

 

El segon track, “Similar Identities”, que ens el relaciona amb el títol del projecte, és un tema modern melòdicament parlant, alhora que pels ritmes així com ternaris i canviants, com passa en el pont. El tempo es dobla i el swing brutal  apareix amb el solo del líder a l’alto. I així com trencat comença el ritme del primer tema del disc, “Tempered”, ben marcat per la mà esquerra del pianista, contrabaix i baterista, i així seguirà també en les improvisacions. Escoltem-los, al jove i estimat líder i a tota la colla, entre els quals el també estimat Lucas Martínez en aquest tema... 

2.1.- Tempered (Martín Díaz) 7m05s. 

I com l’han començat, amb les notes de la mà esquerra del pianista, i els acords de la dreta, també amb les del contrabaixista, i i el ritme així com trencat. I els dos vents, ens n’han fet a duet la melodia, un tan entremaliada i complexa. Més maco i tranquil ha estat el final del tema a partir del qual el líder s’ha posat a improvisar d’una manera exquisida i amb un gust extraordinari. Coses aquestes que em posen molt content, car, tot això ens indica que el Jazz està en les molt bones mans, les dels joves d’avui dia, car ells són el futur. Tenim també entre nosaltres, encara, i que per molts anys, als seus magnífics professors, o sigui que el gaudi és i serà, total. I si el líder ens ha sorprès gratament, tot i conèixer-ne ja les seves habilitats, coneixem també les del seu company al saxo tenor, en Lucas Martínez, un altre “crack” que ha crescut de meravella en tots els aspectes. Ens ha mostrat la seva capacitat com a solista, remenant el saxo tenor amb una total solvència i mestria. I és que aquest home jove ara, em va demanar per fer un bolo quan només en tenir 17 i estudiava al Taller de Músics el seu Grau. I sí, li vaig donar el bolo i es va presentar amb en Raynald Colom al Jazz Club la Vicentina ara ja fa una colla d’anys. Per cert, va ser un gran concert. I després de la seva impro, han recuperat la melodia i final. 

"Amb la complicitat de la discogràfica Fresh Sound New Talent, el saxofonista Martín Díaz ha publicat el seu primer treball, "Identities", debut reconegut, atenció, amb un Downbeat, els prestigiosos premis atorgats per l'homònima revista americana. Un disc enregistrat al Conservatori d'Amsterdam, nexe d'unió del músic barcelonès amb la resta de la seva banda, i la participació especial de Martí MItjavila al clarinet. Quaranta-dos minuts de música d'alta volada per descobrir-nos una de les grans promeses del nostre jazz". —Joel Codina (Gener, 2021): http://www.musicadispersa.cat 

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com  i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport. 

El setè track i darrer, “Bogaloo”, té sí aquest ritme tan marcat i jazzero tot i no ser el tempo massa fast, amb un Groove però que se’ns emporta d’una manera irremissible. Seguim doncs amb aquest magnífic tema... 

3.7.- Bogaloo (Martín Díaz) 5m39s. 

I ja ho heu pogut constatar. Tros de tema, amb els canvis adequats, i amb les seves i magnífiques improvisacions, i la primera la del pianista Floris Keppeyne  tots ells amb uns aires a lo Horace Silver que per això el ritme. Un magnífic solo d’aquest jove pianista, i també l’hi hem reconegut el moment del pont i canvi tonal del tema. Martín Díaz amb el seu so ens ha tornat a flipar, a impressionar i a sorprendre per com de bé ho fa, per com de moderna és la seva sonoritat alhora que amb aquells aires dels saxos altos dels 50s 60s del segle passat. Magnífic solo. I els dos vents han recuperat la curta melodia, i també els esgarips que hi fan, per així arribar al final. Gran tema també, i acabat de cop. 

I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n tot el seu catàleg. 

I ja per acabar aquesta curta descripció dels ritmes i tempos del projecte, el quart, “Parallel Fifths”, arrenca amb un duet brutal dels dos vents, després de la “intro” del pianista, i també amb els ritmes complexes i ternaris, alhora que amb un tempo prou vital. I no només acabarem la descripció, sinó que també els escoltarem per darrera vegada amb aquest gran tema de Martín Díaz. 

4.4.- Parallel Fifths (Martín Díaz) 6m00s. 

El piano té de nou una gran preponderància, fent les notes base, les notes guia a partir de les quals es desenvolupa el tema. I ells dos.....brutals....i el líder, en el seu solo a un tempo fast i un swing brutal ha estat magnífic. De quina manera toca aquest nano, increïble, perquè és molt jove. De fet, també és increïble com toca en Lucas perquè també és jove com ell, més o menys. Dos joves crack de casa nostra envoltats per tot de companys del Conservatorium Van Amsterdam, on s’estan tots plegats fent màsters i demés, creixent com a músics, cosa evident, i també com a persones. Jazz assegurat a casa nosta, Jazz assegurat arreu on vagin. I després del motiu principal de pianista i contrabaixista, els dos vents a duet han acabat el magnífic tema i projecte del saxo alto i compositor, Martín Díaz. 

Recordar-vos que entreu al web de masimas on podreu veure’n tota la seva programació dedicada al Jazz però també a diversos estils com són el Blues, el Funk i demés variants. Val la pena que us deixeu caure per la Plaça Reial per anar al Jamboree. Els dilluns amb una magnífica Jam Session. 

Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com  i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable. 

I ara sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Teresa Tuset. Gràcies Teresa per la sempre teva empenta i vitalitat expositiva, alhora que per les teves històries inventades.

 

I ara segueixo amb el segon projecte de FSNT i alguns ja sabeu que es tracta del que ha fet el contrabaixista que vam tenir aquest dissabte a la Sala Xica, de Juan Pablo Balcázar i la seva “Suite Resbalosa”. Editat també el 2020 per FSNT, enregistrat per Los Resbalosos a Underpool Studios, Esplugues de Llobregat, Barcelona, el 12 de juliol de 2018. Mesclat i Masteritzat per Hartosopash (Javier Rodríguez) a Metropol Studios, Madrid, el novembre de 2018. Produït per Juan Pablo Balcazar. Productor executiu: Jordi Pujol. Amb Juan Pablo Balcazar (baix), Marcel·li Bayer, Joan Mas (saxos alts), Antonio Mazzei (piano), Oriol Roca (bateria). Música composta per Juan Pablo Balcazar. I com sempre, dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç a la seva pàgina web:

https://www.freshsoundrecords.com/juan-pablo-balcazar-albums/53346-suite-resbalosa.html 

I dels set temes del disc i més de 45 minuts de músiques, ens trobem també amb un projecte eminentment  baladístic i delicat, car, quatre dels temes són així de suaus de tempo. I el que més, el segon anomenat “Street” és així, amb una “intro” llarga a càrrec del piano, posterior contrabaix, i saxos ja amb la preciosa melodia en un tema llarg de prop de 10 minuts. El primer track “Charlie”, comença amb el trio de piano, contrabaix i bateria, tots tres amb una delicadesa extrema, per després aparèixer els dos saxos de manera brillant ampliant l’espectre melòdic. “Javié”, el quart track el comencen els vents fent unes coloristes preguntes-respostes amb el suport soterrat del contrabaix, primer solista després, també a un tempo molt tranquilet. I el sisè track també l’inicia el pianista, ara però amb dos acords en progressió descendent, així de manera menor i per tant amb la tristor incorporada, amb una música càlida; i més calidesa tenen els dos vents que hi apareixen aviat. I d’aquests quatre temes proposo que n’escoltem el primer track  i anomenat...i ves per on que escoltareu pel canal esquerra a Joan Mas i pel canal dret a Marcel·lí Bayer. 

5.1.- Charlie (J. P. Balcázar) 8m09s. 

I ja heu pogut gaudir folgadament amb aquesta preciosa melodia, la que ens han fet els dos saxos altos després de la llarga “intro” de Mazzei al piano, essent-ne quasi la melodia. I quina posterior melodia més bonica n’extreuen ells dos, Bayer / Mas i ves per on que amb un so similar, el de tots dos. Una llarga i compartida improvisació dels dos vents, i en aquest tema, a mi se m’ha fet difícil esbrinar-ne per quin canal sortien els sons de l’un i  de l’altre. Potser pel fet de compartir el solo, sortien tots dos pel canal central. Uns mestres aquests dos músics, ells dos havent crescut també amb la David Mengual Free Spirits Big Band i demés projectes personals.  Una melodia improvisada compartida per ells dos, preciosa, càlida, i amb una compenetració perfecte. El solo de Mazzei al piano és també d’una gran volada, amb una mà dreta gràcil i delicada, i una esquerra sòbria, no massa treballadora fent però acords de manera puntual, per arribar dolçament al final d’aquest “Charlie” de Juan Pablo Balcázar. 

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es  allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

 

I dels altres tres temes que queden per comentar, dir-vos que el cinquè, i ja ho escoltareu pel títol, està dedicat a Miguel “Pintxo” Villar, el saxo tenor que vam tenir el dissabte i que acompanyà a Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga. Aquest és un preciós tema també, i que, tot i tranquil de tempo, té un Groove magnífic que se’ns emporta delicadament com ara escoltarem. L’inicia un dels dos saxos altos, Joan Mas o Marcel·lí Bayer amb unes notes a intervals amplis, construint-hi així la melodia, i amb el potent contrabaix del líder i compositor. També Antonio Mazzei al piano, broda la seva improvisació amb una delicadesa extrema. Escoltem-los en el tema anomenat.... 

6.5.- Pintxo Is Out of Town (J. P. Balcázar)  6m25s. 

I amb quina més bonica sonoritat l’han començat, amb els intervals amplis del saxo alto, com he comentat abans. També amb la mestria de Mazzei al piano, en un solo preciós amb moments farcits de “Gospel”, i sota terra, el contrabaix profund del líder Balcázar, magnífic ell també. I a la meitat del tema els hem tornat a escoltar a ells dos, els dos altos, acaronant-nos, mentre l’Oriol a la bateria feia de les seves, sempre creant línies rítmiques allunyades de les més trillades, sempre investigant. Quina bellesa la dels dos vents, cadascun a la seva bola i tots dos dins la bola del tema del contrabaixista, el qual ha tornat a aparèixer amb una gran intensitat emotiva. Gran tema del Juan Pablo, tot i fent-li un record al Miguel “Pintxo” Villar, i jo ara recordant el concert que ens van fer aquest dissabte 2 d’octubre, també amb el Carlos Falanga. 

I ja veieu què us dic ara mateix....que un altre lloc emblemàtic és el 23 Robadors espai on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes que s’hi han parit i que així seguirà sent. Cada dia teniu Jazz i els dimecres, concert primer i després Jam Session amb Miguel Pintxo Villar, Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga. 

I els dos temes que em queden per comentar són els més potents rítmicament parlant, on apareix l’energia rítmica de l’Oriol Roca a la bateria, alhora que de nou el diàleg, ara potent, entre els dos saxos altos de Joan Mas i Marcel·lí Bayer, coses aquestes que passen en d’altres temes, tot i els tempos més tranquils.  El setè track però, té uns canvis rítmics importants, i imponents, fent que el tema tingui aquesta riquesa extra per les qüestions rítmiques. Entremig te algun moment de break, com quan l’Antonio inicia el seu solo al piano. Escoltem-los doncs en aquest tema de quan Paul s’estava a Montreal... 

7.7.- Paul in Montreal (J. P. Balcázar) 3m57s. 

I sí, hem constatat la qüestió comentada abans, els canvis de ritmes a càrrec de baterista i contrabaixista, tot plegat mentre pianista ens ha fet la seva molt reeixida improvisació. També el moment de la improvisació del saxo alto, primer l’un i després l’altre, a una velocitat i fraseig increïble, amb una sonoritat més fosca potser que la del jove Martín Díaz, coses aquestes del model i/o marca de l’instrument. Encara hem pogut escoltar uns moments de mestria solista a càrrec del baterista Roca, tot just abans d’acabar el tema, recuperant-ne el motiu principal, el que fan els dos vents a batzegades. 

Seguim però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. 

I l’altre és el tema més potent de tempo, fet amb una trempera afegida per com els dos saxos altos fan els seus “riffs” plegats, a mode de crit vital i xiscle de vida. I molt més vital és el tema en el posterior desenvolupament que en fan ells dos. I esclar, amb una base de piano, contrabaix i bateria, brutals. I el Swing, tal i com l’entenem, l’escoltem gràcies al “walking” del líder i contrabaixista, i no tant per la bateria de l’Oriol Roca, ell més avesat a les diferents modernitats rítmiques menys “trillades”. Escoltem-los doncs ja per darrera vegada en aquest magnífic tema de Juan Pablo Balcázar... 

8.3.- Miss Jones (J. P. Balcázar) 4m00s. 

I ves per on que per acabar el seu projecte, aquest és un gran tema, segur que n’esteu d’acord. Es noten força els plats del baterista Roca per com els té de protagonistes, fent-los vibrar a tot swing, a tot Groove, coses no tan evidents amb ell als comandaments. Els dos vents alhora, quina trempera, constatada de nou. Mazzei, mestre al piano deixant entreveure una frase molt coneguda d’un altre tema, d’un altre músic, i que a mi m’ha sonat al tema “Have you met miss Jones”, i amb ells dos fent-ne el “crit” principal, han acabat el tema de Juan Pablo Balcázar i magnífic projecte. 

També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es

 

I ja anem encarant el final del programa, i ho faig presentant-vos el darrer disc, el de l’Aaron Burnett & The Big Machine, anomenat “Jupiter Conjunct”, publicat el 2020 per FSNT. Enregistrat per Lily Wen als Figure 8 Studios, Brooklyn, Nova York, el 27 de setembre de 2019. Mesclat i masteritzat per Dave Darlington. Produït per Aaron Burnett, Carlos Homs i Jordi Pujol. Productor executiu: Jordi Pujol. I els Aaron Burnett & The Big Machine són: Aaron Burnett (saxo tenor), Adam O'Farrill (trompeta), Joel Ross (vibràfon), Carlos Homs (piano i teclat), Nick Jozwiak (contrabaix), Kush Abadey (bateria), Esperanza Spalding (veu a #3 i 8). Tots els temes han estat composts per Aaron Burnett. I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web:

https://www.freshsoundrecords.com/aaron-burnett-albums/53363-jupiter-conjunct.html 

Aquest és un projecte, que pel que fa a tempos, té diversitat, alhora que també la té estilística. Com podreu escoltar després, o si més no llegir al blog, respira Jazz d’avantguarda, tot i haver-hi temes més centrats en la tradició. Aquesta es veu però d’alguna manera modificada i ampliada pels “estris” de ritmes electrònics que hi incorpora. El bosc però, no ens hauria d’impedir veure l’arbre. La modernitat de les composicions s’obre camí gràcies a les magnífiques intervencions dels solistes, coses que escoltarem ben aviat. Dels temes tranquilets, trobo que és excel·lent aquest que escoltareu ara mateix. 

9.4.- Callisto (Aaron Burnett) 7m11s. 

I aquest preciós tema ja haureu notat que ha estat marcat rítmicament per un estri electrònic, potser un “Native Instrument” o quelcom de similar. Això no obstant, no amaga la bellesa del tema, amb una trompeta dolça, el saxo tenor del líder fent-li coixí, i la brillantor del vibràfon a moments inesperats. En Jozwiak ens ha fet un solo magnífic, volant sobre un cel mínim de percussions, electròniques i convencionals, alhora que amb els sons del vibràfon. Dolç ha estat també el solo de la trompeta del petit dels O’Farrill, noi que vam veure a la Nova Jazz Cava quan només tenia 18 anys, crec recordar. Preciosa sonoritat, millor història explicada, i sempre, sempre, seguint una determinada harmonia, un tant colorista, impressionista quasi diria jo. Una delícia de tema per començar a escoltar-los. 

El projecte té però temes inquietants, com és el primer track “Color Durations”, inquietants i un tant melangiosos, tema de poc més de 3 minuts ple dels colors dels instruments diversos, tot plegat a base de notes llargues. Un altre tema curtet de menys de 2m, tot i que sensiblement diferent per l’estètica i estil, és el vuitè track “Europa”, on els estris comentats tenen tot el protagonisme rítmicament parlant. Ara bé, el líder i saxo tenor Burnett desenvolupa unes línies anguloses seguint el concepte i estil del disc, el del Jazz Avantgarde, i/o Jazz Contemporani. La sonoritat del saxo tenor se situa fora de l’atmosfera, allà dalt de tot, a l’espai obert, en un dels temes on Esperanza Spalding intervé amb la seva veu, cosa que ens ha costat verificar.

 

I un dels temes amb un ritme així com trencat, alhora que amb canvis rítmics, és el “Ace of Swords”, l’Era de les espases on el jove teclista Carlos Homs ens fa un solo magnífic, colorista, també. El contrabaix el recolzarà amb un seguit de notes soltes i percussives. El tema comença amb la melodia a base d’intervals amplis a càrrec dels vents, trompeta i saxo tenor del líder. Sempre però, notareu el marcatge del baterista amb els cops sobre la caixa amb la bordonera ben afluixada, d’aquí el so que n’obté a no ser que hi remeni l’estri electrònic. El líder farà un solo brutal, també...en fi, escoltem-lo.. 

10.6.- Ace of Swords (Aaron Burnett) 4m10s 

Tema amb la característica clara dels angles punxeguts degut als amplis intervals emprats pels músics i compositor d’aquest tema i melodia que ja sabeu que és el líder Burnett, la d’un tema, que una mica ja hem comentat abans d’escoltar-lo. 

Júpiter és un dels planetes més bells del sistema solar i representa els aspectes més expansius de l’educació, la llei, la saviesa, l’ètica, l’art i la bellesa. Se’l té pel "Gran Beneficiat", i se l'ha considerat durant segles com un símbol de la nostra capacitat per augmentar les nostres necessitats de prosperitat, físiques, mentals i espirituals. "Jupiter Conjunct" és un testimoni de la meva necessitat de buscar i perpetuar l'evolució de la meva consciència i l'admiració pel nostre creador i la connexió amb el Tot a través del so. Amb l'ajut d'alguns dels millors músics i ànimes més belles amb qui m’he trobat en la  meva vida, vaig poder realitzar aquestes obres, aquests temes i donar al món el millor exemple del meu viatge musical ara i en aquest moment. Espero amb molta il·lusió el futur d’aquesta música. — Aaron Burnett (extret de les notes interiors del disc). 

I cada dia podeu anar a la Cocteleria Campari Milano on s’hi fan concerts de jazz i demés meravelles, a diari. I també al Sinestesia que hi ha prop de la plaça del Centre a Sants, on cada dia s’hi fan concerts. 

I dels temes potents en tenim encara quatre, i això és degut que hi ha un tema, “Ganymede”, amb dues preses, la oficial i l’alternativa, més d’un minut més curta. Els ritmes d’aquests temes no són gens trillats, i segueixen el tarannà modern i “trencat” d’alguns escoltats i/o comentats. I un d’aquests és “IO”, tema complex també com els altres, que l’inicien ja amb una melodia força entremaliada feta per trompeta i saxo tenor. Joel Ross al vibràfon ens fa una improvisació brutal, seguint el tarannà del projecte, el de la màxima llibertat expositiva. El saxo tenor, passat per sedassos electrònics, ens fa un magistral solo, per velocitat, per llenguatge i per sonoritat. Ara ho escoltareu. 

11.5.- IO (Aaron Burnett) 3m55s. 

Doncs sí, un tros de tema per ja anar encarant el final del seu projecte i programa d’avui. I ves per on que avui tornem a parlar de la nostra amiga Begoña Villalobos i del seu blog “inandoutjazz.com”. I és que ella (i col·laboradors) ja en va fer una crònica d’aquest disc, o sigui que us poso l’enllaç a la seva pàgina web: http://inandout-jazz.es/2021/05/aaron-burnett-the-big-machine-jupiter-conjunct/

I així doncs, us en dic només la seva presentació:

“Jupiter Conjunct” és un viatge interestel·lar de llibertat i intensitat sonora de música improvisada, on Aaron Burnett traça complexes i innovadores línies compositives, expressades en un llenguatge AvantGarde, de jazz contemporani, buscant la connexió del Tot a través del so. Influenciat per la tradició del jazz, l'àlbum conté elements de la música electrònica, amb matisos EDM (Electronic Dance Music) concepte que des de 2012 es va fer fort als Estats Units. La proposta de Aaron Burnett, de llargs i angulosos desenvolupaments temàtics acuradament elaborats, és arriscada però de resultat notable en coherència i qualitat....això i més podreu llegir al blog de la meva estimada amiga Begoña Villalobos. 

I no us oblideu de la Nova Jazz Cava on a partir del 8 d’octubre comencen ja la seva programació, o sigui que entreu a Terrasa.org. Aquest divendres gaudirem amb una Jam Session inaugural que promet ser magnífica. 

Escoltem-los ja en el darrer tema, marcat també per la modernitat i magnífiques interpretacions...el tema es diu.. 

12.7.- Ether (Aaron Burnett) 6m31s. 

Doncs déu n’hi do quina tralla. La veritat és que em costa el fet d’haver d’escoltar el baterista en la seva permanent pulsió, tan marcada i tan beat, tan reiterativa. En fi, el líder i compositor és qui ha volgut aquesta sonoritat, i a nosaltres ens poden passar diverses coses, que ens agradi, que ens deixi indiferent i que no ens agradi. No sé pas si hi ha alguna altra possibilitat. A mi m’ha agradat tota la part melòdica, amb la seva modernitat. També la part harmònica i la corresponent als canvis que hi ha hagut, de tots tipus. M’ha costat més el permanent marcatge del baterista Kush Abadey. També el bombo se m’ha ficat al cap, coses aquestes que en un directe no aguantaria. Però repeteixo que la resta, els canvis rítmics, les músiques, el so dels instruments melòdics, per separar-ho dels rítmics, m’han agradat força. El solo del vibràfon, modern, magnífic. El teclat, els vents, i el bateria i els seus plats, també. El bateria i la seva caixa i bombo, això és el que m’ha sobrat. Bé, la música és infinita, i avui segur que hi haurà hagut oïdors que els hi haurà agradat aquest tema, de la qual cosa me n’alegro. 

Doncs amb aquest potent tema, sorprenent tema i no sé què més, tema, hem acabat el programa d’avui, que ja heu pogut escoltar lo divers i variat que ha estat. També és força diferent del que vam escoltar la setmana passada. I sí, ja ho sabeu, aquestes són les coses que passen en aquest programa. I avui hem escoltat els projecte de Martín Díaz, Juan Pablo Balcázar i aquest darrer de l’Aaron Burnett & The Big Machine i el micro conte de Teresa Tuset. 

Doncs res, que us recordo que aneu a veure jazz  en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit. 

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.